capítol 4 - JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D'APRENENTATGE

capítol 4 JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE

Com hauria sigut el meu pas pel grau si no l’hagués compartit amb les persones que ho he fet? Qui forma i ha format part de la meva concepció de la Massana? Què és la Massana? Podria definir la meva carrera, la meva escola, sense pensar o fer referència a la gent que hi he trobat?

Aquest capítol reflexiona sobre la noció d’escola com a comunitat i com a espai de trobada, posant en valor els aprenentatges creuats que hi succeeixen.

TFG. TREBALL DE FI DE GRAU pensaments sobre l’educació de l’art capítol 4 JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE Martí de la Malla Grau en Arts i Disseny ESCOLA MASSANA CENTRE D’ART I DISSENY Maig 2019

Jordi Canudas

capítol 4. JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE

L’escola és un punt de trobada.

Un espai de trobada de persones que tenen interessos semblants, i diversos alhora, de generacions diferents.

Altres mirades sobre l’art

-3-

TFG. Martí de la Malla -4-

Què és l’Escola?

Aquesta és la pregunta que catapulta un projecte realitzat l’any 2016 en el marc d’un primer treball individual en l’assignatura de Metodologia Projectual II (3r curs). Influenciat per l’Spatial Turn [gir espacial] de Doreen Massey, introduïda també en l’assignatura Teoria Espai Objecte Imatge, focalitzava aquests principis tot prenent l’Escola com a cas d’estudi. El projecte em dugué a escriure un breu assaig sobre la meva vivència a l’escola i com jo l’entenia, també a mesurar distàncies, temps, a analitzar les relacions companys i professors...

Finalment el projecte va concloure amb una acció. El 26 d’octubre em vaig tancar a l’aula on habitualment fèiem Metodologia, amb un rotlle de paper i una màquina d’escriure. Durant dues hores i mitja vaig estar provant de recordar (i escriure els noms) totes les persones que havia conegut a la Massana al llarg de quatre anys (dos de batxillerat i els dos del grau que ja havia cursat), tot jugant, evidentment, amb la impossibilitat de recordar-les totes. Amb aquest acte volia mostrar l’escola com un espai de relacions interpersonals. L’escola no és un edifici; són les persones i les seves vivències compartides, guardades en la memòria de cadascú.

Amb tot, el material convidava a la reflexió partint de conceptes com el record, el pas del temps, allò col·lectiu, l’aprenentatge o l’amistat.

Martí de la Malla Llista de 197 noms en 2:30h 26.10.2016 Paper escrit a màquina, 2500cm x 11cm

Presentació de 197 noms en 2:30h a l’antiga Escola Massana Martí de la Malla, 27.10.2016

TFG. Martí de la Malla

Sens dubte, 197 noms en 2:30h ha estat un dels treballs cabdals al llarg de la meva carrera (universitària). No per la seva excel·lència, sinó perquè suposa “el primer de molts” treballs que van venir després, i que seguien una línia similar.

Va ser un treball molt viscut. Recordo tenir molta motivació en aquella època; encara volia ser artista (o, si més no, és on esperava que em dugués grau). A més a més, destapava un vincle afectiu amb l’escola i amb les companyes que m’engrescava a treballar i a compartir.

Ara que s’acosta el final, he tingut la temptació de repetir l’acció, i poder comparar. És ara quan acabo. És ara que ja he conegut a tothom qui podia conèixer. Batxillerat, Massana Permanent, Grau. 7 anys, que es diu ràpid. I infinitat d’estones. Infinitat de moments que mai recordaré.

Ara és el moment.

-6-

Martí de la Malla Llista de 227 noms en 2:30h 25.04.2019 Paper escrit a màquina, 2500cm x 11cm

Llista de 197 noms en 2:30h i Llista de 227 noms en 2:30h Martí de la Malla, 26.10.2016 - 25.04.2019

capítol 4. JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE

-7-

TFG. MartĂ­ de la Malla -8-

Fotogrames de 197 noms en 2:30h MartĂ­ de la Malla, 26.10.2016

capítol 4. JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE

Fotogrames de 227 noms en 2:30h Martí de la Malla, 25.04.2019

-9-

- 10 TFG. MartĂ­ de la Malla

capítol 4. JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE

- 11 -

- 12 TFG. MartĂ­ de la Malla

capítol 4. JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE

- 13 -

- 14 TFG. MartĂ­ de la Malla

capítol 4. JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE

- 15 -

TFG. MartĂ­ de la Malla - 16 -

Llista de 197 noms en 2:30h MartĂ­ de la Malla, 26.10.2016

capítol 4. JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE - 17 -

Llista de 227 noms en 2:30h Martí de la Malla, 25.04.2019

TFG. MartĂ­ de la Malla - 18 -

Envio la carta MartĂ­ de la Malla, 11.04.2019; 08:42h

capítol 4. JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE

- 19 -

TFG. Martí de la Malla

Aquesta és una carta d’agraïment a dos companys molt especials, amb els quals he tingut una relació especialment estreta i intensa.

