1
La Vall d’Aran
Alta Ribagorça
Pallars Sobirà
AN
L’Alt Urgell Pallars Jussà
El Solson La Noguera La Segarra Pla d’Urgell L’Urgell
Segrià
Les Garrigues
An
Conca de Barberà Alt Camp
Priorat Baix Camp Terra Alta
Ribera d’Ebre
Baix Ebre
Montsià
Tarragonès
Baix Penedès
NDORRA
La Cerdanya El Ripollès
Alt Empordà La Garrotxa Pla de l’Estany
Berguedà
nés Osona
Bages
Gironès
La Selva
Moianès Vallès Oriental
noia
Alt Penedès Garraf
Ba rce lon ès
Vallès Occidental
Baix Llobregat
e
sm
re Ma
Baix Empordà
8
10
11
14
L A M IL LOR RECEPTA PER A U N
Bon Nadal
Canelons d’ànec i foie
Canelons casolans de carn
Vieires farcides de peix i marisc
Pol. Ind. El Vapor. Nau B1-B2 · 08183 Castellterçol · TEL: 938 668 274 FAX: 938 666 005 15 www.casamas.com
el BERGUEDÀ
Des del cim d'una muntanya fins a la vall més fonda, al Berguedà podràs recòrrer camins que t'aportaran sensacions úniques.
16
18
22
OSONA
24
25
29
30
31
32
33
les
GARRIGUES
La fortalesa dels Vilars d'Arbeca, constitueix un conjunt arqueològic excepcional, especialment per les seves defenses, la muralla torrejada i el fossat, únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la Cultura Ibèrica. 34
L'entorn dels Vilars es presenta avui força transformat degut a l'acció antròpica, sobretot a partir de la construcció del Canal d'Urgell i els anivellaments a què ha estat sotmès per adequar els camps al conreu de regadiu.
35
les GARRIGUES
El recinte tÊ un disseny predeterminat que es va traçar amb cordill i estaques sobre el terreny i presenta una tendència ovalada.
La fortalesa dels Vilars es va construir a la plana en un lloc escollit amb molta cura, a prop de l'aigua que discorria pels fons i sobre les millors terres de correu. Font: www.vilars.cat 36
37
l´ URGELL
Endinsa't en les
fortaleses
urgellenques
L'Urgell és una comarca plena de contrastos, terra de castells i torres de defensa, llegendes i història. 38
El Castell de Ciutadilla és un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. És una antiga fortalesa medieval del segle XI amb elements posteriors romànics i gòtics, transformat al segle XVI en un palau renaixentista que va subsistir fins al 1835.
39
Eclosió
Tel. 938 988 132 alsina@alsinasarda.com
Boires
Vestigis
Finca Olèrdola
Pinoir
Alsina & Sardà El Pla del Penedès (Barcelona) Barri Les Tarumbes s/n www.alsinasarda.com 41
el SOLSONÈS
l tió és un dels elements més tradicionals de les festes nadalenques a Catalunya, i al municipi de Solsona se li dedica tota una fira, que aquest any es celebrarà el proper dia 9 de desembre. Diversos artesans de la localitat exposen i venen els articles
42
típics de l’època, així com decoració de Nadal i tot tipus de tions per gaudir d’aquesta celebració. A la plaça Major del municipi es pot participar, també, en diferents activitats que s’hi organitzen especialment per a l’ocasió, com el Tió solidari, una degustació de vi calent i altres productes característics, tallers d’elaboració de torrons i de decoració d’arbres. A més, també es podran gaudir de diverses exposicions de pessebres antics i cantades de nadales. És així doncs, una activitat per a tota la família i un esdeveniment que ens apropa a les festes nadalenques i sobretot a les nostres tradicions més autòctones. Un dels principals objectius d’aquest és la voluntat de fer créixer el mercat nadalenc d’artesans, que es fa a la plaça Major de la ciutat. Es vol potenciar la tradició del tió foradat, que serà el fil conductor de les diverses activitats organitzades. Una quinzena llarga de propostes,
entre les quals destaca el Mercat de Nadal dels Artesans i l’exposició de tions i pessebres, configuren el programa d’aquesta tradicional fira de Solsona. I és que aquest esdeveniment
La fira del Tió és una activitat per a tota la família i un esdeveniment que ens apropa a les festes nadalenques i sobretot a les nostres tradicions més autòctones.
Aquest esdeveniment pretén captar principalment un tipus de públic familiar, amb activitats per a grans i petits com tasts gastronòmics, sessió de contacontes, tallers diversos relacionats amb la temàtica nadalenca i altres escenaris, que donarà un toc excepcional a aquesta festa. Durant tota la jornada, s’amenitzarà amb cantades de nadales, contactes a la biblioteca, elaboració de torrons artesanals o confeccionar diferents objectes decoratius.
Per altra banda, l’organització reivindica el caràcter local i de proximitat d’aquest certament, tant pels tions foradats que en són els protagonistes, com per la presència de l’artesania i nombroses entitats que hi prenen part. La plaça Major acollirà les parades de diversos productes de la comarca d’artesania alimentària i arts i oficis, des de tèxtil fins a sabons. La Fira del Tió de Solsona és organitzada per l’Ajuntament, el Consell Comarcal, a través de Solsonès Fires, l’Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona i l’Associació per a la Promoció dels Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès amb la col·laboració de la UBIC i Gremi d’Hostaleria del Solsonès, entre altres entitats i particulars.
