Treball d'observació d'una pràctica d'aprenentatge cooperatiu by Puigcerver Cunillera

OBSERVACIÓ D’UN INTENT D’APRENENTATGE COOPERATIU APRENENTATGE COOPERATIU. Introducció Referents teòrics del treball en grups cooperatius Perspectiva vygotskiana. Vygotski destaca que les funcions mentals i el desenvolupament humà tenen el seu origen en les relacions socials. Per ell les habilitats cognitives de l'individu depenen en gran mesura del grup en el que es troba immers (punts de vista compartits, cooperació entre aprenents...). En aquest sentit, doncs, l'aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual sempre tindran lloc a partir de la interacció amb els altres. En la línia d'aquest punt de vista queda clar que en la interacció social l' infant aprèn a regular els seus processos cognitius seguint les indicacions o directrius dels adults i/o persones amb les que interactua. Perspectiva piagetiana. Piaget posa l'èmfasi en la resolució dels conflictes. Per a ell la cooperació entre les diferents persones afavoreix la capacitat de dissociar tot allò que és subjectiu del que és objectiu, fomentant, d'aquesta manera, els ajustos entre les persones. El coneixement, segons la teoria piagetiana, es construeix a partir de la interacció entre la persona i l'entorn. Aquesta interacció genera un conflicte entre els esquemes previs ja assolits per l'individu i la nova informació que li arriba de l'entorn, amb la qual cosa enriqueix les seves representacions mentals (conflicte socio-cognitiu). L'objectiu d'aquesta interacció sempre serà el d'arribar a un acord o a una resposta comuna després de partir de punts de vista moderadament divergents. Teoria Social de l'Aprenentatge. Pels autors d'aquesta teoria l'èxit dels individus depèn de l'èxit del grup al qual pertanyen, la qual cosa, obliga a crear un "clima de cooperació". Quan els individus treballen junts en una tasca nova la seva dependència del grup els motiva a esforçar-se per arribar a l'èxit, ja que cada un d'ells arribarà a assolir els seus objectius si, i només si l’equip assoleix l’èxit. Les relacions entre els alumnes tenen un gran valor educatiu perquè afavoreixen el procés de socialització, faciliten l'adquisició de competències socials, fan que es relativitzin els diferents punts de vista i, en definitiva, incrementen les aspiracions individuals davant el treball escolar possibilitant, alhora, la regulació dels impulsos agressius. Punt de partida UNESCO (2001) “9 regles d’or per a la inclusió escolar” 1. Incloure tot l’alumnat 2. Comunicar-se eficaçment a l’aula.

Agència europea per a l’atenció a les nee (2003, 2005): Orientacions per a la inclusió escolar 1. Agrupaments heterogenis

3. Eliminar barreres d’aprenentatge i de participació a l’aula

2. Ensenyament eficaç i programació individual ( “PEI” en totes les llegües tret de la castellana en la qual es diu “ACI”)

4. Planificar les lliçons de manera que resultin més efectives per a tots/es (accessibilitat al currículum de l’aula) 5. Planificar individualitzadament l’accés al

3. Aprenentatge cooperatiu

currículum de l’aula (pla individualitzat) 6. Donar ajuda personal individualitzada a l’alumne/a a l’aula 7. Utilitzar suports específics (ajuts tècniques, etc.) i generals a l’aula 8. Controlar el comportament de tot l’alumnat a l’aula 9. Treballar en col·laboració a l’aula

4. Resolució cooperativa de problemes 5. Ensenyament cooperatiu

1. L’estructura de l’activitat Segons com estructurem l’activitat de la classe, aconseguirem un efecte o un altre... Segons l’efecte que vulguem aconseguir, farem servir una estructura de l’activitat o una altra: Si volem l’ individualisme entre els estudiants farem sevir una estructura individualista. Si volem fomentar la competitivitat farem servir una estructura competitiva. Si volem fomentar la cooperació farem servir una estructura cooperativa. Estructura individualista Cada estudiant treballa sol, sense fixar-se en el que fan els altres

Estructura competitiva Cada estudiant treballa sol, rivalitzant amb els seus companys

Estructura cooperativa Els estudiants formen petits equips de treball, per ajudarse i animar-se a l’hora d’aprendre

S’espera d’ell que aprengui el S’espera d’ell que aprengui el que el professorat li ensenya que el professorat li ensenya, més que els altres, i més de pressa

S’espera de cada estudiant que aprengui el que se li ensenya i que contribueixi a què ho aprenguin els seus companys

Assoleix aquest objectiu independentment que els altres també els assoleixin (NO HI HA interdependència de finalitats

Assoleix aquest objectiu si, i només si, els altres NO l’assoleixen (Interdependència de finalitats NEGATIVA)

Assoleix aquest objectiu si, i només si, els altres TAMBÉ l’assoleixen (Interdependència de finalitats POSITIVA)

Els estudiants amb problemes per aprendre han de recórrer al professor de l’aula o al professor de suport. Potser poden comptar amb l’ajuda d’un company o companya…

Els estudiants amb problemes per aprendre han de recórrer al professor de l’aula o al professor de suport. Difícilment poden comptar amb l’ajuda d’un company o companya…

Els estudiants amb problemes per aprendre compten, a més, amb el suport dels seus companys i companyes de l’equip…

2. L’aprenentatge cooperatiu és la utilització amb una finalitat didàctica del treball en equips reduïts d’alumnes per aprofitar al màxim la interacció entre ells, amb la finalitat que tots els membres d’un equip aprenguin els continguts escolars, cadascú fins al màxim de les seves possibilitats, i aprenguin, a més, a treballar en equip. Els membres d’un equip d’aprenentatge cooperatiu tenen una doble responsabilitat: aprendre ells el que el professorat els ensenya i contribuir a què ho aprenguin també els seus companys d’equip I els equips d’aprenentatge cooperatiu tenen una doble finalitat: • Aprendre els continguts escolars de les diferents àrees • Aprendre a treballar en equip, com a un contingut escolar més. És a dir, cooperar per aprendre i aprendre a cooperar… El treball cooperatiu, pretén: • Facilitar el treball autònom de tots els alumnes, des del punt de vista de la cooperació grupal i entre iguals. D'aquesta manera, el mestre pot oferir una atenció més individualitzada a aquells alumnes que més la necessiten, realitzant, així, una adequada atenció a la diversitat de ritmes, de capacitats i d'interessos. • Passar la responsabilitat de l'aprenentatge als propis alumnes (en altres propostes queda centrada en el professor). El mestre pren un paper de "mediador", de dinamitzador del grup i de facilitador de recursos. • Explicitar clarament quins són els objectius de cada tasca i quina funció ha de complir cada un dels membres del grup, recordant-los tantes vegades com calgui, per aconseguir una autogestió del grup, • Potenciar al màxim l'organització social de les activitats d'aprenentatge. Optimitzant al màxim aquestes relacions podran establir-se relacions tutorials entre alumnes, col·laboracions entre iguals i, en definitiva, un aprenentatge veritablement cooperatiu. • Treballar ideals com la discussió, la negociació i, en general, els valors de respecte, solidaritat i democràcia. • Fugir de la competitivitat a l'hora d'aprendre, descartant les recompenses individuals en favor de les grupals, En aquest sentit, és importantíssim que el docent tingui cura de no reproduir la competitivitat individual entre els diferents grups i que no perdi mai de vista que els èxits individuals (personals i dels petits grups) es basen en l'èxit de l'equip (sub-grups i grupclasse). 3. Segment d’activitat 60’

15’

5’

10’

15’

Segment AP = Segment “protagonitzat” fonamentalment pel professor Segment AA = Segment “protagonitzat” fonamentalment pels alumnes Segment TM = Segment de “Temps Mort”

Per estructurar la classe de forma cooperativa el primer que cal fer és dedicar un temps considerable al treball en equip (o donar l’oportunitat als alumnes que puguin interactuar): En quin percentatge? Pensem que si en tota una Unitat Didàctica el 60 % dels segments d’activitat són segments AA, i si el 80 % d’aquests són segments AA de tipus cooperatiu, el grau de cooperativitat de la classe comença a ser l’apropiat. Que treballin en equip (o, com a mínim, que els estudiants interactuin entre si) és una condició necessària, però no suficient, per garantir la cooperativitat d’un grup classe. Una cosa és la quantitat de temps que es dedica al treball en equip, i una altra cosa molt diferent la qualitat d’aquest treball en equip. Per tant…

•

Hem d’arribar a un segon nivell en la implantació de l’aprenentatge cooperatiu i assegurar al màxim la qualitat del treball en equips de base. Per això:

•

Cal evitar els factors negatius que neutralitzin els possibles efectes positius del treball en

equip.

