საკრედიტო კავშირების ეკონომიკური მაჩვენებლები და მათი ამაღლების გზები იმერეთის რეგიონში

Page 1

ak. w e r e T l i s quTaisi s saxel m w i f o universi t e t i biznesi s da marTvi s depart a m e n t i

daviT goci ri Z e

sakredito kavSirebis ekonomikuri maCveneblebi da maTi amaRlebis gzebi imereTis regionSi

biznesis marTvi s magis t r i s akade m i u r i xaris x i s mosap o ve b l a dwar m o d g e n i l i.

samagi s t r o naSro mi speci a l o b a: agrobizne si s menej m e n t i

1


mecn i e r xel m ZRva n e l i: biznesi s marTvi s doqto ri d.silag a Ze

q.quTai si 2011

gegma Sesavali. Tavi I. safinanso-sabanko da fulad sakredito urTierTobaTa sistema da misi srulyofis rekomendaciebi 1.1

safinanso-sabanko da fulad-sakredito urTierTobaTa sistema da misi srulyofis rekomendaciebi.

1.2

saqarTvelos sabanko seqtoris Tanamedrove mdgomareoba da misi ganviTarebis perspeqtivebi

1.3

fulad-sakredito politika

1.4

komerciuli bankebis mier erTovnuli ekonomikis da maT Soris agraruli seqtoris dakrediteba

1.5

bankebis filialebis gafarToeba

2


1.6

sabanko sistemis ganviTarebis perspeqtivebi imereTis regionSi

Tavi II. sakredito kavSirebi 2.1 biznesis fulad sakredito uzrunvelyofa 2.2 sakrdito kavSirebis arsi, aucilebloba misi Sinaarsi da ZiriTadi moTxovnebi 2.3 imereTis regionSi arsebuli problemebi 2.4 sakredito kavSirebis ganviTareba ucxoeTSi da saqarTveloSi.

Tavi III.

sakredito kavSirebis da mikrosafinanso organizaciebis

ganviTarebis perspeqtivebi 3.1 mikrosafinanso organizaciebi 3.2 s/m dakrediteba mikrosafinanso organizaciebis mier 3.3 ucxouri kapitalis monawileoba da qarTul sabanko seqtorSi 3.4 zogierTi dadebiTi da uaryofiTi tendencia saqarTvelos finansur sistemaSi 3.5 fulad- sakredito politikis amocanebi

daskvnebi da winadadebebi. gamoyenebuli literatura. Sesavali

saqarTve l oSi bolo wlebSi Seqmn il m a dispro p o r c i e b m a soflis meurn e o b i s Zireul i ngreva gamoi w v i a . maRali saqone l m w a r m o e b l u r i dargeb i s degrada c i a m safinan so resurse b i s mw va ve defi ci t i

3


sasoflo- sameu rn e o mi w e b i s glexTa kerZo saku Tre b aSi gada ce m a m da agraru l i sferos saw a r m o T a priva t iza c i a m soflad war m o S va kerZo mesa k u T r e T a fena da moa mzad a wina p i r o b e b i ferme r u l i da wvril i glexu ri meurn e o b e b i s Seqmna- ganviTa r e b i s T v i s. Tumc a, aRsaniSnavi a, rom am meurne o b e b i s saw yi si kapi t a l i ar gaaCndaT. mdgo m a r e o b a s isic arTuleb d a, rom qveyana s defi c i t u r i biuje t i s gamo inves t i r e b i s an Tunda c sakre d i t o xazis funq ci o n i r e b i s saSualeb a ar qonda. aseT pirobe bSi agraru l i sferos finansu ri uzrnvelyo fa da war m o e b i s mud mi v a d gana xl e b a d i cikl i s SenarCuneb a praq ti k u l a d SeuZlebe l i a, Tu ver moxe r x d a misi saSualo da grZelva d i a n i dakre d i t e b a . aRniSnul id a n gamo m d i n a r e, rogorc praq ti k a adast u r e b s mimd i n a r e etapze, sasoflo- sameu rn e o war m o e b i s finansu ri uzrunvel yo f i s erTerTi progre su l i forma soflad sakre d i t o kavSireb i s ganviTa re b a a, romel Ta funq ci o n i r e b i s T v i s ekono m u k i r i da samarTl e b r i v i safuZvl e b i saxel m w i f o s mier ukve Seqmn il i a. am proble m i s mecn i e ru l a d dasabuTe b u l m a gada w y v e t a m xeli unda Seuw y o s sakred i t o kavSire b i s ganviTa re b a s da Semdgo m srulyofa s. sakre d i t o kavSireb i s Seqmn a damo k i d e b u l i a arsebu l i ekono m i k u r i SesaZle b l o b e b i s gaTvali s w i n e b a ze. amasTa n erTad saxel m w i f o m da region u l i marTvi s organoe b m a aqtiu ra d xeli unda Seuw y o n sakre d i t o kavSire b i s qselis gafarTo e b a s, romle b m a c donore b i s mxard aWe ri s etapi s Semdeg saku Ta ri danazoge b i s mobil ize b i Ta da erTobli vi pasu xi s m g e b l o b i s meqanizm i s daxve w i T unda SeZlon UurTie rTo b a kome c i u l saban k o seqto rT a n da moe msa x u r o n ferme ru l (glexu r) meurn e o b e b s.

4


naSro mSi ganxi l u l i a safina n so- sakre d i t o siste m i s mniSvnel o b a saqarTve l o s soflis meurn e o b i s yovel m x r i v i ganviTa re b i s T v i s, risTvisa c aucile b e l i a saxel m w i f o s mxa rd aWera. saqarTve l oSi arsebu l i kome r c i u l i banke b i s roli da mniSvne l o b a agrarul i seqto r i s da poli ti k i s srulyo fi s saqmeSi, banke b i s mier grZelva d i a n i da mokl e v a d i a n i sesxe b i s gada ce m i s wesi da pirobe b i.

Temis aqtualoba _ Cveni kvlevi s obieq t i aris imereTi s regioni, moq me d i sakre d i t o kavSireb i, maTi ganviTa r e b i s xelis SemSleli mizezebi da agrarul i seqto r i s ekono m i k u r i krizisid a n gamoyva n i s mizniT sakred i t o kavSire b i s Camoya l i b e b i s da ganviTa r e b i s proce si s daCqare b a, romeli c msofl i o b a n k i s, soflis meurne o b i s da saerTaSo ri s o fondis da safran g e T i s mTavro b i s mxard aWe ri T xorci e l dkeob a. saban dakre d i t e b a da saerTod, sakre d i t o siste m i s meqanizm i miznad unda isaxa vd e s me w a r m e T a Semosa vl e b i s zrdasa da Semdgo m danazoge b s, romeli c sakre d i t o resurse b i s formi re b i s erTerT ZiriTad wyaro d unda Camoyal i b d e s. saxel m w i f o m da regionu l i marTvi s organoe b m a aqtiua d unda Seu w yo n xeli sakred i t o kavSire b i s qselis gafarTo e b a s, romle b m a c donore b i s mxard aWe ri s etapi s Semdeg saku Ta ri danazoge b i s mobil ize b i Ta da erTobli vi pasu xi s m g e b l o b i s meqanizm i s daxve w i T unda SeZlon urTierTo b a kome c i u l saban k o seqto rT a n da maRal doneze moe ms a x u r o n ferme r u l meurn e o b e b s a da sxva kerZo struq t u r e b s. aseTi siste m a safuZve l s Cauyris ferme ru l (glexu r) meurn e o b e b s, gada ma m u Sa ve b e l saw a r m o e b s da banks Soris jansaRi kome c i u l i urTierTo b e b i s damya re b a s.

5


kvlevis mizani da amocanebi: Temis damuSavebis mizania im mizezebis Seswavla da gamovlena, romlebic xels uSlis sakredito kavSrebis ganviTarebas. aseve sabanko-safinanso sistemis mniSvneloba soflis meurneobis ganviTarebisaTvis. aRniSnuli miznis realizacia moiTxovs Semdegi amocanebis gadawyvetas:D •

Sesaswavli iqnes imereTis regionSi arsebuli sakredito kavSirebi

moxdes saerTaSoriso organizaciebTan TanamSromlobis procesis swori warmarTva

dadgindes sesxis gadauxdelobis mizezebi

daregulirdes saxelmwifo da sakredito kavSirebis urTierToba.

mecnieruli siaxle: kvlevi s Sedegad dadgen i l i a, rom miu xe d a v a d imisa, rom msofl i o banki sa da sxva organiza c i e b i s xelSe w y o b i T saqarTve l o s bevr regionSi Seiqmn a da funq ci o n i r e b s sakre d i t o kavSireb i, main c arsebo b s maTi norma l u r i saqmi a n o b i s Semafe r x e b e l i sazogado e b e b i. soflis meurn e o b aSi sakm a o d proble m u r i a xelisSe mSl e l i mizezebi T kredi t e b i s droulad dabrune b i s SesaZle b l o b a. amja m a d moq me d i wese b i T giraoSi Cadebuli likvi d u r i saSualeb e b i s (oqro, saxli) realiza c i a sabolo o d gaaRata k e b s mosa x l e o b a s. es ki Tavis mxri v gamoi w v e v s undoblo b a s kredi t o r e b i s mima rT, rac sabolo o d damRup ve l gavlen a s iqonieb s

6


praktikuli mniSvneloba: samagistro naSromi daxmarebas gauwevs sakredito kavSirebis wevrebs, dainteresebul pirebs, raTa TavianT saqmianobaSi ixelmZRvanelon im winadadebebiT da rekomendaciebiT, rac miRebuli iqna kvlevis Sedegad (amaRldes TiTeuli sakredito kavSiris formirebis, funqcionirebis da ukugebis done, gaumjobesdes soflad mcxovrebi ojaxebis materialuri, socialuri da sulieri pirobebi, rac dadebiT gavlenas moaxdens saqarTvelosTvis iseT mtkivneul problemaze, rogoricaa demografiuli situacia

Tavi I. safinanso-sabanko da fulad sakredito urTierTobaTa sistema da misi srulyofis rekomendaciebi 1.1 safinanso-sabanko da fulad sakredito urTierTobaTa sistema da ganviTarebis tendenciebi

safinanso-sabanko da fulad sakredito urTierTobaTa sistema urTulesi meqanizmia, romelSic airekleba rogorc ekonomikis qmediTunarianobis done, ise sazogadoebis socialuri sferos motivaciebic. igi moicavs sazogadoebrivi urTierTobis iseT mxareebs, rogoricaa: fulis masis aucilebeli Sesabamisoba materialur faseulobebTan, momiqcevisaTvis saWiro fulis masis gansazRvra da gadasaxadebis regulireba, sabanko, sakredito, sabaJo, saxazino urTierTobaTa mowesrigeba, fasis da

7


faswarmoqmnis meqanizmis SemuSaveba, romelic akmayofilebs momxmareblis da mimwodeblis interesebs. fulad sakredito politikis sworad gageba finansur saqmianobaSi Rrmad Cawvdomis, arsebiTi faqtorebis gamoyofis da mTlianad sameurneo saqmianobis warmatebis safuZvels warmoadgens. fulad-sakredito da sabanko-safinanso sistemebi organuladaa dakavSirebuli erTmaneTTan da qmnis qveynis erTobliv safinanso sferos. saqarTvelos sabanko sistema jer-jerobiT nakleb zegavlenas axdens ekonomikis zrdasa da investiciebis aqtivobaze, maRalia saprocento ganakveTebi da moklevadiania kreditebi, amitom, sawarmoebisaTvis, gansakuTrebiT sasoflo sameurneo sawarmoebisaTvis kreditis aReba araxelsayreli da SeuZlebelia. safinanso sabanko da fulad sakredito urTierTobaTa sistemis srulyofa moiTxovs Sesabamis sakanonmdeblo bazaze dayrdnobiT iseTi gadawyvetilebis miRebas, romlebic qveynis winaSe mdgari amocanebis (ekonomikis zrda, valutis stabiluroba, sagadasaxdelo balansis dadebiTi saldos miRweva da sxva) gadawyvetas uzrunvelyofs. saqarTvelos damoukideblobis mopovebisTanave – 1991 wlidan daiwyo saqarTvelos sabanko sistemis transformirebis procesi. Seiqmna saTanado sakanonmdeblo da normatiuli baza, romlis safuZvelzec Camoyalibda or iarusiani universaluri sabanko sistema: erTis mxriv, saqarTvelos erovnuli banki, rogorc qveynis monetaruli politikis warmmarTveli da sabanko sistemis maregulirebeli organo, meore mxriv ki, komerciuli bankebis qseli, romlis Seqmna 1992 wlidan 8


daiwyo da mogvianebiT (1993-1995 wlebSi), xuTi saxelmwifo bankis (“eqsimbanki”, ”Semnaxveli banki”, “agromrewvbanki”, “mrewvmSenbanki” da “binsocbanki”) privatizebis Semdeg, dasrulda. nebismieri qveynis finansuri usafrTxoebis uzrunvelyofaSi ekonomikis adekvaturi da misi ganviTarebis Taviseburebebis Sesabamisi fulad-sakredito sistemis Seqmnas umniSvnelovanesi adgili uWiravs. fulad-sakredito urTierTobebi mWidro kavSirSia sabiujeto urTierTobebTan. ekonomikis saxelmwifoebrivi regulirebis efeqtianoba didad aris damokidebuli mis swor koordinaciaze, raSic gansazRvreli roli fulad-sakredito urTierTobebs akisria. sabazro ekonomikaSi fulad sakredito politikis, rogorc qveynis makroekonomikuri regulirebis Semadgeneli nawilis, upirvelesi mizania bazris funqcionirebisaTvis normaluri finansuri pirobebis SeqmniT ekonomikis stabilizaciisa da ekonomikuri zrdis miRweva. aqedan gamomdinare, igi ekonomikuri koniuqturis mniSvnelovani instrumentia. fulad sakredito politikis amocanebia: •

fulze moTxovnisa da miwodebis dabalanseba, fulis bazarze wonasworobis SenarCuneba, mimoqcevis sferoSi fuladi masis regulireba da kontroli

erovnuli valutis kursis regulireba;

inflaciis donis regulireba;

ekonomikuri ciklebis regulireba;

iafi sakredito resursebi, ekonomikis regulirebis seqtoris uzrunvelyofa, finansuri gajansaReba da investiciebis stimulireba; 9


ekonomikuri subieqtebis interesebis realizacia.

amrigad, qveynis makroekenomikur regulirebaSi fulad-sakredito politikas udidesi roli akisria. zemoT aRniSnuli amocanebis realizaciis gareSe igi mowyvetilia qveynis socialur-ekonomikur procesebs da ekonomikis destabilizaciis mniSvnelovan faqtorad gadaiqceva. es ukanaskneli ki gamoixateba ekonomikis struqturuli deformaciis maRal xarisxSi, ekonomikis kriminalizaciisa da korufciis did maStabebSi, investiciur krizissa da masobriv gadauxdelobaSi, saxelmwifo valis zrdaSi da a.S yovelive es udidesi ekonomikuri safrTxis winaSe ayenebs saxelmwifos da sazogadoebrivi cxovrebis moSlas ganapirobebs. maSasadame, fulad-sakredito politikis avkargianobaze, imaze, Tu ramdenad kargad aris mosadagebuli igi ekonomikis saerTo pirobebs da, aqedan gamomdinare, rogor asrulebs Tavis miznebsa da amocanebs, bevradaa damokidebuli qveyanaSi ekonomikuri wesrigis damyareba. fulad sakredito sistemis adeqvaturi politikis ganxorcieleba da maTi optimaluri SeTanawyobis miRwevis metad rTuli problemis gadaWra saxelmwifos erT-erTi umniSvnelovanesi funqciaa da upirveles yovlisa, centraluri bankis prerogativaa. es ukanaskneli sabanko ekonomikaSi mTlianad agebs pasuxs fulis mimoqcevis mdgomareobaze. ar SeiZleba imis uaryofa, rom fuli ekonomikuri urTierTobis erT-erTi “mgrZnobiare” elementia, romelsac didi socialuri datvirTva gaaCnia. amitom misi mimoqcevis efeqtian regulirebas emsaxureba qveynis mTeli fulad-sakredito sistema, romlis simyare finansuri usafrTxoebis mnisvnelovani instrtumentia. 10


fulad-sakredito urTierTobis arsis sworad gageba saSualebas iZleva adamianebi ukeT gaerkvnen finansuri muSaobis praqtikaSi, ganasxvavon arsebiTi araarsebiTisgan da amiT finansur saqmianobaSi warmateba uzrunvelyon. qveynis fulad-sakredito politika agreTve gulisxmobs ekonomikuri kavSirebis ganmtkicebas da ganviTarebas Tanasworuflebianobis principebis dacvis safuZvelze. sakredto sistema organulad aris dakavSirebuli qveynis finansur sistemasTan. krediti, rogorc ekonomikuri kategoria gamoiyeneba ekonomikis ganviTarebisa da ganmtkicebis aqtiur iaraRad. krediti iTvleba sasaqonlo materialuri faseulobebis da fuladi saxsrebis brunvis daCqarebis mniSvnelovan faqtorad, rac amcirebs sasaqonlo stadiaSi yofnis dros da mimoqcevis xarjebs misi Senaxvis periodSi. sabazro ekonomikis pirobebSi krediti soflis meurneobaSi gamoiyeneba rogorc sawarmo danaxarjebis, aseve ZiriTadi fondebis cveTis xarjebis dasafaravad. Tu krediti gamoyenebuli iqna mkacrad dadgenili danaxarjebis dasafaravad da winaswar gansazRvruli xarjebis nomrebis dacviT, am SemTxvevaSi SeiZleba iTqvas, rom kreditis mizani miRweulia da kreditis dafarva Semosavlebis xarjze – garantirebuli. Tanamedrove pirobebSi gansakuTrebuli yuradReba unda daeTmos miRebuli kreditis miznobrivi gamoyenebis princips. am mxriv jer kidev bevri ram aris gasakeTebeli. sasoflo-sameurneo warmoebis dabali done garkveulwilad ganpirobebulia sawarmoo danaxarjebis daukrediteblobiT. aRniSnuli ki ori garemoebiTaa gamowveuli: jer erTi, komerciuli bankebi SezRuduli resursebis pirobebSi Tavs 11


arideben soflad sakredito urTierTobebis damyarebas da meorec, amave finansuri mizezis gamo maRali saprocento ganakveTis sawarmoTa finansur mdgomareobaze uaryofiTad zemoqmedebs. ganusazRvrelad didia sabanko-safinanso sistemis mniSvneloba soflis meurneobis da kvebis mrewvelobis yovelmxrivi ganviTarebisaTvis da am mimarTulebiT, dRes, rogorc arasdros, aucilebelia soflisaTvis saxelmwifo mxardaWera. glexuri (fermeruli) meurneobis, axlad Seqmnili kooperativebisa da meurneobriobis sxva formebis saqmianoba mniSvnelovanwilad damokidebulia imaze, Tu rogori mxardaWera eqneba maT saxelmwifosagan – gansakuTrebiT samarTliani, SeRavaTiani, drouli sakredito uzrunvelyofis TvalsazrisiT. soflad kreditze moTxovnileba maRalia, magram ar arsebobs am moTxovnilebis srulyofili da myari sistema. dReis mdgomareobiT SezRudulia kreditis gamoyenebis sfero, rac aucilebel pirobas warmoadgens soflis meurneobis ganviTarebisTvis. soflad ekonomikis Sesatyvisi warmoebiT urTierTobaTa damkvidreba ki farTo SesaZleblobebis Seqmnis Setanil iqnas adeqvaturi cvlilebebi sakredito urTierTobebSi. qveynis erovnuli ekonomikis Rrma krizisuli mdgomareobidan gamoyvanisa da mis finansur ganmtkicebaSi didi roli eniWeba swor fulad-sakredito politikas. igi, rogorc qveynis ekonomikuri politikis ganuyreli nawili, unda emsaxurebodes erovnuli ekonomikis ganviTarebas da warmoebis iseTi donis miRwevas, romelic uzrunvelyofs mimoqcevaSi gamoSvebuli fulis masis maqsimalur dasaqonlebas da amiT inflaciis Tavidan acilebas, rac ase aqtualuria dRevandeli saqarTvelosTvis.

12


qveynis fulad –sakredito politikis mTavari mamoZravebeli RerZi unda iyos saxelmwifos mier fulad sakredito instrumentis mizan mimarTuli gamoyeneba ekonomikis winaSe mdgari amocanebi (ekonomikis zrda, valutis stabiluroba, sagadasaxdelo balansis dadebiTi saldos miRweva da sxva) gadasawyvetad. igi unda gaxdes stabilizaciis miRwevis qmediTi instrumenti. praqtikam daadastura, rom saxelmwifos Carevis gareSe ekonomikuri zrdis miRweva da krizisis daZleva SeuZlebelia, amis naTeli magaliTia samxreTaRmosavleT aziis qveynebi, romlebmac monetaruli modelis gverdis avliT ”ekonomikis saswaulebs” miaRwies. saqarTveloSi ekonomikis regulirebaSi saxelmwifos rolis gaZlierebis mizniT, Cveni azriT, saWiroa indikaturi gegmebis Sedgena, rogorc mTeli qveynis maStabiT, ise regionul WrilSi. saxelmwifom unda uzrunvelyos strategiuli dargebis da sakomunikacio sistemebis marTva ucxoeTis qveynebTan xelSekrulebisa da kontaqtebis dasadebad, samarTlebrivi bazis Seqmna, ekonomikurTan erTad marTvis administraciuli meTodebis gamoyeneba. momavalSi qveynis mTavrobisa da erovnuli bankis mier unda ganxorcieldes Semdegi RonisZiebebi: •

Sida bazris dacva da saeqsporto saqmianobaze mkacri kontrolis dawesebis saxelmwifoebrivi politikis ganxorcieleba.

qveynis mosaxleobis uzrunvelyofa sasursaTo maragiT, romlis ZiriTadi wyaro unda gaxdes soflis meurneoba da gadamamuSavebeli mrewveloba.

soflis meurneobisadmi saxelmwifo finansuri daxmarebis programaSi mTavari sakiTxi unda gaxdes kerZo sasoflo sameurneo seqtoris dakrediteba, rodesac 13


sesxebi SeiZleba mieces Tamasuqis qveS, momavali mosavlis realizaciis amonagebidan dafarvis pirobiT. amasTan, faswarmoqmnaSi gamoyenebul unda iqnes Tundac erTi sameurneo wlis manZilze Camoyalibebuli sabazro fasebis done. sasoflo-sameurneo warmoebisaTvis aucilebel resursebze, manqanebze, inventarze, navTobproduqtebze, sasuqebsa da herbicidebze. gamoricxuli ar unda iqnes samrewvelo saqonlis agrarul seqtorze – produqciaze gacvlis sakontaqto sistemis gamoyenebac: •

saxelmwifo daxmarebiT sainvestico bankebis (saxelmwifo, saauqciono da korporaciuli) farTo qselis Seqmna. maTi mTavari funqcia unda gaxdes komerciul safuZvelze mTeli sainvesticio finansuri brunvis organizacia, sawarmoTa arendiT gadacema. aqciebis yidva-gayidva, grZelvadiani sesxebis gacema da a.S. dRes realurad ar moqmedebs grZelvadiani dakreditebis instituti, romlis gareSec sasoflo-sameurneo sawarmoebis xsna SeuZlebelia:

minimumande unda Semcirdes subsidiebi saxelmwifo biujetidan da igi unda Seicvalos sesxebiT, amiT gaizrdeba fulis resursebis gamoyenebis efeqtianoba;

aucilebelia fulad sakredito politikis liberalizacia. ra Tqma unda, igi zRvar gadacilebulic ar unda iyos;

sistemur midgomaze dafuZnebuli qveynis antiinflaciuri programa da mis Sesatyvisad SemuSavebuli, kargad mofiqrebuli da gamoTvlili fulad-sakredito politika Tavisi maRali saSemsruleblo pasuxismgeblobiT unda warmoadgendes saqarTveloSi 14


ekonomikuri reformebis programis Semadgenel nawils, romelic mowodebulia, xeli Seuwyos erovnuli ekonomikis winsvlas. safinanso-sabanko da fulad –sakredito sistemis srulyofils ZiriTadi Sedegi iqneba saqarTvelos ekonomikaSi misi rolis arsebiTad amaRleba,finansuri mdgradobis gamyareba da gamWirvalobis uzrunvelyofa, ramac Tavisi mxriv xeli unda Seuwyos regionebSi fulad-sakredito sistemis dacvas, rogorc Sida, ise gare uaryofiTi mikroekonomikuri zewolisagan. yovelive es ki uzrunvelyofs mosaxleobis ndobis amaRlebas da maTi danazogebis akumulirebas bankebSi, rac gazrdis investiciebis wyaros.

