Estiu 2013 1r eso

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

TREBALL D’ESTIU CURS 2012-2013 Ciències Naturals Treball d’estiu

1r ESOA,C Professora: Puigcerver Cunillera

1

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Una mica de química Et recomano que facis una ullada al moodel a l’apartat de química i cerquis les pàgines on hi hagi experiments interessants http://agora.xtec.cat/iesjtapiro/moodle/course/view.php? id=2361 (et recordo que t’has d’inscriure, però també pots entrar com a visitant) Te’n recomano algun perquè intentis fer-lo, amb l’ajuda d’alguna persona gran (l’experiment està tret del grup recerca en acció l’autor és Pep Anton Vieta Corcoy) pots veure el vídeo de com es fa al moodle.

Obtenció d’un ou ferrat de color verd i d’una llimonada vermella En aquesta experiència de química casolana prepararem un ou ferrat de color verd i una llimonada vermella per a realitzar un sopar d’allò més divertit... i científic!

El fonament químic L’experiment es basa en les reaccions àcid-base. El pH és la mesura d’acidesa d’una dissolució, de manera que diem que una dissolució és àcida quan presenta un valor de pH inferior a 7, diem que és neutre quan té un pH de 7, i que és bàsica quan el pH és superior a 7. El valor neutre seria el de l’aigua potable.

Al laboratori, quan volem saber el pH d’una dissolució, la posem en contacte amb un indicador de pH. Els indicadors de pH també són substàncies àcides o bàsiques, però dèbils, i la seva característica principal és que les seves formes àcida i bàsica presenten diferent coloració. Així, aquest canvi de color de l’indicador, al posar-lo en contacte amb una dissolució de pH desconegut ens indicarà si estem davant d’una dissolució àcida o bàsica. Però, i a casa, què podem fer per identificar els àcids i bases? Hi ha indicadors de pH naturals? I encara més curiós, hi ha indicadors de pH comestibles? Ara ho veurem...

L’experiment En el nostre experiment, primer de tot, el que farem és obtenir un indicador de pH natural a partir d’una hortalissa ben coneguda, la col llombarda (Brassica oleracea capitata rubra). Aquesta hortalissa conté uns pigments solubles –és a dir que es poden dissoldre a l’aigua-, denominats antocianines, que són els responsables de la coloració vermella, blava o violeta de moltes flors, fruites i hortalisses. I cal dir que aquests pigments són molt sensibles a variacions de pH. Així, l’extracte de col llombarda obtingut al bullir l’hortalissa en l’aigua és un indicador de pH que presenta una coloració semblant al lila, la qual cosa significa que és un pH neutre. Una coloració vermella indicaria un pH àcid, i per últim, una verdosa determinaria pH bàsic.

Obtenció d’un ou ferrat verd i d’una llimonada vermella, el sopar científic L’extracte de col ens serviria per identificar àcids i bases, i nosaltres l’utilitzarem per preparar una recepta divertida i científica que constarà d’un ou ferrat verd i una llimonada vermella. I el millor de tot, aquests aliments tractats amb aquest indicador són totalment comestibles i molt bons.

Primer de tot farem un ou ferrat de color verd. La clara de l’ou està formada bàsicament per ovoalbúmina que és una proteïna que a temperatura ambient es 2

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

presenta incolora i és bàsica. A l’aplicar-li escalfor (dins la paella) el que fem és desnaturalitzar aquesta proteïna, procés que comporta dos canvis apreciables macroscòpicament, el canvi de color (d’incolor a blanc) i el canvi de textura (la qual es torna més sòlida). En aquest punt és quan diem que ja no tenim un ou cru sinó que tenim un ou ferrat. Ara bé, aprofitant que la clara de l’ou és bàsica (presenta un pH superior a 7), el que farem és obtenir un ou ferrat verd mesclant la clara de l’ou amb el nostre indicador natural, l’extracte de col llombarda.

