Más Mallorca - Mallorca's Magazine - Mallorca Magazin by +Mallorca

más

# 25 - III Edition 2009 - 1,80€

allorca

Ca los Camps Balears: “Mestres de Llançament” Bodegues Macià Batle Or de Mallorca Festivals de Música 3 Itineraris Planícia Cicloruta: Port de Valldemossa MTB: Ruta dels Miradors Cranca Mediterrànea - Orquídea de Prat

masmallorca.esmasmallorca.es

Ana Laan Casal Solleric Passeig del Born, 27 Dimecres 10 de juny

CORPUS A PALMA 2009. Festes de Primavera: Cicle de Concerts Juan de la Rubia, orgue El virtuosisme en la música per a orgue Església de Sant Francesc Dimecres 3 de juny

Coral Juvenil Federativa de Palma i Orfeó Mayurqa Claustre de Sant Francesc Plaça de Sant Francesc Dijous 4 de juny

Jingxian Xie Antic quarter d’Intendència Dijous 11 de juny

Miranda Jazz Quintet Fundació Bartomeu March Divendres 12 de juny

Xavier Larson, saxo Ramón López, piano Pati de Cal Marqués de la Torre (Col·legi Oficial d’Arquitectes) Divendres 5 de juny

Duo Cassadó Claustre de l’antic convent de Santa Margalida Dissabte 6 de juny

Camerata Sa Nostra Claustre de Montision Diumenge 7 de juny

Banda Municipal de Música de Palma Can Berga Dissabte 13 de juny

Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” Pati del Palau de l’Almudaina Diumenge 14 de juny

CINEMA AL MUNICIPAL EL DOCUMENTAL DEL MES Rembrandt’s j’accuse (Conspiració i assassinat a La Ronda de Nit) de Peter Greenaway, Països Baixos, 2008, 90’ Versió original en anglès, subtitulada en català

Tots els concerts són gratuïts. Per als concerts dels dies 5, 6, 7, 11, 12, 13 i 14 de juny és necessari recollir invitacions. Concerts dels dies 3, 4 i 10 de juny són d’entrada lliure. Recollida d’invitacions: - Anticipadament: Punt d’Informació del Centre Històric de l’Ajuntament de Palma Carrer de l’Almudaina, 9 De 9 a 14 h, de dilluns a divendres Oficina d’Informació Turística Casal Solleric Passeig des Born, 27 Tel. 971 729 634 de 9 a 20 h, de dilluns a diumenge. - Abans del concert: a partir de les 20 h, a l’entrada del recinte.

CIRC BOUFON & GOP Angell (Acrobàcia, humor i música) Parc de la Mar Des del 3 de juny De dimecres a divendres a les 20,30 Dissabtes a les 18h i 21h - Diumenges a les 18h Tiquets al Servicaixa o a taquilla a la mateixa carpa des de les 17.00 fins les 20.30

Dies 2 i 16 a les 20,30 Espectacle gratuït Cicle CLÀSSICS DELS 70 Las dos inglesas y el amor de François Truffaut, França (1971)

Dimarts 9 a les 20,30 Fraude d’Orson Wells, França/Iran/Alemanya (1973) Dimarts 23 a les 20,30 Recuerda mi nombre d’Alan Rudolph, EUA (1978) Dimarts 30 a les 20,30 - Espectacle gratuït

CONCERTS AL CARRER DE LA BANDA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PALMA S’HORT DEL REI - Dies 2, 4, 9 i 11 a les 19h PARC DE SES ESTACIONS Dies 16, 18, 23 i 25 a les 19h MÚSICA PER PALMA Ses Voltes Ball de bot: Balls i Tonades de Mallorca Diumenge 7 a les 11h Dunia’s Jazz Diumenge 14 a les 12h Federació de Corals de les Illes Balears: Trobada de corals infantils i juvenils Diumenge 21 a les 12h - Espectacles gratuïts Teatre Municipal Xesc Forteza Unió Musical Nostra Terra Dissabte 6 a les 18h - Espectacle gratuït

#25

_Edita: Revista Más Mallorca SLNE _CIF: B57547317 Carrer d’en Melià 44 - 07620 Llucmajor - Mallorca - Balears _Tel.: 971 669 551_Mòbil.: 658 030 133_Fax: 971 575 211 _Director creatiu: Jaume Estévez _info@masmallorca.es _Directora d’art: Maria Victoria Sintes _maria@masmallorca.es _Administració: Gestoria Antich _Col·laboren: Marga Albertí - Sinto Sanz - Es Xaragall - Xmtb.es Pere Vicens - Xisco Lladó - Xisco Munar - Isabel Cerdà Franscisca Adrover - Antoni Motoso - Carlos Pons _Traduccions: Judith Kraus - Rachel Spencer Depòsit Legal: P.M. 3158/2006

masmallorca.es

Hello, Summer has arrived and here at ‘Más Mallorca’ we want you to get the most out of our island. In this issue, we recommend lovers of the open air to visit Cala des Camps and the beautiful Planícia country estate. Not forgetting, of course, our cyclotourism routes: the 5 Viewpoint Route and Valldemossa Port. In our tour of the past, we resurrect the mythical Mallorcan slingers and describe the traditional lime ovens. Our interview section features Ramon Servalls, president of the Balearic Wine-Producers Association, and we give details on the packed calendar of summer concerts. The European Spider Crab and the Wild Orchid are our choices for this month’s Fauna and Flora. Happy reading... and happy summer!

Hallo, Der Sommer ist da und wir von ‘Más Mallorca’ möchten, dass Sie die Insel in vollen Zügen genießen! In dieser Ausgabe empfehlen wir Naturliebhabern, die Bucht Cala des Camps und das wunderschöne Landhaus Planícia zu besuchen. Natürlich schlagen wir Ihnen auch diesmal wieder eine Radtour vor: die Route der 5 Aussichtspunkte und den Hafen von Valdemossa. Auf unserer Reise in die Vergangenheit stellen wir Ihnen die sagenumwobenen mallorquinischen Honderos vor und erzählen von den traditionellen Kalköfen. Das Interview widmen wir Ramon Servalls, dem Vorstand des Weinkellerei-Verbands der Balearen. Außerdem geben wir einen kleinen Vorgeschmack auf den ereignisreichen Konzertkalender im Sommer. In unserem Teil über die Tier- und Pﬂanzenwelt Mallorcas erfahren Sie mehr über die mediterrane Seespinne und die Wiesenorchidee. Viel Spaß beim Lesen und einen schönen Sommer!

Hola, L’estiu ja és aquí i a ‘Más Mallorca’ volem que gaudeixis de l’illa. En aquesta edició recomanem als amants de l’aire lliure visitar Caló des Camps i la bella ﬁnca de Planícia. Sense oblidar les nostres propostes cicloturistes: la Ruta dels 5 Miradors i el Port de Valldemossa. A la nostra volta al passat recuperem els mítics foners mallorquins i parlem sobre els tradicionals forns de calç. Dediquem l’entrevista a Ramon Servalls, president de l’Associació de Bodeguers de les Balears, i anticipem l’ajustat calendari de concerts de estiu. La Cranca Mediterrània i l’Orquídia de Prat són les nostres propostes a Fauna i Flora. Feliç lectura... i feliç estiu!

Index pag.

16 42 46

Hola, El verano ya está aquí y con ‘Más Mallorca’ queremos que disfrutes de la isla. En esta edición recomendamos a los amantes del aire libre visitar Caló des Camps, conocer la Cova des Pas de Vallgornera y la bella ﬁnca de Planícia. Sin olvidar nuestras propuestas cicloturistas: la Ruta de los 5 Miradores y el Port de Valldemossa. En nuestra vuelta al pasado recuperamos a los míticos honderos mallorquines y hablamos sobre los tradicionales hornos de cal. Dedicamos la entrevista a Ramon Servalls, presidente de la Asociación de Bodegueros de Baleares, y anticipamos el apretado calendario de conciertos del verano. La Cranca mediterránea y la orquídea de Prat son nuestras propuestas en Fauna y Flora. Feliz lectura... y feliz verano!

mercats, fires i festes markets and fairs / märkte und messen mercats setmanals:

juny

Dilluns / lunes

1 Al 26 De juliol - AnDrAtx:

caimari, calvià, lloret de Vistalegre, manacor, mancor de la Vall, montuïri. Palma: plaça major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer).

“myth of chilDhooD mito De lA niÑeZ” lugar: ccA Kunsthalle

4 - Deià: DiVenDres / Viernes

Alcúdia, s’Alqueria blanca s’Arenal, Artà, campanet, Galatzó, llubí, Pina (Algaida), Porreres, Portocolom (felanitx), santa margalida. Palma: can Pastilla, Pere Garau, santa catalina.

Algaida, binissalem, can Picafort, inca, llucmajor, maria de la salut, es Pont d’inca (marratxí), son carrió, (sant llorenç des cardassar), son ferrer (calvià), son servera. Palma: plaça major (mercat d’artesans), la Vileta.

Dimecres / miÉrcoles

DissAbte / sÁbADo

Andratx (els no festius), sa cabana (marratxí), capdepera, colònia de sant jordi, llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), santanyí, selva, sencelles, sineu, Vilafranca. Palma: s’Arenal, es coll d’en rabassa, son roca.

Alaró, badia Gran (llucmajor), búger, bunyola, cala rajada (capdepera), campos, costitx, esporles, s’horta (felanitx), lloseta, magaluf (calvià), manacor, Portocolom (felanitx), santa eugènia, santa margalida, santanyí, sóller. Palma: baratillo (avingudes), Pere Garau, santa catalina, son ferriol, plaça major.