Diverses parades artesanes de la localitat exposen i venen els articles típics de l'època, així com decoració de Nadal i tot tipus de tions.
Com tots ja coneixem, el tió de Nadal és un dels elements de les festes nadalenques que més s’identifica amb la nostra cultura i tradició catalanes. Però, en sabem el seu origen? Les principals històries sobre la creació de la festa del “cagatió” expliquen que el tió ve d’una tradició d’origen rural, inicialment relacionada amb les celebracions del solstici d’hivern. En els primers anys de les seva celebració, el tió representava el tronc amb el qual
44
Una llarga llista de propostes, entre les quals destaca el Mercat de Nadal dels Artesans i l'exposició de tions i pessebres, configuren el programa d'aquesta tradicional fira de Solsona. cremava el foc a terra de les cases per escalfar i fer llum durant els mesos d’hivern. Amb el pas del temps, la tradició ha anat evolucionant fins a convertir-se en una festa infantil amb regals pel dia de Nadal. Segons la versió contemporània, a partir del dia 8 de desembre, s’ha de preparar el tronc per donar-li de menjar i tapar-lo amb una manta. Són els nens de cada casa els que l’han de cuidar i mimar per a que el dia de Nadal, pugui tenir forces suficients per “cagar” molts regals. La tradició també estipula que el tió acostuma a portar regals d’una mesura més petita així com dolços o llaminadures, ja que els regals més grans es reserven pel Pare Noel o els Reis Mags
Un hotel on el luxe es troba amb l’’essència de la natura, donan-te l’’oportunitat de reconnectar amb tu mateix.
LV - 4241B 25283, Lladurs (Solsona) 973 299 212 • 679 166 197 www.lavellafarga.com
el PALLARS
SOBIRÀ
rriba el Nadal i en la majoria dels pobles de Catalunya s'organitzen diverses activitats relacionades amb aquesta època. És temps de festivitats, de tradicions i cultura, de tions i de pessebre. Tots aquests elements, formen una identitat al voltant de les terres catalanes i la seva manera d'entendre i gaudir el Nadal.
46
I és que si parlem de pessebres i nadal, no ens podem perdre l'exposició de pessebres en forma de diorames que tindrà lloc a Llavorsí els propers 8, 9 i 10 de desembre. Llavorsí és el punt de confluència de totes les valls de l'Alt Pallars i forma la frontera entre les terres més baixes del Pallars Sobirà i les altes valls pallareses.
Al poble de Llavorsí ha organitzat una activitat típica nadalenca en la qual s'hi podran visitar els pessebres més autèntics i cuidats fins l'últim detall.
Un poble típicament de muntanya que identifica el Pirineu català i que es coneix principalment per ser un nucli de població molt actiu en quan al turisme, ja sigui per les activitats culturals que s'hi organitzen o per la gran varietat d'oferta en esports d'aventura. En aquest mes de desembre, el poble de Llavorsí ha organitzat una activitat típica nadalenca en la qual s'hi podran visitar els pessebres més autèntics i cuidats fins a l'últim detall. Es tracta d'una exposició que tindrà lloc al Centre Cívic i que es podrà visitar els dies 8, 9 i 10 de desembre. Aquesta exposició, muntada en forma de divesos diorames, estarà preparada per poder acollir a públics de totes les edats, des dels més curiosos fins als amants dels pessebres i del Nadal.
Per tot això i molt més, l'exposició de pessebres de Llavorsí, esdevindrà un lloc ideal per gaudir de la cultura catalana en època de Nadal i conèixer la representació dels pessebres de primera mà. Si el tema principal de la visita a Llavorsí és l'exposició de pessebre, també podem dir que les opcions turístiques del poble no acaben aquí. Esports d'aventura, rutes, excursions i altres activitats de turisme actiu, donen a Llavorsí un gran tret distintiu quan a diversitat i oferta turística.
Llavorsí conserva un aire pur pirenaic i, dins el seu casc antic, s'hi crea un ambient ideal per fer passejades pròpies del Pirineu.
És un indret força conegut per les pràctiques esportives i la seva ubicació al Pirineu Central constitueix un entorn muntanyós únic. El petit poble conversa un aire pur pirenaic a les restauracions dels edificis i cases antigues i s'ha continuat amb aquest mateix estil en les construccions més noves. En el seu casc antic, hi trobarem carrerons estrets, empedrats i amb forts desnivells, creant així un ambient ideal per passejades pròpies del Pirineu. És per tot això que Llavorsí és un indret amb un encant excepcional, amb personalitat pròpia i una bellesa incomparable
Ajuntament de Llavorsí
Carretera de la Vall d'Aran, 55 25595 Llavorsí Tel. 973 622 008 www.llavorsi.ddl.net
Per als més petits, el pessebre és una tradició ben distreta, ja que la gran quantitat de figures que s'hi troben creen una gran curiositat i expectació amb la que, finalment, acaben donant el significat a aquesta típica representació. Una de les figures més representatives dels pessebres catalans és el caganer, el qual s'acostuma a amagar en algun lloc discret per a que els nens puguin trobar-lo.
L'exposició tindrà lloc al Centre Cívic de Llavorsí i es podrà visitar els dies 8, 9 i 10 de desembre.
