TURISME CATALUNYA nº104 Agost 2023

Page 1


ESCALDES - ENGORDANY

l’aventura del pelegrí

info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com

Delegació de Barcelona: Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71

Delegació de Lleida:

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222

Director

Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com

Dept. Comercial

Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com

Dept. Producció i Redacció

Ivan Belilles, Dolors Gallofré i Noribel Jacobs produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Disseny Gràfic i Maquetació

Darío Mejón i Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com

Estudiant en pràctiques

Nico Ibañez

Dipòsit legal: L 177-2017

ISSN (Edició impresa): 2604-9627

ISSN (Edició online): 2604-9635

Publicació associada a
Amb el suport de

Canvieulacaraqueésagost

Fer cara d’agost vol dir fer cara de benestant. I és que l’agost és el mes festiu per excel·lència a casa nostra. Per a molts catalans arriba per fi el moment de gaudir d’unes merescudes vacances i molts pobles, viles i ciutats celebren la seva festa major aquest mes. Per ajudar-vos a fer cara d’agost us hem preparat una sèrie de reportatges perquè gaudiu de les vacances o dels dies festius viatjant per Catalunya i Andorra, pas a pas. Comencem?

Aquest mes, a Turisme us volem descobrir petits municipis, però de gran potencial; ideals per visitar durant aquest mes d’agost i dedicats a tots aquells que vulguin fugir de la calor. Ogassa, al Ripollès; Montseny, al Vallès Oriental; Centelles, a Osona; i Vilaller, a l’Alta Ribagorça. En aquesta revista també trobareu una guia per gaudir de sis estacions de muntanya del Pirineu català durant l’estiu. I, continuant amb paisatges muntanyosos, us atansem propostes d’oci i turisme a tres parròquies del Principat d’Andorra: Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria i Encamp. Per començar, us convidem a conèixer la població d’Ogassa, un municipi únic envoltat d’un preciós entorn amb nombrosos torrents i cims emblemàtics situat al bell mig del Ripollès. A Ogassa, entre altres activitats, podreu visitar les mines de carbó que van motivar el progrés del municipi i l’arribada del ferrocarril a la comarca l’any 1880.

Del Ripollès marxem cap al Vallès Oriental, on ens espera Montseny. Sabíeu que a més d’un massís i un parc natural també és un municipi? Doncs en aquesta edició d’agost us descobrim Montseny poble, una petita vila de muntanya amb vistes imponents i un gran nombre de peculiaritats, com ara un campanar inclinat. Si voleu conèixer més especificitats d’aquest poble no us perdeu el reportatge que li hem dedicat.

Ens traslladem al nord i us proposem fer cap a l’Alta Ribagorça, on trobareu Vilaller. Aquesta petita vila medieval també us ajudarà a combatre la calor d’agost. I, a més, gaudireu tant de la seva gran riquesa patrimonial, històrica i cultural, com del seu espectacular paisatge natural. A més, és a tocar el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

En l’edició d’aquest agost no ens hem oblidat de la platja. Som coneixedors que també tenim lectors a qui els agrada la calor i una de les millors maneres de gaudir-la és arran de mar. Per això, en aquest número de la revista trobareu propostes per escapar-vos al litoral català. D’entrada, us proposem una ruta per alguns dels fars més emblemàtics de la nostra costa. Des de la Punta del Fangar, a Deltebre, fins al far de Punta de s’Arenella, al Port de la Selva. Us expliquem les particularitats de quatre d’aquestes torres marítimes, excel·lents miradors del litoral i històricament lligades a misteris i llegendes i que transmeten una atmosfera màgica que ha servit d’inspiració per artistes de tots els gèneres. Un cop delectats amb les meravelloses vistes de la Mediterrània que us proporcionaran els fars, és hora de trepitjar la sorra i de remullar-se. A l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors teniu quatre platges i tres cales per triar on voleu estirar la tovallola. A Altafulla podeu fer tres quarts del mateix a la seva platja d’un quilòmetre de longitud. A més, si visiteu la Vila Closa d’aquesta població del Tarragonès entre el 17 i el 20 d’agost trobareu la Fira d’Artesans, un esdeveniment que converteix els carrers en un escenari viu de colors, olors i sons. Molt a prop d’Altafulla hi ha Creixell, vila on també podreu tastar aquest mar blau intens, el sol radiant i les platges de fina sorra daurada que donen nom a aquest paradís del sud de Catalunya.

Agost, a part de les vacances, també és el mes de les festes. Sabíeu que la setmana del 15 d’agost és quan més localitats celebren la seva festa major? Així que, si viatgeu per casa nostra, agafeu la ruta que agafeu, el més probable és que us topeu amb una d’aquestes.

Amb totes aquestes propostes esperem que aquest agost feu cara d’agost i gaudiu dels vostres dies d’oci.

Bones vacances i fins al setembre!

Província de TARRAGONA

Província de LLEIDA

Província de BARCELONA

Província de GIRONA

Principat D'ANDORRA

Conca d

Ando d rra

Al A t Ur Urgegell ll

rdananya a Ce C r

Cerdanya

So S lssonnès

Segarra

An A oi o a

d de

Al A t

Caamp

Beerg r ue u dà à Osona

Ri Ripoollllèès Bages

Pl P a de l’’Es E taany y

Gi G ro ronnès

Garrot o xa à Baix Emmpoordà

Se S lvva

Vallès è Orienta t l

Baaix i s Penedès Alt t

agon o ès s rragonès

Alt Camp (Valls)

Baix Camp (Reus)

Baix Ebre (Tortosa)

Baix Penedès (El Vendrell)

Montsià (Amposta)

Priorat (Falset)

Ga G rraf a Mo M ianès

Valllès s Occi c denttal a B Barc

Pene n dès Baix

Conca de Barberà (Montblanc)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Tarragonès (Tarragona)

Terra Alta (Gandesa)

Ll L ob o reeggat t

Maresm esm

Barcelonès

Alta Ribagorça (Pont de Suert)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Cerdanya (Bellver de Cerdanya)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Noguera (Balaguer)

Pallars Jussà (Tremp)

Pallars Sobirà (Sort)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Segarra (Cervera)

Segrià (Lleida)

Solsonès (Solsona)

Urgell (Tàrrega)

Val d'Aran (Vielha)

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Anoia (Igualada)

Bages (Manresa)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Barcelonès (Barcelona)

Berguedà (Berga)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Maresme (Mataró)

Moianès (Moià)

Osona (Vic)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Vallès Oriental (Granollers)

Andorra (Andorra la Vella)

Alt Empordà (Figueres)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Cerdanya (Puigcerdà)

Garrotxa (Olot)

Gironès (Girona)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Ripollès (Ripoll)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

Fars Catalunya de

bicats en indrets de gran interès paisatgístic, esdevenen excel·lents miradors del litoral. Tenen, a més, una aura de misteri i llegenda, potser perquè se’ls associa amb el bon funcionament de la navegació, des dels temps més remots. De nit, la seva llum crea una atmosfera màgica que ha inspirat artistes de tots els gèneres. Un far és una torre construïda arran de costa que porta en la seva part superior un llum potent per orientar en la navegació. La seva funció ancestral era la d’orientar i servir de punt de referència als navegants de totes les èpoques. Els fars aporten un element de tranquil·litat als navegants: no és el mateix arribar a les envistes d’una nova costa amorfa i desconeguda, que identificar-hi un far. Cert que avui dia tothom porta sistemes de navegació tecnològics, però un GPS no deixa de ser una màquina freda, mentre que el far és, materialment i espiritualment, una claror en la nit. Els fars són els elements més destacats del paisatge costaner i, a Catalunya, se’n compten més d’una vintena entre el Port de la Selva i el delta de l’Ebre.

Actualment, el futur dels fars rau en el seu passat, en el paper com a testimonis de formes de vida i de treball pertanyents a temps pretèrits, alhora que al seu valor arquitectònic i paisatgístic. En destaquem quatre.

Far de la Punta del Fangar (Deltebre)

El far del Fangar o la Faroleta indica als vaixells la proximitat de la punta del Fangar, al municipi de Deltebre. El far projecta una llum, blanca, intermitentment cada 12 segons i té un abast de fins a 12 milles mar endins. Per la seva singularitat i com destaca en l’entorn àrid, el far del Fangar constitueix un dels símbols arquitectònics i paisatgístics més característics de les Terres de l’Ebre. La construcció actual data de 1972, tot i que es té constància d’un primer far l’any 1864.

Far

de s’Arenella (Port de la Selva)

A 22 metres sobre el mar i ubicat al petit cap que li dona nom trobem el far de la Punta de s’Arenella vigilant l’entrada al final de la badia del Port de la Selva. Fou inaugurat l’any 1913 després de buscar el millor emplaçament per donar servei a les embarcacions que navegaven al nord del cap de Creus. És el primer far de la Costa Brava de nord a sud i garanteix unes excel·lents vistes de la zona en general i de Llançà en particular.

El cap de Sant Sebastià delimita l’extrem sud del golf de Lleó i la seva situació fa que històricament hagi estat punt de recalada de vaixells. Aquest icònic far i l’edifici on es va construir a mitjans del segle XIX s’alça 169 metres sobre el mar, i la seva situació li atorga el privilegi de posseir una de les millors vistes panoràmiques de la Costa Brava. La seva llum arriba fins a 32 milles nàutiques, el més potent del litoral català.

Far de Calella (Maresme)

Situat al cim d’un promontori d’uns 50 metres d’altitud, al lloc on ara hi ha el far, hi havia hagut una antiga torre de guaita i defensa, artillada, que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates. L’actual edifici es va estrenar l’any 1859 i s’estructurava en el servei de far i tres habitatges. A l’exterior del far, es pot gaudir d’un excel·lent mirador amb vistes privilegiades de la ciutat de Calella, del conjunt del mar i la costa, i de les muntanyes del parc del Montnegre i Corredor.

Far de Sant Sebastià (Palafrugell)
Viu l’estiu a les estacions de muntanya del

La divisió turística de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) us convida aquest estiu a desconnectar de la rutina i connectar amb l’entorn de paisatges únics com els que es troben a les estacions d’esquí i muntanya de la Molina, Vallter, Vall de Núria, Espot, Port Ainé i Boí Taüll. Totes sis conformen equipaments turístics ideals per gaudir de la natura del Pirineu català mitjançant l’esport i l’oci.

La divisió turística de Ferrocarrils de la Generalitat us convida a 6 equipaments ideals per gaudir de la natura mitjançant l’oci i l’esport

Un dels objectius de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és fomentar i impulsar l’activitat turística i la pràctica de l’esport al voltant de les estacions de muntanya, també a l’estiu. Al Pirineu català, FGC en gestiona sis: la Molina, Vall de Núria, Vallter, Espot, Port Ainé i Boí Taüll, i ofereix a totes aquelles famílies i grups d’amics que vulguin explorar la muntanya de manera saludable un seguit d’experiències úniques. Així mateix, FGC també gestiona el Parc Astronòmic del Montsec, a Àger, el millor indret de Catalunya per observar l’univers.

L’oferta d’activitats d’estiu de FGC és diversa i per a tots els públics: viatges panoràmics en remuntador a diferents punts de les estacions, ideals per a contemplar el paisatge; sortides de senderisme per l’entorn dels parcs naturals als quals donen accés aquests elevadors; rutes de ciclisme de carretera o de muntanya en circuits traçats per a tots els nivells, i activitats d’un perfil més lúdic i familiar a la base de les estacions per al gaudi en família d’un dia a l’alta muntanya.

A més, les estacions de muntanya de FGC són equipaments turístics que fomenten la sostenibilitat del territori i estan compromesos en la lluita contra l’emergència climàtica. També la transformació digital és un altre dels avantatges que FGC està aplicant a tots els seus actius turístics amb l’objectiu d’oferir un millor servei i que s’ha traduït en la instal·lació de noves màquines de venda i recollida de bitllets als punts d’accés a les es-

tacions. FGC manté també l’aposta pel Club Pirineu365, una eina per afavorir la desestacionalització i un programa de fidelització amb avantatges exclusius per a tots els usuaris. A continuació us presentem les propostes de les sis estacions de muntanya i del parc astronòmic del Montsec per a aquest estiu. Gaudiu-les!

tan divertida com tu vulguis

Situada entre les comarques de la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà, la major part de l’estació es troba al municipi d’Alp, amb una cota mínima de 1.667 m i una màxima de 2.537 al Cim de la Tosa. A les portes del Parc Natural del Cadí-Moixeró, aquesta estació gironina és un magnífic centre d’esport i aventura en plena natura per a tots els públics els 365 dies de l’any. Com a activitats que ofereix destaquen: Passeig panoràmic en Telecabina, circuits de descens i enduro de BTT, senderisme, excursions en Segways i, pels més petits, la ruta de la interpretació de la fauna, tubbing, llits elàstics i el parc d’aventura dels Arbres, entre altres. Com a novetat, l’estació de la Molina ha instal·lat un nou punt de càrrega per a vehicles elèctrics a la zona d’Alabau.

una vall única

L’estació de muntanya Vall de Núria, d’una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, en el terme de Queralbs (Ripollès), i és un equipament amb un perfecte equilibri entre relaxació, cultura i natura.

