más
allorca
de Otra manera rca oc nocer Mallo Nº 21 - Octubre / novembre - 1,80€
www.masmallorca.es
Defla - Ànima de Pintora - Entrevista a Miquelina Lladó - Abellerol - Cova de Ses Bruixes Hojaldre de Sobrassada - Tradicions i festes populars - Formentor Atalaia D’Albercutx
Català
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es Castellano English Deutsch
www.illesbalears.es
Decoraciones y Pinturas para Exteriores y Interiores T. 971 546 127 M. 617 655 890 www.tbartkam.com
_Director creatiu: Jaume Estévez Cerdà_info@masmallorca.es _Directora d’art: Viky Sintes Adrover_maria@masmallorca.es
más
_Edita: Revista Más Mallorca SLNE _CIF: B57547317 Carrer d’en Melià 44 - 07620 Llucmajor - Mallorca - Balears _Tel.: 971 669 551_Mòbil.: 658 030 133_Fax: 971 575 211
_Col·laboren: Marga Albertí - Sinto Sanz - Isabel Cerdà R. Blanco - GEB - Grup excursionista ”Mitja Horeta Tres Quarts” Sergi Torné Viudas - JGS 2006 - mallorcapanoramica.com
allorca ®
núm. 21 octubre / novembre
Sumari - Index
Traduccions: Judith Kraus, Viky Sintes
6/10 8/11 12/15 16/19 20/22 24/25 28/31 32/35 36/39 40/45
Mercats, Fires i Festes - Märkte, Messen und Feste - Markets and Fairs Llocs amb Encant: Les Cases de Defla Cultura: Ànima de Pintora Entrevista amb: Miquelina Lladó Fauna: Abellerol Flora: Calabruix Excursions: La Cova de Ses Bruixes Productes Típics: Festes i tradicions populars Gastronomia: Pasta de full de sobrassada i Escalivada Cicloturisme: Formentor Atalaia D’Albercutx
8
20
12 16 Depòsit Legal: P.M. 3158/2006
36
28 40
www.masmallorca.es 5
Mercats, fires i festes
markets and Fairs / märkte und messen mercats setmanals: Dilluns / lunes
caimari, calvià, lloret de Vistalegre, manacor, mancor de la Vall, montuïri. palma: plaça major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer).
DimARts / mARtes
Alcúdia, s’Alqueria blanca s’Arenal, Artà, campanet, galatzó, llubí, pina (Algaida), porreres, portocolom (Felanitx), santa margalida.palma: can pastilla, pere garau, santa catalina.
DimecRes / miÉRcoles
Andratx (els no festius), sa cabana (marratxí), capdepera, colònia de sant jordi, llucmajor, petra, port de pollença (pollença), santanyí, selva, sencelles, sineu, Vilafranca. palma: s’Arenal, es coll d’en Rabassa, son Roca.
DissAbte / sábADo
DiVenDRes / VieRnes
Algaida, binissalem, can picafort, inca, llucmajor, maria de la salut, es pont d’inca (marratxí), son carrió, (sant llorenç des cardassar), son Ferrer (calvià), son servera. palma: plaça major (mercat d’artesans), la Vileta.
(ambiental i agroalimentària)
Alaró, badia gran (llucmajor), búger, bunyola, cala Rajada (capdepera), campos, costitx, esporles, s’horta (Felanitx), lloseta, magaluf (calvià), manacor, portocolom (Felanitx), santa eugènia, santa margalida, santanyí, sóller. palma: baratillo (avingudes), pere garau, santa catalina, son Ferriol, plaça major.
Diumenge /Domingo
Alcúdia, consell, Felanitx, inca, llucmajor, muro, sa pobla, pollença, portocristo, santa maria, Valldemossa.
4 i 5 mAnAcoR: iV FiRA D’ocAsiÓ (motor, nàutica i maquinària)
5 espolRes: iV FiRA Dolçá (artesania, gastronomia, popular, mercat solidari, exposicions)
5 llucmAjoR: segonA FiRA (artesanal i d’agricultura)
9 A 12 VilAFRAncA: FiRA De teAtRe De les illes (arts escèniques i de espectacles)
11 AlgAiDA: FiRA D’AlgAiDA (artesanal, ramadera, agrícola)
Dijous / jueVes
s’Arenal (llucmajor), Ariany, calonge (santanyí), campos, consell, inca, pòrtol, ses salines, sant joan, sant llorenç des cardassar. palma: can pastilla, pere garau, santa catalina.
4 i 5 escoRcA: XV FiRA De lA seRRA De tRAmuntAnA
11 - 12 montuÏRi: tARDoR ARqueològicA
octubre 2 Al 4 pAlmA: bAleARic tRenDs (showroom del sector de la moda de les illes balears ) Recinte Firal Aeroport de palma
3 Al 5 AlcÚDiA: FiRA D’AlcÚDiA (comercial i de serveis)
«bullit d’ossos» (taller i estudi de restes òssies) museu arqueològic de son Forners
11 ARtÀ: FiRonet D’octubRe (mostra de productes)
12 i 13 llucmAjoR: DeRReRA FiRA i FiRÓ (agrícola, ramadera, artesanal industrial i cultural)
Agenda / Diary / Veranstaltungskalender 15 al 19 palma: hábitat
25 - 26 ALCÚDIA: Tardor arqueològica
9 muro: fira de tardor
(XVI saló de la construcció, el moble i la decoració) Recinte Firal Aeroport de Palma
13 inca: dijous bo
(artesanal, agrícola i industrial)
«Una de romans» (tallers i visita guiada amb la finalitat de conèixer la vida de la societat romana) Museu Monogràfic de Pol•lèntia i Ciutat Romana de Pol•lèntia
18 santanyi: fira de santanyi
26 petra: mostra d’art i empresa
(ramadera, agrícola i industrial)
18 - 19 CALVIÀ: Tardor arqueològica «Descobreix els talaiòtics» (Gimcana fotogràfica per als joves i per als infants) Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca
19 consell: fira de tardor fira del vi
(ramadera, agrícola i industrial d’empreses locals)
26 porreres: fira de tardor (ramadera, agrícola i industrial d’empreses locals)
31 AL 1 PALMA: fira dE LES FLORS (comercialització de flors i plantes ornamentals)
(artesanal i vitivinícola)
Novembre
19 felanitx: fira del pebre bord
1 i 2 sa cabaneta: XIII FIRA DE TARDOR
(artesanal, agrícola i industrial)
19 i 26 inca: fira d’inca (agrícola, ramadera, artesanal i alimentària)
23 AL 26 palma: 100% MALLORCA OCASIÓ (vehicles d’ocasió) Recinte Firal Aeroport de Palma
(agrícola, ramadera, artesanal industrial i agroalimentària)
15 i 16 caimari (selva): fira de s’oliva (olis i productes agrícoles)
23 i 25 llubí: fira de sa mel (productes relacionats amb la mel i empreses locals)
29 santa maria del camí: festa del vi novell (agrícola)
29 i 30 sa pobla: fira de tardor (agrícola, ramadera, artesanal industrial, alimentària i mediambiental)
(agrícola, ramadera, artesanal, industrial i comercial)
30 mancor del vall: fira de l’esclata-sang i de la muntanya
7 AL 9 PALMA: NUPCIAL
(cultural, agrícola, gastronòmica, ramadera, artesanal i industrial)
(XV saló de serveis de noces i altres cerimònies)
7 AL 10 pollença: LA FIRA (XXV Fira d’Artesania, artesanal indusltrial i altres)
más
16 i 17 campos: sa fira
(agrícola, ramadera i artesanal)
allorca 7
®
Llocs amb Encant
DEFLA, UNA POSSESSIÓ AMB HISTÒRIA A uns pocs quilòmetres, sortint de la vila de Sineu es troba una molt extensa possessió anomenada Defla o Adefla, guarnida d’extenses terres de cultiu
8
i un ben ufanós bosc que precedeix un hermós redós de les cases de la possessió, encloses dins una mena d’illa constituïda per una bona parcel.la de cons-
truccions dites les Cases de Defla, mansió senyorial amb accés per un recinte alt al qual s’entra per gran arcada ennoblida pel noble escut de marble blanc del llinatge Rossinyol.
Les
Cases de Defla
Dins el primer recinte, s’hi destrien les cases de formosa entrada, també guarnida del mateix escut de la família ja esmentada. Mes cal anotar ja a la part dreta del clos una edificació en forma de capella on se solia celebrar missa els diumenges durant l’estiu. Dita capella, ornamentada per una façana d’estil gòtic, precedida l’entrada per dos lleons de terra cuita i de forma allargada. L’interior, ben adecentat, sols té l’altar major al front de la capella i a la part esquerre un sepulcre de marbre blanc que conté les despulles de Carlos de España. Actualment Defla està en fase de restauració, es podrà visitar la pròxima temporada amb permís del seu actual propietari Ferran d'Espanya i Morell, Conde d’Espanya.
