MARIA GARCIA
ENTREVISTA // P8
Portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ÉS NOTÍCIA // P4
REUS, UNA CIUTAT ENCARADA AL JOVENT? FORMACIÓ // P5
EXISTEIX LA LLUITA DE CLASSES? Text de Vicenç Navarro OPINIÓ // P10
NO HI HA PAÍS SENSE FESTA Per Salvador Palomar
número 33 novembre de 2011 1.000 exemplars
EDITORIAL // PÀGINA2
ELECCIONS, VAGUES I PROTESTES SOCIALS
El proper 20 de novembre es tornaran a celebrar eleccions al Congrés i al Senat del Regne d’Espanya, institucions des d’on es formarà el proper govern estatal i que hem de tenir molt clar que és la Constitució espanyola i les lleis que en deriven les que ens imposen la divisió dels Països Catalans en comunitats autònomes sense possibilitat de federar-se i consagren una economia de lliure mercat.
Apart, totes les opcions que es plantegen persegueixen o un reforçament del projecte espanyolista o una simple millora del marc autonòmic a través del pacte fiscal sense fer una crítica profunda al model polític i econòmic actualment vigent. No obstant, no podem caure en l’error de no implicarnos políticament, sinó tot el contrari, cal que tots i totes treballem per estendre la unitat popular a través de reforçar la tardor calenta de mobilitzacions que s’està desenvolupant i que tindrà els seus punts forts en la vaga d’ensenyament del proper 17 de novembre i en les mobilitzacions del cap de setmana del 19 i 20. A quasi totes les universitats i a molts instituts del país, especialment al Camp, s’ha cridat als estudiants i professors a vaga no només per protestar contra les retallades pres-
supostàries que han sofert instituts i universitats arrel de la crisi capitalista provocada per bancs i caixes, sinó també contra l’Estratègia Universitària 2015, full de ruta de l’estat espanyol que acabarà de precaritzar i privatitzar la universitat; i contra els atacs a la nostra llengua que s’estan duent a terme a l’ensenyament que s’imparteix arreu de la nació. I tots els atacs a la llengua, que no són pas pocs en el darrer mig any, han estat un dels temes més denunciats enguany al llarg de territori pel Correllengua, que finalitza el 7 de novembre a Perpinyà tot coincidint amb la diada de la Catalunya Nord, que una vegada més reclamà que 352 anys després ja és hora d’esborrar el Tractat dels Pirineus i reunificar tot el Principat de Catalunya com a pas indispensable per tal de reunificar tot el país.
Punt de Mira, la revista del jovent de l’Esquerra Independentista pot sortir al carrer gràcies als seus subscriptors i subscriptores, ELS i les protectores i els anunciants. Vull subscriure’m a PUNTdeMIRA en qualitat de : Subscriptor/a (20€ a l’any)
Protector/a ________ (indicar la quota)
Nom (indicidual/col·lectiu) _____________________________________ Telèfon ______________________ Adreça _________________________________ Població _________________________ Codi Postal ______________________ Dades Bancàries Titular ______________________________ Compte Corrent ________________________________________________________
Omple els buits, retalla aquesta butlleta i fes-la arribara qualsevol punt de distribució del PUNTdeMira o envia les teves dades a aquest correu: info@puntdemira.cat
ÉS NOTÍCIA // PÀGINA3
REUS: // ELS ROLS DEL JOV ENT
El jovent hem vist com poc a poc ens han imposat el rol d’estudiar de dilluns a divendres en un sistema educatiu precari
A través del procés de socialització que s’inicia tan bon punt neix una persona, cada època històrica i cada cultura del món ha assignat un rol diferent a les persones depenen de la seva edat, el seu sexe o el seu poder adquisitiu, i les persones, per tal d’adaptar-se a aquesta societat en general han assumit aquest rol. El jovent hem vist com poc a poc ens han imposat el rol d’estudiar de dilluns a divendres en un sistema educatiu precari o de treballar cada dia en una feina mal pagada i sense poder decidir sobre com fer la teva pròpia feina tot esperant que arribi el cap de setmana per tal de sortir de festa fins altes hores de la matinada i així desinhibir-nos i escapar mentalment de la pressió diària, aconseguint tornar estar mentalment capacitats per tornar a començar una nova setmana de rutina tot esperant que torni a ser cap de setmana. Aquesta rutina però, acaba fent que no gaudim del dia a dia sinó que sols pensem en el cap de setmana per tal de sortir de festa i així escapar-nos de la rutina diària. En aquesta dinàmica és molt important ressaltar el paper que hi tenen les drogues com a mecanisme útil per tal de desinhibir-se, el jovent no necessita les drogues per passar-s’ho bé, però sí que molts joves necessiten l’alcohol o altres drogues per desinhibir-se i així fugir de la pressió d’una feina o uns estudis precaris. Un cop més grans però, la societat ens inculca des de ben petits que fem el normal, el correcte, és trobar una persona de qui enamorar-se i amb qui comprometre’s