Envoltat de cims que freguen els 3.000 m i d’on neixen multitud de fonts i torrents, només s’hi pot accedir amb l’històric Cremallera de Núria o bé caminant. L’estació ofereix activitats per tota la família com passejos en barca o canoa pel llac, rutes a cavall o poni i visites al Santuari de Núria. També hi ha el parc lúdic, un espai pensat per a la diversió dels més petits on podran fer activitats com karts de muntanya, circuits de patinets, piscina sensorial, jocs d’equilibri, tubbings, llits elàstics i tirolina, entre altres. Vall de Núria inaugura aquest any l’exposició centenari Josep Danés, que commemora els 100 anys de la primera pedra de la remodelació del Santuari executat per aquest arquitecte noucentista.

endinsa’t al cor de l’alta muntanya

Vallter és l’estació de muntanya més oriental del Pirineu català i, des de la seva cota més alta (2.535 m), es pot veure el golf de Roses. Situada en un entorn únic, amb paisatges de gran bellesa al bell mig del circ d’origen glacial de Morens-Ull de Ter i a 2.000 m sobre la vall del riu Ter, dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. És un indret acollidor i familiar on podreu fer passejos en telecadira, senderisme o ciclisme, i que és visitable tot l’any. Entre les activitats que proposa Vallter hi ha el passeig en telecadira, on gaudireu d’unes vistes úniques des del Mirador-Balcó de la Costa Brava, on es pot veure el naixement del riu Ter i albirar tot el territori. Un cop dalt el mirador, trobareu nombroses rutes de senderisme per descobrir l’entorn de l’estació. Vallter estrena aquesta temporada d’estiu tres circuits d’orientació per a tots els nivells.

un paratge únic

Boí Taüll es troba en un paratge únic, a les portes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels indrets més espectaculars del Pirineu català amb cims que superen els 3.000 m, zones de glaceres del Quaternari i gairebé 300 llacs, rius i cascades. Culturalment, els municipis de Boí i Taüll són un referent del Romànic català, amb les esglésies de Sant Joan i de Sant Climent, respectivament. El conjunt fou declarat patrimoni mundial de la Unesco. Als seus atractius naturals i culturals cal sumar-hi unes condicions excepcionals per a la pràctica de l’astronomia. Entre les activitats d’estiu destaquen les rutes guiades amb e-bike, en què es donen a conèixer als visitants les particularitats de la flora i la fauna autòctona del Pirineu, així com els llocs d’interès, cultura i tradicions de l’Alta Ribagorça.

joies al Pallars

Les estacions de muntanya d’Espot i Port Ainé són les joies del Pallars Sobirà. Durant l’estiu, ambdues estacions col·laboren en la promoció turística del territori, que ofereix multitud de propostes per tots els públics Entre d’altres, la destinació pallaresa destaca per les activitats esportives d’aventura que n’esdevé bressol i pionera. També estan properes al parc natural d’Aigüestortes i Estany de St. Maurici

Port Ainé forma part de la destinació Pirineus-Noguera Pallaresa i els municipis que l’engloben ofereixen diversos espais naturals i culturals ideals per a les escapades i vacances familiars que us permetran gaudir de l’Alt Pirineu en qualsevol època de l’any. Al poble d’Alins, prop d’aquestes dues estacions, es troba la via ferrada del Salt del Botanal. Ponts penjants, murs verticals i passos aeris que conformen un circuit molt dinàmic amb arribada al mirador del Botanal, el punt més emblemàtic de la famosa baixada de falles d’Alins

FGC també gestiona el Parc Astronòmic del Montsec, situat a Àger (Noguera), el millor indret de Catalunya per observar el cel i que compta amb el segell internacional Starlight que ho acredita.

La visita al parc contempla tres activitats: el pla netari l’Ull del Montsec (on s’emeten projecci ons i l’obertura de la cúpula per tal de veure el cel real), el parc de telescopis (amb telescopis per l’observació del cel nocturn i també del sol), i exposicions interactives permanents. Desco briu l’univers com mai l’havíeu vist

+ informació: www.turismefgc.cat

Viu la natura amb el

El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una institució catalana esportiva i cultural, declarada entitat d’utilitat pública amb gairebé 150 anys d’història. Té com a objectiu principal el foment, el desenvolupament, la formació i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva en el medi natural de tota la ciutadania, incloent-hi tota mena d’activitats a la muntanya o relacionades.

El CEC es va fundar l’any 1876 i des de la seva fundació ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament de l’excursionisme a Catalunya. L’entitat ha estat pionera en la creació de rutes, senyalització de camins, refugis de muntanya i altres infraestructures necessàries per a la pràctica de l’excursionisme i l’alpinisme.

El CEC compta amb un ampli grup de voluntaris i guies professionals de tot Catalunya que organitzen activitats i sortides tant pels seus socis i sòcies com pel conjunt de la societat.

El CEC promou una sortida endreçada i segura a la natura, per poder gaudir de l’entorn natural de manera responsable. A través de l’Escola de Muntanya ofereix una àmplia varietat de cursos, tallers i formació (teòrica i pràctica) d’adults per a tots els nivells, des dels principiants fins als més avançats.

L’Escola de Muntanya d’adults del CEC és un centre pioner en l’àmbit europeu en la formació tècnica de muntanya. En l’actualitat ofereix més d’una vuitantena de cursos de formació repartits durant tot l’any i dirigits per un equip de tècnics esportius d’alt nivell. Els objectius principals de l’Escola d’adults són iniciar, formar i perfeccionar els participants en les disciplines de muntanya –tinguin el nivell que tinguin–, divulgar el coneixement amb aprenentatge de qualitat, conscienciar els participants dels riscos existents, fomentar una pràctica segura d’aquestes disciplines i difondre els valors que defineixen el CEC entre la ciutadania.

El CEC compta amb una assegurança inclosa en la quota anual d’associats, i que cobreix tant en l’àmbit nacional com internacional els possibles rescats i l’atenció mèdica que es pugui necessitar.

Una de les funcions importants del CEC és la protecció i conservació de l’entorn natural. L’entitat fomenta el respecte per la natura i promou la pràctica d’un excursionisme sostenible, que minimitzi l’impacte humà sobre el medi ambient.

El CEC va ser el primer club esportiu del món en obtenir la certificació que ratifica l’alineació del seu sistema de gestió amb els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’agenda 2030 de les Nacions Unides, marcats amb la finalitat d’erradicar la pobresa, protegir el planeta, promoure la igualtat social i de gènere i assegurar una vida digna per a tothom.

A través de l’Escola de Muntanya ofereix una àmplia varietat de cursos, tallers i formació per adults per a tots els nivells

Al llarg dels anys, el CEC ha establert col·laboracions amb altres entitats nacionals i internacionals relacionades amb l’excursionisme, l’alpinisme, la ciència i la cultura, fomentant l’intercanvi d’experiències i coneixements

Tota la informació sobre els cursos es pot trobar al web cec.cat

Taga, Sant Amand i el Puig Estela, i compta amb un patrimoni romànic repartit pels seus diferents nuclis i amb un passat marcat per la revolució minera. Vine i gaudeix d’aquest paradís pels excursionistes, pels amants de la història i de la natura.

Ogassa limita amb els pobles de Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Campdevànol. Està format per cinc veïnats, dels quals només dos són nuclis urbans, Santa Maria de Vidabona, i Surroca de Baix i el barri del Prat del Pinter.

Aquest municipi és conegut arreu de Catalunya per les mines de carbó que s’explotaren entre finals del segle XVIII i el 1967. Aquestes foren les responsables de l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880, a fi de traslladar ràpidament el carbó cap a Barcelona. Un altre factor econòmic que va ajudar a créixer Ogassa van ser les indústries cimenteres Balaguer i Benet. També consta d’altres atractius de visita turística com la gran diversitat de vegetació, gràcies a la seva gran extensió, que ofereix la possibilitat de passejar per boscos de pi roig, roure, faig i bedoll. A més de poder contemplar zones de matoll i àrees de pastura d’alta muntanya, el territori promou tenir una diversitat de flora que contribueix al fet que hi visqui una fauna molt variada.

Tot això conforma uns paisatges excepcionals i únics, fent d’aquesta zona un lloc idíl·lic. Les coves i les baumes formen part de tot el seu atractiu que crida als amants de la natura, ja que s’hi crea una vegetació exuberant.

El cim més emblemàtic, de més alçada de la serra i alhora de l’interior del Ripollès, és el

Taga (2.035 m)

El municipi és creuat per nombrosos torrents, on l’abundància d’aigua es fa evident amb unes diferents fonts que brollen dins del municipi, anomenades La Nina, la Mona, la Dou, Can Xisquet, el Miner, del Freixe i la font Gran, que donen cos al poble. La Nina el 1987 va permetre a la població rebre una distinció com a “Vila en flor de Catalunya”. Una extensa orografia permet a l’excursionista adorar les muntanyes amb els seus respectius cims i gaudir de diversos punts emblemàtics d’aquesta situació, com la Serra Cavallera, situada al nord del municipi, on hi ha les muntanyes més importants d’Ogassa.

El cim més emblemàtic, de més alçada de la serra i alhora de l’interior del Ripollès, és el Taga (2.035 m), amb la característica forma de mugró, punt des d’on es pot contemplar la Serra d’Encija, el Pedraforca, la Serra del Cadí, el Puigllançada i la Tossa d’Alp. Altres cims, però de menys altitud serien el Puig Estela (2.007 m), el Puig de Coma d’Olla (1.930 m), el Puig del Pla de les Pasteres (1.893 m) i la Portella d’Ogassa(1.790 m). D’altra banda, igual d’important que la resta, aquest municipi compta amb la muntanya de Sant Amand (1.854 m), un punt de referència per als excursionistes, situada entre el coll de Jou, al nord, i el coll de Corones o de Saltor, al migjorn. La seva presència visible des de la plana de Vic, fa que es conegui com a “El Balcó del Ripollès”.

Mines de carbó, fòssils i una extensa vegetació, un conjunt de característiques que el fan especial per a tothom que el visiti

El municipi és creuat per nombrosos torrents, on l’abundància d’aigua es fa evident amb unes diferents fonts que brollen dins del municipi, anomenades La Nina, la Mona, la Dou, Can Xisquet, el Miner, del Freixe i la font Gran, que donen cos al poble. La Nina el 1987 va permetre a la població rebre una distinció com a “Vila en flor de Catalunya”. Una extensa orografia permet a l’excursionista adorar les muntanyes amb els seus respectius cims i gaudir de diversos punts emblemàtics d’aquesta situació, com la Serra Cavallera, situada al nord del municipi, on hi ha les muntanyes més importants d’Ogassa. El cim més emblemàtic, de més alçada de la serra i alhora de l’interior del

Capella de Santa Bàrbara

Església de

Sant Martí de Surroca

Ripollès, és el Taga (2.035 m), amb la característica forma de mugró, punt des d’on es pot contemplar la Serra d’Encija, el Pedraforca, la Serra del Cadí, el Puigllançada i la Tossa d’Alp. Altres cims, però de menys altitud serien el Puig Estela (2.007 m), el Puig de Coma d’Olla (1.930 m), el Puig del Pla de les Pasteres (1.893 m) i la Portella d’Ogassa(1.790 m). D’altra banda, igual d’important que la resta, aquest municipi compta amb la muntanya de Sant Amand (1.854 m), un punt de referència per als excursionistes, situada entre el coll de Jou, al nord, i el coll de Corones o de Saltor, al migjorn. La seva presència visible des de la plana de Vic, fa que es conegui com a “El Balcó del Ripollès”.

El municipi té, en el subsol, materials petris formats en diversos períodes geològics. Així doncs, pels aficionats a la geologia, Ogassa és el seu paradís, degut a la gènesi del carbó vinculada totalment amb els fòssils, i aquesta població n’està repleta. Aquest fet fa que Ogassa tingui un seguit de detalls monumentals que engloben el seu terreny, on es pot contemplar cims, fòssils i itineraris que complementen a la perfecció aquesta població.

Per al més curiós, a qui li agrada la història o l’excursionista que li interessa conèixer les arrels més remotes del municipi, Ogassa dona l’oportunitat d’endinsar-se al període medieval gràcies a tot el patrimoni arquitectònic basat en nombroses esglésies romàniques.

Església de Santa Maria de Vidabona

Gaudir de tota l’arquitectura més íntima i personal que llueixen aquestes parròquies fa indispensable visitar la de Sant Julià de Saltor (s. XI), Santa Maria de Vidabona XIII) i la capella de Santa Bàrbara 1882), la qual fou edificada pels miners perquè els protegís de la feixuga tasca minera. Altres indrets també inte ressants són l’església de Sant Martí d’Ogassa (s. XI) i Sant Martí de Sur roca (s. XI).

La ramaderia ha estat i és una de les principals fonts d’ingressos per l’economia del municipi. La majo ria del bestiar pastures en les fo rests comunals d’Ogassa i de Surro ca. Hi ha varietat de bestiar, però vaques i ovelles són les que dibuixen el paisatge Ogassenc. A l’estiu, pastu ren a la part alta del municipi, en canvi, a l’hivern es poden veure als vessants de menys altitud.

No obstant això, “La Festa Major” deveniment més important de la població, que té lloc el primer cap de setmana de desembre. No hi falten les misses, les sar danes, els balls típics i concerts. Les festes que es van celebrar fins a la formació dels nuclis miners estan relacionades amb les primitives esglésies del municipi. “La festa de la Germandat” se celebra a l’estiu i té una durada de tres dies, on les diferents activitats estan pensades per a totes les edats i on gaudeixen petits i grans.

