Patagonia - Un Viatge a la solitud

Page 1

Patagonia Marcel Cabrera Salvat

Viatge a la solitud





Fotografies // Fotografías Marcel Cabrera Salvat Pròleg // Prólogo Toni Oltra González Textos // Textos Marcel Cabrera Salvat Disseny // Diseño Marcel Cabrera Salvat

Patagonia Marcel Cabrera Salvat

Viatge a la solitud


Cabrera Salvat, Marcel Patagonia, Viatge a la Solitud - 1º Ed. - CòpiaLab, Photo Design, 2014. ISBN 963-968-25678-4-2 CDD 447.937 1 Direcció Editorial i Coordinació // Dirección Editorial y Coordinación Marcel Cabrera Salvat Fotografies // Fotografias Marcel Cabrera Salvat Pròleg // Prólogo Toni Oltra González Textes // Textos Marcel Cabrera Salvat Traduccó // Traducción Marcel Cabrera Salvat Impressió // Impressión CòpiaLab, C/ Séneca 5, CP 08006 Barcelona Primera Edició // Pirmera Edición ISBN 963-968-25678-4-2 Drets Exclusius // Derechos Exclusivos Copyrights © marcelcabrerasalvat

6


“...a la meva mare, viatjo amb els ulls i el cor obert, per enyorar, valorar, descobrir i aprendre el que tu ja no em pots ensenyar...�

7


Pròleg Normalment, aquells que sabem el que és la fotografia, sempre estem treballant. Contínuament formem en la nostra ment, imatges permanents que guardem com si realment preméssim un botó. Quan a més d’aquesta mentalitat portem una càmera amb nosaltres, això ens permet plasmar aquestes sensacions, aquells instants màgics, permanents en el temps, irrepetibles. Aquell paisatge mai serà el mateix, mai estarà banyat per aquella mateixa llum ni el riu portarà la mateixa aigua. Aquesta volatilitat carrega d’un enorme romanticisme cada imatge que es pren. Són com nosaltres, irrepetibles, fugaces, volàtils. Captar cada moment és una sensació incomparable, per mi, com cap altre. En Marcel Cabrera Salvat és un amant del paisatgisme i la natura, de lo desconegut, de l’aventura. Cada vegada que descobreix un lloc nou, aquest el sorprèn. Sovint ens creem expectatives, sobre imatges que esperem veure o que podrem admirar. Al arribar a un lloc, aquestes expectatives canvien. La llum ens regala una nova visió, només per un mateix, des de cada lloc singular en cada moment, cadascú vivim la nostra pròpia experiència, i normalment mai direm que és pitjor ni millor del que ens esperàvem, sinó que senzillament aquella és la nostra experiència. Només per a nosaltres. En Marcel no és només un fotògraf que utilitza la càmera virtuosament testimoniant cels i paisatges, sinó que té una actitud singular darrere de la càmera. L’actitud que li demana pujar fins a una vessant a una hora concreta del dia, l’actitud que el fa planejar per on començar una ruta tenint en compte la posició del sol, la meteorologia, i tots els elements que poden ajudar-lo a captar aquella imatge especial. Aquesta actitud només és possible mantenint la il·lusió d’un nen, la passió per descobrir i sorprendre’s a un mateix. Racons poc explorats i paisatges icònics de la Patagonia han quedat fotografiats en les imatges que en Marcel ha pres al llarg d’un viatge de gairebé un mes per camins infinits i solitaris. Després d’aguantar vents que fan volar les pedres, pluja, fred, i també, és clar, de gaudir de visions meravelloses i moments irrepetibles, per sempre immortalitzats en la càmera o en la seva ment. La necessitat d’aquest viatge va néixer després de sentir l’atracció per un paisatge solitari e immens. Aquesta desolació fa sentir la sensació de llibertat i aventura per lo desconegut que sempre ha buscat aquest fotògraf. No hi ha cap raó espacial, sovint diu, per començar a interessar-se per un lloc, llegir sobre ell, veure imatges, i acabar concloent que l’única manera de descobrir tot allò que amaga, és anar-hi i esbrinar-ho per un mateix. Aquesta inclinació el porta a una solitària i amorosa correspondència entre fotògraf i paisatge, guardant una preferència no declarada per la intensitat de la natura i les parts més salvatges del món. El recorregut comença al Nord-Est de la meitat Sur de l’Argentina, a Península Valdès, baixant fins al Extrem Sud del Parc Nacional dels Glaciars, recorregut entre Argentina i Chile, en una zona sense precedents per ell. La llum del capvespre, les ombres llargues, les tormentes, els núvols que corren sota l’impuls dels forts vents creen escenes que canvien de color i relleu en segons. En aquest llibre sen’s presenta la visió particular d’un indret màgic, difícilment plasmable sobre paper.

