Jordi R. Morera by Marcel Cabrera Salvat

JORDI ROIG MORERA

“...l’obra de Jordi Roig Morera és un treball pacient a la manera d’un camperol que observa amb inquietud l’alba i les postes de sol. L’ús de materials nobles com la cal, la fusta i els pigments vol re-establir la dignitat de la forma de fer artesanal...” Anna Marino Mir - Qüestió d’Art

ÍNDEX PREFACI

REFERÈNCIES

BIOGRAFIA

LA CALÇ

LES FUSTES

ELS OLIS

ELS ESBOSSOS

ENTREVISTA

CRONOLOGIA D’EXPOSICIONS

Prefaci, per Marcel Cabrera Salvat Jordi Roig Morera és un pintor mediterrani, fascinat per la natura i la quotidianitat. Les seves obres estan carregades de sensació, textures, colors, l’expressió del gest i la noblesa dels materials transmeten una sensació plàcida, calmada, sincera i suau i educada, com ell. Com a docent i home amb inquietuds culturals, les seves creacions van des-de paisatges mariners, localitzacions de la vila de Torredembarra i voltants, obres amb contingut històric, i obres més estructurals com la seva sèrie de “fustes”. Sempre mantenint una característica firma i forma de treballar, manipulant materials amb textura i rugositat, on es marquen les pinzellades i moviments, amb caràcter. Treballa tant la calç amb pigments, com les fustes reciclades, els olis i els collages, amb una metodologia tradicional, la d’esboç i llapis en mà. Aquest llibre és homenatge a ell i la seva obra, tant lligada a aquest poble i a la seva gent. Torredembarra, Abril de 2013.

Qui s’apropa per primera vegada a la pintura i en general, a l’art contemporani, fins i tot amb bona voluntat, acostuma a trobar certes dificultats per entendre’l. Però ja fa més d’un segle que el postimpressionista Cézanne, el cubista Picasso o el Fauvista Matisse, entre molts altres, van iniciar els nous camins de la pintura o, millor dit, de les arts plàstiques. Uns camins en busca de les noves formes, nous colors i valors estètics i ètics. Aquells artistes, i molts altres, van voler comunicar i expressar les seves idees sobre l’art i la vida amb la seva obra, revolucionant els valors i conceptes clàssics de pintura i quadre. En les pintures i objectes trobats de Jordi Roig Morera ressonen de forma molt especial les veus dels pares de les arts plàstiques contemporànies i dels expressionistes de la segona meitat del segle XX, que volien transmetre l’angoixa d’una humanitat avançada tecnològicament, però plena de violència, solitud e injustícia. En les obres d’en Jordi es poden veure els colors, les pinzellades i els valors ètics que ens recorden a aquells artistes, però també s’hi veu el seu esforç i treball per construir el seu propi suport físic de l’obra sovint a partir de desfetes. Les seves creacions fan reflexionar sobre l’irracional malbaratament dels recursos naturals quan, de velles fustes o desfetes, en fa, a partir del seu treball e imaginació, una obra complerta de colors càlids i clars, molt mediterranis. Colors i moviments esperançadors, de proximitat, que omplen d’optimisme a qui contempla les seves creacions, des-de la confiança en el present, i en el futur. Lluís Català

“...esta tarde bajó a la playa, levantó los ojos y allí estaba con la espalda de pan de leña y arena, alargada, seduciendo con añiles y ultramares. Caminaba por la orilla y el agua apresaba sus tobillos dibujando anillos y pulseras en señal de compromiso. Sus caderas dóciles y movedizas se dejaban inundar por levante y desde abajo despedía mil estrellas en un telón perlado de visos grises. En el límite de lo salado la piedra conforma la imagen cotidiana de aquella chica profana que se llama Antina.” Paquita Esteban

