UN DESIG NO ÉS UN DRET per Laura Delmás Bernad
LA TERÀPIA “RAINDROP” per “ MON & DOL”
UN CAS DE “DRET ORGÀNIC”: LA VEU DELS AVIS per Montserrat Marsol Mas
Entrevistem a MERCÈ NAVÉS SANS
Agent exclusiu d’assegurances i finances
na portada de revista del cor reobre un complex debat polític a Espanya, el dret de tenir fills, i el desig d’aconseguir-los a qualsevol preu. En un context en el qual els tractaments de reproducció assistida es concentren en el sector privat, la maternitat biològica s’ofereix com un producte més dels proposats en el mercat, com una via per a aconseguir l’ordre cultural de crear una família. Convertit a la pràctica consisteix en clients als quals se’ls atorga totes les facilitats i garanties servides per dones per a les quals tot són obligacions i imposicions contractuals a canvi d’una quantitat de diners, considerant-se una pràctica de violència i explotació
Segons la Llei orgànica 1/2023, de 28 de febrer, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, la gestació per subrogació o substitució és un contracte nul de ple dret, segons la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida, pel qual s’acorda la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer.
La gestació subrogada està prohibida a Espanya, encara que en els 10 últims anys hi ha més de 2.500 nens nascuts per gestació subrogada a l’estranger que estan subscrits a Espanya, ja que hi ha països que aquesta pràctica és legal, i poden accedir a elles persones estrangeres. Això es fa més evident si tenim en compte que molts dels països en els quals els ventres de lloguer són un negoci com qualsevol altre estan exigint la regulació de la “gestació subrogada” al país d’origen de les famílies estrangeres que recorren a ells.
Llavors, si a Espanya la gestació subrogada és il·legal, cal preguntar-se quins mecanismes es duen a terme perquè sigui possible que una persona espanyola pugui portar a aquests menors acudint a un país on la gestació subrogada està permesa. Per a això hi ha dues vies:
• Existeix una ordre dels registres i el notariat, que permet el registre d’aquests menors. De fet, a Espanya el 2010, s’aprova una instrucció que permet la inscripció dels nens/es, quan es produeixi una resolució judicial al país d’origen, on aquest nen/a ha nascut. Encara que no es digui específicament, està pensat per als EUA i el Canadà, ja que es permet optar per una sentència judicial, en la qual els passos a seguir perquè el menor quedi inscrit en el registre espanyol és que es coneix la filiació dels pares d’intenció i seguidament es lleva la filiació de la mare biològica i la hi dona a aquestes persones que han pagat pel procediment. Amb la resolució judicial, poden inscriure al nen en el registre espanyol, i passa a ser el seu fill al nostre país.
• L’altra via no contempla sentències judicials. Es produeix mitjançant un altre procediment: els
pares que han posat la seva càrrega genètica acudeixen amb el nadó al registre del consolat espanyol i el registren com a fill seu i fill de la dona que ha gestat aquest nadó, una vegada que fan aquesta inscripció aquesta mare biològica renúncia a la filiació, i o bé es filia amb la dona que vol ser la seva mare, o realitzen un procés d’acolliment o adopció a Espanya. La inscripció en el registre no va ser un buit legal, sinó que va ser dissenyada expressament per a això el 2010. Aquesta instrucció es crea per a no deixar en un desemparament legal a aquests menors, fent prevaldre l’interès superior del menor a estar amb una família. Pel que fa a aquesta ordre dels registres i el que succeeix en els consultats, es demana que s’impedeixi generant un règim transitori, on els processos que estan en curs acabin, encara que la conseqüència és que es generarien casos d’indefensió. Amb aquest règim transitori, la jurisprudència europea, dicta que preval l’interès superior del menor, i una vegada existeix el menor se li ha de donar resposta. Encara que es prohibís, poden ocórrer situacions defacto.Faria falta uns consensos internacionals.
Quan un humà es pot llogar, comprar i vendre, és perquè la seva vida ha perdut tot el valor i només importa el que costa. El cos de les dones té preu, però no valor en el mercat Interessa el cos de les dones, però no la dona mateixa. Realment, quantes dones d’entre 25 i 35 anys que han estat ja mares i gaudeixen d’una bona posició econòmica, estarien disposades a interrompre la seva carrera professional i la seva vida privada i familiar, a més d’arriscar la seva salut i benestar físic i emocional, realitzant un acte altruista de quedar-se embarassades perquè una altra persona pugui complir el seu somni de ser mare o pare?
Hi ha moltes complicacions associades a la fecundació artificial, ja que suposa una pràctica invasiva en el cos de les dones, com és la hiperestimulació hormonal i una alta probabilitat d’embaràs múltiple, a més de les que venen implícites per qualsevol embaràs natural. També se’ls realitza de manera regular proves d’amniocentesi per a garantir la integritat de l’embrió, prova que resulta dolorosa per a l’embarassada i té gran risc d’infecció. La majoria dels embarassos subrogats acaben en cesària, intervenció que té un índex de mortalitat superior al part natural. A més, cal afegir totes les conseqüències que es viuen després del part, tant en l’àmbit físic (habituals esquinçaments, dolors pelvians), com els riscos psicològics (depressió postpart).