I per acompanyar aquesta suculenta recepta prepararem una llimonada vermella. La llimona conté àcid cítric, per tant si addicionem unes gotes del nostre indicador natural al suc de llimona ens quedarà de color vermell.

Procediment Aquest experiment tindrà lloc, des de l’inici fins al final, a la cuina, davant dels fogons.

1. Primer de tot hem de bullir una col llombarda. El temps de cocció és més o menys de 20 minuts si ho fem en una olla convencional (a pressió atmosfèrica), o de 10 minuts si ho fem en una olla a pressió.

2. Separem l’extracte de cocció (dissolució de color lila) de la col bullida (la qual ens menjarem posteriorment! No la llencem pas!).

3. Obrim un ou de gallina i en separem la clara del rovell. Posem la clara en un recipient cilíndric i el rovell en un petit bol o plat.

4. En el recipient cilíndric (o plat de sopa) on hi tenim la clara crua hi addicionem unes cullerades de l’extracte de col llombarda i ho mesclem bé amb una cullera.

Ja veurem com la clara de l’ou comença a quedar de color verdós.

5. Posem una paella als fogons a mig foc amb un rajolí d’oli i un cop calent hi addicionem la clara de l’ou (ara verdosa). Ràpidament addicionem el rovell a sobre de la clara per tal de que es faci l’ou ferrat complet, sense oblidar un puntet de sal.

6. Observarem com l’ou ferrat es va fent. La ovoalbúmina es va desnaturalitzant però agafant un color verd en comptes del conegut color blanc.

7. Finalment traiem l’ou ferrat de la paella i el presentem al plat per sopar.

8. Per acabar, i per acompanyar aquest plat, exprimim mitja llimona en un got d’aigua i hi addicionem unes gotes de l’extracte de col llombarda per obtenir la llimonada vermella.

Bon profit!

•

Si fas aquest o qualsevol altre, fes un reportatge fotogràfic i el presentes en forma de power point i/o en fas un informe per escrit i amb imatges.

Introduim la taula periòdica dels elements •

Cerca una taula periòdica i omple aquesta si la vols fer per ordinador la pots trobar a la pàgina http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~jpccec/tablap/juegos/jtpmuda.html 3

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

• Tria dos elements que et sonin i busca les seves característiques i aplicacions principals.

Per fer-ho pots utilitzar les lectures que trobaràs a http://issuu.com/mcunille/docs/lectures_dels_elements_sense_preguntes? mode=window&backgroundColor=%23222222

Problemes de densitat CONCEPTE Densitat : propietat característica de la matèria ,

FORMULA d= m/v d’aquest fórmula podem

4

Unitats gr./cm3 grams/centímetre

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

és la relació que hi ha entre la massa i el volum d’un cos.

aïllar-ne la massa i el volum, així obtindrem : m= d. v v= m/d

cúbic.

Kg/m3 Kilograms/metre cúbic.

Procediments per resoldre problemes 1. Llegir l’enunciat del problema una vegada o dues intentant comprendre el que ens vol dir.

2. Llegir l’enunciat i anar anotant les dades que hi trobem, per exemple si ens diu que té una massa de 40 gr. Anotem a l’apartat de dades m= 40 gr. ....

3. Un cop tinguem totes les dades anotades, veurem quina ens falta.

4. Revisar les unitats de les dades conegudes i veure si es poden aparellar bé, si no és així, cal canviar les unitats.

5. Escriure la fórmula que ens permeti trobar aquesta dada que ens falta.

6. Substituir les dades conegudes a la fórmula.

7. Realitzar les operacions matemàtiques que ens ordeni la fórmula.

SSSISP IiInformació addicional per si has de buscar el volum d’una figura geomètrica

PROBLEMES 1.

