GARRAF-COLONIA GÜELL-LLOBREGAT

2n Semestre - Curs Acadèmic è 2015 - 2016 Conveni de col·laboració entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per la realització del Màster Universitari de Paisatgisme (MBLandArch).

GARRAF-COLÒNIA GÜELL-LLOBREGAT Connectivitat entre la Colònia Güell i el seu entorn natural als termes municipals de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat.

ASSIGNATURA PROFESSOR TITULAR PROFESSORS ASSISTENTS

TALLER DE PROJECTES DEL PAISATGE II ENRIC BATLLE

XAVIER RAMONEDA IVÁN SÁNCHEZ MARIO SÚÑER JAVIER ZALDÍVAR

GARRAF-COLÒNIA GÜELL-LLOBREGAT Connectivitat entre la Colònia Güell i el seu entorn natural als termes municipals de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat.

TALLER DE PROJECTES DEL PAISATGE II

LÍNIA DE PUBLICACIONS J

DIRECTOR

ENRIC BATLLE I DURANY COL·LABORADORS EN AQUESTA PUBLICACIÓ MARIO SÚÑER ALEJANDRA LIÉBANA JAVIER ZALDÍVAR LIDIA CARRILLO CORINA ANDUEZA

MASTER ORGANIZAT PER

EDIT

Carrer Manel Florentín Pérez, 15 08950 Esplugues de Llobregat Barcelona - España Telefon: +34 93 457 9884 Web: www.batlleiroig.com

ENTITATS COL·LABORADORES

ÍNDEX DEL DOCUMENT 1 – INTRODUCCIÓ 2 – ÀMBIT DE TREBALL 3 – ENUNCIAT DE L’EXERCICI 4 – FASE I – CONEIXEMENT I ANÀLISI 5 – FASE II – DESENVOLUPAMENT DEL MASTERPLAN 6 – FASE III – DESENVOLUPAMENT DE L’EXERCICI INDIVIDUAL 7 – CICLE DE CONFERÈNCIES MBLANDARCH 8 – CONCLUSIONS 9 – CRÈDITS

5

7 11 15 23 31 41 61 71 79

1 – INTRODUCCIÓ

7

1 – INTRODUCCIÓ

La present publicació recull el dia a dia de l’assignatura de Projectes de Paisatge II dins del programa del Màster ETSAB-MBLandArch durant el 2n semestre del curs 2015-2016. S’ha fet èmfasi en reflectir tot el procés de treball al llarg de les 16 setmanes que va durar l’assignatura, incloent les diverses fases d’anàlisi i treball per les que han passat els alumnes fins arribar a l’entrega final dels seus treballs.

El desenvolupament de l’assignatura s’ha realitzat en el marc d’un conveni de col·laboració entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) durant els semestres corresponents al 2ndo semestre dels curs 2015-2016 i 1er semestre del curs 2016-2017. El conveni busca una bona cooperació tècnica entre les entitats i dona el suport econòmic al Màster Universitari en Paisatgisme MBLandArch, per tal d’assegurar la consecució d’un bon nivell formatiu dels estudiants que respongui a les actuals necessitats socials en un àmbit professional emergent com és el del paisatgisme. El programa de Màster inclou l’organització de dos tallers que tracten la qüestió metropolitana, les relacions entre les estructures territorials i l’apreciació del paisatge, abordant temàtiques i emplaçaments a proposta de l’AMB.

9

2 – ÀMBIT DE TREBALL

11

2 – ÀMBIT DE TREBALL El projecte es desenvolupa, majoritàriament, als termes municipals de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, dins de la comarca del Baix Llobregat.

L’àmbit queda delimitat per la Riera de Can Julià al nord (que fa de límit geogràfic de l’àmbit urbà del municipi de Santa Coloma de Cervelló), per la Riera de Can Soler al sud (que fa de límit geogràfic de l’àmbit urbà de Sant Boi de Llobregat), pel Montpedròs o Muntanya de Sant Antoni a l’oest (continuació del Parc Natural del Massís del Garraf) i pel Riu Llobregat, que delimita amb el terme municipal de Sant Joan Despí, amb grans possibilitats de connexió amb el nostre àmbit.

