ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ................................................................................3 CASA IRANZO .................................................................................5 PLÀNOLS DESCRIPTIUS ELEVACIÓ DE L’EDIFICI ................................................................11 EVACUACIÓ DE L’AIGUA ............................................................14 PERCEPCIÓ EXTERIOR ..................................................................17 PERCEPCIÓ INTERIOR ...................................................................21 PLÀNOLS CONSTRUCTIUS LLEGENDA .....................................................................................25 SECCIONS CONSTRUCTIVES DETALLS CONSTRUCTIUS BIBLIOGRAFIA ................................................................................31
2
INTRODUCCIÓ
Sostres va produir la major part de la seva obra en unes condicions històriques rellevants: una gran escassetat de recursos econòmics i tècnics i el rebuig o ignorància per part de la societat de l’estil d’arquitectura modern. Sostres es va plantejar un seguit de problemàtiques que creia íntimament relacionades amb aquests condicionants, i les va analitzar críticament en cadascuna de les seves obres. Aquestes problemàtiques foren: el problema de la dimensió urbana de l’arquitectura, la seva relació amb la naturalesa i la qüestió de la monumentalitat; la relació entre l’àrea privada i la pública; la dimensió cultural de l’arquitectura, el canvi històric i el problema de la tècnica, la representació i l’estil. Aquest estudi va provocar un gran exercici intel·lectual i artístic per part de l’autor i les seves obres esdevingueren d’una marcada intencionalitat. La casa Iranzo i la casa Moratiel, són dues de les obres que més bé plasmen les seves idees i conviden a la reflexió dels temes esmentats. Sostres proposava una ordenació espaial interior de les cases que suposava un esforç intel·lectual elevat per part del client ja que el context social de l’època estava encara molt marcat per la postguerra. Tot i el malestar evident del públic per la seva obra, Sostres creia necessari influir en el gust de la societat i es va marcar la cultura com una aspiració en comptes de negarla. Així doncs, no només tenia en compte la geografia o el clima per projectar, sinó que adquiria caràcters o valors associats al lloc, així com elements físics com ara la forma de la coberta o les persianes i gelosies. S’alimentava de la tradició la qual no podia frenar ni eliminar i la intentava desenvolupar en extensió i amb profunditat de manera analògica. L’objectiu de Sostres era ser pres d’exemple des de la modèstia, formant part del conjunt de la societat i no ser considerat una personalitat individual amb uns ideals revolucionaris. 3
En el text es proposa un estudi de la casa Iranzo, entenent-la projectual i constructivament. Es buscarà l’adaptació i el condicionament mitjançant els sistemes constructius actuals per donar resposta a les exigències del segle XXI.
4
CASA IRANZO
La casa Iranzo va ser construïda entre el 1955 i el 1956 a la Ciutat Diagonal de Barcelona, una urbanització pionera a la zona en el model de ciutat jardí. Estava formada per parcel·les de “certa categoria” com deia Sostres, ja que arribaven a tenir fins a mil metres quadrats i constaven d’unes vistes elevades privilegiades, tot i que llunyanes, del mar Mediterrani. Sostres hi va construir un any després la casa Moratiel, coneguda per les inicials del client MMI, a uns 100 metres de distància i en contacte directe amb la casa Iranzo, tant visual com conceptualment. Durant els primers anys després de la seva construcció les cases comptaven amb una relació visual directa però, degut a la normativa urbanística posterior, es va disminuir la superfície de les parcel·les i es van edificar un gran nombre de cases, tant aïllades com entre mitgeres, entre els dos edificis de Sostres, eliminant-ne el contacte visual. Com a concepte principal, la casa Iranzo concentra les estances principals de l’habitatge en una sola planta situada sobre la planta baixa, on hi situa els serveis. D’aquesta manera la vida quotidiana s’alça respecte el nivell de terra amb una bona orientació i amb millors vistes cap al mar. Així, en quant a la relació entre casa i naturalesa, la Iranzo treballa com una talaia des d’on observar l’horitzó. A més a més, la casa consta d’un pati a la planta primera en relació directa amb el volum de la sala d’estar. Aquest volum és part d’un seguit de tres volums juxtaposats horitzontalment i articulats en planta. No existeix una gran jerarquia visual entre els diferents volums, ja que les altures d’aquests són molt similars entre elles. Per Sostres, el ritme i l’articulació volumètrica permetien establir una relació intensa de la casa amb el terreny i una dilatació dels espais interiors cap al paisatge, ja fos l’immediat o el més llunyà. 5
Pel que fa a l’accés, es tracta d’un recorregut que transcorre tangencialment a la casa des de la porta d’entrada a la parcel·la i s’accedeix a cada cos de manera transversal a l’eix d’accés.
La major part d’aquestes característiques són inverses a les de la casa Moratiel, de manera que es poden considerar els pols oposats de l’estudi de la casa unifamiliar aïllada. Sostres va agafar diferents arquitectes de referència per a projectar la casa Iranzo. Des de bon principi, Sostres va incloure el sistema bi-nuclear de Marcel Breuer a la planta primera de la casa, separant la zona de dia amb la de nit mitjançant l’accés. Per ressaltar encara més la separació dels dos nuclis apareix la terrassa al costat de l’escala, particularitat que es pot reconèixer en la casa estudi de Aalto a Mukkiniemi, de 1934. Per últim, assenyalem el procés d’elevar la sala d’estar a la planta primera, referència d’una casa d’Arne Jacobsen a SØholm I, del 1946. Cada referència adoptada per Sostres es relaciona íntimament amb l’anterior, de manera que es fusionen i desapareixen per donar pas a una solució autònoma i personal. Pel que fa a la funcionalitat, les estances principals estan orientades a sud i a la cara nord predominen les superfícies cegues. La casa està col·locada dins la parcel·la de tal manera que s’aconsegueix una gran superfície de jardí a la zona sud. L’accés al volum central es realitza per una galeria en planta baixa que tanca el vestíbul. Com s’ha dit anteriorment, la planta baixa consta de les estances servidores i la planta primera inclou les estances servides, separades per el seu ús mitjançant l’escala i el pati.