La massa d’un anell d’or és de 30g, i el seu volum és d’1,5 cm 3 . Quina és la

densitat de l’anell? dades

Fórmula i resolució

5

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

2. Un bloc de ferro té forma de cub, l’aresta del qual fa 20 cm. Si la massa del bloc és de 63 Kg, quina és la densitat del ferro?. dades

Fórmula i resolució

3. Un glaçó té un volum de 10 cm3 Si la densitat del glaç, és de 0,92 g/ cm3 ,quina massa té el glaçó? dades

Fórmula i resolució

4. La massa d’una columna de ciment és d’una tona. Si la densitat del ciment és de 2,8 g/ cm3 quin és el volum de la columna?. dades

Fórmula i resolució

6

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

5. 99 cm3 d’un medicament tenen una massa de 101 g, i 61 cm3 tenen una massa de 58,3 g. Raoneu si es tracta del mateix medicament. dades

Fórmula i resolució

6. Un cub d'alumini de 15 cm de costat té una massa de 8.775 kg.

a.

Quina és la densitat de l'alumini?.

b.

Expressa-la en kg/m3 g/ cm3

dades

Fórmula i resolució

7. Calcula

Material Aigua

Massa (g) 100

Volum (cm³) 100

Alumini

135

50

Coure

1497

167

Densitat (g/cm³)

7

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Diamant

140

40

Ferro

624

80

Gasolina

68

100

Or

772

40

Plata

210

20

Plom

570

50

Sorra 115 50 8. Un bloc de forma cúbica d'alumini té una massa de 780 g. Determina el volum que ocupa. Si partim just per la meitat aquest bloc, quina massa, quin volum i quina densitat tindrà cada tros? ( densitat de l’alumini 2,7g/cm 3) dades

Fórmula i resolució

9 Inventa un problema on hagis de trobar la densitat d’un cos

Una mica de Biologia A l’estiu tota cuca viu

8

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Els insectes, els coneixem? els podem classificar? els podem col·leccionar?

INSECTES : o La majoria són terrestres o Tenen el cos dividit en cap tòrax i abdomen o Tenen un parell d’antenes al cap. o Tenen tres parells de potes o Molts tenen un parell d’ales • • • • • • •

La majoria d’insectes són terrestres o aquàtics?______________ Quants parells de potes tenen els insectes?__________________ Els insectes acostumen a tenir ales?________________________ Què tenen al cap els insectes ?____________________________ Els insectes tenen el cos dividit en :________, _________i______ Els insectes pertanyen als artròpodes o als no artròpodes__________ Anomena tres insectes :_________________________________

Entre altres els insectes es classifiquen en : Ortòpters, Himenòpters, Coleòpter, Dípters, Hemípters, Lepidòpters, Odonats, Afanípters,.....

•

Completa

Insectes

………

•

………

………

………

Ortòpters:

9

………

………

………

….......

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

•

Tenen les ales posteriors membranoses i les mantenen en repòs a sota de les anteriors, que són estretes i estireganyoses, encara que també hi ha espècies sense ales.

• El cap sol ser gran i mòbil.

• L’aparell bucal és mastegador i són de règim herbívor.

• Tenen el darrer parell de potes adaptat al salt.

• Inclouen llagostes, cadells, grills, pregadéus o mantis religioses, insectes pal i escarabats. N’hi ha unes 25.000 espècies • Cita exemples d’ortòpters: _____________________________________________________________ • Quantes espècies d’ortòpters es coneixen?_________________ • Com tenen els ortòpters el darrer parell de potes?___________ ______________________________________________________________ • Com és el cap dels ortòpters?____________________________ • Com és l’aparell bucal dels ortòpters?_____________________ • De que s’alimenten els ortòpters?_______________________ • Completa : Els ortòpters tenen les ales posteriors ...............................i les mantenen en............................ a sota de les anteriors, que són ...................... i estireganyoses, encara que també hi ha espècies ..................... ales.

Galeria d’imatges

Llagosta verda

Llagosta

Grill

Grill verd

Insecte del pal.