a passar-hi la resta de la vida i tenir mainada, catalogant com erroni o anòmal qualsevol forma diferent d’entendre l’amor o estructurar-se la vida. Davant d’això els i les joves hem de ser conscients que tenim alternatives reals que podem construir entre tots i totes. La societat no està en constat evolució i evoluciona a partir de les alternatives que dia rere dia entre tots anem construint, a partir de coses catalogades d’anòmales i incorrectes la societat avança. Si ens imposen un sistema educatiu precari que no ens deix participar, el jovent hem d’organitzar-nos per reclamar un sistema pedagògic de qualitat que ens permeti desenvolupar-nos com a persones, si ens imposen un treball alienador, hem de reclamar un treball sobre el qual nosaltres puguem decidir, si ens imposen un oci consumista o desinhibidor a través de drogues, em de ser capaços de construir un oci que ens permeti teixir relacions socials a través de les quals desenvoluparnos i formar-nos com a persones. Una de les millors eines que tenim a mà per desenvolupar-nos a nivell humà i teixir una xarxa de relacions personals fortes al nostre voltant que ens ajudin a combatre tota la merda que el sistema capitalista i el patriarcat ens tira dia rere dia al damunt pel sol fet de ser joves és associar-se, organitzar-se, buscar persones companys de feina o d’estudis, o amb qui tinguis interessos comuns i cooperar-hi per arribar on una sola persona no podria arribar.
Davant d’això els i les joves hem de ser conscients que tenim alternatives reals que podem construir entre tots i totes NOVEMBRE_2011
PUNTdeMIRA 033
ÉS NOTÍCIA // PÀGINA4
REUS: // REUS, UNA CIUTA T ENCARADA AL JOVENT?
Quins espais tenim el jovent reusenc per fer les activitats que volem fer? On podem organitzar concerts, tallers o xerrades?
A simple vista ens pot semblar que Reus és una ciutat que està equipada amb sales i llocs on el jovent pot realitzar diverses activitats, però; quins espais tenim el jovent reusenc per fer les activitats que volem fer? On podem organitzar concerts, tallers o xerrades? A quins llocs podem anar per gaudir del nostre temps d’oci i no haver d’alimentar aquesta bèstia que anomenem “consumisme”? Les institucions públiques ens volen fer creure que el jovent tenim tots aquests espais que demanen, però realment és així? Un dels millors exemples que podem trobar per demostrar aquesta falta d’espais, és que el passat mes d’octubre la nostra ciutat va acollir una reunió de desenes d’estudiants d’arreu dels Països Catalans organitzada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Si realment el jovent disposés d’algun espai on realitzar activitats, tots aquests estudiants haurien tingut un lloc on dormir i fer les seves activitats però tot el contrari, l’Ajuntament no va donar cap tipus d’ajuda i el jovent reusenc, un cop més, va haver de buscar solucions en una altra banda. Això només és un exemple de molts, un cas més en que el jovent que intentem estructurar una oferta d’oci no-consumista com alternativa al que s’ofereix actual-
ment a la nostra ciutat ens trobem sense cap tipus d’ajuda. O potser és aquest el problema? I si enlloc de ser aquesta part del jovent la que demanava un espai, hagués sigut una altra part? Potser l’ajuntament hagués mostrat més interès per allotjar tots els assistents? Només cal recordar que el passat mes d’agost un grup de peregrins cristians estrangers van fer parada durant uns dies a la nostra ciutat en el seu camí cap a Madrid i llavors l’Ajuntament no va dubtar en fer mans i mànigues per donar-los totes les ajudes possibles. Així doncs, ens trobem davant d’un Ajuntament que no dóna ajuts al jovent o a una part del jovent? Sigui com sigui, aquest és un fet que s’ha de solucionar per tal que tota persona o entitat que volgués realitzar una activitat seriosa pugui disposar de les facilitats que l’Ajuntament pot oferir des de les diverses regidories. CiU i el PP no poden tancar els ulls a la societat civil reusenca i molt menys als joves ja que aquests dos components són bàsics per mantenir una ciutat dinàmica i cohesionada, la falta de facilitats per part de l’administració sols les podem entendre com una intenció política de silenciar veus i projectes crítics amb les forces que governen el nostre consistori.
