COMPROMÍS AMB LA IGUALTAT
l passat dissabte 4 de març, a la plaça de la Sardana de la Seu Vella, Associació Esportiva Esport Femení Lleida amb el suport de Dona Balàfia, van organitzar per primera vegada a Lleida un acte reivindicatiu pel 8M Associació Esportiva Esport Femení Lleida buscava en aquest acte reivindicar la igualtat de gènere d’una manera diferent de com s’ha fet fins ara, buscant compartir un altre missatge: el de crear xarxa i sororitat entre nosaltres. En l’acte es va poder sentir la unitat i l’esperit de col·laboració entre totes aquelles dones que estaven formant part d’aquella enorme INSÍGNIA que és la nostra. Cal destacar la participació d’algun home en l’esdeveniment, cosa que tant a l’entitat organitzadora com a la resta de participants els va alegrar i commoure. També destacar la col·laboració en l’acte de K Moteras Lleida, Vermuteria Lo Carrincló, Pentagrama Lleida, Esportxtu, Turó Seu Vella, Ajuntament de Lleida i Diputació de Lleida, entre altres. L’esforç i el repte que suposava per Associació Esportiva Esport Femení Lleida aquest acte es va saldar amb un gran èxit, però:
Qui és Associació Esportiva Esport Femení Lleida?
Associació Esportiva Esport Femení Lleida neix el 2019 amb l’esperit i voluntat de donar visibilitat i sumar sinergies a la dona en el món de l’esport, en tots i cadascun dels seus vessants. Associació Esportiva Esport Femení Lleida neix per treballar per la igualtat, la visibilització i la inclusió en l’esport de nens, joves, dones esportistes i dones que treballen per a l’esport, sigui femení o masculí i amb diversitat funcional. A continuació us deixem amb el manifest que es va llegir a l’acte, perquè no es quedi en paraules que s’endú el vent, sinó que quedin escrites per la posteritat
El 8 de Març: seguim construint barris violetes
“Aquest 8 de Marc el moviment veïnalsortiràdenoualscarrerspertal de reivindicar els drets de les dones ielrespectealadiversitat
En un context de cruïlla de diverses crisis, econòmica,ecològica,decures,etc.agreujades aquestes per la pandèmia i les guerres que assolen el Planeta, nosaltres volem posar l’accent en el paper de les dones en garantir la continuïtat de la vida. Volem posar la cura al centre i canviar l’eix de les prioritats. La producció no és possible sense la reproducció, ens hi va la vida. Ens cal posar a l’agenda la qüestió de les cures en primer terme. Les cures cap a les persones, assumint-nos interdependents i vulnerables, però també la curacapalanaturaicapanosaltres
Una de les nostres apostes és per acabar amb la visió patriarcal que les cures són responsabilitat exclusiva de les dones com a part d’una suposada “natura femenina”. Les cures són una responsabilitat individual i col·lectivadelconjuntdelasocietat
Si parlem de crisi de les cures, és precisament perquè els mecanismes per a garantir-les han fracassat. Els serveis domiciliaris que van ser concebuts fa dècades, no s’han adaptat a les necessitats d’una població cada cop més envellida i de persones que viuen soles, sovint
en situacions d’aïllament no desitjat. Aquests és un entorn laboral altament feminitzat on les treballadores pateixen situacions laborals precàries. Els models de convivència han variat, així com el concepte mateix de família. L’alt nombre de famílies monomarentals, diaspòriques i reconstituïdes així com les llars unipersonals plantegen unes necessitats específiques que no són preses en consideració perlespolítiquespúbliques.
Les infraestructures socials, educatives i sanitàries no poden absorbir la demanda real de serveis deguda fonamentalment a les retallades que han patit els darrers anys. Això ens condueix a una provisió de serveis variada en què els serveis públics es complementen amb ofertes d’entitats socials de diverses característiques, des de les que provenen de l’economia ètica i solidària -que assumeixen compromisos d’equitat i transparència- fins a les que han estat promogudes per grans empreses del sector immobiliari que per tal d’obtenir els màxims guanys sacrifiquen tant les condicions laborals de les treballadores com la qualitat de l’atenció a les persones com va posar de manifest, de forma dramàtica la pandèmia.
