Català
Castellano English
Deutsch
masmallorca.es
Ferias temáticas · themed fairs · Jahreszeit für Fachmessen - Sitios con encanto · Places of special interest · Reizvolle Orte - Fauna La nostra gent · Our People · Unsere Menschen - Cultura · Culture · Kultur - Productes Típics · Local Produce · Typische Produkte - Flora Excursiones · Excursions · Ausfluge - Rutes Cicloturístiques · Cycle tourism Routes · Fahrradtouren - Gastronomia · Gastronomy · Gastronomie
#32 - 1,80€
Edició: 32 - Edita: Revista Más Mallorca SL - CIF: B57547317 - Tel.: 971 669 551 - M: 658 030 133 Art: Mª Victoria Sintes - Depòsit Legal: P.M. 3158/2006 - Informació: info@masmallorca.es
NOTICIES
Noticies de Mallorca Voltor), tècnics del Servei de Protecció d’Espècies i Agents de Medi Ambient de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, observant de manera coordinada durant dos dies a trenta-dos emplaçaments de la Serra. Segons els resultats del recompte, els voltors lleonats es mantenen a quatre sectors (Ternelles, Puig Major, es Teix i Galatzó), amb una població
La Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat recompta més de 50 voltors lleonats a Mallorca, en un episodi de ràpida colonització en tan sols dos anys
total que oscil·laria entre els 46 i els 59 exemplars. No s’ha detectat cap influència negativa en els voltors negres, amb els quals comparteixen
El 2008, com a conseqüència d’un
Mallorca, integrant-se a l’avifauna
punts d’alimentació. Els experts
temporal de Ponent, un grup impor-
de la Serra de Tramuntana. La Con-
veuen probable que el proper any
tant de voltors lleonats arribà a les
selleria de Medi Ambient i Mobilitat
aquesta espècie comenci a nidificar
Balears des de la Península, en un fe-
organitzà un recompte dels efectius
a l’illa. Aquest episodi de ràpida
nomen que no s’havia registrat mai.
d’aquesta espècie, en el qual hi par-
colonització per un incident meteo-
Tot i que una part de les aus torna-
ticiparen més de cent voluntaris de
rològic ha cridat molt l’atenció dels
ren al continent setmanes més tard,
diverses entitats (GOB, Natura Parc,
ornitòlegs i és objecte d’interès en
un grup important s’ha establert a
Fundació per a la Conservació del
els cercles especialitzats.
Endesa instal·la un nou dispositiu de telemaniobra i millora l’operativitat de la xarxa a la zona de la teulera i Son Moix Endesa ha duit a terme feines de millora de
solucionarien en un termini d’aproximadament cinc mi-
l’operativitat de la xarxa en la instal·lació d’un nou
nuts, que és el temps que es torbaria a trobar l’avaria
dispositiu de telemaniobra, a la zona de Son Moix i la
i a reposar el subministrament. Amb aquesta millora
Teulera, a Palma.
tecnològica es farà possible la monitorització de les
Aquests dispositius de maniobra, permeten manio-
instal·lacions en temps reals i la realització de manio-
brar de forma telecontrolada la línia de mitja tensió,
bres a distància des del Centre d’Operació de Xarxa de
per la qual cosa fa que no sigui necessari el trasllat del
la companyia. Aquest nou interruptor de telemaniobra
personal tècnic fins a la zona per tal de fer les manio-
millora de la capacitat de maniobra sobre la xarxa de
bres d’operació. Aquesta circumstància permet reduir
distribució de la línia de mitjana tensió LMT TEULERA,
el temps d’intervenció a la xarxa i millora el temps de
amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de servei dels
reposició del subministrament elèctric davant eventuals
clients de la zona i adequa aquestes instal·lacions a pos-
incidències. I, en cas de produir-se, aquestes avaries se
sibles augments de demanda.
