GERARD BAIGET
ENTREVISTA // P9
Cap de l’Agrupament Escolta i Guia Montsant-Cim ÉS NOTÍCIA // P3
20-N: EL POBLE SEGUEIX CAVANT LA SEVA TUMBA, EL CAPITAL ES FREGA LES MANS ÉS NOTÍCIA // P4
QUÈ ÉS LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE? FORMACIÓ // P5
TEXTOS SOBRE CONSUMISME D’Alizia Stürtze, Patrícia Quintanilla i Willian Cano OPINIÓ // P10
L’ASSEMBLEA POPULAR DE REUS: UNA EXPERIÈNCIA PIONERA AL CAMP Per Adrià Cros, militant de l’AJR
número 34 desembre de 2011 1.000 exemplars
20-N: // El poble segueix cavant la seva tumba, el capital es frega le s mans
EDITORIAL // PÀGINA2
ÉS TEMPS DE RETALLADES
Després d’uns anys de govern d’aquella suposada esquerra desvirtuada que caminava sense rumb propi sota les ordres dels grans mercats i bancs, ha tornat la dreta més dura a tots els nivells: estatal, autonòmic i municipal. A trets generals les coses no canviaran massa respecte els darrers anys del govern del PSOE, les retallades de drets socials continuaran sent el pa de cada dia, no obstant, ara amb CiU i PP les retallades a les classes populars es faran encara amb més il·lusió, i a sobre, acompanyades d’una bona dosis d’espanyolisme.
Al govern de Madrid, juntament amb els franquistes hi tornaran els tecnòcrates neoliberals per tal de fer complir com fanàtics les ordres del seu déu, el mercat, i els màxims beneficiats seran les multinacionals i els bancs, que tot i la crisi no deixen d’obtenir beneficis any rere any mentre els treballadors cada cop ho tindrem més magre per arribar a final de mes. Aquests mercats, punt central del capitalisme al voltant del qual giren la resta de coses, sempre necessiten que la gent compri cada cop més per tal de sobreviure, creant així el consumisme, idea que pregona que la gent és més feliç com més consumeix, generantse així un consum excessiu innecessari. En el consumisme, a més, s’associa les grans marques comercial a un seguit d’idees atractives per la nostra societat com poden ser joventut, atractiu... arribant el punt de comprar un producte per la imatge social que genera més que no pas per la
seva utilitat pràctica que el consumidor li pot donar. En les darreres dècades el capitalisme s’ha fet més fort i ha desenvolupat noves estratègies per vendre més productes, creant així la idea, avui ja molt estesa, de les grans superfícies, com pot ser el Carrefour, el Pallol o les Gavarres. Aquests espais, des del poder, se’ns venen als ciutadans com espais d’oci on podem ser felices a base de consumir però la realitat és que a poc a poc van trencant amb les xarxes socials creades als barris i viles al destruir els petits comerços. Davant d’això es necessari estendre el debat sobre un consum crític i responsable per tal d’anar recuperant entre tots i totes un consum que ens permeti recuperar les xarxes socials avui molt malmeses per culpa del capitalisme, és per això que Maulets i l’Assemblea de Joves de Reus ens comprometem a realitzar tot un seguit d’actes durant el desembre i el gener i així enfortir aquest debat a Reus.
Punt de Mira, la revista del jovent de l’Esquerra Independentista pot sortir al carrer gràcies als seus subscriptors i subscriptores, ELS i les protectores i els anunciants. Vull subscriure’m a PUNTdeMIRA en qualitat de : Subscriptor/a (20€ a l’any)
Protector/a ________ (indicar la quota)
Nom (indicidual/col·lectiu) _____________________________________ Telèfon ______________________
ÉS NOTÍCIA // PÀGINA3
Mentre el capitalisme segueix escanyant i dividint a les classes populars, l’amnèsia i el borreguisme segueixen dinamitant una població condemnada al etern analfabetisme funcional al qual ens volen condemnar des d’aquest sistema. Malgrat les dades nefastes i ja esperades d’aquestes eleccions, hem de ser optimistes, i veure què en podem treure de tota aquesta decadència. Segurament seguirem precarietzant les nostres vides fins a límits incalculables, però tot aquest endarreriment formarà part de l’àmplia embranzida que tindrem quan sigui l’hora d’actuar amb contundència contra els culpables d’aquesta retallada de drets pels quals han mort milers d’avantpassats del nostre poble, amb sang i suor, arriscant la seva estabilitat quotidiana per tal d’unir esforços i teixir solidaritat obrera, per un futur just i sense usurpadors de vides humanes. Pel que fa a l’eix social, totes sabem quina és la dinàmica del la ofensiva neoliberal més extrema que ens ve a sobre, comuna a tot Europa i amb un clima on cada cop hi ha dos pols més oposats, el del “non servium” i el de seguir confiant amb la política institucional que tant crema als ciutadans progressivament. Per tant, no ens sorprengui que la falsa esquerra socialdemòcrata vagi a la baixa, ja que per sort, hi hagut cert reciclatge dins les seves files que fa que l’electorat que encara creia que era possible anomenar “esquerra” a PSOE, ERC,ICV...ha vist com no hi ha cap diferència amb la resta de partits amb polítiques desacomplexamdament de dreta o extrema dreta.