“...l’estètica de Morera ens ofereix un pont a les arrels de l’ésser humà, a allò més verdader i etern. Les seves obres, plenes d’ocres, terres, blancs i blaus, ens traslladen el cromatisme del paisatge que l’autor veu en les seves passejades per la platja i els camins entre marges de pedra seca. La seva retina emmagatzema allò més pur i terrenal que descobreix per desprès bolcar-ho en el llenç o la fusta. I és un trasllat de color, amb forma, que permet que tot hi tingui cabuda, encara que descobrim elements geomètrics o algun objecte explícit. L’informalisme suggerit en les seves obres parla de l’universal, de l’imaginari i del record, i amplia el vocabulari d’aquest llenguatge tant conreat arreu, durant les darreres dècades. Morera treballa com un pagès o un mariner, recollint allò que li ofereix la natura, la vida, i ho modela en les seves obres, plenes de calç que grata amb eines i ungles, fustes que acarona o fereix per treure’n la màxima expressió. Ens trobem davant d’un gran artista que sap fer que l’espectador es capbussi en les seves obres i en surti commogut.” Anna Merino

BIOGRAFIA Jordi Roig Morera, Barcelona 1956

Nascut a la clínica Aliança de Barcelona, en una família de 9 germans on ell es troba al mitj, va viure a límit entre la ciutat comtal i Hospitalet, a l’actual Gran Via. Per aquells temps aquella zona de la perifèria era un barri de barraques, camps de cultiu i descampats, en definitiva, era més un món rural que una entorn urbà, on les necessitats es feien a l’aire lliure i la riera blanca baixava calmadament, amb gripaus i sargantanes merodejant pels seus voltants. Per en Jordi era el seu petit poble fins que als 9 anys la seva mare el va dur cap a Tortosa, on vivia el seu tiet, al mateix temps padrí, capellà i teòleg, anomenat Jesús Morera Carbó. Allí passà cinc anys en un internat en un règim estricte, desde on va patir la duresa de la separació dels seus pares, veient a la seva mare només cada tres mesos. En Jordi atribueix a aquesta etapa gran part de raó en l’aparició de les seves inquietuds artístiques. En Jordi Roig va tindre la sort de trobar, dins l’educació franquista d’aquells anys, bons professors, com el de música i plàstica Domingo Martínez Solà, amic del reconegut pintor Arasa. En Domingo va inculcar profundament en els seus alumnes i especialment en en Jordi, de catorze anys, la pèrdua de la por a la creació, a l’equivocació, i donava especial llibertat en la creació de làmines i diverses composicions. Aquell mateix any apareix 20

un d’aquells moments que marquen un punt d’inflexió en la vida d’una persona, en aquest cas en forma de regal, i concretament materialitzat en una caixa de vint-i-quatre colors Mantley que permetia a en Jordi pintar i desenvolupar les seves aptituds artístiques. Als quinze anys tornà a Barcelona on comença a treballar a les oficines de l’empresa Recasens S.A., allí experimenta el món de la burocràcia, de l’avorriment i de la vida insípida. Compagina aquest treball amb els estudis de batxillerat científic nocturn a l’Hospitalet de Llobregat, la qual cosa no li deixa gaire temps per a l’oci i per a cobrir les inquietuds pròpies de l’edat. Posteriorment realitzà unes oposicions per entrar al Banco Vizcaya i començà a treballar de botons, curiosament allí, es va trobar amb el seu cap, el senyor Baseda, que tot i ser banquer, també era artista. Aquesta simpatia vers les actituds que compartien permetia a en Jordi disposar de temps entre hores de feina per a dibuixar, llegir, etc... Un dia el seu cap entra a l’espai mentre en Jordi es troba a dins i veu els esbossos a sobre la taula, automàticament va dir: “això m’ho has de regalar...” uns dies desprès el seu cap apareix amb els dibuixos emmarcats. Uns dies deprès, per el seu sant, els companys de feina li regalen un senzill cavallet de pintura. Tot això aparentment senzill, motiva de forma excepcional a en Jordi per a seguir amb les seves creacions. Segueix estudiant COU, també a la branca científica ja que la seva àvia sempre li havia dit que s’havia de dedicar a la medicina, com el seu avi. Desprès del COU, durant sis o set anys va estar indecís sobre què estudiar i quina carrera fer, i de mentres s’apuntà a l’escola d’arts i oficis realitzant dos cursos de dibuix i pintura a la Llotja de Barcelona, situada al carrer Avinyó, fins que als 21 anys el criden per a fer el servei militar obligatori, on curiosament, no va deixar de realitzar pintures i dibuixos durant el temps lliure. En Jordi Roig curiosament considera aquest període com el seu bateig artístic ja que allí va realitzar moltes aiguades, aquarel·les i tintes xines que anava guardant en una carpeta fins que un instructor seu de Ceuta va fer-hi una ullada, i li va dir que allò s’havia d’exposar. A en Jordi només li quedava un mes per acabar la instrucció, però tot i això, desprès de demanar permís als militars, els seu instructor li va organitzar tot per poder exposar les obres al centre cultural Ceres de Ceuta, aquella va ser la seva primera exposició. Continuà amb les seves feines al banc, i com sabia que no era la feina a la que es volia dedicar la resta de la seva vida i segurament tampoc