DimArts / mArtes

Dijous / jueVes s’Arenal (llucmajor), Ariany, calonge (santanyí), campos, consell, inca, Pòrtol, ses salines, sant joan, sant llorenç des cardassar. Palma: can Pastilla, Pere Garau, santa catalina.

xxxi festiVAl internAcionAl De musicA De Deià 2009 obras de rossini, haendel, Gounod y liszt

5 Al 3 D’AGost - PAlmA: exPosición: “reGistros De lA simetrÍA brAZAmiAnA” lugar: GAlerÍA AtAlAyA

risKAl c/ son serra Parera, nº 3, 07010 Palma

5 - cAs concos (felAnitx): exPosición: Axel Kentsch Garaje del Arte, frente a la iglesia 6 i 7 - llosetA: firA De lA sAbAtA

7 biniAli (sencelles): jocs tÍPics mAllorQuins

11 - Deià: DiumenGe /DominGo Alcúdia, consell, felanitx, inca, llucmajor, muro, sa Pobla, Pollença, Portocristo, santa maria, Valldemossa.

xxxi festiVAl internAcionAl De musicA De Deià 2009 rosa mateu, soprano Anna ferrer, piano “la cancion española”

Agenda / Diary / Veranstaltungskalender 12 - cas concos (felanitx): Concierto de percusión de Armando Lorente Garaje del Arte, Frente a la iglesia

16 - porto colom:

28 - MANACOR:

fira marinera

25 - manacor:

II FIRA DE CALA ANGUILA, CALA MENDIA I S’ESTANY D’EN MAS

x fira noctura de sant jaume

29 - PALMA:

13 i 14 - son servera: fira de sant joan

26 - ariany: vi fira nocturna

13 i 14 - selva: fira de ses herbes

20 - PALMA: Agricultura, paisaje y patrimonio: Sa Casa Pagesa. Visita a la localitat d’Esporles – 971 719531

Agost

Agricultura, paisaje y patrimonio: Visita per la Palma Baixa i Alta: Forn de la Glòria i de la Pelleteria 971 719531

8 - sant llorenç: xiii fira nocturna a s’estació

8 - can picafort: 25 - deià: XXXI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MUSICA DE DEIÀ 2009 Ensemble “La Cuarentena” Sergio Bustos, Leo Juanes, Alfredo Oyaguez Montero,

iii fira noctura d’agricultura ecològica

14 - son macià: xxv fira nocturna

14 - maria de la salut:

Juliol

v fira nocturna d’oficis tradicionals de la pagesia

10 - porto cristo:

15 - s’illot:

fira nocturna i artesana

iii fira nocturna

11 al 15 - cala bona:

22 - consell:

fira artesanal

fira nocturna artesanal

12 - Sa calobra:

23 - felanitx:

concierto en el torrent de pareis Concierto coral

fira de SANT AGUSTÍ

28 - MARIA DE LA SALUT: V FIRA NOCTURNA

LLOCS AMB ENCANT: CA LOS CAMPS, UN PORT PREHISTÒRIC

Cala dels Camps Vells rep diferents noms, Cala des Camps, Ca los Camps, Ca los Cans o Caló’s Cans. Es treballa amb la hipòtesi que el topònim originari fos Caló des Cans. Aquest talús està a 15 quilòmetres d’Artà, situat entre Punta de Calo’s Cans (mirador amb vistes panoràmiques excel·lents sobre Badia d’Alcúdia) i sa Cugassa, així com sota la mirada de l’Ermita de Betlem (construïda a 300 metres sobre el nivell de la mar) i sa Coassa (321 metres d’altitud). Aquest racó costaner resulta de la combinació de la desembocadura de Torrent dels Cocons (procedent del comellar homònim) i de l’erosió marina, que han donat lloc a una cala de duna fòssil en forma de ve. Aquesta platja verge bonica té una pendent de inclinació mitjana, còdols, un fons de pedres i la presència de tamarells propers a la vorera. També destaquen al seu talús la presència de diversos escars (varadors), així com un niu defensiu de metralladores de la Guerra Civil. A partir d’aquesta cala, la costa es mostra més pelada i molt retallada.

Aquest racó costaner bell s’hi troba a mig camí de la urbanització Betlem i Colònia de Sant Pere. En un bosc pròxim s’hi troba el jaciment prehistòric Talaoits de Can Pa amb Oli (“pa amb oli” fa referència a un plat de la gastronomia popular mallorquina, consistent en una llesca de pa pagès sobre el que es refrega un tomàtiga i se li afegeix oli). COM ARRIBAR-HI DES DE ARTÀ

S’haurà de dirigir al carrer de Santa Margalida, que als afores del municipi es converteix en la carretera Artà-Port d’Alcúdia (Ma-12). Continuarà per aquesta via fins a la cruïlla amb Ma-3331, en la qual torçarà a la dreta per incorporar-se a aquesta calçada. Seguirà per aquesta via en direcció a la urbanització Colònia de Sant Pere. Una vegada hagi superat aquest nucli costaner, girarà a l’esquerra pel tercer vial. Continuarà recte fins arribar a primera línia de costa, on torçarà a la dreta. Seguirà per aquest camí tallat fins que finalitzi. En aquest punt podrà estacionar el vehicle particular i podrà accedir a aquesta platja. Recorregut: 14,5 km. Temps: 18 minuts. Longitud de la platja: 100 metres

masmallorca.es

SITIOS CON ENCANTO: CA LOS CAMPS, UN PUERTO PREHISTÓRICO

Cala dels Camps Vells recibe diferentes nombres, Cala des Camps, Ca los Camps, Ca los Cans o Caló’s Cans. Se baraja la hipótesis que el topónimo primigenio fuese Caló des Cans (“calita de los perros”). Este talud está a 15 kilómetros de Artà, situada entre Punta de Calo’s Cans (mirador con vistas panorámicas excelentes sobre Badia d’Alcúdia) y sa Cugassa, así como bajo la mirada de la Ermita de Betlem (construida a 300 metros sobre el nivel del mar) y sa Coassa (321 metros de altitud). Este rincón costero resulta de la combinación de la desembocadura de Torrent dels Cocons (procedente del comellar homónimo) y de la erosión marina que han dado lugar a una ensenada de duna fósil en forma de uve. Esta hermosa playa virgen tiene una pendiente de mediana inclinación, cantos rodados, un fondo de piedras y la presencia de tamarindos próximos a la orilla. También destacan en su talud la presencia de diversos escars (varaderos), así como un nido defensivo de ametralladoras de la Guerra Civil. A partir de esta cala, la costa se muestra más pelada y muy recortada. Este bello rincón costero se encuen-

tra a medio camino de la urbanización Betlem y Colònia de Sant Pere. En un bosque próximo se halla el yacimiento prehistórico Talaoits de Can Pa amb Oli (“pan con aceite” hace referencia a un plato de la gastronomía popular mallorquina, consistente en una rebanada de pan de hogaza sobre la que se restriega un tomate y se le añade aceite). CÓMO LLEGAR DESDE ARTÀ

Se deberá dirigir a la calle Santa Margalida, que en las afueras del municipio se convierte en la carretera Artà-Port d’Alcúdia (Ma12). Continuará por esta vía hasta el cruce con Ma-3331, en el que torcerá a la derecha para incorporarse a esta calzada. Seguirá por esta vía en dirección a la urbanización Colònia de Sant Pere. Una vez haya superado este núcleo costero, girará a la izquierda por el tercer vial. Continuará recto hasta llegar a primera línea de costa, donde torcerá a la derecha. Seguirá por este camino cortado hasta que ﬁnalice. En este punto podrá estacionar el vehículo particular y acceder a esta playa. Recorrido: 14,5 km. Tiempo: 18 minutos. Longitud de la playa: 100 metros

PLACES OF SPECIAL INTEREST:

CA LOS CAMPS, A PREHISTORIC PORT

This coastal corner is the result of the mouth of the Torrent dels Cocons (which comes from the comellar with the same name) and the marine erosion which has formed a v-shaped sea inlet of fossil dune. This beautiful virgin beach has a quite gentle slope, pebbles, a stony ground and the presence of tamarisks next to the coastline. There are also some escars (dry docks) and a defense place from machine-gunning during the Civil War. From this cove on, the coast has less vegetation and becomes steeper. This beach is located between the village of Betlem and Colònia de Sant Pere. In a forest nearby, which you can reach walking on the

trail which is parallel to the coast and passing the possessió (rural ﬁnca) Son Mascaró toward west, you will ﬁnd the prehistoric Talaiots de Can Pa amb Oli (“bread with oil” is a typical majorcan dish made of a piece of bread with tomato on in and a bit of olive oil). HOW TO GET THERE FROM ARTÀ Start out from calle Santa Margalida which becomes carretera Artà-Port d’Alcúdia (Ma12) on the outskirts of the municipality. Follow this road until the junction of Ma-3331, where you have to turn right to go onto this road. Stay straight toward the village of Colònia de Sant Pere. Turn left onto calle Major de la Colònia. Pass the coastal village and then turn left onto the third street. Stay straight until you reach the coast, where you have to turn right. Follow this street until the end. Here you can look for parking and reach this beach.

Distance: 14,5 - km. Time: 18 minutes. - Length of the beach: 100 m.

REIZVOLLE ORTE:

CA LOS CAMPS,

EIN PRÄHISTORISCHER HAFEN Dieser Küstenﬂecken ist aus der Kombination der Mündung des Torrent dels Cocons (aus dem homellar gleichen Namens entstanden) und der Meereserosion entstanden, was zu einer Reede aus fossilierter Düne in „V“-Form geführt hat. Dieser wunderbare unberührte Strand hat wenig Neigung, Kiesel, einen steinigen Grund sowie Tamarisken in der Nähe des Ufers. Es fallen auch etliche escars (kleine Bootsschuppen) auf sowie eine Verteidigungsanlage aus dem Bürgerkrieg. Von dieser Bucht ab ist die Küste weniger bewachsen und sehr zerklüftet. Dieser schöne Küstenﬂecken ist auf halbem Wege zwischen der Urbanisation Betlem und Colònia de Sant Pere. Ein naher Wald birgt die prähistorische Anlage Talaiots de Can Pa am Oli („Brot mit Öl“, was sich auf ein populäres mallorquinisches Gericht bezieht, das aus einer Scheibe Brot besteht, auf dem eine Tomate zerdrückt und Olivenöl hinzugefügt wird). Strandlänge: 100 Meter

ANFAHRT AUS RICHTUNG ARTÀ Fahren Sie zur Calle Santa Margalida, die außerhalb des Ortes zur Landstraße Artà-Port d’Alcúdia wird (Ma-12). Fahren Sie diese bis zur Kreuzung mit Ma-331, in die Sie rechts einbiegen, um diese Straße zu nehmen. . Fahren Sie diese Straße weiter Richtung Urbanisation Colònia de Sant Pere. In der Ortschaft fahren Sie links in die dritte Straße. Fahren Sie geradeaus bis ans Wasser, wo Sie nach rechts biegen. Fahren Sie den Weg bis zum Ende. Hier können Sie Ihren Wagen parken und bis zum Strand laufen.

masmallorca.es

Les Balears: Anomenades en honor als mestres en el llançament de pedres. La fona ha tingut un paper molt rellevant en la història de les Illes Balears. Seria impensable endinsar-se en la seva memòria sense fer referència als foners balears ja que el vocable Balear signiﬁca literalment “Mestre de Llançament”. Els foners eren des del seu naixement iniciats en el maneig de la fona i constantment es veien obligats al seu continu perfeccionament. Fet tal que els conferia com a enemics letals per la seva destresa i eﬁciència en el maneig de la fona. Lluitaven sempre en primera línia, separats per diversos metres entre ells com soldats d’infanteria i la seva funció consistia a trencar les defenses de l’enemic. Junt amb els arquers, llançaven projectils que causaven abundants danys ja que els projectils destrossaven qualsevol escut o armadura de l’època i una vegada havien trencat l’ordre defensiu de l’enemic, deixaven pas a la resta de l’exèrcit que iniciava la càrrega. La gran habilitat dels foners de les illes va ser àmpliament elogiada i admirada pels grans historiadors grecs i romans. El seu gran valor en el combat i la seva espectacular perícia els van fer famosos al llarg de tot el mediterrani. Els romans, van continuar sol·licitant els seus serveis per a la seva pròpia infanteria lleugera. Julio César a la guerra de

les Gàlies va portar, entre les seves tropes, foners baleàrics. La procedència exacta d’aquests colonitzadors és una incògnita encara sense resoldre, diversos vestigis trobats a jaciments mallorquins, fan suposar que l’arribada dels primers pobladors a les illes es va produir al voltant del IV mil·lenni a.dC. Basant-nos en l’estructura social i en les tendències religioses d’aquestes primitives cultures, es pot pressuposar una ascendència originària de l’extrem oriental de la Mediterrània. Aquesta teoria la reforça el fet que les successives migracions posteriors van procedir de llocs com Fenicia o Focea i el fet que els diferents topònims originaris de llocs de la Mediterrània en els quals es van establir aquests primers pobladors aca-

CULTURA

ben sempre en “-usa”: Melusa (Menorca), Kromiusa (Mallorca), Pitiusa (Eivissa), Oﬁusa (Formentera), etc. Les restes trobades més primitives a Mallorca daten del 3500 A.dC. Es pot situar un representant d’aquests primers pobladors en L’home de Moleta, de qui es van trobar restes entre els del Myotragus Balearicus (bòvid endèmic balear, avui en dia extingida) a L’avenc de Moleta a prop del port de Valldemossa.