L’àmbit de projecte, amb una superfície de 240 Ha, té una forma lleugerament trapezoïdal amb forts desnivells entre els extrems est i oest. Aquest fort desnivell del terreny dona lloc a un conjunt de terrasses destinades a la producció agrícola.

Ortofoto emplaçament

13

3 – ENUNCIAT DE L’EXERCICI

15

3 – ENUNCIAT DE L’EXERCICI OBJECTIU DE L’EXERCICI El taller té com objectiu principal resoldre la continuïtat ecològica entre el Massís del Garraf i el Riu Llobregat (Parc Natural – Parc Agrari – Parc Fluvial) i la connectivitat social dels nuclis urbans de Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i la Colonia Güell amb el seu entorn natural. L’exercici precisa d’un treball a totes les diferents escales del paisatge.

Imatge vol oblic

CONDICIONANTS LES INFRAESTRUCTURES URBANES: L’àmbit té una forta presència d’infraestructures que travessen l’àmbit de nort a sud, paral·leles a la traça del Riu Llobregat. Grans connectors a nivell metropolità que alhora es converteixen en grans barreres a escala municipal entre els diferents nuclis urbans i els espais naturals més propers. D’oest a est trobem les següents infraestructures: BV-2002: la carretera de Sant Vicenç dels Horts a Sant Boi de Llobregat que connecta els municipis al llarg de la comarca.

Ferrocarrils de la Generalitat (R6-S8-S33): la línia del Ferrocarril Llobregat – Anoia amb estacions a Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de LLobregat i la Colònia Güell.

AVE: la línia del ferrocarril d’alta velocitat Madrid-Barcelona.

A2: autovia de Lleida a Barcelona.

B-23: accés a la ciutat de Barcelona des de l’autopista AP-7.

17

CONDICIONANTS LES INFRAESTRUCTURES VERDES A l’àmbit trobem diferents infraestructures verdes de gran potencial ecològic i social: El Riu Llobregat.

Parc Agrari del Baix Llobregat.

El Canal de la Dreta Les rieres de Can Julià i de Can Soler Montpedròs o Muntanya de Sant Antoni (Massís del Garraf) Pic de Can Cartró (332m)

Imatge vol oblic.

ELS VALORS CULTURALS: A la part central de l’àmbit trobem construccions amb un alt valor arquitectònic: La Colònia Güell La Torre Salvana

Cripta Güell

Torre Salvana

ESTRUCTURA DEL CURS

El curs es dividirà en tres fases en les que es treballarà, amb escales diferents, la definició de propostes encaminades a recuperar les continuïtats perdudes del territori i potenciar els valors socials i naturals del lloc.

Les dues primeres fases del curs es treballaran en equips de 3-4 persones i culminaran amb l’elaboració d’un Masterplan de tot l’àmbit que defineixi una estratègia global i doni resposta als objectius del taller. A la tercera fase del curs es treballarà individualment, desenvolupant alguns del elements representatius del Masterplan, arribant al nivell de detall que garanteixi la materialització dels objectius fixats.

FASE I – CONEIXEMENT I ANÀLISI. Cada equip s’encarregarà de l’anàlisi específic d’un dels elements naturals que componen el global de l’àmbit. Preparará el material necessari per exposar a la resta dels equips que permetrá l’elaboració del seu Masterplan.

Cada equip desenvoluparà un dels següents temes: La riera de Can Julià.

La riera de Can Soler.

El Parc Agrari del Llobregat.

La muntanya, el Massís del Garraf.

El Riu Llobregat.

FASE II - MASTERPLAN. En base als anàlisis realitzats, cada equip haurà de desenvolupar una estratègia global sintetitzada en un Masterplan, que revaloritzi el lloc des del coneixement de la seva topografia, les dinàmiques de l’aigua i la seva gestió, la vegetació i potenciació dels corredors biològics, els recorreguts i els seus usos.

El Masterplan també haurà de contemplar estudis recents com: Metròpolis Barcelona, una iniciativa de l’AMB, que mostra la realitat d’aquest territori en tots els seus àmbits, contemplant el procés de definició del nou Pla Urbanístic Metropolità – PDU. Transformació de la B-23, estudi elaborat per l’AMB en el qual s’analitza la possibilitat de transformació de l’autopista en una via urbana que permeti connectar la Diagonal amb el Riu Llobregat, esdevenint un gran corredor verd que potencïi els sistemes de mobilitat lenta i el transport públic.