Davant d’aquesta situació nosaltres defensem el reforçament dels serveis públics i un sistema
públic de cures en la comunitat, promoure la participació comunitària en la gestió dels recursos, donar suport a les experiències i espais de suport mutu, i el reconeixement social i millora de les condicions laborals de les personesqueduenatermeaquestestasques Al mateix temps, volem contribuir a generar laculturadelacorresponsabilitatenverslacura i atenció a les persones i a fomentar l’equilibri entre el sistema de producció i la promoció de l’autonomia en l’atenció a les persones. Així mateix, donem valor a la cura del planeta, a la solidaritat cap al patiment humà i no humà. Com cada 8 de Marc el moviment veïnal serà present a totes les mobilitzacions, denunciant les desigualtats de què som objecte les dones i de forma especial les dones de les classes populars dels nostres barris, les veïnes racialitzades, amb orientacions i identitats sexuals diverses o amb alguna forma de diversitat funcional. També posem l’accent en la recuperació de les contribucions de les dones esborrades en les històries oficials
Fa 50 anys que les dones del moviment veïnal vàrem començar a caminar cap a la igualtat i contra la violència masclista. Seguim treballant i lluitant cada dia per a construir un món mésjust.Unsbarrismésvioletes!
presenta a Torrefarrera el llibre
odria dir moltes coses sobre “La caçadora”. Podria explicar-vos d’on prové la idea, o potser què vull aconseguir amb aquest llibre. Però no. Explicaré qui és ella, com vull que a través d’un món nou la traslladem al nostre. Estem vivint molts canvis al nostre voltant, tants que cadascuna de les persones que habiten en aquest els gestionen com poden. Doncs bé, jo volia mostrar un d’aquests. Vaig agafar un personatge d’una de les meves novel·les i vaig estirar el meravellós fil de la seva història. Li vaig donar la seva pròpia història perquè ella és allò que puc arribar a veure al meu voltant. El dolor i els canvis que no saben com gestionar cadascuna de les persones. Les expectatives ambigües de la nostra societat...
En el cas de “La caçadora”, una mort la fa despertar. O morir. Vull que vegeu això. L’ambigüitat d’un ésser no humà que té sentiments humans. Un personatge real dins de la fantasia i una societat de bruixes. De meigas de sang. Però això és el menor. No és així? Vosaltres voleu saber la seva sinopsi, si podreu viure un altre món, amb Ainud.
“LA CAÇADORA”
“LA CAÇADORA, LA JUSTICIERA DE LES DEESSES, LA VENJADORA DE THERNON. UNA DEESSA; UNA VÍCTIMA; UNA ASSASSINA.”
El món d’Ainud es va enfonsar per complet just quan li van donar la notícia. La mort del seu ésser més volgut, d’algú que havia estat com la seva mare. Però ella no podia acceptar ni creure que havia estat una mort natural. I això la va transformar. Els seus ulls es van obrir quan es va adonar que passar a ser la suprema de les caçadores no era una mera casualitat, embolicant-la en una sèrie d’esdeveniments que mai es podria haver imaginat.
Quins?
• Aquests els hauràs de descobrir tu. Perquè res és el que sembla.
• Ningú és tan bo ni tan dolent.
• Dependrà de tu triar qui és el malvat d’aquesta història. Dependrà de tu veure què és el que ha ocorregut.
• La societat de les meigas de sang s’enfonsa i Ainud pot ser la salvadora o l’aniquiladora d’aquesta. Ser la suprema que tothom esperava que fos. Però això mai havia estat tan complicat. I més quan no et diuen el que esperen.
