Entrevista a PAULA LÓPEZ
Creadora de la marca
Feia molt de temps que no em mirava en un mirall tan net com aquest, conversant amb la Paula, em veia jo, nou anys endarrere i em veia jo ara fa deu anys dels seus. Potser ara no ho enteneu, però llegint l’entrevista entendreu perquè ho dic. Paula López és el cor, l’ànima, el somriure d’una, marca:
Feia temps que no coneixia a una dona tant d’ en tots els seus àmbits. I és que ser dona, implica molt més que vestir-se, maquillar-se, treballar, ser mare, amiga o esposa. Ser dona és més o menys, perquè entenguem, en alguns dels aspectes, ser una Paula López. I ho dic així de clar, perquè sincerament i amb coneixement de causa, resumeix en un mateix ésser totes aquestes cares a les quals moltes de nosaltres ens hem vist obligades, sentenciades, conduïdes o abocades a passar. I per molt devastadora que inicialment es pugui sentir que ha estat la seva vida en alguns moments, la resiliència, la fortalesa, l’empenta, però sobretot, la confiança en ella mateixa, l’ha fet i l’està fent superar qualsevol obstacle de la seva vida. Començant per ella mateixa.
Qui és Paula López?
Vaig néixer a Fraga el 1985. Actualment, visc a Osca, on comparteixo el meu dia a dia amb el Javi, la meva mitja llimona, la nostra petita Antía, i la Cocó, la nostra llebrera. Em considero una persona optimista i bastant esbojarrada (com diem a l’Aragó soc molt dessubstanciada). Soc de riure fluix, molt emprenedora i amant dels animals. Després d’engegar molts negocis i treballar al costat de grans professionals, vaig decidir dedicar-me plenament a la meva passió: la moda. Vaig estudiar assessoria d’imatge, aparadorisme i personal shopper en dues de les millors escoles del país, on em vaig formar amb grans professionals i, des d’aleshores, em dedico amb passió al disseny de roba i la moda de COCOLEBREL.
Paula, què et va passar fa deu anys?
Fa deu anys vaig conèixer la versió més trencada de mi. Treballava en negocis familiars i vam haver de tancar. Ho vam perdre tot. Ara sé que sofrir una crisi personal i laboral com aquella, de vegades, pot ser un gran regal.
Com sempre dic, el que al principi sembla dolent, finalment sempre és per alguna cosa millor, encara que d’entrada no ho veiem així. Al teu vídeo promocional de la teva web expliques que, de vegades, tenies problemes per pagar la compra del supermercat. Què els hi diries a totes aquelles dones que ara t’estan llegint i que, tot i la seva bona actitud, continuen trobant-se amb pedres en el seu camí?
Els diria que els moments bons passen molt de pressa, però els dolents passen molt lents. Jo no tinc una vareta màgica, senzillament vaig decidir lluitar i esquivar les pedres que em trobava al mig del camí. D’aquí va sortir una cosa tan especial com la meva mítica frase “vesteix-te amb un somriure”. I és que crec fermament que la roba pot fer per nosaltres molt més del que imaginem. Ens pot fer sentir bé per fora, però si la utilitzem bé, ens pot fer sentir bé també per dins.
“Vestir-te amb la nostra roba és vestir-te segura”
Al final, el resultat que es veu és sempre el que emana de l’interior. Com vas portar aquella situació?
Evidentment, malament. Però sempre he tingut clar que ho aconseguiria. Mai m’ha faltat confiança en mi mateixa perquè sempre he cregut en les meves possibilitats i, aquella il·lusió per deixar empremta, m’ha dut fins on estic ara mateix. M’ha portat a crear una happy marca per ajudar a les dones a sentir-se bé amb la roba que duen posada. Deixem de banda el passat i tornant al present, quin és el teu motor d’encesa diari?
La meva gasolina, sens dubte, són les meves clientes. Els comentaris que rebo el dia a dia són el motor que em fa funcionar tot i tenir dies molt durs. Fan que continuï lluitant pel meu somni, que no és altre que contagiar a moltes dones d’optimisme, felicitat i empoderament a través de la roba.
He vist en la teva pàgina web que tens un especial lligam i afecte pel teu loft. Què significa per a tu?