Hem de ser capaços d’unir el màxim d’esforços i fer front a totes les agressions contra la nostra condició de classe Ningú ha dit que sigui fàcil ni a curt termini derribar la dictadura del capital, caldran moltes més derrotes per la victòria final, però el més important, i base de la nostra lluita, és seguir aclarint per tots els mitjans que l’enemic, ja siguin els de les gavines o els del puny i la rosa, tenen un mateix objectiu, seguir donant el paraigües quan plou als més rics, i deixar que la gran classe obrera es baralli per un sol paraigües, creant conflictes (islamofòbia, nacionalismes, patriarcat...) entre nosal-
tres per tal de mantenir intacta i satisfeta la banca que tants paraigües oferia (en forma de crèdit) quan plovia i que ara s’amaga quan tothom els necessita de debò. Quan una economia funciona en funció de donar crèdits i no en l’estalvi, sempre fracassa, i ara en veiem els primers resultats. Cal una nacionalització de la banca immediata. Però el capitalisme és així, i com deia Marx té un inici i un final, quan la maximització dels factors de producció (sense cap mena de sostenibilitat) s’esgota, entrem al cercle viciós del mercat, produint preu i no valor (determinant per crear insatisfacció), i aprofitant per baixar salaris empitjorant encara més la situació, ja que disminueix la demanda i es va perdent més renda, creant així una tònica on les retallades cada cop seran més agressives fins al dia que tot rebente, i d’una vegada per totes (encara que s’hagi trigat massa a despertar degut al poder que tenen els mitjans de comunicació del poder per alienar les masses) el poble pugui derrotar al poder actual, i començar a crear una societat en base a la cooperació i a la distribució igualitària dels nostres esforços. Per tant, i remuntant-nos a l’inici del text, el poble català i la resta de pobles d’Europa, davant l’escletxa cada cop més evident entre poble i poder, hem de ser capaços d’unir el màxim d’esforços i fer front a totes les agressions contra la nostra condició de classe , i també contra els atacs imperialistes que volen esborrar del mapa tota cultura com la nostra, que malgrat 300 anys de fustigament i imposicions, sabem prou bé que mai morirà si seguim potenciant un marc territorial que trenqui totes les fronteres imperialistes que divideixen als Països Catalans. Estimar al nostre país és alliberar-lo, salvant-lo de les cadenes espanyola i francesa, i aïllant-lo de la destrucció territorial i cultural pròpia d’un capitalisme salvatge que només pensa en esgotar fins a l’últim pam de terra els recursos de totes les nacions , i tornar a temps d’esclavisme laboral per engreixar una minoria d’usurpadors a costa de la misèria de totes. Quan la política es podreix a les urnes, és hora de treure-la al carrer.
Adreça _________________________________ Població _________________________ Codi Postal ______________________ Dades Bancàries Titular ______________________________ Compte Corrent ________________________________________________________
Omple els buits, retalla aquesta butlleta i fes-la arribara qualsevol punt de distribució del PUNTdeMira o envia les teves dades a aquest correu: info@puntdemira.cat
DESEMBRE_2011
PUNTdeMIRA 034
ÉS NOTÍCIA // PÀGINA4
FORMACIÓ // PÀGINA5
REUS: // QUÈ ÉS LA VIOLÈN CIA DE GÈNERE? “Tant sols aquell que entén les regles del joc està en situació de fer trampa” Peter Berger
El passat 25 de novembre vam commemorar a Reus el dia contra la violència de gènere amb un seguit d’actes des del col·lectiu l’Hora Violeta. Primer es va realitzar una performance al mig del Pallol representant a la dona i un seguit d’àmbits on la violència de gènere l’afecta fins que finalment es rebel·la. I seguidament es va fer una encesa d’espelmes amb el símbol feminista per mostrar que en el dia a dia hi ha gent que lluita envers això. L’Hora Violeta és una assemblea de dones que defensa la igualtat dels dos sexes mitjançant la lluita feminista per fer tal que cada dona prengui consciència de les condicions desiguals en les que viu a conseqüència de l’opressió exercida pel patriarcat. Aquest és una forma d’organització política, econòmica, religiosa i social basada en la idea d’autoritat i lideratge de l’home, en la qual es dóna el predomini dels homes sobre les dones, del marit sobre l’esposa, del pare sobre la mare i els fills i filles, i de la línia de descendència paterna sobre la materna. El patriarcat és una forma de control social informal en tant que no és reconeguda per les institucions ni per la societat, no sentim pas mai els polítics o la gent més coneguda a nivell social parlant en termes de patriarcat. Però em de ser conscients que existeix, que existeix i ens afecta directament i indirectament. El control social informal permet atorgar uns rols a través de les institucions i de la socialització a través d’un ordre social. Hem de tenir que aquests rols condicionen tant a l’home com a la dona a l’hora de desenvolupar-se socialment.
