más
allorca
Otra manera de conocer Mallorca Nº 22 - Novembre / desembre - 1,80€
www.masmallorca.es
Ruberts - Mallorca Medieval I - Entrevista a Martín G. Ramis - Voltor Negre - Vidre Bufat All de Bruixa - Porcella Cruixent amb Frit - Font de la Penya Roja - Bunyola, Orient, Alaró
Català
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es Castellano English Deutsch
Concert núm. 4 Divendres 14 de novembre de 2008 - 20 h. Dissabte 15 de novembre de 2008 -19.30 h “ESPECIAL GIACOMO PUCCINI” (150è aniversari del seu naixement), amb la col·laboració de l’Associació Amics de l’Òpera del Teatre Principal Obres de G. Puccini Soprano: Maria José Perelló Baríton: Manuel Mas Director: Juan Giménez Cerezo Concerts amb cabuda limitada www.palmademallorca.es
Concert núm. 5 Dissabte 13 de desembre de 2008 19.30 h Obres de F.A. Barbieri, M. Palau, W. Smith Rober i J. Offenbach Director: Ramon Juan Garrigós ALTRES CONCERTS Diumenge 23 de novembre de 2008 Auditorium de Palma
TROBADA DE BANDES “SANTA CECÍLIA”
ELS PLANETES de G. Holst Obres de Gustav Holst Director: Juan Giménez Cerezo
Informació i entrades a: Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Música i Arts Escèniques - Carrer de l’Almudaina 7 A - Telèfon 971 720 135
BANDA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PALMA
_Director creatiu: Jaume Estévez _info@masmallorca.es _Directora d’art: Vicky Sintes _maria@masmallorca.es _Administració: Margarita Sebastia _margarita@masmallorca.es _Col·laboren: Marga Albertí - Sinto Sanz - Benjamí Villoslada Isabel Cerdà - Aina Bestard - Pablo Fernandez Pero www.afalgaida.org - www.centaurosdelmar.com - www.palimpalem.com
más
_Edita: Revista Más Mallorca SLNE _CIF: B57547317 Carrer d’en Melià 44 - 07620 Llucmajor - Mallorca - Balears _Tel.: 971 669 551_Mòbil.: 658 030 133_Fax: 971 575 211
allorca ®
núm. 22 novembre / desembre
Sumari - Index
Traduccions: Judith Kraus, Vicky Sintes
6/10 8/11 12/15 16/19 20/22 24/25 28/31 32/35 36/39 40/45
Mercats, Fires i Festes - Märkte, Messen und Feste - Markets and Fairs Llocs amb Encant: Ruberts Cultura: Mallorca Medieval I Entrevista amb: Martín Garrido Ramis Fauna: Voltor Negre Flora: All de Bruixa Excursions: Font de la Penya Roja Productes Típics: Vidre Bufat Gastronomia: Porcella Cruixent amb Frit Cicloturisme: Bunyola, Orient, Alaró, Sineu.
8
20
12 16 Depòsit Legal: P.M. 3158/2006
36
28 40
www.masmallorca.es 5
Mercats, fires i festes
Markets and Fairs / Märkte und Messen Mercats setmanals:
Novembre
Dilluns / Lunes
Divendres / Viernes
Caimari, Calvià, Lloret de Vistalegre, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri. Palma: plaça Major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer).
Algaida, Binissalem, Can Picafort, Inca, Llucmajor, Maria de la Salut, es Pont d’Inca (Marratxí), Son Carrió, (Sant Llorenç des Cardassar), Son Ferrer (Calvià), Son Servera. Palma: plaça Major (mercat d’artesans), la Vileta.
1 i 2 sa cabaneta: XIII FIRA DE TARDOR
Dimarts / Martes Alcúdia, s’Alqueria Blanca s’Arenal, Artà, Campanet, Galatzó, Llubí, Pina (Algaida), Porreres, Portocolom (Felanitx), Santa Margalida. Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.
Dimecres / Miércoles Andratx (els no festius), sa Cabana (Marratxí), Capdepera, Colònia de Sant Jordi, Llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), Santanyí, Selva, Sencelles, Sineu, Vilafranca. Palma: s’Arenal, es Coll d’en Rabassa, Son Roca.
Dijous / Jueves S’Arenal (Llucmajor), Ariany, Calonge (Santanyí), Campos, Consell, Inca, Pòrtol, Ses Salines, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar. Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.
Dissabte / Sábado Alaró, Badia Gran (Llucmajor), Búger, Bunyola, Cala Rajada (Capdepera), Campos, Costitx, Esporles, s’Horta (Felanitx), Lloseta, Magaluf (Calvià), Manacor, Portocolom (Felanitx), Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Sóller. Palma: Baratillo (avingudes), Pere Garau, Santa Catalina, Son Ferriol, plaça Major.
Diumenge /Domingo Alcúdia, Consell, Felanitx, Inca, Llucmajor, Muro, Sa Pobla, Pollença, Portocristo, Santa Maria, Valldemossa.
(agrícola, ramadera, artesanal, industrial i comercial)
7 AL 9 PALMA: NUPCIAL (XV saló de serveis de noces i altres cerimònies)
7 AL 10 pollença: LA FIRA (XXV Fira d’Artesania, artesanal indusltrial i altres)
9 muro: fira de tardor (agrícola, ramadera i artesanal)
13 inca: dijous bo (agrícola, ramadera, artesanal industrial i agroalimentària)
15 i 16 caimari (selva): fira de s’oliva (olis i productes agrícoles)
23 i 25 llubí: fira de sa mel (productes relacionats amb la mel i empreses locals)
29 santa maria del camí: festa del vi novell (agrícola)
Agenda / Diary / Veranstaltungskalender 29 i 30 sa pobla: fira de tardor
13 CAPDEPERA: MERCAT DE NADAL
14 SINEU: FIRA DE LES MATANÇES
(agrícola, ramadera, artesanal industrial, alimentària i mediambiental)
A la Plaça de l’Orient (de 18 a 22 h)
(Ramadera i artesanal)
30 mancor del vall: fira de l’esclata-sang i de la muntanya (cultural, agrícola, gastronòmica, ramadera, artesanal i industrial)
Desembre
del 12 al 14 de desembre SON SERVERA: MERCAT DE NADAL A la Plaça de Sant Joan (de16 a 22 h.)
14 SANT LLORENÇ DES CARDASSAR: MERCAT DE NADAL A la Plaça de l’Església (de 17 a 22 h.)
del 15 al 5 de gener MANACOR: MERCAT DE NADAL Al centre per a vianants de Manacor (de17 a 20:30 h.)
19 i 20 SENCELLES: MERCAT DE NADAL A la Plaça de Nova (dia 19, de 17 a 21 h. dia 20, de 10 a 24 h.)
2 (fins al 6 de gener) Palma: FIRA DE NADAL I DELS REIS (a la Plaça Major i a la Plaça d’Espanya)
Del 4 al 8 Palma: BALEART (XXIII Fira d’Artesania de les Illes Balears)
6 ESPORLES: MERCAT ARTESANAL A la Plaça de la Constitució (de 9 a 14 h)
7 MONTUIRI: FIRA DE SA PERDIU (Agrícola, ramadera, industrial, artesanal i de la caça)
7
Ruberts
Llocs amb encant: RUBERTS (Sencelles)
Ruberts es troba situat al pla de Mallorca, entre Pina, Cas Canar i Lloret de Vista Alegre, a set kilòmetres de Sineu, i pertany al terme municipal de Sencelles. Sembla que el topònim ens ve del nom personal Robert, el qual, en plural, designaria la família que s’establí en aquest indret després de la Conquesta de Mallorca. Sembla ser que el nucli de població anà creixent, com solia fer-se, entorn de les cases de possessió i cap el 1570 ja hi trobam un bon grapat de cases habitades. Dos segles després, el 1770, es va beneir l’oratori de Ruberts, que va ser ampliat fins l’any 1910. Durant el segle XX, Ruberts no havia sofert gaire canvis, exceptuant el pas del temps en les seves façanes i haver acollit el corrent elèctric a finals dels 60. Però amb el nou mil•leni, després d’un any i mig de feina, es va decidir que el llogaret mereixia una festa, així doncs, l’últim dissabte de cada mes d’abril Ruberts celebra les seves festes populars.
Catalogat Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric.
sitios con encanto: RUBERTS (Sencelles) Ruberts es un pueblo muy pequeño en pleno corazón de Mallorca, entre Pina, Cas Canar i Lloret de Vista Alegre, a siete kilómetros de Sineu, pertenece al termino municipal de Sencelles. Parece que el topónimo viene del nombre personal de Robert, el cual, en plural, designaría la familia que se estableció en este lugar después de la Conquista de Mallorca. Parece ser que el núcleo de población ha ido creciendo, como solía hacerse, en torno a las casas de posesión y el 1570 ya encontramos un buen puñado de casas habitadas. Dos siglos después, el 1770, se bendijo el Oratori de Ruberts, que fue ampliado hasta el año 1910.