• Ainud haurà de derrotar als seus propis dimonis, o convertir-se en ells, per així poder complir l’última voluntat de l’antiga anciana.
Per a aquest llibre en concret em vaig inspirar en les meves arrels gallegues i les meigas que habiten en aquestes terres. Donant-los un nou punt de vista, un més retorçat i fantasiós que el que tenen en realitat. Però la meva veritable motivació per a escriure-ho va ser un petit concurs i un confinament de COVID, ja que jo havia d’estar en una excavació arqueològica durant tot el procés creatiu de “La caçadora”. Per a mi, escriure és com respirar, és una part meva molt essencial. De fet, puc saber el meu estat emocional a través de la quantitat de pàgines que escric al dia. És gairebé com una teràpia. És gairebé com sagnar en paper. Deixar anar totes les meves fantasies en una gran història que estic construint llibre a llibre, paraula a paraula. Publicar el llibre és només una gran recompensa per a mi, però no el que em fa feliç. Publicar el llibre és com veure que tot l’esforç voluntari i les hores dedicades poden arribar a algú. A vosaltres, lectors. I, per això, estic magníficament agraïda per aquesta oportunitat
PER QUÈ LES DONES ENS CRITIQUEM TANT?
irant endarrere, d’ençà que tinc ús de memòria la crítica cap a una altra ha estat a l’ordre del dia. Mai he estat una dona de les populars a l’escola, ni allí on anés, és més, he estat focus de crítiques, judicis, xafarderies, i un ampli ventall d’etc.
Això m’ha permès, d’altra banda, observar, i entendre que és el que m’estava passant i al mateix temps passava en el meu entorn.
Recordo que als patis de l’escola, de mentre els nens jugaven a futbol, nosaltres ens dedicàvem a esbudellar a qualsevol companya, fos perquè havia canviat de xicot, perquè fos una regalada o perquè portes un conjunt “inapropiat”. I si, en aquells moments, baix la meva ignorància fruit de la joventut, o del corrent del moment, jo havia estat una de les participants del linxament d’aquella pobra noia. Però la vida, que en massa situacions m’ha posat en el seu lloc, m’ha ensenyat que tot això ha estat fruit d’una educació patriarcal en què el concepte de “segrega i venceràs” els ha continuat donant poder.
Durant aquest mes he parlat amb moltíssimes dones, de diferents sectors, i totes elles m’explicaven el mateix, sobretot en dones emprenedores. M’explicaven que quan han tingut més problemes en la feina ha estat quan treballaven amb dones. De debò? M’ho podeu explicar? Que està passant encara avui en dia!
Les dones no som cooperativistes, no ens donem la mà, som desconfiades i jutges, tenim por de perdre la micro parcel·la de seguretat que hem aconseguit. Però, no us adoneu que mentre continuem actuant així les coses no canviaran?
Jo no soc ningú per canviar el món, tan sols soc una de vosaltres, una d’aquestes dones que creuen que encara som a temps. Jo, com els dic a les meves filles, tan sols obro una porta perquè elles, les noves generacions, puguin fer el camí. A més a més, jo, soc una de vosaltres que vol fer una pedagogia de canvi, una pedagogia de cooperació i equitat. Per això ha nascut INSÍGNIA, i breument us explicaré què és. Insígnia és un espai per ús exclusiu de totes aquelles dones emprenedores, associacions i entitats.
Un espai on podran promocionar-se, on podran divulgar els seus pensaments, inquietuds i desitjos...
Un espai que dona suport a totes aquelles dones emprenedores, lluitadores, amb un propòsit de vida, que volen ser vistes, llegides i escoltades.
Insígnia vol ser la plataforma on totes les dones, amb diferents condicions i realitats puguin estar conjuntament promocionant-se i cooperant. Un espai sense competència, només amb cooperació i ajuda.
UN ESPAI DE TOTES.
Un espai on l’espera es transforma en acció! Un espai amb un únic color, el nostre.