Defla era un rafal islàmic que apareix al Llibre del Repartiment de Jaume I amb la ressenya següent: «Rahal Adeffla Exarquia, de VIII jovades, a Bernat Pocasanch de Barcelona, a Bernat Tortosa i a Arnau Pocasanch»
(la traducció del topònim seria “rafal oriental del baladre”). Des del segle XIV fou propietat dels Rossinyol, cognominats Rossinyol de Defla. L’any 1378 era de Pere Rossinyol i ja s’hi documenta la torre.
El patrimoni i la cultura a l’abast de tothom www.portalfora.es
9
más
allorca
®
Sitios Con Encanto
DEFLA, UNA POSSESSIÓN CON HISTÒRIA A unos pocos kilómetros, saliendo del pueblo de Sineu se encuentra esta extensa posesión denominada Defla o Adefla, rodeada de extensas tierras de cultivo y un ufano bosque que precede a las casas de la posesión, encerradas dentro de una isla constituida por una buena parcela de construcciones llamadas las Casas de Defla, mansión señorial con acceso por un recinto alto al cual se entra por una gran arcada ennoblecida por el noble escudo de mármol blanco del apellido Rossinyol.
10
Dentro del primer recinto, se distinguen las casas de hermosa entrada, también adornadas del mismo escudo de la familia ya mencionada. Mas hay que anotar ya en la parte derecha del cercado una edificación en forma de capilla donde se solía celebrar misa los domingos durante el verano. Dicha capilla, ornamentada por una fachada de estilo gótico, la entrada está encabezaba por dos leones de barro con forma alargada. El interior solo tiene el altar mayor enfrente de la capilla y en la parte izquierda un sepulcro de mármol blanco que contiene los restos de Carlos de España.
Actualmente Defla está en fase de restauración, se podrá visitar la próxima temporada con permiso de su actual propietario Ferran de España y Morell, Conde d’Espanya
Las Casas de Defla Nur wenige Kilometer von der Ausfahrt des Dorfes Sineu entfernt befindet sich das Anwesen Defla oder Adefla. Umgeben von weiten Feldern und einem märchenhaften Wald steht - behütet von der kleinen Häusergruppe von Defla ein Herrschaftshaus, dessen Eingang ein Wappen aus weißem Marmor der Familie Rossinyol ziert. Innerhalb des ersten Gebietes stechen einige Häuser mit bemerkenswerten Eingängen ins Auge, auf denen dasselbe Familienwappen zu sehen ist. Ein weiteres sehenswertes Bauwerk ist die Kapelle, in
der während der Sommermonate sonntags die heilige Messe gefeiert wurde. Die Fassade der Kapelle ist im gotischen Stil gehalten. Im Inneren steht nur ein Hauptaltar und links befindet sich eine Gruft aus weißem Marmor mit den sterblichen Überresten Karls von Spanien. Momentan werden in Defla Restaurierungsarbeiten vorgenommen. In der kommenden Saison sind mit Erlaubnis des derzeitigen Eigentümers Ferran de España y Morell, Graf von Spanien, Besichtigungen gestattet.
A few kilometres away, leaving the town of Sineu, is the Delfa or Adelfa estate, surrounded by extensive farmland and a lush woodland, enclosed within an island made up of the Delfa Houses, a stately home dignified from the outset by the white marble coat of arms of the Rossinyol family. Within the first area, the houses with beautiful entrances, also adorned by the aforementioned family’s coat of
arms, are of particular interest. A building taking the form of a chapel where mass used to be held on Sundays during the summer can be found here. Inside said chapel, adorned with a façade in the Gothic style, there is just a high alter, opposite the chancel, and, to the left, a white marble sepulchre that contains the remains of Charles of Spain. At present, Defla is being refurbished. It can be visited during the next season with permission of the current proprietor Ferran España y Morell, Count of Spain.
,
Cultura: Anima de pintora Aina Mª Lliteras de Can Cardaix Aquesta artista, té exposició permanent al casal de Can Cardaix, (ARTÀ) a on va néixer, la seva obra s’inclou a l’art contemporani i és d’un cromatisme fort i enèrgic. De la seva obra destaca la seva gran destresa amb els pinzells i els colors, a més a més d’una tècnica d’ allò més depurada, els seus temes són d’una subtilesa impressionant, obligant a l’espectador a endinsar-se en la temàtica del quadre i moltes vegades a realitzar un autoexamen de les seves pròpies emocions i sentiments. És la Pintura de la mera psicologia. La seva dedicació a l’art, que ja es fa molt evident en la seva infància, és ampliada amb coneixements a molts diversos llocs fora de la seva ciutat natal.
DESTAQUEM ALGUNES DE LES SEVES OBRES: - Façana, COVES DEL DRAC,PORTO CRISTO. - Façana. “WILLPHER HOUSE” Filadèlfia, els EE.UU - Oficina de turisme de l’AEROPORT DE PALMA. - 4 Murals a l’AEROPORT de SÓN SANT JOAN. - CASA SOLYELLAS, Nicaragua. - Obra en el MUSEU D’ARTS ESPANYOLES, L’Havana, Cuba. - Residència ROSSEN de Buenos Aires, Argentina. - MUSEU D’ART MODERN. (M.A.M) Buenos Aires, Argentina. - Museu Javier de la Rosa (Gran Canaria) - Museu de Sao Paulo. Diverses obres de grans dimensions a diferents punts d’Europa. I obra molt extensa a en diverses col·leccions privades espanyoles, alemanyes, franceses, italianes, i del continent americà, entre d’altres.
12
Fa la seva primera exposició de pintura l’any 1976. Alguns anys més tard també s’inicia en la ceràmica i l’escultura. D’ambdues tècniques ha realitzat nombroses exposicions a nivell nacional i internacional. Així mateix, Aina Mª Lliteras actualment ostenta el càrrec de Presidenta de l’Associació en defensa de l’Art de les Illes Balears, i anualment convoca el Certamen Internacional d’art Aina Mª Lliteras, que va ja per la seva setena edició, amb el patrocini del Consell de Mallorca i diverses entitats bancàries. Com a resultat de l’interès per l’art i la cultura ha creat la Fundació Aina Maria Lliteras de Can Cardaix, amb la finalitat de fomentar les activitats culturals a Balears i promocionar tot l’art i la cultura a nivell internacional. La Fundació compta amb un important fons pictòric, per participar i contribuir al desenvolupament cultural de les Illes. La seu de la Fundació es troba a Can Cardaix, que és una casa senyorial situada al barri antic d’Artà. Té un escut nobiliari a la façana principal que dóna al carrer de Rafel Blanes, i l’altra façana mira a la plaça de l’Ajuntament, en el carrer la Rosa, que dóna a un gran pati interior, també anomenat clastra, destinat actualment a exposicións, events musicals, presentacions etc. Aquest Espai albergará esposicions temporals dedicades a l’art contem
VISITA EL SEU ESTUDI-EXPOSICIÓ: Carrer de la Rosa núm. 1 (plaça de l’Ajuntament) ARTÀ-MALLORCA
13
Alma de pintora
Cultura
Aina Mª Lliteras de Can Cardaix, Pintora y Ceramista Ésta artista, tiene exposición permanente en el casal de Can Cardaix,(ARTÀ) donde nació, su obra se incluye en el arte contemporáneo y es de un cromatismo fuerte y enérgico. De su obra destaca su gran maestría con los pinceles y los colores, además de una técnica de lo más depurada, sus temas son de una sutileza impresionante, obligando al espectador a adentrarse en la temática del cuadro y muchas veces a realizar un autoexamen de sus propias emociones y sentimientos. Es la Pintura de la pura psicología. Su dedicación al arte, que ya se hace muy evidente en su infancia, es ampliada con conocimientos en muchos diversos lugares fuera de su ciudad natal. Hace su primera exposición de pintura en el año 1976. Algunos años después también se inicia en la cerámica y la escultura. De ambas técnicas ha realizado numerosas exposiciones a nivel nacional e internacional. Asimismo, Aina Mª Lliteras actualmente ostenta el cargo de Presidenta de la Asociación en defensa del Arte de las Islas Baleares, y anualmente se convoca el Certamen Internacional de arte Aina Mª Lliteras, que va ya por su séptima edición, con el patrocinio del Consell de Mallorca y varias entidades bancarias.