Prólogo

Normalmente, aquellos que sabemos lo que es la fotografía, siempre estamos trabajando. Continuamente formamos en nuestra mente, imágenes permanentes que guardamos como si realmente pulsáramos un botón . Cuando además de esta mentalidad llevamos una cámara con nosotros, esto nos permite plasmar estas sensaciones, esos instantes mágicos, permanentes en el tiempo, irrepetibles. Aquel paisaje nunca será el mismo, nunca estará bañado por esa misma luz ni el río llevará la misma agua. Esta volatilidad carga de un enorme romanticismo cada imagen que se toma. Son como nosotros, irrepetibles, fugaces, volátiles. Captar cada momento es una sensación incomparable, para mí, como ninga otra. Marcel Cabrera Salvat es un amante del paisajismo y la naturaleza, de lo desconocido, de la aventura. Cada vez que descubre un lugar nuevo, este lo sorprende. A menudo nos creamos expectativas, sobre imágenes que esperamos ver o que podremos admirar. Al llegar a un lugar, estas expectativas cambian. La luz nos regala una nueva visión, sólo para uno mismo, desde cada lugar singular en cada momento, cada uno vivimos nuestra propia experiencia, y normalmente nunca diremos que és peor ni mejor de lo que esperábamos, sino que sencillamente aquella es nuestra experiencia. Sólo para nosotros. Marcel no és sólo un fotógrafo que utiliza la cámara virtuosamente testimoniando cielos y paisajes, sino que tiene una actitud singular detrás de la cámara. La actitud que le pide subir hasta una ladera a una hora concreta del día, la actitud que lo hace planear por dónde empezar una ruta teniendo en cuenta la posición del sol, la meteorología, y todos los elementos que pueden ayudarle captar esa imagen especial. Esta actitud sólo es posible manteniendo la ilusión de un niño, la pasión por descubrir y sorprenderse a uno mismo. Rincones poco explorados y paisajes icónicos de la Patagonia han quedado fotografiados en las imágenes que Marcel ha tomado a lo largo de un viaje de casi un mes por caminos infinitos y solitarios. Después de aguantar vientos que hacen volar las piedras, lluvia, frío, y también, claro está, de disfrutar de visiones maravillosas y momentos irrepetibles, para siempre inmortalizados en la cámara o en su mente. La necesidad de este viaje nació después de sentir la atracción por un paisaje solitario e inmenso. Esta desolación hace sentir la sensación de libertad y aventura por lo desconocido que siempre ha buscado este fotógrafo. No hay ninguna razón especial, dice a menudo, para empezar a interesarse por un lugar, leer sobre él, ver imágenes, y concluyó que la única manera de descubrir todo lo que esconde, es ir y averiguarlo por uno mismo. Esta inclinación le lleva a una solitaria y amorosa correspondencia entre fotógrafo y paisaje, guardando una preferencia no declarada por la intensidad de la naturaleza y las partes más salvajes del mundo. El recorrido comienza en el Noreste de la mitad Sur de la Argentina, en Península Valdés, bajando hasta el Extremo Sur del Parque Nacional de los Glaciares, recorrido entre Argentina y Chile, en una zona sin precedentes para él. La luz del atardecer, las sombras largas, las tormentas, las nubes que corren bajo el impulso de los fuertes vientos crean escenas que cambian de color y relieve en segundos. En este libro se nos presenta la visión particular de un lugar mágico, difícilmente plasmable sobre papel.