La violència de gènere és una agressió exercida sobre les dones pel sol fet de ser dones, en el marc d’unes relacions de poder desiguals amb els homes. I aquesta pren diverses formes. Entre d’elles es troba la més típica i tòpica: la violència física que engloba qualsevol acte de força contra el cos d’una dona, o d’omissió amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física com pot ser les empentes, els pessics, etc. També trobem la violència psicològica, que sovint ens toca molt de prop però no en som conscients ja que costa més de veure’s manifesta. Aquesta és la conducta i omissió intencional que produeix una desvaloració o un patiment en una persona, a través d’amenaces, humiliacions, vexacions, insults... com per exemple “ets una inútil, no serveixes per a res”. Tanmateix trobem la violència sexual i abusos sexuals, que s’emmarcarien en qualsevol acte de naturalesa sexual que s’exerceix sobre una dona sense el seu consentiment, com per exemple els tocaments no desitjats, amenaces d’infidelitat, etc. Per altra banda hem de tenir en compte que existeixen dos tipus d’assetjaments, per raó de sexe i sexual. El primer consisteix en la conducta persistent contra una persona simplement per raó del seu sexe a través d’eines d’humiliació per atemptar contra la dignitat d’aquesta persona. Aquest tipus d’assetjaments els trobem sovint en les feines remunerades: “dona havies de ser”, “amb qui es deu haver ficat al llit per arribar fins aquí”... I el segon, que pertoca a la conducta persistent d’una persona contra la llibertat d’una altra que consisteix en sol·licitar-li favors de naturalesa sexual de manera ofensiva com per exemple el xantatge sexual.
FORMACIÓ: // TEXTOS SOBRE CONSUMISME CONSUMISME
D’ALIZIA STÜRTZE
Des de prop de la meva casa, els veig anar en massa a passar la tarda (a matar-la, a assassinar-la, més aviat) a la gran superfície, orgullosos en aquests 4x4 o monovolums que a costa de molt esforç propi i aliè intentaran pagar, i que tan absurds són pel seu preu, pel seu elevat consum energètic, i perquè ja gairebé ningú té família nombrosa, i, si anem a la muntanya, sol ser perquè necessitem caminar. No obstant això, quan planteges la contradicció als qui es declaren d’esquerres, ecologistes o antiglobalització neoliberal, la resposta és la mateixa: anant a la gran superfície s’estalvia en temps i en diners, i hi ha una àmplia oferta que no es troba en el petit comerç. Ho sento, però les dades són les dades (“Le Monde Diplomatique”, març 2001), i està demostrat que les grans superfícies augmenten la despesa familiar, multipliquen el transport contaminant, la construcció de carreteres, la desestructuració de l’espai, la pol·lució, l’explotació dels petits productors, la concentració de capital, les escombraries (als EUA, una família mitjana produeix 13 kg. d’escombraries/dia), l’alienació i la solitud, mentre arruïnen la vida comercial dels barris i destrueixen la seva vida cultural i les seves xarxes comunitàries i solidàries, així com la creativitat i la consciència popular. També és evident que són part de l’estratègia del capitalisme en la seva fase actual, basada en la sobreproducció, i, per tant, en l’elevada despesa i consum, és a dir, en el consumisme.