Molt lluny de l’altruisme, viuen dones exposades a l’explotació dels seus cossos, mentre el seu país està en guerra (com és el cas d’Ucraïna).
Les dones que passen per aquest procés, no el fan per ajudar a ningú, el fan per a guanyar diners, per a comprar un lloc on viure. Després
que Tailàndia, l’Índia i el Nepal prohibissin la gestació subrogada pel fet que es van produir denúncies d’explotació a dones, Ucraïna és un dels epicentres d’aquesta tècnica en el món malgrat la guerra
La gestació subrogada altruista existeix en alguns llocs, en casos molt concrets, sense que intervingui prestació econòmica. És el cas de Portugal o el Regne Unit. A Portugal, la legislació és recent i els requisits són molt concrets, i només es permet per a dones que no tinguin úter o afecció que no poden gestar amb el seu úter. Delimiten les possibilitats d’accedir. Els homosexuals no poden accedir, fa falta un problema mèdic.
Hi ha un mercat de reproducció, i Espanya és el quart país que realitza més cicles de fertilitat, més disponibilitat d’òvuls en el món. Lidera a Europa. Darrere dels mercats reproductius entorn de la reproducció assistida, s’ha generat tot un mercat, i entra en una qüestió de classes. La reproducció assistida ha estat absorbida pel sector privat
La societat s’ha de preguntar per què la maternitat cada vegada és més tardana, quines qüestions estructurals, econòmiques i socials cal canviar perquè es prenguin mesures que no estiguin mercantilitzades. També a quines opcions podem optar per a abordar els problemes al voltant del desig tardà de ser mare, millorant les condicions de vida, abordar el mercat laboral, les desigualtats de gènere, tractant els problemes d’habitatge, plantejar-se l’acolliment i l’adopció. En definitiva, s’hauria de mirar pel dret de les criatures a tenir una família i no el desig propi de ser mare o pare
“La gestació subrogada està prohibida a Espanya, encara que en els últims 10 anys hi ha més de 2.500 nens nascuts per aquesta pràctica”
LAURA DELMÁS BERNAD Tècnica d’Igualtatn aquests darrers mesos, se m’ha donat el privilegi de poder acompanyar un matrimoni d’avis en una reclamació per règim de visites envers els seus estimats nets
En essència no és un cas complex donat que el nostre dret civil empara el dret dels avis a gaudir d’un règim de visites propi, en cas de desacord o conflicte amb els pares. La dificultat es troba en la gran implicació personal, emocional i física que s’amaga darrere aquests casos, donada la seva repercussió en l’àmbit familiar i personal; un daltabaix molt gran, difícil de gestionar. És un gran dolor que cal transitar i que afecta a tots els membres de la família i entorn.
Demandar a una filla per negar-te la possibilitat de poder visitar i gaudir de la companyia dels teus nets no és una decisió fàcil i resulta una experiència dura i dolorosa, gens desitjable; és el que diríem una situació “antinatural”; però, nosaltres, els advocats, en sabem de situacions com aquestes.
Davant la situació plantejada i donada la complexitat del cas vaig optar per aplicar el que jo he batejat com a “dret orgànic” (vinculat al “creixement orgànic” de les empreses); a través de la generació dels teus propis recursos (personals i familiars) aplicats en el temps es permet que tingui lloc una maduració forta que estableixi bases sòlides i de futur. Es consolida una fermesa interior i una cohesió familiar que produeix una unió forta en pro del bé general, conscients que el resultat serà el millor pel conjunt de la família. El resultat d’aquest treball està resultant positiu per tots, malgrat ser una situació ni volguda ni desitjada per ningú.
Finalment, vull exposar com en un noment d’aquest procés hi havia alguna cosa interna que no em deixava tranquil·la, fins que un bon dia, i gràcies a la meva filla, ho vaig entendre. M’estava enfocant únicament en defensar el bé major dels menors, com és l’estabilitat i els beneficis que pels nets suposa la companyia dels avis. Llavors ho vaig veure i una cosa en el meu interior va fer un “clic”. No, els avis no havien arribat a mi per defensar els drets dels nets, dels quals el sistema ja té cura i protecció (ministeri fiscal, jutge...), els avis havien arribat a mi per tal que jo els fes sentir la seva veu, el seu dolor; havia de donar-los veu, i allí on ells no podien accedir, jo seria la seva veu, i així ho he fet. He expressat el seu sentir, la importància i els beneficis que els nets els aporten en alegria, vitalitat, vida... Sempre la tendència és a argumentar els beneficis dels avis cap als nets, en aquest cas hem completat l’altre costat de l’equació, que els avis es nodreixin dels seus nets. És en benefici mutu.
