Món Empresarial 100 by Medigrup

Desembre 2007 n. 100

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Les conseqüències de la demanda energètica La situació de l’economia catalana per , catedràtic de la Universitat de Barcelona La Llei de Dependència es desplega de manera desigual i amb retards L’adaptació del món rural català Felicitació de Jordi Pujol, expresident de la Generalitat Els efectes del canvi climàtic en el turisme Opinió d’ secretari d’Economia de la Generalitat de Catalunya, sobre la situació econòmica L’horitzó de les empreses familiars Les exportacions i la despesa pública impulsa el creixement del sector farmacèutic Nou panorama educatiu La construcció, la locomotora de l’ aixeca el peu de l’accelerador La consultoria, un sector en expansió El sistema educatiu català suspèn l’ESO Es consolida l’aposta de les empreses catalanes pels mercats internacionals Els punts forts i febles de l’empresa catalana, per Oriol Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Un estudi de La Salle alerta que Catalunya perd pistonada en innovació La lluita del comerç minorista per mantenir-se perd pistonada en innovació Felicitació de , president de la Generalitat El relleu generacional treu la son a l’empresa familiar catalana Els reptes de bancs i caixes , professor d’Esade, analitza l’actuació empresarial Recerca, desenvolupament i innovació Repàs al desenvolupament del nou El mercat de treball s’orienta cap a la ﬂexiseguretat Una visió històrica de les relacions Madrid-Catalunya, per Josep Maria Figueres El turisme es manté com a important motor econòmic de Catalunya L’agonia del sector tèxtil El dèﬁcit en infraestructures hipoteca el desenvolupament tecnològic de Catalunya Entrevista a Joan Alegre,

llada

Martí Pare-

Andreu Morillas,

economia

Catalunya Montilla

Ortiz

José

Daniel

Estatut

abat del monestir de Poblet Artur Saurí, degà del

Col·legi Oficial d’Economistes Ramon Tremosa, professor de la UB, opina sobre el dèficit en infraestructures Cent números d’economia postglobal, per , catedràtic de la Universitat de Barcelona La gestió del talent, la clau dels recursos humans al segle XXI El passiu, gran repte per a bancs i caixes Radiografia de Barcelona en xifres Els idiomes, imprescindibles en la internacionalització Les conseqüències de la

Joan Tugores

demanda energètiLa situació de l’economia catalaca na per Martí Parellada, catedràtic de la

Universitat de Barcelona La Llei de Dependència es desplega de manera desigual i amb retards L’adaptació del món rural català Felicitació de Jordi Pujol, expresident de la Els efectes del canvi climàtic d’Andreu en el turisme Morillas, secretari d’Economia de la Generalitat de Catalunya, sobre la econòmica L’horitzó de les empreses familiars Les exportacions i la despesa pública impulsa el creixement del sector farmacèutic Nou panorama educatiu La construcció, la locomotora de l’economia aixeca el peu de l’accelerador La consultoria, un sector en expansió El català suspèn l’ESO Es consolida l’aposta de les empreses catalanes pels mercats internacionals Els punts forts i febles de l’empresa

GeneraOpinió situació litat

educatiu

sistema

100 edicions de Món

101 Empresarial, 100 opinions referents

102 103 104 105

¼ catalana, per Oriol Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Un estudi de La Salle alerta que Catalunya perd pistonada en La lluita del comerç minorista per mantenir-se Catalunya perd pistonada en innovació Felicitació de José Montilla, president de la Generalitat El relleu generacional treu la son a l’empresa familiar catalana Els reptes de Daniel Ortiz, professor d’Esade, analitza l’actu, desació empresarial envolupament i innovació Repàs al desenvolupament del nou Estatut El mercat de treball s’orienta cap a la flexiseguretat Una visió històrica de les relacions Madrid-Catalunya, per Josep es Maria Figueres El manté com a important motor econòmic de Catalunya L’agonia del sector tèxtil El dèficit en infraestructures hipoteca el desenvolupament tecnològic de Catalunya Entrevista a Joan Alegre, abat del monestir de Poblet Artur Saurí, degà del Col·legi Oficial d’Economistes Ramon Tremosa, professor de la UB, opina sobre el dèficit en infraestructures

innovació

bancs i caixes Recerca

turisme

Cent d’economia números postglobal, per Joan Tugores, ca-

tedràtic de la Universitat de Barcelona La gestió del talent, la clau dels recurEl sos humans al passiu, gran repte per a bancs i caixes Radiografia de en xifres Els idiomes, imprescindibles en la internacionalització Les conseqüències de la demanda energètica La situació de catalana per Martí l’ Parellada, catedràtic de la Universitat de Barcelona La Llei de Dependència es desplega de manera desigual i amb retards L’adaptació del món rural català Felicitació de , expresident de la Generalitat Els efectes en el del turisme Opinió d’Andreu Morillas, secretari d’Economia de la Generalitat de Catalunya, sobre la situació econòmica L’horitzó de les empreses familiars Les i la despesa pública impulsa el creixement del sector farmacèutic Nou panora, ma educatiu La la locomotora de l’economia aixeca el peu de l’accelerador La consultoria, un sector en expansió El sistema educatiu català suspèn l’ESO Es consolida l’aposta de les empreses catalanes pels mercats internacionals Els punts forts i febles de l’empresa catalana, per catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Un estudi de La Salle alerta que perd pistonada en innovació La lluita del comerç minorista per mantenir-se Catalunya perd pistonada en innovació de José Montilla, president de la Generalitat El relleu generacional treu la son a l’empresa familiar catalana Els reptes de bancs i caixes Daniel Ortiz, professor d’Esade, analitza l’actuació empresarial Recerca, desenvolupament i innovació Repàs al desenvolupament del nou Estatut El s’orienta cap a la flexiseguretat Una visió històrica de les relacions Madrid-Catalunya, per Josep Maria Figueres El turisme es manté com a important motor econòmic de Catalunya L’agonia del sector tèxtil El dèficit en infraestructures hipoteca el

segle XXI Barcelona

economia

Jordi Pujol canvi climàtic

exportacions construcció

Oriol Amat, Catalunya

Felicitació

de treball

mercat

desenvolupament tecnològic de Catalunya Entrevista a Joan Alegre,

Editorial / OPINIÓ

DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

Editorial 100 L’equip de Medigrup amb aquest número 100 ha descrit un trajecte iniciat el 1998 amb vocació de desenvolupar un periòdic que esdevingués referent

L’equip de Medigrup amb aquest número 100 ha descrit un trajecte iniciat el 1998 amb vocació de desenvolupar un periòdic que esdevingués referent. En la seva gènesi, el projecte partia marcat pel fet que el realitzava un grup editorial amb experiència en l’àmbit de la formació i l’empresa, condició que impregna al producte un toc especial amb una perspectiva que gira al voltant dels RRHH i l’economia. Era un projecte per respondre a la manca de temps que pateix la nostra societat, especialment entre els directius

i empresaris, col·lectius mancats de fórmules vàlides per assolir la informació que els és imprescindible per prendre decisions. Per cobrir aquest espai, vam conﬁgurar una publicació amb quatre tipus de continguts: informes, visió, opinió i actualitat. Assolint des dels inicis un alt compromís amb la qualitat ja que, de partida comptàvem amb l’avantatge de ser una plataforma mensual, per tant amb una privilegiada perspectiva: l’anàlisi de trenta dies enrere i la voluntat de fer la previsió de trenta dies per davant. Primer, per facilitar la lectura, l’estructura redaccional es va fixar en set blocs: economia, empresa, finances, internacional, monogràfics, formació directiva, i estils de vida. Amb aquest format mes

a mes hem anat guanyant lectors, amb el compromís de mantenir-nos en una línia editorial rigorosa per ser, en cada número, més decisius, valor que per nosaltres representa tot un actiu. És el poder dels lectors el que ens ha permès conformar un espai comú on encabir persones amb diferents sensibilitats, a qui oferim els nostres continguts en una plataforma redaccional, ambiciosa, plural que va més enllà dels límits d’un projecte estrictament editorial. Segon, sabíem que la imatge i la presentació gràﬁca era important i per aquest motiu no vam descuidar detalls com dotar del for-

mat adequat cada plana. Per això, el nostre producte respira, per cadascuna de les nostres seccions, un disseny identificable, sempre buscant fórmules gràfiques idònies, perquè destaqui la informació rellevant. Tercer, ens vam sotmetre des dels inicis als controls que vinculen els mitjans de comunicació a la qualitat i que expliquen que en aquest número 100 ens trobem davant dels nostres lectors, com és el control de difusió OJD, el fet d’estar present en els quioscos de tot Catalunya o, ﬁns i tot, l’estar acreditats amb el certiﬁcat de la ISO 9001. Amb el temps han arribat reconeixements de prestigi com el del premi del Collegi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya, i el del Col·legi d’Economistes. Avals que agraïm perquè per nosaltres són importants i ens

encoratgen per seguir un camí que no per ser llarg, ens ha de desviar a l’hora de persistir en la nostra feina diària, principis editorials, objectius empresarials i missió a complir en la societat mediàtica del país. Finalment en aquest número 100 cristal·litza un projecte amb moltes il·lusions compartides, en què hem de destacar els companys de viatge, ja que des de la gènesi de Món Empresarial hem comptat amb la participació de les institucions més importants del país, l’amistat i col·laboració de destacats membres del món universitari, innumerables col·laboradors de prestigi social, etc., implicació que agraïm pel seu alt grau de complicitat en comportar una tasca on tots hem aportat el nostre modest gra de sorra perquè a Catalunya tinguem un suport com Món Empresarial.

Hem comptat amb la participació de les institucions més importants del país i d’innumerables col·laboradors de prestigi social

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Relacions Públiques: Jana Robles. Delegació Girona: Víctor Valverde. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 - Girona: Pg. Olot, 49, 1r 1a. Tel. 972 23 08 49 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort, Aureli Vázquez. Firmes: Oriol Amat, Joan Tugores, Paco Solé Parellada, Martí Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Leandro Rodrigues, Begoña Merino, Mònica Villanueva, Natàlia Pastor. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito, Alícia Pons. Responsable de Fotograﬁa: Diego Calderón. Fotograﬁa: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia del Col·legi d’Economistes de Catalunya

ISSN 1579-086X

CONTROL OJD

membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

OPINIÓ / Sumari i Tira còmica

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

11/98

La trajectòria de Món empresarial s’inicia. Les pàgines centrals d’aquest primer número es dediquen a la formació empresarial.

Sumari A MÉS...

El secretari d’Economia de la Generalitat, Andreu Morillas, i el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Artur Saurí, debaten sobre si entrem en un període de ralentització econòmica. pàgina 8

L’historiador Josep Maria Figueres reﬂexiona entorn les relacions Catalunya-Madrid. pàgina 94 Entrevista a Joan Alegre, abat del monestir de Poblet. pàgina 96

SECTORS Món empresarial repassa el pes dels diferents sectors econòmics de Catalunya: La indústria es manté, tot i la caiguda del tèxtil (18-24). Tot i així, els serveis (40-44) és el sector cridat a tenir un major pes dins de l’economia. El turisme (32-36) segueix sent un motor econòmic important, mentre la construcció (26-30) es desaccelera. Per la seva banda, l’agricultura (12-13) s’adapta als nous temps pàgines 10 a 48

Retrat de Barcelona a partir de les seves xifres. pàgines 98 i 100

REPTES Catalunya afronta reptes econòmics i socials. Entre els més immediats es troben les infraestructures (56-58) i les TIC (6668). A nivell d’empresa hi ha la R+D+i (60-64) i la formació (7475). D’altra banda, pimes (76-

78) i empreses familiars (80) es preparen per nous reptes. pàgines 52-92

Martí Parellada, catedràtic de la Universitat de Barcelona, analitza la situació de l’economia catalana. pàgina 9

Oriol Amat, vicepresident de l’ACCID i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, exposa els punts febles i els punts forts de les empreses catalanes. pàgina 48 Daniel Ortiz, professor d’Esade, opina sobre el paper de la responsabilitat social a les empreses. pàgina 70 Joan Tugores, catedràtic de la Universitat de Barcelona, s’avança al futur i ens ofereix una previsió de l’estat de l’economia per d’aquí a deu anys. pàgines 90-91

Felicitació / OPINIÓ

DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

10/99 “No s’ha de perdre el tren de la tercera revolució industrial”, alerta el Cercle d’Empresaris.

números

08/01

Revolució al sector ﬁnancer: Internet crea una nova forma de fer banca.

Ens fem ressò de la importància dels col·legis professionals.

Vull demanar-vos que mantingueu viu aquest exemple de llibertat, de rigor i de dedicació al nostre país, tal com ens heu demostrat que sou capaços de fer al llarg d’aquests 100 números. Teniu motius, arguments i raons per mirar el futur amb optimisme. Sou l’altaveu del dinamisme empresarial que existeix a Catalunya, que és un element bàsic de la vitalitat de la nostra societat. És cert que no

podem caure en la complaença, però tampoc és el moment de perdre la conﬁança ni de fomentar un clima de pessimisme, que no es correspon amb la nostra situació real. Catalunya té un teixit de petites i mitjanes empreses únic a Europa, que és una mostra de la capacitat emprenedora de la nostra societat, capaç d’obrir-se al món. L’economia catalana presenta taxes de creixement elevades, l’atur està situat en mínims històrics i el nostre PIB per càpita està per sobre de la mitjana europea.

JORDI PUJOL EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

L’economia d’un país no funciona al marge de com va el conjunt de la societat. Normalment una economia potent es produeix en un país fort, emprenedor, amb autoestima i confiança, amb il·lusió. És a dir,

“Per mantenir-se al mercat laboral no es pot caure en rutines” Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona

“Hi ha similituds entre medicina i política” Joan Clos, alcalde de Barcelona

Dades com aquestes i les mesures que està prenent el Govern perquè l’economia mantingui el seu pols actual, ens permeten tenir confiança en les nostres possibilitats i en el futur de la nostra economia. I no només en l’economia, sinó també en la nostra ambició com a país, recuperant el lloc que ens pertoca dins d’Europa i el món. Així doncs, vull com a president de la Generalitat felicitar Món empresarial per aquest aniversari i animar-vos a continuar contribuint en aquesta construcció del futur. Per molts anys.

“Vull com a president de la Generalitat felicitar Món empresarial per aquest aniversari i animar-vos a continuar”

ón empresarial és una bona revista econòmica. Només per això ja mereix ser felicitada amb motiu del número 100. Però a més té que està escrita en català. I això també mereix una felicitació. I no només per raons lingüístiques, sinó per una altra raó més general i, ﬁnalment, també més econòmica.

HEM CONVERSAT AMB:

100 l fet que Món empresarial arribi al seu número 100 és sense dubte un motiu de satisfacció i orgull per a la publicació, i també per a tots els seus lectors. Aquesta celebració us permet fer balanç i memòria del que ha estat aquest període, dels reptes que heu aconseguit superar, com una empresa més, ﬁns a consolidar-vos com un espai d’expressió de les expectatives i les inquietuds dels empresaris.

09/00

l’economia sol ser un component del conjunt. O dit d’una altra manera, un cos afeblit o malalt és difícil que permeti un bon rendiment intel·lectual o físic o simplement lúdic. En un país escapçat, o amb poca personalitat és difícil que hi hagi iniciatives valentes i d’èxit. La Història ens diu que els moments brillants de l’economia catalana han coincidit amb moments positius del viure col·lectiu. De vegades aquests moments positius s’han produït amb situacions políticament poc favorables, però amb vitalitat de país. I amb vitalitat del cos social, humà i moral.

JOSÉ MONTILLA PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

D’aquest cos social, humà i moral d’un país en forma part la seva llengua. Un país que deixés morir la seva llengua perdria un d’aquests elements que li donen força, consciència i dignitat. Perdria quelcom que li dóna autoestima. I això repercutiria en tot, també en l’economia. Per tant, mantenint la presència del català a la premsa econòmica Món empresarial fa un bon

servei al país i el fa també a l’economia. Tenint en compte que a més és una bona revista. Digna i de qualitat. Per tant, gràcies per la bona feina que fa. I felicitats i llarga vida.

“Món empresarial és una bona revista econòmica. Només per això ja mereix ser felicitada amb motiu del número 100”

OPINIÓ / Felicitació

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

06/02

El govern Aznar afronta la vaga del 20-J amb un elevat clima d’enfrontament social.

05/03

04/04

HEM CONVERSAT AMB:

Europa entra en recessió amb Alemanya als capdavant. Espanya se’n surt millor.

Només el 24% de les empreses mira cap a l’Est. Avui segueix sent una assignatura pendent.

“Només hi ha un camí: la revolució”

“Món Empresarial ha aconseguit el seu propi espai comunicatiu” LLUÍS GENDRAU I en català estigui com- citaris, amb un equip JULIÀ, PRESIDENT DE petint des de fa més dedicat a la tasca de L’APPEC de vuit anys és un mè- cercar publicitat en un rit fruit del treball d’un equip jove i emprenedor que ha sabut crear un model de premsa econòmica.

2007 haurà estat un any important per a Món Empresarial . Que una publicació celebri 100 números podria passar desapercebut, però que una publicació de temàtica econòmica i empresarial, mensual i

L’èxit de l’editor de Medigrup es basa en tres potes fonamentals: crear bons productes, ja que Món Empresarial és la punta de llança d’altres publicacions adreçades a la formació, la universitat, al món professional, diversiﬁcant, per tant, el ventall de possibilitats periodístiques; el serveis publi-

àmbit gens favorable per les publicacions en català; i, finalment, editar productes amb personalitat pròpia que són líders en el seu camp. En definitiva Món Empresarial ha aconseguit el seu espai comunicatiu competint amb la premsa de paper salmó. Agraïm molt la seva tasca i estem molt satisfets de què formi part de la nostra associació.

Felicitats Món Empresarial !

Oriol Bohigas, arquitecte

“Les pimes tenen un futur brillant” Thomas Malone, professor de la Mit Sloan School of Management

“Els mitjans han estat clau en la consolidació de la democràcia” ‘Un soneto me manda hacer Violante, que en mi vida me he visto en tal aprieto…’ Aquests versos de Lope de Vega van ser el primer que em va venir al cap quan vaig rebre i acceptar l’amable invitació de Joan Pons d’escriure unes línies sobre ‘El rol actual dels mitjans de comunicació’. ¡Mare meva!, un periodista escrivint sobre altres periodistes, i això que fa temps que em van avisar que un gos no menja carn de gos. En ﬁ, complim. Però... quin rol? El que hem jugat, el que juguem o el que crec que jugarem? Si responc

en passat, crec que els mitjans han tingut un paper fonamental en la consolidació de la democràcia i, en particular, en la difusió d’una cultura econòmica i empresarial inexistent anteriorment. Si la pregunta es refereix al present, hauria de respondre que un paper bàsic en la conformació de l’opinió pública, tot i que no exempt de certs perills, com ara l’excessiva dependència o interrelació amb els poders públics i econòmics, com a conseqüència, en general, d’una certa falta de capitalització i llacunes estratègiques en les em-

JOAN GARCIA, DIRECTOR DE LA PLAZA D’ONDA RAMBLA I DIRECTOR GENERAL D’XIZ

preses editorials –hem analitzat suficientment el que significa la compra de Les Echos per part de Louis Vuitton?–. Finalment, si hagués de respondre en futur diria que no ho sé, que depèn de com haguem respost la pregunta anterior. Per això, gràcies a la perseverança de Món Empresarial i l’enhorabona en el seu centenari.

“L’economia regeix i regirà el nostre futur”

“Ara ja podem dir que hi ha una cultura ﬁnancera”

ALBERT MONTAGUT, missatges telefònics ens pulsius de mails i de tiDIRECTOR D’ADN mantindran desperts les tulars, seran éssers molt

Sempre s’ha dit en borsa que per guanyar diners, primer s’han de perdre. En l’actualitat podríem dir que per guanyar primer ens hem de formar. El consumidor d’informació econòmica cada dia en sap més, està més format i per tant demanda informació de més alt nivell. La cultura financera de la nostra societat està augmentant de manera exponencial els darrers temps. És aquest increment del coneixement econòmic i ﬁnancer de la societat el que ens obliga als

La informació serà un dels capitals més importants en aquest segle que s’obre davant nostre de forma incerta. I la informació econòmica i ﬁnancera anirà acaparant l’espai mediàtic. La informació surarà en el nostre entorn, pantalles de tot tipus, diaris i

24 hores del dia, els set dies de la setmana. La macroeconomia anirà deixant pas a la microeconomia. Les informacions que ens afecten més directament i els ﬂuxos d’informació relacionats amb la butxaca de les famílies aniran en augment. Els ciutadans del futur immediat tindran més informació, entendran el perquè del mercat i els canvis ﬁnancers i borsaris. De complir-se aquesta expectativa, els ciutadans, lectors com-

més combatius, més preparats, però, sobretot, seran molt més exigents. Diaris com ADN, un mitjà que intenta fer arribar als lectors les notícies que més els afecten, descobreixen amb el pas dels dies que la informació econòmica i els temes de consum són els que més interessen, si s’ha de jutjar pel rebot de mails que es reben a la redacció. L’economia regeix i regirà el nostre futur i la informació hi serà, segur.

informadors a estar a l’alçada de la demanda. L’accés a les noves tecnologies i l’ús d’internet han estat els grans impulsors d’aquest creixement del coneixement econòmic i financer. Cada dia hi ha més diaris, més webs, més blogs i més fòrums dedicats al món de l’economia i les ﬁnances. L’economia ha deixat de ser d’ús exclusiu d’uns quants per formar part dels temes de debat i de conversa del gran públic. Ara ja podem parlar que existeix una cultura ﬁnancera, i

JAVIER DE MENDOZA, DIRECTOR GRUPO INTERECONOMIA A CATALUNYA

que a la nostra societat hi ha cultura ﬁnancera. A qui es pot atribuir el mèrit d’aquesta explosió de la cultura econòmica i ﬁnancera? Indiscutiblement als ciutadans, pel seu afany de voler saber cada dia més. Què fem els mitjans i els informadors? Intentar estar a l’alçada.

Parlar clar

Parlem?

OPINIÓ / Felicitació

03/05

Ens plantegem els efectes de la permanència al poder dels càrrecs públics.

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

HEM CONVERSAT AMB:

02/06

“El procés estatutari serà complex i llarg”

A l’igual que ara, el dèﬁcit de les infraestructures ja ocupava planes del Món.

Josep Benach, president del Parlament de Catalunya

“Com a Carod, les crítiques m’afavoreixen” Lucía Etxebarría, escriptora

“La premsa econòmica s’alça en un bastió de reconeixement” CARLOS M. RUIZ, mica de les comarques nòmica, com li va a la DIRECTOR DE catalanes, en el nostre competència o rebre L’INDICADOR cas, les tarragonines. La útils consells d’aquests

Des d’Indicador d’Economia veiem amb gran admiració com un company de viatge en la informació econòmica catalana com és la publicació Món Empresarial, arriba a l’exemplar número 100. Ens estimula i ens encoratja a continuar en la labor en la qual estem immersos: la de prendre el pols i seguir l’actualitat econò-

nostra publicació comptabilitza ja 82 números i, com Món Empresarial, posem rumb i a tota màquina cap a aquesta màgica xifra centenària. Sens dubte, en moments d’incertesa com l’actual, de contenció, que no de crisi, la informació econòmica guanya pes especíﬁc en empreses i despatxos professionals i es converteix en una útil eina de consulta. Sempre és de gran proﬁt veure en paper de color salmó i sota aquesta citada conjuntura eco-

gurus que triomfen dia a dia en la trinxera dels negocis. Per tot això, la premsa econòmica s’alça avui en un bastió de reconeixement i prestigi que, sense desmerèixer a les altres àrees d’informació, continua immersa en una senda de creixement. Així, des d’ Indicador d’Economia, volem convidar a Món Empresarial a continuar pel camí pel qual discorre i que és tot un exemple enriquidor per a altres publicacions com la nostra.

“La distribució social del coneixement és el repte del segle XXI” JOSEP M. ARIAS, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DELS GABINETS DE COMUNICACIÓ D’UNIVERSITATS I CENTRES D’INVESTIGACIÓ DE L’ESTAT (AUGAC)

El sistema de comunicació i el sistema d’organització corporativa són com la cara i la creu d’una mateixa moneda –com defensa l’economista francès Ives Dupuy, expert en control de

la gestió. I és que pràcticament tots els actes quotidians del comportament d’una empresa o institució són en última instància actes comunicatius. Per tant, la gestió integral i integrada de la comunicació és estratègica per assolir els objectius de qualsevol organització. A més, la nostra societat es basa cada vegada més en el coneixement, el qual reemplaça els recursos físics com a motor principal de creixement humà. Per primera vegada en la història –diu Manuel Castells a L’era

01/07

de la informació –, la ment humana és una força productiva directa, no solament un element decisiu del sistema de producció. La distribució social d’aquest coneixement que es genera sobretot a les universitats i als centres d’investigació és el repte del segle XXI que ha de tenir en els mitjans de comunicació el seu principal aliat. La reeixida iniciativa de Món Empresarial va en aquesta direcció, fet del qual ens hem de felicitar juntament amb tots els impulsors.

Repassant a fons els mesos anteriors arribàvem a la conclusió que l’economia catalana anava per bon camí i les previsions eren optimistes...

“El repte és oferir coses noves, donar veu a idees originals” Publicar en català és el més normal del món en un país on el català és la llengua pròpia. L’anormalitat és que un mercat espanyol superposat, que va créixer extraordinàriament durant el franquisme, continue fent de llosa per les publicacions en català. En el cas d’El Temps, com el camp dels setmanaris al nostre país és pràcticament erm, la feina d’edició és molt agraïda: qualsevol idea és un experiment, qualsevol canvi és una innovació, un producte fresc que arriba a un mercat pràcticament verge.

Evidentment tot això també implica córrer més riscos –més dels que serien lògics en un mercat sense intromissions– i no tenir un competidor clar: no existeix un producte amb la mateixa periodicitat, el mateix públic potencial i diferents estratègies –comercials, comunicatives o polítiques. Però la sensació setmanal de traure una nova revista, amb propostes diferents a la resta de productes periodístics del país, és molt gratiﬁcant i molt engrescadora. És molt difícil fer-se un lloc al mateix quiosc

ELISEU CLIMENT, EDITOR

on es venen diaris generalistes, col·leccions de fascicles, DVDs i centenars de revistes especialitzades, però, després de 23 anys, estem consolidats. El repte és oferir, cada setmana, coses noves, donar veu a idees originals, que no hagen eixit ni en premsa ni en ràdio ni en televisió.

