más
allorca
nte e d i s e r l e para a t s i v e R nte a t i s i v l e y Nº 17 - Maig / juny - 1,80€
www.masmallorca.es
Porreres / Conquesta de les Pitiüses / Coca de Trampó / Rondaies Mallorquines Ca de Bou / Herba de Santa Maria / Santuari de Monti-sion / Ruta Palma - Port d’Andratx
Català
Castellano
English
Deutsch
_Director executiu: Jaume Estévez_info@masmallorca.es _Directora d’Art: Maria Medina_maria@masmallorca.es
más
_Edita: Revista Más Mallorca SLNE _CIF: B57547317 C/d’en Melià 44 - 07620 Llucmajor - Mallorca - Balears _Tel.: 971 669 551_Mòbil.: 658 030 133_Fax: 940 468 668
_Col·laboracions: Andreu Morell - Sinto Sanz - Pedro Aguiló Dani Amigó - Cati Cobas - Isabel Cerdà - Consell de Mallorca Traducciones: Judith Kraus, María Medina _Depòsit Legal: P.M. 3158/2006
4/5 6/9 10/11 12/17 19/25 28/31 32/35 36/39 40/44 45/47 48/52
allorca
núm. 17 maig / juny
Sumari - Index
Mercats, Fires i Festes - Märkte, Messen und Feste - Markets and Fairs Llocs amb Encant: Porreres Publicitat 800 Anys del naixement del Rei Jaume I (4a part) Fauna i Flora: Ca de Bou i Herba de Santa Maria Excursions: Santuari de Monti-sion Productes Típics: Rondaies Mallorquines Gastronomia: Coca de Trampó Cicloturisme: Ruta Palma - Port d’Andratx Notícies Publicitat - Inmobiliària - Inmobilien - Real estate
6
12
20 28 32 36
40
• Distribución en toda Mallorca, ajuntaments, oficinas de información turística, (OIT Ajuntament de Palma OIT Consell de Mallorca), puertos marítimos, zonas turísticas, restaurantes, centros comerciales, hoteles de 5 y 4 estrellas, agroturismos, hoteles rurales y de interior, Palma, todos los pueblos de Mallorca.. ..y ahora también todos los meses en tu kiosco!
Publicidad / Advertising - Tel. 658 030 133 - publicidad@masmallorca.es
3
Mercats, fires i festes Markets and Fairs / Märkte und Messen
DILLUNS / LUNES Caimari, Calvià, Lloret de Vistalegre, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri. Palma: plaça Major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer). DIMARTS / MARTES Alcúdia, s’Alqueria Blanca s’Arenal, Artà, Campanet, Galatzó, Llubí, Pina (Algaida), Porreres, Portocolom (Felanitx), Santa Margalida. Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.
4
DIMECRES / MIÉRCOLES Andratx (els no festius), sa Cabana (Marratxí), Capdepera, Colònia de Sant Jordi, Llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), Santanyí, Selva, Sencelles, Sineu, Vilafranca. Palma: s’Arenal, es Coll d’en Rabassa, Son Roca. DIJOUS / JUEVES S’Arenal (Llucmajor), Ariany, Calonge (Santanyí), Campos, Consell, Inca, Pòrtol, Ses Salines, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar. Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.
DIVENDRES / VIERNES Algaida, Binissalem, Can Picafort, Inca, Llucmajor, Maria de la Salut, es Pont d’Inca (Marratxí), Son Carrió, (Sant Llorenç des Cardassar), Son Ferrer (Calvià), Son Servera. Palma: plaça Major (mercat d’artesans), la Vileta. DISSABTE / SÁBADO Alaró, Badia Gran/Pedrafort (Llucmajor), Búger, Bunyola, Cala Rajada (Capdepera), Campos, Costitx, Esporles, s’Horta (Felanitx), Lloseta, Magaluf (Calvià), Manacor, Portocolom (Felanitx), Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Sóller. Palma: Baratillo (avingudes), Pere Garau, Santa Catalina, Son Ferriol, plaça Major. DIUMENGE /DOMINGO Alcúdia, Consell, Felanitx, Inca, Llucmajor, Muro, Sa Pobla, Pollença, Portocristo, Santa Maria, Valldemossa.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
más
allorca
®
Agenda / Diary / Veranstaltungskalender MAIG
AGOST
24 (fins a l’1 de juny) Palma: XXVI FIRA DEL LLIBRE (mostra editorial) 24 i 25 Binissalem: FIRA DE SA PEDRA (exposició de treballs artesanals fets amb pedra) 25 Manacor: XXVII FIRA AGRÍCOLA, RAMADERA, INDUSTRIAL I ARTESANAL 31 a l’1 de juny, Puigpunyent: FIRA ECOLÒGICA, PAGESA I ARTESANA (agrícola, ramadera, ecològica i artesanal)
1 Sencelles: JOCS TÍPICS DE MALLORCA (exposició i demostració de jocs: cèrcol, bolles, baldufes) 17 Puigpunyent: MERCAT ARTESANAL I DE SEGONA MÀ (de 10 a 14 h.) JULIOL 11 Porto Cristo: FIRA NOCTURNA I ARTESANAL DE PORTO CRISTO (artesanal)
JUNY
15 i 16 Cala Bona: FIRA DE CALA BONA (artesanal)
1 Son Servera: FIRA DE SANT JOAN (agrícola, ramadera i artesanal)
16 Portocolom: FIRA MARINERA (artesanal)
1 (a octubre) Pollença: MERCAT ARTESANAL NOCTURN (diàriament de 19 a 24 h)
25 i 26 Manacor: IX FIRA NOCTURNA DE SANT JAUME (artesanal i artística)
1 Lloseta: FIRA DE SA SABATA (artesanal)
26 Ariany: V FIRA NOCTURNA (gastrònomica i folklòrica)
1 i 2 Sant Elm (Andratx): FESTES DE SANT ELM 1 al 31 Maria de la Salut: MERCAT NOCTURN (oficis tradicionals de la pagesia de 16 a 24 h.) 9 Sant Llorenç: XII FIRA NOCTURNA A S’ESTACIÓ (agrícola, ecològica, artesanal i Producte Balear) 17 Puigpunyent: MERCAT ARTESANAL I DE SEGONA MÀ (de 10 a 14 h.) 14 Son Macià (Manacor): FIRA NOCTURNA DE SON MACIÀ (agrícola, ramadera, artesanal i Producte Balear) 23 Consell: FIRA NOCTURNA (artesanal) 24 Felanitx: FIRA DE SANT AGUSTÍ (agrícola, industrial i artesanal)
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
5
Llocs amb encant
Sitios con encanto
6
Porreres
Llocs amb Encant - Sitios con Encanto Història
Porreres Porreres és un municipi de l’interior-sud de la comarca central de l’illa de Mallorca. És un municipi amb un sol nucli de població on se concentren a data d’avui 5.479 habitants, dels quals un 54’02% son homes i un 45’98% dones. Aquests darrers 10 anys hi ha un “ressorgiment poblacional” lligat al fenomen de la reconversió residencial de l’espai rural, a un augment de la població immigrant, i a un augment de la construcció de noves vivendes. L’agricultura ha estat la principal riquesa del poble durant segles, ho demostren els trentasis molins de vent que encara es conserven i el bon nombre de possessions com són Sa Torre, Son Lluís, Es Pagos, Es Monjos, Son Porquer o Sa Bastida. La qualitat de la terra és apta per als cereals, l’ametller i la vinya. En algunes èpoques s’ha cultivat també el safrà i la producció d’albercoc ha estat durant dècades l’activitat per la qual Porreres s’ha distingit notablement. El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s’alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d’alternativa a l’estancament actual del sector agrari.
Sobre els Porrerencs i el seu caràcter pesa encara la fama d’emprenedors i decidits, ben resolts a aconseguir el que es proposin, qualitats que els va fer protagonitzar una revolta el segle passat i que els permeté adobar en un sol dia el camí de MontiSion. Aquesta capacitat de lluita i de voluntarisme també s’ha reflectit en la cultura i les arts.
L’època prehistòrica deixà alguns vestigis a Porreres d’entre els que són mostra els talaiots de Baulenes, Es Pagos i, sobretot, el conjunt del poblat del Pou Salat. La dominació romana s’ha pògut verificar per algunes làpides de sepultures descobertes el segle passat. El repartiment de Mallorca otorgà les terres porrerenques al rei en Jaume I qui després les donà al comte Nuno Sanç. Amb la mort del comte (1242), les propietats de Porreres que encara li pertanyien tornaren a passar a mans del rei. En Jaume II la declarà vila l’any 1300. El nom de Porreres prové d’un dels cavallers conqueridors, Guillem de Porrera, d’una localitat del Priorat (Tarragona).
Llocs d’interes: - Esglèsia Parroquial de Nostra Senyora de la Consolació - Esglèsia de Sant Felip Neri - Santuari de la Mare de Déu de Monti-sion - Museu i Fons Artístic de l’Ajuntament de Porreres - La Rectoria - Molins de Vent - Creus de Terme - Pous Públics
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
7
más
allorca
Places of special interest ®
Porreres Porreres es un municipio del interior-sur de la comarca central de la isla de Mallorca. Es un municipio con un solo núcleo de población donde se concentran a fecha de hoy 5.479 habitantes, de los cuales uno 54 ‘02% son hombres y un 45 ‘98% mujeres. Estos últimos 10 años hay un “resurgimiento poblacional” ligado al fenómeno de la reconversión residencial del espacio rural, a un aumento de la población inmigrante, y a un aumento de la construcción de nuevas viviendas. La agricultura ha sido la principal riqueza del pueblo durante siglos, lo demuestran los treinta y seis molinos de viento que todavía se conservan y el buen número de posesiones cómo son Sa Torre, Son Lluís, Es Pagos, Es Monjos, Son Porquer o Sa Bastida.. La calidad de la tierra es apta para los cereales, el almendro y la viña. En algunas épocas se ha cultivado también el azafrán y la producción de albaricoque ha sido durante décadas la actividad por la cual Porreres se ha distinguido notablemente. La piedra arenisca y la piedra, materias básicas de los diversos monumentos religiosos que se alzan por todo Porreres, también son símbolos
8
identificadores del pueblo y han servido de alternativa al estancamiento actual del sector agrario. Sobre los Porrerencs y su carácter pesa la fama de emprendedores y decididos, bien resueltos a conseguir lo que se propongan. Esta capacidad de lucha y de voluntarismo también se ha reflejado en la cultura y las artes.
