InDesign by marta

LABORATORI de

PROJECTES

DISSENY

ÍNDEX INFORMACIÓ.........................1 PROGRAMACIÓ COMUNICATIVA.......................5 SÍNTESI GRÀFICA.......................11 FITXA BIBLIOGRÀFICA.......................17 IMATGE PER A IDENTIFICACIÓ.......................20 NARRACIÓ D’ESDEVENIMENTS.......................22

FITXA PERSONAL Nom i Cognoms: Marta Mercadal Llaveria Data de naixament: 24 de Març de 1995 NIUB: 16470716 DNI: 47942689V Professió: Estudiant Adreça: C/ Ramon i Cajal nº 92, Cardedeu Correu electrònic: martaa.24@hotmail.com Telèfon de contacte: 938713946, Mòbil : 644183922

Formació acadèmica •

2011-2013: Batxillerat Artístic a l’Escola Massana, Barcelona

•

Actualitat: Grau Universitari en Disseny a la UB Curs tècnic industrial a l’escola Diseny moda Gemma Atelier

Estudis complementaris : •

Dibuix artístic a l’estudi Jordi Aligué de Cardedeu durant 5 anys.

Hobbies: •

Patronatge i moda

•

Surf i longboard

INFORMACIÓ Aquesta matèria es realitzava els dilluns de 08:00am a 12:00am, amb una duració total de quatre hores per setmana. Des d’un inici es va dir que la documentació era el més important, ja que tenir informació sempre va bé perquè pot ser necessària en algun moment i tenir present que es tenen eines per usar i aplicar encara que a vegades sigui irrellevant. El primer dia, es va establir un calendari amb la informació que faríem durant tot el curs i a la vegada es van plantejar els quatre projectes de més pes: Programació comunicativa, síntesi gràfica, fitxa bibliogràfica i narració d’esdeveniments. Durant el transcurs de l’assignatura es van afegir altres exercicis com la búsqueda d’un disseny bó i un altre de dolent, i la imatge per a identificació. Sent una assignatura de disseny, s’ha de dir que el disseny gràfic es basa en la comunicació, això requereix informació i temps. Ens topem am tres preguntes de les quals hem de ser conscients a l’hora d’enfrentar-nos a un treball: Què tinc? (texto, imagen, composición), què faig servir? (eines o teconologia, suport i usuari) i per què ho haig de dir? (dentología, economía i normes).

MÈTODE DE TREBALL El mètode de treball es basa en realitzar exercicis plantejats a classe. Cada dia es presentava la primera idea de cada treball i durant el curs es feia la millora d’aquests. D’aquesta manera obteníem proves diagnòstiques que permetien un desenvolupament projectual i, un bon desenvolupament comporta un bon resultat. La metodologia projectual es basava en realitzar proves, corregir-les, ajustar-les i procurar d’anar millorant cada cop més l’exercici per, finalment obtenir un resultat satisfactori.

PROGRAMACIÓ COMUNICATIVA

Aquest exercici es basa en construir una imatge per a les senyals “prohibit fumar“ i “permès fumar“. Aquestes han de funcionar com una eina comunicativa “dennotació/connotació“. Ambdues, han de relacionar-se i entendre’s per si mateixes, alhora que mantenir el mateix patró. Cal pensar una idea d’antagonisme, una proposta d’una imatge que afirmi i negui l’acció utilitzant una sèrie de codis comuns.

REALITZACIÓ La realització d’aquest treball consta de dues imatges plasmades en un suport de format 21x21 cm. No ha de ser una imatge 3D, ni un objecte fràgil, el contrari, es busca una resposta 2D, senzilla de transportar i on es valori la personalitat i l’originalitat. La tècnica empleada és totalment lliure i s’ha d’escollir en molta cura. Davant d’una imatge/objecte, tots els sentits estan activats i ens diuen algo. Per exemple un suport de fusta, dóna un aire de calidesa. En el meu cas, primerament vaig utilitzar tècniques plàstiques com, llapis de colors, retoladors, ceres, pintures, etc. Per tal d’experimentar amb els colors i les textures. Més tard, per formalitzar les imatges, vaig decidir provar a utilitzar recursos digitals com ho és el photoshop. El resultat procura crear una imatge comprensiva, que es pugui llegir sense cap mena de problema, i així transmetre clarament el missatge de les dues accions al públic que l’observa. Afegir que l’usuari enfoca la forma del treball i això cal tenir-ho en compte.