6
7
8
9
10
ELEVACIÓ DE L’EDIFICI
La casa Iranzo estableix una relació intensa amb el terreny degut al ritme i l’articulació volumètrica del projecte. Aquest fet ens condueix a concebre una elevació de l’edifici amb una tecnologia coherent. Es combina la rapidesa d’execució, pròpia dels elements prefabricats, i la reducció de pes de l’estructura horitzontal, gràcies als elements alleugeridors. Per una banda els fonaments responen a la tipologia de fonamentació directa de formigó armat , amb sabates aïllades de 80x80x65 cm, arriostrades amb riostres de 50x50 cm, per absorbir els esforços horitzontals que aquestes puguin tenir. Es realitza una quadricula desplaçada de sabates aïllades que corresponen als diferents volums encaixats del projecte, les seves llums oscil·len entre els 5 i els 7 metres i s’utilitza un formigó d’una classe general d’exposició IIb. En aquest projecte es preveu una sola cota d’excavació a 1’5 metres de profunditat, que és la pròpia de la fonamentació. Per altra banda es realitza un forjat sanitari amb la finalitat fonamental d’impedir el pas de l’humitat des del terreny fins a l’interior de la casa. Perquè això sigui possible s’ha creat una cambra d’aire ventilada mitjançant uns caixons que travessen l’edifici i que tenen la seva sortida a la coberta. S’ha aprofitat la situació de les estances humides per realitzar aquests conductes verticals. Tanmateix, el forjat sanitari també actuarà com a regulador de la temperatura interior, ajudant a mantenir la calor dins de l’edifici. El forjat sanitari s’ha elevat 70 cm realitzant uns murs de blocs de formigó de 20x40x20 cm, armats i massissats. L’estructura horitzontal d’aquest sostre sanitari es resol, sense la necessitat d’encofrar, a través de bigues autoportants de formigó armat de
11
22 cm de cantell i un intereix de 70 cm. L’entrebigat és de revoltons ceràmics de 60x20x20 cm. Per tal de garantir el confort necessari a dins l’habitatge s’ha de col·locar una capa d’aïllament tèrmic a sota el posterior paviment. L’existència del forjat sanitari també ens permet disposar d’un espai registrable en el qual i transcorreran diferents instal·lacions: baixants d’aigües pluvials, baixants d’aigües residuals, ventilacions, etc.. Pel que fa a l’estructura vertical de l’edifici, es resol a partir de pilars metàl·lics tipus HEB 120 ancorats als forjats, superior i inferior, mitjançant platines metàl·liques amb perns d’ancoratge. Caldrà tenir en compte varies situacions del procés d’execució: un replanteig acurat dels elements estructurals i una especial atenció a la realització de les unions pilar-forjat. Cal garantir una òptima protecció d’aquets elements metàl·lics ja que aquests són propicis al deteriorament i a l’oxidació. Tanmateix, també s’ha de tenir en compte els possibles agents externs; incendis, aigua, insectes, etc. L’estructura horitzontal es resol principalment amb un forjat unidireccional de cantell 25+5 cm, format per jàsseres in situ de formigó de 20x45 cm, bigues semirresistents de formigó pretesat de 10 cm de cantell i revoltons ceràmics de 60x20x20 cm. La necessitat d’utilitzar jàsseres de formigó de cantell provoca treballar l’integració d’aquests elements estructurals que sobresurten del gruix del forjat.. Les jàsseres del forjat de la primera planta queden embegudes dins dels tancaments, exteriorment serveixen com a suport de l’aïllament i interiorment si adhereixen les plaques de guix laminat. Per altra banda, el retranqueig de les jàsseres respecte el forjat de coberta es converteix en el muret perimetral i s’utilitza per realitzar l’entrega de la làmina impermeable. Pel que fa als balcons, s’ha respectat la percepció donada per Sostres, que és la d’un aprimament del cantell del respecte el cantell del forjat. Per tant, les peces de balcó es resolen amb unes lloses armades i degudament encofrades per tal d’obtenir la mateixa cota de l’acabat superior. L’escala s’ha concebut amb la mateixa tecnologia constructiva que s’ha utilitzat per resoldre els forjats. Es tracta d’una escala resolta totalment amb formigó, tant la llosa com els seus graons. L’escala és de 2 trams, de 5 i 13 graons respectivament, units per un gran replà que descarrega els esforços de l’escala directament al damunt dels fonaments. Aquest fet a comportat un doblat del muret de bloc de formigó del forjat sanitari, un on i descarreguen els pilars i l’altre on i descarrega l’escala.
12
S’ha redimensionat el numero de graons i la seva altura per tal de complir la normativa d’habitabilitat i disposar de 2’1 metres d’altura lliure durant tot el recorregut de l’escala.. Per últim, el paviment exterior del jardí, que rodeja la casa, s’ha executat mitjançant unes soleres de formigó armat ancorades a l’estructura principal de l’edifici. S’ha optat per aquesta solució, ja que la junta de la solera i el forjat queda segellada i protegeix el drenatge dels murs del forjat sanitari.