Durante el sigle XX, Ruberts no había tenido grandes cambios, exceptuando el paso del tiempo en las casas y sus fachadas. Ruberts es ideal para desconectar del todo, pasar un romántico fin de semana o salir de excursión por la isla, quedando cerca a otros pueblos de interés como Sineu o Montuiri, el Puig de Randa, y a unos 20 minutos de Palma. Desde principios del milenio Ruberts celebra sus fiestas populares el último sábado del mes de abril. Catalogado Bien de Interés Cultural, con la categoría de Conjunto Histórico.
Ruberts is a tiny village in the very heart of Mallorca, between Pina, Cas Canar and Lloret de Vista Alegre and seven kilometres from Sineu. It is part of the municipal area of Sencelles. It is believed that the toponym is derived from the name, Robert, which, in its plural form, refers to the family that settled here after the conquest of Mallorca.
10
Ruberts did not undergo any significant changes during the twentieth century, the passage of time simply leaving its mark on the houses and their facades. Ruberts is the ideal place to relax, spend a romantic weekend or to use as a base for little trips around the island, as it is located near to other interesting villages such as Sineu, Montuiri, Puig
más
Places of special interest: RUBERTS (Sencelles)
allorca
®
de Randa, and only 20 minutes from Palma. Since the beginning of the millennium, Ruberts has celebrated its local public holidays on the last Saturday of April. * Catalogued as one of Spain’s ‘Cultural Assets’, of Historical Interest and Value.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es
Reizvolle orte: RUBERTS (Sencelles) Das winzige Dorf Ruberts liegt mitten im Herzen Mallorcas, zwischen Pina und Cas Canar i Lloret de Vista Alegre, sieben Kilometer von Sineu entfernt. Es gehört zum Stadtgebiet von Sencelles. Der Ortsname ist wahrscheinlich auf den Vornamen Robert zurückzuführen, welcher in der Pluralform auf die Familie verweist, die sich nach der Eroberung von Mallorca an diesem Ort niederließ. Während des 20. Jahrhunderts haben sich außer den Spuren der Zeit, die an den Häusern und deren Fassaden sichtbar wurden, keine großen Veränderungen ereignet. Ruberts ist ein idealer Ort zum Abschalten und eine ausgezeichnete Wahl für ein romantisches Wochenende oder einen Ausflug auf der Insel, da das Dorf neben den malerischen Ortschaften Sineu, Montuiri und Puig de Randa, 20 Minuten von Palma entfernt liegt. Seit Anfang des Jahrtausends wird in Ruberts jedes Jahr am letzten Samstag im April ein Volksfest gefeiert. * Katalog der Kulturgüter von besonderem Wert, in der Kategorie Historische Sehenswürdigkeiten. SON JORDÀ: Esta finca de agroturismo que funciona como un pequeño hotel de 21 habitaciones, consta de 3 casas que datan del siglo XVI y eran entonces las principales de la aldea. Dieses löndliche Finca, mit 21 zimmer, aus drei Häusern aus dem 16. Jahrhundert, welche die wichtigsten des Dorfes in dieser Zeit waren. The finca with 21 rooms is composed of 3 houses built in the XVI c. and they were at the time the principal buildings of the village.
11
Mallorca medieval I Itinerari lul•lià:
Miramar, Randa (Gràcia, Sant Honorat, Cura) i l´entorn. Randa. És la muntanya on Ramon Llull es retirà algunes temporades, devers 1273, i hi tengué revelacions. S´hi accedeix a través de la carretera que va d´Algaida a Llucmajor. Miramar. És una finca situada entre Valldemossa i Deià, a la qual s´accedeix des de la mateixa carretera, i on Ramon Llull fundà l´any 1276 un centre d´estudi per a missioners que havien d´anar a predicar al nord d´Àfrica. La seva vida fou efímera, ja que abans de 1295 havia tancat les portes. De l´època de Llull no queda res. Hi ha, però, restes del claustre medieval del convent de Santa Margalida de Palma, que hi féu portar l´arxiduc Lluís Salvador. No gaire lluny de les cases es troba l´anomenada cova de Ramon Llull, on, segons la tradició, el beat hi anava a resar i meditar.
Santuari de Cura
12
Els diferents indrets relacionats amb la seva estada, tot i que no se sap on realment s´establí, seguint l´ordre d´ascens, són: Gràcia. L´ermita fou fundada al segle XV per franciscans observants, sota un gran penya-segat, aprofitant la cova d´Aresta, tot i que d´aquells temps només queda l´absis del primitiu oratori, conservat a la primera capella del lateral esquerre. Presideix la petita església l´escultura de la Verge, de Gabriel Mòger.
Sant Honorat. L´ermita començà a esser edificada el 1394, tot i que de la primera construcció només queda la làpida que hi ha sobre el portal d´accés interior. Cura. Hi ha diverses notícies sobre el possible habitatge de Llull, així com una cova on, segons la llegenda, s´hauria establert, tot i que és de dimensions molt reduïdes. Cap a 1502 s´hi creà un col•legi de gramàtica, molt famós durant els segles XVI-XVII. L´entorn. La família Llull posseïa una propietat devora la muntanya, que no s´ha pogut esbrinar quina era, tot i que sembla que devia tractarse de les actuals finques de Sa Mata Escrita o Pola. De fet, una antiga llegenda vinculava un tipus molt especial de mata, que presenta una mena de signes a les seves fulles, al fet que Llull hi hauria escrit en caràcters àrabs.
Itinerario luliano:
CULTURA - MALLORCA MEDIEVAL I
Miramar, Randa (Gràcia, Sant Honorat, Cura) y el entorno. Miramar. Es una finca situada entre Valldemossa y Deià, a la que se accede desde la propia carretera, y donde Ramon Llull fundó en el año 1276 un centro de estudio para misioneros que debían ir a predicar al norte de África. Su vida fue efímera, puesto que antes de 1295 ya había cerrado sus puertas. De la época de Llull no queda nada. Hay, sin embargo, restos del claustro medieval del convento de Santa Margalida de Palma, que hizo traer el archiduque Luis Salvador. No muy lejos de las casas se encuentra la llamada cueva de Ramon Llull, donde, según la tradición, el beato iba a rezar y meditar. Randa. Es la montaña donde Ramon Llull se retiró algunas temporadas, alrededor de
1273, y tuvo revelaciones. Se accede a través de la carretera que va de Algaida a Llucmajor. Los distintos lugares relacionados con su estancia, aunque no se sabe realmente dónde se estableció, siguiendo el orden de ascenso, son: Gràcia. La ermita fue fundada en el siglo xv por franciscanos observantes, bajo un gran acantilado, aprovechando la cueva de Aresta, a pesar de que de aquellos tiempos sólo queda el ábside del primitivo oratorio, conservado en la primera capilla del lateral izquierdo. Preside la pequeña iglesia la escultura de la Virgen, de Gabriel Mòger. Sant Honorat. La ermita empezó a ser edificada en 1394, aunque de la primera construcción sólo queda la lápida que hay sobre el portal de acceso interior. Cura. Existen varias noticias sobre la posible vivienda de Llull, así como una cueva donde, según la leyenda, se habría establecido, pese a ser de dimensiones muy reducidas. Alrededor de 1502 se creó un colegio de gramática, muy famoso durante los siglos xvi-xvii.
El entorno. La familia Llull poseía una propiedad cerca de la montaña, que no ha podido averiguarse cuál era, si bien parece que debía de tratarse de las actuales fincas de Sa Mata Escrita o Pola. De hecho, una antigua leyenda vinculaba un tipo muy especial de mata, que presenta una especie de signos en sus hojas, al hecho de que Llull habría escrito en caracteres árabes.
Possessió de Sa Mata Escrita
Possessió de Pola
13
CULTURE - MALLORCA MEDIEVAL I
Lullian Itinerary:
Mallorca medieval I
Miramar, Randa (Gràcia, Sant Honorat, Cura) and surroundings. Miramar. Situated between Valldemossa and Deià, and accessible by road, is the farm where Ramon Llull founded a centre of studies in 1276 for missionaries who went to preach in North Africa. Its existence was ephemeral though, as its doors closed before 1295. Nothing remains of the Lullian period. However, there are still some remains of the convent of St. Margaret of Palma’s medieval cloisters, which Archduke Luis Salvador had brought to town. Not far from the houses is the so-called cave of Ramon Llull, where it is said the holy man went to pray and meditate. Randa. The mountain where, around 1273, Ramon Llull retired for a while and where he had revelations. Accessed via the road from Algaida to Llucmajor. Llull’s various residences, though there is no certaintly as to where he established, are the following (in ascending order):
Cura. There is considerable information regarding Llull’s possible dwelling here, as well as a cave where, legend has it, he is thought to have lived, in spite of its limited dimensions. Around 1502, a grammar school was founded, which became famous during the 16th and 17th centuries.