14
Como resultado del interés por el arte y la cultura ha creado la Fundación Aina Maria Lliteras de Can Cardaix, con el fin de fomentar las actividades culturales en Baleares y promocionar todo el arte y la cultura a nivel internacional. La Fundación cuenta con un importante fondo pictórico, para participar y contribuir al desarrollo cultural de las Islas. La sede de la Fundación se encuentra en Can Cardaix, que es una casa señorial sita en el barrio antiguo de Artà. Tiene un escudo nobiliario en la fachada principal que da a la calle Rafel Blanes, y la otra fachada mira a la plaza del Ayuntamiento, en la calle de la Rosa, que da a un gran patio interior, destinado actualmente a exposiciones, eventos musicales, presentaciones etc. Este Espacio albergará esposiciones temporales dedicadas al arte contemporáneo así como una permanente de la artista.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es
Die Seele einer Malerin
Culture - Kultur
Einige Werke dieser Künstlerin werden in einer Dauerausstellung im Haus von Can Cardaix (ARTÀ) gezeigt, wo sie geboren wurde. Ihre Gemälde werden der zeitgenössischen Kunst zugeordnet und weisen eine starke und energische Chromatik auf. Auffällig dabei ist ihr meisterhafter Umgang mit Pinsel und Farben, sowie die reine Technik, mit der sie ihre eindrucksvoll subtilen Themen darstellt, welche den Betrachter dazu anleiten, sich in die Thematik der Bilder einzufühlen und ihn nicht selten zu einer Selbstanalyse auffordern, in der er seine eigenen Emotionen hinterfragen soll. Ihre erste Gemäldeausstellung findet im Jahr 1976 statt. Einige Jahre später beginnt sie mit Keramikarbeiten und Skulpturen. Mit diesen beiden Techniken hat sie auf internationaler und nationaler Ebene zahlreiche Ausstellungen realisiert.
The Soul of a Painter This artist has a permanent exhibition in the community hall of Can Cardaix, (ARTÀ) where she was born. Her work is included with contemporary art and has a strong and energetic chromatism. Her mastery over the paintbrush and colour, as well an incredibly refined technique, are obvious in her works. Her themes are impressively subtle, forcing the viewer to submerge themselves in the themes of the piece and, often, undergo a self-analysis of sorts
of their own emotions and feelings. This painter’s first painting exhibition was held in 1976. Some years later she also took up ceramics and sculpture. She has held numerous national and international exhibitions for both of these techniques.
15
Miquela Lladó
Entrevista a Miquelina Lladó
una cantautora en plena madurez creativa En 1981 fundó Musica Nostra y casi 30 años después el grupo es aún una referencia entre los amantes de la música tradicional. Pero la trayectoria de Miquela Lladó es más amplia: arranca en 1967 y ha fructificado en una larga carrera en solitario salpicada de compañías de lujo y mezcla de culturas. Después de llevar sus canciones por toda Europa, en 2004 la cantautora mallorquina se reencontró consigo misma en “Com un ventall”. - Cuando fundó musica nostra lo hizo para recuperar la música tradicional mallorquina. ¿Había que dignificarla? - Sí. Estaba manipulada, plagada de folclorismos. No tenía la autenticidad que se merece. Primero hicimos un trabajo de actualizar los temas, restaurarlos empleando instrumentos más modernos. Luego investigamos. Yo misma me iba con un casette a buscar a personas mayores para que me contaran cómo se divertían en las fiestas, qué cantaban. La última etapa fue de creación propia. - Habrán recibido críticas de los puristas. - Sí y las respeto. Pero la música
16
es algo vivo, no puede convertirse en una pieza de museo. Nadie puede decir qué es lo puro y auténtico. Todo cambia con el tiempo porque la sociedad también cambia. - ¿la madurez artística es una ventaja u obliga a no estancarse? - A no estancarte te obliga el sentido común. Si quieres estar al día debes buscar nuevos recursos, ampliar repertorio. Pero siempre con un estilo definido y coherente. - Con Rosa Zaragoza canta a las culturas judía, cristiana y mu-
sulmana. ¿Cómo les reciben en países como líbano o turquía? - Muy bien. El público de los conciertos va predispuesto a entender el mensaje que transmitimos, aunque desconozca nuestra cultura. Si quienes están sobre el escenario saben transmitir emociones, todo va bien. - ¿la música tradicional y la mallorca del turismo de masas están más cerca que hace 40 años? - No, nunca se encontrarán. El turismo de masas busca sólo aspectos lúdicos. La música de raíz popular es para minorías.
Nuestra gente - La nostra gent
Entrevista a Miquelina Lladó a buscar persones grans perquè m’expliquessin com es divertien a les festes, què cantaven. L’última etapa va ser de creació pròpia. - Hauran rebut crítiques dels puristes. - Sí i les respecto. Però la música és una cosa viva, no pot convertir-se en una peça de museu. Ningú no pot dir què és el pur i autèntic. Tot canvia amb el temps perquè la societat també canvia. - la maduresa artística és un avantatge o obliga a no estancar-se? - A no estancar-te t’obliga el sentit comú. Si vols ser al dia has de buscar nous recursos, ampliar repertori. Però sempre amb un estil definit i coherent.
Miquela Lladó una cantautora en plena maduresa creativa El 1981 va fundar Musica Nostra i gairebé 30 anys després el grup és encara una referència entre els amants de la música tradicional. Però la trajectòria de Miquela Lladó és més àmplia: arrenca el 1967 i ha fructificat en una llarga carrera en solitari esquitxada de companyies
de luxe i barreja de cultures. Després de portar les seves cançons per tot Europa, el 2004 la cantautora mallorquina es va retrobar amb si mateixa a “Com un ventall”. - Quan va fundar musica nostra ho va fer per recuperar la música tradicional mallorquina, ¿Calia dignificar-la? - Sí. Estava manipulada, omplerta de folklorismes. No tenia l’autenticitat que es mereix. Primer vam fer una tasca d’actualitzar els temes, restaurar-los emprant instruments més moderns. Després investiguem. Jo mateixa amb un casette m’anava
- amb Rosa saragossa canta a les cultures jueva, cristiana i musulmana. Com els reben en països com el líban o turquia? - Molt bé. El públic dels concerts va predisposat a entendre el missatge que transmetem, encara que desconegui la nostra cultura. Si els qui són sobre l’escenari saben transmetre emocions, tot va bé. - la música tradicional i la mallorca del turisme de masses són més a prop que fa 40 anys? - No, mai no es trobaran. El turisme de masses busca només aspectes lúdics. La música d’arrel popular és per a minories.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es
17
Our People: Miquelina Lladó Miquela Lladó, a singer-songwriter in full bloom of creativity In 1981, she founded Musica Nostra and nearly 30 years later, the band is now a point of reference for lovers of traditional music. However, Miquaela Lladó’s career is rather more vast. she started in 1967 and has built up a successful solo career with periodical collaborations with distinguished bands. In 2004, the Mallorcan singer-songwriter found herself in the album “Com un ventall”.
18
- When you founded musica nostra, you did so in order to revive traditional mallorcan music. did you have to restore its original character? - Yes. The songs were altered, plagued with folklorisms. They weren’t as authentic as they deserved to be. First, we modernized the songs and brought them back to life using more contemporary instruments. After that we began to investigate. I went around with a cassette recorder, interviewing people of an older generation who told me how they used to celebrate their bank holidays and which songs they used to sing. The last stage was that of personal creation.
interview with miquelina lladó
- How do countries like lebanon and turkey welcome you? - Very well. The audiences at the concerts are predisposed to understand the message we are putting out, even though they might not be familiar with our culture. If those on stage are able to transmit emotions, everything goes well. - is traditional music closer to the mallorca of tourism than it was 40 years ago? - No, they will never fit together. Mass tourism only pursues recreation. Traditional music is aim at minorities.
Unsere Menschen: Miquelina Lladó - mit der Gründung von muMiquela Lladó, eine Liedermacherin in ihrer kreativen Blüte 1981 gründete sie Musica Nostra und nach noch fast 30 Jahren gilt diese Gruppe bei den Liebhabern der traditionellen Musik als Referenz. Die Musikerin blickt auf eine lange künstlerische Laufbahn zurück: im Jahr 1967 begann sie ihre Karriere und ist seither sowohl als Solo-Künstlerin als auch in der Zusammenarbeit mit namhaften Bands erfolgreich. Ihr Album „Com un ventall“ aus dem Jahr 2004 diente der mallorquinischen Liedermacherin ihrer Selbstfindung.
sica nostra haben sie uns ein stück der musikalischen tradition mallorcas zurückgegeben. mussten sie den liedern ihren ursprünglichen Charakter zurückgeben? - Ja. Sie wurden verändert und waren voller Folklorismen. Der Musik fehlte die Authentizität, die sie verdient. Zuerst haben wir uns der Aktualisierung der Lieder gewidmet und sie mit Hilfe von modernen Instrumenten „restauriert“. Dann folgten Recherchearbeiten. Ich bin mit einem Kassettenrekorder losgezogen, um die Erzählungen älterer Menschen aufzunehmen und zu erfahren, wie sie sich auf den Festen amüsierten und welche Lieder sie sangen. Die letzte Etappe war die Eigenkreation.