podria viure exclusivament de l’art, va decidir iniciar la carrera de pedagogia i fer un post-grau en arts plàstiques que l’ha dut a dedicar-se fins a l’actualitat a impartir classes de dibuix, plàstica i pintura. Durant el seu segon any d’universitat neix el seu primer fill d’un total de dos, en Pau. Així doncs veiem que en Jordi no té una dedicació mai exclusiva a l’art, però la part més important és que sempre ha estat present en totes les seves etapes de la seva vida. El 1998 arriba a la vila de Torredembarra destinat allí per qüestions laborals. El segon any de viure al poble es presenta al certamen Pere Romeu i s’emporta el premi, el que motiva encara més fortament a seguir amb una labor artística continuada, aquest cop, més vinculada al poble de la costa daurada. Durant aquest període comença a crear obres amb una de les seves tècniques més característiques com és la calç, precedides per les fustes, els olis i els collages.

L’OBRA

LA CALÇ

“VELES I VENTS” CALÇ, POLS DE MARBRE I PIGMENTS 2001 ll 27

28 ll “MUNTANYANS” CALÇ 2002 ll “DESVESTIT” CALÇ 2003

“CONSTRUCCIÓ DESTRUCCIÓ” CALÇ I SORRA 2002 ll 29

30 ll “SENSE RUMB” CALÇ 2006

“MAESTRAT” CALÇ 2002 ll 31

LES FUSTES

“IN MEMORIAM” FUSTES 2009 ll 33

34 ll “X” FUSTES 2005 ll “FINESTRA” FUSTES 2005

“TEMPS” FUSTES 2010 ll “CLAUSURA” FUSTES 2005 ll 35

36 ll “PORTA FORADADA” FUSTES 2007

“LLIBRERIA” FUSTES 2005 ll 37

38 ll “CASA DE L’ÀNIMA” VOLUM EN FUSTA 2004

“RELOJ NO MARQUES LAS HORAS” FUSTES 2004 ll 39

ELS OLIS

“CARRER” OLI 2012 ll 41

42 ll “BALCÓ” OLI 2012 ll “CARRER ESCORXADOR” OLI 2012

“ESGLÈSIA” OLI 2012 ll “CARRER INUNDAT” OLI 2012 ll 43

44 ll “GUERNICA” OLI 2004

ELS COLLAGES

“COLLAGE” COLLAGE 2007 ll 47

48 ll “STILL LIFE” COLLAGE 2008

“INCIVIL WAR” COLLAGE 2004 ll 49

ENTREVISTA A JORDI ROIG MORERA per Marcel Cabrera Salvat

Què significa per a tu l’art? “...l’art per mi és una forma de vida, com respirar i menjar, i també una forma de veure la vida. Quan vaig començar a tenir inquietuds artístiques no sabia on em portarien en el futur. Per exemple, desprès de setze anys treballant en la burocràcia, quan anava a fer sortides amb el Centre Excursionista de Catalunya em fascinava la natura, i vaig sentir la necessitat d’expressar tot allò que veia i sentia d’alguna manera. La natura doncs va ser un dels primers motius per començar la meva obra artística i alliberar emocions.” Quin paper creus que ha de tenir l’artista en la societat? “...durant la transició l’art es veia amb una funció de canvi de la societat, potser per la influència d’idees marxistes, revolucionàries que venien d’Europa, Ernest Fisher ho defensa així, com una necessitat social que serveix per transformar la societat.” I creus que avui en dia és així? “...jo al principi tenia aquest ideal, quan tenia vint-i-un anys m’ho creia, desprès veig que sense art la societat canvia igualment encara que de diferent manera. És com preguntar si podem viure sense colors..., sí, però tots sabem què passaria, és impensable. Per tant, l’art és una forma de modelar la societat, no la canvia, però d’alguna manera dona un color a la societat.” Creus que la reflexa? “...sí, l’art va canviant segons la societat.” Com veus el panorama artístic actual? Està perjudicat per la situació que vivim? Apareixen altres formes? “...jo crec que s’ha acabat aquest sistema de fer servir l’art d’una forma purament comercial, és a dir, grans autors, grans preus, grans especulacions... Això s’ha acabat. És a dir, fins i tot gent que està consagrada, no pot ser que un dia es digui un preu i el dia següent en una subasta és dupliqui, mentres hi ha milers de pintors, bons pintors que gairebé no poden viure de la seva feina, és més han de sobreviure amb diferents feines. Llavors jo penso que l’art ha de ser