15


1.2 saqarTvelos sabanko seqtoris Tanamedrove mdgomareoba da misi ganviTarebis perspeqtivebi

sabanko seqtoris struqturis srulyofa mowodebuli xeli Sewyos erovnul meurneobaSi da misi ekonomikuri rolis amaRlebas, sabanko momsaxurebis mimarT moTxovnebis dakmayofilebas, finansur-saSuamavlo funqciebis xarisxianad Sesrulebas da biznesis im sferoSi konkurenciis universalur doneze ganviTarebs. sakredito organizaciebi specializeba calkeuli sabanko produqtebis, operacieebisa Tu saqmianobis saxeobebis mixedviT unda efuZnebodes nebayoflobiT princips, romelic gamoricxavs administraciuli meTodebis Tavsmoxvevas specializebis konkretuli formebis bankebisaTvis. amave dros, aRniSnuli principi gulisxmobs, rom saqmiani aqtivobis sferoebis SerCevisas gadawyvetilebis miRebis mTeli pasuxismgebloba TviT komerciul bankebs ekisrebaT. amasTan, saqarTvelos erovnuli banki ar gamoricxavs sabanko saqmianobis calkeul saxeobebze an sabanko produqtebze specializebuli bankebis mimarT regulirebisa da zedamxedvelobis gamoyenebas. bankebis sakredito saqmianobis ganviTareba mniSvnelovnad damokidebulia ekonomikis arassafinsaso seqtorze, ekonomikis sxvadasxva dargSi struqturuli gardaqmnebis tempebsa da specifikaze, kreditorTa uflebebis dacvis xarisxze, agreTve ekonomikis seqtorSi moqmedi organizaciebis finansur mdgradobasa da sakuTrebis struqturis Sesaxeb informaciis gamWirvalobaze. 16


regionu l da soflis meurn e o b i s doneze finanse b i s gana w i l e b i s mcire me w a r m e o ganviTa re b i s a da fulis mimo q c e v i s xelSe w y o b i s a T v i s erT- erT aucile b e l piroba d unda ganvi x i l osabanko T: zedamxedveloba saw a r m o e b s a da organiza c i e b T a n banke b i s sakred i t o urTierTo b e b i s gaumj o b e s e b i s mizniT saqarTve l o s erovnul m a bank m a dain te re s e b u l mxare e b T a n erTad unda SeimuSavo s sakan o n m d e b l o winad a d e b e b i sesxi s uzrunve l yo fi s, saSuale b a Ta miRebis, regis t r i r e b i s a da realizeb i s arsebu l i reji mi s gamar t i v e b i s Sesa xe b, kredi t i s uzrunve l yo fi s saganze kredi t o r T a moTxo vn i T dak ma y o f i l e b i s proce d u r i s libera l ize b i s a da unifi c i r e b i s, qonebisa da

17


1.3 fulad-sakredito politika

saban k o siste m i s mdgrad i da stabi l u ri ganviTa r e b i s a T v i s, pirvel rigSi, aucile b e l i a makro e k o n o m i k u r i stabil u r o b i s SenarCuneb a. aRniSnul i uzrunvel yo f s fasis m i e r i meqan izm e b i s gamarTu l funq ci o n i r e b a s, rac resurse b i s gadana w i l e b i s maqsi m a l u r i efeq t i a n o b i s saSuale b a s iZleva da xels uwyo b qveyanaSi finansu ri Suamavl o b i s rolis amaRleb a s. saban k o siste m i s ganviTa re b i s

18


mxardaWeris mizniT Cveni azriT, aucilebelia inflaciuri da savaluto riskebis minimumamde dayvana, rac saprocento ganakveTebis regulirebisa da sainvesticio garemos gaumjobesebis xelSemwyob faqtorad ganixileba. am mizniT, saqarTvelos erovnulma bankma sakuTari politika momavalSic ise unda warimarTos rom inflacia iyos dabali da prognozirebadi. amasTan, igi unda Seecados Tavidan aicilos gacvliTi kursis gverdiTi ryevebi, rac Tavisi mxriv, negatiurad zemoqmedebs ekonomikur garemoze. savaluto kurswarmoqmnis meqanizmi saSualod da grZelvadian periodSi mxolod sabazro moTovna-miwodebis principebs daefuZneba. ukve zedized mesame welia, rac sabanko seqtori saqarTvelos ekonomikis lider dargad Camoyalibda. am xnis manZilze sabanko seqtoris aqtivebis saSualo zrdis tempi 60%-s aRemateba, xolo depozitebisa – bolo ori wlis ganmavlobaSi 55%- ia, rac sazogadoebis mxridan sabanko seqtorisadmi ndobis amaRlebaze miuTiTebs. aseTi maRali zrdis Sedegad sabanko aqtivebis wilma mSp-Tan 2007 wlis bolos 43% -s miaRwia da mosalodnelia, rom male igi 60%-s gadaaWarbebs, riTac saqarTvelo centraluri da aRmosavleT evropis qveynebis dones miuaxlovdeba

.

19


sqema 1 saqarTvelos sabanko seqtorebis aqtivebi mSp-Tan mimarTebaSi 19962007 wlebSi sabanko seqtoris aqtivebi mSp-sTan 1996-2007

50 40 30 20 10 0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

saqarTve l o s saban k o seqto rSi dina mi k u r i zrda grZeld e b a . mxolo d 2007 wels 1.9 mlrd laris mocu l o b i s axali sesxe b i iqna gace m u l i . ukanas k n e l wlebSi , saban k o seqto r i s mTlia n m a aqtive b m a 7.2 mlrd lars miaR w i a , rac upre ce d e n t o a saqarTve l o s isto ri aSi . raodeno b r i v i maCven eb l e b i s zrdasTa n erTad saban k o seqto r i xaris x o b r i v a d sagrZno b l a d ganviTa r d a da dRes saqarTve l oSi , praq ti k u l a d yvela saxis saban k o momsa x u r e b a a SesaZle b e l i . amja m a d qveyanaSi funq ci o n i e b s iseTi kome r c i u l i banke b i romel Ta c maRali repu ta c i a da ndoba aqvT ara mart o saqarTve l oSi arame d saerTaSo ri s o arenaze c . saban k o seqto r i , 20


rogor c umTavre si safinan so Suama va l i saqarTve l oSi , umniSvne l o va n e s rols Seasrul e b s qveynis ekono m i k u r i zrdis daCqare b i s saqmeSi . 2007 wels ekono m i k a z e gace m u l i sesxe b i 72.2%- iT gaizarda da 4.6 mlrd lari Seadgina, rac mSp- s 27%- ia. gansa k u T r e b i T gaizarda dakre d i t i r e b a (113%) erovnu l i valu ti T. depozi t e b i erovnu l i valu ti T aseve wins m w r e b i temp i T izrdebo d a, ris Sedegada c depozi t e b i s dolariza c i i s maCven eb e l i 2007 wlis ganma vl o b aSi 69.2%- dan 65.1%mde Semci rd a, rac saqarTve l o s mosa x l e o b i s mxrid a n larebSi danazogeb i s gazrdil suraTze miuTi Te b s. aRsaniSna vi a, rom qarTuli saban k o seqto r i s a T v i s unda moxd e s fulad- sakre d i t o poli t i k i s radi ka l u r a d Secvla, is orien t i r e b u l i unda iyos infla c i i s regulire b a s a da war m o e b i s temp e b i s gazrdaze, Tum ca am amo ca n i s gadaWra cen t ra l u r i banki s mier sakm a o d Sroma t e v a d i a . qarTuli saba ko seqto ri s a T v i s kvlava c dama x a s i a T e b e l i a maRali momg e b i a n o b i s maCven eb l e b i. am sferos mier miRebu l m a mTlia n m a wmi n d a mogeba m 2007 wels 126 mln lari Seadgin a. wina wleb i s msgavsa d, aqtive b i s a da kapi t a l i s ukugeb i s maCven eb l e b i kvlava c maRali rCeba, rac qarTul saban k o seqto r s ucxo u r i banke b i sa T v i s kvlav ufro mimzi d ve l s xdis. saban k o momsa x u r e b a sul ufro xel mi s a w v d o m i xdeba mosa x l e o b i s farTo fenebisa Tv i s, razec metyv e l e b s 2007 wlis ganma vl o b aSi 120 erTeuli T gazrdil i filial e b i s a da servis c e n t r e b i s, aseve gaorma g e b u l i banko m a t e b i s a da 60%- iT gazrdili plast i k u r i baraTeb i s raoden o b a, ris Sedegada c yovel 100 aTas adami a nze 12

21


saban k o filiali da 15 bako m a t i modis da saSualo d yoveli xuTi adami a n i d a n ors plasti k u r i baraTi aqvs. sqema 2

sabanko filialebis da bankomatebis raodenoba 1997-2007 700 600 500 400

f i l i al ebi

300

bankom at ebi

200 100 0 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

amasTa n, gasa ke Te b e l i moma va lSi kvlava c bevri rCeba. es gansa k u T r e b i T exeba qveyni s agraru l sferos. soflis mcx o v r e b T a donis amaRleb i sa da sasofl o- sameu rn e o waro e m b i s efeq t i a n o b i s gazrdis RonisZie b e b i unda moi ca v d e s am sferoSi sabazro meqan izm e b i s srulyo fa s. es gamoi x a t e b a rogor c sasoflo- sameu rn e o produq t e b ze fasebis cvlile b e b i s ampli t u d i s Semci re b aSi, ise fasebis gamo Ta n a b re b a Si qveyni s sxvad a s x v a region s Soris. misi miR w e v a SeiZleba sasofl o- sameu rn e o produq t e b i s gada ma m u Sa ve b e l i saw a r m o e b i s Sesaba m i s regione bSi ganTavse b i T, sasa w y o b o meurn e o b i s ganviTa r e b i T, infras t r u q t u r i s sxva obieq t e b i s mSenebl o b i T da a.S. kargi iqnebo d a aseve, Tu am RonisZi e b i s dafina n se b a s, romel Ta mizansa c soflisa da sasofl osameu rn e o war m o e b i s ganviTa re b a war m o a d g e n s, banke b Ta n erTad, upirve l e sa d Tavad soflis mc xo v r e b l e b i Seecde b o d n e n. miu xe d a v a d amisa, cxril i d a n Cans rom izrdeba agraru l i seqto ri s dakre d i t e b a , banke b m a nel- nela soflis meurne o b i s a k e n piri ibrunes 22


da am dargsa c akredi t e b e n. magra m aRsaniSna vi a isic, rom soflis meurn e o b i s dakred i t e b a s banke b i kvlava c

erideb i a n.

kerZod 2003 wels banke b i s mier gace m u l mTlia n kredi t e bSi am dargze 0.9% modiod a, 2006 wels 0.3, xolo 2007 wels 6.4% erovnul valu taS i gace m u l i sesxe b i, xolo ucxo u r valu t aSi ki piriqi T, Semci r d a, Tu 2003 wels 2.9% iyo, 2006 wels 0.4, xolo 2007 wel s 0.9%Seadg i n a, analog i u ra d, saanal izo periodSi sapro c e n t o gana kv e T e b i Semci rd a, xolo ucxo u rSi gaizard a. soflis mkvi d rT a cxo vre b i s donis amaRleb i sa da sasofl osameu rn e o war m o e b i s efeq ti a n o b i s zrdis mixe d v i T, gansa k u T r e b i T mniSvnel o va n i a anti m o n o p o l i u r i samsa x u r i s saqmi a n o b i s gaZlie re b a, anu im jgufeb i sa T v i s win aRdgo m a, romleb s a c survil i gauCndeb a T mxolo d Tavad moa ma r a g o n teqni k i T a da sasuqeb i T sofeli da aseve monop o l i u ra d daamzad o n sasofl o- sameu rn e o produq c i a . Aam xriv yvelaze racion a l u r mdgo m a r e o b a s maSin eqneba adgili, Tu soflis mosa x l e o b a s saSuale b a mie ce m a teqni k a iqneba es Tu sasuqi, Tavisu fl a d gaake To s arCevan i adgilo b ri v Tu impor t u l na wa r m s Soris, da aseve Tavad man gada w y v i t o s sakuTa r i produq c i a saeqspo r t o d daamzado s Tu adgilob ri v bazarze gayidos. saxel d o b r, aseT SemT xv e v aSi ar eqnebo d a T sargebe l i mxolo d adgilob ri v dama mza d e b l e b s a da Tu realiza t o r e b s da mTeli poten c i u r i mogeb a ZiriTa d a T am produq c i i s mw a r m o e b l e bze gadana w i l d e b o d a . sxva sityve b i T rom vTqvaT, Tavisufa l i sabazro urTierTo b e b i soflis meurn e o b i s ganviTa r e b i s inte re s e bSi a. A

agrarul i seqto ri s mima rT swo ri sameu rn e o poli ti k a a isic, rom

araviTa ri SezRudveb i ar arsebu l i yo sasoflo- sameu rn e o produq c i i s ucxo e TS i sarealiza c i o d gatani s gzaze. saWiroa aseve win aRvudgeT 23


ara w e s i e r i kon ku r e n c i i s gatare b i s mcde l o b e b s ucxo e l i impor t i o r e b i s mxri d a n. Aucil e b e l i a am mizniT maqsi m a l u r a d gamo vi y e n o T antid e m p i n g u r i proce d u r e b i . amasTa n, Tu ar gvsurs moveq c e T antisa b azro interve n c i o n iz m i s xafangSi, Zlieri wina aR m d e g o b a ar unda gavu w i o T impor t u l saqonel s. Aar unda dagvavi w y d e s, rom Cvens mier miRebul i mka c r i saba Jo zomebi gamoi w v e v s sapirisp i ro reaq ci a s im qveyne b i s mxrid a n, romleb i c Cvens produq c i a s yidulo b e n. Gglexo b a, romel i c SesaZlo a, raRac sargeb e l s naxavs ucxo u r i sasofl o- sameurn e o produq c i i s impor t i s Semo t a n i s gzaze, bariere b i s dawe s e b i T, ufro mets daka rg a vs. safinan so bazris Semdgo m i ganviTa re b i s a da saqarTve l o s erovnu l i banki s xelT arsebul i mone t a l u r i regulire b i s instru m e n t e b i s mrava l fe ro v n e b i s a da efeq t i a n o b i s gazrdis mizniT, fulis mo w o d e b i s Tvalsazri si T, aucil e b e l piroba d migvaCni a amJa m a d arsebul i savalu t o da sakre d i t o auqci o n e b i s bazris TandaTa n o b i T i Canacvl e b a ufro srulyo fi l i Ria bazris opera c i e b i T. aRniSnul i amo ca n i s ganxo r c i e l e b a maqsi m a l u r a d gaama r t i v e b s fulis mi w o d e b i s regulire b a s saqarTve l o s erovnul i banki s mxri d a n da saSualeb a s misce m s mas swra fa d da opti m a l u r a d gaanei t r a l o s safinan so siste m a Si war m o q m n i l i likvid u ro b i s a da sxva saxis riske b i. saSualo va d i a n periodSi saban k o siste m a Si struq t u r u l a d Warbi likvi d u r o b i s Semci r e b a s T a n erTad, Ffulis mo w o d e b i s mniSvnel o va n wyaro d unda gadaiq c e s Ria bazris opera c i e b i. amiT gaZlie rd e b a saqarTve l oSi sapro c e n t o gana kv e T e b i s ekono m i k u r i mniSvnel o b a da isini mone t a r u l i poli ti k i s ZiriTa d instru m e n t e b a d gadaiq c e v a .

24


A

amave dros, saqarTve l o s erovnul m a bank m a ufro

xel mi s a w v d o m i unda gaxado s banke b i s a T v i s mokl e v a d i a n i likvi d u r i resurse b i da maqsi m a l u r a d gaafarTo o s fulad- sakred i t o poli ti k i s instru m e n t e b i s speq tr i, raTa saban k o siste m a m efeq ti a n a d da swra fa d SeZlos likvi d o b i s marTva. Ria bazris opera c i e b i (sakre d i t o auqci o n e b i, repo da ukure p o opera c i e b i da sxva) unda ganxo r c i e l d e s drois realur reJi mSi. am mizniT saqarTve l o s erovnu l m a bank m a

Sesaba m i s i progra m u l i produq t i unda danergo s.

saban k o siste m i s a T v i s gansa k u T r e b i T mniSvnel o va n i a saqarTve l o s erovnu l i banki s mier Catareb u l i fulad- sakred i t o poli ti k i s gamWvi rva l o b a . Eerovnu l i banki s Tanmi m d e v r u l i gada w y v e t i l e b e b i, romle bSi c saTanad o d aris axsnil i qveyni s mone t a r u l i poli ti k a , safinan so bazris mona w i l e T a T v i s gaadvi l e b s grZelva d i a n i prognozebi s gake Te b a s. saqarTve l o s erovnul i banki s saqmi a n o b i s gamWirva l o b i s uzrunve l yo f a gazrdis saban k o siste m i s ndobas saqarTve l o s erovnu l i banki s mima rT da saSualeb a s misce m s banke b s efeq ti a n a d marTon saku Ta r i resurse b i. amisaTv i s saqarTve l o s erovnu l m a bank m a kidev ufro mWidrod unda iTana mS ro m l o s safinan so siste m i s war m o m a d g e n l o b a s T a n. E erovnu l i banki s mier efeq t i a n i fulad- sakred i t o poli ti k i s SemuSave b i s a da gatare b i s, aseve saban k o sferosa da safina n so bazrebis mona w i l e e b i s ukeT infor m i r e b u l o b i s mizniT, mniSvne l o v a n i yuradReba unda daeTmo s mone t a r u l i da finansu ri sta ti s t i k i s a da sagada m x d e l o balansi s war m o e b i s meTod o l o g i u r da organiza c i u l srulyofa s.

25


1.4 komerciuli bankebis mier erovnuli ekonomikis da maT Soris agraruli seqtoris dakreditireba

2007 wlis bolos, 2006 wlis analogiur periodTan SedarebiT, komerciuli bankebis mier erovnuli ekonomikis dakrediteba 1,9 mlrd lariT (70,8%) gaizarda da 4,5 mlrd lars gadaaWarba. Mm.S. erovnuli valutiT gacemuli sesxebis moculoba 2-jer gaizarda da 1,4 mlrd larze meti dafiqsirda, xolo ucxouri valutiT denomirebuli sesxebis zrda 59,1%-iT ganisazRvra da misma mTlianma moculobam 3,1 mlrd lars miaRwia. amasTan, imave periodSi sesxebis struqtura erovnuli da ucxouri valutebis mixedviT, erovnuli valutis sasargeblod Seicvala da Sesabamisad, 31,3 da 68,7% Seadgina (nacvlad 26,2 da 73,8%-isa gasul wels). Uukanasknel erT weliwadSi kvlav grZeldeba sesxebis saSualovadianobis zrdis tendencia. saanalizo wlis ganmavlobaSi es maCvenebeli 14,2-dan 14,6 Tvemde gaizarda. maT Soris erovnuli valutiT gacemuli sesxebis mixedviT – 12,2-dan 13,0 Tvemde, xolo ucxouri valutiT gacemuli sesxebis mixedviT – 15,8-dan 16,3 Tvemde. SedegaT, winmswrebi tempebiT izrdeboda grZelvadiani sesxebis moculoba (75,9%-iT, 59,8%-Tan SedarebiT moklevadiani sesxebis mixedviT) da aRniSnulma maCvenebelma erovnuli ekonomikis dakreditebis saerTo moculobaSi, gasuli wlis dekembris Tvis bolos dafiqsirebuli 68,3%-is nacvlad, 70,4% Seadgina. cxadia, es garemoeba garkveulwilad waadga qveynis soflis meurneobas, rameTu am dargs swored grZelvadiani sesxebi esaWiroeba.