Del cartesià «penso, després existeixo» hem passat al «compro, després existeixo», i l’objectiu màxim del nostre projecte de vida és treballar per gastar, és a dir, per intentar satisfer una necessitat consumista que genera un buit existencial que els terapeutes yankis criden «mort psíquica», i que s’associa amb insatisfacció, baixa autoestima, avorriment, depressió...Als EUA, les enquestes que recull el “New Internationalist” (juliol 2001) demostren que aquesta estratègia cultural del neoliberalisme està donant els seus resultats, i s’està disparant el percentatge de gent jove «tòxicament materialista», que tenen com epicentre de vida no la realització harmoniosa de la pròpia potencialitat humana moral, social i intel·lectual, ni desenvolupar una filosofia de vida que tingui sentit, sinó, tristament, «arribar a tenir molts diners», per intentar apagar aquest desig consumista que mai es satisfà. Els incentius fonamentals per a la nostra acció humana els constitueixen el somni impossible de tenir, de comprar, d’acumular, com si poguéssim així arribar a pertànyer a la classe posseïdora. A més, com expressava Marx, aquesta il·lusió és tan poderosa que, no només no la reconeixem ni l’acceptem, sinó que, operant en nosaltres amb tant determinisme com els factors materials, ens porta a modificar la nostra conducta i els nostres valors, i ens fa actuar en persecució d’uns «ideals» que van en contra dels nostres interessos com a col·lectiu humà treballador.
ELS ANUNCIANTS NO NECESSÀRIAMENT COMPARTEIXEN LES OPINIONS DELS ARTICLES PUBLICATS A PUNT DE MIRA
DESEMBRE_2011
PUNTdeMIRA 034
DESEMBRE_2011
PUNTdeMIRA 034
FORMACIÓ: // TEXTOS SOBRE CONSUMISME
FORMACIÓ // PÀGINA6
FORMACIÓ // PÀGINA7
CONSUM vs CONSUMISME
DE PATRÍCIA QUINTANILLA
D’acord amb la teoria econòmica el consum fa referència a l’adquisició de béns i serveis que satisfacin les necessitats humanes. El problema no és consumir... L’Economia com a Ciència, neix el 1776 amb la publicació de l’obra d’Adam Smith “La riquesa de les nacions”. Smith es va convertir en el profeta de la societat comercial del capitalisme modern, difonent el liberalisme polític de Loocke amb el seu propi liberalisme econòmic en el qual la iniciativa privada, motivada pels guanys, va propulsar les innovacions tecnològiques de la Revolució Industrial. Tot això dóna pas a una era de globalització, entesa com el procés pel qual la recent comunicació i interdependència entre els diferents països del món unifica mercats, societats i cultures a través d’una sèrie de transformacions socials, econòmiques i polítiques que els hi donen un caràcter global. Amb aquests components es tracta d’integrar les empreses busquen estratègies amb la finalitat que puguin tenir una bona presentació al mercat global i poder escollir els mercats geogràficament correctes. Ara bé, per les lleis del sistema de mercat actual, el consumir cada vegada més, fins i tot béns i serveis innecessaris, es converteix en una realitat i una condició sense la qual no hi hauria viabilitat del mateix, és aquí quan el consum es converteix en consumisme. El consumisme es recolza fonamentalment com a suport científic del màrqueting que té com a únic objectiu crear noves necessitats en el consumidor (individu) de forma que tingui un impacte directe en la venda d’un producte X.
Aquest tema cobra rellevància social en tant que no podem negar que a El Salvador es viu en una societat consumista, i que a pesar que aquestes activitats sostenen les economies dels països i el seu desenvolupament, podem ser conscients del consum, prendre una actitud crítica davant d’aquest i adaptar-lo a les nostres necessitats, a més que pot ser necessari analitzar si aquests patrons de consumisme són de fet qüestions lligades a la cultura, o són simplement un bombardeig dels mitjans.
El consumir cada vegada més, fins i tot béns i serveis innecessaris, es converteix en una realitat i una condició sense la qual no hi hauria viabilitat del mateix, és aquí quan el consum es converteix en consumisme Moltes persones podrien pensar, que aquests patrons de consumisme, són únicament observables en països rics, desenvolupats i amb nivells d’ingrés per habitant elevats, no obstant això, és possible observar que a El Salvador, un país catalogat com a subdesenvolupat, té alts índexs de consumisme, uso la paraula consumisme referint-me al fetitxisme que senten les persones envers les mercaderies, doncs suposen que les coses tenen valor per l’únic fet de ser coses, com si fos quelcom intrínsec en elles, quan en realitat el valor que se li dóna a les coses és agregat pel mateix consumidor. “Una analogia amb el fetitxisme de les mercaderies és possible trobar-la en la mitologia grega, en la qual els déus producte de la ment dels humans adquireixen vida pròpia i a més de relacionar-se entre si, ho fan amb aquells que els van crear.