4
NOTICIES
Noticies de Mallorca Habilitats dos nous itineraris al Parc Natural de Llevant realitzats per deu persones en risc d’exclusió social El conseller de Medi Ambient i
panoràmiques de la costa nord de
Mobilitat, Gabriel Vicens; i el di-
Mallorca, de la Talaia Freda o del
rector executiu territorial de “la
Puig des Corb.
Caixa” a les Balears, Joan Ramon
Aquest projecte s’emmarca en
Fuertes, visitaren i presentaren el
el conveni entre l’Obra Social “la
3 de desembre el condicionament
Caixa” i la Conselleria de Medi Am-
de dos nous itineraris al Parc Natu-
bient i Mobilitat del Govern de les
ral del Llevant.
Illes Balears per a la millora i con-
Des de principis de setembre,
servació dels espais naturals de les
dues brigades formades per 10 per-
Illes i la inserció laboral de perso-
sones en risc d’exclusió social han
nes en situació desafavorida.
treballat en el Parc Natural de la Península de Llevant en el condi-
El condicionament dels dos iti-
cionament de dos nous itineraris
neraris inclou la senyalització de
per adaptar-los a la visita pública:
les rutes, la instal·lació de diversos
la Volta pels Establits de s’Alqueria
panells interpretatius que ajuda-
Vella, antiga zona de conreu amb
ran el senderista o excursionista
es poden distingir diferents estruc-
nombroses casetes i edificacions
a conèixer la història de la zona,
tures; la més espectacular és el ta-
tradicionals; i la pujada fins al Puig
i la realització de petits treballs
laiot situat al cim del mateix puig
Figuer, cim on romanen les restes
forestals. D’aquesta manera, s’ha
i que presenta una tipologia curio-
talaiòtiques d’un poblat prehis-
incrementat l’oferta d’itineraris al
sa, ja que probablement es tracta
tòric. Tant l’un com l’altre per-
parc natural, passant dels 9 ante-
d’un talaiot circular amb rampa
metran al visitant gaudir de la ri-
riors als 11 actuals.
d’accés adossada. Juntament amb
quesa natural i etnològica del parc
El jaciment arqueològic situat al
aquest element s’estenen per la
natural, així com d’espectaculars
Puig Figuer, al Parc Natural de la
vessant diferents habitacions de
Península de Llevant,
tendència quadrangular i circular
es pot definir com una
de funció desconeguda avui ma-
colina fortificada. Molt
teix. Tancant tot el conjunt es po-
probablement
esti-
den veure encara les restes d’una
gué en funcionament
murada formada per grans llosses
durant
post
en posició vertical. El jaciment del
(550-123
Puig Figuer obeïa a la necessitat de
a.C.), si bé és difícil
les comunitats d’aquell moment de
de precisar a causa
controlar el seu territori, com ho
de les escasses troba-
mostra la seva excel·lent situació
lles realitzades durant
topogràfica, que el permet contro-
l’actuació. Al jaciment
lar un ampli territori circumdant.
l’època
talaiòtica
masmallorca.es
NOTICIES
Noticies de Mallorca Un mínim de 424 falcons marins habiten els penya-segats costaners del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana
El falcó marí (Falco eleonorae)
En el marc del seguiment de
és un aucell rapinyaire migrant tí-
l’espècie dins l’àmbit del Paratge
picament mediterrani, amb pobla-
Natural de la Serra de Tramuntana,
cions al litoral atlàntic del Marroc i
el passat setembre es realitzà el re-
les Illes Canàries. Es calcula que la
compte anual, obtenint un total de
seva població mundial és de gaire-
424 individus. El recompte ha estat
bé 15.000 exemplars, essent Grècia
realitzat per tècnics de la Conselle-
el país que conté el major nombre
ria de Medi Ambient i Mobilitat (del
d’efectius reproductors. A les Illes
Paratge Natural de la Serra de Tra-
Balears arriba al llarg de la prima-
muntana i agents de Medi Ambient).