El meu loft és el meu cau, el meu refugi. Quan vaig decidir llogar-lo, tot just m’arribava per pagar-lo. Prendre aquella decisió va ser el que em va fer arrencar aquest negoci. Sempre s’ha d’arriscar, amb cap, però arriscar. Quan aconsegueixes equilibrar-ho, sorgeix la màgia. Quan dius al teu vídeo de Youtube que “hi ha molt més”. A què et refereixes?
COCOLEBREL no és només una marca de roba. COCOLEBREL és una família, és saber que estàs a casa, que totes t’entenen i que pertanys socialment a alguna cosa. Perquè sentir-te bella és sentir-te molt poderosa i aquest és el nostre principal objectiu. COCOLEBREL, a més a més d’una marca de moda, és una filosofia de vida. Què significa vestir de Cocolebrel?
Vestir de COCOLEBREL és no vestir com les altres. Vestir de COCOLEBREL és alegria, optimisme, empoderament. Vestir-te amb la nostra roba és vestir-te segura.
I Cocolebrel segueix els estàndards de la moda? No necessàriament. Quan dissenyo la roba no penso en les tendències, penso en el que les meves clientes volen i necessiten per sentir-se més belles.
Fa poc has obert botiga a Lleida després d’haver barallat les opcions de fer-ho a Barcelona o Madrid. Per què et vas decantar per Lleida?
Vaig escollir Lleida perquè pràcticament m’he criat en aquesta ciutat. De petita venia amb els meus pares els caps de setmana. Després vaig estudiar a la universitat i he fet moltes amistats
aquí. És una ciutat a la qual li tinc una gran estima i, per això, vaig decidir que la tercera botiga de la marca s’ubiqués aquí.
Paula, què creus que pots aportar a la dona lleidatana?
Roba diferent amb un extra de qualitat, confeccionada localment i amb uns dissenys que se salten les normes. Confio en el fet que la dona lleidatana entendrà la nostra manera de fer moda i la nostra filosofia de vida.
Tornant a la Paula dona. Com és la Paula mare?, la Paula dona i companya de la seva mitja llimona?
Realment soc una mica caòtica en general, però crec que és part del meu encant. Fico la pota, parlo més del compte..., en fi, soc humana, però amb un cor molt gran. Sempre intento ajudar i fer sentir bé a les persones del meu voltant. També les faig riure molt, però quan toca, també m’enfado. Si hi ha alguna cosa que no m’agrada de mi és que soc molt manaire.
T’has castigat en algun moment per no sentir-te dins els paradigmes o cànons de dona amb els que has crescut?
Soc molt exigent amb mi mateixa. Això és una part no tan bona de mi perquè de vegades em faig la vida impossible a mi mateixa. Ho he de canviar, ho sé. Mai m’ha preocupat el que pensin els altres ni tampoc entrar dins uns cànons establerts. Crec que les dones hem evolucionat molt, però encara ens queda molt camí per recórrer. Sentir-nos segures és el començament
Av. del Doctor Fleming, 2 · 25006 LLEIDA Tel. 663 323 860 aloha@cocolebrel.com www.cocolebrel.com MODA FELIZ PARA MUJERES ÚNICAS
a violència de gènere ha estat un fenomen que lamentablement ha estat present al llarg de tota la història. Aquesta desigualtat latent ve de segles de condicionants culturals, religiosos i socials. Les xifres amb les quals els mitjans de comunicació ens commocionen cada setmana deixen poc marge per al dubte, la violència contra les dones s’ha convertit en una de les xacres més preocupants de la societat actual, tractada com una injustícia social. Des de principi d’any hi ha hagut 9 dones assassinades i el 2022 va deixar un balanç de 49 víctimes mortals.