La màxima expressió del fetitxisme de les mercaderies es revela en les marques, al punt que els productes d’igual valor d’ús, o si es prefereix d’igual qualitat, són “apreciats” per les persones de manera extremadament desigual en raó de quina sigui la marca”(Montoya, 1998, 53). D’aquest fetitxisme observem en la nostra societat fenòmens que podrien semblar una mica irònics, i podria ser possible que els factors culturals influïssin en aquest comportament. Un clar exemple són les empreses de telefonia, és realment increïble com hem estat absorbits per aquestes campanyes publicitàries, entre cançons, promeses de trucades il·limitades, saldo etern i missatges fins a la matinada, sembla que tots aquests mitjans són per tocar-nos el cor, abans que la butxaca. Fa un temps enrere vaig tenir l’oportunitat de veure a la persona que ven “menjar ràpid” al meu barri, i no vaig poder evitar notar que sentia música, en el seu mòbil “iPhone 3G”, una mica contradictori, doncs penso que treballa més de 8 hores sota el sol únicament per comprar-se el mòbil de “moda”, curiós que noti també, a la senyora que porta un cistell amb pans sobre el seu cap i a la mà, sense deixar-lo anar, du el seu telèfon mòbil, i realment podem pensar que si aquestes persones són capaces de destinar diguem el 50% dels seus ingressos a ja sigui la compra de mòbils, o la despesa
en saldo, són capaços de destinar qualsevol que sigui la proporció de la seva renda al consum innecessari. Un altre cas molt particular és la recent “Febre BlackBerry”, començant a analitzar que no és l’aparell en si el que aquestes companyies venen, sinó més aviat et venen una imatge, una aparença que representa una sèrie de qüestions, “moda, joventut, popularitat” etc. i potser un dels aspectes que més atreuen als consumidors, és l’ús il·limitat, sense cap restricció de les xarxes socials, i no serà d’estranyar veure aquests zombis que caminen pels passadissos, que no es fixen en el camí, doncs estan més concentrats en el que ofereix el món BlackBerry. Analitzant aquests comportaments, diguem empíricament comprovables, doncs els podem observar diàriament, no és d’estranyar-se tampoc, que al preguntar a qualsevol ciutadà salvadorenc/a si consideren que al nostre país hi ha desenvolupament, la majoria d’ells contestin fermament que sí, no obstant això, quan es demana un argument de la seva resposta, tots associen desenvolupament amb creixement econòmic i aquells factors que permeten la comercialització, doncs sense titubejar sostenen que els centres comercials com “Multiplaza” i la Gran via, per esmentar-ne algun, són de fet mostres de desenvolupament, i jo em pregunto, si, les comunitats marginals del país pensen el mateix.
El problema no és en consumir, sinó en el tipus de consum que fem: responsable o irresponsable Hem arribat a un punt que l’expressió del consumisme la podem observar fins i tot a l’hora de beure un cafè, no és secret que El Salvador ha estat bombardejat per moltes empreses transnacionals, per la qual cosa la vinguda de la famosa cadena de cafès gourmet “Starbucks” no hauria de sorprendre’ns, d’igual forma em sembla irònic que mentre mil tres-cents milions de persones viuen en la pobresa (amb no més d’un dòlar al dia) i segons el Banc Mundial d’aquí tres anys seran mil cinc-cents milions, hi ha persones comprant “Caramel Macchiatos” de gairebé 5 dòlars.
ELS ANUNCIANTS NO NECESSÀRIAMENT COMPARTEIXEN LES OPINIONS DELS ARTICLES PUBLICATS A PUNT DE MIRA
DESEMBRE_2011
PUNTdeMIRA 034
DESEMBRE_2011
PUNTdeMIRA 034
FORMACIÓ // PÀGINA8
Aquests són sols alguns dels comportaments que es poden observar en el nostre dia a dia, però de manera general afirmo que el consumisme utilitza diverses eines que asseguren l’alienació de l’ésser humà i la manipulació del seu subconscient, des de l’estudi del consumidor on es fa un esbós de les motivacions que impulsen a una persona a realitzar l’acció de compra, fins a la utilització de colors, formes o textures, que es definiria en aquest context com una utilització malintencionada de les reaccions del subconscient a un gran número d’emocions que es desperten a través dels sentits i que l’indueixen a una acció específica: consumir. D’acord a la teoria econòmica el consum es refereix a l’adquisició de béns i serveis que satisfacin les necessitats humanes. El problema no és en consumir, sinó en el tipus de consum que fem: responsable o irresponsable. “Només els que puguin donar prova de la seva lleialtat a l’ethos consumista troben admissió en els cercles més selectes de la societat de consum. Pel jove que ascendeix en l’escala social (o fins i tot el jove que simplement no vol baixar en l’escala social), el consum aparent és no tant el premi com el preu de l’èxit.” Marvin Harris- (Creador del Materialisme Cultural).
