Programa específic de comunicació

Índex

1. Alumnes als quals va adreçat ...................................................................................................... 85

2. Característiques comunicatives i lingüístiques ................................................................. 85

3. Proposta didàctica ............................................................................................................................ 85 3.1. Objectiu general ................................................................................................................................. 85 3.2. Objectius específics i referències curriculars ............................................................................... 86 3.3. Orientacions generals ....................................................................................................................... 87 3.4. Situacions educatives ....................................................................................................................... 88

1. ALUMNES ALS QUALS VA ADREÇAT

Són alumnes que tenen dificultats importants en la seva relació amb els altres.

Les dificultats de comunicació són el resultat d’aquests problemes i, per tant, cal actuar prèviament sobre el que les motiva i no sobre les conseqüències.

2. CARACTERÍSTIQUES COMUNICATIVES I LINGÜÍSTIQUES

Són alumnes que no tenen o tenen poca iniciativa en la comunicació o que mostren dificultats per entendre l’ús del llenguatge. Habitualment, estan tot sols i s’interessen molt poc per interaccionar amb els companys i/o adults, tant pel que fa als intercanvis verbals com als emocionals i afectius.

Poden manifestar algunes d’aquestes característiques: – La seva comprensió pot ser limitada i molt lligada al context immediat. Els costa reaccionar a les ordres, avisos, consignes..., i sovint ho fan per imitació. – Poden tenir dificultats per establir contacte visual. – La seva atenció pot ser dispersa o massa focalitzada i hi sol haver dificultats per establir una atenció conjunta amb l’adult o amb un company. – Els costa reconèixer les pautes d’alternança que es requereixen per a la participació en situacions d’interacció. – L’expressió facial sol ser pobra, l’entonació pot ser anormal, els pocs intents de comunicació són gestuals i es generen a partir de necessitats bàsiques (gana, set...). – Les demandes d’atenció són molt subtils: mirar un objecte, aturar-se en un lloc concret, neguitejar-se en determinades circumstàncies, etc. Això obliga l’adult a atribuir significat a aquests comportaments perquè hi pugui intervenir. – Si hi ha produccions orals, acostumen a ser emissions de veu (sorolls, sons, crits, paraules o frases poc intel·ligibles). També hi poden haver ecolàlies (paraules o frases repetides independentment del context comunicatiu. – Hi pot haver comportaments rituals, activitats autoestimulatives i, de vegades, repetitives.

3. PROPOSTA DIDÀCTICA

3.1. Objectiu general

Desenvolupar necessitats comunicatives i facilitar-ne l’expressió, mitjançant la interacció qualitativa en contextos diferents i variats.