una cosa més social, més popular, amb una funció més directa en la societat, a preus accessibles a tothom. Jo si una persona no pot pagar el que val un quadre meu, però sé que és digne, s’ho mereix, i el compra a gust, jo li dono, sense problema.” Tens crítica professional de la teva obra? “...a veure, jo sóc un pintor que em considero encara amateur, per allò de què no visc totalment de la meva pintura, és una ajuda que millora la meva economia domèstica però jo no puc viure totalment de la meva pintura. La meva crítica són les amistats, de forma que quan faig una exposició sempre

disposo d’un amic, que coneix l’art, per exemple l’Anna Merino o els Lluís Català, els dos historiadors de l’art, que sovint em fan reflexions sobre els meus treballs, jo ho veig com una cosa que t’ajuda desde fora. Et fan reflexionar.” Penses en el teu públic quan fas una obra? “...no, per això he fet una obra d’art tant diversa, i per això hi ha gent que em diu: “m’agrada més aquest tipus d’obra que fas...”, algun cop he fet més obres d’un cert tipus per compromís o perquè m’ho demanen, com per exemple una marina, però no és el meu estil. A mi m’agrada canviar, experimentar coses, veure coses noves, i si desprès veig un filó potser faig una sèrie de vint-i-cinc obres, però perquè m’ho estic passant bé i vull experimentar.” M’agradaria saber quan i com vas començar a pintar. “...jo als divuit anys em vaig apuntar al cercle artístic de Sant Lluc, i començo a fer apunts i apunts. Durant els estius anava cada dia a dibuixar, a partir d’aquí em vaig anar ficant amb en el món del color, de la pintura, i desprès vaig començar a treballar més intensament quan vaig ser mestre sobre els trenta anys. Llavors em sentia com si tingués dos feines paral·leles, a matí ensenyava i a la tarda men anava a l’estudi. Posteriorment vaig iniciar-me amb les exposicions en centres culturals, una mica com amateur en l’àmbit de Barcelona i en diverses galeries com al centre cívic de Sants, les Cotxeres. Aquella exposició la recordo amb molt de gust. Desprès en un bar d’un amic del Raval també en vaig fer dos o tres. Era una forma de trobar-me amb els amics, i al mateix temps exposava i tenia un reconeixement. El motiu inicial de la meva motivació artística va anar sortint, i mai he pensat que pogués viure d’això, però tampoc he pensat mai que ho pugui deixar, ho necessito.” Que es per tu ser artista? “...jo parteixo de què tothom és artista, i no ho dic jo sol, ho diu Boix o altres persones. Hi ha qui ho expressa a la cuina, o en altres àmbits, i en les arts plàstiques és aquell que a partir del que va percebent de la realitat crea el seu altre món que no és la realitat en si, és el seu món propi. Aquesta és la dificultat que té ser un artista sincer o com a mínim, estar d’acord amb allò que un mateix és. És a dir, no anar a copiar altres històries o coses més comercials. Jo per exemple on he experimentat més és amb el tema de les fustes. Mai se’m hagués passat pel cap que acabaria fent de fuster ja què mai havia treballat la fusta, però vaig començar a trobar pel carrer coses que m’impactaven i vaig experimentar. La sèrie de Fustes, independentment de la sortida comercial, que no ha sigut gaire bona, necessitava fer-la, crear collage a partir de la fusta, ensamblar, barrejar fustes molt velles, que potser tenen més de cent anys amb fustes noves, tenyir-les, polir-les, veure la textura de la fusta. Per mi és una part de la plàstica també, juntament amb la investigació.” Estas en contacte amb altres artistes de la teva generació? “...jo tinc molt clar que estic en un cercle d’aquí del poble de Torredembarra, que ens em mogut bastant per la comarca, en llocs com la Nou de Gaià, la Riera de Gaià, Creixell, Roda de Barà, i aquí a Torredembarra on cada any 53