Historia La época prehistórica dejó algunos vestigios en Porreres de entre los que son muestra los talaiots de Baulenes, Es Pagos y, sobre todo, el conjunto del poblado del Pou Salat. La dominación romana se ha verificado por algunas lápidas de sepulturas descubiertas el siglo pasado. El reparto de Mallorca otorgó las tierras porrerenques al rey Jaume I quién después las cedió al conde Nuno Sanç. Con la muerte del conde (1242), las propiedades de Porreres que todavía le pertenecían volvieron a pasar a manos del rey. Jaume II la declaró villa el año 1300. El nombre de Porreres proviene de uno de los caballeros conquistadores, Guillem de Porrera, de una localidad del Priorat (Tarragona).
Lugares de interes: - Iglesia Parroquial de Nostra Senyora de la Consolació - Iglesia de Sant Felip Neri - Santuario de la Mare de Déu de Monti-sion - Museo i Fondo Artístico de l’Ajuntament de Porreres - La Rectoria - Molinos de Viento - Cruces de Término - Pozos Públicos
Porreres Porreres is a municipal area in the interior Southern part of Mallorca’s most central region. The municipal area only contains one city centre with a current number of 5,479 inhabitants. Agriculture has been the village’s most profitable factor for centuries. Testimonies for this are the 36 windmills, such as Sa Torre, Son Lluís, Es Pagos, Es Monjos, Son Porquer or Sa Bastida. They are still preserved in a considerably high number. The region’s type of soil is suitable for the cultivation of cereals, almond trees and vineyards. During some periods, saffron had been planted and for decades the
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Porreres Porreres Porreres ist eine Gemeinde im südlichen Teil des in der Inselmitte gelegenen Landkreises. Die Gemeinde, zu der nur ein Dorf gehört, zählt zum heutigen Zeitpunkt 5 479 Einwohner. Seit Jahrhunderten ist die Landwirtschaft die Haupteinnahmequelle dieses Dorfes gewesen, wovon die umliegenden Windmühlen zeugen. Noch heute ist eine beträchtliche Anzahl von 36 production of apricots, with which the village made a name for itself, has been one of the most important agricultural activities in Porrera. Various religious monuments, which are also symbols of the village, have been attracting tourists and thus helped the place to overcome the current crisis that the agricultural sector has been suffering from.
Windmühlen, wie z.B. Sa Torre, Son Lluís, Es Pagos, Es Monjos, Son Porquer oder Sa Bastida, erhalten geblieben. Der Boden ist für den Anbau von Getreide, Mandelbäumen und Wein geeignet. Bisweilen wurde hier auch Safran kultiviert. Vor allem aber durch die Aprikosenproduktion hat sich Porreres schon vor Jahrzehnten einen Namen gemacht.
Sights - The Church “Nostra Senyora de la Consolació” - The Church “Sant Felip Neri - ”Sanctuary of La Mare de Déu Monti-sion” - Museum i Fons Artístic de l’Ajuntament de Porreres - The Rectory - Windmills - Creus de Terme - Pous Públics
Reizvolle orte
Die zahlreichen religiösen Monumente, die sich über das ganze Dorf verstreut finden liegen, gelten ebenso als Wahrzeichen des Ortes und haben dem Dorf angesichts der Stagnation der Agrarwirtschaft hinsichtlich des Tourismus Alternativen geboten.
Sehenswürdigkeiten: - Gemindekirche “Nostra Senyora de la Consolació” - Kirche “Esglèsia de Sant Felip Neri” - Santuari de la Mare de Déu de Monti-sion - Museu i Fons Artístic de l’Ajuntament de Porreres - Pfarramt - Windmühlen - Creus de Terme - Pous Públics
9 9
Decoraciones y Pinturas para Exteriores y Interiores T. 971 546 127 M. 617 655 890 www.tbartkam.com
Jaume I El Conqueridor (4a
12
Part)
800 anys d‘història a Mallorca
.. CONQUESTA DE LES PITIUSES
Conquesta de les Illes Pitiuses Cada any i en els primers dies d’agost, Eivissa celebra les ‘Festes de la Terra’, en commemoració de la victòria aconseguida per les tropes catalanes sobre els musulmans que l’ocupaven des de feia diversos segles. Tot va començar en un ja llunyà 7 de desembre de 1234, quan el rei Jaume I d’Aragó va facultar Guillem de Montgrí, llavors arquebisbe electe de Tarragona, perquè pogués conquerir les illes d’Eivissa (Medina Yebisah) i Formentera, que estaven en poder dels sarraïns i posseir-les després com a feudatari del rei.
Murallas de Dalt Vila, Eivissa, Islas Baleares Segons detalla l’historiador Joan Marí Cardona al seu llibre ‘La conquesta catalana de 1235’, en l’esmentada data, Jaume I va firmar l’escriptura de cessió en feu, “reservant-se només la sobirania, amb el dret de fer la
guerra i la pau,”, i fixant un terme per a l’esmentada conquesta, comprès des de la data en la qual es va firmar la donació fins a la pròxima festa de Sant Miquel, a celebrar el 29 de setembre de l’any següent, 1235.
Conquista de las Pitiusas Cada año y en los primeros días de agosto, Eivissa celebra sus ‘Festes de la Terra’ (Fiestas de la Tierra), en conmemoración de la victoria conseguida por las tropas catalanas sobre los musulmanes que la ocupaban desde hacía varios siglos. Todo comenzó en un ya lejano 7 de diciembre de 1234, cuando el rey Jaime I de Aragón facultó a Guillem de Montgrí, entonces arzobispo electo de Tarragona, para que pudiese conquistar las islas de Eivissa (Medina Yebisah) y Formentera, que estaban en poder de los sarracenos y poseerlas después como feudatario del rey.
Según detalla el historiador Joan Marí Cardona en su libro ‘La conquista catalana de 1235’, en la citada fecha, Jaime I firmó la escritura de cesión en feudo, “reservándose sólo la soberanía, con el derecho de hacer la guerra y la paz”, y fijando un término para dicha conquista, comprendido desde la fecha en que se firmó la donación hasta la próxima fiesta de Sant Miquel, a celebrar el 29 de septiembre del año siguiente, 1235. Guillem de Montgrí disponía, pues, de nueve meses y 23 días para preparar a sus soldados y a la
escuadra que debería trasladarlos a las costas de Eivissa. El verano era teóricamente la mejor época para la nevagación, y de hecho así se eligió. El 12 de abril de 1235, Guillem de Montgrí suscribió un contrato con Pere, Infante de Portugal y Nunó Sanç, Comte de Rosselló, por el que unían sus fuerzas para llevar a cabo dicha conquista. Las cláusulas más destacadas de este convenio eran, en primer lugar, la erección y dotación de una iglesia parroquial en Eivissa, “para gloria de Jesucristo y de su Madre la Virgen María”; el acuerdo
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
13
.. CONQUISTA DE LAS PITIUSAS Guillem de Montgrí disposava, doncs, de nou mesos i 23 dies per preparar els seus soldats i l’escaire que els hauria de traslladar a les costes d’Eivissa. L’estiu era teòricament la millor època per a la nevagació, i de fet així es va elegir. El 12 d’abril de 1235, Guillem de Montgrí va subscriure un contracte amb Pere, Infant de Portugal i Nunó Sanç, Comte de Rosselló, pel qual unien les seves forces per dur a terme l’esmentada conquesta. Les clàusules més destacades d’aquest conveni eren, en primer lloc, la dotació d’una església parroquial a Eivissa, “per a glòria de Jesucrist i de la seva Mare la Verge María”; l’acord que cada un dels tres es rescabalaria de les despeses que li ocasionés l’expedició amb els béns capturats en el saqueig; i el repartiment en parts iguals del Castell i la Vila d’Eivissa i, en parts proporcionals al nombre de soldats que n’aportés cada un, “tota la resta que hi hagi fora de la Vila, tant a la mar com a la terra, els estanys de la sal i qualssevol altres possessions de les illes”. Així doncs, i en el terme assenyalat en la donació del rei, es va emportar feliçment a terme la conquesta d’Eivissa i Formentera. El dia 8 d’agost de 1235, festivitat de Sant Ciriac, és la data en
14
la qual la Vila i el Castell d’Eivissa van ser conquerits per les tropes de Montgrí, Sanç i Pere de Portugal. Poc més tard, es van donar igualment per ocupades les restants terres de les Pitiüses. Finalitzada l’esmentada gesta, els tres conquistadors van començar a complir escrupolosament i al peu de la lletra tots i cada un dels pactes que figuraven al contracte entre ells subscrit. La llegenda de la traïció El dia de sant Ciriac de 1235, les tropes catalanes vencen la resistència dels sarraïns, i penetren al recinte emmurallat d’Eivissa “sense que el trabuquet (màquina de guerra per tirar pedres de grans dimensions) que s’havia portat per a la lluita no hagués llançat compten els cronistes- més de deu pedres sobre el castell (...) “ Però, junt amb els fets històrics, també hi ha lloc per a les tradicions i les llegendes de tot tipus. En el cas concret de la conquesta d’Eivissa, la llegenda que més ha arrelat al poble eivissenc i que ha perdurat fins als nostres dies diu que aquesta caiguda de la vila, en aparença amb tanta facilitat, va ser causada per la traïció d’un germà del cabdill o xeic moro, com a revenja per haver-li robat aquest
últim la seva esposa. “Va aprofitar -segons els cronistes- una finestra que tenia la seva casa que donava a l’exterior de la muralla per deixar passar les tropes dels assetjadors”. Al camí que puja a la catedral, una petita capella recorda aquesta tradició-llegenda. És la denominada capella de Sant Ciriac, i cada any, en el programa commemoratiu de la festivitat, un dels actes consisteix en la visita que les autoritats de l’illa fan a aquest lloc, abans de l’acte institucional davant de l’estàtua jacent de Guillem de Montgrí, a la plaça de l’Ajuntament. D’aquesta barreja de tradició i llegenda hi ha constància des de fa almenys cinc segles, perquè en documents del segle XV ja es poden llegir denominacions com ‘el camp de la traïció’ i ‘la porta de la traïció’. No sabem els noms dels protagonistes, ni del traïdor ni del traït, ni de l’esposa...però tant val. Al cap i a la fi, sempre és més bonica la llegenda, segons la qual un assumpte amorós va permetre dur a terme tota una gran conquesta.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
La Nostra Gent / Cultura de que cada uno de los tres se resarciría de los gastos que le ocasionara la expedición con los bienes capturados en el saqueo; y el reparto en partes iguales del Castillo y la Vila de Eivissa y, en partes proporcionales al número de soldados que aportase cada uno, “todo el resto que haya fuera de la Vila, tanto en la mar como en la tierra, los estanques de la sal y cualesquiera otras posesiones de las islas”. Así pues, y en el término señalado en la donación del rey, se llevó felizmente a término la conquista de Eivissa y Formentera. El día 8 de agosto de 1235, festividad de Sant Ciriac, es la fecha en que la Vila y el Castillo de Eivissa fueron conquistados por las tropas de Montgrí, Sanç i Pere de Portugal. Poco más tarde, se dieron igualmente por ocupadas las restantes tierras de las Pitiüses. Finalizada dicha gesta, los tres conquistadores comenzaron a cumplir escrupulosamente y al pie de la letra todos y cada uno de los pactos que figuraban en el contrato entre ellos suscrito.
