PROGRAMA D’ESTIMULACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT FONOLÒGIC DINS L’AULA I/O EN PETIT GRUP
Comportament lingüístic G Alumnes de 3, 4 i 5 anys que presenten un cert retard en l’adquisició, tal i com ho demostra l’anàlisi de la seva parla, amb la presència de les característiques següents: – Persistència de processos de simplificació normals més enllà de l’edat corresponent, com pot ser, per exemple, la manca de fricació en una edat en què ja s’hauria d’haver superat (4 anys) (ex.: el Pantet per Francesc), o la simplificació de les síl·labes més complexes, com són les inverses (ex.: tutuga per tortuga), les compostes per dues consonants seguides (ex.: agada per agrada; fo per flor...) o les que tenen diftongs (ex.: tene per tiene). Aquesta pronunciació es veu pràcticament en totes les paraules afectades i en totes les situacions. També poden aparèixer processos de simplificació propis de nens més petits (per exemple, tendència a fer endavant els sons més posteriors g i k: dat per gat), juntament amb una bona realització de processos posteriors (per exemple, presència dels sons líquids en els grups consonàntics: dir correctament classe en lloc de casse, com seria d’esperar). – Dificultats amb l’estructura sil·làbica en paraules llargues, amb omissió de les síl·labes àtones (ex.: fanda per bufanda). – La importància o no de les dificultats està en relació amb el tipus de processos utilitzats amb referència a l’edat en què es mostren. A l’hora de valorar les realitzacions dels nens, cal també valorar la freqüència dels diferents processos que tenen lloc. Si només afecten un petit grup de paraules, tenen una connotació diferent de si afecten totes les paraules i en totes les posicions del fonema. D’altra banda, també cal valorar si aquella parla és fruit de dificultats reals o per manca de models correctes i/o poc interès per polir les seves realitzacions.
3.
PROPOSTA DIDÀCTICA
3.1.
Objectiu general
Afavorir l’organització del sistema fonològic partint de l’estimulació de l’atenció auditiva i de la pràctica articulatòria. 3.2.
Objectius específics i referències curriculars ÀREA: INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES. ÀREA DE DESCOBERTA D’UN MATEIX REFERÈNCIES CURRICULARS. CONTINGUTS DE: PROCEDIMENTS (P), FETS I CONCEPTES (C), ACTITUDS (A)
OBJECTIUS ESPECÍFICS
(P) Organització de les habilitats motrius bàsiques.
– Potenciar la mobilitat i el control motor dels òrgans bucofonadors. – Crear hàbits psicomotors de vocalització. – Adquirir consciència propioceptiva dels òrgans fonadors implicats en la parla.
(A) Aplicació dels hàbits d’autonomia personal.
– Adquirir hàbits adequats de masticació i deglució. – Adquirir hàbits adequats de respiració. – Adonar-se de la necessitat d’utilitzar hàbits de neteja i d’higiene de l’aparell bucofonador (ex.: aprendre a mocar-se).
– 155 –