fem coses, i per mi això ja és bastant, Poder oferir a la gent del teu voltant l’obra que fas és important també.” Estas content amb la teva divulgació? “...m’agradaria algun dia trobar alguna bona galeria a Barcelona o a un altre lloc, però seria un afegit.” Sents que pertanys a un col·lectiu o generació determinada? “...el col·lectiu que tenim aquí a Torredembarra, el GROP, ja porta quinze anys, que és molt, i som un grup de gent molt diversa, molt diferent. A vegades ens discutim molt quan em de fer un projecte col·lectiu. Al grup hi ha hagut gent com Javier García Puerto que va ser el fundador de REC, el festival de curtmetratges de Tarragona, l’Anna Merino que ara és la directora de la biblioteca, l’Albert Mercadé, l’Aurora Roig, bé, molta gent, i els que quedem ara que som pocs, com el Fabio Guzman, La Sivila Strodov, el Pere Bruix, la Paquita Estevan, la Cristina Riambau, Toñin Boira i jo mateix. Som gent que fa coses molt diferents, però treballar un tema desde diferents punts de vista sempre enriqueix l’un a l’altre. Hi ha gent de totes les edats. Quin son els autors que t’han influït més? Els primers anys Picasso va ser un d’ells i just acabaven d’inaugurar el museu, i en arts i oficis ens feien visitar aquest museu sovint, també el d’art romànic, el MNAC. Pel que fa a lectures i exposicions m’ha agradat Matisse, Bacon, Miró. En l’àmbit del volum m’agrada Chillida i Henry Moore. M’agrada desde Andy Warhol pel que fa a la contemporaneïtat com moltes altres coses relacionat amb el món de la publicitat, etc... és tant divers i extens que sempre et quedes amb alguna cosa de cadascú. Penso que ara tots tenim mil idees barrejades. Allò que diuen que tot està inventat... però al final ets tu que has de triar el teu camí a partir de moltes coses.” A qui va dirigida la teva obra? “...a qui li agradi, jo no penso en qui li agradarà, jo faig el quadre, m’ho passo bé i desprès passa una cosa molt curiosa que és que l’obra troba el públic. Una vegada a Barcelona vaig fer la mateixa exposició en dos llocs diferents, i en una d’elles no va tenir gaire sortida, no vaig vendre, i la mateixa a l’altre lloc ho vaig vendre casi tot. Allò em va fer reflexionar.” Te un perfil peculiar el teu públic? “...veig que és gent una mica formada en art, amb coneixement i que te un cert poder adquisitiu, no molt perquè no venc car, i que vol decorar casa seva.” Quan apareix la inspiració?, la primera idea de l’obra que vols fer? “...és insospitat, i en cada obra és diferent. A vegades surten de l’evolució pròpia de començar una obra i acabes fent-ne una altre a partir del que treballes. La idea original pot aparèixer d’un documental, una passejada per la platja... Mai saps d’on apareixerà, però el que és cert es que em deixo influenciar sobretot per la natura.” 54

