Programa d’estimulació global del llenguatge dins l’aula i/o en petit grup

2.2. Comportaments lingüístics dels alumnes

Comportament C

Manifesta intencions comunicatives amb frases d’almenys tres paraules, però amb pocs elements morfosintàctics.

– En aquest comportament s’hi poden trobar diferents tipus de flexions (nominals i verbals), si bé amb poc nombre i poc variades. Ex.: tenno estas muñecas (mentre ensenya dos dits); abe la boca (abre la boca); no tene potta; s’ha io (se ha oído). – Pel que fa a l’estructura, comencen a seguir unes pautes d’ordenació de les paraules dins l’oració (patró bàsic: subjecte+verb+complement). Aquestes pautes són ja força estables.

Ex.: la cadina tene uma (la gallina tiene plumas); no, eto e e Jodi (no, esto es del Jordi); a aquita tá omida (la vaquita està dormida).

Comportament D

Manifesta intencions comunicatives amb frases de tres paraules, mantenint l’estructura correcta amb presència dels elements morfosintàctics bàsics, si bé amb errors.

– En aquest comportament, la flexió ja es domina i s’hi troba tota la varietat. Els errors poden ser causats per una sobreaplicació de les regles (en el cas de regularització de verbs irregulars). – Hi ha un domini de l’estructura bàsica i comencen a aparèixer estructures més elaborades a partir d’ampliar el sintagma nominal (ex.: de ete rojo no quero) o el sintagma verbal (ex.: e Jonathan vive ahí abajo).

Comportament E

Manifesta intencions comunicatives amb frases de 4 elements o més, amb una bona estructura sintàctica en les oracions simples i amb alguns errors en les oracions complexes (coordinades, subordinades).

– És capaç de fer estructures complexes, tant coordinades com subordinades. Amb tot, és possible que hi hagi errors o omissions d’algunes partícules relacionals (ex.: qué te gusta hacer en casa? Jugar, tengo hegamientas de vedá. Las hegamientas son mías, me — han dejado. Ahora son mías (omissió del pronom). – El poc domini de les oracions complexes es manifesta més a l’hora de narrar. Amb tot, els errors morfosintàctics no són gaire significatius. Curiosament, també hi ha una tendència a produir més errors a nivell fonètic. (Ex.: explicant el conte d’“Els tres porquets”: Una mare gan, uno mediano y uno pequeño. Y después le dice a su mamá: “e me voy”. Hay un camino que va por el medio, por izquierda y deecha. El pequeño va a medio y el medio e la izquierda y el grande a derecha, etc.)

Comportament H

El seu llenguatge es caracteritza per l’ús de paraules concretes, referents a entitats observables, accions i atributs, amb pocs termes que indiquin espai i/o temps.

– El seu vocabulari és restringit, amb molts termes deíctics: esto (en lloc de, per exemple, la carpeta), aquí (per indicar “sobre la taula”). Dificultats per nomenar categories (ex.: instruments). Dificultats per utilitzar termes espacials (ex.: sobre la taula = allà a la taula) i temporals (ex.: volent dir “abans d’ahir” = aquest no, l’altre tampoc i l’altre sí). Amb tot, cal veure si aquest comportament és l’habitual o només és restringit a alguns conceptes que poden no haver estat apresos quan calia, però que es poden aprendre si s’ensenyen.

Comportament I

Mostra poques habilitats conversacionals. Les dificultats es manifesten: en la presa de torns, a l’hora de tenir present l’interlocutor i en el manteniment del tòpic.

– En la seva conversa es pot veure que no respecta el torn o com canvia de tòpic ignorant què s’ha dit abans. Ex.: què vas fer ahir que era festa? Vull agafar això. D’acord, agafa-ho, però digue’m, què vas fer ahir? Tinc tos. Caram! Però digues, que vas anar a casa l’àvia ahir que era festa? El papa té un altre cotxe... Cal incidir, però, que aquest sigui un comportament habitual i que no vingui marcat per esdeveniments que són, en aquell moment, molt importants per al nen i que explicarien que no vulgui contestar el que se li demana.

3. PROPOSTA DIDÀCTICA

3.1. Objectiu general

Facilitar el desenvolupament lingüístic i comunicatiu, creant entorns i condicions comunicatives que l’afavoreixin i donant ajuda en aquells aspectes que presenten més dificultats d’adquisició.

3.2. Objectius específics i referències curriculars

ÀREA: INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES. LLENGUATGE VERBAL

REFERÈNCIES CURRICULARS. CONTINGUTS DE: PROCEDIMENTS (P), FETS I CONCEPTES (C), ACTITUDS (A) OBJECTIUS ESPECÍFICS

(P) Comprensió oral de missatges emesos en contextos significatius per persones o mitjans de comunicació.

(P) Expressió oral en situacions comunicatives segons les convencions de la llengua. – Comprendre el significat de les diferents marques morfològiques (singular/plural; temps verbals...) en diversitat de situacions comunicatives. – Comprendre el significat dels elements lingüístics referents a temps, lloc i persona, relacionant-ho amb les seves experiències viscudes. – Comprendre la successió de fets narrats o viscuts.

– Utilitzar de manera correcta estructures simples, així com ampliar el nombre d’elements de la frase i la seva complexitat, en situacions comunicatives diverses. – Augmentar l’ús de les diferents marques morfològiques (flexió verbal; nominal de gènere/nombre; pronoms; articles...). – Explicar fets viscuts establint les relacions pertinents i utilitzant de manera adequada elements lingüístics referents a lloc, temps i persona (on, quan, qui). – Expressar les diferents intencions comunicatives utilitzant l’entonació adequada i les estructures pròpies (per negar, preguntar, demanar...).