FASE III – PROJECTES INDIVIDUALS. D’acord amb el Masterplan desenvolupat en grup, cada alumne escollirà un àrea determinada en la que desenvoluparà els aspectes principals del taller, arribant a definir solucions tipus que resolguin els objectius fixats inicialment.

19

CONFERÈNCIES EXPLICATIVES

D’altra banda, durant la primera sessió de classe, en la qual s’exposa l’enunciat de l’exercici, també es fan una sèrie de petites conferències explicatives de diferents temàtiques en relació al propòsit del taller:

Introducció sobre l’Àrea Metropolitana de Barcelona – Noemí Martínez, Cap de de Secció de Projectes i Disseny Urbà de l’AMB. Una visió a gran escala de l’àmbit de treball dins de la comarca i de l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’àmbit del projecte – Ivan Sánchez.

Presentació detallada de l’àmbit de treball amb totes les seves particularitats.

El Parc Riu Llobregat – Mario Súñer.

Presentació d’actuacions que l’AMB ha promogut per la recuperació social i mediambiental del Parc Riu Llobregat.

La Colònia Güell – Abel Porcar.

Una introducció sobre els valors arquitectònics, històrics i antropològics del conjunt industrial de la Colònia Güell.

21

CONFIGURACIÓ DELS EQUIPS 1

JUANITA LEAL MARIE MONTOCCHIO CORINA H. ANDUEZA

2

INÉS SANFELIU CLAUDIA DE SAS TRUJILLO ADRIÀ RIBAS VINGUT

3

4

CARLA BONFILL OLIVIA TORRELLI CLORISE (HUITING HUANG) MALGORZATA STRYJEK

5

XI HE JESÚS ANTONIO CARECERES ORTEGA NEUS SOTO GIL BEGOÑA CASTAÑON SALGADO

KIMBERLY BLACUTT GABRIELA ALIDA BACA SOTO ANDRÉS FELIPE TRUJILLO

BIBLIOGRAFIA “Batlle i Roig Arquitectes. Arquitectura 1996-2009” Revista TC Cuadernos nº 91. Ed. Ediciones Generales de la Construcción / ISSN: 1136-906X “Batlle i Roig. Veinte jardines 1981-2011” Revista Paisajismo. Colección “Monográficos del paisaje” Ed. Asflor Ediciones / ISBN: 978-84-614-5314-5 Enric Batlle: “El jardín de la metrópoli” Colección Land & Scape Series. Ed. Gustavo Gili. / ISBN: 9788425220098 Hélène Izembart, Bertrand Le Boudec: “Waterscapes. El tratamiento de aguas residuales mediante sistemas vegetales” Colección Land&ScapeSeries. Ed. Gustavo Gili. / ISBN: 9788425218866 Teresa Galí-Izard:“Los mismos paisajes: Ideas e interpretaciones” Colección Land & Scape Series. Ed. Gustavo Gili. / ISBN: 9788425219627 Astrid Zimmermann: "Constructing landscape. Materials, techniques, structural components" Ed. Birkhauser Architecture. / ISBN-13: 978-3034607209. 2ª edición Virginia McLeod: "El detalle en el paisajismo contemporáneo" Ed. Blume. ISBN: 978-84-9801-266-8 "Tectónica 30. Espacios exteriores" Monografías de arquitectura, tecnología y construcción.

Paisea extra 1: Parque Rio Llobregat. Revista Paisea extra. ISSN 1887-2557

4 – FASE I – CONEIXEMENT I ANÀLISI

23

4 – FASE I – CONEIXEMENT I ANÀLISI VISITES A L’EMPLAÇAMENT Un cop donada tota la informació documental i les xerrades explicatives, els alumnes, en els seus corresponents grups inicien la primera fase de treball. Durant aquesta primera setmana de treball, els grups tenen l’oportunitat de visitar el seu àmbit d’estudi corresponent, per tal d’aprofundir en el seu coneixement i anàlisi prèviament a la seva exposició davant de la resta de grups.

25

VISITA EN BICICLETA

Tanmateix, per part del professorat del taller s’organitza una visita conjunta en bicicleta per conèixer i testar de primera mà aquestes noves connectivitats recuperades en termes municipals com L’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat o Cornellà de Llobregat. També es recorre bona part de la xarxa de camins fluvials i es realitza una visita a l’àmbit de treball del taller.

EXPOSICIÓ DE L’ ANÀLISI

Aquesta primera etapa del taller conclou amb l’exposició conjunta de tots els grups sobre els corresponents àmbits d’estudi. Tota la informació presentada pels equips es posa en comú de tal manera que tots els grups disposen d’un acurat anàlisi de les diferents àrees que composen l’àmbit de treball.

Presentació de l’anàlisi per grups.

Anàlisi de l’àmbit fluvial

27

Anàlisi de l’àmbit de la riera de Can Julià.

Y Rupturas

Anàlisi de l’àmbit del Parc Agrari.

Anàlisi de l’àmbit de la riera de Can Soler.

Anàlisi de l’àmbit de la muntanya.

29

5 – FASE II – DESENVOLUPAMENT DEL MASTERPLAN

31

5 – FASE II – DESENVOLUPAMENT DEL MASTERPLAN Durant quatre setmanes, els mateixos grups que van fer l’anàlisi conjuntament, desenvolupen el Masterplan que ha de definir una estratègia global d’actuació dins de l’àmbit de projecte. Al llarg d’aquestes quatre sessions de taller es fan diverses correccions per separat i grupals.

Tanmateix, i amb la voluntat de complementar els coneixements dels alumnes en relació a l’àmbit d’estudi, es realitzen algunes conferències a càrrec dels professors assistents i alguna persona externa:

Els límits de Collserola / Estudi de reordenació de les vores de la B-23 - Ivan Sánchez Fabra.

Intervenció paisatgística a la zona industrial-portuària de Salise-Sablons (Lyon) – Livia Valentini.

33

Anàlisi de la connectivitat entre el P.N. del Garraf i el P.N. de Collserola / La riera de Ca n’Amigó – Mario Súñer Díaz.

PRESENTACIÓ DAVANT L’ALCALDE DE SANTA COLOMA DE CERVELLÓ I EL GERENT DE L’AMB Prèviament a l’inici del desenvolupament de l’exercici individual es fa una jornada especial d’exposició del treball desenvolupat fins al moment. Els alumnes tenen l’oportunitat d’exposar les seves anàlisis, conclusions i propostes davant les dos entitats convidades: L’alcalde de Santa Coloma de Cervelló, Gerard Segú i López, i la seva 1a Tinent d’Alcalde, Anna Martínez Almoril.

El Gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ramon Torra i Xicoy, l’arquitecta Virgínia Díaz del Río i la Cap de Secció de Projectes i Disseny Urbà de l’AMB, Noemí Martínez.

Els convidats, juntament amb el professor titular del taller i director del Màster, Enric Batlle i els professors assistents del curs, Xavier Ramoneda, Ivan Sánchez, Mario Súñer i Javier Zaldívar, reben de primera mà les reflexions dels alumnes sobre l’àmbit de treball i generen una taula rodona on es comenten obertament les diferents solucions i estratègies exposades.

35

GRUPO 1 – ‘LECHO DEL LLOBREGAT’ – LEAL, MONTOCCHIO, ANDUEZA.

GRUPO 2 – ‘DESDE LA COLONIA’ – SANFELIU, DE SAS, RIBAS.

Desde la Colonia...

Nuestro proyecto se encuentra en un territorio entre dos municipios, Sant Boi y Santa Coloma, y entre estos dos se localiza la Co- lonia Guell. Hay dos rieras ( la de can solĂ y can juliĂ ) que separan estos dos municipios. En la parte superior estĂĄ el parque natural del garraf, luego estĂĄ el parque agrario y el Rio llobregat.

DespuĂŠs de un buen anĂĄlisis del territorio, hemos querido estudiar la Colonia Guell, ya que es un referente histĂłrico y un punto muy importante para la cultura catalana.

El proyecto surje desde la Colonia, y con el cual se pretende mejorar la conectividad de los puntos de interĂŠs en su interior, la relaciĂłn entre los dos municipios y con el rio llobregat.

Para realizar estas conexiones y conseguir una UniÄąFDFLÄ‚Q GHQWUR GH OD FRORQLD VH SURSRQH XWLOL]DU HO SHKYPSSV JVTV LSLTLU[V ZPNUPĂ„JH[P]V. Con este referente pretendemos generar un lenguaje comĂşn. En el interior de la Colonia utilizar el propio ODGULOOR \ D PHGLGD TXH OD LQWHUYHQFLÄ‚Q VH DOHMD GH ella, la tonalidad rojiza se resuelve con arbolado y YHJHWDFLÄ‚Q

37

GRUPO 3 – ‘DIAGONAL’ - COLONIA GÜELL – BLACUTT, BACA, TRUJILLO.

GRUPO 4 – ‘DE ABAJO A ARRIBA’ – BONFILL, TORRELLI, HUANG, STRYJEK.

39

GRUPO 5 – ‘CIRCUITO’ – CERECERES, CASTAÑON, SOTO, XI HE

6 – FASE III – DESENVOLUPAMENT DE L’EXERCICI INDIVIDUAL

41

6 – FASE III – DESENVOLUPAMENT DE L’EXERCICI INDIVIDUAL Durant la segona meitat del curs, els alumnes, de manera individual, desenvolupen projectes extrets dels Masterplan proposats en grup anteriorment. Aquesta fase de treball es durà a terme al llarg de vuit setmanes. Els alumnes escullen una part dels seus Masterplan i la desenvolupen fins arribar al detall, fent una travessia completa al llarg de totes les escales del projecte.

Al llarg d’aquestes vuit sessions de taller es fan diverses correccions per separat i grupals fins arribar a la darrera sessió on es fa una presentació formal de la proposta a tots els professors i el grup amb la presència de l’AMB.

43

MARIE MONTOCCHIO

CORINA ANDUEZA

45

JUANITA LEAL

ENERGY

Cambios topográficosPRODUCED que le otrogan una nueva dinámica al paisaje, prosibilitando la aparición de nuevos ecosistemas que promuevan una regenración ecológica en el tiempo C1 Terrazas

Sotobosque

Humedales

Prados sin gestión

Bosque

Bosque

Nivel original terreno

C2 Agricultura Urbana

Phytodegradación Prados de Transición

Agricultrua

Humedales

Agricultura Urbana

Prados de Transición

Nivel original terreno

Polinización

Producción

C3 Humedales

Purificación de raices por actividad bacteirana

Phytoremediación Agricultura extensiva

Prados de Transición

Phytoremediación

Polinización Sotobosque

C4 Prados Prados de Transición

Phytodegradación

Nutri

Phragmites Australis Rubus Ulmifolius Campanula Rotundifolia

Phytoevaporación

S

Phytoevaporación

P

Phytoevaporación

U

Zoom 1 Área de Montaña. Balsas de inundación con plantaciones purificadoras de agua

Lysimachia nummularia Nivel original terreno

ción

Polinización

Humedales

Infraestructura existente

Nymphea Caerulea Typha Latifolia

Nutrición

Nivel original terreno

Schoenoplectus Lacustris

Fragmentación

ción

Fitoextracción

C5 Bosques Purifiación riera

Prados de transición

Bosque

Polinización Nivel original terreno

Regeneración

Polinización

Poinización

Salvia pratensis

Phytoevaporación

Iris Pseudocorus Juncus Acutus

Producción

Lysimachia Nummularia Silybum Marianum

Producción

Phytoevaporación

Zoom 2 Área de Agricultura Utbana. Coexistencia e infiltración entre el espacio público y privado

Zoom 4 Áreas de Bosque + Prados de transición para polinizadores. Recuperación de la biodiversidad

Zoom 3 Áreas Humedales. Phytoremediación natural. Espacios de recuperación para la riera

INÉS SANFELIU

47

KIMBERLY BLACUTT

GABRIELA BACA

49

ADRIÀ RIBAS

CLAUDIA DE SAS

51

ANDRÉS TRUJILLO

CARLA BONFILL

53

HUITING HUANG

MALGORZATA STRYJEK

55

OLIVIA TORRELLI

JESÚS CERECERES

57

BEGOÑA CASTAÑON

NEUS SOTO

59

XI HE

7 – CICLE DE CONFÈRENCIES MBLANDARCH

61

7 – CICLE DE CONFÈRENCIES MBLANDARCH En paral·lel al desenvolupament del taller, s’ha organitzat un cicle de conferències. La temàtica d’aquestes, així com l’activitat professional i procedència dels conferenciants, ha estat ben diversa i multidisciplinària amb la voluntat d’eixamplar la visió dels alumnes sobre la nostra professió i sentir altres punts de vista sobre diferents matèries.

63

_lectures

ETSAB CS-10

18.30 hr

CONFERÈNCIA

29 DE FEBRER

“BARCELONA

P HO

INT E

A TION L WOR A KS RN BACKDROP”

I

IN

STI

TU TE OF

18:30hr CS10-

OG

RB

N

CatedráƟca de Urbanismo ETSAB y Dr. arquitecta

OL

HA

MARÍA RUBERT DE VENTÓS

Y

MIND THE GAP H C E T

N

Lloc: CS10-ETSAB 18:30hr

65

_lectures

CONFERÈNCIA 12 D’ABRIL “ SoƩo gli occhi”

ENRICA FONTANA Arquitecta i paisagista 18:30hr CS6-ETSAB

67

_lectures

CONFERÈNCIA 17 DE MAIG ...entre...

Cuerpo I Tiempo I Paisaje

RAQUEL SOARES urbanista i paisatgista

18:30hr CS6-ETSAB

69

8 - CONCLUSIONS

71

8 - CONCLUSIONS L’anàlisi del terrain vague. El primer pas per transformar el lloc.

El primer aspecte a destacar sobre el desenvolupament del curs és la manera com els alumnes han pogut constatar el gran potencial ecològic i social que hi ha darrere d’aquest àmbit periurbà, degradat i desestructurat pel desenvolupament de les ciutats i les seves infraestructures al llarg de les darreres dècades. D’altra banda, ha estat sovint tema de conversa el fet de que les característiques del nostre àmbit d’estudi podien ser extrapolables a tants d’altres àmbits dels límit de les nostres metròpolis i per tant les reflexions, estratègies i solucions desenvolupades de manera concreta a l’entorn de la Colònia Güell podien ser vàlides per molts altres indrets.

Ja des dels primers anàlisis, els alumnes van descobrir aquests potencials a totes les escales. El grup de Blacutt, Baca, Trujillo, van posar de manifest la possibilitat de connectar la Diagonal amb el Riu Llobregat i les muntanyes del Garraf. Aquesta visió a gran escala permetia pensar en unir a través de vies verdes i ciclables la Sagrada Família amb la Cripta de la Colònia Güell, segurament les dues obres més representatives d’Antoni Gaudí.

Connexió

Per la seva part, el grup de la Marie, la Juanita i la Corine, van posar el focus d’atenció en el Parc Agrari del Baix Llobregat, el seu funcionament i el seu paper de membrana permeable entre els àmbits urbans i l’àmbit natural del Riu Llobregat.

Y Rupturas

Infiltració d’usos

73

Mateixos problemes – Diverses solucions – Propostes complementàries.

D’altra banda, la segona gran conclusió del curs té a veure amb la capacitat que han tingut els alumnes de donar respostes molt diverses i igualment encertades a les mateixes problemàtiques. Tot i que els 5 grups del curs treballaven el mateix àmbit i s’havien posat en comú tots els treballs realitzats durant la fase d’anàlisi, ha estat sorprenent les diferents mirades que sobre el mateix lloc han posat tots ells.

On aquest fenomen es pot observar amb major claredat és en la definició que els diferents grups van fer del seu Masterplan pel global de l’àmbit. El grup 1, que va utilitzar com a lema, ‘Lecho del Llobregat’, treballava intensament dins de l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat, en el seu doble paper d’espai productiu i alhora nou espai públic d’us dels ciutadans entre la ciutat i el Riu Llobregat.

GRUPO 1 – ‘LECHO DEL LLOBREGAT’ – LEAL, MONTOCCHIO, ANDUEZA.

Per la seva banda, el grup 2, titulat ‘Desde la Colonia’ focalitzava la seva proposta en aquesta antiga colònia industrial i la seva capacitat de centralitat dins l’àmbit de d’estudi que els portava a irradiar totes les propostes del seu Masterplan des d’aquest àmbit que consideraven molt menystingut i desaprofitat.

GRUPO 2 – ‘DESDE LA COLONIA’ – SANFELIU, DE SAS, RIBAS.

El grup 3 va titular la seva proposta ‘Diagonal – Colonia Güell’. En el seu cas, van fer un pas enrere per tal de mirar-se l’àmbit des d’una escala encara més gran, i fruit d’aquesta decisió van trobar una idea de força d’escala metropolitana, com era la d’unir la Diagonal amb la Colònia Güell. A partir d’aquí, la resta de solucions aplicades s’alineen amb aquesta idea de força principal sense perdre de vista la resolució de tots els altres aspectes a resoldre dins del propi àmbit d’estudi.

GRUPO 3 – ‘DIAGONAL’ - COLONIA GÜELL – BLACUTT, BACA, TRUJILLO.

En el cas del grup 4, que va titular la seva proposta ‘De abajo a arriba’, centraven la seva mirada en un eix muntanya – Riu a través de la Colònia Güell, sense oblidar les relacions transversals amb els municipis de Sant Boi de LLobregat i Santa Coloma de Cervelló.

Cal destacar, a més, que van introduir en el seu discurs una altra temàtica controvertida, com és la discussió sobre com poden ser els creixements urbans en àmbits tan singulars com la Colònia Güell. En aquest sentit, el grup apostava per un nou creixement urbà que, a diferència del que preveu el planejament vigent, resolia la transició entre la muntanya i la colònia d’una manera ben subtil.

GRUPO 4 – ‘DE ABAJO A ARRIBA’ – BONFILL, TORRELLI, HUANG, STRYJEK.

75

Finalment, el grup 5, sota el nom de ‘Circuito’ proposava un nou circuit en relació amb el GR-92 que anava connectant els diferents nuclis urbans i urbanitzacions de l’entorn. Tanmateix, treballaven un tema agrícola de gran interès com era el de potenciar i estendre el cultiu dels cirerers, molt comú en aquesta zona fins al mateix àmbit fluvial.

GRUPO 5 – ‘CIRCUITO’ – CERECERES, CASTAÑON, SOTO I XI HE

Una mirada general sobre totes les propostes permet veure que a totes elles hi ha conceptes i estratègies similars, totes treballen temes de connectivitat social i ecològica, recuperen àmbits naturals degradats i intenten infiltrar la natura dins les ciutats. En totes elles s’intenta repensar la naturalesa mateixa de l’espai públic, fora dels estereotips convencionals i sempre des d’un punt de vista ecològic, d’oci i producció.

Tanmateix, una mirada detallada sobre les diferents propostes permetria veure que moltes de les solucions particulars emprades o bé la localització dels seus punts claus són ben similars entre elles. Això afegeix la virtut de que les propostes no són excloents, ans al contrari, són en molts casos plenament complementàries. Es pot pensar, per exemple, en connectar la Colònia Güell amb la Diagonal al mateix temps que repensar el paper i forma del Parc Agrari sense que això impliqués, en realitat, cap mena de duplicitat.

La Travessia de les escales.

Finalment, volem destacar una tercera conclusió que els alumnes han pogut extreure del curs. Aquesta és la gran importància que té el treballar el projecte de paisatge a tots els nivells simultàniament. Els alumnes han hagut de fer el que anomenem la travessia de les escales, fet que implica treballar el projecte des de la visió satèl·lit fins a la mirada amb lupa per tal de traçar les línies principals del projecte i alhora poder comprovar com aquestes s’implanten en detall dins del territori. En moltes ocasions, en aquest tipus de projecte, la viabilitat d’una decisió de gran escala observada des de la foto aèria pot dependre de la comprovació d’una mida mínima molt concreta que s’ha de fer in situ.

Treball en planta a tots els nivells.

Així doncs, el treball en planta a múltiples escales és imprescindible. D’altra banda, com bé sabem, el món no és pla, i els alumnes han hagut de fer també un important treball en secció a múltiples escales. Aquest treball en secció pot ser a nivell general de la proposta, per comprovar la funcionalitat de la rasant d’un camí o unes visuals o bé pot ser a nivell molt concret, de microtopografia, per assegurar el bon funcionament de l’escorrentia d’un camí.

Treball en secció a tots els nivells

En fer el canvi d’escala, sempre apareixen nous temes a tenir en compte i resoldre, que potser des de la visió en pla no quedaven de manifest. D’aquesta manera, en seguir baixant d’escala, els alumnes han hagut d’encarar la necessitat de definir en detall la materialització dels seus projectes, pensar en com es construïen, quina textura en resultaria o el manteniment que es derivaria. En aquesta línia es important el treball en detall de les diferents solucions constructives així com la seva visualització.

77

Finalment, podem concloure que els alumnes han hagut d’enfrontar-se a un àmbit de vastes dimensions, amb una gran superposició d’elements força complexes i en un estat general força degradat i malmès. Tot i això, han sabut llegir i entendre les seves dinàmiques, interpretar els seus potencials i extreure una resposta global i coherent pel global de la intervenció. Tanmateix, un cop treballats els diferents projectes a totes les escales, i a la vista dels resultats generals, podem concloure que els objectius de curs han quedat plenament satisfets.

Treball en perspectiva de les propostes.

9 - CRÈDITS

79

LLISTAT D’ALUMNES Corina H. Andueza Gabriela Alida Baca Soto Kimberly Blacutt Carla Bonfill Jesús A. Cereceres Ortega

Begoña Castañon Salgado Juanita Leal Marie Montocchio Adrià Ribas Vingut

Xi He Huiting Huang Inés Sanfeliu Claudia de Sas Trujillo

Neus Soto Gil Olivia Torrelli Andrés Felipe Trujillo Malgorzata Stryjek

MARIO SÚÑER

JAVIER ZALDÍVAR

LLISTAT DE PROFESSORS Professor titular ENRIC BATLLE

Professors assistents XAVIER RAMONEDA

IVÁN SÁNCHEZ

L’arquitectura del Paisatge s’interessa per tots els espais exteriors i, des del disseny de l’espai públic que va projectar Barcelona al món, hem tornat a posar la nostra mirada sobre la gran escala, i hem incorporat com a propi el llenguatge de l’ecologia.

En relació a la gran escala, l’arquitectura del paisatge es relaciona amb la geografia, amb l’ordenació del territori, amb les ciències socials i amb totes les decisions urbanístiques que, dia a dia, construeixen la realitat de les nostres ciutats.

L’ecologia, la biologia, l’agronomia, les diferents ciències del medi i les diverses enginyeries del paisatge influeixen en totes les decisions que prenem, des de les més globals a les de menor escala, des de les més vinculades a les problemàtiques mediambientals a les més simples que podem utilitzar en la conservació, restauració o construcció dels nostres paisatges.

Aquesta visió multidisciplinària i trans-escalar que és pròpia de l’arquitectura del paisatge, es construeix, a més, sense renunciar a les capacitats pròpies del món de l’art i de l’arquitectura que tradicionalment han alimentat la nostra professió i que tan brillantment s’han desenvolupat des de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Enric Batlle, Director del MBLandArch

MBLandArch compta amb la col·laboració de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona de la UPC i amb la participació de diversos departaments universitaris, professors i professionals procedents de diverses disciplines per l’evolució de les diferents matèries, dels tallers especials que es desenvolupen periòdicament i de les MBLandArchLectures, que se celebren periòdicament MBLandArch aborda projectes que, en la majoria dels casos, estan vinculats a convenis de col·laboració amb l’administració pública i el món professional, permetent-nos una visió real de les problemàtiques actuals del paisatgisme i un contacte directe amb els ens i persones que ho desenvolupen. Els alumnes del nostre Màster tenen també l’oportunitat de realitzar unes pràctiques professionals en diverses oficines públiques o privades de reconegut prestigi.

MBLandArch té acords de col·laboració i intercanvi amb diverses universitats internacionals i pertany a l’EMiLA (European Master of International Landscape Architects), un programa comú al costat d’altres universitats europees (Ámsterdam, Edimburg, Hannover i Versalles) que li dóna l’oportunitat a cinc estudiants de cadascuna de les universitats de passar el segon i tercer semestre en altres dues universitats diferents, obtenint el reconeixement corresponent.

MBLandArch està reconegut pel EFLA (European Federation of Landscape Architects), una associació internacional que reconeix i acredita l’activitat professional dels arquitectes del paisatge i els paisatgistes.