He escoltat allò que no escoltava, perquè no estava expressat en paraules... he accedit a la veritable escolta
Sempre la tendència és argumentar els beneficis dels avis cap als nets, en aquest cas hem completat l’altre costat de l’equació, que els avis es nodreixin dels seus nets
MARSOL MAS
Advocada
s una eina per a l’home i la dona d’avui, una guia per descobrir i valorar els potencials naturals, aprendre a prendre decisions i integrar els diferents aspectes de la teva vida, però sobretot a gaudir del que ets i millorar les relacions. Accessible i valuosa tant en el terreny personal com professional, experimentada i utilitzada actualment per terapeutes, empresaris, educadors, pares i mares... i, en especial, persones que van decidir estimar-se a si mateixes.
El Sistema de Disseny Humà no és un sistema de creences. Perquè la veritat que no és descoberta i provada per un mateix/a, és només una idea prestada.
El Sistema de Disseny Humà t’ajuda a conèixer-te. T’ofereix a través del mapa gràfic del teu disseny, una manera d’explorar tot allò que ets, la capacitat energètica del teu cos, el potencial de la teva ment, les teves pors i mecanismes de defensa, l’origen dels teus impulsos i ansietat, els interessos que mouen la teva voluntat, les habilitats o les dificultats per manejar el teu món emocional, el focus en la direcció del teu camí ..., i tot allò sobre el que en algun moment t’has qüestionat i desitjaries millorar.
Introducció al Sistema de Disseny Humà, segons el seu creador.
Benvinguts a aquesta introducció al Sistema de Disseny Humà. Em presento, soc Ra Uru Hu. Soc conscient que el vostre interès plana al voltant del què el disseny humà us pot oferir, saber si és realment útil per a vosaltres per millorar i enriquir la vostra experiència individual. Som una forma transitòria, “Homo sapiens in Transitus” (Homo sapiens en transició). El disseny humà és el coneixement de les mecàniques dels éssers de 9 centres. Des de 1987, hem estat despertant la nostra veritable naturalesa i el seu potencial extraordinari.
Com a nova i revolucionària aplicació, el Sistema de Disseny Humà és una síntesi del coneixement antic exotèric i esotèric integrat en un mapatge únic i revolucionari, el Mandala Rave i el cos gràfic individual de Rave. El Mandala és l’empremta matriu. Encara que basada en la roda astrològica amb el propòsit de rastrejar els planetes, hi ha 69,210 punts únics d’empremta al Mandala Rave. La roda interna del Mandala està dividida en les 12 constel·lacions astrològiques. La roda externa està dividida en 64 parts derivades del “I Ching” i els seus 64 hexagrames.
Aquesta construcció divideix la roda en potencials genètics. A Disseny Humà, l’empremta planetària està classificada segons una posició a les Portes. Cada posició dins de l’Arc de la porta esmentada té el seu valor. Cada porta té un arc de 56 minuts i 15 segons i pot ser dividit en Línies, Colors, Tons i Bases, cosa que dona lloc a 1.080 punts únics de valor. El Disseny Humà és veritablement la Ciència de la Diferenciació.
El Cos Gràfic de Rave transforma totes aquestes possibilitats a la màgia d’un Disseny Humà únic. El Cos Gràfic és veritablement nou: un extraordinari mapa per a la transformació individual, una síntesi. El Cos Gràfic està construït sobre centres d’energia/informació. Aquests centres estan arrelats al sistema Hindu-Brahmin de xacres que utilitzava el mestratge del principi forma a l’era de l’ésser de set centres.
Les connexions entre els Centres coneguts com a “Canals” provenen de la Sèfora cabalística i les portes que es troben a ambdós extrems dels Canals provenen de l’I Ching. Les Portes de l’I Ching són la clau – a través de les Portes qualsevol activació en qualsevol posició de la roda pot ser traduïda a una posició al Cos Gràfic. D’aquesta manera, els càlculs de Disseny Humà poden traduir les dades posicionals d’un individu en una configuració única de Cos Gràfic, és a dir, la teva Carta de Rave. El càlcul d’un disseny individual comença amb l’hora exacta de naixement, però a diferència del càlcul astrològic, un disseny individual està basat en dos càlculs.
El fet de ser de nou centres és una consciència binària. Al Rave de la Cosmologia, la totalitat, anomenada el Bivers, és la conseqüència / subproducte d’una tensió juxtaposada entre els Atòmics i la Matèria Fosca. Segons la cosmologia, al principi existien dos vidres de Matèria Fosca que es van trencar i van dispersar al Big Bang: el Yin/Yang expressat a través dels vidres de disseny i de personalitat.
L’aparició dels atòmics també va donar lloc als Neutrinos, les partícules més abundants. L’Oceà de Neutrinos, produït per totes les estrelles vives, és filtrat pels Cristalls de Consciència. Tot ésser viu està dotat de dos cristalls de consciència: el Cristall de Disseny, un aspecte del Yin original que transforma les
dades del neutrí en cos i vida – i el Cristall de la Personalitat, un aspecte del Yang original que transforma les dades del neutrí en el potencial de la consciència auto reflectant. Hi ha un tercer i crucial element en l’estructura de l’ésser de nou centres que manté unit tant al Bivers com a nosaltres, anomenat el Monopol Magnètic.