Les Balears: Nombradas en honor a los maestros en el lanzamiento de piedras. La honda ha tenido un papel muy relevante en la historia de las Islas Baleares. Sería impensable adentrarse en su memoria sin hacer referencia a los honderos baleáricos ya que el vocablo Balear signiﬁca literalmente “Maestro de Lanzamiento”. Los honderos eran desde su nacimiento iniciados en el manejo de la honda y constantemente se veían obligados a su continuo perfeccionamiento. Hecho tal que los confería como enemigos letales por su destreza y eﬁciencia en el manejo de la honda. Luchaban siempre en primera línea, separados por varios metros entre ellos como soldados de infantería y su función consistía en romper las defensas del enemigo. Junto con los arqueros, lanzaban proyectiles que causaban cuantiosos daños ya que los proyectiles destrozaban cualquier escudo o armadura de la época y una vez habían roto el orden defensivo del enemigo, dejaban paso al resto del ejército que iniciaba la carga. La gran habilidad de los honderos de las islas fue ampliamente elogiada y admirada por los grandes histo-

riadores griegos y romanos. Su gran valor en el combate y su espectacular pericia les hicieron famosos a lo largo de todo el mediterráneo. Los romanos, continuaron solicitando sus servicios para su propia infantería ligera. Julio César en la guerra de las Gálias llevó, entre sus tropas, a honderos baleáricos. Su procedencia exacta es una incógnita aun sin resolver, diversos vestigios hallados en yacimientos mallorquines, hacen suponer que la llegada de los primeros pobladores a las islas se produjo alrededor del IV milenio a.dC. Basándonos en la estructura social y en las tendencias religiosas de estas

CULTURA

primitivas culturas, se puede presuponer una ascendencia originaria del extremo oriental del Mediterráneo. Esta teoría la refuerza el hecho de que las sucesivas migraciones posteriores procedieron de lugares como Fenicia o Focea y el hecho de que los distintos topónimos originarios de lugares del Mediterráneo en que se establecieron estos primeros pobladores acaban siempre en “-usa”: Melusa (Menorca), Kromiusa (Mallorca), Pitiusa (Ibiza), Oﬁusa (Formentera), etc. Los restos encontrados más primitivos en Mallorca datan del 3500 A.dC. Se puede situar a un representante de estos primeros pobladores en “El hombre de Moleta”, de quien se encontraron restos entre los del Myotragus Balearicus (bóvido endémico balear, hoy en día extinguido) en “L’avenc de Moleta” cerca del puerto de Valldemossa.

masmallorca.es

The Balearic Islands: Named in honour of the masters of the slingshot.

The slingshot has played a signiﬁcant role in the history of the Balearic Islands. It would be impossible to delve into the history of the Balearic Islands without making reference to the Balearic slingers, for the very word, “Balearic”, means, literally, “Master of Throwing”. The islands’ slingers were introduced to the world of slinging at birth. Their great skill was highly praised and admired by the great historians of the day, that is, by both the Greeks and the Romans. Its huge value in combat, their spectacular skill, expertise and efﬁciency when operating the slingshots made them famous throughout the Mediterranean. The Romans made

repeated requests their services within their own light infantry, with Julius Caesar in fact employing Balearic slingers as part of his troops during the Gallic War. It is believed that the ﬁrst peoples settled on the islands in around the fourth

CULTURE

millennium BC. The earliest human remains found on Mallorca date to around 3500 BC, the Neolithic Age. An example of these ﬁrst settlers can be seem in “The Man from Moleta”, whose remains were found near Valldemossa Port.

KULTUR Die Balearen: Der Name der Inseln ist eine Hommage an die Meister der Steinschleuder

Die Schleuder spielte in der Geschichte der Balearen seit jeher eine wichtige Rolle. Es wäre undenkbar, über die Vergangenheit der Balearischen Inseln zu sprechen, ohne dabei die balearischen „Honderos“ zu erwähnen. Das Wort Balear bedeutet nämlich wörtlich übersetzt „Meister des Wurfes”. Die „Honderos“ wurden schon von Kindesbeinen an in die hohe Kunst des Steinschleuderns eingeweiht. Ihr talentierter Umgang mit diesem Geschoss brachte den „Honderos“ der Inseln Lob und Bewunderung von großen griechischen und römischen Geschichtsschreibern ein. Schließlich erlangten sie im gesamten Mittelmeerraum aufgrund ihrer Kühnheit im Kampf, ihrer eindrucksvollen Sachkenntnis, ihrer Geschicklichkeit und Leistungsfähi-

gkeit im Umgang mit der Steinschleuder Berühmtheit. Die Römer nahmen schließlich die Dienste der Steinschleuderer in ihrer Infanterie in Anspruch. Wie aus geschichtlichen Quellen bekannt ist, kämpften in den Truppen von Julius Cesar im Gallischen Krieg bealerische Steinschleudermeister. Man nimmt an, dass die ersten Siedler sich im 4. Jahrhundert v.Chr. auf der Insel niederließen. Die ältesten menschlichen Überreste, die auf Mallorca entdeckt wurden, stammen aus der Jungsteinzeit aus dem Jahr 3500 v.Chr. Der „Hombre de Moleta“, dessen sterbliche Überreste in der Nähe des Hafens von Valldemossa gefunden wurden, gehörte wohl zu den ersten Siedlern.

La Nostra Gent

El vi mallorquí,

ó i s n a p x e n e r o t c un se

es Bodegues Macià Batle s’ubiquen en el terme municipal de Santa Maria del Camí, al cor de Mallorca. L’empresa va iniciar la seva etapa en 1856 i avui és una de les més arrelades de l’illa. Els seus vins negre, blanc, rosat i reserva amb Denominació d’Origen Binissalem-Mallorca s’exporten a tota Europa (sobre tot Alemanya, el Regne Unit i Suïssa), però es consumeixen sobretot a l’Illa. Aquí els seus principals clients són els turistes i, cada vegada més, els propis mallorquins, atrets pels nombrosos premis internacionals que aquests brous autòctons han aconseguit a tot el món. Ho afirma el gerent, Ramón Servalls, mentre atén un grup d’estrangers que de forma improvisada ha detingut el seu comboi de tot terrenys a l’albirar des de la carretera les verdes vinyes i la vistosa arquitectura del recinte. És dissabte d’un assolellat matí de maig i el vi demostra el seu potencial com a atractiu turístic. Els estrangers (alemanys, per a més senyals) s’escampen per la recepció i la sala de tasts, escales a baix, de les parets de la qual pengen els artístics cartells promocio-

nals de les últimes campanyes. Hi ha també visites guiades per als qui vulguin conèixer amb més detall el procés de vinificació, embotellament i criança, com testifica un autobús privat estacionat a l’entrada. Segons Servalls, a l’any el recinte és visitat per més de 10.000 persones. Al costat dels vins, s’ofereix un selecta col·lecció d’ametlles, vinagre, paté d’oliva negra i de color d’oliva “trencada”, tomàquets secs i en oli, paté amb vi blanc i vi negre i xocolata. Servalls és també president de l’Associació de Cellerers de Balears, que agrupa a dotze grans bodegues i representa al 80% del sector. Viu un ‘boom’ el cultiu del vi? Sí, reconeix que es dóna un apogeu de moltes petites bodegues, i aporta dades: en amb prou feines cinc anys s’ha triplicat el nombre de bodegues a Mallorca, on ja hi ha sembrades unes 2.000 hectàrees de vinyes. “El vi està de moda, i cada vegada més aquests brous de sabor mallorquí s’ofereixen als restaurants dels hotels, acompanyant els plats de cuina tipica mallorquina i internacional.

Nuestra Gente

El vino mallorquín, un sector en auge

as Bodegues Macià Batle se ubican en el término municipal de Santa Maria del Camí, en el corazón de Mallorca. La empresa inició su andadura en 1856 y hoy es una de las más arraigadas de la isla. Sus vinos tinto, blanco, rosado y reserva con Denominación de Origen Binissalem-Mallorca se exportan a toda Europa (sobre todo Alemania, Reino Unido y Suiza), pero se consumen sobre todo en la Isla. Aquí sus principales clientes son los turistas y, cada vez más, los propios mallorquines, atraídos por los numerosos premios internacionales que estos caldos autóctonos han conseguido en todo el mundo. Lo afirma el gerente, Ramón Servalls, mientras atiende a un grupo de extranjeros que de forma improvisada ha detenido su convoy de todoterrenos al avistar desde la carretera los verdes viñedos y la llamativa arquitectura del recinto. Es sábado de una soleada mañana de mayo y el vino demuestra su potencial como atractivo turístico. Los extranjeros (alemanes, para más señas) se desperdigan por la recepción y la sala de catas, escaleras abajo, de cuyas paredes cuelgan los artísticos carteles promocionales de las últimas campañas. Hay también visitas guiadas para quienes quieran conocer con más detalle el proceso de vinificación, embotellado y crianza, como atestigua un autobús privado estacionado en la entrada. Según Servalls, al año el recinto es visitado por

más de 10.000 personas. Junto a los vinos, se ofrece un selecta colección de almendras, vinagre, paté de aceituna negra y aceituna “trencada”, tomates secos y en aceite, paté con vino blanco y vino tinto y chocolate. Servalls es también presidente de la Asociación de Bodegueros de Baleares, que agrupa a doce grandes bodegas y representa al 80% del sector. ¿Vive un ‘boom’ el cultivo del vino? Sí, reconoce que se da un auge de muchas pequeñas bodegas, y aporta datos: en apenas cinco años se ha triplicado el número de bodegas en Mallorca, donde ya hay sembradas unas 2.000 hectáreas de viñedos. “El vino está de moda, y cada vez más estos caldos de sabor mallorquín se ofrecen en los restaurantes de los hoteles, acompañando a los platos de cocina típica mallorquina e internacional.

masmallorca.es

Our People

Mallorcan Wine, a rising sector The Macià Batle wine cellars are located in Santa Maria del Camí, in the heart of Mallorca. The company began its activity in 1856 and is now one of the island’s most established wine cellars. Its wines, sold under the Binissalem-Mallorca Denomination of Origin, are exported throughout Europe, but are consumed first and foremost on the Island itself. Here, its main customers are tourists and, increasingly, the residents of Mallorca themselves, attracted by the numerous international won by these native wines throughout the world.

