La
Les trobairitz
finestra
Text: Marta Colomé Dibuixos: Javier Andrada
Segur que algun cop heu sentit a parlar dels trobadors, aquells poetes medievals occitans que dedicaven paraules d’amor encès a les seves enamorades. Però, i les dames? Que no n’escrivien, de poemes d’amor? Doncs sí, tot i que en van ser poques perquè l’edat mitjana no era una època en la qual la igualtat de gènere es tingués gaire en compte! Però hi va haver dones agosarades, avançades al seu temps, que també volien expressar els seus sentiments i punts de vista. I, almenys en el camp de la poesia, van exercir la mateixa llibertat de què gaudien els homes. Eren les trobairitz.
Qui eren, els trobadors?
Els trobadors i les trobadores (trobairitz en occità) van aparèixer durant els segles XII i XIII a Occitània, territori situat al sud de França entre el riu Loira, els Pirineus, l’Atlàntic i la Mediterrània. Eren nobles molt cultes que gaudien d’un ampli coneixement de la cultura medieval i dels clàssics llatins. I eren els autors dels poemes que posteriorment cantaven els joglars tot viatjant de poble en poble. Trobadors i joglars Cal distingir entre els trobadors i els joglars per a no embolicar la troca. Els trobadors eren els nobles que componien els poemes i la música que els acompanyava. Mentre que els joglars, de classes humils, eren cantaires errants que s’acompanyaven amb un llaüt i que cantaven les cançons compostes pels trobadors.
5 CAVALL FORT 1369/1370
La fi estr n a
Dama gentil, sols us deman que m’accepteu de servidor. Jo us serviré com bon senyor. Cap guardó no seré esperant.
Impulsors d’una nova poesia
Bernart de Ventadorn
Els poemes amorosos que cantaven els trobadors van suposar tota una revolució a l’edat mitjana. Exalçaven les dones, se’n declaraven servents i els dedicaven la seva admiració. Almenys en l’àmbit poètic, perquè en la vida quotidiana era tota una altra cosa! Aquest tipus de poesia amorosa es va anomenar fina amor en occità, és a dir, amor cortès.
L’amor cortès, quin fenomen! El primer trobador que va cantar la fina amor va ser l’aristòcrata Guilhem de Peitieu. Les seves poesies van fer furor i ben aviat van sorgir molts altres trobadors a Occitània, el nord d’Itàlia, Catalunya, Anglaterra i Alemanya.
Orgullosos de la llengua
Una altra innovació que van introduir els trobadors va ser la d’escriure en llengua materna, anomenada llengua d’oc, coneguda generalment com a provençal o occità. D’aquesta manera, van deixar de banda el llatí i van convertir la parla popular en llengua literària.
Qui eren, les trobairitz ?
Les trobairitz eren les dames nobles d’Occitània a les quals els trobadors dedicaven les seves cançons. És a dir, eren les protagonistes dels poemes d’amor cortès! I, en sentir-se implicades, algunes d’elles van decidir expressar també els seus sentiments. Així ho van fer Tibors de Sarenom, Almucs de Castelnau, Maria de Ventadorn, Alamanda, Garsenda de Provença, Castelloza, Bieiris de Romans i la comtessa de Dia, entre d’altres. Malauradament, l’empenta de les trobairitz no es va encomanar a les dames europees, i únicament hi va haver trobadores a Occitània. De fet, es coneix l’existència de més de quatre-cents trobadors, però només vint trobadores!
6 CAVALL FORT 1369/1370
Dones més lliures Durant l’època medieval, la legislació i els costums donaven un tracte discriminatori a la dona. Però a Occitània es regien pel codi teodosià, que era més igualitari. Això afavoria que les dones occitanes gaudissin de més drets i llibertats.
Un tastet de poesia La chanso o canso Era el gènere més habitual per a expressar l’amor cortès.
He un amic de gran valor que sobre tots seny oreja; no té pas cor traïdor, car amb amor em corteja.
ritz Azalais de t és de la trobai en m ag fr st ue Aq llosa del seu e es mostra orgu Porcairagues, qu fidel que li ha valler honrat i enamorat, un ca or. promès el seu am
L’amor no correspost Les trobairitz també escrivien sobre aquest tema.
La tenso Aquest gènere implicava una discussió entre dues persones sobre alguna qüestió relacionada amb l’amor. Es manifestava en un encreuament de poemes, talment com un diàleg literari.
Amic, us veig tan lleuger en fets d’amoros a mena que més que no un cav aller sembleu un ocell garlaire. Dama, que no porti cap esp arv er ni caci més a llum plena si amant-me vós goso ser de cap més dama rondaire. No soc pas cap enredaire!*
el llinatge, ni it, èr m el ni ns ge rà ld va ¿No em cor, que us regalo? ni la mev a bellesa, ni el meu allotgeu, Us vull trametre, allà on us El següent fragment pertan y a una tenso entre una trob e. tg sa is m un airitz m co anò nima i el seu amic. Ella es que eu m nt aquest ca ixa que el seu enamorat fa la cort a altres dames, i l’acusa que les seves promeses d’amo spietat? de u so è r no qu r són més que xerrameca. L’en pe , ic am ll be h, amorat es defensa afirmant O que ella és l’única a qui ha declara t el seu amor. ? Per què sempre em feu patir ncia?* És crueltat, potser, o arrogà da la més reconegu a de Dia, gant és de la comtess u cavaller, arro Aquesta canso menta que el se la es al . qu ió la sic en po z, e bl de les trobairit la bellesa i la no ysprea malgrat i cregut, la men
El bon amador Les trobairitz tenien molt clara quina havia de ser la conducta d’un bon amador! Un cavaller s’havia de mostrar humil, sincer i amorós, i no pas desdenyós, cregut ni arrogant. Tal com es descriu en aquest fragment d’un poema anònim.
Donzella, us dic que si l’amor el guia, li cal mostrar- se ama ble, franc,joiós, ben humil, que a ning ú no des afia, ben sol·lícit amb quals ev ol que fos. Jo no el vull p as, aqu ell home orgullós que no s ap apreciar i que humilia, sinó un de lleial, dolç, amorós. Si em v ol tenir, que si gui g alant.* 7 CAVALL FORT 1369/1370
Nota: Les versions poètiques reproduïdes són d’Alfred Badia i extretes del llibre Les trobairitz: poetes occitanes del segle XII. Estudi introductori: Magda Bogin. Versions poètiques: Alfred Badia. Traducció de l’estudi: Montserrat Abelló. Barcelona: Horsori, 2006. * Adaptació de l’autora basada en la traducció d’Alfred Badia.