Al nostre Disseny aquests tres elements estan ubicats en punts específics del nostre cos. El Monopol Magnètic està assentat a l’estern i ens manté en la il·lusió de la nostra Separació brindant-nos la nostra direcció de per vida.
El Cristall de Disseny està assentat al crani i és la intel·ligència operant que manté el nostre cos. El Cristall de la Personalitat està assentat sobre el cuir cabellut i és la intel·ligència que reconeixem com “allò que pensem que som”. Per il·lustrar tot això, es pot associar el Cristall del Disseny al Vehicle (o cos), el Monopol Magnètic al Conductor i el Cristall de la Personalitat al Passatger. Un dels potencials més grans del Disseny Humà és el despertar de la consciència del passatger.
Els dos càlculs a la carta de Disseny Humà mostren l’empremta de cada Cristall per separat. A la Carta de Rave, es poden veure
Exempledegràficdeldisseny Humà d’AngelaMerkeldues sèries de dades a banda i banda del Cos Gràfic. A la dreta hi ha les dades de la Personalitat en codi negre/codificats en negre i a l’esquerra les dades del disseny en codi vermell/codificats en vermell. Quan és concebut, el fetus rep un Cristall de Disseny manifestant la seva forma evolutiva, així com un Monopol Magnètic que conté la seva integritat, que és única i el seu destí.
Només quan el Vehicle està preparat, encarna el Cristall de la Personalitat. Aquest esdeveniment passa exactament a 88 graus del moviment del Sol abans del naixement o aproximadament tres mesos abans del naixement. A Disseny Humà els càlculs de l’hora de naixement quant a les posicions Sol/Terra i nodes Llunars, Lluna i planetes configuren la base de dades de la Personalitat, allò negre, “allò que pensem que som”. Calculant 88 graus del moviment del Sol enrere des de l’hora de naixement s’arriba a un punt que és la base presa per al segon càlcul de les posicions planetàries. Aquesta és la base de dades del disseny, vermell, cos, herència biogenètica, inconscient.
Quan els càlculs estan complets i les posicions de les empremtes estan indicades, es produeix al Mandala Rave la màgia d’un dis-
seny individual únic.
Les posicions a les Portes de la roda poden llavors estar transferides al gràfic. Això apareix il·lustrat amb colors a la meitat dels Canals. La base de dades cobra vida al Cos Gràfic del Rave que no és sinó un mapa. Imagina que cada centre és una comunitat i que aquestes comunitats estan connectades per carreteres i túnels. Les carreteres en negre representen allò que és conscient i els túnels en vermell allò que és inconscient. Quan els Centres són connectats entre si, quan les Portes a banda i banda del Canal són activades, es forma una Definició. Una Definició és allò que serà consistent i fiable al llarg de la vida.
El Disseny Humà és la Ciència de la Diferenciació. El cos gràfic pot presentar infinites possibilitats en la configuració. Hi ha quatre tipus de Definicions diferents: la simple, formant una connexió contínua; la doble, amb dues àrees de definició separades l’una de l’altra; la triple definició, amb tres àrees separades i la més infreqüent, la definició quàdruple amb quatre àrees separades. Finalment, hi ha les sense definició. El més important és que la Definició o la no Definició condueixen al cor del coneixement del Disseny Humà i al que per a tu en seria el valor, és a dir el Tipus.
El Disseny Humà és coneixement mecànic. Les mecàniques revelen que som una consciència binària. El gràfic clarament indica que som una juxtaposició de dues sèries de dades. I aquí jau el dilema i el gran repte del sorgiment de ser de nou centres. Tots som objectes movent-nos mitjançant algun tipus de dualitat.
Els nostres ancestres de set centres estaven limitats a una consciència singular i només podien recolzar-se en la ment per prendre decisions. Amb el Disseny Humà transformes la teva vida prenent les decisions per tu mateix, cosa que no té res a veure amb la ment. El Tipus és qui revela l’Estratègia mecànica i l’Autoritat no derivada de la ment i de la seva profunda obertura al condicionament, sinó derivada del teu cos, del teu vehicle, de la teva consciència Disseny.
Aquest és el gran experiment que defineix el Disseny Humà. Experimenta amb la teva Estratègia i Autoritat. Allibereu la vostra ment per veure i descobrir la bellesa d’un propòsit únic. Tot comença amb el teu tipus.
La Humanitat està dividida en quatre tipus:
• Els Generadors són el tipus dominant sobre el planeta amb gairebé un 70% de la població mundial. Són la força vital del planeta. La seva Estratègia és reaccionar i a través d’aquesta trobar satisfacció i evitar la frustració. Tenen una aura oberta i envoltant i són aquí per conèixer-se a si mateixos.
• Els Projectors representen el 20% de la població. La seva Estratègia és esperar la invitació, tenir èxit i evitar l’amargor. Tenen una aura enfocada i absorbent i són aquí per entendre el proïsme.