“Les publicacions corporatives són una gran via de ﬁdelització” El rol que juguen les publicacions corporatives dins de la indústria de la comunicació ha esdevingut decisiu en els darrers cinc anys. I és que els anunciants les consideren cada cop més com a una potent eina de màrqueting on invertir els seus pressupostos per impactar els seus públics d’interès perfectament segmentats. D’altra banda, les empreses descobreixen en la producció editorial de publicacions corporatives una via molt efectiva per aproximar-se i fidelitzar els

seus stakeholders. I són precisament els lectors, al final, qui les perceben com a pur valor afegit. Els professionals del màrqueting han entrat al món de la producció editorial perquè saben que el contingut editorial corporatiu pot fidelitzar més que 15 segons d’un anunci de televisió. Segons l’Association of Publishing Agencies (APA), l’organisme europeu més gran del sector, un consumidor es concentra uns 25 minuts en una revista corporativa, temps significatiu si el comparem al

PAU HERRERA, DIRECTOR GENERAL DEL GRUPO BPMO

que dedica a la publicitat tradicional. Els estudis del Custom Publishing Council (CPC) als EUA, també avalen aquest futur de la producció editorial: el 85% dels consumidors s’estimen més conèixer una companyia a través d’un reportatge a una revista que no pas per un spot.

OPINIÓ / Debat

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

DOS EXPERTS DONEN A ‘MÓN EMPRESARIAL’ EL SEU PUNT DE VISTA SOBRE EL FUTUR DE L’ECONOMIA

Ens apropem a un període de ralentització econòmica? “Els principals indicadors ens permeten abordar el futur amb conﬁança” “Els fonaments són sòlids i els canvis en el nostre model de competitivitat caminen en la bona direcció”

ANDREU MORILLAS, SECRETARI D’ECONOMIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“L’economia catalana es troba avui en una bona situació. Els principals indicadors ens permeten abordar el futur amb confiança i optimisme. Tot i les turbulències i les

incerteses dels mercats financers i la indubtable desacceleració de la construcció d’habitatges, els fonaments de l’economia són sòlids i els canvis en el nostre model de competitivitat caminen en la bona direcció. Aquest 2007 tancarem l’exercici amb un creixement del PIB del 3,7%. Per al 2008, les previsions del Departament d’Economia i Finances i de la majoria d’organismes i institucions situen aquest percentatge en el 3%, una previsió que coincideix amb

la que es fa per al conjunt de l’economia espanyola. Si bé és cert que això comporta una certa moderació, també ho és que seguirà sent un creixement molt satisfactori. Primer, perquè signiﬁca que l’economia catalana aguanta bé el sotrac causat per la crisi financera nordamericana i continua creixent per sobre de la mitjana de les economies avançades: segons l’FMI la zona euro creixerà un 2,1% l’any 2008. I, segon, perquè les macromagnituds que conformen aquest creixement del PIB es fonamenten en bases cada cop més sòlides, sostenibles i equilibrades: si bé l’alentiment del consum de les llars i la desacceleració de la inversió en construcció contribuiran a temperar l’aportació de la demanda interna, aquesta reducció es veurà compensada pel bon comportament de les expor-

tacions, que creixeran un 5,3% durant el 2008, i la fortalesa del sector industrial que de gener a setembre va registrar creixements del 3,2%, tot conﬁrmant el canvi de tendència ja iniciat el 2006. De fet, el tercer trimestre del 2007, la contribució al creixement d’aquest sector (0,6%) ja va ser superior al de la construcció (0,4%). Altres indicadors contribueixen a constatar aquesta evolució del nostre patró de creixement: per una banda, l’augment de la productivitat amb percentatges de l’1% per a aquest 2007, i de l’1,2% per al 2008; i, de l’altra, les dades del mercat de treball per al 2008: amb la creació de 66.700 nous llocs de treball i una taxa d’atur històricament baixa que se situarà en el 6,1%. Aquest diagnòstic moderadament optimista, no ha

d’endarrerir les necessàries accions de continua millora dels factors de competitivitat que li donen suport. Per mirar el futur amb optimisme, Catalunya ha de fer front a la transformació del model de competitivitat. Un gran repte que passa per incrementar la productivitat, millorar la qualiﬁcació del capital humà, incorporar coneixement a la producció, millorar les infraestructures i internacionalitzar l’economia. Reptes que aborda l’Acord per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana signat entre el Govern de la Generalitat i els agents econòmics i socials i que signiﬁca un veritable full de ruta per a situar a Catalunya en el camí de la competitivitat i la cohesió social, entre les regions més avançades d’Europa”.

“Els índexs de conﬁança dels consumidors i les empreses han empitjorat” “S’ha arribat a una situació que es pot qualiﬁcar com d’acabament d’una etapa de forta expansió”

ARTUR SAURÍ, DEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

“Tant l’economia espanyola com la catalana han arribat durant el 2007 a una situació que es pot qualiﬁcar com d’acabament d’una etapa de forta expansió. Un bon

nombre d’indicadors així ens ho indiquen. El creixement del PIB ha reduït la seva taxa d’increment, així com també ho ha fet la de la creació d’ocupació i la de l’índex de producció industrial. D’altra banda, el consum també s’ha desaccelerat i els índexs de conﬁança tant dels consumidors com de les empreses han empitjorat. Els factors que han portat a aquesta situació han estat diversos, i entre ells podem destacar la puja dels tipus d’interès, l’increment dels preus de l’energia, el

qual ha acabat incidint sobre l’IPC, i el notable afebliment del sector de la construcció d’habitatges, en situar-se els preus fora de les possibilitats de la demanda. També hi ha incidit la incertesa provocada per la crisi hipotecària als Estats Units. Per tal d’opinar sobre la continuïtat d’aquesta ralentització, cal parlar sobre la dels factors que han portat a ella. Pel que fa als tipus d’interès, hi ha elements que fan pensar que el Banc Central Europeu es resistirà a seguir la reducció de tipus als Estats Units, malgrat l’apreciació de l’euro. El BCE ha de fer front al seu principal objectiu, la lluita contra la inflació, que ha repuntat a la UE, i que coincideix amb un bon moment de les economies alemanya i francesa. Pel que fa als preus de l’energia, les perspectives de baixa no es veuen de

moment. En la construcció, tots els pronòstics són de continuïtat en l’afebliment del creixement en el subsector d’habitatges, malgrat la recuperació en la promoció d’habitatges socials. En relació a la demanda de consum, la qual, juntament amb la construcció, foren els factors que impulsaren l’expansió de l’economia, tot apunta a que prosseguirà la seva menor aportació al creixement, tenint en compte els elevats tipus d’interès, que eleven les quotes d’amortització dels préstecs hipotecaris, i el fort nivell d’endeutament de les famílies. El darrer factor d’afebliment de l’economia, al qual he fet referència, la incertesa sobre la crisi ﬁnancera als Estats Units, tot i que la crisis ha tingut ﬁns ara poca incidència a Europa, amb algunes excepcions puntuals, i no a Espanya, sí que

comença a tenir-ne sobre el comportament de les nostres entitats de crèdit, en el sentit d’haver reforçat la prudència en la concessió de crèdits. Aquest és sens dubte un factor més de limitació del consum. Amb tot el dit, es pot concloure que efectivament estem anant a un període de ralentització de l’economia, tot i que tenim elements favorables que la moderaran, tals com el fort dinamisme de la inversió en obra pública, i la creació d’ocupació en els serveis públics, com la sanitat i l’ensenyament. Ara bé, en la profunditat de la ralentització hi jugaran a mitjà termini tant la importància que assoleixi la recessió de l’economia als Estats Units, com el temps que trigui en resoldre’s la crisi ﬁnancera dels crèdits subprime en aquell país. La Unió Europea en resultarà més o menys afectada”.

Opinió / SECTORS - 9

MÓN EMPRESARIAL / DESEMBRE 2007

• La indústria viu un bon moment

• L’agricultura afronta canvis El relleu generacional i la modernització de les explotacions, claus del progrés del món rural. pàg. 12 i 14

El sector industrial va tancar l’any 2006 amb un creixement del 2,9%. Les expectatives es mantenen favorables, tot i la crisi del tèxtil i les diﬁcultats del sector de l’automòbil. pàg. 16 a 24

• La construcció perd força El 2007 es conﬁrma com l’any de la desacceleració del que ha estat motor de l’economia. pàg. 26 a 30

• El turisme es manté El sector turístic segueix sent un dels principals motors econòmics de Catalunya. pàg. 32 a 36

• Impuls lent en els serveis El sector serveis hauria de ser el que creixi més en el futur: comerç, consultoria, publicitat... pàg. 40 a 44

PREVISIONS OPTIMISTES ENFRONT UN PANORAMA MARCAT PEL PESSIMISME

La situació de l’economia catalana: unes perspectives optimistes malgrat tot Tot un conjunt d’indicadors han generat una valoració pessimista de la situació actual de l’economia catalana. Aquesta valoració no tindria més transcendència que d’altres de més positives si no fos pel fet que el comportament dels agents econòmics pot resultar inﬂuït per aquestes mateixes valoracions i aprofundir d’aquesta manera la desacceleració de l’economia.

MARTÍ PARELLADA CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

És cert que en el segon trimestre d’enguany s’han succeït un conjunt de fets que han provocat a la ﬁ un canvi en la tendència de continua acceleració del creixement de l’economia catalana que s’havia anat produint en els darrers quatre anys. Per primera vegada doncs en molt temps el creixement trimestral del PIB català s’ha desaccelerat, passant a assolir uns registres del 3,8 i del 3,7% en el segon i tercer trimestre d’enguany, quan en el primer havia estat del 4,1%. Què hi ha darrera d’aquest canvi de tendència? Una desacceleració del consum, particularment acusat en les llars, i, en menor mesura, de la formació bruta de capital. En canvi, l’aportació del saldo amb l’estranger al creixement del PIB no ha estat tan negativa com a conseqüència que la reducció del creixement de les importacions de béns i serveis ha estat més intensa que la de les exportacions. Aquest comportament no pot ser aliè, com succeeix a altres economies desenvolupades, al conjunt de factors que estan inﬂuint en el seu compor-

tament i que ha dut l’FMI i altres organismes, a fer unes previsions a la baixa del creixement econòmic d’aquestes economies per enguany i els propers. Entre els factors assenyalats destaquen: el creixement del preu del petroli que l’ha dut a magnituds properes als 100 dòlars per barril i al de les matèries primeres en general, que ha provocat un repunt inflacionista particularment acusat ençà el darrer mes de setembre; la devaluació del dòlar respecte a l’euro que el situa a valoracions properes a 1,5 dòlars per euro i que afecta a la competitivitat de les exportacions europees i, també, a una crisi de confiança instal·lada en el sistema bancari internacional com a conseqüència de la poca transparència de la situació de solvència de les institucions financeres derivada de l’exposició al risc generada en el seu inici en el mercat immobiliari americà. Com a conseqüència d’això i tot i les intervencions del bancs centrals, els tipus interbancaris es mantenen en unes primes de risc elevades i la restricció creditícia s’ha instal·lat arreu i, en particular, a determinats sectors com, a Espanya, l’immobiliari. Tot i aquesta situació no cal deixar de tenir en compte que les economies emergents segueixen liderant el creixement econòmic mundial, que la situació de desconfiança instal·lada en el sistema financer hauria d’anar reduint-se a mida que es vagin coneixent els resultats de les institucions implicades i que les tensions inflacionistes encara no s’han manifestat de manera

En els darrers mesos hi ha hagut una desacceleració del consum, particularment acusat en les llars. / ARXIU

acusada, en la inﬂació subjacent, el que no vol dir que no acabi succeint. És aquesta doble lectura el que hauria d’influir en les expectatives dels consumidors i dels inversors tot evitant que una valoració particularment negativa de la situació actual de l’economia espanyola i catalana, no faci altre cosa que alimentar-la. Les previsions pel que fa al tancament de l’any i les de l’any vinent posen de manifest una desacceleració respecte els registres obtinguts durant l’any 2006. Tot i així es preveu que l’economia catalana creixi un 3% l’any 2008, 0,9 punts per sobre de la zona euro. En qualsevol cas, a un nivell que li hauria de permetre continuar el creixement de l’ocupació i situar la taxa d’atur de l’any vinent en un 6.1%. Alhora aquestes previsions

apunten a un creixement que deixarà de recaure, almenys en el ritme que s’ha vingut observant fins ara, en el comportament del sector immobiliari i en el consum, per passar a tenir un protagonisme més elevat, la indústria, l’obra publica i el sector exterior, aspectes que, juntament amb els serveis, poden ajudar a definir un perfil més ajustat en les perspectives macroeconòmiques de l’economia catalana. En fi doncs, si el llarg període de creixement ininterromput que ha caracteritzat l’economia catalana en aquests darrers anys ha deixat pas a una des-acceleració, aquesta no deixa d’estar situada en uns ritmes de creixement notablement elevats que, en qualsevol cas, es preveu que continuïn sent superiors als del conjunt de la zona euro. Tanmateix no s’hauria de deixar

Es preveu que l’any 2008 l’economia catalana creixi un 3%, 0,9 punts per sobre de la zona euro passar l’oportunitat, atesa la previsible pèrdua de protagonisme de l’activitat immobiliària, de reforçar els factors de competitivitat de les activitats manufactureres i dels serveis en general i, en particular dels més vinculats a l’activitat productiva. No hi ha cap dubte que l’empresariat i els agents socials respondran a aquest repte. Cal també, que les administracions públiques acompanyin aquest procés en els àmbits de competències que li són propis.

SECTORS / Visió general

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

PES DELS DIFERENTS SECTORS DE L’ECONOMIA CATALANA

Els sectors econòmics a Catalunya • SERVEIS

• CONSTRUCCIÓ

MODERACIÓ ALS SERVEIS

LA CONSTRUCCIÓ MANTÉ EL CREIXEMENT

En el sector serveis, la dinàmica de l’activitat se situa propera al 4%. Les dades corresponents a l’afiliació a la Seguretat Social presenten durant tot el 2007 una dinàmica de desacceleració, derivada en part de la reducció en l’afiliació en les activitats de serveis personals que inclouen l’ocupació en serveis domèstics, que tenen una forta davallada. Dins de les principals branques en què els serveis registren un creixement important de l’ocupació destaquen les activitats sanitàries i de serveis socials, així com l’educació, l’administració pública i les activitats empresarials en general. També és significatiu el creixement relatiu de l’afiliació en altres activitats

que tenen, però, un menor pes que les anteriors, com ara la recerca i desenvolupament, en què l’afiliació

augmenta un 27,5%, les activitats informàtiques (15,8%), el transport aeri (13,7%) i el transport marítim (12,4%).

Pel que fa al sector de la construcció, l’avanç del segon trimestre –del 4,6%– és tan sols una dècima inferior al del trimestre anterior. L’evolució de l’ocupació mesurada pels aﬁliats a la Seguretat Social s’ha desaccelerat lleugerament respecte al primer trimestre, però continua creixent el mes de maig a un ritme del 4,9%. El gran volum d’habitatges iniciats el 2006 –més de 127.000– donen suport a l’activitat en el subsector residencial. Així mateix, la gran quantitat d’obra civil en fase d’execució garanteix també l’avanç de l’activitat constructora. No obstant, l’esgotament del cicle expansiu de l’habitatge dóna cada cop més senyals amb un fre de les vendes desincentivades pels preus elevats assolits i per l’alça dels tipus d’interès. En aquest sentit, cal esperar que la inversió privada en construcció continuarà desaccelerant-se.

• INDÚSTRIA AVANÇA L’ACTIVITAT INDUSTRIAL L’activitat d’aquest sector, en el segon trimestre del 2007, es va situar en un creixement del 3,3%. La recuperació de la indústria ja comptabilitza quatre trimestres consecutius amb resultats superiors al 3%, fet que ha tingut també la seva translació a l’ocupació industrial, deprimida

durant força temps. Segons el registre d’afiliats a la Seguretat Social, des del mes de febrer s’està produint una creació neta de llocs de treball que, tot i que modesta –0,5% interanual al mes de maig– reﬂecteix una millora del clima de confiança que també s’evidencia en les opi-

nions empresarials, recollides pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. No obstant, cal assenyalar que les expectatives d’evolució de la inversió són molt diferents entre les empreses de major grandària, que preveuen un fort impuls, i les pimes que el preveuen força inferior.

• AGRICULTURA L’AGRICULTURA PASSA A UN SEGON PLA El sector agrari espera per al 2007 una reducció en les produccions tan agrícoles com ramaderes. En el primer cas, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural preveu una producció inferior, concretament d’un 4,4%, respecte a l’any passat a causa de les menors collites de fruita fresca i d’hortalisses; mentre que en el cas ramader la producció pot decaure un 2,2%, bàsicament pel porcí.

• TURISME EL TURISME ES MANTÉ ESTABLE Fins al mes de maig passat i, per tant, sense haver comptabilitzat encara la temporada d’estiu, els indicadors de demanda presentaven uns resultats més moderats que els de l’any anterior. El nombre de turistes estrangers estava pràcticament estabilitzat, mentre que el nombre total de pernoctacions s’havia reduït.

SECTORS / Agricultura

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

ADAPTAR-SE A LES NOVES EXIGÈNCIES DE LA SOCIETAT

El món rural català, un sector en retrocés? Al llarg dels darrers 20 anys el sector agrari català ha viscut una profunda transformació arran de la integració del país a la Unió Europea. No obstant això, actualment el territori rural està despoblant-se i envellint-se a un ritme accelerat. El relleu generacional, la modernització de les explotacions i la formació agrària es perﬁlen com a elements clau per garantir el progrés del món rural. M.SORT

Durant el segon trimestre del 2007, el Producte Interior Brut (PIB) ha crescut a Catalunya un 3,8% de taxa interanual. El sector que ha mostrat un increment més elevat ha estat la construcció (4,7%), seguit dels serveis (4,2%) i la indústria (3,3%). En canvi, l’agricultura ha experimentat una tendència totalment diferent: s’ha reduït un 4,6% respecte al mateix trimestre del 2006 (veure figura 1). En aquest decrement hi ha contribuït molt significativament el subsector agrícola, ja que la producció d’hortalisses, fruita fresca, fruita seca i oli d’oliva ha presentat uns resultats desfavorables, mentre que els cereals han anotat uns resultats més positius. D’altra banda, el subsector ramader presenta una tendència també a la baixa, ja que la producció de porcins registra un comportament negatiu i suposa el 50% de la producció ﬁnal ramadera. Per la seva banda, a la resta d’Espanya la situació és completament diferent, ja que l’agricultura és el sector que ha contribuït més signiﬁcativament en el creixement del PIB, amb un 5,5% durant el segon trimestre d’aquest any. El segueixen la indústria (4,6%), la construcció (4,0%) i, finalment, els serveis (3,9%).

La producció agrícola L’activitat agrària catalana i, en consonància, l’espanyola, van viure durant la dècada dels 90 del segle passat una gran concentració i especialització, que va comportar la disminució del nombre d’explotacions i l’augment de la superfície mitjana útil per explotació. Així, segons l’Institut Nacional d’Estadística, les explotacions a Catalunya s’han reduït a l’actualitat ﬁns a 57.503, amb una superfície agrícola utilitzada (SAU) de més d’un milió d’hectàrees. D’aquestes, el 25% són terres de regadiu. Pel que fa a la producció, durant el 2007 s’han obtingut 448.901 tones de raïm, un 0,8% menys que el 2006. L’arròs, el blat de moro, els cítrics, l’avellana, l’ametlla i l’olivera també han experimentat una tendència a la baixa, amb menys tones

La població rural s’està envellint cada vegada més. / ARXIU

obtingudes al llarg del 2007 (veure ﬁgura 2). Quant a les principals espècies ramaderes, Catalunya és la comunitat autònoma líder del ramat porcí, amb més de 6,5 milions de caps de bestiar, i també compta amb el major nombre d’aus, amb gairebé 41 milions. Així, la ramaderia intensiva (porcí, engreix de vedells, pollastres i ous) ha permès el creixement de la dimensió econòmica de moltes explotacions.

Els ajuts de la PAC Al marge de les dades purament estadístiques, que indiquen una recessió en l’aportació del sector agrari al PIB, Catalunya necessita adaptar-se a les noves perspectives de la política agrària i de les exigències dels consumidors i de la societat. Entre els objectius de la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), ﬁxats l’any 2003 per la Comissió Europea, cal destacar el de fer una agricultura europea més sostenible i orientada al mercat, aconseguir un més gran equilibri entre els ajuts sectorials i estructurals, i potenciar el desenvolupament rural. Per aquests motius, des del sector es reclamen tota una sèrie de mesures encaminades al progrés del món agrari. El sindicat Unió de Pagesos demana un Contracte per a un Medi Rural Viu, és a dir, superar l’actual sistema d’ajuts proporcionals al volum de producció o a la

dimensió de les explotacions. Això implica que els recursos públics es reorientin progressivament cap als pagesos que subscriguin un contracte amb la societat, a través de l’administració agrària. D’altra banda, per tal de superar la contínua concentració dels recursos de la PAC en una petita minoria de grans productors sovint absentistes, la qual cosa no soluciona els problemes de la desigual distribució de les rendes agràries, Unió de Pagesos proposa que es recondueixi el desequilibri que suposa a l’Estat espanyol que el 5% dels perceptors d’ajuts directes de la PAC s’emportin el 50% dels recursos de la política de preus i mercats de la Unió Europea.

El relleu generacional El camp català té un índex de pagesos familiars de més de 65 anys. En comparació a la resta de països de la Unió Europea, només Portugal, Grècia i Itàlia

es col·loquen per sobre de Catalunya. Per tant, és urgent trobar solucions per mantenir les comunitats rurals vives i dinàmiques i afavorir el relleu generacional. El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat ha aprovat gairebé 8.500 ajuts per a inversions en plans de millora, així com també 2.700 ajuts destinats a joves agricultors per a primera instal·lació, amb un import total de 222 milions d’euros. Pel que fa a la formació agrària, actualment hi ha 14 Escoles de Capacitació Agrària (ECA) a Catalunya, les quals imparteixen formació continuada (presencial i a distància) i ensenyaments agraris reglats (cicles formatius de grau superior i mitjà).

Explotacions més modernes Entre els mecanismes per millorar les estructures productives destaquen les cooperatives, ja

El camp català té un índex de pagesos familiars de més de 65 anys, i això fa plantejar el relleu generacional

que la seva rendibilitat socioeconòmica és clau en l’equilibri territorial del país. Avui hi ha a Catalunya 642 cooperatives agràries, que duen a terme una doble tasca: diversificar l’activitat productiva i oferir serveis per cobrir les necessitats de la societat rural. Una altra de les prioritats és modernitzar l’actual xarxa de regadius i portar aigua a les zones amb major potencial de desenvolupament agrari. En aquest sentit, Unió de Pagesos reclama a la Generalitat una millora del sistema de ﬁnançament per a la implantació de nous regadius i, al mateix temps, la renovació dels regs establerts. Pel que fa al secà, el sindicat proposa que s’impulsi la concentració parcel·lària a les comarques en les quals es pugui dur a terme, ja que això estalviaria uns costos molt grans a les explotacions del país.

PIB DEL SECTOR AGRÍCOLA (FIGURA 1) 6 5 4 3 2 1 0 -1 -2

Catalunya és la comunitat autònoma líder pel que fa al ramat porcí i engreix de pollastres

-3 -4 -5

Primer trimestre del 2006 Segon trimestre del 2006 Tercer trimestre del 2006 Quart trimestre del 2006 Primer trimestre del 2007 Segon trimestre del 2007

PRODUCCIÓ AGRÍCOLA. COMPARATIVA 2006-2007 (FIGURA 2) PRODUCCIÓ

ANY 2006

ANY 2007

% VARIACIÓ

Arròs (tones)

134.533

127.970

-4,9

Blat de moro (tones)

343.959

343.123

-0,2

Cítrics (tones)

194.168

172.483

-11,2

Avellana (tones)

23.987

17.613

-26,6

Ametlla (tones)

31.861

24.278

-23,8

Olivera (tones)

103.794

101.566

-2,1

Raïm (tones)

452.499

448.901

-0,8 Font: Idescat.

SECTORS / Agricultura

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

EFECTE DÒMINO PER ALS ALIMENTS BÀSICS

El preu dels cereals, pels núvols Què tenen en comú la llet, el pollastre i el pa? Doncs que la matèria primera bàsica de tots tres productes és els cereals. I a causa de l’ascens espectacular que han experimentat els seus preus des d’aquest estiu, les grans empreses alimentàries han vist com, paral·lelament, s’incrementaven els costos de producció. La reacció no s’ha fet esperar: preus amunt i els consumidors més descontents que mai. M.SORT

Al llarg dels darrers tres mesos, l’encariment del preu dels cereals s’ha convertit en el centre de la polèmica, tant per les seves causes com per les seves conseqüències. Amb un augment de preu del 60% durant el 2007, el blat s’ha apuntat amb força al rally alcista que afecta d’altres matèries primeres, ja siguin agrícoles, energètiques o metàl·liques. El blat de moro i la soja, amb increments del 33,41% i el 45%, respectivament, també estan immersos en aquesta espiral. Si ens centrem en les causes, alguns economistes afirmen que els cereals parteixen de preus històrics més baixos que el petroli, l’or o el níquel, i per això és lògic que ara augmentin de forma accelerada. No obstant, aquests increments preocupen les autoritats econòmiques pel seu impacte en la inflació i, per tant, en les polítiques dels tipus d’interès. Altres analistes subratllen que les circumstàncies que més pesen sobre els preus són el creixement de la demanda per l’expansió de les economies i el consum dels països emergents, sobretot de la Xina i l’Índia. D’altres parlen de l’ús de productes agrícoles, com la soja, per a l’elaboració de biocombustibles. Ara bé, sigui quina sigui la causa d’aquesta tendència alcista, les conseqüències han estat severes, especialment per a les butxaques dels consumidors, que han vist com la cistella de la compra dels elements bàsics s’encaria a un ritme trepidant. Els cereals són la matèria primera de molts productes que, en tan sols tres mesos, han iniciat una escalada inﬂacionista destacada: la llet i altres productes làctics han incrementat els preus un 20%, el pa un 8%, el pollastre un 11,3%, i els ous un 30%. I per si això fos poc, Danone, Campofrío i Bimbo s’han posat d’acord sobre la necessitat d’encarir encara més els seus productes. Danone ja ha confirmat que

La visió de...

JOAN CABALL I SUBIRANA, coordinador nacional d’Unió de Pagesos de Catalunya

Els reptes de la pagesia catalana El sector agrari català s’enfronta a un seguit de mancances estructurals, a una reducció dels ajuts percebuts per l’aplicació del pagament únic; a l’augment dels costos de producció, com ara del gasoil; a una Organització Mundial del Comerç que pretén desmantellar encara més la protecció en l’accés als mercats europeus, etc.

El preu del blat s’ha incrementat un 60% durant el 2007. / ARXIU

l’increment serà d’entre un 4% i un 6% a Espanya, mentre que Bimbo parla d’un 4,5%.

Les reaccions Per la seva banda, diverses associacions de consumidors, com Facua o l’Organització de Consumidors (OCU), coincideixen a afirmar que aquest augment és desproporcionat. Facua considera que el preu de la llet respon a un moviment especulatiu i ha demanat a la Comissió Nacional de Competència que investigui si s’estan produint comportaments de concertació de preus. Al mateix temps, la Federació d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB), la patronal de l’alimentació espanyola, ha assegurat que la situació actual d’augment de preus no és conjuntural, sinó estructural, i ha reclamat a la Unió Europea mesures urgents. Entre les accions necessàries per pal·liar aquesta situació, la patronal proposa que es canviï amb rapidesa la política agrària comuna i planteja la necessitat d’abaratir al

màxim els costos de producció, fet que obliga a revisar la política sobre els polèmics transgènics o de la utilització de farines de carns.