•Domini del punt de vista d’un membre de l’equip •Presència de discussions, aldarulls… entre els membres d’un equip •Presència de distraccions, pèrdues de temps… en el treball en equip •Falta de responsabilitat en el compliment dels compromisos •Falta de responsabilitat en el compliment de les funcions pròpies del rol de cadascú dintre de l’equip

•Falta

de responsabilitat d'algun membre de l’equip a l’hora d’aprendre els continguts escolars I, al revés, cal afavorir els factors positius que potenciïn els efectes positius del treball en equip:

• • • • •

L’organització de l’equip El diàleg i la presa de decisions consensuada La distribució del treball a realitzar La interacció estimulant i la regulació mútua

La revisió periòdica del funcionament de l’equip i l’establiment d’objectius de millora Indicadors positius: • Hi ha una clara distribució de rols dintre de l’equip i cadascú sap les tasques que ha de fer en funció del seu rol, i les exerceix.

• • • • • •

Abans de fer alguna cosa (resoldre un problema, respondre una qüestió…) parlen i decideixen entre tots quina és la millor manera de fer-la. Es distribueixen el treball, i cadascú es responsabilitza de fer la seva part, i la fa. Discuteixen l’aportació de cadascú i analitzen la coherència del conjunt. Es dóna una “regulació mútua” entre els membres de l’equip: es corregeixen, s’avisen, es proposen compromisos uns als altres… S’animen mútuament: quan algú no sap fer una cosa, o es desanima, els altres l’ajuden i l’encoratgen. Quan revisen el funcionament del seu equip, “parlen clar”, identifiquen el que fan bé i el que han de millorar. Es proposen objectius de millora i els tenen en compte en actuacions posteriors. Indicadors negatius

• • • • • •

Un membre (o uns membres) de l’equip imposa el seu punt de vista, de manera que les coses s’han de fer com ell diu o, si no, bloqueja el treball de l’equip. Els membres de l’equip discuteixen entre ells, s’enfaden, de manera que es bloqueja el funcionament de l’equip. Els membres de l’equip es distreuen fàcilment, perden el temps, i no fan el que han de fer. No tots els membres de l’equip són responsables: hi ha algú que no fa la part de treball que li toca o no compleix el compromís que ha contret. No tots els membres de l’equip són responsables: hi ha algú que no exerceix les funcions pròpies del seu rol, o les exerceix de forma insuficient. No tots els membres de l’equip són responsables: hi ha algú que no aporta res, que no vol treballar, que no estudia, que no s’esforça per aprendre, que es conforma amb “copiar” el que han fet els altres…

Conclusions L’aprenentatge cooperatiu és la utilització amb una finalitat didàctica del treball en equips reduïts d’alumnes per aprofitar al màxim la interacció entre ells, amb la finalitat que tots els membres d’un equip aprenguin els continguts escolars, cadascú fins al màxim de les seves possibilitats, i aprenguin, a més, a treballar en equip. Això no obstant, el treball en equip no és només un mètode, un recurs didàctic, per aprendre millor, sinó un contingut més, quelcom que els hem d’ensenyar de forma sistemàtica, com els hi ensenyem els altres continguts curriculars. No s’ha de confondre el “treball en equip” amb l’“aprenentatge cooperatiu”. En una estructura de l’activitat cooperativa, el treball en equip no anul·la, no substitueix, el treball individual. Una cosa és fer, de tant en tant, algun “treball en equip” i una altra molt diferent és tenir estructurada la classe, de forma més o menys permanent, en “equips de treball” en els quals cadascú s’esforça per aprendre i s’animen i s’ajuden els uns als altres a l’hora d’aprendre... Com hem dit, els membres d’un equip d’aprenentatge cooperatiu tenen una doble responsabilitat: aprendre ells allò que el professor els ensenya i contribuir a què ho aprenguin també els seus companys i les seves companyes de l’equip.

L’aprenentatge cooperatiu suposa cultivar actituds com ara la solidaritat, l’ajuda mútua, el respecte per les diferències… Aquestes actituds no són innates, no apareixen per generació espontània… Per desenvolupar l’aprenentatge cooperatiu en una aula és necessari “abonar el terreny” prèviament, i constantment: en una classe on imperen actituds individualistes i competitives és difícil organitzar equips cooperatius. PAPER DEL MESTRE En les sessions en que el mestre organitza el treball a l'aula en l'estructura de grups cooperatius i té la possibilitat de: o Atendre millor a cada un dels alumnes del grup/classe, mentre fa una observació directa grup per grup, a l'estona de treball en petit grup. o Facilitar un ajut més adequat a cada grup d'alumnes i en especial a aquells alumnes amb NEE. més greus i permanents. o Recollir les idees prèvies dels alumnes (a la part inicial en gran grup a cada sessió i també quan va passant pels diferents grups), acordar què volem saber, que necessitem buscar i com organitzem el treball. o Preparar i adequar millor els materials de consulta o fonts d'informació per a l'elaboració de les activitats, ja que els alumnes del grup entre sí s'ajuden per a obtenir un més alt grau d'informació i coneixement sobre el tema. o Seguir més d'aprop el procés d'aprenentatge de cada alumne i veure on s'equivoca, quines estratègies posen en funcionament per a resoldre els problemes, quines actituds desenvolupa en relació als altres i al treball. o Valorar que no cal que tots els grups aconsegueixin els mateixos objectius i analitzar conjuntament que sovint hi ha diferents solucions a un mateix problema, i diferents formes i camins d'abordar-ho. o Recollir i valorar petites aportacions, que han representat molt d'esforç per a un determinat alumne davant del seu grup, i d'un petit grup a davant del gran grup. o Presentar dubtes/incògnites que facin "treballar més" a aquells que més hagin avançat COM FORMAR GRUPS I EQUIPS D’AULA ? Els equips de base són l’element fonamental de l’estructura d’aprenentatge cooperativa. Es mantenen estables durant un temps llarg (generalment, un curs escolar). Són formats per 4 o 5 membres, que han de ser un reflex de la diversitat dels alumnes de la classe. La seva composició, per tant, és heterogènia

EQUIPS DE BASE: Estables Heterogenis

• •

Formació dels equips de base Organització interna dels equips: Càrrecs i funcions. Compromisos personals i objectius de l’equip. L’autoavaluació de l’equip.

•

Les eines didàctiques per a l’organització i gestió dels equips: El Pla de l’equip i el Quadern de l’Equip Per formar els equips, cal distribuir els estudiants del grup classe en tres sub-grups Els més capaços de donar ajut…

La resta dels estudiants del grup…

Els més necessitats d’ajut…

ORGANITZACIÓ INTERNA DE L’EQUIP Coordinador o coordinadora Ajudant del coordinador Secretari o secretària

• • • • • • •

Responsable del material

• • •

Anima els membres de l’equip Té molt clar el que el professor demana Procura que no es perdi el temps Controla el to de veu Supleix el coordinador quan no hi és Omple els formularis de l’equip (Pla de l’Equip) Recorda de tant en tant, a cadascú, els compromisos personals, i a tot l’equip, els objectius de l’equip Guarda el Quadern de l’Equip Guarda el material comú i en té cura Procura que els seus companys portin sempre el material necessari

Organització Interna dels Equips de Base: Normes de funcionament 1. Compartir-ho tot (Cal demanar permís abans). 2. Demanar la paraula abans de parlar. 3. Acceptar les decisions de la majoria. 4. Ajudar els companys. 5. Demanar ajuda quan la necessiti. 6. No rebutjar l’ajuda d’un company. 7. Fer la feina que em toqui. 8. Participar en tots els treballs i activitats de l’equip. 9. Treballar en silenci i, quan sigui necessari, parlar amb veu baixa. 10. Complir aquestes normes i fer-les complir als altres PLANS D’EQUIP

Es tracta d’una “declaració d’intencions” de l’equip per a un període de temps determinat (un mes, per exemple), en la qual fan constar: • El càrrec que exercirà cadascú durant aquest període. • Els objectius de l’equip • Els compromisos personals (a què es compromet cadascú per al bé de l’equip, perquè l’equip funcioni millor) Pla núm…..de l’Equip. Període: Del… al…. d..

Nom:

Objectius de l’equip: 1. 2. 3. 4. 5.

Càrrec:

Diari de Sessions. Dia:

Àrea:

Què hem fet?

Com ha anat?

El secretari o la secretària:

Diari de Sessions. Dia: Què hem fet?

Àrea: Com ha anat?

El secretari o la secretària:

Diari de Sessions. Dia:

Àrea:

Què hem fet?

Com ha anat?

El secretari o la secretària:

Què és el que fem especialment bé? L’equip està força compenetrat, ens ajudem; sabem demanar Necessita Com funciona el nostre equip? Bé Molt bé ajuda i ajudem si ens ho demanen. millorar Revisió del funcionament de l’equip

1. Hem avançat tots en el nostre aprenentatge? 2. Hem utilitzat el temps adequadament? 3. Hem acabat les feines a temps? 4. Ens hem ajudat? 5. Hem progressat en els altres objectius de l’equip? 6. Ha complert cadascú el seu compromís? 7. Ha exercit cadascú el seu càrrec correctament?