13
EVACUACIÓ DE L’AIGUA
La casa Iranzo té un ritme i una articulació volumètrica la qual ens ha fet entendre l’evacuació de l’aigua de l’edifici de manera independent i especifica per a cada un dels volums. S’ha optat per aquesta solució per la simplificació geomètrica que comporta i, per tant, la facilitat d’execució i el millor funcionament de la coberta. Tanmateix, la visió d’aquest edifici des de l’exterior és la d’una agregació de quatre volums retranquejats, corresponents a quatre crugies diferents, per tant, entendre les cobertes sota aquesta mateixa lògica dota el projecte de coherència i sinceritat des de la mateixa coberta fins els fonaments. El sistema constructiu que s’utilitza per resoldre tres de les quatre cobertes és el mateix, la coberta plana invertida no transitable acabada amb graves. La coberta invertida és aquella que protegeix la làmina impermeable amb l’aïllament tèrmic, aquest ha sigut el detonant de la solució triada. La làmina impermeable és la part més delicada de la coberta, ja que les grans diferències de temperatures a què està sotmesa aquesta part de la casa provoquen dilatacions i contraccions, les gelades poden convertir en trencadisses les làmines i provocar-hi fissures que donarien lloc a filtracions, humitats i diverses patologies edificatòries. Per altra banda hi ha altres raons i avantatges que s’han contemplat abans de triar el sistema de coberta: disminució de dilatacions en la làmina impermeable, protecció de la làmina impermeable davant agressions mecàniques i els raigs ultraviolats, eliminació de condensacions en l’aïllant, major separació entre les juntes de dilatació, que, a més, queden millor protegides de la incidència de la pluja, i per últim, un manteniment més còmode
14
per la possibilitat de desmuntatge de les diferents capes de la coberta. Un tema important analitzat és el de la compatibilitat dels materials utilitzats per realitzar la coberta. Aquests materials han de garantir que la coberta sigui desmuntable, pel seu bon funcionament, per tant s’intenta evitar l’ús de capes separadores de morter les quals limitarien les característiques d’aquesta coberta. Tenint en compte el que s’ha explicat anteriorment, la coberta està formada per: una formació de pendents d’argila expandida, una làmina d’impermeabilització monocapa no adherida tipus poliolefines, un aïllament rígid de poliestirè extrudit de 40 mm d’espessor, una capa separadora tipus geotèxtil i, per últim, una capa de protecció de 10 cm de còdol de 16 a 32 mm de diàmetre. Per altra banda, s’ha donat importància al recorregut que realitza l’aigua des de la coberta fins arribar a l’arqueta sifònica. L’ús d’una coberta plana i la possibilitat d’integrar els baixants dins les estances humides de la casa ens ha portat a conduir l’aigua cap a l’interior en tres de les quatre cobertes. S’executa un baixant de PVC per a cada una de les tres cobertes que evacuen l’aigua cap a l’interior, es recondueix la posició del baixant mitjançant un tram horitzontal dins el fals sostre i desemboca dins d’un caixó, baixant verticalment, fins arribar a l’arqueta. Un cas considerat especial és el volum principal de l’edifici, aquell que té una jerarquia marcada respecte els altres, el que fa un pas endavant amb un subtil pendent cap a l’exterior. Sota aquesta coberta tenim un espai lliure diàfan, el cor de la casa, és a dir, la sala d’estar. A més a més, és un volum volat, per tant complica l’evacuació d’aigua cap a l’interior. Els motius expressats anteriorment, els sobreeixidors que disposa el projecte actual i les referències analitzades a classe, ens ha portat a accentuar la importància del volum principal, realitzant el disseny de dues gàrgoles. Així doncs, el sistema de coberta utilitzat és la coberta plana convencional no transitable acabada amb una làmina impermeable auto protegida. El concepte d’evacuació d’aigua d’aquest volum és totalment diferent de la resta de l’edifici. Per tant, és per aquest motiu que s’ha decidit canviar de sistema constructiu, el qual ens facilitarà la col·locació d’una canal interior que recollirà l’aigua i la conduirà fins a les dues gàrgoles. S’ha entès que el disseny de dues gàrgoles en el volum més significatiu es converteix en un verdader tema de projecte. Analitzant les diferents referències donades a classe, com ara la Firminy Church i Chandigarh de Le Corbusier, o, el museu d’art 15
Kimbell i el Salk Institute de Louis Kahn hem pres consciència de varis aspectes a tenir en compte. En primer lloc, el formigó i l’acer són els dos materials protagonistes per realitzar aquests elements. En el nostre cas, per l’estètica i la composició del projecte, s’aposta per aquest últim, ja que les gàrgoles acabaran tenint una relació directa amb els pilars metàl·lics, les fusteries i el color negre amb què estan pintats. En segon lloc, la sensació que produeix l’aigua surtin per una gàrgola és important. Una gàrgola de base rectangular i un cabal proporcional tindrà un efecte de “cascada”. Una gàrgola de base circular tindrà un efecte de sortidor puntual. Per tant, en el nostre cas, disposem d’una coberta de petites dimensions, sense un cabal d’aigua important, així doncs es decideix realitzar dues gàrgoles tipus efecte sortidor puntual. La decisió de projectar dues gàrgoles per aquesta coberta respon a motius de composició de façana i de manteniment i funcionament de la pròpia coberta. Per una banda es troba oportú reforçar la simetria d’aquest volum i, per altra banda, es valora la garantia que comporta optar de dos sortidors, ja que la coberta continuaria evacuant l’aigua en el cas d’un mal funcionament d’un d'ells. Per últim, les terrasses també són uns elements a tenir en compte alhora de conduir l’aigua cap a l’exterior de l’edifici. Aquestes s’han concebut com una continuació de les estances del primer pis, per tant el paviment interior i l’exterior es troben a la mateixa cota. Per tant les terrasses estan formades per: una formació de pendents d’argila expandida, una làmina d’impermeabilització monocapa no adherida tipus poliolefines, una capa separadora de morter i, per últim, un acabat de rajoles de gres.