El futur indica estabilitat? No tenim una bola màgica per predir el futur, però sí que es pot pronosticar, amb més o menys encert, quina serà la tendència dominant al llarg dels pròxims dies. De fet, des de les pujades dels últims mesos, que han arribat a duplicar les cotitzacions de fa un any, podem dir que s’ha entrat en una situació d’estabilitat a tots els mercats. En cap cas es parla d’un descens a curt termini, però sí de tranquil·litat. El blat de moro es manté als 0,23 euros el quilo, la civada està estabilitzada als 0,22 euros el quilo i, el blat, als 0,25. Segons un informe del Banc Urquijo, del grup Banc Sabadell, els preus dels cereals durant la propera dècada seran més alts que la dècada anterior, però no creixeran molt per sobre del seu nivell actual. L’estudi indica que els preus no con-

Els cereals són la matèria primera de molts aliments bàsics, que han incrementat els seus preus Les perspectives de futur mostren que els preus dels cereals no baixaran, però sí que es preveu una estabilització tinuaran augmentant com ho han fet aquest estiu, perquè l’encariment vertiginós que han experimentat s’ha produït per factors del moment: males collites, el consum de les reserves més ràpidament del previst per l’augment de la demanda (sobretot motivat per la irrupció de Xina i l’Índia en el consum), i el biodièsel. No obstant això, l’informe creu que l’ascens del preu dels

Davant d’aquest escenari, cal una pagesia activa per garantir la viabilitat econòmica de les explotacions i que només serà possible si disposem de les eines necessàries. Ens proposem uns objectius de modernització per als quals cal comptar amb un suport decidit de les administracions implicades. Objectius, com ara, millorar l’eﬁcàcia i la dimensió econòmica de les explotacions agràries o potenciar la formació, el rejoveniment del sector i el desenvolupament tecnològic. El sector també necessita l’impuls d’un pla que permeti valoritzar les energies renovables com a subproducte agrari; la regulació del mercat de la terra agrícola o un pla per millorar la gestió amb els nous regadius. Tanmateix, les garanties per a la viabilitat del sector passen per un preu just per als productors i un marc legal català i estatal que garanteixi la transparència en els preus durant tota la cadena: des del que percep el productor, ﬁns el que paga el consumidor. cereals lligat a l’eclosió dels biocombustibles també serà temporal, perquè guanyaran pes els biocombustibles de segona generació, és a dir, els que no usen primeres matèries alimentàries. Al mateix temps, la productivitat agrícola també millorarà gràcies als transgènics.

SECTORS / Indústria

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

L’ANY PASSAT EL SECTOR INDUSTRIAL VA TANCAR AMB UN CREIXEMENT DEL 2,9%

La indústria catalana mostra símptomes de recuperació tot i la caiguda del tèxtil Després de cinc anys recollint veles, el sector industrial català torna a tenir el vent a favor. Així ho indiquen les xifres de l’any 2006, que es va tancar amb un creixement del 2,9%. Malgrat la crisi del tèxtil i l’amenaça que planeja sobre els fabricants de vehicles, la indústria viu el millor moment des de l’any 2000. Així ho acredita també el notable increment de la inversió. AURELI VÁZQUEZ

Catalunya és un territori cada cop menys industrial i més abocat als serveis, però tot i així la indústria catalana mostra símptomes de recuperació. Així ho evidencia el darrer Informe anual sobre la Indústria a Catalunya, presentat el juny de 2007 amb dades de 2006. Aquest informe no només radiograﬁa l’estat del món industrial, sinó que elabora un diagnòstic sobre la salut de cadascun dels sectors que l’integren. Una ràpida ullada a l’estudi no depara grans sorpreses: el tèxtil i la confecció continuen el seu camí de tornada; la Unió Europea segueix rebent el gruix de les exportacions catalanes i, d’altra banda, es constata el predomini dels sectors d’alimentació i begudes, fabricació de productes metàl·lics i indústries químiques. Ara bé, una anàlisi més detallada permet observar dades signiﬁcatives i extreure conclusions interessants.

Creix el PIB industrial Si els últims anys de la dècada dels noranta es van caracteritzar per un increment constant de la riquesa industrial, el nou mil·leni no va entrar amb bon peu, amb creixements mínims i, de vegades, negatius. L’any 2005, sense anar més lluny, el PIB industrial català va retrocedir un 0,1%. En canvi, l’any 2006 es va tancar amb un esperançador 2,9%. Aquest increment es va anar inﬂant al llarg de l’any després d’un començament tímid, però el resultat final resulta clarament positiu si es té en compte que és la millor dada des de l’any 2000. Igualment esperançadora es presenta la dada sobre la població ocupada en la indústria a Catalunya. Entre els anys 2002 i 2004 aquest índex va retrocedir un preocupant 7,2%. L’any 2005, en canvi, es va recuperar la meitat amb un

El sector de la fabricació de vehicles de motor, quart en importància, va perdre un 4% dels empleats Les exportacions de la indústria han crescut un 12%, tot i que el saldo segueix sent clarament negatiu

La pime industrial catalana va incrementar les seves inversions un 13,8% l’any 2006. / ARXIU

creixement del 3,8%, i aquest darrer any s’ha afegit un altre 0,6%. Però si alguna dada mostra un increment ferm i progressiu és l’Índex de Preus Industrials (IPI). L’any 2001, el seu ritme de creixement va patir una forta davallada, passant del 5,1% a només un 1,3%. En canvi, a partir de 2002 va anar recuperant el ritme perdut, afegint més d’un punt per-

centual cada any. El resultat d’aquesta progressió és que l’any 2006 ja havia recuperat el nivell del 5%.

Les pimes tiren del ‘carro’ Una dada especialment rellevant és la inversió industrial, perquè no només reflecteix un estat de coses, sinó que mostra la conﬁança –o manca de confiança– de l’empresa-

CREIXEMENT DEL PIB INDUSTRIAL CATALÀ

riat en el futur. En aquest cas, encara no s’ha recuperat el nivell assolit l’any 2000 –un espectacular 12,7%–, però sí s’ha invertit la tendència a la baixa observada a principis del nou mil·leni, motivada potser pel tancament d’un cicle. Si més no, així queda palès quan s’examina la progressió de la inversió, que fa quatre anys va recuperar el signe positiu i, any rere any,

ha anat creixent ﬁns a fregar el 7%. En aquest capítol paga la pena destacar el paper de les empreses petites i mitjanes –menys de 250 treballadors–, que van incrementar les seves inversions d’un 13,8% durant l’any 2006, mentre que les més grans van retrocedir un 2,7%. En números absoluts, la xifra de la inversió total en el sector industrial ha crescut un 6,7%. A què ha anat destinat aquest increment de capital? Principalment, a augmentar la capacitat productiva (38% del >>

EVOLUCIÓ DE L’ÍNDEX DE PREUS INDUSTRIALS (CREIXEMENT EN PERCENTATGE)

6 5 4 3 2 1 0 -1

Font: Informe de la Indústria Catalana a Catalunya 2006 (juny 2007).

SECTORS / Indústria

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

L’ANY PASSAT EL SECTOR INDUSTRIAL VA TANCAR AMB UN CREIXEMENT DEL 2,9%

A QUÈ ES DESTINA LA INVERSIÓ INDUSTRIAL A CATALUNYA?

Els sectors de la maquinària i materials electrònics han augmentat el seu ritme d’exportació La fabricació d’aparells de ràdio i televisió segueix la seva caiguda, degut a la competència asiàtica

Font: Informe de la Indústria Catalana a Catalunya 2006 (juny 2007).

SECTORS INDUSTRIALS AMB MÉS ASSALARIATS (ENTRE PARÈNTESI, EVOLUCIÓ 2006 RESPECTE L’ANY ANTERIOR)

>> total), però també a millorar l’equip productiu (26%) i a la reposició d’equipament, que en aquest cas ha representat un 20% del total.

Sectors en alerta

Font: Informe de la Indústria Catalana a Catalunya 2006 (juny 2007).

DESTINACIÓ DE LES EXPORTACIONS INDUSTRIALS CATALANES

Cal tenir en compte però que no totes les dades sobre la indústria catalana són bones. El nombre d’assalariats s’ha reduït un 2,2% respecte l’any 2005. Dit d’una altra manera: l’any 2006 van desaparèixer 21.000 llocs de treball. El tèxtil i la confecció tenen bona part de la ‘culpa’, ja que un i altre han perdut, en conjunt, prop de 6.000 llocs de treball. En realitat, la majoria dels sectors industrials han perdut assalariats, amb percentatges que en alguns casos criden l’atenció. El sector de fabricació de vehicles de motor, quart en importància, va perdre un 4% dels seus empleats, i la indústria de mobles i altres manufactureres, molt arrelada en determinades comarques, va perdre un significatiu 2,8%, que equival a la destrucció de 600 llocs de treball. Tot i que amb un pes simbòlic a la indústria catalana –representa un 1%–, la fabricació d’aparells de ràdio i televisió segueix la seva caiguda, conseqüència de la forta competència asiàtica. L’any passat es va deixar un 13,3%, el que representa un total de 750 llocs de treball.

l’any anterior va ser del 12%, sumant un total de 47.129 milions d’euros. Aquest ritme és sensiblement superior al que van registrar les importacions (10,4%). El problema és que aquestes sumen gairebé 75.000 milions d’euros, de manera que el saldo resultant és un negatiu de 27.600 milions. Els sectors que han experimentat un creixement més fort en el ritme d’exportacions han estat el de maquinària i materials elèctrics i electrònics, que ha millorat un 27,1%, seguit de l’extracció i reﬁnació de petroli i carbons, amb un augment del 24,7%, i els vehicles de motor, amb un notable increment del 16,1%. Pel que fa a les destinacions d’aquestes inversions, el mercat europeu segueix sent –amb gran diferència– el més important. Dels 47.129 milions que exporta la indústria catalana, un total de 33.718 (71,5%) van adreçats a països de la UE. Dins de la UE, França rep gairebé un 25% de les exportacions industrials catalanes, seguida d’Alemanya, Itàlia, Portugal i Gran Bretanya.

Més qualitat tecnològica Però la nota més destacada –i això sí és bona notícia– és la creixent qualitat tecnològica de les exportacions de la nostra indústria. Un 64% tenen un nivell tecnològic qualificat com mitjà-alt o molt alt. De fet, les exportacions amb perﬁl alt són ja un 14%, clarament per sobre del 10% de 2005. Dit d’una altra manera: l’exportació industrial de mercaderies d’alt nivell ha crescut un 25%.

La visió de...

JOAN ROSELL,

president de Foment del Treball Nacional

Innovar per créixer en un món global Els reptes que té la indústria catalana es deriven del procés de globalització que s’està duent a terme a l’economia internacional, amb indústries arrelades a països desenvolupats que han de fer estratègies orientades a la creació constant de productes diferenciats que trobin nínxols de mercat, amb una aposta per la qualitat dels mateixos, i pensant –un cop ja presentat el producte– amb la innovació que cal fer en el proper. A més, cal donar-li una dimensió internacional que va des de les habituals exportacions en comerç exterior fins a estructurar mecanismes de producció que aprofitin els avantatges que es puguin donar en aquells indrets, i que alhora també permetin una flexibilitat per adaptar-se a un mercat que canvia acceleradament i on un producte nou esdevé ràpidament vell. Cal buscar també el concurs d’altres empresaris per poder dur a terme accions que necesiten d’una major dimensió, i on els elements de cooperació davant d’un mercat més gran han de ser també una referència a l’hora d’enfrontar-nos amb els nous reptes que té l’empresari, especialment el de la indústria, on s’ha donat un impacte més destacat en aquest procés de globalització.

PRINCIPALS RECEPTORS EUROPEUS D’EXPORTACIONS INDUSTRIALS (MILIONS D’EUROS)

Exportacions saludables

Font: Informe de la Indústria Catalana a Catalunya 2006 (juny 2007).

Les exportacions de la indústria catalana han evolucionat durant l’últim any a un ritme força saludable. A l’espera de les dades de 2007, el creixement constatat durant

Font: Informe de la Indústria Catalana a Catalunya 2006 (juny 2007).

SECTORS / Indústria: Químic i Farmacèutic

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

TANT EL SECTOR QUÍMIC COM EL FARMACÈUTIC ES TROBEN AL CAPDAVANT DE L’ESTAT

Les exportacions i la despesa pública en fàrmacs impulsen el creixement Un any més, els sectors químic i farmacèutic han continuat amb la seva línia de progressió. Amb un paper de protagonisme evident respecte el conjunt de l’Estat, la química ha crescut un 6,1% gràcies sobretot a les exportacions, mentre el sector farmacèutic va produir un 6,2% més amb l’ajuda del sistema públic de salut. tir 120 milions a les seves plantes productives tarragonines; Dow Chemical va inaugurar un centre d’R+D i Lanxess va invertir 20 milions d’euros. Al marge de la influència de Tarragona, el sector ha viscut també moments amargs: DuPont va anunciar el tancament de les plantes de Rubí i Polinyà –amb 258 treballadors–; Puig Beauty & Fashion va decidir tancar la planta de Sant Just i Inacsa va anunciar l’acomiadament de 102 treballadors a Sant Celoni.

El sector farmacèutic segueix creixent

A Tarragona es concentra bona part de la producció química. / ARXIU AURELI VÁZQUEZ

El sector químic català, màxim exponent del món de la química al conjunt de l’Estat, continua gaudint de bona salut. Al conjunt d’Espanya, el sector va facturar l’any passat 38.000 milions d’euros, un 6,1% més que l’any anterior. Gairebé la meitat de la producció es genera a Catalunya, que concentra un 46% del total, seguida de lluny per la comunitat de Madrid (14%) i Andalusia (8%). La indústria química representa un 14,3% del total del Valor Afegit Brut (VAB) de la indústria a Catalunya, i dóna feina a un 10% dels treballadors d’empreses industrials. Les dades del sector reflecteixen una marxa més que acceptable tant al Principat com al conjunt de l’Estat, en bona part gràcies a l’empenta de les vendes exteriors. La xifra d’exportació del sector químic espanyol va sumar més de 20.000 milions d’euros, un 9% més que l’any anterior. La química bàsica va liderar aquestes exportacions l’any 2006, amb una xifra de facturació de 4.402 milions d’euros. A considerable distància figuren les exportacions de sabons, detergents, neteja i perfums, que van registrar una xifra de 1.121 milions.

L’evolució del sector químic ha estat, però, desigual. Mentre alguns subsectors han continuat amb la tendència positiva, d’altres mostren un signe negatiu. Aquest és el cas, per exemple, de la producció agroquímica, que segueix la tendència negativa d’anys anteriors amb menys producció i també menys vendes. En l’altre extrem cal esmentar el segment de la química de base, que va continuar la tendència positiva tant a Espanya com a Catalunya, amb una producció global de 15.477 milions d’euros, un 7% més. La mateixa evolució va experimentar la química per al consum ﬁnal, mentre que la química industrial va millorar un 4,5%.

Un sector en moviment Entre els esdeveniments més importants que han esdevingut als darrers dos anys a Catalunya, Tarragona concentra una part important del protagonisme. En aquesta demarcació es va iniciar la construcció d’un nou centre d’investigació sobre química sostenible, de la mà de la Universitat Rovira i Virgili (URV). També a Tarragona es va celebrar el IV Congrés Europeu de Regions Químiques. En l’aspecte purament empresarial, Repsol Química va inver-

La mà de l’administració pública s’ha deixat notar en el creixement del sector farmacèutic català i espanyol. Malgrat la progressiva reducció de la ‘factura farmacèutica’, el cert és que el sistema nacional de salut segueix incrementant any rere any el ritme de despesa amb una mitjana que difícilment baixa del 5%. Aquest percentatge està lluny, això sí, del 12% de fa quatre anys. Si el sector químic català és un referent per al conjunt de l’Estat, el farmacèutic encara ho és més. Un 53,7% de la producció correspon a Catalunya, i dels 370 laboratoris que hi ha a Espanya, 170 són a Catalunya. De fet, els cinc laboratoris més importants de l’Estat són de capital català : Almirall-Prodesfarma, Laboratoris Esteve, Ferrer Internacional, Lacer i Uriach. Dels laboratoris esmentats anteriorment, tres –Almirall, Uriach i Esteve– van signar una aliança temporal de quatre anys amb el propòsit d’aconseguir millors resultats en l’àmbit de la recerca. Igualment activa ha estat Almirall, que entre altres iniciatives va obrir l’any passat un nou centre de recerca i desenvolupament a Sant Feliu de Llobregat, amb una inversió de 120 milions d’euros i un equip professional de 400 professionals. Per la seva banda, Laboratoris Esteve ha iniciat accions per a reforçar la seva presència a la Xina, i ha invertit 12 milions en la factoria de Martorelles.

Finalment, Grífols ha protagonitzat importants moviments empresarials als darrers temps. L’any 2006 va col·locar en borsa 71 milions d’accions en una

operació d’ampliació de capital. Paral·lelament, la societat reduïa de manera important la participació de la família Uriach a la societat.

EVOLUCIÓ DE LA DESPESA FARMACÈUTICA PÚBLICA (creixement anual, en percentatge)

15,0 13,5 12,0 10,5 9,0 7,5 6,0 4,5 3,0 1,5

1997 1998 1999 1997 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Font: Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya

PRODUCCIÓ AL SECTOR QUÍMIC, PER COMUNITATS

Catalunya 46% Madrid 14% Andalusia 8% València 7%

Font: Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya

QUADRE SINTÈTIC DELS SECTORS QUÍMIC I FARMACÈUTIC Química

Farmàcia

Producció

Ocupació

Preus

Exportacions

=/+

Importacions

Font: Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya

EXPORTACIONS DEL SECTOR QUÍMIC, PER ÀREES 4500 4050 3600 3150 2700 2250 1800 1350 900 450 0

(milions euros) Química bàsica Plaguicides i productes agroquímics Pintures, vernissos, revestiments, tintes Sabons, detergents, neteja, perfums Fibres artiﬁcials i sintètiques Altres químics Font Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya

SECTORS / Indústria: Tèxtil

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

EL TÈXTIL XINÈS HA ESTAT I ÉS UNA DE LES GRANS AMENACES DEL SECTOR

La ﬂama del tèxtil s’apaga El tèxtil català, estendard de la indústria i el desenvolupament català durant dècades, segueix ara el camí d’una lenta i, segons sembla, imparable agonia. Mentre les importacions xineses obliguen a tancar fàbrica rere fàbrica, les xifres conviden a pensar en un panorama francament pessimista. AURELI VÁZQUEZ

El tèxtil català va ser la ﬂama d’una poderosa torxa a la segona meitat del segle XIX, i així ha estat també durant bona part del segle XX. Però les regles del joc han canviat en un mercat global, i ara el sector mira d’evitar amb angoixa que un mal cop de vent apagui l’espelma, cada cop més afeblida. Lluny de ser una metàfora catastroﬁsta, aquesta descripció troba a diari el seu aval als titulars de la premsa: deslocalitzacions, acomiadaments, impagaments... Una de les dades més significatives, i alhora més alarmants, la va donar fa uns mesos un estudi elaborat per Caixa Catalunya. Segons aquest informe, Catalunya ha perdut durant els darrers trenta anys 142.000 llocs de treball per culpa de la globalització dels mercats. Si fa tres dècades el Principat donava feina a 227.000 persones en aquest sector, aquesta xifra s’ha reduït ara a 85.000, és a dir, un 60% menys.

El Ripollès i Osona, comarques més perjudicades Aquesta reducció s’ha deixat notar de manera especial a determinades comarques. El sector tèxtil del Ripollès, per exemple, ha perdut un 69% de l’ocupació només en els darrers 10 anys. Osona n’ha perdut el 67%, el Baix Llobregat un 56% i el Gironès, un 54%. Amb aquests percentatges, no ha de sorprendre que, segons les previsions de l’Informe Panorama del risc d’impagament, elaborat per la consultora Coface Ibérica, les empreses europees del tèxtil siguin les que tindran menor capacitat per a fer front als pagaments durant aquest 2007. Aquestes dades es complementen amb moltes altres que han anat publicant diferents organismes i institucions, en la gran majoria de casos de forma pessimista. Una enquesta donada a conèixer aquest estiu per l’Observatori del Tèxtil denunciava que set de cada deu articles tèxtils

importats de països aliens a la Unió Europea no fan bé l’etiquetatge, o bé amaguen informació útil per al consumidor. Tot i així, l’any 2006 un 20% de les importacions procedien de Xina, que com és sabut és un difícil competidor per al tèxtil català –i europeu en general– degut a l’agressivitat dels seus preus, conseqüència d’una mà d’obra més que barata.

Degoteig de tancaments Com a conseqüència de la crisi del tèxtil, al llarg dels darrers mesos –i anys– s’ha produït un lent degoteig de tancaments i acomiadaments. El passat mes de maig, els 64 treballadors de la fàbrica Tèxtil Abadesses, al Ripollès, van anunciar una vaga per a revisar les indemnitzacions que els corresponen amb motiu del tancament. A La Garrotxa, l’empresa Fluinsa ha anunciat recentment l’acomiadament de 38 treballadors com a conseqüència del tancament. La berguedana Tricopunt va fer fora, en aquest cas, una quinzena de treballadores. A Manresa, la companyia Mas Molas ha anunciat també aquest any el seu tancament, com JD Casanovas a Sabadell. A Vidreres, els treballadors de Liberto, 47 en total, pateixen també la pèrdua de feina per la crisi del sector, mentre que a L’Espluga de Francolí unes 40 persones –la majoria dones d’entre 40 i 60 anys– es queden sense lloc de treball pel tancament de la firma Spenric. De fet, en els últims vint anys, més de la meitat de les 370 indústries tèxtils de la província de Tarragona han tancat les seves portes. El degoteig de tancaments ha afectat moltes altres empreses, com Filpur a Sant Boi de Lluçanès, Taberner a Mataró o Llaudet a Sant Joan de les Abadesses. En aquest darrer cas, cal sumar 51 treballadors a la seu ripollenca i també 39 a Aiguafreda, al Vallès Oriental. Altres tancaments han estat més notoris per la quantitat de persones que es veuran afectades. Un dels casos

A conseqüència de la crisi del tèxtil en els darrers mesos s’han produït nombrosos acomiadaments i tancaments d’empreses. / ARXIU

El sector tèxtil ha perdut 142.000 llocs de treball durant els darrers trenta anys recents és el de Dogi, amb seu al Masnou, que el passat juliol va anunciar 170 acomiadaments poc després d’haver programat ja un centenar de baixes. L’antiga divisió tèxtil de Sara Lee va anunciar fa uns mesos el tancament de la fàbrica d’Ocean a Igualada i d’Olvan al Berguedà. Aquests tancaments formaven part d’un pla que també inclou reduccions de plantilla a Massanes i Mataró, amb un total de 280 acomidaments. Igualment sonats han estat els expedients anunciats pel grup Torcidos, que afecta 112 treballadors entre les fàbriques de Castellbell i el Vilar i Puig-reig, o el d’Autotex a Viladecavalls, amb 200 treballadors.

L’any 2006 un 20% de les importacions tèxtils procedien de la Xina. / ARXIU

LA CLAU: LLUITAR CONTRA EL GEGANT XINÈS L’1 de gener de 2005 serà recordat per molts empresaris del sector tèxtil com el dia en què es va donar el tret de sortida per a la gran cursa xinesa. En aquesta data, els països de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) van treure les limitacions que posaven fre a la importació de tèxtils de països menys desenvolupats, de manera que s’obria el camí a Xina per a l’exportació massiva. En un país on les vagues i els sindicats simplement no existeixen, està clar que la mà d’obra resulta molt més barata i, en conseqüència, els preus són molt més baixos.

LA CAIGUDA D’OCUPACIÓ EN EL SECTOR TÈXTIL DEMARCACIÓ

TREBALLADORS 1995

TREBALLADORS 2006

CAIGUDA

Barcelona

73.754

47.484

- 35,6%

Girona

8.517

5.554

- 34,9%

Lleida

2.355

1.606

- 31,8%

Tarragona

2.855

1.852

- 35,1% Font: Caixa Catalunya

despues

¿Pérdida de cabello? ¡Nunca más! La respuesta a sus problemas de pérdida de cabello. – De forma natural – Sin dolor – Sin cirugía IHS le proporciona el mejor método contra la pérdida de cabello a nivel mundial.

antes

One step a head. Consulta gra tuita y sin co mpromiso. En dos mese s recuperará s tu cabello......... . GARANTIZA DO!

Muntaner 338 Principal 2a Barcelona www.internationalhairstudio.com

¡Llame ahora! 932 419 219 LONDON / BARCELONA / STOCKHOLM / GÖTEBORG

LONDON / BARCELONA / STOCKHOLM / GÖTEBORG / MALMÖ

SECTORS / Indústria: Alimentació i Maquinària

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

MENTRE EL SECTOR DE L’ALIMENTACIÓ PATINA, EL DE LA MAQUINÀRIA AGAFA EMPENTA

El sector d’alimentació investiga per aportar valor afegit a la seva producció El sector d’alimentació i begudes català representa un 17% de la facturació industrial AURELI VÁZQUEZ

El sector de l’alimentació i begudes progressa de forma discreta, amb increments prudents que s’acosten perillosament a la barrera del signe negatiu. L’any 2006, la producció d’aquest sector va incrementar-se un 0,3%, per sota de l’1,9% de 2005. Aquesta evolució va ser desigual per al subsector de l’alimentació i el de les begudes, ja que mentre el primer avançava un 0,4%, l’altre retrocedia un 0,2%. El sector d’alimentació i begudes català és un dels més importants de la indústria. Representa un 17% de la facturació industrial de Catalunya i dóna feina a 78.000 treballa-

dors. És un sector plenament consolidat, com suggereix la fortíssima presència d’empreses d’alimentació a casa nostra: Nutrexpa, Borges, Freixenet, Codorníu, Torres, Agrolimen, Pastas Gallo, Panrico, Damm... A aquestes firmes autòctones cal afegir autèntiques multinacionals com Danone, Nestlé, United Biscuits, Pepsico, Unilever o Bimbo, totes elles amb seu a Catalunya.

Les oportunitats són a l’exterior Precisament per aquest fort nivell de consolidació, la progressió del sector resulta encara més difícil. L’any passat, per exemple, la demanda interna va anar a la baixa, mentre les exportacions van incrementar-se un 7%. El creixement de la producció passa, doncs, per introduir en el mercat productes de més valor afegit, amb el corresponent augment de preus. Això és el que passa

amb determinats productes com les pizzes refrigerades, els plats precuinats, els aliments congelats llestos per a ser cuinats, la brioixeria, etc. Aquesta circumstància s’aprecia de manera especial en la producció de carn, que és el subsector per excel·lència. No en va, representa un 30% de la facturació conjunta del sector d’alimentacions i begudes. L’any 2006, la demanda interna es va mantenir en nivells propers a l’any anterior, de manera que roman estancat. En canvi, les exportacions van passar per un moment difícil, especialment per al boví. L’expansió del mercat de la carn resultarà difícil si no és a través de la sortida a l’exterior, ja que a Catalunya es registra un consum de 70 quilos per persona i any, un dels més alts del món, i la resta de l’Estat està en un nivell molt semblant –lleugerament inferior–. El llistó és massa alt, així que les oportunitats són fora de les fronteres de l’Estat.