Gràcia. The chapel was founded in the 15th century by Franciscan observants, under a great cliff, inside the cave of Aresta; however, only the apse of the primitive oratory remains from those times, kept inside the first chapel on the left-hand side. A sculpture of the Virgin, by Gabriel Mòger presides over the small church. Sant Honorat. The construction of the chapel was started in 1394, although, of the original structure, only the stone plaque over the inner entrance gate remains.
Surroundings. The Llulls owned a property near the mountain, which so far has not been identified, even
14
though it would seem to be the present-time farms of Sa Mata Escrita or Pola. In fact, an ancient legend linked a very special type of bush, with certain kinds of signs stamped on its leaves, to the fact that Llull had written it in Arabic characters.
Route Raimundus Lullus: Miramar, Randa (Gràcia, Sant Honorat, Cura) und Umgebung.
más
KULTUR - MALLORCA MEDIEVAL I
allorca
®
Miramar. Ein zwischen Valldemossa und Deià gelegenes Landgut, das über eine eigene Straße erreichbar ist. Hier gründete Raimundus Lullus 1276 ein Studienzentrum für Missionare, die später in Nordafrika predigen sollten. Seine Tore wurden jedoch schon vor 1295 wieder geschlossen. Aus der Zeit von Lullus ist nichts geblieben. Es sind jedoch Reste des mittelalterlichen Kreuzgangs des Klosters Santa Margarita de Palma erhalten. Nicht weit von hier befindet sich die „Höhle von Raimundus Lullus“, in die er sich zum Beten und Meditieren zurückzog. Randa. Auf diesen Berg zog sich Raimundus Lullus um 1273 verschiedene Male für einige Zeit zurück und hatte Offenbarungen. Den Berg erreicht man über die Landstraße von Algaida nach Llucmajor. Man nimmt an, dass sich Lullus auf seinem Weg an folgenden Orten aufhielt, die hier entsprechend des Aufstiegs aufgeführt sind: Gràcia. Die Wallfahrtskapelle wurde im 15. Jh. von strenggläubigen Franziskanern unter Nutzung der Höhle von Aresta unterhalb einer Steilwand errichtet. Erhalten ist davon nur noch die Apsis, die sich in der ersten Kapelle auf der linken Seite befindet. Das wichtigste Stück in dieser kleinen Kirche ist eine Marienfigur von Gabriel Mòger. Sant Honorat. Der Bau dieser Wallfahrtskapelle begann 1394. Von dem ursprünglichen Gotteshaus ist nur noch eine Steintafel innen oberhalb des Eingangsportals geblieben. Cura. Es gibt unterschiedliche Meinungen über den möglichen Wohnort von Lullus. Einer Legende zufolge soll er sogar in einer sehr kleinen Höhle gewohnt haben. Um das Jahr 1502 herum wurde hier eine im 16. und 17. Jh sehr berühmte Grammatikschule gegründet. Die Umgebung. Die Familie Lullus hatte in der Nähe des Berges Besitztümer. Man nimmt an, dass es sich um die heutigen Landgüter Sa Mata Escrita oder Pola handeln muss. In einer alten Legende wird eine bestimmte Strauchsorte, auf deren Blättern eine Art Schriftzeichen zu sehen sind, mit der Tatsache in Zusammenhang gebracht, dass Lullus die arabische Schrift schreiben konnte.
15
“En busca de Michael Douglas”
Entrevista a Martín Garrido Ramis
la última novela de Martín Garrido Ramis El dramaturgo y actor mallorquín relata la odisea de los artistas que quieren triunfar dentro y fuera de la Isla Martín Garrido Ramis (Palma, 1952), dramaturgo, actor y articulista mallorquín, ha presentado su última novela, “En busca de Michael Douglas” (Acaso Ediciones, Madrid 2008). El argumento es éste: un cómico de 60 años sin mucho futuro, Manolito, invierte la exigua herencia que recibe tras la muerte de su padre en escribir un guión y, dispuesto de una vez por todas a romper la burbuja de aislamiento y mediocridad que envuelve su vida, se propone en entregárselo al mismísimo Michael Douglas. Acompañado de su inseparable amiga Paquita, que cree que de pequeña fue abducida por extraterrestres, Manolito protagoniza toda una odisea para intentar dar el guión al astro de Hollywood en una de sus frecuentes visitas a Mallorca. ¿Lo conseguirá? Averiguarlo impulsa a apurar hasta la última página de las casi 200 que tiene la novela.
16
“En busca de Michael Dogulas” no es una novela autobiográfica, pero Martín Garrido Ramis conoce bien el terreno: la travesía por el desierto que se ven obligados a realizar los artistas mallorquines que porfían para que su obra sea reconocida dentro y fuera de la Isla, algunas veces con éxito y la gran mayoría sin él. Fue de hecho un conocido suyo quien sin saberlo le proporcionó el argumento: el actor Manuel de Teba, del programa “Nit de Bauxa” (Canal 4), bromeaba a menudo con la idea de escribir un guión y entregárselo a Michael Douglas, una fantasía con la que desahogarse del marasmo en que, según el autor, hoy en día están sumidos el cine y el teatro en Mallorca. Pero Martín Garrido Ramis le tomó la palabra y convirtió la broma en argumento literario. Martín Garrido Ramis tiene una larga trayectoria. Fundó el primer teatro alternativo de Mallorca y escribió y dirigió la primera película comercial de la historia de Baleares: “Qué puñetera familia” (1981), distribuida en toda España. Su segundo cortometraje, “El Ro-
sario y el Pinzas”, fue seleccionado en el Festival de Cine de San Sebastián (1980); el tercero, “Mordiendo la vida”, fue premiado en la VII Mostra de Cinema Català (1986). Uno de sus últimos trabajos como autor y director es “Marlene” (2006), estrenada en el Teatro Mayor de Madrid interpretada por Juan Carlos Naya y Fernando Acaso. La presentación de su última novela tiene lugar en un año importante para su carrera. En 2008 ha estrenado “Quin oi d’hivern a Mallorca” y a finales de octubre celebró con un fiesta la última función de “Esta noche hay que matar a Franco” (Auditorium), la número 50. Tratándose de Mallorca, todo un récord.
Nuestra gente - La nostra gent
“En busca de Michael Douglas”
la darrera novel•la de Martín Garrido Ramis El dramaturg i actor mallorquí relata l’odissea dels artistes que volen triomfar dins i fora de l’Illa Martín Garrido Ramis (Palma, 1952), dramaturg, actor i articulista mallorquí, ha presentat la seva darrera novel•la, “En busca de Michael Douglas” (Acaso Ediciones, Madrid 2008). L’argument és aquest: un còmic de 60 anys sense gaire futur, Manolito, inverteix la herència que rep després de la mort del seu pare en escriure un guió i, disposa d’una vegada per totes a trencar la bombolla d’aïllament i mediocritat que envolta la seva vida, es proposa a lliurar-l’hi al mateix Michael Douglas. Acompanyat de la seva inseparable amiga Paquita, que creu que de petita va ser abducida per extraterrestres, Manolito protagonitza tota una odissea per intentar donar el guió a l’astre de Hollywood en una de les seves freqüents visites a Mallorca. Ho aconseguirà? Descobrir-ho impulsa a esgotar fins l’última pàgina de les gairebé 200 que té la novel•la. “En busca de Michael Douglas” no és una novel•la autobiogràfi-
ca, però Martín Garrido Ramis coneix bé el terreny: la travessia pel desert que es veuen obligats a realitzar els artistes mallorquins que porfíen perquè la seva obra sigui reconeguda dins i fora de l’Illa , algunes vegades amb èxit i la gran majoria sense ell. Va ser de fet un conegut seu qui sense saber-ho li va proporcionar l’argument: l’actor Manuel de Teba, del programa “Nit de Bauxa” (Canal 4), Feia broma sovint amb la idea d’escriure un guió i lliurar a Michael Douglas, una fantasia amb la qual desfogar del marasme en què, segons l’autor, avui en dia estàn sotmesos el cinema i el teatre a Mallorca. Però Martín Garrido Ramis li va prendre la paraula i va convertir la broma en argument literari. Martín Garrido Ramis té una llarga trajectòria. Va fundar el primer teatre alternatiu de Mallorca i va escriure i va dirigir la primera pel•lícula comercial de la història de les Illes Balears:
Entrevista a Martín Garrido Ramis
“Qué puñetera familia” (1981), distribuïda a tota Espanya. El seu segon curtmetratge, “El Rosario y el Pinzas”, va ser seleccionat al Festival de Cine de San Sebastián (1980); el tercer, “Mordiendo la vida”, va esser premiat a la VII Mostra de Cinema Català (1986). Un dels seus últims treballs com a autor i director és “Marlene” (2006), estrenada al “Teatro Mayor de Madrid” interpretada per Juan Carlos Naya i Fernando Acaso.