Ogassa és creuat per nombrosos torrents, on l’abundància d’aigua es fa evident amb unes diferents fonts que brollen dins del municipi

Segueix

“El Museu Miner d’Ogassa” llueix més bonic que mai gràcies a la rehabilitació ha sofert en els últims anys. Ha estat un procés llarg, però satisfactori, on la implicació dels veïns del poble ha sigut primordial. de diferents donatius, el projecte va anar creixent fins a convertir-se en el museu d’avui en dia, senzill, però amb diferents apartats que recorren el passat miner. Aquest museu presenta la vida minera d’Ogassa al llarg dels anys i un recorregut de la història d’Ogassa. En aquest podreu trobar la reproducció d’una mina per poder-se submergir en un viatge al passat, a més de diferents fonts documentals i objectes de l’època.

Visites guiades a les mines de Carbó:

El municipi d’Ogassa tenia més d’una vintena de mines que van funcionar entre finals del XVII i l’any 1967. Van motivar el progrés del municipi i l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880. Bona prova d’aquesta prosperitat econòmica en són els 1.578 habitants que tenia el municipi d’Ogassa l’any 1900. Tot i disminuir gradualment el nombre de tones extretes de carbó, les mines van restar actives fins a l’any 1967 que es van tancar. Actualment, se’n poden visitar algunes.

El municipi d’Ogassa tenia més d’una vintena de mines que van funcionar entre finals del XVII i l’any 1967 ique van motivar el progrés del municipi i l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880

Entrar a les mines de carbó d’Ogassa és tota una aventura per viure en família. Podreu fer un recorregut d’uns 200 metres per dins de la mina i amb l’ajuda d’un frontal veureu com era una mina per dins. Durant la visita guiada coneixereu l’estreta relació entre la població i la companyia minera

Camí de la Font Gran, s/n 17861 SANT MARTÍ D’OGASSA (Girona) Tel. 676 05 23 72

Descobreix la Girona Episcopal:

Comencem el nostre recorregut pel Museu d’Art de Girona, un veritable tresor que t’obre les portes a l’art català des dels segles X al XXI. Ubicat a l’antic Palau Episcopal, aquest museu acull una de les col·leccions més importants de l’art de la regió. Durant la visita, podràs contemplar obres pictòriques i escultòriques de diferents èpoques i estils (romànic, gòtic, Renaixement, barroc, realisme, modernisme i noucentisme), amb sales dedicades a la ceràmica, el vidre i l’art litúrgic. L’itinerari per l’exposició permanent comença amb un fragment de làpida paleocristiana procedent d’Empúries, i entre les peces més rellevants de la col·lecció destaquen el conjunt litúrgic de

Una visita única per als amants de l’art i la història

Girona Episcopal és una proposta per explorar tres monuments excepcionals que encapsulen la riquesa cultural de la ciutat de Girona: el Museu d’Art- Palau Episcopal, la Catedral i la basílica de Sant Feliu. Amb una entrada conjunta i un preu reduït (12 €) podràs endinsar-te en un viatge fascinant a través de segles de llegat artístic i arquitectònic, tot passejant pel barri vell de la ciutat.

Sant Pere de Rodes del segle IX, el Martirologi d’Usuard (un llibre miniat del segle XV) i un dels conjunts de retaules més notables dels segles XV i XVI. A més, es poden admirar obres destacades del Renaixement i del Barroc catalans. La visita es clou amb una representació de pintors dels segles XIX i XX vinculats a Girona, com ara Urgell, Vayreda, Rusiñol, i Bertrana. A més de l’exposició permanent, les sales d’exposicions acullen periòdicament interessants exposicions temporals.

A continuació, ens dirigim cap a la majestuosa Catedral de Girona, una joia arquitectònica construïda entre els segles XI i XVIII. Amb la seva imponent nau gòtica, que ostenta el rècord de ser la

més ampla del món amb els seus 22,80 metres, la catedral impressiona des del primer moment. No et perdis el claustre romànic ni la façana barroca, amb la seva famosa escalinata. Al Museu-Tresor, tindràs l’oportunitat de contemplar objectes de valor incalculable, com el Beatus de Girona, manuscrit miniat del segle X o el famós Tapís de la Creació del segle XI, una peça excepcional en l’art medieval d’Occident.

Finalment, arribem a la Basílica de Sant Feliu, antiga catedral de Girona fins al segle X i un dels exemples més destacats de l’art gòtic català. En el seu interior, es conserven obres d’art notables, com un conjunt de vuit sarcòfags paleocristians i l’escultura del Crist jacent del segle XIV.

Deixa’t portar per l’atmosfera mística i contempla la bellesa que es respira a cada racó d’aquest lloc sagrat.

Girona Episcopal és molt més que una simple visita turística. És una oportunitat per endinsar-te en la grandesa de l’art i l’espiritualitat. Descobreix la màgia de la Catedral, el Museu d’Art i Sant Feliu, i deixa’t captivar per la riquesa cultural que Girona té per oferir

“Endinsa’t en un viatge fascinant per la riquesa cultural de la ciutat amb un recorregut per la Catedral, el Museu d’Art i la basílica de Sant Feliu”

el paradís de les platges naturals de la Costa Daurada

La platja del Torn

és una d’aquestes platges privilegiades pel seu excel·lent grau de conservació natural. Destaca el seu illot amb les restes d’una torre de vigilància medieval al cim. Es tracta d’una platja naturista de renom internacional, que forma part d’un espai d’interès natural denominat La Rojala-Platja del Torn De fet, ha estat reconeguda en més d’una ocasió com una de les millors platges d’Europa.

Quatre platges i tres cales. Aquest és el nombre d’arenals que atresora l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors. Quant a les platges, el destí compta amb les de l’Arenal, la Punta del Riu, la del Torn i la de l’Almadrava. Totes són platges llargues, d’aigües transparents i que destaquen per la tranquil·litat que es respira en elles i l’entorn natural que les envolta. A més, a totes hi llueix la Bandera Blava com a mostra dels serveis disponibles i qualitat de les aigües. Unes platges ideals per gaudir amb tota la família i els amics.

La platja de la Punta del Riu

al costat del Port Esportiu de l’Hospitalet de l’Infant, és un lloc idoni per a la pràctica d’esports nàutics. Al seu costat hi ha la desembocadura del riu Llastres, un bon exemple de zona humida mediterrània.

La platja de l’Arenal

és la més gran de l’Hospitalet de l’Infant i la més pròxima al poble. És una platja ampla, amb dues cares diferents: a la part nord, és una platja urbana, amb una oferta d’activitats diversa i molt adequada per a les famílies amb nens, gràcies a la poca profunditat; i en la part sud, és una platja natural amb dunes plenes de vegetació mediterrània

Cala Bea

és una petita platja d’aigües tranquil·les i sorra fosca, envoltada de muntanyes a tocar de l’espai natural protegit de la Rojala-Platja del Torn. A causa de la bona qualitat de l’aigua i a la presència de posidònia, és un lloc excepcional per a la pràctica del submarinisme de superfície on hi ha situada una ruta submarina per a gaudir del fons marí.

La platja de l’Almadrava

destaca per la seva tranquil·litat, les aigües transparents i el seu passeig marítim privilegiat, des d’on es poden veure les pintoresques cases blanques del nucli de població que porta el mateix nom.Si hi ha ganes de visitar i banyar-se en cales recòndites, amagades entre les roques i totalment naturals, l’Hospitalet de l’Infant disposa de tres cales que contrasten entre elles. D’una banda, tenim la cala Justell, una platja 100% natural en la qual només trobarem mar, sorra i vegetació. Està situada, a més, en una zona humida catalogada que s’ha recuperat els últims anys.

Els que prefereixen alternatives d’oci més relacionades amb l’esport tenen al seu abast una oferta d’activitats nàutiques com a caiacs, paddle surf, vela, snorkel, etc. A més, si ets un apassionat de la navegació, l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors compta amb un Port Esportiu amb tota mena d’embarcacions

Com podeu comprovar, les platges i cales de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors són un lloc ideal per a gaudir en família per la tranquil·litat dels seus arenals poc massificats, les múltiples opcions d’oci a l’aire lliure i l’entorn natural que les emmarca. El Mediterrani acaricia el peu de les muntanyes del municipi perquè l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors és el lloc on la mar es fa muntanya

La platja de la Cova del Llop Marí

és una petita cala envoltada de muntanyes i de sorra fina, que forma part de l’espai natural protegit de la cova del Llop Marí.

Més informació a: www.hospitalet-valldellors.cat

imatge de ©Rafael López-monné

Gaspatxo,

El plat estrella de l’estiu

ingredients

• 6 tomàquets madurs

• ½ cogombre petit

• ½ pebrot verd

• 2 llesques de pa de pagès

• 3 cullerades d’oli

• 500 ml d’aigua

•1 culleradeta de vinagre

El gaspatxo és d’aquests plats tradicionals que ajuden a combatre la calor i que aporta beneficis saludables a l’organisme. Hidrata, refresca, no engreixa i és ric en fibra, vitamines i minerals, característiques que el fan nutricionalment acceptable.

El gaspatxo és, generalment, baix en calories perquè està fet a base de vegetals i, si no compta amb grans quantitats d’oli i pa, suposa un plat totalment saludable. L’aigua és un element clau en la preparació del gaspatxo i, per tant, com més aigua, menys calories. Com és un plat elaborat a partir d’aliments crus i naturals, el gaspatxo té grans quantitats d'antioxidants, en especial el licopè. Un compost que es troba al tomàquet i que ajuda al bronzejament de la pell, així com també en la seva hidratació, juntament amb la vitamina C que li aporta el pebrot. Entre altres beneficis té els minerals ferro, fòsfor i calci i les vitamines A i E.

El gaspatxo compta amb grans avantatges nutricionals que milloren el benestar del nostre organisme. Tant és així que, nombrosos experts de l’àmbit de la nutrició i dietètica consideren el gaspatxo una beguda isotònica pel alt contingut en aigua i sals minerals, ajudant a mantenir un nivell d’hidratació òptim durant els mesos més calorosos de l’any. A més, aquest plat, ajuda a depurar l’organisme i eliminar residus que intoxiquen la pell

• sal al gust

Elaboració

Primerament, neteja de manera acurada tots els vegetals. Utilitza la molla de les llesques de pa, talla-les primer a tires i després a daus i ho introdueixes al recipient de la batedora. A continuació, amb els tomàquets ben nets, amb un ganivet talles la tija, els trosseges i els els col·loques a la batedora. Pela el cogombre (guarda’n un tros per al final), el gra d’all i el pebrot, pica-ho al teu gust i barreja-ho tot amb la resta d’ingredients a la batedora. Afegeix l’aigua, l’oli i el vinagre i el polsim de sal. A continuació ho tritures tot. Una vegada estigui tot ben barrejat, ho passes per un colador i ho fiques a la nevera durant una hora perquè estigui ben fresquet. En el moment de servir-ho, pica el cogombre, el pebrot i els empolses per la superfície.

Aquesta sopa freda, elaborada a partir d’hortalisses fresques, és una molt bona opció per als àpats d’estiu

El pintoresc poble d’Altafulla combina magistralment la seva rica història i el seu encant estival. Durant l’estiu, aquesta bonica localitat es converteix en un destí turístic popular, en part gràcies a la platja, però també per la seva Fira d’Artesans, un esdeveniment cultural únic que atreu visitants de tot arreu. El nucli antic d’Altafulla és un autèntic tresor històric. Els seus carrers empedrats i edificis ben conservats ens transporten a èpoques passades. La Vila Closa ha estat declarada bé cultural d’interès nacional, i passejar-hi és com emprendre un viatge en el temps. El castell, una imponent fortalesa que domina el paisatge, és una icona del municipi i ofereix vistes panoràmiques de la costa i el mar Mediterrani. L’església de Sant Martí, amb el seu magnífic campanar, és un altre dels atractius arquitectònics que val la pena visitar. La plaça del Pou, amb el seu encant típic dels pobles mediterranis, és un lloc ideal per relaxar-se i gaudir de l’ambient.

L’estiu és la temporada alta a Altafulla i es respira plenament energia i vitalitat. Les

den a fer un bany refrescant i gaudir de diverses activitats aquàtiques

Les guinguetes i restaurants diversos que hi ha distribuïts ofereixen plats típics deliciosos de la zona, perfectes per degustar a l’aire lliure i contemplar el mar. Les tardes d’estiu, de fet, es presten a fer caminades relaxants pel passeig marítim o a l’ombra dels carrers del nucli antic.

Un dels esdeveniments més destacats de l’estiu a Altafulla és la Fira d’Artesans Se celebra anualment i atreu visitants de totes les edats i procedències. L’esdeveniment té lloc a la Vila Closa i als seus voltants, i converteix els carrers en un escenari viu de colors, olors i sons.