Mantis religiosa o pregadeus

•

Aquest dibuix representa les fases del desenvolupament d’una llagosta Pinta els dibuixos i explica el procés 10

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

_______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ __________________________________________ •

Himenòpters: o Tenen ales membranoses i les anteriors són més grans que les posteriors. o L’aparell bucal és mossegador, llepador o mastegador. o Tenen una cintura entre el tòrax i l’abdomen, el qual generalment té forma d’ou i és mòbil.

o Les potes són llargues. o Moltes espècies tenen un agulló connectat a una glàndula verinosa (vespes).

11

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

o Diversos grups formen societats molt complexes (formigues, abelles) i algunes (abelles) disposen d’un llenguatge de comunicació per mitjà del vol. o L’ordre inclou vespes, mosques daurades, borinots, abelles, formigues, etc.

• Cita exemples d’alguns himenòpters ____________________________________________________________ • Quina forma té i com és l’abdomen d’un himenòpter? _____________________________________________________________ • Com són les potes d’un himenòpter?_____________________ • Què fan les vespes?__________________________________ • Com és l’aparell bucal dels himenòpters? _____________________________________________________________ • Els himenòpters es poden agrupar formant societats?_______ • Com tenen les ales els himenòpters? ______________________________________________________________ Galeria d’imatges

Abella

Borinot

Formigues

Vida social de les vespes

Niu de vespes : vesper

Les vespes construeixen els vespers d’una substància semblant al paper , fabricada amb fibres mastegades

12

La reina diposita un ou a cada cel·la

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Les vespes obreres alimenten a les larves, que seran adultes al cap de 40 dies

Les vespes mantenen la temperatura dels seus nius movent les ales davant de les cel·les

• Què representa aquest dibuix? ______________________________________________________________

•

Coleòpters: o Tenen les ales anteriors transformades en èlitres i les posteriors són membranoses i es pleguen a sota de les altres. o Presenten una gran varietat de mides, formes i colorits. o Viuen en medis molt variats i hi ha diversos grups aquàtics. o El seu règim alimentari és molt variat. o Inclouen els escarabats i els corcs.

Galeria d’imatges

13

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Marieta

Escarabat aquàtic

•

Curita

Cita dos exemples de Coleòpters___________________________

•

Completa: Els .................. tenen les ales anteriors transformades en èlitres i les posteriors són ........................... i es pleguen a sota de les altres.

• On viuen els coleòpter?_______________________________ • Com és el règim alimentari dels coleòpters?______________ • Pinta aquests dibuixos i digues de quin tipus d’animals es tracta ________________________________________________

•

Mosca vinagre

•

Dípters: o Presenten les ales anteriors membranoses i amb nervis, i les posteriors transformades en òrgans claviformes de funció sensorial (balancins). o L' aparell bucal és xuclador o Algunes espècies transmeten malalties (malària, febre groga). o Amb gran capacitat d’adaptació, són presents a tots els medis no aquàtics del planeta. o Comprèn la mosca domèstica, la mosca tse-tse, les mosques del vinagre, els tàvecs, els mosquits, etc.

del

Mosca comuna

Mosca tse-se

Hemìpters: 14

Mosquit tigre

Mosca

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

o Les ales posteriors dels hemípters són membranoses, i en repòs es troben plegades a sota de les anteriors, que també són membranoses però amb la part bassal engrossida. o Tenen un aparell bucal picador - xuclador, s’alimenten de sucs. o El tegument pot ser dur o tou. o Són depredadors, paràsits, herbívors, etc. o L’ordre inclou les xinxes d’aigua, les xinxes de les plantes, les xinxes comunes, els escorpins d’aigua, etc. N’hi ha unes 50.000 espècies.