8



Introducció La Patagònia és representada pels seus paisatges inabastables que enlluernen a visitants de tot el món. Les extenses planes pampeanas, els colors terracota del nord i l’immens cabal d’aigua envoltat d’espesses selves. Tot això fascina fins a les llàgrimes. Però cap al sud ens impacta la unió de ventosos plans desèrtics en el seu centre, delimitats per un mar brau cap a l’est, visitat per balenes, pingüins i orques, i els imponents Andes cap a l’oest. Pics nevats, innombrables llacs i velles arbredes, aire diàfan, ginestes plenes, submergeixen l’espectador en la força de la natura. Des de fa més d’un segle els aventurers i naturalistes han visitat i escrit sobre ella i altres els han reemplaçat, intentant passar a paper la seva immensitat. Les terres antigues de la Patagònia estan poblades no només per muntanyes i glaceres, llacs, boscos, rius, estepes i costes marines. Allà respiren records d’indis, exploradors i busca fortunes, viatgers, navegants, colons. Van ser ells els protagonistes d’un temps passat on la memòria conjuga les antigues històries. El paisatge de la Patagònia és màgic i absorbent com cap. Es tracta d’una regió immensa on els grans protagonistes són els gels eterns, les glaceres, els llacs i els boscos, tots ells d’una bellesa sense parangó. La serralada dels Andes patagònics fa de límit natural entre Xile i Argentina, quedant l’oest territoris espectaculars com el Parc Nacional de les Torres del Paine, i a l’est, ja en territori argentí, el Parc Nacional Los Glaciares, un grandiós espectacle de gels eterns. La Patagònia rep el seu nom dels «patagones» , nom donat als aborígens vists per l’expedició del portuguès Hernando de Magallanes , que van desembarcar per primera vegada a la costa atlàntica en 1520 , en la proximitats de l’actual localitat argentina Port Sant Julià. Erròniament, es creu que l’origen del terme patagón es deu al peu gran que posseïen els habitants de la regió . No obstant això, és més probable que aquest terme derivi del nom d’un un rei mitològic de gran alçada, anomenat Gran Patagón, la qual cosa hauria coincidit amb la gran alçada dels homes trobats per Magallanes. Els primers espanyols que van prendre contacte amb els tehuelches van verificar que efectivament eren alts i corpulents. Veure el primer dels tehuelches a la platja de la badia de Sant Julià tirant sorra per dalt del seu cap, indicant que els exploradors venien del cel, va impressionar a la tripulació de Magallanes. Aquest tehuelche va ser imitat pels espanyols, fins que es van aconseguir comunicar pacíficament amb ell i després amb la resta de la seva tribu. D’aquesta manera, ballant en cercles a la platja i fent els mateixos gestos que el natiu tehuelche, van aconseguir en forma hàbil i pacífica intercanviar coneixements. L’avistament amb els nadius per part dels europeus, va acabar en una convivència que va durar cinc mesos, per després descobrir una mica més al sud, el tan anhelat estret o pas interoceànic que posteriorment portaria el nom del capità general de l’expedició: Estret de Magallanes. Magallanes hauria observat els grans peus dels indígenes i els hauria cridat en el seu idioma natal, el portuguès, pota gau, és a dir: pota gran. D’allí derivaria en espanyol el nom de patagones i la terra que ells habitaven: Patagònia. El cronista Pigafetta va escriure a la bitàcola del viatge de Magallanes: El nostre capità va cridar a aquest poble Patagones... L’àrea de l’àmbit que va abastar el concepte Patagonia va ser variant al llarg dels segles, inicialment al s. XVI el cosmògraf Antonio Pigafetta, integrant de l’expedició de Fernando de Magallanes li va donar el nom de Patagonia a tot el territori americà al sud del Riu de la Plata, després la denominació europea original va anar sent restringida fins gairebé al final del segle XIX els territoris de la part austral d’Amèrica del Sud en els quals el poder de l’Imperi espanyol, i posteriorment el dels seus països successors, Argentina i Xile, es