Fins no fa molt temps, la violència de gènere, sobretot quan parlem de les relacions afectives de parella, era una realitat que es considerava una mica pròpia de l’esfera íntima privada, en la qual ningú havia d’interferir. La realitat, d’ara, és que ha passat a l’esfera pública i el resultat més directe, és que l’Estat ha pres una sèrie de mesures amb l’objectiu d’erradicar-la o pal·liar els seus efectes, a través de la sensibilització, prevenció, aprovació i reformes de lleis La comissió de la violència de gènere té uns efectes sobre la dona devastadors. Un dels principals, és l’exclusió social a la qual es veu exposada la víctima. És a dir, aquesta violència acaba aïllant i allunyant a la persona maltractada de les seves relacions més significatives, provocant la impossibilitat d’exercir un dret social fonamental, que és el dret al treball. El manteniment del treball és un dels elements essencials per a assegurar l’èxit de la lluita de les dones maltractades, ja que si prenem en consideració els avantatges que aporta per a la víctima, la incorporació al treball suposa l’allunyament de l’agressor, la independència professional, econòmica i la millora de l’autoestima.
Per a mitigar les conseqüències en l’entorn laboral d’una situació externa de maltractament cap a la dona treballadora es va aprovar la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, en la qual s’exposen els drets de les dones víctimes de violència de gènere i s’estableixen un conjunt de mecanismes de protecció integral, per a
afavorir la conservació de l’ocupació i reduir el risc que pot suposar l’activitat laboral per a la treballadora.
En la Llei, s’articulen unes mesures de conciliació modificant el temps i el lloc de treball, adaptant horaris, reduint i facilitant la mobilitat de la jornada. Ara bé, a vegades, és complicat el manteniment del lloc de treball, per la qual cosa les treballadores s’acullen als supòsits de suspendre o extingir aquestes relacions, les quals, s’hauran de protegir amb una sèrie de rendes.
La treballadora té dret a reduir la seva jornada de treball, aplicada per la necessitat de realitzar una jornada inferior, bé per a rebre una atenció vinculada al seu estat o bé per a evitar un risc per part del seu agressor. Es configura com una disminució temporal de la quantitat d’hores, per la qual cosa comportarà una disminució proporcional del salari. Un altre mecanisme de protecció que té la treballadora és la reordenació del temps de treball, mitjançant l’adaptació i flexibilitat d’horari de treball, establint una distribució irregular, gaudi de vacances, teletreball… Es tracta de modificar el seu horari per a ajustar-lo a les seves especials circumstàncies, amb la finalitat de fer-ho poc previsible, per a evitar l’acostament de l’agressor.
La mobilitat geogràfica és una altra mesura a la qual tindrà dret la treballadora, és causada per la necessitat de canviar de centre de treball o localitat, és una circumstància de vital importància, ja que consisteix a apartar-se de l’entorn físic de l’agressor, amb l’objectiu de preservar la integritat física. Aquesta mesura presenta problemes, perquè està pensada per a empreses amb diversos centres de treball, i a més, l’empresari ha de tenir una vacant en l’altre centre.
Al costat de les mesures d’adaptació del lloc de treball i com un recurs alternatiu d’aquestes, en el cas de no existir possibilitats d’acomodar el treball a la situació de violència de gènere, estaria la d’optar per cessar temporalment la prestació dels serveis en l’empresa, amb dret a la reserva del lloc de treball.
Per a aplicar en última instància, la Llei incorpora una mesura consistent en la decisió per part de la treballadora víctima de violència de gènere de dimitir en l’empresa, sent aquesta l’extinció contractual, la qual porta una doble protecció; d’una banda, el manteniment del vincle laboral i, per una altra, tutelar les necessitats de la víctima quan per les circumstàncies concurrents es veu obligada a abandonar el seu lloc de treball, intentant minimitzar el mal que aquesta situació li pot ocasionar sobretot en la seva economia. Aquesta mesura també és de caràcter subsidiari, ja que s’adoptarà quan s’hagin esgotat les altres mesures consistents a garantir el manteniment de la relació laboral. Té unes garanties molt positives, ja que ve acompanyada de percebre la prestació per desocupació i el dret al retorn preferent a l’empresa, en cessar la incompatibilitat que va desencadenar la decisió extintiva.
LAURA DELMÁS BERNAD Tècnica d’Igualtat
LA IGUALTAT HA VINGUT PER A QUEDAR-SE
“En la Llei, s’articulen unes mesures de conciliació modificant el temps i el lloc de treball, adaptant horaris, reduint i facilitant la mobilitat de la jornada”
(Part 2)
EGOISME: “tendència cap al JO” Què distingeix al “JO”? La seva INDIVIDUALITAT
priori, aquest “JO” es podria interpretar com a oposat a la cooperació L’individualisme del “JO” envers la unió d’un grup d’individus per un treball con junt o fi comú, deslligat de qualsevol ma nifestació del “JO individual”. La realitat, però, és que ens trobem davant una altra curiositat: és gràcies a l’harmonització i encaix de l’individu en el grup o col· lectiu que neix i es produeix la veritable “cooperació”.
