NO ÉS L’EDAT, ÉS L’ACTITUD
Vols ser? ets Vols viure? Viu Vols emprendre? Comença!
Només tu et negues el que la vida t’ofereix!
Com van ser els inicis de ProsmoKiwi? ProsmoKiwi va néixer l’any 2005, el soci fundador va ser el meu pare, el Ricard Pros Vilaplana. I com que ell, a part de tenir una empresa de cortinatges i decoració, també es dedicava a l’agricultura perquè era una afició que li meravellava, doncs comprava terres i terres pels fills i al final els grans vam decidir de participar en l’explotació de kiwis. Com se us va acudir cultivar una fruita exòtica a Lleida? Què va motivar a fer-ho? Amb quins contratemps us vau trobar i com els vau superar? Ell, ja sempre havia buscat de fugir una mica de la poma i del préssec que és el que teníem en aquell moment i, havia plantat naixis i, havia plantat paraguais, i bé, intentava anar buscant, quan finalment va dir: - provarem amb el kiwi- i va ser ell, per iniciativa pròpia llegint llibres, anant a visitar finques al nord d’Espanya… quan es va decidir pel kiwi. Contratemps molts, perquè el kiwi necessita un microclima, no és una fruita tropical com es pensen, però necessita un microclima especial que aquí a Lleida no tenim i llavors li hem de crear, amb un antipedra, amb un paravent, amb una microaspersió, amb una nebulització, li hem de crear, deixant créixer les males herbes, per què tingui humitat… llavors ens vam trobar molts contratemps des del vent fins al procés de maduració, va ser un any que vam perdre la collita perquè va madurar més depressa del que pensàvem perquè estava en contacte amb poma i, la poma conté etilè i fa madurar el kiwi… bé cada any era una cosa, així i tot, no vam tirar la tovallola.
Al juny del 18, us deixa el vostre pare, que suposa això per la família i l’empresa?
Si, al juny de l’any 2018 mor el meu pare després de tres anys i mig de malaltia, tres anys i mig d’un
La Marta Pros, es la cara invisible de ProsmoKiwi, fins ara, tothom hem vist a la seva mare, la Tere Morell, una dona que tant conduïa un tractor com es posava davant la càmera, ella fins ara havia donat visibilitat a una empresa agrícola de Lleida caracteritzada per la producció de fruita exòtica, el Kiwi. Però la Tere sens ha retirat dels escenaris donant pas a qui des de fa vint anys, conjuntament amb el seu pare, va començar a liderar el projecte. La Marta.
càncer i, a partir d’allí doncs bé, és un canvi evidentment, és un canvi que com tot té dues cares, la mort també, una cara que és una desgràcia, que és una enyorança i, una cara que és un aprenentatge de vida. Aprens a valorar l’aquí i l’ara, més que mai quan perds a algú i més quan es un pare o una mare. I és en aquell moment en què la mare, que ja col·laborava al 99,9% amb nosaltres, passa a ser el 100% de PromoKiwi. Es converteix en un referent perquè s’ocupa del tema de la comercialització al 100% i ajuda amb el 100% de les tasques de ProsmoKiwi perquè els germans, els socis, no sols ens dediquem a això, sinó que cadascú té la seva feina, té la seva carrera i té la seva jornada laboral.
Que és Nestcapital?
Nestcapital és la meva segona família. Nestcapital és l’herència de Grupo UVE, que a partir del 2016 el meu amic, quasi germà, Sergi, i jo, fem un pas endavant i comencem a actuar pel nostre compte separant-nos del que era l’antic Grupo UVE, que era una empresa promotora i constructora de més de trenta-cinc anys d’experiència en l’àmbit nacional i a escala internacional. I bé, és la meva segona família.
Allí també hi tenia un pare, que era el CEO de Grupo UVE i, que va morir tres mesos després que el meu primer pare.
Nestcapital és una família, no hi ha més. I tinc un CEO que més que un CEO és un amic i un germà. I Nestcapital és emprenedoria, és il·lusió, és diversió, és aprendre, és fer-se gran.
És aprendre i és gran part de la meva jornada. O sigui que és més de mitja vida.
Com t’ho fas per conciliar la feina amb la família?
La feina amb la família és fàcil. És fàcil perquè estic ben acompanyada. És fàcil perquè a NestCapital, el Sergi, el CEO de NestCapital m’ho permet, m’ho permet sempre. És fàcil perquè tot és una família. És la segona família. Amb la qual cosa, em divideixo en dos i en tres i tinc temps per mi, pels meus fills, per la feina. Perquè quan dius feina, sembla com sacrifici i per mi feina, en aquest cas NestCapital, no és un sacrifici.
NestCapital és una altra cosa. No tinc paraules
per descriure-ho. És la meva segona família. Llavors, tot ho faig. Tot ho faig.