Foto: Joan Ordi 47
Descobreix l Cinquè Llac és una travessa circular de senderisme als Pirineus, amb inici i arribada a la Pobla de Segur. Es tracta d’una ruta de mitja muntanya, assequible a tot tipus d’aficionats, que transcorre pel Pallars i l’Alta Ribagorça, als peus del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a través d’un itinerari senyalitzat dividit en 5 etapes:
La Geganta Adormida Comencem la travessa a la Pobla de Segur, agafant la N-260 en direcció a Sort, fins que trobem l’àrea de descans del torrent de Vallcarca. En aquest punt comença l’antic camí de Montsó, on tot fent marrades anirem pujant per antics empedrats i trams excavats a la roca. Les vistes són impressionants: al nord veurem Montsó i els seus cingles amb vols de carronyaires; al sud, el pantà de Sant Antonia i la serra del Montsec partida en les dues entrades al Pallars: el Congost de Terradets i el Congost de Mont-rebei.
L’Aquelarre de Serraspina Des de l’om monumental de Peramea agafarem el camí cap a Balestui, però sota el poble de Balestui ens desviarem cap a Sellui. Un cop a Sellui, pujarem cap a les Bordes de Sellui, passant pel Coll de la Serreta. Des d’allí, seguirem la pista fins arribar als Planells, des d’on pujarem cap a la carena de Serraspina, lloc emblemàtic de la bruixeria pallaresa.
El Pont del Diable Començarem la jornada agafant l’antic camí que anava de Beranui a la Plana de Mont-ros, passarem la Plana de Mont-ros i començarem una pujada per arribar a Castell-estaó, des d’on hi ha un mirador cap a la vall Fosca. Continuarem el trajecte per antics camins cap a Antist i després cap a Estavill, des d’on baixarem cap al monestir de Torres i el Pont del Diable. Es tracta d’una obra d’enginyeria que causa impressió, sobretot, per la vertiginosa alçada en què es troba assegut. Segons la llegenda, es tracta d’una obra diabòlica, realitzada en una sola nit.
el PALLARS
JUSSÀ
La Casa Encantada Serpentejarem entre les cases per agafar l’antic camí cap al raval de Sentís i Sentís. Recorrerem trams per camins antics, que ens portaran cap una última pujada considerable però que valdrà la pena. Passat un bosquet, descobrirem la Casa Encantada i les seves magnífiques vistes. Una forta baixada ens portarà cap al poble d’on seguirem per un antic camí cap a Naens per arribar finalment a Senterada.
La ruta del Cinquè Llac permet al senderisme caminar per un espai realment rural, inèdit però humanitzat, on els pobles mantenen el seu caràcter original i conserven les festes, els costums, les llegendes i les tradicions.
49
Fent camí anirem aprenent que la zona ha estat habitada des de la prehistòria fins a l'actualitat. Hi trobarem des de dòlmens i restes romàniques fins a esglésies i masies.
El Llac de Montcortès En l’última etapa, sortirem de Senterada direcció al Càmping i després direcció Puigcerver, però a uns metres agafarem l’antic camí de Montcortès, que passa pel costat del barranc de Comadars fins a Mentui. D’aquí continuarem cap al coll de Mentui per acabar descobrint El Cinquè Llac, el llac de Montcortès. Durant més de 100 km, el senderista anirà superant l’orografia canviant que ens ofereix la natura, tot gaudint d’una de les zones del Pirineu més desconegudes i alhora més sorprenents: el pla de Corts, la vall Fosca i la vall de Manyanet, i descobrint el llac de Montcortès, el Cinquè Llac.
50
El Llac s’anirà albirant des de diferents pics de la ruta, com si fos una gota d’aigua, fins que en l’última etapa ens el trobarem de ple.