DESPESA EN ALIMENTACIONS I BEGUDES (EUROS PER CÀPITA)

Font: Informe anual sobre la Indústria a Catalunya.

ÍNDEX DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL CATALUNYA-ESPANYA

Font: Informe anual sobre la Indústria a Catalunya.

El sector de maquinària i equips mecànics assoleix el nivell de fa sis anys AURELI VÁZQUEZ

El sector de maquinària i equips mecànics va tancar el 2006 com un dels millors exercicis dels darrers anys. Estimulat per la demanda interna però amb l’empenta també del comerç exterior, la producció del sector a Catalunya va créixer un 7,5%, en la mateixa línia del creixement registrat al conjunt de l’Estat (8%). Aquest resultat no només millora àmpliament el que s’havia aconseguit l’any anterior, sinó que va signiﬁcar el millor avanç des del 2001. Les principals magnituds recollides a l’Informe anual de la indústria catalana són favorables. Així, l’exportació del sector a Catalunya va ser un 9,6% millor que l’any 2005, i la inversió va créixer també de forma

significativa, en aquest cas un 6,7%. De fet, les exportacions representen un gens menyspreable 42% del total de les vendes del sector. Tot plegat conﬁrma el bon any protagonitzat per un sector que a Catalunya té una importància cabdal; tant és així que l’aportació de Catalunya al conjunt del sector se situa per sobre del 25%. Dit d’una altra manera: de cada quatre euros que factura el sector de maquinària a Espanya, un s’ha generat a Catalunya. Al conjunt d’Espanya, el sector viu un procés de creixement constant, que no obstant s’ha vist interromput alguns anys per creixements mínims o fins i tot negatius. Les exportacions, també en signe posi-

De cada quatre euros que factura el sector a Espanya, un és a Catalunya tiu, segueixen tenint la Unió Europea –sobretot França i Alemanya– com a principal receptor, tot i que el darrer any tant els Estats Units com Mèxic van protagonitzar increments espectaculars, del 27 i 44%, respectivament. Pel que fa a Portugal, continua sent un important receptor de la maquinària produïda a Espanya, tot i que l’últim any la situació de creixement respecte 2005 va ser d’estancament.

EVOLUCIÓ DE LA FACTURACIÓ DEL SECTOR A ESPANYA (MILIONS EUROS

Font: Informe anual sobre la Indústria a Catalunya.

SECTORS / Construcció

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

CANVI DE CICLE EN EL SECTOR

La locomotora de l’economia aixeca el peu de l’accelerador Els resultats de l’enquesta de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona confirmen el canvi de cicle al sector de la construcció. La marxa dels negocis ha registrat al segon trimestre del 2007 el saldo més baix des de finals del 2001. D’una banda, les empreses afirmen que el volum de contractació ha estat baix i inferior al del primer trimestre. D’altra banda, els preus de venda s’han mantingut estables, quan la tendència dels darrers quatre anys era creixent. I un altre tret ressenyable: és la primera vegada que les inversions han disminuït des del 2003. A la Fira Construmat tots els agents ja van advertir del canvi de cicle en el sector constructor. / ARXIU JAUME RIERA

Segons l’indicador sintètic de la Cambra, el creixement de la construcció s’ha desaccelerat fins al 4,5 % el segon trimestre. El sector continua sent dinàmic però ha registrat el menor creixement des de finals del 1999. La disminució dels projectes d’habitatges visats el primer semestre avança que l’alentiment continuarà, si bé l’increment de la licitació d’obra civil, tot i haver perdut impuls, podria compensar en part el retrocés de l’activitat d’edificació. L’augment dels afiliats a la Seguretat Social ha estat elevat (5 % el segon trimestre), però continua desaccelerant-se. Les perspectives per al tercer trimestre tampoc són gaire favorables. Es preveu que es redueixi moderadament el volum de contractació, l’obra executada, l’ocupació, els preus i les inversions. La debilitat de la demanda és el principal factor que pot limitar la marxa del negoci per segon trimestre consecutiu. Si bé cal dir que les dificultats de finançament guanyen importància, i en tenen gairebé tanta com l’escassetat de mà d’obra no qualificada, que en continua perdent. La patronal de les grans empreses constructores, Seopan, també fixa en un 4,5% el creixement del sector durant l’any 2007, quasi un punt percentual per damunt del creixement estimat pel conjunt de l’economia espanyola.

Seopan reconeix que l’activitat constructora es troba davant d’un “canvi de cicle”, però considera que s’està produint amb una “extrema suavitat”, per la qual cosa descarta que es produeixin tensions a curt termini. La patronal sol·licita a l’administració que realitzi un major esforç en obra pública amb la ﬁnalitat que el sector pugui mantenir un ritme de creixement adequat en els pròxims anys. Per altra banda, el recentment signat Pacte Nacional per l’Habitatge, que preveu una inversió pública de 8.221 milions d’euros en deu anys

per a portar a terme unes 800.000 actuacions, pot actuar com un estimul per al sector (veure quadre).

Menys projectes visats Durant el primer semestre de l’any s’han projectat 50.500 habitatges a tot Catalunya, un 15,6% menys que en el mateix període de l’any passat, una xifra similar a la del primer semestre del 2005. Concretament, a la demarcació de Barcelona ha disminuït la projecció d’habitatges durant aquest període un 13,6%, encara que a la ciutat de Barcelona s’han projectat 3.001 habitat-

ges, amb un augment del 3,23% respecte el primer semestre de 2006. Lluís Comerón, president de la demarcació de Barcelona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), assegura que les xifres del 2006 van ser “puntuals” i es deuen a la “discontinuïtat” del sector, i per aquesta raó aquest any ha tornat a la línia habitual. Comerón considera que part de l’augment del 2006 i el descens del 2007 es deu a l’entrada en vigor aquest any del Codi Tècnic d’Ediﬁcació, que augmenta els requeriments i les exigències de construcció i que, per>>

La disminució de projectes d’habitatges visats el primer semestre avança que l’alentiment continuarà La debilitat de la demanda és el principal factor que pot limitar la marxa del negoci per segon trimestre

UN 43,6% DELS PROMOTORS ÉS PESSIMISTA SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL SECTOR A CURT TERMINI Les dades del baròmetre realitzat per l’Institut Cerdà fetes públiques durant el Barcelona Meeting Point revelen que el 43,6% dels promotors catalans mostren poca confiança en el creixement del sector a curt termini, encara que en el cas dels constructors aquesta desconfiança es redueix fins al 22,6% i en el de les entitats financeres i els APIS es dispara fins al 57,6%. Tan sols el 26,2% dels promotors mostra una confiança alta. Els més optimistes són els constructors: el 40,4% opina que la situació millorarà en els pròxims sis mesos. En general es tracta de xifres bastant baixes i que, segons l’institut que ha realitzat el baròmetre encarregat per la Generalitat, permet parlar d’un estat de certa indefinició en el sector. Aquesta situació d’incertesa s’incrementa si es pregunta als promotors immobiliaris sobre la seva capacitat de plantar cara a les càrregues financeres davant les inversions fetes o les reserves d’habitatges acumulats. El 21,9% dels promotors entrevistats manifesta una confiança baixa. Sobre la planificació i el compliment de terminis en les obres els constructors i promotors tenen un grau de satisfacció alt (més d’un 63% estan satisfets o molt satisfets), proporció que baixa en el sector dels arquitectes. El nombre d’habitatges visats i iniciats ha caigut aquest any. / ARXIU

SECTORS / Construcció

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

CANVI DE CICLE EN EL SECTOR

El menor nombre d’habitatges iniciats tindrà també conseqüències negatives sobre l’ocupació La potenciació de les activitats de reparació i manteniment pot absorbir part del personal ocupat en obra nova >>

tant, n’encareix els costos, fet que ha motivat que molts promotors acceleressin els seus projectes per operar en un context que ja coneixen. Aquesta tendència també es veu conﬁrmada per les dades sobre nous habitatges iniciats el primer semestre del 2007.>> Així, en els primers sis mesos de 2007 es van iniciar 55.724 nous habitatges el que, en relació amb els 62.769 habi-

tatges iniciats en el mateix període de 2006, suposa una disminució del l’11’9%. És la primera vegada que es dóna una taxa negativa de variació des de 2001. Malgrat tot, la xifra d’habitatges iniciats en el primer semestre de 2007 és superior a la de 2005. No obstant això, aquest menor nombre d’habitatges iniciats anuncia una futura disminució de l’activitat constructora en aquest segment del sector el 2008, tal com ja va succeir en els anys 2001 i 2002 en els quals, en el primer van disminuir els habitatges iniciats (-24%), però no va ser ﬁns al segon que ho van fer els acabats (-1’5%). El menor nombre d’habitatges iniciats també tindrà conseqüències negatives sobre l’ocupació. Ara bé, com les fases ﬁnals de la construcció d’habitatges són més intensives en mà d’obra que les inicials, l’augment de l’atur no és previsible fins a finals de 2008. Segons el Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques i la Cambra de

UN ANY I MIG PER VENDRE UN PIS El preu dels pisos nous ha pujat un 7,5% a Barcelona durant l’últim any (un 4,6% a la corona metropolitana), però triguen 19 mesos en vendre’s, cinc més que l’any anterior, segons la consultora immobiliària Aguirre Newman, que preveu que els preus podran baixar fins a un 5% durant l’any 2008. Es tracta de la pujada més moderada des de l’any 2000. Malgrat que el preu dels pisos ha seguit pujant, els promotors han començat a introduir mesures que milloren els mateixos, com un finançament més flexible o que juntament amb el preu del pis regalin l’aparcament o el traster, que cada vegada seran més habituals. L’augment de l’oferta, que continuarà en els pròxims anys per la quantitat de projectes que ja hi ha en marxa, i la reculada de la demanda, que està expectant per veure com es desenvolupa la conjuntura econòmica durant els pròxims mesos, provocarà un lleuger descens dels preus durant l’any 2008 i, a la perifèria de Barcelona, es pot donar una situació de sobreoferta per l’elevat volum d’habitatges i allargar el temps de venda entre 24 i 28 mesos.

Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) és necessari un canvi d’orientació de la política d’habitatge, donant prioritat a la reparació i manteniment del parc d’edificis residencials existent. Més de la meitat del parc d’habitatges de Catalunya no arriba als estàndards de confort, accessibilitat i eficiència energètica avui exigibles. Per això, les dues patronals catalanes de constructors han fet arribar a la ministra d’Habitatge, Carme Chacón, i al conseller Francesc Baltasar, les seves propostes per a potenciar aquesta activitat, centrades no en subvencions sinó en una fiscalitat favorable i incentivadora. “El ciutadà valorarà molt més l’estalvi d’un 9 o un 12% d’IVA en la seva factura, que no demanar una subvenció que sempre arriba quan les obres ja estan acabades” afirmen Rafael Romero, president de la CCOC i Néstor Turró, president del Gremi. “A més, una menor càrrega tributària faria aflorar una part de l’economia submergida, amb el que disminuiria la competència deslleial que sofreixen les empreses que compleixen la legislació laboral de prevenció de riscos, de medi ambient i fiscal”. La potenciació de les activitats de reparació i manteniment d’edificis residencials pot absorbir una part important del personal ocupat en la construcció de nous habitatges i, a més, com que ocupa un personal més qualificat, la productivitat del sector milloraria.

El menor nombre d’habitatges visats afectarà l’ocupació. / ARXIU

Canvi de cicle en el sector Les dades del que portem d’any no semblen avalar un>> L’alentiment de la demanda és el principal factor de la desacceleració. / ARXIU

INDICADORS DE LA CONSTRUCCIÓ Taxes de variació interanual, en %

Catalunya 1

última dada

Espanya

acum.

2006

font

última dada

acum.1

2006

font

II trim. 07

4,52

4,72

5,3

CAMBCN

I trim. 07

4,9

5,3

INE

Aﬁliats a la SS - construcció

juny 07

5,0

5,7

8,9

MTAS

juny 07

4,2

5,2

8,7

MTAS

Consum aparent de ciment

juny 07

-7,1

0,4

14,0

Ciment Català

juny 07

-3,3

0,7

7,9

OFICEMEN

Habitatges projectats

juny 07

-51,6

-16,5

13,2

Coll. Arquit.

abr. 07

5,9

5,8

15,9

MVIV

Habitatges iniciats. Total obra

I trim. 07

8,4

16,3

DGAH

I trim. 07

-3,1

6,1

MVIV

Habitatges acabats. Total obra

I trim. 07

13,6

3,3

DGAH

I trim. 07

-2,1

11,5

MVIV

juny 07

-39,5

20,3

56,2

CCOC

juny 07

42,4

33,2

19,5

SEOPAN

Indicador activitat construcció

Licitació oﬁcial d’obres

Dada acumulada de l’any actual

Estimació

SECTORS / Construcció

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

CANVI DE CICLE EN EL SECTOR

descens en els preus, sobretot en primer habitatge, però sí un reajustament en el sector, amb una pèrdua del pes relatiu de l’habitatge residencial sobre el total. Segons l’informe sectorial publicat per Fira de Barcelona, amb motiu de Construmat, les previsions per al 2007 apunten un canvi intern en l’activitat del sector en relació a l’any anterior, passant el protagonisme de l’habitatge de nova construcció, del qual s’estima tan sols un 7% de creixement, a la construcció d’infraestructures (obra civil) del qual, en canvi, s’espera una variació del 19% en relació a l’últim exercici. El president del saló Construmat, Bruno Figueres, va reconèixer durant la presentació del certamen, que el sector immobiliari “viu un canvi de cicle”, que s’ha reﬂectit en l’evolució de determinats valors de la borsa, com el cas de la valenciana Astroc. Per Figueres, que també presideix la promotora Habitat, “aquest canvi de tendència està afectant més a les segones residències y als pisos de segona mà que a les promocions d’obra nova, que seguiran creixent, però menys, al voltant d’un 7% al conjunt de l’Estat”.

No hi haurà esclat de la bombolla En la mateixa línia, el president de la Cambra de Contractistes, Rafael Romero, apunta que “al 2006 es van iniciar a Catalunya més de 127.000 nous habitatges, un 18% més que al 2005. I aquest 18% més d’habitatges iniciats al 2006 es construiran durant el 2007 i el 2008. Per tant, l’activitat i l’ocupació no han de veure’s afectades fins finals de 2008. És curiós, però sembla haver un interès quasi morbós per què l’habitatge s’enfonsi, perquè esclati la bombolla immobiliària. La bombolla, si n’hi ha, és sòlida i estable”. Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors de Barcelona (APCE), creu que “els pisos de segona mà tenen moltes possibilitats de baixar”, degut a la important alça dels preus dels darrers anys, “mentre que els promotors d’obra nova no tenim marge, per l’escassetat de sòl per a noves ediﬁcacions i per

l’increment del cost, de entre el 4 i el 7%, a causa del nou Codi Tècnic de l’Ediﬁcació”.

PROJECTES D’HABITATGES VISATS

“El canvi de tendència serà més accentuat en segones residències i segona mà que en obra nova”

La visió de...

D’altra banda, una de les activitats que més podrien créixer en el futur és la rehabilitació i el manteniment. De fet, aquesta línia és en la que es mou el sector de la construcció a l’Europa dels 15, on la rehabilitació és la principal activitat del sector, amb un 36% del total del volum de negoci generat.

Taxa var. interanual acum.12mesos, en %

30 20

NÉSTOR TURRÓ, president Gremi Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques

10 0 -10 2003

2004

2005

2006

2007

EL LLOGUER MIG FREGA ELS 1.000 EUROS A BARCELONA

“Els promotors d’obra nova no tenim marge per baixar preus per l’escassetat de sòl i l’increment dels costos”

La renda mitja d’una llar de lloguer a Barcelona durant el segon trimestre d’aquest any ascendeix ja als 945 euros mensuals, el que representa una pujada del 10,5% respecte al mateix període del 2006, segons l’últim informe trimestral de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. En termes absoluts, els districtes amb els preus més elevats són Sarrià-Sant Gervasi, on llogar un pis costa 1.229 euros al mes, i Les Corts, amb un cost de 1.133 euros, seguits de l’Eixample, que es posiciona un 8% per sobre del preu mig de Barcelona. Ciutat Vella es situa com el districte més barat, encara que en aquesta zona de la ciutat es paguin més de 800 euros per habitatges de 62 metres quadrats. La causa d’aquest encariment està motivat per un augment de la demanda que creix molt per sobre de l’oferta. Aquest fet empeny els preus a l’alça degut sobretot a aquest desajustament excessiu. Tanmateix, la Cambra conﬁa en què a curt termini es produeixi una moderació dels preus.

LES HIPOTEQUES CONTRACTADES VAN CAURE A L’AGOST UN 22,6% El nombre d’hipoteques sobre habitatges contractades durant l’últim mes d’agost a Catalunya es va situar en les 14.134, el que suposa una caiguda del 22,6% respecte al mateix període de l’any anterior, quan la xifra va ascendir a 18.271 hipoteques. Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a pesar d’aquesta notable reculada, Catalunya es manté en segona posició entre les comunitats autònomes amb major nombre d’hipoteques sobre habitatges a l’agost, només per darrere d’Andalusia, amb 18.699 nous contractes. No obstant això, Catalunya lidera el capital prestat per a aquest tipus d’hipoteques, amb més de 2.678 milions d’euros només durant el mes d’agost, ﬁns i tot per sobre d’Andalusia, amb 2.644 milions. D’aquesta manera, l’import mig de les hipoteques sobre habitatges a Catalunya va arribar als 189.505,51 euros, un 5,7% més que a l’agost de 2006, quan la quantitat prestada per cada hipoteca ascendia a 178.670,13 euros. En conjunt, les dades de Catalunya segueixen el patró genèric registrat en el global espanyol, encara que destaca la diferència en la retallada de les hipoteques signades, ja que a Catalunya és el doble que el percentatge registrat a Espanya. Així, el nombre d’habitatges hipotecats el passat agost a Espanya va caure un 11,22%, i l’import mig de les hipoteques constituïdes sobre habitatges va ser de 152.333 euros, un 6,08% més que a l’agost de 2006. El termini mig de les hipoteques constituïdes a l’agost a Espanya va ser de 26 anys, tant per a les caixes d’estalvi com en el cas de les concedides pels bancs, i el tipus d’interès mig dels préstecs hipotecaris de les caixes, va ser del 4,83%, mentre que en el cas dels bancs va ser del 4,88%.

EL PACTE NACIONAL PER A L’HABITATGE (Objectius per nombre d’habitatges i pressupost en milions) REPTES

2007

TOTAL 2007 > 2016

HABITATGES

Import

HABITATGES

Import

MILLORAR L’ACCÉS A L’HABITATGE

27.000

278

382.000

4.974

MILLORAR LES CONDICIONS DEL PARC D’HABITATGES EXISTENT

53.600

166

300.000

1.449

MILLORA DE L’ALLOTJAMENT DELS MAJORS DE 65 ANYS

3.500

35.000

798

PREVENCIÓ DE L’EXCLUSIÓ SOCIAL RESIDENCIAL

4.000

118

60.000

751

600

23.000

250

88.700

462

800.000

8.221

GARANTIR L’ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE TOTAL

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Construint optimisme 2007 ha estat un any important per al sector. S’ha produït una desacceleració pel que fa a l’activitat residencial, fruit en part de l’encariment dels tipus d’interès. Tanmateix, les expectatives sobre l’evolució del preu del diner conviden a ser moderadament optimistes: creiem que el futur ve marcat pel trànsit suau cap a un nou cicle, en un procés gradual que pensem que es caracteritzarà per l’absència de tensions. I més si tenim en compte que el sector de la rehabilitació i el de l’obra pública –amb la posada en marxa del Pla Estratègic d’Infrastructures i Transport– poden adquirir un major protagonisme. En aquest context hem viscut una fita significativa. La signatura del Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016 beneficia a tothom i dibuixa una ruta a seguir per part del sector, malgrat la incertesa derivada del fet que la normativa que l’ha de desenvolupar, la Llei de Dret a la Vivenda, es troba en fase de tramitació parlamentària. Les mesures contemplades són engrescadores: l’Administració es compromet a aportar 8.221 milions d’euros per dur a terme 800.000 actuacions en els propers deu anys. Això vol dir: construcció de 160.000 pisos protegits, especialment per a joves; mobilització de sòl per construir-ne 90.000 més; ajuts per a la rehabilitació o millora de 300.000 pisos; increment dels ajuts directes a 140.000 llars per al pagament del lloguer o la compra de primera vivenda, etc. El Gremi s’hi ha involucrat defensant aspectes que considera de rellevància. La potenciació i consolidació del pla de rehabilitació d’habitatges, amb un tractament fiscal reduït, així com l’assumpció de criteris d’eficiència energètica i el reforç dels mecanismes de control de la qualitat en l’edificació, constitueixen, juntament amb la lluita contra la sinistralitat laboral, els reptes que encarem.

SECTORS / Turisme

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

BENEFICIS D’UN SECTOR EN CREIXEMENT

El turisme, un important motor econòmic per a Catalunya El sector turístic a Catalunya és un dels principals motors econòmics del país. Amb els anys, les característiques del turisme han variat en funció de les condicions econòmiques del moment. Les visites a Catalunya en els últims temps han crescut sostingudament tot i que sempre han anat en augment. Els catalans prefereixen cada cop més el camping i el turisme rural mentre que els estrangers prefereixen els hotels i apartaments. C.SAN JOSÉ

L’oferta turística tan variada que ofereix Catalunya ha fet que les principals destinacions es consolidin ja com a marques. Estem parlant de la Costa Daurada, la Costa Brava, els Pirineus o Barcelona. El bon clima mediterrani, les estacions d’esquí i l’interior català són destins amb gran poder d’atracció per als visitants. Aquest gran èxit ha situat Catalunya com a un dels principals destins de tot l’Estat espanyol, aconseguint alts percentatges d’ocupació que superen generalment el 90%.

Impacte econòmic del turisme L’Observatori de Turisme de Catalunya en col·laboració amb l’Idescat i la Fundació Bosch i Gimpera (Universitat de Barcelona) han analitzat l’impacte econòmic del turisme a Catalunya, la seva estructura i la seva distribució sectorial. Aquesta recerca s’emmarca en el projecte d’elaboració del Compte Satèl·it (CSTC) del turisme sobre l’economia el qual vol mesurar amb rigor i exactitud l’impacte del turisme sobre els diferents indicadors de l’economia. D’aquesta recerca se’n desprenen diversos ítems que cal destacar. Per començar i en línies generals l’estudi ha detectat que la despesa que fan els turistes a Catalunya produeix un impacte econòmic de més de 13.000 milions d’euros. Aquesta gran quantitat de diners provinents tan sols del turisme suposa una activitat econòmica per a Catalunya de més de 35 milions d’euros al dia. D’aquest total de diners generats es distingeix entre els efectes directes i indirectes. Els efectes directes són les despeses que provenen del consum directe dels turistes i representen gairebé el 70%. En canvi, els efectes indirectes són el 30% que resta i són els que venen induïts d’aquestes despeses. La importància del sector turístic per a l’economia és tan gran que ampliﬁca considerablement

Els beneﬁcis econòmics del turisme també s’extenen consideramblement a d’altres sectors econòmics relacionats. / ARXIU

Les principals destinacions turístiques catalanes ja s’han consolidat com a marques reconegudes Entre gener i setembre de 2007 l’ocupació hotelera a Barcelona va arribar a un exitós 80% altres sectors econòmics relacionats. És a dir, genera diners en hotels, restaurants, transport, etc. Per sectors, precisament aquests àmbits que acabem d’anomenar representen ja més del 40% del total de la despesa turística. Si concretem més, la restauració és l’activitat que concentra més beneficis. A continuació trobem el transport, tant aeri, com ferrocarril, terrestre o marítim, els quals arriben a produir un impacte de més de 1.200 milions d’euros. L’allotjament genera una despesa de 1.000 milions d’euros. En canvi, un sector molt implicat però que obté pocs beneﬁcis, en relació amb els altres, és el de les agències de viatges

i operadors turístics, els quals contribueixen amb 15 milions d’euros del total. Altres sectors que es beneficien del turisme, encara que a nivell més general, són tots aquells relacionats amb activitats recreatives, culturals i esportives, així com tot el relacionat amb el consum de producció alimentaria o el tèxtil. L’oci i el consum de records són temes de consum gairebé obligat o més aviat cultural que fan que el turista hi destini una part del seu pressupost per al viatge.

Economia domèstica Catalunya segueix essent un dels destins predilectes de tot l’Estat espanyol per visitar i Barcelona està consolidant dia a dia la seva pròpia marca com a reclam pels visitants. Els més viatgers són els estrangers ja que la gent autòctona es veu més afectada per la situació de l’economia domèstica dels últims temps. Les hipoteques i l’encariment del preu de productes bàsics com el pa fan que les famílies mirin més en què es gasten els diners i redueixin despeses. Les vacances, per moltes persones són ja gairebé un privilegi només a l’abast d’aquelles butxaques privilegiades. En aquest cas, els afortunats elegeixen destins situats fora de l’Estat espanyol.