Què hem de millorar? Perdem molt el temps parlant d’altres coses i no acabem la feina Què és el que fem especialment bé? dins el temps previst. No tots hem complert els nostres compromisos. Revisió del funcionament de l’equip

Què hem de millorar?

Objectius que ens proposem per al pròxim Pla de l’Equip:

Objectius que ens proposem per al pròxim Pla de l’Equip: No perdre tan el temps. Complir cadascú el seu compromís. Procurar acabar les feines dintre del temps previst

Altres formes de treballar en equip Grup d’experts EQUIPS D’EXPERTS: EQUIPS DE BASE: No estables Estables Heterogenis o homogenis Heterogenis

Equips esporàdics de composició homogènia Treball autònom

EQUIPS DE BASE: EQUIPS ESPORÀDICS: Estables No estables Heterogenis Homogenis

Treball tutelat pel professor

EQUIPS ESPORÀDICS: No estables Homogenis

Treball tutelat pel professor

Treball autònom

Grups esporàdics de composició heterogènia

EQUIPS ESPORÀDICS:

Tutoria entre iguals

No estables Heterogenis

Estratègies per a formar els grups • Els grups es poden formar aleatòriament a l’atzar, per ordre alfabètic o el més de naixement ... • Els mateixos alumnes poden formar els grups segons la seva iniciativa i afinitats • Els alumnes formen els grups a partir d’unes condicions/restriccions proposades pel professor/a (per exemple que els grups siguin mixtes, que incorporin a un alumne amb determinades característiques, de determinades procedència, etc) • Els alumnes formen els grups en funció de la tasca a fer (es un sistema adequat quan hi ha divisió del treball en el si de la classe) • El professor/a forma els grups a partir de la informació obtinguda amb un sociograma

• Els alumnes formen parelles i el professor/a n’uneix dues per formar un grup de quatre. • El professor/a forma els grups a partir del coneixement que té del grup classe, distribuint equitativament els alumnes més motivats, els que tenen dificultats, els que poden tenir un cert lideratge, els que no volen treballar, etc. - Si són els alumnes els qui porten la iniciativa podrien sorgir algunes dificultats: que resultin uns grups massa homogenis en quant a gènere, capacitats o interessos, o bé que es formin grups inviables per treballar, o que, per diverses raons algun alumne/a no siguin acceptats per cap grup o fins i tot que hi hagi alumnes que no volen treballar amb altres. Tanmateix també podria funcionar bé. - Si és el professor/a qui forma els grups, es garanteix l’heterogeneïtat, però els nois i noies ho poden considerar una imposició i aquest fet pot provocar que no s’assoleixi un clima d’aprenentatge prou favorable. Tanmateix segons com es presenti ho poden acceptar prou bé. - Una via pot ser la negociació amb l’alumnat (unir parelles, proposar criteris i els alumnes trien, partir d’un sociograma, etc.) i l’avaluació o l’autoavaluació del funcionament del grup pot portar a la revisió de la composició dels grups que no hagin reeixit. - Els sociogrames: • L’ús de sociogrames pot proporcionar informació sobre l’organització interrelacional del grup classe, i també de la situació individual de cada alumne. • Hi ha moltes variants de sociogrames però totes es basen en demanar d’una manera o altre les preferències dels alumnes en vers els seus companys. En el cas del treball en grup, caldria preguntar als nois i noies, per escrit i de manera confidencial, amb quins dels companys/es voldrien treballar en grup (en podrien assenyalar cinc), i amb aquesta informació es pot dibuixar un mapa d’afinitats que ajudi a prendre decisions sobre com agrupar-los.

Distribució de l’espai de l’aula Treball en equips base

OBSERVACIÓ Funcionament dels equips cooperatius L’objectiu és observar els rols que afavoreixen o dificulten el treball cooperatiu dins d’un grup classe Justificació Sempre he intentat que els meus alumnes facin treballs en grup , aquest m’he plantejat que treballin en grups, tot aplicant les tècniques dels grups cooperatius. Les circumstàncies no són les més òptimes, donat que aquest curs el meu centre s’ha organitzat de la forma següent: De quatre grups heterogenis de primer del curs passat, s’han fet cinc grups de segon , “homogenis”, distribuïts de la següent manera: 2n A: 28 alumnes, que van aprovar totes les assignatures de primer, alguns amb bones notes i d’altres molt just, tots són alumnes que presenten bon comportament. 2n B , 2n C, 2n D, 2n E que tenen 20 alumnes matriculats, i reals no arriben als 15 , són alumnes repetidors i que no han superar algunes de les assignatures de primer o les van aprovar per decisió de junta, alguns son repetidors ( estan repartits per les classes , 4 per classe). Són alumnes que presenten alguna problemàtica, cognitiva, conductual o ambdues. Imparteixo l’assignatura de naturals al grup A, B, C i D i soc tutora de 2n D. He de manifestar que estic completament en desacord amb aquests tipus d’agrupaments, però estic en minoria en el meu centre i no he pogut fer res, també cal dir que aquest tipus d’agrupaments forma part d’un pla de millora, que es du a terme al centre. Aquest agrupaments em provoquen una certa angoixa, donat que no hi crec, que per molt que m’expliquin que aquest tipus d’agrupaments possibilitaran una ensenyança més efectiva i que els alumnes que poden seguir ho faran sense problemes, personalment crec que els inconvenients són molt superiors als avantatges. Inconvenients: o Podem caure en incloure nois/es procedents de minories ètniques, nouvinguts o amb condicions socio -econòmiques desfavorides. ( en el nostre cas nouvinguts o persones desafavorides socialment) o Els alumnes de grups inferior acaben rendint menys que els de característiques similars que estan en grups heterogenis, ja que no tenen models i referents positius, tenen menys accés que els altres alumnes al coneixement i a experiències d’aprenentatge interessants i recursos.

o Es efectes del rendiment en agrupaments per capacitat no son significatius, aquella persona que vol treballar i estudiar ho fa, i si les condicions no són favorables, el mestre ha de procurar que ho siguin. o Com a professors podem caure a estar condicionats pel que esperem dels alumnes i demanar menys als grups de baix rendiment ja que estem convençuts que el seu aprenentatge serà més lent i a nivells cognitius més baixos i possiblement ja no entrarem en alguns conceptes, ja que donarem per suposat que no els poden entendre. o Caure en aprenentatges repetitius i que no plantegin reptes, exercicis que els mantinguin entretinguts i callats. Exercicis de pintar o Que els alumnes quedin etiquetats. o Que els alumne rebin un missatge de superioritat o inferioritat. o Utilitzar la majoria de temps en la gestió de la conducta i poc a la instrucció, ens els grups baixos. o Polarització dels alumnes en grups proescola i antiescola, nois i noies que l’únic que esperen és complir els 16 anys i anar a treballar. o Disminució de l’autoestima dels nois dels grups baixos, que pot provocar problemes de conducta, més abandonament i majors nivells de delinqüència. o Desmotivació i poques ganes de treballar, pensar que el fet d’estar en un grup baix, m’ajudarà a aprovar sense esforç. o Els grups alts guanyen en l’autoestima, però poden caure en sentir-se superiors. Què haig de fer?. Actuar igual en tots els grups, no caure en els paranys que suposa aquests tipus d’agrupament. Fer la mateixa programació per als tres grups, donant més suport als grups més baixos, si cal Plantejar reptes, si no rebem reptes el nostre pensament s’estanca. Em va costar prendre la decisió , però al final vaig pensar que havia de tirar endavant i estic fent treballs amb grups cooperatius en totes les classes. Durant el primer trimestre he organitzat les classes en equips cooperatius formats per 3 o 4 alumnes cadascun, aquets equips han treballat conjuntament durant l’assignatura de Naturals i en acabar el període estipulat valorarem els resultats entre tots el implicats. Els grups els hem anat format conjuntament els alumnes i la professora. Hem anat combinat treballs en grups cooperatius, explicacions “magistrals” i controls. CRONOGRAMA DELS TREBALL EFECTUATS DURANT EL PRIMER TRIMESTRE TREBALLS cooperatius

Temporalització Octubre 2007

Novembre 2007

Desembre 2007

Setembre 2007 Què significa cooperació? 1.Mural velocitat 2.Problemes velocitat 3.Representació espai -temps d’una situació real.

x x

4.Construcció d’un dinamòmetre 5.Quina pressió exerceix el meu cos sobre el terra 6.Trobar el centre de gravetat d’un objecte.