La gastronomia és un altre punt fort de la ruta i suposa un veritable plaer als qui saben gaudir de les excel.lències de la bona taula. Un dels principals valors de la ruta és que la major part del recorregut es fa per camins de ferradura i corriols de muntanya, alguns recuperats per a l’ocasió i d’altres ja marcats pels respectius consells comarcals. La gastronomia és un altre punt fort de la ruta i suposa un veritable plaer als qui saben gaudir de les excel·lències de la bona taula. De la cuina de les nostres comarques destaquem la girella, el palpís, la truita de riu, l’allioli de codony, la carn ecològica i els exquisits formatges. Una cuina que recull el bo i millor de la comarca, amb productes autòctons i receptes mil·lenàries, capaces de satisfer
els paladars més exigents, tot afegint els vins de la zona DO Costers del Segre. Fent camí anirem aprenent que la zona ha estat habitada des de la prehistòria fins a l’actualitat. Trobarem dòlmens, ermites, esglésies, viles closes, monestirs, ponts i restes romàniques, bordes, masies i cabanes de pastor. Aquests últims són exemples d’arquitectura en pedra seca, un ric tresor de la nostra història, com també ho són els camins transcorreguts, camins de pastors. El Cinquè Llac permetrà al senderista caminar per un espai realment rural, inèdit però humanitzat, on els pobles mantenen el seu caràcter original i conserven les festes, els costums, les llegendes i les tradicions. Les llegendes ens acompanyaran i donaran nom a cada jornada, unes llegendes que impregnaran de màgia el nostre viatge per les muntanyes amb el fi de descobrir el Cinquè Llac. Si la ruta se centra en l’aventura, l’entorn ens ofereix l’orografia perfecta per fer la ruta amb BTT, a cavall i fins i tot amb el ruc català. Existeix una àmplia gamma d’activitats a l’aire lliure i comptem amb experts professionals que us iniciaran i acompanyaran per gaudir-ne amb la màxima seguretat
51
la NOGUERA
ls torrons, de probable origen àrab-jueu, tenen el seu punt àlgid als països de llengua catalana; tant el seu nom com el producte, són de probable origen català. Els retrobem a Itàlia (torroni) i a Occitània (nogat, -del mot catalanooccità “noga”, nou- , en francès “nougat”). El torró és un dolç que es fa generalment d'atmetlla, mel i ou, generalment cuit. La teoria més factible del seu origen és l'àrab, com ho són altres postres amb ametlles. Des de les comarques del Sud del País Valencià, especialment de Xixona i Alacant, es va anar popularitzant a altres zones peninsulars i fins i tot a altres països com França, Itàlia o Amèrica Llatina. Tot i així, el torró es remunta al segle XVI. La història diu que: "Per aquells temps, el Rei es va casar amb una princesa escandinava, per la qual cosa la princesa va haver de venir a 52
El torró és, sens dubte, el gran protagonista entre els dolços de les festes nadalenques, convertint-se en la tradició de Nadal a gairebé totes les taules. aquestes terres deixant enrere el seu fred país d’origen. La princesa es va sentir molt trista en no poder gaudir dels bells paisatges del seu país, de neus perpètues. Amb això, el rei, desesperat per veure la nova reina decaiguda i per evitar la seva tristesa, va tenir la idea de plantar per tots els seus territoris, al voltant del castell, milers d’ametllers. Quan els
ametllers van florir, van sembrar tot el paisatge de tonalitats blanques, de tal manera que semblava nevat, i la princesa va tornar a recuperar la seva felicitat. Els habitants de Xixona, a partir d’aquest moment, van aprendre a recollir els fruits dels ametllers i a tractar-los, elaborant així les primeres mostres de torró i derivats". No obstant, la pregunta essencial és: per què es menja principalment per Nadal? Uns diuen que mai va ser un aliment barat pels seus ingredients i elaboració i que per això es reservava per ocasions especials. A això s’afegeix que el temps de la seva preparació coincidia amb l’època en què els agricultors cessaven la feina de casa al camp per l’arribada de la tardor. Llavors, es dedicaven a la producció torronera en els mesos previs al començament de l’hivern. Tot i així, els historiadors expliquen que a la Grècia Clàssica, el torró ja funcionava com un aliment molt nutritiu que se’ls hi donava als atletes grecs abans de participar en els jocs antics de l’Olimpíada. Poc a poc va anant introduint-se com a postres en les celebracions fins a formar part de les festivitats nadalenques. Fou al segle XVI quan Manuel de Dones va aportar la primera recepta que encara és manté actualment, així com també
53
la NOGUERA
El torró tradicional es compon d'una massa obtinguda per cocció de mel i sucre a la que després s'afegeix un pastat d'ametlles, torrades i pelades.
el costum de menjar torró per Nadal, tradició que ja es trobava estesa per tota Espanya, almenys entre els sectors més acomodats de la societat. Si continuem mirant al passat, en concret a AlAndalús, ja eren utilitzades l’ametlla i la mel per a la producció de nombrosos dolços. I en l’actualitat, en gran part de la rebosteria encara es manté aquest llegat de dolços, sobretot el torró. El torró és sens dubte el protagonista absolut entre els dolços de les festes nadalenques, convertintse en la tradició de Nadal en moltes de les taules del món. La marca “torró” ja no només vol ser de Xixona i dur d’ametlla, actualment podem trobar una multitud de sabors diferents de torrons i diverses empreses
54
que es dediquen a la seva producció arreu de les terres catalanes. És el cas, per exemple, d'Alemany, una empresa de la Noguera que elabora els seus torrons amb les fòrmules més tradicionals i artesanes. Espanya és el principal productor mundial de torró, podríem dir que és una joia de la rebosteria nadalenca. Tot i que per als Estats Units, Austràlia, el Regne Unit o Alemanya entre molts altres països gaudeixen amb el torró com un producte de casa i molt estimat. El torró tradicional es compon d’una massa obtinguda per cocció de mel i sucre, amb o sense clara d’ou, a la qual s’incorporen posteriorment, amb un pastat, d’ametlles torrades i pelades
PARC ASTRONÒMIC MONTSEC Camí del Coll d’Ares, s/n · 25691 Àger info@parcastronomic.cat www.parcastronomic.cat
55
l´ALT
URGELL
en l’origen, el creixement i la consolidació de la ciutat i continua pel carrers dels Canonges, el carrer Major i les restes de l’antic recinte murallat. Així doncs, en aquesta edició ens apropem a un segon itinerari que recorre la vila, que es desplega per la ciutat nova i se centra en l’expansió què, més enllà del casc antic, va experimentar la ciutat a partir de finals del segle XIX i durant el segle XX. Així doncs, benvinguts a la ciutat nova de la Seu d’Urgell.