The wine cellar’s manager, Ramón Servalls, who is also the president of the Balearic WineProducers Association, states that the company is made up of twelve large wine cellars and constitutes 80% of the market. Is wine cultivation experiencing a boom? Yes, he recognises that there has been a rise in the number of smaller wine cellars, and provides statistics: in just five years, the number of wine cellars on Mallorca has tripled and it now boasts some 2,000 hectares of vineyard. “Vine-growing is in fashion and these Mallorcan wines are being offered in hotels more and more, alongside typical Mallorcan and international cuisine”.

Our People - Unsere Menschen

Unsere Menschen

Der mallorquinische Wein, g

n u w h c s f u A m i r ein Sekto

Die Weinkellerei Las Bodegues Macià Batle befindet sich in Santa Maria del Camí, im Herzen Mallorcas. Die Unternehmensgeschichte beginnt im Jahr 1856. Inzwischen zählt die Bodega zu den traditionsreichsten der ganzen Insel. Ihre mit der Herkunftsbezeichung Binissalem-Mallorca ausgezeichneten Weine werden zwar nach ganz Europa exportiert, aber vor allem auf der Insel konsumiert. Hier sind ihre wichtigsten Kunden die Touristen, aber auch immer mehr Mallorquiner wissen diese feinen Tropfen zu schätzen, die mit zahlreichen internationalen Preisen ausgezeichnet wurden. Der Geschäftsführer der Weinkellerei, Ramón Servalls, kann uns dies bestätigen. Er ist außerdem Vorstand der Asociación de Bodegueros de Ba-

leares (Weinkellerei-Verband der Balearen), der 12 große Weinkellereien angehören, welche 80% des Sektors ausmachen. Erlebt der Weinanbau derzeit einen “Boom”? Servalls bekräftigt, dass viele kleinere Weinkellereien einen Aufschwung verzeichnen können und nennt uns dazu einige Eckdaten: in weniger als 5 Jahren hat sich die Zahl der Bodegas auf Mallorca, wo bereits auf einem Gebiet von 2 000 ha Wein kultiviert wird, verdreifacht. Der Wein ist zurzeit sehr gefragt. In den Hotelrestaurants werden immer mehr Weine mit dem typisch mallorquinischen Geschmack zu den Gerichten der mallorquinischen Küche und internationalen Speisen gereicht.

masmallorca.es

Gastronomia ”OR DE MALLORCA” Tipus de Plat: Còctel Racions: 1 Dificultat: Baixa INGREDIENTS: 6 glaçons de gel 2/5 parts d’Oli de Mallorca 2/5 parts de suc de pera 1/5 parts de Herbes de Mallorca dolces PREPARACIÓ: Posar a la picadora de gel, 6 glaçons de gel compactes d’aigua mineral. Afegir els ingredients (Oli de Mallorca, Suc de pera, Herbes de Mallorca dolces) i passar per la picadora durant 10 segons. PRESENTACIÓ: Servir en una copa fantasia i decorar amb un pinxo d’olives. Antoni Motoso

”ORO DE MALLORCA ” Tipos de Plato: Cóctel Raciones: 1 Dificultad: Baja INGREDIENTES 6 cubitos de hielo 2/5 partes de Aceite de Mallorca 2/5 partes de zumo de pera 1/5 partes de Hierbas de Mallorca dulces PREPARACIÓN En una trituradora de hielo, poner 6 cubitos de hielo de agua mineral.

Añadir ingredientes (Aceite de Mallorca, Zumo de pera, Hierbas de Mallorca dulces) y triturar 10 segundos para amalgamar el cocktail.

PRESENTACIÓN Servir en una copa fantasía y decorar con una brocheta de aceitunas. Antoni Motoso

Gastronomy - Gastronomie “ORO DE MALLORCA” Kind of dish: Cocktail Serves: 1 Difficulty: low INGREDIENTS> 6 ice cubes 2 parts Mallorcan olive oil 2 parts pear juice 1 part Hierbas de Mallorca (sweet)

”ORO DE MALLORCA” Kategorie des Rezepts: Cocktail Portionen: 1 Schwierigkeitsgrad: Niedrig ZUTATEN: 6 Eiswürfel 2 Teile mallorquinisches Olivenöl 2 Teile Birnensaft 1 Teil Hierbas de Mallorca süß

INSTRUCTIONS> Place all ingredients (olive oil, pear juice, Hierbas de Mallorca sweet) and six ice cubes into a blender and mix it for about ten seconds until all liquids are well mixed.

ZUBEREITUNG: Alle Zutaten (Olivenöl, Birnensaft, Hierbas de Mallorca süß) mit 6 Eiswürfeln in einen Mixer geben und zehn Sekunden lang mixen, bis eine homogene Masse entsteht.

PRESENTATION Serve in a cocktail glass and decorate with an olive skewer.

ANRICHTEN: In einem Cocktailglas und mit Olivenspießchen dekoriert servieren.

Antoni Motoso

El Consell de Mallorca recomana:

FESTIVALES DE MÚSICA: ELS CLÀSSICS DE L’ESTIU MALLORQUÍ Mallorca s’obre a l’estiu a un ventall de festivals musicals que aprofiten el marc incomparable del paisatge. La ruta comença a la Serra de Tramuntana. A la bella Cartoixa de Valldemossa té lloc des de 1930 el festival més veterà de l’Illa, dedicat a Frederic Chopin. El seu objectiu: programar obres del cèlebre músic, a càrrec de pianistes de prestigi i joves talents. Concert al Torrent de Pareis, Sa Calobra, un dels llocs més emblemàtics de l’illa i amb la millor acústica de Mallorca. Aquest concert va néixer per iniciativa del pintor Josep Coll Bardolet amb la intenció de difondre la música coral. A la mateixa localitat, el jove centre cultural Costa Nord ofereix el cicle de concerts “Noches Mediterráneas”, que recrea l’esperit de l’arxiduc Luis Salvador de Austria, mecenes i precursor del turisme el segle XIX. A prop d’allà té lloc des de 1978 el Festival de Música de Deià; el lloc elegit, la possessió de Son Marroig, casa-museu de l’Arxiduc. Alguns concerts es programen a Palma, a l’auditori del Palau March. Veí de Valldemossa i Deià és el muntanyós po-

ble de Banyalbufar, a l’església parroquial del qual l’Associació Cultural celebra des de 1991 un cicle de concerts. Un altre enclavament emblemàtic de Mallorca, el Castell de Bellver (Palma), construït per Jaime II el segle XIV, acull el festival internacional Serenates d’Estiu Illes Balears, organitzat per Joventuts Musicals i l’Ajuntament. Des de 1971, prestigioses formacions ofereixen els seus concerts al cel obert del pati d’armes. El mateix escenari on l’Orquestra Ciutat de Palma ofereix des de 1996 el Festival de Música Castell de Bellver.

clàssic; la seva seu és el claustre de Santo Domingo, recinte del segle XVII amb excel•lents condicions acústiques.

En el Pla de Mallorca -comarca que agrupa a 15 municipis agrícoles- té lloc de juliol a setembre el Festival Internacional Mancomunitat Pla de Mallorca; des de 1988, promou concerts gratuïts en esglésies, temples i parròquies. Lluny d’allà, el petit port pesquer de Cala Rajada ofereix el juliol el festival Serenates d’Estiu de Cala Rajada-Capdepera, organitzat per Joventuts Musicals. Es celebra als jardins de la finca de Sa Torre Cega, propietat de la Fundació March. Al nord-oest, el Festival de Pollença és un

Sóller i Palma reuneixen el millor del folklore. Sa Mostra Festival Folkloric, fundat per Aires Sollerics, aglutina durant 8 dies de juliol a grups de tot el món. Les actuacions són gratuïtes i es programen en tots els municipis mallorquins, amb Sóller com a nucli principal. El festival Cançons de la Mediterrània, organitzat per l’Ajuntament de Palma, presenta des de 1984 diferents sons i ritmes amb un estrat cultural comú. Ho fa en el Parc de la Mar, sota el marc incomparable de la Catedral.

No solament el clàssic té cabuda a l’estiu mallorquí. Sa Pobla organitza des de 1995 el Festival Internacional de Jazz, concebut per un grup de joves disposats a introduir innovacions al llarg estiu “pobler”. Des de llavors, músics com Pedro Iturralde, Max Sunyer o Dave Holland li han donat llustre.

Der Consell de Mallorca empﬁehlt:

MUSIKFESTIVALS:

DIE KLASSIKER DES MALLORQUINISCHEN SOMMERS Mallorca bietet in den Sommermonaten ein breit gefächertes Angebot an Musikfestivals in einer unvergleichlichen Umgebung. Unser Ausflug beginnt in der Serra de Tramuntana. In der traumhaften Cartuja de Valldemossa findet seit 1930 das älteste Festival der Insel statt. Es ist Frederic Chopin gewidmet und zielt darauf ab, Werken dieses berühmten Musikers durch angesehene Pianisten und junge Talente Gehör zu verschaffen. An einem der sehenswertesten Flecken der Insel namens Sa Calobra wird außerdem bei der sicherlich besten Akkustik Mallorcas ein Konzert in der Schlucht Torrente de Pareis veranstaltet. Im Kulturzentrum Costa Nord, das sich am selben Ort befindet, wird die Konzertreihe Mediterrane Nächte zum Besten gegeben. Ganz in der Nähe findet seit 1978 das Festival de Música de Deià statt. Als Veranstal-

tungsort wurde das Anwesen von Son Maroig, das Museumshaus des Erzherzogs auserkoren. In einem Nachbarsdorf von Valldemossa und Deià namens Banyalbufar findet seit dem Jahr 1991 in der Pfarrkirche eine vom Kulturverein organisierte Konzertreihe statt. Die Burg Castillo de Bellver in Palma wiederum beherbergt ein internationales Festival namens Serenates d’Estiu Illes Baleares. Seit 1971 treten hier berühmte Ensembles unter freien Himmel auf dem Waffenplatz auf. Am gleichen Ort veranstaltet seit 1996 das Stadtorchester von Palma das Festival de Música Castell de Bellver. Im Pla de Mallorca, einem Landkreis, zu dem 15 ländliche Gemeinden gehören, findet von Juli bis September das Festival Internacional Mancomunitat Pla de Mallorca statt. Seit 1988 werden in diesem Rahmen kostenlose Konzerte in Kirchen, Tempeln und Pfarrzentren abgehalten. Etwas weiter weg wird im kleinen Fischerhafen der Cala Rajada im Juli das Festival Serenates d’Estiu de Cala Rajada-Capdepera ausgetragen. Im Nordwesten der Insel

gilt das Festival de Pollença im Klosterhof von Santo Domingo als Klassiker. Aber nicht nur Klassisches wird im Sommer auf Mallorca zu hören sein. Sa Pobla organisiert beispielsweise seit 1995 ein internationales Jazzfestival und in Sóller und Palma finden sich die besten Folkloremusiker ein. Beim Sa Mostra Festival Folklorico treffen sich 8 Tage lang Musikbands aus der gan-

zen Welt. Die Stadtverwaltung von Palma wiederum organisiert das Festival Cançons de la Mediterrània, bei dem sich seit 1984 verschiedenste Klänge und Rhythmen zu einem interessanten kulturellen Potpourri vereinen. Der Veranstaltungsort hierfür ist der Parc de la Mar, in dessen Nähe die Kathedrale für einen stimmungsvollen Hintergrund sorgt.