x x x

INSTRUMENTS PER APRENDRE A FER TREBALL COOPERATIU Podem trobar diferents jocs i tècniques per explicar el que és el treball cooperatiu i anar interioritzant el concepte als alumnes. Una d’elles es la que seguidament ressenyarem i intentarem analitzar el resultats. 1. El joc del llapis (per presentar les avantatges de la cooperació) Direm als alumnes que es col·loquin per parelles, com ells vulguin, els donarem la fitxa següent, i després cada parella farà la seva valoració i en grup farem una valoració conjunta. Tasca: Fer un dibuix per parelles o Es formen parelles i cada una prepara un únic full de paper i un llapis. Cada persona ha de pensar en una figura senzilla (un arbre, un núvol, una casa...). Després entre les dues prenen el llapis i comencen a dibuixar allò que han pensat. No poden parlar. o Després cada parella o les que es seleccionin expliquen que havien pensat i com han procedit. Posada en comú: o Les dues persones han volgut fer el seu dibuix, sense cedir, i el resultat ha estat nul (conflicte entre persones competitives) o Primer un ha fet el seu dibuix i després l’altre (hi ha alternança) o Només hi ha un dibuix d’un dels dos, perquè l’altre ha cedit (subordinació) o Han fet un sol dibuix, però amb col·laboració (cooperació)

Els resultats d’aquet joc han estat el següents resultat del joc del llapis 30

competitiu ; 27; 33%

25 alternant ; 16; 20%

subordinació ; 12; 15%

dominància ; 14; 17%

cooperació ; 12; 15%

10 5 0 1

De les parelles que han fett el joc, hem trobat 27 persones que han actuat com a competitius Treball cooperatiu 1 Objectiu : Elaboració d’un mural on s’han de col·locar cinc vehicles que hem construït en una situació real de circulació al carrer i posar a quina velocitat van.

Grups : per afinitats, es van agrupar com van voler per tal d’ observar com actuaven i intentar perfilar els grups per a altres treballs. Temporalització : tres sessions Procediment: Buscar a Internet vehicles per a construir a la pàgina www.papertoys.com Cada grup ha de tenir almenys 5 vehicles, segons els que haguem triat els hem de col·locar en el lloc adient per a que pugin circular ( mural), al costat hem d’escriure a la velocitat que van , el títol del mural ha de ser la definició i la formula de la velocitat. Avaluació: Els grups de cada classe van avaluar a la resta de grups de la seva classe amb una nota numèrica

Treball 2 Elaborar un quadern de problemes senzills sobre velocitat Objectiu : Elaborar un quadern de problemes senzills sobre velocitat per tal de reforçar els problemes

Grups : respectant afinitats, però dirigits per la professora, intentant que cada grup tingues un bon coordinador, donat que era una tasca de gran complexitat, en cada grup hi havia d’haver una persona que sabes solucionar problemes correctament . Situació: Cada grup és un equip d’una editorial al que se li proposa que presenti un quadern adreçat a alumnes de 2n d’ ESO amb l’objectiu de reforçar els problemes bàsics de velocitat. Hi ha d’haver tres problemes on manqui la velocitat, tres on s’hagi de trobar la distància i tres on l’objectiu sigui saber el temps. Hi ha d’haver les solucions . La presentació ha de ser el més agradable possible ja que s’han de vendre. La professora és la directora de l’editorial, ella i un consell d’executius ( seran dos membres de cada classe, escollits a l’atzar ) hauran d’escollir quin quadernet es publica ( el penjarem a la pàgina web de l’ institut )

Treball 3 Elaborar una gràfica posició – temps d’una situació real. Context: 2n A 5 grups de 4 alumnes 2n B, C i D 2 grups de 4 alumnes. Lloc: El centre de treball serà el laboratori, però el treball de camp es farà per tot el centre, edifici i pati. Les condicions de treball són bones. S’ha de tenir en compte que quan facin el treball en grup pels passadissos no cridin l’atenció. Materials: cinta mètric, cronòmetre, paper, regla, bolígraf, mòbil Temporalització: tres sessions del mes de novembre, dins de l’avaluació del primer trimestre. 8:30 9:30

Dilluns A ( d) B (d)

Dimarts D (d)

Dimecres A ( d)

Dijous A C (d) C (d)

Divendres D (d) C

ESBARJO

C D

10:30 11:30 12

B (d)

13 15:30

16:30

Unitat didàctica Aquesta activitat tindrà a veure amb el objectius generals d’àrea següents: 2. Valorar actituds científiques com ara la curiositat, l’objectivitat, el rigor, l’esperit crític, la perseverança i el treball en equip per qüestionar -se les pròpies idees i conclusions, buscar evidències i utilitzar-les en l’argumentació. 5. Expressar oralment i per escrit les observacions realitzades i les explicacions generades tot aplicant adequadament les diferents tipologies textuals característiques de la comunicació científica, com són la descripció, la justificació, la definició i l’argumentació, i demostrant un coneixement de la terminologia científica i de la simbologia bàsica.

Amb els objectius terminals de primer cicle següents: 4. Identificar el problema que es planteja en una experiència, seguir el guió de treball i entendre el fonament científic d’aquesta experiència, inclosa la necessitat d’emprar proves en blanc o de control; seleccionar els instruments de mesura i els aparells i estris adequats a l’objectiu previst, i, si escau, construir muntatges senzills emprant el material de laboratori adequat. 7. Confeccionar una pauta de treball experimental per a la resolució d’un problema o la comprovació d’una hipòtesi amb la posterior realització i discussió de l’experiment dissenyat. 8. Enregistrar, de forma ordenada i precisa, manualment, informàticament i mitjançant instruments automatitzats, les dades obtingudes en una observació directa o en les experiències. 9. Interpretar i elaborar llistes ordenades, taules de doble entrada, esquemes, diagrames, dibuixos, representacions gràfiques d’una variable, manualment i informàticament, amb diagrames de barres i sectors, histogrames, gràfics cartesians o altres tipus de gràfics. 10. Resoldre problemes numèrics senzills relacionats amb alguns continguts, amb la posterior discussió sobre la coherència del resultat, tot utilitzant correctament les unitats de les magnituds d’acord amb el Sistema Internacional i també altres unitats d’ús quotidià. 15. Respectar críticament les idees dels altres i cooperar en la realització dels treballs en grup. 25. Descriure els conceptes de “moviment”, “velocitat” i “acceleració” aplicats a moviments rectilinis, i remarcar la importància d’utilitzar un sistema de referència en l’estudi del moviment. GAMMA 2. Física i Química Objectius Continguts

Criteris d’avaluació

Procediments 1. Descriure el moviment Representació gràfica d’un moviment rectilini i saber-lo representar rectilini amb diferents fases de velocitat. gràficament. (8)

Conceptes

Actituds

Moviment. Velocitat. Moviment rectilini uniforme. Gràfiques posició-temps (x-t) i velocitat-temps (v-t).

Reconeixement de la importància del Descriure el moviment rectilini i sabermètode científic. lo representar gràficament. Valoració de la meticulositat i l’exactitud en la realització de mesures. Hàbit de comprovar sempre que els resultats obtinguts en els treballs pràctics estiguin dins de la lògica. Valorar l’enriquiment personal i col·lectiu que representa el treball en grup.

En quan als objectius específics

UNITAT 1. Introducció al moviment Objectius

Procediments

Conceptes

Representar Representació Gràfica posiciógràficament el gràfica d’un temps (x-t). moviment rectilini moviment amb uniforme. diferents fases de velocitat. Resolució de problemes de velocitat mitjana

Actituds

Activitats d’aprenentatge

Criteris d’avaluació Valoració de la Interpretació d’una gràfica. Representar meticulositat i el Representació gràfica del gràficament l’exactitud en la moviment rectilini uniforme, moviment rectilini realització de uniforme. mitjançant un exercici. mesures. Representació gràfica del moviment rectilini i uniforme, Hàbit de comprovar mitjançant un cas real. sempre que els Càlcul de la velocitat mitjana resultats obtinguts en els treballs pràctics estiguin dins de la lògica.

Activitats d’avaluació Dibuix i interpretació de gràfiques de moviment rectilini uniforme.