EVOLUCIÓ La meva primera proposta neix de la idea “OFERIR” per a la senyal “SI FUMAR” i de la idea “NEGAR”, senyal “NO FUMAR”. Per això, em vaig decantar per a representar la negació amb un paquet de cigarrets tancat i una creu que consolida la prohibició, i d’altra banda un paquet obert, amb una cigarreta més aixecada acompanyada d’un tic per a l’afirmació. A partir d’aquí, es va decidir centrar més l’atenció amb el paquet, enfocar més l’acció i menys l’objecte. Això s’aconsegueix buscant un enfoc més proper i buscant una altra manera de mostrar el paquet obert i tancat. En les dues imatges posteriors, fa falta aclarir la resolució de les dues imatges, no quedar-se a dos aigües, buscar millor resultat amb ordinador o dibuix i emfatitzar la relació dels elements.

En la segona proposta, es va decidir canviar el codi de premis i negació. S’hi troba diferencia entre els elements, ja que a la primera imatge hi ha dos elements representats: una caixa de cigarrets i un codi on el color fa referencia a la permissió de l’acció, Sí. I en la segona imatge, hi apareixen tres, incloent-hi la barra diagonal. Veien la tercera proposta, es va millorar la tècnica usant pintura acrílica i equilibrant el nivell d’element, usant 3 per imatge: cercle, barra i objecte. Per millorar s’hauria de buscar una mena d’efecte òptic, procurant fent veure que el producte surti del marge per tal d’oferir l’acció, i un altre de rebuig.

PROPOSTA “SI FUMAR” La proposta final es basa en una imatge de caràcter fotogràfic i realista. En ell es va millorar l’acabat de l’objecte amb photoshop, vigilant les ombres per representar un objecte creïble i es va canviar el fons de dins del cercle per tal de separar-lo del fons de fora. Amdues imatges presenten el mateix objecte pero tractat de manera diferent per tal d’aconseguir construir una lectura comprensiva per separat i que es mantinguès el mateix codi. La senyal de permissió juga amb la perspectiva, un objecte inclinat que sobresurt del seu marge per tal d’oferir el producte, fent referencia a la permissió de l’ús de l’objecte. El fons pla, repercuteix en la imatge fent destacar l’objecte en si. La imatge resulta clara i entenedora, apte i útil per a tots els serveis, és a dir, aquest senyal podria aparèixer tant en un hospital com en un teatre.

PROPOSTA “NO FUMAR” En la proposta de negació de l’acció s’ha procurat jugar amb la perspectiva del objecte. En aquest cas s’ha optat per un enfonc un pèl més cercà i una posició més recta i rígida, que ja de per si ens connota restricció. El producte es veu tancat dins del marge, al contrari que l’altre, aspecte referent a la prohibició de l’objecte. La intenció d’ambdues propostes és programar una imatge amb l‘intenció d’obtenir una cadena d’associacions que desemboquin en una lectura unívoca de la comprensió del missatge “SI fumar” / “NO fumar”.