26


rac Seexeba sesxebis struqturas iuridiuli pirebisaTvis 2008 wlis 1 ianvrisaTvis komerciul bankebs erovnuli valutiT gacemuli hqondaT 773,7 mln laris (gasuli wlis Sesabamis periodTan SedarebiT 78,6%-iT meti), xolo ucxouri valutiT – 2,1 mlrd laris (Sesabamisad, 46,1%-iT meti) moculobis sesxi. saanalizo periodSi dakreditebis moculobis mniSvnelovan zrdas hqonda adgili soflis meurneobaSi, sadac es maCvenebeli 3,2-jer gaizarda da 56,7 mln lari Seadgina. saanalizo periodSi mniSvnelovnad - 2-jer gaizarda fizikuri pirebis dakreditebis moculoba da 2008 wlis 1 ianvrisaTvis 1,6 mlrd lari Seadgina, rac individialuri mewarmeobis gaaqtiurebaze miuTiTebs, radgan am sesxebidan garkveuli wili fermerebzec modis. Bbolo wlebis ganmavlobaSi seriozulad aris gazrdili iseTi maCveneblebi, rogorebsac mSp-Tan farTo fulis da aqtivebis Sefardeba warmoadgens. kerZod, Tu 2005 wlis monacemebiT, farTo fulis Sefardeba normalur mSp-Tan, romelic warmoadgens ekonomikis finansuri siRrmis sazoms, Seadgenda mxolod 16,5%, xolo mTliani aqtivebis Sefardeba mSp-Tan 17%, 2007 wlisaTvis aRniSnuli maCveneblebi Sesabamisad gaizarda 17,9 da 35%-mde. miuxedavaT imisa, rom sabanko kapitali moculobiT jerjerobiT mcirea, adgilobriv momxmarebels sadReisod arsebul TiTqmis yvela saxis sabanko momsaxurebas sTavazobs. 2005-2007 wlebSi gaizarda aseve mSp-Tan bankebis mTliani kapitalis Sefardebis maCvenebeli, rac sabanko sistemis mdgradobis ganmtkicebaze metyvelebs. sabanko seqtorisaTvis bolo wlebSi gansakuTrebiT nayofieri aRmoCnda, razec gacemuli sesxebis TiTqmis gaormageba miuTiTebs. amasTan, Tu nacvlad 2004 27


wels sesxebis mSp-Tan Sefardeba dafiqsirebuli 9,2%, 2005 wels man 14,4%, xolo 2007 wels TiTqmis 40% miaRwia, miuxedavad imisa, rom aRniSnuli maCvenebeli kvlavac dabalia. stabiluri grZelvadiani ekonomikuri zrdisaTvis aucilebeli pirobaa dabali da prognozirebadi inflacia. Aamitom saqarTvelos erovnuli bankis ZiriTad funqcias, msoflios sxvadasxva qveynis centraluri bankebis absoluturi umravlesobis msgavsad, fasebis stabilurobis uzrunvelyofa warmoadgens. swored stabiluri fasebis pirobebSi xdeba resursebis maqsimalurad efeqtianad ganawileba, rac sabanko sistemaSi arsebuli fuladi saxsrebis optimalurad gamoyenebis saSualebas iZleva, xolo ekonomikur agentebs TavianTi danazogebis sworad ganTavsebis an sakredito resursebis mozidvis pirobebs uqmnis da ekonomikaSi sabanko seqtoris rolis mniSvnelovan amaRlebaze metyvelebs. soflis meurneobaze gacemuli sesxebis wili ekonomikisaTvis gacemul mTel sesxebSi jerac dabalia da 3%-sac ver aRwevs erovnul valutaSi, xolo ucxour valutaSi igi mTlianad sesxebis 1,5% ar aRemateba, maSin, rodesac, rogorc avRniSneT soflis meurneobas swored grZelvadiani sesxebi sWirdeba, romelTa xvedriTi wili ucxour ucxour valutaSi dargisTvis micemul mTel sesxebSi 66%-ia, erovnulSi ki odnav ufro meti – 78%. miuxedavaT imisa, rom bankebi soflis meurneobis dakreditebisagan Tavs ikaveben, radgan maTi droulad dabrunebis imedi naklebad aqvT, realoba sruliad gansxvavebul suraTs uCvenebs: bankebisaTvis vadagadacilebuli sesxebi yvelaze

28


meti aqvT mrewvelobis dargebs (50%), vaWrobas (26,4%) xolo soflis meurneobaSi analogiuri vadagadacilebuli sesxebi 1,6% ar aRemateba. aseT pirobebSi yuradRebas iqcevs is uaryofiTi tendencia, romelic bolo wlebSi am mxriv damkvidrda. kerZod, Tu 2003 wels soflis meurneobis wili bankebis mier gacemul sesxebSi 6,9%-s udrida, 2007 wels 3-jer da metad Semcirda da 2,1% Seadgina. gansakuTrebiT aRsaniSnavia is faqti, rom mkveTrad Semcirda swored im saxis kreditebi, romelic aRniSnul dargs gansakuTrebiT sWirdeba. kerZod, Tu 2003 wels bankis mier am dargze gacemuli grZelvadiani (12 Tve da meti) sesxebi Seadgenda meoTxedze mets, 2007 wels man 8,9% Seadgina da es maSin, rodesac am dargze vadagadacilebuli sesxebi mkveTrad mcirdeba. kerZod Tu vadagadacilebuli mTeli sesxebis 9,7% soflis meurneobaze modioda, 2007 wels dargis wilad vadagadacilebuli sesxebi 0,7% iyo (erovnuli valutiT). rac Seexeba bankebis mier ucxour valutaSi soflis meurneobisaTvis gacemul sesxebs, aqac analogiuri mdgomareobaa, Tumca amave periodSi am dargze gacemuli sesxebis xvedriTi wili mTel sesxebSi ase mkveTrad ar dacemula. 2003 wels mTel sesxebSi man Seadgina 1,6%, 2007 wels dargze gacemuli sesxebis xvedriTi wili 1,3% is doneze iyo, rac Seexeba soflis meurneobis wilad vadagadacilebul sesxebs, maTi aRniSnuli valutiTac klebulobs, anu Tu 2003 wels soflis meurneobaze modioda bankebis mier gacemuli mTeli vadagadacilebuli sesxebis 2,1%, 2007 wels aRniSnulis xvedriTi wili 1,6%-mde daeca.

29


30


1.5 bankebis filialebis qselis gafarToeba

saqarTvelos sabanko sistemam Tavisi ganviTarebis kvalobaze filialebis sakmaod farTo qseli ganaviTara da igi sofelsa da sasoflo-sameurneo warmoebas dauaxlova. Tumca samwuxarod, jerjerobiT qarTvel fermers naklebad aqvs komerciuli bankebidan sakmaod Zviri kreditis aRebis da gamoyenebis saSualeba. 2008 wlis 1 martisaTvis komerciul bankebs hqondaT 123 filiali da 433 servis-centri. Aam mxriv gansakuTrebiT aqtiuroben ,,saqarTvelos banki,, (138 servis-centri), ,,saxalxo banki,,(75 filiali, 113 servis-centri), ,,Tibisi banki,, (13 filiali da 31 serviscentri). aRsaniSnavia, rom qveyanaSi komerciuli bankebis filialebisa da momsaxurebis centrebis raodenoba bolo xuTi wlis manZilze mkveTrad Semcirda (2003 wels iyo 201 filiali), rac gamoiwvia qveyanaSi bankebis raodenobis seriozulma Semcirebam, magram ver vityviT, rom amas uaryofiTi gavlena moexdina regionebSi mcxovrebi mewarmeebisa da mosaxleobisaTvis. amJamad arsebul filialebs SeswevT imis unari, rom maT saTanado sakredito momsaxureba gauwion. Tumca is garemoeba, rom rogorc bankebis, aseve filialebis umravlesoba dedaqalaqSia Tavmoyrili, dadebiTad ver waadgeba ekonomikis ganviTarebas. sabanko-safilialo sistemis ganviTareba ormxriv sasargebloa. jer erTi, es xels uwyobs adgilobriv wvril mwarmoeblebs zedmeti danaxarjis gareSe isargeblos 31


sabanko momsaxurebiT(aiRos sesxi, ganaxorcielos sabanko operacia da a.S.) da meore, es sasargebloa TviT bankisaTvis. amiT igi zrdis saqmiani operaciebis masStabebs, afarToebs klientebis raodenobas, rac saboloo jamSi xels uwyobs bankis konkurentuli poziciebis gamyarebas. Aamitom filialTa raodenobis gazrda qveynis komerciuli bankebis interesebSi unda Sediodes. Bbanki, romelic orientacias aiRebs regionuli qselis ganviTarebaze, miiRebs ndobas da aimaRlebs reputacias yvelaze mravalricxovani klienturi bazisagan, romelic mas miexmareba aseve sxva sabanko segmentebis ganviTarebaSic (sakredito baraTebis sistemis ganviTareba, samomxmareblo kreditebis moculobis gazrda, sacxovrebel da sapensio programebSi monawileobis miReba das sxv.). SeiZleba davaskvnaT, rom safilialo qselis zrda mniSvnelovani strategiuli da komunikaciuri biznes-amocanaa saqarTvelos komerciuli bankebisaTvis. amasTan, erovnuli ekonomikis ganviTareba SeuZlebelia mxolod komerciuli bankebis mier saqmianobis gaaqtiurebis pirobebSi. Aam mxriv SedarebiT mZime mdgomareobaSia sofeli da soflis meurneoba. kapitalizmis CasaxvisTanave ilia WavWavaZe moiTxovda ,,saglexo bankebis,, sistemis Seqmnas. saxelmwifom Tavis Tavze unda aiRos aseTi sistemis Camoyalibeba da igi safinanso ekonomikuri politikis erT-erT ZiriTad mimarTulebad aqcios. Aase ganxorcieldeba ilias lozungimowodeba - ,,qarTuli glexi da qarTuli sofeli Cveni erovnuli imedebis suli da gulia,, . swored amitom, sasoflo-sameurneo warmoebis da kreditebisaTvis ufro meti aqtiuroba unda gamoiCinos saxelmwifom SedarebiT SeRavaTiani saxelmwifo kreditis gacemis gziT. Aam aspeqtSi mniSvnelovnad gveCveneba 2008 wels 32


aRniSnul i mizneb isa Tv i s gaTval i s w i n e b u l i 50 mln laris odenob i s saxel m w i f o kred saidan a c soflis meurne o b a c seriozul a d isargeb l e b s. ra Tqma unda, saban k o filiale b i s mia xl o e b a sasofl o- sameurn e o war m o e b i s adgileb Ta n dadebi Ti movle n a a da xels Seuw y o b s qveyni s agrarul i seqto r i s ganviTa re b a s, magra m glexo b i sa T v i s gace m u l i sesxe b i kvlava c Zviria da sesxi s gaform e b i s a s ferme ri kvlava c biuro k r a t i u l barrie rs awyde b a. Amden a d, es saban k o daw e se b u l e b e b i nakle b a d moiazre b a zemoTna x s e n e b ilias ,,sagle x o,, banke b a d. Aam mizniT kargi iqnebo d a, Tu qveyanaSi ganviTa rd e b o d a iseTi saban k o da we s e b u l e b e b i , rogorsa c 1983 wels daarseb u l i grami n i s banki,, war m o a d g e n s.

rogorc cnobil i a, banglad eSel m a mecn i e r m a , nobeli premi i s laurea t m a muha m e ianuS ma, safuZve l i Cauyara mci re banke b i s siste m a s, romel i c Semdeg mTel

msofl i oSi gavrce l d a. es banke b i yovelg va ri giraos gareSe klien t e b s (Rarib glexe b

mcire sesxe b s (200- 300 dolaris fargle bSi) gamouyo fe n , amasTa n, “gra m i n i s bank

saqmi a n o b i s umTavve rs prin ci p s war m o a d g e n s is, rom banki midis glexe b T a n da ara piriqi T. kerZo d banki s Tana mSro m l e b i dadian sofel- sofel da im glexe b s, romel Ta c namdvi l a d sWirdeb a T igi, sesxs gamou yo fe n. msgavsi banke b i

banglad eSis garda ukve Seiqmn a malaiziaSi, filipi n e bze, indonezi aSi da SeerTebu State bS i c ki. cxril i 1

komerciuli bankebis filialebi da servis-centrebi

33


2008 wlis 1 martis monacemebiT kodi AGR BAZ BOG GAR CBG HSBC IBA INV PBG PCBG RES SLK STA TAO TBC TDT TET UGB ZAR

1.6

filiali agroinve s t banki bazis banki saqarTve l o s banki qarTu galt end Tagvar t banki banki saqarTve l o azerbai j a n i s saerTaSo ri s o banki inves t b a n k i saxal x o banki prokre d i t banki respubl i k a bta silq roud banki standa r t b a n k i taopri va t b a n k i Tibisi kavk a s i i s ganviTa r e b i s banki s Tbilisi s filiali pirveli brita n u l i banki viTibi banki jorjia TurqeTi s respubl i k i s ziraaTbanki s saqarTve l o s filial i sul

servis- cen t ri 1 0 1 3

2 17 138 2

1 75 7 8 1 0 0 13 0

3 113 38 27 4 24 21 31 1

14

12

124

433

sabanko sistemis ganviTarebis perspeqtivebi imereTis regionSi

2007 wlis 31 dekembris mdgomareobiT, imereTSi moqmedi komerciuli bankebis filialebisa da servis-centrebis mier ekonomikaze gacemulma sesxebma 191,176 mln lari Seadgina, rac 59,38%-iT aRemateba 2006 wels gacemuli kreditebis moculobas

34


(119,95 mln lari). Aam monacemebiT raions qveynis masStabiT 2007 wlis ganmavlobaSi gacemul mTlian sabanko sesxebSi, daaxloebiT, 6,26 procentiani segmenti ukavia. amasTan, imereTSi erT sul mosaxleze 2007 wels, saSualod, 382,35 laris moculobis krediti gaica, maSin, rodesac 2006 wlis ganmavlobaSi mxolod 240 laris moculobis sesxi iyo gacemuli. sesxebis zrdis paralelurad gaumjobesda dakreditebis pirobebic.Ddaiwyo axali sabanko produqtebis danergva. 2007 wlis dekembris mdgomareobiT, imereTis 11 raionsa da qalaqSi, (quTaisis garda) bankebma 36,4 mln laris moculobis kreditebi gasces, rac TiTqmis 3-jer aRemateba 2006 wlis Sesabamis periodSi gacemuli sesxebis maCvenebels. 2007 wels imereTSi dakreditda bostneulisa da mwvanilis damamzadebeli mcire sawarmoebi, rZisa da rZis produqtebis mwarmoebeli fermerebi, puris sacxobebi da limonaTis Camosasxmeli mcire sawarmoebi. regionis soflis meurneobaSi gacemulia mTliani sesxebis 1,4%. Eerovnuli bankis quTaisis filialis mier ekonomikuri monitoringis proeqtis farglebSi regularulad xdeba dakvirveba mwvanilis biznesSi arsebul situaciaze, marto wyaltubos raionis soflebSi (geguTi, patrikeTi, tyaCiri, ofSkviTi, muxiani, qvitiri, mesxeTi, farcxanayanebi) mwvanilis industria (sadac 5500 mcire da saSualo fermers 25000 tonamde mwvanili mohyavs) 25-30 mln aSS dolaris saeqsporto produqcias awarmoebs. ruseTis federaciis mxridan embargos da 2006 wlis ganmavlobaSi brunvis garkveuli Semcirebis miuxedavaT, 2007 wels mewarmeebma SeZles produqciis axali bazrebis moZieba belorusiaSi, ukrainasa da poloneTSi. Mmxolod ukrainaSi qrTulma 35


mwvanilma bazris 70% daikava. Aadgilobriv soflebSi amoqmedda mwvanilis mimRebi da SesafuTi ramdenime centri. Mmag., wyaltubos raionis sof. qvitirSi funqcionirebs punqti ,,qarTuli mwvanili,, , romelmac mosaxleobisagan gasuli wlis sezonze 1400 tona mwvanili Caibara. Eeqspertuli SefasebiT, rusuli embargos Sesustebis SemTxvevaSi am soflebSi warmoebuli bostneulis saeqsporto potenciali wliurad, minimum, 50 mln aSS dolaramde gaizrdeba, mwvanilis biznesSi CarTuli erTi ojaxis Semosavalma ki, SesaZloa, 40-50 aTasi lari Seadginos. 2007 wlis 31 dekembris mdgomareobiT, grZelvadiani sesxebis moculoba, 2006 wlis Sesabamis periodTan SedarebiT, 78,3%-iT gaizarda da 102 mln lars Seadgens. saanalizo periodSi misi wili mTlian sesxebSi 53%-iT ganisazRvra. rac Seexeba sesxebis savaluto struqturas, 84,74 mln laris moculobis kreditebi erovnul valutaSi, xolo ucxour valutaSi 106,4 mln laris sesxia gacemuli, anu mTliani sesxebis 56%. sesxebis struqtura erovnuli meurneobis dargebis mixedviT 1. Ffizikuri pirebi 2. danarCeni sferoebi 3. mSenebloba 4. transporti da komunikacia 5. vaWroba da momsaxureba 6. sastumroebi da restonrebi 7. soflis meurneoba 36


8. samTo m o m p o v e b e l i da gada ma m u S a v e b e l i mre w v e l o b a 9. energe t i k a

Tavi II. sakredito kavSirebi 2.1 biznesis fulad-sakredito uzrunvelyofa

Bbiznesi s siste m a da saerTo d misi imuniza c i a war m o u d g e n e l i a fulad- sakre d i t o sferosa da safinan so saban k o meurne o b i s gareSe. Ees biznesur saqmi a n o b aSi sakm a o d rTuli ubania. Tu biznesm e n s karga d aqvs mogva re b u l i fuladi saxsre b i s xarjva, kredi t i s gamoye n e b i s meqan iz m i, bankTa n urTierTo b e b i , maSin SeiZleb a iTqvas rom misi biznesi Zlieri da perspeq t i u l i a. TiTq mi s dau w e r e l kanona d a a miRebul i, rom Tu Ffirma s banki s ndoba aqvs mopove b u l i, igi mom x m a r e b e b e l T a ndobasa c imsa x u r e b s da Tana mo n a w i l e partn i o re b i s a s a c , swore d banki s ndobisa da masTan myari kon ta q t i s wyal o b i T miiR w e v a firmi s fuladsakre d i t o safinan so- saban k o uzrunve l yo f i s maRali done. kredi t i s aucile b l o b a ganpiro b e b u l i a fulis, rogor c gada xd i s saSualeb i s funq ci i s realiza c i i T. K kredi t i

saSuale b a s

iZleva

droebi T gamoTa vi s u f l e b u l i fuladi saxsre b i kon ce n t r i r e b u l i da miznob ri v a d iqnas gamo ye n e b u l i . 37


rogor c miRebu li a, kredi t i aris forma, romeli c saSualeb a s iZleva mobilizeb u l i iqnes war m o e b i s a da mosa x l e o b i s droebiTi Tavisu fa l i saxsre b i, agreTve saxel m w i f o biuje t i s saxsre b i sakre d i t o saw a r m o e b i s mier miznob ri vi gamoye n e b i s a T v i s, wina s w a r gansazRvrul i wesi s mixe d v i T, dabrune b i s pirobiT. Aamis Sesabamisad kreditis ZiriTadi funqciebia: 1. droebiT Tavisu fa l i fuladi saxsre b i s miznob ri vi da efeq tu ri gadana w i l e b a ; 2. naRdi fulis sakre d i t o fuliTa da opera c i e b i T Senacvl e b a; 3. sa wa r m o T a finansu r saqmi a n o b aze kon t ro l i , ZiriTad a d gada xd i s saime d o b i s dadgen i s Tvalsazri si T.

Kkred i t i biznesm e n s did daxm a r e b a s uwevs, rac ZiriTad a d SemdegSi gamoi x a t e b a : 1. aCqarebs kapi t a l b r u n v a s; 2. aCqarebs ZiriTa d i fondeb i s gafarTo e b a s; 3. aCqarebs axali teqno l o g i e b i s aTviseb a s; 4. aCqarebs mate r i a l u r i faseulo b a Ta moZra o b a s; 5. aCqarebs mecn i e ru l- teqni k u r progre ss; 6. uzrunve l yo f s aucile b e l i fuladi resurse b i T sa w a r m o Si war m o q m n i l droebi T moTxo vn i l e b a s saxsre bze; 7. xels uwyo b s saxsre b i s brunva d o b a s; 38


8. xels uwyo b s qveyan aSi, regionSi, fuladi meurne o b i s ganm t k i c e b a s; 9. qmnis saxsre b i s efeq t u r a d gamoye n e b i s xelSe m w y o b pirobeb s; 10.

uzrunvel yo f s gafarTo e b u l i kvlav w a r m o e b i s proce si s stabil u r o b a s a da uwyve t o b a s;

11.

xels uwyob s sa wa r m o s momg e b i a n o b i s zrdas.

Kkred i t i s formi re b a s a da misi bazis Seqmn a s xels uwyob e n TviT biznes m e n e b i, risTvi sa c isini droebiT Tavisu fa l fulad saxsre b s, realiza c i i d a n miRebu l Tanxe b s aTavseb e n banke bSi, aqvea xelfa si s fondisTv i s gamo yo f i l i fuladi saxsre b i c. saxsre b i kredi t i s erT- erTi ZiriTad i wyaro a. Bbiznesi s msofli o praq t i k a Si gamoi ye n e b a kredi t i s ori ZiriTad i FFforma: kome r c i u l i da saban k o : 1. kome r c i u l i – es aris kredi t i saqonl u ri formi T, romel sa c mw a r m o e b l e b i da vaWrebi aZleve n erTma n e T s saqonli s realiza c i i s daCqare b i s mizniT. 2. saban k o – es aris fuladi kredi t i, romel sa c banke b i (saxel m w i f o , kerZo gamse s x e b l e b i) aZleve n firme b s da sxvas. rogorc wesi, kredi t i SeiZleba iyos mokl e v a d i a n i erT wla m d e (sabrun a vi saxsre b i s moZrao b i sa T v i s), saSualo va d i a n i da grZelva d i a n i (kapi t a l u r i mSeneb l o b i sa da sxva msxvi l i saqmi sa T v i s).

39


sakre d i t o momsa x u r e b a da saerTo safina n so opera c i e b i ZiriTa d a d banke b i s saSuale b i T xdeba, ami to m banke b i biznesi s ZiriTa d eleme n t e b s a da atribu t e b s war m o a d g e n e n. Eekono m i k u r i litera t u r a ar iZleva kredi t i s erTian klasi fi k a c i a s. Kk. Pagen mi u l e r i da g. dipeni kredi t u l opera c i e b s Semdeg n a i ra d yofen: 1. vadis mixe d vi T: mokl e va d i a n i , saSualova d i a n i, grZelva d i a n i; 2. uzrunvel yo f i s mixe d vi T: arauzrun ve l yo f i l i (saban k o an persona l u ri), uzrunvel yo f i l i; 3. saxee b i s mixe d vi T: saban k o , saxel m w i f o , kome r c i u l i , sadazRveo komp a n i e b i s kredi t i, kerZo pirebis kredi t i, konsor c i u l i (meta- kredi t i); 4. mses x e b l i saxeeb i s mixe d v i T: sasofl o- sameu rn e o, samre w v e l o (samre w v e l o komp a n i i s kredi t i ), komu n a l u r i, persona l u ri; 5. gamoye n e b i s mixe d vi T: samo m x m a r e b l o , samre w v e l o , komp a n i e b i s saSualeb a T a formi re b i s a T v i s, inves t i c i e b i , sezonuri, droebiTi finansu ri siZnel e e b i s daZlevi sa T v i s, Sualeduri, fasiani qaRalde b i s opera c i e bze impor t u l i , espor t u l i; 6. sididi s mixe d vi T: mci re, saSualo, msxvi l i.

sakre d i t o kavSireb i s mizani a mcire da saSualo me w a r m e e b i s, aseve fiziku ri pirebis daxm a r e b a da xelSe w y o b a maTi saqmi a n o b i s inten si u r ganviTa r e b aSi. kavSiri war m o a d g e n s mcire da saSualo me w a r m e e b i s, aseve sxvada s x v a finansu r struq t u r e b Si momuSa ve

40


pirebi s gaerTi a n e b a s, romli s wevri SeiZleba gaxde s nefism i e r o fiziku ri piri c.