ELS ANUNCIANTS NO NECESSÀRIAMENT COMPARTEIXEN LES OPINIONS DELS ARTICLES PUBLICATS A PUNT DE MIRA
NOVEMBRE_2011
PUNTdeMIRA 033
FORMACIÓ // PÀGINA5
FORMACIÓ: // EXISTEIX LA LLUITA DE CLASSES? EXISTEIX LA LLUITA DE CLASSES? DE VICENÇ NAVARRO
En el següent text, de traducció pròpia, Vicenç Navarro, Catedràtic d’Economia Aplicada per la Universitat de Barcelona i Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra, analitza l’article Stop Coddling the Super Rich de Warren Buffet, inversionista i propietari d’una de les majors fortunes mundials, publicat recentment al The New York Times. En aquest article Buffet fa una dura crítica a la diferència d’impostos que paguen pobres i rics als EUA i crítica a tots aquells que argumenten que no existeixen les classes socials. Navarro aprofita l’article per establir paral·lelismes amb la realitat actual de l’estat espanyol. NOVEMBRE_2011
Warren Buffet és un dels rics més superrics dels Estats Units d’Amèrica i del món. Es caracteritza per ser intel·ligent, per conèixer molt bé la realitat que el rodeja i per parlar molt clar, freqüentment en contra de la classe social a la qual pertany. És, com The Wall Street Journal el defineix, un “traïdor a la seva classe”. Entre les seves declaracions, la més citada pels no rics és aquella en la que indicà que, en contra d’aquells que creuen que ja no hi ha classes socials als EUA (i que, per tant, assumeixen que el concepte de lluita de classes és antiquat i irrellevant), la realitat que ell coneix és que sí que hi ha classes socials i que també existeix una lluita entre elles en la que la seva classe –els superrics- guanyen cada dia a costa dels interessos de
PUNTdeMIRA 033
FORMACIÓ // PÀGINA6
Warren Buffet és, com The Wall Street Journal el defineix, un “traïdor a la seva classe”
la majoria de la població, que aconsegueix les seves rendes a partir del treball enlloc del capital. Tal senyor va escriure recentment un article al The New York Times, Stop Coddling the Super-Rich (Prou de mimar als superrics, 15-08-11), en el que explicava els impostos que ell paga comprant-los amb els que paguen els treballadors de la seva companyia (ell és un inversor financer). Senyala que aquest any va pagar en impostos 6.938.744 dòlars, xifra, assenyala, més que respectable. Però tal quantitat és menys del 17% dels seus ingressos anuals, un percentatge molt menor que el dels seus treballadors, que tenen un percentatge que varia des del 33% al 41%, amb un promig (dels treballadors dels seu despatx) d’un 36%. Considera, amb raó, que això no és just. I subratlla que els superrics no estan contribuent al sacrifici general que el Govern federal dels EUA està demanant a tots els ciutadans per sortir de la crisi. A cap dels superrics se li ha demanat fins recentment que faci cap sacrifici, i això a pesar que –tal com senyala Buffet- la crisi els ha anat molt bé als superrics.
