SEGARRA

>> Panoràmica de Talavera

La Segarra (721,2 km2), integrada per vint-i-un municipis, és una de les comarques que formen la Depressió Central catalana i comparteix límits amb l’Anoia, la Conca de Barberà, l’Urgell, la Noguera i el Solsonès. El seu paisatge està format per unitats ben diferenciades, com els relleus tabulars de la rodalia de Cervera, les amples valls del nord de la comarca i la plana de graderies que s’estén cap a ponent. Les serres de Montclar (489 m), de Pinós (931 m) i de Boixadors (840 m), contribueixen a fer el paisatge encara més divers, juntament amb els al-

tiplans, tossals, serrats i tallats oberts

pels rius i torrenteres. Els cursos fluvials més importants, tot i que de cabal irregular, defineixen quatre conques subsidiàries de la del Segre: la del riu Llobregós, del Sió, de l’Ondara i del Riu Corb.

>> Castell de Pallargues La Segarra es caracteritza per tenir una

bellesa intrínseca capaç de satisfer els

esperits sensibles als valors de la natura, de la vida rural i de la història. Esperits que cerquen noves experiències i que a la Segarra les poden trobar. Descobrir un patrimoni ric i divers

La Segarra ha tingut una llarga i intensa història. Les terres de la comarca han estat habitades continuadament des del Neolític i això ha conformat un patrimoni històric que inclou restes d’antigues ciutats romanes (Iesso-Guissona), torres de guaita (Vallferosa, etc.), viles emmurallades i castells medievals (Montfalcó Murallat, Sanaüja, les Sitges, Florejacs, etc.), castells-palau renaixentistes (Castellmeià, Concabella, etc.), grans santuaris i petites capelles (Sant Ramon de Portell, Sant Dubte d’Ivorra, Sant Esteve de Pelagalls, Sant Pere Gros, etc.), edificis modernistes (Sindicats Agrícoles de Cervera i Sant Guim de Freixenet, etc.), entre altres elements que sempre sorprenen el visitant. També són patrimoni segarrenc les construccions d’arquitectura popular, com les parets de pedra seca, les cabanes i les pletes per al bestiar que ens parlen d’una saviesa mantinguda al llarg dels segles. Conscient de la riquesa i varietat del seu patrimoni, la Segarra també posa a l’abast del visitant els instruments per comprendre’l i poder-ne fruir, en forma de moderns museus (Cervera i Guissona) i col·leccions obertes al públic i altres equipaments culturals (Museu de la Fusteria de Torà, Exvots de Sant Ramon). Compartir la tradició i les festes

Una forma de vida que ha anat evolucionant al llarg dels segles i ha donat com a resultat una gran quantitat de tradicions i festes, arrelades en el quefer antic, en què s’expressa la identitat de la comarca. Al costat d’aquestes manifestacions de la cultura tradicional, la Segarra continua creant noves festes i formes de lleure al ritme dels temps actuals, noves manifestacions culturals viscudes per tota la població i que estan destinades, amb el temps, a esdevenir elles mateixes tradicions (com l'Aquelarre de Cervera, Mercat Romà de Iesso).

Gastronomia i productes de la terra

El patrimoni històric, les tradicions i les festes combinen bé amb bons menjars, bons beures i productes de qualitat eixits de la terra i del treball de la seva gent. A la Segarra, la combinació és perfecta. Els obradors, els fogons i les taules ofereixen al visitant productes sans i bons: derivats del porc, làctis, una bona cuina, pastisseria, dolços i uns alcohols (ratafia, vins i licors) que revitalitzen el visitant que ha passat el dia fruint del paisatge, descobrint el patrimoni de la comarca i compartint les seves tradicions. La Segarra proposa menges i productes de tota la vida que no només no s’han perdut mai, a diferència d’altres contrades, sinó

que es tracten amb l’enginy i l’exigència de qualitat propis del segle XXI.

Sense presses, el visitant queda sorprès per una terra que canvia de fesomia al ritme de les estacions. La primavera i la tardor, són el millor moment per recórrer la Segarra, per comprovar com un mateix país pot passar, en pocs mesos, del verd intens a tots els tons de l’ocre, mentre es fa un descobriment amb cada pas i cada pedalada. La Segarra posa a l’abast del visitant un conjunt de rutes a peu i en BTT adaptades a totes les possibilitats i a tots els interessos. Unes rutes tenen continguts paisatgístics i altres són més patrimonials, però sempre proposen el descobriment del major nombre de contrastos en el seu àmbit

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA · Tel 973 531 300 · turisme@ccsegarra.cat · www.lasegarra.org

>> Saló gran de la casa Duran i Sanpere de Cervera >> Capitell de l’interior de Monestir de Cellers

fotos de Mariajosep Jové Tarruell

orà és un poble medieval. Pertanyent a la Segarra, que es troba a la vall del Llobregós, a la