Dins l'àmplia àrea pirinenca en la que es troba, la Seu d'Urgell és un referent quan a ciutat activa, centre de serveis i capital cultural. Ens apropem a un segon itinerari que recorre la vila de la Seu, que es desplega per la ciutat nova i se centra en l'expansió que va experimentar la ciutat durant el segle XX. 56
a Seu d’Urgell és una ciutat mil·lenària i el seu coneixement global demana un ampli diàleg amb espais que han estat construïts i amarats pel treball i la presència de successives generacions d’urgellencs. Sense pretendre esgotar totes les possibilitats per aproximar-nos al paisatge i al patrimoni de la ciutat, continuem amb els recorreguts per la ciutat de la Seu d’Urgell. En la nostra edició anterior, vam recórrer el centre històric, la joia de la corona que concentra un extraordinari llegat de civilització. S’inicia a la catedral de Santa Maria i el seu entorn monumental és un escenari del poder religiós que ha estat fonamental
Aquest itinerari ens aproxima a la ciutat que va passar els límits de l’antic nucli medieval a partir de les darreres dècades del segle XIX, i va iniciar un creixement sostingut per ocupar la plana de llevant.
Passeig Joan Brudieu La superació de l’antic recinte murallat de la Seu d’Urgell, a partir de finals del segle XIX, va incidir de manera desigual en els espais annexos. L’àrea situada a llevant del casc antic tenia poques possibilitats de créixer però, per contra, la zona de ponent va experimentar un procés de creixement accelerat. L’espai de l’antic vall, recorregut per un rec que flanquejava la muralla de ponent, es va reconvertir en un passeig que es va començar a urbanitzar a partir de principis del segle XX, i que acabaria assolint una centralitat fàctica a partir de la seva proximitat al casc antic i de les seves bones expectatives respecte al camí que
Formatge tradicional, de textura ferma. Saborós, equilibrat i persistent, amb una gran personalitat.
Els nostres productes s’elaboren exclusivament amb llet procedent de les nostres ramaderies del Pirineu (Alt Urgell-Cerdanya).
Formatge de textura cremosa, gust suau i amb aromes a tòfona, bolets i pastures humides, que evolucionen en complexitat.
Mantega amb DOP de maduració tradicional. Textura untuosa, amb aromes intensos a nata fresca i records d’avellana.
Formatge amb DOP. Crosta natural, textura cremosa i aromes amb notes de fruits secs, molsa i bolets.
L’essència del nostre Pirineu.
57
l'ALT URGELL portava a Castellciutat, futur carrer de Sant Ermengol, on es concentraren les primeres dinàmiques expansives de la ciutat. El passeig Joan Brudieu, amb la seva triple filera de frondosos plataners centenaris, ha esdevingut el cor de la ciutat.
La Seu d'Urgell, a part de la seva gastronomia i productes típics, l'esport i el turisme actiu, destaca per la seva història i l'encant de la població. El Seminari Conciliar L'actual seminari de la Seu d'Urgell va ser construït en temps del bisbe Josep Caixal, conegut pel seu caràcter conservador i per la seva militància per la causa carlina. L'any 1860 es col·locava la primera pedra del nou seminari, les
58
obres del qual no acabarien fins a principis del segle XX. Concebut com una obra de dimensions colossals, el Seminari Conciliar és un edifici concebut com un llarg pavelló de quatre pisos i golfes, amb tres ales projectades cap al sud, d'estil historicista amb un marcat regust neoromànic. En el seu moment, va esdevenir el gran referent cultural i educatiu del Pirineu.
Parc del Valira i claustre modern A finals del segle XX, el creixement de la ciutat i la planificació urbanística van exigir l’execució de noves intervencions a l’entorn del riu Valira. Es tracta d’un parc fluvial, situat a la riba esquerra del riu Valira al seu pas per la Seu d’Urgell. Un dels seus elements més destacables és el claustre dissenyat per l’arquitecte urgellenc Lluís Racionero. Aquest claustre és una rèplica del claustre de la catedral de la Seu, amb un llenguatge actualitzat al segle XX, que es focalitza en els capitells on s’hi representen diverses fites de la història d’aquesta centúria. D’aquesta manera, els capitells esdevenen espais d’expressió que
mostren referents contemporanis: actors, polítics, religiosos, futbolistes i científics...
Parc del Segre La construcció del Parc Olímpic del Segre, vertebrat per un nou canal que derivava d’aquest riu, es va inaugurar l’any 1990. L’obra va permetre la urbanització harmònica d’un entorn proper a la ciutat i va consolidar un equipament esportiu important. Aquest parc serveix per practicar piragüisme en aigües tranquil·les o braves, o en eslàlom, en clau lúdica o competitiva. Compta amb dos canals de piragüisme, el d’aigües tranquil·les, de 800 metres de llarg, i el d’aigües braves, de 500 metres. Un sistema de remuntadors mecànics i la regulació del cabal d'aigua asseguren la pràctica esportiva durant tot l'any. El Parc Olímpic del Segre va ser utilitzat per a les competicions dels XXV Jocs Olímpics que es van celebrar a Barcelona l’any 1992, dels quals la Seu d’Urgell fou la subseu de les proves d’aigües braves.