La leyenda de la traición El día de sant Ciriac de 1235, las tropas catalanas vencen la resistencia de los sarracenos, y penetran en el recinto amurallado de Ibiza ”sin que el trabuquet (máquina de guerra para tirar piedras de grandes dimensiones) que se había traído para la lucha no hubiera echado -cuentan los cronistas- más de diez piedras sobre el castillo (…)” Pero, junto con los hechos históricos, también hay lugar para las tradiciones y las leyendas de todo tipo. En el caso concreto de la conquista de Ibiza, la leyenda que más ha arraigado en el pueblo ibicenco y que ha perdurado hasta nuestros días dice que esta caída de la villa, en apariencia con tanta facilidad, fue causada por la traición de un hermano del caudillo o jeque moro, como venganza por haberle robado este último su esposa. “Aprovechó -según los cronistas- una ventana que tenía su casa que daba al exterior de la muralla para dejar pasar las tropas de los sitiadores”.
Entrada a la capilla de Sant Ciriac
En el camino que sube a la catedral, una pequeña capilla recuerda esta tradición-leyenda. Es la denominada capilla de Sant Ciriac, y cada año, en el programa conmemorativo de la festividad, uno de los actos consiste en la visita que las autoridades de la isla hacen a este lugar, antes del acto institucional ante la estatua yacente de Guillem de Montgrí, en la plaza del Ayuntamiento. De esta mezcla de tradición y leyenda hay constancia desde hace al menos cinco siglos, porque en documentos del siglo XV ya se pueden leer denominaciones como ’el campo de la traición’ y ‘la puerta de la traición’. No sabemos los nombres de los protagonistas, ni del traidor ni del traicionado, ni de la esposa…pero tanto vale. Al fin y al cabo, siempre es más bonita la leyenda, según la cual un asunto amoroso permitió llevar a cabo toda una gran conquista.
Infant Pere de Portugal
THE CONQUEST OF THE PINE ISLANDS
800th Anniversary of the Birth of King James I
E
verything began a long time ago, on December 7th 1234, when James I of Aragon empowered Guillem of Montgrí, the then elected archbishop of Tarragona, to conquest Ibiza (Medina Yebisah) and Formentera. The King wanted to take over the islands, which were then occupied by the Saracens, as feudal land. As the historian Joan Marí Cardona tells in his book ‘La conquista catalana de 1235’, James I signed the agreement on the cession of feuds on the aforementioned date, “merely reserving the sovereignty, with the right to make war and peace”. He set a term for the conquest from the date the donation was to be signed until the next festivities of Saint Michael, which were to be held on September 29th of the following year 1235. Guillem of Montgrí disposed of nine months and 23 days to prepare his soldiers and the squad that should bring them to the coast of Ibiza. In theory, the summer was supposed to be the best time of the year for navigations, which is why this date was chosen. On April 12th 1235, Guillem of Montgrí signed a contract with Pere, Infant of Portugal and Nunó Sanç, the Count of Rosselló. They then gathered their forces in order
16
to carry out the conquest. Thus on the date indicated in the King’s donation, the conquest of Ibiza and Formentera was happily brought to a termination. On August 8th 1235, the date of the festivities of Saint Ciriac, the town and the castle of Ibiza were conquered by the troops of Montgrí, Sanç and Pere of Portugal. Only shortly after, the remaining lands of the Pityuses were occupied as well. The legend of betrayal On Saint Ciriac in 1235, the Catalan troops defeated the Saracen resistance and intruded into the fortified precincts of Ibiza. The legend most popular amongst the Ibizian people and that is still well known today, is the one of the fall of the town. Apparently the conquest happened very smoothly, as it was facilitated by the Moorish sheik’s brother who wanted to take revenge upon his sibling for stealing his wife. According to the feature writers, “he took advantage of one of the windows of his house that was situated outside the city-walls in order to let besiegers enter.” On the path that leads to the cathedral, a little chapel reminds of this legend of betrayal. The chapel is called Saint Ciriac and every year in the scope of the commemorative programme
of the festivities, one of the acts consists of the island’s authorities visiting this place. Afterwards, the institutional act takes place on the Plaza del Ayuntamiento, where the falling statue of Guillem of Montgrí is located. This mixture of tradition and legend has been bequeathed less than five centuries ago hence 15th century documents give evidence of denominations such as ´the field of betrayal´ and ´the door of betrayal´. We do not know the protagonists´ names, neither the betrayer’s, nor the betrayed or the wife’s names... but why would we want to find out? In the end, the most beautiful legends are always the ones in which a love affair lead to a splendid conquest.
Llibre de Saviesa del Rei Jaume I
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
¨ DIE EROBERUNG DER PITYUSEN
800. Jahrestag der Geburt König Jakobs I
A
lles begann vor langer Zeit, nämlich am 7.Dezember 1234, als Jakob I von Aragon den damaligen Erzbischof von Tarragona Guillem von Montgrí dazu ermächtigte, die Inseln Ibiza und Formentera (Medina Yebisah) zu erobern, die zur damaligen Zeit von den Sarazenen besetzt waren. Der König beabsichtigte, sich das Gebiet als Feudalbesitz anzueignen. Wie der Geschichtswissenschaftler Joan Marí Cardona in seinem Buch ´La conquista catalana de 1235’ erzählt, unterschrieb Jakob am besagten Datum den Vertrag zur Abtretung des Lehensguts “und behielt sich zur gleichen Zeit die Oberhoheit sowie das Recht vor, Krieg zu führen und Frieden zu schließen”. Er legte außerdem den zeitlichen Rahmen fest, in dem die Eroberung stattfinden sollte, nämlich vom Tag der Unterzeichnung der Schenkung bis zu den nächsten Feierlichkeiten von Sankt Michael, die am 29.September des darauf folgenden Jahres 1235 ausgerichtet werden sollten.
Guillem von Montgrí verfügte über einen Zeitraum von neun Monaten und 23 Tagen für die Vorbereitung seiner Soldaten und die Bereitstellung des Geschwaders, das sie zur Küste von Ibiza bringen sollte. Da der Sommer als beste Jahreszeit für die Seefahrt galt, wurde dieser Zeitpunkt ausgewählt. Am 12. April 1235 unterschrieb Guillem von Montgrí den Vertrag mit Peter von Portugal und Nunó Sanç, dem Grafen von Roselló, und die Truppen wurden zusammen- gerufen, um die besagte Eroberung auszuführen. So geschah es, dass in dem Zeitraum, der in der Schenkungsurkunde vertraglich festgehalten worden war, die Eroberung von Ibiza und Formentera ein glückliches Ende nahm. Am 8.August 1235, dem Tag der Feierlichkeiten zu Ehren des Heiligen Ciriac, wurden die Stadt und die Burg von Ibiza von den Truppen von Montgrí, Sanç und Peter von Portugal eingenommen. Nur wenig später wurden auch die restlichen Ländereien der Pityusen besetzt. Die Legende des Verrats Am Tag des Heiligen Ciriac schlugen die katalanischen Truppen im Jahre 1235 den Widerstand der Sarazenen nieder und drangen durch die Stadtmauern von Ibiza ein. Die in der Bevölkerung von Ibiza am tiefsten verwurzelte Legende, die sich bis in unsere
Zeit gehalten hat, erzählt, wie der Fall der Stadt von statten ging: Offenbar hatten die Eroberer ein leichtes Spiel, da der Bruder des Anführers, eines maurischen Scheichs, welcher Letzterem dessen Frau abspenstig gemacht hatte, diesen verriet, um sich an ihm zu rächen. Laut den Chronisten “ließ er die Truppen der Belagerer durch eines der Fenster seines Hauses, das an der Stadtmauer lag, in die Stadt eindringen.” Auf dem Weg, der zur Kathedrale hinaufführt, erinnert eine kleine Kapelle an diese Legende des Verrats. Jedes Jahr besuchen die Autoritäten der Insel in einem Akt im Rahmen des Festprogramms diese Kapelle, die den den Namen Sankt Ciriac trägt. Anschließend findet eine Gedenkveranstaltung vor der Statue des liegenden Guillem von Montgrí auf der Plaza Ayuntamiento statt. Diese Mischung aus Tradition und Legende wurde erstmals urkundlich vor weniger als fünf Jahrhunderten in Schriftstücken aus dem 15. Jahrhundert erwähnt, in denen Ausdrücke wie ´das Feld des Betrugs´ und ´die Tür des Verrats´ zu lesen sind. Die Namen der Protagonisten, des Hintergangenen, des Verräters und seiner Frau, kennen wir nicht.... Aber wozu auch? Letzten Endes sind die schönsten Legenden doch immer diejenigen, in denen eine Liebesgeschichte dazu verholfen hat, eine ruhmreiche Eroberung zu bewerkstelligen.