2,2 sakredito kavSirebis arsi, aucilebloba, misi Sinaarsi da ZiriTadi moTxovnebi

saqarTve l oSi bolo wlebSi Seqmn il m a dispro p o r c i e b m a soflis meurn e o b i s Zireul i ngreva gamoi w v i a . maRali saqone l m w a r m o e b l u r i dargeb i s degrada c i a safinan so resurse b i s mw va ve defi ci t i Seqmn a. soflis meurn e o b a faqti u r a d funq ci o n i r e b s mi w i s mesa k u T r e koml e b i s (ojaxe b i s) da mi w i s meija re fiziku ri da iuridiu l i pirebis Semosa vl e b i s xarjze, romel Ta rapdeno b a SesaZle b e l i a moma v a lSi mkve Tr a d Semci r d e s sasofl o sameu rn e o war m o e b i s dabali efeq t i a n o b i s gamo. aseT pirobe bSi agraru l i sferos finansu ri uzrunvel y o f a da war m o e b i s mud mi v a d gana xl e b a d i cikl i s SenarCuneb a praq ti k u l a d SeuZleb e l i a, Tu ver moxe r x d a misi saSualo da grZelva d i a n i dakre d i t e b a . aRniSnuli d a n gamo m d i n a r e , rogor c praq t i k a adastu re b s, mimd i n a r e etapze, sasofl o- sameu rn e o war m o e b i s 41


finansu ri uzrunvel y o f i s erT- erTi progre su l i forma soflad sakred i t o kavSire b i s ganviTa r e b a a , romel Ta funq ci o n i r e b i s a T v i s ekono m i k u r i da samrTl e b ri v i safuZvl e b i saxel m w i f o s mier ukve Seqmni l i a. amJa m a d , ganusazRvrel a d didia saban k o- safina n so siste m i s mniSvnel o b a soflis meurn e o b i s ganviTa e b i s a T v i s. dRes, rogorc arasod e s aucile b e l i a soflisTv i s saxel m w i f o s mxard aWe ra. glexu ri (ferme ru l i) meurne o b i s saqmi a n b a arsebiTa d damo k i d e b u l i a Tu rogori mxa rd aWera eqnebaT maT saxel m w i f o s a g a n SeRavaTia n i da drouli sakred i t o uzrunvel y o f i l s Tvalsazri si T. soflad kredi Tze moTxo vn i l e b a didia, magra m ar arsebob s misi dak ma yo f i l e b i s srulyofi l i da myari siste m a , SezRudulia kredi t i s gamo ye n e b i s sfero, rac aucle b e l piroba s war m o a d g e n s sasofl o- sameu rn e o war m o e b i s ganviTa re b i s a T v i s. sam w u x a r o d , saqarTve l oSi arsebu l i kome r c i u l i banke b i s umravl e so b a s ar aqvs mkafi o d gaazreb ul i da Camoya l i b e b u l i agraru l i seqto ri s sakre d i T o poli ti k a , dakre d i t e b i s wese b i da proce d u re b i. klien t s a da banks Soris urTierTo b a forma ru l i saxisa a, romel i c ifargle b a mxolo d sakred i t o gana c x a d i T, dagirave b u l qonebi s Sefaseb i s aqti T da sakre d i t o xelSe k ru l e b i T. aseT SemTx ve v a Si zedme t i a lapara k i rogorc grZelva d i a n dakre d i t e b a ze, aseve solidu ri Tanxe b i s inves t i c i a ze. amJa m a d , gansa k u T r e b i T aqtual o b i T dgeba dRis wesri gSi sakre d i t o momsa x u r e b i s altern a t i u l i forma _ soflad sakred i t o kavSire b i. msofl i oSi sakre d i t o kavSireb i s Seqmn is idea me- 19 sauku n eSi ganxo r c i e l d a . pirvei sakre d i t o kavSiri, rogor c safina n so insti t u t i , 42


germa n iSi Camoya l i b d a 1850 wels. gaRata k e b u l i ferme r e b i s a da wvril i me w a r m e e b i s s a n a b r o da sakred i t o momsa x u r e b i s a T v i s. amJa m a d sakre d i t o kavSireb i s msgavsi forme b i koope ra c i u l i banke b i s saxi T moq me d e b s ameri k aSi, kanadSi, avstra l i aSi, aziis, laTinu ri ameri k i s da afri ki s qveyne bSi, maTi ZiriTad i daniSnule b a a samo m x m a r e b l o da sa wa r m o o danisnu l e b i s organiza c i e b i s samo m x m a r e b l o da sakred i t o momsa x u r e b a. msofl i o banks, proeq t s Tana x m a d ,g a T v a l i s w i n e b u l i aqvs sakre d i t o kavSireb i sa T v i s garkve u l i tan xe b i s sesxe b a,Tu sakred i t o kavSiri akma yo f i l e b s garkve u l pirobe b s: sakre d i t o kavSiris Senata n i kapi t a l i unda aRwe vd e s 1000 lars,xo l o wevre b i s raoden o a 50 kacs. am SemT xv e v aSi msofli o banki sakre d i t o kavSirs dama t e b i s asesxe b s 1000 lars. Tu Senata n i 3000 lars aRwevs, am SemT xv e v aSi sa s e s x e b e l i Tanxa 1,5jer meti a sapaio kapi t a lze. ori wlis Semdeg Tu kapi t a l i 10000 lars gadaaWarb e b s, sases x e b e l i tan xa 2 jer meti iqneba sapaio kapi t a lze. sakre d i t o kavSIreb i s mizani a, misi wevre b i s socia l u r- ekono m i k u r i sta tu s i s amaRleba da ekono m i k u r i mdgo m a r e o b i s gaumj o v b e s e b a. agraru l i seqto ri s ekono m i k u r i krizisi d a n gamoyva n i s mizniT saqarTve l oSi dai w y o sakre d i t o kavSireb i s Camoyal i b e b a da ganviTa re b i s proce si, romel i c msofli o banki s, soflis meurn e o b i s ganviTa re b i s saerTaSori s o fondis da safrang e Ti s mTavro b i s mxard aWe ri T xorci e l d e b a. msofl i o banki s proeq t i 1995 wlis aprili d a n xorc i e l d e b a . mosa mza d e b e l i samuSao e b i finansd e b o d a iaponii s mta vro b i s mier gamoyo fi l i granTiT. saqarTve l o s prezined t i s 1996 wlis 19 43


seqte m b e r i s # 16 brZane b i T. msofl i o banki s “saqa rTv e l o s soflis mourn e o b i s ganviTa r e b i s proeq t i s ” CarCoebSi Seqmni l i a sakred i t o kavSire b i s ganviTa r e b i s cen tr i, romli s funq ci a a xeli Seuw y o s sakre d i t o kavSireb i s ganviTa re b a s. saba ko dakre d i t e b a da saerTod, sakre d i t o siste m i s meqanizm i miznad unda isaxa vd e s me w a r m e T a Semosa vl e b i s zrdasa da Semdgo m d a n a zo g e b s, romeli c sakre d i t o resurse b i s formi re b i s erTerT mniSvnel o va n wyaro d unda Camoyal i b d e s. saxel m w i f o m da region u l i marTvi s organoe b m a aqtiu ra d unda Seuw y o n xeli sakre d i t o kavSire b i s qselis gafarTo e b s, romle b m a c donore b i s mxard aWe ri s etapi s Semdeg saku Ta ri danazoge b i s mobil ize b i Ta da erTobli vi pasu xi s m g e b l o b i s meqanizm e b i s daxve w i T unda SeZlon urTierTo b a kome c i u l saban k o seqto rT a n da maRal doneze moe ms a x u r o n ferme r u l meurn e o b a s da sxva kerZo struq t u r e b s. aseTi siste m a safuZve l s Cauyris ferme ru l(g l e x u r) meurn e o b e b s, gada ma m u Sa ve b e l saw a r m o e b s a da banks Soris kome r c i u l i urTierTo b e b i s damya re b a s. sakre d i t o kavSirs qmnis adami a n Ta jgufi, romel i c aerTia n e b s TavianT fulad danazogeb s im mizniT, rom Semdgo mSi es Tanxa imave adami a n e bze gaice s sesxa d. sakre d i t o kavSiri s mizania sasoflo- sameu rn e o da sxva saxis saWiroeb i s a T v i s xel mi sa w v d o m i fuladi kredi t i s mice m i s saSualeb i T xeli Seu w yo s mis wevre b s meurn e o b i s ganviTa r e b aSi da guadvil o s maT Tavisufa l i fuladi saxsre b i s dazogva da dagrove b a. sakre d i t o kavSiri sesxs mxolo d Tavis wevre bze gasce m s. wevrb i s mier sakre d i t o kavSirSi Setani s Tanxa s sapaio kapi t a l i hqvia, TiToeu l i wevri s wils- pai. pais eric x e b a proce n t i , rac mepaie s (wevri s) sargebe l s war m o a d g e n s, aqedan gamo m d i n a r e, sapaio kapi t a l i ara marto sa s x e b e l i Tanxi s wyaro a, 44


arame d garkve u l i Semosavl i s mom t a n i a mepaie s Tv i s. vinaida n sakre d i t o kavSiri s wevre b i arian rogorc Tanxi s damzog ve l e b i, aseve mses x e b l e b i c , ami t o m sakre d i t o kavSiri s m f l o b e l e b i da misi saqmi a n o b i s war m m a r T a v i c TviT saked i t o kavSiri s wevre b i c arian. sakre d i t o kavSiri ar arin mogeb aze orien t i r e b u l i organiza c i a. misi Semosa va l i mxol o d sesxze daro c x u l i rocen t i a , romlis ZiriTad i n a w i l i ifareba sapaio kapi t a lze dari c x u l i proce n t i , xolo darCenil i na wi l i xmard e b a sakred i t o kavSiri s mimd i n a r e xarjeb s. sakred i t o kavSiri ar miis w r a f v i s sapaio kapi t a lze da sesxze dari c x u l i proce n t u l i sxvaob i s gazrdis k e n .s w o r e d es ganasx v a v e b s sakre d i t o kavSireb s iseTi finansu ri organiza c i e b i s a g a n, rogori c a a: banki, safinan so komp a n i a da sxada s x a saxis organiza c i e b i. banki d a n sesxi s aRebisa s sapro c e n t o gana kve T i maRali a, amasTa n v i n c iRebs banki d a n sesxs, sesxi s dabrun e b i s garan t a d aucile b l a d unda Cados bankSi Tavisi ZiriTAd i qoneba (Senoba, mi w a, Zvirfa se u l o b a da a.S). amasTa n mas SeuZlia banki d a n aiRos sesxi, rac mis mier garan t a d Cadebul i qonebi s mesa m e d i a da Tu sesxs droze ar daabru n e b s, mis garan t a d Cadebul qonebas banki waiReb s da gayidi s Tavisi Sexedu l e b i s a m e b r. ami to m , soflis mourn e o b aSi dasaq m e b u l i me w a r m i s T v i s war m o e b i s ganiTa re b i s T V i s ufro xelsayre l i a sesxi s aReba sakedi t o kavSiri d a n, radgan igi iqneba rami si wevri mTlia n a d gaak k o n t r o l e b s sakred i t o kavSiri s muSaoba s da gaina w i l e b s srul pasu xi s m g e b l o b a s. roorc aRvniSneT, sakred i t o kavSiri d a n sesxi s aReba,SeuZl i a mxolo d sakre d i t o kavSiri s wevrs, romlis ZiriTad wyaro s war m o a d g e n s- sakre d i t o kavSiri s sapaio kapi t a l i , ami to m, sapaio kapi t a l i s zrda sakred i t o kapi t a l i s erT- erTi mTava ri sazruna vi a. 45


sapaio kapi t a l i ki izrdeba an axali wevre b i s Semosavl i T, an Zveli wevre b i s mier Tavian Ti pais mate b i T. aqedan gamo m d i n a r e , sakre d i t o kavSir m a saqmi a n o b a ise unda war m a r T o s, rac SeiZleb a met m a adami a n m a moisu rvo s gaxde s misi wevri da dazogos Tavisi Tavisufa l i saxsre b i. sapaio kapi t a l i s zrdasTAn ertad sakre d i t o kavSirs saSuale b a eZleva gazardo s proce n t u l i gana k ve T i wevrTa sapaio Senata n e bzze da Seamc i r o s proce n t u l i gana k ve T i sesxze. sakre d i t o kavSiri s mepai e wevrs Tavisi wili sapaio kapi t a l i SeuZlia hqonde s ori formi T: erTi, rogorc mimd i n a re sapaio angariSi, saidan a c Tanxi s gatan a SeuZlia nebis m i e r dros da meore, rogorc vadian i sapaio angariSi, romlid a n a c Tanxi s gatana SeuZlia wina s w a r dadgeni l i vadis gasvli s Semdeg, orive angariSs proce n t u l i sargeb e l i eric x e b a, mxolo d im gansxv a v e b i T, rom vadianze eric x e b a meti, vidre mimd i n a re ze. sakre d i t o kavSIri s vadian i sapaio angariSId a n SeuZlia vadis gasvla m d e Tanxi s gatan a, magra m mepaie karga vs masze sapro c e n t o upira t e s o b a s da masze proce n t i daeri c x e b a rogorc mimd i n a re angariSze. magali Ta d, davuSvaT , rom sakre d i t o kavSiri s wevri s wili sapaio kapi t a lSi 100 laria, aqedan 50 lari man Seita n a, rogorc mimd i n a re sapaio angariSi, romel sa c yovelTvi u ra d eric x e b a 3%, xolo danarCen i 50 lari, rogorc vadiani sapaio a n g a riSSi sami Tvis vadiT, romel sa c yovelTvi u ra d eric x e b a 3,5%. aseT pirobe bSi sami TVis Semdeg mimd i n a r e sapaio angariSi gaizrdeb a dagrovi l i sapro c e n t o sargeb l i s sididi T, anu 4,5 lariT, xolo vadian i sapaio angariSi 5,25 lariT. am orive dari c x u l i tan xi s jami iqneba 9,75 lari, anu mimd i n a r e da vadian sapaio angariSze dari c x u l i proce n t T a jami T (9.75 lariT) gaizrdeb a wevri s sapaio Tanza (anu mepai e s wili sapaio kapi t a l i). 46


sakre d i t o kavSiri s saqmi a n o b a s war m a r T a v s sakred i t o kavSIri s gamgeo b a, romel sa c TviT sakred i t o kavSiri s wevre b i irCeven, garda amisa irCeven sakred i t o komi si a s da sameTva yu r e o komi s i a s. sakre d i t o komi si a gani xi l a v s sakrd i t o kavSiri s wevri s gacx a d e b a s kredi t i s aRebis Taobaze. same Tva y u r e o komi si a swavl o b s da mTlia n o b aSi afaseb s sakre d i t o k a v Si r i s muSaob as da iZleva reko m e n d a c i e b s muSaobi s gasau m j o b e s e b l a d . sakred i t o kavSiri s yovel wevrs aqvs mxol o d erTI xma, Tavisi pais odenobi s miu xe d a v a d. amrig a d, sakred i t o kavSiri iqmne b a wevrTa (ferme rT a) nebayo fl o b i T i gaerTi a n e b i T, saku Ta ri wvre b i s a T v i s xelsa yre l i kredi t i s mozidvi Ta da gace m i T, wevrTa sakuTa r i fuladi saxsre b i s mobiliza c i i s Senaxvi sa da urTierTSo ri s efeq tu ri daband e b e b i s a da sxva finansu ri momsa x u r e b i s mizniT. ami to m , ferme ri sa T v i s igi sasoflo- sameu re n o war m o e b i s ganviTa r e b i s T v i s da kanon i T daSvebul i yvela saqmi a n o b i s war m a t e b i T war m a r T v i s a T v i s kredi t i s aRebis yvelaze misaReb forma s waro a d g e n s. dagrovi l i mona c e m e b i s analizma gviCvena, rom 2007 wlis 1 ivlisis mdgo m a r e o b i T arsebo b d a 20 sakred i t o kavSiri, romel Ta c eric x e b o d a T: safinan so organiza c i i s sesxe b i 219968 laro, gadasa x d e l i proce n t e b i da dividen d e b i – 23744 lari, ganaRdebu l i saw e sd e b o kapi t a l i 241300 lari, xolo saerTo rezervi – 97157 lari. analiziT gamo vl i n d a saerTaSo ri s o safina n so organiza c i e b i s didi roli saqarTve l oSi soflad sakred i t o kavSire b i s, rogorc sakred i t o momsa x u r e b i s erT- erTi efeq tu ri formi s upira t e s o b a agraru l i seqto ri s finansu r uzrunvel y o f aSi.

47


sasoflo- sameu rn e o mi w e b i s glexTa kerZo saku Tre b aSi gada ce m a m da agraru l i sferos saw a r m o T a priva t iza c i a m siflad war m o S va kerZo mesa k u T r e T a fena da moa mzad a wina p i r o b e b i ferme r u l i da wvril i glexu ri moeurn e o b e b i s SeqmnaganviTa re b i s a T v i s. Tumc a, aRsaniSnavi a, rom am meurne o b e b s saw yi si kapi t a l i ar gaaCndaT. mdgo m a r e o b a s isic arTule b d a, rom qveyan a s defi ci t u r i biuje t i s gamo inves t i c i e b i s Tunda c sakre d i t o xaziT funq ci o n i r e b i s saSuale b a ar hqonda. saqarTve l oSi sakred i t o kavSire b i maSin daarsd a, rodesa c glexe b i s (ferme r e b i s) ume te s nawi l s ar hqonda sameurn e o saqmi a n o b i s da w ye b i s, teqni k i s SeZenis saSualeb a, mkve Tra d igrZnob o d a sabrun a vi saSualeb e b i s da gansa k u T r e b i T fulis defi c i t i . Tumc a iyo zogierTi banki, romeli c sesxe b s gasce m d a , magra m didi sapro c e n t o gana kve T i T, rac ferme r e b i s a T v i s xel mi u w v d o m e l i iyo. am kuTxi T mniSvne l o v a n i roli Seasrul a da asruleb s saerTaSo ri so organiza c i e b T a n aqtiuri urTierTo b a. .rogor c msofli o gamo c d i l e b a cxad yo f s a d g i l o b r i v i danazoge b i s gamoye n e b a da agreTve dax ma r e b e b i s miReba gacile b i T ufro advili da efeq t i a n i a , Tu igi mima rT U l i a ara cal ke u l i kerZo pierbi s, arame d iuridiu l i koleq t i u r i pirebi sa k e n .a s e T iuridiu l koleq t i u r pirad ZiriTa d a d soflad sakred i t o kavSire b i gvevlin e b a. saerTaSo ri s o organiza c i e b T a n Tana mSro m l o b i s proce si s swo ra d war m a r T V i T saqarTve l oSi agrarul i seqto r i s maCven eb l e b i wleb i s ganma vl o b aSi zrdis tende n c i i T xasia Td e b o d a da igi dina mi u r xasia Ts iZenda. Sedegad agrarul i seqto r i TandaTa n o b i T iqca mimzi dve l sainves t i c i o sferod, rac saqarTve l o s T v i s miznob ri v i 48


sakre d i t o arxebi s gaxsnaSi gamoi x a t e b a . rogorc, wesi sakre d i t o pirobe b i saqarTve l o s T v i s meta d SeRavaTia n i a, magra m maTi gamoye n e b i s stra t e g i u l mizans war m o a d g e n s ara mxolo d ekono m i k i s cal ke u l sferos , Tunda c soflis meurne o b i s T v i s xelSe w y o b a , arame d mniSvne l o v a n i wvli l i s Setana erovnu l i mourn e o b i s, rogorc erTiani siste m i s aRorZin e b aSi, makro e k o n o m i k u r i stabil iza c i s proce s e b i s ganviTa re b aSi. sam w u x a r o d , mixe d a v a d safinan so bazarze donori organiza c i e b i s mier Semo ta n i l i mniSvnel o va n i mocu l o b i s resurse b i s a, moTx o v n a maTze mniSvne l o v n a d aWarbebs realur mi w o d e b a s, rac iwve vs sakre d i t o resurse bze maRali sapro c e n t o gana kv e T i s Camoya l i b e b a s. miu xe d a v a d amisa, saqarTve l oSi sakre d i t o kavSire b i s Seqmna mimzi d ve l i aRmoCnda. sakre d i t o kavSireb i s saqmi a n o b a s dResdReobiR saxel m w i f o uwevs zedam x e d v e l o b a s, erovnul i banki s meSveo b i T, rac saSualeb a s aZlevs m o s a x l e o b a s maTI depozi t e b i myarad iyos daculi. erovnu l i banki meTval y u r e o b a s uwevs, Tu saiT midis esa Tu is rgoli da gako t r e b i s SemT xv e v aS CaerTveb a mis saqmi a n o b aSi, raTa saSiSroeb a Tavidan iqnes acile b u l i. aRniSnul id a n gamo m d i n a r e, sakred i t o kavSire b i s efeq tu ri funq ci o n i r e b i s a T v i s aucil e b e l i a Sesaba m i s i kvlevi s Catareb a, raTa gamoCnde s is mizezebi, romleb i c xels uSlis maT ganviTa r e b a s. Znelia dasa xe l o qveyan a, sada c ar arsebob s sakred i t o kavSIreb i, maT safiZvl a d erTi da igive ideada proce n t e b i a Cadebuli, gamoi ye n e b a erTnai ri meTode b i, xerxe b i da resurse b i. bevr qveyan aSi sakred i t o kavSire b i mcire Semosa vl i a n i mosa x l e o b i s 49


cxovre b i s donis asamaRle b l a d m o x e r x e b u l i da swra fi saSuale b a gaxda. msofl i o sakre d i t o kavSireb i erTma n e T s sakre d i t o kavSireb i s msofli o sabWos meSveob i T exma re b i a n. saqarTve l oSi 1995 wlida n sakred i t o kavSire b m a sami modeli T (msofli o banki s, aSS- is da safran g e T i s mTavro b i s mxa rd aWeri T, afxaze Ti a s da cxin va l i s region e b i d a n ltolvi l e b i s a T v i s) dai w y e s funq ci o n i r e b a. mokl e xanSi ric xv m a 200 miaR w i a . masSI gaw e vr i a n d a 10850 ferme r i, saerTo kapi t a l i ki 344442 0 lari Seadgin a. Cvens qveyan aSi pirveli sakre d i t o kavSiri msofl i o banki s proeq t i T 1995 wels, k a s p i s raioni s sofel kavTi s x e vSi Seqmn a. 1997 wels kredi t e b i 100%- iT iqna dabrune b u l i, xolo 1998 wels arna xu l i gvalvis gamo Sefer xd a misi srulad dabrune b a. 2003 wlid a n sesxi s masiu ra d daubrun e b l o b i s gamo jer moxd a safran g e T i s mTavro b i s mier kavSireb i sa T v i s sesxe b i s mTlia n a d Sewyve T a, xolo Semdeg ki msofli o banki s da aSS- is sexse b i maqsi m a l u r a d Semci rd a(2 0 0 4 wlida n Sewyd a). sesxi s gadau x d e l o b a s T a n erTad kavSire b i s ra o d e n o b i s Semci r e b a imana c ganapiro b a, rom aRniSNuli proeq t i 5 welze iyo gaTVlil i, amasTa n saxel m w i f o s a da sakred i t o kavSire b i s urTierTb a meta d arasa x a r b i e l o mdgo m a r e o b aSi mimd i n a r e o b d a. gaugeb a ri a rato m unda daeto ve b i n a T maT biuje t i s a da banki ss a T v i s gamoyo fi l i finansu ri saxsre b i s meoTx e d ze meti. msofl i o praq ti k a S i aris faqte b i, rodes c saxel m w i f o s xelSe w y o b i T zogjer sakre d i t o kavSireb i da asoci a c i e b i msxvi s safina n so

50


institutebad yalibdeba. aRsaniSnavia, rom 2005 wlis liTvis biujetma 2 mln evros odenobis saxsrebi gamoyo sakredito kavSirebis mier am Tanxis uprocento sesxis misaRebad. Tu ra saxe aqvs amjamad sakredito kavSirebis ganviTarebas saqarTveloSi da rogor icvleboda igi ganvili periodis ganmavlobaSi, amis Sesaxeb warmodgenas gviqmnis qvemoT motanili cxrili:

cxrili 2 sakredito kavSirebis ganviTarebis ZiriTadi maCveneblebi 2005-2007 wlebSi(aT. larobiT) sakredito

safinaso

kavSirebis

organizaciebis

dasaxeleba

sesxebi 2007w

kapitali mTlianad valdebulebebi

%

2007w

2005

% 2005

2007w

w-Tan

% 2005

w-Tan

w-Tan

1

“mercxali”

91.097

1012.2

95.688

7966.6

13.500

112.6

2

“meore sviri”

11.171

48.7

23.956

75.7

7.250

121.6

3

“mejiniswyali”

174.714

126.6

30.200

111.8

4

“kvaliTi”

6.135

67.8

9.603

87.3

3.150

160

5

“xucubani”

1

0.7

412.726

106.6

30.150

52.1

6

“maTxojis sakredito

6.214

124.8

16.354

54.6

5.550

40

kavSiri” 7

“meriis sak. kavSiri”

43.020

100

35.250

153.4

8

“Semoqmedis

2.780

150

2.800

0.4

51


sak.kavSiri” 9

“aWaris sak.