Parts de l’activitat: 1. Distribució de la classe en grups. Repartir el dossier de grup cooperatiu, repartiment de tasques per part dels alumnes del grup. 2. Introducció de l’activitat. Classe magistral (15’) . Representació gràfica d’un moviment. Recordatori sobre la nomenclatura dels eixos cartesians , diferents exemples . Passos a seguir per a realitzar una representació gràfica. 3. Exercici proposat al llibre. 4. Correcció dels exercicis. 5. Proposta de treball: Cada grup ha de pensar una situació real: exemple: anar a fer fotocòpies i fer la representació gràfica del moviment i calcular la velocitat mitjana de cada tram del moviment. Es pot fer qualsevol situació, abans s’ha de tenir en compte que al final s’haurà de lliurar una fitxa de treball on hi ha d’haver molt clar: El moviment que s’ha realitzat, la gràfica posició- temps , les mesures espaials i temporals que s’han utilitzat per a fer la gràfica. Si el grup o desitja pot presentar documentació gràfica com per exemple enregistraments amb la càmera del mòbil. 6. Exposició dels treballs. 7. Avaluació dels treballs. Intenció del professor: Que l’alumne aprengui a representar gràfiques espai temps de forma vivencial, que no solament sigui quelcom al paper, que reconegui. Resoldre les dificultats que vagin sorgint: Treball amb eixos, graduació dels eixos, posició dels eixos. Per que a vegades la gràfica està més inclinada que d’altres?. Què significa que la gràfica sigui paral·lela a l’eix d’abscisses. Quins instrument necessito per a mesurar l’espai que hi ha del laboratori al lavabo?. Com mesuro l’espai?. Què necessito per a mesurar el temps?. Que els alumnes adquireixin autonomia per a bellugar-se lliurement pel centre tot realitzant un treball i sense fer soroll. Aprendre a fer treball cooperatiu. Finalitats dels alumnes: Fer el treball proposat, els sembla atractiu ja que podran estar lliures. L’activitat estarà molt pautada en els quatre primers passos, després, quan el professor cregui que els coneixements estan assolits deixarà en llibertat als grups perquè presentin els seus treballs com estimin convenient. Els alumnes de 2n B, C i D van haver de fer un exemple, amb presència del professor. Les regles són les de sempre, el professor coneix als alumnes del curs passat i ja hi ha establertes unes normes de comportament per ambdues parts. L’activitat no pot durar més de tres sessions, si algun grup en necessita més ho haurà de fer a casa seva. L’avaluació la realitzaran els propis grups seguint la pauta que lliurarà la mestra. Cada grup disposarà del temps necessari per omplir la fitxa d’avaluació dels treballs dels companys. Solament un grup ha presentat un enregistrament amb vídeo, al ser solament un, el valoraré jo com a complement. treball_naturals_2A.3GP

Avaluació gràfica posició -temps d’una situació real. grup : Posa un número del 0 al 3 a cada ítem 0 malament 1 bé. 2 força bé. 3 molt bé. Item Es llegeix bé la situació Es llegeixen bé les dades Els eixos estan ben graduats La gràfica és clara La presentació és bona

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Observacions : Altres. Val a dir que estic molt contenta del desenvolupament d’aquest treball, tothom ha presentat la fitxa del treball i ho ha procurat fer molt bé. La tasca d’avaluació ha estat molt positiva, s’ho han pres seriosament. Per a fer l’avaluació, la mestra explica al grup que per avaluar s’utilitzen uns ítems i que de forma conscient o inconscient es valoren coses, com per exemple les cinc coses que hi ha a la fitxa: Comencem treball 1 , creieu que es llegeix bé la situació?, ells trien un número del 1 al 3, e0 és per si no hi ha l’ítem que valorem. La mestra tria un treball que no té col·locat als eixos si es tracta d’espai o temps i pregunta: Els eixos estan ben graduats?, tots han contestat sí, llavors els fa veure que no, ja que no es distingeix si es tracta d’espai o temps.... Els treball estan exposats en la paret d’un passadís on es molt difícil que els murals hi estiguin molt temps, ja que es un lloc de pas i el normal es que tot el que hi ha es destrossi, aquesta vegada no ha estat Aixa, ho han respectat molt, crec que els ha agradat , els ha costat esforç i per això ho respecten i ho fan respectar.

Per començar hem de mesurar l’espai

No és tan fàcil com semblava

Ara hem de fer la fitxa

De mica en mica els anem exposant

Ja estan fets

Avaluem TREBALL D’OBSERVACIÓ: Un cop els alumnes comencen el treball proposat, la tasca de la mestra, és anar passejant al voltant dels grups i observant el comportament dels seus membres segons una pauta d’observació La guia ha estat aquesta fitxa, la qual la he utilitzat com a orientació, però realment utilitzava fulls on anava apuntant actituds dels alumnes, que després les traspassava a un full Excel amb la puntuació que creia pertinent segons les anotacions que havia fet durant el procés. També disposo d’algunes filmacions que m’han ajudat a perfilar les puntuacions. FITXA D’OBSERVACIÓ Ajudem o dificultem el treball cooperatiu? Avaluació del comportament dels alumnes en el treball en grup. Puntuació de 1 poc 2 algunes vegades 3 a vegades 4 bastant 5 molt 6 sempre. Rols de treball: Afavoreixen la col·laboració 1. INICIA, proposa idees noves, estimula al grup 1 2 3 4 5 6 2. DEMANA informació i opinions 1 2 3 4 5 6 3. COMUNICA idees, conviccions 1 2 3 4 5 6 4. INFORMA, exposa el que sap 1 2 3 4 5 6 5. ORIENTA i defineix la posició del grup 1 2 3 4 5 6 6. FORMULA de nou les idees 1 2 3 4 5 6 7. RESUMEIX, coordina les relacions entre les idees 1 2 3 4 5 6 Rols de solidaritat: Fomenten la cohesió i el progrés del grup 1. FACILITA LA PARTICIPACIÓ dels altres 1 2 3 4 5 6 2. ANIMA, manifesta adhesió, afecte, acceptació ver els altres 1 2 3 4 5 6 3. AJUDA a establir les finalitats cap a les que ha de tendir el grup 1 2 3 4 5 6

4. HARMONITZA les diferències 1 2 3 4 5 6 5. OBSERVA i analitza la dinàmica del grup per a millorar-la 1 2 3 4 5 6 6. AFAVOREIX les bones relacions, admet els seus error 1 2 3 4 5 6 Rols negatius: Tenen objectius individuals, busquen la seva pròpia afirmació, busquen una finalitat personal 1. FALTA D’INTERÈS 1 2 3 4 5 6 2. DOMINA EL GRUP 1 2 3 4 5 6 3. ATACA sense motiu, menysprea 1 2 3 4 5 6 4. VOL CRIDAR L’ATENCIÓ 1 2 3 4 5 6 5. BLOQUEJA el treball, s’oposa 1 2 3 4 5 6 6. INSEGURETAT 1 2 3 4 5 6 7. UTILITZA el grup com auditori 1 2 3 4 5 6 FITXA D’OBSERVACIÓ Ajudem o dificultem el treball cooperatiu? Avaluació del comportament dels alumnes en el treball en grup. Puntuació: 1 poc 2 algunes vegades 3 a vegades 4 bastant 5 molt 6 sempre Rols de treball : Afavoreixen la col·laboració Valors 40 34

35 25

2323

25 20

15 9

10 5

1617

161715

1514

1413 12

1213 12 10

11 10

7 6

2 1

FORMULA de nou les idees

RESUMEIX, coordina les relacions entre les idees.

0 INICIA, proposa idees, estimula al grup

DEMANA informació i opinions

COMUNICA idees

INFORMA, exposa el que sap

ORIENTA i defineix la posició delgrup 6

Si analitzem els quatre grups trobem que les resultats són més de la part positiva que de la part negativa., dominen les puntuacions 4, 5 i 6 que corresponen a bastant , molt i sempre. A simple vista podem dir que a nivell general trobem rols de treball que afavoreixen la col·laboració.

Valors % 100%

2% 21%

26%

28%

42%

75% 28%

50%

14%

21%

19%

37%

17%

12%

15%

16%

17%

15%

20%

14% 11% 5%

11% 4%

20%

12%

7% 9% 4%

14% 1%

0% DEMANA informació i opinions

INICIA, proposa idees, estimula al grup

19%

25%

21%

38%

19%

31%

25%

36%

COMUNICA idees

14% 2%

INFORMA, exposa el que sap

ORIENTA i defineix la posició delgrup

FORMULA de RESUMEIX, nou les idees coordina les relacions entre les idees.

Si ho mirem en percentatges podem veure que el 79 % inicia, processa idees i estimula al grup , el 58% demana informació i opinions , el 66% comunica idees, el 81% informa i exposa el que sap, 72 orienta i defineix la posició del grup, el 65% formula de nou les idees i el 68% resumeix, coordina les relacions entre les idees Valors

Valors 19

12 10

6 4

5 3

5 5 3 3

2 2

4 2

DEMANA informació i opinions

COMUNICA idees

INFORMA, exposa el que sap

ORIENTA i defineix la posició delgrup

3 2

5 4

FORMULA de nou les idees

RESUMEIX, coordina les relacions entre les idees.