17
EL PRIMER PARQUE ZOOLÓGICO DE MALLORCA
Ctra de Sineu Km. 15.400 - Santa Eugenia, Mallorca - Tel. 971.144078
Abierto todo el año de 10.00h a 18.00h - www.naturaparc.net -info@naturaparc.net
C
a de Bou
Fauna i flora
Fauna y flora
i Herba de Santa Maria
Ca de Bou Història i origen del Ca de Bou població de gossos de presa, es va haver de creuar, no sol de forma circumstancial sinó també premeditada, amb una altra agrupació racial, igual de definida que l’anterior i la tasca del qual era bàsicament la del pasturatge d’ovelles, buscant en aquests encreuaments, millorar la funcionalitat d’ambdues agrupacions, sent el seu resultat molt possiblement, l’embrió del Ca de Bou modern. Els orígens de la raça Ca de Bou, com en la majoria de races antigues, són un tant confusos. Si cal buscar un origen a la nostra raça, aquest ha de ser a través dels gossos de presa que van arribar a Mallorca en 1229 amb el Rei Jaume I El Conqueridor. Aquests gossos eren Preses Espanyols o Alans, similars als que posteriorment es van utilitzar en la conquesta d’Amèrica. Aquests exemplars, eren portats pels Cavallers de Malta, cèlebre Ordre, la distinció dels quals denominada el ‘Lebrel Blanco’, era lliurada a aquell Cavaller que es distingia en combat. Aquests gossos, insuperables en la guarda i ferocitat, eren segurament utilitzats per obrir bretxes en els exèrcits enemics. Una vegada conquerida Mallorca, es van establir, creuant-se
20
entre ells i altres gossos autòctons i formant així una agrupació de gossos de presa, la utilització de la qual va ser bàsicament el treball amb el bestiar boví i la guarda de persones i propietats. Ja des del segle XIII, el Gremi de Carnissers o Talladors, utilitzava aquests gossos com a auxiliars de d’acoradors o escorxadors, per al sacrifici dels caps de bestiar, per la seva potent subjecció i presa de la seva mandíbula. Aquesta agrupació racial, també es va utilitzar en els segles XIII, XIV i XV per a la cacera del senglar i del cérvol, que en aquella època, eren abundants a Mallorca, sent utilitzada també en els segles XV, XVI i XVII per bandolers i assaltadors de camins i pels seus perseguidors o agutzils per a la captura dels mateixos. Amb el pas dels anys, aquesta
El nostre gos, ja denominat pròpiament l’esmentat Ca de Bou, pel seu caràcter valent i brau, se’l va utilitzar en espectacles taurins, lluitant amb toros, contra altres gossos i fins i tot contra feres, tals com a lleopards o óssos, sent aquestes dutes a terme a l’antiga plaça de braus (Plaza de Toros) de Palma entre 1800 i 1900 majoritàriament, encara que també es van efectuar en dates anteriors. Actualment, el nostre amic apreciat, és utilitzat en tasques de guarda i de companyia, doncs el seu excel•lent caràcter familiar, així com equilibrat, fan de el un magnífic company de nens i majors. Club Español del Ca de Bou http://www.cadebouspain.es/ Cami d’Inca Pol. 8 núm. 325 07143 Biniali – 669 63 72 68
Historia y origen del Ca de Bou Los orígenes de la raza Ca de Bou, como en la mayoría de razas caninas antiguas, son un tanto confusos. Si hay que buscar un origen a nuestra raza, este debe ser a través de los perros de agarre o presa que llegaron a Mallorca en 1229 con D. Jaime I El Conquistador. Estos perros eran Presas Españoles o Alanos, similares a los que posteriormente se utilizaron en la conquista de América. Estos ejemplares, eran portados por los Caballeros de Malta, célebre Orden, cuya distinción denominada
Fauna i Flora
el Lebrel Blanco, era entregada a aquel Caballero que se distinguía en combate. Estos perros, insuperables en la guarda y fiereza, eran seguramente utilizados para abrir brechas en los ejércitos enemigos. Una vez conquistada Mallorca, se establecieron, cruzándose entre ellos y otros perros autóctonos y formando así una agrupación de perros de presa cuya utilización fue básicamente el trabajo con el ganado vacuno y la guarda de personas y propiedades. Ya desde el siglo XIII, el Gremio de Carniceros o Cortadores, utilizaba a estos perros como
auxiliares de jiferos o matarifes, para el sacrificio de las reses, por su potente sujeción y presa de su mandíbula. Esta agrupación racial, también se utilizó en los siglos XIII, XIV y XV para la caza del jabalí y del ciervo, que en aquella época, eran abundantes en Mallorca, siendo también utilizada en los siglos XV, XVI y XVII por bandoleros y asaltadores de caminos y por sus perseguidores o alguaciles para la captura de los mismos. Con el paso de los años, esta población de perros de presa, se debió cruzar, no solo de forma circunstancial
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
21
más
allorca
Ca de Bou
®
Geschichte Und Herk Bulldogge
sino también premeditada, con otra agrupación racial, igual de definida que la anterior y cuya labor era básicamente la del pastoreo de ovejas, buscando en estos cruces, mejorar la funcionalidad de ambas agrupaciones, siendo su resultado muy posiblemente, el embrión del Ca de Bou moderno. A nuestro perro, ya denominado propiamente dicho Ca de Bou, por su carácter valiente y bravo, se le utilizó en espectáculos taurinos, peleando con toros, contra otros perros e incluso contra fieras, tales como leopardos u osos, siendo estas llevadas a cabo en la antigua plaza de toros de Palma entre 1800 y 1900 mayoritariamente, aunque también se efectuaron en fechas anteriores. Actualmente, nuestro apreciado amigo, es utilizado en labores de guarda y de compañía,
22
pues su excelente carácter familiar, así como equilibrado, hacen de él un magnífico compañero de niños y mayores.
Wie die meisten Geschichten über die Herkunft von alten Hunderassen ist auch die der Mallorquinischen Bulldogge etwas verwirrend. Wenn wir die Herkunft dieser Rasse ausfindig machen möchten, müssen wir uns wohl in das Jahr 1229 zurückbegeben, an dem Jakob I, der Eroberer, seine Jagdhunde nach Mallorca brachte. Diese ausgezeichneten Wach- und Jagdhunde wurden damals sicher für die Öffnung von Breschen in den feindlichen Lagern benutzt. Als Mallorca eingenommen worden war, siedelten sich diese Hunde hier an und sie kreuzten sich mit anderen Rassen.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Fauna i Flora So bildete sich eine Rasse von Jagdhunden heraus, die hauptsächlich bei der Bewachung von Rinderherden und von auf Anwesen für den Schutz der Bewohner zum Einsatz kamen. Bereits im 13. Jahrhundert wurden diese Hunde vom Metzgerund Schlachterinnung eingesetzt. Sie waren mit ihrem kräftigen Kiefer und ihrem starken Biss den Arbeitern im Schlachthof bei der Tötung der Rinder behilflich. Die Rasse wurde auch im 13., 14. und 15. Jahrhundert bei der Wildschwein- und Hirschjagd eingesetzt. Diese Wildarten kamen in der damaligen Zeit in großer Zahl auf Mallorca vor. Im 15., 16. und 17. Jahrhundert wurden sie sowohl von Buschkleppern und Wegedieben eingesetzt, als auch von deren Verfolgern und den Ordnungshütern, um jene zu fangen. Im Laufe der Zeit fanden wahrscheinlich nicht nur zufällige, sondern auch gewollte Kreuzungen zwischen dieser Jagdhundrasse und einer anderen Rasse mit ähnlicher Ausprägung statt. Die Aufgabe dieser Hunde wiederum war vor allem die Bewachung von Schafherden. Zwischen diesen Kreuzungen sollte nun die Verbesserung der Funktionalität der beiden Hundearten erreicht werden und das Ergebnis war mit höchster Wahrscheinlichkeit die Mallorqui-
nische Bulldogge, wie wir sie heute kennen. Heute wird unser treuer vierbeiniger Freund als Wachhund und Haustier eingesetzt. Sein geselliger und ausgeglichener Charakter machen ihn zu einem ausgezeichneten Begleiter für Kinder und Erwachsene.
Ca de Bou The origins of the Ca de Bou breed, as in the majority of the antic canine breeds are a somewhat confused. If we look for an origin of our breed, this has to be through the catch or presa dogs that arrived to Mallorca in 1229 with Sir. Jaime I the Conquest. These dogs where Spanish Presas or Alanos, similar to which later were used in the conquest of America. These dogs, were carried by the Horsemen of Malta, famous order, whose denominated distinction was the White Lebrel, and was given to that horseman who distinguished itself in combat. These dogs, where the best in guarding and ferocity, they where used to open breaches in the enemy armies. Once Mallorca was conquered, they settled down, crossing between them and other native dogs and making a big group of presa dogs that were used basically for working with the vaccine
cattle and the guard of people and properties. Since XIII century, the Union of Butchers or Cutters, used these dogs as helpers of the butchers or slaughterer, for the sacrifice of the head of the cattle, by his powerful subjection and prey of its jaw. This racial grouping, also was used in the XIII, XIV and XV centuries for the hunting of the wild board and red deer, that in those years, they were many of them in Mallorca, also being used in the XV, XVI and XVII centuries by brigands and attackers of ways as their pursuers or bailiffs for the capture of them. Thru the years, this population of prey dogs, was crossed not only as a circumstantial way but also as premeditated form, with another racial grouping, same as the previous defined and whose work was basically the one of the pasturing of ewes, looking for in these crossings, to very possibly improve the functionality of both groupings, being its result, the embryo of the modern Ca de Bou.
más
kunft Der Mallorquinischen
info.
Club Español del Ca de Bou http://www.cadebouspain.es/ Cami d’Inca Pol. 8 núm. 325 07143 Biniali cascadebou@hotmail.com
23
Digitalis minor L. - Familia: Scrophulariaceae . - Género : Digitalis. Nombre común en castellano : Dedalera. Digital. - Nombre común en Catalán: Didals. Herba de Santa Maria.
- Época de floración: Mayo. Junio. - Hábitat: Peñas húmedas y fisuras de rocas, tanto en zonas de sol como de sombra. Usos: Medicinal. Tóxica. Legalmente Protegidas: Catálogo Balear.
Fauna i flora Características: Este es uno de los más bellos endemismos de las Baleares. Digitalis minor es inconfundible por sus flores rosadas y péndulas. Vive en zonas rocosas, a menudo, colonizando el sustrato al pie de peñascos. Se han descrito formas con las hojas sin pelos y flores blancas. Estatus : Endémica.
Característiques : Aquest és un dels més bells endemismes de Balears, la didalera és inconfusible amb les seves flors rosades que pengen. Viu als penyals, sovint colonitzant el substrat del peu de les parets rocoses. S’han descrit formes amb fulles sense pèls i flors blanques. Estatus : Endèmica. Spanish common name: Dedalera. Digital. Catalan common name: Didalera. Didals. Herba de Santa Maria. Flowering time: May. June. Uses and properties : Medicinal. Tòxica. Habitat : Rock creviceses. Plants protected by law : Balearic Catalogue.