16
PERCEPCIÓ EXTERIOR
El tractament exterior de la casa va molt relacionat amb la disposició dins la parcel·la i amb la distribució de les estances en el seu interior. Tal i com s’ha dit anteriorment, Sostres va considerar la parcel·la com a privilegiada degut a les vistes al Mar Mediterrani. Aquest fet va portar-lo a solucionar la casa mitjançant uns volums dirigits al mar situats a la part més llunyana de la parcel·la, deixant la major part de la parcel·la entre l’edifici i el mar. D’aquesta manera es crea un espai posterior a la casa de servei que Sostres diferencia també amb el tractament de la façana. Les façanes principals de l’edifici consten d’un acabat blanc amb arrebossat de morter. Seguint les indicacions de la casa comercial Weber, l’acabat consta d’una capa base de 5mm a sobre la qual es col·loca una malla de reforç i finalment una capa d’acabat remolinat de color blanc i de 10mm de gruix. Aquest sistema d’acabat s’adhereix sobre plaques d’aïllament de 4cm de EPS (Poliestirè expandit) que, a la vegada, es fixen i s’adhereixen al mur de ceràmica de base. L’adherència es realitza amb morter adhesiu i per cada m2 plaques es col·loquen, a més a més, 6 espigues de fixació amb clau expansiu. El mur de ceràmica està composat per peces perforades de mides 29x15x10cm adherides amb morter de ciment.
Sandwich de la solució de façana de la casa comercial Weber.
L’entrega del revestiment de façana amb la superfície de paviment de l’exterior es realitza amb una peça de sòcol de morter amb estructura interna macroporosa de 20cm d’altura. D’aquesta manera el remolinat no arriba a tocar a terra i s’eviten patologies derivades de la humitat i les filtracions per capil·laritat cap a l’interior. Tot i així, el paviment exterior és de formigó continu sobre una solera de formigó armat ancorada al forjat i amb junta segellada. D’aquesta manera s’ofereix una elevada protecció en front a la humitat. 17
D’altra banda, la façana posterior de l’edifici es resol mitjançant un mur de peces ceràmiques amb acabat vist. Es tracta de peces de ceràmica massisses de mides 28x15x5cm amb una junta de morter de ciment de 1,2cm. Aquest mur disposa de la capa d’aïllament per la part interior mitjançant un extradossat de plaques de cartró guix amb un gruix de 4cm de llana mineral. El paviment exterior de la part posterior de la casa estarà format per peces de morter de ciment de 2cm de gruix i de mides 60x60cm. Els murets perimetrals de la coberta es revestiran mitjançant el mateix mètode que les façanes principals però, en aquest cas, el suport base no es tracta d’un mur de ceràmica, sinó que és la jàssera de cantell de formigó armat que forma part del forjat de coberta amb un bloc de formigó ancorat a la seva part superior que proporciona l’altura necessària per normativa de muret de coberta. Les superfícies de cantell i inferiors dels forjats només caldrà que es revesteixin amb la mateixa solució proposada en el cas de façanes principals, és a dir, amb dues capes de morter amb una malla de reforç entre elles. Pel que fa a les obertures s’ha optat per dotar a la casa de fusteries d’alumini amb tall de pont tèrmic, ja que proporcionen un nivell més alt de protecció tèrmica respecte a la solució d’obertures d’acer del projecte original de Sostres. El canvi de material suposa un augment del gruix de les fusteries, essent molt difícil respectar les fines línies del projecte. Tot i el canvi de material, es respecten totes les tipologies d’obertures, ja siguin practicables, fixes o corredores amb o sense caixa de persiana. A més a més, es mantenen els diferents colors de les fusteries, de manera que es destaquen respecte el fons fosc del vidre, o s’hi confonen. Les fusteries constaran d’un acabat anoditzat natural amb frontissa practicable cap a l’interior formades, generalment, per una fulla, amb fusteria proveïda de trencament de pont tèrmic i amb bastiment de base. En el cas de les fusteries amb dues fulles s’assegurarà el segellat de la junta en la posició tancada. A la planta baixa predominen les fusteries practicables amb caixa de persiana. Les caixes de persiana es conformen a partir d’una peça de ceràmica prefabricada que es recolza als brancals i és registrable per la part interior. La tapa de registre està revestida per l’interior amb material aïllant tipus llana mineral per evitar el pont tèrmic. Pel seu interior, el fals sostre registrable amaga de la vista la caixa de persiana però permet accedir-hi per manteniment.
18
També en planta baixa hi ha la galeria d’accés, conformada per un seguit de fusteries fixes que abasten tota l’altura de la planta. Al costat sud de la galeria, el que dóna al jardí, és on es situa l’accés i, per tant, es col·loca una porta practicable cap a l’interior, també de vidre. Per la façana posterior, les obertures es situen a la part superior del tancament i són fixes. Per tant, la única funció que tenen és d’il·luminar zenitalment les estances de servei i l’escala. Façana frontal. Les fusteries es confonen amb el fons o hi queden realçades.