SÍNTESI GRÀFICA

Aquest treball tracta de la creació d’una imatge eficaç a partir de la síntesi gràfica. En el qual s’haurà de generar una imatge des del dibuix monocrom i des de la síntesi gràfica que permeti el reconeixement generalitzat de l’artefacte complex que s’ha escollit. Cada línia representa un valor, s’ha de jugar amb ells per tal d’aconseguir característiques de textura, pes, volum, temperatura, etc. (Mínims elements/ Màxima comprensió)

REALITZACIÓ Per a l’execució d’aquest treball era necessari formar grups de 3 persones per formar un menú de tres plats: un 1r, un 2n i un 3r, tots junts construiríen la carta visual. Es presenta en un suport 2D, de mida 20x20cm i una representació del dibuix en miniatura de 2x2cm. La tècnica ha de ser amb plàstica i el resultat monocroma, on tota l’importància ve donada per la línea. Per aquest treball cal montar un esquema amb els ingredients del plat escollits per veure les seves característiques i assosiar-li’s un valor de línia. Es molt important seguir aquesta pauta: observar, identificar, reflexionar, catalogar i catalogar, així optindrem una bona síntesi gràfica.

EVOLUCIÓ El meu plat representa el 2n de la carta, per ell vaig decidir fer unes gambes i alguna guarnició que em semblés interessant per a dibuixar, en aquest cas una llimona. Primerament vaig fer una visió general, que després va ser reenquadrada per adaptar-se el format sol·licitat. Durant l’evolució s’ha anat millorant, afegint rugositat a la pell de la llimona amb una línia amb comptes de usar puntets per simular-ho, encaixar el pal clavat a les gambes no per sobre com a l’inici. Buscar una única direccionalitat per les gambes i proporcionar-les. A més a més, donar gràcia al plat, donant-li una profunditat i fent la imatge més dinàmica. Fer puntes gambes desiguals i partir des de la totalitat de la de la llimona per anar sintetitzant el graells.

PROPOSTA La proposta final es basa en una secció d’un plat de gambes a la planxa acompanyat de llimona. En ell hi aparèixen dos pals amb les gambes estessos sobre el plat. El major valor de línia l’opté els marges del plat, seguidament les parts dels aliments que es recolzen en ell. L’intenció es aconseguir de semblança real, on es noti la diferencia de textures, per exemple entre la rugosa pell de la llimona i la carnosa carn de la gamba. Tot i això, tal com diu l’enunciat no ha de un retrat sinó una síntesi d’aquesta manera quan menys detalls millor, però sense deixar abandonada cap textura ni element essencial.

MENÚ LASANYA A LA BOLONYESA Un clàssic de la cuina italiana: fina pasta fresca, carn de vedella picada amb verdures (ceba, pastanaga i pebrot) acompanyat d’una salsa de tomàquet i recobert d’una capa de beixamel. GAMBES A LA PLANXA Procedent del mar: carnoses gambes vermelles i fresques cuinades a foc lent i aromatitzades d’all i julivert. Tot servit en dos pinxos acompanyats de dues llimones i sal gruixuda Maldon. GELAT AMB GUARNICIÓ Bola de gelat ( a escollir el sabor: maduixa, vainilla, nata o chocolata) amb una lleugera capa de chocolata negre, un chic de nata i una cirera per culminar la elegant copa de vidre.

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Aquest exercici es basa en la construcció d’una espècie de cartell visual amb artefactes gràfic-comunicatius com a integradors de text i imatge. Es tracta d’un assaig crític, per a això s’ha de llegir un llibre i intentar representar en una imatge de que tracta, que té de bo i de dolent, destacar les parts interessants i les seccions que valen la pena.

REALITZACIÓ Per començar, era necessari formar grups de 3 persones i fer la selecció d’un llibre. Nosaltres vam escollir Principios universales del diseño, 2006, Lidwell. Un cop triat, el primer pas era visualitzar el llibre, per veure quina impressió tenia i saber per sobre de què tractava. Més tard, era necessari fer una lectura amb més profunditat i realitzar un esquema individualment per endavant comparar-ho amb els altres components del grup. Mitjançant la comparació, s’anotaven els mínims essencials i els ganxos rellevants. Les condicionants eren les següents: format una cara d’un DINA3, tècnica lliure, a color o blanc i negre, compartir amb els companys i complir l’objectiu funcional: un cartell on s’expliqui de què va el llibre i ens neixi interès en la lectura, inclús de compra.