3 2

2 1

1 0

FACILITA LA PARTICIPACIÓ dels altres

50%

43%

47%

37%

20% 7% 3% 0% INICIA, proposa idees, estimula al grup

27% 0% DEMANA informació i opinions

40%

75%

10%

13%

10%

20%

17%

20%

7% 7% 0% INFORMA, exposa el que sap

17% 0% ORIENTA i defineix la posició delgrup

10% 13% 0% COMUNICA idees

INFORMA, exposa el que sap

19%

ORIENTA i FORMULA de nou defineix la posició les idees del grup

25%

23%

17% 7% 0% 0% FORMULA de RESUMEIX, nou les idees coordina les relacions entre les idees.

25%

38% 0% 25%

25% 13%

19%

13%

20% 10%

25%

56% 19%

50%

10% 25%

43%

63%

33%

3 2

0% 19%

17%

Valors %

27%

75%

0 0

ANIMA manifesta COMUNICA idees, afecte, conviccions acceptació envers als altres

100%

20%

7% 27%

5 4

Valors % 100%

0 INICIA, proposa idees, estimula al grup

6 5

0% INICIA, proposa idees, estimula al grup

25%

13%

31%

38%

13%

19% 13% 0% DEMANA informació i opinions

13% 0% COMUNICA idees

13%

INFORMA, exposa el que sap

ORIENTA i defineix la posició delgrup

31%

19%

13%

25%

FORMULA de RESUMEIX, nou les idees coordina les relacions entre les idees.

2n A el 80% inicia , el 64% demana el 77% comunica , el 83% informa, el 67% orienta, el 73% formula i el 70% resumeix

2n B el 76% inicia, el 69% demana, el 50% comunica, el 69% informa, el 51 orienta, el 56% formula i el 56% resumeix

Valors 8

7 6 6

5 5

4 4

3 2

3 3

2 1

1 1

1 0

0 0

6 5

5 4

3 2

1 1 0

1 0 0

1 0

0 INICIA, proposa idees, estimula al grup

DEMANA inf ormació i opinions

COMUNICA idees

INFORMA, ORIENTA i FORMULA de RESUMEIX, exposa el que def ineix la nou les idees coordina les sap posició delgrup relacions entre les idees.

INICIA, proposa idees, estimula al grup

DEMANA informació i opinions

COMUNICA idees

100%

29%

75% 18% 6% 24%

29%

24%

29%

41%

18% INICIA, proposa idees, estimula al grup

24%

35%

75%

6% 12%

50%

24%

18%

24%

12%

29%

18%

6% 6%

18%

24%

0% DEMANA informació i opinions

0% COMUNICA idees

24%

0% ORIENTA i defineix la posició delgrup

INFORMA, exposa el que sap

Valors % 100%

0% 29%

INFORMA, ORIENTA i FORMULA de RESUMEIX, exposa el que defineix la nou les idees coordina les sap posició delgrup relacions entre les idees.

Valors %

25%

2 1

50%

2 1

3 2

4 3

4 4

18%

FORMULA de RESUMEIX, nou les idees coordina les relacions entre les idees.

0% 17%

11%

28%

33%

11% 28%

22% 39%

25% 17% 0%

6% INICIA, proposa idees, estimula al grup

39%

28%

22%

28%

6% 0% 6%

28% 39%

17% 17% 0% DEMANA informació i opinions

33%

6% 6% COMUNICA idees

33%

0% 6%

INFORMA, exposa el que sap

ORIENTA i defineix la posició delgrup

FORMULA de RESUMEIX, nou les idees coordina les relacions entre les idees.

2n C el 53% inicia , el 58% demana, el 53% comunica, el 2n D el 50% inicia, el 45% demana, el 72% 65% informa, el 77% orienta, el 53% formula i el 53% comunica, el 94% informa, el 94% orienta, el 89% resumeix. formula i el 89% resumeix Rols de solidaritat: Fomenten la cohesió i el progrés del grup

Valors 30

26 24

25 21

13 10

6 6

1 0 FACILITA LA PARTICIPACIÓ dels altres

ANIMA manifesta AJUDA a establir HARMONITZA les OBSERVA i AFAVOREIX les afecte, les finalitats cap diferències analitza la bones relacions, acceptació a les que ha de dinàmica del grup admet els seus envers als altres tendir el grup per a millorar-la error 1

Valors % 100% 21%

7% 33%

75% 32% 50%

25%

16%

25%

12%

9% 26%

30%

9% 4%

12% 1%

FACILITA LA PARTICIPACIÓ dels altres

ANIMA manifesta afecte, acceptació envers als altres

20%

10%

HARMONITZA les diferències

OBSERVA i analitza la dinàmica del grup per a millorar-la

18% 25%

14%

25%

16% 17%

11% 7% AJUDA a establir les finalitats cap a les que ha de tendir el grup

17%

25%

26%

21%

23%

35%

16% 14% 3% AFAVOREIX les bones relacions, admet els seus error

Els resultats respecte als rols de solidaritat també dóna força positius , així trobem el 62% que facilita la participació dels altres, el 56% que anima manifesta afecte i acceptació envers ela altres,el 56% que ajuda a establir les finalitat cap a les que ha de tendir el grup , el 52% que harmonitza les diferències , el 54% que observa i analitza la dinàmica del grup per a millorar-la i el 68% que afavoreix les bones relacions, admet els seus errors. Ajuntant les puntuacions positives, trobem que tots els ítems sobrepassen el 50% .

Valors

10 8 8 8

7 6

3 3

2 0

6 5

2 1

1 0

0 0

2 1

3 2

0 FACILITA LA PARTICIPACIÓ dels altres

FACILITA LA PARTICIPACIÓ dels altres

Valors % 100%

75%

100% 20%

25%

23%

13% 3%

17%

13% 33%

FACILITA LA PARTICIPACIÓ dels altres

13% 0% OBSERVA i analitza la dinàmica del grup per a millorar-la

HARMONITZA les diferències

17%

50%

27%

25%

7% 7%

10% 0% AJUDA a establir les finalitats cap a les que ha de tendir el grup

27%

20%

7% 0% ANIMA manifesta afecte, acceptació envers als altres

7% 7%

38%

44%

6% 13%

25%

FACILITA LA PARTICIPACIÓ dels altres

ANIMA manifesta afecte, acceptació envers als altres

31% 0% 13%

3 3

0 0

4 3

35% 75% 41% 50%

18%

12%

24%

29%

FACILITA LA PARTICIPACIÓ dels altres

6% 12%

12%

35%

18%

12%

29%

24%

18%

24%

0% ANIMA manifesta afecte, acceptació envers als altres

AJUDA a establir les f inalitats cap a les que ha de tendir el grup

HARMONITZA les diferències

OBSERVA i analitza la dinàmica del grup per a millorar-la

28%

1 0

6% 17%

0% AFAVOREIX les bones relacions, admet els seus error

22%

6% 0% 11%

22%

28%

11%

24% 25%

39%

22% 22%

50%

35%

18%

11% 28%

75%

41%

1 0

100%

18%

12%

0 0

3 2

Valors %

24%

0% FACILITA LA PARTICIPACIÓ dels altres

3 3 2

12% 25%

1 0

0% 18%

5 4

Valors % 100%

4 4

2 2 2

0 FACILITA LA PARTICIPACIÓ dels altres

1 0

13% 0% AFAVOREIX les bones relacions, admet els seus error

0 0

6% OBSERVA i analitza la dinàmica del grup per a millorar-la

5 4 4

6% 0% HARMONITZA les diferències

AJUDA a establir les finalitats cap a les que ha de tendir el grup

25%

2n B el 57% facilita, el 63% anima, el 38% ajuda, el 63% harmonitza , el 38% observa i el 63%afavoreix

5 3 3 3

19% 44%

31%

6% 13%

50%

13%

19%

13% 6%

13%

31%

Valors

13%

Valors

25%

AFAVOREIX les bones relacions, admet els seus error

2n A el 60% faciliten i animen, el 70%ajuda, el 67% harmonitza, el 81% observa i el 60% afavoreix.

38%

10%

27%

47%

13%

33% 75%

30% 50%

27%

40%

33%

Valors %

10%

23%

5 4

3 2

2 2

2 2 0

6 5

2 0

9 7

28%

50% 17%

11% 0% FACILITA LA PARTICIPACIÓ dels altres

0% ANIMA manifesta afecte, acceptació envers als altres

29%

6% 11%

22%

47%

17%

HARMONITZA les diferències

OBSERVA i analitza la dinàmica del grup per a millorar-la

6% AJUDA a establir les finalitats cap a les que ha de tendir el grup

28%

6% 18% 0% AFAVOREIX les bones relacions, admet els seus error

2n C el 71% facilita, el 33% anima, el 47% ajuda, el 24% harmonitza, el 36% analitza la dinàmica del grup i el 77% afavoreix les bones relacions

2n D el 61% facilita, el 50% anima, el 56% ajuda, el 45%harmonitza i el 76% afavoreix .