• Els Manifestadors representen el 9% de la població. La seva Estratègia és informar abans d’actuar, trobar pau i evitar la ira. Tenen una aura tancada i repel·lent i són aquí per comprendre el seu impacte en els altres.
• Els Reflectors no tenen Definició i només representen l’1% de la població. La seva Estratègia és esperar un cicle complet de la lluna abans de prendre una decisió, sorprendre’s i evitar-ne la decepció. Tenen una aura resistent i de mostreig i són aquí per veure diferència.
La qualitat i el potencial de la teva vida es basen en les decisions que prens i en les direccions a les quals et porten. Si mires una Carta Rave veuràs una evident dualitat entre allò que està activat i acolorit i allò que està en blanc i obert. Com a éssers humans estem governats per l’imperatiu genètic de ser atrets cap a allò que no som. Aquesta llei genètica necessària per mantenir saludable la reserva dels gens ens atrau cap al condicionament. Cada centre obert té una estratègia del no-ser que impacta directament la presa de decisions mentals. La majoria dels éssers humans tenen les ments condicionades per la seva obertura, cosa que distorsiona la seva presa de decisions. La teva Estratègia esquiva aquest risc bàsic.
A Disseny Humà, ja que som una consciència binària, estem dotats de dues Autoritats: l’Autoritat interna del Cos que determina la vida i l’Autoritat externa de la ment que expressa la consciència única. En ser condicionat conegut com a “No ser”, la ment expressa ambdues Autoritats, la interna i l’externa. Una ment absorbida a les maquinacions de la supervivència retindrà sempre alguna veritat en l’intent de controlar el seu futur. No som aquí per ser absorbits en una consciència de supervivència. La teva Estratègia alinea la teva vida amb la geometria correcta, elimina la resistència i ofereix a la teva Personalitat el gran repte de la consciència.
El pas més important és intentar experimentar per tu mateix.
Transforma la teva vida. Canvia la manera de prendre decisions. Experimentant aprendràs a honrar la teva Estratègia i Autoritat. És el camí cap a la diferenciació i el compliment del propòsit.
T’has format en una nova tècnica, especialitat, modalitat...Però no en tens ni idea de metodologia, didàctica, objectius, continguts... Bé, el que ve a ser pedagogia d’ensenyament en general? En aquest taller podràs obtenir les nocions bàsiques en: didàctica, metodologia, objectius, continguts i dinàmiques de treball, entre d’altres. Un taller completament vivencial on l’experiència estarà per damunt dels conceptes.
Dissabte, 20 de maig, de 17 a 21h o Diumenge, 21 de maig, de 10 a 14h
Lloc: GENERALI
Av. Passeig de Ronda, 163, baixos · Lleida
Aportació del taller: 35 €
Contacte: Marina Tel. 693 105 593
insignialleida@gmail.com
Col·labora: Organitza: Facilitador:
El 20 i 21 de maig Festival coeducatiu
100% divers · 100% cooperatiu
100% divertit · 100% igualitari
+info: treubanya@torrefarrera.cat www.torrefarrera.cat @ festivaltreubanya
a teràpia Raindrop (gotes de pluja) és un mètode de relaxació únic que combina els olis essencials purs i el massatge per crear una experiència increïble i afavorir la salut de l’esquena.
S’utilitza una seqüència específica de 9 olis essencials que es deixen caure sobre l’esquena, a una alçada de 15 a 20 cm, interactuant amb el camp energètic de la persona abans d’entrar en contacte amb la pell.
El massatge comença pels peus, treballant els punts reflexos de l’esquena i del cap, després es continua amb l’esquena combinant la tècnica “effleurage” dels indis Lakota amb una seqüència específica de massatges que afavoreix que els olis essencials arribin a tots els cossos (físic, emocional i energètic) Aquesta tècnica aconsegueix, mitjançant carícies, posar la “pell de gallina” i és així com els olis penetren al nostre cos.
Els beneficis són molts i dependrà de les vegades que es rebi la teràpia, pot anar des de ser un massatge relaxant en una sola sessió a notar millores físiques, sobretot de l’esquena i també emocionals si les sessions es reben de manera periòdica
• Aporta benestar físic i emocional.
• Redueix el dolor, la depressió, l’ansietat i la ira.
• Afavoreix un son reparador.
Els olis essencials purs actuen sobre els sistemes nerviós, immunològic, circulatori, límbic, ossi i muscular
• Ajuda a incrementar els nivells de serotonina i dopamina.
• Ajuda a alliberar les emocions negatives a través de l’aromateràpia, ja que els olis arriben al sistema límbic.
• Reduir la inflamació.
• Millorar la circulació.
• Millorar les desviacions de columna produïdes per virus i bateries (per exemple, l’escoliosi).