La Fira d’Artesans, que enguany celebra el seu 25è aniversari, reuneix una àmplia varietat d’artesans i artistes locals així com d’altres llocs de Catalunya i l’Estat. Els visitants hi poden trobar una gran selecció de productes artesanals, des de ceràmica i joieria fins a tèxtils i productes gastronòmics

A més de les exposicions de productes, la fira ofereix diverses activitats i tallers per a l’entreteniment de tota

Altafulla, amb el seu encant històric i ambient estival, és un destí que ofereix el millor del millor. L’ambient d’estiu el converteix en un lloc ideal per gaudir d’unes vacances inoblidables. I la Fira d’Artesans, amb la seva mostra de talent i creativitat, afegeix un toc especial a l’experiència, una oportunitat única per endinsar-se en la cultura i l’art Qui cerqui un destí que combini història, platja i cultura, que sàpiga que Altafulla és, sense cap mena de dubte, una opció que no decebrà

L’esdeveniment té lloc a la Vila Closa i als seus voltants i converteix els carrers en un escenari viu de colors, olors i sons

es destinacions de platja sembla que només siguin per a l’estiu, però poblacions com Creixell ens confirmen el contrari. Les tardes de passeig per les zones costaneres mentre gaudim del temps de tardor conviden a explorar tots els secrets d’aquesta població. Des del seu mirador privilegiat a 48 metres d’altitud sobre el nivell del mar, Creixell domina tota la Mediterrània més oriental de la Costa Daurada. Està situat a 18 km de Tarragona, a 25 km de Port Aventura i a 81 km de Barcelona. Disposa de gairebé 2 km de platja de sorra daurada i fina, on la platja del Gorg conversa encara les tradicionals dunes amb flora i fauna autòctones i està catalogada com Espai d’Interès Natural. Creixell té un nucli històric ple d’encant, ben conservat i amb ric patrimoni arquitectònic considerats béns culturals d’interès nacional; se’n destaca el seu Castell, les tres torres medievals de guaita i defensa (Cal Cabaler, Cal Jeroni i Ca la Miquelina), l’Església de Sant Jaume i el coronament modernista del campanar, obra de l’arquitecte Jujol, res-

taurat fa quatre anys. El Castell és una propietat privada i no és visitable. Cal Cabaler i l’Església sí que són visitables. Creixell és conegut per la seva meravellosa zona costanera, disposa de dues magnífiques platges de sorra blanca i aigües poc profundes, idònies per practicar esports nàutics o gaudir d’un dia en família. Els seus quasi dos quilòmetres de llargada i 40 d’amplada, en el tram central de la platja que comparteix amb Torredembarra i Roda de Berà, es formen la platja de Creixell i la platja del Gorg.

A la platja de Creixell hi ha unes antigues cases de pescadors conegudes històricament com les Botigues de Mar i, ara, compartides amb les de nova construcció que es troben a tocar de la platja. En aquesta zona marítima hi ha el Club Nàutic, amb la base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de temporada on fan activitats diürnes i nocturnes per dinamitzar les vacances d’estiuejants i creixellencs i creixellenques.

Tota la zona de la platja del Gorg és considerada un espai d’Interès Natural Protegit, on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat.

Un dels seus valors principals és la baixa ocupació i la bonica sensació d’estar en un paratge natural entre dunes i aiguamolls. El clima i el terreny de Creixell permet que s’hi conservin les dunes amb flora i fauna autòctona.

Cal saber que, el Gorg forma part de l’Espai Protegit dels Muntanyans de Torredembarra i la platja ha estat guardonada el 2018 amb la certificació de Platja Verge de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. La platja de Creixell és una àrea d’importants va-

lors botànics, que acull algunes espècies i comunitats relictuals. Hi són representades diverses zones psammòfiles (són aquelles vegetacions adaptades a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals) i halòfiles (són els organismes vegetals o microbians adaptats a viure en medis salins o, per extensió, en medis amb una pressió osmòtica important) de litoral. Les característiques ecològiques singulars del Gorg del Creixell són ideals pel refugi i descans de moltes espècies d’aus com l’esplugabous, el martinet blanc d’entre les espècies de limícoles, la presència del corriol camallarg, el gros, el bec d’alena i corriol camanegre que hi podria criar.

Quan a l’herpetofauna és especialment interessant la presència de diverses espècies meridionals com ho són la sargantana cua-llarga, la sargantana comuna i la sargantana cua-roja; aquesta última considerada un dels

rèptils més amenaçats de Cata lunya. Els sorrals també acullen una fauna invertebrada caracterís tica d’aquest ambient particular.

Les activitats de senderisme i BTT són l’enllaç perfecte que combina amb l’entorn històric de Creixell on hi ha tot un seguit de rutes que es poden fer pel terme municipal de Creixell al llarg dels seus 10,37 km2 . Creixell té un entorn natural privilegiat amb nombroses zones de bosc. Us parlem d’alguns exemples perquè us pugueu fer la idea del que podeu trobar a Creixell.

Dues rutes anomenades Anell Verd, amb recorreguts fàcils i planers que et fan viure la pura vida de camp de conreu de secà, i on mentre camines et voregen els marges de pedra, les plantacions de garrofers i oliveres. Tot un encant per qui sap apreciar l’autèntica terra.

Tens l’opció de fer amb bicicleta la via verda 98-99 que va des de Vendrell fins a Creixell. O l’altra, la 99-130 que va des de Creixell fins a Altafulla, tot i que tenen el seu nivell de dificultat es poden fer i cansar-te amb aquell plaer final. Si consultes la seva pàgina web de turisme de Creixell et podràs assabentar de totes les rutes, les seves festes, conjunt arquitectònic i molt més. Tot i que us aconsellem que hi aneu en persona, no us en penedireu

Per a més informació:

També pots escollir la ruta per la part costanera i sentir la brisa del mar mentre camines, una d’elles és seguir el camí que passa per Calafell-Torredembarra o la Platja Llarga Roda de Berà – Muntanyans on podràs veure el Port

Telèfon 977 138 272 infocreixell@creixell.cat www.turismedecreixell.cat

Instantània de
Platja de la Murtra

Descobreix un petit poble de muntanya amb la plaça de la Vila amb les millors vistes de la comarca, amb un dels campanars més inclinats del món, amb una col·lecció de prop de mil esquelles, una làpida de finals del neolític, un boix monumental i altres arbres centenaris, i unes fires i festes ben singulars. És el Montseny, un poble ple de vida al cor del massís del mateix nom. El voleu conèixer?

Montseny dona nom a un massís muntanyós i a un parc natural, però també a un poble. El municipi de Montseny, conegut antigament amb el nom del titular de la seva parròquia, Sant Julià de Montseny, té una extensió de 27 km2 i està situat al vessant meridional de la muntanya del mateix nom, essent l’únic poble del massís que en manté el nom. Montseny poble té forma triangular, termeneja amb les comarques d’Osona i la Selva, per bé que pertany al Vallès Oriental, i actualment l’habiten poc més de 300 veïns

La seva demarcació s’estén en pendent de sud a nord amb una altura mínima de 365 m i una màxima de 1.697 m al seu extrem més septentrional, corresponent al cim del Matagalls. En aquest mateix pic, el terme limita amb Osona i la Selva, així que és un límit entre la demarcació de Barcelona i la de Girona.

En tractar-se d’un municipi de muntanya té un relleu accidentat i, per tant, un contrast considerable entre la part sud del terme i la nord, on l’orografia és d’alta muntanya. El terme municipal es troba totalment dins del massís del Montseny, situat entre les planes del Vallès, Osona i la Selva. El municipi forma part del parc natural del Montseny, que és un espai PEIN i Xarxa Natura 2000, també declarat reserva de la biosfera de la Unesco. Els diferents rierals o torrents s’apleguen al riu la Tordera, que neix al coll de Sant Marçal, a l’indret de la Font Bona. La Tordera recull l’aigua de diverses rieres i torrents de cabal irregular, com són la riera de la Castanya, la del Teix, la Xica i els torrents del Sot de les Illes, del Sot Mal i de la Pomareta, entre d’altres.

El terme municipal es troba dins el massís del Montseny, situat entre les planes del Vallès, Osona i la Selva

És especialment remarcable la gran quantitat de fonts que hi ha en tot el terme municipal, que indiquen la gran riquesa hídrica que hi havia en aquest indret. Tot i això, algunes s’han perdut o bé assecat els darrers anys.

Però tot i aquests trets geogràfics, poble petit, de muntanya i amb relleu accidentat, Montseny és un municipi ple de vida i amb la pretensió de ser un referent de micropoble dins el parc natural. Per això, compta amb un gran nombre de serveis i amb el fet de donar valor al sector primari, tasca essencial pel paisatge en el qual s’ubica i per la seva continuïtat.

Ruta per un poble únic

El municipi de Montseny compta amb

L’església de Sant Julià de Montseny, d’origen romànic datada a mitjans del s. XI, està inclosa dins de l’inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya

tota una sèrie d’especificitats que el fan únic. Voleu conèixer els encants de Montseny? Som-hi!

La millor manera de fer-ho, és amb un passeig pel municipi. Es tracta d’una ruta circular que envolta el poble i l’itinerari de la qual comença a la plaça de la Vila, envoltada per plàtans centenaris amb precioses vistes de la zona que us aportaran amplitud i serenor alhora. Des de la mateixa plaça veureu l’església de Sant Julià de Montseny, inclosa en l’inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. D’origen romànic i datada a mitjans del segle XI, es tracta d’una construcció ampliada i transformada per les reformes dels anys 1767 i 1872. La façana és de capçalera i té un finestral

Segueix a la pàg. 30

Foto de @sergi_boixader

rodó que il·lumina la nau. Hi ha tres capelles a cada costat i al fons de la nau, el presbiteri poligonal. Si busqueu un tret ben característic d’aquesta església el trobareu al seu campanar.

Campanar inclinat

Sabíeu que el campanar de l’església de Montseny, de torre quadrada amb quatre arcs llombards a cada cara, té una inclinació de 3,35º i un desplom de 77 cm? Amb aquests registres, és un dels més inclinats el món (la famosa torre de Pisa, a Itàlia, en té 3,97º), tot i que la seva poca alçada, 13,6 metres, no fan tan palesa aquesta idiosincràsia. Es creu que els recorreguts d’aigua subterranis van provocar la inclinació de la torre. Amb tot, la nau de l’església, que està al seu costat, li fa de contrafort i atesa l’alçada del campanar, està garantida la seva seguretat.

Als jardins del temple hi trobareu una altra especificitat de Montseny: el boix de l’església, un arbre monumental que destaca entre l’exuberant vegetació de la zona. L’any 1990 va ser declarat arbre monumental per la Generalitat i es calcula que té uns 500 anys. Un botànic va voler traslladar-lo a Barcelona l’any 1970, però els veïns li ho van impedir. Seguint el trajecte carrer amunt trobareu la benzinera on antigament hi havia el safareig, a la font del Pujol

En finalitzar la pujada, a mà dreta veureu una imponent alzina, un exemplar centenari que custodia la casa del Pujol. Encarant el camí de baixada, atureu-vos per delectar-vos amb les vistes de la vall de la Tordera

Des d’aquest punt veureu els pobles veïns de Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i la serralada litoral.

Les esquelles i el parc natural

Seguint avall anireu a parar a una bifurcació on, si preneu el camí de la dreta, us portarà al Casal de Cultura, on podreu presenciar les dues exposicions permanents que hi tenen lloc.

La primera és molt particular del poble de Montseny i es coneix amb el nom de “Les esquelles d’en Jaume” Es tracta d’una exposició que el pastor del Montseny Jaume Traveria Vila i la seva dona Montserrat Garriga i Pujol van anar col·leccionant al llarg de la seva vida amb prop d’un miler de picarols de ramat de procedències i tipus ben diferents i que van cedir al poble del Montseny.

En la seva diversitat, quantitat i qualitat, les esquelles d’en Jaume, evoquen amb una eficàcia extraordinària els sons de la vida del pastor, l’activitat de la qual ha construït durant milers d’anys els paisatges més característics d’aquest país i, lògicament, també els del Montseny, fins a impregnar les representacions simbòliques i la dinàmica social i col·lectiva dels seus habitants.

El Casal de Cultura del poble de Montseny exposa permanentment aquestes esquelles. I el municipi fins i tot organitza una fira de les esquelles que té lloc a finals de juny i en la que també hi ha un mercat de productes locals i espectacles d’arrel tradicional.

Una altra exposició singular del municipi és “El Parc Natural del Montseny. Un diàleg entre l’home i el territori”. Es tracta d’una iniciativa promoguda per l’àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb l’Ajuntament de Montseny, que també s’exposa al Casal de Cultura. En aquesta es descriu la relació que s’estableix entre la societat i la muntanya en el marc del parc natural del Montseny i la seva evolució al llarg del temps.

Seguint amb les exposicions, també cal destacar la que, actualment, acull l’espai multifuncional del municipi: la col·lecció de quadres de Joan Masnou, pintor nascut a Montseny i que ha donat els seus treballs a l’Ajuntament. Aquest edifici vol arribar a ser un centre de reunions de referència dins el parc natural, promocionant un turisme sostenible

L’Estela de la Calma és un dels rars exemples de monument megalític amb gravats de Catalunya

Reprenent el recorregut circular per Montseny, després del Casal de Cultura passareu per l’escola Puig Drau i després trobareu un faristol que mostra el relleu del Pla de La Calma amb els punts més alts, els seus torrents i els masos més destacats d’aquest vessant.

Estela megalítica

De tornada cap a la plaça de la Vila, l’itinerari es desvia tot just després de Can Codina i Can Codina Xic pel camí que enfila a la dreta. Tornareu a passar a prop de l’església, aquest cop, però, la veureu des d’una altra perspectiva i, una mica més enllà, un parell d’oms marcaran el camí fins a trobar les indicacions per anar a l’estela megalítica

Baixareu unes escales i un passeig pel camí de la font del Gatell o dels enamorats us menarà fins al mirador de l’Estela, on es va trobar l’estela megalítica original, anomenada de la Calma o Sitja del Llop i datada a finals del neolític (2500 aC). La làpida es va trobar al Pla de la Calma, en un paratge

conegut com a Sitja del Llop, al turó del Poniol (1.279 m) i dins el terme municipal de Montseny. El monòlit es trobava tombat i formant part d’una caseta de pastor (la Cabana d’en Ramon) a la finca del Molar. La peça va ser extreta del seu lloc original, va ser restaurada i, l’any 2010, es va traslladar i es va exposar en un espai al Montseny per evitar-ne la degradació i els actes vandàlics.