Interview mit Miquelina Lladó - Wie werden sie in ländern wie dem libanon und der türkei aufgenommen? - Sehr gut. Das Publikum auf den Konzerten versucht, die Botschaft zu verstehen, die wir herüberbringen möchten, obwohl es nicht mit unserer Kultur vertraut ist. Wenn die Künstler auf der Bühne es schaffen, Emotionen zu vermitteln, läuft es gut. - ist die traditionelle musik und die des massentourismus auf mallorca näher beieinander als noch vor 40 Jahren? - Nein, diese beiden Musikrichtungen passen nicht zusammen. Der Massentourismus ist nur auf Spiel und Spaß ausgerichtet. Traditionelle Musik hingegen richtet sich an eine Minderheit.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es
19
Fauna y Flora
Abellerol
DESCRIPCIÓ La seva identificació en el camp no és difícil:
En migració el podem trobar una mica per tot,
devers 28 cm. de longitut, caracteritzat per un llarg
des de terres de conreu fins a zones humides on
bec negre, prou punxegut. El vol d’aquesta espècie
hi cerca insectes continuament. El seu hàbitat
recorda al d’un petit falcó. Però el que més destaca
característic però són les dunes del litoral arenós
és la seva preciosa coloració: verd, blau, capell marró
on hi fa els nius.
vermellós, el coll groc i els ulls vermells. Les ales acaben en punta, mentres que la cua compta amb unes plomes allargades que sobresurten pel darrera.
20
más
allorca
BIOLOGIA
®
L’abellerol és un aucell estival que arriba a les
Durant l’aparellament realitzen cerimònies nup-
Balears durant el mes de maig. Aquesta espècie
cials. En aquestes cerimònies el mascle perse-
cria bé a les illes, on és típic del litoral arenós i del
gueix constantment la femella oferint-li insectes,
sistema de dunes. En aquest hàbitat troba el seu
al mateix temps que crida amb força. Realitzen el
aliment: insectes, especialment abelles, encara
niu a les parets arenoses.
que no és rar que capturi també libèl•lules i cigales. Finalitzat l’estiu, els abellerols tornen cap a Àfrica.
Abejaruco DESCRIPCIÓN Su identificación en el campo no es difícil: mide unos 28 cm. de longitut, caracterizado por un largo pico negro, lo suficiente puntiagudo. El vuelo de esta especie recuerda al de un pequeño halcón. Pero lo que más destaca es su preciosa coloración: verde, azul, marrón rojizo, el cuello amarillo y los ojos rojos. Las alas acaban en punta, mientras que la cola cuenta con unas plumas alargadas que sobresalen por detrás. En migración lo podemos encontrar por todo, desde tierras de cultivo hasta zonas húmedas dónde busca insectos continuamente. Su hábitat característico son las dunas del litoral arenoso dónde hace los nidos.
BIOLOGÍA El Abejaruco es un pajaro estival que llega a las Baleares durante el mes de mayo. Esta especie cria bien en las islas, dónde es típico del litoral arenoso y del sistema de dunas. En este hábitat encuentra su alimento: insectos, especialmente abejas, aunque no es raro que capture también libèl•lules y chicharras. Durante el aparejamiento realizan ceremonias nupciales. En estas ceremonias el macho persigue constantemente la hembra ofreciéndole insectos, al mismo tiempo que grita con fuerza. Realizan el nido a las paredes arenoses. Finalizado el verano, los Abejarucos vuelven a África.
BEE-EATER
allorca
The bee-eater is a summer bird that arrives in Mallorca during the month of May. This species lives well on the isles, feeding on insects, particularly bees, dragonflies and cicadas. During mating, nuptial ceremonies are performed. During these rituals the male constantly pursues the female, offering her insects. They make their nests in sand walls.
DER BIENENFRESSER
VERHALTEN chöne Färbung: sein Federkleid ist grün, blau und rot-braun; außerdem hat er hat einen gelben Hals und roten Augen. Sein für ihn typischer Lebensraum sind Sanddünen an der Küste, in denen er sein Nest baut.
Der Bienenfresser ist ein Zugvogel, der im Monat Mai nach Mallorca kommt. Diese Spezies zieht ihren Nachwuchs gerne auf den Inseln auf und ernährt sich von Insekten, insbesondere von Bienen, Libellen und Grillen. Während der Paarungszeit halten diese Vögel Hochzeitszeremonien ab. In diesen verfolgt das Männchen das Weibchen auf Schritt und Tritt und bietet ihm Insekten an. Sie bauen ihr Nest an Sandwänden. Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07 607 55 40 55 Fax.- 971 14 45 32 cofib@wanadoo.es
Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)
22
®
BIOLOGY
Identifying it in the field is not difficult: it is 28cm in length and is characterised by a long, black and rather sharp beak. The flight of this species is reminiscent of that of a small falcon. However, it is most recognisable for its beautiful colouring: green, blue, reddish-brown, with a yellow neck and red eyes. Its typical habitat consists of dunes on sandy coastlines, where it makes its nests.
In der Natur kann er leicht erkannt werden: der Vogel ist 28 cm lang und hat einen langen, schwarzen, recht spitzen Schnabel. Die Flugart dieses Vogels erinnert an die eines kleinen Falken. Am auffälligsten ist jedoch seine wunders-
más
Fauna und Pflanzenwelt
El Pla de Qualitat de les Aigües de Bany de les Illes Balears esdevé un dels referents de l’Estratègia per a la Gestió del Fems Marí a la Mediterrània, impulsat per les Nacions Unides La Conselleria de Medi Ambient, única representant de l’Estat espanyol, ha participat a Atenes a una reunió internacional d’experts en gestió de residus a la mar Convidats per l’Oficina d’Informació Mediterrània pel Medi Ambient, la Cultura i el Desenvolupament Sostenible (MIO-ECSDE) el director general de Qualitat Ambiental i Litoral de la Conselleria de Medi Ambient, Josep Lliteres, i un tècnic de la mateixa direcció general, Martí Llobera, participaren a Atenes (capital de Grècia) en la revisió de l’esborrany de l’Estratègia per a la Gestió del Fems Marí a la Mediterrània. MIO-ECSDE ha rebut l’encàrrec, per part de l’Agència de Nacions Unides per al Medi Ambient, de redactar aquest important document i, a tal efecte, ha convocat una reunió d’experts per recollir les seves aportacions. Els assistents provenen de la pràctica totalitat dels països de les riberes europea, africana i asiàtica de la Mediterrània.
Els representants de la Conselleria de Medi Ambient, únics desplaçats des de l’Estat espanyol, han pogut donar a conèixer el Pla de Qualitat de les Aigües de Bany de les Illes Balears i les tasques de neteja mitjançant embarcacions que es realitzen durant l’estiu a les nostres aigües. Aquesta exposició ha estat valorada molt positivament pels participants en aquesta reunió internacional d’experts. L’Estratègia per a la Gestió del Fems Marí a la Mediterrània, que ara ha iniciat el seu camí, serà, finalment, adoptada com a document oficial de les Nacions Unides i signada pels Estats membres en el marc del Programa d’Acció a la Mediterrània. La jornada d’avui s’ha dedicat a un debat detallat del document, en el qual s’introduiran aspectes derivats de l’experiència del Pla de Qualitat de les Aigües de Bany a les Illes Balears.
23
Calabruix - Familia: Compositae (Astaraceae) - Género : Aetheorhiza - Distribución General : Mediterránea Balear - Época de floración: Mayo a Julio - Hábitat: Garrigas, peñales y terrenos rocosos. - Formas vitales: Hemicriptófito - Estatus : Endémica Illes Balears
Fauna i flora Características: Se trata de uno de los endemismos más extensos y menos conocidos de nuestra flora; lo encontraremos en sitios abiertos y fisuras de rocas, siempre sobre suelos arcillosos. Lo reconoceremos por sus hojas, muy pequeñas y muy divididas, parecidas a las de un Sonchus en miniatura y formando alfombras de
Característiques : Es tracta d’un dels endemismes més extesos i menys coneguts de la nostra flora; el trobarem a llocs oberts i escletxes de roques, sempre a sobre de sòls argilosos.
más
El reconeixerem per les seves fulles, molt petites i molt dividides, semblant a les d’un lletsó en miniatura i formant catifes de fulles molt laxes. Aquesta disposició de les fulles es deu a que fa estolons subterranis, i així es va estenent per els terrenys propers. La inflorescència és un capítol de flors de color groc clar. La subspècie típica té les fulles molt més grans i poc dividides, generalment (però no sempre) la trobarem a sobre de sòls arenosos. Totes dues subspècies tenen tubercles subterranis de color blanc.
info.
http://herbarivirtual.uib.es
24
Characteristics: Habitat: Shrublands and stony soils Endemisms: Balearic Islands General distribution: Mediterranean (Balearic) This is one of the most widespread yet least known of the endemic plants of our fauna; it can be found in open spaces and rocky crevices, always in
más
allorca
hojas muy laxas. Esta disposición de las hojas se debe a que tiene estolones subterráneos, y así se va extendiendo por terrenos cercanos. La inflorescencia es un capítulo de flores de color amarillo pálido. La subespecie típica tiene las hojas mucho más grandes y poco divididas, generalmente (pero no siempre) la encontraremos sobre suelos arenosos. Las dos especies tienen tubérculos subterráneos de color blanco.