Quan i com treballes? “...sóc un pintor d’estiu principalment perquè quan surto de les classes de plàstica acabo amb el cap molt espès, i no tinc la ment preparada per crear, estic cansat. L’ensenyament a mi m’esgota molt, i més ara que tenim molts alumnes i treballem moltes hores. Ensenyar plàstica per mi és un repte, primer perquè no s’aborreixin els alumnes, que s’ho passin bé, i que sigui un mínim de creatiu perquè aprenguin una mica de ells mateixos i deixin de tenir complexos com els de “...jo això no ho sabré fer mai...”. “...durant l’estiu, a la primera setmana m’organitzo l’estudi, i desprès començo a treballar temes que ja tinc en ment desde fa molt de temps o tiro endavant amb altres que ja he madurat amb esbossos i altres apunts. Tinc fases, primer arriba el plantejament, la reflexió, la maduració i desprès treballo quan estic tranquil i tinc temps de forma estructurada però sempre improvisant i sense por de deixar-se anar.” Quan consideres que està acabada la teva obra? “...ara és en un moment concret, però quan era més jove no ho veia tant clar, i no l’acabava mai, però ara de més gran sé quan ho està, no em costa tant. Ara inclús m’agrada quan queda inacabada.” Dones molta importància a la tècnica? “...sí, és important. La tècnica que utilitzo d’estuc de calç, sobre paret no hi ha problema perquè queda d’una permanència i duresa impressionant, el problema és que jo vaig haver d’inventar-me d’alguna manera com estucar sobre tela, ja què te una complicació tècnica. Vaig haver de descobrir, fer proves fins a trobar la manera de què funcionés.” Tens col·laboradors? “...no, ho faig tot jo sol.” Fes-te una mica d’autocrítica. “...cada any les exposicions que faig són diferents, en algunes he quedat molt content, però en altres vaig fer-ho malament i veig on em vaig equivocar. Per exemple, en la sèrie Fustes estava molt content en el seu moment perquè era una obra difícil, molt dura de treballar i manipular. De la sèrie que he fet dels últims olis doncs no n’estic tant content perquè va ser una mica experimentar el procés i el material, i tenia ganes de tocar-lo ja què feia molts anys que el tenia oblidat.” Quina creus que és la teva millor obra? “...són d’aquests deu últims anys, com la calç i la sorra amb pigments, les fustes reciclades i també alguns dels collages bàsicament. També el dibuix, ja què no em costa res portar un llapis i un bloc, e intento, cada dia, apart del que pugui fer a classe, dibuixar alguna cosa.

Com valores la teva evolució com artista? “...jo he tingut pujades i baixades precisament perquè treballo a destemps i amb diferents intensitats. No tinc un currículum seguit, és molt alternatiu, en algunes èpoques treballo bastant i en altres descanso gairebé totalment o no faig obra.” Actualment en què treballes? “...ara m’he ficat al món de la política i això em treu molt de temps, però vull tornar intensament a la calç i a la sorra amb pigments perquè m’ho passo molt bé.” Utilitzes les xarxes socials per donar-te a conèixer? “...sóc un desastre, he tingut un temps una web que em portava un amic, però jo sóc de la generació pre-internet i he après a fer anar l’ordinador sobre els quaranta anys, els últims quinze diríem. Això m’ha vingut tant a sobre que no m’hi he ficat plenament, m’he quedat amb lo que em fet sempre, el boca a boca, les exposicions, etc... Quan em jubili tinc pensat ficar a l’estudi un racó amb el meu ordinador, un escànner i fer coses ben diverses però com a hobby. Jo entenc que l’art ha d’estar en tots els mitjans. Quan veig el Bill Viola i les seves composicions, com les de Guggenheim impressiona, és un altre llenguatge. La meva generació ha arribat tard en aquest àmbit però reconec que té un gran valor. Al final el missatge és el mateix però es tracta de treballar de la forma que et sents més còmode. Pel que fa a la difusió penso que en el meu cas per exemple, l’hauria de fer la galeria, cadascú s’hauria d’ocupar de lo seu encara que hi ha molta gent que ho fa tot, com Dalí que ho va fer molt bé amb el seu personatge o performance, i el mateix es venia, però jo no puc actuar a aquest nivell, no m’hi veig. Sí que utilitzem les xarxes socials per promocionar exposicions al poble amb el grup, i això ja és molt, a més d’ajudar-nos els uns als altres.” T’agradaria promocionar-te més a través de la xarxa? “...fer-ho jo no perquè sé que no tinc temps, ni les eines ni la formació per fer-ho bé, però si m’agradaria tenir una bona web on la gent pugui consultar diverses coses de forma correcte, és imprescindible ja que si estàs a la xarxa existeixes i sinó no. Tens galerista o mànager? “...no, mai n’he tingut, ni m’he mogut per tenir-lo.” Vius de la teva obra? “...no, és una ajuda, he sigut amateur en el sentit literal. Un amic que vaig conèixer a Avinyó, a França, sofria cada dia trucades per telèfon perquè fes obra per vendre, i va arribar un moment que ell mateix va acabar fart de la seva obra, Luís Alvarez, molt bon pintor. Fer obra per vendre doncs tampoc és el meu ideal. S’ha de viure bé, i si pot ser de la teva obra és un ofici com un altre però ni més ni menys.” 56