La significació de l’Estela de la Calma, així com la seva datació, són incertes, tot i que alguns autors la situen cap al final del neolític. En aquest cas, seria el testimoni dels primers ramaders del Montseny i la resta antiga situada a major alçada del massís.

La pedra de la Sitja del Llop, que pesa uns 100 quilos, està feta amb el mateix material sorrenc de la zona i es tracta d’una peça única. En general, arreu del món es coneixen molt poques esteles del període megalític, d’aquí la importància de la troballa.

L’estela presenta una decoració en forma de centres concèntrics de diverses dimensions i de cercles i semicercles en forma d’U, més petits que els anteriors. El revers no presenta cap senyal de decoració, però, tot i això, és un dels rars exemples de monument megalític amb gravats de Catalunya El bloc va ser reconegut com a estela prehistòrica per Josep Castells i Rosor Vilardell, que van publicar la seva descoberta l’any 1976.

Per la seva banda, la Cabana d’en Ramon, que va ser desmuntada per extreure’n l’estela, va ser reconstruïda pel servei d’Arqueologia del departament de Cultura de la Generalitat col·locant una rèplica al lloc on era la peça original. Un cop presenciada aquesta gran troballa, la ruta continua. Del mirador de

l’Estela cal agafar el corriol que baixa a mà esquerra i que du a la carretera principal. Baixant pel voral de la carretera arribareu de nou a l’entrada al poble trobant la Creu de Terme i tancant aquesta ruta circular a Montseny.

Cal destacar que durant tot el recorregut haureu vist diferents tipologies de vegetació, destacant arbres com el boix de l’església, el xiprer, l’om, el lledoner, el til·ler, l’alzina, l’olivera i el roure, entre altres. Al llarg del camí, també trobareu diversos punts d’observació del paisatge amb fotos antigues per poder comparar el d’abans amb el d’ara.

Patrimoni arquitectònic i natural

Respecte al patrimoni arquitectònic de Montseny, església de Sant Julià i campanar a banda, cal destacar també l’ermita de Sant Martí de Montseny d’Amunt, considerada la més antiga de tot el massís. La primera referència que apareix en els llibres de visites pastorals data de l’any 1601.

Sant Marçal de Montseny és una església que pertany a l’antic monestir del mateix nom avui reconvertit en un hotel. És una ermita romànica situada al municipi de Montseny, gairebé al límit amb el d’Arbúcies i situada a 1.093 metres d’altitud, prop de la font Bona, naixement simbòlic de la Tordera.

Prop de la carretera, hi ha la Taula dels Tres Bisbes, lloc emblemàtic de confluència de tres bisbats. Segons la tradició, en aquesta taula rodona els bisbes de tres demarcacions (Barcelona, Vic i Girona) podien deliberar sense abandonar el territori de les seves respectives diòcesis. Una llegenda també situa en aquest lloc l’origen de la paraula ratafia, per designar el licor d’herbes emblemàtic del territori.

Foto de @sergi_boixader

Senderisme

Des de Montseny, els amants del senderisme tenen dues rutes principals a fer. La primera és la ruta de la Tourdera, que va de Montseny a Sant Marçal. És un tram molt exigent, d’uns 11 km, amb molt desnivell. La segona ruta és l’anomenada dels Tres Monts, que es tracta d’un itinerari entre els parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Montserrat, per endinsar-vos per racons desconeguts i arribar fins a punts emblemàtics de la Catalunya prelitoral. A més a més, trobareu més rutes a fer i natura per dins el parc natural del Montseny. Fires i festes: la dona del món rural

Tot i ser petit, Montseny és un municipi molt actiu i participatiu que organitza diferents esdeveniments durant l’any per donar-se a conèixer com a poble i com a veïnat. Així, a part de la ja anomenada Fira de les Esquelles de finals de juny, també se celebra una Fira de Primavera. La Festa Major de Sant Martí de Montseny és al juliol i, a l’agost, té lloc la Festa Major de Montseny, que aquest any s’esdevindrà entre els dies 25 i 28 i estarà dedicada a la dona del món rural, amb una exposició sobre la vida de 7 grans dones del municipi. A l’octubre és el torn de la Fira de Tardor, amb mercat de productes locals i visites guiades al Museu de les Esquelles, a la plaça de la Vila i al mirador de l’Estela i, al desembre, s’organitza el Mercat de Nadal.

Foto de @sergi_boixader

Tots els establiments dedicats al sector serveis, es troben en paratges que permeten gaudir de la bellesa natural de l’entorn i amb un comú denominador que els fa agradables als visitants, ja que combinen un aire rústic i casolà amb el tracte agradable i uns serveis adequats

Hospitalitat i productes excel·lents

Amb tots aquests esdeveniments i el seu patrimoni natural, Montseny vol esdevenir un referent de micropoble dins el parc natural, ja que compta amb molts serveis i establiments.

Actualment, podem trobar a Montseny una trentena d’establiments dedicats al sector serveis. Hotels com Can Barrina, Sant Marçal, o Sant Bernat, i hostals com Montserrat. Els càmpings Can Cervera, Les Illes, Les Piscines; cases rurals com El Baiés, Can Baixeres, o Can Toni. A Montseny tampoc falten els restaurants: Can Besa, Can Manel, Matagalls, Fonda Montseny, Can Serra, Maria Rosa, Can Nena, l’obrador La Cort o la formatgeria del Montseny Sala de Tast. Pel que fa als comerços i productors hi ha Ca la Petita, Ca la Roser, Forn del Montseny, Segimona Delícies de Pagès, o L’Íntim.

Un aspecte comú de tots aquests comerços, allotjaments i restaurants

COMERÇ I PRODUCTORS

CA LA PETITA Botiga de menjars per emportar i xarcuteria.

Tel. 93 847 32 40

és oferir al visitant la possibilitat de conèixer, consumir i gaudir del producte local i artesà, sempre de gran qualitat, ecològic i amb DOP, a més de donar visibilitat als productors i artesans del municipi. La mostra, venda i degustació d’aquests productes es pot trobar al mercat sempre present a les fires i que s’ubica a la plaça de la Vila.

Entre aquests productes de Montseny destaquen la verdura ecològica, el formatge de pastor, la mongeta del ganxet, els embotits artesans i els productes elaborats amb plantes remeieres, entre altres

Elaboració pròpia.

CA LA ROSER Botiga carnisseria. Tel. 93 847 30 06

FORN DEL MONTSENY

SEGIMONADELÍCIES DE PAGÈS

L’ÍNTIM

ADEMC

Treballem les nostres masses com anys enrere. Conservant la tradició i la massa mare.

Producció i venda d’horta i elaborats ecològics.

Un brunch, un aperitiu o copes de vi o cava a Montseny?

Activitats d’educació ambiental al Parc Natural del Montseny.

Tel. 620 136 290 @forndelmontseny Pa i dolços.

Tel. 678 320 521 607 447 835 info@segimona.com www.segimona.com

Tel. 638 179 902 @intim.montseny

Tel. 661 959 737 ademcmontseny@gmail.com www.ademc-montseny.cat

Apropa’t al món rural i tornem a l’essència amb cinc minuts.

Terrassa lounge amb bona música i vistes per gaudir de bon producte gurmet.

Per gaudir de la natura sense presses, amb tranquil·litat.

CAN BARRINA

HOSTAL MONTSERRAT

HOTEL SANT BERNAT

HOTEL RESTAURANT SANT MARÇAL

PISCINES DEL MONTSENY CÀMPING I RESTAURANT

ALLOTJAMENTS AMB

CÀMPING CAN CERVERA

CÀMPING LES ILLES

ELS VÍMETS

MONTSENY SUITES & APARTMENTS

EL BAIÉS

EL PORXO DE CAN BAIXERES

Petit hotel amb encant i piscina exterior. Restaurant amb terrassa.

Desconnecta a la natura, escapa de la ciutat.

Establiment encantador al mig del parc natural del Montseny.

Un lloc de retir des de fa segles, refugi de tranquil·litat al cor de Montseny.

Si vols descansar a la natura.

Tel. 638 079 675 93 847 30 65 info@canbarrina.cat

Tel. 93 847 30 06 @hotalmontserrat www.hostal-montserrat.es

Tel. 671 181 996 93 847 30 11 www.hotelsantbernat.com @hotel_santbernat

Tel. 93 198 25 15 santmarcalmontseny@gmail.com  @santmarcaldelmontseny www.santmarcaldelmontseny.com

679685675  @piscinesdelmontseny www.piscinesmontseny.com

ALLOTJAMENTS SENSE RESTAURANT

Càmping i turisme rural al parc natural del Montseny.

Càmping i turisme rural als peus del Matagalls, les Agudes i el Turó de l’Home.

Turisme rural, tranquil·litat i despertar amb el cant dels ocellets.

Suites i apartaments.

Allotjament rural en una masia del s. XVI.

On el temps s’atura tot gaudint de la natura i l’essència del món rural.

Tel. 680 205 439 @campingcancervera www.cancervera.com

Tel. 690 196 788 @campinglesilles www.lesillesmontseny.es

Tel. 679 685 675 93 847 30 58 www.elsvimets.com

Tel. 679 685 675 93 847 30 70 www.montsenyapartament.com

Tel. 689 784 288 93 101 36 29 turismerural@elbaies.info www.elbaies.info

Tel. 610 626 107 93 847 30 28 www.elporxo.com @elporxo info@elporxo.com

Cuina catalana amb producte de temporada i proximitat. Tranquil·litat i bons aliments.

Restaurant amb productes de proximitat i terrassa amb vistes.

Rutes des de Sant Bernat i restaurant Borda de l’avi.

Deliciosa gastronomia. Somriu, respira i gaudeix de l’entorn.

Càmping & bungalowspark, restaurant i zona de pícnic.

Es prega reserva abans d’anar-hi.

Pels amants de la tranquil·litat. Es prega reserva per correu o per telèfon abans de l’arribada.

Turisme rural amb vistes al pla de la Calma, el Matagalls i la vall de Sant Marçal.

Apartaments turístics a les piscines de Montseny.

Lloc ideal per passar uns dies de calma i descoberta de l’entorn.

Allotjament rural a 500 metres del poble de Montseny.

CAN TONI

Típica masia catalana al vessant que baixa del Turó de l’Home.

Tel. 93 847 31 94 @casaruralcantoni www.cantoni.cat

Allotjament rural.

RESTAURANTS

NOM

CAN BESA

CAN MANEL

MATAGALLS

FONDA MONTSENY

CAN SERRA

RESTAURANT MARIA ROSA

CAN NENA

LA CORT

Restaurant amb vistes a les muntanyes i terrassa.

Restaurant amb terrassa. Esmorzars i dinars.

Petit restaurant al bell mig del poble.

Vine a gaudir de la nostra cuina a la terrassa amb unes bones vistes.

Restaurant fundat el 1930. Cuina casolana amb producte de proximitat i de temporada.

Restaurant amb producte de proximitat i opcions vegetarianes.

Vine a menjar envoltat de natura. Trenca la rutina.

Obrador amb degustació de productes propis.

Tel. 679 685 675 93 847 30 58

@canbesarestaurant www.restaurantcanbesa.com

Tel. 649 214 473 93 847 30 35

@canmaneldelmontseny

Tel. 93 847 30 94

Tel. 93 847 30 40 www.fondamontseny.com fondamontseny@hotmail.es

Tel. 93 847 30 34 @restaurantserra2022

Tel. 93 847 30 07 @res_can_traveria

Tel. 93 847 30 22 @can.nena

Tel. 693 238 292

Cuina casolana. Plats cuinats del dia. Xai i vedella de la seva pròpia granja.

Cuina catalana i bona brasa. Obert caps de setmana i festius.

Bona brasa i bon producte de l’hort.

Establiment adherit a la carta europea de turisme sostenible.

Es recomana fer reserva per sopar.

Permeten gossos dins i fora. Terrassa amb encant.

Vins naturals i ecològics de petits productors.

Obert de sol a sol.

FORMATGERIA DEL MONTSENY SALA DE TAST

FORMATGERIA DEL MONTSENYSALA DE TAST

Formatges de llet crua de les nostres cabres.

Tel. 654 409 935 @formatgeria_del_ montseny www.formatgeriadel montseny.com de dijous a diumenge de 10.00 a posta sol

Degustació i venda pròpia. Sala de tastos a Can Gorgs.

Sala de tastos a Can Gorgs.

Centelles ofereix al visitant un comerç actiu i modern amb productes locals i de la terra, així com un patrimoni natural i cultural de tradicions i festes per viure i conviure.

Durant l’estiu, la vila celebra esdeveniments tradicionals com la Fira de la Ratafia, que es realitza des de l’any 2009. La ratafia és una beguda tradicional de les terres catalanes amb més de mil anys d’antiguitat. Reconeguda com a Denominació Geogràfica , es prepara a base de nous verdes, aiguardent o alcohol, i es barreja amb diverses herbes aromàtiques i medicinals, seguint un procés de maceració durant un cert temps. El producte resultant és un licor digestiu que s’olora i assaboreix

lentament per extreure’n les tradicions i experiències de l’artesà.