EVOLUCIÓ Primer de tot, ens vam plantejar unes qüestions sobre el llibre: Que diu? Que pretén? Que necessita? Que ofereix? A partir d’aquí, proposem crear un eslògan o titular que capti l’atenció. La idea del nostre DINA-3 de la fitxa visual disposarà del títol del llibre, l’autor, l’editorial, l’any de publicació d’una banda. Afegirem les 5 preguntes que engloben els 100 principis i aquests 100 també els nomenarem. Finalment, l’element principal estarà caracteritzat per un eslògan cridaner acompanyat d’alguna imatge, com per exemple les icones dels conceptes esmentats i unes ulleres que fan referencia, a l’observació d’aquest llibre de consulta. A la mateixa vegada, hem jugat amb la composició del format i dels mateixos elements que el formen, tenint cura de les proporcions dels elements. Cal organitzar bé tot el material que forma el cartell, mantenir una estructura per vincular elements de continuïtat i que obtinguin una bona relació per mantenir una coherència i harmonia.

CÓMO SER UN BUEN

DISEÑADOR

PASO A PASO

La absorción Las interferencias La pirámide invertida La iteración L.T La ley de Prägnanz La organización de la información por capas La legibilidad El ciclo vital Las instrucciones El modelo mental La imitación Recursos mnemotécnicos La modularidad El efecto del aspecto facial medio La distribución normal La navaja de Ockham El condicionamiento operante La sensibilidad a la orientación La carga de la tarea Resultados frente a preferencias El efecto de superioridad de la imagen La revelación progresiva El panorama-refugio Los prototipos La proximidad La legibilidad Reconocimiento frente a recuerdo La redundancia La regla de los tercios La satisfacción La preferencia por la sabana La falacia de la escala La autosimilitud Efectos de posición consecutiva El parendizaje La preoporción señal-ruido La similitud La narración Las formas estructurales La simetría La detección de amenazas La proyección tridimensional Connotaciones de la iluminación desde arriba El principio de incertidumbre La conexión de lo uniforme Laa visibilidad n,Cristin & HoldeEl efecto von Restorff William ll. Proporción cintura-cadera Lidwell, & Butler, Hi . /03/05 La interpretación de los mapas . Año: 15 me El eslabón más débil Blu ros l.

CÓMO SER UN BUEN DISEÑADOR

- es +

PIOS PRINCI LES A S UNIVER ÑO E S I DE D Ed: Lib

- es +

CONCEPTOS

La regla del 80/20 La accesibilidad El organizador previo El efecto de la estética en la unidad La adecuación La alineación Los arquetipos Connotaciones positivas del atractivo fisico Connotaciones de los rostros aniñados La fragmentación El condicionamiento clásico El cierre La disonancia cognitiva El color El destino común La comparación La confirmación La consistencia La constancia La limitación El control La convergencia Costes-Beneficios El espacio defendible La profundidad de procesado El ciclo de desarrollo El punto de entrada Los errores El efecto de expectativa El efecto de exposición La proporción del rostro El factor de seguridad La curva de feedback La sucesión de Fibonacci La relación figura-fondo La ley de Fitts Cinco modos de organizar la información Equilibrio entre flexibilidad y eficacia La indulgencia La forma sigue a la función El encuadre Garbage In-Garbage Out La sección áurea La buena continuación El diagrama de Gutenberg La ley de Hick La jerarquía La jerarquía de necesidades El realce La representación icónica

Lidwell, William & Holden, Cristina & Butler, Hill. Ed: Libros Blume. Año: 2005. Idioma: Español.