Catalunya central, al municipi hi viuen 1.223 habitants i està format per diversos nuclis: Cellers, Cla-

ret, Fontanet, Llanera, Sant Serni de

Llanera, Vallferosa i l’Aguda. Tots ells conformen geogràficament la vall de la riera de Llanera fins a la seva confluència amb el riu Llobregós. Torà compta amb una trentena de llocs visitables en tan sols 93,31km. Entre tots ells destaquen la Plaça de la Font, el centre neuràlgic del poble, l’Esglé-

sia Parroquial de Sant Gil, la Torre de Vallferosa, La Creu de Terme de Sant Ramón, El Pont del Diable, el Pont de les Merites i múltiples esglésies

romàniques que posen de manifest l’espectacular arquitectura religiosa que fa anys que es conserva en aquesta vall. La Plaça de la Font és un dels llocs més bells de la vila i engloba els edificis i monuments més atractius de la població com La Font de la Vila,

Casa Massana, Casa Jovans o el Molí

de la Font. Aquesta edificació data del 1608 i s’utilitzava de safareig per rentar la roba. Per altra banda, l’Església Parroquial de Sant Gil és un dels reclams arquitectònics de l’època romànica que sí o sí cal visitar. Amb naus laterals d’estil neoclàssic i una portalada d’estil plateresc, l’Ésglésia és símbol del poble juntament amb la Torre de Vallferosa. Passejant pel nucli antic de Torà trobarem edificacions com les esmentades i molt més, ja que el poble està replet de carrerons, finestrals i portalades que ens recorden l’assentament romànic a la vall i el conseqüent canvi cap a un estil gòtic, com és el cas de l’Església Parroquial. El call jueu dona fe de la importància del poble els segles passats i es localitza a l’actual carrer Nou, també al nucli de la població. El call jueu va ser on s’establí el primer comerç de la vila i està envoltat de petites places i carrers estrets que recreen a la perfecció l’ambient de l’antiga vila medieval. Torà fou residència de famílies benestants jueves tals com

el baró de Morrocurt, els Mujal o els

Aldabó, que feien donatius als pobres i als hospitals de la vila. Fora del poble, una torre de guaita de 33m d’alçada sobresurt per damunt de tot el paisatge de Torà. La Torre de Vallferosa, que singularment no es troba en cap carena ni punt elevat, és la for-

talesa sarraïna més important dels

Països Catalans, segons les darreres investigacions fetes sobre el terme. Des de dalt de tot de la torre, també anomenada castell, les vistes del terme de Torà són espectaculars, i des de fa anys aquesta edificació és un reclam nacional i internacional. 1.100 persones l’han visitat en el que portem d’any i encara se n’esperen moltes més. La visita a

la torre inclou l’església i el poble i és una de les millors maneres de conèixer Torà, el seu patrimoni i naturalesa. Es poden realitzar cada diumenge dels mesos de maig, juliol, agost i setembre i hi ha dos torns horaris, a les 11 i a les 12:30h. Per acabar-ho d’adobar, Torà es remunta a la prehistòria. Si les edificacions romàniques i el call jueu ja són un motiu més que suficient per visitar el poble, el Dolmen de Llanera, també anomenat Torre dels Moros o Dolmen de la Vila, acabarà de convèncer-te. Cronològicament podem ubicar la seva construcció al final del període neolític. Utilitzat en rituals funeraris i enterraments, és un dels monuments d’aquest tipus més grans (mesura 10 metres de llarg i dos i mig d’alçada) i més ben conservats de Catalunya. Per les seves característiques el dolmen és un conjunt megal·lític excepcional reconegut arreu del país i també a l’estranger. A l’interior s’hi trobaren aixovars funeraris on hi havia diversos vasos d’estil campaniforme, puntes de pletxa i ganivets de sílex i un fragment de braçalet de pedra decorat, entre altres objectes. Tots ells es troben exposats al Museu Diocesà i

Comarcal de Solsona Festa Major 2021

Com cada any, la vila festeja la Festa Major, l’1 de setembre honorant Sant Gil, el patró del poble. Aquesta localitat històrica que compta amb un patrimoni únic i singular omple els seus magnífics carrers de festa i tradició. Entre les activitats que organitzen destaquen el sopar de germanor i el del jovent, la festa de l’aigua a les piscines municipals, el concurs de botifarra, les gincames, la trobada de gegants, les cercaviles, els concerts, i els balls de nit. Conèixer un poble de festa és conèixe’l de veritat, per això és tan recomanable visitar Torà abans de tornar de les vacances. Enmig de la natura, i amb multitud d’edificacions per visitar, el poble et deixarà bocabadat i a més podràs gaudir d’una de les millors festes de la Segarra.