l'ALT URGELL
59
la VALL
60
D'ARAN
na vall atlàntica als Pirineus. L’orografia, amb valls penjades, cims per damunt dels 2.000 metres i neu perpètua, la gastronomia, la riquesa cultural, la singularitat idiomàtica i una oferta turística d’alta qualitat, fan d’aquest racó del Pirineu, un lloc excepcional. Situada al Pirineu central, la Val d’Aran té una extensió de 620 m2 i el 30 % del seu territori es troba per sobre dels 2000 metres d’altitud. Aquesta singular vall té el Garona com a riu principal, el qual s’obre pas per terres aquitanes per desembocar a França, concretament a la ciutat de Bordeus. La Val d’Aran és l’única comarca de Catalunya que pertany en gran part a la conca atlàntica. El riu Garona, que neix a la vall, l’atravessa per acabar desembocant a l’oceà Atlàntic. Tot i això, una petita part també és de la
conca mediterrània, ja que el riu Noguera Pallaresa neix a pocs metres del Garona, però inicia el seu recorregut en direcció contrària.
Tots i cadascun dels pobles aranesos estan impregnats dels sabor de la història i d'un personal estil alpí que els fa inconfundibles. Les altes muntanyes que envolten la Val d’Aran formen una barrera natural que condiciona, no només la climatologia sinó també les seves relacions amb altres pobles i la seva pròpia historia. Durant segles, les aigües del Garona cap a França, pels relleus més suaus del Baix Aran, han estat el seu únic pont amb l’exterior, fet
que ha mantingut i consolidat la llengua i la cultura occitanes en aquest territori totalment integrat a Catalunya. L’economia aranesa s’ha basat tradicionalment en la ramaderia i en l’explotació forestal. Tot i així, actualment el principal motor de l’economia de la vall és el turisme. Els dos elements que han afavorit aquesta eclosió del turisme han estat el túnel de Viella i l’estació d’esquí de Baqueira Beret. La combinació d’aquests dos fets ha fet que la comarca s’hagi convertit en un dels principals focus de turisme del país i de les zones amb una major renta per càpita. La Val d’Aran està formada per 33 pobles que acullen al voltant dels 10.000 habitants. Gran part del territori es troba pel damunt dels 2.000 metres d’alçada i és atravessat per la carretera principal, la C-28. Recórrer-la per descobrir els seus característics pobles, fets de fusta, pedra i pissarra, gaudir dels seus racons més amagats, de les seves esglésies i del seu patrimoni artístic, enmig de l’espectacular bellesa de la seva intensa natura és una experiència única en qualsevol moment de l’any.
Les altes muntanyes que envolten la Val d'Aran formen una barrera natural que condiciona, no només la climatologia sinó també les seves relacions amb els seus pobles i la seva pròpia història.
61
Un passeig pels seus estrets carrers, entrar als edificis romànics, degustar els productes o plats típics i gaudir de l’amabilitat de la seva gent... de nord a sud, d’est o oest, tots i cadascun dels pobles aranesos estan impregnats dels sabor de la història i d’un personal estil alpí que els fa inconfundibles.
Amb una important infraestructura d’allotjaments per la seva proximitat a les pistes d’esquí de Baqueria Beret, Les és l’últim poble que travessa l’N230 abans de creuar la frontera amb França pel Pont del Rei. Les alberga al seu subsòl aigües termals de propietats molt saludables per a la pell, que s’exploten a les Thermes de la Baronia de Les. A més, compta amb un centre de producció ecològica d’un dels caviars més valorats del món: el caviar Nacariï, procedent de l’esturió. A nivell artístic, aquesta població posseeix una
62
de les capelles romàniques més ben conservades de la Vall, la de Sant Blai, i manté una de les tradicions mil·lenàries més populars: la crema de l’Haro.
Caracteritzada pel seu paisatge alpí i la seva arquitectura rural, tradicional amb les seves cases de pedra i fusta amb teulades de pissarra i la seva església romànica, la vila de Baqueira mostra els principals trets dels pobles pirinencs. Però per si alguna cosa es coneix més la zona de Baqueria és, com tots sabem, per les pistes d’esquí de Baqueria Beret que, encara que no ho sembli, pertanyen a la vila de Salardú. Baqueira Beret és la major estació d’equí d’Espanya, amb una capacitat de transport de gairebé 60.000 esquiadors l’hora, amb una superfície per esquiar de 2.166 ha, 155 km de pistes, 7 km d’itineraris, 7 km d’esquí de fons i uns 1000 metres de desnivell.
En totes direccions, la Val d'Aran forma un recorregut excepcional per tots els seus pobles. Un passeig pels estrets carrers, entrar als edificis romànics, degustar els productes o plats típics i gaudir de l'amabilitat de la seva gent et farà viure el territori a flor de pell.
L’oferta hivernal alternativa a l’esquí també és força variada. Des de passejos amb trineus de gossos, fins a excursions als pobles més propers, passant per activitats com raquetes o motos de neu. La qualitat i abundància de neu durant tota la temporada són la clau de l’èxit de Baqueria Beret, sense oblidar el prestigi que té gràcies als visitants d’arreu del país així com també personatges famosos que any rere any, gaudeixen de les pistes d’esquí.