I com pot ser que paguin molt menys en impostos que la classe treballadora i que la classe mitjana? Buffet ho diu clarament. La majoria de la seva renda deriva dels beneficis que aconsegueix de les seves inversions (la majoria inversions financeres). És a dir, són diners del que abans s’anomenava capital financer. Subratlla Buffet que els impostos sobre la renda del capital (com l’Impost de Societats) graven molt menys que les rendes del treball, cosa que li sembla una profunda injustícia. Segons ell, totes les rendes, tant les derivades del capital com les derivades del treball, s’haurien de gravar per igual, sense privilegis (com passa ara) a les rendes del capital, que es graven molt menys. En realitat, no sols graven menys, sinó que inclús han anat descendent més i més, sota l’argument que disminuir aquests impostos al capital facilita la creació de llocs de treball. La saviesa convencional en el coneixement econòmic –que, en general, està esbiaixat en favor de les rendes del capital- promou polítiques que afavoreixen a aquestes darreres a costa de les rendes del treball, argumentant que es necessari incentivar-les per aconseguir més inversió i més treball.
El fet que no es parli de classes socials i lluita de classes a Espanya es deu precisament al seu enorme poder sobre les institucions polítiques i mediàtiques
ELS ANUNCIANTS NO NECESSÀRIAMENT COMPARTEIXEN LES OPINIONS DELS ARTICLES PUBLICATS A PUNT DE MIRA
NOVEMBRE_2011
PUNTdeMIRA 033
FORMACIÓ: // EXISTEIX LA LLUITA DE CLASSES?
FORMACIÓ // PÀGINA7
Però, com Buffet assenyala en el seu article en el The New York Times, els ingressos derivats del capital han crescut astronòmicament pels superrics, a la vegada que els impostos sobre aquestes rendes han anat disminuint, no obstant, la creació de llocs de treball als EUA ha sigut menor que abans, quan les rendes del capital es gravaven més que ara. En realitat, les polítiques fiscals que defineixen qui paga impostos i en quina quantitat no venen definides per factors econòmics, sinó per factors polítics, la qual cosa vol dir pel poder i influència que diferents col·lectius de persones tenen en la nostra societat sobre les institucions polítiques (i mediàtiques). I d’aquests col·lectius, els rics i superrics (el que solia anomenar-se la classe capitalista o burgesa, termes avui abandonats per considerar-los antiquats) són els més influents. El fet que no es parli de classes socials i lluita de classes a Espanya es deu precisament al seu enorme poder sobre les institucions polítiques i mediàtiques. Com a conseqüència, la versió convencional de l’estructural social dels nostres països afirma que les classes socials bàsicament han desaparegut, ja que la majoria dels ciutadans pertanyen a la classe mitjana, acceptant que per sobre hi ha els rics –la classe alta- i per sota els pobres –la classe baixa-. Pel demés, parlar de classe capitalista o burgesia, petita
NOVEMBRE_2011
burgesia, classe mitjana i classe treballadora (la majoria de la població) es considera ser molt antiquat. Les ciències socials, no obstant, són ciències. I la classe social és una categoria científica. I en ciència no s’ha de confondre antic amb antiquat. La llei de la gravetat és molt antiga, però no és antiquada. Si ho dubte, salti des d’un quart pis i ho veurà. I això és el que està passat a gran part de les esquerres governants. Estan saltant del quart pis i estan caient en picat. El famós dit del president Zapatero del que “baixar impostos és d’esquerres”, continuant unes polítiques iniciades a Espanya pel Partit Popular, ha afavorit enormement a la classe capitalista (és a dir, aquell col·lectiu que deriva les seves rendes del capital), que com bé diu Buffet, existeix. I les dades de l’Agència Tributària espanyola així ho documenten. Mentre que els ingressos a l’Estat derivats de la gravació a les rendes del treball han anat augmentant des del 2006 (passant de representar 430.428 milions d’euros el 2006 a 494.431 milions d’euros el 2010), les derivades del capital han anat descendent considerablement, passant de 75.027 milions d’euros a 53.455 milions d’euros, i això en gran part, com a conseqüència de les baixades d’impostos, sobretot a les rendes superiors i de l’Impost de Societats. On està la versió espanyola de Buffet?
PUNTdeMIRA 033
L’ENTREVISTA// PÀGINA8
Volem que tothom vegi la necessitat del canvi i que es comenci a treballar per assolir una universitat on tots i totes hi tinguem quebuda.
- Com ha afectat la crisi capitalista al sistema educatiu?
- Què n’opina la comunitat educativa de les retallades?