Jo sempre dic que no tinc horari, que no m’importa atendre un tema de NestCapital a les 11 de la nit un diumenge, igual que no m’importa atendre un tema d’un fill meu a les 4 del matí un dissabte. Perquè no diferencio. És tot passió, una cosa i l’altra. Llavors, la conciliació és fàcil.
Sí que és veritat que NestCapital són vint anys d’experiència que porto a la motxilla. Al juliol d’aquest any farà vint anys.
I, en canvi, els meus fills… soc novella, soc aprenent, faran nou anys i hi ha hagut moments en què els mestres, que són els meus fills, m’ensenyaven més ràpid del que tinc capacitat per aprendre. Llavors, hi ha hagut moments d’una mica d’incertesa de què he de fer, de com... L’altre no... L’altre no, NestCapital són molts anys d’experiència, ho tinc molt de la mà, ho gaudeixo, m’agrada, m’apassiona i l’aprenentatge va al meu ritme, al ritme de les meves capacitats.
En canvi, el dels fills és diferent, a sobre són bessons. A sobre tinc, podria dir, un fill gran de disset anys, que és fill del meu home, però des dels tres anys i mig que forma part de la meva família i de la meva vida. I és un aprenentatge que, realment, és molt intens. Realment, moltes vegades he vist que m’anava gran, però soc molt amable amb mi mateixa, després d’anys de no ser-ho. I tot ho faig. Tot. Amb més paciència, amb menys, demanant perdó als meus fills, al meu home i a qui calgui quan m’equivoco, quan em va gran…
També és veritat que, igual que l’equip de Nestcapital és un 10, l’equip meu familiar, el meu home, és un 15.
Llavors, m’és fàcil perquè tinc al costat una persona que és compatible amb mi al 100%.
Llavors, conciliar feina amb família també té molt a veure amb que el David i jo formem part de l’equip de Nestcapital.
Això em permet, durant molts anys, viatjar. Viatjar per feina, per promocions internacionals. I ens permet flexibilitzar pel que fa a l’horari. Quan jo he tingut la necessitat d’estar fora, evidentment, des de Nestcapital s’entén que, si jo no hi soc, algú ha de portar els nens a l’escola, algú els ha d’anar a recollir, i d’aquesta manera, sempre hi ha algú, això ens ha facilitat molt la vida. Com et definiries com a mare? Com et sents? I com a dona?
Cada dia aprenc i la veritat és que m’encanta aprendre, m’encanta aprendre d’ells i soc una mare en pràctiques desde que van néixer i suposo que moriré sent-ho.
Com em sento com a mare i com a dona?
En general, em sento bé. El fet d’haver viscut, durant anys... una malaltia i per situacions de la vida, he viscut la cara fosca de la Lluna i, m’ha ensenyat a buscar camins i aprendre a veure la cara que brilla.
Llavors, després de molts anys, tinc la capacitat de veure la cara brillant de la Lluna en tot, en tot el que em passa.
A vegades, depenent de l’energia, em pot costar més o menys, però no tinc tendència a fer-li molt cas a la ment.
Sé que és una eina que m’ajuda, que em serveix per a la feina, per analitzar. Però tampoc deixo que m’envaeixi.
Soc una persona molt constant, disciplinada amb molta força de voluntat i que busca l’excel·lència. No diria la paraula lluitadora perquè a mi lluitar no m’agrada, m’agrada fluir.
I penso que no hem vingut aquí a lluitar, hem vingut aquí a aprendre i a deixar-nos portar. I intento només això. Em limito només a fluir i a ocupar-me de les coses, és així de fàcil i així de senzill no hi ha més. Hi ha gent que em diu, és molt difícil, dic, bé, és com tot, si vols tenir unes abdominals hauràs d’anar al gimnàs i és el mateix, és un tema de pràctica. Fa molt temps que estic immersa al món de la meditació, des que tenia vint-i-un anys i en tinc 42, i és un dels camins que m’ha portat aquí, entre altres moltes coses que he buscat, que he practicat, que he indagat, però jo la meva pràctica meditativa no la deixo mai després de 20 i escaig anys. La pràctica de la meditació m’ha ensenyat a veure la cara brillant de la lluna. Que en penses del feminisme actual? O del moviment feminista actual? Amb el feminisme estic poc posada, sí que ho trobo una etiqueta que no m’agrada, el nom com a feminisme… no sé qui va ser, qui ho va inventar, no sé si va ser la RAE o qui va donar aquesta paraula, feminisme, a un tema d’igualtat o d’equitat, però, no m’agrada perquè costa d’entendre així d’entrada. Tanmateix, no estic posada, no tinc opinió perquè jo no diferencio en l’àmbit de feminisme o de masclisme sinó pel que fa a éssers vius, puc diferenciar entre les persones, els animals i les plantes, i prou, em limito a això. He conegut homes que, mare meva!, el CEO de Nestcapital! homes empoderats, amb una energia, amb una
passió d’admirar, o com el meu marit, que és equilibri, és la paraula que definiria al David, el meu home. I he trobat dones també emprenedores, dones que deixen fluir, que són com esponges, que busquen l’excel·lencia amb resiliència, que els encanta aprendre…, i m’he n’he trobat al revés! He trobat homes que he pensat: Dios mio! I he trobat dones que he pensat el mateix. Reitero el que he dit, no puc diferenciar, no tinc opinió, no tinc criteri, em sap greu, no tinc criteri en l’àmbit de feminisme, masclisme, igualtat, perquè jo al llarg de la meva vida, de la meva experiència, només m’ha donat per diferenciar entre persones, animals i plantes, amb la qual cosa, per mi som persones independentment del sexe, de la religió, de la sexualitat, etc.