vera procedent d’Àfrica oriental i
En comparació amb l’any ante-
Madagascar per a passar tot l’estiu
rior, moment en què s’inicià el se-
i principi de tardor als penya-segats
per a caçar petits ocellets que fu-
guiment per part de l’espai natural
litorals de Mallorca, Eivissa, Cabre-
gen del nord i centre d’Europa, com
protegit, la xifra s’ha vist incre-
ra i Dragonera.
a conseqüència del descens de les
mentada prop d’un 7%, si bé aques-
temperatures i de la reducció de la
ta espècie sembla estar subjecte a
disponibilitat d’aliment.
fluctuacions importants i cal conti-
Des de que arriba i fins ben entrat l’estiu s’alimenta quasi exclusivament d’insectes, com ara escara-
El Paratge Natural de la Serra de
nuar el seguiment acurat de les po-
bats, libèl·lules i altres que aporten
Tramuntana és un excel·lent indret
blacions amb la finalitat d’establir
una important font de proteïnes per
per a acollir la nidificació d’aquesta
tendències fiables de la població a
als adults. Al llarg de l’estiu i una
espècie, ja que es troba estratègi-
la Serra de Tramuntana.
vegada construït un niu, ponen els
cament situat, amb els penya-se-
ous i els coven durant un mes, per
gats mirant cap al nord, d’on arri-
ta greus problemes de pèrdua
tal de fer coincidir l’eclosió dels
ben milers de petits ocells migrants
d’hàbitat al seu lloc d’hivernada
ous i el creixement dels polls amb
cada dia. Actualment, al Paratge
(est d’Àfrica i Madagascar), si bé
l’arribada de petits ocells migrants.
Natural de la Serra de Tramuntana
això no resta que s’hagi de procu-
Els pares, que han de procurar
s’hi troben un total de 27 colònies
rar tranquil·litat a les colònies de
prou aliment als seus polls, surten
de cria de falcó marí repartides al
cria de la Serra de Tramuntana.
al matí i a l’horabaixa mar endins
llarg de la costa.
Així doncs, es recomana, no cau-
Actualment
l’espècie
presen-
sar molèsties sonores als indrets de cria, i realitzar unes bones pràctiques agràries que puguin garantir l’existència insectes i el bon estat de conservació de les àrees d’alimentació de l’espècie, entre les quals s’hi troben la Reserva Natural de s’Albufereta i Son Bosc.
6
NOTICIES
Noticies de Mallorca Empleats d’Endesa col·laboren amb el Banc d’Aliments de Mallorca en la campanya de Nadal de recollida d’aliments Personal de la companyia elèctrica Endesa ha col·laborat enguany, per segon any consecutiu, en la campanya de recollida d’aliments organitzada pel Banc d’Aliments de Mallorca, que té per objectiu ajudar a les persones més desfavorides. El seu èxit ha estat possible gràcies a la col·laboració de voluntaris, personal d’Endesa, que com cada any ha
de la recollida, i aquests han estat
L’any 2009 el Banc d’Aliments
permès recollir una gran quantitat
fonamentals i han contribuït en gran
de Mallorca va distribuir 597.858
d’aliments.
mesura a l’èxit d’aquesta campanya.
kg d’aliments a 139 entitats benefi-
Els Bancs d’Aliments són organit-
ciàries, el que va permetre pal·liar
La recollida dels aliments donats
zacions sense ànim de lucre basa-
les necessitats de més de 27.000
pels empleats de la companyia no
des en el voluntariat, l’objectiu de
persones que viuen a la nostra illa.
només s’ha portat a terme a la seu
les quals és recuperar els excedents
A l’octubre del 2010 ja s’havien re-
social de Sant Joan de Déu, sinó
alimentaris de la nostra societat per
partit 600 tones d’aliments i les peti-
també al Centre de Distribució de
canalitzar-los cap a les persones ne-
cions d’ajuda no paren d’augmentar.