Introducción

La Patagonia es representada por sus paisajes inabarcables que deslumbran a visitantes de todo el mundo. Las extensas llanuras pampeanas, los colores terracota del norte y el inmenso caudal de agua rodeado de tupidas selvas. Todo ello fascina hasta las lágrimas. Pero hacia el sur nos impacta la unión de ventosos llanos desérticos en su centro, delimitados por un mar bravío hacia el este, visitado por ballenas, pingüinos y orcas; y los imponentes Andes hacia el oeste. Picos nevados, innumerables lagos y añosas arboledas, airé diáfano, retamas rebosantes, sumergen al espectador en la fuerza de la naturaleza. Desde hace más de un siglo los aventureros y naturalistas han visitado y escrito sobre ella y otros los han reemplazado, intentando pasar a papel su inmensidad. Las tierras antiguas de la Patagonia están pobladas no sólo por montañas y glaciares, lagos, bosques, ríos, estepas y costas marinas. Allí respiran recuerdos de indios, exploradores y busca fortunas, viajeros, navegantes, colonos. Fueron ellos los protagonistas de un tiempo pasado donde la memoria conjuga las antiguas historias. El paisaje de la Patagonia es mágico y absorbente como ninguno. Se trata de una región inmensa donde los grandes protagonistas son los hielos eternos, los glaciares, los lagos y los bosques, todos ellos de una belleza sin parangón. La cordillera de los Andes patagónicos hace las veces de linde natural entre Chile y Argentina, quedando al oeste territorios espectaculares como el Parque Nacional de las Torres del Paine, y al este, ya en territorio argentino, el Parque Nacional de los Glaciares, un grandioso espectáculo de hielos eternos. La Patagonia recibió su nombre de los «patagones», nombre dado a los aborígenes vistos por la expedición del portugués Hernando de Magallanes, que desembarcaron por primera vez en la costa atlántica en 1520, en la proximidades de la actual localidad argentina Puerto San Julián. Erróneamente, se cree que el origen del término patagón se debe al pie grande que poseían los habitantes de la región. Sin embargo, es más probable que dicho término derive del nombre un rey mitológico de gran estatura, llamado Gran Patagón, lo cual habría coincidido con la gran estatura de los hombres encontrados por Magallanes. Los primeros españoles que tomaron contacto con los tehuelches verificaron que efectivamente eran altos y corpulentos. Ver al primero de los tehuelches en la playa de la bahía de San Julián tirando arena por arriba de su cabeza, indicando que los exploradores venían del cielo, impresionó a la tripulación de Magallanes. Este tehuelche fue imitado por los españoles, hasta que lograron comunicarse pacíficamente con él y luego con el resto de su tribu. De esta manera, bailando en círculos en la playa y haciendo los mismos gestos que el nativo tehuelche, lograron en forma hábil y pacífica intercambiar conocimientos. El avistamiento con los nativos por parte de los europeos, terminó en una convivencia que duró cinco meses, para luego descubrir un poco más al sur, el tan anhelado estrecho o paso interoceánico que posteriormente llevaría el nombre del capitán general de la expedición: Estrecho de Magallanes. Magallanes habría observado los grandes pies de los indígenas y los habría llamado en su idioma natal, el portugués, pata gau, es decir: pata grande. De allí derivaría en español el nombre de patagones y la tierra que ellos habitaban: Patagonia. El cronista Pigafetta escribió en la bitácora del viaje de Magallanes: Nuestro capitán llamó a este pueblo Patagones... El área del ámbito que abarcó el concepto Patagonia fue variando a lo largo de los siglos, inicialmente en el s. XVI el cosmógrafo Antonio Pigafetta, integrante de la expedición de Fernando de Magallanes le dio el nombre de Patagonia a todo el territorio americano al sur del Río de la Plata, luego la denominación europea original fue siendo restringida hasta casi el final del 10