Rols negatius: Tenen objectius individuals, busquen la seva pròpia afirmació, busquen una finalitat personal Valors 40

35 33 30

25 25

25 22

10 7

7 7

17 14

15 10

13 9

13 6 5

6 2 3

0 FALTA D’INTERÈS

DOMINA EL GRUP

. ATACA sense motiu, menysprea

VOL CRIDAR L’ATENCIÓ

BLOQUEJA el INSEGURETAT treball, s’oposa 5

UTILITZA el grup com auditori

Valors %

32%

31%

CA .A TA

44%

au di to ri co m

G U R el g

ru p

IÓ

U EJ A

R ID AR

m ot iu ,m

L’ AT EN C

EL A M IN DO

se ns e

U P G R

ÈS R ’ IN TE

en ys pr ea

9% 9%

23%

ET AT

28%

BL O

41%

17%

20% 4% 3%

9% 6% 16% 7%

16%

16% 9%

26%

25%

FA LT A

14% 10%

17%

10%

17% 6% 12%

6% 8% 11%

U TI LI TZ A

50%

33%

21%

31%

15%

’o po sa

75%

21% 2%

l, s

6% 4% 9%

el tre ba l

100%

Els rols negatius . Aquí ens ho hem de mirar des de l’altre costat hi trobem que els que tenen puntuacions altres en la falta d’interès són el 19% del total dels alumnes, el 56% volen dominar el grup, el 38% ataca sense motiu i manifesta menyspreu, el 35% vol cridar l’atenció, el 25% bloqueja el treball i s’oposa , el 32% manifesta inseguretat i el 27% utilitza el grup com auditori. Per tant solament hi ha un rol negatiu que superi el 50% , que és el de voler dominar el grup, cosa que donades les característiques generals dels alumnes és normal i donen a entendre que tenen un cert interès pel treball proposat. Valors

Valors

12 10

20 16

7 6

10 7 5 5

3 1 1

7 5

2 2

4 4

2 2

5 2

3 1

4 3

1 1

3 2

1 1

VOL CRIDAR L’ATENCIÓ

FALTA D’INTERÈS

DOMINA EL GRUP

. ATACA sense motiu, menysprea

D O

se ns e CA

6 5 5

2 2

2 1

4 3

3 3

au dit or i

2 2 2

0 0

4 3

2 1 0 0

1 0

3 3

6 5

Valors

33%

2n B el 24% té falta d’interès, el 63% vol dominar el grup, el 57% ataca i vol cridar l’atenció, el 31% bloqueja, el 32% té inseguretat i el 46% utilitza al grup.

Valors

63%

19%

2n A el 28% presenta falta d’interès, el 60% vol dominar el grup, 31% ataca i menysprea, el 30% vol cridar l’atenció, el 24% bloqueja el treball, el 34% manifesta inseguretat i el 16% utilitza el grup com a plataforma.

25%

13% 0% 13% 7%

co m

31%

.A TA

31%

25%

ru p

M IN A

D ’ IN TE FA LT A

au gr up

IN SE U TI LI TZ A

U EJ A BL O

13% 6% 6%

33%

13% 0% 6% 0%

G U R ET AT

13% 6%

co m

G U

s’ op ll, el

ID C R L VO

di to ri

ET AT

os a

IÓ tr e ba

m m ot iu , se se n

CA .A TA

6% 6%

19%

37%

19%

el g

40%

13%

L’ AT EN C IÓ

44%

6% 6% 19%

U EJ A

25%

R ÈS

40%

L’ AT EN C

a re en ys p

EL A M IN D O

0% 25%

43%

G R U

ÈS R TE D ’ IN

13%

50%

67%

FA LT A

23%

25%

13% 10%

UTILITZA el grup com auditori

BL O

7% 17%

53%

25%

31%

13%

en ys pr ea

23%

25%

38%

C R

20%

10% 7% 17%

19% 75%

40%

10% 3% 3% 13% 3%

17%

7% 7% 10% 13%

17% 3%

G R U P

17% 7% 7%

50%

0% 6%

m ot iu ,m

17% 3%

10%

23%

75%

100%

0% 3% 3%

BLOQUEJA el INSEGURETAT treball, s’oposa

Valors %

Valors % 100%

VOL CRIDAR L’ATENCIÓ

IN SE

UTILITZA el grup com auditori

U TI LI TZ A

BLOQUEJA el INSEGURETAT treball, s’oposa

s’ op os a

. ATACA sense motiu, menysprea

el tr e ba l l,

DOMINA EL GRUP

0 FALTA D’INTERÈS

2 2

1 1

5 4 4

2 2

1 0

1 1 0

1 0

0 FALTA D’INTERÈS

DOMINA EL GRUP

. ATACA sense motiu, menysprea 1

VOL CRIDAR BLOQUEJA el INSEGURETAT L’ATENCIÓ treball, s’oposa

UTILITZA el grup com auditori

FALTA D’INTERÈS

DOMINA EL GRUP

. ATACA sense motiu, menysprea 1

VOL CRIDAR BLOQUEJA el INSEGURETAT L’ATENCIÓ treball, s’oposa

UTILITZA el grup com auditori

Valors %

41%

28%

33%

39%

au dit or i co m

IN SE

G U R ET AT

s’ op os a

el g

L’ AT EN C IÓ

17% 0% 6%

6% 6%

U TI LI TZ A

.A TA

BL O

U EJ A

C R

m ot iu ,m se ns e

22%

29%

22%

en ys pr ea

G R U P EL

R ÈS M IN A

di to ri gr up

Q BL O

R G U

U EJ A

C R

IN SE

m m ot iu , se se n

CA .A TA

co m

IÓ L’ AT EN C

EL A M IN D O

22%

28%

0% 6%

18%

33%

0% 18% 0% 12%

11%

33%

28%

18%

0% 6%

11% 11%

11%

25%

47%

22%

33%

39%

50%

D O

29%

22% 0%

44%

D ’ IN TE

24%

75%

FA LT A

18%

17% 0%

35%

ET AT

24%

G R U

ÈS R TE D ’ IN FA LT A

18% 6% 12%

29%

U TI LI TZ A

6% 12%

18%

12% 6% 12% 12% 12%

os a

29%

12%

s’ op

41%

25%

24% 0% 12%

29%

12% 0% 18%

ll,

35%

24%

50%

18%

en ys p

75%

12% 6%

tr e ba

12% 6% 18%

100%

el tr e ba l l,

100%

ru p

Valors %

2n C , el 36% falta d’interès, el 42% domina i ataca, el 59% crida l’atenció, 20% bloqueja, el 30% presenta inseguretat i el 29% utilitza el grup

2n D el 17% falta d’interès, el 61% domina, el 33% ataca, el 44% vol cridar l’atenció, el 18% bloqueja, el 34% presenta inseguretat i el 23% utilitza el grup.

Mitjana 6

4,2

4,4

4,3

4,4

4,2

3,7

3,9

4,1

3,9

4,2 3,8

3,8 3,0

3,3 2,6

2,4

2,8

UTILITZA el grup com

4,6 4,2

INSEGURETAT

BLOQUEJA el treball,

VOL CRIDAR L’ATENCIÓ

. ATACA sense motiu,

DOMINA EL GRUP

FALTA D’INTERÈS

AFAVOREIX les bones

OBSERVA i analitza la

HARMONITZA les diferències

AJUDA a establir les

ANIMA manifesta

FACILITA LA PARTICIPACIÓ

RESUMEIX, coordina les

FORMULA de nou les idees

ORIENTA i defineix la

INFORMA, exposa el que

DEMANA informació i

INICIA, proposa idees,

COMUNICA idees

Mitjanes de les puntuacions : Les mitjanes de les puntuacions dels rols de treball estan entre el 4,6 i el 3,7 Les mitjanes de les puntuacions dels rols de solidaritat estan entre el 4,2 i el 3,8 Les mitjanes dels rols negatius estan entre el 3,8 i el 2,4 Cosa que ens permet dir que estem a mig camí. Els resultats en quan a la formació de grups cooperatius són força esperançadors, cal treballar més, però anem per bon camí.