®
Merkmale:
Es handelt sich um eine der am meisten verbreiteten und am wenigsten bekannten einheimischen Pflanzen. Wir finden sie an ungeschützten Orten und in Felsspalten, stets auf sandigen Untergründen. Sie sind an den kleinen und stark geteilten Blättern zu erkennen, die Pflanzenteppiche aus sehr weiche Blättern bilden. Die Anordnung der Blätter ist auf ihre unterirdischen Ableger zurückzuführen. So verbreitet sich die Pflanze in der näheren Umgebung. Der Blütenstand besteht aus einem Köpfchen mit blassgelben Blüten. Die typische Unterart trägt weitaus größere und kaum geteilte Blätter. Sie kommt hauptsächlich auf sandigen Böden vor. Beide Arten haben unterirdische, weiße Knollen.
clay soils. It can be recognised by its leaves which are very small and greatly divided, like a miniature sow thistle, forming mats of very loose leaves. This leaf arrangement is due to the fact that it produces underground stolons, and thus spreads out into nearby terrain. The inflorescence is a capitulum of light yellow flowers. The typical subspecies has much larger, less divided leaves and can generally (but not always) be found in sandy soil. Both subspecies have white, underground tubercles.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es
25
Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07 607 55 40 55 Fax.- 971 14 45 32 cofib@wanadoo.es
Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)
info@masmallorca.es www.masmallorca.es info@masmallorca.es_www.masmallorca.es
La Cova de Ses Bruixes Aquest itinerari no puja a cap cim, sinó que ens condueix a l’incomparable món salvatge de la costa nord de l’illa. Ja no hi ha res més lluny dels tòpics de sol i platja que té de l’illa qui no hi ha vingut mai. Ens mourem per paratges oblidats i allunyats del trull de les platges. Ens escolarem per l’interior de la natura en l’estat més pur, per acabar amb la fantàstica visió de la cova de les Bruixes, una impressionant cavitat abocada a la mar gran. Molts segles de convulsions geològiques contemplaran la nostra esglaiada mirada.
28
Excursions:
* Situació: Km 10,8 de la carretera Ma-10 (entre Pollença i Lluc) * Altitut: 400 metres * Nivell de dificultat: Mitja * Distancia: 9 Km. * Temps aproximat: 7 h.
Esta ruta no asciende a ninguna cumbre sino que nos conduce al inigualable mundo salvaje de la costa norte de la isla. Nada más lejos de los tópicos de sol y playa que tiene de la isla de Mallorca quien no la ha visitado.
Nos moveremos por parajes olvidados y alejados del bullicio de las playas. Nos deslizaremos por los entresijos de la naturaleza en su estado más puro, para acabar con la fantástica visión de la Cova de Ses Bruixes,
más
La Cova de Ses Bruixes
allorca
®
una impresionante cavidad asomada a los confines del mar abierto. Muchos siglos de convulsiones geológicas contemplarán nuestra atónita mirada.
29
mรกs
Excursiones - Ausfluge
info.
www.mallorcapanoramica.com
Cova de Ses Bruixes Diese Wanderung führt auf keinen Berggipfel, sondern in die unvergleichliche Wildnis der Nordküste der Insel. Nichts könnte mehr von den Stereotypen von Sonne und Strand abweichen, die in den Köpfen der Menschen, die noch nie auf Mallorca gewesen sind, bestehen. Wir streifen durch vergessene Gegenden, weit entfernt vom Rummel der Strände.
Wir gleiten durch die Natur in ihrer reinsten Form und erreichen am Ende die fantastische Ses Bruixes Höhle, einenbeeindruckenden Hohlraum, der über das offene Meer hinwegragt. Unseren verblüfften Augen bietet sich ein Anblick, der über viele Jahrhunderte hinweg durch geologische Veränderungen entstanden ist.
Cova de Ses Bruixes This walk will not take you up to any mountain top but to the matchless wild world of Mallorca’s north coast. It has nothing to do with the sun and beach stereotypes of Mallorca for those who have
* Länge insgesamt: 9 km * Höhenunterschied: 400 m * Schwierigkeitsgrad: ein Halb
never visited the island. You will trek through forgotten places far from the crowds of the beaches. You will slide through nature at it purest before reaching the fantastic Ses Bruixes Cave,
* Total Length: 9 km * Altitude: 400 metres * Level of Difficulty: Moderate an impressive cavity leaning out into the open sea. You will be an astonished witness to centuries of geological turbulences.
31
Productes Típics: Festas i tradicions populars octubre, novembre i desembre oCtubRe FiRa d’alCÚdia i Festa des botiFaRRó El primer cap de setmana d’octubre Alcúdia celebra la Fira, una mostra de l’agricultura, l’artesania, la indústria i el comerç. El dissabte de la Fira surt al carrer l’Estol del Rei en Jaume, una colla de caparrots que representen personatges de la tradició històrica de Mallorca. La nit del dissabte hi ha la gran Ballada Popular. A Sant Joan celebren la festa des Botifarró.
20/ ReVetlla de les VeRGes Festa de Santa Úrsula i les 11.000 verges. A tots els pobles i viles de Mallorca es canten cançons a les al.lotes i es mengen bunyols.
noVembRe teRCeR diJous/diJous bo a inCa El tercer dijous de novembre, després de la festa de Santa Maria la Major, Inca celebra el Dijous Bo, una de les fires més importants de tot Mallorca, amb una elevada participació de gent: concursos literaris i de bestiar, recitals musicals i festes esportives, exposicions. La veu popular diu que Inca, aquest dia, és la capital de Mallorca.
desembRe pRimeR diumenGe/FiRa de sa peRdiu a montuÏRi La fira és molt completa i de gran afluència de públic. S’exposen productes de Montuïri; perdius a l’Escenari (concurs de perdiu per caçar amb reclam) i també tot tipus de bestiar.
26/ sant esteVe/seGona Festa A Catalunya i a Mallorca celebren la segona festa de Nadal, Sant Esteve, el primer màrtir. També és costum fer taulada per dinar.
31/ Festa de l’estendaRd Palma commemora l’entrada de les tropes del rei en Jaume I a la ciutat l’any 1229. El batle i els regidors col. loquen l’estendard reial a la plaça de Cort i es celebra un ofici solemne. Acompanyen les autoritats, cavallets i cossiers. Després de la missa es recita “La Colcada”, un poema costumista de Pere d’Alcàntara Penya que descriu com els padrins commemoraven la victòria del rei en Jaume.
32
Productos Típicos: Fiestas y tradiciones populares octubre, noviembre y diciembre oCtubRe FeRia de alCÚdia Y Fiesta des butiFaRRó El primer fin de semana de octubre Alcúdia celebra la Feria, una muestra de la agricultura, artesanía, industria y comercio de la comarca. El sábado de la Feria sale a la calle el “Estol del rei en Jaume”, una comparsa de cabezudos que representan personajes de la tradición histórica de Mallorca. La noche del sábado hay verbena. En Sant Joan se celebra la fiesta des Butifarró ese mismo día.
20/ ReVetlla de les VeRGes (las VÍRGenes) Fiesta de Santa Úrsula y las 11.000 vírgenes. En todos los pueblos y ciudades de Mallorca se ofrecen serenatas a las jóvenes. Es costumbre obsequiar a los cantores con buñuelos y moscatel.
noViembRe teRCeR JueVes/diJos bo en inCa El tercer jueves de noviembre, tras la fiesta de Santa Maria la Mayor, Inca celebra el Dijous Bo, una de las ferias más importantes de toda Mallorca, con una muy elevada participación: concursos literarios y de ganado, recitales musicales y competiciones deportivas. La voz popular afirma que Inca, ese día, es la capital de Mallorca.
diCiembRe pRimeR dominGo/FeRia de sa peRdiu a montuÏRi La feria es muy completa y recibe una gran afluencia de visitantes. Se exponen productos de Montuïri y todo tipo de ganado; y se realiza un tradicional concurso de caza con perdiz de reclamo.