veia limitat o compromès per l’existència de bel·licoses ètnies indígenes prou organitzades per presentar tenaç resistència al seu sometiment, especialment els maputxes, però també altres pobles com ara: pampes, ranqueles, huarpes, puelches i tehuelches septentrionals. Aquesta dificultat, sumada al inhòspit del seu clima, generava també obstacles per a la seva exploració, per la qual cosa les característiques geogràfiques de bona part de la regió van romandre ignotes, fins i tot algunes fins al segle XX. A mesura que la conquesta militar dels territoris indígenes es va anar consolidant (en línies generals de nord a sud) , amb la seva integració als esquemes productius de les noves repúbliques, els límits de la regió patagónica van anar mutant, i en especial, el que els seus propis habitants entenien com Patagonia, i la disjuntiva de considerar-se a ells mateixos com patagònics, o no autoincluirse-hi. El concepte Patagònia neix bàsicament d’una visió europea de la regió, per la qual cosa, no era compartit per les ètnies originàries i els seus descendents, en canvi està fortament arrelat en la població local amb ancestres europeus i fins i tot amb els que van arribar als territoris australs en data recent. Si bé es desconeix amb exactitud quan es va començar a poblar la Patagònia, se sol acceptar que la presència humana en aquestes terres data almenys del 10.000 aC. Abans de l’arribada dels europeus la Patagonia es trobava poc poblada . La part nord estava poblada principalment per mapuches i altres pobles menors poc coneguts. En un començament, es denominava com Patagonia a tota la zona austral del continent, deshabitada pels europeus, és així perquè la seva façana atlàntica des de 1522 i fins al segle XVIII, en els mapes solia ser cridada Patagonia tota l’extensió immediatament al sud de l’estuari del Riu de la Plata. Durant el seu viatge al voltant del món a bord del HMS Beagle, al costat del capità Robert Fitz Roy, entre els anys 1832 i 1834, Charles Darwin va recórrer les costes, estepes, i muntanyes de la Patagònia, aconseguint aportacions en matèria d’antropologia, geologia , zoologia, i paleontologia. Durant el seu recorregut per Puerto Deseado va estudiar al guanac, en Puerto San Julián va aconseguir una anàlisi geològica de la Patagònia, i després va recollir fòssils de grans animals extints, entre aquests els d’un Toxodonte, l’activitat del còndor, i els diferents tipus de guineus de la Patagònia. Darwin va contribuir en temes com el clima de les costes de l’estret de Magallanes, va ascendir a la muntanya Taru, va recollir i analitzar els fongs comestibles, els boscos nadius, i les plantes marines . Aquestes observacions es van recollir en els seus escrits que posteriorment derivarien en la teoria de l’evolució. Aquesta terra ha canviat, i seguirà canviant la vida de tots aquells que la trepitgen.