Observació externa del treball de grup Objectiu: Elaborar un quadern senzill de problemes de velocitat Formen el grup: Víctor , Cintia, Angi, Youssef , Laura

Guia per a l’observació externa d’un grup cooperatiu: 1. La participació verbal: 1.1. Qui participa més? Laura 1.2. Qui participa menys? Que fan els silenciosos? Youssef , pul·lula i ajuda al Víctor 1.3. Qui parla amb qui? Angi amb la Cintia 1.4. Qui facilita la interacció? Víctor 2. Qui té influència? 2.1. A qui escolta tothom quan parla? Víctor i Laura 2.2. A qui escolten menys? Youssef 2.3. Hi ha rivalitats pel lideratge? No 3. Quins rols es perfilen? 4.1. Hi ha algú que es vol imposar als altres? Bloqueja l’acció quan les coses no van per on vol? No 4.2. Hi ha algú que tracta de suavitzar les coses? Que ajuda evitar conflictes? Que procura que tothom participi?. Víctor 4.3. Hi ha algú que no s’implica? Assenteix, no té iniciatives... Youssef 4. Com es prenen les decisions? 4.4. Hi ha que decideix pel seu compte? No 4.5. Hi ha qui dona suport als suggeriments dels altres? Víctor 4.6. S’intenta cercar consens? Sí 4.7. Hi ha a qui no es prenen en consideració les aportacions? No 5. Funcions: 1.1. Hi ha qui ajuda a participar les altres? Víctor i Laura 1.2. Hi ha que interromp els altres? No 1.3. Hi ha algú que ajuda a clarificar les idees als altres? Laura 1.4. Es rebutgen les idees d’ algú? I ha qui els dóna suport? No, si hi ha dubtes els pregunten. 2. Inclusió: 2.1. Hi ha subgrups? Hi ha persones sempre d’acord amb uns i en desacord amb altres? No 2.2. Hi ha persones poc integrades? Sí Youssef, ell vol anar amb el grup de marroquins, o treballar pel seu compte, es sent desplaçat, si pot estar en el grups dels marroquins és un líder, en aquest grup no està còmode, es sent inferior i s’enganxa al Víctor com a mal menor 3. Sentiments 3.1. Quins sentiments s’observen? Ràbia, frustració, afecte, avorriment, autodefensa... Frustració per part del Youssef , la resta es tenen afecte. 3.2. Hi ha algú que intenta que no hi hagin sentiments negatius? No tenen sentiments negatius. Observacions : He de prendre una decisió sobre el Youssef. La Cintia té problemes de salut, i faltarà molt a l’escola, és per això que el grup és de cinc. VALORACIÓ INTERNA DEL GRUP

Observació externa del treball de grup Objectiu: Elaborar un quadern senzill de problemes de velocitat Formen el grup: Rafael Graciano, Rafael Olmo, Mourad, Isaac Guia per a l’observació externa d’un grup cooperatiu: 1. La participació verbal: 1.1. Qui participa més? Rafael Olmo 1.2. Qui participa menys? Que fan els silenciosos? Isaac i Mourad 1.3. Qui parla amb qui? Rafael Olmo i Rafael Graciano 1.4. Qui facilita la interacció? Rafael Graciano 2. Qui té influència? 2.1. A qui escolta tothom quan parla? Rafael Olmo 2.2. A qui escolten menys? No hi há possibilitat d’escolatar a ningú Rafael Olmo és el protagonista 2.3. Hi ha rivalitats pel lideratge? Sí, pero amagades Rafael Graciano no es vol batallar, però fa el que vol 3. Quins rols es perfilen? 4.1. Hi ha algú que es vol imposar als altres? Bloqueja l’acció quan les coses no van per on vol? Rafael Olmo. 4.2. Hi ha algú que tracta de suavitzar les coses? Que ajuda evitar conflictes? Que procura que tothom participi? Rafael Graciano. 4.3. Hi ha algú que no s’implica? Assenteix, no té iniciatives... Isaac Alarcón 4. Com es prenen les decisions? 4.4. Hi ha que decideix pel seu compte? Rafael Olmo i Rafael Graciano. 4.5. Hi ha qui dona suport als suggeriments dels altres? Isaac Alarcón Mourad El Hilali. 4.6. S’intenta cerca consens? A la força. 4.7. Hi ha a qui no es prenen en consideració les aportacions? Ja no s’en fan. 5. Funcions: 1.1. Hi ha qui ajuda a participar les altres? Rafael graciano. 1.2. Hi ha que interromp els altres? Rafael Olmo 1.3. Hi ha algú que ajuda a clarificar les idees als altres? Rafael Graciano. 1.4. Es rebutgen les idees d’algú? I ha qui els dóna suport? Les de Rafael Graciano, però les executa igual. 2. Inclusió: 2.1. Hi ha subgrups? Hi ha persones sempre d’acord amb uns i en desacord amb altres? No 2.2. Hi ha persones poc integrades? Isaac Alarcón 3. Sentiments 3.1. Quins sentiments s’observen? Ràbia, frustració, afecte, avorriment, autodefensa... Ràbia de Rafael Olmo, avorriment Isaac , autodefensa Rafael Graciano, pasotisme Mourad El Hilali. 3.2. Hi ha algú que intenta que no hi hagin sentiments negatius? Sí. Isaac Observacions : Hi ha un problema amb els dos Rafels tots dos són nens d’excel·lent i un és molt cregut, sempre es pensa que ho fa tot bé, ( generalment és cert) és molt impulsiu i ell ha de dirigir sempre, Rafael Graciano no és tant impulsiu però tampoc es deix dominar , Isaac és un noi tímid, sempre intenta passar desapercebut. Mourad El Hilali ,no s’acaba d’acomodar, fa el que li diuen. Isaac no ha complert el seu treball ( encarregat de material). No ho han manifestat en el full d’avaluació, però si que ho han fet de forma encoberta amb la frase “ Alguns han de millorar les faltes d’ortografia als problemes”. Tant Rafael Olmo com Rafael Graciano m’han manifestat d’alguna manera que ells eren els que treballaven i l’Olmo m’ha criticat al Graciano.

Decisions : He de parlar amb el grup per un costat i també amb cadascun dels membres per separat. S’ha de millorar la cohesió del grup i el repartiment de papers, són nois que saben el que han de fer a nivell teòric però els costa dur-ho a la pràctica. Intentaré canviar al Rafael Olmo per veure si la seva actuació en un altre grup és la mateixa. VALORACIÓ INTERNA DEL GRUP

Observació externa del treball de grup Formen el grup: Carmen, Leticia, Débora, Lidia Guia per a l’observació externa d’un grup cooperatiu: 1. La participació verbal:

1.1. Qui participa més? Totes per un igual 1.2. Qui participa menys? Que fan els silenciosos? Totes per igual 1.3. Qui parla amb qui? Carmen i Leticia 1.4. Qui facilita la interacció? Débora 2. Qui té influència? 2.1. A qui escolta tothom quan parla? Carmen 2.2. A qui escolten menys? Lidia 2.3. Hi ha rivalitats pel lideratge? No 3. Quins rols es perfilen? 4.1. Hi ha algú que es vol imposar als altres? Bloqueja l’acció quan les coses no van per on vol? Una mica la Carmen 4.2. Hi ha algú que tracta de suavitzar les coses? Que ajuda evitar conflictes? Que procura que tothom participi? Débora 4.3. Hi ha algú que no s’implica? Assenteix, no té iniciatives... No 4. Com es prenen les decisions? 4.4. Hi ha que decideix pel seu compte?. No 4.5. Hi ha qui dona suport als suggeriments dels altres?. Lidia i Débora 4.6. S’intenta cerca consens?. Sí 4.7. Hi ha a qui no es prenen en consideració les aportacions?. Débora ( no es fien massa del que diu) 5. Funcions: 1.1. Hi ha qui ajuda a participar les altres?. No 1.2. Hi ha que interromp els altres?. Carmen 1.3. Hi ha algú que ajuda a clarificar les idees als altres?. Leticia 1.4. Es rebutgen les idees d’ algú? I ha qui els dóna suport?. No 2. Inclusió: 2.1. Hi ha subgrups? Hi ha persones sempre d’acord amb uns i en desacord amb altres?. Carmen i Letícia 2.2. Hi ha persones poc integrades?. No 3. Sentiments 3.1. Quins sentiments s’observen? Ràbia, frustració, afecte, avorriment, autodefensa... Por tenen por de fer les coses mal fetes, son nenes insegures. 3.2. Hi ha algú que intenta que no hi hagin sentiments negatius?. No tenen sentiments negatius Observacions : Son quatre noies insegures, la Débora i la Lidia són noies que molt treballadores, però que obtenen mals resultats a l’hora de fer les proves, tenen l’autoestima molt baixa i dubten de tot, les altres des són noies brillants, però van arribar al país el curs passat, cosa que els crea inseguretat i sempre ho han de preguntar tot. Observacions: Aquest grup està bé, col·laboren i treballen be. Haig de tenir cura de estar molt pendent d’elles , quan vegi un procediment correcte encoratjar-les I dir-los que funcionen bé, també haig d’estar pendent de trobar els punts forts de la Débora i la Lidia.

VALORACIÓ INTERNA DEL GRUP

L’APRENENTATGE COOPERATIU A L’AULA (I): Algunes idees bàsiques Equip de treball: Pere Pujolàs i José Ramón Lago (Coords.), Gemma Riera, Olga Pedragosa i Jesús Soldevila