26/ sant esteVe/seGona Festa En Catalunya y Mallorca se celebra la segunda fiesta de Navidad, el dia de San Esteban, primer mártir de la Cristiandad. También es costumbre comer ese día en familia o con amigos y alargar la sobremesa en torno a los turrones.
31/ Festa de l’estendaRd Palma conmemora la entrada de las tropas del Rei En Jaume I a la ciudad acaecida en el año 1229. El alcalde y los concejales colocan el estandarte real en la Plaça de Cort y se celebra una misa solemne. Cavallets y cossiers acompañan a las autoridades en procesión hasta la Catedral.
33
más
Typische Produkte
allorca
A guide to fiestas and folk traditions october-december oKtobeR FiRa d’alCudia und Festa des butiFaRRÒ In der ersten Oktoberwoche wird in Alcúdia eine Messe für Landwirtschaft, Kunsthandwerk, Industrie und Handel des Ortes und der Region. Am Samstag tritt die “Estol del Rei En Jaume” auf der Strasse auf. Es handelt sich um eine Theatergruppe von “Schwellköpfen”, die Persönlichkeiten der mallorkinischen Geschichte darstellen. Samstagnacht findet ein Volksfest statt. In Sant Joan findet am selben Tag das Fest der Butifarró statt.
20/ ReVetlla de les VeRGes Fest. der Santa Ursula und der 11.000 Jungfrauen. In allen Ortschaften und Städten Mallorkas werden den jungen Mädchen Ständchen gebracht. Es ist Brauch die Sänger mit Krapfen und Moskatel zu beschenken.
noVembeR dRitteR donneRstaG / diJous bo in inCa Am dritten Donnerstag im November, nach dem Fest von Santa Maria la Mayor, wird in Inca der Dijous Bo gefeiert. Dies ist eine der wichtigsten und meistbesuchten Messen Mallorkas. Im Rahmen der Feierlichkeiten gibt es Literatur- und Viehwettbewerbe, Konzerte und Sportveranstaltungen. Der Volksmund sagt, das Inca an diesem Tag die Hauptstadt Mallorkas ist.
deZembeR eRsteR sonntaG/WaCHtelmesse Es handelt sich um eine sehr vollständige und stark besuchte Messe. Ausgestellt werden Produkte aus Montuïri, jede Art von Vieh und es findet ein traditioneller Jagdwettbewerb statt. 26/ sant esteVe/das ZWeite Fest In Katalonien und auf Mallorka feiert man den 2. Weihnachtsfeiertag, den Tag des San Esteban, dem ersten Märtyrer der Christenheit. Auch an diesem Tag isst man im Kreis der Familie und mit Freunden. 31/ Fest deR standaRte Palma gedenkt an diesem Tag des Einmarsches der Truppen des Königs Jaume I nach dem Fall der Stadt im Jahre 1229. Der Bürgermeister und die Ratsherren befestigen die königliche Standarte auf der Plaça de Cort und es wird eine Messe gelesen. Cavallet und Cossiers begleiten die Autoritäten bei ihrer Prozession zur Kathedrale.
34
®
Local Produce Route Der Feste Und Volkstümlichen Bräuche October-Dezember oCtobeR FiRa d’alCÚdia and Festa des butiFaRRó On the first weekend in October, Alcúdia holds its Fira: the agricultural, art and craft, and trade fair of the town and the surrounding area. On the Saturday of the fair, the “Estol del Rei En Jaume” takes to the streets; this is a group of carnival figures representing characters from Majorcan history and tradition. In the evening there is a concert. In Sant Joan the fiesta of the Butifarró (a type of sausage) is held on the same day
20/ ReVetlla de les VeRGes (tHe ViRGins) The feast day of Santa Úrsula and the 11.000 virgins. In every town and village in Majorca, maidens are serenaded. It is customary to offer the singers buñuelos (the local variety of profiteroles) and muscatel wine.
noVembeR tHiRd tHuRsdaY / diJos bo On the third Thursday of November, after the fiesta of Santa María la Mayor, Inca holds Dijous Bo, one of the biggest fairs in Majorca, with large numbers of people taking part: there are literary and livestock competitions, musical recitals and sporting events. It is said that on this day Inca is the capital of Majorca.
deCembeR FiRst sundaY / FiRa de sa peRdiu in montuÏRi The fair is very complete and there are always large numbers of visitors: there are products from Montuïri on show, and all types of livestock, as well as the traditional competition of hunting of partridge with decoys.
26/ sant esteVe In Catalonia and Majorca, Boxing Day, the second day of Christmas, St Stephen’s (Sant Esteve) day is celebrated. St. Esteve was the first Christian martyr. It is the custom to have lunch with family or friends and to dawdle around the table eating turrón. 31/ Festa de l’estendaRd Palma commemorates the entry of King Jaume I’s troops into the city in 1229. The Mayor and the councillors set the Royal Standard up in Plaza Cort and a Mass is held. Cavallets and cossiers go in procession with the authorities to the Cathedral.
35
Gastronomia
) e r d l ja o h ( l l u f e d a Past a d a v i l a c s E i a d a s s de Sobra 36
más
Pasta de full de sobrassada i Escalivada
allorca
Ingredients per a 4 persones - 4 Anells de pasta de full (hojaldre) - 100 grams de sobrassada - 300 grams d’escalivada - 100 grams de bolets variats nets i saltejats - Ratlladura de taronja - 30 grams de formatge maonès ratllat - Vi blanc - Crema de llet - Sal i pebre - Creixens (Berros) de jardí
Hojaldre de sobrasada y escalivada
Aquesta recepta és fàcil de preparar i està feta amb ingredients naturals i ecològics de producció a Mallorca PREPARACIÓ: Posar en una cassola a ofegar la sobrassada a continuació el formatge i la ratlladura de taronja, afegir el vi i deixar reduir, incorporar l’escalivada que l’haurem feta prèviament (ceba, pebrots vermells, verds, grocs i albergínia a tires) afegir la crema i deixar treballar, quan pren forma afegir els bolets i rectificar de sal i pebre. Posar en els plats la meitat de la pasta de full enfornada abans a 180 graus al forn (si és de mantega millor, és més fi) repartir per sobre el guisat i acabar posant damunt l’altra part de la pasta de full i els creixens, aquests li aporten acidesa. És un plat amb caràcter però delicat i de l’antiga cuina que a mi m’agrada, bo per a aquesta època ja de tardor. S’acompanya amb una copa de vi negre. Recordeu, la vida només es viu una vegada i aquesta és la bona Koldo Royo
PREPARACIÓN: Poner en una cazuela a rehogar la sobrasada a continuación el queso y la ralladura de naranja, añadir el vino y dejar reducir, incorporar la escalivada que la habremos hecho previamente (cebolla, pimientos rojos, verdes, amarillos y berenjena en tiras) añadir la crema y dejar trabajar, cuando toma cuerpo añadir las setas y rectificar de sal y pimienta. Poner en los platos la mitad del hojaldre horneado antes a 180 grados en el horno (si es de mantequilla mejor, es más fino) repartir por
®
Ingredientes para 4 personas - 4 aros de hojaldre - 100 gramos de sobrasada - 300 gramos de escalibada - 100 gramos de setas variadas limpias y salteadas - Ralladura de naranja - 30 gramos de queso - mahonés rallado - Vino blanco - Crema de leche - Sal y pimienta - Berros de jardín Esta receta es fácil de preparar y está hecha con ingredientes naturales y ecológicos de producción en Mallorca.