La presentació de la seva darrera novel•la té lloc en un any important per a la seva carrera. En 2008 ha estrenat “Quin oi d’hivern a Mallorca” i a finals d’octubre va celebrar amb un festa la darrera funció de “Esta noche hay que matar a Franco” (Auditòrium), la cinquantena. Tractant-se de Mallorca, tot un rècord.
17
Our People: Martín G. Ramis
Interview with Martín Garrido Ramis
“En busca de Michael Douglas” (“In search of Michael Douglas”), the latest novel from the Mallorcan playwright, Martín Garrido Ramis. Martín Garrido Ramis (Palma, 1952), a Mallorcan playwright, actor and journalist, has launched his latest novel, “In search of Michael Douglas” (Acaso Ediciones, Madrid). The story told goes like this: a 60 year old comedian with no real prospects, Manolito, invests what little inheritance he gets upon the death of his father into writing a script and, in a bid to leave behind the isolation and mediocrity that is his life once and for all, decides to hand it directly to Michael Douglas in person. Manolito embarks on a journey of epic proportions, trying to get the script in the hands of the Hollywood star. Will he make it? Find out by reading each and every of the 200 or so pages in this novel. “In search of Michael Douglas” is not an autobiographical piece, but Martín Garrido Ramis is familiar with the protagonist’s plight: the journey through the vast desert that Mallorcan artists are obliged to go
18
through in order for their work to be recognised, both within and without the Island, and largely without success. The playwright himself has had a long journey. He founded the first alternative theatre in Mallorca and wrote and directed the first commercial film in the history of the Balearic Islands. “Qué puñetera familia” (1981), released
throughout Spain. His second short film, “El Rosario y el Pinzas”, was selected for the San Sebastian Film Festival in 1980; his third, “Mordiendo la vida”, won an award at the 7th Catalan Film Selection in 1987. The launch of his latest novel coincides with an important year in his career. In 2008, “Quin oi d’hivern a Mallorca” was released and, at the end of October, the last and fiftieth showing of “Esta noche hay que matar a Franco” (Auditorium) was celebrated with a party. Mallorca being Mallorca, this was a big event.
Unsere Menschen: Martín G. Ramis „“En busca de Michael Douglas“ (Auf der Suche nach Michael Douglas), der neue Roman des mallorquinischen Dramaturgen Martín Garrido Ramis. Der mallorquinische Dramaturg, Schauspieler und Artikelschreiber Martín Garrido Ramis (Palma, 1952) stellt seinen neuen Roman „En busca de Michael Douglas (erschienen bei Acaso Ediciones, Madrid) vor. Die Handlung: Manolito, ein 60-jähriger Komiker mit etwas düsteren Zukunftsaussichten investiert das spärliche Erbe, das ihm sein verstorbener Vater hinterlassen hat, in ein Drehbuch, das er schreiben möchte. Er nimmt sich vor, endlich aus seinem einsamen und mittelmäßigen Leben auszubrechen und sein Werk keinem Geringeren als dem Schauspieler Michael Douglas zu überreichen. Manolito begibt sich auf eine wahre Odysee, um dem
Hollywood-Star sein Drehbuch zu präsentieren zu können. Wird er es schaffen? Erst die letzte der insgesamt 200 Seiten dieses Romans gibt uns Aufschluss über das Ergebnis seiner Mission. „En busca de Michael Douglas“ ist kein autobiographisches Werk. Dennoch ist es für Martín Garrido Ramis vertrautes Terrain. Er spielt damit auf die langen Durststrecken an, die viele mallorquinische Künstler zurücklegen müssen, bis ihre Werke auf der Insel und über deren Grenzen hinaus Anerkennung finden. Ein Weg, der bisweilen erfolgreich, oft aber auch ohne Erfolg verläuft.
Interview mit Martín Gariido Ramis Als Dramaturg blickt Ramis auf eine lange Laufbahn zurück. Der Gründer des ersten alternativen Theaters von Mallorca hat das Drehbuch zum ersten kommerziellen Film über die Geschichte der Balearen geschrieben und Regie geführt. „Qué puñetera Familia” (1981) wurde in ganz Spanien ausgestrahlt. Sein zweiter Kurzfilm „El Rosario y el Pinzas” wurde im Kinofestival von San Sebastián 1980 nominiert. Für seinen dritten Kurzfilm „Mordiendo la vida” wurde er im katalanischen Kinofestival VII Mostra de Cinema Catalá 1986 mit einem Preis ausgezeichnet. Seinen neuen Roman präsentiert er in einem Jahr, das in seiner Karriere eine wichtige Rolle spielt. 2008 fand die Filmpremiere von „Quino i d’hinvern a Mallorca“ statt und Ende Oktober feierte er die 50. und letzte Aufführung von „Esta noche hay que matar a Franco“ (Auditorium). Auf Mallorca gilt dies als Rekord.
19
VOLTOR NEGRE Aegypius monachus Fam. Accipitridae 260 cm. d’envergadura Pes de 6 a 8 Kg. Longitud del cos 99-107 cm.
20
Voltor Negre
FAUNA I FLORA: VOLTOR NEGRE
VOLTOR NEGRE El voltor negre s’ha convertit en símbol de protecció de la Serra de Tramuntana. Aquest gran ocell de color negre (més clar en els adults), va estar a punt d’extingir-se a Balears. Actualment, només viu a la zona nord de Mallorca, on troba el seu aliment: ovelles i cabres mortes. Mascle i femella són iguals, no presenten dimorfisme sexual. El voltor vola aprofitant els corrents d’aire, sense gastar gaire energia. La presència del voltor a Mallorca es remunta a devers cinc milions d’anys enrere, quan l’home encara no havia arribat a les illes. Els voltors s’aparellen de per vida, utilitzant el mateix niu any rera any. El niu és una gran plataforma de branques situada sobre un arbre o un penya-segat, a vegades costaner. L’aparellament es realitza a principis d’hivern per posar un ou devers el febrer. Per primavera, neix un poll que és alimentat pels pares i que no volarà fins el setembre. Els exemplars joves, que no es reprodueixen fins als cinc o sis anys d’edat, són més obscurs que els adults. Després de tot, el voltor encara pateix greus amenaces com l’alteració del hàbitat, el furtivisme, l’excessiu trànsit de gent a la muntanya i l’ús del verí per combatre altres espècies. La Conselleria de Medi Ambient aplica un pla de conservació de l’espècie.
BUITRE NEGRO El buitre negro se ha convertido en símbolo de protección de la Serra de Tramuntana. Este gran ave de color negro (más claro en los adultos), estuvo a punto de extinguirse en Baleares. Actualmente, sólo vive en la zona norte de Mallorca, donde encuentra su alimento: ovejas y cabras muertas. Macho y hembra son iguales, no presentan dimorfismo sexual. El buitre vuela aprovechando las corrientes de aire, sin gastar mucha energía. La presencia del buitre en Mallorca se remonta a unos cinco millones de años atrás, cuando el hombre todavía no había llegado a las islas. Los buitres emparejan de por vida, utilizando el mismo nido año tras año. El nido es una gran plataforma de ramas situada sobre un árbol o un acantilado, a veces costero. El apareamiento se realiza a principios de invierno para poner un huevo hacia febrero. En primavera, nace un polluelo que es alimentado por los padres y que no volará hasta septiembre. Los ejemplares jóvenes, que no se reproducen hasta los cinco o seis años de edad, son más oscuros que los adultos. Después de todo, el buitre todavía sufre graves amenazas como la alteración del hábitat, el furtivismo, el excesivo tráfico de gente en la montaña y el uso del veneno para combatir otras especies. La Conselleria de Medi Ambient aplica un plan de conservación de la especie.
21
FAUNA UND PFLANZENWELT BLACK VULTURE The Black Vulture has become a symbol of protection in Sierra de Tramuntana. This huge bird, black in colour, was threatened with extinction on the Balearic Islands. Currently, it only lives in the North of Mallorca, where its food can be found: dead sheep and goats. The vulture’s presence in Mallorca dates back to 5 million years ago, to a time when the islands had not yet been UMWELTSCHUTZ Im Umweltschutz in der Sierra de Tramuntana ist der Mönchsgeier mittlerweile zum Hauptanliegen geworden. Dieser mächtige schwarze Vogel war auf den Balearischen Inseln vom Aussterben bedroht. Derzeit begrenzt sich sein Lebensraum auf den Norden Mallorcas. Dort findet er seine Nahrung: tote Schafe und Ziegen.
inhabited by humans. These birds stay with their partners for life and use the same nest year after year. Their nests are big platforms made from twigs and branches, built on trees or on cliffs, sometimes along the coast. The Regional Ministry of the Environment is currently implementing a conservation plan for this species.