EL 60% DEL CONSUMISME ÉS PART DE L’ENSENYAMENT EN LA FAMÍLIA DE WILLIAM CANO
El consumisme és una tendència que busca adquirir productes i serveis que són innecessaris per al benestar humà. Aquesta tendència arriba al grau de crear en l’individu ansietat, vergonya i en l’entorn social, creen casos més extrems com poden ser problemes econòmics i familiars, que poden dur a la separació dels seus membres. Per a la psicòloga Magdely Ventura la predisposició de comprar de forma accelerada, depèn de tres factors que formen part del creixement de les persones. Esmenta, en un primer moment, a la família, doncs segons ella, és aquí on l’individu adquireix patrons de comportament, reprodueix els impulsos dels més grans, i pren com a punt de referència l’actuar i pensar dels qui el tenen al seu càrrec.
DESEMBRE_2011
L’ENTREVISTA// PÀGINA9
GERARD BAIGET: // Cap de l’Agrupament Esco lta i Guia Montsant-Cim
“El nen es converteix en un imitador, veu en els seus pares o encarregats, un model a seguir, el fet que comparteixis amb els teus fills compres, ha d’anar acompanyat d’una reflexió, del perquè comprar determinada cosa, i quin serà el seu ús, però sobretot si és necessari” justifica Ventura. El segon instructor de la vida en aquesta matèria tan delicada és la societat, a través de les diferents àrees i etapes: treball, comunitat, escola. Aquí la pressió és molt mes forta doncs el fet de voler pertànyer a un grup de vegades comporta l’obligació d’emmotllar-se a aquest tipus de vida, que involucra marques, dissenys i personalitats. Finalment, però no menys important, es troba el factor mitjans de comunicació. Aquests s’encarreguen de promocionar maneres de vida alienes a les realitats dels pobles.
El consumisme és una tendència que busca adquirir productes i serveis que són innecessaris per al benestar humà
“Els mitjans de comunicació fan un irresponsable ús de la publicitat i de la propaganda, creant en els éssers falses necessitats. Et conviden a consumir marques de roba sabent que la necessitat de vestir no té distintiu, o t’inciten a consumir menjar comercial que no alimenta en el mes mínim l’organisme.” El consumisme aparentment no és nociu i perjudicial, però què passa quan els valors i sentiments són fets a un costat per coses materials. Com?....Vegem, molts infants prefereixen dels seus pares un regal que pot ser una joguina abans que una abraçada o un petó. Bona part de la mainada condiciona als seus pares per tal que facin una determinada accions. L’obediència, l’amor i l’afecte es condicionen a un objecte amb valor únicament comercial.
PUNTdeMIRA 034
- Quina és la finalitat d’un cau o d’un esplai? A grans trets, la finalitat dels caus i esplais és l’educació d’infants i joves en el seu temps de lleure, d’una forma vivencial. I concretant en l’escoltisme, treballem per l’educació integral de la persona. El nostre mètode educatiu pretén que cada noi i cada noia esdevingui protagonista del seu propi creixement i de les accions que treballa en equip, amb la finalitat que es formin com a persones solidàries i compromeses amb la societat. Ens agrada dir que “eduquem per a la transformació social” i esperem que els joves esdevinguin ciutadans crítics i conscients. Al cau els infants i joves no venen només a passar-s’ho bé. El nostre objectiu no és tan sols distreure la quitxalla una estona. - Com us organitzeu internament? Tot agrupament escolta és una entitat i com a tal té un funcionament democràtic. Funcionem a partir d’equips de caps de cada unitat (grup d’infants) i tots els caps (monitors) formem part del Consell d’Agrupament que es reuneix una vegada al mes. Prenem les decisions per consens, evitant les votacions sempre que sigui possible. Tot i això, comptem amb un equip encarregat de coordinar i gestionar el cau: l’Equip d’Agrupament. Formem part del moviment Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i participem en tots els seus òrgans de treball, gestió i decisió. - Quants caus i esplais hi ha Reus? Quants infants i quants joves agrupen? La ciutat de Reus compta amb 4 agrupaments escoltes (caus) i 2 esplais, que mouen gairebé un miler d’infants i joves.