El sistema capitalista ha provocat un deteriorament del nostres serveis públics, fet que ha generat que el malestar entre les classes benestants i els treballadors s’accentués. Així doncs, veiem com el sector de l’educació, juntament amb la sanitat, són els que estan patint les mesures dràstiques del govern i han d’assumir les retallades imposades per aquells que ens han portat a l’actual crisi. Han optat per reduir costos en els àmbits que són els pilars de qualsevol sistema econòmic i aquests han entrat en un procés de decreixement. Un cop més, podem comprovar com els governants utilitzen l’educació per tapar els seus deutes i ens fan creure que aquesta crisi és de tots, però realment no tenen en compte les desigualtats econòmiques i per tant, ens fan pagar les seves hipocresies. I no només ho paguem els estudiants ja sigui amb les pujades de taxes o altres reformes de caire privatitzador sinó que també pateixen les conseqüències el Personal d’Administració i Serveis, el Personal Docent i Investigador, els professors associats, etc. Així doncs, podem comprovar que la crisi capitalista provoca una desestructuració del sistema educatiu català en molts sentits, per exemple, aprofiten aquest empitjorament del serveis per públics per introduir-hi empreses i acabar de restringir encara més els recursos públics que té la societat enlloc de solucionar el problema.
La comunitat educativa té molt clar que a part de treballar una resposta negativa envers les mesures privatitzadores del govern, també ha de treballar un discurs constructiu que plantegi una alternativa a tot el que, fins a dia d’avui, s’imposa als nostres centres. Ja sigui des dels sindicats de treballadors, assemblees d’estudiants, de PAS i PDI, o bé als passadissos, es respira un clima de malestar i ganes d’encaminar l’educació cap a un sistema totalment públic i per això cal evitar caure en actituds passives ja que és totalment contraproduent. Les retallades, els acomiadaments, les pujades de taxes... són conceptes dels quals tothom en va ple, fet positiu perquè denota i fa palpables les intencions de la classe treballadora de voler canviar el que ens estan imposants grans empresaris i polítics corruptes. És per això que ja des de fa mesos, la comunitat educativa ha agafat embranzida i té molt interioritzada la necessitat d’una alternativa al model actual, però totalment contrari al que ens imposen des de fa anys. - Quines mobilitzacions es volen emprendre? El compte enrere per la implantació total de l’Estratègia 2015 ja fa temps que va començar però l’amaguen i aprofiten que tots els sectors socials han centrat els seus esforços en aturar les retallades en la mesura que sigui pos-
sible, però el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans també treballem per construïr la universitat que volem i és per això que comencen unes fortes jornades de mobilitzacions. Les assemblees de facultat i de PAS i PDI començaran per protagonitzar una jornada de vaga a les universitats i instituts catalans però prèviament ja s’han anat convocant jornades de formació, ocupacions simbòliques... Òbviament, no sabem del cert quin camí agafaran les mobilitzacions a partir del 17 de novembre però sí que treballarem perquè no s’aturin aquí. Volem que tothom vegi la necessitat del canvi i que, concretament tot l’alumnat, perdi la por i comenci a treballar per assolir la universitat on tots i totes tinguem quebuda. - A un estudiant de Reus, com li afecta tot això? Un estudiant de Reus, com a qualsevol altre dels Països Catalans, està afectat de manera directa com a usuari de l’ensenyament. És important que prengui consciència del que volen dur a terme amb l’educació per poder platejarse quin model educatiu és el més just i si realment és lògic que ell, com a ciutadà, pagui i pateixi les conseqüències d’una crisi que no ha provocat ell. Des del SEPC potenciem que els estudiants d’arreu es formin i mostrin interès per modelar els seus propis objectius, així doncs, un estudiant de Reus pot evitar que tot plegat s’implanti per la força si enlloc de conformar-se amb els interessos empresarials i polítics, decideix sumar-se a les
Com a organització estudiantil seguirem treballant i defensant, fins al final, el català a les aules. NOVEMBRE_2011
PUNTdeMIRA 033
L’ENTREVISTA// PÀGINA9
mobilitzacions futures, com ja fan la majoria d’instituts de la zona i la Universitat Rovira i Virgili, i per tant, sumant esforços, encaminarse cap a la universitat de tots i per a tots.
