1.1. El desenvolupament comunicatiu i lingüístic en el context escolar

LES TRES METÀFORES MÉS IMPORTANTS EN L’EXPLICACIÓ DELS SISTEMES D’AJUDES A L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE I A L’APRENENTATGE EN GENERAL SÓN:

– La zona de desenvolupament proper (Vigotski, 1979): espai compartit d’ajudes lleugerament per sobre del nivell d’aprenentatge de l’infant. – La bastida (Bruner, 1979): estructura temporal d’ajudes que es retiren quan la construcció és sòlida. – L’aprenent (Kaye, 1986): a qui l’expert confia tasques de més responsabilitat, a mesura que augmenten les seves competències.

1.1. El desenvolupament comunicatiu i lingüístic en el context escolar

Quan la majoria dels nens inicien l’escolaritat, es troben en un període clau de l’adquisició del llenguatge. A partir d’aquest moment, l’entorn escolar s’afegeix a la tasca de desenvolupament iniciada a l’entorn familiar i hi fa unes aportacions específiques.

L’ENTORN ESCOLAR:

– Ofereix un microcosmos de relació social. – Presenta ocasions per a l’exercici de registres formals i informals del llenguatge. – Facilita l’alternança continuada entre la interacció simètrica amb els companys i asimètrica amb els docents. – La majoria d’activitats educatives impliquen funcions de planificació, regulació i avaluació del llenguatge. – És un entorn idoni per a la negociació de significats. – És un entorn on la llengua oral és el principal vehicle de transmissió de coneixements.

L’entorn escolar ofereix un microcosmos de relació social i proporciona una gamma completa de situacions de caràcter formal i informal per exercitar el llenguatge. L’alumne troba ocasions per utilitzar els registres formals i informals de la llengua en activitats controlades i sistemàtiques, o bé en activitats realitzades a partir de la iniciativa de l’alumne. Aquestes activitats requereixen l’ús del llenguatge en grups petits, en grup, en situació diàdica, en situacions de classe, de pati, de menjador, etc. Resumint, l’escola es constitueix en un entorn susceptible d’incidència educativa sobre els diferents usos del llenguatge.

D’altra banda, també és un entorn idoni per a la negociació de significats que té lloc quan alumne i docent confronten els seus coneixements respecte d’un mateix objecte o activitat.

Un bon nombre d’activitats realitzades a l’entorn escolar constitueix un exercici pràctic de les funcions de regulació i planificació, en tant que funcions psicològiques i lingüístiques. En efecte, un bon nombre d’activitats requereix la regulació del propi comportament, de la planificació i del desplegament d’estratègies cognitives.

Igualment, l’entorn escolar permet la interacció entre iguals i el treball en petits grups, que són excel·lents oportunitats per expressar i argumentar la pròpia opinió davant d’un grup, mantenir una postura, cedir, col·laborar, construir, arribar a acords, exercitar el paper de moderador, de portaveu, de secretari, etc.

En resum, l’entorn escolar ofereix aportacions específiques a l’adquisició del llenguatge que l’alumne necessita per integrar-se a l’entorn social.