Programa d’estimulació global

1. ALUMNES ALS QUALS VA ADREÇAT

Són alumnes que tenen un coneixement limitat de l’entorn, ja sigui perquè han tingut molt poques experiències o perquè el seu ritme de desenvolupament és molt lent.

Les importants dificultats de comunicació que presenten poden ser causades per la interacció entre un baix nivell cognitiu i/o un entorn poc estimulador.

2. CARACTERÍSTIQUES COMUNICATIVES I LINGÜÍSTIQUES

2.1. Característiques generals

El llenguatge que s’observa en aquest alumnat és inintel·ligible o molt pobre en la forma. Tendeixen a regular l’atenció del seu interlocutor a través del gest. Quan prenen alguna iniciativa, generalment és per manifestar necessitats molt bàsiques.

Algunes de les característiques que manifesten són: – L’entrada de la informació pot estar limitada per problemes d’atenció i dificultat per mantenirla durant períodes llargs de temps. – Mostren una gran dependència de l’adult i un comportament generalment poc autònom. Presenten sovint una manca d’estratègies i recursos per iniciar una relació interpersonal o introduir-se en un grup. – En la percepció i la discriminació dels aspectes rellevants de la informació oral, la seva comprensió lèxica és limitada i presenten dificultat en la comprensió d’ordres senzilles i estructures lingüístiques, llevat que es tracti de missatges molt contextualitzats. Assoleixen més fàcilment aquells conceptes que parteixen de realitats concretes. – Hi poden haver dificultats per a la resolució de problemes i manca d’agilitat per manipular la informació. – Els costa generalitzar les adquisicions dels diferents aspectes del llenguatge (contingut, forma, ús), és a dir, transferir el que han après d’unes situacions a altres.

Les seves reaccions són més lentes que les dels seus companys; per tant, en gran grup participen poc amb ells i tendeixen a distreure’s. La seva comunicació és més fluida en petits grups, situacions individuals o situacions ja conegudes.

Aquestes característiques repercuteixen en major o menor grau en el desenvolupament lingüístic i es tradueixen en poques iniciatives en la interacció i un desenvolupament tardà de les conductes comunicatives; no podem deslligar el comportament lingüístic d’aquests alumnes, doncs, del desenvolupament de les funcions cognitives bàsiques.

A continuació, es descriuen els diferents comportaments lingüístics que pot presentar l’alumnat al qual s’adreça aquest programa.

2.2. Comportaments lingüístics dels alumnes

Característiques del comportament lingüístic A

Es presenta en alumnes de 3-4 anys que mostren un dèficit cognitiu i que en el comportament lingüístic no manifesten les seves intencions comunicatives.

– Efectuen algun gest intencional: apropar-se, la mirada... – Fan alguna producció oral, emeten algun so o paraula, però sense atribuir-li cap significat o relació amb el context. – Poden dir paraules que sovint repeteixen (ecolàlia) i ho fan sense tenir relació amb el context comunicatiu.

Característiques del comportament lingüístic B

Es presenta en alumnes de 3 anys o més que mostren un dèficit cognitiu i que manifesten les seves intencions comunicatives només amb gests o una forma lingüística d’una paraula o dues.

– Les seves produccions tenen una forma lingüística molt simple: paraules referides a persones, objectes..., del seu entorn proper: /tina / Cristina; maco / Marcos; gogo / gorro; onte / conte; tela / Estela... – No hi ha gaires verbs i pocs adjectius: jo aquí, mi mama. – Comença a utilitzar algunes paraules relacionals: de possessió (meu), de localització (aquí).

Ex.: to aqui / això aquí; eto no / esto no. – Pel que fa a l’accés al lèxic, no troba la paraula que sembla conèixer i sol fer un ús exagerat de deíptics: /eto, eso/. – Apareix un determinant + nom (sense flexió de gènere ni nombre). Ex.: u nena, u mama. – Redueix els verbs a formes no flexionades utilitzant gerundis i participis: a callant, ta mamint.

Característiques del comportament lingüístic C

Es presenta en alumnes de 3-4 anys amb dèficit cognitiu i que manifesten les seves intencions comunicatives amb frases d’almenys tres paraules, però amb pocs elements morfosintàctics.

– En aquest comportament es poden trobar diferents tipus de flexió (nominal i verbal), si bé en poc nombre i poc variades: a pilota, a meu, e ico, ta a buba a paque. – Apareixen errors i omissions dels elements morfosintàctics en moltes de les produccions simples i noves i, sobretot, en els intents de producció més complexos: nen no bube, ta cama tolo sol (el nen no juga, és al llit tot sol). – Pel que fa a l’estructura, comencen a seguir unes pautes d’ordenació de les paraules dins l’oració (patró bàsic: subjecte-verb-complement): e ico etá a calo (el hijo está en el carro), nun nena baco (una nena maca). – Al seu vocabulari, els noms i verbs predominen sobre els atributs i relacionals: yo quero ota cata que cante y oto balloballo (yo quiero otra cosa que cante y otro caballo).