Barcelona, marca consolidada La capital catalana consolida, dia a dia, el seu nom com una marca d’èxit coneguda a nivell mundial. L’afluència de visitants augmenta cada any gràcies a la creixent popularitat de Barcelona. L’èxit però té sempre dues cares i amb el cas del turisme també hi és. Els veïns de ciutats atractives com Barcelona veuen el turisme amb bons ulls tot i que també hi troben els seus contres. Aquest sector és una important font d’ingressos per a la ciutat i pels diferents sectors que acabem de destacar però també comporta grans inconvenients. La qualitat de vida dels seus ciutadans no és la que ells voldrien, tal com van fer saber recentment a l’Ajuntament de Barcelona

la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. Van demanar a l’alcalde, Jordi Hereu, que es faci compatible l’oferta turística de la ciutat amb la qualitat de vida dels barcelonins. Turisme de Barcelona, ha publicat recentment unes dades on queda reflectida aquesta opinió que tenen els ciutadans i que contempla els aspectes positius i negatius del turisme. Sis de cada deu barcelonins consideren que el turisme provoca soroll i gairebé el 50% creu que la ciutat s’està massificant. Els veïns de la Sagrada Família creuen que el turisme és un motor econòmic positiu però senten que els han fet fora del seu propi barri. Es destaca també que el 90% dels ciutadans de Barcelona considera positiu l’èxit dels visitants. Un 76% ho valora perquè sap que genera llocs de treball i un 83% creu que aquest èxit dóna bona imatge. Amb les dades tan positives que genera el turisme i amb l’èxit històric d’ocupació hotelera (80%) que s’ha donat entre gener i setembre de 2007, l’Ajuntament i els empresaris del sector han descartat la possibilitat d’aplicar una taxa hotelera. Es tractaria de fer pagar als turistes un euro per cada nit d’estada a la capital catalana. Aquesta mesura s’aplica en d’altres ciutats europees des de fa anys però aquí, ara per ara, no es farà efectiva. Consumer Eroski ha fet un estudi sobre l’adaptació al turisme urbà de 18 capitals espanyoles i com a resultat es destaca que Barcelona és la ciutat més preparada per rebre els turistes. Considera que la senyalització, les oficines de turisme i les estacions de transport són bones i estan ben indicades. El servei més ben valorat ha estat el bus turístic, qualificat amb un excellent. Les altres ciutats que han rebut també bones puntuacions són Alacant, Bilbao, Granada, Madrid, Màlaga i València. >>

L’ACTIVITAT TURÍSTICA A BARCELONA Turistes Espanyols Estrangers

6.709.175 (30%) 2.014.990 (70%) 4.694.185

Del total d’estrangers: Britànics (11,4%) 763.269 Italians (9,1%) 608.102 Estats Units (7,2%) 485.131 Pernoctacions hoteleres 13.198.982 Creueristes 1.407.179 Passatgers a l’aeroport del Prat 30 .000.000 Visites a equipaments culturals 15.157.759 Participants en congressos i convencions 491.028 Font: Estadístiques de Turisme de Barcelona de l’any 2006

SECTORS / Turisme

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

BENEFICIS D’UN SECTOR EN CREIXEMENT

Catalunya és la comunitat autònoma que aporta més turistes a l’estranger

els darrers anys. Segons dades del mateix Departament, el 2006, els establiments d’aquest tipus de turisme a Catalunya han rebut 269,8 mil viatgers els quals han generat 850,5 mil pernoctacions. Respecte l’any anterior, aquestes dades suposen un augment del 18% tant en nombre de viatgers com en pernoctacions. Catalunya és doncs la segona destinació de l’Estat espanyol pel que fa a l’afluència de turisme rural. El 90% de les persones que han optat per aquest tipus de turisme són catalans. Ocupació en turisme rural a Catalunya (any 2006) segons dades de l’Idescat: • viatgers: 269,8 • pernoctacions: 850,5 • grau d’ocupació per habitacions: 24,8%

La Generalitat impulsa amb propostes alternatives el turisme interior amb la campanya “Que no t’ho expliquin” Preferències dels catalans Segons les dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya de 2007 la despesa dels catalans destinada al turisme ha augmentat progressivament en els darrers anys. La taula 1 mostra l’evolució des del 2001 fins el 2005 de la despesa que comporta l’època de vacances. Aquest augment, a banda de la tria del destí turístic i d’altres factors més personals, es deu en bona part a l’encariment de la vida en general. Catalunya és la comunitat autònoma que aporta més viatgers a l’estranger i, posats a triar, els seus ciutadans prefereixen viatjar a fora o a la resta d’Espanya que no pas per Catalunya. Per promoure que els catalans s’interessin i descobreixin els diversos i atractius indrets que té Catalunya, la Generalitat ha presentat recentment una campanya per impulsar el turisme interior. El seu lema és “Que no t’ho expliquin” i presenta circuits cap a zones que no s’inclouen ara per ara a les rutes més habituals. Els turistes, tant autòctons com estrangers, només visiten el 20% del territori català. El litoral, els Pirineus, l’interior i Barcelona són en aquest mateix ordre les preferències a l’hora de fer turisme dels catalans. Els motius dels viatges que fan els catalans la major part són per oci i vacances. Ara ja no es fan tan sols a l’estiu sinó que els catalans es distribueixen els seus dies lliures al llarg de l’any permetent-se així realitzar diverses sortides d’esbarjo. En segon lloc, els catalans es desplacen per visitar familiars i amics que viuen lluny. En tercer lloc trobem els viatges de negocis. Aquest tipus de viatge ha augmentat considerablement els últims anys donat que temps

Els turises, tant autòctons com forans visiten tan sols el 20% del territori català. / ARXIU

enrere no era tan habitual. Els viatges per estudis es mantenen en els mateixos nivells dels darrers 5 anys. Els destins predilectes dels turistes que venen a Catalunya a passar les seves vacances han consolidat com a marques els seus destins. Barcelona es lloc que acull més visites augmentant la seva popularitat cada any.

Allotjaments turístics Establiments hotelers: Segons dades del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa, els hotels de Catalunya van registrar el 2006 14,3 milions de viatgers, xifra que equival

VIATGES DELS CATALANS (2001 - 2005). DESPESA.

al +4,2% interanual. Pel que fa al nombre de pernoctacions, aquestes van sumar un total de 41,9 milions, és a dir, un +5,3% interanual. Pel que fa a la taxa mitjana ponderada de l’Índex de Preus Hotelers a Catalunya aquesta es situa en l’1,8%, una dècima per sota de la de l’Estat espanyol. Ocupació en establiments hotelers a Catalunya (any 2006) segons dades de l’Idescat: • viatgers: 14.321,6 • pernoctacions: 41.938,0 • grau d’ocupació per habitacions: 63,2%

Turisme rural: A Catalunya, el turisme rural ha augmentant en

TURISTES ESTRANGERS A CATALUNYA (2004 - 2006). DESPESA TURÍSTICA. PER PAÍS D’ORIGEN.

Any 2001

2.989,28M€

Any 2002

3.074,07M€

ALEMANYA

Any 2003

3.110,02M€

FRANÇA

Any 2004

3.377,74M€

ITÀLIA

Any 2005

3.759,83M€

REGNE UNIT

Font: IDESCAT – Anuari Estadístic de Catalunya 2007

Càmpings : El càmping a Catalunya durant el 2006 també ha augmentat. Les dades del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa ens indiquen que els establiments d’acampada de Catalunya han rebut 2,6 milions de viatgers que han generat 14,1 milions de pernoctacions. Respecte l’any anterior s’ha produït un augment d’un 2%, tant en viatgers com en pernoctacions. En el cas del turisme d’acampada Catalunya es situa coma opció predilecta davant les possibilitats d’aquest tipus que s’ofereixen a l’Estat espanyol. Ocupació en càmpings a Catalunya (any 2006) segons dades de l’Idescat: • viatgers: 2.634,6 • pernoctacions: 14.135,2 •grau d’ocupació per parcel·les: 42,3%

RESTA D’EUROPA

2004

2005

2006

981,32M€

954,03M€

942,55M€

1.469,53M€

1.752,43M€

1.971,45M€

768,55M€

727,85M€

837,68M€

11.463,31M€

1.514,85M€

1.369,72M€

766,86M€

877,90M€

999,17M€

Font: IDESCAT – Anuari Estadístic de Catalunya 2007

TURISTES ESPANYOLS* A CATALUNYA ENTRE 2001 I 2005. DESPESA TURÍSTICA. MARQUES TURÍSTIQUES. 2001

2002

2003

2004

2005

BARCELONA

582,48M€

587,71M€

611,37M€

701,35M€

67,79M€

CATALUNYA CENTRAL

80,30M€

83,63M€

97,59M€

96,30M€

96,64M€

COSTA BRAVA

154,57M€

144,55M€

154,88M€

179,75M€

190,94M€

COSTA DOURADA

336,36M€

361,67M€

403,61M€

448,22M€

449,89M€

Font: IDESCAT – Anuari Estadístic de Catalunya 2007 (* Residents a la resta d’Espanya majors de 15 anys)

La visió de...

JOSEP HUGUET, conseller del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa

Catalunya: turisme i identitat L’aportació de les potencialitats turístiques a la riquesa d’un país suposa unes possibilitats que també cal conduir i planificar estratègicament. Tot i els evident recursos de Catalunya com a destinació turística, cal tenir ben present que, en aprofitar aquests amb una estructura empresarial concreta, cal establir uns objectius que permetin la rendibilitat i que, de retruc, tinguin efectes socials positius. En aquest sentit, Catalunya, i les seves destinacions, disposen de valors que, a diferencia d’altres ofertes que han de basar la seva competència en els preus baixos, impliquen un valor afegit. En matèria turística, Catalunya pot oferir productes originals, diferenciats i únics; pot, en definitiva, potenciar la seva identitat. Per això, una gran part de l’estratègia de desenvolupament turístic ha de passar per ser capaços d’explicar la identitat, interpretar-la, acostar-la al visitant com a part de la seva posada en valor. Per això, a més, també cal que el patrimoni natural, l’històric i el cultural estiguin endreçats i que hi hagi bones polítiques de territori, urbanístiques i de patrimoni, a més de suport a la cultura tradicional i popular. A la vegada, també podem aprofitar que el poble català és essencialment viatger: els catalans van realitzar l’any passat un total de 26,7 milions de viatges arreu. Alhora, el territori del país ofereix uns atractius que el fan un destí turístic de referència. Precisament, la campanya de promoció turística adreçada als catalans Que no t’ho expliquin, tracta justament de combinar les dues característiques: recordar als catalans que, a casa, també poden trobar coses que, a vegades, van a buscar fora, i fomentar els viatges dels catalans dins de Catalunya per tal que visquin en primera persona el que cada any gaudeixen milions de visitants forans.

SECTORS / Turisme

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

CONSEQÜÈNCIES EN L’ECONOMIA

Els efectes del canvi climàtic en el turisme El Dr. Ramon Folch, director general d’ERF (Gestió i Comunicació ambiental) ha perﬁlat des de Turisme de Barcelona el futur escenari climàtic de Catalunya. “Cal projectar un pla estratègic per reutilitzar l’aigua ja que es tracta d’un bé bàsic pels propis ciutadans i per la bona acollida de turistes.” Es preveu que la temperatura augmentarà i hi haurà escassetat de neu natural a les pistes d’esquí.

La temperatura global augmentarà i el clima serà més àrid pel descens de pluges. / ARXIU C. SAN JOSÉ

més propi del nord d’Àfrica.

“Magribització climàtica de Segons el doctor Folch, Catalunya tindrà ben aviat Catalunya” El turisme que ve a Catalunya, tant l’autòcton com l’estatal o l’estranger, busca a l’estiu el bon clima de la costa mediterrània i a l’hivern les condicions de les pistes per esquiar del Pirineu. Aviat però, aquest escenari pot canviar. El doctor Folch descriu aquesta nova situació com la “magribització de Catalunya”. És a dir que, amb l’agreujament de l’estat de la capa d’ozó i l’augment de la temperatura global semblarà com si la terra s’hagués desplaçat uns graus cap al sud. Cada cop farà més calor i s’establirà un clima

el clima de València, aquests el de Màlaga i aquests el del Magreb. Per consegüent, els països nòrdics o amb climes més freds també patiran els canvis. Les temperatures s’hi suavitzaran fent que els climes resultants puguin assemblar-se al mediterrani, que tant turisme atreu. Aleshores, amb aquesta radiograﬁa sobre els efectes del canvi climàtic sobre el turisme comencen a perfilar-se els efectes econòmics que repercutiran en aquest sector. Les cadenes hoteleres, les estacions d’esquí o el turisme d’in-

EL TURISME DE BAIX COST Durant l’any 2006, Catalunya va rebre un total de 26,3 milions de visitants estrangers, dels quals 15 milions van ser turistes. En pernoctacions, la despesa total que van generar va ascendir als 118,1 milions. Això ha fet que Catalunya acollís el passat any un 25,7% del total de turistes que van viatjar a Espanya. Si tenim en compte les dades de l’evolució del turisme en els darrers anys es desprèn que els visitants cada cop gasten menys. Alguns ho anomenen el “turisme de baix cost” ja que l’ocupació en termes d’allotjament segueix estant plena però la resta de serveis lligats al turisme no veuen que els seus beneﬁcis estiguin als mateixos nivells. Segons les dades proporcionades par l’Associació de Cadenes Hoteleres i Restauració de Catalunya el turista gasta de promig un 3% menys del que gastava abans. S’ha constatat que el turista, ﬁns i tot, ara viatja més que abans però amb uns paràmetres ben diferents. A més, també destaca que en els darrers anys, el temps d’estada també s’ha reduït. S’ha passat d’una estada mitjana d’un 12-13 dies a 8, sobretot en els destins costaners. Tot i aquesta nova direcció que emprèn el turista d’avui en dia, les dades són bones per tots els sectors que cobreixen el sector turístic de Catalunya.

terior s’hauran d’adaptar a les noves tendències que adoptarà aquest important sector econòmic. El doctor Folch va descriure el canvi climàtic com un “fenomen físic ple de complexitats i incerteses.” Aquests canvis que es produeixen “es manifesten durant períodes llargs de temps i són necessàries diverses generacions per apreciar-ne els canvis”, va afegir. Els efectes d’aquest canvi que ens afecta a tots “són evidències d’aquelles que sabem que amb certesa que passaran però que no tenim cap prova definitiva, tan sols indicis. Per exemple, sabem que tots ens morirem però només ho conﬁrmarem el dia que passi. Doncs amb el canvi climàtic passa el mateix. Tenim evidències que es manifesten al llarg dels anys i sabem quins efectes acabaran causant però ara mateix no ho podem demostrar.”

d’ara conté moltes incoherències. “La Xina, per exemple, avui en dia no està obligada a controlar les emissions de diòxid de carboni i, casualment, és el país que més contaminació genera.” A banda de complir aquest protocol internacional cal que es plantegin “accions des de la política” com, per exemple, un pla estratègic per reutilitzar l’aigua. Només així es podrà abastir el subministrament als 7 milions de catalans i al milió de turistes que cada any ens visiten. Es preveu que en 30 anys no hi haurà neu natural a causa del descens de pluges que es donarà progressivament i, a més, el clima es tornarà més àrid.

“L’agreujament dels canvis farà que es percebi com si la terra s’hagués desplaçat uns graus cap al sud” “Cal que es plantegin accions des de la política i complir el Protocol internacional de Kyoto”

Solucions Aquestes discretes variacions del clima comportaran grans canvis econòmics i ecològics a llarg termini. El doctor Folch aﬁrma que “els humans som la primera espècie capaç de modificar el clima i si ho aconseguim obtindrem l’èxit de la nostra activitat econòmica.” La solució passa, d’una banda, per complir el Protocol de Kyoto, el qual, a hores

Els tsunamis i altres fenòmens naturals extrems cada cop seran més freqüents. / ARXIU

LA CUINA MEDITERRÀNIA, UN RECLAM TURÍSTIC SALUDABLE La gastronomia mediterrània i, més en concret, la cuina catalana, és coneguda arreu del món i és un dels reclams que fa que els turistes s’interessin per venir i conèixer Catalunya. La cultura culinària d’un país és un dels factors que més es valora a l’hora de triar les vacances i aquí se n’és molt conscient. D’aquesta manera, la bona consideració de la gastronomia que es fa a Catalunya fa que el nivell del turisme exterior pugi. Tan sols a Barcelona cada dia es serveixen, aproximadament, un milió d’àpats. És doncs una evidència que la restauració esdevé un important sector que fa moure l’economia del país. Els propis ciutadans autòctons consideren una activitat d’oci i esbarjo el fet de sortir a dinar o a sopar a un restaurant. La gran varietat en la oferta de restauració permet satisfer els gustos més diversos sempre amb la garantia d’un servei i d’uns productes de qualitat. Grans cuiners catalans de renom han contribuït en els darrers anys a elevar la categoria de la cuina catalana donant-la a conèixer arreu del món. Estem parlant de Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Fermí Puig, Carles Gaig, Santi Santamaria o Sergi Arola. Tots ells, coneguts internacionalment han fet que els estrangers situïn Catalunya al mapa no tan sols gràcies a la Sagrada Família, a Gaudí o al Barça. A Tots ells els conviden des de molts indrets diferents i llunyans per mostrar l’art de la cuina feta a Catalunya. Aquesta és doncs una excel·lent promoció per atreure el turisme cap a casa nostra. Com a nota de reconeixements, cal destacar que Barcelona va esdevenir l’any 2002 la primera ciutat gormanda no francesa i la Guia Michelin distingeix la ciutat amb nou estrelles.

SECTORS / Serveis: Comerç

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

EL COMERÇ MINORISTA ES MANTÉ MALGRAT ELS ENTREBANCS

Els botiguers lluiten per fer caixa En els darrers anys el comerç minorista s’ha modernitzat per fer front a la competència de les grans superfícies. El temps ha demostrat que la convivència entre ambdós és possible, tot i algunes confrontacions puntuals. Ara bé, els petits comerciants, per raons de dimensió, segueixen sent els qui pateixen més els problemes que afecten el sector, un dels més recents la manca de personal qualiﬁcat.

MIQUEL ÀNGEL FRAILE, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya

Reptes del comerç català

ÀGATA SERRA

Passejar per carrers de ciutats catalanes i veure rètols als aparadors de les botigues sol·licitant dependents és habitual. Aquesta és una de les grans preocupacions del sector del comerç, i el problema s’agreuja quan s’apropa la campanya de Nadal, època en què es contracten temporalment unes 3.000 persones més. La situació, però, no és nova. Des de fa temps, els comerciants denuncien el problema a l’hora de trobar personal qualificat i proposen com a solució la formació de dependents. De fet, ja hi ha diverses entitats que han engegat programes gratuïts encarats a captar joves que es vulguin formar i incorporar a les seves botigues. Ara bé, és probable que aquesta mesura no sigui la solució als seus problemes, tenint en compte, que molts dels qui abandonen el comerç diuen que ho fan per motius d’horaris i sou. Una situació similar viu el sector de la restauració, però en el seu cas l’ha pogut solucionar amb la incorporació de treballadors immigrants. Aquesta opció, però, no acaba de convèncer a la majoria de botiguers, almenys a curt i mig termini. Precisament, conscients de la situació que atravessa el sector, diverses associacions de comerciants i empresarials han creat recentment la Fundació Catalunya Comerç. El seu objectiu és dignificar una feina a la qual s’hi dediquen a Catalunya 300.000 persones. Les claus per aconseguir-ho passa per la innovació i per la formació, ja que segons dades de la Fundació en aquests moments només 10 de cada 100 treballadors del sector han rebut una formació específica. Finalment, per evitar la fuga de treballadors cap a altres sectors, la Fundació alerta de la necessitat que el comerç tingui en compte la conciliació entre la vida laboral i la familiar, especialment en èpoques com les de Nadal. En aquest

La visió de...

Des de fa temps els botiguers catalans tenen diﬁcultats per trobar dependents. / DAVID FERNÁNDEZ

sentit, el sindicat UGT ja ha denunciat que de cara a la propera campanya nadalenca molts treballadors hauran de treballar 15 dies consecutius, a causa de l’obertura del comerç en dies festius. Tot això afecta el sector en un moment que les xifres econòmiques l’acompanyen. Només a Barcelona, la facturació del comerç ja supera els 37.000 milions d’euros, i el sector compta amb 165.241 llocs de treball, segons dades de l’Ajuntament. D’altra banda, una enquesta de conjuntura de la Cambra de Comerç de Barcelona preveu que el comerç minorista tancarà el 2007 amb un resultats molt similars als de l’any passat i, ﬁns i tot, els establiments vinculats a drogueria i farmàcia podrien augmentar les vendes.

Dinamització del comerç Tot i els bons resultats econòmics, el comerç tradicional ha hagut de sobreviure en els darrers anys a una crisi, en gran part motivada per la instal·lació de grans superfícies comercials amb les quals els ha estat sovint difícil de competir a nivell de preus i horaris d’obertura. Els petits comerciants des de sempre

s’han mostrat contraris a què aquests ampliïn les seves hores d’atenció al públic o obrin més dies festius, defensant que els anomenats comerços de proximitat ja cobrien les necessitats dels ciutadans. Tot i això, en els darrers anys botigues de tota la vida han hagut de tancar definitivament les seves portes, mentre d’altres feien esforços per mantenir-se, especialitzant i modernitzant la seva oferta. En molts casos, la creació dels anomenats eixos comercials a mitjanes i grans ciutats ha jugat un paper decisiu a l’hora de promocionar la seva oferta comercial i d’aquesta forma aconseguir una clientela ﬁdel.

La UGT denuncia que molts empleats treballaran ﬁns a 15 dies consecutius aquest Nadal Només 10 de cada 100 treballadors que es dediquen al comerç han rebut formació especíﬁca

A BARCELONA, UNA DE CALENTA I UNA DE FREDA Prop d’un 45% dels establiments comercials de Barcelona ha iniciat el seu negoci al llarg dels últims anys, en concret, des de 1995, xifra que demostra el dinamisme de l’activitat comercial de la ciutat. A més, aquest any s’ha aprovat un pla que no permetrà que a la ciutat es puguin construir nous centres comercials, com els de La Maquinista, Heron City i Glòries. Però tot no són bones expectatives per als botiguers barcelonins. Molts d’ells veuen amb recel l’obertura de nous comerços, majoritàriament d’alimentació, que estan regentats per immigrants, perquè obren ﬁns altes hores de la nit i els festius. Paradoxalment, però, aquest nou model de comerç ha permès revitalitzar zones degradades, crea llocs de treball i respon a una demanda existent per part dels ciutadans.

Catalunya disposa d’un sistema de distribució comercial amb uns marges competitius, en la majoria de sectors, amb una oferta àmplia en mitjans i grans formats, i amb la pervivència i la vitalitat del comerç establert en els locals urbans dels nostres pobles i ciutats. Els reptes del futur empresarial en el comerç, en alguns casos, són els mateixos que ens plantejàvem en el passat: la capacitat d’adaptació contínua a les necessitats de la ciutadania i de les persones que ens visiten; la capacitat de donar un servei en consonància amb el grau de desenvolupament que va aconseguint la nostra societat; la fluïdesa en l’accés al mercat dels productes tradicionals i de les innovacions... Al llarg d’aquests darrers trenta anys, s’han incorporat també, com a nous reptes propis del comerç, els derivats de la seva funció social: en la incorporació de col·lectius socials menys afavorits (primera feina de joves i dones; de persones immigrants...), en la contribució a l’ordenació territorial i la vitalitat urbana a la nostra societat, o en la minimització dels costos mediambientals. Però, també, noves exigències: tant en la nova significació de la qualificació professional pel prestigi de l’activitat en el comerç com en la nova dimensió de la competència lleial, que permeti que grans, mitjanes i petites empreses competeixin en un marc de llibertat empresarial i de seguretat jurídica. La Confederació de Comerç de Catalunya, que agrupa 90.000 comerciants i que lidera com a patronal de les pimes catalanes els seus interessos, està compromesa amb la millora contínua dels nostres comerciants i vetllarà –amb totes les seves associacions adherides– perquè el perfeccionament de l’ordenació comercial permeti que la distribució sigui un sector amb futur.

SECTORS / Serveis: Consultoria

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

L’EXPANSIÓ D’UN SECTOR DE FUTUR

El consultor: la persona que ha d’ajudar les empreses a innovar El sector de la consultoria ha crescut més d’un 10% aquest any i ja representa l’1% del PIB català. El futur, però, encara es presenta millor. La globalització de l’activitat econòmica (nous països competidors, nous productes de qualitat acceptable i preus molt baixos) força les empreses a la innovació, entesa com a motor de canvi. Un procés en el qual la participació dels consultors és decisiva. M.SORT

Cada vegada són més les empreses que sol·liciten els serveis d’una consultoria. I és que una de les grans aportacions d’aquest sector d’activitat és la que fa referència al valor, tant en l’aproximació als problemes i desafiaments com en les propostes de solució que donen als clients. Aquest valor aportat és la suma, entre altres aspectes, de saber avançar-se a les necessitats del negoci, definir les millors solucions en termes d’eficiència i eficàcia, preparar a les organitzacions pels reptes del mercat i buscar la màxima productivitat dels recursos econòmics, tecnològics i humans dels clients.

Pel que fa al repartiment dels ingressos en funció de les indústries a les quals es dirigeix la consultoria, el mercat financer continua sent el sector amb més demanda, ja que representa el 16%. La segona activitat en importància per a la consultoria és el sector de la fabricació, que concentra un 15% de les vendes, seguit per les administracions públiques, amb un 14%, i les telecomunicacions, amb un 7% (veure ﬁgura 2). “Un altre sector que ha crescut molt en els darrers temps és el farmacèutic, que suposa un 3%. Potser a simple vista no sembla una xifra gaire espectacular, però sí que representa un creixement molt important al llarg dels últims anys”, explica Salvador Espinosa.

El consultor com a agent d’innovació

Les xifres avalen el sector Per tot això no és gens estrany que el sector de la consultoria ja representi actualment un 1% del PIB català, segons l’informe La Consultoria a Catalunya, 2006-2007, elaborat per l’Associació Catalana d’Empreses Consultores. El seu president, Salvador Espinosa, valora molt positivament l’evolució del sector al llarg dels darrers anys. “Portem uns períodes de creixement molt bons. Tant els aspectes d’innovació com el tema de la internacionalització i obertura de nous mercats, ens han afavorit. Hi ha tants reptes i necessitats dins de les empreses que el paper de les consultores passa per col·laborar en els seus projectes”, aﬁrma Espinosa. Aquest context fa que la taxa de creixement del sector s’hagi situat al 10% durant el 2006 i al 10,4% durant el 2007. A més, també es preveu que la quota de facturació d’aquest any arribarà a gairebé 2.000 milions d’euros. En deﬁnitiva, unes xifres que indiquen la bonança de la consultoria, tant pel seu pes específic i volum de negoci com per l’impacte que té en els comptes de resultats de les empreses que reben el seu assessorament.

Els clients

L’outsorcing és una de les àrees més dinàmiques del sector de la consultoria. / ARXIU

El sector ha crescut més d’un 10% aquest any i ja representa l’1% del PIB català Un dels reptes de futur de la consultoria és atraure nous clients, com les pimes Els serveis més sol·licitats L’outsorcing, és a dir, l’externalització de serveis, es perfila com l’àrea més dinàmica, a causa de l’evolució de les activitats empresarials. La necessària competitivitat en els mercats internacionals fa que les empreses es concentrin en l’eix del negoci i confiïn a empreses consultores les activitats de suport. D’aquesta manera, l’outsorcing ha passat de representar el 34% de la facturació l’any 2006 al 38% l’any 2007 (veure figura 1). I tot fa pronosticar que en

un futur encara agafarà més protagonisme, a conseqüència de la vocació d’obertura a l’exterior de l’economia catalana, que demana la incorporació de valor afegit. Un altre dels blocs més sol·licitats per les empreses és el de desenvolupament i integració d’aplicacions (innovació tecnològica), que representa el 39% de la facturació. I, ﬁnalment, la consultoria pròpiament dita implica el 23% dels ingressos, tot i que les previsions apunten cap a un creixement d’aquest àmbit, motivat tant per la major demanda de serveis de les grans empreses com per la contínua incorporació a la demanda de les petites i mitjanes empreses. De fet, Salvador Espinosa ja ha detectat aquest nínxol de mercat: “Hem començat a notar que les empreses mitjanes, que tenen a partir de 100 treballadors, es preocupen per la consultoria. Aquest probablement serà un camp de futur, ja que moltes pimes acabaran amb fusions, que els obligaran a recórrer a un consultor extern”, explica Espinosa. La petita empresa, però, encara es

resisteix. “Difícilment accedeix a aquest tipus de serveis, i si ho fa, és de manera col·lectiva, a través d’agrupacions que aglutinen empreses d’aquesta mida i, per tant, conjuntament els és rendible i viable”, afegeix.