La Val d'Aran és l'única comarca de Catalunya que pertany en gran part a la conca atlàntica. Des dels pics més alts de les muntanyes que superen els 3.000 metres, es veuen altres cims com Maladeta i l’Aneto, entre d’altres i els paisatges i les vistes són incomparables. Esquiar a Baqueria Beret és un plaer per a qualsevol amant de l’esquí, or_anuncio_MAGAZINE independentment170x115.pdf de la seva experiència i nivell d’exigència
1
7/11/17
19:17
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
63
A 8 km de les platges de Cambrils i a 16 km de Reus Gaudeix la sensació d’un spa privat
66
© Moixo.com / Fotos: Rafael Lòpez-Monné / Creativitat i disseny: simbolic.cat
Mar i Muntanya A les Terres de Mestral, No cal que triïs, Aquí ho tens tot!
Terres
Tivissa
Muntanyes actives
La Vall de Llors Agroturisme
Mestral
Pratdip
Terra de llegendes
L’Hospitalet de L’infant Platges d’esport i de relax
67
68
l’Espluga de Francolí
Destil·lació i degustació en directe Antiga fàbrica de destil·lació d’aiguardent, convertida en museu, que mostra els processos productius per obtenir alcohol a partir de la brisa del raïm
Ajuntament de l’Espluga de Francolí
<< Horari: Dimarts a dissabte: 10.30h a 13.30h i de 16.00h a 18.00 h Diumenges i festius: 10.30h a 13.30h << Adreça: Pl. del Mil·lenari, 1 +34 977 871 220
www.fassinabalanya.cat
69
70
71
72
73
74
la SELVA
a Selva és una comarca molt heterogènia que ofereix al visitant una àmplia oferta per a tots els gustos. Des del litoral de la Costa Brava, passant per la plana o la zona del Ter Brugent fins arribar a les muntanyes del Montseny – Guilleries, podreu descobrir indrets, paisatges, històries i tradicions que no us deixaran indiferents. La plana de la Selva està molt marcada per nombroses deus termals i la presència de la principal via d’accés a la Península des de l’antiguitat, la Via Augusta. En conseqüència ha heretat una cultura mil·lenària en forma de poblats ibèrics, termes romans, castells medievals i esglésies romàniques. Massissos, serralades i parcs naturals, uns paisatges de gran bellesa on destaquen cingleres, boscos i diversitat de flora i fauna. L’entorn i la seva vegetació creen un paisatge únic i emblemàtic de La Selva. La zona del Parc Natural de Montseny, declarada Reserva de la Biosfera, compta amb una biodiversitat extraordinària i un valor universal. La petjada humana es reconeix en el valuós patrimoni de la zona. L’elevat nombre de fonts d’aigua mineral, han propiciat el desenvolupament de l’economia de la zona i n’ha esdevingut un dels seus principals atractius. Els municipis costaners de la Selva compten amb la relació mil·lenària de la selva amb el mar; pescadors faroners i navegants atlàntics. Per aquest motiu la major part del pa-
trimoni costaner té molt a veure amb el mar i les tradicions pesqueres. El nostre litoral us captivarà per la bellesa de les seves platges i cales, els indrets singulars com els jardins botànics de Santa Clotilde, Pinya de Rosa o Marimurtra i pel recull de propostes culturals com ara la vila medieval de Tossa de Mar.
Poques vegades es troben tantes poblacions balneàries en un territori tant proper com passa a la Selva. A Santa Coloma de Farners, Caldes de Malavella i Sant Hilari Sacalm hi brollen aigües termals i/o mineromedicinals que us permetran gaudir dels millors tractaments i de la pau dels seus balnearis.
Et proposem descobrir la comarca mitjançant l’extensa xarxa de rutes de senderisme, cicloturisme i BTT que recorren el territori. L’oferta engloba petits itineraris, llargs recorreguts, rutes a peu, en bicicleta, circulars, lineals... sempre buscant els racons i indrets més interessants i amb un manteniment periòdic continu.
Nombroses espècies i varietats de plantes han estat estrictament identificades i reu-
La cultura del benestar està arrelada a la comarca de La Selva gràcies a les aigües mineromedicinals de poblacions com Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners o Sant Hilari Sacalm. nides en col·leccions que trobareu als tres jardins botànics de la Selva. Gaudiu d’una visita molt especial en un entorn privilegiat als penya-segats de la Costa Brava.
Descobreix la gastronomia selvatana, amb representació de la cuina del mar (peix, marisc...), de la muntanya (caça, bolets....) i de la plana (hortalisses, fruiters...)
L’aigua es manifesta en múltiples varietats a la comarca i ha esdevingut l’element diferencial respecte d’altres territoris i la principals font de riquesa econòmica, natural i cultural. A la Selva, trobareu l’aigua representada en múltiples escenaris, sempre acompanyada dels boscos, que van donar nom a la mateixa comarca 75
Ajuntament de Das Carrer de Rosendo Arús, 3 17538 · Das (Girona) Tel. 972 890 220
79
1 9 4 3 2 0 1 8
ANYS
CASA RURAL
627 574 003 ( Valentí ) www.agroviure.com Casa Rural SANT JOAN: A 3 Km. de SOLSONA 627 salada 57 40 03 Capacitat per a 10 persones • Piscina privada d’aigua Valentí ) Llar de Foc • Barbacoa • Calefacció • 5 Habitacions • 2( Banys Wi-Fi gratis • Pàrquing • Zona de Jocs: ping-pong, futbolí, bàsquet... www.agroviure.com
dĂŠjate cuidar Av. Pau Casals, 55 La Pineda Platja Tarragona 84
www.aquum.es
85
PROMOCIONS
QUALITAT
A prop teu
Adaptades al servei dels nostres clients i dels seus negocis
Garantim la màxima qualitat en el servei per a la satisfacció dels nostres clients
Líders en nombre de cash & carry a nivell nacional
Exclusiu per a professionals d’hostaleria i alimentació
TRACTE PERSONALITZAT
Assessorem als nostres clients per trobar la millor solució a les seves necessitats professionals
Comerco us desitja,
Bones Festes! 86
ASSORTIT Més de 20.000 referències. I entre elles, formats específics per donar resposta al sector de l’hostaleria i alimentació
Més de 40 cash al teu abast!!
www.comerco.es
Segueix-nos!
