Nota d’artista: Josep M. Cabané
Josep María Cabané és un artista català nascut a Barcelona el 1963.
Va fer el seus estudis d’art a Escola Eina i a la Escola Massana de Barcelona. Fa molts anys que dedica el seu esforç a la formació d’artistes i col·labora com a il·lustrador al El Periódico de Catalunya.
La seva història plàstica ha estat conformada per diferents temàtiques però sobretot sempre va treballar el retrat. La idea de retrat del altre, del proïsme, ha estat present en tota la seva obra primerenca denotant ja una cerca de dimensió ètica al seu art. El reconeixement i el respecte per la dignitat de l’altre i la pregunta què és el ésser humà hi son presents en tota la seva producció artística.
La pregunta bàsica que es fa aquest artista és com desenvolupar una mirada ètica a partir de la pintura i és així com arriba a l’idea de crítica: denunciant el mal i les seves conseqüències és com troba la seva investigació formal, la seva pròpia forma de representació de l’horror.
No és pas una mirada morbosa sinó la recerca d’ una mirada ètica plàstica, una mirada de memòria que respecti allò representat: el dolor de l’altre.
En Memòria i ceguesa Josep María treballa plàsticament les idees de desaparició i esborrament . Per la desaparició bàsicament utilitza el negre com color que es menja la forma, com absència total de llum, com a mal absolut. Ell vol representar el terror, l’horror absolut enfront de la memòria de l’extermini.
L’esborrament està més relacionat amb els grisos i els blancs, que creen vel·ladures i permeten veure o confondre constantment la mirada. És la metàfora d’ allò que no es diu i que s’ ha callat. És una metàfora de l’oblit, de absència. El silenci enfront de l’horror per part dels estats i de la pròpia gent, l’oblit del horror absolut, és el que mou bàsicament la seva tasca artística.
Per tant, és una pintura amb una paleta de colors molt restringida, utilitzant en la majoria dels casos el negre, els grisos i el blanc. Només en un parell d’obres veiem el color granat i és perquè té una dimensió simbòlica. Aquesta gamma austera de color vol transmetre, com dèiem abans, la idea d’ absència i desaparició, però des d’ una mirada respectuosa i sòbria.
Es tracta d’una investigació matèrica, de la pròpia tècnica empleada per a la realització de les seves obres. No es tracta de la repetició de un tema sense canvis sinó que el canvi del punt de vista esta donat a través de la tria del material. Per exemple, en moltes de les obres apareix la cendra com element que evoca el oblit. La pròpia matèria es converteix en el seu contingut, en el seu canal de transmissió del concepte.
A partir dels testimonis s’apropa al concepte que vol representar. Amb Primo Levi, s’ endinsa en l’horror de l’ experiència, de la veu de qui ha viscut o crescut al horror. És un punt de partida ineludible a l’hora de parlar de l’extermini, el testimoni humà de la violència absoluta.
Pensadors com Benjamin, Adorno, Hanna Arendt, el poeta Paul Célan, conforman el seu cos teòric des d’ on es desenvolupa el seu llenguatge plàstic.
És important entendre que la forma en l’art de Cabané està completament al servei del contingut però és, ni més ni menys, el canal d’ exteriorització del concepte. Per tant, el més important, és que quedi clar que la seva recerca tècnica és per poder transmetre la memòria de l’ horror i la seva corresponent crítica.
La petja, la marca de l’horror dins de la història humana ha de ser recordada perquè no es torni a repetir. És una ferida encara oberta en la nostra societat i que reclama ser reconeguda.
L’obra
plàstica
de
Cabané
pot
ser
analitzada
com
un
in
crescendo
tècnic
representacional. Aquest desenvolupament es deu a la dificultat de la representació de allò horrorós per la pintura.
Ceguesa i memòria és la representació dels
paisatges de l’horror, testimonis de la
destrucció de l’home per l’ home. És un llenguatge en desenvolupament, ja que la impotència, millor dit, la dificultat del propi art per trobar formes de representació ho exigeix.
Josep Maria Cabané ens proposa un punt de vista de la memòria del extermini humà des de la pintura.
En aquest text, han sorgit moltes vegades les paraules horror, dolor, terror, extermini. Tots aquests temes dins de la recerca artística pretenen fer una reflexió davant la història, no per posicionar-nos en un sentit negatiu sinó per poder veure el nostre futur d’una manera diferent.
Luján Baudino Historiadora de l’art
No dir. Instal.laci贸 2006
No dir . Detall
No dir Detall