És pràcticament indiscutible que la innovació continuarà sent un factor determinant en la competitivitat, especialment en una economia com l’europea, que difícilment pot competir en costos amb les potències asiàtiques. D’aquesta manera, el consultor haurà d’assumir el paper d’agent d’innovació, en un mercat de productes i serveis estandarditzats, per aconseguir personalitzar i diferenciar les propostes, que facin les empreses més rendibles i els permetin obtenir majors quotes de mercat.

INGRESSOS PER SERVEIS PRESTATS (FIGURA 1) 2006 Desenvolupament i integració d’aplicacions: Outsorcing: Consultoria:

43% 34% 23%

2007 Desenvolupament i integració d’aplicacions: Outsorcing: Consultoria:

39% 38% 23%

Font: Associació Catalana d’Empreses Consultores.

PRINCIPALS CLIENTS DE LA CONSULTORIA (ANY 2006) (FIGURA 2) Sector ﬁnancer: Sector de la fabricació: Sector de les administracions públiques: Sector de les telecomunicacions: Sector farmacèutic: Altres:

16% 15% 14% 7% 3% 45%

Font: Associació Catalana d’Empreses Consultores.

SECTORS / Serveis: Activitats sociosanitàries

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

APLICACIÓ DE LA LLEI

La Llei de la Dependència es desplega de manera desigual i amb retards La Llei de la Dependència, impulsada durant la vigent legislatura socialista, “s’està desenvolupant seguint els terminis previstos”, segons ha dit Zapatero recentment en una sessió de control al Senat. Les xifres, però, no s’ajusten a les previsions anunciades. Abans de l’1 de gener de 2008 s’estima que a Espanya haurien d’estar avaluades i ateses totes aquelles persones qualiﬁcades com a grans dependents, és a dir unes 200.000 persones. C.SAN JOSÉ

Des de l’abril passat han sollicitat la valoració unes 300.000 persones per acollir-se a les prestacions de la Llei de la Dependència però a hores d’ara tan sols 21.000 (el 14%) tenen ja el seu pla personal redactat. Es calcula que a Espanya hi ha més d’1.125.000 persones dependents i que en els propers anys la xifra augmentarà. A Catalunya, més de 30.000 persones han demanat aquest any ser valorades per acollir-se a la Llei de la Dependència. Avui encara no hi ha cap pla personal redactat. Molts dels ciutadans afectats han expressat les seves queixes als tribunals. L’objectiu de la Llei de la Dependència és reconèixer el dret a la promoció de l’autonomia personal i a l’atenció a les persones en situació de dependència. Això s’aconsegueix a través del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), el qual, funciona en col·laboració i participació de totes les Administracions públiques en l’exercici de les seves competències. La Llei conﬁgurarà una xarxa d’utilització pública on s’integraran centres i serveis, públics i privats degudament acreditats. Moltes persones dependents comptaven fins ara amb l’ajut d’algun familiar, per exemple, en el cas de la gent gran. Altres grans dependents, però, ja disposaven d’algun altre tipus d’ajut. Es consideren dependents totes aquelles persones que pertanyen al col·lectiu de la gent gran i aquells discapacitats greus que no es poden valdre per sí mateixos i que necessiten ajuda per dur a terme les activitats bàsiques de la vida quotidiana. És a dir, activitats com vestir-se, rentar-se, menjar per sí mateix, desplaçar-se per la llar o reconèixer les persones. La llei també inclou a les persones amb discapacitat intellectual, amb malalties mentals i els menors de 3 anys amb greus discapacitats.

Es calcula que a Espanya hi ha actualment més d’1.125.000 persones dependents

guir-ho, l’Administració General de l’Estat aportarà més de 12.638 milions d’euros. La posta en marxa aquesta Llei farà que ﬁns el 2015 es creïn al voltant d’uns 300.000 llocs de treball.

Diferències entre autonomies

A Catalunya, més de 30.000 persones ja han demanat ser valorades per acollir-se a la nova llei Valoració de la dependència Els nivells de dependència es classifiquen en tres grans grups i haurien de rebre les ajudes segons un calendari establert fins el 2015. Es calcula que a Espanya el nombre de persones dependents augmentarà els propers anys degut a les variacions demogràfiques que es produeixen amb els anys. A Catalunya, més de 30.000 persones han demanat ser valorades per acollir-se a la llei i unes 25.000 han sol·licitat informació. Gairebé 8.000 catalans seran els primers a beneficiar-se de les prestacions ja que han estat reconeguts com a dependents de grau 3. La Generalitat de Catalunya ha creat el ProdeP (Programa per a l’impuls i l’ordenació de la promoció de l’autonomia personal i l’atenció de les persones amb dependència), iniciativa que actua com a precursora de la futura Agència Catalana per a la Dependència, a través de la qual es gestionarà l’atenció als dependents de Catalunya.

La dependència a Catalunya Segons una enquesta de l’Idescat sobre les condicions de vida i hàbits de la població a Catalunya del 2006 la persona que s’encarrega de tenir cura de les persones amb dependència acostuma a ser la dona. Per

El desplegament de la Llei de la Dependència es farà gradualment ﬁns el 2015. /ARXIU

exemple, la dona és qui cuida de les persones grans a la llar (48,5%); qui cuida persones malaltes (44,3%); qui té cura de les persones discapacitades (48,8%); qui es fa càrrec dels menors de 10 anys (50,8%). Dels mateix estudi també se n’extreu la valoració que fan els catalans de la seva salut. Un 53,3% dels valora el seu estat de salut com a bo i un 18,6% diu que és molt bo. Si aprofundim en zones, els que es troben millor són les persones que viuen a l’àmbit de Ponent, de les quals, gairebé un 30% considera que el seu estat de salut és molt bo. D’altra banda, a Catalunya hi ha un 7,1% que creu que la seva salut és dolenta o molt dolenta. Per gèneres, els homes valoren més positivament la seva salut respecte de les dones. Ells, amb un 57,6% consideren que tenen una bona salut mentre que les dones es valoren així un 49,1%.

Finançament de prestacions La Llei de la Dependència es ﬁnançarà entre l’Administració

General de l’Estat i les comunitats autònomes. Segons el govern, l’objectiu és passar del 0,33% del PIB que actualment es dedica a la dependència a l’1% a l’any 2015. Per aconse-

Cal tenir en compte les diferències entre comunitats autònomes pel que fa a la implantació d’aquesta llei. Cadascuna es troba en una situació diferent. D’una banda trobem un grup de comunitats que han rebut moltes sol·licituds i que han fet un major nombre de valoracions. És el cas d’Andalusia, Aragó, les Canàries, Cantabria, Catalunya, Castella-La Manxa, Extremadura, Balears, Ceuta i Melilla. D’altres encara no han acabat el procés per poder posar en funcionament la llei, com són, la Comunitat Valenciana, Astúries, Galícia, La Rioja, País Basc i Navarra. I en l’últim grup, hi ha aquelles que encara no han acabat d’engegar el procés. Avui per avui són cinc les comunitats que han reconegut les prestacions: Andalusia, Balears, Cantabria, Extremadura i la Comunitat Valenciana.

PREVISIÓ PERSONES DEPENDENTS. ESPANYA 2005 - 2020. Persones dependents

2005

2010

2015

2020

Grau 3

(gran dependència)

194.508

223.457

252.345

227.884

Grau 2

370.603

420.336

472.461

521.065

(dependència moderada) 560.080

602.636

648.442

697.277

TOTAL

1.246.429

1.373.248

1.496.226

(dependència severa)

Grau 1

1.125.190

Font: Llibre blanc de la dependència a partir de les projeccions de població de l’INE.

DIFICULTATS DIARIES DE LES PERSONES DEPENDENTS

Dificultat per sortir al carrer Dificultat per pujar o baixar escales Dificultat per moure’s dins de casa Dificultat per vestir-se o rentar-se Dificultat per menjar sol

Cap diﬁcultat 91,7%

Té diﬁcultats o no pot fer-ho 8,3%

87,7%

12,6%

95,2%

4,8%

95,7%

4,3%

98,3%

1,7% Font: Idescat – ECVHP/2006

En el món empresarial hi ha un capital indispensable. El Talent.

CEU es obra de la Asociación Católica de Propagandistas

Programa Vértice El Govern i la Direcció de PIMES Vértice és un programa intens de govern i de direcció, dirigit a professionals amb experiència i responsabilitat en pimes, que inclou els aspectes bàsics i crítics del rol del directiu: la direcció general, la direcció comercial, el factor humà, les finances, els sistemes d’informació, operacions, fiscalitat i el marc legal.

Escola de Negocis CEU Barcelona Monestir, 10 - 08034 - Barcelona Teléfono: 932 521 420 Fax: 932 030 497 en@uao.es http://en.uao.es/

SECTORS / Serveis: Publicitat

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

LA TELEVISIÓ DOMINA, MENTRE ES MANTÉ LA INCÒGNITA D’INTERNET

El mercat publicitari continua el seu creixement sostingut El pastís de la publicitat a Espanya continua dominat per la televisió, que acapara el 45% de la inversió, i pels diaris, que representen un 25% de la facturació en mitjans convencionals. Internet, per la seva banda, ja factura el doble que fa tres anys, però continua sent la gran incògnita. inclou els descomptes de les agències ni els ràpels, mentre que les xifres referents als altres mitjans és bruta. Així doncs, les xifres proporcionades per Infoadex han de ser utilitzades amb prudència. Tot i així, aquestes dades ja reﬂecteixen una evolució fulgurant als darrers anys. L’any 2003, la publicitat a Internet sumava 75 milions d’euros, mentre ara suma els esmentats 160 milions, és a dir, més del doble en només tres anys.

AURELI VÁZQUEZ

“Quin percentatge del pressupost de màrqueting hem de destinar a Internet?”. Aquesta és la pregunta que, encara avui, es fan molts empresaris i responsables de planificació publicitària. El mitjà que fa una dècada semblava revolucionar el món continua tenint un paper modest a les grans campanyes publicitàries. Internet, que no fa gaire qüestionava la continuïtat dels diaris i revistes impreses, representa només un 2,2% del total de la inversió, segons dades d’Infoadex La contundència de la xifra anterior admet, però, molts matisos. En primer lloc, aquesta xifra es refereix a la inversió en formats gràﬁcs, però no a altres accions com els links patrocinats o els e-mails. A més, la xifra de publicitat invertida a Internet –160 milions d’euros l’any 2006– és neta, és a dir, no

Esclatarà Internet al 2007? Als Estats Units, els estudis sobre el creixement de la publicitat a Internet parlen d’una xifra de 10.000 milions de dòlars només durant el primer semestre de 2007. Així ho asseguren Intereactive Advertising Bureau (IAB) i PWC. Aquesta xifra representaria un incre-

EL CINE, EN HORES BAIXES El cinema ha estat sempre un mitjà d’espectacularitat i grandiositat, però si alguna cosa deixen clares les xifres és que aquesta característica no es reﬂexteix al mercat publicitari. De fet, és l’únic mitjà convencional que va retrocedir en inversió publicitària durant l’any passat. La facturació amb prou feines va superar els 40 milions d’euros, un 5% menys que l’any anterior.

Ràdios

1.000

Revistes

1.500

Fullets/bústies

2.000

Màrqueting telefònic

2.500

Merchandising i rótuls

3.000

ment genys menyspreable del 27% respecte l’any anterior. A Espanya, les dades de l’IAB resulten realment reveladores. Si l’any 2006 la publicitat a Internet creixia un 33%, aquest primer semestre de 2007 ja ho ha fet un 74% més. Només durant els primers sis mesos, els anunciants es van gastar 220 milions d’euros en publicitat on-line, una dada que fa pensar en xifres de vertigen de cara al tancament de l’any. De fet, amb aquest increment Espanya es va posant a l’alçada d’altres països com Gran Bretanya, on la inversió en publicitat és 10 vegades superior a l’espanyola.

Més ‘below’ que ‘above’

Diaris

3.500

Mailing personalitzat

Milions ŝ

Televisions

ON VA LA INVERSIÓ PUBLICITÀRIA A ESPANYA?

El mailing especialitzat mou gairebé 1.900 milions d’euros. / ARXIU

500 0

Font: Inversión Publicitaria en España 2007 (amb dades de 2006).

Tot i la notorietat dels mitjans convencionals com la televisió, els diaris, la ràdio o Internet, a Espanya el segment que predomina és el dels mitjans no convencionals, coneguts també com ‘below the line’: mailings, fulletons, màrqueting telefònic, regals publicitaris, patrocinis, publicacions d’empresa, etc. En realitat, actualment hi ha una situació prou equilibrada, tot i que la balança s’inclina lleugerament cap a la banda dels mitjans ‘below the line’,

en una relació de 51% i 49%, segons Infoadex. En aquesta altra meitat de la ‘línia’ publicitària, destaca molt especialment el mailing especialitzat, un tipus d’acció que mou gairebé 1.900 milions d’euros, i que representa ni més ni menys que un 25% del total de la publicitat ‘below the line’. Durant el darrer any, la publicitat que més va créixer en aquest segment va ser la dels jocs promocionals, que comencen a tenir una importància més que testimonial (48,6 milions d’euros, un 37% més). Molt més important ha estat el volum mogut pel màrqueting telefònic i el merchandising, seguits de molt a prop pels fulletons. En canvi, han perdut pistonada els catàlegs i també les accions d’animació en punts de venda.

La visió de...

JOSÉ LUÍS TRUJILLO, Keiretsu Comunicación

Les assignatures pendents La publicitat és una disciplina relativament jove en el nostre país. De fet, només fa un xic més de cinquanta anys que es treballa tal i com l’entenem ara. Malgrat això, ha generat un sector que, de ser emergent, es va convertir en un dels més importants del nostre país, aconseguint premis, prestigi i notorietat, a més de llocs de treball, inversions i beneficis. Tot això amb un reconeixement professional que feia que les agències tinguessin un paper assessor important i que les seves opinions respecte l’estratègia, la producció, els mitjans i sobretot la creativitat, fosin considerades valuoses i respectades. Cal reconèixer que no hi havia l’actual saturació de mitjans i de missatges, i que la situació econòmica propiciava millors pressupostos. A hores d’ara, el cert és que els anunciants semblen no estar tan segurs de la bondat assessora de les agències i marquen de manera clara i inflexible els briefings, demanen el millor encara més barat, i destinen recursos per a producció i mitjans manifestament millorables. Potser no té res a veure, però la realitat és que el sector ha reculat i no està en el seu millor moment. Tot i que, mentre hi hagi anunciants que, en equip amb bones agències, siguin capaços de fer campanyes com Ikea, Coca-Cola, BMW, Dove, etc., hi haurà vida...

LES REVISTES D’EMPRESA CREIXEN TÍMIDAMENT Les publicacions i revistes d’empresa, categoria que inclou també els butlletins i memòries, van aconseguir fa uns anys fer-se un forat al mercat publicitari, però des d’aleshores no han acabat d’enlairar-se com s’esperava. Les dades d’Infoadex parlen d’una facturació conjunta de 60 milions d’euros, només un 1,5% més que l’any anterior. L’any 2003, les vendes eren de 56,7 milions...

SECTORS / Educació

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

REPLANTEJAR EL SISTEMA EDUCATIU

El sistema educatiu català ‘suspèn’ l’ESO El darrer informe de la Fundació Jaume Boﬁll ha posat de relleu que la mida de l’esvoranc que pateix l’educació catalana s’eixampla cada cop més, allunyant-se en gairebé tots els paràmetres de la resta d’Espanya i Europa.

La visió de...

ANNA M. GELI, rectora de la Universitat de Girona i presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP)

NATÀLIA PASTOR

Dels indicadors que l’enquesta de la Fundació Jaume Boﬁll ha analitzat, Catalunya suspèn en gairebé totes les matèries. Els estudiants catalans no només no milloren en resultats, sinó que empitjoren respecte la resta d’Espanya i Europa. Només hi ha una dada positiva: els escolars acaben el cicle de Primària amb una taxa de repetidors d’un 1,5%, un èxit davant la mitjana del conjunt espanyol, de gairebé un 6%. Tot i així, aquesta dada requereix una anàlisi prudent, ja que no necessàriament està relacionada amb la qualitat de l’ensenyament o el nivell de l’alumnat.

SOS adolescents Més enllà dels 12 anys, la situació empitjora estrepitosament i Catalunya es posiciona a la cua en els tres paràmetres més destacats: abandonament prematur dels estudis, repetidors al quart curs d’ESO i joves que completen, almenys, el Batxillerat o la Formació Professional. A Catalunya l’abandonament prematur dels estudis entre els joves de 18 a 24 anys és del 34,1%, mentre que la mitjana espanyola és del 30%. D’altra banda, la taxa de població que assoleix el Graduat Escolar és del 69%, mentre que la mitjana espanyola és del 75%, i només les Canàries i Extremadura tenen més repetidors al quart curs d’ESO. Per últim, només el 60,3% dels joves catalans ﬁnalitzen els estudis de Batxillerat o més nivell, gairebé 8 punts per sota que fa cinc anys, i nou comunitats autònomes superen els resultats de Catalunya.

Un compromís històric

A Catalunya, els joves d’entre 18 i 24 anys deixen els estudis més aviat que els joves de la resta d’Espanya. / ARXIU

Catalunya és una de les comunitats que menys inverteix en educació no universitària de la població immigrant ﬁguren entre els factors més sonats d’aquest suspens general en educació. Els autors d’aquest informe, Ferran Ferrer i Bernat Albaigés, han assenyalat que l’arribada en els últims anys de molts joves immigrants amb un nivell d’estudis baix i que, a més, no els continua, ha generat un impacte negatiu. Un altre factor decisiu que destaca la Fundació és l’atractiva oferta de llocs de treball per als quals no es requereix qualiﬁcació.

De nou, manca d’inversions Qui ha fracassat? Les xifres de l’estudi són irrefutables. Tal i com assenyalava Jordi Sánchez, director d’aquesta institució, “no hem de buscar un culpable. Les xifres són contundents. Volem compartir aquestes dades per a buscar entre tots solucions”. Una escassa inversió en el segment no universitari i un procés d’assimilació irregular

Ho va exempliﬁcar el director de la Fundació Jaume Bofill quan va il·lustrar la situació de l’educació amb el caos d’esvorancs de la xarxa de rodalies. “Tant els forats ferroviaris com els educatius obeeixen a una falta d’inversió mantinguda en el temps”, comentava Jordi Sánchez. Segons els autors, la inversió a Catalunya és la segona més baixa d’Espanya.

Catalunya es troba a la cua de l’Estat que, al mateix, temps es troba a la cua d’Europa. Per la seva banda, el departament d’Educació va respondre que la despesa en educació no universitària ha duplicat en tres anys el pressupost destinat a aquest àmbit. Millores a part, la despesa per alumne també es troba molt per sota de la mitjana estatal: 3.455 euros per alumne català, en front dels 3.946 euros de mitjana en el cas de l’estudiant espanyol. Per últim, destacar que el problema del fracàs escolar afecta gairebé el doble a l’escola pública (38,9% de fracàs escolar), que a la privada (18,2%).

La nova llei Cal citar el projecte que s’està portant a terme amb la futura nova Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que des del Govern es vol posar en vigor el 2008. Ernest Maragall, conseller d’Educació, ha avançat alguns dels aspectes clau d’aquesta reforma, que vetllarà per una major autonomia dels centres per a elaborar el seu projecte educatiu. La qualitat i vocació docent del professorat també es posarà a prova amb unes pràctiques selectives que tenen com a objectiu que les direccions de cada centre puguin definir el perﬁl del professorat segons el seu projecte educatiu propi.

LES “ALTRES AJUDES” Els experts de la Fundació Jaume Bofill assenyalen també que cal potenciar les ajudes als alumnes amb dificultats amb més reforç escolar. De moment, el que ja és un fet és l’increment d’alumnes que busquen fora de les aules el suport necessari per a fer front al creixent fracàs escolar. Gairebé dos milions d’alumnes ja reben ajuda ‘a domicili’ al conjunt de l’estat. Les matemàtiques se situen com a l’enfant terrible per nivell de demanda (60%) entre els estudiants d’ESO, que cada cop més compten amb una oferta de confiança gràcies a l’aparició d’empreses especialitzades en reforç extraescolar a tots els nivells. L’objectiu és suplir les carències del sistema educatiu actual, fet que ha afavorit també la regulació d’un mercat de 1.800 milions d’euros en negre.

La construcció de la Unió Europea ha estat (continua essent!) un procés llarg i complicat, amb entrebancs de tipus institucional, amb opinions públiques escèptiques i amb dosis canviants d’entusiasme o desafecció, en funció de territoris o circumstàncies polítiques. És evident, però, que la marxa cap a la consolidació d’un espai comú, no solament econòmic o laboral, sinó polític i cultural, no té aturador. A poc a poc (a vegades amb massa lentitud) s’avança en aquesta direcció. L’Espai Europeu d’Educació Superior, ideat a partir de la Declaració de Bolonya de 1999, és un pilar fonamental en el procés. Perquè és a partir de l’educació, de la generació de futurs graduats, de la comparabilitat que s’instal·larà a Europa un cop la uniﬁcació de criteris sigui homogènia i general, que la percepció de pertànyer a un mateix univers cultural i formatiu serà més unànime. La integració en aquest Espai europeu no serà fàcil. Tot i això, el compromís del món universitari és ferm (fa anys que s’hi treballa amb projectes pilot, amb conscienciació, amb pedagogia), perquè som conscients de l’oportunitat única que tenim al davant. També som sabedors de la transcendència que la nostra gestió tindrà en el futur panorama europeu. El repte – profund, no gens maquillador, de gran calat històric – implica, per a les nostres universitats, canvis estructurals intensos, un compromís cada dia més ferm amb la qualitat, nous plantejaments i més atenció a les necessitats que la societat reclama. I ens mantenim ﬁdels al compromís que vam adquirir.

SECTORS / Opinió

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

MANTENIR LA COMPETITIVITAT A MIG I LLARG TERMINI

Punts forts i febles de l’empresa catalana Catalunya està dotada amb pocs recursos naturals, fet que determina que els avantatges competitius de les empreses estiguin basats en la disponibilitat d’infraestructures adequades i les habilitats i iniciativa dels seus recursos humans. Aquests han permès que el país es converteixi en una potència industrial. No obstant, la transició cap a una economia postindustrial i la globalització de les activitats econòmiques suposen canvis importants que posen a prova la capacitat d’adaptació del teixit econòmic i institucional català. ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Punts forts La situació geogràfica és una de les forces importants de Catalunya. Aquesta situació permet que actuï alhora com enllaç entre el mercat peninsular i la resta del continent. L’aproﬁtament d’aquest potencial depèn de la disponibilitat d’infraestructures adequades (xarxa de transport, telecomunicacions, sanitat, xarxa elèctrica, aigua...). Així mateix, la combinació d’una extensa costa i el clima afavoreixen el desenvolupament del turisme. El caràcter empresarial dels catalans i la cultura industrial són també forces principals de l’economia catalana. Com a conseqüència, en termes quantitatius Catalunya té una densitat molt alta d’empreses. A la vegada, les empreses catalanes demostren una capacitat molt alta d’adaptació als canvis de l’entorn. L’anterior i els altres factors descrits més endavant converteixen Catalunya, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en particular, en un lloc atractiu per a les grans empreses multinacionals amb totes les implicacions favorables per a la competitivitat de l’economia catalana. La zona de Barcelona és un centre logístic molt important, ja que gaudeix de més de 2.100 hectàrees dedicades a la logística en un radi de set quilòmetres amb port i aeroport de gran capacitat, ben comunicats i situats en proximitat un de l’altre. L’AMB també gaudeix d’una bona xarxa de transport públic. L’AMB ofereix una excel·lent disponibi-

litat d’oficines amb una molt bona relació qualitat-preu. A més, Catalunya ofereix un bon equilibri entre la qualificació de la força de treball i els costos laborals. Aquests avantatges de Catalunya i, de Barcelona en particular, han contribuït a la consideració de la Ciutat Comtal com la cinquena millor ciutat d’Europa per a la localització de negocis/empreses –per davant d’Amsterdam, Madrid i Berlín i avançada només per ciutats com Londres i París–. Cal destacar que la competitivitat de Barcelona ha augmentat al llarg dels darrers quinze anys, i s’ha consolidat com a ciutat no capital d’estat que es líder a Europa en l’organització de congressos, fires i esdeveniments. L’alta qualitat de vida atreu no només empreses multinacionals, sinó també personal qualificat. Aquesta força ha contribuït de manera decisiva al creixement d’una vibrant indústria de centres d’atenció al client. Així mateix, l’existència d’un bon marc d’incentius financers i fiscals per a la inversió en recerca, desenvolupament i innovació afavoreix el desenvolupament d’indústries amb alt valor afegit i basades en treball intel·lectual.

d’innovació. No obstant això, existeixen deficiències greus precisament en aquests factors clau. Les empreses catalanes s’enfronten a un problema seriós de recursos humans. D’una banda, la població té una estructura polaritzada pel que fa al nivell educatiu. És a dir, el sistema educatiu produeix massa persones altament qualificades i no qualificades i molt poques persones amb educació intermèdia i especialitzada. Una altra amenaça per a la competitivitat de les empreses catalanes són les serioses deficiències de la qualitat de l’ensenyament

La qualitat de vida del país atreu no només empreses multinacionals, sinó personal qualiﬁcat

secundari. D’altra banda, l’ensenyament universitari està mal ajustat a les necessitats de les empreses. Les debilitats anteriorment exposades del sistema educatiu estan acompanyades per un baix interès de les empreses catalanes en la formació contínua dels seus empleats. Una altra deficiència rellevant dels recursos humans catalans és la falta de domini d’idiomes estrangers, fet que és especialment perjudicial en un món cada vegada més interconnectat i globalitzat. Una altra i diferent amenaça per a la competitivitat de les empreses catalanes prové de les deficiències de les infraestructures. D’una banda, existeix un dèficit important de xarxa de transport i les inversions previstes són suficients només per mantenir l’status quo, però són insuficients per a les millores necessàries per a la competitivitat del país. D’altra banda, la xarxa elèctrica tampoc s’actualitza d’acord amb el creixement de la

Forces

Debilitats

-Situació geogràﬁca, clima...

-Insuﬁcients infraestructures de transports, xarxa elèctrica, telecomunicacions...

-Bon equilibri qualiﬁcació-cost de la mà d’obra -Universitats i escoles de negocis amb gran prestigi internacional

-Deﬁciències en formació: fracàs escolar, desajustament entre la demanda i l’oferta del tipus d’educació universitària, relació empresauniversitat, insuﬁcient formació contínua, poca inversió en educació, falta de domini d’idiomes estrangers...