Galeria d’imatges

Xinxa d’aigua

Escorpí d’aigua

Xinxa/ Xinxa picant

Xinxa domèstica

Xinxes a les plantes

Xinxes

•

Pinta aquest dibuix i digues de quin tipus d’animal es tracta

• o o o o

Lepidòpters: Són les papallones. N’hi ha unes 125.000 espècies .

Aparell bucal és una llarga trompa xucladora ( espiritrompa) Fan metamorfosi complexa Tenen les ales membranoses i cobertes d'escates, sovint de colors vius i amb dibuixos contrastats. o Les antenes són plomoses o filamentoses. o Viuen a gairebé tots els medis del planeta on hi hagi vegetació.

15

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Galeria d’imatges

•

Pinta les papallones següents segons el teu gust i al final dibuixa la teva

16

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

17

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

• o o o o o o o o o

Odonats: Presenten les quatre ales similars, membranoses i amb molts nervis.

L’aparell bucal és mastegador i els ulls són grans.

L’abdomen és cilíndric i allargat.

Sovint són de colors metàl·lics.

Són depredadors d’insectes.

Viuen a les proximitats de l’aigua.

Algunes espècies tropicals assoleixen els 20 cm d’envergadura.

Fan metamorfosis Comprenen totes les libèl·lules.

•

Pinta aquets dibuixos i digues de quin animal es tracta

Galeria d’imatges

larva

18

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

•

Observa el procés de creixement d’una libèl.lula i posa nom a cada una de les fases

A: B: C: D: E:

• Escriu el nom dels diferents aparells bucals dels insectes on correspongui Picador-xuclador / Xuclador / Mastegador-llepador /Mastegador

19

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

•

Pinta els insectes que trobaràs en el dibuix següent . Intenta dir quins insectes són. __________________________________________________________________

•

Pinta i digues a quin ordre d’insectes pertany l’ insecte representat en aquest dibuix _________________________________________________

• Posa títol a aquest dibuix _______________________________________________________________

20

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

•

Has tingut mai cucs de seda? Fes un còmic indicant com es té cura dels cucs de seda i que passa al final.

•

Troba el nom de dotze grups d’invertebrats

•

Troba el nom de vuit invertebrats que formen part de la nostra dieta

21

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

•

Relaciona amb fletxes Libèl·lula

Marieta

Formiga

Papallona

Abella

Mosca

22

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

• Com dibuixar un insecte 1- Al voltant d’una línea fes tres cercles cada cop més allargats 2- Fer les parts anteriors de les potes dibuixant cuidadosament les unions amb el tòrax 3- Acabar les potes i afegir les antenes .

4- Dibuixar les ales i detallar la figura per animar-la.

• •

Seguint les instruccions anterior dibuixa una col·lecció d’insectes Si pots fes una col·lecció d’insectes, els poses en una capsa i els etiquetes. Cal dir el nom, la data de recollida i el lloc.

Ens falten els vegetals, ens centrarem en els arbres i les fulles Els arbres són uns vegetals de tija llenyosa i robusta, tot i que en podem trobar de 3 tipus: Arbre: Les branques surten al cap damunt d’un tronc i són força alts (més 5metres) Arbust : Les branques surten des de el terra acostumen a ser més petits que els arbres (menys 5 metres)

i

Liana: S’enfila i es pot treure les branques des de el terra Un arbre és un ésser viu que ens ajuda a viure, fabrica l’oxigen que necessitem per a respirar, ens proporciona fusta , fruits i substàncies químiques, deté l’erosió de les muntanyes , capta humitat, ens alegra amb la seva floració i ens donen obra .

Parts d’un arbre 23

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

La capçada- Tipus de capçada

Fusiforme

Arrodonida

24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Cònica

Para-sol

Execicis Escriu la forma de la capçada de cadascun d’aquest arbres , fes el dibuix esquemàtic

25

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Tipus de troncs Escorça clivellada , amb ramificació esparsa

El tronc

26

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Escorça llisa , amb ramificació esparsa

Sense escorça, però amb protecció per mitjà de la base de les fulles que són persistents No té ramificació.