Schon vor 5 Millionen Jahren, als die Inseln noch nicht vom Menschen bewohnt waren, lebten Geier auf Mallorca. Diese Vögel bleiben ein Leben lang mit ihren Partnern zusammen und benutzen Jahr für Jahr dasselbe Nest. Diese großen Plattformen aus verwobenen Ästen bauen sie in Baumkronen, an Felswänden oder auch an der Küste.
Das Umweltamt der Regionalregierung setzt derzeit einen Plan zum Schutz dieser Spezies um.
ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES
Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07 607 55 40 55 cofib@wanadoo.es Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)
22
Èxit de la campanya:
“Cap foc al bosc” A les Illes Balears s’han cremat enguany 44 hectàrees forestals, una dada molt inferior a la mitjana dels darrers deu anys El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt; el director general de Biodiversitat, Miquel Ferrà; i el cap del Servei de Gestió Forestal de la Conselleria, Luis Berbiela, han presentat el
Les aigües de bany de les Balears més netes La campanya de neteja de les aigües de bany de 2008 ha retirat 224.578 quilograms de residus a les costes de les Illes Balears
balanç d’incendis forestals corresponent a enguany. El conseller Grimalt ha fet una lectura positiva dels resultats, però no ha volgut caure en triomfalismes perquè, en qualsevol moment, es pot produir un foc que desbarati les bones estadístiques aconseguides fins ara. Els bons resultats d’enguany tenen dues explicacions principals: la major inversió de la Conselleria de Medi Ambient en les tasques de prevenció i extinció, amb més mitjans i
La Conselleria de Medi Ambient i la Conselleria de Turisme han invertit enguany 4,5 milions d’euros en el servei, que compta amb 39 embarcacions El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt; el director general de Qualitat Ambiental, Josep Lliteres; i el director general de Promoció Turística, Joan Sastre, han presentat el balanç de la campanya 2008 de neteja de les aigües de bany de les Illes Balears.
més moderns, i la creixent conscienciació dels ciutadans respecte dels seus hàbits quan es troben en un terreny forestal. És a dir, els mitjans humans i tècnics de la Conselleria ofereixen una resposta més ràpida, eficaç i especialitzada quan es produeix un avís d’incendi, i els ciutadans van més alerta quan es troben en terreny forestal.
Cada any, aquesta campanya es realitza des de l’1 de juny fins al 30 de setembre amb un total de 39 embarcacions, amb l’ajut d’una avioneta d’inspecció i vigilància, que es dediquen a netejar les aigües costaneres de les Illes Balears amb un doble objectiu: que aquestes aigües gaudeixin d’un bon estat mediambiental i que presentin la millor imatge possible durant la temporada turística alta. Aquest servei compta amb un pressupost de 4,5 milions d’euros. La Conselleria de Medi Ambienta n’aporta 3 milions i la Conselleria de Turisme, els 1,5 milions restants.
23
All de bruixa
Fauna i flora
- Familia: Liliaceae - Género : Muscari - Distribución General : Pluriregional - Época de floración: Marzo a mayo - Hábitat: Campos, sembrados y márgenes de caminos. - Formas vitales: Geófito - Distribución por islas: Ibiza. Mallorca.
Característiques:
más
Les flors d’aquesta planta són de color blau fosc, amb els pètals completament soldats; apareixen totes agrupades i pèndules a la part de dalt d’un peduncle que sembla sortir del terra, de fet neix d’un bulb soterrat. Les fulles són lineals, estretes i solen quedar esteses pel terra. Floreix a la primavera, aquest caràcter el permet diferenciar de Muscari parviflorum que és de floració tardoral. D’altra banda Muscari comosum és molt més gran i presenta unes flors estèrils erectes a la part de dalt de la inflorescència que el diferencia sense dificultat de Muscari neglectum. Viu a camps de secà i vores de camins. Nom comú català: All de bruixa. Barrallets. Calabruixa. Cap-blaus. Claus de Nostre Senyor. Collblau. Lliri d’ase. Marcet. Nom comú castellà: Cebollita de milano. Nazarenos. Penitentes.
info.
http://herbarivirtual.uib.es
24
Características: Las flores de esta planta son de color azul oscuro, con los pétalos completamente soldados. Crecen agrupadas y péndulas en la parte superior de un pedúnculo que parece salir de la tierra, de hecho nace de un bulbo subterráneo. Las hojas son lineares, estrechas y suelen estar postradas sobre el suelo. Florece en primavera, este carácter permite diferenciarlo de Muscari parviflorum
Characteristics: Habitat: Cultivated fields, path and road sides. General distribution: Some regions Catalan common name: All de bruixa. Barrallets. Calabruixa. Cap-blaus. Claus de Nostre Senyor. Collblau. Lliri d’ase. Marcet. Spanish common name: Cebollita de milano. Nazarenos. Penitentes.
más
allorca
que es de floración otoñal. Por otro lado, Muscari comosum es mucho más grande y presenta flores estériles erectas en la parte superior de la inflorescencia que lo diferencia sin dificultad Muscari neglectum. Vive en campos de secano y márgenes de caminos. Nombre común en catalán: All de bruixa. Barrallets. Calabruixa. Capblaus. Claus de Nostre Senyor. Collblau. Lliri d’ase. Marcet. Nombre común en castellano: Cebollita de milano. Nazarenos. Penitentes.
®
Merkmale: Lebensraum: Felder, Saatfelder und Wegesränder. Die dunkelblauen Blüten dieser Pflanze bestehen aus komplett zusammengewachsenen Blütenblättern. Sie wachsen in kleinen Gruppen. Der obere Teil der Pflanze hängt von einem Blütenstiel herab, der aus der Erde zu wachsen scheint, tatsächlich aber einer unterirdischen Zwiebel entsprießt. Blütezeit ist der Frühling. Mit diesem Merkmal lässt sie sich leicht von der Muscari parviflorum unterscheiden, welche im Herbst blüht.
The flowers of this plant are dark blue, with completely joined petals; they all appear in groups, hanging from the top of a leaf-stalk which seems to come up from the ground, actually it is grows from an underground bulb. The leaves are linear, narrow and often stay lying on the ground. It flowers in spring; this feature allows us to distinguish it from Muscari parviflorum which flowers in autumn. On the other hand Muscari comosum is much larger and has erect, sterile flowers at the top of the inflorescence which distinguish it without problems from Muscari neglectum. It lives in dry fields and along path-sides.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es
25
ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES
Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07 607 55 40 55 cofib@wanadoo.es
Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es
Excursions: Parc natural Péninsula de Llevant
Distància: 2 Km - 30 minuts Dificultat: Baixa. Inici: Àrea d’acampada de s’Arenalet des Verger Final: font de la Penya Roja Mitjà recomanat: a peu Tipus de ruta: lineal Llocs d’interès: Torrent de la Penya Roja, rotlos de sitja, cavitats de ses Cuines i font de la Penya Roja.
Flora: Figueres, pins, arboços i els endemismes com el Delphinium pictum, el Digitalis minor, el Teucrium asiaticum, la Scutellaria balearica i la Sibthorpia africana. Fauna: Conills, tórtores, coloms tudons i papamosques. entorn de la font de Penya Roja. Altres dades: Telèfons d’interès: oficina d’atenció al públic del parc natural de la península de Llevant C/ de l’Estel, 2. Artà. 971 83 68 28 (de dilluns a divendres, de les 8 a les 15 hores).
Descripció: Font de Penya Roja, brolla al bell mig del torrent a uns 50 metres d’altitud sobre el nivell de la mar. La calç que conté l’aigua emanada de la surgència precipita en forma de carbonat càlcic sobre les roques, i els vegetals que l’aigua troba el seu camí hi quedan inscrustats. Els voltants de la font són d’un interès botanic destacable ja que es poden contemplar plantas endèmiques com la didalera i la brutònica. La font proporciona aigua durant tot l’any al refugi de s’Arenelet.
L’itinerari de la font és un passeig molt còmode que ens endinsa al cor de les muntanyes del parc natural de la península de Llevant seguint el curs del torrent de Penya Roja. El torrent i el camí s’entrellacen fins a nou vegades oferint a cada volta un paisatge sorprenent. Val la pena conèixer l’esplendorós arboçar i el fràgil Reserva de refugis: 971 82 92 19 (de dilluns a divendres, de les 8 a les 10 hores).