-Marc d’incentius ﬁscals per a les inversions en R+D+i

-Baixa inversió en R+D+i, que diﬁculta la innovació necessària per a millorar la competitivitat -Competitivitat basada en excés en baixos costos. -Inﬂació més elevada que la dels països de l’entorn

Punts febles No obstant això, Catalunya té una sèrie de febleses que amenacen la competitivitat de la seva economia a mig i llarg termini. Una gran part de l’economia catalana està basada en una estratègia de baix cost, estratègia que ja no és sostenible per la inﬂació superior a la d’altres països del nostre entorn, i com a conseqüència de la globalització de l’activitat econòmica i la presència d’altres regions amb avantatges molt majors en termes de costos. Així, la competitivitat de l’economia catalana depèn de la capacitat de desenvolupar avantatges basats en diferenciació. Aquesta transició depèn de la qualitat dels recursos humans, les infraestructures bàsiques i la capacitat

demanda i l’àrea metropolitana de Barcelona, el que explica els col·lapses de subministrament elèctric. Addicionalment, la qualitat de la infraestructura de telecomunicacions no és suficient i la penetració de la banda ampla és baixa. Un altre factor negatiu és el nombre insuﬁcient de vols intercontinentals. Finalment, l’economia catalana pateix una inversió molt baixa en recerca, desenvolupament i innovació. Aquest problema està present tant a nivell de les inversions públiques, com al nivell de les inversions privades a causa de la petita grandària de la majoria de les empreses catalanes i la corresponent baixa capacitat per a inversions en R+D+i. Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, dos factors addicionals que diﬁculten la innovació són l’excés de burocràcia que l’Administració genera a les empreses i la formació que fomenta la cerca de feines estables en comptes d’animar l’esperit innovador.

-Qualitat de vida -Disponibilitat d’espais d’oﬁcines amb bona relació qualitat-preu -Atracció de Barcelona com una de les millors ciutats europees per a fer negocis -Lideratge en organització de congressos, ﬁres i esdeveniments

-Insuﬁcients vols intercontinentals

-Cultura empresarial

-Excés de burocràcia

-Centre logístic

MAPA DEL MÓN

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

MAPA DEL MÓN

REPTES / Internacionalització i projecció

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

• Tímids avanços en R+D+i

• L’actual ‘cavall de batalla‘ La poca inversió de l’Estat en infraestructures posa en perill la competitivitat. pàg. 56 i 58

Cada cop es fa més R+D+i a Catalunya, però no n’hi ha prou. Un estudi de La Salle alerta que perdem terreny en el camp de la innovació i, per això proposa mesures. pàg. 60 a 64

• Suspenem en tecnologia Mala implantació de la TDT, la banda ampla i la telefonia mòbil de nova generació pàg. 66 i 68

• Les pimes perden pes L’entrada de nous països dins de la UE ha fet trontollar les pimes catalanes. pàg. 76 i 78

• El passiu, gran repte ﬁnancer Amb l’aturada del sector immobiliari, les entitats bancàries han de buscar altres fronts. pàg. 84

ES CONSOLIDA L’APOSTA PELS MERCATS INTERNACIONALS

Una Catalunya més oberta al món L’obertura econòmica, la descoberta de nous mercats internacionals i l’augment de les exportacions afavoreixen la projecció de les empreses catalanes. D’altra banda, la diversiﬁcació de les inversions i una major cooperació entre empreses suposen reptes a superar. LEANDRO RODRIGUES

Catalunya consolida la seva aposta pels mercats internacionals. Les empreses exploren països abans desconeguts, augmenten les seves exportacions registrant resultats ascendents i debaten els reptes del futur entreveient condicions encara més favorables. Si bé una reflexió responsable també recorda la necessitat de madurar per fer front als mercats emergents, la internacionalització catalana viu un moment favorable. L’any passat, les exportacions de les quatre províncies van sumar 47.129 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment interanual d’un 12% respecte a 2005, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La xifra revela una disposició clara per a l’obertura econòmica cap a nous mercats, a més de deixar en descobert una característica clau del perfil internacional de les societats catalanes: la distància geogràﬁca no representa una barrera per a la presa de decisions.

Expansió mundial El 2006, els països d’Amèrica Central i del Sud van ser els que més van atreure l’atenció de les organitzacions catalanes. Les exportacions a la regió van registrar l’ascens d’un 39,1%, per davant d’Amèrica del Nord (un 20,5%), els països europeus (un 17,7%), altres països del món (un 16,6%) i els membres de la Unió Europea (un 8,6%). La tolerància al risc també es nota. El 33,9% de les societats exportadores tenen un nivell en alça d’activitat a l’exterior, mentre un 17,6% experimen-

En els últims 15 anys, el nombre d’empreses exportadores catalanes s’ha multiplicat per cinc Els països d’Amèrica Central i del Sud són els que més atreuen l’atenció de les empreses catalanes ten una situació oposada, tal com ho demostra l’enquesta trimestral del clima exportador a Catalunya, realitzada per l’Idescat. Per a un 40% dels empresaris, la demanda en les economies estrangeres en general és positiva. Per això, el 43% reconeix treballar amb perspectives d’expandir els negocis cap a Europa de l’Est en els pròxims mesos, o a Amèrica del Sud (42,3%) o Pròxim Orient (38,2%). “S’ha produït un extraordinari creixement de la internacionalització de l’empresa catalana en els últims anys. Per això, podríem classiﬁcar Catalunya com una de les economies més obertes del seu entorn. Gairebé 12.000 empreses exporten regularment des de fa quatre o cinc

Les exportacions catalanes del 2006 han incrementat un 12% respecte al 2005. / ARXIU

anys, fet que els dóna un gran bagatge en termes de fer negoci en altres països”, assenyala Jordi Serrat, director general del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (Copca). En els últims 15 anys, el nombre d’empreses exportadores s’ha multiplicat per cinc, passant de 5.000 el 1990 a més de 26.500 l’any 2005.

“Suport a la competitivitat” Per a Serrat, els condicionants que afavoreixen la presència exterior de Catalunya són variats, com poden ser la tradició comercial històrica i la ubi-

CREACIÓ DE SOCIETATS 2001

2002

2003

Nombre de societats 21939 22774 23616 Variació (%)

-2,9

3,8

3,7

2004

2005

2006

24940 26082 28019 5,6

4,6

7,4 Font: Idescat

cació geogràfica que permet l’accés a altres mercats que no només l’europeu. Els empresaris catalans van saber comprendre en el seu moment –precisament quan

Espanya es va sumar al somni europeu– que expandir i exportar serien les millors alternatives per afrontar la competitivitat d’un mercat comunitari obert i en expansió.

ASSESSORAMENT MÉS AMPLI La fusió en una entitat del Copca, del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (Cidem) i l’Agència Catalana d’Inversions (ACI), segons ha anunciat recentment la Generalitat, podria enfortir les habilitats de Catalunya en diferents camps. “L’objectiu global és augmentar la competitivitat, des de la innovació i per mitjà de la internacionalització. L’empresa accedirà a l’agència i podrà comptar amb el seu suport els diferents camins que decideixi seguir”, explica Carme Botifoll, directora general d’Innovació i Internacionalització del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. La previsió és que el nou organisme públic obri les seves portes a començaments del 2009. El seu model serà semblant al d’un holding, assumint la innovació i la internacionalització com motors d’actuació. “Intentarem que les pimes incrementin els nivells de gestió i estratègia. A més, tindrem els representants de les empreses i membres del govern junts als òrgans de decisió”, complementa.

Internacionalització i projecció / REPTES

DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

ES CONSOLIDA L’APOSTA PELS MERCATS INTERNACIONALS

“A Catalunya no es mimen les empreses. Falten ajuts per impulsar les organitzacions a internacionalitzar” La capacitat d’adaptació a les condicions de l’altre país, així com de la seva cultura, té un pes decisiu Les iniciatives empresarials amb menys de 10 treballadors també estan començant a plantejar-se la possibilitat de l’expansió internacional “La internacionalització està interioritzada com un suport dels processos de competitivitat de l’empresa”, complementa el directiu del Copca. Les petites i mitjanes empreses també afavoreixen la projecció de Catalunya assumint la seva part del risc de desembarcar als mercats internacionals. Una recent anàlisi del perfil de les societats catalanes que inverteixen a l’exterior, realitzat pel Copca, revela que aquest grup empresarial està format majoritàriament per pimes joves, d’origen familiar, dels sectors industrial i de serveis

i que neixen amb una vocació d’internacionalitzar-se. Encara que les corporacions entre 1 i 50 treballadors representin el 64% d’aquestes companyies inversores, es nota en els últims anys una major precocitat cap a la internacionalització per part de les iniciatives empresarials amb menys de 10 treballadors (un 15% del total). L’informe dóna marge a un qüestionament: Quines raons influeixen la decisió de creuar fronteres i assumir els riscos? Per a la majoria dels empresaris, el principal motiu és la percepció que hi ha mercats potencials per explorar. En altres paraules, un nombre creixent d’emprenedors del teixit empresarial català disposa de millors eines per identiﬁcar les oportunitats del comerç mundial.

Mercats estratègics El nordest asiàtic i l’Europa de l’Est es consideren les regions més prometedores per exportar serveis i productes. Dues de cada tres empreses que exporten regularment assenyalen els països d’aquestes dues regions com els més estratègics, segons una enquesta realitzada a 600 empreses per l’Idescat. La Xina, Corea del Sud, el Japó, Taiwan i Hong Kong són les economies primordials dels plans d’exportació d’un 70% de les empreses. L’Europa de l’Est se situa en la segona posició en aquest ordre de preferències, a causa en gran part del seu acostament a l’entorn comunitari. La capacitat d’adaptació a les condicions de l’altre país, així com de la seva cultura,

PLANTEJAMENTS I AUTOCRÍTICA L’autocrítica d’un grup d’empresaris catalans, que durant el Cercle d’Economia del novembre passat van demanar més ambició de les empreses per adaptar-se a la realitat del mercat, ha generat polèmica. Mentre algunes patronals van demostrar concordar amb els plantejaments del Cercle d’Economia, alguns empresaris es van desmarcar de l’autocrítica. Per a Josep Abad, president de la patronal Cecot, “els empresaris hem de participar i s’ha de tornar a fer inversions des del sector privat, com es va fer amb les autopistes,” segons ha declarat a agències de notícies. Per la seva banda, David Parcerisas, de l’escola de negocis EADA, considera que “és mentida que no hi hagi lideratge al món empresarial”. Altres empresaris han preferit avaluar la polèmica com a positiva a causa de la reﬂexió originada sobre com l’empresariat ha d’actuar.

creixement”, afegeix Jordi Serrat. El director general del Copca també identiﬁca la necessitat de Catalunya d’afavorir els processos de cooperació entre les empreses, fet que permetria el diàleg capaç d’impulsar els grans projectes conjunts d’internacionalització. Des de Figueras, Eva Blanco afegeix una qüestió que, resolta en el futur, podria afavorir les apostes empresarials. “Falten ajuts per a la internacionalització. A Catalunya, no es mimen les empreses, aclareix. Per a la directiva, no es tracta d’obtenir beneﬁcis o avantatges, sinó comptar amb un major suport per part de l’Administració. El que, en última instància, es traduiria en una major capacitat de Catalunya de competir i destacar-se a l’exterior.

dir les seves operacions i contactes als països veïns. Una cosa semblant ocorre a Dubai, base per exportar al Pròxim Orient.

té un pes fonamental. “Una de les lliçons que hem après és que la globalització, a la pràctica, no existeix. Cada país continua tenint les seves idiosincràsies i tradicions. Els hàbits són diferents, per tant s’han d’oferir productes més personalitzats i saber reconèixer els ritmes de cada país”, explica Eva Blanco, directora de Màrqueting de Figueras, companyia present a més de 130 països. Les economies asiàtiques ofereixen oportunitats no només des del punt de vista gerencial (mercat consumidor creixent, mà d’obra barata, etc), sinó també per dissenyar una estratègia global per a cada zona. Algunes empreses han decidit instal·lar-se a Taiwan i Indonèsia, per posar dos exemples, per a des d’allà expan-

Reptes del futur Si bé la internacionalització s’expandeix, Catalunya haurà de trobar respostes per a alguns temes encara pendents de solució. La concentració de les exportacions a la Unió Europea, pràctica predominant en les últimes dècades, haurà de donar pas a una major diversitat de socis comercials. “És cert que estem molt concentrats encara en els mercats de la Unió Europea, tot i que observem un creixement ràpid cap als països asiàtics. Cal estar present als mercats amb un gran potencial de

EXPORTACIONS CATALANES VALOR (en milions €)

VARIACIÓ (%)

2004

2005

2006

2004

2005

2006

Total exportacions

39485,1

42703,4

47129,4

4,9

8,2

Unió Europea (UE-25)

29554,5

31260,8

33718,1

5,8

8,6

Amèrica del Nord

1345,5

1291,1

1542,6

-3,1

-4

20,5

Estats Units d’Amèrica

1231,7

1184,8

1411,3

-4

-3,8

20,2

Amèrica Central i del Sud

2000,3

2077

2878,4

5,8

3,8

39,1

Resta del món

4094,8

4468,2

5196,4

3,2

9,1

16,6

Japó

352,2

400,7

452,5

26,4

13,8

13,2

Xina

358,6

370,8

413,3

-18

3,4

11,9 Font: Idescat

EXPORTACIONS PER BRANQUES D’ACTIVITAT Valor (en milions €) 2004

2005

2006

Total exportacions Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca Extr. i reﬁnació de petroli. Extr. de carbons

39485,1 42703,4 47129,4

Variació (%) 2004

2005

2006

4,9

8,2

731,5

826,9

904,1

-6,9

9,7

396,1

473

580,8

10,8

19,4

24,7

Productes alimentaris i begudes

3430,9

3621,8

3964,3

6,2

5,6

9,8

Indústries tèxtils, cuir, calçat, vestit i altres

3059,9

3010

3200,8

-4,4

-1,6

8,7

Indústries químiques

8247,3

9735

10040

5,5

7,7

Metal·lúrgia i productes metàl.lics

2125,4

2325,9

2602,6

13,4

9,4

12,3

Const. de maquinària i equips mecànics Const. màq.d’oﬁc., ordinad. i instr.prec. i òptica Maquinària i materials elèctrics i electrònics Vehicles de motor i altres materials de transport Resta de branques

2949,6

2901,1

3178,4

2,6

-1,6

10,1

1060,2

1184,6

1051,8

1,4

11,7

-11

4006,4

4230,3

5332,5

3,8

5,6

27,1

8019,6

8992,5

10400

12,1

16,1

4974

5027,1

5291,8

5,7

1,1

5,6

484,3

375,2

582,4

2,2

-22,5

No classiﬁcats

Font: Idescat

REPTES / Catalunya i la UE

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

OPERAR A L’EXTERIOR

Una Europa d’oportunitats

La visió de...

La internacionalització d’empreses catalanes cap al mercat comunitari explota les oportunitats renovades de les economies nouvingudes a la Unió Europea. ARNAU QUERALT,

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va aprofitar la seva visita a la Fira del Llibre de Frankfurt, realitzada el passat octubre, per reunir-se amb representants de les principals multinacionals alemanyes instal·lades a Catalunya. El seu objectiu: animar aquestes corporacions a col·laborar amb els centres tecnològics catalans en els camps de la química, les TIC i les energies renovables. L’any passat, les províncies catalanes van concentrar el 50% de les inversions directes alemanyes a l’Estat espanyol, suposant una xifra superior a 316 milions d’euros. Catalunya s’ha posicionat com una regió no només interessada en mantenir relacions comercials profitoses amb els seus veïns europeus, sinó també interessant per a aquests. La inversió bruta estrangera a Catalunya en el segon trimestre va sumar 972 milions d’euros. D’aquests, un 36,8% van provenir d’estats membres de la Unió Europea, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Les exportacions cap a l’UE-25 del 2006, per la seva banda, van registrar l’increment d’un 8,5% respecte a l’any anterior.

Ubicació estratègica “La proximitat de les fronteres europees és un factor important per a Catalunya. Així mateix, tenim una producció considerable, cosa que afavoreix les exportacions cap a les

director del Patronat Català Pro Europa

L’exportació es pot considerar un fenomen relativament recent del teixit empresarial català

LEANDRO RODRIGUES

25 anys treballant amb esperit europeista

economies del nostre entorn”, assenyala Vicent Vendrig, director de la Divisió de Transport Internacional de GyV, empresa especialitzada en logística. La companyia, orientada a l’exterior, és present a 15 països europeus. L’objectiu actual és expandir-se cap a Europa de l’Est, considerada una regió favorable per a empreses que busquen alternatives als mercats saturats de les majors economies europees. “Estan caient els murs, i les empreses treballen amb una mentalitat més europea”, afegeix. Si bé la internacionalització constitueix una pràctica consolidada en l’actualitat, es pot considerar l’exportació un fenomen relativament recent del teixit empresarial català. L’estudi Trajectòries d’internacionalització de l’empresa catalana, realitzat conjuntament per l’escola de negocis Esade i el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (Copca), assenyala que un 48% de les empreses van començar a exportar durant els anys 80 i un 26% només ho van fer a partir dels 90. La incorporació d’Espanya a la CEE (actual Unió Europea) va ser fonamental per a la decisió d’expandir cap a l’estranger.

EXPORTACIONS CAP A LA UE VALOR (EN MILIONS €) 2004 2005 2006 Unió Europea (UE-25) Alemanya

VARIACIÓ (%) 2004 2005 2006

29554,5

31260,8

33718,1

5,8

8,6

4832,2

4981,8

5089,8

2,7

3,1

2,6

7734,4

8664,5

9060,7

9,8

5,4

Itàlia

4170

4138,6

4596,2

6,8

-0,8

12,4

Portugal

3499

3701,5

3654,2

4,7

5,8

2980,9

3019,9

3439,3

0,5

1,3

14,3

2490

3606,3

3794

9,8

44,8

17,7

505,3

1447

1418

0,3

186,4

32,9

França

Regne Unit Altres països i territoris d’Europa Suïssa

Font: Idescat

La proximitat de les fronteres europees és un factor important per a Catalunya. / ARXIU

La proximitat dels mercats consumidors alemany, francès, italià i anglès han afavorit una primera expansió cap al mercat comunitari. La consolidació dels últims anys, tanmateix, motiva moltes empreses a aplicar les seves noves inversions en els membres nouvinguts de la Unió Europea.

Suport a casa Malgrat l’experiència acumulada durant les últimes dècades, la sensació d’algunes empreses és que falta encara una estructura més sòlida de foment a la internacionalització. “Falta suport no solament al país on es vol anar, sinó també a Catalunya. La internacionalització suposa unes

inversions, i seria molt convenient recolzar les empreses perquè surtin a l’estranger”, observa Jordi Soler, delegat de VOPI-H, ﬁlial hongaresa de la constructora catalana VOPI-4. Potser aquest sigui el principal motiu pel qual moltes empreses opten per operar a l’exterior des de Catalunya o per mitjà d’una estructura mínima al país estranger. Per a Vicent Vendrig, de GyV, aquesta condició impedeix una major projecció catalana en les economies europees. “Es nota una presència física una mica reduïda de les empreses als països de destí de les seves exportacions. La proximitat amb el client i el mercat on s’opera té una importància fonamental”, conclou el directiu.

INCREMENT DE LA INICIATIVA EMPRENEDORA La Taxa d’Activitat Emprenedora (TEIA, en les seves sigles en anglès) de Catalunya se situa al 8,6%, per davant de la mitjana espanyola (un 7,3%) i europea (5,5%), segons es desprèn del Global Entrepreneurship Monitor (GEM). A l’Estat espanyol, Catalunya se situa per darrere només de Madrid (9,3%) i Aragó (9%). L’estudi quantiﬁca el percentatge de la població que va obrir alguna empresa o va realitzar alguna activitat emprenedora durant els 42 mesos anteriors a la investigació. Els resultats demostren que un 86,6% dels emprenedors catalans obren les seves empreses després d’identiﬁcar una oportunitat de negoci, mentre que només un 13% prenen la iniciativa en resposta a una necessitat. La majoria de les societats creades de nou són formades per tres persones i reben una inversió inicial de gairebé 53.000 euros (la mitjana a Espanya ascendeix a 66.157 euros).

El 1982, és a dir, ara fa 25 anys, el Govern de Catalunya va crear, juntament amb institucions representatives de la societat civil del nostre país, el Patronat Català Pro Europa amb la finalitat d’organitzar i promoure activitats, prestar serveis i formar i sensibilitzar la ciutadania del nostre país en temes relacionats amb la Unió Europea. El Patronat s’ha convertit en un punt de referència per bona part del teixit institucional, econòmic, social i cultural de Catalunya, amb qui ha establert una forta complicitat. La tasca que la nostra entitat ha realitzat fins a data d’avui és ingent i de diversa índole, fet que l’ha portat a esdevenir un model per a altres institucions d’arreu de la Unió Europea. No podem amagar, doncs, la nostra satisfacció per tota la feina feta fins ara, especialment quan mirem enrere i fem un balanç sincer del que ha estat l’actuació del Patronat fins avui dia. Un dels àmbits en els quals el Patronat ha concentrat grans esforços ha estat la formació, un dels majors reptes de la UE. Cal destacar el Programa de beques en integració europea, del qual enguany també s’ha celebrat el 25è aniversari. Gràcies a la col·laboració econòmica de la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi i de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona –membres del Patronat–, 194 joves llicenciats han pogut formar-se sobre integració europea en alguns dels millors centres universitaris de la UE. Actualment molts d’ells exerceixen càrrecs de responsabilitat en diverses institucions públiques i en empreses tant d’aquí com de la resta de la UE. Aquest exemple de feina ben feta ens genera una gran satisfacció, ja que mostra la contribució del Patronat al procés d’integració europea i a la formació del capital humà de Catalunya.

REPTES / Infraestructures

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

CATALUNYA DEMANA UN TRACTE INVERSOR MÉS JUST

El dèﬁcit inversor compromet l’estat de les infraestructures catalanes La patronal Foment del Treball va presentar fa uns dies un document en el qual s’evidenciava la falta d’inversions reals a Catalunya, manca que, segons el president de la patronal, Joan Rossell, “entorpeix la competitivitat de l’economia i de les empreses catalanes, per la falta de serveis i infraestructures que contribueixin a millorar la competitivitat”.

Un estudi ﬁxa en 5.823 milions d’euros el dèﬁcit acumulat per Catalunya en inversions entre 1991 i 2004

JAUME RIERA

L’estudi mostra que, durant el període 1997-2007, l’Estat va destinar a Andalusia una mitjana anual de la inversió pública regionalitzable del 14,2%, un 17,1% a Madrid i un 13,5% a Catalunya. Si s’observa la inversió per habitant efectuada per l’Estat, a Madrid es van invertir una mitjana anual de 389 euros per habitant, a Andalusia van ser 255 euros i en el cas de Catalunya van ser únicament 280 euros, un 28% menys que a Madrid, del que se’n dedueix que de cada tres anys d’inversions, un es converteix en inversió zero per a Catalunya respecte a Madrid. Pel que fa a la inversió liquidada del Ministeri de Foment, l’informe mostra que durant el període 1991-2006 es va destinar a Catalunya una mitjana anual del 12% de la inversió liquidada –cal recordar que en els últims anys la inversió liquidada del grup Foment s’ha situat a Catalunya entorn del 74% de la pressupostada–, mentre que en el cas d’Andalusia es va destinar un 16,7%, i Madrid va rebre de mitjana un 12,6% del total. Dit d’una altra manera, l’Estat va invertir 169 euros per habitant de mitjana anual en el cas de Madrid, a Andalusia la mitjana va ser de 149 euros, mentre que a Catalunya només es van invertir 138 euros per habitant. Les dades analitzades mostren que de cada cinc anys d’inversió que ha rebut Catalunya, un ha estat inversió zero. El president de la patronal catalana va reiterar durant la presentació de dit informe la petició de publicació de les balances fiscals, ja que considera que l’Estat ha d’explicar la seva despesa amb total transparència i va assenyalar a la tecnoestructura de l’Estat com una de les causes d’aquesta falta d’inversions a Catalunya.

El caos de Rodalies ha revelat la precarietat d’algunes infraestructures catalanes. /ARXIU

PIB l’any 2006, segons l’INE–, però aquesta dada no té la seva traducció en la inversió en infraestructures. En aquests sentit, un informe coordinat per Guillem López Casanovas, catedràtic d’Economia Aplicada de la UPF, que analitza la despesa per habitant durant el període 1991-2004, conclou que Catalunya ha rebut en aquests 13 anys 2.057 euros per habitant, amb una mitjana anual de 158 euros, lluny dels 6.311 que n’ha rebut Aragó o dels més de 4.000 de Cantàbria i Astúries. Un altre informe, en aquest cas de la Cambra de Comerç de Barcelona, que pren com a punt de partida les dades del mateix període (1991-2004), senyala que: durant aquest període, el pes econòmic de Catalunya sempre ha estat superior a la inversió que ha obtingut en

infraestructures. Per tant, no s’ha respectat la proporció entre ambdues magnituds; a més, si considerem com a criteri d’inversió desitjable el pes econòmic de Catalunya al conjunt de l’Estat, Catalunya ha acumulat un dèficit d’inversió en infraestructures productives de 5.823 milions d’euros; i, finalment, que amb l’import del dèficit d’inversió esmentat al llarg dels 13 anys, “pràcticament s’haurien pogut finançar tres grans infraestructures actualment en execució: l’AVE LleidaBarcelona-frontera (3.500 milions d’euros), l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona (1.800) i la part d’ampliació del port que finança l’Estat (900 milions)”.

Acord de ﬁnançament El Govern ha reconegut que l’any

INVERSIÓ EN PERCENTATGE DEL PIB (1997-2007)

30.815 milions d’euros ﬁns al 2013 Segons Castells l’acord suposarà una inversió de 30.815 milions d’euros d’aquí fins a l’any 2013. En opinió del conseller, el pacte suposa reconèixer un dèﬁcit en infraestructures de Catalunya. A més, el nou acord estableix que la taxa d’execució de les inversions en infraestructures a Catalunya “ha de ser, com a mínim, igual a la mitjana de l’Estat” (86% en el període 2002-2006). Si el primer any no es compleix aquesta premissa s’aplicarà una correcció l’any següent, i si en dos anys segueix havent-hi desviacions, l’Estat transferirà els fons a la Generalitat.

LES CLAUS DE L’ACORD DE FINANÇAMENT · BASE DE CÀLCUL. Es revisen els conceptes que el 2007 van servir de base per calcular l’aplicació del 18,8% previst a l’Estatut. Fins ara s’incloïa només Foment i Medi Ambient, ara s’afegeixen altres ministeris relacionats amb l’activitat econòmica, excepte educació i sanitat. · RETROACTIVITAT. El nou mètode de càlcul s’aplica retroactivament, de manera que s’actualitzarà la inversió ja pressupostada del 2007 (3.195 milions), que s’incrementa en 827 milions. Aquesta diferència s’invertirà en diverses anualitats.