2.100

48.8

9.876

282.8

5.550

50.9

5.724

27.1

11.443

54.3

6.250

30

41.696

75.8

50.345

96.7

10.700

356.6

29.900

73.2

42.349

67.1

6.800

78.7

10.001

125

7.700

78.5

232.782

47.0

57.400

184.9

10.673

76.9

5.400

41.5

kavSiri” 10

“Wognaris sak.kavSiri”

11

“dedofliswyaro sak.kavSiri”

12

“alvani”

13

“lixauris sak.kavSiri”

14

“saqarTvelos sak.kavSiri”

15

“mamaona”

16

“alamberi”

8.650

302

6040

3.300

60

17

“Tanadgoma”

17.280

9.516

1.4

1.200

40

18

“mija”

17.700

3.600

19

“sawmisi”

18.370

2.750

20

“sfinqsi” sul

2.800 219.968

40.6

1.392.49

888.958.

241.30

8

9

0

104.3

2007 wlis mdgomareoiT saqarTveloSi funqcionirebadi 20 sakredito kavSiris valdebulebebi Seadgens 1.192.498 lars, xolo sul kapitali 241.300 lars. 12 sakredito kavSirs safinanso organizaciebs sesxi aRar aqvT da sakuTari kapitali gaaCniaT. 2007 wels 2005 welTan SedarebiT safinanso organizaciebis sesxebi Semcirda 40,6%- iT, kapitali gaizarda 104,3%. xolo valdebulebebi 88958,9%-iT. 2005 wels 37 sakredito kavSiri funqcionirebda, romeTla valdebulebebi Seadgenda 1.680.931 lars, xolo sul kapitali 231810 lars.

52


2006 wels 37 sakredito kavSiri funqcionirebda, romelTa valdebulebebi Seadgenda 1.558.853 lars, xolo sulkapitali 221.86 lars, 13 sakredito kavSirs safinanso organizaciebis sesxi ar hqondaT, Tumca wina welTan SedarebiT sakredito kavSirebis nawils, romelTac safinanso organizaciebidan sesxi ar auRiaT, saangariSoO wels mouxdaT amis gakeTeba nawilma ki uzrunveyo sesxis gareSe funqcionireba. aRsaniSnavia, rom 2006 wels, 2005 welTan SedarebiT valdebulebebi Semcirda 128.078 lariT, xolo kapitali 10524 lariT. bolo sam weliwadSi sakredito kavSirebis ricxvi sakmaod Semcirda, radgan ver pasuxobda im moTxovnebs, romelsac ayenebs parlamentis mier miRebuli kanoni sakredito kavSirebis Sesaxeb. Tumca unda aRniSnoT, rom sakredito kavSirebisaTvis gacemuli sesxebis procenti sakmaod maRaliada Seadgens 18-60%s. sakredito kavSirs aucileblad unda gaaCndes giraoSi Casadebi qoneba. TavisTavad cxadia sakredito kavSirebs gauWirdebaT aseTi pirobebis Sesruleba, miT ufro aseTi maRali procentis gadaxda. Tu regionul WrilSi ganvixilavT sakredito kavSirebis sakanonmdeblo baza. miRebulia kanoni sakredito kavSirebis Sesaxeb, romelmac Seqmna samarTlebrivi safuZveli maTi registraciis, licenzirebis, finansuri parametrebis, marTvis struqturis Sesaxeb da sakanonmdeblo normebSi moaqcia maTi saqmianoba. amasTan erTad, erovnul bankSi Seqmnilia specialuri saregistracio sazedamxedvelo rgoli da igi meTvalyureobas uwevs (Carevis gareSe) sakredito kavSirebis mimarTulebas.

53


miuxedavad amisa am ekonomikur subieqtebis optimaluri funqcionirebisaTvis jer ar aris Seqmnili xelsayreli garemo, rac aucilebelad moiTxovs: •

saxelmwifos xelSewyobis realuri saprocento ganakveTebis pirobebSi grZelvadiani kreditebiT uzrunvelyofaSi da im kavSirebis restruqturizaciaSi, romelTac finansuri problemebi aqvT.

soflis meurneobis ganviTaebis strategiis damuSavebis proecsSi sakredito kavSirebisa da mwarmoebelTa urTierTobebis gaTvaliswinebas, rac uzrunvelyofs gadamamuSavebeli sawarmoebisa da momxarebelTa mWidro kavSirs fermerul meurneobebTan.

fermerul meurneubebis sakredito kavSirebTan finansuri angariSsworebis dros produqciis naturiT anazRaurebis xelsayreli formis danergvas, urTierTSeTanxmebuli fasebis mixedviT.

sakredito wevrebis informaciul uzrunvelyofas, rogorc samamulo ise sazRvargareTis mowinave qveynebis safinanso, sabuRaltro, sagadasaxado. warmoebis gaZRolis, axali teqnologiebis, bazris koniuqturisa da sxav sakiTxebze, rom maT SeZlon mkveTrad gaaumjobeson produqciis warmoeba, gadamuSaveba da realizacia.

saxelmwifos mier sakredito kavSirebis wevrebisaTvis gadasamzadebeli kursebis Camoyalibebas saRricxvo, biznes-gegmebis Sedgenis, dakreditebis saqmianobisa da miwaTmoqmedebis kulturis amaRlebis sferoSi.

54


region a l u r i servis koopera t i v e b i s, rogor c ufro maRali donis dama k a vSi r e b e l i meqan izm e b i s Camoyal i b e b a s.

speci a l u r i sadazRvevo siste m i s Seqmna s, romeli c mxolo d sakred i t o kavSire b i s qoneba sa da sesxe bze imuSave b s.

sakre d i t o kavSireb i s mier gada ma m u S a v e b e l i sa w a ro e b i s Seqmna s, romli s pirobebSi mw a r m o e b e l i c da realiza t o r i c T v i T o n iqneba, rac integ ra c i i s maRal forma s war m o a d g e n s

Tavisufa l i safinan so resurse b i s mobiliza c i a s da marali efeq t i T gamoye n e b a s, mosalo d n e l i riske b i sa da sapro c e n t o gana kve T e b i s Semci re b a s, sesxe b i s daubru n e b l o b i s dazRveva s, sxvad a s x v a finansu ri subieq t e b i d a n Tavisu fa l i fuladi resurse b i s mozidva s da savalu t o opera c i e b i s g a n x o r c i e l e b a s.

agrarul seqto rSi finansu r i mdgrad o b i s gamya re b a da maWirva l o b i s miR w e v a uzrunvel yo f s regione bSi fulad- sakred i t o sist m i s dacva sr o g o r c Sida, ise gare uaryofi Ti makro e k e n o m i k u r i Sokebi sa g a n. amasTa n, saqarTve l o s finansu ri para me t r e b i TandaTa n o b i T gauTan a b rd e b a im garda m a v a l i ekono m i k i s mqone qveyne b i s saban k o siste m i s maCven e b l e b s, romleb i c Tana me d r o v e sabazro urTierTo b e b i s Camoyal i b e b i T, agrarul seqto rSi ukve miaR w i e s seriozul war m a t e b e b s.

imereTis regionSi arsebuli problemebi 55


saqarTve l oSi gansx va v e b u l i bunebri vi- saw a r m o o pirobeb i, war m o e b i s speci a l iza c i a, resursu l i poten c i a l i , ekolo g i u r i da demog ra f i u l i Taviseb u r e b e b i iwve vs araerTg va ro v a n i dargobri v i da teri t o r i u l i struq t u r e b i s formi re b i s aucile b l o b a s. dargob ri v da teri t o r i u l struq t u r e bSi vlindeb a TiToeu l i regioni s bunebri v- geografi u l i, istori u l i, socia l u r i, ekono m i k u r i Taviseb u re b e b i , mosa x l e o b i s sa w a r m o o gamo c d i l e b a , sameurn e o fsiqolo g i a, kul tu ru l i da yofiTi tradi c i e b i . am struq t u r e b i s saSuale b i T war m a t e b i T SeiZleb a gdaiWras imere Ti s region i s agraru l i seqto ri s ekono m i k u r- organiza c i u l i proble m e b i , radgan sameurn e o poli ti k i s aseT prin ci p e bze ageba daemya r e b a difere n c i r e b u l midgo m e b s damaq si m a l u r a d gaiTval i s w i n e b s regionu l Taviseb u re b e b s. imere Ti s regionSi, agraru l i seqto ri s sa w a r m o o Zalebisr a c i o n a l u r i gadaadg i l e b i T, bunebri v- kli ma t u r i pirobe b i s gaTval i s w i n e b i T uzrunve l yo f i l i iqneba war m o e b i s saqonli a n o b i s marali done, sasoflo- sameu rn e o produq t e b i s efeq t i a n i gacvla da region u l i bazrebi s Seqmna. dRes imereTSi darRveu li a dargob ri vi da teri t o r i u l i intere se b i s optil a m u r i Tanafa d ro b a. es gamoi x a t e b a iseTi ZiriTAd i maCvene b l e b i s mkve Tr meryeo b aSi,ro g o r i c a a soflis meurn e o b i s da gada ma m u Sa ve b e l i mre w v e l o b i s mTlian i produq c i a, mi w i T uzrunvel yo f a, dasaq m e b a, Semosa vl e b i, saqone l b ru n v a , inves t i c i e b i , saw a r m o o da social u ri infras t r u q t u r i s ganviTa re b i s done da sxva. agraru l i war m o e b i s region u l i ganviTa r e b a Semdeg i ZiriTa d i amo ca n e b i s gadaWra s unda iTvalis w i n e b d e s: regionu l i bazrebis ganviTa re b a, qveynis sursaTi T TviTuzru n ve l y o f i s a dasasu rsa T o 56


usafrT x o e b i s sti m u l i r e b a , ferme r Ta Semosa vl e b i s zrdisTvi s mxard aWe ra, soflis meurne o b a s a da mre w v e l o b a s Soris priori t e t u l i urTierTo b i s formi r e b a, funq ci o n a l u r- dargob ri vi struq t u r i s romeli m e sferos monop o l i x a c i i s Semci re b a , mo w i n a c e teqno l o g i u r i moR w e v e b i s Tanmi m d e v r u l i gamo ye n e b a da efeq t i a n i b o s zrdis uzrunvel yo f a. am amo ca n e b i s gadaWraSi mniSvne l o v a n i roli unda Seasrul o s saxel m w i f o reguli re b i s siste m a m , man unda moa xd i n o s: 1. sasofl osa,meu rn e o nedleu l i sa da produq t e b i s formi r e b a. 2. adgilob ri v mw a r m o e b e l T a intere se b i s dacva. e.i. man unda gaata ro s ferme rT a Semosa vl e b i s a da maTi produq c i i s fasebis reguli re b i s poli ti k a . man unda daicva s saSinao bazari mraval ri c x o v a n i impor t u l i suroga re b i sa g a n . gansa k u T r e b i T yuradg e b a unda daeTmo s saxel m w i f o invest i c i e b i s zrdas, sameli r a c i o da mi w i s eroziisa g a n dacva s, veteri n a ri i s a da mcena r e T a dacvi s, ekolo g i u r i usafrT x o e b i s a da soflis meurne o b i s infras t r u q t u r i s ganviTa r e b i s progra m e b s. unda aRvniSno T, rom daRes imereTs i ferme r e b i SezRudulad, magra m main c axer x e b e n sa w va v i s, Sxamq i m i k a t e b i s a da sxvad a s x v a masal e b i s SeZenas, magra m kerZo seqto ri kredi t e b i s gareSe ver iarsebe b s. Cven ramden a d a c vici T, zemoTa c aRvniSne T, sakred i t o kavSire b i s ganviTa r e b a aucile b e l i pirobaa imere Ti s regionSi – region a l u r i servisi s koopera t i v e b i s Camoyal i b e b i s a T v i s, rac regioni l soflis meurn e o b i s aRmavl o b i s saw i n d a r i iqneba, radgana c sakre d i t o kavSire b i s mier gada ma m u Sa ve b e l i saw a r m o e b i s Seqmna, romli s

57


pirobe bSi c mwa r m o e b e l i c da realiza t o r i c TviTon iqneba, rac integ ra c i i s maRal forma s war m o a d g e n s. imere Ti s regionSi, rogor c 1 cxrilSi naxe T aris Semdeg i sakred i t o kavSire b i: xoni, sof maTx o j i s sakred i t o kavSiri, organi az c i u l samarTl e b r i v i forma koopera t i v i .re g i s t r i r e b u l i 19.03.2003 w, direq t o r i zaira barbaqa Ze, sakon t a q t o telefo n i 899 724 607. Terjola, sof.Wogn ari sakred i t o kavSiri, organiza c i u l- sama rTl e b r i v i forma koopera t i v i , regis t r i r e b u l i a 19.03.2003 w direq t o r i nana basila Ze, sakon t a q t o telefo n i 895 45 16 88. zesta fo n i, sof.me o r e sviri, sakred i t o kavSiri ”meo re sviri ”, organiza c i u l- samarTl e b r i v i forma koopera t i v i , regis t r i r e b u l i a 13.01.2003. direq t o r i olegi TuSaraSvi l i, sakon t a q t o telefo n i 899 101 859. zesta fo n i, sof.kva l i T i , kvali Ti s sakred i t o kavSiri, organiza c i u lsamarTl e b r i v i forma koopera t i v i , regis t r i r e b u l i a 17.01.2003. direq t o r i kuku ri gabriWiZe. sakon t a q t o telefo n i 893 22 01 22 aseve 1997 wlis 11 deke m b e r s daarsd a xonis raionis sof. kuxi s sakre d i t o kavSiri, wevrTa raodeno b a iyo 63, sakred i t o kavSire b i s saerTo aqti ve b i- 3.150 lari, sul gace m u l i sesxe b i Tanxa 220.00 lari, raoden o b a 560 sesxi s saSualo odenob a erT wevrze 550 lari, depozi ti s saSualo raoden o b a ert wevrze 330 lari, portfe lSi sasoflosameu rn e o daniSnul e b i s sasxe b i s wili 40%. 2000 wlid a n kuxi s sakred i t o kavSiri s wevr m a nikoloz Savyala Ze m aamusa va mefrin v e l e o b i s fabri k a , sesxi s aReba versad ver SeZlo garda kuxi s sakred i t o kavSiri sa. dReisTvi s sul hyavs 3000 frTa qaTa mi da cdilo b s gazardo s 7000 mdeise v sakred i t o kavSiri s

58


dax ma r e b i T. misma saqmi a n o b a m gazarda misi ojaxi s Semosa vl e b i, aseve misc a SesaZle b l o b a kvlav sakred i t o kavSirSi daezoga Tanxa. rac Seexe ba “Wognari s ” (Terjol i s r-ni) sakred i t o kavSirs isic daarsd a 1997 wlis3 seqte m b e r s, regist r a c i a S i gatard a 2003 w e l s. wevrTa raodeno b a 93, sakre d i t o kavSireb i s saerTo aqti ve b i 7.145 lari, sul gace m u l i sesxe b i tan xa- 185.055 lari, raodeob a 7 8 1. sesxi s saSualo odenoba erT wevrze 362 lari, depozi t i s saSualo odenoba erT wevrze 100 lari portfe lSi sasofl o- sameu rn e o daniSnule b i s sesxe b i s wili: 66% “ Wognaris ” sakred i t o kavSire b i s wevre b m a omar abulaZe m da Salva basila Ze m sakre d i t o kavSirid a n aRebuli sesxi T gaake Te s saqonl i s ferma, romlis daniSnule b a iyo xorci s war m o e b a , yavT 38 suli piru t yv i. siste m a t u r a d sargeb l o b e n kavSiris momsa x u r e o b i T da am saqmi a n o b i d a n sakred i t o kavSirSi Seina x e s Ffuli da naxes dama t e b i T i sargeb e l i. savala l o d – dRes kavSiri wyve t s arsebo b a s, sam w u x a r o d sakre d i t o kavSiri s ganviTa re b i s cen tr i s xel mZR va n e l e b m a , soflebSi aseTi kavSire b i s Seqmni s da ganviTa r e b i s xelSe w y o b i s nacvla d, mis bazaze moind o m e s raionul cen tr e bSi “didi sakred i t o kavSire b i s Seqmna ” da sofels mo w y v i t e s soflisa Tv i s sasi c o c x l o mniSvnel o b i s safinan so daw e se b u l e b a . “ didi sakre d i t o kavSireb i s ” Seqmn i s idea m xeli Seu w yo da daaCqara mraval i sasoflo- sakred i t o kavSire b i s gauq me b a. dRes imereTi s regionSi relaura d moq me d i sasofl o- sameu rn e o kavSiri aris xonSi “ma T x o j i s sakred i t o kavSiri ” igi war m a t e b i T funq ci o n i r e b s, rac ganapi ro b a karg m a menej m e n t m a da mondo m e b a m . 59


Ziri t a d i kapi t a l i – 10000 lari proeq t i d a n qondaT danazogeb i, magra m Seu w yd a T da amJa m a d muSaobe n Senata n e b i s xarjze, anabreb i 62 025 lari. sul aqti ve b i – 42 885 l. aqtive b i – 104 920 l. mimd i n a r e depozi te bze – 558.042 l vadian anabre bze gada xd i l i proce n t i – 1461l w mi n d a proce n t i , Semosavl e b i( x a r j e b i) – 8165l mogeba(a q t i v e b i da rezerveb i) – 1853l w mi n d a mogeb a – 1534 l sul yavT 200 wevri saw e sd e b o kapi t a l i – 10000 l gauna w i l e b e l i mogeb a – 8305l sul kapi t a l i – 42 895 l sul valdeb u l e b e b i da kapi t a l i – 104920 l aqtive b i- 104920 l gace m u l i sesxe b i – 78631 l SesaZlo dana ka rg e b i rezervi – 1483l w mi n d a sesxi – 77148l misaReb i proce n t i – 1007 ZiriTad i saSuale b e b i – 1957l mimd i n a r e depozi ti – 21152l maqsi m a l u r i gace m a – 4000 l saSualo – 2000l vadian i depozi te b i – 33752 l

60


Cven ar unda dagvavi w y d e s, rom sasoflo- sakre d i t o kavSiri erTaderT i organiza c i a a , romeli c okros, Zvirfa se u l o b a s da sxva safinan so organiza c i e bSi rTuli, glexe b i sa T v i s miu w v d o m e l i proce d u re b i s gareSe afinan se b s misTvi s sasi co c x l o mniSvne l o b i s saqmi a n o b a s mci re kredi t e b i T: xvna- Tesvis, baRis gaSeneb i s, mcire ferme r u l i meurn e o b i s war m a r T v i s a T v i s sasuqis Sxamq i m i k a t e b i s, Te s l i s, nergebi s, piru t yv i s a da sxvada s x v a saqonl i s SesaZen a d. amja m a d s a s o f l o sakre d i t o kavSireb i ara Tu gauq md e s,p i r i q i T unda ganviTa rd e s, radgan es aris soflis da glex k a c i s gadarCeni s erTaderT i garan t i. msofl i o banki s eqsper t e b i s gaanga riSe b i T saqarTve l oSi SesaZle b e l i a sakre d i t o kavSireb i s aqtiu ri ganviTa r e b a. kaspis raioni s sof.kva T i s x e l i s sakred i t o kavSiri s magal i Ti d a n Cans , rom ori wlis manZilze m a n SeZlo aRebuli valdebu l e b i s Sesruleb a. kerZod divide n d i s saxiT miiRo 2176 lari da oTx weli w a d Si kapi t a l i 9216 lara md e gaizarda, rac sak ma ri s i a imisTvi s, rom Semdgo mSi sakre d i T o kavSir m a aRar aiRos sesxi da damou k i d e b l a d gaagrZe l o s saqmi a n o b a. aseTi war m a t e b i T moq me d i sakre d i t o kavSireb i a: aWaris avtono m i u r respubl i k a Si kaxa b ri s saked i t o kavSiri, dedofl i s w y a r o s, xobis raionis Sua xorgis sakred i t o kavSiri da sxva. saqarTve l o s soflis meurn e o b a da gada ma m u S a v e b e l i mrw e v e l o b a amJa m a d dekapi t a l izi re b u l i a. ar aris sakm a r i s i sasoflo- sameu rn e o teqni k a , Seqmn il i a energod e fi c i t i , siste m a t u r a d izrdeba fasebi da sxva. yoveli ve es qmnis obieq t u r wina aR m d e g o b e b s soflad sakre d i t o kavSireb i s Seqmn i s Tvalsazrisi T. finansu ri proble m e b i d a n unda aRiniSnos, rom uWirT moiZio n saWiro resurse b i maqsi m a l u r a d xessa yre l i sapro c e n t o gana kv e T i T, moipovo n nebis m i e r i sakre d i t o 61


organizaciis ndoba da sesxis aRebis SemTxvevaSi uzrunvelyon isini. yovelive amas emateba warmoebuli produqciis arakonkurentunarianoba da maRali danaxarjebi. sxva sferoebisgan gansxvavebiT agrarul seqtorSi gansakuTrebiT didia bunebrivi riskis saSiSroebac. miuxedavad imisa, rom msoflio bankebisa da sxa organizaciebis xelSewyobiT saqarTvelos bevr raionSi Seiqmna da funqcionirebs sakredito kavSIrebi, mainc arsebobs maTI normaluri saqmianobis Semaferxebeli winaaRmdegobebi. soflis meurneobaSi sakmaod problemuria xelisSemSleli mizezebiT kreditebis droulad dabrunebis SesaZlebloba. amJamad moqmebi wesebiT giraoSi Cadebuli likviduri saSualebebi (oqro, saxli) realizacia sabolood gaaratakebs mosaxleobas. es ki Tavis mxriv gamoiwvevs undoblobas krditoris mimarT, rac sabolood damRupvel gavlenas iqoniebs mTlianad agraruli seqtoris ganviTarebaze. agraruli politkis umniSvnelovanesi amocanaa warmoebis ekonomikuri efeqtianobis amaRleba da mogebis zrda, rasac ganapirobebs sabazro kanonebi. amitom, agraruli politika unda xorcieldebodes mizanmimarTulad da Tanamimdevrulad im konkretuli Taiseburebis gaTvaliswinebiT, romlitac xasiaTdeba saqarTvelos ekonomika. gavecnoT da ganvixilot sakredito kavSirebis konsolidirebuli monacemebi. cxrili 3 sakredito kavSirebis konsolidirebuli monacemebi IV kvartali 2010 w. aqtivebi