El Consell de Mallorca recomienda:

FESTIVALES DE MÚSICA: LOS CLÁSICOS DEL VERANO MALLORQUÍN

Mallorca se abre en verano a un abanico de festivales musicales que aprovechan el marco incomparable del paisaje. La ruta comienza en la Serra de Tramuntana. En la bella Cartuja de Valldemossa tiene lugar desde 1930 el festival más veterano de la Isla, dedicado a Frederic Chopin. Su objetivo: programar obras del célebre músico, a cargo de pianistas de prestigio y jóvenes talentos. Concierto en el Torrente de Pareis, Sa Calobra, uno de los lugares más emblemáticos de la isla y con la mejor acústica de Mallorca. Este concierto nació por iniciativa del pintor Josep Coll Bardolet con la intención de difundir la música coral. En la misma localidad, el joven centro cultural Costa Nord ofrece el ciclo de conciertos Noches Mediterráneas, que recrea el espíritu del archiduque Luis Salvador de Austria, mecenas y precursor del turismo en el siglo XIX. Cerca de allí tiene lugar desde 1978 el Festival de Música de Deià; el sitio elegido, la posesión de Son Marroig, casa-museo del Archiduque. Algunos conciertos se programan en Palma, en el auditorio del Palau

March. Vecino de Valldemossa y Deià es el montañoso pueblo de Banyalbufar, en cuya iglesia parroquial la Asociación Cultural celebra desde 1991 un ciclo de conciertos. Otro enclave emblemático de Mallorca, el Castillo de Bellver (Palma), construido por Jaime II en el siglo XIV, acoge el festival internacional Serenates d’Estiu Illes Balears, organizado por Juventudes Musicales y el Ayuntamiento. Desde 1971, prestigiosas formaciones ofrecen sus conciertos en el cielo abierto del patio de armas. El mismo escenario donde la Orquesta Ciudad de Palma ofrece desde 1996 el Festival de Música Castell de Bellver. En el Pla de Mallorca -comarca que agrupa a 15 municipios agrícolas- tiene lugar de julio a septiembre el Festival Internacional Mancomunitat Pla de Mallorca; desde 1988, promueve conciertos gratuitos en iglesias, templos y parroquias. Lejos de allí, el pequeño puerto pesquero de Cala Rajada ofrece en julio el festival Serenates d’Estiu de Cala Rajada-Capdepera, organizado por Juventudes Musicales. Se celebra en los jardines de la finca de Sa Torre Cega, pro-

piedad de la Fundación March. Al noroeste, el Festival de Pollença es un clásico; su sede es el claustro de Santo Domingo, recinto del siglo XVII con excelentes condiciones acústicas. No sólo lo clásico tiene cabida en el verano mallorquín. Sa Pobla organiza desde 1995 el Festival Internacional de Jazz, concebido por un grupo de jóvenes dispuestos a introducir innovaciones en el largo verano “pobler”. Desde entonces, músicos como Pedro Iturralde, Max Sunyer o Dave Holland le han dado lustre. Sóller y Palma reúnen lo mejor del folklore. Sa Mostra Festival Folklorico, fundado por Aires Sollerichs, aglutina durante 8 días de julio a grupos de todo el mundo. Las actuaciones son gratuitas y se programan en todos los municipios mallorquines, con Sóller como núcleo principal. El festival Cançons de la Mediterrània, organizado por el Ayuntamiento de Palma, presenta desde 1984 diferentes sonidos y ritmos con un estrato cultural común. Lo hace en el Parc de la Mar, bajo el marco incomparable de la Catedral.

The Consell de Mallorca recommends:

MUSIC FESTIVALS:

THE CLASSICS OF THE MALLORCAN SUMMER

In the summertime, Mallorca plays host to an array of music festivals which take place within the incomparable setting of its countryside. The festival route begins in the Tramuntana Sierra. Since 1930, the Island’s oldest festival, dedicated to Frédéric Chopin, has taken place in the beautiful Cartuja de Valldemossa. Its objective: to headline pieces by the famous musician, played by prestigious pianists and talented youths. In one of the island’s most emblematic locations, Sa Calobra, a place which also boasts the best acoustics in Mallorca, we have the Torrente de Pareis concert. In this same town, the youth cultural centre, Costa Nord, presents their cycle of concerts, “Mediterranean Nights”. Nearby, the Deià Music Festival has been held since 1978; the

chosen venue, the Son Marroig estate, the house-museum of the Archduke. Next to Valldemossa and Deià is the mountain village of Banyalbufar, in whose parish church the Cultural Association has held a cycle of concerts since 1991. The Bellver Castle (Palma) hosts the international Serenates d’Estiu Illes Balears festival. Since 1971, prestigious groups have given concerts in the open air of the weapons courtyard. The same stage has been used by Palma City Orchestra since 1996 for the Castell de Bellver Music Festival. From July to September, in Pla de Mallorca –a county comprising of 15 farm towns–, the International Mancomunitat Pla de Mallorca Festival will take place; since 1988, it has promoted free concerts in churches, temples and

chapels. Far from here and in the month of July, the small fishing port of Cala Rajada presents its festival, Serenates d’Estiu de Cala Rajada-Capdepera. To the northeast, the Festival of Pollença is a classic; its venue is the Santo Domingo cloister. But there is more than just classical music to the Mallorcan summer. Sa Pobla has organised the International Jazz Festival since 1995. Sóller and Palma bring together the best of folk music. Sa Mostra Folk Festival welcomes groups from throughout the world for 8 days in July. The Songs of the Mediterranean Festival, organised by Palma City Council, has presented different sounds and beats with a common cultural thread since 1984. It takes place in Parc de la Mar, under the incomparable gaze of the Cathedral.

Camino Son Net, s/n - 07149 Puigpunyent - wwww.esratxohotel.com

ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES

Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07 607 55 40 55 coﬁb@wanadoo.es Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)

Productes Típics Els Forns de calç i els calciners Un forn de calç és una construcció tradicional de Mallorca, en la qual s’amuntegaven pedres calcàries per obtenir la calç. El procés per obtenirla consistia a mantenir la pedra a uns 1000 o 1200 graus C. durant deu o dotze dies usant llenya com a combustible. Aquests forns es poden trobar en diversos punts de la Serra de Tramuntana.

Els Forns de calç i els calciners Temps enrere, la calç era un dels elements més imprescindibles de la nostra societat: totes les obres es feien amb calç, com a element cohesiu de l’argamassa, les cases es blanquejaven, els metges receptaven aigua de calç, les vinyes s’esquitxaven amb calç, les piulessis es desinfectaven, encara hi havia moltes aplicacions d’aquest producte multifuncional. De fet, cada casa tenia un racó reservat a la gerra de la calç. Tanta demanda exigia una gran producció, que es realitzava als anomenats forns de calç, petites fàbriques en les quals, amb foc, es convertia la pedra calcària en calç. Un forn de calç consistia en una excavació (“olla”)

tapiada fins a part a dalt de la superfície del terreny. Per produir calç, primer es preparaven feixos de llenya, procedents de l’escapçada de les branques baixes dels pins, extreure la pedra i portar els dos elements a prop del forn. Tot seguit, amb grans pedres es componia una volta partint de la base interna del forn, es deixaven forats entre les pedres perquè poguessin passar les flames. Sobre aquesta vol-

ta, la resta del forn s’omplia de pedra viva i es cobria amb calç morta o terra. El buit sota la volta s’omplia de llenya fina i es calava foc. Era necessari afegir llenya durant un temps, que variava entre 9 i 15 dies. La producció de cada fornada era d’entre 100 i 150 tones de calç que, una vegada cuita, es tapava perfectament amb canyís i branques per evitar que es mullés, ja que això l’espatllaria.

Productos Típicos Los hornos de cal y los caleros Un horno de cal es una construcción tradicional de Mallorca, en la cual se amontonaban piedras calcáreas para obtener la cal. El proceso para obtenerla consistía en mantener la piedra a unos 1000 o 1200º C. durante diez o doce días usando leña como combustible. Estos hornos se pueden encontrar en diversos puntos de la Sierra de Tramuntana.

Los hornos de cal y los caleros Tiempo atrás, la cal era uno de los elementos más imprescindibles de nuestra sociedad: todas las obras se hacían con cal, como elemento cohesivo de la argamasa, las casas se blanqueaban, los médicos recetaban agua de cal, las viñas se salpicaban con cal, las piaras se desinfectaban, aún había muchas aplicaciones de este producto multifuncional. De hecho, cada casa tenía un rincón reservado a la tinaja de la cal. Tanta demanda exigía una gran producción, que se realizaba en los llamados hornos de cal, pequeñas fábricas en las que, con fuego, se convertía la piedra calcárea en cal. Un horno de cal consistía en una excavación (“olla”) tapia-

da hasta parte arriba de la superficie del terreno. Para producir cal, primero se preparaban fajos de leña, procedentes de la desmochada de las ramas bajas de los pinos, extraer la piedra y llevar los dos elementos cerca del horno. Acto seguido, con grandes piedras se componía una bóveda partiendo de la base interna del horno, se dejaban agujeros entre las piedras para que pudieran pasar las llamas. Sobre esta bóveda, el resto del horno se llenaba de piedra viva y se cubría con cal muerta o tierra. El vacío bajo la bóveda se llenaba de leña fina y se prendía fuego. Era necesario añadir leña durante un tiempo, que variaba entre 9 y 15 días. La producción de cada hornada era de entre 100 y 150 toneladas de cal que, una vez cocida, se tapaba perfectamente con carrizo y ramas para evitar que se mojara, ya que esto la estropearía.

masmallorca.es

Typische Produkte Kalköfen und Kalkbrenner Auf Mallorca ist der Bau von Kalköfen, in denen ursprünglich Kalksteine für die Gewinnung von Kalk angehäuft wurden, eine Tradition. Dafür wurden die Steine zehn bis zwölf Tage lang bei 1000 oder 1200°C erhitzt. Als Brennstoff wurde Holz benutzt. Diese Öfen findet man an verschiedenen Orten in der Sierra de Tramuntana. Vor langer Zeit war Kalk eines der wichtigsten Ma-

terialien in unserer Gesellschaft, zumal mit Kalk gebaut wurde und die Häuser damit getüncht wurden. Ärzte verschrieben kalkhaltiges Wasser,

Weinreben wurden mit Kalk gespritzt und auch in vielen anderen Bereichen fand dieses multifunktionale Produkt Anwendung.

más

Local Produce

allorca

Lime Ovens and the “Limers” A lime oven is a traditional Mallorcan construction, into which calcareous stones are heaped in order to obtain the lime. The process consisted of maintaining the stone at a temperature of around 1000 to 1200�C for a period of ten or twelve days, using firewood as fuel. These ovens can be found at various locations across the Tramuntana Sierra.

