El conte Text: Marta Colomé Il·lustració: Oriol Malet
Un camp de paraules
La pubilla de can Xerra i l’hereu de can Meca sempre estaven a mata-degolla. Es barallaven per qualsevol cosa. I el pitjor de tot és que feien servir paraules molt gruixudes. Cada dia la mateixa cançó: −Aixafabolets! −deia l’una. −Baliga-balaga! −deia l’altre. −Borinot. −Bocamolla. −Burxeta. −Cagacalces. 14
I encara més!: caparruda, capsigrany, destraler, figatova, gamarús, llepafils, llondro, matusser, pepona, pelacanyes, poca-solta, rondinaire, tarit-tarot, tastaolletes, xafarder, ximpleta... Segur que vosaltres també en sabeu una pila, de paraulotes! Tantes se’n van arribar a dir, que un bon dia les van acabar totes. I, com que eren les úniques paraules que feien servir, es van trobar que no sabien parlar. 15
Així, van visitar l’Alícia, la pagesa de can Giny, que era llesta com una daina i trobava solucions per a tot. I amb gestos li van explicar el seu problema. −Se us han acabat les paraules i no sabeu què fer per a tenir-ne de noves? −va preguntar l’Alícia−. Aquest és un cas com un cabàs! Es va gratar el nas, va aixecar la cella dreta, després la cella esquerra i de cop va exclamar: −Ja ho tinc! Si calen llavors per a conrear verdures, per a fer brotar paraules, haurem de plantar llibres!
Dit i fet! Ràpida com un llamp, va anar a la biblioteca i va omplir un carretó de llibres de tota mena. Després els va plantar ben alineats al tros que hi havia davant les masies de can Xerra i de can Meca. 16
Ben aviat van néixer els primers brots. I poc després van tenir un camp ben ple de paraules. Hi havia paraules dolces, aquelles que quan es diuen deixen tan bon gust: amoreta, falaguer, manyaga, xamós. Hi havia paraules feineres, les que fem servir tothora: botiga, formatge, blau, sabó. I també hi van trobar alguna paraulota!
El camp de paraules feia goig de veure. La pubilla de can Xerra i l’hereu de can Meca van començar a collir paraules noves. I van descobrir que a tots dos els agradaven les paraules dolces. Vols escoltar D’aquell dia ençà es regalen rams de paraules tendres mentre el conte? passegen agafats de la mà. Però, per no perdre el costum, de tant en tant també se’n diuen alguna de ben gruixuda. Escaneja
Fi
el codi o ves a www.cavallfort.cat/audiocontes