En definitiva, els olis essencials purs actuen sobre els sistemes nerviós, immunològic, circulatori, límbic, ossi i muscular
Podeu trobar aquesta teràpia al centre “Mon&Dol” de les mans de la Sheila, infermera experta en la tècnica Raindrop i enamorada dels olis essencials, que forma part de l’equip de professionals d’aquest projecte de salut integrativa
Com comença la teva vida professional?
Començo treballant al col·legi Mater Salvatoris de Lleida, amb els cursos de 6è i 7è fent Física i Química. En aquells moments, les atribucions o les maneres de designar les atribucions i funcions en les tasques escolars eren molt diferents.
Com vols dir?
Doncs, un dia em diuen que ve l’inspector i que jo soc la tutora de P5 i que havia de fer de tutora de P5! Imaginat que em pregunten alguna cosa…
En aquell moment m’assabento que soc legalment la tutora de P5 per assignació, llavors va ser quan reclamo la meva titularitat al centre com a mestra de parvulari. I demano la tutoria de P5.
I com es podia fer això?
En aquell temps es feien moltes coses “així”, legalment a nivell d’institució era jo, però a la pràctica la que exercia era una altra. Però la veritat és que indistintament d’aquests tecnicismes, a l’escola estava molt bé.
Com era l’ambient entre companyes?
Jo era de les que sempre posaven l’altra galta. Encara que sempre em vaig portar bé amb totes les meves companyes, en un dels anys cursats vaig patir una mica de mòbing per
Una mateixa companya? Visca la sororitat!
Si, em passava pel davant meu en qüestió de tasques, tot i que compartíem curs, ella feia el que volia. Jo callava fins que vaig demanar el trasllat a un altre curs, sense dir res. Però, finalment, la institució ho va resoldre sense alimentar el conflicte. Jo ho dic sempre, en comptes d’ajudar-nos, ens posem pals a les rodes... en fi!
Tens un currículum molt extens!
Ets logopeda, N.E.E., delegada d’UGT, has estat una dona molt activa!
Si, no pots parar de formar-te, has d’estar sempre en formació.
Quina va ser la teva prioritat sent delegada d’UGT?
Essent delegada d’UGT sempre he buscat la manera d’afavorir a totes les companyes, ha sigut sempre la meva prioritat.
Et prejubiles l’any 2012, com enfoques la teva vida des de llavors?
Doncs un dia parlant amb el Jordi em proposen si tinc alguna idea a la setmana cultural i com és el 850 aniversari d’aquest els hi dic que tinc un dossier que vaig fer de quan feia de mestra de català, i d’aquesta proposta ha sorgit un llibre que estic acabant d’escriure, de moment encara no l’he acabat, però poquet em falta!
Com es titularà?
Jo voldria titular-lo “Torrefarrera a través dels temps”. Un llibre on sortiran personatges il·lustres, totes les novetats que hi ha, la seva història, etc.
A nivell personal, qui ha estat la Rosalia com a dona?
En general bé, però actualment de vegades una mica sola. Recentment, he passat per un breu episodi depressiu, del qual afortunadament ja he sortit. Ara mateix estic molt activa fent diverses activitats, memòria, art, teràpia, etc.
Estic pensant que potser estaria bé que en el casal d’avis poguéssiu tenir un espai on compartir aquesta soledat que teniu, la manca de nets, de família, d’activitat, un espai on poguéssiu fer teràpia i buidar aquest dolor que teniu.
Sí, la veritat és que estaria molt bé, i seria molt necessari, perquè és un problema que està molt generalitzat en molts avis. Tenim els sentiments guardats dins del cor i això fa mal.
Per acabar, t’has sentit en desequilibri de gènere?
Sí, de vegades sí, però la vida t’ensenya a aixecar una mica la veu, sempre sense faltar el respecte. Està clar!
“Una dona de l’oest, mestra, exdelegada d’UGT, esposa, mare, àvia i amiga”
Agent exclusiu d’assegurances i finances
Qui és la M. Mercè?
Provinc d´una família humil, on el meu pare treballava i la meva mare era mestressa de casa, rodejada dels padrins i família, la meva infantesa va ser molt feliç, però als 14 anys, vaig haver de prendre una gran decisió: decidir per mi i els meus germans si anar amb la mare o el pare després del seu divorci. Finalment, i malgrat tot, decideixo continuar la vida amb el pare pel benestar dels meus germans i de la família. Vaig començar a treballar amb 13 anys sense deixar els estudis, però a partir del divorci em van assignar un rol en què entrava a formar part de les tasques i decisions de casa i sobre els meus germans, com si fos adulta.
Dius que és la decisió més difícil que has hagut de prendre i la que més t’ha pesat en la teva vida, perquè una nena d’aquesta edat no havia de prendre una decisió d’aquest nivell. Què més ha hagut de viure la Mercè?
Un dels cops més grans que he tingut va ser al tornar del meu viatge de nuvis, quan el meu pare em va repudiar i em va fer fora de casa. Per mi això va ser patir una mort en vida i em va submergir en una gran depressió. Després va arribar el
meu divorci, on vaig passar de tenir estabilitat a perdre-ho tot: la parella, el negoci, la casa... i sense un duro ni pràcticament res de roba vaig sortir per la porta d’on vivia. Va ser un divorci prematur que, a part del dur cop emocional, em va portar a la ruïna a causa dels deutes acumulats per la meva parella en aquell moment. Deutes que vaig suportar completament sola, assumint el que no em corresponia. Com superes tot allò?