DESEMBRE_2011
- L’ajuntament us dóna alguna facilitat? Les relacions amb l’ajuntament són fluides i cordials, especialment amb la regidoria de joventut. El nostre gran cavall de batalla és ser reconegudes com a entitats educatives més enllà del vessant juvenil i poder parlar directament amb la regidoria d’educació. Tenim alguns projectes en marxa juntament amb l’administració: plans educatius d’entorn, casals d’estiu, participació en diversos espais de la festa i de la ciutat, etc. Pel que fa a les instal·lacions de que disposem, nosaltres tenim local propi (pagant hipoteca!), tot i que a nivell local hi ha una gran diversitat de situacions: algunes entitats som propietàries de local i d’altres el tenen cedit per tercers (esglésies o escoles). A nivell econòmic rebem una petita ajuda (subvenció) per al manteniment dels locals propis i per a les activitats realitzades. - Quins són els projectes o activitats que realitzareu properament? Al cau els infants i joves treballen per projectes. És a dir: són ells mateixos els encarregats de proposar, planificar i realitzar les activitats. Per aquest motiu no us podem dir quines seran les properes activitats que farà cada unitat. Tot i així, a nivell general d’agrupament anem a posar el pessebre al Montsant, caminant per etapes des de Reus; fem cagar el tió la nit de nadal al cau; participem al Parc de Nadal, etc. Més endavant serà el moment de preparar la trobada temàtica, el TroTem, i començar a fer una pluja d’idees per veure on anem a fer servei a l’estiu per Campaments. A nivell local, comptem amb una entitat que s’encarrega de coordinar l’associacionisme educatiu: la Coordinadora d’Esplais i Escoltes de Reus. Anualment es realitzen unes trobades de tots els infants i joves. Cada any es tracta una temàtica diferent. Ara estem en el procés preparatori i d’elecció del tema.
PUNTdeMIRA 034
OPINIÓ // PÀGINA10
ADRIÀ CROS: // L’ASSEMBLEA POPULAR DE REUS, UNA EXPERIÈNCIA PIONERA AL C AMP
L’Assemblea Popular de Reus (AP) neix arran de l’acampada que de maig a juny va ocupar la plaça Mercadal de Reus. En aquella explosió d’indignació és retrobaren diversos col·lectius, i sobretot persones, amb una clar compromís per a la defensa dels drets socials i econòmics. Un compromís que amb el pas dels esdeveniments s’aniria enfortint i alhora definint. Així és, l’enorme diligència dels poders públics per aprovar a tort i a dret unes indecents retallades ha obligat al conjunt de persones que formen l’AP a articularse ràpidament, a autoorganitzar-se per promoure una resposta al carrer, mitjançant principalment la conscienciació i mobilització popular. En aquest sentit seria oportú recordar les manifestacions del 18 de juny i del 15 d’octubre contra les retallades que aplegaren al voltant d’un miler de persones, la concentració del 29 de setembre per pressionar per una nova vaga general, la concentració contra els ajuts públics a la trobada integrista i catòlica de Madrid amb la que col·laborà l’ajuntament de Reus, una original Marxa fúnebre per denunciar la mort de la sanitat pública, així com nombroses accions visuals de denúncia al sistema capitalista. Recentment, arran del 20N, vam fer una ruta pels bancs demanant el vots pels banquers, així com una seguit d’activitats informatives sobre la llei electoral i la política més enllà de les eleccions al Camp.
Aquest frenètic ritme de mobilitzacions és sens dubte, excepcional en la història dels moviments socials de Reus i del Camp. I no només quantitativament sinó també qualitativament. Tot i la heterogenietat de la gent de l’acampada, mica en mica, i fruit d’un gran treball de debat, reflexió i empatia, s’ha anat consolidant un consens que cohesiona i consolida aquest treball conjunt, aquesta unió de forces que representa l’AP. Quan parlem d’aquest mínim comú denominador, parlem de municipalisme, anticapitalisme i assemblearisme. És a dir, en voler actuar i incidir prioritàriament en l’àmbit i les lluites locals, en mostrar un rebuig clar i directe contra el sistema econòmic imperant -entenem que el capitalisme no està en crisi, sinó que és crisi-, i a partir d’uns debats de base, directes i realment democràtics promoure l’autoorganització de la població en tots els àmbits possibles -per barris, estudis, feina, afectades per l’hipoteca, aturades, etc- per articular una resposta forta basada en la mobilització i en la confrontació d’uns interessos antagònics -els de les classes popular enfront els d’una minoria cada cop més minoritària, autoritària i explotadora. Aquest model de coordinació no és ni de bon tros original de Reus. Aquesta aposta ja porta donant fruits a les viles i barris de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així és com des del barri de Sants a Sabadell,
Mica en mica, ens consolidarem com una eina útil per respondre a les retallades i per fer escoltar la veu de les classes populars DESEMBRE_2011
PUNTdeMIRA 034