A la planta superior les obertures prenen protagonisme i emmarquen les vistes de les diferents estances a l’hora que creen un diàleg entre els volums que conformen la casa. El volum principal consta d’unes fusteries de color fosc predominantment fixes però amb dues excepcions de fusteria batent. Per un costat, el volum dialoga amb el de la cuina a través d’una obertura situada sobre la jàssera de cantell que provoca un desplaçament respecte l’altura de la obertura del volum cantoner. Per l’altra costat, el volum principal es relaciona amb la terrassa a través d’unes finestres fixes que queden elevades respecte el nivell de terra exterior. L’accés a la terrassa es fa a partir de finestres practicables col·locades enretirades del cantell del forjat de coberta per formar una línia d’ombra. Aquesta terrassa consta d’una barana amb un entramat dens de barres metàl·liques de 3x3cm que li dóna presència a l’alçat al dialogar amb la fusteria inferior del volum principal. El volum de dormitoris consta de dues grans obertures de fusteria fosca practicable encapçalades per una visera de formigó armat que els proporciona protecció solar. Aquesta visera que sobresurt 40cm del pla de façana, té pendent per evacuar l’aigua i sobresurt del volum en la seva direcció longitudinal fins a trobar-se amb el volum principal de sala d’estar, emmarcant l’espai de la terrassa. A la façana lateral, el volum de dormitoris consta d’una petita obertura practicable al bany i un balcó amb finestres corredores. La barana del balco és de barrots verticals de 2cm de diàmetre ancorats al retranqueig del forjat mitjançant fixacions mecàniques i platines. L’estructura tubular de 4cm de les cantonades de la barana abasta tota l’altura de la obertura i l’emmarca. Finalment, a la façana posterior de la casa, destaca el balcó format per l’allargament dels forjats de planta primera i de coberta així com els tancaments laterals, encaixonant un espai semi-exterior opac amb una sola obertura que és l’accés en forma de porta de vidre. Consta d’una barana de les mateixes característiques que la terrassa de la façana principal. També, a la façana posterior, es col·loca una obertura quadrada de dimensions 1,35x1,90cm practicable que, a l’espai interior, 19
dóna qualitat a l’espai posterior de la sala d’estar en contacte amb el forat d’escala. Al volum de dormitoris, en la façana perpendicular, apareix una obertura que abasta tota l’altura del pis interior però de vidres fixes. Consta d’una petita visera de formigó a la seva part superior que marca una línia d’ombra en façana i proporciona una mínima protecció solar.
20
PERCEPCIÓ INTERIOR
Els espais interiors de la casa estan tractats amb dues tipologies diferents de materials. A la planta inferior es fan servir materials tant de posada en obra humida com seca. Pel que fa a la planta primera, tots els materials són de posada en obra seca, cosa que proporciona, a més a més de la facilitat i la coherència constructiva, una sensació de calidesa a les estances servides. En relació a les separacions verticals interiors, s’ha buscat la optimització de la superfície útil en les dues plantes de l’edifici a partir de l’ús del sistema constructiu de plaques de guix laminat sobre una subestructura metàl·lica de perfils laminats en fred d’acer galvanitzat. És un sistema que permet una total posada en obra en sec i evita fer regates als paraments, com en el cas dels envans convencionals de ceràmica. En el cas d’estudi es disposaran els envans abans de la col·locació de paviments. La subestructura necessària per aquest sistema constructiu es basa en perfils omega d’acer conformat en fred i amb protecció de galvanitzat que conformen els muntants i les canals. Abans de col·locar les canals sobre el forjat es col·locarà una banda elàstica. Aquesta es col·locarà també en les superfícies de contacte del panell amb el parament vertical, el parament horitzontal superior o altres elements constructius. Les plaques de guix laminat es fixaran mecànicament als muntants que estaran separats una distància modular de 60cm. Les juntes es tractaran amb pasta de guix per assegurar la continuïtat del parament. El sistema d’envans de guix laminat consta, normalment, d’un gruix de 6cm que pot variar en funció de si les plaques s’han d’enrajolar o només pintar. En el cas d’anar pintades, es realitzaran dues mans d’acabat sobre una mà de fons de pintura 21
plàstica de textura llisa. D’altra banda, els acabats d’enrajolat seran de rajoles ceràmiques de gres esmaltat de 30x30cm col·locades sobre el suport de plaques mitjançant adhesiu de ciment normal i amb junta mínima d’entre 1,5 i 3mm. Un altre element vertical que afecta a la percepció visual del conjunt són les portes de pas interiors de fusta massissa d’iroko. Es tractarà de portes cegues d’una fulla de dimensions 203x82,5x3,5cm, empostissades i envernissades a taller. Seran abatibles, en general cap a l’interior de l’estança que tanquin. Tenint en compte la decisió projectual de Sostres de separar per nivells les estances servides de les servidores, es busca la mateixa lògica a l’hora d’escollir les textures dels paviments. En planta baixa es col·loca un paviment de peces de terratzo fosques per aconseguir una sensació de frescor íntimament lligada amb els espais de servei. Aquesta impressió va desapareixent quan es comença a pujar l’escala, revestida de fusta, la qual desemboca al pis superior, ja totalment revestit per un paviment de tarima flotant que proporciona calidesa a les estances servides. En planta baixa, es formarà un enrajolat de rajoles de terratzo de microgra gris d’uns 6mm de diàmetre. Les rajoles, de mida 30x30cm, es col·locaran a cop de martell sobre un llit de morter d’1cm que, a la vegada, estarà estès per sobre una capa de morter d’anivellament de 3cm que evitarà que l’enrajolat quedi malmès per les imperfeccions derivades del desnivell del suport. A més a més, al tractar-se del terra que queda directament en contacte amb l’espai sanitari, es col·locarà una capa de plaques d’aïllament tèrmic de 4cm que proporcionarà inèrcia tèrmica al gruix del terra. L’enrajolat es rejuntarà amb beurada de ciment blanc deixant una junta mínima d’entre 1,5 i 3mm. Pel que fa a la trobada del paviment amb les separacions verticals, es col·locarà un entornpeu adherit a la part inferior del parament que taparà la junta de dilatació i proporcionarà una protecció addicional a la humitat. A les estances humides no serà necessari col·locar aquest element ja que els envans aniran revestits també per un enrajolat, en aquest cas ceràmic. En planta primera, la tarima flotant estarà composada per peces de 20x70cm encadellades i d’un gruix de 1,6cm recolzades sobre rastells de suport col·locats en perpendicular respecte l’allargada de les peces. Aquests suports estaran col·locats sobre un llit de morter d’anivellament que solucionarà les imperfeccions de l’acabat del formigó. En aquest cas no es disposarà d’un gruix d’aïllament perquè es tracta d’una separació entre espais habitables. La cambra de bany de la planta primera estarà solucionada també mitjançant un paviment de fusta, en aquest
22
cas amb terra radiant ja que permetrà salvar el desnivell entre les dues tipologies de paviment. Pel que fa a la cuina, s’enrajolarà i es salvarà el desnivell mitjançant un llit de sorra sota la capa d’anivellament de morter. L’enrajolat serà de peces ceràmiques de gres esmaltat de 30x30cm rebudes amb adhesiu de ciment i rejuntades amb beurada de ciment blanc formant una junta mínima d’entre 1,5 i 3mm. Pel que fa als acabats dels sostres, en el cas de la majoria de les estances es proporcionarà una capa d’enguixat d’un gruix mitjà de 1,2cm i amb acabat pintat. Tot i així, hi haurà estances que constaran de fals sostre, com ara l’estudi en planta baixa o el bany de la planta noble. En aquests casos, es disposarà d’una subestructura metàl·lica de guies d’acer galvanitzat que es fixarà mecànicament al forjat superior i suportarà les plaques d’acer galvanitzat conformant un fals sostre registrable. A les trobades amb el parament vertical es disposarà una peça especial en L contínua a tot el perímetre fixada a l’envà. La barana de protecció del forat d’escala està conformada per muntants de tubs circulars buits d’acer laminat en fred de 90cm d’alçada amb un passamà circular d’acer galvanitzat. Els muntants es fixen a l’escala a partir d’una peça connectora també d’acer laminat i circular que rep els tubs. Aquest element està soldat al cantell d’un perfil en L d’acer laminat en calent que es col·loca al perímetre del forjat per la seva part superior. La L també rebrà el paviment de la tarima fent que, des de dalt, només es vegi una fina línia metàl·lica al perímetre del forat de l’escala.
23
24
LLEGENDA
ELEVACIÓ DE L’EDIFICI
F. Fonaments F01. Formigó de neteja HL-150/B/20 segons l'EHE-08, de 5 cm de gruix. F02. Separador de plàstic rígid, homologat per sabates. F03. Formigó estructural HA-25/B/12/IIB segons l'EHE-08. F04. Armadura d'acer B-500S Ø12 mm de la sabata. F05. Sabata aïllada de mides 80x80x65 cm. F06. Riostra de secció 50x50 cm amb armadures d'acer B-500S Ø8 mm. F07. Esperes d'acer B-500S Ø12 mm. F08. Formació dels murets d’enràs amb bloc de formigó de mides 20x40x20 cm massissat i ancorat al fonament. F09. Armadura interior, dels blocs de formigó, d'acer B-500S Ø12 mm d’encavalcament amb les esperes del fonament i d’encastament al forjat sanitari. F10. Junta de morter de ciment M-10.
D. Drenatge D01. Capa impermeabilització d'emulsió asfàltica 0.4 cm. D02. Làmina drenant nodular, de polietilè d'alta densitat, amb geotèxtil de polipropilè de 120 g/m². Resistència a la compressió 180 ± 20% kn/m² segons UNE-EN ISO 604, i capacitat de drenatge 4.8 l/(s·m). D03. Fixació mecànica de la làmina drenant.
25
D04. Tub d'evacuació d'aigües filtrades, de PVC, de 6 mm i Ø20 mm, al perímetre del mur i connectat a la xarxa de sanejament. D05. Mitja canya de morter de ciment. D06. Emmacat de graves. D07. Terra compactada.
EV. Estructura vertical EV01. Pilar d'acer laminat, UNE-EN 10025 S275JR, perfil laminat en calent de la sèrie HEB 120. EV02. Platina metàl·lica d'acer laminat. EV03. Pern d'ancoratge amb femella i contrafemella.
FS. Forjat sanitari FS01. Armadura d'acer pel cèrcol perimetral B-500S Ø10 mm. FS02. Lligat del cèrcol d'acer B-500T Ø6 a 20 mm. FS03. Bigueta autoportant de formigó pretesat HP-30/B/12/IIIa 20x11 cm recolzada sobre els murets d’enràs. FS04. Revoltó ceràmic 60x25x22 cm alleugeridor del pes propi del forjat. FS05. Malla electrosoldada de 15x15 cm, d’acer tipus B-500S de Ø6 mm. FS06. Tub de PVC de ventilació del forjat sanitari. FS07. Solera de formigó armat estructural HA-25/B/12/IIB segons l'EHE-08. FS08. Armadura d'acer B-500S Ø8 mm malla de 15x15 cm de la solera exterior.
FT. Forjats primer pis i coberta FT01. Armadura d'acer pel cèrcol perimetral B-500S Ø10 mm. FT02. Lligat del cèrcol d'acer B-500T Ø6 a 20 mm. FT03. Jàssera de formigó armat estructural HA-30/B/20/IIIa segons l'EHE-98, realitzada in situ, de dimensions 20x40 cm. FT04. Bigueta semi resistent de formigó pretesat 11x11 cm. Intereix 70 cm. FT05. Connectors d'acer tipus B-500S Ø12 mm. FT06. Revoltó ceràmic 60x25x22 cm alleugeridor del pes propi del forjat. FT07. Malla electrosoldada de 15x15 cm, d’acer tipus B-500S de Ø6 mm. FT08. Visera de formigó armat estructural HA-30/B/20/IIIa segons l'EHE-98 de 40x13 cm amb pendent del 5%.
26
EVACUACIÓ DE L’AIGUA
CG. Coberta acabada amb graves CG01. Formació de parets mestres amb maó perforat de 29x14x10 cm. CG02. Formació de pendents d’argila expandida de 350 kg/m3 de densitat, abocada en sec i consolidada en la seva superfície amb beurada de ciment, amb espessor medi de 10 cm. CG03. Impermeabilització monocapa no adherida: làmina impermeabilitzant flexible tipus EVAC, composta d’una doble fulla de poliolefina termoplàstica amb acetat de vinil etilè, de 0’8 mm d’espessor i 600 g/m2. CG04. Aïllament tèrmic de plafons rígids de poliestirè extrudit, de superfície llisa i mecanitzat lateral de mitja mossa, de 40 mm d’espessor, resistència a compressió >300 kPa. CG05. Capa separadora sota protecció tipus geotèxtil de polipropilè-polietilè (180 g/m2). CG06. Capa de protecció de 10 cm de còdol de 16 a 32 mm de diàmetre. CG07. Formació dels murets perimetrals amb bloc de formigó de mides 20x40x20 cm massissat i ancorat a la jàssera in situ. CG08. Xapa metàl·lica de 6 mm de remat de la coberta amb la canal.
CA. Coberta auto protegida CA01. Formació de pendents d’argila expandida de 350 kg/m3 de densitat, abocada en sec i consolidada en la seva superfície amb beurada de ciment, amb espessor medi de 10 cm. CA02. Aïllament tèrmic de plafons rígids de llana de roca soldable, de 50 mm d’espessor. CA03. Capa separadora sota protecció tipus geotèxtil de polipropilè-polietilè (180 g/m2). CA04. Impermeabilització monocapa no adherida: làmina impermeabilitzant flexible de PVC, tipus PVC-P(hs), de 1’5 mm d’espessor, color blanc, amb armadura de malla de fibra de polièster, fixada en solapes i vores mitjançant soldadura termoplàstica. CA05. Gàrgola metàl·lica d’acer galvanitzat pintada negre, perfil circular de 70 mm de diàmetre. CA06.Varilla d’acer roscada regulable de fixació de la gàrgola a la paret de bloc de formigó mitjançant una platina d’acer. CA07. Canal de planxa d’acer galvanitzat de 4 mm d’espessor.
27
TE. Terrassa TE01. Barrera de vapor de film de polietilè de baia densitat (LDPE) de 0’1 mm d’espessor i 100 g/m2 de massa superficial, cobert amb un film de polietilè de 0’2 mm d’espessor, preparat per rebre una solera de morter. TE02. Formació de pendents d’argila expandida de 350 kg/m3 de densitat, abocada en sec i consolidada en la seva superfície amb beurada de ciment, amb espessor medi de 6 cm. TE03. Impermeabilització monocapa adherida amb làmina de betum modificat amb elastòmers SBS, adherida amb bufador. TE04. Capa d'anivellament de 2 cm de gruix, de morter de ciment CEM II/B-P 32,5 N tipus M-5, confeccionat en obra amb sorra molla amb 250 kg/m³ de ciment i una proporció en volum 1/6. TE05. Capa de protecció de rajoles de gres de 20x20 cm col·locades amb adhesiu de morter de ciment. TE06. Rajola de gres de remat de la terrassa formant goteró.
PERCEPCIÓ EXTERIOR
T. Tancaments T01. Paret de fàbrica de maó perforat 14x29x10 cm amb junta de morter M-5. T02. Aïllament tèrmic de 4cm d’espessor de panells de poliestirè expandit estabilitzat EPS, conforme la norma UNE-EN 13163, amb una conductivitat tèrmica de 0’037 W/(mK), adherits amb una capa de morter adhesiu i de regularització de 3 a 6 mm. T03. Acabat amb morters acrílics de la gama weber, d’espessors entre 2 i 3 mm, prèvia regularització amb morter de 3 a 6 mm. T04. Pintura plàstica de textura llisa de color blanc i acabat mate. T05. Maó massís ceràmic d’obra vista de dimensions 14x29x5 cm, amb junta de morter M-5. T06. Arrebossat reglejat sobre parament horitzontal exterior, amb morter de ciment 1:6, elaborat a l’obra, remolinat.