sul

1

naRdi fuli

359454

2

saxelmwifo savalo fasiani qaRaldebi

74945

3

fuladi saxsrebi sabanko angariSze

109652

62


4

moTxovnebi bankebis da arasabanko sadepozito

---

dawesebulebebis mimaT 5

klientebisaTvis gacemuli sesxebi

213658

5.1

minus: sasxebis sesaZlo danakargebis rezervi

72845

6

wminda sesxebi

2065813

7

misaRebi procenti

50980

8

dasakuTrebuli moZravi da uZravi qoneba

3156

9

piradi saSualebebi da aramaterialuri aqtivebi

115291

10

sxa aqtivebi

31257

11

sul aqtivebi

2810548

12

valdebulebebi

---

bankebis fuladi saxsrebi 13

mimdinare depozitebi

108313

14

vadiani depozitebi

1691071

15

safinanso organiazciebis sesxebi

391221

16

gadasaxdeli procentebi da dividendebi

63351

17

sxva valdebulebebi

29264

18

sul valdebulebebi

2283220

19

kapitali

271850

ganaRdebuli sawesdebo kapitali 20

minus gamosasyidi pai

---

21

Semowiruloba kapitalSi

47064

22

saerTo rezervi

113014

23

aqtivebis gadafasebis rezervebi

149762

24

gaunawilebeli mogeba

153362

25

sul kapitali

528328

26

sulvaldebulebebi da kapitali

2811548

rogorc sabalanso uwyisidan Cans 2010 wlis bolos sakredito kavSirebis aqtivebi Seadgens 2810548 lars. m.S. klientebisaTvis gacemuli sesxebi 2138658 lars. 63


sakredito kavSirebis valdebulebebi ki 2283 220 lars, m.S. safinanso organizaciebis sesxebi 391222 lars sakredito kapitali ki 528328 laria, sul valdebulebebi da kapitali 2811548 lari. aqedan daskvna unda gavakeToT, rom sakredito kavSirebis ZiriTadi nawili safinanso organizaciebidan sesxiT sargeblobs. Zalian mcire nawilia, romelmac uzrunvelyo sesxis gareSe funqcionireba. aqve gvinda aRvniSnoT, rom sakredito kavSirebis ZiriTadi upiratesoba bankTan SedarebiT aris mis wevrebze marali saprocento ganakveTi, radgan sakredito kavSiri momavali mogebis did wils winaswar unawilebs Tavis wevrebs, Tumca orive struqtura (sakredito kavSiri da komerciuli banki) aris saqarTvelos erovnuli bankis mier licenzirebuli. bankTan SedarebiT sakredito kavSiris upiratesobaa operaciebis simartive, anabris miRebisa da sesxis gacemis gamWirvaloba, gadawyvetilebis miRebaSi TiTeuli wevris monawileobis SesaZlebloba, kavSiris wevrebze orientirebuli ojaxuri garemo, kavSiris saerTo miznebis ganxorcielebaSi aqtiuri monawileobis miRebis saSualeba. sakredito kavSiri mis wevrebs aZlevs saSualebas miiRon monawileoba kavSIris mier ganxorcielebul sazogadoebriv saqmianobaSi, iqneba es saqvelmoqmedo programebi, mravalricxovani ojaxebis daxmareba da sxva. aseve sakredito kavSirs bankTan SedarebiT gaaCnia susti mxareebic, konkretulad, sakredito kavSirs ar gaaCnia klientebis mimdinare angariSebi, sakredito kavSiris wevroba SeuZliaT mxolod fizikur pirebs.

64


sakredito kavSiris ganviTareba ucxoeTSi da saqarTveloSi

sakre d i t o kavSireb i s istori a iwyeb a jer kidev 1852 wlida n, rodesa c germa n e l m a ekono m i s t m a fran c herma n Sulce m daaarsa im droisTvi s axali sapilo t e proeq t i germa n i i s or patara qalaqSi. sul ramod e n i m e aTeul weli w a d Si sakre d i t o kavSIreb i ukve m T e l evropi s masS ta b i T sTavazobd n e n tavia n T wevre b s sesxi s gace m i s a da anabri s Semo t a n i s gamar t i v e b u l , moqni l da gamWirva l e proved u re b s, romel e b m a c moi x veWe s didi popularo b a. tana m e d r o v e msofl i oSi sakre d i t o kavSireb i Warmo ad g e n e n mZlavr finansu r daw e se b u l e b e b s aseulo b i T aTasi wevre b i T a da mocu l o b i t i aqtive b i T. saqarTve l oSi sakred i t o kavSire b s Sedareb i t ufro mcire isto ri a gaaCniaT, vidre kome r c i u l banke b s, dasavle T evropisa d a CrdiloeT ameri k i s qveyne bSi isini war mCe n i l e b i arian, rogorc gacile b i t ufro stabi l u ri finansu ri daw e e b u l e b e b i, romle b T a c aRmoaCnda T finansu ri krizisi s ufro meti mdgrad o b a, erTis mxri v maRali likvi d u r o b i s, meore s mxriv gacile b i T didi finansu ri gamWirva l o b i s a da wevre b i s sakre d i t o kavSiri s saqmi a n o b aSi maRali CarTulo b i s gamo. aRsaniSna vi a , rom sakre d i t o kavSireb i aris gavrce l e b u l i mTels msofi oSi da maTSi mosa x l e o b i s udidesi naw i l i a gaerTia n e b u l i . sta ti s t i u r i mona c e m e b i T, msofli o maSta b i T sakre d i t o kavSireb i s 200 mln wevri da 1,4 trili o n i aSS dolaris aqti ve b i aqvs. aSS-Si 12 aTasa m d e sakre d i t o kavSIria regis t r i r e b u l i da qveynis mosa x l e o b i s 43% maTi wevri a. kanadSi sakred i t o kavSire b i mosa x l e o b i s 48%- s aerTian e b s. irland i aSi ki mosa x l e o b i s 90% gawe v ri a n e b u l i. 65


msofl i oSi sakre d i t o kavSireb i s Seqmn is idea me- 19 sauku n eSi ganxo r c i e l d a . pirveli sakre d i t o kavSiri, rogor c safina n so insti t u t i , germa n i aSi Camoya l i b d a 1850 w e l s. gaRata k e b u l i ferme r e b i s T v i s da wvril i me w a r m e e b i s saanabro da sakred i t o momsa x u r e b i s a T v i s. amJa m a d , sakre d i t o kavSireb i s msgavsi forme b i koope ra c i u l i banke b i s saxi T moq me d e b s ameri k aSi, kanad aSi, avstra l i aS, aziis, laTinu ri amiri k i s da afri ki s qveyne bSi, maTi ZiriTad i daniSnule b a a samo m x m a r e b l o da sa wa m o o daniSnule b i s organiza c i e b i s samo m x m a r e b l o da sakred i t o momsa x u r e b a. 16 wlis win, jer kidev 1995 wels, msofl i o bakn m a d a soflis meurn e o b i s ganvi t a r e b i s saerTaSo ri s o fond ma saqarTve l oSi mcire ferme r t a sameurn e o saqmi a n o b i s d a s a f i n a n s e b l a d d a sakre d i t o kavSire b i s Sesaq mn e l a d 6.5 mln ameri k u l i dolari gamoyo. proeq t i s farglebSi saqarTve l oSi Seiqmn a sakred i t o kavSire b i s ganviTa re b i s cenr t i, daarsda 150 sasoflo- sakred i t o kavSiri. kon k re t u l a d , guriaSi 27 sakre d i t o kavSiri arsebo b d a, Tum ca bevri maTga n i s xsene b a maSinve gaqra. im periodSi, yovel sakred i t o kavSirze gamo yo f i l i iyo 5000 ameri k u l i dolari, saidana c 3000 dolari aRniSnul i k a v s i r i s regist r a c i a s Tu ofisis xarje b s unda mox m a r e b o d a, xolo 2000 dolari sasoflosakre d i t o kavSireb s unda mieRoT, roca wevrTa Senata n e b i miaR w e v d a 25000 dolars. sagang e b o d yuradsaRe b i a is faqti rom Seqmn il i 150 sakre d i t o kavSiri sasofl o sameurn e o xasia Ti s iyo, ami to m Tu ki vinme s surda , rom saqarTve l o s sofels exeira,q ve y a n a gaZliere b u l i y o, sword aseT sasoflo kavSire b s saxel m w i f o e b r i v i azrovne b i T da erTgul e b i T unda gafrT x i l e b o d a . 66


dRes ,roca lamis moduri gaxda soflis meurne o b i s aRorZine b aze saubari da ukve glex k a c s kars moadga xvna- Tesvis sezoni, soflis mc xo v r b T a 90%- ssa w v a v i s, sasuqis ,yanis damuSave b i s a T v i s saWiro Tanxa ara aqvs. arcerTi safina n so organiza c i a glexs mcire sesxs biuro k r a t i u l i barieri s gareSe ar aZlebs. ameri k a Si 1913 wels gace m u l i sesxi wliu r ert proce n tS i, sakre d i t o kavSireb m a 1975 wels gadai x a d e s, saqarTve l oSI ki roca sabrun a v m a saSualeb e b m a 1000 lars miaR w i a, 26%- iani kredi t i aiRes,me re 14%- mde davidn e n.sa x e l m w i f o s ki es sesxi proce n t i s gareSe mi s c e s, mxol o d momsa x u r e b i s 0.75%- ixdis. sasoflo- sakred i t o kavSiri erTade rTi organiza c i a a, romel i c oqros Zvirfa se u l o b i s a da sxa safinan so organiza c i e bSi, rTuli, glexe b i sT v i s miu w v d o m e l i proce d u r e l i s gareSe afinanse b s misTvi s sasi co c x l o mniSvnel o b i s saqmi a n o b a mci re kredi t e b i t : xvna- Tesva, baRis gaSeneb i s, mcire ferme ru l i maurn e o b i s war m a r T v i s a T v i s, sasuqis, Sxamq i m i k a t e b i s, Teslis, nergebi s, piru t yv i s da sxvada s x v a saqonl i s SesaZen a d. 150 milion i a gamoyo fi l i soflis meurn e o b i sa T v i s, rac aucil e b l a d unda mox m a r d e s sofels, glexs, ferme rs, me w a r m e s da sakred i t o kavSire b s. sakre d i t o kavSireb i s insti t u t i iseve unda ganviTa rd e s saqarTve l oSi, rogorc msofl i o s yvela ganviTa r e b u l qveyan aSi. M

mikrosafinanso organizaciebi

qveyan aSi gansa k u T r e b i T xeli unda See w yo s mikro s a f i n a n s o siste m i s ganviTa re b a s, romli s mizani a qveyanaSi Seiqmn a s mci re saw a r m o e b i s, gansa k u T r e b i T soflad, efeq t i a n i da dina mi u r i siste m a ;

67


war m o e b i s sti mu l i r e b a dam w y e b i ferme re b i s a T v i s SeRavaTia n i kredi t e b i s gace m i s gziT. Mmi kr o d a f i n a n s e b a m unda gadaWra s Semdegi amo ca n e b i : _ xeli Seuw y o s saban k o klien t u r i s gafarTo e b a s, ramden a d a c mikro s a f i n a n s o organiza c i e b i s klien t e b i droTa ganma vl o b aSi ukve formi r e b u l i sakred i t o isto ri i T Semdgo m i momsa x u r e o b i s a T v i s banks mima rT a v e n; _ arasab a n k o insti t u t e b i , rogorc wesi avsebe n da afarTo e b e n saban k o siste m i s funq ci o n i r e b a s, xels uwyob e n unaRdo angariSs w o r e b i s danerg va s mcire biznesSi da mcire biznesi s klien t u r i s aRzrdas. Mmi kr o s a f i n a n s o siste m a mrava l qveyanaSi danergi l i da ganviTa re b u l i. 2005 wels ameri k i s SeerTebu l State b i s arasaba n k o mikro d a f i n a n s e b i s organiza c i e b i s mier gace m u l i sesxe b i s erTobli v m a portfe l m a naxe va r miliard dolarze meti Seadgina. Mmi kr o s a f i n a n s o organiza c i e b i asrule b e n mniSvne l o v a n rols qveyan aSi safina n so bazrebi s ganviTa re b i s proce sSi. jer erTi, isini mrava l i mci re saw a r m o s a T v i s war m o a d g e n e n sesxi s miRebi s erTaderT sagare o wyaro s. Mman am organiza c i i d a n SeiZleb a miiRos mrava l i infor m a c i a , konsul t a c i a da a.S. meore c, mses x e b l i s biznesis ganviTa re b a s T a n erTad izrdeba misi moTxo vn i l e b e b i finanse bze, rasa c ukve mosdevs me w a r m i s gadasvl a ufro maRal, saban k o dakre d i t e b i s doneze, amasTa n aRsaniSna vi a isic, rom am me w a r m e s ukve aqvs sakre d i t o istori a. saqarTve l o s mikro s a f i n a n s o organiza c i e b i s (qveyan aSi regis t r i r e b u l i a 18 organiza c i a ) mTlia n i aqtive b i, 2008 wlis 1 ianvri s 68


mdgo m a r e o b i T 6838931 9 laris tolia. maT mier mace m u l i a 56,9 mln laris mocu l o b i s sesxi, rac mTlia n i aqtive b i s 83% Seadgens. TandaTa n izrdeba soflis meurne o b i s dafinan se b i s a T v i s gamoyo fi l i sesxe b i s wili, romel m a c 19% Seadgina. Mmi kr o s a f i n a n s o organiza c i e b s sesxe b a d gasa ce m i saxsre b i s mopove b i s ori ZiriTad i wyaro aqvT; kerZod, pirvels war m o a d g e n s saku Ta r i kapi t a l i, romlid a n a c mTlia n i aqivebi s 32% formi r d e b a, xolo meore s nases x e b i saSuale b e b i, romle b i c mTlian i aqti ve b i s 59%- s abalanse b s. Saxsreb i s 10% ki sxva valdeb u l e b e bze modis. amasTa n, am aspeq tSi aRsaniSna vi a mikro s a f i n a n s o organiza c i a “qarTu l i kredi t i s ” mier saku Ta r i savalo fasiani qaRalde b i s gamoSveb a c . marTa l i a jer- jerobi T misi wili pasive bSi jer kidev mcire a da absoli t u r cifre bSi mxol o d 340 aTas lars Seadgens, magra m aRniSnul i RonisZi e b a dasa w y i s i s a T v i s Zalze mniSvnel o va n i a. sayuradRe b o a isic, rom Tuki qveyanaSi iqneba stabi l u ri poli t i k u rekono m i u r i mdgo m a r e o b a, arc is aris gamo ri c x u l i , rom kargi muSaobi s Sedegad Tavad romeli m e mikro s a f i n a n s o organiza c i a gadaiq c e s msxvi l sakre d i t o dawe s e b u l e b a d (kome r c i u l banka d). Aamis magal i Ti saqarTve l oS i ukve arsebo b s _ mcire sakre d i t o organiza c i a “fin k a saqarTve l o ” ukve emzadeb a kome r c i u l i banki s licenzii s misaReba d (sam w u x a r o d , qveyanaSi arsebob s amis sapiri sp i r o magali T i c. kerZo d, araefe q t i a n i muSaobi s Sedegad kome r c i u l i banki mikro sa f i n a n s o organiza c i a d gadaiq c a. Swored ase daema r Ta “Tbil b izn e sb a n k s ” ). marTa l i a, qveyni s ganviTa re b i s Tana me d r o v e etapze mikro s a f i n a n s o organiza c i i s ganviTa re b a s xels uSlis mwi r i finansu ri 69


resurse b i, magra m gamo sa v a l i main c SeiZleba gamoi n a x o s kome r c i u l i banki s sesxi s saxiT, gansa k u T r e b i T im banki sa, romel Ta c survili aqvT imuSaon mikro k r e d i t i s mom x m a r e b l e b T a n , magra m jer- jerobiT mzad arian aucil e b e l infras t r u q t u r a S i saTana d o saxsre b i s Cadebisa Tv i s. sta ti s t i k u r i mona c e m e b i s mixe d v i T, am etapze mikro k r e d i t e b i s gace m i s ZiriTa d areals war m o a d g e n s vaWrobisa da momsa x u r e b i s seqto r e b i. swore d am sferoe bze modis gace m u l i mikro s e s x e b i s 30,5% mikro s a f i n a n s o organiza c i e b i s mier soflis meurne o b i s dafina n se b i s a T v i s gamo yo f i l i saxsre b i jer kidev mcire a da maTi wili mTlia n sesxe bSi mxolo d 4,7%- s Seadgens, xolo gace m u l i mikro s e s x e b i d a n 10% sxva dargebze modis. Mmi kr o s a f i n a n s o organiza c i e b i s klien t T a udidesi na wi l i individ u a l u r i pirebi arian. iuridi u l pirebi s wila d maT mier gace m u l i sesxe b i s mxolo d 6%- ia. Ggasuli wlebi s gamo c d i l e b a gviCven eb s, rom mikro sa f i n a n s o organiza c i e b i s war m a t e b u l muSaob aSi didi wvlil i miuZRvi s saerTaSo ri s o safina n so organiza c i e b s, romle b i c maT gran te b i T da SeRavaTia n i, grZelva d i a n i kredi t e b i uzrunve l yo fe n . Tumc a saqarTve l o s erovnul bankSi regis t r i r e b u l i mikro s a f i n a n s o organiza c i e b i d a n es wyaro jer- jerobi T gamoye n e b u l i arc erTs ara aqvs, garda “ri ko eqspresi s a ” , romel sa c ararezid e n t i iuridiu l i pirisg a n grZelva d i a n i sesxi aqvs aRebuli. Amis paralel u r a d qveynis agraru l i seqto ri s ganviTa r e b aSi inten si u ra d unda CaerTos sxvada s x v a saxis fondebi s finansu ri resurse b i. erT- erT aseTs war m o a d g e n s “aTas w l e u l i s ganviTa r e b i s

70


progra m a ” (Georgian fund agribusiness development project), romel i s saxsre b i T a c ukve ramden i m e qarTvel m a ferme r m a isargeb l a. aRniSnul i fondis saxsre b i mox m a r d e b a karto f i l i s, Taflis, rZis da xorci s masSta b e b i s gazrdas. sul fondi daxa rj a vs 15 mln ameri k u l dollars, aqedan 2,2 mln- ia daxa rj u l i, romli s safuZve lze 720 samuSao adgili Seiqmn a. B proeq t i iTvalis w i n e b s gran ti s sam saxeo b a s. Eesenia: pirvela d i war m o e b i s da gada ma m u Sa ve b e l i war m o e b i s erTi wlis vadiT; aseve servis- cen t re b i s Camoyal i b e b a s, romle b i c kome r c i u l sa w yi s e bze iqneba agebuli. Aam aspeq tSi asaniSna vi a, rom TiTq mi s priva t izi re b u l i ameri k u l i soflis meurn e o b a mTavro b i s mrava l m x r i v i mxard aWe ri T sargebl o b s _ gadasa x a d e b i s SeCerebid a n daw ye b u l i da subside b i T damTa vr e b u l i. sxvagva r a d rom vTqvaT, arsebo b d a da arsebob s mud mi v urTierTd a T m o b e b i Tavisufa l i me w a r m e o b i s Teorisa da gansa k u T r e b u l ekono m i k u r miznebTa n misaR w e v a d mTavro b i sa d m i dax ma r e b i s Txovn i T mima r Tv i s praq ti k a s Soris. Cveni mTavro b a, romel i c ultral i b e ra l u r mTavro b a Ta a miCneul i, sasurve l i a, Tu aRniSnul s gaiTva l i s w i n e b s. mTavro b a unda exma r e b o d e s ferme r e b s ara mxol o d produq c i i s war m o e b a Si, arame d moyvan i l i produq t i s bazra md e mita n i sa da realiza c i aSi c. Uunda daarsde s sasw a v l e b l e b i s qselli, sada c axalg azrd o b a momza dd e b a agraru l seqto rSi samuSaod. unda Seiqmn a s agrarul i eqsperi m e n t u l i sadgure b i da servisu l i sadgure b i da servisu l i saagen t o e b i s qseli.

71


cxrili 4 Mmikrosafinanso organizaciebis konsilidirebuli monacemebi Pperiodi: IV kv. 2010 sabalanso uwyisi NN

Aaqtivebi

sul

1 2 3 4 5

naRdi fuli Ffuladi saxsre b i saban k o angariSze Ffasiani qaRalde b i mTlia n i sesxe b i Mminus sesxe b i s SesaZlo dana ka r g e b i s

576184 5 442866 4 2 18754 229530 2 6 2 233195

6

rezervi wmi n d a sesxe b i

227192 0 6 6

7

dari c x u l i misaReb i proce n t e b i da

551705 6

8

divide n d e b i dasa ku T r e b u l i uZravi da moZra vi

115718 1

9 10

qoneba inves t i c i e b i sa we s d e b o kapi t a lSi ZiriTad i saSuale b e b i da arame t e r i a l u r i

147515 171141 9 1

11 12

aqtive b i sxva aqtive b i mTlia n i aqtive b i valdeb u l e b e b i

835265 6 309547 9 0 6 171621 5 6

13 14 15

saku Ta r i savalo fasiani qaRalde b i nasesx e b i saxsre b i dari c x u l i gadasa x d e l i proce n t e b i da

179190 9 5 7 618530 2

16 17 18

divide n d e b i sxva valdeb u l e b e b i subordi n a c i u l i valdeb u l e b e b i mTlian i valdeb u l e b e b i

139354 7 5 114320 0 9 227905 8 9 9

72


kapi t a l i 19

saw e sd e b o kapi t a l i

20 21 22 23 24 25 26 27

minus gamosyi d u l i aqcie b i s wili saemi si o kapi t a l i gran te b i da Semo w i r u l o b a kapi t a lSi rezerveb i gauna w i l e b e l i mogeb a aqtive b i s gadafase b i s rezerve b i sul kapi t a l i mTlia n i valdebu l e b e b i da saaq ci o

473303 9 4

----101956 (109703) 334022 6 5 --816420 1 2 309547 9 1 1

kapi t a l i 2010 wlis IV kvar t l i s mdgo m a r e o b i T mikro sa f i n a n s o organiza c i e b s Seadgen s 3095479 0 6 lars, valdebu l e b e b i ki 2279058 9 9 lars, xolo sul kapi t a l i 816420 1 2 lars, mTlia n i valdebu l e b e b i da saaq ci o kapi t a l i 3095479 1 1 lars. mTlia n i sesxe b i ki 2295302 6 2 lars. Nnases x e b i saxsre b i ki 1791909 5 7 lars.