MARIA GARCIA: // Estudiant de Ciència Polític a i Gestió Pública a la UAB 18 anys
- Com valoreu tota la problemàtica que hi hagut al voltant de la immersió lingüística en les darreres setmanes? La llengua és un dels eixos vertebradors d’un país, és per això que valorem molt negativament aquesta problemàtica sorgida arran de les sentències del Tribunal Suprem Espanyol. El model establert havia estat un èxit que garantia els drets dels estudiants i la seva igualtat moral, les competències plurilingües dels estudiants que servia per mantenir la cohesió social i a més a més, aquest sistema en si ha permès la supervivència del català com a llengua pròpia de Catalunya. Aquí hem trobat a faltar una falta de pressió del govern català envers l’espanyol i una falta gravíssima de compromís per seguir treballant per la vehicularitat del català a les escoles. En aquest sentit, com a organització estudiantil seguirem treballant i defensant, fins al final, el català a les aules i tanmateix, encoratjant a tot el professorat i professionals de l’àmbit a no obeïr la sentència ja esmentada. Si no evitem la pèrdua de la nostra llengua, les futures generacions ja no tindran coneixença de la llengua que ha estat tants anys oprimida i que encara té molt terreny per recuperar, i tot això és feina de tots i totes.
NOVEMBRE_2011
Des del SEPC potenciem que els estudiants d’arreu es formin i mostrin interès per modelar els seus propis objectius.
PUNTdeMIRA 033
OPINIÓ // PÀGINA10
SALVADOR PALOMAR: // NO HI HA PAÍS SENSE FEST A
En un moment en que ens hem mobilitzat –i cal continuar fent-ho– en defensa del català i per un model d’escola que no segregui els alumnes per raó de la llengua, convé també recordar i reivindicar la importància d’altres àmbits de cohesió social que possibiliten l’acollida i la inclusió de les persones, de forma oberta i participativa, en la cultura del país. La festa, sens dubte, n’es un.
que no té altre finalitat que el negoci; però també no és menys cert que moltes pràctiques festives, evolucionant i recreant-se des del passat, són plenament vigents en el present com a vehicle d’expressió d’una cultura viva.
La festa és un estat d’excepcionalitat respecte la normalitat diària, un temps no productiu que es viu necessàriament de forma col·lectiva, que trenca o transgredeix la quotidianitat. Un temps carregat de referents simbòlics, on es manifesten les creences, que identifica un col·lectiu humà a partir d’uns referents comuns. Cada comunitat fa la seva festa i la comunitat es reconeix com a tal en la festa. La festa reuneix la comunitat, la mostra davant els demés i, moltes vegades, també fa paleses les contradiccions existents dins seu.
La festa no és, per tant, pur divertiment inocu, periode de descans per a compensar les jornades laborals o entreteniment sense més. Considerar la festa com a pur esbarjo intrascendent, doncs, és menysprear el seu potencial. Hem de reivindicar la festa com eina de construcció d’un país, amb el seu propi llenguatge –la paraula, la música, el ball…– amb una enorme riquesa de pràctiques que mostren la diversitat local i enriqueixen el nostre patrimoni cultural. Hem de defensar la festa contra els reduccionismes de tota mena i potenciar el seus valos creatius. Hem de reivindicar el carrer i la plaça com l’espai de trobada i reunió per execel·lència, en una cultura mediterrània com la nostra.