Palma, i a les Centrals de Alcúdia,
cessitades que els puguin aprofitar.
Per això, per petita que sigui, la aju-
Cas Tresorer i Son Reus. A cada cen-
D’aquí el seu lema: “Ens fa falta el
da dels empleats d’Endesa és molt
tre es va seleccionar un responsable
que a tu et sobra”.
valorada per aquesta entitat.
masmallorca.es
FAUNA
El Ferreret
(Alytes muletensis)
A l’any 1977, va ser descrit un amfibi fòssil a partir d’unes restes òssies trobades del pliocè-holocè a una cova d’Establiments i a la cova de Moleta (Sóller). Però el que no sabien encara, era que aquesta espècie encara existia i la gent que habitava la Serra de Tramuntana coneixia l’existència d’un petit amfibi, on els pagesos ho coneixien com ‘ferreret’, degut al fet que el seu cant els recordava els petits cops de martell d’un ferrer. No va ser fins a l’any 80, quan un grup de naturalistes i biòlegs van voler investigar la relació entre els fòssils de l’espècie considerada extingida i el ‘ferreret’. Aviat van esbrinar que el conegut ‘ferreret’, era realment el fòssil vivent que havia
8
sobreviscut en les zones més inaccessibles de la Serra de Tramuntana. Sens dubte aquest descobriment ha estat un dels més importants per a la ciència a Europa en els últims 25 anys. El presentador i escriptor britànic Sir David Attenborough es va desplaçar a Mallorca amb la finalitat de rodar escenes d’aquest gripau per a un documental de la BBC sobre els amfibis del món. Característiques
Amfibi que amida uns 4 cms del musell a la cua. Coloració molt variable, normalment marró clar, ocre fins a verdós, sempre amb taques irregulars
FAUNA
fosques molt variables quant a forma i distribució. Les extremitats són llargues, adaptades a les pedres relliscoses del seu hàbitat. Els ulls són grans, indicant els seus costums crepusculars i nocturns. Destaca la gairebé absència de glàndules tòxiques en la seva pell. Es tracta d’un animal que ha evolucionat sense la presència de depredadors. La llengua té una forma arrodonida i aplanada al mateix temps, característica de la família dels discoglòsids. Les larves, en comparació d’altres amfibis són grans, amb l’orifici respiratori ventral. S’alimenten raspant el substrat, absorbint trocets d’algues i altres matèries orgàniques. Biologia
El ferreret, és una espècie endèmica de Mallorca, això vol dir que és pròpia i exclusiva de l’illa i que per tant no es troba en cap altra part del món. Va desaparèixer a Menorca i gran part de Mallorca després de l’arribada de l’home a les Balears. Posa pocs ous (de 7 a 20) que són transportats pel mascle mitjançant un cordó en les potes posteriors. El desenvolupament de les larves, els capgròssos, és molt lent. Els adults, de costums nocturns i trepadors viuen en els llocs més recòndits de la Serra de Tramuntana, dintre de solcs de torrents i fonts de muntanya on ni l’home ni els depredadors han aconseguit arribar.