73


3.2 ucxouri kapitalis monawileoba qarTul sabanko seqtorSi uaRresad mniSvnel o va n faqto rs, romli s amoq m e d e b a c saWiroa ekono m i k i s yvela dargis da gansa k u T r e b i T soflis meurne o b i s ganviTa re b i s a T v i s, rogor c adgilo b ri v i, ise ucxo u r i inves t i c i e b i s mozidva war m o a d g e n s. rogor c cnobi l i a, qveyanaSi sama m u l o inves t i c i e b i sakm a o d SezRuduli mocu l o b i T a a. Aamaze isic metyve l e b s, rom CvenTan mone t a r i za c i i s koefi c i e n t e b i “mi m o q c e v a Si arsebu l i fuli ” mSp- Tan mima r Te b aSi odnav aRema t e b a 10%- s, rodesa c es maCvene b e l i ruseTSi 30%- mdea, xolo evropi s qveyne bSi, m.S. garda m a v a l i ekono m i k i s qveyne bSi c ki es maCvene b e l i maRali a, amasTa n, didi sibrT x i l e a saWiro, rom didi raoden o b i s ucxo u ri inves t i c i e b i s mozidvi s dros rogor c qveyni s saban k o siste m a , aseve ekono m i k i s zogierTi sxva dargi c, ucxo e l i inves t o r e b i s mTlian kon tr o l q v eS ar gadavi d e s. saban k o seqto ri s swra f ganviTa re b a s uaRresa d gazrdil m a kon ku r e n c i a m da ucxo u r i inves t i c i e b i s Semosvl a m Seu w yo xeli. 2007 wlis ganma vl o b aSi qarTul saban k o seqto rSi xuTi axali banki Semovid a da pirvel i sami kvar t a l i s mona c e m e b i T saban k o seqto rSi ganxo r c i e l d a 118 mln aSS dolaris pirdap i ri ucxo u ri inves t i c i a .

74


amasTa n, arc is unda dagvavi w y d e s, rom yvela im qveyanaSi, romli s saban k o siste m a Si didi raodeno b i T ucxo u r i inves t i c i e b i iqneba mozidu li yovelTvi s rodis gaumj o b e sd e b a efeq tu ro b i s maCvene b l e b i, vTqvaT, romel sa c RO (saban k o siste m i s mogeb i s Sefarde b a saban k o aqtive b T a n ) war m o a d g e n s. mag., iseT garda m a v a l i ekono m i k i s qveyne bSi, rogoreb i c a a xorva t i a , Sloveni a, CexeTi. Efeqti a n o b i s maCvene b e l i mozidul i inves t i c i e b i s gavleni T marTl a c gaizard a, magra m ungreTSi, latvi a sa da litvaSi ucxo u ri inves t i c i e b i s saban k o siste m i s muSaobaze zegavlen a TiTq mi s srulia d ar mou xd e n i a , xolo bulgare TSi, rumin e TSi, poloneTs a da eston e TSi (sada c ucxo u ri kapi t a l i s xvedri T i wili mTlian saban k o kapi t a lSi 60- 100%- mde merye o b s) saban k o siste m i s efeq t i a n o b i s maCvene b e l i gaauare sa kideva c.

cxrili 5 qarTuli bankebis sawesdebo kapitalSi ucxouri bankebis wilobrivi monawileoba banke b i

saaq t. k a p i a t a l

ucxo u ri wili

ucxo u ri wili,

i

%

aT.lari

stand a r t banki saxal x o banki bazis banki saqarTve l o s

aT.lari 324753 9 3 766312 5 1 177020 0 4 3 497726 3 3 2 7 2

0 72.5 0 91.5

--555576 5 6 --454995 8 9 3

banki kask a d banki ziraaT banki azrbaij a n i s banki inves t b a n k i qarTu

124147 7 5 132508 6 5 111932 1 9 129444 8 7 100702 3 9

91.5 100 100 100 0

113595 4 1 9 113250 8 6 5 111932 1 9 129444 8 7 --75


taoban k i agroin ve s t i prokre d i t b a n k i banki respub l i k a silqro u d banki Ti bi si kavka s. ganviT.

571401 5 2 253832 4 1 729180 1 6 808852 2 3 6 349842 6 5 314333 0 0 2 8 6 120459 5 1

98.8 0 100 70 76 69 100

564544 7 0 --729180 1 6 566109 6 6 5 265880 4 1 216867 1 9 7 124595 1

banki TeTri vi Ti bi SC sul

126651 1 9 7 629047 2 1 142737 1 5 147104 6 6 3 2 1

67 87.0 100 73.3

844568 2 412654 9 6 142737 7 1 2 106477 9 8 6 9

rogor c vxedavT, saqarTve l oSi ukve moq me d e b s ramden i m e baki, romel Ta c mTlia n a d ucouri kapi t a l i aqvT. esenia: ziraaT banki, azerbai k a n i s banki, inves t b a n k i , prokre d i t b a n k i , kavka si i s ganviTa re b i s banki da HSBC. MAmaRal donezea aseve war m o e d g e n i l i ucxo u r i kapi t a l i saxal x o bankSi (72.5), saqarTve l o s bakSi (91.5), kaska d bankSi (91.5), taoba n kSi (98.8) da a .S mTlia n o b aSi saqarTve l o s banke b i s saw e sd e b o kapi t a l i s 73.3 proce n t s ucxo u r i banke b i floben . mosal o d n e l i a , rom saban k o seqto ri s ZiriTa d i maCvene b l e b i s (aqtive b i , kapi t a l i , kredi t e b i , depozi te b i ) mate b i s temp i gaus w r e b s mTlia n i Sida produq t i s zrdis gani m t k i c e b e n wa my v a n i

temp s . banke b i SeinarCun e b e n da

finansu r i Suamavl i s rols .

saqarTve l o s saban k o siste m i s ganviTa re b i s stra t e g i i s war m a t e b i T ganxo r c i e l e b a xels Seu w yo b s agreTve saban k o momsa x u r e b i s speq t ri s gafarTo e b a s , msxvi l i mraval p r o f i l i a n i banke b i s , cal ke u l momsa x u r e b aze (samo m x m a r e b l o dakre d i t e b a ipoTe k a , mci re da saSualo biznesis dakred i t e b a ) orien t i r e b u l i saban k o da we s e b u l e b a da saanga riS w o r e b o da ara saban k o 76


sadepozi t o _sakred i t o organiza c i e b i s opti m a l u r Tavseb a d o b a s . racio n a l u r i da jansaRi kon ku r e n c i i s prin ci pze dafuZn e b u l i saban k o seqto r i gaxdeb a sainve s t i c i o resurse b i s aku mu l i r e b i s myar bazad . stabi l u ro b a soflis meurne o b i s ganviTa re b aze saxel m w i f o dana xa r j e b i s amoRebis garan t i a a , ami t o m , rogor c wesi , misi ganviTa re b i s

perspeq t i v e b i ukavSird e b a ferme r Ta axali Taobis

mosvl a s , maT aqvT axali codna same w a r m o saqmi a n o b aze da midian riski a n kapi t a l u r dabande b e bze . am mxri v sain te r e s o a evropi s qveyni s gamo c d i l e b a . Mmag . italiaSi amis gaTvali s w i n e b i T dasmu l i a sakiT x i pensiaze ferme rT a adreuli gasvli s RonisZi e b a Ta SemuSave b i s aucile b l o b a ze maTTvi s cxovre b i s sakm a o donis uzrunvel yo f i T . Amis garda gaTvali s w i n e b u l i a sxvada s x v a saxis dabalpro c e n t i T kredi t e b i axalg azrd a Taobis am sferoSi dasasa q m e b l a d .

dasavl e Ti s bevr

qveyan aSi saxel m w i f o mima r Ta v s iseT RonisZi e b e b s, romel Ta mizani a sasoflo_sa m e u r n e o ganaTle b i s siste m i s, fermu l i meurne o b i s gadasa x a d i s da im progra m i s srulyo fa, rac sti m u l s misce m d a ferme r e b s kapi t a l i daaband o s war m o e b a Si, agreTve ferme rT a socia l u r i uzrunve l yo fi s a da gare mo s dacvi s sferoSi.Aa g ra u l seqto rSi priori t e t u l i rangeb i s Semdgo m i ganviTa re b i s a T v i s saxel m w i f o biuje t m a unda gamoyo s Tanxe b i, rogorc mokl e, aseve grZelva d i a n i dakre d i t e b i s a T v i s (meCaio ba, meven a x e o b a , mexi l e o b a, meci t r u s e o b a da sxva). Ppriori t e r u l i mniSvnel o b a unda mie ce s agraul sferoSi im saw a r m o e b s,

romle b i c gare bazrobisT vi s qmnia n

produq c i a s. Eaucil e b e l i a saxel m w i f o s mxrid a n gagrZel d e s Tana mSro m l o b a saerTaSori s o organiza c i e b T a n agro kr e d i t i s Camoya l i b e b i s a T v i s. Ees meqan izm i moq me d e b s ganviTa re b u l 77


qveyne bSi rac uzrunve l yo f s agrarul seqto rSi aramo m g e b i a n dakre d i t e b a s.

eqsper t e b i s mier dargSi aRnusxu l i siZnele e b i

pirdap i r Tu arapird a p i r agro kr e d i t i s siste m i s uqonlo b a sT a n a a dakavSi re b u l i. Ddamx m a r e dama t e b i T i masali s (Sxa mq i m i k a t e b i , sasuqe b i da a.S.), energo re su r s e b i T uzrunvel o fi s, soflis meurne o b i s produq c i i T vaWrobi s, produq c i i s xaris x i s, Tana me d r o v e teqno l o g i e b i s codni s uqonlob i s proble m e b i Tavisi T gaqreba, rogor c ki glexo b a gada xd i s u n a r i a n i Seiqmn e b a. kerZo wina d a d e b a gamovl i n d e b a maSin, rodesa c moTx o v n a gaxde b a gada xd i s u n a r i a n i . urTierTd a x m a r e b i s agro k re d i t i im ekono m i u r i da socia l u r i eqsper t e b i s mem k v i d r e s war m o a d g e n s, romle b i c gana xo r c i e l e s sensi m o n i s

mimd e v re b m a me_19 sauku n i s

bolos. Ees moZrao b a ganviTa rd a mTel evropaSi 1870 wlida n. kerZo d, safrang e TSi _ agro kre d i t i s, germa n i aSi _ rainfe nzen i s kredi t i s, belgiaSi _ benden b o rd i s, holandi aSi _ paboban k i s saxi T da a.S. gasaTva l i s w i n e b e l i a , rom saw yi si kapi t a l i siste m i s amoq m e d e b i s T v i s mTavro b e b i s mier iqna gamo yo f i l i. urTierTd a x m a r e b i s kredi t i s siste m a s cudad icnob e n anglosa q se l i eqsper t e b i, romleb i c , rogor c wesi, mas saxel m w i f o bankSi ureven. am aRrevas sasofl o kredi t i s siste m i s xela x l a gamog o n e b a s T a n mivya va r T, romleb i c , albaT, Bbangla d eSis soflebs ufro miesa d a g e b a, vidre qarTvel ferme r s. mizanSe w o n i l a d migvaCni a Seiqmn a s erovnul i salaro. igi daaCqare b s da Seamsu b u q e b s misi Camoya l i b e b i s a T v i s saWiro saSualeb e b i s miRebas, gana xo r c i e l e b s koordi n a c i a s a da kavSire b s lokalu r i da region a l u r i struq t u r e b i s Sesaq m n e l a d. igive mizezebi s gaTvali s w i n e b i T Tavdap i rve l a d erovnu l i salaro imuSaveb s, rogorc 78


naw i l o b r i v i saxel m w i f o struq t u r a , romli s reorga n iza c i a wari m a r T e b a mxolo d da mxolo d lokalu r i salaroe b i s Camoyal i b e b i s Sesaba m i s a d . sakre d i t o resurse b i T soflis meurn e o b i s garan t i r e b u l i uzrunvel yo p a, agro kre d i t i s Sesaba m i s i siste m i s Seqmn i s gareSe, mxolo d kome r c i u l i sakred i t o daw e se b u l e b e b i s gamoye n e b i T SeuZleb e l i a. Ami t o m saWiroa SeRavaTi a n i kredi t e b i s sxva wya ro e b i s Zieba. Amis gamo c d i l e b a qveyanaSi ukve arsebob s. 1882 wlis 22 aprils, Tbilisi s saadgil m a m u l o banki s sazogad o kreba m mois m i n a da moi w o n a gamge o b i s moxse n e b a glexo b i s a T v i s “iafi ” kredi t i s mice m i s Taobaze da imperi i s finansTa samini s t r o s dasa m t k i c e b l a d warud g i n a. Mmefi s mTavro b a m saWirod ar CaTvala kerZo banki sa T v i s miend o “iafi ” k r e d i t i s saqme. maT mizanSe w o n i l a d miiCnie s saxel m w i f o koope ra c i u l i sagle x o sakre d i t o banki s daarseb a, rac ganxo r c i e l d a kide c. amasTa n, agraru l i saban k o siste m i s a da kome r c i u l i banke b i s intere s e b i ki ar unda upirisp i rd e b o d n e n , piriqiT, unda avsebd n e n erTma n e T s. maT Soris ar unda Seiqmn a s antogo n i s t u r i damo k i d e b u l e b a . Amis kargi magali Ti a aSS, sada c war m a t e b i T funq ci o n i r e b s ferme r u l i sakred i t o siste m a . agraru l i sferos dafina n se b aSi kome r c i u l i bnkebi s wili 1/4- s utold e b a. A

agro k re d i t i s siste m a dakavSi re b u l i a saxel m w i f o s maori e n t i r e b u l

da mareg u l i r e b e l rolTan. mas SeuZlia xela x l a daubru n o s imedi im aTasobi T ferme rs, romle b i c amJa m a d sul ufro meta d ike te b i a n saku Ta r naWuWSi. uazrobaa, daika rg o s im siste m i s Tavidan gamosa g o n e b l a d, romel m a c ukve daam t k i c a Tavisi sico c x l i s u n a r i a n o b a iseT gare moSi, rogorSi c amJa m a d saqarTve l o iyofeba. 79


sakre d i t o- saban k o siste m i s Camoyal i b e b i s parale l u ra d aucile b e l i a Sesaba m i s i sadazRvevo siste m i s Seqmna es rogorc me w a r m e e b s, ise kredi t o r e b s saSuale b a s misce m s miiRon ufro Tama m i da riski a n i gada w y v e t i l e b e b i ara mxol o d Cadebul giraoze dayrdn o b i T, armed war m o d g e n i l i biznes gegmi s da me w a r m i s profesi u l i donis gaTvali s w i n e b i T. zogierTi dadebiTi da uaryofiTi tendencia saqarTvelos finansur sistemaSi saqarTve l oSi fulad sakre d i t o siste m i s insti t u c i o n a l u r i Camoya l i b e b i s, mikro e k o n o m i k u r i gare mo s stabi l iza c i i s, kome r c i u l i banke b i s war m oSo b i sa da ganviTa r e b i s saban k o reform i s Sedegad finansu r siste m a Si Camoya l i b d a dadebi Ti tende n c i a , romel Ta g a n aRsaniSna vi a Semdeg i: 1. saxezea ekono m i k i s stabil iza c i i s a da fulad sakre d i t o da sabiuj e t o sagadasa x a d o siste m e b i s Tanmi m d e v r u l i erTian i poli t i k i s ganxo r c i e l e b i s srulyo fi s tenden c i e b i; 2. fulis racio n a l u r i mi w o d e b i s safuZve lze SesaZle b e l i gaxda infla c i u r i proce se b i s marTva da SenarCune b u l i iqna sxva valu te b i s mima rT laris gacvli T i stabil u r o b a; 3. mniSvnel o va n i war m a t e b e b i a miR w e u l i banke b i s konso l i d a c i i a s a da gams x v i l e b i s saqmeSi, rac banke b s Soris kon ku r e n c i i s gazrdasTa n erTad mniSvnel o vn a T ganapiro b a mini m a l u r i sa we s d e b o etapo b ri v m a gazrda m; 4. stabi l u r m a gacvli T m a kurs m a da saban k o siste m i s a d m i mosa x l e o b i s ndobis umniSvne l o amaRleb a m a c dadebi Ti zegavlen a moa xd i n a depozi te b i s a da sakred i t o dabande b e b i s zrdaze;

80


5. axali saban k o teqno l o g i e b i s a da uaxle si momsa x u r e b i s danerg vi s qarTuli banke b i mom x m a r e b e l s sTavazob s saban k o momsa x u r e o b i s TiTq mi a s srul pake t s; 6.

qarTuli banke b i s saxi T qveyanaSi Camoya l i b d a mniSvne l o v a n i

finansu ri instru m e n t e b i ; 7. saban k o bazarze Seiqmn a kon ku r e n c i i s maRali done. Tum ca dadebiT tenden c i a s T a n erTad ar SeiZleba ar iTqvas im naklo va n e b e bze, romel i c jer kidev axasi a Te b s saqarTve l o s saban k o siste m a s: 1. miu xe d a v a d zrdis maRali maCvene b l e b i s a , saban k o siste m i s maStab e b i jer kidev mcire a; 2. banki s saban k o portfe l i s da depozi te b i s udidesi nawi l i ucxo u r valu taS i a deno mi re b u l i; 3. arsebo b s depozi t e b i s arada m a k m a y o f i l e b e l i diversi f i k a c i a (misi damo k i d e b u l e b a 2-3 did banke bze); 4. saban k o site m i s gareT fulis brunvis jer kidev maRali maCvene b l e b i; 5. banke b i s kapi t a l iza c i i s arasaTa n a d o done; 6. banke bSi arsebu l i riske b i s dabali done.

Tumc a banke b i i sa d m i mosa x l e o b a s nakle b i ndoba aqvs, maTTan urTierTo b a s meta d frTxi l a d ekideb a da saime d o banke b s arCevs. kerZo d, fiziku ri pirebis anabre b i s 88% xuT bankSia Tavmo y ri l i, m. S. “Tibi si bankSi ” _ 33%, “saqarT ve l o s bankSi ” _ 22% “pro k r e d i t b a n k S i ” _ 14%, “gaerTi a n e b u l qaTul bankSi ” _ 10%, bank “respu b l i k a Si ” _ 9%. SeiZleb a davask v n a T, rom depozi ti s struq t u r aSi upira t e s i zrdis temp i T salaro depozi t e b i gamoi rCeva, ris gamo c bolo ori welia kleba 81


dai w y o dolariza c i i s mCvene b e l m a , saxezea saban k o siste m i s a d m i mosa x l e o b i s ndobis da bruneb i s frTxi l i, magra m mzardi proce si. dapire b u l a d darCa jer kidev vaWrobis msofli o organiza c i aSi saqarTve l o s gawe v ri a n e b a m d e glexo b i sa T v i s mice m u l i dapire b e b i agraru l i refor m i s meore etapze samo m x m a r e b l o bazris dacvi s komp l e q s u r RonisZie b a T a SemuSave b i s a da ganxo r c i e l e b i s Sesa xe b da sxv. erT- erTi arsebi Ti xasia Ti s proble m a , romeli c mi w i s refor m a m war m o S va qveyanaSi mi w e b i s dana w e v r e b a- parce l a c i a , maTi wvril k o n k u r e n t u n a r i a n o b a da mraval n a k v e T i a n o b a a. sta t i s t i k i s sasoflo- sameu rn e o aRweri s masal e b i d a n irkve va, rom 285,3 aTasi glexu ri meurn e o b a anu maTi saerTo ricx o v n o b i s (802aTasi) 35% flobs 0,5 ha- mde mi w i s nakve Ts. maT saerTo mflob e l o b aSi a sul 667 aTasi ha, xolo 27% flobs 0,5- dan 1,0- mde mi w i s nakve Ts, romel Ta saerTo mflobe l o b aSi a 160 aTasi arama r t o am mona c e m e b i d a n c karga d Cans mi w i s refor m i s arasasu rv e l i Sedegi, rac imaSi gamoi x a t e b a , rom glexu r meurne o b a T a absolu t u r i umravl e s o b a (62%) flobs mxol o d 1 ha- mde mi w i s parTobs. maTze modis reform i r e b u l i mi w i s fondis 23,8% anu 228 aTasi ha, maSin, roca danarCen 28%- ze modis 730 aTasi ha mi w i s parTobi. erT heqta ra m d e mi w i s nakve Tze (miT ufro 0,5 ha- mde) raime progre su l i teqnol o g i i s danerg va, sasoflo- sameu rn e o samuSao Ta meqaniza c i i s ganxo r c i e l e b a , kul tu raSi racion a l u ri SeTana w y o b a da Sromi s nayofie re b i s amaRleb i s sxva RonisZi e b i s ganxo r c i e l e b a praq ti k u l a d SeuZlebe l i a. aseTi meurne o b e b i ZiriTad a d TviTuzrun v e l y o f aze arian orien t i r e b u l n i da maTi saqonli a n o b i s done

82


sxva Tanaba r pirobebSi yovelTvi s dabali iqneba opti m a l u r i sididi s meurn e o b e b T a n Sedareb i T. aseT pirobe bSi dabande b u l i Sroma da kapi t a l i , raTq m a u n d a , ver uzrunve l yo f s im donis Semosa vl e b s, rom glexu r m a meurne o b a m Tavisi saqmi a n o b a gafarTo e b u l i kvlav w a r m o e b i s reJi mSi war m a r T o s, ris gamo c mi w i s wvril i mesa k u T r e n i iZuleb u l n i xdebi a n gaeca l o n siRaribi s xafang s. xelisu fl e b a ki am viTare b aSi arafers akeTe b s mi w i s refor m i s dros dana w e v r e b u l i mi w i s nakve Te b i s konso l i d a c i i s xelSe w y o b i s a T v i s. Mmxe d ve l o b a Si gvaqvs soflad mi w i s wvri l mesa k u T r e T a SesaZlo kooperi r e b a im formi T, romel i c ufro misaReb i iqnebo d a maTTvi s mimd i n a r e etapze. Aaraferi gakeTe b u l a aseve mi w i s kapi t a l i za c i i s xaris x i s asamaRle b l a d ( anu mi w i s, rogorc uZravi qonebi s, fulad kapi t a l a d gadaq c e v i s xaris x i s gazrdisTv i s). aRniSnul i s gamo mi w aze sakuTrr e b a wvril i mesa k u T r e s a T v i s mxolo d uflebri v kate g o ri a d rCeba, radgan dRemd e ver xerx d e b a misi ekono m i k u r i realizeb a (anu maTTvi s ar moaqvs mogeba). Cveni azriT, am mima rT u l e b i T mdgo m a r e o b a kidev ufro gauare sd e b a bolo periodSi miRebu li rigi antia g ra ru l i gada w y v e t i l e b i s ganxo r c i e l e b i s Sedegad. mxedve l o b a Si gvaqvs mi w i s nakve Te b i s erTjera d i mor w y v i s SeRavaTi a n i tarifi s (6 lari 1 ha- ze) gauq me b i s da mTeli xarje b i s (75 lari 1 ha- ze ) mi w i s mesa k u T r e e bze gada ki s r e b a (amasTa n, arxeb i s sare mo n t o samuSao e b i s zusta d im sezonze da wye b a, rodesa c naTese b i gansa k u T r e b i T moiT x o v e n mor w y v a s), saZovre b i T sargebl o b i s a T v i s gadasa x a d i s SemoReba, soflisp i r a tyeebi s ucxo e l e bze priva t ize b a (an gaijare b a) da sxva, rama c SeiZleba soflad Sromi s moti va c i a nula md e daiyva n o s. 83