encima el guisito y terminar poniendo encima la otra parte del hojaldre y los berros, estos le aportan acidez. Es un plato con carácter pero delicado y de la antigua cocina que a mí me gusta, bueno para esta época ya de otoño. Se le acompaña con una copa de vino tinto. Recordad, la vida solo se vive una vez y esta es la buena un saludo, Koldo Royo
37
Gastronomy PUFF PASTRY WITH SOBRASADA-ESCALIBADA FILLING This recipe is easy to prepare and can be cooked with natural products that have been ecologically grown in Mallorca. Preparation: Fry the sobrasada lightly in a pan, then add the grated cheese, the orange peel and finally the wine and let it reduce. Now introduce the escalivada, prepared earlier using the sliced onion, red, green and yellow peppers and aubergines. Add the cream and let it simmer. When it starts to thicken, add the mushrooms and season with salt and pepper. Put half of the puff pastry (pre-baked at 180o in the oven) on the plates. Puff pastry made with butter works better, as it is finer. Spread the filling on top, add some cress to give it a slightly sour flavour and finally cover it with the other half of the puff pastry. Enjoy this dish with a glass of red Mallorcan wine. And remember: You only live one life, so let’s enjoy it! Kind regards, Koldo Royo
BLÄTTERTEIG MIT SOBRASADA-ESCALIVADA-FÜLLUNG Dieses Rezept lässt sich leicht zubereiten und enthält ökologisch angebaute, natürliche Zutaten aus Mallorca. Zubereitung: Die Sobrasada in einem Topf aufbrühen und anschließend den Käse, die geriebene Orangenschale und den Wein hinzugeben. Dann alles reduzieren lassen. Jetzt die vorbereitete Escalivada (in Streifen geschnittene Zwiebeln, rote, grüne und gelbe Paprika sowie Aubergine) und die Sahne hinzufügen. Alles köcheln lassen und sobald sich eine Masse gebildet hat, die Pilze hineingeben. Anschließend mit Pfeffer und Salz abschmecken. Auf die Teller die Hälfte des bereits bei 180o im Ofen gebackenen Blätterteigs verteilen.( Mit Butter hergestellter Blätterteig ist feiner und eignet sich deshalb besser.) Darüber die geschmorten Zutaten und die Kresse verteilen, die dem Gericht einen feinen Geschmack verleiht und schließlich die Füllung mit der anderen Blätterteighälfte bedecken. Dazu passt ausgezeichnet ein Glas mallorquinischen Landweins. Und denken Sie daran: man lebt nur einmal! Gruß, Koldo Royo
38
INGREDIENTS FOR 4 PEOPLE: - 4 puff pastry rings - 100 g Sobrasada - 300 g Escalivada - 100 g cleaned and sauteed mixed mushrooms - Grated orange peel - 30 g grated Maonès cheese - White wine - Cream - Salt and pepper - Garden cress ZUTATEN FÜR 4 PERSONEN: - 4 Blätterteigringe - 100 g Sobrasada (Paprikastreichwurst) - 300 g Escalivada (Salat aus gebratenem Gemüse) - 100 g gesäuberte und angebratene Pilzmischung - geriebene Orangenschale - 30 g geriebener Maó-Käse - Weißwein - Sahne - Salz und Pfeffer - Gartenkresse
Formentor Atalaia D’Albercutx
Cicloruta: Formentor – Atalaia d’Albercutx Ruta: Sineu – María de la Salut – Santa Margalida – Son Real – Ca’n Picafort – Alcudia – Pto. Pollença – Es Colomer – Atalaia d’Albercutx – Playa de Formentor – Faro de Formentor – Pto. Pollença Alcudia - Sa Pobla – Llubí – Sineu. Kms: 133,127 Dificultad Alta Descripción: Ruta de grandes contrastes, recorriendo poblaciones de marcado carácter agrícola, como Sineu, Sa Pobla, o Sta. Margalida; zonas turísticas como Can Picafort o Playas de Muro; zonas protegidas como el Parque Natural de La Albufera para, finalmente, llegar al Faro de Formentor, punto más septentrional de la isla de Mallorca.
Un carril bici junto al mar nos lleva al Puerto de Pollença para, por la MA-2210 adentrarnos en la península de Formentor, llena de hermosas calas, como Cala Figuera, Cala Murta, etc… Después de la obligada parada en el Mirador del Colomer (200m.), ascenderemos por la derecha hasta la Atalaia d’Albercutx (380m.), donde se ubica una torre del siglo XVI, parte del sistema defensivo que protegía a Mallorca de los ataques piratas de la época. Las vistas de la bahía de Po-
llença son impresionantes, pudiendo verse Menorca en días de buena visibilidad. Bajamos y seguimos hacia el Faro, pasando por la Playa de Formentor, donde se inicia un tramo de subidas y bajadas, destacando el tramo del Fumat con rampas del 9 %. Las vistas que contemplamos desde el Faro compensarán, con creces, el esfuerzo realizado y el que aún queda al regresar por el mismo camino. Ya de nuevo en Alcudia, giramos hacia Sa Pobla por la MA3433, donde bordearemos La Albufera y contemplaremos innumerables campos de cultivo. Salimos hacia a Llubí por la MA-3441 y, después, por la MA3551 llegaremos a Sineu.
Oci i esport
Desde Sineu, nos dirigimos hacia María de la Salut (MA-3510) y Sta. Margalida (MA-3340), donde tomamos la MA-3400 dirección Artá hasta atravesar el Torrent de Son Real y girar a la izquierda en la M-12, muy cerca de Son Serra de Marina.
Por la M-12 seguimos hasta Alcudia, donde podemos visitar su centro histórico, sus murallas medievales y las excavaciones de la ciudad romana de Pollentia, que incluyen el Foro y el Teatro.
http://www.openrunner.com/index.php?id=152339
41
Formentor – Atalaia d’Albercutx
Ruta: sineu – maría de la salut – santa margalida – son Real – Ca’n picafort – alcudia pto. pollença – es Colomer – atalaia d’albercutx – playa de Formentor – Faro de Formentor – pto. pollença – alcudia - sa pobla – llubí – sineu. desCRipCió: Ruta de grans contrasts, recorrent poblacions de marcat caràcter agrícola, com Sineu, Sa Pobla, o Sta. Margalida; zones turístiques com Can Picafort o Platges de Muro zones protegides com el Parc Natural de L’Albufera, per finalment, arribar al Far de Formentor, punt més septentrional de l’illa de Mallorca. Des de Sineu, ens dirigim cap a Maria de la Salut (MA-3510) i Sta. Margalida (MA-3340), on prenem la MA-3400 direcció Artá fins travessar el Torrent de Son Real i girar a l’esquerra a la M-12, molt a prop de Son Serra de Marina. Per la M-12 seguim fins Alcúdia, on podem visitar el seu centre històric, les seves mura-
42
lles medievals i les excavacions de la ciutat romana de Pollentia, que inclouen el Fòrum i el Teatre. Un carril bici junt al mar ens porta al Port de Pollença per a endinsar-nos a la península de Formentor (MA-2210), plena de boniques cales, com Cala Figuera, Cala Murta, etc. .. Després de l’obligada parada al Mirador del Colomer (200m.), ascendirem per la dreta fins l’Atalaia d’Albercutx (380m.), on es situa una torre del segle XVI, part del sistema defensiu que protegia Mallorca dels atacs pirates de l’època. Les vistes de la badia de Pollença són impressionants, podent veure’s Menorca en dies de bona visibilitat.
Baixem i seguim cap al Far, passant per la Platja de Formentor, on s’inicia un tram de pujades i baixades, destacant el tram del Fumat amb rampes del 9%. Les vistes que contemplem des del Far compensaran, de sobra], l’esforç realitzat i el que encara queda per tornar pel mateix camí. Ja novament a Alcúdia, girem cap a Sa Pobla per la MA3433, on vorejarem L’Albufera i contemplarem innombrables terres de conreu. [Sortim | Varem sortir] cap a a Llubí per la MA-3441 i, després, per la MA-3551 arribarem a Sineu. total Km: 133,127 diFiCultat: Alta
Fahrradtouren FORMENTOR - ATALAIA D’ALBERCUTX Route: Sineu – María de la Salut – Santa Margalida – Son Real – Ca’n Picafort – Alcudia – Pto. Pollença – Es Colomer – Atalaia d’Albercutx – Playa de Formentor – Faro de Formentor – Pto. Pollença Alcudia - Sa Pobla – Llubí – Sineu Gesamtstrecke: 133,127 kms. chwierigkeitsgrad: Schwierige besCHReibunG Eine Route voller landschaftlicher Kontraste, die an Dörfern mit Bauernhöfen, wie Sineu, Sa Pobla und Sta vorbeiführen. Über Margalida kommen wir an touristischen Gegenden wie Can Picafort, den Stränden in Muro und Naturschutzgebieten wie dem Naturpark La Albufera vorbei, um schließlich an den Leuchtturm von Formentor, den nördlichsten Punkt der Insel von Mallorca, zu gelangen. Von Sineu aus fahren wir in Richtung María de la Salut (MA-3510) und Santa Margalida (MA-3340). Hier begeben wir uns auf die MA3400 in Richtung Artá, überqueren den Torrent de Son Real und biegen links auf die M-12 in die Nähe von Son Serra Marina ab.