La població de ferreret a Mallorca assolí l’any 2009 un màxim històric, amb gairebé 40.000 larves recomptades
Raixa acull periòdicament una reunió tècnica per a la conservació de l’amfibi endèmic A la finca pública de Raixa (Bunyola) es celebrà la VII Reunió Tècnica per a la Conservació del Ferreret, organitzada per la Direcció General de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i
Mobilitat. Aquestes reunions internacionals es celebren periòdicament des de mitjans dels anys 90 i són una ocasió per intercanviar experiències i posar a punt estratègies de conservació sobre aquest emblemàtic amfibi endèmic de Mallorca. L’any 2009, la població de ferreret va assolir màxims històrics, amb quasi 40.000 larves recomptades. D’altra banda, algunes localitats estan afectades per la Quitridiomicosis, malaltia dels amfibis produïda per un fong que està afectant moltes espècies a tot el món, però que, en el cas del ferreret, només ha ocasionat el descens de la població a un sol torrent. Així, en aquesta reunió es discutiren les futures accions per contenir la malaltia i permetre a l’espècie prosseguir amb aquesta evolució favorable. Assistiren a la reunió Jaime Bosch i Rafael Márquez, del Museo Nacional de Ciencias Naturales (Consejo Superior de Investigaciones Científicas); José Antonio Mateo, de la Asociación Herpetológica Española; Manel Areste, del Zoo de Barcelona; Gloria Fernández, de la Fundació Marineland; Lluís Parpal, del centre de recuperació de fauna del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB, participat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, i la Fundació Natura Parc); i tècnics del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana i del Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.
masmallorca.es
FAUNA
El Ferreret
No fué hasta el año 80, cuando un grupo de naturalistas y biólogos quisieron investigar la relación entre los fósiles de la especie considerada extinguida y el ‘ferreret’. Pronto averiguaron que el conocido ‘ferreret’, era realmente el fósil viviente que había sobrevivido en las zonas más inaccesibles de la Serra de Tramuntana. Sin duda este descubrimiento ha sido uno de los más importantes para la ciencia en Europa en los últimos 25 años. El presentador y escritor británico Sir David Attenborough se desplazó a Mallorca con el fin de rodar escenas de este sapo para un documental de la BBC sobre los anfibios del mundo.
En el año 1977, fue descrito un anfibio fósil a partir de unos restos óseos encontrados del plioceno-holoceno en una cueva de Establiments y en la cueva de Moleta (Sóller). Pero lo que no sabían aún, era que esta especie todavía existía y la gente que habitaba la Serra de Tramuntana conocía la existencia de un pequeño anfibio, donde los payeses lo conocían como ‘ferreret’, debido a que su canto les recordaba los pequeños golpes de martillo de un herrero.
Características
(Alytes muletensis)
10
Anfibio que mide unos 4 cms del hocico a la cola. Coloración muy variable, normalmente marrón claro, ocre hasta verdoso, siempre con manchas irregulares oscuras muy variables en cuanto a forma y distribución.Las extremidades son largas, adaptadas a trepar entre las piedras resbaladizas de su hábitat. Los ojos son grandes, indicando sus costumbres crepusculares y nocturnas. Destaca la casi ausencia de glándulas tóxicas en su piel. Se
FAUNA
trata de un animal que ha evolucionado sin la presencia de depredadores. La lengua tiene una forma redondeada y aplanada al mismo tiempo, característica de la família de los discoglósidos. Las larvas, en comparación con otros anfibios son grandes, con el orificio respiratorio ventral. Se alimentan raspando el sustrato, absorbiendo trocitos de algas y otras materias orgánicas. Biología
El ferreret, es una especie endémica de Mallorca, esto quiere decir que es propia y exclusiva de la isla y que por lo tanto no se encuentra en ninguna otra parte del mundo. Desapareció en Menorca y gran parte de Mallorca después de la llegada del hombre en las Baleares. Pone pocos huevos (de 7 a 20) que son transportados por el macho mediante un cordón en las patas posteriores. El desarrollo de las larvas, los renacuajos, es muy lento. Los adultos, de costumbres nocturnas y trepadores viven en los lugares más recónditos de la Serra de Tramuntana, dentro de surcos de torrentes y fuentes de montaña donde ni el hombre ni los depredadores han conseguido llegar.