i La absorción La regla del 80/20 La legibilidad El ciclo de desarrollo Las interferencias La accesibilidad Reconocimiento frente a recuerdo El punto de entrada La pirámide invertida El organizador previo La redundancia Los errores La iteración El efecto de la estética en la unidad La regla de los tercios El efecto de expectativa La ley de Prägnanz La adecuación La satisfacción El efecto de exposición La alineación La preferencia por la sabana La proporción del rostro La organización de la información por capas La legibilidad Los arquetipos La falacia de la escala El factor de seguridad El ciclo vital Connotaciones positivas del atractivo fisico La autosimilitud La curva de feedback Las instrucciones Connotaciones de los rostros aniñados Efectos de posición consecutiva La sucesión de Fibonacci El modelo mental La fragmentación El parendizaje La relación figura-fondo La imitación El condicionamiento clásico La preoporción señal-ruido La ley de Fitts Recursos mnemotécnicos El cierre Cinco modos de organizar la información La similitud La modularidad La disonancia cognitiva La narración Equilibrio entre flexibilidad y eficacia El efecto del aspecto facial medio El color Las formas estructurales La indulgencia La distribución normal El destino común La simetría La forma sigue a la función La navaja de Ockham La comparación La detección de amenazas El encuadre El condicionamiento operante La confirmación La proyección tridimensional Garbage In-Garbage Out La sensibilidad a la orientación Connotaciones de la iluminación desde arriba La consistencia La sección áurea La carga de la tarea La constancia El principio de incertidumbre La buena continuación Resultados frente a preferencias La limitación La conexión de lo uniforme El diagrama de Gutenberg El efecto de superioridad de la imagen El control La visibilidad La ley de Hick La revelación progresiva La convergencia El efecto von Restorff La jerarquía El panorama-refugio Costes-Beneficios Proporción cintura-cadera La jerarquía de necesidades Los prototipos El espacio defendible La interpretación de los mapas El realce La proximidad La profundidad de procesado El eslabón más débil La representación icónica

PRINCIPIOS UNIVERSALES DE DISEÑO Lidwell, William & Holden, Cristina & Butler, Hill. Ed: Libros Blume. Año: 2005. Idioma: Español.

CÓMO SER UN BUEN

DISEÑADOR PASO A PASO

- es +

ño

Espa Idioma:

La regla del 80/20 La accesibilidad El organizador previo El efecto de la estética en la unidad La adecuación La alineación Los arquetipos F1 Connotaciones positivas del atractivo fisico Connotaciones de los rostros aniñados La fragmentación El condicionamiento clásico El cierre La disonancia cognitiva El color El destino común La comparación La confirmación La consistencia La constancia La limitación El control La convergencia Costes-Beneficios El espacio defendible La profundidad de procesado El ciclo de desarrollo El punto de entrada Los errores El efecto de expectativa El efecto de exposición La proporción del rostro El factor de seguridad La curva de feedback La sucesión de Fibonacci La relación figura-fondo La ley de Fitts Cinco modos de organizar la información Equilibrio entre flexibilidad y eficacia La indulgencia La forma sigue a la función El encuadre Garbage In-Garbage Out La sección áurea La buena continuación El diagrama de Gutenberg La ley de Hick La jerarquía La jerarquía de necesidades El realce La representación icónica

PRINCIPIOS UNIVERSALES DE DISEÑO

- es +

La absorción Las interferencias La pirámide invertida La iteración La ley de Prägnanz La organización de la información por capas La legibilidad El ciclo vital Las instrucciones El modelo mental La imitación Recursos mnemotécnicos La modularidad El efecto del aspecto facial medio La distribución normal La navaja de Ockham El condicionamiento operante La sensibilidad a la orientación La carga de la tarea Resultados frente a preferencias El efecto de superioridad de la imagen La revelación progresiva El panorama-refugio Los prototipos La proximidad La legibilidad Reconocimiento frente a recuerdo La redundancia La regla de los tercios La satisfacción La preferencia por la sabana La falacia de la escala La autosimilitud Efectos de posición consecutiva El parendizaje La preoporción señal-ruido La similitud La narración Las formas estructurales La simetría La detección de amenazas La proyección tridimensional Connotaciones de la iluminación desde arriba El principio de incertidumbre La conexión de lo uniforme La visibilidad El efecto von Restorff Proporción cintura-cadera La interpretación de los mapas El eslabón más débil

PRINCIPIOS UNIVERSALES DE DISE„O Lidwell, William & Holden,Cristina & Butler, Hill. Ed: Libros Blume. Año: 15/03/05. Idioma: Español.