28
Parc natural Péninsula de Llevant
Distancia: 2 km. - 30 minutos Inicio: área de acampada de s’Arenalet des Verger Fin: font de la Penya Roja Medio recomendado: a pie Tipo de ruta: lineal Lugares de interés: torrente de la Penya Roja, rotlos de sitja, cavidades de Ses cuines y fuente de la Penya Roja. Flora: higueras, pinos, madroños y los endemismos como el Delphinium pictum, el digitalis minor, el teucrium asiaticum, la Scutellaria balearica y la Sibthorpia africana. Fauna: conejos, tórtolas, palomas torcaces y papamoscas.
Reserva de refugios 971 - 82 92 19 (de lunes a viernes de 8 a 10 horas). Refugios: casa de s’Arenalet
más
Font de la Penya R oja
allorca
®
Descripción: La Fon de Penya Roja nace dentro del torrente, a unos 50 metros de altura sobre el nivel del mar. El calcio que contiene su agua queda precipitado como carbonato calcico sobre las rocas y los vegetales que el agua encuentra en su recorrido quedan incrustados de cal. Sus cercanías son de un interés botánico destacable, pudiendo encontar plantas endémicas como la “didalera y la brutónica”. La fuente proporciona agua durante todo el año al refugio de s’Arenalet. El recorrido hasta la fuente es un paseo muy cómodo que nos adentra en el corazón de las montañas del parque natural de la península de Levante, siguiend e curso del torrente de Penya Roja. El torrente y el camino se entrecruzan hasta en nueve veces, ofreciendo cada recodo paisajes sorprendentes. Vale la pena conocer el esplendoroso madroñal y el delicado entorno de la fuente de Penya Roja. Otros datos: Teléfonos de interés: oficina de atención al público del parque natural de la Península de Llevant C/ Estel, nº 2. Artà. 971 - 83 68 28 (de lunes a viernes de 8 a 15 horas).
29
Excursiones - Ausfluge
30
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es
La Font de Penya Roja 0,91 Km 15 Minuten (nur gegangen) Schwierigkeitsgrad Niedrig Naturpark Península de Llevant Anfang: Zeltplatz S’Arenalet des Verger Ende: Font de Penya Roja Empfohlenes Transportmittel: zu Fuß Art der Route: geradlinig Interessante Orte: Wildbach von Penya Roja, Rotlos de sitja, Höhlen Ses cuines und Quelle von Penya Roja.
Flora: Feigenbäume, Kiefern, Erdbeerbäume und endemische Pflanzen wie Delphinium pictum, Digitalis minor, Teucrium asiaticum, Scutellaria balearica und Sibthorpia africana. Fauna: Kaninchen, Turteltaube, Ringeltaube und Fliegenschnäpper. Sonstiges: Kontakttelefon: Besucherzentrum des Naturpark Península de Llevant, Adresse C/ Estel, nº 2, Artà, Telefon 971 - 83 68 28 (Montag bis Freitag von 8 bis 15 Uhr). Reservierung von Schutzhütten Telefon 971 - 82 92 19 (Montag bis Freitag von 8 bis 10 Uhr). Schutzhütten: Hütte S’Arenalet
La Font de Penya Roja 0,91 Km 15 minutes (only gone) Difficulty Low Península de Llevant Natural Park Start: Arenalet des Verger Campground Finish: font de la Penya Roja Advice: on foot Type of route: linear Places of interest: Penya Roja stream, rotlos de sitja, cavities of Ses cuines and Penya Roja fountain Flora: fig trees, pine trees, strawberry trees and endemisms such as Delphinium pictum, Digitalis minor, Teucrium asiaticum, Scutellaria balearica and Sibthorpia africana
Fauna: rabbits, turtle doves, wood pigeons and marsh warblers Other info: Telephone numbers of interest: Park information office for the Península de Llevant Natural Park C/ Estel, nº 2. Artà: 971 - 83 68 28 (Monday to Friday from 8.00 am to 3.00 pm) Mountain lodge reservations: 971 - 82 92 19 (Monday to Friday from 8.00 to 10.00 am) Mountain lodges: Casa de s’Arenalet
31
El Vidre Bufat El procés que s’utilitza per fabricar objectes de vidre a Mallorca de manera artesana és el que s’anomena la tècnica del bufat, els orígens del qual sembla que es remunten al 200 aC. El bufat consisteix a introduir un tub de ferro, la canya, en una quantitat de vidre fos i bufar per l’altre extrem. Per treballar el “globus” de vidre inflat es va donant voltes a la canya i estirant amb unes pinces la pasta de vidre fos. Quan la peça està aconseguida, amb un tallant es separa de la canya. Unes pinces i una canya de bufar són els únics instruments per la realització dels més diversos objectes de vidre Artesans del vidre Vidrieries Gordiola. Carretera Palma-Mancor, km 19. Algaida. Tot tipus de vidre bufat per a decoració. Hi ha museu i fábrica S.C.L. Menestralia. Carretera de Palma a Alcúdia, km 36. Campanet LaFiore. SA. Carretera de Valldemossa, km 11. S’Esglaieta Vidrierías Mayra Carrá. Carrer de Tiziano, 26. Palma.
32
Productes Típics
El Vidrio Soplado El proceso artesanal que se utiliza para fabricar objetos de vidrio en Mallorca, o al menos el más extendido, es el de soplado, cuyos orígenes se remontan al siglo II a.C.
Productos Típicos
El proceso de soplado consiste en introducir un tubo de hierro -la canya- en una cantidad de vidrio fundido. A continuación, se sopla por el extremo opuesto y se hincha el vidrio como si fuera un globo. Para trabajar ese “globo” se le va dando vueltas al tubo y con unas pinzas se estira la materia fundida y se le da diversas formas. Cuando la pieza está conseguida, se separa del tubo con el tallant. Unas pinzas y una caña de soplar son los únicos instrumentos para la realización de los más diversos objetos de vidrio Artesanos del vidrio Vidrieries Gordiola. Carretera Palma a Mancor, km19. Algaida: Todo tipo de vidrio soplado para decoración. Se visita el museo y la fábrica S.C.L. Menestralia. Carretera de Palma a Alcúdia, km 36. Campanet LaFiore. SA. Carretera de Valldemossa, km 11. s’Esglaieta Vidrierías Mayra Carrá. C/ de Tiziano, 26. Palma.
33
Glasbläserei Der Ursprung der Glasbläserei kann bis in das 2. Jh. v.Chr. zurückverfolgt werden. Man verwendete Sand- oder Tonformen, in die das flüssige Glas gegossen wurde. Bei der Glasbläserei wird ein Rohr “canya” genannt, in eine Masse geschmolzenen Glases eingeführt. Über das andere Ende des Rohres wird Luft eingeblasen, wobei sich ein Ballon bildet. Zur Bearbeitung dieses “Ballons” wird das Rohr gedreht, man zieht mit einer Zange das weiche Material und gibt ihm verschiedene Formen. Zuletzt wird es mit einem scharfen Messer dem “tallant” vom Rohr getrennt. Eine Zange und eine Glasbläserpfeife sind die einzigen Instrumente bei der Herstellung von Glasartikeln Glasbläser Vidrieries Gordiola. Carretera Palma a Mancor, km19. Algaida: Alle Arten von dekorativem Glas. Man kann das Museum und die Fabrik besuchen S.C.L.Menestralia. Carretera Palma - Alcúida, km36. Campanet LaFiore. SA. Carretera de Valldemossa, km 11. s’Esglaieta Vidrierías Mayra Carrá. Carrer de Tiziano, 26. Palma.
34
Typische Produkte
Glass Blowing The process used in Majorca to make handcrafted glass objects, or at least the most common process, is glass blowing, the origins of which date back to the second century.
Local Produce
Up until then, glass artefacts were fashioned by using sand or clay moulds in which the molten glass was poured. The process of glass blowing consists of placing an iron tube into a mass of molten glass, and then blowing down the tube, inflating the glass as though it were a balloon. To give shape to this “balloon”, it is revolved on the tube while the molten material is pulled into shape with tongs. Tongs and a blowpipe the only tools for making the most varied glass objects. When the piece has been given the required form, it is separated from the tube with a blade. Master Glass blowers Vidrieries Gordiola. Carretera Palma a Manacor, km 19. Algaida: all kinds of blown glass as ornaments. One can visit the museum as well as the workshop S.C.L.Menestralia. Carretera de Palma a Alcúdia, km 36. Campanet LaFiore. SA. Carretera de Valldemossa, km 11. s’Esglaieta Vidrierías Mayra Carrá. C/ de Tiziano, 26. Palma.