La población de ferreret en Mallorca alcanzó el año 2009 un máximo histórico, con casi 40.000 larvas recontadas
Raixa acoge periódicamente una reunión técnica para la conservación del anfibio endémico En la finca pública de Raixa (Bunyola) se celebró la VII Reunión Técnica para la Conservación del Ferreret, organizada por la Direcció General de
Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat. Estas reuniones internacionales se celebran periódicamente desde mediados de los años 90 y son una ocasión para intercambiar experiencias y poner a punto estrategias de conservación sobre este emblemático anfibio endémico de Mallorca. En el año 2009, la población de ferreret logró máximos históricos, con casi 40.000 larvas recontadas. Por otro lado, algunas localidades están afectadas por la Quitridiomicosis, enfermedad de los anfibios producida por un hongo que está afectando a muchas especies en todo el mundo, pero que, en el caso del ferreret, sólo ha ocasionado el descenso de la población en un solo torrente. Así, en esta reunión se discutieron las futuras acciones para contener la enfermedad y permitir la especie proseguir con esta evolución favorable. Asistieron a la reunión Jaime Bosch y Rafael Márquez, del Museo Nacional de Ciencias Naturales (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), José Antonio Mateo, de la Asociación Herpetológica Española, Manel Areste, del Zoo de Barcelona, Gloria Fernández, de la Fundació Marineland; Lluís Parpal, del centro de recuperación de fauna del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB, participado por la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, y la Fundació Natura Parc) y técnicos del Paraje Natural de la Serra de Tramuntana y del Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.
masmallorca.es
FAUNA
Ferreret
(Alytes muletensis) In spite of its minute size, the ferreret caused one of the greatest sensations ever in natural research. Until the year 1977 nobody even knew something like the ferreret had ever existed.
FAUNA
It all began with the discovery of the remains of fossilized bones in a cave in the Tramuntana mountains in Mallorca. These remains were of an amphibian which inhabited the island thousands of years before the arrival of the first humans. Together with other remains found in other sites, researchers were able to describe a new species of fossil. But what they
Trotz seiner Winzigkeit sorgte der Ferreret für eine der großm Sensationen der Naturforschung. Bis 1977 wusste man nicht einmal, dass so etwas wie der Ferreret je existiert hatte. Alles begann mit der Entdeckung fossiler Reste in einer Höble im Tramuntana-Gebirge Mallorcas. Die Knochen stammtem von einem amphibischen Lebewesen, das tausende jabre vor der Ankunft der ersten Menschen auf der Insel gelebt hatte. Gemeinsam mit Resten, die an anderen Orten gefunden wurden, konnten die Forscher eine neue, scheinbar ausgestorbene Tierart beschreiben.
ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES
Recovery of injured animals
didn’t know was that this species still existed, and the inhabitants of the Serra de Tramuntana were familiar with it. Years later, scientists discovered tadpoles and adult specimens of this same species. Without a doubt, this was one of the most important discoveries of its kind in Europe of the last 25 years. So interesting is the ferreret that not long ago, the famous British writer and presenter Sir David Attenborough travelled to Mallorca in order to shoot some footage of this toad for a BBC documentary on amphibians of the world.
Was die Forscher damals nicht wussten: die Tierart existierte noch und war den Bergbewohnern bekannt. Erst jähre spater stießen sie auf Kaulquappen und erwachsene Exemplare. Es war eine der wichtigsten Entdeckungen dieser Art in Europa in den letzten 25 jahren. So interessant ist der Ferreret, dass vor kurzem der berühmte britische Präsentator und Autor Sir David Attenborough nach Mallorca reiste, um für eine BBC-Dokumentation über die Amphibien der Welt Szenen mit diesem Frosch zu drehen.
