Un curs d'habitatge_PROJECTES VII

EL PROJECTE una APROXIMACIÓ CONSTANT

MARC COMAS VILÀ Universitat de Girona Projectes VII

Índex

1

INTRODUCCIÓ

5

APROXIMACIÓ AL CONTEXT

17

APROXIMACIÓ AL PROJECTE

45

CONCLUSIÓ

INTRODUCCIÓ.

Aquest llibre s’ha desenvolupat dins del marc de l’assignatura de Projectes VII i VIII, impartida pels professors Xavier Monteys i Sílvia Musquera a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona durant el curs 2012-2013 S’ha entès la confecció d’aquell llibre com un mitjà més adient i complet que permet mostrar l’aprenentatge i el treball realitzat durant el transcurs de l’assignatura i no només el resultat final de cada un dels projectes. Per tant es dóna importància al “procés”projectual, aquells primers dibuixos, esquemes, o fins i tot primeres idees que normalment cauen en l’oblit però que, en aquest cas, poden tenir molta importància per tal de comprendre el fil conductor i el progrés dels projectes i del curs.

1

La metodologia de treball de l’assignatura té la voluntat d’aproximarse al ritme de treball real en qualsevol estudi d’arquitectura. Per tant s’aposta per un plantejament més real i menys acadèmic que permet considerar el curs en el seu conjunt.

El curs s’ha desenvolupat amb una presentació simultània dels projectes amb una entrega conjunta al mateix dia, que queda recollida en aquest llibret.

Habitatge “Un curs d’habitatge”, aquest ha sigut un dels nexes comuns de l’assignatura de Projectes. Els cinc projectes treballats durant el curs s’han convertit en l’eina que han permès portar la sentència anterior a l’anàlisi i l’estudi profund, en definitiva, a la formació d’una opinió personal sobre una part tant important de la nostra cultura.

La millora de la comprensió, durant el curs, de conceptes com; distribució, organització d’espais, resolució dels sistemes constructius han sigut claus pel propi desenvolupament personal.

La finalitat de crear habitatges és que aquests siguin habitats, que hi visqui algú. Però que tothom visqui dins els habitatges no vol dir que hi hagi una sola possibilitat, sinó que existeixen vàries alternatives igualment vàlides. Aquest concepte queda reflectit en un comentari de Bruno Taut: “ El més important en les fotografies d’arquitectura no és l’aspecte dels espais amb la gent, sinó l’aspecte de la gent en aquests espais”.

Projectar, reparar, reaprofitar...

“Plantejar-se avui la casa del futur és senzillament pensar en el futur d’una casa vella”, aquesta afirmació podria definir un altre puntal comú de l’assignatura. Els projectes proposats conviden a una reflexió prèvia relacionada amb l’actual situació de la construcció al 2

nostre país, tanmateix també avarca gran importància la seva situació econòmica, cultural i social.

Davant la conjuntura econòmica tant complexa en la que ens trobem caldria replantajar-se la manera d’actuar i amb quina filosofia.

Sembla tenir més sentit la reparació, la reinterpretació de la realitat construïda, en definitiva, aprofitar millor el que tenim. D’aquesta manera tots els projectes plantejats en aquest curs tracten d’actuar en una realitat preexistent, apropant-nos un cop més a la pràctica professional del futur.

L’experiència del lloc: Girona “No n’hi ha prou en veure l’arquitectura; s’ha d’experimentar” S.E. Rasmusen. Aquest comentari expressa el tercer tret essencial d’estudi i reflexió d’aquesta assignatura, ja que tots els edificis analitzats durant el curs són a la ciutat de Girona.

D’aquesta manera Girona es converteix en el camp de treball, experimentació i aprenentatge, però sobretot, en una possibilitat d’acostar-se a la realitat.

El programa Manipulació d’un passadís. Unió de dos habitatges d’un mateix replà treballant la zona que conforma el passadís.

Parella d’edificis: Entrar des de l’exterior. Instal·lació d’un ascensor a façana.

Remunta d’un edifici d’habitatges.

Un canvi d’ús. D’un edifici d’oficines a un edifici d’habitatges.

Reforma d’un dels accessos a la ciutat antiga.

3

4

APROXIMACIÓ AL CONTEXT. El fet que els projectes parteixin d’una realitat construïda implica un procés previ d’aproximació, comprensió i respecte sobre la base que ens marcarà les directrius dels projectes.

Aquest treball, en la manipulació del passadís, ha consistit en una sèrie d’anàlisis volumètrics que representen l’aire, la qualitat d’aquests espais.