O. Obertures O01. Marc d'alumini lacat amb tall de pont tèrmic . O02. Doble vidre de 6 mm d'espessor amb 12 mm de càmera d'aire. O03. Tapeta interior d'alumini lacat. O04. Xapa d'alumini d'ampit de 1,5 mm d'espessor. O05. Premarc de perfil d'alumini lacat 3 mm. O06. Fulla fixa d’alumini lacat amb tall de pon tèrmic.
28
O07. Persiana enrotllable de lamel·les de PVC. O08. Caixa de persiana tipus L de maons plans de ceràmica recolzada als brancals. O09. Panell de llana de roca de 3 cm encolada amb pasta d'agafament segons de UNE-EN 14496, de resistència tèrmica 1.15 (mªk)/w i conductivitat tèrmica 0.034 w/(mk).
PE. Paviment exterior PE01. Paviment continu exterior de formigó en massa HM-20/B/20/I de 10 cm de gruix, estès i vibrat manual. PE02. Planxa de poliestirè expandit de 2 cm de gruix per a l’execució de juntes de contorn.
BE. Barana exterior BE01. Barana perimetral de terrassa d’acer galvanitzat, formada per muntants de Ø5 mm amb intereix de 8 cm, i travessers inferior i superior. BE02. Capa auto anivellant de 2 cm de gruix, de morter de ciment CEM II/B-P 32’5N tipus M-5, confeccionat a obra amb sorra molla amb 250kg/m3 de ciment i una proporció en volum 1/6. BE03. Platina d’acer galvanitzat, soldada a muntant de la barana, de dimensions 15x15 cm. BE04. Fixació mecànica de la barana perimetral de la terrassa.
PERCEPCIÓ INTERIOR
E. Envans E01. Perfil metàl·lics en U (canal) d'acer galvanitzat de 2800x40x30 mm i gruix 2.5 mm, per la fixació mecànica de l'envà al forjat. E02. Fixació mecànica dels perfils de l'envà interior. E03. Envà autoportant de plaques de guix laminat (PYL) de 60x120 cm de 1'2 cm de gruix i pintat amb pintura plàstica amb acabat llis. E04. Plafó rígid d'aïllament de poliestirè expandit XPS, segons UNEEN 13163, de superfície llisa i mecanitzat lateral recte, dimensions 600x40x1250 mm fixat mecànicament a la cara exterior del mur, resistència tèrmica 0,25 (m²K)/W, conductivitat tèrmica 0,036 W/(mK), per junta de dilatació.
29
P. Paviment interior P01. Plafó rígid d'aïllament de poliestirè expandit XPS, segons UNEEN 13163, de superfície llisa i mecanitzat lateral recte, dimensions 600x40x1250 mm fixat mecànicament a la cara exterior del mur, resistència tèrmica 0,25 (m²K)/W, conductivitat tèrmica 0,036 W/(mK), per junta de dilatació. P02. Capa d'anivellament de 2 cm de gruix, de morter de ciment CEM II/B-P 32,5 N tipus M-5, confeccionat en obra amb sorra molla amb 250 kg/m³ de ciment i una proporció en volum 1/6. P03. Paviment de rajoles de terratzo microgra (menor o igual a 6 mm) de dimensions 40x40 cm, color gris, col·locades a cop de martell sobre llit de morter de ciment M-5, amb sorra molla i rejuntades amb beurada de ciment blanc BL-V 22’5. P04. Entornpeu rebaixat de terratzo microgra (menor o igual a 6 mm) de color gris, dimensions 40x7 cm, amb un grau de poliment de 220. P05. Llistó de fusta de pi de 40x40 mm de secció de suport de la tarima. P06. Tarima de taulers tipus "click" de fusta massissa de tola de 70x20 mm col·locades a trencajunts, acabat envernissat.
RS. Revestiments sostres RS01. Placa llisa de guix laminat (pyl) sistema registrable, acabat sense revestir de 400x800x12 mm. RS02. Perfil metàl·lic angular d'acer galvanitzat de 20x60 mm de suport perimetral de les plaques del cel ras. RS03. Vareta llisa regulable, de 4 mm de diàmetre i de longitud variable. RS04. Peça de penjat ràpid 40x2 mm, acabat per anar vist. RS05. Enguixat a bona vista amb guix YG, acabat lliscat amb guix YF, d'espessor 1'2 cm.
E. Escala E01. Llosa d’escala de 15 cm d’espessor de formigó armat estructural HA-30/B/20/IIIa segons l'EHE-98. E02. Malla electrosoldada ME 20x20 cm, Ø 6mm d'acer B500T, per configuración de llosa. E03. Revestiment d’escala amb taulers de fusta massissa d’espessor 2 cm adherits amb morter cola. E04. Perfil metàl·lic en L d'acer laminat de 10mm d'espessor i 70x70 mm de secció. E05. Barana d’escala conformada per muntants de tubs circulars d’acer laminat en fred de 90 cm d’alçada. E06. Passamà circular d’acer galvanitzat.
30
BIBLIOGRAFIA
Llibres · Alcalde Pecero, Francisco, Banco de detalles arquitectónicos, Sevilla, 2002 · Sostres, Josep M., Josep M. Sostres: cinc assaigs d’arquitectura, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1990 · Armesto, Antonio; Liberatore, Claudia, Josep M. Sostres: Casas Iranzo y MMI. Barcelona 1956 y 1957,
Pàgines web · CYPE Ingenieros, S.A. Generador de preus, http://www.generadordepreus.info/ · Casa comercial Weber, http://www.weber.es/sate-aislamientotermico-por-el-exterior/productos/sistemas-constructivos.html
31