24
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
más
Pflanzenwelt
allorca
®
Gattungsname auf Katalanisch: Barralets. Capellets de teulada. Caquell. Orella de monjo. Gattungsname auf Spanisch: Escudetes. Ombligo de Venus. Oreja de abad. Sombrerillos. Blütezeit: Mai. Juni. Lebensraum: Feuchte Felswände und Felsspalten, sowohl an sonnigen, als auch an schattigen Orten. Anwendungsgebiete und Eigenschaften: Heilwirkung. Giftig! Gesetzlich geschützte Pflanze: Pflanzenschutz-Liste der Balearen.
Merkmale
This is one of the most beautiful endemic plant species in the Balearics. The foxglove is unmistakable with its hanging pinkish flowers. It lives in rocky crags, often colonising the soil at the foot of mountain cliff faces. Varieties with leaves without hairs and white flowers have been described. Status : Endèmica.
más
Characteristics:
Es handelt sich um eine der schönsten einheimischen Pflanzen der Balearen. Die herab hängenden rosa Blüten machen den Roten Fingerhut (Digitalis minor)unverwechselbar. Man findet diese Blume in felsigen Gebieten und oft wächst sie im Substrat am Fuße von Felsblöcken. Auch Exemplare mit haarlosen Blättern und weißen Blüten werden beschrieben. Status: Einheimisch.
info. http://herbarivirtual.uib.es 25
más
E xcursions
allorca
28
®
S
antuari de Monti-sion
Excursiones
Puig de Monti-sion
Hi ha cims que són un símbol per a un poble. Això és el Puig de Montision per al poble de Porreres. I precisament, és aquesta simbologia que Montision significa per als porrerencs (i per a molts que no ho són) on resideix el major encant d’aquest racó incomparable. Per arribar a cim de la muntanya de Montision el viatger, que ve de Palma, haurà de posar rumb cap a Llucmajor per a després dirigir-se a Campos, des d’on prendrà la ca-
Puig de Monti-sion Hay cimas que son un símbolo para un pueblo. Eso es el Puig de Montisión para el pueblo de Porreres. Y precisamente, es esa simbología que Montision significa para los porrerencs (y para muchos que no lo son) donde reside el mayor encanto de este rincón incomparable. Para llegar a lo alto del monte de Montisión el viajero, que viene de Palma, deberá poner rumbo hacia Llucmajor para después dirigirse a Campos, desde donde tomará la carretera que le llevará hacia el término municipal de Porreres, y por ende, al Santuario de Montisión. En su camino hacia Porreres, el viajero podrá observar dos tipos de paisaje, a grosso modo, distintos. Existe a mitad de la vía que
rretera que el portarà cap al terme municipal de Porreres, i des d’allà, al Santuari de Montisión. Al seu camí cap a Porreres, el viatger podrà observar dos tipus
de paisatge, principalment, diferents. Existeix a meitat de la via que uneix Campos i Porreres, sobre una costa amb un més que considerable desnivell i
une Campos y Porreres, sobre una cuesta con un más que considerable desnivel y bajo una inmensa palmera datilera, el predio de Es Monjos. Una vez rebasadas las casas de la Possessió de Es Monjos, las rojas tierras campaneras pobladas por multitud de almendros, se transforman en suelos pedregosos y calizos sembrados de viejas viñas. Es en ese preciso momento, bajando sa costa de Es Monjos entre viñedos y sarmientos, cuando el puig de Montision se manifiesta en todo su esplendor ante la mirada del viajero. El Santuario de Montision culmina un monte de escasa altura (248 metros sobre el nivel del mar), pero con una base radial muy amplia poblada de pinos, algarrobos y ullastres, lo
cual (en el medio de los campos llanos de viña) confiere al Puig de Montision un aspecto de majestuosidad y contundencia fabulosa. Esta imagen se torna, simplemente, espeluznante cuando se visita Montision durante la hora del crepúsculo. Con el sol poniéndose tras el Santuario, parece que de éste refulgieran aureolas de ambarina luz. La orden de San Ignacio de Loyola fundó el Santuario de Montision en el año 1348. Posteriormente, en 1530, los Jesuitas crearon en Montision una famosa escuela de lenguas clásicas que contaba con más de 200 alumnos y que fue sucesora de la escuela de latín que Ramón Llull había establecido en Randa. En 1892, Montision fue restaurada dando como fruto la imagen actual del Santuario.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
29
Puig de Monti-sion
sota una immensa palmera datilera, el predi d’Es Monjos. Una vegada depassades les cases de la Possessió de Es Monjos, les vermelles terres campaneres poblades per multitud d’ametllers, es transformen en terres pedregoses i calcàries sembrades de velles vinyes. És en aquest precís moment, baixant “sa costa d’Es Monjos” entre vinyes i sarments, quan el puig de Montision es manifesta en tota la seva esplendor davant de la mirada del viatger. El Santuari de Montision culmina una muntanya d’escassa alçària (248 metres sobre el nivell de la mar), però amb una base radial molt àmplia poblada de pins, garrovers i ullastres, la qual cosa (enmig dels camps plans de vinya) confereix al Puig de Montision un aspecte de majestuositat i contundència fabulosa. Aquesta imatge es torna, simplement, esborronadora quan es visita Montision durant l’hora del crepuscle. Amb el sol posant-se després del Santuari, semblen que d’aquest llueixen aurèoles d’ambarina llum.
30
L’ordre de “San Ignacio de Loyola” va fundar el Santuari de Montision l’any 1348. Posteriorment, el 1530, els Jesuïtes van crear a Montision una famosa escola de llengües clàssiques que comptava amb més de 200 alumnes i que va ser successora de l’escola de llatí que Ramón Llull havia establert a Randa. El 1892, Montision va ser restaurada donant com a fruit la imatge actual del Santuari. Oratori de Monti-Sion Sense abandonar el massís de Randa, però ja en el terme municipal de Porreres, en un dels estreps s’aixeca el Santuari de Monti-Sion, on ja al segle XIV es troba documentada una ermita. L’oratori actual va ser aixecat el segle XV, encara que va sofrir posteriors reformes. Al segle XVI va allotjar un Col•legi de Gramàtica Llatina, amb aules i cel•les per a més de cent alumnes. Sorprèn el claustre pentagonal, així com el retaule gòtic situat sobre l’altar major que conté la imatge de la Verge.
Oratorio de Monti-Sion Sin abandonar el macizo de Randa, pero ya en el término municipal de Porreres, en una de las estribaciones se levanta el Santuario de Monti-Sion, donde ya en el siglo XIV se halla documentada una ermita. El oratorio actual fue levantado en el siglo XV, aunque sufrió posteriores reformas. En el siglo XVI albergó un Colegio de Gramática Latina, con aulas y celdas para más de cien alumnos. Sorprende el claustro pentagonal, así como el retablo gótico situado sobre el altar mayor que contiene la imagen de la Virgen.
Ausflüge Montision Some summits are the symbols of villages. The Puig de Montisión is one of those for the village Porreres. Precisely for the porrerencs, the inhabitants of this village, but also for people from elsewhere, it is the symbolism of Montision which bestows this unique place with its great charm. In order to reach the summit of Monte de Montisión, tourists coming from Palma should make course towards Llucmajor and after that drive to Campos, from where they can take the road that leads to the municipal area of Porreres and finally to the Sanctuary of Montisión. On the way towards Porreres, the visitors can contemplate two kinds of landscapes, which are extremely different. Halfway between Campos and Porreres, we find Es Monjos on a slope with a considerably high drop, where we can amaze ourselves at the sight of a huge date palm. Once we pass by the houses of Possessió de Es Monjos, red fields full of almond trees turn into stony land and sown fields with old vineyards are scattered with limestones. The moment we make our way towards Sa Costa de Es Monjos, between vineyards and vine shoots, the Puig de Montisión reveals its entire beauty to the visitor’s eyes.
Monti-sion Manche Gipfel sind die Wahrzeichen von Dörfern. Ein ebensolches ist der Puig de Montisión für das Dorf Porreres. Nicht nur für die Porrerencs, wie die Bewohner dieses Dorfes genannt werden, sondern auch für Besucher ist es das Wahrzeichen des Montisión, das diesem unvergleichlichen Fleckchen Erde seinen unwiderstehlichen Charme verleiht. Um auf den höchsten Gipfel des Montisión zu gelangen, sollten Touristen, die von Palma kommen, Richtung Llucmajor fahren und sich anschließend Richtung Campos halten, um dann die Landstraße einzuschlagen, die nach Porreres und schließlich zum Santuario de Montisión führt. Auf dem Weg nach Porreres können wir zwei Arten von Landschaften bewundern, die unterschiedlicher nicht sein könnten. Auf halber Strecke zwischen Campos und Porreres liegt über
einem ziemlich steilen Abhang der Ort Es Monjos. Hier können wir eine Dattelpalme von einer stattlichen Größe bestaunen. Sobald wir an den Häusern von Possessió de Es Monjos vorbeigekommen sind, verwandeln sich die roten Felder von Campos, auf denen unzählige Mandelbäume wachsen, in steinige, kalkhaltige Saatfelder und alte Weinberge. Genau in diesem Moment, wenn wir zwischen Weinbergen und Saatfeldern zur Küste von Es Monjos hinabfahren, zeigt sich der Puig de Montisión dem Besucher in seiner ganzen Pracht.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
31
Productos tĂpicos
R
ondaies
32
Mallorquines
Rondaies Mallorquines
Las rondallas mallorquinas (rondaies mallorquines) son cuentos de la isla de Mallorca, de tradición oral que pasaban de boca en boca y de padres a hijos. Aparecieron en forma escrita a partir de las recopilaciones realizadas por Mossén Antoni María Alcover i Sureda bajo el seudónimo de Jordi d’es Racó y que se publicaron a partir de 1880 bajo el título de Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Recó en veinticuatro volúmenes. La recopilación está estructurada de tal manera que antes de cada cuento se especifica quién se la contó al recopilador, si se la contaron distintas personas de distintos pueblos e incluso si los personajes eran de ese pueblo. Resultan notables por ingente trabajo de recopilación de folklore del autor y por haber seguido siendo publicadas en su malloquín original en una época en la que el uso del mismo no estaba bien visto en España por decirlo eufemísticamente. Tal fue la popularidad de la recopilación que las rondallas se llegaron a grabar y emitirse en la radio desde finales de los años cincuenta hasta mediados de los años setenta. Resultó uno de los programas con más éxito de la emisora, Radio Popular de Mallorca. Colaboraba en ese programa Francesc de Borja Moll que
había sido a su vez colaborador de Alcover. De nuevo hay que subrayar el aspecto atrevido (para la época y contexto político en el que se iniciaron las emisiones) de emitir un programa en catalán. La labor de recogida de tradiciones orales fue ingente, pero parece cierto que el material recogido fue sometido a cierta transformación para convertirse en lo finalmente publicado. Como no se trataba al fin y al cabo de realizar un trabajo de investigación, sino de conservar para el público general las rondallas, sin duda el material que le llegó incompleto o por partes fue rellenado y ordenado según su criterio. Con todo, a pesar de haber sido sobrevaloradas por unos e innecesariamente vilipendiadas por otros, las rondallas fueron y son parte de la identidad cultural de las Islas Baleares.