Cal entendre que l’èxit o fracàs d’aquesta unió rau en l’habilitat i capacitat d’inter-
un estat més elevat que la suma de les parts, amb l’única finalitat de créixer exponencialment i aconseguir la major de les “fites”: una simfonia perfecta en interpretació i execució. El grup esdevé com una petita orquestra, un seguit d’instruments de vàries famílies que es conjuguen interpretant aquella melodia o simfonia, que ens trans portarà a un major estat de comprensió i consciència i que supera, amb escreix, als propis integrants d’aquest; on la individualitat es dissol en pro dels interessos del grup, el qual, a la vegada, s’imbueix . El tot és la part, la
Aquest seria l’estat “siddhi” (perfecció) de la cooperació, però avui en dia resulta una autèntica “entelèquia”, que es veu reflec tida en la imperiosa necessitat de generar i implantar recursos i eines per treballar la unió i cohesió de grups i equips. Tot això, en un intent desesperat per tal que la implicació, dedicació i compromís aporti major valor afegit i, conseqüentment, més bons resultats per empreses, entitats… i les mateixes famílies.
Així i tot, vull destacar que és en aquest mateix concepte filosòfic dissenyat per Aristòtil on podem trobar part de la solu ció. Entelèquia es podria resumir en “l’ex pressió última del Ser”, en la conversió d’una potencialitat en una realitat: arri bar a la plenitud en concretar el fi pel qual estava predisposada. Així doncs, a través de cercar i expressar el potencial ocult en cadascú de nosaltres és quan podrem accedir a la màxima eficiència del grup o equip. I, mitjançant la distribució i organit zació dels individus, en funció d’aquestes potencialitats, obtindrem el coneixement i l’experiència màxima per la consecució dels objectius comuns pretesos
En l’actualitat, aquest terme s’utilitza per definir tot allò que es troba en “l’imaginari i es converteix en irreal”. La gran qüestió és: com s’ha anat produint aques ta deriva des del terme de “potencialitat” aristotèlica a la popularment acceptada “d’irrealitat”? En quin moment ens hem perdut i hem deixat de lluitar per aconse guir aquesta realització i l’hem convertit en quelcom inaccessible per l’ésser humà?
Heus aquí la gran paradoxa: “la cerca d’aquest JO potencial” esdevé una quimera en si mateixa; una “fita d’impossible assoliment”
Tel. 645 201 905 montsemm@advocatslleida.org TORREFARRERA - LLEIDA Comunitat Empresa Persona Família
“EGOISME”
MONTSERRAT MARSOL MAS Orientadora i Advocada Generadora d’equips
COOPERACIÓ…
melodia
simfonia
El grup esdevé com una petita orquestra, un seguit d’instruments de vàries famílies que es conjuguen interpretant aquella
o
EN
Taller
22 d’abril de 2023 a les 18 h
Lloc: MON&DOL Salut Integrativa Av. d’Artesa, 43 · Lleida
@MON_DOL_SALUT @MARINAP.SULLA
Exposició de Lis
Lloc: Sala Polivalent de la Biblioteca Pública de Torrefarrera
Matí: Dimarts, dijous i dissabte de 10 a 14h
Tarda: De dijous a divendres de 16 a 20:30h
Organitza:
pedagogia d’ensenyament en general?
En aquest taller podràs obtenir les nocions bàsiques en: didàctica, metodologia, objectius, continguts i dinàmiques de treball, entre d’altres. Un taller completament vivencial on l’experiència estarà per damunt dels conceptes.