siglo XIX los territorios de la parte austral de América del Sur en los cuales el poder del Imperio español, y posteriormente el de sus países sucesores, Argentina y Chile, se veía limitado o comprometido por la existencia de belicosas etnias indígenas lo suficientemente organizadas para presentar tenaz resistencia a su sometimiento, en especial los mapuches, pero también otros pueblos tales como: pampas, ranqueles, huarpes, puelches y tehuelches septentrionales. Esta dificultad, sumada a lo inhóspito de su clima, generaba también obstáculos para su exploración, por lo cual las características geográficas de buena parte de la región permanecieron ignotas, incluso algunas hasta el siglo XX. A medida que la conquista militar de los territorios indígenas se fue consolidando (en líneas generales de norte a sur), con su integración a los esquemas productivos de las nuevas repúblicas, los límites de la región patagónica fueron mutando, y en especial, lo que sus propios habitantes entendían como Patagonia, y la disyuntiva de considerarse ellos mismos como patagónicos, o no autoincluirse en ella. El concepto Patagonia nace básicamente de una visión europea de la región, por lo cual, no era compartido por las etnias originarias y sus descendientes, en cambio está fuertemente arraigado en la población local con ancestros europeos y hasta con los que arribaron a los territorios australes en fecha reciente. Si bien se desconoce con exactitud cuando comenzó a poblarse la Patagonia, se suele aceptar la presencia humana en dichas tierras data al menos del 10.000 a.C. Antes de la llegada de los europeos la Patagonia se encontraba poco poblada. La parte norte estaba poblada principalmente por mapuches y otros pueblos menores poco conocidos. En un comienzo, se denominaba como Patagonia a toda la zona austral del continente, deshabitada por los europeos, es así que por su fachada atlántica desde 1522 y hasta el siglo XVIII, en los mapas solía ser llamada Patagonia toda la extensión inmediatamente al sur del estuario del Río de la Plata. Durante su viaje alrededor del mundo a bordo del HMS Beagle, junto al capitán Robert Fitz Roy, entre los años 1832 y 1834, Charles Darwin recorrió las costas, estepas, y montes de la Patagonia, logrando aportes en materia de antropología, geología, zoología, y paleontología. Durante su recorrido por Puerto Deseado estudió al guanaco; en Puerto San Julián logró un análisis geológico de la Patagonia, y luego colectó fósiles de grandes animales extintos, entre estos los de un Toxodonte, la actividad del cóndor, y los distintos tipos de zorros de la Patagonia. Darwin contribuyó en temas como el clima de las costas del estrecho de Magallanes, ascendió al monte Taru, recogió y analizó los hongos comestibles, los bosques nativos, y las plantas marinas. Estas observaciones se recogieron en sus escritos que posteriormente derivarían en la teoría de la evolución. Esta tierra ha cambiado, y seguirá cambiando la vida de todos aquellos que la pisan.

11





Patagonia Marcel Cabrera Salvatw

Viatge a la solitud


16


Punta Leona

PenĂ­nsula ValdĂŠs, Argentina


18


Puerto Madryn

PenĂ­nsula ValdĂŠs, Argentina


20


Puerto Piràmides

Península Valdés, Argentina


22


Guanacos, Lama Guanicoe Península Valdés, Argentina


24


Antiga estança bovina

Península Valdés, Argentina


26


Pingüí de Magallanes, Spheniscus magellanicus Península Valdés, Argentina


28


Armadillo, Chaetophractus villosus PenĂ­nsula ValdĂŠs, Argentina


30


Mara, Dolichotis patagonum PenĂ­nsula ValdĂŠs, Argentina


32


Corder Patagònic, Ovis aries Península Valdés, Argentina


34


Cria de Pingßí de Magallanes, Spheniscus magellanicus Punta Tombo, Argentina


36


Calandria Gran, Mimus saturninus Punta Tombo, Argentina


38


Tèmpan, Glaciar Spegazzini Calafate, Argentina



Glaciar Spegazzini - Calafate, Argentina


42


Bosc de ManyĂ­, Saxegothaea conspicua Calafate, Argentina


44


Ruta 40

Calafate, Argentina


46


Glaciar Perito Moreno Calafate, Argentina



Glaciar Perito Moreno - Calafate, Argentina


50


Glaciar Perito Moreno Calafate, Argentina


52


Glaciar Perito Moreno Calafate, Argentina


54


Ruta 40

El ChaltĂŠn, Argentina



Torre Fitz Roy - El ChaltĂŠn, Argentina


58


Rio Blanco

El ChaltĂŠn, Argentina


60


Rio Las Vueltas

El ChaltĂŠn, Argentina



Fitz Roy - El ChaltĂŠn, Argentina



Bosc de Tineus, Amonirthus luma - El ChaltĂŠn, Argentina


66


Zorzal Patagònic, Turdus falcklandi Torres del Paine, Chile


68


Chingolo comĂş, Zonotrichia capensis Torres del Paine, Chile



Torres del Paine - El ChaltĂŠn, Argentina


72


Dormilona de front negre, Muscisaxicola frontalis Torres del Paine, Chile




Patagonia Marcel Cabrera Salvatw

Viatge a la solitud


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.