Las rondallas y otros cuentos populares
De otro lado, en muchos casos los personajes forman parte del acervo cultural, mucho más cerrado, de la isla. En ambos casos los personajes son de Mallorca, viven en Mallorca y sus aventuras transcurren, por lo general, en Mallorca. Debido a su antigüedad, muchos de los argumentos resultan crueles (y quizá hoy políticamente incorrectos). También abunda el humor escatológico, lo que resultaba siempre especialmente divertido para el público infantil. Las rondallas tienen en definitiva un tono moralizador, perteneciente a la época en que fueron transcritas. Aunque tengan en ocasiones, como se ha dicho antes, argumentos crueles, ensalzan virtudes como la sencillez, la honradez y la ayuda al prójimo.
Las rondallas contienen elementos comunes a otros cuentos populares de Europa y de otras partes de España. Aparecen personajes que son equivalentes a Blancanieves, La Cenicienta (Francineta), animales parlantes y personajes fantásticos como gigantes (gegants), demonios (dimonis) y dragones (dracs). Antioni_M_Alcover
33
más
allorca
Les rondalles mallorquines són contes de l’illa de Mallorca, de tradició oral que passaven de boca en boca i de pares a fills. Van aparèixer en forma escrita a partir de les recopilacions realitzades per Mossén Antoni Maria Alcover i Sureda sota el pseudònim de Jordi d’es Racó i que es van publicar a partir de 1880 sota el títol d’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Recó en vint-i-quatre volums. La recopilació està estructurada de tal manera que abans de cada conte s’especifica qui la hi va explicar al compilador, si la hi van explicar diferents persones de diferents pobles i fins i tot si els personatges eren d’aquest poble. Resulten notables per ingent treball de recopilació de folklore de l’autor i per haver continuat sent publicades en el seu malloquí
34
original en una època en què l’ús del mateix no estava bé vist a Espanya per dir-ho eufemísticament. Tal va ser la popularitat de la recopilació que les rondalles es van arribar a gravar i emetre’s en la ràdio des de finals dels anys cinquanta fins a mitjan els anys setanta. Va resultar un dels programes amb més èxit de l’emissora, “Radio Popular” de Mallorca. Col•laborava en aquest programa Francesc de Borja Moll que havia estat al seu torn col•laborador d’Alcover. De nou cal subratllar l’aspecte atrevit (per a l’època i context polític en el qual es van iniciar les emissions) d’emetre un programa en català. La tasca de recollida de tradicions orals va ser ingent, però sembla cert que el material recollit va ser sotmès a certa transformació per convertir-se en el finalment publicat. Com no es tractava al cap i a la fi de realitzar un treball d’investigació, sinó de conservar per al públic general les rondalles, sens dubte el material que li va arribar incomplet o per parts va ser omplert i ordenat segons el seu criteri. Amb tot, malgrat haver estat sobrevalorades per uns i inne-
®
cessàriament vilipendiades per d’altres, les rondalles van ser i són part de la identitat cultural de les Illes Balears.
Les rondalles i altres contes populars Les rondalles contenen elements comuns a altres contes populars d’Europa i d’altres parts d’Espanya. Apareixen personatges que són equivalents a “Blancanieves”, “La Cenicienta” (Francineta), animals parlants i personatges fantàstics com a gegants, dimonis i dracs (dracs). D’altra banda, en molts casos els personatges formen part del patrimoni cultural, molt més tancat, de l’illa. En ambdós casos els personatges són de Mallorca, viuen a Mallorca i les seves aventures transcorren, en general, a Mallorca. A causa de la seva antiguitat, molts dels arguments resulten cruels (i potser avui políticament incorrectes). També abunda l’humor escatològic, la qual cosa resultava sempre especialment divertit per al públic infantil. Les rondalles tenen en definitiva un to moralitzador, pertanyent a l’època en què van ser transcrites. Encara que tinguin en ocasions, com s’ha dit abans, arguments cruels, enalteixen virtuts com la senzillesa, l’honradesa i l’ajuda al proïsme.
Les Rondaies Mallorquines Die “Rondaies Mallorquines” sind mallorquinische Märchen, die mündlich von einer Generation zur nächsten überliefert wurden. In schriftlicher Form erschienen sie erstmals in den Geschichtssammlungen von Mossén Antoni María Alcover i Sureda, der die Märchen um 1880 unter dem Pseudonym Jordi d’es Racó mit dem Titel “Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Recó” in 24 Bänden veröffentlichte. Die “Rondaies” haben bestimmte Elemente mit Märchen aus anderen europäischen Ländern und anderen Teilen Spaniens gemeinsam. So tauchen beispielsweise Charaktere auf, die Schneewittchen und Aschenputtel (Francine-
ta) ähneln sowie sprechende Tiere und Fantasiewesen wie Riesen (gegants), Teufel (dimonis) und Drachen (dracs). Andererseits kommen auch häufig Charaktere vor, die Bestandteil des eigentümlichen kulturellen Erbes der Insel sind. Die Wesen kommen jedoch immer aus Mallorca. Sie wohnen auf der Insel und erleben hier all ihre Abenteuer. Da die Geschichten sehr alt sind, erscheinen die Handlungen oftmals grausam – und klin-
gen in der heutigen Zeit vielleicht nicht politisch korrekt. Der häufig benutzte Galgenhumor stößt vor allem bei Kindern auf helle Begeisterung. In jedem Fall haben diese Märchen immer einen moralischen Unterton, der aus der Zeit stammt, in der sie verfasst wurden. Wenn sie auch bisweilen, wie bereits erwähnt, von grausamen Ereignissen handeln, so werden doch stets Tugenden wie Natürlichkeit, Ehrlichkeit und Hilfsbereitschaft den Mitmenschen gegenüber angepriesen.
Francesc de B. Moll
The “Rondaies Mallorquines” are traditional stories of the island of Mallorca, which were passed on orally from the parents to their children. They appeared in written form from Mossén Antoni María Alcover i Sureda’s compliations, who published them from 1880 onwards under the pseudonymous Jordi d’es Racó in 24 volumes, which were called “Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Recóunder”. The stories have some elements in common with other popular European fairytales and also with stories from other parts of Spain. Some characters are equivalent to Snow
White or Cinderella (Francineta) and speaking animals as well as fantasy characters, such as giants (gegants), demons (demonis) and dragons (dracs) appear. On the other hand, the characters often form part of the island’s much more reserved cultural heritage. However, in both cases the characters are from Mallorca. They live on the island and their adventures normally take place here. Because of their antiquity, many of the plots may seem cruel - and possibly are nowadays politically incorrect. Plenty of scatological humor is being used, which the children always used to find hilarious.
The “rondallas” definitely contain a moralizing undertone, which origins in the era in which they were written. Although they might contain the aforementioned cruel plots, they tend to praise virtues such as naturalness, honesty and the readiness to help the next.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
35
Gastronomia
Coca de Tamp贸
36
más
Coca de Trampó Ingredients 4 persones: - 3 o 4 tomàquets - 2 pebrots verds - 1 ceba blanca - Sal i oli d’oliva
®
Ingredientes 4 personas: · 3 o 4 tomates · 2 pimientos verde · 1 cebolla blanca · Sal y aceite de oliva
Per a la massa: - 1/4 vas d’oli - 1/2 vas aigua tèbia - 1 tros de llevat - 1 cullerada de saïm - farina la que prengui
Para la masa: · 1/4 vaso aceite · 1/2 vaso agua tibia · 1 trozo de levadura de panaderia · 1 cucharada de manteca · harina la que tome
Preparació 1. Preescalfar el forn a 200 graus 2. Preparar el Trampó: tallar el tomàquet i el pebrot verd en trossos petits i la ceba picada, barrejar tot en un bol, possar un poc de sal i oli d’oliva. 3. Preparar la massa: barrejar l’oli, l’aigua, el saïm, el llevat i la farina. Afegir farina fins que comenci a quedar una massa tova un pel enganxosa no massa dura
allorca
Preparación 4. Estendre amb els dits la massa sobre una palanga de forn 5. Anar escorrent amb les mans el Trampó a mesura que anem col·locant-lo ben repartit a sobre de la massa 6. Enfornar fins que la massa estigui cuita i el farcit tingui bon color de 25 a 30 minuts.
1. Precalentar el horno a 200 grados 2. Preparar el trampó: cortar el tomate y el pimiento verde a cuadraditos y la cebolla picada, mezclar todo en un bol salpimentar añadir pimentón dulce y aceite. Reservar 3. Amasar: mezclar el aceite, el agua, la manteca, la levadura y la harina. Añadir harina hasta que empiece a despegarse de los bordes (tiene que quedar una masa blanda un pelín pegajosa no demasiado dura) 4. Extender con los dedos la masa sobre una bandeja de horno 5. Ir escurriendo con las manos el trampó a medida que vamos colocandolo bien repartido encima de la masa 6. hornear hasta que la masa esté cocida y el relleno tenga buen color de 25 a 30 min
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
37
más
allorca
®
Ingredients for 4 persons: 3 or 4 tomatoes 2 green peppers 1 white onion Salt and oil
Coca de Trampó
For the dough:
1/4 glass of oil 1/2 glass of lukewarm water 1 piece of baker’s yeast 1 table spoon of butter Some flour
Preparation 1. Preheat the oven at 200g. 2. Prepare the trampó: dice the tomatoes and the green peppers and chop the onion. Mix all ingredients in a bowl and season with salt and pepper. Add sweet paprika and oil. Store aside.