La vila ha tingut mercat i fires documentades des dels segles XV i XVI . El mercat, durant els tres darrers segles, es fa el diumenge, si bé antigament s’havia fet entre setmana.

Les fires inicialment eren el 25 i 26 de novembre per Santa Caterina i el 2 de febrer la de la Candelera i eren de roba i de bestiar. Al segle XIX, per desestacionalitzar les fires, es va crear una fira el mes de juny per facilitar la comercialització de productes d’estiu . Actualment, cada diumenge, el mercat omple de vida el poble amb les seves parades multicolors i establiments oberts , potenciant el comerç local i el valor dels productes artesans que s’ofereixen.

Molí de Llavina
Església de Santa Coloma de Centelles
Mas el Cerdà

Centelles també conserva, gestiona i difon un patrimoni cultural ric i divers que inclou elements immobles, mobles, documentals i immaterials de caràcter històric, artístic i tradicional que han conformat la seva identitat al llarg del temps. El nucli antic de Centelles conserva les traces de la vida emmurallada que fou, a partir del segle XIV, la capital política i econòmica de la baronia i després comtat de Centelles. L’empremta d’aquell període es conserva tant en la forma urbana com en els carrers principals que creuen la vila, els edificis més emblemàtics, els detalls decoratius de portals i les façanes.

El municipi té com a emblema El Portal, declarat bé cultural d’interès nacional i constitueix una mostra d’arquitectura urbana de mitjan segle XVI. El Portal era el punt d’entrada i sortida pel nord de la vila emmurallada i és l’únic vestigi que resta dempeus de l’antic cercle de murs i torres que envoltaven el nucli de la vila.

La vila es mostra amb la marca “Centelles és màgia” per donar a conèixer la diversitat de comerços, les fires, les activitats culturals, les rutes pel patrimoni i l’entorn encantador del municipi. A què esperes doncs?

Vine a Centelles!

a més informació:

Actualment,cadadiumenge, elmercatompledevidael pobleamblessevesparades multicolorsiestabliments oberts,potenciantelcomerç localielvalordelsproductes artesansques’ofereixen

El pròxim dissabte 23 de setembre torna la Ignasiana BTT, un itinerari no competitiu de BTT, Gravel o Ebike autoguiat en GPS seguint les últimes etapes del Camí Ignasià fins a Manresa, passant per municipis com Cervera, Igualada i la falda de Montserrat.

L’esdeveniment esportiu compta amb un trac que ha estat especialment dissenyat per a adequar el recorregut del Camí Ignasià per a bicicleta de muntanya, evitant trams de carretera o zones perilloses per als ciclistes.

Per tal d’adaptar-la a tots els nivells, l’edició d’enguany compta amb tres modalitats, una de les quals s’estrena per primera vegada:

115 km: de Verdú fins a Manresa. Travessant 19 municipis i 4 comarques, aquesta modalitat es pot completar en un sol dia, si s'està avesat a anar amb bicicleta i a fer llargs recorreguts, ja que acumula 2.158 m de desnivell pujant i 2.371 m baixant.

50 km: d’Igualada fina a Manresa. Aquesta modalitat compta amb 1.060 m de desnivell pujant i 1.169 m baixant.

24 km (novetat): modalitat circular Manresa –Castellgalí – Manresa. L’edició 2023 de la Ignasiana BTT incorpora una nova modalitat orientada a la gent menys habituada a recórrer llargues distàncies en bicicleta i a un públic més familiar.

Totes tres modalitats compten amb avituallaments pels participants, assistència sanitària, dorsal, Mallot oficial i obsequis!

El Camí Ignasià és la ruta de peregrinació que Ignasi de Loiola va fer l’any 1522 des d’Azpeitia, el seu poble natal, fins a Manresa, on va viure una transformació personal que el va portar a escriure els Exercicis Espirituals i fundar la Companyia de Jesús. El Camí Ignasià promou els valors ignasians tals com l’acollida, la transformació i el canvi social.

Tota la informació i inscripcions es poden trobar a la web www.manresa2022.cat.

P er a més informació TURISME DE MANRESA

Tel. 938 78 40 90 www.manresa2022.cat

Vilaller és una petita vila medieval del Pirineu català amb un encant especial que compta amb una gran riquesa patrimonial, cultural i històrica. Alhora, Vilaller està envoltat d’un espectacular paisatge natural on podreu realitzar excursions, senderisme i cicloturisme en un ampli ventall de rutes adaptades a tots els nivells de dificultat.

Vilaller s’estén al llarg de la vall de Barravés, travessat per la Noguera Ribagorçana. En ple Pirineu, aquest municipi té tot allò que necessita el visitant que busqui tranquil·litat, contacte amb la natura i gaudir del patrimoni. Vilaller, juntament amb el poble de Senet, compta amb paisatges impressionants en la frontera entre Catalunya i Aragó.

Aquesta vila pirinenca permet descobrir una celebració ancestral com és la Baixada de Falles, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, i que se celebra la segona quinzena de

juny. Uns mesos abans, el Viacrucis de Setmana Santa també forma part d’una de les tradicions destacades.

L’entorn natural del municipi, a tocar del parc nacional d’Aigüestortes, també convida a la pràctica del senderisme, el tresc o l’escalada.

Pel que fa al patrimoni arquitectònic, tant Vilaller com Senet compten amb autèntiques joies del romànic com esglésies i ermites. Al nucli de Vilaller destaca l’església de Sant Climent, un temple neoclàssic amb res naus i un campanar amb forma octogonal. Al seu interior encara conserva algun element de la primitiva església romànica. El poble presenta altres elements d’interès dins la vila closa medieval com el pont vell del segle XVII, la muralla amb arcs del segle XI i les restes de la presó, la més antiga de les comarques lleidatanes i datada al segle XVII. El municipi també és ric en ermites. En destaquen les de Riupedrós, Sant

Antoni i Sant Mamés. El poble de Senet mereix seguir cap al nord per fer una visita. Entre els seus edificis més destacats hi ha l’església de Santa Cecília, d’una construcció original dels segles XI i XII. Al terme també s’hi troben altres vestigis d’assentaments medievals, com són les Cabanes de les Escomes, una mena de dòlmens que s’utilitzaven com a habitacles. L'entorn natural de Vilaller és envejable i ideal per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure i el descobriment de la natura. Qui vulgui fer-ho de manera senzilla pot realitzar la ruta de la Fauna, un recorregut amb sortida des de Senet i de dues hores de durada. Tot i tractar-se d’una zona de muntanya, els desnivells no són gaire pronunciats i permet gaudir de la fauna, la flora i els paisatges sobre la vall de Barravés que hi ha a les muntanyes del voltant. També a Senet s’ubica el centre d’informació del parc nacional d’Aigüestortes, que disposa de documentació sobre la zona, a vegades acull exposicions i ofereix la possibilitat de fer itineraris a diferents indrets de l’entorn del poble, com la Cascada dels Salto i la vall de Besiberri. Algunes rutes inclouen camins històrics i formen part d’un tram del Camí de Sant Jaume (via Aran-Pirineus).

El senderisme i el cicloturisme són un bon recurs per les sortides i escapades de cap de setmana durant totes les èpoques de l’any. Veniu a descobrir Vilaller i a gaudir de la natura en estat pur. A més, Vilaller és el primer municipi de Catalunya amb la distinció "Poble Màgic d'Espanya" pel seu entorn cultural, natural i patrimonial. Visiteu Vilaller i deixeu-vos encisar per la seva màgia

Llocs d’interès:

MOLÍ FARINER: situat al prat de Francès, el molí de Blasi ha tingut diverses funcions al llarg de la seva història. El molí Vell està situat al barri d’Aragó i data dels segles XVI-XVII. El molí abastia el poble d’electricitat i, per descomptat, de pa.

MURALLA: les restes de la muralla daten del segle XI. Es conserva un petit tram de muralla amb portal. La muralla envoltava tot el Cap de la Vila i estava feta majoritàriament aprofitant les cases, llevat d'aquest tram. Per poder entrar al poble s'havien d'obrir les portes de la muralla. Probablement, hi hagi més restes de muralla integrades en les cases actuals.

ESGLÉSIA DE SANT

CLIMENT: es tracta d'un temple neoclàssic construït al segle XVIII que consta de tres naus i un campanar octogonal. Al seu interior conserva algun element de l’antiga església romànica que s’aixecava al mateix lloc, però que va ser substituïda per aquesta a causa del seu estat ruïnós.

ERMITES I CEMENTIRI

COBERT: el municipi és ric en ermites. En destaquen tres: Riupedrós, Sant Antoni i Sant Mamés. A més, com a curiositat, Vilaller té l’únic cementiri cobert de tot l’Estat espanyol.

PONT VELL: data del segle XVII i va quedar destruït per una gran riuada que va afectar el poble l'any 1963.

VILA CLOSA MEDIEVAL: el nucli antic de Vilaller és considerat bé cultural d’interès nacional, i en destaca la muralla del segle XI. Al segle XIII es produeix un agrupament de la població fins aleshores dispers pel territori. És en aquest moment en què Vilaller s'erigeix en capital de la Baronia de Barravés, on el baró centralitzà el seu poder.

CAMÍ DE L’OBAGO: sender botànic d’un quilòmetre de recorregut amb plafons informatius sobre la flora i la fauna autòctones de la zona.

L'OM DEL TRINQUET: arbre monumental i mil·lenari. Al voltant d'aquest arbre es congregava a les autoritats locals per celebrar el Consell General i per jurar homenatge i fidelitat al baró de Barravés fins al segle XVII.

MIRADOR ASTRONÒMIC:

Vilaller té el primer mirador astronòmic del Pirineu i està reconegut com a zona Starlight per la Unesco en ser una zona de baixa contaminació lumínica i pel seu espectacular cel estel·lar.

BAIXADA DE FALLES: cada 23 de juny a la nit Vilaller acull una de les seves festes populars més singulars. Cada participant encén la seva falla al faro i comença el trajecte guiat pel fadrí major amb les falles flamejants fins al poble.

CAMÍ DE SANT JAUME: el municipi de l’Alta Ribagorça expedeix carnets de pelegrí del camí de Sant Jaume en formar part de la ruta Pirineus-Aran.

SENET: al nucli de Senet destaca l’església de Santa Cecília i assentaments medievals com les Cabanes de les Escomes. Senet també compta amb el centre d’interpretació del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a tocar de la vila.

Les Borges Blanques, capital administrativa de la comarca, amb 6.195 habitants, se situa entre la plana regada pel canal d’Urgell i els plans de la depressió central. Com a capital catalana de l’oli, l’any 1918 ja hi havia 62 molins i 90 premses hidràuliques.

A la població es pot visitar l’Espai Macià, on s’explica la trajectòria del president Macià i se n’exposen objectes personals. Ofereix la possibilitat de presenciar els moments més importants de la vida del president en realitat virtual.

A la ciutat també hi ha l’antic molí d’oli de Cal Gineret, que és un centre d’interpretació de la Guerra Civil i la indústria de l’oli. Compta amb tretze cups monumentals i un antic refugi que s’utilitzava per salvaguardar la població civil dels bombardejos.

Així mateix, s’hi pot visitar la capelleta barroca de 1743, que era la capelleta de l’antic hospital medieval, i la plaça de l’U d’Octubre, amb àmplies porxades i elements renaixentistes. L’Església Parroquial de l’Assumpció, d’estil barroc-neoclàssic, fou decorada amb pintures monumentals del Nou Testament a principis dels anys noranta i des del seu campanar es pot veure gran part del Pirineu, l’Urgell i el Segrià.

Els Jardins del Terrall són l’autèntic pulmó verd de la ciutat, amb dues basses d’origen natural i una gran diversitat de fauna i flora. Acull una antiga premsa d’oli del segle XVII, el monument a la sardana, obra de Víctor Pérez Pallarés, i el monument a les víctimes garriguenques de Mauthausen.

La Festa Major s’hi celebra el primer cap de setmana de setembre, en la qual destaca la Trobada de Gegants i Correfocs, reconeguda com a Festa Popular d’Interès Cultural. La Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i les Garrigues s’hi celebra durant el mes de gener i és el principal referent del sector en l’àmbit de Catalunya.

L’Espai Macià acull l’exposició permanent “El viatge de Macià”: que pretén generar un vincle afectiu amb l’època i transcendència del que fou president de la Generalitat de Catalunya i situar el visitant en aquell moment històric del país, però també en els anys posteriors fins a arribar a avui en dia, on el somni de llibertat i de progrés de Macià encara té vigència.

L’equipament cultural fa difusió del llegat de la figura, la trajectòria i la manera d’entendre el món de Francesc Macià i, a més a més, neix amb una clara vocació d’esdevenir un punt d’aturada imprescindible del turisme que visiti les Borges Blanques o les Terres de Lleida, i de ser el punt de partida des d’on iniciar la descoberta turística de la zona.

Veniu i escolteu la veu d’un home que ens va ensenyar a ser dignes de la llibertat. Pl. de Ramon Arqués, 5 · Tel. 973 140 874

Per a més informació:

L’antic molí d’oli de Cal Gineret era un dels seixanta molins que existien a les Borges Blanques durant el segle XIX, quan la indústria de l’oli estava en la seva esplendor. Els cups d’emmagatzematge de l’oli s’han museïtzat -deixant al descobert les voltes de canó que els contenen- i són accessibles als visitants.