Les fulles Parts d'una fulla

27

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Tipus de fulles Simples

Compostes

Imparipinnada ( nombre imparell de folíols)

Paripinnada ( nombre parell de folíols ) Tipus de fulles segons la forma

28

Trifoliada/ digitada

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Cordiforme asimètrica

Cordiforme simètrica

Linear

Lanceolada

Ovada

El·líptica

Rombal

Triangular

Arrodonida

Aciculada

Escamosa

Sagitada

Tipus de fulles segons el contorn del limbe

Entera

Dentada

Fistonada

Serrades

Partides

Lobulada pinnapartida

Lobulada

Tipus de fulles segons la disposició dels nervis 29

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

uninèrvies

Penninèrvies amb un sol nervi principal

paral·lelinèrvies

palminèrvies amb 3 o més nervis principals

curvinèrvies.

Tipus de fulles segons l’àpex

Truncat

Mucronat

Obtús

Emarginat

Acuminat

Fulles segons el pecíol

Peciolades

Subsèsils

Sèssils o sentades

Peltades

Perfoliades

Decusades

Verticil·lades

Inserció a la tija

Esparses

Alternes

Oposades

Exemples 30

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Fulla : simple Forma: ovada Contorn del limbe: dentada Nervis: penninèrvia Àpex : agut Pecíol: Peciolada

Fulla : simple Forma: el·líptica Contorn limbe: lobulada Nervis: penninèrvia Àpex : obtús Pecíol: Peciolada

Fulla : simple Forma: linear Contorn limbe: entera Nervis: uninèrvia Àpex : agut Pecíol: sèssil

Fulla : simple Forma: sagitada Contorn del limbe: lobulada/dentada Nervis: palminèrvia Àpex : agut Pecíol: Peciolada

Fulla : composta 7 folíols Forma folíols: lanceolada Contorn del limbe: dentat Nervis: imparipinnada Àpex : agut Pecíol: sèssil Fulles oposades

Fulla : composta Forma folíols: Contorn limbe: dentat Nervis: paripinnada Àpex : agut Pecíol: peciolada Fulles oposades

Simple amb més d’un nervi principal Palminèrvia Dividida en 3 lòbuls dentats Dents i àpex més o menys arrodonits Fulles oposades

Simple ovada amb un sol nervi principal Penninèrvia Entera amb marge pelut Base del limbe asimètrica

Simple amb un sol nervi Linear (en forma d’agulla, acicular) Llargues i molt primes Fulles agrupades de dues en dues

Exercici

31

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:

Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:

Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:

Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:

Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:

Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:

Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:

Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:

Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:

Exercici pràctic Objectiu : Classificar diferents fulles 32

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Josep Tapiró Carrer Astorga, 37-39 43205 REUS Tel. 977 773 471 – Fax 977 770 414 iesjtapiro@xtec.cat

Material:

Fulles.

Paper de diari.

Llibres o quelcom que pugui servir de pes.

Cinta d’enganxar.

Folis o cartolines mida foli

Procediment • Surt i recull almenys 10 fulles diferents, procura agafar també el pecíol (com a màxim en necessites dues de cada, no cal arrencar una branca de l’arbre). Vigila si són fulles compostes d’agafar la fulla sencera • Posa-les molt planes entremig de fulles de diari i les deixes un temps posant-hi damunt dos o tres llibres gruixuts (la finalitat és que les fulles quedin ben seques) • Un cop estiguin seques les enganxes cadascuna en un foli i escrius les seves característiques seguint la pauta de l’exercici anterior.

• Quan estigui acabat li dones forma de dossier i fas una portada tipus collages utilitzant les fulles que t’hagin quedat o bé dibuixant o fent els negatius de les fulles que hi hagi al dossier ( com vulguis però ha de ser creativa)

33