Zutaten für 4 Personen: 3 bis 4 Tomaten 2 grüne Paprika 1 weiße Zwiebel Salz und Öl
Für den Teig: 1/4 Glas Öl 1/2 Glas lauwarmes Wasser 1 Stück Backhefe 1 Esslöffel Butter etwas Mehl
38
3. Knead as follows: mix the oil, the water, the butter, the yeast and the flour. Add the flour until it starts to come off the brims (the dough needs to be soft and a little sticky, but not too hard). 4. Spread the dough with your fingers on an oven tray. 5. Use your hands to drain the trampó until you can spread it onto the dough. 6. Bake in the oven for 25 to 30 minutes until the dough is done and the filling has adapted a nice colour.
Gastronomy - Gastronomie Zubereitung 1. Den Ofen auf 200g. vorheizen. 2. Zubereitung des „trampó“: Die Tomaten und die grünen Paprika würfeln, die Zwiebel hacken und alles in einer Schüssel mischen. Mit Salz, Pfeffer und süßem Paprikapulver würzen, etwas Öl hinzugeben. Beiseite stellen. 3. Zubereitung des Teiges: Öl, Wasser, Butter, Hefe und Mehl miteinander vermengen. Mehl hinzufügen, bis sich der Teig von der Schüssel
löst. Der Teig sollte weich und etwas klebrig sein. 4. Nun den Teig mit den Fingern auf einem Backblech auseinander ziehen. 5. Den „trampó” mit den Händen aus der Schüssel nehmen, leicht abtropfen lassen und anschließend auf dem Teig verteilen. 6. Im Ofen circa 25 bis 30 Minuten backen, bis der Teig gebacken ist und die Füllung eine appetitliche Farbe angenommen hat.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Natural Fusion Una Fusi贸n de comida natural en un ambiente urbano
- Desayunos con frutas - Especialidad en ensaladas, woks, thai curry y pasta fresca A partir de Junio, tapas y pinchos con variedad de vinos.
a fusion of natural food in an urban environment - breakfast with fruits - specialized in salads, woks, thai curry and fresh pasta beginning in June: drinks and spits with a variety of wines
Horario de 9 a 23:30 h. - Plaza del Olivar n潞 7 - PALMA - 971 712 195
Coll dels Tords
Oci i esport
Andratx
Capdella Calvia
Port Andratx
40
Ocimax
Paguera
R
uta Palma
Port d’Andratx
Ciclorutas: Palma - Port d’Andratx Ruta
Ruta
Palma - Coll dels Tords - Calviá Es Capdellá - Graó de Capdellá Andratx - Port d’Andratx - Peguera - Es Capdellá - Calviá Coll dels Tords. Total Kms: 72,765 kms. Dificultad: Media. Tiempo aprox.: 4 horas.
Descripción:
Palma - Coll dels Tords - Calviá Es Capdellá - Graó de Capdellá Andratx - Port d’Andratx - Peguera - Es Capdellá - Calviá Coll dels Tords. Total Km: 72,765 kms. Dificultat: Mitjana. Temps aprox.: 4 hores.
Descripció:
Salimos desde Palma (Ocimax) por la MA-1041 hacia Puigpunyent. A unos pocos kms. giramos a la izquierda en la MA-1016 que, en suave ascenso, nos conduce hasta el Coll dels Tords primero y, ya en bajada, hacia Calviá. Seguimos hacia Capdellá, pueblo que atravesamos tomando la MA-1015 dirección Andratx, no sin antes superar la corta pero exigente subida del “Graó de Capdellá”, desde el cual podremos ver en todo su esplendor la montaña mágica del Galatzó (1.026 m). La bajada que, desde aquí, nos llevará a Andratx, ofrece unas vistas espectaculares. Andratx merece una visita o, como mínimo, una parada en la plaza para reponer energías. Seguimos por la MA-1 en dirección a la zona turística del Port d’Andratx.
Sortim des de Palma (Ocimax) per la MA.-1041 cap a Puigpunyent. A uns quants kms. girem a l’esquerra en la MA.-1016 que, en suau ascens, ens condueix fins al Coll dels Tords primer i, ja en baixada, cap a Calviá. Seguim cap a Capdellá, poble que travessem prenent la MA.1015 direcció Andratx, no sense abans superar la pujada curta però exigent del “ Graó de Capdellá”, des del qual podrem veure en tota la seva esplendor la muntanya màgica del Galatzó (1.026 m).
La baixada que, des d’aquí, ens portarà a Andratx, ofereix unes vistes espectaculars. Andratx mereix una visita o, com a mínim, una parada a la plaça del poble per reposar energies. Seguim per la MA.-1 en direcció a la zona turística del Port d’Andratx. Des d’allà, per la MA.-1020 ens dirigim cap a Peguera, on travessarem seu transitat passeig comercial, a escassos metres de la platja. Val la pena visitar la propera i tranquil•la Cala Fornells. Tornem ara cap a Capdellá, per la MA.-1012 i ja allà ens dirigim a Palma pel mateix camí que a l’anada, passant per Calviá i el Coll dels Tords. Si la ruta ens sembla curta o encara queden forces, podem girar a la dreta abans del Coll dels Tords i ascendir, per la MA.-1043, el Coll de Sa Creu, mirador privilegiat sobre Palma i la seva badia. Aquesta variant no allarga gaire la ruta i ens porta a Palma per una carretera poc transitada.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
41
Palma - Port d’Andratx
Punts d’interès: · El paisatge entre el Coll dels Tords, Calviá i les vistes panoràmiques d’Andratx (****) · L’església de San Juan Bautista, a Calviá, originària de 1604 i construïda de nou el 1867, amb el seu gran finestral neogòtic i dues esveltes torres bessones (***) · Església de Santa María de Andratx, originària de l’any 1.248 (***) · Ajuntament d’Andratx, ubicat en la possessió de Son Mas (**) · Port d’Andratx (***) . Cala Fornells (***) . Coll de Sa Creu (***) · Enllaç a la ruta: http://www.openrunner.com/index.php?id=92280
Desde allí, por la MA-1020 nos dirigimos hacia Peguera, donde atravesaremos su transitado paseo comercial, a escasos metros de la playa. Vale la pena visitar la cercana y tranquila Cala Fornells. Regresamos ahora hacia Capdellá, por la MA-1012 y ya allí nos dirigimos a Palma por el mismo camino que a la ida, pasando por Calviá y el Coll dels Tords. Si la ruta nos parece corta o aún quedan fuerzas, podemos girar a la derecha antes del Coll dels Tords y ascender, por la MA-1043, el Coll de Sa Creu, mirador privilegiado
42
sobre Palma y su bahía. Esta variante no alarga mucho la ruta y nos lleva a Palma por una carretera poco transitada.
Puntos de interés: • El paisaje entre el Coll dels Tords, Calviá y las vistas panorámicas de Andratx (****) • La iglesia de San Juan Bautista, en Calviá, originaria de 1604 y construida de nuevo en 1867, con su gran ventanal neogótico y dos esbeltas torres gemelas (***) • Iglesia de Santa María de Andratx, originaria del año 1.248 (***) • Ayuntamiento de Andratx, ubicado en la posesión de Son Mas (**) • Port d’Andratx (***) • Cala Fornells (***) • Coll de Sa Creu (***) · Enlace a la ruta: http://www.openrunner.com/index.php?id=92280
L
eisure and Sporting / Fahrradtouren
Route
Palma - Coll dels Tords - Calviá Es Capdellá - Graó de Capdellá Andratx - Port d’Andratx - Peguera - Es Capdellá - Calviá Coll dels Tords. Gesamtstrecke: 72,765 kms. Schwierigkeitsgrad: ein Halb Ungefähre Dauer: 4 Stunden.
Beschreibung: Wir fahren von Palma (Ocimax) auf die MA-1041 in Richtung Puigpunyent. Nach wenigen Kilometern biegen wir links auf die MA-1016 ab, die uns leicht bergauf nach Coll del Tords führt. Anschließend geht es bergab in Richtung Calviá. Unsere Reiseroute führt uns anschließend auf der MA-1015 in Richtung Andratx durch das Dorf Capdellá. Vorher müssen wir den kurzen, aber steilen Anstieg des “Graó de Capdellá” überwinden,
von dem aus wir einen herrlichen Blick auf den magisch anmutenden Berg Galatzó (1026 m) haben. Die Fahrt bergab nach Andratx bietet einen wunderschönen Ausblick. Andratx lohnt einen Besuch, oder zumindest eine kurze Ruhepause auf dem Dorfplatz, wo man neue Energie tanken kann. Wir fahren nun auf der MA-1 in die touristische Gegend von Port d’Andratx. Von hier aus nehmen wir die MA-1020, halten uns in Richtung Peguera und überqueren die viel befahrene Einkaufsstraße, die nur wenige Meter vom Strand entfernt liegt. Es lohnt sich, die nahe gelegene und ruhige Bucht von Fornells zu besuchen. Wir fahren auf der MA-1012 zurück nach Capdellá. Dort angekommen geht es auf demselben Weg, den wir auch auf der Hinreise genommen haben, in Richtung Palma weiter. Wir kommen nun an Calviá und Coll dels Tords vorbei.
Wenn uns die Route etwas zu kurz erscheint und wir noch gut bei Kräften sind, können wir rechts vor Coll dels Tords abbiegen und auf der MA-1043 nach Coll de Sa Creu hinauffahren. Dies ist ein beliebter Aussichtspunkt mit Blick auf Palma und seine Bucht. Diese Variante verlängert die Route nicht übermäßig und sie führt uns über eine verkehrsarme Straße nach Palma.
Sehenswertes: • Die Landschaft zwischen Coll dels Tords, Calviá und der Panoramablick in Andratx (****) • Die Kirche von San Juan Bautista in Calviá aus dem Jahre 1604. Sie wurde 1867 neu gebaut und verfügt über ein neugotisches Fenster und zwei zierliche Türme (***) • Die Kirche von Santa María de Andratx aus dem Jahre 1248 (***) • Rathaus von Andratx in Son Mas (**)
Links zu der Tour: http://www.openrunner.com/index.php?id=92280
43
Route Palma - Coll dels Tords - Calviá Es Capdellá - Graó de Capdellá Andratx - Port d’Andratx - Peguera - Es Capdellá - Calviá Coll dels Tords. Length: 72,765 kms. Difficulty: Moderate. Approximate duration: 4 h..