Auf der M-12 fahren wir weiter bis Alcudia. Hier können wir die Altstadt mit der mittelalterlichen Stadtmauer sowie die Ausgrabungen der römischen Stadt Pollentia besichtigen, zu der auch ein Forum und ein Amphitheater gehören. Ein Fahrradweg führt uns direkt der Küste entlang zur Hafenstadt Puerto de Pollença. Über die MA-2210 gelangen wir auf die Halbinsel Formentor, die mit wunderschönen Buchten, wie der Cala Figuera und der Cala Murta, aufwartet. Nach dem obligatorischen Zwischenstopp beim Aussichtspunkt von Colomer (220 m) geht es nach rechts bergauf bis nach Atalaia d’Albercutx (380 m). Der Turm aus dem 16. Jh. diente ehemals als Teil einer Abwehranlage, mit der sich Mallorca damals vor Piratenangriffen schützte. Die Bucht von Pollença gibt bei schönem Wetter einen herrlichen Blick auf die Insel Menorca frei. Wir fahren nun bergab und machen uns auf den Weg zum Leuchtturm, vorbei am Strand von Formentor, wo der Weg – insbesondere auf der Strecke nach Fumat mit Steigungen von 9% - hügelig wird. Zurück in Alcudia biegen wir nach Sa Pobla auf der MA-3433 ab, wo wir an La Albufera entlangfahren und den Anblick von unzähligen Getreidefeldern genießen können. Wir fahren über die Ma-3441 nach Llubí weiter und kommen schließlich über die MA-3551 nach Sineu.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es
43
más
allorca
Cycle tourism Routes ®
FoRmentoR – atalaia d’albeRCutx
Route: sineu – maría de la salut – santa margalida – son Real – Ca’n picafort – alcudia pto. pollença – es Colomer – atalaia d’albercutx – playa de Formentor – Faro de Formentor pto. pollença – alcudia - sa pobla – llubí – sineu. length:
133,127 kms. - difficulty: high.
desCRiption: A route of stark contrasts which runs through agricultural villages such as Sineu, Sa Pobla and Sta. Margalida, tourist areas such as Can Picafort and the beaches of Muro, protected areas such as the La Albufera natural park, to end finally at the lighthouse of Formentor, the northernmost spot on the island of Mallorca. From Sineu, we head in the direction of María de la Salut (MA-3510) and Santa Margalida (MA-3340), where we take the MA3400 towards Artá until crossing the Torrent de Son Real when we turn left onto the M-12, which is situated very close to Son Serra de Marina. We continue along the M-12 until we reach Alcudia, where we can visit the historic centre with its medieval city walls and the excavations of the Roman town, Pollentia, including a forum and a Roman theatre. A bicycle track leads us along the coast to Puerto de Pollença. We then head along the MA-2210
44
into the peninsula of Formentor, which is lined with beautiful bays such as Cala Figuera, Cala Murta etc. After the obligatory stop at the Colomer viewpoint (200 m), we make our way uphill and to the right until we reach Atalaia d’Albercutx (380 m), where a 16th century tower is located. It formed part of the defensive system which protected Mallorca against pirate attacks. The views from Pollença bay are impressive, with Menorca being visible on clear days. We descend now and continue towards the lighthouse, passing Formentor beach, where a hilly stretch begins and reaches its most challenging stretch at Fumat with slopes of 9%. When we are back once more in Alcudia, we head towards Sa Pobla on the MA-3433, which runs alongside La Albufera and we are able to contemplate countless fields. We leave for Llubi on the road MA-3441 and finally reach Sineu via the MA-3551.
PUNTOS DE INTERÉS / SIGHTS PUNTS D’INTERÈS / SEHENSWERTES: Son Real / Playa de Son Serra de Marina (***) S’Albufera / S’Albufereta (****) Alcudia (****) Mirador del Colomer (****) Atalaia Alberctux (*****) Faro de Formentor (*****)
Noticies
Noticias de Mallorca
presentació de l’oferta d’educació ambiental 2008-2009
més de 7000 escolars i 100 adults ja s’han inscrit per participar a les diferents activitats que contempla el programa d’educació ambiental per aquest any
La consellera de Medi Ambient, Catalina Julve, acompanyada pel director insular de
Programes i Ocupació, Antoni Segura, la secretària tècnica del departament, Esperança Massanet i la coordinadora de l’àrea d’Educació Mediambiental, Carme Caldentey, han donat a conèixer el programa d’educació ambiental dirigit, principalment, a grups escolars des de primària fins a batxillerat pel curs 2008-2009. Moltes de les activitats tenen a veure amb els treballs propis del Departament de Medi Ambient com la rehabilitació dels antics camins amb la tècnica de la pedra en sec, la restauració d’antigues
inaugurada l’exposició sobre ma antònia salvà La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol; la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró i el batle de Llucmajor, Lluc Tomàs han inaugurat l’exposició «Maria Antònia Salvà. Poeta, traductora i prosista», que romandrà oberta al públic al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor fins al proper dia 19 d’octubre.
46
cases per convertir-les en refugis, la restauració dels elements historico-industrials, com molins, tafones i sínies, entre d’altres. Els principals objectius del programa són, segons Segura “donar a conèixer els diferents aspectes del nostre patrimoni cultural i natural, sensibilitzar l’alumnat perquè valori la importància de la conservació d’aquest patrimoni, descobrir la rellevància dels elements patrimonials dins la cultura Mallorquina, conèixer la història i les tradicions i,en definitiva, donar a conèixer les tasques de restauració i rehabilitació que du a terme el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca”
más
allorca
®
Factoria de músics inicia el nou curs 2008/09 La consellera de Joventut i Igualtat, Josefina Ramis, la directora insular de Joventut, Divina Pastora Muñoz, la batlessa de Santa Maria, Rosa Vich, el director de Factoria de Músics, Tolo Grimalt i el president de Factoria de So, Pere Soler, han presentat les novetats del nou curs de Factoria de Músics, que enguany ha augmentat la seva oferta educativa. Factoria de Músics, escola de música moderna que compta amb un paper destacat en el programa musical desenvolupat pel Departament de Joventut i Igualtat, comptarà enguany amb 21 professors, que iniciaran les
classes el proper mes d’octubre a les cases de Son Llaüt (Santa Maria), seu d’aquesta escola. Entre les novetats destaca el fet que enguany, a més dels dos primers cursos del pla d’estudis de l’Aula Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu de Barcelona, Factoria de Músics ofereix un curs de preparatòria a aquest pla. D’aquesta manera, es consolida com l’única escola que ofereix la possibilitat de fer aquests estudis sense haver-se de sortir de l‘illa. La resta de novetats es basa en la incorporació de diferents laboratoris de bateria, d’instrument, improvisació i producció musical, a
una oferta educativa que ja compta amb classes individuals de diferents instruments, tallers, cursos d’especialització, teories i combos, que són classes específiques per a grups. Igualment, Factoria de Músics inclou una oferta de classes d’arts escèniques i de música popular d’arrel tradicional. Des dels orígens, Factoria de Músics ha volgut donar una alternativa als joves de Mallorca que es volen dedicar a la música moderna, partint del model de l’Aula Jazz i Música Moderna de Barcelona, membre fundador de la xarxa internacional de la Berklee College of Music de Boston que és la més prestigiosa de món.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es
315.0
334.0
00eu
00eu
.
CASA EN LLUCMAJOR
RUSTICA A 5 MIN. DE LLUCMAJOR
totalmente reformada, dos plantas. 100m2 construidos, jardin, cocina en roble, vigas vista, etc. muy centrico.
360.0
en solar de 1.850m. totalmente reformada, interior forrado de madera, cocina nueva y totalmente equipada, 3 habitaciones. Casita independiente de invitados con baño, cocina, chimenea y habitación. 210m2 construidos y en escritura.
00eu
.
288.0
00eu
.
3 habitaciones, varias salas, garaje para 2 coches, terraza, horno de leña, solar 300m. 10m fachada, 30m fondo.
de 240m2, a pocos metros de la plaza, hace esquina, salón con chimenea, cocina, celler, 4 habitaciones, 3 baños, 2 baños en suite, vestidor, pequeño patio en planta baja.
135.0
00eu
CASA EN LLUCMAJOR
a reformar, posibilidad de construir 2 alturas, 210m
419.0
00eu
CASA EN BADIA BLAVA
CASA EN MONTUIRI
CASA EN LLUCMAJOR
.
.
Unifamiliar: solar 600m2, 160m2 construidos, 3 habitaciones dobles, 1 sencilla, 1 baño completo y un aseo, AACC en dormitorio principal. Piscina. Salón comedor con chimenea de 36m2. 2 Cocinas. y totalmente reformada, Barbacoa, horno para pan/pizzas. Terraza y jardines para sembrar. Tenemos las mejores propiedades de Mallorca, envíenos un email con la descripción de la casa que está buscando a:
Info & ventas: 971 909 847 / 695 238 572 - sunproperties@terra.es
.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es
Aquest programa és susceptible de canvis Director: Juan Giménez Cerezo Subdirector: Ramon Juan Garrigós
ALTRES CONCERTS Diumenge 23 de novembre de 2008 Auditorium de Palma TROBADA DE BANDES “SANTA CECÍLIA” ELS PLANETES de G. Holst Obres de Gustav Holst Director: Juan Giménez Cerezo
Concerts amb cabuda limitada Informació i entrades a: Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Música i Arts Escèniques Carrer de l’Almudaina 7 A Telèfon 971 720 135 www.palmademallorca.es