Em replantejo per complet la meva vida i decideixo anar a treballar a Lleida, deixant Mollerussa, per començar una nova vida. La primera feina que vaig trobar va ser en una administració de loteria, que alternava treballant 4 dies de la de setmana en un cinema. És aquí on comença la segona etapa de la meva vida, als 27 anys. Com queda la situació amb el teu pare?
Un dia ell es presenta al cinema i em demana parlar i jo hi accedeixo. Parlem, se’m fa molt difícil, vaig haver de perdonar-li moltes coses i vaig haver de posar molt de la meva part per a reconduir la situació i tornar a construir una relació, però la vida no ens va donar prou temps perquè al cap de poc va morir en un acci-
dent laboral. Era molt difícil veure al meu pare de la mateixa manera, havia passat de ser un pare perfecte a algú absent des que va arribar la seva parella. Aquest fet em va marcar moltíssim, ara mateix tinc parella, en Carlos, i té dos fills, i jo mai permetria que ell deixés de ser pare per a estar amb mi.
Per desgràcia algunes vegades hem de viure coses molt difícils per després poder fer coses molt bones i aquestes experiències de vida que has tingut, han fet que et converteixis en la dona que ets. Per això ets un exemple a seguir per a moltes, podies haver-te quedat asseguda plorant tota la vida. Enfonsada o entrant en un bucle. Però, en canvi, tu has decidit dir no i a més a més aixecar-te i caminar i lluitar. Com han resultat per a tu aquests últims anys?
Vaig estar 7 anys treballant dues jornades, 80 hores a la setmana.Per què? Perquè havia de pagar! El que va ser el meu marit es va desentendre dels deutes i vaig haver de pagar-los jo Volia pagar-ho per algun dia poder fer una vida normal. Jo era una treballadora sense estudis, i amb un salari de
Mercè Navés és la gran de quatre germans. Una dona que arriba amb una motxilla gran a l’esquena.
1.000 € mensuals, per tant, havia de tenir dos treballs. A part em vaig posar a estudiar, havia de viure, pagar el pis i així vaig estar durant molt de temps, passant amb 20 € setmanals per a menjar i vestir-me. Et comprenc perfectament... Quants diners has de saldar finalment?
Després de vendre el pis pel doble del que em va costar em van quedar uns 80.000 € per pagar, que vaig haver de saldar-los amb un treball dur i constant. Em vas comentar que vas començar a estudiar l’accés a la universitat per a majors de 25 anys...
Sí que és cert, vaig fer l’accés per majors de 25 anys, ja que només tenia el Batxiller. Després em van contractar en una gestoria, i és molt bona l’anècdota! El primer dia quan m’assec a la taula no sabia ni encendre l’ordinador! I és en aquest moment quan em dic que he d’apuntar-me a un curs d’informàtica, i això vaig fer en sortir de l’oficina aquell mateix dia. A l’any següent em vaig matricular a la universitat per a estudiar Relacions Laborals.
I què va passar a la gestoria, vas continuar treballant?
La veritat és que no, va haver-hi un tema que no em va acabar d’agradar, perquè considero que era una empresa bastant masclista en aquell moment i per valors propis vaig decidir acabar i anar-me’n del treball. D’allí vaig passar al sector de la construcció, després al de la tecnologia, amb el qual posteriorment em vaig muntar una empresa juntament amb un dels socis d’on treballava. Per circumstàncies de la vida vaig acabar quedant-me aquesta empresa. I és en aquest moment quan cometo el segon error de la meva vida...
Què vols dir?
Poso com a soci de l’empresa el que era la meva parella en aquell moment, un home al qual li agradava poc treballar, i l’empresa comença a anar malament per vàries circumstàncies. I és en aquest moment
quan aprenc una lliçó molt important: s’ha de saber molt bé triar als socis de la teva vida, perquè hi ha socis que sumen i altres que resten. Això ho extrapoles a qualsevol nivell.
Centrant-nos en la teva carrera a ‘Generali’, com són els teus inicis en l’empresa?
La veritat és que són complicats. No tenia cap coneixement en matèria d’assegurances i vaig començar de zero. En l’àmbit familiar la meva mare patia una malaltia, un càncer que va ser molt llarg, quatre anys, i que finalment no vàrem superar. L’últim procés el va voler viure a casa seva, a més a més tancant l’empresa tecnològica, i intentant viure una mica, per tot plegat necessitava disposició horària per a compaginar-ho tot, no tenia les millors condicions que poguéssim dir... oi?
Com es desenvolupa la teva labor i la teva carrera a ‘Generali’?
Es comença amb un pla de carrera de 4 anys, on la companyia subvenciona una part, què vol dir que et dona un fix mensual sempre que arribis a uns objectius, i una vegada consolidats els 4 anys i els objectius tu ja tens una cartera que et permet viure perfectament.
Com acabes el pla de carrera en general?
Excel·lent, i a més a més Generali fa una aposta per mi i m’ofereix la possibilitat de treure uns títols en assessor de finances i gestor patrimonial i en especialista d’empresa.
En què et diferencies d’un altre agent d’assegurances?
La diferenciació està en l’escolta. La gent sent, però no tots escolten. Als meus clients busco sempre donar-los el millor assessorament, acompanyar-los a cada moment, i crec que el secret està en la constància i en la formació.
Per què la gent té por dels venedors d’assegurances?
Perquè s’ha fet molt mala praxi i s’ha desenvolupat molt mal concepte d’això.
L’assegurança és la porta que t’obre l’opció a tenir una solució el dia que tens un problema, és el camí que et garanteix que el recorregut serà més lleuger. Per a tu poder trobar una solució a un futur d’alguna cosa que és intangible has d’escoltar molt bé aquella persona, entendre les seves necessitats, les seves preocupacions, i això generalment no es fa. Si es fes, la visió sobre les assegurances canviaria.
Ja per acabar, que voldries destacar del teu bagatge en el món de les assegurances?
Doncs, que soc l’única dona de Generali a Lleida amb el títol d’assessora financera i valor d’empresa.
I del món de les assegurances, què en destacaries?
El món de les assegurances històricament és un món d’homes, però ara estem creixent dins el sector; costa, però el cert és que les dones aportem l’empatia, un valor afegit
M. Mercè Navés Sans
Agent exclusiu d’assegurances i finances
Núm. Registre C007278089251L
Passeig de Ronda, 163, baixos · 25008 LLEIDA
T +34 973 220 157 • M +34 651 051 233
merce.naves@generalimediadores.es
stimades lectores i lectors, no fa pas massa que he hagut de contemplar, escoltar i viure en primera persona unes de les situacions més incòmodes que mai m’hagués pogut imaginar de viure en ple segle XXI
Estava asseguda gaudint d’una tarda solejada en una de les moltes cafeteries que hi ha a l’eixample de Barcelona, quan les meves orelles van captar, com si es tractés del radar d’un submarí, uns comentaris de la taula del costat del més surrealista i misògins.
- Ho veus, van vestides que semblen put..., si tingués filles de què les deixaria anar amb shorts i biquini pels carrers! Hauria d’estar prohibit!
-Tens raó, després es queixen què les violen... si sembla que ho busquin! (la conversa continua augmentant el to, els disbarats i barbàries)
De debò??? No me’n sabia avenir! Jo no soc de les que creuen que hem d’anar despullades pel carrer per reivindicar quelcom, però tampoc soc de les que jutgen en un moment donat a algú per com necessita expressar-se mitjançant la seva roba. Em sembla tot meravellós i fantàstic, encara més, crec que és fins i tot artístic!
La diversitat ens proporciona això: art, moviment, creativitat, expressió, i un infinit de coses vàries. Però en si, aquestes paraules que vaig escoltar em van alerta del que ve a ser un misogin. Em vaig posar a buscar a Sant Google i, pel que he llegit, n’hi ha que ho porten molt ben camuflat. Això és un brevíssim resum.
El misogin sap com seduir a la dona, per a després depreciar-la constantment. No obstant això, encara que critiqui els seus defectes, l’anul·li davant d’altres, la desprestigiï, constantment, no permeten ser abandonats per elles ni que trenquin la relació.
No les deixen anar. Volen tenir-les sotmeses a ells com si es tractés d’una relació sadomasoquista. Però ells si ho podrien fer, és clar!
A grans trets, tenim tres tipus de misògins:
El Príncep: Que és l’home d’èxit, amable, afable, protector, intel·ligent, afectuós, i a l’inici de la relació té a la dona en un pedestal.
El Trompellot: Que quan s’enfada es torna violent, crític, jutge, et dona sempre la culpa de tot, treus el pitjor d’ell... i si a sobre repliques, ets una histèrica, boja, però en el fons busca codependència, aprovació.
El Nen Ferit: És aquell qui quan vols deixar-ho perquè no pots més, se’n penedeix, vol canviar, et commou, et suplica que no el deixis, et demana una altra oportunitat... (font: elfeminismo.com)
Amigues i amics meus, hem d’estar alerta, doncs, no només hi ha homes misògins, sinó que també hi ha dones misògines (que serien les dones de perfil dels anys 50), aquelles que serveixen als homes, que són molt femenines... En definitiva, i en poques paraules, les que estan per fer feliç a l’home i que lluiten perquè el patriarcat no desaparegui. Això tan sols és una reflexió perquè busqueu infirmació sobre el tema, un tema que m’ha alertat escoltant una conversa en una cafetería de l’Eixample de Barcelona, una tarda solejada
“Hem d’estar alerta, doncs, no només hi ha homes misògins, sinó que també hi ha dones misògines”