És veritat que la nostra societat fabrica festa de consum, buida de continguts, o reduïda a la superficialitat,
Les polítiques culturals en l’àmbit de la festa no es poden mesurar només en funció de la quantitat: ni econò-
La festa reuneix la comunitat, la mostra davant els demés i, moltes vegades, també fa paleses les contradiccions existents dins seu
NOVEMBRE_2011
PUNTdeMIRA 033
OPINIÓ // PÀGINA11
Maulets obrim aquest espai d’opinió a totes les organitzacions i col·lectius, com també a totes les persones que hi vulguin participar a títol individual ja que pensem que el debat és més ampli i més enriquidor com més opinions i més participació tingui. Així que, oberts a les vostres propostes, envieu articles d’opinió A www.revistapuntdemira.blogspot.com o enviant-ho a revistapuntdemira@gmail.com
mica, ni de públic. El potencial d’una festa s’intueix a partir de com impregna el teixit social, motivant complicitats, generant participació o associacionisme, posant en valor espais comuns o fent de determinats instants, patrimoni col·lectiu. La festa és un fenòmen complex que suma moments diverses i que implica de forma diferent a les persones, anant més enllà, més d’un cop, de l’estricte moment de la seva celebració. Hem de reivindicar la nostra tradició festiva no com la preservació d’unes suposades essències del passat sinó com una forma de construir el futur. Reus ha viscut en les últimes dècades un procés de creixement i d’impuls a la festa notable, que comença amb la reividicació de la cultura popular de la dècada de 1980 i que ha estat resultat de la suma de la iniciativa ciutadana –només cal seguir els aniversaris que van fent les entitats i grups festius– i la implicació de l’Ajuntament. La Festa Major de Sant Pere, com a exemple, és reconeguda avui com un dels referents a nivell del país. És una festa que se celebra des de fa segles però que en les últimes dècades s’ha reinventat a partir de components històrics, recuperats i reinterpretats, o de nova creació. Però podríem posar molts altres exemples, si voleu, de menor volum, però
no menys interessants. La més que centenària rifa de panellets, per Tots Sants, per exemple, que avui constitueix una pràctica singular de la ciutat, gràcies a l’esforç de diverses entitats. O el fet que conservem a la comarca formes específiques de fer el Ball de Diables. En una societat on manquen, o no són possibles, els canals de transmissió familiar de coneixements i referents simbòlics –allò que podríem anomenar tradició– les manifestacions festives com els gegants o el bestiari festiu, danses i castells esdevenen un vehicle d’immersió –amable– en la cultura del país per als més joves que poden motivar, o no, als adults, però que en tot cas, ho sabran transmetre a futures generacions. Són molt importants, doncs, els programes de divulgació, especialment de cara al públic escolar. Reivindicar la festa és, a més d’una necessitat de present, una aposta de futur.
RECOMANEM... EINES PER A L’AUTODEFENSA LABORAL El dissabte 5 de novembre es va presentar a Reus, la Guia Laboral per a Joves: “Eines per a l’Autodefensa Laboral” elaborada per Joves llibertàries i CGT. La guia pretén donar informació d’àmbit laboral per a joves, ja que aquest col·lectiu és juntament amb el de dones, el més explotat i el que té les condicions més precàries del mercat laboral. La taxa d’atur entre els joves supera el 40%. Els que estan treballant, ho fan amb contractes precaris com són els de formació o els de pràctiques. Amb la justificació de la creació d’ocupació entre les joves, s’han dedicat a mercadejar i a lliurar mà d’obra barata a l’empresariat, i veiem com estem essent les “conilletes d’índies” de les reformes que més tard s’apliquen a totes les treballadores. Amb aquest panorama, les joves ens hem de defensar i és aquest el motiu de la guia. Volem trencar amb la sensació de que no val la pena lluitar pels nostres drets laborals, i tenir la informació dels drets laborals que ens emparen com a treballadora és fonamental, com també ho és el fet d’organitzar-se i lluitar per un objectiu. La guia recull la situació actual de la joventut (ensenyament, treball, contractes de formació i pràctiques), explica com ha afectat la reforma laboral del 2010 al col·lectiu de joves i què fer en cas d’acomiadament. Creiem que és una eina necessària per tal de ser respectades com a joves, però sobretot com a persones.
NOVEMBRE_2011
PUNTdeMIRA 033
PUBLICACIÓ EDITADA PER l’Associació juvenil i cultural el Sutge de Reus · AUTOIMPRESA · ISSN V.IMPRESA 2013-7281 · ISSN V.DIGITAL 2013-729X · CONTACTE revistapuntdemira@gmail.com WEB http://revistapuntdemira.blogspot.com SEGUEIX-NOS a facebook · AMB EL SUPORT DE: JOVENTUT i Ajuntament de Reus.
........d’AGENDA d’AGENDA d’AGENDA d’AGENDAd’AGENDA 5/11
12/11
7/11
17/11
Manifestació a Perpinyà “Esborrem el tractat dels Pirineus”
Diada de la Catalunya Nord
Presentació de l’Assemblea de Joves del Priorat
Vaga general d’ensenyament
20/11
Eleccions estatals
25/11
Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona