botànica nadalenca by Puigcerver Cunillera

BOTÀNICA NADALENCA Nadal té una relació molt estreta amb la natura en general i amb el bosc en concret, només cal pensar en l’arbre de Nadal, en els pessebres i tots els ornaments vegetals que posem a les nostres cases per aquestes dates. Per l’altra el Nadal també té força relació amb l’ecosistema urbà en sí, en aquest cas ens referim al consum d’energia elèctrica més alt que es dóna aquests dies i a la major quantitat de residus que s’originen ( regals, menjars, ampolles, etc...) Orígens del Nadal Els orígens d’aquesta festa els hem de buscar molt endarrere en el temps, quan en diverses cultures antigues es celebrava el començament del nou any solar, ja que a partir d’aquesta data les hores de llum tornen a créixer . Per una part es retia culte al Sol que possibilitava la continuïtat del cicle vital, i per l’altra, es feien celebracions dedicades a la vegetació per tal que es despertés del seu adormiment hivernal i continués el seu cicle vital. Sembla que poc a poc les atribucions que anaven dirigides al món vegetal es van anar transferint a figures polítiques i religioses, sobretot en el món de l’antiga Roma. Així es celebrava el “ Natalis invicti” , el naixement de l’invicte Sol que en realitat estava dedicada a l’emperador. Amb l’arribada del cristianisme en el segle IV d’aquesta era, la festa romana va reconvertir-se en el naixement del Mesies, el Nadal que s’ha mantingut fins els nostres dies.

El tió A casa nostra, sembla que el tió era l’encarregat de mantenir el foc a les cases. Cada nit es cobria amb cendres per tal que mantingués la brasa fins l’endemà, així amb la seva ajuda es tornava a atiar el foc. Sembla que el tió cremava fins a la nit de Nadal, en la qual s’encenia el nou tió nadalenc. Així, doncs podem trobar en el tió dos simbolismes, per una part la perpetuació del foc ( el sol) i per l’altre la renovació de la natura. És potser per això que al tió cal picar-lo, perquè es desperti i amb ell tota la natura adormida en aquestes dates. A casa nostra aquesta tradició s’ha enriquit molt i és costum que els infants en tinguin cura, alimentant-lo, tapant-lo... La nit de Nadal segons els llocs, es pica perquè cagui regals tot cantant-li les típiques cançons.

El pessebre La tradició del pessebre també ve de molt lluny. Sembla que comença a Itàlia cap al segle XIII, dins de les esglésies i convents, per tal d’explicar la història del nen Jesús. Al segle XVIII s’estengué a les cases més aristocràtiques que n’oferien de monumentals per tal de poder ser visitats per nombrós públic. A casa nostra aquesta tradició va arrelar força i es sortia al bosc per buscar elements naturals que el guarnissin, tradicionalment suro i sobretot molsa.

Suro El suro és l’escorça de l’alzina surera ( Quercus suber) arbre que no és gaire abundant en els boscos que ens rodegen. És un producte que genera l’arbre per tal de protegir-se dels agents externs. Es tracta d’un gran aïllant, tant que a vegades la protegeix del foc i, després d’un incendi, les alzines sureres rebroten de nou com si res hagués passat. En els boscos on s’explota aquest producte se segueix un cicle d’aprofitament que respecta força el bosc. El suro és un producte natural que es pot usar sense problemes en el nostre pessebre. Es pot guadar d’un any per l’altre.

Molsa La molsa en llatí muscaria, és una planta verda, sense flor, que viu arrapada a terra, encoixinant-la, formant capes sobre les fulles seques dels arbres i en llocs ombrívols, però buscant sempre l’aigua, perquè necessita humitat. Hi ha moltes menes de molsa. No s’ha de collir a grapats, sinó posant la mà, o qualsevol mena de pala, per sota la capa atapeïda, amb molta cura, procurant d’obtenir-ne pans sencers. Aquestes plantes es reprodueixen per espores i per això no fan cap mena de flor. Viuen en les parts més humides dels nostres boscos i, encara que no estan protegides per llei, realitzen una funció ecològica de primer ordre. La seva funció es retenir l’aigua i crear en el seu interior un petit ecosistema en el qual viuen una gran quantitat d’organismes. D’aquesta manera impedeixen l’erosió del sòl al quedar protegit de les gotes de pluja i afavoreixen la millors filtració i distribució de l’aigua de pluja. En èpoques de sequera perden la seva verdor característica però revifen de nou amb una mica d’aigua. Als nostres boscos, més aviat secs, només abunden a les parts més humides i és per això que cal conservar-les al màxim. No hauríem d’anar al bosc a arrencar molsa. Si en tenim, la podem guardar d’un any per l’altre . Es pot aconseguir un efecte de molsa natural, plantant llavors de gespa sobre una superfície humida. Observa el dibuix següent del cicle biològic d'una molsa i indica a quins nombres corresponen cada un dels termes: Aparell reproductor femení. Aparell reproductor femení amb un gàmeta dins. Aparell reproductor masculí. Espora germinant. Espora sexual. Esporangi alliberant espores. Esporòfit madur. Falses fulles. Falses arrels. Falsa tija. Gàmeta femení immòbil (oosfera). Gàmeta masculí nedant cap al gàmeta femení. Jove esporòfit en creixement. Nou gametòfit de molsa. Sortida de gàmetes masculins (anterozoides).

Fes l’observació d’un tros de molsa amb la lupa binocular. Descobreix-ne les seves parts i en fas el dibuix a ull nu i amb la lupa binocular.

Decoració nadalenca Per Nadal hi ha algunes plantes que adquireixen un interès especial, bé perquè adornen les nostres llars amb el seu toc elegant en un moment en què no abunden massa les flors, com és el cas de la Poinsettia, o flor de Pasqua. Altres, com el vesc, perquè han estat triades com a símbol d'aquestes festes i forma part de la tradició que estiguin amb nosaltres durant aquestes festes. La molsa que serveix per a guarnir el pessebre. L’avet o el pi que han esdevingut un símbol de Nadal i de forma natural o artificial no manquen en cap llar. El grèvol, el teix i el galzeran que decoren les nostres llars, o la seva representació en felicitacions i decoracions diverses, ens acompanyen durant aquestes festes. Fes un esquema de les plantes nadalenques

Vesc : (Viscum album) Considerat com un amulet de la bona sort, el vesc inunda les places on es venen productes nadalencs com un integrant més de Nadal. Es diu que si es compra una branca petita d'aquesta planta, tindrem bona sort l'any proper . Aquesta creença ha portat a posar l'espècie en perill d'extinció en molts llocs. El vesc és una planta molt valuosa per les seves propietats medicinals. Constituint un dels millors recursos per a reduir la pressió sanguínia. El vesc és una planta hemiparàsita que s'alimenta de les espècies sobre les quals es troba, xuclant-los la seva saba, però també és capaç de realitzar la fotosíntesi per ell mateix, és per això que no és paràsita en el sentit estricte de la paraula. Floreix a la primavera, però les seves bales, petites com un pèsol, no estan madures fins a l’època hivernal. Aleshores adquireixen el seu característic color translúcid i blanquinós. Fes el dibuix del natural (a ull un) i el dibuix del seu fruit ( utilitzant la lupa binocular)

Flor de Pasqua: Per a nosaltres li convé el seu altre nom d'Estel de Nadal ja que aquesta planta llueix amb llum pròpia durant aquestes festes. De la família de les lletereses, destaca per les seves bràctees en forma de fulles acolorides de vermell o blanc grogós, que fan la funció de pètals. Les flors son de color groc i molt petites. Hi ha hagut moltes discussions sobre la possible toxicitat, encara que sembla que és menys tòxica del que es suposava. De tota manera, no deixem de comprar un exemplar durant aquests dies perquè ens alegri la casa amb el seus magnífics colors. El seu nom científic"Pulcherrima " se deu al fet que, al descobrirla, se li va donar el nom de la més pulcra, és a dir la més bella. Se la coneix també com Poinsettia pel fet que va ser introduïda als Estats Units per Joel Robert Poinsett en 1825. És una de les plantes més apreciades en aquest país, fins al punt que el 12 de desembre se’l coneix com el Dia Nacional de la Poinsettia.

Observa una Flor de Pasqua i fes-ne el dibuix al natural. Observa la seva flor i la dibuixes en detall.

Grèvol: ( ílex aquilófium) És una altra de les plantes molt utilitzades en Nadal per a decorar les nostres llars. És originària de Mèxic,on sembla ser que es una planta tan habitual que es considerada una mala herba. Se sol vendre en forma de branques tallades, repletes de fruits vermells brillants. El costum sembla que ja ve dels Romans que solien decorar els carrers amb branques durant les festes de les Saturnàlies. Els seus fruits, tòxics per a les persones, resulten molt nutritius per a nombroses espècies del bosc que moltes vegades només disposen d'ells com a únic recurs alimentari. El costum de tallar les seves branques ha suposat un retrocés en l'espècie, que es troba actualment protegida. Si volem comprar-la durant aquests festes, hauríem d'assegurar-nos que procedeix de cultius legals. És una planta amb propietats medicinals. Les seves fulles i la seva escorça s'han utilitzat per a curar la febre i el reumatisme, encara que pot resultar tòxic. Sembla ser que els conills gaudeixen rosegant les seves branques, la qual cosa els torna la seva gana en cas d'inapetència. La seva fulla és simple, amb un sol nervi principal, dels costats del qual surten els nervis secundaris, fent un conjunt amb aspecte de ploma d’ocell ( fulles pinnades). El marge es retallat, finament dentat , com una serra, o fent ondes que amb prou feines s’endinsen en el limbe. Fulles amb dents espinoses, rígides i punxants; cara inferior sense pèls. Fulles de limbe lluent, molt dur i ondulat, ordinàriament de 5 a 9 cm. De llargada. El fruit és vermell de la forma i la grandària d’un pèsol.

Galzeran : ( ruscus aculeatus) És una altra de les plantes les branques de la qual es tallen i es venen per Nadal, adornades de preciosos fruits en forma de boletes vermelles. Les fulles són pràcticament invisibles i allò que semblen fulles són ,en realitat, els fil·locladis, unes tiges ampliades que funcionen com a fulles. És una planta amb propietats medicinals molt valuoses perquè ens ajuda a eliminar aigua de l'organisme, per la qual cosa resultarà molt útil en malalties com l'obesitat, el reumatisme o la gota. El costum de vendre les branques tallades en Nadal ha reduït molt l'extensió de l'espècie. És una planta de la família dels espàrrecs amb els què té molta relació. De fet es solien menjar els brots tendres com si fossin aquells. En molts llocs les seves branques seques s'utilitzen per a fer escombres. Creix sobretot al sotabosc de l’alzinar .

El teix ( Táxus baccáta) És un arbre protegit a Catalunya i per tant igual que el grèvol no es pot tallar del bosc. Creix en llocs humits i molt arrecerats i viu molt temps ja que el seu creixement és lentíssim, es parla d’exemplars de 1500 anys. Era l’arbre sagrat dels celtes i al seu voltant giren una gran quantitat de llegendes i tradicions. Les fulles són verdes de les dues cares i semblen petites acícules, ( tenen menys de 5 mm. d’amplada, per això molts persones el confonen amb un pi o una conífera. Però les fulles del teix estan disposades a banda i banda de la tija perfectament alineades i recorden la disposició de les agulles d’una pinta. Les llavors estan envoltades per una polpa vermella que és l’única part comestible de l’arbre. Es conegut per les seves propietats curatives i verinoses. L’escorça, les branques i les fulles del teix contenen una substància, el taxol que inhibeix la replicació cel·lular i per aquesta propietat s’ha usat com a tractament per alguns tipus de càncer.

ARBRE DE NADAL (Abies sp i Picea sp.) Són plantes Gimnospermes de la família Pinàcies Abietàcies. L'avet autòcton o del país, també dit pivet, és l'Abies alba (A. pectinata); altres noms: avet comú, avet blanc. La capçada és cònica, però també altres arbres (pins i cedres) poden presentar-la. Sovint molta gent veu boscos d'"avets" on només hi ha pins. És més típica la disposició de les branques en pisos (verticils). Les fulles són de color verd llis per sobre (anvers) i presenten dues ratlles blanquinoses pel dessota (revers). A primera vista les fulletes semblen disposades a banda i banda de la branqueta com si les haguessin pentinat o com fent una pinta (d'aquí el qualificatiu de "pectinata"), encara que si hom s'hi fixa que les fulles neixen tot al voltant de la branca encara que després es torcen i s'ordenen en un pla.. L'extrem, o àpex, de les fulletes fa un petit entrant (fulla emarginada). Les fulles no són gaire gruixudes ni molt dures. L'escorça és grisa. Les "pinyes" (cons) dretes i estretes amb esquames com de paper gruixut que van caient. El nom "alba" (avet blanc) se li dóna pel platejat de les fulles vistes per sota i per l'escorça grisa.

L'avet més emprat a Europa com arbre de Nadal és l'avet roig (Picea abies = Picea excelsa), dit també avet de Noruega. És diferencia de l'avet blanc pel color de l'escorça que és rogenca; per les fulles que punxen, puix són més rígides i sense entrant, i perquè són de secció quadrada , sense les dues ratlles blanquinoses al revers, i que estan disposades tot al voltant de les branquetes. A més els cons no són drets sinó que pengen. Tot al voltant del Mediterrani hi ha espècies d'avets (Abies) emparentades. Una d'elles és l'Abies pinsapo d'Andalusia, resistent a l'aridesa però lent en créixer. Un híbrid de pivet (pol·len) i pinsapo (flor femenina), va ser reconegut com a tal des de la meitat del segle XX, i ha estat batejat com "Avet de Masjoan" ("Abies Masjoannis" = Abies alba x Abies pinsapo) pel lloc on va sorgir: el Masjoan d'Espinelves a la comarca d'Osona, entre el Montseny i les Guilleries. Aquests híbrids són arbres molt bonics i resistents, però que creixen amb rapidesa i uniformement; amb branques són fortes i espessament cobertes de fulles. Característiques totes elles idònies per a convertir-lo en un perfecte arbre de Nadal: ara són objecte de cultiu dedicat al mercat d'arbres de Nadal.