Durant la fase d’anàlisi s’amplia l’objectiu per tal d’estudiar, comprendre, comparar i projectar en el passadís d’un total de sis blocs d’habitatges de la ciutat de Girona.

5

Anàlisi

BLOC CARGOL

BLOC COLL

BLOC RIBAS CREHUET

6

BLOC BANC VITALICI

BLOC PUIG

BLOC PÉREZ XIFRA

7

Proposta

BLOC CARGOL

BLOC BANC VITALICI

BLOC COLL

BLOC PUIG

BLOC RIBAS CREHUET

BLOC PÉREZ XIFRA

8

L’evolució d’aquest treball comporta la tria d’un dels blocs mostrats anteriorment amb l’objectiu de convertir-lo en el primer dels tres projectes.

En aquest cas s’ha escollit el Bloc Puig situat al carrer de la Llebre nº 5 del Barri Vell, obra de l’arquitecte Joan Roca i Pinet.

El bloc té dos habitatges a cada planta, els quals estan distribuïts de manera similar. A l’entrada de l’habitatge tenim un petit rebedor que connecta amb un passadís més estret (un metre d’amplada aproximadament) aquest passadís s’acaba amb un petit distribuïdor un pèl més ampli des del qual es pot accedir a quatre de les sis estances de l’habitatge.

Per tant l’anàlisi previ s’intensifica amb unes maquetes de l’aire interior i una visita i interpretació del passadís i les seves característiques.

9

Per altra banda, el treball previ que ens exigeix l’actuació sobre la parella d’habitatges de la Travessia de l’Auriga, és un treball més de camp, de visita del lloc, de presa de dades, dibuixos, realització dels plànols, construcció de maquetes, detectar l’estructura i les instal·lacions, etc.

10

La construcció d’aquesta maqueta va significar l’interiorització dels dos edificis objecte de projecte. S’entenen, a mesura que es van construint, petites relacions que converteixen aquests dos edificis en una “parella”.

11

Per realitzar l’aproximació al context del projecte de canvi d’ús, ens serveixen les experiències viscudes en el projecte de la remunta. Per tant, es comença visitant i estudiant l’edifici en qüestió i es pren consciència de les múltiples característiques de l’edifici que van directament associades a l’ús que té.

Depenen de l’anàlisi i el punt de comprensió d’elements com: la façana principal regida per un mòdul estricte i les seves finestres de cantell a cantell de forjat, el paper de la façana secundària orientada a sud, l’estructura de pilars de formigó i les seves llums, la col·locació del nucli d’escala i d’ascensors, les instal·lacions, etc obtindrem una base per continuar treballant amb el projecte, ja que aquest, sense donar-nos-en compte, ja estarà iniciat.

12

Per altra banda, és important fixar-se amb el nom del projecte del Youth Hostel al Barri Vell de Girona, és a dir, “reforma d’un dels accessos a la ciutat antiga”. Aquest projecte d’obra nova podria semblar més difícil d’aplicar el concepte, aproximació al context, ja que aquest context, a diferència de la resta d’exemples, no és prefixat ni acotat.

Per tant, la primera feina és descobrir aquest context, saber distingir els aspectes que tenen un valor pel nostre projecte, ja que no podem aproximar-nos al context fins que no el descobrim. En aquest projecte tant especial, no només tenen valor els elements que són presents a l’emplaçament (el riu Onyar i el seu pont, l’església de Sant Feliu i les seves escales, les dues mitgeres, etc), sinó que també tenen interès elements que han sigut concebuts amb la mateixa essència (la catedral i les seves escales, el pas entre les dues torres per arribar-hi, els altres ponts que comuniquen amb el Barri Vell, antics edificis existents al lloc, etc) i elements significatius de la ciutat (la via del tren i les seves pilastres, la devesa, etc). És important observar com es comporta la gent dins l’emplaçament i quina funció té el lloc de cara a la ciutat. Es podria afirmar que aquesta funció és, bàsicament, la circulació. Pel que fa a la circulació rodada el lloc es comporta com la d’una autèntica rotonda, per altra banda, la circulació peatonal és un simple encreuament de fluxos, no té un comportament de plaça tot i que el lloc té unes dimensions enormes dins el context del Barri Vell. Per tant, integrar la circulació al projecte serà un aspecte a tenir en compte.

Tanmateix, un cop introduïts en el lloc, s’analitzen amb més profunditat aquells condicionants directes del projecte, per tal de tenir suficient informació per poder-los dominar, entendre i respectar.

S’utilitza la repetició de diversos esbossos en planta, alçat i secció fins arribar a uns dibuixos sintètics que seleccionin els aspectes necessaris i inspiradors del propi emplaçament.

13

14

15

16

APROXIMACIÓ AL PROJECTE. Durant el procés d’aproximació als edificis objecte de projecte, sorgeixen les primeres idees, més aviat intuïtives, que són part important del procés i el treball realitzat durant l’assignatura.

Les primeres intencions en la manipulació i connexió del passadís del Bloc Puig es concentren principalment en buscar l’energia que necessita el passadís, ja que tenim un passadís amb una qualitat formal bona però sense llum.

Aquesta energia en primer lloc es busca en les cuines de cada un dels habitatges, una incorporant-la al passadís, i l’altre substituint-la per una habitació polivalent vinculada directament amb el passadís.

La segona intervenció que es realitza és la manipulació de l’altura dels dos trams de passadís més estrets, per tal de proporcionar la seva amplada amb la seva altura.

17

18

19

En una segona etapa s’experimenta amb l’entrada a l’habitatge i l’intervenció en dos punts concrets, que reforcen l’idea anterior de treure l’energia necessària pel passadís de les zones de servei, en concret de les cuines.

Es proposa entrar per la porta que ens ensenya l’encreuament de les dues direccions en què està col·locat el paviment dels dos habitatges, és a dir, només entrar ja es descobreix l’actuació d’unió que s’ha realitzat.

També s’introdueixen dos armaris dins del passadís els quals complementen les habitacions que tenen el seu davant, i converteixen aquell espai en ambigu, ja que no forma part pròpiament del passadís n’hi tampoc de l’habitació.

20

21

Les primeres intencions en els projectes de remunta i ascensor es concentren en la parella que formen els dos edificis i la manera en què es relacionen desprÊs d’intervenir-hi.

22

23

Tanmateix el procés projectual també condueix a treballar i desenvolupar idees autònomes per un dels dos edifici sense buscarne una aparent relació des del seu inici.

Per una banda la remunta, la qual s’han de solucionar temes concrets com: muntar i recolzar una estructura al damunt d’una ja existent, quin criteri prendre cap elements existents com el badalot o la barana del terrat, com relacionar el nucli d’escala amb el nou volum del projecte, etc.

24

25

26

27

Per altra banda l’ascensor, on es busca solucionar l’accés a cada un dels habitatges, l’entrada de la planta baixa, l’emplaçament dins d’un pati de petites dimensions i prendre decisions sobre si l’ascensor arriba al terrat, etc.

28

29

Tanmateix l’ importància que té que els dos edificis acabin sent un sòl projecte, provoca el treball encarat amb uns límits més amplis, amb la visió conjunta dels dos edificis.

30

Una de les últimes modificacions, durant aquest procés projectual, és la de realitzar una relació entre els dos edificis més simple, desfent la doble simetria del pas anterior.

31

Pel que fa al projecte de canvi d’ús, un cop recorregut el procés explicat al capítol anterior, s’emprèn una estratègia alhora de col·locar els habitatges. La voluntat és la de col·locar habitatges de petites dimensions dins unes característiques formals i estructurals que no els hi són pròpies. Tanmateix, l’estratègia seguida té com objectiu equilibrar els habitatges per tal de que tots tinguin unes condicions de qualitat similars.

Amb aquestes premisses es comença el projecte desenvolupant la següent estratègia: En primer lloc es valora la relació amb l’estructura existent. Aquesta és la que defineix l’ordre i la proporció racional (juntament amb la modulació de la façana) de tota la planta. L’absència d’algun pilar queda compensada amb les parets de càrrega del nucli de comunicació vertical de l’edifici.

Per tant el que es busca és reforçar els eixos estructurals, a partir de la divisió de la modulació de la façana, formant un gruix que engloba els pilars i que permet col·locar-hi a dins les peces de servei; el bany i la cuina. Aquesta estratègia permet concebre els serveis de tots els habitatges com un mòdul que es repeteix, atorgant a cada un d’ells, les mateixes condicions inicials.

32

En segon lloc pren importància la definició de l’espai comú. S’opta per un corredor central de 2 metres d’ample i 2’2 metres d’altura que desemboca a dos distribuïdors de forma poligonal, més amples i amb una altura lliure de 2’8 metres.

Per últim, es decideixen els accessos als habitatges, definint així els seus perímetres definitius. Per tant, apareixen 6 habitatges de les mateixes característiques amb petits matisos depenen de la seva situació dins la planta. S’aprofita la possibilitat de tenir dos accessos independents a l’àrea de darrera l’escala per col·locar un despatx, comunicat interiorment, amb una zona d’office.

33

Un cop desenvolupada l’estratègia principal es comença a treballar amb l’unitat que ordenarà el projecte, és a dir, l’habitatge tipus. Es realitza una prova on l’habitatge es divideix a partir del mòdul de façana en dues peces profundes amb l’intenció de filtrar la llum a tot l’habitatge.

34

Partint de l’habitatge anterior, es comprova l’efecte que podria tenir una galeria a la façana nord, la qual podria comunicar les dues peces profundes de l’habitatge i que es podria comportar com una cambra ventilada dotant de qualitat a les diverses estances que hi comuniquen.

35

L’aproximació al projecte de reforma d’un dels accessos a la ciutat antiga s’inicia realitzant varies opcions. Es contemplen varis emplaçaments possibles i se’n estudien les conseqüències. Per tant aquesta primera fase es fan proves respecte el nombre d’edificis que ha de tenir el projecte així com la seva relació amb les mitgeres existents.

Per realitzar aquestes primeres intencions es dibuixa una base de treball on hi apareixen les els patis de les cases, la planta de l’església de Sant Feliu, les pilastres de la via del tren i la porta que formen les dues torres abans d’arribar a la Catedral.

36

37

38

39

Tot i que cap de les primeres intuïcions d’emplaçament es consideressin alhora de treballar a una escala més gran, si que es parteix de l’idea de projectar un sol edifici que contingui tot el programa i que s’annexi a la mitgera del cul de la lleona.

Es proposa un edifici amb cinc façanes, les quals tenen la funció d’articular la planta baixa de la plaça que es crea amb la col·locació de l’edifici.

S’intenta projectar una estructura clara de murs de càrrega paral·lels a tres i a sis metres. La repetició de les crugies permet disposar d’unes unitats similars les quals es converteixen amb les habitacions i les respectives terrasses.

L’intenció de realitzar un volum el qual les seves façanes no són perpendiculars és la de remarcar, col·locant-se paral·lel al riu, l’últim edifici amb façana al riu Onyar.

Els accessos es realitzant per les façanes inclinades que escapcen el volum i que permeten tenir una entrada principal del Youth Hostel, i una altra entrada, a una cota més alta, al restaurant que dona a la façana del riu.

L’interior s’articula a partir d’un pati longitudinal que travessa tot l’edifici i el qual dona qualitat lumínica a les àrees comuns, com el passadís i dos distribuïdors que contenen totes les portes de cada planta.

Per altra banda, s’entén la coberta com el lloc idoni per col·locar-hi les zones comuns i de relació del Youth Hostel, així doncs es projecta una part de l’última planta destinada a zones comunitàries, i una altre part destinada a un terrat, seguint el mateix llenguatge dels múltiples terrats del Barri Vell.

Per últim, es fragmenten les grans façanes del volum a partir de les línies d’ombra de les terrasses interiors de les habitacions.

40

41

42

43

44

CONCLUSIÓ.

El recorregut realitzat durant el curs ha potenciat la formació d’una opinió personal sobre diferents temes d’actualitat, d’habitatge, d’espai, transicions i circulacions, etc.

En primer lloc, es pot intuir en el context actual que el concepte tradicional de projectar edificis nous i anar extenguent la trama urbana fins a l’infinit no és un model viable i ni tan sols desitjable.

En aquest aspecte, els projectes realitzats durant el curs han permès formar una visió personal sobre el futur i el gir que ha de realitzar la professió.

Per tant, l’aprofitament, l’adequació d’edificis existents i la seva transformació per adaptar-los a la forma de vida contemporània, hauria de ser una nova branca a desenvolupar per l’arquitectura.

45

Així doncs, un cop presentats els projectes apareix un dubte; com enfrontar-se a un edifici existent? En molts casos i sobretot els primers passos realitzats durant el curs es té una certa inèrcia a menysprear els elements existents i basar les propostes en idees totalment externes a la pròpia realitat a la que ens enfrontem.

Tanmateix, ben aviat s’entén que la voluntat d’anàlisi en busca dels elements que aporten un valor afegit al projecte resulta imprescindible.

Per tant, en contraposició a l’actitud inicial, es comencen a basar les actuacions d’un projecte a augmentar i posar en relleu els elements existents, entenent que aquest fet no és un demèrit.

En segon lloc, hi ha un aprenentatge continu, durant tot el curs, del concepte, habitar, i com a conseqüència d’alguns projectes, també apareix el concepte, rehabitar.

46