971 176 800 - 971 144 107 Emergències: 607 554 055
gastronomia
T
a l l t e m a ’ d r o amb
A les Balears s’elaboren torrons de forma artesanal i exclusiva, com ara el tambor d’ametlla. El tambor d’ametlla és un torró de consistència dura, prim, de color un poc més fosc que la mel. Ingredients: • 1 kg d’ametlles senceres crues i pelades • 1 kg de sucre • 1 llimona sencera • 5 cullerades soperes d’aigua • un raig d’oli
14
gastronomía
En las Baleares se elaboran turrones de forma artesanal y exclusiva, como el “tambor d’ametlla”. El tambor de almendra es un turrón de consistencia dura, de color uno poco más oscuro que la miel. Ingredientes: • 1 kg de almendras enteras crudas y peladas • 1 kg de azúcar • 1 limón entero • 5 cucharadas soperas de agua • un poco de aceite de oliva
Preparació S’elabora barrejant les ametlles crues i pelades amb el sucre i l’aigua, remenant al foc contínuament fins que el sucre es fon i s’uneix a les ametlles.
Preparación Se elabora mezclando las almendras crudas y peladas con el azúcar y el agua, removiéndolo al fuego continuamente hasta que el azúcar se funda y se una a las almendras.
La barreja obtinguda s’estén en calent formant una placa de mig centímetre, per aconseguir una superfície més llisa empenyem la massa amb mitja llimona, i abans que es refredi es talla en trossos.
La mezcla obtenida se extiende en caliente formando una placa de medio centímetro, para conseguir una superficie más lisa empujamos la masa con medio limón, y antes de que se enfríe se corta en trozos.
masmallorca.es
gastronomy
„
T
16
“ a l l t e m a ’ d ambor
(Nougat)
In the Balearics are made nougat craftsmanship and exclusive as the “tambor d’ametlla”. The “tambor d’ametlla” is a nougat hard consistency of a slightly darker color than honey.
Preparation Is made by mixing raw and peeled almonds, sugar and water, holding the fire, stirring constantly until sugar is melted and almonds join.
Ingredients • 1 kg of roasted and peeled whole almonds • 1 kg of sugar • 1 whole lemon • 5 tablespoons water • A bit of olive oil
The mixture obtained is spread on hot plate to form a half inch, to achieve a smoother surface pushed the mass with half a lemon, and before it cools cut into pieces.
gastronomie
Gastronomy - Gastronomie
Auf den Balearen sind Nougat hergestellt und exklusiv wie das gemacht „Tambor d’ametlla”. Die „Tambor d’ametlla” Nougat ist ein harter Konsistenz einer etwas dunkleren Farbe als Honig.
Zubereitung Wird durch Mischen von rohen und geschälten Mandeln, Zucker und Wasser hergestellt, hält das Feuer unter ständigem Rühren, bis der Zucker geschmolzen ist und Mandeln beizutreten.
Zutaten Mandel-Nougat • 1 kg geröstete und geschälte ganze Mandeln • 1 kg Zucker • 1 ganzen Zitrone • 5 Esslöffel Wasser • Ein bisschen Olivenöl
Die erhaltene Mischung wird auf heißer Platte verteilen, um einen halben Zoll Format, um eine glattere Oberfläche zu erzielen schob die Masse mit einer halben Zitrone, und bevor es kühlt in Stücke geschnitten.
masmallorca.es
Hem creat més places educatives en Urbanitzacions i S’Arenal
Tres-cents escolars de Llucmajor han participat en unes jornades de prevenció viària
Llucmajor s’ha obert al món: 20 àrees wifi i bluetooth al municipi
Ser jove a Llucmajor està de moda: 10 parcs infantils i pistes de skate
Cicloturisme, més de 400 km de rutes cicloturístiques a la teva disposició per a gaudir de la nostra costa i l’interior
Una piscina nova a S’Arenal, un pavelló i les úniques pistes de petanca cobertes de tot Espanya completen l’oferta esportiva + de 100.000 m2 asfaltats al terme municipal. A Llucmajor s’ha rehabilitat gran part del centre urbà i hem ampliat la xarxa d’aparcaments
L’Ajuntament de Llucmajor els desitja unes molt bones festes i un feliç any 2011
Llucmajor s’ha obert a la seva societat. Tenim un municipi més participatiu en el qual les decisions sobre el model de ciutat que volem les prenem per consens
Seguim treballant per a tu!