35
Gastronomia
36
t n e x i u r C a l l e c r Po amb Frit
Porcella Cruixent amb Frit El prestigiós cuiner mallorquí Benet Vicens ens rep en el seu restaurant “Bens d’Avall “, un establiment situat en un entorn privilegiat de Mallorca, entre les poblacions de Sóller i Deià i al costat de la mar. Especialitzat en cuina feta a base d’ingredients autòctons, Vicens ens ha preparat un plat típic de la gastronomia mallorquina: porcella confitada amb guarnició de verdures i cap. No es perdin detall de la seva preparació i bon profit. Ingredients: 1 porcella de 3-4 kg. Sal, pebre, cardamomo, macís, escorça de taronja. Salsa: suc de daurar els ossos i banyar-los amb la cocció del cap Cap: coure en 2 l. d’aigua, 1 porro, 1 pastanaga, Moraduix, llorer i pebre negre en gra. Tallar la porcella en 4 peces i envasar al buit juntament amb els aromàtics. Coure a forn de vapor o bany maria 24 h. a 65 º. En acabar la cocció treure de la borsa per recuperar els sucs i seguidament desossar. Preparació: Frit: recuperar la carn del cap (galta, papada, llengua...) i talleu-la a brunoise. Saltejar amb all i llorer fins daurar, en la mateixa paella saltejar també en brunoise 2 cullerades de pebre vermell, 2 de carbassí, 2 de ceba tendra i en temporada afegir carxofes, tirabeques, bolets, etc... saltejar sempre en oli d’oliva amb all i llorer. Afegir patates tallades fines “paja” que haurem picat en oli, una punta de pebre coent i 1 cullerada sopera de fonoll fresc picat. Ajuntar tots els ingredients i confitar 20 min. En una greixonera al forn a 140 º amb la tapa posada. En l’últim moment marcar la porcella en una paella amb la pell cap avall fins a daurar-la i deixar-la cruixent. Servir sobre el Frit i la salsa al voltant, per donar un toc d’acidesa afegir una línia de confitura de taronja amarga. Bon profit !! Benet Vicens
37
Gastronomía El prestigioso cocinero mallorquín Benet Vicens nos recibe en su restaurante “Bens d’Avall”, un establecimiento situado en un entorno privilegiado de Mallorca, entre las
poblaciones de Sóller y Deià y al borde del mar. Especializado en cocina hecha a base de ingredientes autóctonos. Vicens nos ha preparado un plato típico de la gastronomía
Lechona crujiente con “ropa vieja de su cabeza”. Preparación: Cortar la lechona en 4 piezas y envasar al vacio junto con los aromáticos. Cocer en horno de vapor o baño maría 24 h. a 65º. Al terminar la cocción sacar de la bolsa para recuperar los jugos y seguidamente deshuesarla. Ropa vieja: recuperar la carne de la cabeza (carrilleras, papada, lengua…) y cortarla en brunoise. Saltear con ajo y laurel hasta dorar, en la misma sartén saltear también en brunoise 2 cuchararas de pimiento rojo, 2 de calabacín, 2 de cebolleta y en temporada añadir alcachofas, tirabeques, setas, etc…saltear siempre en aceite de oliva con ajo y laurel. Añadir patatas cortadas finas “paja” que habremos pochado en aceite, una punta de guindilla y 1 cucharada sopera de hinojo fresco picado. Juntar todos los ingredientes y confitar 20 min. En una cocotte en el horno a 140º con la tapa puesta. En el último momento marcar la lechona en una sartén con la piel hacia abajo hasta dorar y dejarla crujiente. Servir sobre la ropa vieja y la salsa alrededor, para dar un toque de acidez añadir una línea de mermelada de naranja amarga. Bon profit. Benet Vicens
mallorquina: lechona confitada con guarnición de verduras y cabeza. No se pierdan detalle de su preparación y buen provecho. Ingredientes: 1 lechona de 3-4 kg. Sal, pimienta, cardamomo, macis, corteza de naranja. Salsa: jugo de dorar los huesos y bañarlos con la cocción de la cabeza. Cabeza: cocer en 2 l. de agua, 1 puerro, 1 zanahoria, orégano fresco, laurel y pimienta negra en grano.
Gastronomy - Gastronomie Crispy suckling pig with a vegetable garnish and head. Ingredients: 1 suckling pig (3-4 kg) Salt, pepper, cardamom, mace and orange peel. Fry the bones to release their juices and then soak them in the juices from the head until golden. Head: Boil in 2 litres of water with 1 leek, 1 carrot, fresh oregano, bay leaf and whole black peppercorns. Preparation: Cut the suckling pig into four pieces and vacuum pack it together with the herbs. Cook it in a steam oven or bain-marie for 24 hours at 65ºC. Once complete, take the meat out of the bag, recover the juices and de-bone it straight away. Garnish: gather the head meat (jowls, cheeks, tongue…) and slice it into Bruinoise. Season with garlic and bay leaf until golden. In the same pan, season with bruinoise vegetables: 2 tablespoons red pepper, 2 tbsp courgette, 2 tbsp spring onion and when in season, add artichokes, sugar snap peas, mushrooms, etc. Always fry with olive oil with garlic and bay leaf. Add finely chopped potatoes that have been poached in oil, a piece of chilli and 1 tbsp of freshly chopped fennel.Add all the ingredients together and leave for 20 mins. in a casserole dish with the lid on in the oven at 140º. At the last minute, set the suckling pig in a frying pan, skin side down, until golden and crispy. Serve on the garnish with the sauce on the side. For a touch of acidity, add a line of bitter orange marmalade. Bon profit, Benet Vicens Knuspriges Spanferkel mit Gemüsegarnierung und Kopffleisch Zutaten: 1 Spanferkel (3-4 kg) Salz, Pfeffer, Kardamom, Muskatblüte und Orangenschale Soße: aus dem Jus der gekochten Knochen und dem Bratensaft des Kopfes. Kopf: in 2 Liter Wasser mit 1 Stange Lauch, 1 Karotte, frischem Oregano, Lorbeer und schwarzen Pfefferkörnern kochen lassen. Zebereitung: Das Spanferkel in 4 Teile schneiden und mit den Gewürzen luftdicht in Folie einpacken. Im Dampfbackofen oder im Wasserbad 24 Stunden lang bei 65º garen. Danach aus der Verpackung nehmen, den Saft abgießen und umgehend entbeinen. Garnierung: das Kopffleisch (Kinnbacken, Backen, Zunge) von den Knochen abtrennen und in kleine Würfel schneiden. Anschließend mit Knoblauch und Lorbeer goldgelb anbraten und in der gleichen Pfanne zwei Esslöffel rote, klein gewürfelte Paprika sowie 2 Esslöffel Zucchini, 2 Esslöffel Samenzwiebeln und je nach Saison Artischocken, Erbsen oder Pilze in Olivenöl mit Knoblauch und Lorbeer anbraten. Fein geschnittene Kartoffeln in Öl pochieren. Dann mit einer kleinen Chilischote und einem Esslöffel fein gehacktem frischem Fenchel vermengen. Alle Zutaten 20 Minuten lang bei 140º bedeckt in einem Schmortopf im Ofen garen lassen. Zuletzt das Spanferkel mit der Haut nach unten in eine Pfanne legen und sautieren, bis die Kruste goldgelb und knusprig wird. Auf der Gemüsebeilage servieren und Bratensoße hinzugeben. Ein Klecks Orangenmarmelade verleiht dem Gericht eine feine bittere Note. Bon profit, Benet Vicens
Bunyola – Orient – Alaró - Sineu 40
Cicloruta: BUNYOLA, ORIENT, ALARó, SINEU
Oci i esport
Ruta: Pont d’Inca – Bunyola – Coll d’Honor – Orient – Alaró – Tofla – Lloseta – Inca - Sineu Costitx Sencelles – Santa María – Pont d’Inca. Kms: 92,170 Dificultad Media Puntos de interés: De gran interés la subida desde Bunyola hacia Orient por el Coll d’Honor ( 554 metros), el valle de Oriente y el descenso hacia Alaró. Recomendable la visita a Bunyola, Orient, Alaró y Sineu, así como el mercado de Santa María (domingo) Descripción: Salimos del Pont d’Inca, a 5 kms del centro de Palma, por la calle Cabana, girando a la izquierda por la MA-2031, MA2032 y MA-2020 hasta Bunyola. Desde aquí, tomamos la PM210, carretera sinuosa que discurre entre una densa vegetación mediterránea, con predominio de encinas y los pinos.
