i/o en petit grup

Comportament lingüístic G

Alumnes de 3, 4 i 5 anys que presenten un cert retard en l’adquisició, tal i com ho demostra l’anàlisi de la seva parla, amb la presència de les característiques següents:

– Persistència de processos de simplificació normals més enllà de l’edat corresponent, com pot ser, per exemple, la manca de fricació en una edat en què ja s’hauria d’haver superat (4 anys) (ex.: el Pantet per Francesc), o la simplificació de les síl·labes més complexes, com són les inverses (ex.: tutuga per tortuga), les compostes per dues consonants seguides (ex.: agada per agrada; fo per flor...) o les que tenen diftongs (ex.: tene per tiene). Aquesta pronunciació es veu pràcticament en totes les paraules afectades i en totes les situacions. També poden aparèixer processos de simplificació propis de nens més petits (per exemple, tendència a fer endavant els sons més posteriors g i k: dat per gat), juntament amb una bona realització de processos posteriors (per exemple, presència dels sons líquids en els grups consonàntics: dir correctament classe en lloc de casse, com seria d’esperar). – Dificultats amb l’estructura sil·làbica en paraules llargues, amb omissió de les síl·labes àtones (ex.: fanda per bufanda). – La importància o no de les dificultats està en relació amb el tipus de processos utilitzats amb referència a l’edat en què es mostren. A l’hora de valorar les realitzacions dels nens, cal també valorar la freqüència dels diferents processos que tenen lloc. Si només afecten un petit grup de paraules, tenen una connotació diferent de si afecten totes les paraules i en totes les posicions del fonema. D’altra banda, també cal valorar si aquella parla és fruit de dificultats reals o per manca de models correctes i/o poc interès per polir les seves realitzacions.

3. PROPOSTA DIDÀCTICA

3.1. Objectiu general

Afavorir l’organització del sistema fonològic partint de l’estimulació de l’atenció auditiva i de la pràctica articulatòria.

3.2. Objectius específics i referències curriculars

ÀREA: INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES. ÀREA DE DESCOBERTA D’UN MATEIX

REFERÈNCIES CURRICULARS. CONTINGUTS DE: PROCEDIMENTS (P), FETS I CONCEPTES (C), ACTITUDS (A) OBJECTIUS ESPECÍFICS

(P) Organització de les habilitats motrius bàsiques.

(A) Aplicació dels hàbits d’autonomia personal. – Potenciar la mobilitat i el control motor dels òrgans bucofonadors. – Crear hàbits psicomotors de vocalització. – Adquirir consciència propioceptiva dels òrgans fonadors implicats en la parla.

– Adquirir hàbits adequats de masticació i deglució. – Adquirir hàbits adequats de respiració. – Adonar-se de la necessitat d’utilitzar hàbits de neteja i d’higiene de l’aparell bucofonador (ex.: aprendre a mocar-se).

ÀREA: INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES. LLENGUATGE VERBAL

REFERÈNCIES CURRICULARS. CONTINGUTS DE: PROCEDIMENTS (P), FETS I CONCEPTES (C), ACTITUDS (A) OBJECTIUS ESPECÍFICS

(P) Comprensió oral de missatges emesos en contextos significatius per persones o mitjans de comunicació.

(P) Expressió oral en situacions comunicatives segons les convencions de la llengua.

(P) Memorització de fets i situacions relacionades amb contextos significatius.

(A) Participació i adequació comunicativa. – Integrar i utilitzar els processos bàsics relacionats amb l’anàlisi dels sons presents en l’ambient o proporcionats expressament: escoltar, identificar, reproduir, comparar, aparellar i ordenar. – Establir categories fonològiques mitjançant l’estimulació de l’escolta i l’alerta auditiva, amb semblances i diferències entre els sons de la vida diària o dels fonemes. – Diferenciar els diferents sons de la parla pels trets o característiques pertinents de cada fonema en situació d’ús i en contextos significatius. – Comprendre un missatge sencer quan en manca alguna part. – Discriminar paraules i/o sons semblants o diferents.

– Reproduir per imitació i/o modificar, si cal, amb models adequats, diferents tipus de paraules i sons. – Ajustar l’articulació a la imatge fonològica de les paraules amb ajuda d’estratègies facilitadores en els casos més conflictius.

– Memoritzar i produir cançonetes, embarbussaments, endevinalles, poesies curtes, que tinguin els sons a treballar.

– Esforçar-se per tenir una actitud d’espera, d’atenció, d’interès i d’iniciativa davant l’expressió i la comunicació. – Prendre consciència de la necessitat d’ajustar i modificar la seva producció per tal de ser entès per l’entorn.

ÀREA: INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES. LLENGUATGE MUSICAL

REFERÈNCIES CURRICULARS. CONTINGUTS DE: PROCEDIMENTS (P), FETS I CONCEPTES (C), ACTITUDS (A) OBJECTIUS ESPECÍFICS

(P) Percepció i comprensió auditiva.

(P) Execució i expressió de qualitats i possibilitats del món sonor. – Percebre, conèixer i experimentar les qualitats i atributs dels sons. – Imitar i realitzar seqüències de ritmes.

– Memoritzar i reproduir seqüències de sons i sorolls seguint una ordre.

3.3. Orientacions generals

Les diferents dificultats a nivell de parla que presenten aquests nens no són greus, sinó que són fruit de poca experiència i habilitat. L’èmfasi del treball d’aquest programa recau a donar eines per tal de facilitar-los els processos que els altres nens han fet per si sols sense cap ajuda. Tal i com s’ha descrit anteriorment, aquesta falta d’experiència pot ser causada per diferents factors: poques oportunitats d’intercanvis significatius amb adults, dificultats d’audició que poden incidir en la percepció del llenguatge, poc entrenament pel que fa als òrgans que intervenen en l’articulació, poca demanda d’ajust per part de l’entorn... L’ajuda a aquests nens, doncs, ha de començar per donar-los moltes oportunitats de parlar, ja que la recerca demostra que un increment en la participació verbal facilita importants guanys fonològics. No cal dir, però, que les interaccions han de ser de qualitat i que cal buscar la implicació real del nen atès que de vegades en aquest punt ja és possible de veure-hi problemes (ex.: contestar sense mirar l’adult, estar pendent d’altres coses, etc.).

En alguns casos, pot ser que calgui ajudar-los a fer les anàlisis pertinents, ja sigui utilitzant estra-