Valoració de l’entrevista Curiosament en Jordi comenta que les preguntes que he realitzat són preguntes que et vas fent tu mateix contínuament. La pregunta de perquè fas art te la formules cada dia, et planteges “...perquè no plego?” “...perquè m’embolico la vida amb tants de trastos i tantes històries?”, a vegades es gasta més del que se’n obté, però si ho necessites fer, ho fas, és essencial, en Jordi necessita pintar tant com respirar. Marcel Cabrera Salvat

CRONOLOGIA D’EXPOSICIONS 1974 1977 1978 1980 1988

Estudis AAOO i Llotja, Cercle Artístic Sant Lluc, Barcelona Exposició “Ceres”, Ceuta Selecció Pintura Jove, Sala Parés, Barna Exposicions col.lectiu “Art per tothom”, Plaça del Rei, Barcelona Exposicions sèrie “Collage”, Sala Savoy, Barcelona Cafè del Sol, Gràcia, Barcelona Cotxeres de Sants, Barcelona 1989 Exposició a Raval, Barcelona 1990 Bar Virreina, Gràcia, Barcelona Cafè del Sol, Barcelona 1993 Exposició “Adonis” C/Bailen, Barcelona 1994 Estudis de post-grau “Didàctica i Arts plàstiques” UAB 1995 Escenografies ”Dreams teatre”, Barcelona 1996 Exposicions col.lectives GROP, Torredembarra 1997 Exposició Sala Francesc Ramon, Torredembarra 1998 Inici de l’experimentació amb calç i pigments, estuc de cal 2000 Exposició de dibuixos, Sala Nexus Decora, Torredembarra 2000 1r. Premi d’Arts Plàstiques Pere Romeu, Torredembarra 2001 Exposició a Sala Poetes, Tarragona Exposició “Calicanto”, Sala Nexus Decora, Torredembarra Exposició col.lectiva GROP, Sala Cultura de Creixell Exposició “Tast de mar”, Sala Raval, Barcelona 2002 Exposició “Estats d’ànim”, a Sala Nexus Decora, Torredembarra Selecció Premi TELAX, Reus, “Reloj no marques las horas” Exposició col.lectiva “El Negrito i La Negrita”, Tarragona 2003 Exposició “Escletxes”, Ajuntament d’Altafulla 2004 Exposició “Matèria”, Sala Nexus, Torredembarra 2004 Exposició “DRAP-EAU” Galeria Llac, Tarragona 2005 Exposició “RESTES”, Cal Bofill, Ajuntament de Torredembarra 2006 Exposició “Collages”, Cal Bofill i Cal La Padrina, Torredembarra 2008 Exposició “Trajecte”, Castell de la Nou del Gaià, Ajuntament de la Nou de Gaià 2008 Exposició “Trajecte”, Aula Cultura de Salomó, Ajuntament de Salomó 2008 Exposicions 10è. Aniversari de GROP, Biblioteca Maria Antonia de Torredembarra 60

2009 2010 2012 2012

Exposició col·lectiva GROP, “CAIXES”, Torredembarra Exposició col·lectiva GROP, “Art és GROP”, Castell de Torredembarra Exposició “A la recerca del temps”, GROP, Diputació de Tarragona Exposició “Tardoral”, l’Auca taverna, Torredembarra

JORDI ROIG MORERA Edició, maquetació, fotografies i disseny ll Marcel Cabrera Salvat Text ll Lluís Català, Paquita Esteban, Anna Merino Mir i Marcel Cabrera Coordinació ll Marc Coromina 1a Edició publicada el 2013 Imprès a CòpiaLab, Barcelona ©marcelcabrerasalvat 28 d’Abril de 2013, Torredembarra, Tarragona EADT de la Diputació de Tarragona

JORDI ROIG MORERA per Marcel Cabrera Salvat