Una manera de manifestar la importància, i la transcendència, del tros de camí que hem recorregut junts. De posar en valor com ens hem enriquit els uns dels altres, i de com hem crescut.

Arribats fins aquí, resulta inevitable pensar que el grau cursat, el pas per l’escola, hauria estat molt diferent sense les meves companyes. Han estat moltes les persones de les que he après.

Moltes les persones amb qui he compartit.

Però, sens dubte, el vincle més intens al llarg d’aquests 5 anys, ha estat el de l’Eloi, el Vitor i el Martí.

Aquesta és una carta d’agraïment, a ells, i a l’atzar.

- 20 -

Carta al Vitor i a l’Eloi Martí de la Malla, 04.2019

Hola boys...!

Qué ganas tenía de que llegara esto... Siento que ha llegado la hora de daros las gracias. Gracias sinceras. Y darle valor a esto. Y hacer esto público.

Lo que un día construimos no fue un complemento de “mi vida” en la Escuela, sino que formó parte intrínseca de esta, y la condicionó hasta tal punto, que mi paso por el grado de Massana hubiera sido radicalmente distinto de no haberos encontrado. Y es a este encuentro a lo que estoy agradecido. Lo he disfrutado tanto chicos... A pesar de todas las ralladas que, evidentemente, han estado allí. Y que por suerte podía compartir con vosotros. Y he aprendido tanto, también...

Me sorprende que, en todo momento, eramos conscientes (bien con escepticismo o por inercia) de que lo que habíamos construido era temporal, efímero. Sabíamos que eso acabaría en... 3, 2, 1 año. ¿Quizá por eso fue tan intenso? ¿Quizá por eso nos distanciamos?

Y lo cierto es que ya se ha acabado. Ahora ya no somos compañeros de clase. Ahora somos compañeros de profesión. Ahora somos amigos. La relación cambia, puesto que no está atada a horarios académicos ni a sus competencias, a su currículum. Y aunque os vea más u os vea menos, siempre tendremos un capítulo común. Y eso me fascina. ¿Dónde llegaremos? Lleguemos donde lleguemos, en uno de los puntos de partida estáis vosotros. Y en eso da igual si estamos a 1 o a 1000 km.

Como supongo que ya imagináis, mi TFG está resultando ser la ocasión perfecta para revisar y procesar lo aprendido (y lo que no también) a lo largo del grado, y de ponerlo en duda. Pues bien, cuanto más se acerca el final de esta última recta, más melancólico me pongo, y más relevante me parecen esas “obviedades”, aquello que damos por supuesto. En este caso, aquello a lo que nos podríamos referir como aprendizaje cruzado y jerarquías inversas.

Echando la vista atrás, creo que nuestra relación ha sido singular. La verdad es que no teníamos nada que ver; pero el roce, dicen, hace el cariño.

Si pienso en vosotros pienso en Massana (concretamente, en el antiguo patio), en Begur, en una fábrica abandonada, en Brooke Candy, la Zowi, Ariana Grande (o como nosotros la llamamos, Aribambi) o Young Beef, en Peppa Pig, en Kossuth, en Fraser... Pienso en “no sé”, en “cuestionar”, en “lenguaje”, en “interesante”, en “galerías”, en “salud”. Y ahora, ahora que ya estamos fuera, somos más parecidos. Después de compartir todo ese... aprendizaje, hay cosas que nos definen a los tres.

Si me permitís, os diré que Marina Garcés definía la Universidad como “el lloc on tot allò que no sabem i que no comprenem trobi un espai i un temps per relacionar-nos-hi de manera lliure i compartida” [en la ponencia inaugural del curso 2018-2019 a la UPC]. Menciono esta cita porqué la encontré absolutamente certera, y porqué me recordó a vosotros. Pues bien, nuestro espacio ha sido la Massana, y nuestro tiempo, el grado. Una de las protagonistas de nuestra formación (puesto que lo es en nuestra profesión) ha sido, sin duda, la libertad. Y, entre los compañeros con quienes la he compartido, estáis vosotros. ¿Y qué me llevo?

Vitor, contigo he aprendido a disfrutar las palabras y el debate. A darme tiempo para buscar la palabra correcta y no acelerarme de emoción. Que todo se puede decir, si se es sincero y educado. Contigo he aprendido que “el qué” es tan relevante como “el cómo”. Contigo he llevado a cabo prácticas irreverentes en marcos académicos y protocolarios que han permitido sacar contenido y aprendizaje de cualquier aparente locura. Que ninguna idea loca está vacía. Y que cuanto más alocada, más verdad aflora, porqué menos seria y ostentosa parece. Contigo he aprendido que no hay que ser mejor que nadie para ser mejor. Que todo es relativo. Que el liderazgo es una responsabilidad. Que, haga lo que haga, debo ser meticuloso, cuidadoso. Que puedo mandar una carta a un artista al que admiro como parte de un proyecto; incluso hacer camisetas. Que arte puede ser cualquier cosa, pero que no es cualquier cosa.

capítol 4. JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE

Barcelona, abril de 2019

- 21 -

TFG. Martí de la Malla

Contigo he aprendido que en la palabra “árbol” caben todos los árboles del mundo.