Local Produce

L i m e was once one of our society’s most essential resources: all building work was done using lime, it was used to whitewash houses, doctors prescribed lime water, vines were sprinkled with lime, along with many other applications of this ‘all-purpose’ product.

masmallorca.es

Excursions ITINERARIS DE LA FINCA PÚBLICA DE PLANÍCIA Planícia és un antiga finca situada al sud de la serra de Tramuntana, que ocupa una quarta part del municipi de Banyalbufar. La finca s’apunta sobre el mar, amb espectaculars vistes sobre la costa de la serra, gràcies a això és una zona molt apreciada pels aficionats al senderisme. Destaquen els boscos d’alzines i els elements relacionats amb l’activitat dels carboners. Entre les rutes a peu que es poden fer, destaquem les 3 rutes següents:

1. Les cases de possessió: Recorregut: 3050 m Durada: 75 minuts Punt més alt: 425 m Dificultat: 2 (Mitjana)

3. S’Aljub des Cristians: Recorregut: 2980 m Durada: 85 minuts Punt més alt: 407 m Dificultat: 2 (Mitjana)

2. La Font de s’Obi: Recorregut: 1100 m Durada: 60 minut Punt més alt: 317 m Dificultat: 2 (Mitjana)

Es tracta d’itineraris peatonals. En cas que es vulguin fer excursions amb cavalls o bicicletes es necessita demanar autorització a Espais de Natura Balear. Av. Gabriel Alomar i Villangoa, 33. 07006 Palma o per fax al 971 784 318.

Planícia ITINERARIOS PEATONALES DE LA FINCA PÚBLICA DE PLANÍCIA Planícia es un antigua finca situada al sur de la sierra de Tramuntana, que ocupa una cuarta parte del municipio de Banyalbufar. La finca se asoma sobre el mar, con espectaculares vistas sobre la costa de la sierra, gracias a ello es una zona muy apreciada por los aficionados al senderismo. Destacan los bosques de encinas y los elementos relacionados con la actividad de los carboneros. Entre las rutas a pie que se pueden hacer, destacamos las 3 rutas siguientes: 1. Les Cases de possesió: Recorrido: 3.050 m. Duración: 75 min. Punto más alto: 425 m. Dificultat: media

Excursiones

2. La Font de s’Obi: Recorrido: 1.100 m. Duración: 60 min. Punto más alto: 317 m. Dificultad: media

3. S’Aljub des Cristians: Recorrido: 2.980 m. Duración: 85 min. Punto más alto: 407 m. Dificultad: media

Para excursiones en caballo o bicicleta, pedir autorización a Espais de Natura Balear, Av. Gabriel Alomar i Villalonga, 33 (07006 Palma), fax: 971 784 318.

masmallorca.es

Excursions - Ausfluge 2. La Font de S’Obi” (spring): Length: 1,100 m. Duration: 60 min. Highest point: 317 m. Difficulty: medium

WALKING ROUTES AROUND PLANÍCIA COUNTRY ESTATE Planícia is a former estate located to the south of the Tramuntana Sierra which spreads over a quarter of the Banyalbufar municipality. The estate looks over the sea, with spectacular views of the Sierra’s coastline, which make it popular among fans of hiking. Oak forests and features that hark back to the former coal industry are of particular interest here. Of the many walking routes that you can do in this area, we highlight the following three: 1. Les Cases de Possessió (houses): Length: 3,050 m. Duration: 75 min. Highest point: 425 m. Difficulty: medium

3. S’Aljub des Cristians (well): Length: 2,980 m. Duration: 85 min. Highest point: 407 m. Difficulty: medium

For routes on horseback or by bike, authorisation must be requested from Espais de Natura Balear, Av. Gabriel Alomar i Villalonga, 33 (07006 Palma), or by fax: 971 78 43 18.

Planícia

WANDERWEGE DES ÖFFENTLICHEN ANWESENS PLANÍCIA

Planícia ist ein altes Anwesen im Süden der Sierra de Tramuntana, das sich über ein Viertel der Fläche des Dorfes Banyalbufar erstreckt. Es bietet eine wunderschöne Aussicht auf das Meer und das an die Gebirgskette angrenzende Küstengebiet. Deshalb zieht es vor allem Wanderfreunde in diese Gegend. Zu den Besonderheiten der Umgebung zählen die Steineichenwälder sowie Überreste aus der Zeit, als Köhler hier noch ihr Tagewerk verrichteten. Die folgenden drei Wanderwege sind besonders empfehlenswert:

1. Les Cases de possesió: Strecke: 3.050 m Dauer: 75 Minuten Höchster Punkt: 425 m Schwierigkeitsgrad: mittel 2. La Font de s’Obi: Strecke: 1.100 m Dauer: 60 Minuten Höchster Punkt: 317 m Schwierigkeitsgrad: mittel 3. S’Aljub des Cristians: Strecke: 2.980 m Dauer: 85 Minuten Höchster Punkt: 407 m Schwierigkeitsgrad: mittel

Für Ausritte und Radtouren muss eine Erlaubnis bei Espais de Natura Belear, Av. Gabriel Alomar i Villalonga, 33 (07006 Palma), oder per Fax: (+34) 971 784 318 eingeholt werden.

Port Valldemossa

Oci i Esport CICLORUTA: Palma – Puigpunyent – Es Grau – Coll d’en Claret Port Valldemossa – Valldemossa – S’Esglaieta – Palma.

Kms: 59,72 Dificultat: Mitja Desnivell: 1.166 m. Duració aproximada: 3 hores. Punts d’interès: Es Grau y Valle de Superna ***** Coll den Claret *** Port Valldemossa **** Valldemossa ***** DESCRIPCIÓ Sortim des de Cicles Bimont, prenent la MA1041 en direcció a Puigpunyent. Una vegada allà, girem a la dreta per la MA-1101, iniciant l’ascensió a “És Grau” (468 m.). Anem guanyant altura i podem contemplar les vistes del poble que acabem de deixar enrere. La segona part de la pujada transcorre entre arbres que ens protegeixen del sol i de la calor. La davallada per la vall, amb una vegetació típicament mediterrània, és un dels trams més bells que podem recórrer a Mallorca. A l’encreuament amb la MA-1100 ens trobem amb La Granja d’Esporles, una bella mansió del Segle X, envoltada de frondosa vegetació, bells jardins i fonts naturals, a la que es recomana la visita. Des d’allà girem a l’esquerra primer i, en el següent encreuament, girem a la dreta per la MA-10 i ascendim fins el Coll d’en Claret, des d’on tindrem unes vistes espaioses sobre la ba-

dia de Palma primer i, ja al descens, sobre la Serra de Tramuntana i el mar, cap al qual ens dirigim. Després d’una llarga recta, girem a l’esquerra per iniciar la davallada cap al Port de Valldemossa, travessant el Pla des Rei i iniciant el descens cap a la mar per una estreta i sinuosa carretera construïda sobre un antic camí de contrabandistes. Al retorn ens trobarem amb trams durs, al voltant del 15% i amb una pendent mitja del 10%. Una vegada recuperats de l’esforç, ens dirigim cap a Valldemossa on, a més a més de reposar forces, podrem visitar el poble i, de forma especial, La Cartoixa, fundada a la fi del segle XIV i famosa per haver estat la residència de l’escriptora George Sand i del músic Chopin. Per la MA-1130 iniciarem la davallada fins Palma, girant en El Cami dels Reis per arribar al punt de partida.

masmallorca.es

CICLORUTA - ROUTE. Palma – Puigpunyent – Es Grau – Coll d’en Claret Port Valldemossa – Valldemossa – S’Esglaieta – Palma.

Kms: 59,72 Dificultad: Media Desnivel: 1.166 m. Duración aproximada: 3 hores. Punts d’interès: Es Grau y Valle de Superna ***** Coll den Claret *** Port Valldemossa **** Valldemossa *****

DESCRIPCIÓN Salimos desde Ciclos Bimont, tomando la MA-1041 en dirección a Puigpunyent. Una vez allí, giramos a la derecha por la MA-1101, iniciando la ascensión a “Es Grau” (468 m.). Vamos ganando altura y podemos contemplar las vistas del pueblo que acabamos de dejar atrás. La segunda parte de la subida transcurre entre árboles que nos protegen del sol y del calor. El descenso por el valle, con una vegetación típicamente mediterránea, es uno de los tramos más bellos que podemos recorrer en Mallorca. En el cruce con la MA-1100 nos encontramos con La Granja de Esporles, una bella mansión del Siglo X, rodeada de fron-

dosa vegetación, bellos jardines y fuentes naturales, a la que se recomienda la visita.. Desde allí giramos a la izquierda primero y, en el siguiente cruce, giramos a la derecha por la MA-10 y ascendemos hasta el Coll d’en Claret, desde donde tendremos unas vistas despejadas sobre la bahía de Palma primero y, ya en el descenso, sobre la Serra de Tramuntana y el mar, hacia el cual nos dirigimos. Después de una larga recta, giramos a la izquierda para iniciar el descenso hacia el Port de Valldemossa, atravesando el Pla des Rei e iniciando el descenso hacia el mar por una estrecha y sinuosa carretera construida sobre un antiguo camino de contra-

bandistas. Al regreso nos encontraremos con tramos duros, en torno al 15 % y con una pendiente media del 10 %. Una vez recuperados del esfuerzo, nos dirigimos hacia Valldemossa donde, además de reponer fuerzas, podremos visitar el pueblo y, en especial, La Cartuja, fundada a finales del siglo XIV y famosa por haber sido la residencia de la escritora George Sand y del músico Chopin. Por la MA-1130 iniciaremos el descenso hasta Palma, girando en El Cami dels Reis para llegar al punto de partida. Ruta PDF/ tracks GPS en:

masmallorca.es

Cycle tourism Routes / Fahrradtouren Length: 59,72 kms. Difficulty: Moderate Points of interest: Es Grau y Valle de Superna ***** Coll den Claret *** Port Valldemossa **** Valldemossa ***** DESCRIPTION We set off from Ciclos Bimont, taking the MA-1041 in the direction of Puigpunyent. Once there, we turn right along the MA-1101, beginning the ascent to “Es Grau” (468m.). We gain height and can enjoy views of the town we have just left behind. The second part of the ascent takes us through a stretch of trees which shelters us from the sun and heat. The descent through the valley, with typically Mediterranean vegetation, is one of the most beautiful stretches in the whole of Mallorca. Upon reaching the MA-1100, we come across La Granja de Esporles, a beautiful, tenth century mansion that it is worthwhile visiting. From here, we take a left and then, at the next crossroads, we take a right along the MA-10 and head up to Coll d’en Claret, from where we will have clear views over Palma Bay and then, on our descent, over Tramuntana Sierra and the sea, which is where we head to. After a long straight stretch, we take a left turn to begin the descent towards Valldemossa Port, crossing Pla des Rei and beginning our descent towards the sea via a narrow, winding road built over a former smuggler’s route. On the return journey we encounter difficult stretches, with an average incline of around 10%, reaching 15% in places. Once recovered from the effort, we head towards Valldemossa where, besides taking a break to gather our strength, we can take a tour of the town.