Com gestiones els moments en el que la teva ment o el teu cos diuen prou? Com gestiono? Poques vegades, ara, els últims anys, la meva ment o el meu cos em diu prou. Perquè jo quan veig que deballa ja actuo. Ja no m’espero, que digui prou. Però mira, un exemple: “va ser ahir a la tarda, vaig anar a dormir tard, al matí, m’estic tornant a treure tercer de primària amb els meus fills perquè tinguin l’hàbit de l’estudi i tal, ja que intento insistir a dedicar temps a que adquireixin l’habit d’estudiar. Crec que el secret pel que fa a ser mare és la presència i això intento.
I la veritat és que tenia una sensació de cansament, no puc dir exhausta, perquè després de donar llum dos bessons mentre tens un pare que s’està morint i tens dues empreses que tiren endavant, doncs no, no he tornat a estar exhausta des de llavors. Però bé, tenia un petit grau de cansament i ja de seguida cop de telèfon, cop de recursos: - ep!, carinyo, estic en un aniversari, vine, que m’agafes el relleu que necessito una miqueta d’anestèsia. Soc poc d’anestèsia, soc molt poc d’anestèsia, la veritat.
Soc més d’aquí i ara i de meditació, però just ahir, em vaig prendre una dosi d’anestèsia d’una hora de Bridgerton i de bossa de pipes perquè em vaig notar un 10% o un petit grau de cansament, o sigui que ja no arribo a dir prou des de fa temps cap aquí perquè, per mi el secret de l’aprenentatge és l’autoconeixement, l’autoconeixement i l’autosanació. Llavors, si et coneixes ja no et cal, arribar al prou, ja ho pares molt, molt, molt, molt abans.
Doncs això va ser ahir a la tarda, a les 8 de la tarda, va ser una horeta i quan van arribar els meus fills i el meu home ja estava, sino com una rosa, quasi, i avui ja estic esplendida una altra vegada i a seguir amb matemàtiques, castellà i català de tercer de primària i, a posar un petit granet de sorra ni que sigui al meu voltant perquè les desgràcies i el patiment ja venen sols. Per la qual cosa, m’agradaria no ser una causa de patiment pels meus i ensenyar-los que a mi aquest camí, m’ha anat bé i sóc conscient que no tothom, tots som diferents independentment de si ets home o dona, que no tothom necessita el mateix però que a mi, aquest, és el que m’ha ajudat.
Quin missatge voldries donar a les teves congènere?
L’autoconeixement, jo per arribar aquí amb el que em queda per aprendre que és moltíssim i i amb el que em queda de pràctica que és infinit, penso que l’autoconeixement ho és tot. He buscat camins com I’ayurveda i el yoga que m’han ajudat moltíssim. La meditació, que per mi és un gimnàs, crec que és un gimnàs de la ment indispensable i ajuda a baixar l’autoexigència i aprofito per donar les gràcies a la Lama Yeshe Chödrön del centre d’Arya Tara de l’escola budista NyingmaTersar. Que els últims anys pues ha estat una gran mestra, m’ha ensenyat moltíssim i també, a tots els altres mestres de fins llavors d’altres disciplines, perquè he estat indagant tot tipus de pràctiques pel control mental, per la serenor i sobretot per a estar al aquí i al ara. No restar, si no puc sumar al meu voltant. Si és això el que he pogut aconseguir amb els meus fills i amb el el meu home, doncs ja estic satisfeta de no ser una càrrega. Però aquest és l’objectiu una mica, aquest és l’objectiu, posar un petit granet de sorra en aquest planeta. “Voldria aprofitar per donar les gràcies, al Sergi que és com un germà, als que no hi són que són el meu primer pare i el meu segon, que ja els he nombrat, a la meva mare, perquè és una lluitadora, i amb cinc fills, ja et pots imaginar la trajectòria!, jo en tinc dos i sé el que costa. Als meus germans perquè sóc la gran de cinc (la veritat és que potser va començar allí el meu aprenentatge com a mare, no ho sé) i ells també m’han ensenyat molt la veritat i, al meu home el David, per intentar ser-hi sempre, i evidentment nombro als meus fills perquè són uns mestres excel·lents”.
Enfocament Preventiu:
Som una empresa que destaquem pel nostre enfocament proactiu i la capacitat per a ajudar les organitzacions a enfrontar desafiaments amb