Después de coronar el Coll d’Honor nos dirigiremos por un amplio valle hacia Orient, lugar de obligada parada. Desde allí iniciamos un rápido y precioso descenso hacia Alaró, con la Serra de Alfabia a la izquierda y el Puig d’Alaró a nuestra derecha, en cuyo alto se encuentra el castillo del mismo nombre. Sin entrar en el pueblo, tomamos la MA-2110 dirección Lloseta. Después de superar la pequeña dificultad de Tofla, pasamos el pueblo y seguimos en dirección a Inca. Desde allí tenemos dos opciones: la MA-3240, bastante transitada, o bien optar por salir por la MA-3440 dirección Santa Margalida y, a unos 500 metros, desviarnos para enlazar con el Camí Vell de Muro, más tranquilo y con un trayecto mucho más bonito.
Seguiremos en dirección a Llubí, pero giramos a la derecha para ir hasta Sineu. Allí podremos reponer fuerzas en el bar de “La Voltadora” donde, si lo deseamos, podremos emular a los grandes campeones de ciclismo en pista de Baleares. Salimos de Sineu por la MA3141 hacia Palma, girando a unos 4 kms. en dirección a Costitx, por el Camí des Rafelet. Desde allí, por la MA-3121 y MA-3020 pasaremos primero por Sencelles y luego por Santa María. Desde esta última localidad, ya por la concurrida MA-13 nos dirigimos en suave descenso hacia el lugar de partida. http://www.openrunner.com/ index.php?id=12231
41
Cicloruta: BUNYOLA, ORIENT, ALARó, SINEU
RUTA: Pont d’Inca – Bunyola – Coll d’Honor – Orient – Alaró – Tofla – Lloseta – Inca - Sineu - Costitx Sencelles – Santa María – Pont d’Inca. Descripción: Sortim del Pont d’Inca, a 5 kms del centre de Palma, pel carrer Cabana, girant a l’esquerra per la MA-2031, MA-2032 i MA-2020 fins a Bunyola. Des d’aquí, prenem la PM-210, carretera sinuosa que discorre entre una densa vegetació mediterrània, amb predomini d’alzines i pins. Després de coronar el Coll d’Honor ens dirigirem per una amplia vall cap a Orient, lloc d’obligada parada. Des d’allí iniciem un ràpid i preciós descens cap a Alaró, amb la Serra de Alfabia a l’esquerra i el Puig d’Alaró a la nostra dreta, on al cim es troba el castell del mateix nom. Sense entrar al poble, prenem la MA-2110 direcció Lloseta. Després de superar la petita dificultat de Tofla, passem el poble i seguim en direcció a Inca.
42
Des d’allà tenim dues opcions: la MA-3240, bastant transitada, o bé optar per sortir per la MA-3440 direcció Santa Margalida i, a uns 500 m, desviar per enllaçar amb el Camí Vell de Muro, més tranquil i amb un trajecte molt més bonic. Seguirem en direcció a Llubí, però girem a la dreta per anar fins a Sineu. Allà podrem reposar forces en el bar de “La Voltadora” on, si ho desitgem, podrem emular als grans campions de ciclisme en pista de Balears. Sortim de Sineu per la MA3141 cap a Palma, girant a uns 4 kms. en direcció a Costitx, pel Camí des Rafelet. Des d’allà, per la MA-3121 i MA-3020 passarem primer per Sencelles i després per Santa Maria. Des d’aquesta darrera localitat, ja per la concorreguda MA-13 ens dirigim en suau descens cap al lloc de partida.
Kms: 92,170 Dificultat : Mitja Punts d’interès: De gran interès la pujada des de Bunyola cap a Orient pel Coll d’Honor (554 m), la vall d’Orient i el descens cap a Alaró. Recomanable la visita a Bunyola, Orient, Alaró i Sineu, així com el mercat de Santa Maria (diumenge)
info@masmallorca.es_www.masmallorca.es
Fahrradtouren
BUNYOLA. ORIENT, ALARÓ, SINEU
ROUTE: Pont d’Inca – Bunyola – Coll d’Honor – Orient – Alaró – Tofla – Lloseta – Inca - Sineu – Costitx Sencelles – Santa María – Pont d’Inca. Gesamtstrecke: 92,170 kms. chwierigkeitsgrad: Ein Halb Beschreibung
Sehenswerte Orte: Der Aufstieg von Bunyola nach Orient über den Coll d’Honor (554 m) sowie das Tal von Orient und der Abstieg nach Alaró. Bunyola, Orient, Alaró y Sineu und der Markt von Santa María (sonntags)
Wir starten vom Dorf Pont d’Inca, das 5 km entfernt vom Stadtzentrum von Palma liegt. Auf der Straße Cabana biegen wir nach links auf die MA-2031 ab und fahren dann auf der MA-2032 und der MA-2020 nach Bunyola. Von hier aus begeben wir uns auf die kurvige Landstraße PR-210, die sich durch einen mediterranen Wald schlängelt, der vor allem aus Steineichen und Pinien besteht. Nach Überwindung des Coll d’Honor nehmen wir Kurs auf ein weitläufiges Tal, das nach Orient führt. An diesem Ort sollten wir unbedingt Halt machen. Anschließend beginnen wir mit der gleichermaßen rasanten und bezaubernden Abfahrt nach Alaró. Links ist die Serra de Alfabia zu sehen und rechts haben wir Ausblick auf Puig d’Alaró. Auf Höhe des Dorfes befindet sich das gleichnamige Schloss. Wir fahren an dem Dorf vorbei und weiter auf der MA-2210 in Richtung Lloseta. Nachdem wir die kleine Herausforderung bei Tofla gemeistert haben, durchfahren wir das Dorf und es geht weiter nach Inca. Hier bieten sich zwei Alternativen: entweder die ziemlich stark befahrene Straße MA-3240 oder die MA-3440 in Richtung Santa Margalida, wo wir nach 500 m abbiegen müssen, um auf den erheblich ruhigeren und malerischen Weg Camí Vell de Muro zu gelangen. Nun fahren wir in Richtung Llubí weiter, biegen dann aber rechts ab, um nach Sineu zu kommen. Dort können wir uns in der Bar „La Voltadora“ stärken und je nach Lust und Laune den Radsport-Ikonen auf der Pista de Baleares nacheifern. Wir verlassen Sineu über die MA-3141 in Richtung Palma und biegen nach 4 km auf den Weg Camí des Rafelet ab, der nach Costitx führt. Nun nehmen wir die MA-3121 und anschließend die MA3020. Diese Landstraßen führen uns zuerst nach Sencelles und schließlich nach Santa María.
43
más
allorca
®
Cycle tourism R outes BUNYOLA. ORIENT, ALARÓ, SINEU
ROUTE: Pont d’Inca – Bunyola – Coll d’Honor – Orient – Alaró – Tofla – Lloseta – Inca Sineu – Costitx – Sencelles Santa María – Pont d’Inca.
Length: 92,170 kms. Difficulty: moderate Points of interest: Incline from Bunyola to Orient via the Coll d’Honor (peak, 554m), the Oriente valley and a descent to Alaró. Bunyola, Orient, Alaró and Sineu, as well as the Santa María market on a Sunday. DESCRIPTION: We depart from Pont d’Inca, 5 km from the centre of Palma, along Cabana street and turning left along the MA-2031, MA-2032 and MA-2020 to Bunyola. From here, we take the PM-210, a windy road that leads through a dense stretch of Mediterranean vegetation, primarily Holm oaks and pines. After reaching the top of Coll d’Honor, we set off through a wide valley towards Orient. This village is an unmissable stop. From here, we begin a rapid and beautiful descent towards Alaró, with the Serra de Alfabia on the left and the Puig d’Alaró on our right, at the top of which there is a castle of the same name. Without entering the village, we take the
44
MA-2110 in the direction of Lloseta. After overcoming the slightly difficult stretch at Tofla, we pass the village and continue in the direction of Inca. From here, we have two options: the MA-3240, quite well travelled, or head along the MA3440 towards Santa Margalida and, after about 500 metres, cut off to join the Camí Vell de Muro, a quieter route through far prettier surroundings. We continue in the direction of Llubí, but take the right and keep on until Sineu.
There we can rest a while and regain our strength in the “La Voltadora” bar where, if we so desire, we can copy the great cyclist champions on the Balearic Island circuit. We leave Sineu along the MA-3141 towards Palma, turning after 4 km or so towards Costitx, along the Camí des Rafelet walking route. From here, following the MA-3121 and MA-3030 we will pass Sencelles first and then Santa María. After Santa María, albeit along the busy MA-13, we begin a gentle descent towards the starting point
Escapate de la crisis con Ryanair y Mรกs Mallorca
Regalamos un viaje para dos personas de ida y vuelta a Birminghan, U.K. Entra en www.masmallorca.es y participa!!
masmallorca.es
Publica tu anuncio aquĂ y lo verĂĄn miles de personas
masmallorca.es
Decoraciones y Pinturas para Exteriores y Interiores T. 971 546 127 M. 617 655 890 www.tbartkam.com