La absorción Las interferencias La pirámide invertida La iteración La ley de Prägnanz La organización de la información por capas La legibilidad El ciclo vital Las instrucciones El modelo mental La imitación Recursos mnemotécnicos La modularidad El efecto del aspecto facial medio La distribución normal La navaja de Ockham El condicionamiento operante La sensibilidad a la orientación La carga de la tarea Resultados frente a preferencias El efecto de superioridad de la imagen La revelación progresiva El panorama-refugio Los prototipos La proximidad La legibilidad Reconocimiento frente a recuerdo La redundancia La regla de los tercios La satisfacción La preferencia por la sabana La falacia de la escala La autosimilitud Efectos de posición consecutiva El parendizaje La preoporción señal-ruido La similitud F1 La narración L.T Las formas estructurales La simetría La detección de amenazas La proyección tridimensional Connotaciones de la iluminación desde arriba El principio de incertidumbre La conexión de lo uniforme La visibilidad El efecto von Restorff Proporción cintura-cadera La interpretación de los mapas El eslabón más débil

100 conceptos conceptos

PROPOSTA La proposta final per la fitxa bibliogràfica visual parteix del titular “Cómo ser un buen diseñador“. Al centre hi apareix un núvol ple d’icones que representen els conceptes principals del llibre, que lateralment apareixen escrits a cada banda formant dues columnes. A la part inferior hem col·locat unes ulleres modernes de pasta per actualitzar i fer més modern el cartell. Aquestes apareixen situades a sobre del llibre al qual tracta la imatge, incloent-hi el títol, els autors, l’editorial, l’any i l’idioma. Per acabar, em procurat d’aconseguir una bona jerarquització de la imatge, ja que una bona proposta és aquella que et diu una cosa de lluny i una altra diferent, d’aprop.

IMATGE PER A IDENTIFICACIÓ Imatge semantizada o imatge per a la identificació és un exercici suplementari que pretén treure a la llum el coneixement o no de les persones. La seva realització es basa dues parts. En la primera neix un aparellament de forma aleatòria, on cada participant ha de representar a la seva parella en un objecte com l’és una xapa, i així establir una relació o vinculo entre l’objecte i la persona. Per començar, es van formular 5 preguntes per obtenir informació sobre el nostre company. A través de les respostes fer una mena d’investigació per tal d’extreure uns coneixements sobre el nostre company. Un cop extreta, traduir la informació a un objecte/imatge que representi a la persona. La segona part, tracta de posar en comú les xapes i veure el grau d’encert sobre els prejudicis. Demés, aquest exercici és una forma de conèixer i veure com et veuen els demés.

Aquesta va ser la resposta de l’Elena per a la meva xapa identificativa. En ell, hi apareix un personatge que m’hi representa força bé. En la primera imatge, està representada la meva passió el surf mitjançant la meva taula. També s’hi mostra un regle, ja que curso unes classes de patronatge tèxtil i una xocolata Milka que és la meva temptació. A més a més, hi ha representat un dels meus mals hàbits com ho és el tabac i l’icona de clonar de photoshop, referent a la meva malaptesa amb aquests programes, sent l’única opció que sé utilitzar. En la millora s’ha tractat de fer un enfoc més proper i afegir l’icona del paint. El fet d’aclarir el fons, fa destacar la figura principal i aconseguir obtenir un bon resultat identificatiu.

PROPOSTA Nom: Elena Bramon Vinardell Data de naixament: 02 d’Agost del 1995 Localització: Banyoles Hobbies: Tennis, Saxo Color: verd Menjar preferit: patates de bossa Caràcter: Feliç

Aquí veiem l’evolució sobre la meva pràctica. Partint d’un simple objecte com ho és el saxo, vaig anar afegir informació: el fons del llac de Banyoles, un intent de retrat, pilotes de tenis i una bossa de patates, sempre mantenint el verd com a color principal.