Cveni qveyni s agrarul i poten c i a l i arasa k m a r i s a d aris CarTuli ekono m i k u r i zrdis samsa x u rSi da jer kidev gamou ye n e b e l i a am Tvalsazri si T qvynis bunebri vi resurse b i (kli m a t i , niadagi, wyal i da a. S.) dama fi q re b e l i a saxel m w i f o biuje t i s xarje bSi soflis meurn e o b aze gaw e u l i xarje b i s xvedri T i wili s dina ki m a : 2005 wels – 1,8%, 2006 wels – 1,6%, 2007 wels 1,1 da 2008 wel s 0.9%. mcird e b a am dargeb i s dafina n se b i s mocu l o b a absolu t u r maCvene b l e bSi c kerZo d, 2007 wlisa Tv i s saoflis meurn e o b aze gaw e u l m a xarje b m a 2006 wlis analog i u ri maCvene b l i s 845 Seadgin a, xolo 2008 wlisa Tv i s gaTvali s w i n e b u l m a dafina n se b a m (49,0 mln lari) – 91,4%. am fonze garkve u l winaaR m d e g o b e b s va w yd e b i T, rodesa c vkiT x u l o b T 20082012 wleb i s samTa vr o b o progra m a s, romel i c soflis meurne o b i s efeq t i a n o b i s zrdas gvpirde b a da moma va l i 5 wlis ganma vl o b aSi qveyni s mTlia n eqspor tSi am dargis produq c i i s wilis 25%- mde gazras varaudo b s. Tum ca migvaCni a, rom gacile b i T gonivru l i iqnebod a, Tu mTlia n eqspor tSi soflis meurn e o b i s produq c i i s gada muSa ve b i T moRebu li saqonl i s wili gaizrde bo d a. maSin ufro damaje r e b e l i iqnebo d a amave progra m i s debule b a 200- ze meti sasoflo- sameu rn e o produq c i i s gada ma m u S a v e b e l i sa wa r m o s Seqmni sa da 1000- mde adami a n i s dasaq m e b i s Taobaze. jerjero b i T qveyni s biuje t i s xarjeb i s struq t u r a ar exmi a n e b a 2008- 2012 wleb i s samTa vro b o progra m a s da masSi gada ma m u S a v e b e l i mre w v e l o b i s dafina n se b a gaTvali s w i n e b u l i ar aris. saerTod, saqarTve l oSi Seqmn il i mdgo m a r e o b i d a n , gamo m d i n a r e , makro e k o n o m i k u r i stabil iza c i i s a da ekonon i k u r i transfo rn a c i i s mizniT aqcen t i fulad- sakred i t o poli ti k a z e ufro keTde b a, vidre biuje t u r- sagadasa x a d oze. situa c i a s arTuleb s isic, rom 84


saqarTve l o d a n resurse b i s tota l u ri gaJonvi s Sedegadg a r d a u v a l i gaxdeb a war m o e b i s gaZvire b a, romli s kon ce f c i a c war m o e b i s inten si u ri faqto r e b i s danerg vi T mTava r sirTule e b t a n a a dakavSi re b u l i. cxad i a, inten si u r i faqto r e b i s danergva war m o u d g e n e l i a farTo masSta b i a n i sainves t i c i o proeq t e b i s dafina n se b i s gareSe, magra m erTobl i vi moTxo vn i s gauzrde la d war m o e b i s gagarTo e b i s araviTa ri sti m u l i ar arsebob s, ami to m , am moma j a d o e b e l i wrid a n Tavis daRw e vi s mizniT, gardauva l i xdeba sakre d i t o ieqci e b i s udidesi sifrT x i l i T ganxo r c i e l e b a . sainves t i c i o d gamiznul m a sakre d i t o resurse b m a araviTa r SemTx ve v a Si ar unda gadaina c v l o s samo m x m a r e b l o arxebSi, raTa Tavidan avici l o T erTi mxri v, samo m x m a r e b l o bazarze infla c i u r i zewol a, meore mxri v, sasoflo- sameu rn e o sferos dauk m a y o f i l e b l o b a finansu r resurse bze. amrig a d, saban k o siste m i s a da qveyni s fulad- sakred i t o meqanizm i s mzadyofn a, imoq m e d o s ekono m i k u r i krizisis daZlevaze, kerZo d gadaiq c e s invest i c i e b i s a da dargebi s momsa x u r e b i s instru m e n T a d , romelsa c zaluZs ekono m i k u r i zrdis uzrunvel y o f a damo k i d e b u l i a mtaro b i sa da banke b i s moq me d e b a T a koordi n a c i a ze sabazro refor m e b i s erTiani kon ce f c i i s FfarglebSi.

85


fulad-sakredito politikis amocanebi

fulad sakre d i t o poli t i k i s amo ca n e b i a : •

fulze moTx o v n i s a da mi w o d e b i s dabala n se b a, fulis bazarze wona s w o r o b i s SenarCune b a, mimo q c e v i s sferoSi fuladi masis reguli re b a da kon t ro l i ;

erovnu l i valu ti s kursis reguli re b a;

infla c i i s donis reguli re b a

ekono m i k u r i cikl e b i s regulire b a

iafi sakrd i t o resurse b i T ekono m i k i s regulire b i s seqto ri s uzrunvel yo f a, finansu ri gajansaRe b a da invest i c i e b i s sti mu l i r e b a .

ekono m i k u r i subieq t e b i s intere se b i s realiza c i a.

amrig a d, qveynis makro e k o n o m i k u r regulire b aSi fulad- sakred i t o poli ti k a s udidesi roli akisri a. zemoT aRniSnul i amo ca n e b i s realiza c i i s gareSe igi mo w y v e t i l i a qveynis social u r- ekono m i k u r proce se b s da ekono m i k i s desta b i l iza c i i s mniSvnel o va n faqto ra d 86


gadaiq c e v a . es ukana s k n e l i ki gamoi x a t e b a ekono m i k i s struq t u r i l deform a c i a s a da mis dabal kon ku re n t u n a r i a n o b a Si, ekono m i k i s monopo l iza c i i s maRal xaris xSi, ekono m i k i s kri mi n a l iza c i i s a da koruf c i i s did masSta b e bSi, incve s t i c i u r i krizissa da masob ri v gadau x d e l o b aSi, saxel m w i f o valis zrdaSi da a.S. yoveli ve es udidesi ekono m i k u r i safrT x i s winaSe ayenebs saxel m w i f o s da sazogado e b ri v i cxo vre b i s moSlas ganapi ro b e b s. maSasad a m e , fulad- sakre d i t o poli t i k i s avkarg i a n o b aze, imaze, YTu ramde n a d karga d aris misda g e b u l i igi ekono m i k i s saerTo pirobe b s da, aqedan gamo m d i n a r e , rogor asruleb s Tavis miznebsa da amo ca n e b s, bevrada a damo k i d e b u l i qveyan aSi ekono m i k u r i wesri g i s damya re b a. fulad- sakred i t o siste m i s adeqva t u r i poli ti k i s ganxo r c i e l e b a d a maTi opti m a l u r i SeTana w y o b i l s miR w e v i s meta d rTuli proble m i s gadaWra saxel m w i f o s erT- erTi umniSvne l o va n e s i funq ci a a da upirve l e s yovlisa, cen t ra l u r i banki s preroga t i v a a. es ukanas k n e l i saban k o ekono m i k a S i mTlian a d agebs pasu x s fulis mimo q c e v i s mdgo m a r e o b aze. fulis mimo q c e v i s efeq ti a n reguli re b a s emsa x u r e b a qveyni s mTeli fulad- sakre d i t o siste m a , romli s simyare finansu ri usafrT x o e b i s mniSvne l o v a n i instru m e n t i a . fulad- sakre d i t o urTierTo b i s arsis swora d gageba saSuale b a s iZleva adami a n e b i ukeT gaerkv n e n finansu ri muSaob i s praq ti k a Si, ganas x v a v o n arsebi Ti araarse b i Ti s a g a n da amiT finansu r saqmi a n o b aSi war m a t e b a uzrunve l yo n. qveyni s fulad- sakre d i t o poli t i k a agreTve gulis x m o b s ekono m i k u r i kavSire b i s ganm t k i c e b a s a da ganviTa re b a s Tanaba ru f l e b i a n o b i s prin ci p e b i s dacvi s safuZve lze.

87


sakre d i t o siste m a organul a d aris daka vSire b u l i qveyni s finansu r siste m a s T a n. kredi t i , rogorc ekono m i k u r i kate g o ri a gamoi ye n e b a ekono m i k i s ganviTa re b i s a da ganm t k i c e b i s aqtiur iaraRad. kredi t i iTvleba sasaqo n l o- mate r i a l u r i faseul o b i s da fuladi saxsre b i s brunvi s daCqare b i s mniSvnel o va n faqto ra d, rac amci r e b s sasaqon l o stadi aSi yofnis dros da mimo q c e v i s xarjeb s misi Senaxvi s periodSi. sabazro ekono m i k i s pireobe bSi kredi t i soflis meurn e o b aSi gamoi ye n e b a rogorc saw a r m o o dana xa rj e b i s, aseve ZiriTad i fondeb i s cveTi s xarje b i s dasafara v a d. Tu kredi t i gamo ye n e b u l i iqna mka c r a d dadgen i l i dana xa rj e b i s dasafa ra v a d da winas w a r gansazRvrul i xarje b i s norme b i s dacvi T, am SemTx ve v a Si SeiZleb a iTqvas, rom kredi t i s mizani miR w e u l i a da kredi t i s dafarva Semosa vl e b i s xarjze- garan t i r e b u l i Tana me d r o v e pirobe bSi gansa k u T r e b u l i yuraReba unda daeTmo s miRebul i kredi t i s miznob ri v i gamo ye n e b i s prin ci p s. am mxri v jer kidev bevri ram aris gasa ke T e b e l i . sasoflo- sameu rn e o waro m o e b i s dabali done garkve u l w i l a d ganpiro b e b u l i a sa wa r m o o dana xa r j e b i s daukre d i t e b l o b i T. aRniSnuli ki ori gare mo e b i T a a gamo w v e u l i : jer erTi kome r c i u l i banke b i SezRuduli resurse b i s pirobe bSi Tavs aridebe n soflad sakre d i t o urTierTo b e b i s damya re b a s da meore c, amave finansu ri mizezis gamo maRali sapro c e n t o gana kv e T i saw a r m o t a finansu r mdgo m a r e o b a ze uaryofi Ta d moq me d e b s. ganusazRvrel a d didia saban k o- safina n so siste m i s mniSvnel o b a soflis maurn e o b i s da kvebi s mre w v e l o b i s yovel m x r i v i ganviTa re b i s a T v i s da mima rT u l e b i T, dRes, rogor c arasdro s, aucile b e l i a soflisa T vi s saxel m w i f o s mxard aWe ra, glexu ri (ferme ru l i) 88


maurn e o b i s, axlad Seqmni l i koope ra t i v e b i s a da meurn e o b r i o b i s sxva forme b i s saqmi a n o b a mniSvne l o v a n wila d damo k i d e b u l i a imaze, Tu rogori mxa rd aWera eqneba maT saxel m w i f o s a g a n – gansa k u T r e b i T samarTl i a n i, SeRavaTi a n i, drouli sakrdi t o uzrunvel y o f i l s Tvalsazri si T. soflad kredi tze moTx o v n i l e b a maRali a, magra m ar arsebo b s am moTxo vn i l e b i s dakm a y o f i l e b i s srulyo fi l i da myari siste m a . dReis mdgo m r e o b i T SezRuduli a kredi t i s gamoye n e b i s sfero, rac aucil e b e l pirobas war m o a d g e n s soflis meurn e o b i s ganviTa re b i s a T v i s. soflad ekono m i k i s Sesatyv i s i war m o e b i T urTierTo b a T a damk vi d r e b a ki farTo SesaZle b l o b e b s Seqmni s, Setanil i iqnes adeqva t u r i cvlil e b e b i sakred i t o urTierTo b e bSi. qveyni s erovnu l i ekono m i k i s Rrma krizisul i mdgo m a r e o b i d a n gamoyva n i s a da mis finansu r ganm t k i c e b a S i didi roli eniWeba swori fulad- sakre d i t o poli t i k a s. igi rogor c qveyni s ekono m i k u r i poli ti k i s ganuyre l i na wi l i, unda emsa x u r e b o e s erovnu l i ekono m i k i s ganvi t a r e b a s d a war m o e b i s iseTi donis miR w e v a s, romeli c uzrunvel yo f s mimo q c e v a Si gamoSve b u l i fulis masis maqsi m a l u r dasaqo n l e b a s da amiT infla c i i s Tavida n acile b a s, rac ase aqtua l u r i a dRevand e l i saqarTve o s T v i s. moma va lSi qveyni s mTavro b i sa da erovnul i banki s mier unda ganxo r c i e l d e s Semdeg i RonisZi e b e b i: •

Sida bazris dacva da saeqsp o r t o saqmi a n i o b aze mka c r i kon t ro l i s daw e se b i s saxel m w i f o e b r i v i poli ti k i s ganxo r c i e l e b a.

qveynis mosa x l e o b i s uzrunvel y o f a sasursa To magari T, romli s ZiriTa d i wya ro unda gaxde s soflis m e u r n e o b a da gada ma m u S a v e b e l i mre w v e l o b a .

89


soflis meurne o b i s a d m i saxel m w i f o finansu ri dax ma re b i s progra m aSi mTava ri saki T x i unda gaxde s kerZo- sasoflosameurn e o seqto r i s dakre d i t e b a , rodesa c sesxe b i SeiZleb a mie ce s tama su q i s qveS, moma va l i mosavl i s realiza c i i s amona g e b i d a n dafarvi s pirobi T. amasTa n, fas w a r m o q m n a Si gamo ye n e b u l i unda iqnes Tunda c erTi sameu rn e o wlis manZilze Camoya l o b e b u l i sabazro fasebis done. sasofl osameurn e o war m o e b i s a T v i s aucil e b e l resurse bze, meqan iz m e bze, inven t a r e bze, navTob p ro d u q t e b ze, sasuqe b sa da herbi c i d e bze. gamo ri c x u l i ar unda iqnes samre w v e l o saqonli s agraru l seqto rze – produq c i a ze gacvl i s sakon t r a q t o siste m i s gamoye n e b a c

saxel m w i f o s dax ma r e b i T sainve s t i c i o banke b i s (saxel m w i f o , saauq c i o n o da kome r c i u l i) farTo qselis Seqmna. maTi mTavari funq ci a unda gaxde s kome r c i u l safuZve lze mTeli sainves t i c i o finansu r i brunvi s organiza c i a , sa w a r m o T a arendi T gada ce m a , aqcie b i s yidva- gayidva grZelva d i a n i sesxe b i s gace m a da a.S dRes realura d ar moq me d e b s grZelva d i a n i dakred i t e b i s insti t u t i , romlis gareSe c sasoflo- sameurn e o saw a r m o e b i s xsna SeuZleb e l i a.

mini m u m a m d e unda Semci r d e s subsid i e b i saxel m w i f o biuje t i d a n da igi unda Seicva l o s sesxi T, amiT gaizrde ba fulis resurse b i s gamoye n e b i s efeq ti a n o b a

aucil e b e l i a fulad- sakred i t o poli t k i s liberal iza c i a . ra Tqma unda, igi zRvarga da c i l e b u l i ar unda iyos.

90


siste m u r midgo m aze dafuZne b u l i qveynis anti infla c i u r i progra m a da mis Sesatyv i s a d SemuSave b u l i, karga d mofiqre b u l i da gamo Tvl i l i fulad sakre d i t o poli t i k a Tavisi maRali saSemsr u l e b l o pasu xi s m g e b l o b i T unda wroad g e n d e s saqarTve l oSi ekono m i k u r i reform e b i s progra m i s Semadge n e l naw i l s, romeli c mo w o d e b u l i a , xeli Seuw y o s erovnul i ekono m i k i s winsvl a s. safinan so- saban k o da fulad- sakred i t o siste m i s srulyo fi s Ziri ta d i Sedegi iqneba saqarTve l o s ekono m i k a S i misi rolis arsebiTa d amaRleb a, finansu ri mdgrad o b i s gamya re b a da gamWirva l o b i s uzrunvel yo f a, rama c tavis mxriv xeli unda Seu w yo s regione bSi fuladsakre d i t o siste m i s dacva s, rogor c Sida, ise gare uaryofi T i makro e k o n o m i k u r i zewol i sa g a n . yoveli ve es ki uzrunvel y o f s mosa x l e o b i s ndobis amaRleb a s da maTi danazogeb i s aku mu l i r e b a s banke bSi, rac gazrdis invest i c i e b i s wyaro s.

91


daskvnebi da winadadebebi moZie b u l i masale b i sa da Catareb u l i gamo k v l e v e b i s Sesw a v l i s Sedegad SeiZleb a Camoya l i b d e s Semged i daskvn e b i da wina d a d e b e b i: sakre d i t o kavSireb i s ganviTa re b i s a T v i s saWiroa xeli Seew y o s maT kredi t i s mie c m i T da ara marto produq c i i s waro e b i s, arame d realiza c i i s mizniT. seriozul yuradReb a s moiT x o v s war m o e b u l i produq c i i s sesyidva da realiza c i a . wina T moq me d i damzade b i s siste m a TiTq mi s ar arsebo b s, igi satan a d o sakred i t o daxm a r e b i s miRma a darCeni li sabiTu m o dama mza d e b e l i bazrebis Seqmn a da maTze muSaob a Serava Ti a n i dakred i t e b i s pirobeb i s gavrce l e b a . saxelSe k r u l e b o fasebze gadasvl i T TandaTa n o b i T amoq m e d d e b a sakre d i t o kavSireb i s mier produq c i i s realiza c i i s a g a n mirebu l i Ffuladi Semosa vl e b i T kredi t i s gada xd a da war m o e b i s masSta b e b i s gafarTo e b a. xolo im SemT xv e v aSi, rodesa c sakre d i t o kavSiri ise gaZlie rd e b a, rom mas arar dasWirde b a kredi t i s aReba, war m o e b i s organiza c i i s gaumj o b e se b i s a da renta b e l o b i s amaRleb i s kvalob aze, 92


isic moeq c e v a dabegvri s siste m a Si da miuje t i s Sevsebi s wyaro d iqceva. sakre d i t o kavSiri ganxi l u l unda iqnes ara mxol o d demo k r a t i i s sxvad a s x v a formi s, TviTm a r T v e l o b i s inici a t i v i s wa xa l i s e b a da maseb i s TviTSe m o q m e d e b i s forma, arame d rogorc moqnil i, sico c x l i s u n a r i a n i ekono m i k u r i siste m a . gada ma m u Sa ve b e l i saw a r m o e b i s a T v i s saWiroa SeravaTi a n i dakre d i t e b a , raTa mTlian a d soflis meurn e o b aSi da maT Soris sakre d i t o kavSireb i s mier war m o e b u l i produq c i a swra fa d iqnes realizebu l i, aucile b e l i a gada ma m u Sa ve b e l saw a r m o s a da sakred i t o kavSirs (nedleu l i s mw a r m o e b e l i) Soris daidos urTierT x e l s a y r e l i xelSe k ru l e b a , romli s dazust e b a moxd e b a yovel w l i u r a d, pirobe b i s mosal o d n e l i cvlil e b e b i s gaTvali s w i n e b i T. miu xe d a v a d imisa rom msofl i o banki s da sxva organiaza c i e b i s xelSe w y o b i T saqarTve l o s bevr raionSi Seiqmn a da funq ci o n i r e b s sakre d i t o kavSireb i main c arsebo b s maTi norma l u r i saqmi a n o b i s Semafe r x e b e l i winaaR m d e g o b e b i . kerZo d: 1. soflis meurne o b aSi sak ma o d proble m u r i a xelisSe mSl e l i mizezebi T krdi t i s droulad dabrune b i s SesaZleb l o b a 2. sakred i t o kavSire b s – ar aqvT sakm a r i s i sasoflo- sameurn e o teqni k a, Seqmni l i a energo defi ci t i , siste m a t i u r a d izrdeba fasebi, es ki soflad xels uSlis sakred i t o kavSire b i s Seqmna s. 3. sakred i t o kavSire b s – uWirT moiZi o n saWiro resurse b i xelsayre l i sapro c e n t o gana kv e T i T, moipovo n nebis m i e r i sakred i t o organiza c i i s ndoba da sesxi s aRebis SemTx ve v a SI uzrunve l yo n isini. amas ema te b a war m o e b u l i produq c i i s arako n k u r e n t u n a r i a n o b a da marali dana xa r j e b i 93


4. sxva sferoeb i sa g a n gansxv a v e b i T agrarul seqto rSi didia bunebri vi riski s saSiSroeb a c.

miu xe d a v a d winaaR m d e g o b e b i s a aucil e b l a d unda danviTa rd e s soflad sakre d i t o kavSireb i, radgan a c sakred i t o kavSire b s SeuZlia: 1. lomis wili gas w i o s glex k a c i s fexze wa m o d g o m a Si 2. sasoflo- sakred i t o kavSiri erTerTi organiza c i a a, romel i c oqros, Zvirfa se u l o b e b i s a da sxva safinan so organiza c i e bSi, rTuli, glexe b i s a T v i s miu w v d o m e l i proce d u ri s gareSe afinan se b s misTvi s sasi co c x l o mniSvnel o b i s saqmi a n o b a s mcire kredi t e b i T: xvna- Tesvis, baRis gaSeneb i s, mci re ferme r u l i meurn e o b i s war m a r T v i s a T v i s, sasuqeb i s, Sxamq i m i k a t e b i s, Teslis, nergeb i s, piru ty vi s da sxvad a s x v a saqonli s SesaZena d.

amJa m a d – saxel m w i f o m xeli unda Seu w yo s soflad sakre d i t o kavSire b s – gran ti s mopove b aSi, dabalp ro c e n t i a n i sesxi s miRebaSi. soflis meurn e o b i s ganviTa re b i s da xelSe w y o b i s a T v i s qveyanaSi didZal i gran ti da dabalpro c e n t i a n i sesxe b i – aucel e b l a d unda aRwevd e s glexo b a m d e , ferme re b a m d e .

gamoyenebuli literatura:

1. l.beriZe, m.WipaSvi l i, d.muji riSvi l i _ makro e k o n o m i k a Tb. 2010 w 2. o.qeSelaSvil i _ biznesu ri ekono m i k a

Tb. 2010 w

94


3. o.qeSelaSvili

_ saqarTvelos agruli seqtoris ekonomikuri

zrdis strategiuli sistema. monografia Tb. 2008 w 4. o.qeSelaSvili _ saqarTvelos agruli seqtoris ekonomikuri zrdis strategiuli sistema. monografia Tb. 2009 w 5. saqarTvelos statistikuri welidwleuli Tb. 2010 w 6. broSura _ Sen da sakredito kavSiri, gza keTildReobisken 7. Jurnali _ agraruli ekonomikuri mecniereba da teqnologiebi #1 Tb 2008 w 8. internet masalebi _ Zieba ”sakredito kavSirebi”

95













Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.