L’equipament és també Espai de Memòria de la Xarxa del Memorial Democràtic, ja que va ser utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil Espanyola per amagar-se dels bombardejos. En aquesta estança s’ha incorporat un audiovisual permanent que permet viure una experiència immersiva, a través de les noves tecnologies mapping, blending i warping, que recrea la història d’una parella que vivia a les Borges durant el bombardeig del Nadal de l’any 1938.

C. de la Font

Tel. 973 142 850

(Ajuntament)

Museu de Cal Pauet

Museu que recrea el paisatge de la infantesa i fa reviure la vida col·legial dels anys cinquanta i seixanta, els jocs de carrer, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, els estris de les cases, les joguines ...

C. Vila de Carlet (passatge entre el carrer Nou i el carrer Marquès d’Olivart) Tel. 619 972 250 www.museulesborges.com

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

Telèfon 973 14 28 50 ajuntament@ lesborgesblanques.cat

L’aigua termal d’Escaldes-Engordany és sulfurosa, sòdica i rica en sofre i pertany al grup d’aigües termals més càlides d’Europa (70 °C). Utilitzada de forma natural, el seu termalisme i la seva mineralitat procuren una acció antiàlgica, cicatritzant, descongestionant i antial·lèrgica

La parròquia d’Escaldes-Engordany, la segona en població després d’Andorra la Vella, està formada per dos nuclis urbans, en origen separats i ben diferenciats. El més antic és el d’Engordany, que fou habitat ja pels voltants del segle II o I aC. De l’època medieval sabem que hi havia petits nuclis habitats: Engordany, els Vilars, el Fener i Engolasters. Eren comunitats ramaderes i pageses. A poc a poc van anar apareixent petits artesans, com els dedicats al treball de la llana: els paraires, que van aprofitar les aigües termals per rentar i tenyir la llana. Això va significar l’aparició i la concentració d’una rudimentària indústria de llana al nucli d’Escaldes. Però el gran canvi es va produir cap als anys 30 del segle XX, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de FHASA (Forces

Hidroelèctriques d’Andorra SA). Escaldes-Engordany va anar creixent ràpidament, en un principi lligat a l’ús de l’aigua calenta i els primers hotels balnearis i, posteriorment, amb l’increment del turisme comercial. Va aconseguir la seva independència política i administrativa amb la creació de la parròquia d’EscaldesEngordany el 14 de juny de 1978. Un dels grans valors naturals d’Escaldes-Engordany és la vall del Madriu, d’unes 4.247 ha d’extensió, on l’aigua també és un element fonamental. Aquesta vall té un gran interès, no només pel seu patrimoni natural (vegetació i fauna), sinó també pel patrimoni cultural, reflex de la vida de muntanya des de l’època medieval (bordes, cabanes de pastor, construccions de pedra seca...). Per aquest motiu, va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco.

Senderisme en família:

El circuit de les Fonts d’Engolasters

Aquest recorregut permet descobrir els elements d’un dels paratges naturals més coneguts de la parròquia a través dels sentits: l’olfacte i l’oïda. Es tracta d’un tram de 1.200 metres de dificultat baixa. Es pot fer a peu i, al llarg del recorregut, hi trobareu llocs de repòs, un mirador amb vistes espectaculars sobre la vall, vies d’escalada i, al final del camí, un berenador. A més, aquest recorregut ha estat adaptat per a invidents i persones amb deficiència visual.

L’itinerari “La poció de la Bruixa Quela”

Aquest itinerari situat al circuit de les Fonts d’Engolasters inicia els més joves al senderisme a través de diversos jocs i activitats sota la temàtica del fantàstic món de les bruixes. Quela, l’última brui-

xa coneguda a Escaldes-Engordany, és la protagonista d’aquesta aventura, on la re cerca de la poció de la felicitat serà tot un repte per als aspirants a convertir-se en bruixots. Un valor afegit dels petits sen ders màgics de Macarulla és que els ele ments de joc i les sorpreses “amagades” han estat ideats i dissenyats per i artesans locals amb materials nobles i respectuosos amb el medi natural que fa que estiguin integrats plenament al paisatge.

Turisme familiar

Troba el Tamarro: Les Caldes Heu sentit mai a parlar dels tamarros? Són éssers entremaliats de llegenda que s’amaguen per Andorra, protectors dels boscos i la natura. Cada un dels 7 tamarros s’encarrega de protegir una de les parròquies: Canillo, Encamp, Ordi

L’Aigua Termal

L’existència d’aigua calenta a Escaldes ja era coneguda en l’antiguitat i va afavorir l’aparició d’artesans que l’aprofitaven per rentar la llana i iniciar així una indústria tèxtil: els paraires. D’aquesta manera, també es va potenciar la creació d’un nucli d’habitatges, el que ara coneixem com «el barri», entorn de les fonts d’aigua calenta. A la segona meitat de segle XX, l’Administració pública va decidir aprofitar aquest recurs natural per establir una xarxa de distribució que abastés la zona urbana, construint-hi fonts públiques. Una d’elles és el Roc del Metge, una font d’aigua termal que brolla entre 68º i 71 ºC. El nom d’aquesta font d’aigua termal es deu a un metge francès que va comprar el Roc al Comú d’Escaldes-Engordany per fer-hi un xalet. Després de comprovar la dificultat de

desmuntar el Roc, va abandonar el projecte i, el 1953, el Comú d’Escaldes-Engordany va tornar a comprar el Roc del Metge, i des d’aleshores es coneix amb aquest nom. Així mateix, des de l’any 1950, apareixen els hotels balneari, un reclam per als turistes, que aprofiten la seva visita a la parròquia per gaudir d’aquestes aigües tan beneficioses. Caldea centre termolúdic és fruit de la voluntat d’utilitzar la riquesa de les aigües termals del territori amb una filosofia diferent de la dels tradicionals balnearis: el termoludisme. El concepte era totalment innovador i fuig de l’ús terapèutic de les aigües termals. El termoludisme és la utilització de les propietats i els beneficis de l’aigua termal per descansar, recuperar la vitalitat i el benestar. L’aigua a diferents

temperatures procura una veritable gimnàstica tonificant per al cos i les aigües termals ajuden al reequilibri psíquic.

Escaldes-Engordany és l’indret on conflueixen el riu Valira d’Orient, el riu Madriu i el riu Valira del Nord, per tant, els ponts són un element central a la parròquia per enllaçar diferents indrets i comunicar els veïns. Un d’ells és el Pont d’Engordany, un pont de pedra tosca d’arcada de mig punt de tradició romànica sobre el Valira d’Orient. Una riuada se’l va endur l’any 1772, i quan es va reconstruir uns anys després, es va desplaçar una mica quan es va reestructurar la plaça Santa Anna. Aquest pont era l’únic punt d’accés a Engordany, la zona més rural de la parròquia mentre Escaldes era la més urbana

Segueix a la pàg.48

Escaldes-Engordany ofereix un món de compres amb un gran ventall de possibilitats: comerços especialitzats i botigues modernes que ofereixen les primeres marques internacionals i on el client és el veritable centre d’atenció. Andorra és un espai comercial excepcional al cor dels Pirineus, amb més de 2.000 establiments que converteixen el Principat en un dels espais comercials més importants d’Europa. Disposem d’un règim fiscal privilegiat que permet de gaudir de preus competitius i en què la relació qualitat-preu és un segell d’identitat del comerç del país.

Vivand: un espai comercial a l’aire lliure

L’avinguda Carlemany, un dels principals eixos comercials d’Andorra, s’ha transformat en una zona per a vianants anomenada Vivand, que agrupa més de 200 comerços, restaurants i hotels. Un espai de comerç, oci i cultura on gaudir d’una gran zona comercial a l’aire lliure. Comerç de qualitat basat en la comoditat, el tracte familiar i marques reconegudes internacionalment.

El comerç a la Part Alta

A la part alta de la vila es troba el nucli antic, on es concentren una sèrie de botigues, establiments hotelers i de restauració que conserven l’esperit del comerç de barri. Els comerços més arrelats, les botigues més singulars i especialitzades amb un segell més personal i proper

Andorra és un espai comercial excepcional al cor dels Pirineus, amb més de 2.000 establiments que converteixen el Principat en un dels espais comercials més importants d’Europa

Museus

Combinar compres i cultura és possible, ja que tres espais museístics importants del país es troben en aquesta zona: el  Museu Carmen Thyssen Andorra, l’Espai Caldes i el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE).

Museu Carmen Thyssen

Andorra

És una galeria de visita obligada per als amants del millor art, especialment de la pintura dels segles XIX i XX. Està ubicat a la planta baixa de l’històric Hotel Valira, un edifici catalogat com a Bé Immoble pel Principat i un dels millors exemples de l’arquitectura de granit del país. Les exposicions del museu mostren algunes de les millors obres de la col·lecció privada de Carmen Thyssen.

Centre d’Art d’EscaldesEngordany (CAEE)

El CAEE és un espai cultural gestionat pel Comú d’Escaldes-Engordany, format per dues col·leccions permanents; les escultures de Josep Viladomat i les maquetes d’art romànic, a més d’una sala d’exposicions.

Té com seu un dels edificis històrics de la parròquia: l’antic cinema i garatge Valira. Aquest edifici és un dels exemples més importants del patrimoni cultural d’Escaldes-Engordany per ser un testimoni de la vida social de la parròquia i, en l’àmbit arquitectònic, per ser un dels primers exemples construïts segons les premisses de l’anomenada arquitectura de granit.

Espai Caldes

Contrastant amb la resta d’elements d’estil romànic que l’envolta, l’Espai Caldes és una edificació més avantguardista i un centre multidisciplinari i versàtil que ofereix l’opció de combinar exposicions de cultura i d’oci. Per a la seva construcció s’han fet servir materials de ceràmica amorfa com el vidre, seguint una estructura amb línies més rectes i modernes, aconseguint així potenciar el contrast entre l’arquitectura medieval i la contemporània. Al seu interior acull una de les sales d’exposicions més grans d’Andorra: gaudeix d’un sostre ampli i de més de 400 m2 d’amplada, permetent que fins i tot les estructures més “grandioses” hi tinguin cabuda. Actualment, està en obres i la previsió és reobrir a finals d’any

El fantàstic món flotant de l’ukiyo-e es manifesta al CAEE a través d’una selecció de diverses peces en un viatge per descobrir l’atmosfera hedonista, voluble i canviant de la societat al país nipó, des del període Edo fins al segle XX.

Una representació de destacats artistes gravadors japonesos que conviu amb una panoràmica sobre la vida japonesa a través de l’exhibició d’armadures samurais, quimonos, objectes de la vida quotidiana i fotografies

Un recorregut, que oscil·la entre l’evocador món de les geishes i la llegenda dels guerrers samurais , entre l’escenari cultural del teatre Kabuki fins a la percepció de la natura idealitzada .

Entrada gratuïta

Horaris de dilluns a dissabte de 9.30 a 13.30 h i de 15 a 19 h

Diumenges de juliol i agost de 9.30 a 13.30 h

Programa d’activitats

L’amor i la guerra esdevenen en dos pols de creació constants en la història de la humanitat

Visites nocturnes

Dimarts 4 de juliol, 1 d’agost i 5 de setembre a les 20 h i a les 22 h

Visita guiada per l’exposició en un recorregut que circula des de l’amor i l’erotisme fins a l’esperit guerrer més llegendari d’Orient.

L’art del haiku

Dissabte 8 de juliol de les 17 h i dimarts 19 de setembre de les 19 h.

La història mil·lenària de l’art del haiku revelada a partir de la interpretació de poemes d’autors rellevants, dels preceptes tradicionals d’escriptura i de la composició d’obres originals. Taller a càrrec de Manel Gibert Vallès, poeta.

Conferència La història del quimono i demostració de Kitsuke (l’art de vestir el quimono)

Dimarts 11 de juliol a les 19.30 h El quimono és una peça amb més de mil anys d’història. Descobrirem l’origen i la seva evolució des de les albors de la història japonesa fins a l’actualitat. Es clourà amb una demostració en directe de kitsuke o l’art de vestir el quimono.

Tast de sake

Dimarts 18 de juliol i 8 d’agost a les 20 h

Tast de sake a càrrec del celler Seda Líquida (Kinu no Shizuku) que elabora aquest mil·lenari licor al Pirineu. Degus-

CAEE (Centre d’Art d’Escaldes-Engordany)

Av. Carlemany 30, AD700, Escaldes-Engordany

Tel. (00 376) 80 22 55 www.e-e.ad.

tarem les seves subtileses i trobarem la seva història, el seu simbolisme .

Taller de dansa Odori i concert de Taiko

Dimecres 2 d’agost a les 19 h a la plaça

Coprínceps

Taller d’Odori a càrrec de Murasaki Taiko on s’ensenyen balls tradicionals i que culmina en un concert que inclou un variat repertori de tambor japonès, cant, dansa, arts marcials i Bon Odori, ball interactiu típic d’un festival japonès.

Taller de Shodo

Dimarts 22 d’agost a les 19.30 h

Taller de cal·ligrafia tradicional japonesa on l’escriptura és, a més d’una manera d’expressar-se, un acte de meditació, de reflexió i d’art.