OPINIÓ // PÀGINA11
Maulets i ajr obrim aquest espai d’opinió a totes les organitzacions i col·lectius, com també a totes les persones que hi vulguin participar a títol individual ja que pensem que el debat és més ampli i més enriquidor com més opinions i més participació tingui. Així que, oberts a les vostres propostes, envieu articles d’opinió A www.revistapuntdemira.blogspot.com o enviant-ho a revistapuntdemira@gmail.com
passant per Viladecans, hi ha fortament consolidades unes Assemblees que sota diverses denominacions i principis més o menys semblants als exposats ajunten i coordinen tot un seguit de lluites populars. Una d’aquestes, en part coberta pels mitjans de comunicació, ha estat la lluita contra els desnonaments. A Reus, l’AP, també comença a treballar aquesta problemàtica. Més enllà d’aquest apunt, volem posar de relleu que Reus també forma part d’aquesta resurrecció d’una societat que donaven per atomitzada, alienada i apolítica. Reus de fet, és mostra novament a l’avantguarda de l’autoorganització popular del Camp. En sintonia amb aquesta afirmació cal remarcar el caràcter pioner d’aquesta experiència. Aquest fet si bé ens fa més responsables, també ens hauria de fer sentir orgulloses. Hem pres consciència de que juntes podem fer més que per separat i esperem que la creixent coordinació entre Assemblees, com aquesta de Reus, s’anirà imposant com una realitat institucional paral·lela i ,sense embuts, clarament revolucionària. A Reus aquesta assemblea per l’ajuda mútua i l’acció conjunta i coordinada s’ha consolidat en gran mesura aquesta tardor. Actualment hi participen activament els
col·lectius de l’Esquerra Independentista, els del 15-M, la CGT i entre altres nombroses persones a títol individual. Des de setembre que comptem amb una rutina de trobades setmanals i amb un ritme de treball constant. Mica en mica, anirem explicant qui som i que fem intentant atraure quantes més persones, col·lectius i entitats millor. Mica en mica, ens consolidarem com una eina útil per respondre a les retallades, per fer escoltar la veu de les classes populars, i en darrer terme per aturar aquesta ofensiva neoliberal que tantes vides ja està deixant pel camí. Tothom pot participar en les reunions de l’AP. Per fer-ho envieu un correu al secretariat de l’AP perquè us doni tota la informació necessària (assemblea. popular.reus@gmail.com). Només apuntar que el proper dijous 15 de desembre l’Assemblea Popular ha convocat un cassolada-sopar a la plaça de les aigües (Pl/ Antoni Sabater Esteve) per mostrar el nostre rebuig a les retallades aprovades per govern neo-convergent d’Artur Mas, el qual estarà a pocs metres celebrant el 125é aniversari de l’associació dels empresaris de Reus, la Cambra. Trobareu més detalls a assembleareus.info
RECOMANEM... “COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR” Molts dels objectes que consumim diàriament, estan pensats perquè deixin de funcionar en un període determinat de temps. Això obliga al consumidor a comprar més i al productor li garanteix la producció. Però, tot plegat, és un engany. Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d’arxiu molt poc conegudes, “COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR” relata la fascinant història de l’anomenada Obsolescència Programada, ja des dels seus orígens cap a 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten a productes electrònics d’última generació (iPods, ordinadors, impressores...) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres i de les bombetes de duració il·limitada. També fa la reflexió dels residus generats per aquesta pràctica capitalista i les seves conseqüències mediambientals. L’Obsolescència Programada és l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. L’any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: “Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis.” I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament. El proper dia 22 de desembre projectarem aquest documental de Cosima Dannoritzer a les 6 de la tarda al casal despertaferro! emmarcat dintre dels actes que les nostres assembles farem aquest desembre contra el consumisme.
DESEMBRE_2011
PUNTdeMIRA 034
........d’AGENDA d’AGENDA d’AGENDA d’AGENDAd’AGENDA 15/12
22/12
31/12
16/12 i 17/12
23/12
05/01
Concentració-cassolada-sopar en contra de la visita d’Artur Mas
Intercanvi de Pares Noels per Tions
Cinefòrum al Casal Despertaferro! amb el documental “Comprar, llençar, comprar”
Performance pel centre de Reus
Festa de Cap d’Any a la Palma organitzada pel Casal Despertaferro!
Festa a la taverna Despertaferro!
PUBLICACIÓ EDITADA PER l’Associació juvenil i cultural el Sutge de Reus · AUTOIMPRESA · ISSN V.IMPRESA 2013-7281 · ISSN V.DIGITAL 2013-729X · CONTACTE revistapuntdemira@gmail.com WEB http://revistapuntdemira.blogspot.com SEGUEIX-NOS a facebook · AMB EL SUPORT DE: JOVENTUT i Ajuntament de Reus.