Aquesta va ser la resposta de l’Elena per a la meva xapa identificativa. En ell, vaig culminar la imatge amb una representació seva amb cara somrient per destacar el seu caràcter alegre. S’hi inclou el saxo i pilotes de tennis, ja que resulten ser els seus hobbies. En la mà disponible, hi apareix una bossa de patates, el seu menjar preferit. Per últim, tots els objectes estan representats dins del paisatge de Banyoles que per ell mateix, ja s’hi destaca el seu color preferit, el verd.

NARRACIÓ D’ESDEVENIMENTS El dossier final té com a objectiu funcional explicar l’assignatura a un possible estudiant futur, incloent-hi tot el contingut de la matèria amb una part objectiva (objectius dels exercicis) i una altra de subjectiva (interessos, plantejaments de l’assignatura, etc.). Aquest dossier també ens ha servit per agafar l’hàbit de tenir dossier projectuals on constin els treballs en si, i la seva evolució i intenció. La distribució d’aquest dossier consta: - Format DIN-A4, horitzontal o vertical. - Extensió de 12 fulls/ 24 pàgines, més 4 de coberta - Fitxa personal (Dades necessàries: reconèixer (fotografia) i contactar (correu) ) - Índex - Explicació dels exercicis - CD: Utilitzable i que no caigui Enquadernació lliure

Per fer el dossier, cal entendre el format en el qual treballem i saber quines parts són més importants. Com veiem en el croquis la visió sempre es centre en el extrem superior esquerra i a partir d’allà es va distribuint tota la informació tenint en compte les direccions que podem utilitzar.

NARRACIÓ D’ESDEVENIMENTS Per poder realitzar aquest exercici calia ser obsessiu i avariciós amb la informació, i des del primer dia recopilar tots els apunts, dades i imatges per tal de després tenir gran varietat d’informació. També cal tenir clar l’èxit d’un dossier, les tres C: clau, concís i concret. A partir d’aquí calia triar un concepte que englobes el nostre dossier, eix vertebrador per aconseguir una consistència narrativa: to, estil, orientació, etc. i crear lligams entre els diferents elements que hi apareixen.

Personalment, m’he decantat per un estil colorit basat en formes rectangulars. Considero que escollir usar colors en un dossier el fan ser més vistós, menys feixuc de llegir i per tal gaudir més de la lectura que ens presenta. En el meu dossier, cada color mostra un exercici de l’assignatura, formant uns apartats diferenciats per el propi color. La distribució està pensada per bolcar els continguts de forma equilibrada, donant més espai els exercicis més extensos i més treballats a classe. He optat per aquesta forma, ja que ordenar-lo cronològicament com si fos un diari no tindria sentit, ja que és una assignatura de poca duració. Per tant amb la meva proposta procuro afavorir els exercicis integrant imatges i coneixement sobre ells. Durant la realització s’ha tingut cura de seguir el mateix fil conductor, utilitzar una jerarquització i uns codis clars i entenedors. Per donar-hi una mica més de joc, he optat per utilitzar alguns fulls en format DIN-A5, utilitzats per a la fitxa personal i per a la presentació dels tres exercicis principals: Programació comunicativa, síntesi gràfica i fitxa bibliogràfica.

C A DA L E R L

PROJECTES

M A R

A R I

LABORATORI

DISSENY G

R U P

Recull d’exercicis realitzats en la matèria Laboratori de projectes de disseny. S’inclouen els projectes: Programació comunicativa (senyals “prohibit fumar“/”permès fumar”), síntesi gràfica (elaboració d’un plat culinari presentat en una carta de menú), fitxa bibliogràfica (cartell visual d’un llibre de lectura), imatge per a identificació (xapa personal) i per últim, el dossier on s’hi conté tot el material de l’assignatura en format de recull d’informació i continguts.

N I UB 1 6 4 7 0 7 1 6