Conferència La invenció del Bushido

Dimarts 29 d’agost a les 19.30 h

Arreu és conegut el suposat codi d’honor dels samurais, el bushido, un conjunt d’estrictes regles ètiques i morals a les quals dedicaven les seves vides. Però va existir realment? Vivien conforme a aquest codi o es tracta una invenció posterior? El doctor en història japonesa, Jonathan Ló pez-Vera ens plantejarà aquestes qüestions.

Conferència Japonisme.

La seducció de l’art japonès

Dimecres 13 de setembre a les 19 h

L’art japonès sacsejà l’art occidental essent una font d’inspiració i de ruptura. L’anàlisi del fenomen i la il·lustració dels fets anirà de la mà del doctor en història de l’art, Ricard Bru i Turull.

Kamishibai, l’art del conta-contes japonès

Dissabte 23 de setembre a les 11.30 h

Kamishibai significa, literalment, “teatre de làmines”. Una manera d’explicar històries que va començar al Japó al segle XII que es fa amb un petit escenari de fusta on s’insereixen les il·lustracions mentre s’explica la història. El kamishibai combina cançons, dansa i jocs del país del sol naixent. Activitat per a totes les edats a càrrec de l’artista i traductora literària Makiko Sese.

Cerimònia del te

Dissabte 23 de setembre a les 17 h

La cerimònia japonesa del te o chanoyu (chado, literalment “el camí del te”) és una tradició japonesa ancestral vinculada a l’essència més espiritual del país nipó. La seva filosofia, història i connexió amb la natura es posarà de manifest en la conferència i posterior demostració de la cerimònia.

Activitats gratuïtes amb places limitades.

Reserves al tel: 80 22 55 o centre.art@e-e.ad

AIMS Festival de música 2023

del 4 al 20 d'agost a Solsona (Solsonès)

ESMORZARS MODERNISTES A MANRESA l'1 de setembre a Manresa (Bages)

28è MERCAT MEDIEVAL DE GUIMERÀ

del 12 al 13 d'agost a Guimerà (Urgell)

XVIII CANTADA D’HAVANERES DE LA COSTA DAURADA

del 4 al 5 d'agost a Calafell (Baix Penedès)

36è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA

Del 4 de juny al 26 d'agost a Altafulla (Tarragonès)

LLANÇÀ SUMMER, BIBLIOPLATJA

del 10 al 20 d'agost a Llançà (Alt Empordà)

FESTIVAL DEL COMTE ARNAU

Del 9 al 24 d'agost a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

GARRIGUES GUITAR FESTIVAL

Del 21 de juny al 30 d'agost a diferents municipis (Garrigues)

EXPOSICIÓ COSTA BRAVA: LA DESCOBERTA DEL PARADÍS

Fins al 17 de setembre al Museu d'Art de Girona (Gironès)

COLORS DE MÚSICA ART, DANSA I MÚSICA

De juliol a setembre a Escaldes-Engordany (Principat d'Andorra)

LA SANTA MARKET

Fins al 27 d’agost a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà)

XXIV FESTIVAL DE MÚSICA VALL DE CAMPRODON

Del 5 d'agost al 10 de setembre a Setcases (Ripollès)

VISITES GUIADES "TOSSA AMB ULLS DE DONA"

Del 12 d'agost al 30 de setembre a Tossa de Mar (Selva)

NITS DAURADES A SALOU

Del 5 al 16 d'agost a Salou (Tarragonès)

FESTIVAL DE TITELLES A GUILS DE CERDANYA

Del 14 al 15 d'agost a Guils de Cerdanya (Cerdanya)

FIRA D'ARTESANS D'ALTAFULLA

Del 17 al 20 d'agost a Altafulla (Tarragonès)

FIRA DE SANT BARTOMEU D'ARTESA DE SEGRE

Del 26 al 27 d'agost a Artesa de Segre (Noguera)

MUSICANT CAMPLLONG

Del 29 d'agost al 2 de setembre a Campllong (Gironès)

AQUELARRE DE CERVERA

Del 25 al 27 d'agost a Cervera (Segarra)

FESTA MAJOR DE BLANCS I BLAUS DE GRANOLLERS

Del 26 d'agost al 3 de setembre a Granollers (Vallès Oriental)

VISITA "EXPERIÈNCIA BORGES" A MAS DE COLOM

Del 18 de juliol al 22 de setembre a Tàrrega (Urgell)

RUTA DE LES COSIDORES AL MUSEU DEL CIMENT

Del 27 d'agost al 29 d'octubre a Castellar de n'Hug (Berguedà)

FESTA DE L'ESTANY A PUIGCERDÀ

Del 21 al 27 d'agost a Puigcerdà (Cerdanya)

FESTIVAL ACÚSTICA 2023

Del 31 d'agost al 3 de setembre a Figueres (Alt Empordà)

VETLLADES CULTURALS AMB EL FESTIVAL a2m'23

Fins al 26 d'agost a Tornabous, el Tarròs i la Guàrdia (Urgell)

MERCAT ARTESANAL D'ORDINO

Del 12 al 14 d'agost a Ordino (Principat d'Andorra)

ESPECTACLE DE CIRC ROCKET CARNIVAL CLOWNZ

El 12 d'agost a Gandesa (Terra Alta)

VIATJA PER LES GALÀXIES AMB MÓNNATURA PIRINEUS

Del 5 al 24 d'agost a Alt Àneu (Pallars Sobirà)

LA FUSTERIA DEL CASAT

el Pallars Jussà

Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!

C / Sant Miquel, 5 · 25555 SARROCA DE BELLERA (Lleida) Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com

CIRCUIT 55-84 la Noguera

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!

Polígon 505, parcel·la 58 25139 MENÀRGUENS (Lleida)

Reserves: 625 244 652 www.circuito55-84.com

El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí. Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic. Tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars. Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Boí-Taüll i al parc nacional d’Aigüestortes.

C / Únic s/n

25526 CARDET (Lleida)

Reserves: 629 792 476

CASA MACIÀ el Pallars Jussà

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i s'accepten animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!

C / Únic s/n · 25594 RONÍ (Lleida)

Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com

EL MOLÍ DE LA LLAVINA

Osona

El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.

Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES (Barcelona)

Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com

Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardinat. Totalment reformades, es caracteritzen pel seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!

Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com CAL GABARRA el Berguedà

C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX (Barcelona)

MAS EL GÜELL

Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular. Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ (Barcelona)

Reserves: 937 447 109 www.elguell.com

CASA FARRÉ
l'Alta Ribagorça

ALT CAMP

OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP

Pl. Sant Jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ

C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

CADAQUÉS C/ Des Cotxe, 2 A Tel. 972 258 315

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries Tel. 972 156 233 EMPURIABRAVA

Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802 FIGUERES

Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155 L'ESCALA

Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972 770 603

LLANÇÀ C/ Camprodon, 16-18 Tel. 972 380 855

MAÇANET DE CABRENYS

Pl. de la vila · Tel. 872 202 645 PERALADA

Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840

EL PORT DE LA SELVA

C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122

ROSES Av. de Rhode, 77-79 Tel. 902 103 636

SANT PERE PESCADOR

Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535 VILABERTRAN

C/ Josep Reig i Palau, 10 · Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS

SANT SADURNÍ D'ANOIA

C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS

Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

C/ Hermenegild Clascar, 2 · Tel. 93 817 01 60

ALT URGELL

OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL

Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell Tel. 973 353 112 COLL DE NARGÓ

Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048 LA SEU D'URGELL

C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339 ORGANYÀ

Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002

TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA

Av. Victoriano Muñoz, 48 El Pont de Suert Tel. 973 690 402 EL PONT DE SUERT

Av. Victoriano Muñoz, 22 · Tel. 973 690 640

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ

Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA

Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

CALAF Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

Oficines de Turisme

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA

Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei Tel. 93 868 03 66

LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

BAIX CAMP

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP

C/ Dr. Ferran, 8 · Reus · Tel. 977 327 155

CAMBRILS

Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

CAPAFONTS

C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

LA SELVA DEL CAMP

Camí de Tarragona, 10 · Tel. 977 844 630

L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS

C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

MONT-ROIG DEL CAMP

N-340 km 1.139 · Tel. 977 179 468

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

REUS Plaça del Mercadal, 3 (Gaudí Centre) Tel. 977 010 670

BAGES

OFICINA DE TURISME DEL BAGES

Muralla de St. Domenèch, 24

Manresa · Tel. 93 693 03 96

CARDONA

Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

MONTSERRAT

Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE

C/ Barcelona, 152· Tortosa · Tel. 977 445 308

L'AMETLLA DE MAR

Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477

L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011

BENIFALLET

C/ Major, 1 · Tel. 977 462 005 / 977 462 331

OFICINA DE TURISME DEL

DELTEBRE - EBRETERRA

C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627

EL PERELLÓ

C/Lluís Companys, 2 · Tel. 977 491 021

DELTEBRE - RIUMAR

C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309

ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511

OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE

Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ

C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de l'Empordà Tel. 972 642 310

BEGUR

Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520

CALONGE - SANT ANTONI

Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge Tel. 972 661 714

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ

C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria)

Tel. 972 645 500

PALAFRUGELL

Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228

PALAMÓS Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550

PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

PLATJA D'ARO

Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051

TORROELLA DE MONTGRÍ

C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT

OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT

Ctra. N-340 · Tel. 93 685 24 00

CASTELLDEFELS

C/Pintor Serrasanta, 4 Tel. 93 635 27 27

COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07

VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS

OFICINA DEL BAIX PENEDÈS

Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171

L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725

CALAFELL

C/Sant Pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141

COMA-RUGA

Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010

CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777

VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BARCELONÈS

AEROPORT EL PRAT (T1)

Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BADALONA

C/Francesc Layret, 78-82 · Tel. 93 483 29 90

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME

Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA

Pl. Catalunya, 17 soterrani · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - AMADEU BAGUES

Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PALAU MOJA

C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994

BARCELONA - PALAU ROBERT

Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91

SANT ADRIÀ DE BESÒS

C/ Mare de Déu del Carme, 115 · Tel. 973 674 777

BERGUEDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099

CASTELLAR DE N'HUG

Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77

GÓSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055

LA POBLA DE LILLET

Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet Tel. 687 998 541

EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA

Pla del Pedraforca, s/n · Saldes

Tel. 93 825 80 46

CERDANYA

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA

Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà

Tel. 972 140 665

ALP C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385

LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313

PUIGCERDÀ

Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

MONTBLANC

Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

SANTA COLOMA DE QUERALT

C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478

VIMBODÍ I POBLET

Monestir Poblet centre recepció Passeig

Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247

GARRAF

CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00

SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51

VILANOVA I LA GELTRÚ

Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17

Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

GARRIGUES

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES

Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques Tel. 973 142 658

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182 LA GRANADELLA

Pl. de la Independència, 1· Tel. 973 094 101 GARROTXA

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141 PRESES

Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

SANT JOAN LES FONTS

C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

VALL D'EN BAS

Ptge. Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177 GIRONÈS

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS

C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

LLAGOSTERA

Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001 MARESME

OFICINA DE TURISME DEL MARESME

Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16

ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50 ARENYS DE MAR

C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39

CALDES D'ESTRAC

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88

CALELLA

C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59

CANET DE MAR

Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98

MALGRAT DE MAR

C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

MASNOU

Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

SANT POL DE MAR

Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

SANTA SUSANNA

Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

PINEDA DE MAR

Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

PALAFOLLS

Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n · Tel. 93 762

MOIANÈS

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ

C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ

Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

ALCANAR

C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

AMPOSTA

Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

LA GALERA

C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060

LA SÉNIA

Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

ULLDECONA

Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA

Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer

Tel. 973 448 933

BALAGUER

Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 · Tel. 973 445 194

LA BARONIA DE RIALB

C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME D'OSONA

C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

MANLLEU

Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

PRATS DE LLUÇANÈS

Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

RUPIT I PRUIT

Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

TAVÈRNOLES

C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08 OFICINA DE TURISME DEL PARC

NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU

C/ del Migdia, 1 · Viladrau · Tel. 93 884 80 35 VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n · Tel. 93 886 20 91

SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ

Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470

Oficines de Turisme

ISONA I LA CONCA DELLÀ

C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062

LA POBLA DE SEGUR

Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ

Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002

ESTERRI D’ÀNEU

C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345

LLAVORSÍ

Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

PLA DE L’ESTANY

BANYOLES

Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL

Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT

Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023

CORNUDELLA DE MONTSANT

C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MARGALEF

Àrea de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542

ULLDEMOLINS

Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE

OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE

Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851

ASCÓ

Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA

OF. DE TURISME DE LA SEGARRA

Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera

Tel. 973 531 300

CERVERA

Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ

C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800

OF. DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA

Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840

OFICINA DE TURISME DE LLEIDA

C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA

- SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

SELVA

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA

Pg. de Sant Salvador, 25-27

Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

CALDES DE MALAVELLA

C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103

HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

LLORET DE MAR

Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

MAÇANET DE LA SELVA

C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

SANT HILARI DE SACALM

Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

TOSSA DE MAR

Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108

VILOBÍ D’ONYAR

Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS

Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310

LA VALL DE LORD

Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS

CAMPRODON

C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Pl. de l’Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089

VALL DE RIBES

Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA

C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415

ALTAFULLA

Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426

LA PINEDA - VILA-SECA

Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362

SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL

C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

AGRAMUNT

Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

BELLPUIG

Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

VALLBONA DE LES MONGES

C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

VERDÚ

Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

VAL D’ARAN

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VAL D’ARAN

Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

ARTIES

C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759

BÒSSOST

Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157

LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303

NAUT ARAN - SALARDÚ

Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197

VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

TERRASSA

Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS

C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80

CALDES DE MONTBUI

Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40

LA ROCA VILLAGE

Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00

SANT CELONI

Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.