Jornada Treball per projectes Valls, 3 d’octubre de 2009
Els xiquets i xiquetes neixen descobridors: volen donar sentit al món. Volen tocar-ho i sentir-ho tot. Fan preguntes sobre el que els envolta, construeixen les seves pròpies teories, creen significat.
- Com podem preservar en els xiquets i xiquetes la necessitat d’aprendre? - Com podem potenciar la seva curiositat natural? - Com podem oferir a l’infant un espai per l’exploració i l’experimentació?
El treball per projectes considera el procés d’aprenentatge un fet natural, espontani i vivencial. Fonamenta el pensament lògic, el plantejament d’interrogants, l’aprenentatge a través de l’experimentació i la capacitat de fer deduccions.
“També potencia el desenvolupament dels infants, educadors i famílies en un context de comunitat d’aprenentatge, on la interdisciplinarietat és un objecte que no pertany a ningú”. (Roland Barthes)
Fases del treball per projectes Necessitat Què volem? Definició Concretem-ho Planificació Com ho fem? Desenvolupament Fem-ho Avaluació - Síntesi
Proposar, argumentar, triar,votar... Activar CP, definir,indexar
Proposar, organitzar,decidir, temporitzar Concretar, tractar la informació, revisar, regular les accions... Recapitular, sintetitzar, avaluar, autoavaluar, generar nou projecte.
PRIMERA FASE:
Els infants ajudats pel mestre, trien un tema que sigui adequat per la investigaci贸. Discuteixen, plantegen hip貌tesis i planifiquen junts diverses activitats.
SEGONA FASE:
Recullen informació, fan entrevistes, conviden “experts”, fan visites, construeixen i duen a terme experiments per verificar les seves idees.
TERCERA FASE:
Revisen i comparteixen el que s’ha après.
EL PAPER DEL MESTRE
“ESCOLTAR I SEGUIR ALS INFANTS ÉS UN VERITABLE ART” ( Ingela Elfströn i Bodil Halvars-Franzén )
El mestre ha de vetllar perquè el projecte sigui proper als infants i desperti una cerca activa d’informació i producció d’idees noves. Hauria de practicar “la pedagogia de l’escolta” que pressuposa una imatge dels nens com a competents i intel·ligents i descarta una visió de l’aprenentatge en la que ell és una figura d’autoritat transmissora de l’únic saber. Escoltant els infants s’obre un nou espai en les relacions. La conversa ajuda a fer noves descobertes sobre el món; és una manera d’educar, de crear relacions i d’enfortir l’autoestima. El mestre hauria de ser capaç d’observar-los, animar-los a raonar més que donar respostes, i “acompanyar-los”. El mestre és part del procés: aprèn de com aprenen els infants.
PAPER DE L’ALUMNE
•L’alumne és una part activa de la seva formació,part col·laboradora de la dinàmica de la classe i part integrant d’un mateix projecte de centre.
•“ El pensament d’un infant és com un colom missatger. Vola molt amunt pel cel; és lliure i no coneix límits, però sap on va. El seu objectiu és comprendre, donar sentit al món” •Monika Rosciszewska-Wozniak