Gesamtstrecke: 59,72 kms. Schwierigkeitsgrad: Ein Halb

BESCHREIBUNG Wir fahren aus Ciclos Bimont heraus und nehmen die MA-1041 in Richtung Puigpunyent. Dort angekommen biegen wir rechts auf die MA-1101 ab und fahren bergauf in Richtung “Es Grau” (468). Mit zunehmender Höhe bietet sich eine herrliche Sicht auf das Dorf, das hinter uns liegt. Der zweite Teil der Auffahrt führt uns durch ein Blätterdach von Bäumen hindurch, das Kühle und Schatten spendet. Auf der Abfahrt in das Dorf hinab erstreckt sich eine typisch mediterrane Landschaft vor uns. Diese Strecke ist eine der schönsten, die Mallorca zu bieten hat. Auf der Kreuzung mit der MA-1100 stoßen wir dann auf den Hof La Granja de Esporles, ein herrschaftliches Landhaus aus dem 10. Jahrhundert, das Sie unbedingt besuchen sollten. Von hier aus geht es dann zuerst nach links weiter und an der nächsten Kreuzung biegen wir rechts auf die MA-10 ab. Anschließend fahren wir den Coll d’en Claret hinauf, der einen bezaubernden Blick auf die Bucht von Palma freigibt. Auf dem Weg bergab sieht man dann die Serra de Tramuntana und das Meer. In diese Richtung fahren wir nun weiter. Wir radeln jetzt eine Weile geradeaus und biegen anschließend links ab, um die Abfahrt zum Hafen von Valldemossa in Angriff zu nehmen. Dabei überqueren wir El Pla des Rei und fahren auf einer schmalen und kurvenreichen Straße, die ehemals Schmugglern als Schleichweg diente, hinunter ans Meer. Auf der Rückfahrt sind mit beschwerlichen Strecken mit circa 15% Gefälle und einem durchschnittlichen Gefälle von 10% zu rechnen. Nach einer wohl verdienten Pause und Stärkung werden die Fahrer mit einem Besuch in Valdemossa belohnt.

MTB: Ruta dels Miradors DESCRIPCIÓ Partim cap el camí que puja al pla des Pouet, el camí esta bastant en mal estat i ens obliga a pujar a peu. Des de el pla des Pouet ja es mes assequible i podem muntar fins al pla de Ses Artigues i es Puig Caragolí, al Coll de Son Gallard feim una aturada per repostar.

Des de la cota 700 ens queda una baixada d’escandol fins al port de S’estaca a nivell 0. Durant la baixada feim unes aturades per visitar i gaudir dels Miradors que manà construir l’Arxiduc LLuís Salvador d’Austria, son uns miradors per visitar-los i gaudir de les vistes que es poden observar, en total en visitam cinc, un parell d’ells estan en molt mal estat, s’observa la feina que feien a aquell temps, estan construïts en un punt estratègic per gaudir de la tranquil·litat d’aquells paratges. Arribats al port de s’Estaca pareix que ens trobam a un altre temps, es un llogaret de pescadors, totes les cases es conserven amb l’ estat original que es construiren, quan ja hem fet una visita i unes fotos ens toca pujar, passant per les cases de’n Michael Douglas i Catherine Zeta-Jones, arribant a la carretera del port de Valldemossa sols queda la pujada per l’esfalt fins als cotxes.

DESCRIPCIÓN Vamos hacia el camino que sube al llano de Pouet, el camino está en mal estado y nos obliga a subir a pie. Desde el llano de Pouet ya es más asequible, podemos ir hasta el llano de “Ses Artigues” y el Puig Caragolí, en el Coll de Son Gallard nos paramos para repostar. Desde la cota 700 nos queda una gran bajada hasta el puerto de S’estaca a nivel 0. Durante la bajada hacemos varias paradas para visitar y disfrutar de los Miradores que mandó construir al Archiduque LLuís Salvador de Austria, son unos miradores para visitarlos y disfrutar de las vistas que se pueden observar, en total visitamos cinco, un par de ellos están en muy mal estado, se observa el trabajo que hacían en aquel tiempo, están construidos en un punto estratégico para disfrutar de la tranquilidad de aquellos parajes. Llegados al puerto de S’estaca parece que nos encontramos en otro tiempo, es una aldea de pescadores, todas las casas se conservan con el estado original en el que se construyeron, cuando ya hemos hecho una visita y unas fotos, nos toca subir, pasando por las casas de Michael Douglas i Catherine Zeta-Jones, llegando a la carretera del puerto de Valldemossa solamente queda la subida por el esfalto hasta los coches.

www.xaragall.es

Viewpoint Route

:Valldemossa

DESCRIPTION We head towards the road leading up to Pouet plain; the road is in bad condition and we have to ascend on foot. After the Pouet plain it is easier going, and we can continue on to “Ses Artigues” plain and the peak, Puig Caragolí, and then stop for a break at Coll de Son Gallard. From an elevation of 700 metres, we have a long descent ahead of us down towards S’Estaca Port, at sea level. On the downwards journey, we make several stops to visit the Viewpoints that Archduke Lluís Salvador of Austria ordered built. These viewpoints, and their views, are an absolute must. We stop at five in total, a couple of which are very run down and we can see the work they carried out back then. They are situated at strategic points in order to take full advantage of the tranquillity of these spots. Upon arrival at S’Estaca Port, we have a sense of being in another time. It is a old fishing village, and all of the houses remain in their original state. Once we have had a look around and taken photos, it is time to begin the ascent, passing by the houses owned by Michael Douglas and Catherine Zeta-Jones. Then, after arriving at the Valldemossa Port motorway, we just have to continue the ascent by road until we reach the cars.

<--- 20 Km. --->

BESCHREIBUNG Wir begeben uns auf den Weg, der auf die Ebene von Pouet hinaufführt. Da dieser schlecht befestigt ist, müssen wir den Aufstieg zu Fuß bewerkstelligen. Von der Ebene von Pouet aus ist die Ebene von „Ses Artigues“ und Puig Caragoli besser erreichbar. Wir legen anschließend eine Pause auf dem Coll de Son Gallard ein. Jetzt befinden wir uns auf 700 m Höhe und haben einen steilen Abstieg zum Hafen von S’estaca vor uns, der auf Nullniveau liegt. Während des Abstiegs legen wir einige Stopps ein und suchen die Aussichtspunkte auf, die der Erzherzog Ludwig Salvator von Österreich erbauen ließ. Insgesamt bieten fünf Aussichtspunkte, von denen sich einige in einem schlechten Zustand befinden, einen herrlichen Blick. Es ist offensichtlich, welche Arbeit damals bei ihrem Bau geleistet wurde. Ihre Lage beschert dem Betrachter ruhige Momente mit einer schönen Aussicht auf die Landschaft. Bei der Ankunft im Hafen von S’estaca fühlt man sich wie auf einer Reise in die Vergangenheit, denn diesem kleinen Fischerdorf sind alle Häuser in ihrem Originalzustand erhalten geblieben. Wir nehmen uns Zeit für eine Besichtigung und knipsen einige Fotos. Anschließend müssen wir uns den Aufstieg vornehmen und kommen dabei am Anwesen von Michael Douglas und Catherine Zeta-Jones vorbei. Sobald wir auf der Landstraße des Hafens von Valdemossa angekommen sind, laufen wir auf dem asphaltierten Weg schließlich wieder zum Auto zurück.

masmallorca.es

Cranca

Mediterrània

Les reserves marines de Mallorca i la recuperació de la Cranca

Actualment a les Illes Balears s’està fent un considerable esforç de creació de reserves marines com a eines de gestió pesquera i de manteniment de la biodiversitat. Les Balears compten amb 7 reserves marines a la actualitat, així com amb un Parc Nacional marítim-terrestre (arxipèlag de Cabrera). En totes aquestes zones protegides la captura de cranques està prohibida, i n’és obligatori la devolució a la mar de l’exemplar capturat. A l’any 2006 es va localitzar una petita població de cranques autòctones a Formentera, amb les quals es va obtenir la primera posta en captivitat a Espanya. Els anys 2007 i 2008, a partir d’exemplars reproductors duts de Còrsega, es va tornar aconseguir la cria de l’espècie i es van obtenir els primers juvenils

de cranca criats en captivitat a tota la Mediterrània. Classificació de la espècie i estat actual

Abans de l’any 1998, només hi havia una espècie de cranca, anomenada cientíﬁcament Maja squinado. Però aquell any, en base a característiques morfològiques, el Dr. Neumann, zoòleg, va separar l’espècie en 2 de diferents, Maja squinado i Maja brachydactyla. Les dues espècies, morfològicament molt semblants, són presents a les costes espanyoles: la nostra “cranca” (“cabra” a Catalunya, “araignée de mer” a França, “crancevola” a Italia) Maja squinado, és endèmica de la Mediterrània i la “centolla” o “centollo” Maja brachydactyla, és de distribució atlàntica. La cranca M. squinado, tradicionalment i, ﬁns fa uns 40 anys, va ser una espècie consumida a les poblacions del litoral, tot i que mai va ser una espècie de

gran interès comercial. Molt abundant a les zones de costa rocosa, a l’actualitat, es pot considerar una espècie en situació crítica a tot el litoral mediterrani espanyol. A les Balears, la situació és molt dolenta: a Mallorca i Menorca tan sols es coneix la captura de qualque exemplar aïllat en els anys 80 i no hi ha constància de cap captura amb posterioritat a l’any 1989, quan en dècades anteriors les captures eren abundants en determinades zones, com a Cabrera; en canvi, a Eivissa i a Formentera hi ha constància de forma no oﬁcial de captures regulars d’un cert nombre de cranques, senyal que allà encara hi resta una població relicta. La presència de la espècie a les Balears és propera a l’extinció, podem considerar a la cranca extinta a Mallorca i Menorca i en perill crític d’extinció a les Pitiüses. La UE en Estrasburg a 1997, estableix a l’espècie Maja squinado a la Mediterrània com espècie de fauna protegida.