He aprendido que pronunciar bien los apellidos de los artistas no es imposible.

Que, en ocasiones, nosotros tenemos la razón.

Que hay normas que están para ser subvertidas.

Que romper una instalación en el MACBA no tiene porqué ser un acto rebelde.

Amb tu, Eloi, he après a serigrafiar, i a fer fanzines i publicacions cada vegada millors. He après que el silenci, a vegades, diu més. A “treure ferro” a les coses i a tornar-les més lleugeres. Amb tu he après que ser un bon artista és, també, ser una bona persona; generosa, modesta, conciliadora.

Que no cal estar sempre definit, ni que et defineixin. Que l’art ha de ser honest. Que dibuixar també inclou no dibuixar. Que no existeixen genis. Que massa discurs coarta la interpretació. A ser més pragmàtic. A que hi ha relacions que val la pena mantenir. Que no cal tenir barba per ser un home.

Amb tu he après que els camins, si els fas acompanyat, són més divertits i més profitosos. Que hi ha massa prejudicis al voltant de tot això. I que tenim masses prejudicis. Que, a vegades, no és que el treball sigui dolent, sinó que no està en el seu context. He après que la sorpresa forma part de l'estratègia.

Que, en comptes de donar tantes voltes a una idea, sovint el millor és fer-la.

Que un treball de classe és un treball de classe.

Que l'art pot ser un estil de vida.

I que hi ha tantes maneres d'entendre la pràctica artística com granets de sorra hi ha a la platja de El Sardinero.

Y muchas cosas más.

- 22 -

Con vosotros, chicos, he aprendido que el no saber, el estar desorientado, es una oportunidad. Hoy acabo una carrera que no sé dónde me va a llevar. Más allá de la angustia inmediata del abismo, es de nuevo una oportunidad. Elegir. Escoger. Descartar.

Y, a todo esto, digo con vosotros, que no de vosotros. Y es que más allá de los clichés (con acento de Oriol Vilanova), el aprendizaje es compartido. Los debates y las conversaciones verdaderamente estimulantes, a pesar de dispararse en relación a lo tratado en clase, se han producido, siempre, fuera de la escuela. Y para mi ha sido una suerte y un honor poderlo hacer con Eloi y con Vitor. Y crecer con eso.

Ahora siento una suave brisa en mi nuca, como si quisiera empujarme, que rezumba en mi oído como susurrándome que ha llegado el momento de romper el cascarón. De llenar una maleta donde no quepa todo, y seleccionar lo que sí y lo que no. Y volar a esas "tierras de nadie", aún por explorar, donde pueda hacerme un hueco, una guarida. Divisar lo que busco y encontrarlo. Y tener suerte. Y conocer a gente con la que pueda crecer y tener confidencias.

Sí, suena a despedida todo esto. Pero es que ahora lo siento. Siento el final. El TFG es el final. Y aún estoy tan atado a esta Escuela y a todo lo que ha significado en mi vida que cuesta imaginar un futuro sin ella. Y, a la vez, ya estoy más fuera que dentro.

Gracias boys. Gracias por haber sido camaradas, amigos, confidentes y maestros al mismo tiempo.

Habéis sido mi ejemplo paradigmático de que de un compañero se aprende tanto (e incluso más) como de un buen profesor.

Hasta pronto. Os quiero.

capítol 4. JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE

- 23 -

- 24 TFG. MartĂ­ de la Malla

capítol 4. JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE - 25 -

Resposta Eloi Rodríguez, 04.2019

Respuesta Vitor da Silva, 04.2019

- 26 TFG. MartĂ­ de la Malla

capítol 4. JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE - 27 -

Fonts (per ordre d’aparició):

DE LA MALLA, M. 197 noms en 2:30h. 2016.

DE LA MALLA, M. 227 noms en 2:30h. 2019.

DE LA MALLA, M. Carta a Vitor i a Eloi. [carta]. Barcelona, 04.2019. Enviat a: Eloi Rodríguez (Barcelona, Espanya) i Vitor G. da Silva (São Sebastião da Giesteira, Évora, Portugal). Comunicació personal.

RODRÍGUEZ, E. Resposta [missatge de Whats App]. Barcelona: 16.04.2019; 08:46 a.m. Enviat a Martí de la Malla [consultat 01.05.2019]. Comunicació personal.

G. DA SILVA, V. Respuesta [missatge de Whats App]. Lisboa, Portugal, 30.04.2019; 18:15 a.m. Enviat a: Martí de la Malla (Barcelona) [consultat 04.05.2019]

MARTÍ DE LA MALLA TFG. TREBALL FINAL DE GRAU pensaments sobre l’educació de l’art