Dissabte, 20 de maig, de 17 a 21h o Diumenge, 21 de maig, de 10 a 14h
Lloc: GENERALI
Av. Passeig de Ronda, 163, baixos a Lleida
Aportació del taller: 35 €
Contacte: Marina
Tel. 693 105 593 insignialleida@gmail.com
Col·labora: Organitza: Facilitador:
Organitza:
Col·labora:
Facilitador:
del 14 al 22 d’abril
“ INSTANTANEAS
NEW YORK “
“ TALLERS PER A FORMADORS “
presentació “ VIVIR TU DISEÑO ”
L’última evolució de l’HOME :
es de l’arribada de l’Homo sapiens sapiens a la Terra podríem dir que l’home com a tal poc ha anat evolucionant. Vaig prendre consciència de la seva primera evolució, quan vaig començar a veure pels carrers de Lleida les primeres celles depilades i les primeres marques d’ulleres de raig UV que hi havia alguna cosa que estava canviant en els homes
Què estava passant?
Tots tenim clar d’on venim, si més no, en tenim una lleugera idea. Sobretot, de quin llegat ve l’home. Aquesta energia patriarcal, protectora, autoritària, proveïdora, castradora, i un llarg etcètera, que nosaltres, les dones, hem viscut en primera persona. Però d’ençà que Boy George irromp en el panorama del Pop europeu, o Freddy Mercury es vesteix de dona per reivindicar la seva llibertat, o la nostra, que l’Homo sapiens sapiens com a tal està fent diferents salts quàntics o, com es diu científicament, petites adaptacions al medi (mutacions forçoses).
Als anys 90 apareix amb força i per quedar-se en constant evolució la primera mutació significativa: l’Homo sapiens metrosexualis. Comença amb certa timidesa, amb petits detalls estètics, com utilitzar cremes, depilacions... Aquest espècimen, tanmateix, va generar força controvèrsia amb els seus propis congèneres, suspicàcies en la identitat sexual, inclús burles absurdes producte d’inseguretats pròpies dels Homo sapiens machirulo plus. Però la lluita i la seguretat en què molts d’ells avançaven pels carrers va fer que el seu col·lectiu s’ampliés i creixés fins a l’actualitat. I, creieu-me quan us dic que miro endarrere, a la meva generació, i recordo aquells homes de vint-i-pocs que no tenen res a veure amb els d’ara! Sense comentaris.
És aquesta primera mutació, si més no, la més significativa, la que ha estat liderant les altres fins a partir de la primera dècada del segle XXI. A partir del 2010, els salts quàntics comencen a atropellar-se!
L’Homo sapiens corpis et animi, una fusió extraordinària de gym i ment! També apareix l’Homo sapiens participatium custodiam, en el que la voluntat de l’home era l’equilibri en l’educació dels fills, volent estar present igual que la mare. D’aquest fet me n’alegro profundament i crec que és totalment necessària la presència dels dos progenitors, sempre que no sigui per un “salvum fac pensionem meam”. Crec que m’enteneu perfectament, no?
Seguint amb aquesta evolució i iniciant la segona dècada del segle XXI podríem dir que les mutacions són bel·ligerants. Apareixen com bolets diferents especies com els Homo sapiens ego auxullium doni, que se les donen de col·laborar a casa com la que més, o els Homo sapiens paternitas relinquo, que sol·liciten les baixes paternals per poder estar presents en la tasca de la criança primerenca del seu nadó (aplaudiments, si us plau!). El gimnasticum, el no toxicum mulieres, que ens tenen com al diable o com algun verí sense antídot. Aquest m’encanta: l’auditate, que és dels darrers i el predecessor de l’última gran mutació. Aquests t’escolten atentament com si no hi hagués un demà, mirant-te als ulls fixa i atentament (ho deuen practicar davant el mirall?) mentre van fent diversos sons guturals: ahà, mmm, etc.
Però el més trist o decebedor és que tots ells “estan mig perduts, com xoriços en una botiga vegana”.
Per tal de sentir-se recolzats s’han anat agrupant en diverses tribus, o formant diferents clans, fins a arribar a l’evolució per excel·lència: l’homo sapiens spiritualitatis.
De tots, aquest últim no sé si és el més “perillós de tots”, per definir-ho d’alguna manera, perquè les altres mutacions eren previsibles donada l’evolució feminista social, i es veuen venir de lluny. Però aquest nou espècimen, que va de conscient i espiritual, que quan et mira et diu: “jo et veig” (han vist moltes vegades Avatar, ha ha ha), posant-te la mà al cor. Aquests que s’han