FAUNA: Cranca Mediterrània

CRANCA MEDITERRÁNEA Las reservas marinas de Mallorca y la recuperación de la Cranca

Actualmente en las Islas Baleares se está haciendo un considerable esfuerzo de creación de reservas marinas como herramientas de gestión pesquera y de mantenimiento de la biodiversidad. Las Islas Baleares cuentan con 7 reservas marinas en la actualidad, así como con un Parque Nacional marítimo-terrestre (archipiélago de Cabrera). En todas estas zonas protegidas la captura de “cranques” está prohibida, y es obligatoria la devolución al mar del ejemplar capturado, ya sea vivo o muerto. En el año 2006 se localizó una pequeña población de “cranques” autóctonas en Formentera, con las cuales se obtuvo la primera puesta en cautividad de la especie en España. Los años 2007 y 2008, a partir de ejemplares reproductores traídos de Córcega, se volvió a conseguir la cría de la especie y se obtuvieron los primeros juveniles de “cranca” criados en cautividad de todo el Mediterráneo.

Maja squinado. Pero aquel año, y en base a características morfológicas, el Dr. Neumann, zoólogo, separó la especie original en 2 especies diferentes, Maja squinado y Maja brachydactyla. Las dos especies, morfológicamente muy parecidas, están presentes en las costas españolas: nuestra “cranca” (“cabra” en Catalunya, “araignée de mer” en Francia, “crancevola” a Italia), que conserva el nombre de Maja squinado, es endémica del Mediterráneo y la “centolla” o “centollo” Maja brachydactyla, es de distribución atlántica. Con respecto a la “cranca” Mediterránea, M. squinado, tradicionalmente y, hasta hace unos 40 años, fue una especie consumida por las poblaciones del litoral y por la gente del mar, aunque nunca fue una especie de gran interés comercial. Muy abundante en las zonas de costa rocosa, En la actualidad, se puede considerar una especie en situación crítica en todo el litoral mediterráneo español.

En las Baleares, la situación es muy mala, pero con diferencias geográﬁcas: en Mallorca y Menorca tan sólo se conoce la captura de algún ejemplar aislado en los años 80 y no hay constancia de ninguna captura con posterioridad al año 1989, cuando en décadas anteriores las capturas eran abundantes en determinadas zonas, como en Cabrera; en cambio, en Ibiza y en Formentera hay constancia de forma no oﬁcial de capturas regulares, año tras año, de un cierto número de “cranques”, señal de que allá todavía queda un reducto poblacional de la especie. Todos estos datos indican que la presencia de la especie en las Baleares está próxima a la extinción y en estos momentos podemos considerar a la “cranca” extinta en Mallorca y Menorca y en peligro crítico de extinción en las Pitiusas. La UE en Estrasburgo en 1997, establece a la especie Maja squinado en el Mediterráneo como especie de fauna protegida.

Fases larvarias de la cranca: Zoea I

Zoea II

Megalopa

Juvenil

Clasificación de la especie y estado actual

Antes del año 1998, sólo había una especie de “cranca”, denominada cientíﬁcamente

FAUNA: Cranca Mediterrània

Marine Reserves of Mallorca and the Recovery of the European Spider Crab

The Balearic Islands are currently home to 7 marine reserves, as well as a Maritime Terrestrial National Park (namely, the Cabrera archipelago). In all of these protected zones, ﬁshing of the European Spider Crab is forbidden and all specimens captured must, by law, be returned to the sea, whether dead or alive. Until 40 years ago, the crab itself, the Maja Squinado, had been traditional fare among

people in the coastal settlements and at sea, though it was never a species of great commercial value. Although it was once in abundance along these rocky coastlines, today it is considered as a species in danger of extinction along the length of the Spanish Mediterranean coast. The situation is bad across all of the Balearic Islands, with the following geographical differences: in Mallorca and

Menorca, only one specimen is known to have been caught in the eighties and there is no record of any having been caught since 1989. All data indicates that the species is close to extinction on the Balearic Islands as a whole. In fact, the spider crab can be considered extinct on Mallorca and Menorca, while being in serious danger of extinction on the Pityuses (Ibiza and Formentera). The EU, in Strasbourg, 1997, established the species Maja Squinado in the Mediterranean as a protected fauna species.

Das Meeresschutzgebiet von Mallorca und der Schutz der Seespinne Zu den Balearischen Inseln gehören derzeit sieben Meeresschutzgebiete sowie ein Naturschutzgebiet in Form einer Inselgruppe namens „Archipièlago de Cabrera“. In allen diesen Naturschutzreservaten ist der Fang der mediterranen Seespinne, auch „Cranca oder „Maja squinado” genannt, verboten. Wenn ein Exemplar geﬁscht wird, muss es ins Meer zurückgeworfen werden, ungeachtet dessen, ob es lebendig oder bereits tot ist. Noch bis vor vierzig Jahren wurde diese Krabbenart besonders

in den Küstengegenden von den ortsansässigen Fischern gegessen, stieß aber auf dem kommerziellen Markt nie auf großes Interesse. Früher kamen diese Meeresbewohner in felsigen Küstengegenden sehr häuﬁg vor, während sie heute leider im gesamten Küstengebiet Spaniens vom Aussterben bedroht sind. Auf den Balearischen Inseln ist deren Situation äußerst schlecht. Dabei gibt es allerdings geographische Unterschiede: auf Mallorca und Menorca wurde lediglich der Fang

von einzelnen Exemplaren in den achtziger Jahren bekannt. Nach 1989 indessen wurde keine Seespinne mehr gefangen. Diese Daten weisen darauf hin, dass sich diese Tierart auf den Balearischen Inseln vom Aussterben bedroht ist. Momentan wird die „Cranca“ auf Mallorca und Menorca als ausgestorben klassiﬁziert und ist auf den Pityusen ebenfalls vom Aussterben bedroht. Deshalb hat die Europäische Union hat die Spezies Maja squinado im Mittelmeerraum unter Naturschutz gestellt.

concurs fotogràfic

FOTOBOTÀNICA ‘09

Lliurament de premis FOTOBOTÀNICA 2009 D’esquerra a dreta: Emiliano Gaspoz, Catalina Esteva (Regidora de Medi Ambient de l’Aj. de Sóller), Josep Lluís Gradaille (Director del Jardí Botànic de Sóller), Antoni Segura (Director Insular de Programes i Ocupació), Andreu Ramis (President de la Fundació Jardí Botànic de Sóller), Carlos Prat i Carlos Abraham Sampol.

Premi paisatge dins el Jardí Botànic de Sóller Emiliano Gaspoz Espejismo

Premi relacions flora-fauna Carlos Abraham Sampol Capoll, la crisopa i la rosella

Premi flora endèmica de les Balears Carlos Prat Esteve Launaea cervicornis

más

Orquídea de Prat

allorca

- Familia: ORCHIDACEAE. - Nombre científico: Orchis palustris Jacq. subsp. robusta (Stephenson) Sundermann. - Género: Orchis. - Distribución por islas: Mallorca. - Hábitat: Albuferas y herbazales húmedos. Albufera de Mallorca. - Formas vitales: Geófito. - Época de floración: Junio, Julio. - Planta Legalmente Protegida: Catálogo Balear. - Categoria IUCN: Vulnerable.

Característiques:

Orquídia de les zones humides properes a la mar, pot trobar-se a llocs inundats o als marges de les zones inundades. És relativament gran doncs pot sobrepassar el mig metre d’alçada. Té un raïm de ﬂors purpurines amb el label puntejat, i un esperó més o menys horitzontal. A les illes es troba a S’Albufera de Muro. Floreix al ﬁnal de la primavera i principi d’estiu.

Características:

Orquídea de zonas húmedas cercanas al mar, que también puede encontrarse en zonas inundadas o en los márgenes de zonas inundadas. Es relativamente grande pues puede sobrepasar el medio metro de altura. Tiene un racimo de ﬂores purpurina con el labelo punteado y un espolón más o menos horizontal. En las islas se encuentra en la Albufera de Muro. Florece a ﬁnales de primavera y principios del verano.

Fauna i ﬂora Characteristics:

An orquid that inhabits wet areas close to the sea, can be found in ﬂooded areas or alongside the borders. It is relatively large, can reach up to more than a half meter in height. Has raceme of purple ﬂowers with a pointed labellum with a more less horizontal spur. In the islands it can be found in s’Albufera de Muro. Flowers at the end of spring to the beginning of summer.

Merkmale:

más

Dieses kleine Kraut wächst in Küstengegenden und ist während der Blütezeit leicht zu erkennen, da seine violetten Köpfchen sofort ins Auge stechen. Auch die breiten, ﬂeischigen Blätter sind einfach zu bestimmen. Sie weisen eine weiße Musterung an der Oberseite und eine rote Färbung an der Unterseite auf.

info.

http://herbarivirtual.uib.es

masmallorca@gmail.com

GESA ENDESA FIRMA UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB LA FUNDACIÓ REIAL MALLORCA PER AL FOMENT DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ENTRE ELS ESCOLARS El president de la Fundació Reial Mallorca, Sr. Mateu Alemany, i el director general de Gesa Endesa, Sr. Andreu Rotger, han signat un conveni de col·laboració pel qual la companyia patrocina i dóna suport al projecte d’escoles esportives de tecniﬁcació “Escoles de Formació i Reforç de Futbol Palma - Part Forana” i l’activitat educativa “Estalvia amb el Mallorca” dirigit a tots els nins en edat escolar de les Illes Balears. Amb aquest conveni la companyia s’incorpora com a membre Estratègic de la Fundació Reial Mallorca i es vol aconseguir que 3000 escolars que anualment participen

en les activitats de la Fundació Reial Mallorca també puguin participar en les activitats educatives sobre eﬁciència energètica i el foment de l’ús responsable de l’energia que realitza la companyia a les instal·lacions d’ENDESA EDUCA a Sant Joan de Déu. Per tal de coordinar i treballar de manera interdisciplinària les visites al Reial Mallorca i les activitats de l’espai educatiu ENDESA EDUCA també s’adequarà una zona en l’espai educatiu ENDESA EDUCA, anomenat, “Córner mallorquinista” en el qual s’oferiran diferents activitats, com són la participació de la mascota de la Fundació (Dimoniona), visites i xerrades amb jugadors del primer equip, etc. Tot això acompanyat de la presència de Gesa Endesa en les escoles de futbol de la Fundació Reial Mallorca.