Oficines de Turisme de Catalunya
87
Plans de Pensions BBVA
“El que donaria per viure estius a l’hivern”
I si comences a donar-ho ara mateix? Porta’ns el Pla de Pensions i et donem un
3%
de bonificació, sobre qualsevol import.
Dona’t aquesta oportunitat. Pots fer-ho des de l’app de BBVA, bbva.es o a les nostres oficines.
Consulta a bbva.es les alertes de liquiditat, l’indicador de risc i el document amb les dades fonamentals per al partícip de cada Pla de Pensions. Informa’t de les condicions de la bonificació a bbva.es. Promoció vàlida des de l’1 d’octubre de 2017 al 31 de gener de 2018. El client s’ha d’adherir al Butlletí de Bonificació i mantenir-se en el Pla contractat almenys 5 anys. Entitat promotora 88 i dipositària: BBVA. Entitat gestora: BBVA Pensiones S.A. EGFP.
Creant Oportunitats
Oficines de Turisme de Catalunya
edita:
Tel. 93 249 7171 Tel. 973 071 222 89
28.600 km
14.800 km
50.800 km
90
23.200 km
45.700 km
PORTA’N S AQUEST AN I ET REAG UNCI A 300 € EN LAREM EX AL COMP TRES RAR TEU VEHIC EL LE!
Volkswagen Polo Edition 5p 1.0 BMT 44 kW (60 CV): Emissió de CO2 (g/km): 108. Consum mitjà (l/100 km): 4,8. *PVP recomanat a la Península i les Balears de 9.800 € per a un Volkswagen Polo Edition 5p 1.0 BMT 44 kW (60 CV) (IVA, transport, impost de matriculació, descompte de marca i concessionari i bonificació de Volkswagen Finance inclosos), si es finança a través de Volkswagen Finance EFC SA, segons condicions contractuals, un capital mínim de 8.450 €, amb una permanència mínima del finançament de 48 mesos. Oferta vàlida fins al 30/06/2017. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Polo Sport amb opcionals.
Servisimó Av. Barcelona, 19 Tel. 973 313 406 25300 Tàrrega
C. Alemanya, 32 Tel. 938 052 117 08700 Igualada
Av. Europa, XI - Pol. Golpark Tel. 973 602 963 25241 Golmés (Mollerussa)
91 www.servisimo.es
92
93
94
95
EL MÉS AVANÇAT DE LA SEVA CLASSE
AMB L’ÚLTIMA TECNOLOGIA DE CONNECTIVITAT I SEGURETAT DE SÈRIE: HONDA SENSING: exclusiu conjunt intel·ligent de 8 tecnologies de seguretat activa i assistència al conductor dissenyat per alertar de situacions que no preveus i perquè tu i els teus passatgers estigueu més segurs. MY HONDA: tecnologia de vehicle connectat que et permet interactuar amb el cotxe a través del teu smartphone amb accés a una gran varietat
de funcions, com ara geolocalització i alertes de seguretat. HONDA CONNECT: nova generació del sistema multimèdia que integra navegador, ràdio digital DAB, Apple CarPlay™ i Android Auto, que et
manté en contacte amb tot allò que t’agrada d’aquesta vida, com la teva música i els teus amics, controlat des d’una pantalla tàctil central de 7".
EMPORTA-TE’L COMPLETAMENT EQUIPAT PER 20.900 € o 170 € AL MES. Entrada 7.307,20 € I 36 quotes 170 € I Quota final 10.450 € I TAE 8,31% Consum mixt (l/100 km): 5,1. Emissions CO 2 (g/km): 117. PVP recomanat a la Península i les Balears per a Civic 1.0 VTEC TURBO Elegance Navi: 20.900 € incloent-hi IVA, transport, impost de matriculació, aportació del Concessionari, marca. (Oferta subjecta a finançament). Entrada 7.307,20 €, despeses d’obertura finançades 407,78 €. Import total del crèdit 14.000,58 €. 36 quotes de 170 € i 1 quota final de 10.450 €. Import total degut 16.570 €. Preu total a terminis 23.877,20 €. TIN 6,80%, TAE 8,31%. Oferta financera d’Honda Bank GmbH S.E. vàlida fins al 31/12/2017. Passats 3 anys, podràs quedar-te’l, canviar-lo o retornar-lo com a pagament de l’última quota. Subjecta a aprovació de l’entitat financera. *5 anys de garantia (3 anys de l’original + 2 d’extensió de garantia mecànica) sense límit de km, segons condicions contractuals a consultar a través de la Xarxa Honda. No inclou pintura metal·litzada ni despeses de matriculació.
96