Description: We start from Palma (Ocimax) and take the MA-1041 towards Puigpunyent. Only after a few kilometres we turn left towards the MA1016, which leads us on a smooth ascent towards Coll dels Tords, before we descend to Calviá. We continue towards Capdellá and cross this village on the MA15, in order to cycle to Andratx, after having passed the little but challenging hill “Graó de Capdellá”, which provides an excellent view on the “magic mountain” Galatzó
(1,026 metres). We cycle down towards Andratx and on the descent can we enjoy a beautiful view. Andratx is worth a visit or at least a little break on the little square of the village where we can recuperate some energy. We now continue on the MA-1 towards the touristic area of Port d’Andratx. From there we take the MA1020 towards Peguera, where we cross the busy shopping mall which is located only a few metres away from the beach. The nearby and quiet Cala Fornells is worth a visit. We then ride back towards Capdellá on the MA-1012 and from there take the same road back to Palma we started off from, passing Calviá and Coll dels Tords. If the route seems a little short and we still have some energy left, we turn right before Coll dels tords and on the MA-1043 make
más
Cycle tourism routes
allorca
®
our way up to Coll de Sa Creu, a viewpoint with astonishing views on Palma and its bay. This alternative route is not much longer and takes us on a quiet road back to Palma.
Sights: • The landscape between Coll dels Tords and Calviá, as well as the panoramic views in Andratx (****) • The church “San Juan Bautista” in Calvia from the year 1604, which was rebuilt in 1867 and contains a large neo-Gothic window and two slender twin towers (***) • The church Santa María de Andratx from the year 1248 (***) • Town hall of Andratx, located in the possession of Son Mas (**) Links about the route: http://www.openrunner.com/ index.php?id=92280
Inaugurat el 10è Festival Internacional de Teresetes
Noticies
La vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Joana Lluïsa Mascaró ha inaugurat avui capvespre al pati de la Misericordia el 10è Festival Internacional de Teatre de Teresetes, que va començar amb actuacions a diversos municipis el passat dia 5 de maig i que ha desembarcat a Palma fins al diumenge dia 18 de maig. Durant la inauguració, Mascaró ha felicitat Elàstic Nou Produccions i Assistència Palmesana i ha convidat els ciutadans de Mallorca a gaudir dels nombrosos espectacles que tindràn lloc fins diumenge a diferents espais de Palma i de tota l’illa, com ara el pati de la Misericordia, el Teatre Principal, el pati del Casal Solleric, el Teatre Municipal o el Xesc Forteza, entre altres. La consellera ha reiterat el suport del Consell de Mallorca al Festival Internacional de Teatre de Teresetes, una iniciativa que en la seva opinió, destaca per la seva “gran qualitat i prestigi”.
Els espectacles per infants programats durant el divendres tindràn lloc al capvespre, però tant dissabte con diumenge n’hi haurà al matí i al capvespre. A més, durant els tres dies hi haurà els vespres espectacles de teresetes per adults.
Èxit de participació al mercat medieval de Capdepera La presidenta del Consell, Francina Armengol, i el batle de Capdepera, Tomeu Alzina, varen inaugurar la mostra del mercat i varen passejar pels diferents stands del mercat. A més de la presidenta, la mostra va comptar amb l’assistència del vice-president i conseller d’Obres Públiques, Antoni Pasqual; la consellera de Joventut i Igualtat, Josefina Ramis; i el
conseller de Cooperació Local, Miquel Rosselló, entre altres autoritats.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
45
Noticies
L’exposició «Viure a l’espai» a la capella de la Misericòrdia
La vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró, juntament amb Salvador Sánchez, director de l’Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM), Ángel Moratilla, subdirector general de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial, i Andreu Ripoll Muntaner, doctor enginyer politècnic, han presentat l’exposició «Viure a l’espai: un repte del segle XXI», que s’inaugurarà avui vespre a la capella de la Misericòrdia i romandrà oberta al públic fins a dia 25 de juny. La mostra, organitzada per l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial –INTA-, adscrit al Ministeri de Defensa, compta
amb el suport del Consell de Mallorca, el Mallorca Planetarium de l’Observatori Astronòmic i “Sa Nostra” Caixa de Balears. «Viure a l’espai» és una exposició nascuda amb l’objecte de recórrer un itinerari per tot l’Estat i fou creada expressament per commemorar el llançament, fa 50 anys, del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik. Per tal de celebrar aquesta data, l’INTA ha reunit en una gran exposició diferents elements que mostren al visitant les principals activitats que l’ésser humà ha portat a terme en les darreres cinc dècades amb la finalitat de
traspassar les fronteres del nostre planeta i endinsar-se a l’espai. L’estudi del sistema solar, la conquesta de la Lluna, la vida dels astronautes a l’espai, l’exploració de Mart o el desenvolupament de satèl·lits i coets, són alguns dels principals temes que el visitant troba a l’exposició. Així mateix, l’exposició presenta algunes de les aportacions de l’Estat, i molt especialment de l’INTA com a institució pública dedicada a la investigació aeroespacial, en matèria d’R+D+i en el sector espacial. Com viuen els astronautes? Com s’entrenen per emprendre missions espacials? Com són les estacions que l’home ha construït a l’espai? A través de mòduls interactius, maquetes, audiovisuals i nombrosos objectes i materials, l’exposició dóna resposta a aquestes preguntes i intenta acostar al públic la dificultat que suposa realitzar activitats comunes i quotidianes en condicions de gravetat zero, cosa que comporta tot un repte d’enginy i disseny a l’espai exterior. La mostra romandrà oberta al públic fins a dia 25 de juny
46
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
más
Noticias de Mallorca
allorca
®
Nou vins de les Illes Balears, premiats al Concurs Mundial de Brussel·les 2008 Nou vins elaborats a sis bodegues mallorquines han estat premiats al Concurs Mundial de Brussel·les 2008, concurs oficialment reconegut. Són els següents: Amb medalla d’Or: - Macià Batle Crianza (2005), de Bodegues Macià Batle - E Binigrau Tinto (2006) y Nounat de Binigrau (2007), de Binigrau Vins i Vinyes - Ses Marjades (2005), de Bodega Es Verger - Son Bordils Cabernet Sauvignon (2004), de Agrocoll Pastor Amb medalla de Plata:
Oleoturisme Mallorca premiat per AEMO L’Associació Espanyola de Municipis de l’Olivera (AEMO) ha atorgat, en la sisena edició del concurs de promoció i difusió de la cultura de l’olivera, el tercer premi al Consell Regulador de la DO Oli de Mallorca, que va participar amb el projecte ‘Oleoturisme Mallorca: l’Art de la Natura’.
- Sirà Negre Selecció Familiar (2005), de Jaume Mesquida de Mallorca - Macià Batle Maceración Carbónica (2007), de Bodegues Macià Batle - Son Prim Merlot (2005), de Jaume Llabres Cladera - Obac’05 de Binigrau (2005), de Binigrau Vins i Vinyes
El portal web www.illesbalearsqualitat.es conté, en sis idiomes diferents, tota la informació relativa al projecte ‘Oleoturisme Mallorca: l’Art de la Natura’.
47
315.
334.
000e
CASA EN LLUCMAJOR totalmente reformada, dos plantas. 100m2 construidos, jardin, cocina en roble, vigas vista, etc. muy centrico.
360.
000e
u.
RUSTICA A 5 MIN. DE LLUCMAJOR en solar de 1.200m. totalmente reformada, interior forrado de madera, cocina nueva y totalmente equipada, 3 habitaciones. Casita independiente de invitados con baño, cocina, chimenea y habitación. 210m2 construidos y en escritura.
000e
u.
288. 0
00eu
.
CASA EN MONTUIRI
3 habitaciones, varias salas, garaje para 2 coches, terraza, horno de leña, solar 300m 10m fachada, 30m fondo.
CASA EN LLUCMAJOR
de 240m2, a pocos metros de la plaza, hace esquina, salón con chimenea, cocina, celler, 4 habitaciones, 3 baños, 2 baños en suite, vestidor, pequeño patio en planta baja.
u.
135. 0
00eu
CASA EN LLUCMAJOR
a reformar, posibilidad de construir 2 alturas, 210m
.
419.
000e
CASA EN BADIA BLAVA Unifamiliar: solar 600m2, 160m2 construidos, 3 habitaciones dobles, 1 sencilla, 1 baño completo y un aseo AACC en dormitorio principal. Piscina. Salón comedor con chimenea de 36m2. 2 Cocinas. y totalmente reformada, Barbacoa, horno para pan/pizzas. Terraza y jardines para sembrar. Tenemos las mejores propiedades de Mallorca, envíenos un email con la descripción de la casa que está buscando a:
Info & ventas: 971 909 847 / 695 238 572 - sunproperties@terra.es
u.
147.
325.
000e
000e
u.
u.
PISO EN PALMA
PISO EN CAMPOS totalmente a estrenar, primer piso, dispone de 2 habitaciones, armarios empotrados, terraza, 80m2.
PASEO MARITIMO PALMA
de 120m2, a pocos metros de la Pl. de España, situación ideal para oficinas: 1 habitación doble, 2 baños completos, jacuzzi, 6 balcones, suelos de parket, coladuría, cocina, totalmente reformado
355.
000e
u.
290.
000e
Espectaculares vistas a la Bahia de Palma, consta de 3 habitaciones, 2 baños completos, comedor, cocina totalmente equipada, recibidor.. CASA ADOSADA PALMA
de 160m2 útiles, se divide en 2 plantas, 3 habitaciones, gran terraza con barbacoa, 2 trasteros y casa de madera
u.
Chalet unifamiliar en solar de más de 1.000 m2., 2 plantas más sótano. 5 dorm. 4 baños y aseo, cocina espectacular, amplio salón comedor, piscina, calefacción suelo radiante, a/a,Precio: 1.475.000 €
COSTA RICA Desea invertir en la suiza de centro américa? Buenas inversiones y alta rentabilidad. CONSÚLTENOS
BAHIA GRANDE Chalet unifamiliar construído en 2 plantas. 4 dormitorios, 2 baños, salón con chimenea, calefacción, piscina. Precio: 525.000 €
CALA PI (ES PAS DE VALLGORNERA). Pisos con vistas al mar, de 2 dormitorios y 2 baños nuevos a estrenar. Entrega de llaves verano 2008. Pintados, armarios vestidos, cocina amueblada, ascensor, trasteros, garaje, piscina, a 5 mn. del mar. Precio a partir de 169.000 €
Solar en 1ª línea de mar, 1.203 m2., para construir una o dos viviendas. Precio: 500.000 €
Chalet unifamiliar en 2 plantas. 3 dormitorios, 2 baños y aseo, salón con chimenea, cocina amueblada, garaje, calefacción, A/Acond.. Precio: 430.500 €uros.