Més informes Catalunya és la comunitat que més aporta a la riquesa conjunta de l’Estat –un 18,7% del

passat no va fer bé els comptes i que l’aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut per el 2007 havia d’haver comportat un millor balanç per a Catalunya a l’hora de calcular la inversió de l’Estat. L’acord al que van arribar el vicepresident Pedro Solbes i el conseller Antoni Castells suposa que, en lloc dels 3.195 milions pressupostats aquest any, a Catalunya li haurien d’haver correspost 4.021 milions. L’aplicació aritmètica d’aquesta revisió situaria la previsió d’inversió a Catalunya en el pròxim any en 4.300 milions d’euros. El Govern ha ampliat la base de càlcul per a fixar la inversió anual a Catalunya d’acord amb l’Estatut. Inicialment, en els comptes del 2007, el Govern va calcular la seva despesa a Catalunya exclusivament sobre els programes d’inversió de Foment i Medi ambient. Ara, després del pacte, es tindran també en compte els programes

relatius a Indústria i Comerç, Agricultura, Tecnologia i I+D+i. En suma, ha prevalgut una idea que es va defensar a Catalunya en el sentit que tots els programes d’inversió de l’Estat destinats a la promoció de l’activitat econòmica havien d’estar en la base de càlcul de les inversions en infraestructures. En aquesta interpretació àmplia han quedat fora les inversions en infraestructures educatives (escoles), sanitàries (hospitals) i les instal·lacions culturals, esportives i turístiques.

Font: Pressupostos de l’Estat, INE i Foment

· GARANTIA D’INVERSIÓ. Les inversions pressupostades que no s’han executat al llarg de l’any es destinaran a un fons especíﬁc que podrà destinar-se al rescat parcial de peatges. Aquesta resta pressupostària es calcularà en funció del terme mitjà estatal d’obres executades.

Programació oberta i internacional Formació a mida per a les empreses Programa Executive Education per a directius Departament de Carreres Servei de pràctiques professionals Campus virtual d’aprenentatge pels participants Punt de trobada i d’intercanvi pels antics alumnes Biblioteca amb més de 500.000 volums i publicacions Amb més de 12.000 m2 d’equipaments al seu servei Al centre de la ciutat, al bell mig de l’Eixample

revaloritzem professionals El món evoluciona a ritme vertiginós i fa indispensable l’especialització dels graduats i l’extensió de la formació al llarg de la vida laboral de les persones. L’IDEC és l’instrument de la Universitat Pompeu Fabra per desenvolupar formació contínua i de postgrau orientada a professionals, de qualitat i rigor acadèmic adaptant-se a les necessitats actuals del mercat. A l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra revaloritzem professionals. Informa-te’n www.idec.upf.edu I info@idec.upf.edu Tel. 93 542 18 50 I Balmes 134, Barcelona

REPTES / Infraestructures

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

ENTREVISTA A RAMON TREMOSA, PROFESSOR DE TEORIA ECONÒMICA DE LA UB

“Si Catalunya no fa una aposta decidida per la logística s’anirà balearitzant” El caos de Rodalies ha posat de manifest el precari estat d’algunes infraestructures a Catalunya, fruit d’un dèﬁcit inversor persistent que amenaça la competitivitat de l’economia catalana just en un moment en què el món avança a marxes forçades cap a una economia global, en la qual els intercanvis de tota mena seran més intensos. És en aquest context, que el professor Tremosa fa una aposta decidida per la logística com a taula de salvació de l’economia catalana. 500.000 xinesos que voldran venir al port de Barcelona i tindrem vols directes amb Pequín i Xangai.

JAUME RIERA

Al seu últim llibre, diu que

Catalunya serà logística o no serà. Tenint en compte que la distribució depèn de les xarxes de comunicació, és a dir, de les infraestructures, podríem dir que Catalunya té mala pesa al teler? Catalunya té dos riscos. D’una banda, la deslocalització industrial afecta a tota Europa, però a Catalunya pot ser molt més intensa per dos motius. En primer lloc, perquè no té un esperit cooperatiu fort i en segon lloc, perquè no tenim un poder tributari propi. El legislador de l’impost de societats està a Madrid i legisla de manera única per territoris molt desiguals. El segon risc, producte de l’ampliació de la Unió Europea cap a l’est, correspon al desplaçament del centre de gravetat del continent i, per tant, s’allunya de la Península Ibèrica. Això implica un canvi de model econòmic? El dilema entre indústria o logística és fals i està superat, és un debat preglobalització. Avui dia, sense logística no hi ha indústria. La globalització és imparable. Augmenta el moviment de persones, mercaderies i informació i la logística és, senzillament, una organització eficient d’aquests tràfics creixents. Encara es té una visió marxista i endarrerida d’allò que és la logística, que és la taula de salvació de l’economia catalana. Les carreteres catalanes poden assumir aquest increment del tràﬁc de mercaderies? Les noves tecnologies i el progrés tècnic permetran, a vint anys vista, que el tràfic de camions i de vaixells sigui totalment sostenible. En el futur, la logística, que cada dia està més informatitzada i és més productiva, permetrà que circulin de nit camions de més de dos contenidors amb pilot automàtic. Uns vehicles que no contaminaran i que seran poc sorollosos. El tren és molt important

Ramon Tremosa és molt crític amb el tracte rebut per Catalunya per part de l’Estat a nivell d’inversió. / DAVID FERNÁNDEZ

però el camió és imbatible i insubstituïble i ja s’han engegat grans inversions per millorar la seva situació. No es tracta de fer un país d’asfalt. La logística implica una organització eﬁcient i racional del transport de mercaderies. Diu que el model a seguir és Flandes? Flandes és tan gran com la província de Lleida i exporta quatre vegades més que Catalunya. Aquest territori té com a pilars econòmics els mateixos que l’economia catalana (el sector de l’automòbil, químic, farmacèutic i agroalimentari), però amb una diferència: està un pas per davant en valor afegit. Els flamencs importen productes semielaborats d’Àsia, els descarreguen i incorporen valor al producte. Flandes exporta un 30% més que tota Espanya. Si la regió flamenca fos un país seria la tretzena potència econòmica del món. La concentració de multinacionals en aquest territori reverteix positivament en la inversió en Investigació i Desenvolupament (I+D). Per exemple, les universitats de Flandes són líders mundials en nanotecnologia, Si aquí fóssim una porta logística, potser vindrien més multinacionals

de sectors com el químic i les universitats catalanes podrien tenir grups de recerca vinculats a aquestes multinacionals. L’entrada en funcionament de l’AVE encara reforçarà més la dependència de Catalunya respecte a Madrid? Les infraestructures han d’estar pensades en clau global, no de forma radial. El futur AVE entre Barcelona i Madrid no aporta res. Respon a un esquema del segle XIX que pretén convertir totes les ciutats d’Espanya en barris de Madrid, a més no és compatible amb el tràﬁc de mercaderies a causa de la seva alta velocitat. S’ha fet per vertebrar un Estat no prou vertebrat per als alts funcionaris de l’Estat. El que necessitem és anar al món i no anar a Madrid per altres mitjans. Per altra banda, els empresaris per a anar a Nuevos Ministeris o al recinte firal d’Ifema seguiran utilitzant el pont aeri, perquè estan lluny del centre de Madrid. L’aposta catalana ha de ser un port intercontinental, una tercera pista sobre el mar al Prat i un tren de mercaderies cap a Europa. Sense aquestes infraestructures, Catalunya no té possibilitats de créixer en el món global i s’anirà balearitzant.

“Encara es té una visió marxista i endarrerida de la logística, que és la taula de salvació de Catalunya” “L’AVE respon a un esquema del segle XIX que pretén convertir totes les ciutats d’Espanya en barris de Madrid” Mentre El Prat segueixi en mans d’AENA té alguna possibilitat d’esdevenir el hub del sud d’Europa? AENA vol impedir com sigui els vols intercontinentals des del Prat, però allò que l’Estat ens nega ho tindrem gràcies al mercat. Encara més, gràcies al turisme de creuers. Barcelona, enguany, serà el primer port europeu en creuers i el novè del món, amb un creixement de més del 20% anual. Ara hi ha 500.000 turistes nord-americans que volen facturar la maleta a Miami i trobar-se-la al vaixell al port de Barcelona. I d’aquí a cinc anys també hi haurà

Hi ha interessos per fer del port d’Algesires la porta d’entrada de les mercaderies a l’Estat? Puertos del Estado té una tarifa única per a tots els ports que controla, de manera que prohibeix que el port de Barcelona pugui competir amb València o Algesires mitjançant una política de preus atractius. Però què passarà quan el port de Tànger sigui operatiu? Doncs que Maerks, que opera a 50 ports de tot el món, exigirà descomptes del 50% a la tarifa portuària per continuar operant a Algesires com a condició per a no traslladar la càrrega i descàrrega a Tànger. A Maerks aquests esquemes centralitzats jacobins els fan riure. Que Maerks pugni per una rebaixa de les tarifes és l’expressió de la topada entre el mercat global i l’Estat espanyol. I aquesta topada ens dóna esperança, perquè els catalans ens podríem salvar. La disposició addicional tercera de l’Estatut és prou garantia d’inversió justa a Barcelona? És insuﬁcient. És una solució estètica per sortir del pas. A més, la inversió en infraestructures a Catalunya ha de ser major al seu pes al PIB espanyol, perquè és una regió de pas i de connexió amb Europa. Primer el president Montilla, després Foment..., almenys ara sembla que hi ha una major pressa de consciència del problema? Catalunya té un problema que es diu alts funcionaris de l’Estat, un col·lectiu que aplega unes 20 mil persones. Els ministres estan de pas, però els alts funcionaris són inamovibles i els és igual qui mani. És una bona noticia que ara s’hagi reconegut el problema com un pas previ per aspirar a solucionar-lo. Caldrà un consens global a Catalunya per canviar la situació.

REPTES / Recerca i Desenvolupament

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

CAP A LA CONVERGÈNCIA EUROPEA EN R+D+I

Innovació en procés Catalunya ha avançat en recerca, desenvolupament i investigació en els últims anys, atraient inversions importants de grans multinacionals. El millor posicionament europeu, tanmateix, dependrà d’una aposta ferma per l’R+D, un element clau per la competitivitat i internacionalització de l’economia catalana.

“Les empreses cada vegada són més conscients del valor de la innovació” Trenta grans corporacions han invertit 70 milions d’euros en centres d’investigació a Catalunya LEANDRO RODRIGUES

Les multinacionals Microsoft, Yahoo!, Bayer i IBM són algunes de les 30 grans corporacions que, en els últims dos anys, han establert centres d’investigació, innovació o tecnologia a Catalunya. La inversió total arriba als 70 milions d’euros i ha generat més de 500 llocs de treball d’alta qualiﬁcació, segons dades de l’Agència Catalana d’Inversions (ACI). La creació de nuclis d’innovació suposa no solament oportunitats per a investigadors i professionals especialitzats, sinó també el foment d’una cultura regional d’investigació i desenvolupament. La inversió en R+D presenta una evolució positiva a Catalunya en els últims anys. Els recursos destinats s’han incrementat de 877 milions d’euros el 1997 a 2.106 milions d’euros el 2004, la qual cosa suposa un increment del 140% al llarg del període, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La inversió catalana en R+D+i en relació amb el Producte Interior Brut (PIB) també va passar del 0,94% a l’1,44% durant els mateixos anys. Les empreses van ser responsables de les dues terceres parts de les inversions, reflectint el comportament predominant observat en tota la Unió Europea. “En general, pel que fa a l’esforç d’R+D i innovació a Catalunya, l’evolució ha estat positiva al llarg dels darrers anys, però a diferència d’altres països, no s’ha produït fins ara un salt

qualitatiu signiﬁcatiu i, per tant, l’esforç empresarial continua sent relativament baix”, assenyala Carme Botifoll, directora general d’Innovació i Internacionalització de la Generalitat. Una probable explicació de l’avenç, segons la directiva, és que la innovació, cada vegada més, està considerada per empreses i Administració com un motor de desenvolupament i competitivitat. “La potencialitat de la innovació i la internacionalització com a eines de progrés econòmic és inqüestionable. Per això, és necessari transmetre a les empreses la cultura de la innovació, del creixement i de la internacionalització”, complementa.

Innovació incompleta Els avenços dels últims anys deixen al descobert alguns indicadors d’R+D pendents de millora. La major part de la inversió en innovació a Catalunya està relacionada amb l’adquisició de maquinària i equipament, així com amb la comercialització, segons es desprèn de l’estudi La situació de la innovació a Catalunya, realitzat pel Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (Cidem). Aquest diagnòstic assenyala també l’existència d’un major esforç per l’adopció de processos i productes ja existents, en detriment de la descoberta de procediments i serveis innovadors. Les sol·licituds de patents són un indicador d’això. De les sol·licituds de patents de residents a Catalunya presentades el 2002 a l’Oﬁcina Europea de Patents, tan sols un 9% eren d’alta tecnologia, per sota de la mitjana d’Espanya (d’un 14%). Si bé s’ha observat un increment del nombre absolut de patents a Catalunya en els últims anys, no s’observa el mateix en el camp tecnològic. De la mateixa manera, la mitjana de patents sol·licitades a l’UE-15 és quatre vegades superior a la catalana. Les inversions públiques catalanes en innovació, al seu torn, representen prop de la meitat de la mitjana de l’UE-15. En

comparació amb Finlàndia, país reconegut pels seus elevats índexs de desenvolupament i innovació, les inversions públiques catalanes en R+D són 2,8 vegades inferiors. Al sector privat, els recursos aplicats són 3,5 vegades inferiors respecte als de Finlàndia. La quantitat d’investigadors en l’empresa també demostra un cert desavantatge de Catalunya. Així, un 39% dels investigadors catalans treballen en l’empresa, per darrere de Dinamarca (un 60,8%), Finlàndia (un 55,1%) i l’UE-15 (un 51,9%), segons l’Oﬁcina d’Estadística Europea. Amb base a aquest conjunt d’indicadors, l’estudi realitzat pel Cidem assenyala que “en conjunt, els indicadors condueixen a concloure que el sistema de recerca i innovació a Catalunya encara no està conﬁgurat per permetre el desenvolupament d’una economia basada en el coneixement”.

ideal per desenvolupar activitats d’alt valor afegit que tinguin a veure amb la innovació, l’R+D, les noves tecnologies i el coneixement”, explica Carme Botifoll. La directora general d’Innovació considera que els empresaris

catalans, majoritàriament, són conscients de la importància de la innovació com a motor de competitivitat. Malgrat això, observa que existeixen factors que impedeixen la incorporació de processos innovadors en l’empresa, com la formació del personal i el coneixement de l’aplicació de la innovació. “Crec que estem fent un gran esforç per reconvertir les nostres activitats i productes, un fet que queda patent en l’augment de la despesa en activitats d’R+D+i. No per això hem d’acomodarnos, sinó que encara queda molt camí per fer”, conclou.

DESPESA EN R+D

Font: INE

DESPESA EN R+D EN RELACIÓ AL PIB

Valor afegit La consolidació de la investigació, així com una aposta decidida per la innovació, podria situar Catalunya no només com una referència, sinó també potenciar la competitivitat empresarial. “Donat el context econòmic actual, cal fer un esforç per consolidar aquells avantatges en que sí som competitius a escala mundial. Ja no podem competir en costos, però Catalunya es conﬁgura com l’entorn

Font: INE

INVERSIONS MILIONÀRIES Alstom, grup francès d’equipaments ferroviaris, invertirà 14 milions d’euros durant els pròxims dos anys en la construcció d’un centre d’R+D a Santa Perpètua de Mogoda. La nova unitat d’investigació serà complementada amb una plataforma al districte 22 @ de Barcelona. La companyia també ﬁrmarà un conveni de col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per constituir una càtedra dedicada a la formació universitària d’enginyers tècnics especialitzats en el sector ferroviari. Durant els quatre anys de l’acord amb la universitat, Alstom podrà contractar entre 30 i 35 nou titulats. La inversió del grup permetrà a més la posada en marxa d’un centre de subsistemes exclusiu per a la investigació de l’interiorisme, frens, sistemes electrònics i portes, entre altres àrees. La Generalitat, al seu torn, ha creat, per mitjà del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (Cidem) el fons de capital risc Ingenia Capital SA. L’objectiu és impulsar la inversió privada a les pimes catalanes amb potencial de creixement elevat. La inversió inicial del fons és de 9,65 milions d’euros, recursos que dotarà les petites empreses beneﬁciades de la capacitat de desenvolupar diferents projectes d’innovació.

Gpsnbdjô!fMfbsojoh!Cpojgjdbcmf

xxx/fdbgpsnbdjpo/dpn Rvbmjubu

Nfej!Bncjfou

Qsfwfodjô!ef Sjtdpt!Mbcpsbmt

Fmfdusjdjubu!j Ufmfdpnvojdbdjpot

Tpmebevsb!j Ufdopmphjft!e(Vojô

Gbcsjdbdjô!j!Hftujô!ef mb!Qspevddjô

Mphîtujdb!j!Usbotqpsu

Uvsjtnf

Dpnfsdjbm-!Wfoeft j!Benjojtusbdjô

Hftujô!Fnqsftbsjbm

Sfdvstpt!Ivnbot!j Ibcjmjubut!Ejsfdujwft

Pgjnáujdb!j Bqmjdbdjpot!ef!Hftujô

Jejpnft

Tfhvsfubu!Joevtusjbm

Tfdups!ef!mb Dpotusvddjô

DVSTPT!j!NÁTUFS!fMFBSOJOH

Tvcwfodjpot!b!mb !Gpsnbdjô!b!mft Fnqsftft FDB!GPSNBDJPO!Foujubu!Pshboju{bepsb ef! Hftujô! ef! mft! Tvcwfodjpot! b! mb Gpsnbdjô FDB!GPSNBDJPO!!êt!Foujubu!Pshboju{bepsb ef!Hftujô!ef!mft!Tvcwfodjpot!b!mb!Gpsnbdjôj!pgfsfjy!fm!tfswfj!e(jnqbsujs!j!hftujpobs!mb!tfwb Gpsnbdjô

Nêt!ef!261!Dvstpt!j!Nátufs Tpmvdjpot!fMfbsojoh b!njeb!qfs!m(Fnqsftb D0Ufssf!22.2:!Cbsdfmpob!.!19128 Umg;!:13!461!188 nbslfujohAfdbgpsnbdjpo/dpn

REPTES / Recerca i Desenvolupament

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

INFORME ‘REGIONAL INNOVATION SCOREBOARD 2006’

Catalunya perd pistonada en innovació El Centre Universitari La Salle ha fet una anàlisi del panorama de la innovació a Catalunya a partir de l’índex Regional Innovation Scoreboard (RIS) elaborat per la Comissió Europea, que analitza el grau d’innovació de les 208 regions europees. Els resultats d’aquest informe no són del tot reconfortants, el que ha motivat els autors a proposar un seguit de mesures per tal d’aconseguir canviar el signe de la dinàmica que situa Catalunya en el grup de regions europees que perd terreny en el camp de la innovació. JAUME RIERA

El RIS mesura el grau d’innovació a través de set indicadors (ocupació en ciència i tecnologia; participació en educació continuada; despesa pública en R+D; despesa privada en R+D; ocupació en mitjana i alta tecnologia; ocupació en serveis d’alta tecnologia; i patents sol·licitades a l’Oﬁcina Europea de Patens) que situen regions sueques com Estocolm i alemanyes com Hamburg com a regions capdavanteres en innovació i a Catalunya en la zona mitja de la taula, superada per altres regions espanyoles com Navarra, País Basc o la Comunitat de Madrid. A l’extrem oposat i a la cua pel que fa a innovació a nivell nacional hi trobem les Illes Balears. Espanya se situa a la meitat baixa de la taula, lluny de les regions de Suècia, Finlàndia o Dinamarca, o de Gran Bretanya i Alemanya, entre altres països capdavanters en matèria d’innovació. 94 de les primeres 100 posicions de l’índex són ocupades per regions de l’Europa dels 15 i només 5 regions espanyoles es troben entre les 100 més innovadores de l’Europa dels 25 (208). La primera regió europea espanyola, la Comunitat de Madrid, la trobem a la posició 31, seguida del País Basc en la posició 55, Navarra en la 76, Catalunya a la posició 82 i finalment Aragó en la posició 90. Divuit països situen 81 regions per davant de Catalunya. Segons l’anàlisi de La Salle, elaborat per Juan Pérez i Toni Miranda, el fet que el RIS usi només set indicadors per mesurar el grau d’innovació d’una regió dóna obligatòriament uns resultats esbiaixats. Per tant, el RIS hauria de tenir en compte almenys les mateixes variants que fa servir l’ European Innovation Scoreboard (EIS), que mesura el grau d’innovació en el països membres, que usa 25 indicadors. Tanmateix, una mesura encara més vàlida seria l’ús dels més de vuitanta indica-

Catalunya es situa com la 82a regió europea en matèria d’innovació L’Administració pública ha d’assumir el risc estratègic que comporta l’emprenedoria i la innovació dors que defineix l’OCDE en el seu informe anual Science,

Technology and Industry Scoreboard. Catalunya es situa com la 82ena regió europea en matèria d’innovació amb una puntuació global de 0,47, lluny de la regió líder, Estocolm, que té una puntuació de 0,90 i per sota també de la mitjana europea que és de 0,54, encara que per sobre de la mitjana espanyola (0,41). Catalunya és líder en patents a nivell estatal, però comparteix plaça amb la Comunitat Foral de Navarra. Tot i així, en valor absolut, Estocolm, la regió europea líder en aquest camp, disposa del doble de puntuació que Catalunya. A partir de l’anàlisi dels resultats del RIS, Pérez i Miranda plantegen una sèrie de mesures per tal que de la seva aplicació se’n generin efectes positius per portar Catalunya cap a un model de regió europea de referència en innovació. Els autors de l’informe sostenen que cal abordar aspectes clau de política territorial per tal que la cadena de valor de la tecnologia (ciència-tecnologia-empresa-mercat) estigui ben alineada amb una estratègia clara de país, així com proporcionar mecanismes per la dinamització de la mateixa. Aquests poden donar-se en fenòmens de technology push, quan és la ciència qui impulsa la tecnologia i les empreses l’adopten per posar a dispo-

Cal estimular la creació de clusters tecnològics. /ARXIU

sició de les persones productes i/o serveis de component tecnològic innovador, o bé en fenòmens de market pull, en el cas que sigui el mercat qui està demanant productes i/o serveis amb alt component innovador. Des de l’administració pública cal fer un esforç per governar aquesta cadena de valor amb una orientació global en aquelles línies estratègiques de país. Governar la cadena de valor implicaria tenir un equilibri entre la creació del coneixement i els drivers per la innovació i l’aplicació de la innovació i les seves deriva-

des de propietat intel·lectual. Per altra banda, Catalunya genera un volum acceptable de massa crítica qualificada, però cal disposar de les eines necessàries per què aquesta massa es desenvolupi amb mentalitat global, amb esperit emprenedor i recolzada incondicionalment per l’administració pública. També convindria posar a disposició del país eines potents d’internacionalització empresarial, amb una clara vocació global de persones i empreses, alhora que instruments per a la creació de clusters, ja que generar massa crítica qua-

lificada i global no assegura un èxit en innovació si no es tanca el circuit creant llocs de treball altament qualificat per crear productes i serveis per una demanda sofisticada, ja sigui local o global. Com a conclusions, els autors asseguren que crear, captar i retenir talent global és la base per crear una avantatge competitiva en innovació. Aquest talent també cal educar-lo des d’una òptica emprenedora des de l’origen, és a dir, el sistema universitari. L’administració pública ha d’assumir el risc estratègic que comporta l’emprenedoria i la innovació, convertint-se en un factor d’innovació, per una banda, introduint innovació en els seus processos i mecanismes, i per l’altra, generant un client sofisticat, a través de legislació o normatives. Les empreses de nova creació han de néixer amb una mentalitat global, el seus productes han de ser consumits per una demanda sofisticada. Si aquesta no existeix, cal aplicar mecanismes d’internacionalització per tal de trobar aquesta demanda sofisticada en mercats estrangers. Finalment és bàsic el control de la cadena de valor d’una regió, ja que és un element estratègic per a la creació de clusters específics i ben alineats en cada un dels elements de la cadena de valor de la tecnologia.

INDICADORS D’INNOVACIÓ PER CCAA

Font: Regional Innovation Scoreboard 2006.

REPTES / Recerca i Desenvolupament

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

ESPANYA A LA CUA EN INVERSIÓ EN TIC

TIC i productivitat ANTONI GARRELL PRESIDENT DEL CONSELL ASSESSOR DEL CERCLE DEL CONEIXEMENT

Assumit és que la competitivitat de les organitzacions és l’element clau en un món globalitzat, i que està en funció de la capacitat d’innovar, d’internacionalitzar els productes i els processos, i d’ésser productiu. Ser competitiu depèn de l’equilibri òptim d’aquests tres components altament interdependents i on la productivitat és l’element primogènit, ja que, amb independència dels recursos propis o compartits que permeten afrontar els processos de R+D+i o gaudir de les potencialitats de la internacionalització quant a preus i mercats, la productivitat depèn fonamentalment de tres factors que estan sempre a l’abast de

tota organització: els coneixements i actituds de les persones; els processos productius i el model de l’organització que el sustenta; i el grau de tecnologia emprada. Tres elements que permeten afrontar el repte de la productivitat, amb el benentès que només si es disposa d’alts valors de productivitat es pot assolir el nivell òptim de competitivitat. En conseqüència, essent essencial afrontar la productivitat, no es pot obviar el darrer informe sobre la competitivitat a la UE (European Competitiveness Report 2007), publicat a inicis de novembre, on s’indica que la productivitat per treballador a l’Estat espanyol només va augmentar un 0,8% el 2006. Una xifra molt allunyada del 7% d’increment de Letònia, del 5,8% de Finlàndia o del de països del G-7 com Alemanya, (2,7%) o el Regne Unit (2,6%), i també distant de la mitjana de la Unió, que fou de l’1,5%. Una baixa productivitat que amaga que en el període 20002005 el creixement de la productivitat espanyola va ser negatiu, tal com evidencien diversos estudis. Les causes de l’empitjorament

de la productivitat són múltiples, tal com es constata en el fet que en els 24 indicadors emprats per la UE, Espanya es situï per sota de la mitjana en el 60% dels mateixos, entre ells en despesa de R+D, en nombre de llicenciats en carreres científiques i tècniques, en inversions de capital risc en empreses innovadores, en exportacions de productes d’alta tecnologia i en inversió en TIC. Entre tots ells caldria emfatitzar, ja que és quelcom que afecta a moltes empreses, la manca d’inversió en TIC, un aspecte clau, ja que és ben conegut que si van acompanyades dels procediments i la formació adequades, permeten incrementar a mig termini i de forma signiﬁcativa la productivitat de les organitzacions, i aquesta és una assignatura encara pendent. Un baix increment de productivitat que no hauria de sorprendre’ns a la vista de les dades que el juliol ens aportava la Fundació Orange, quan indicava que Espanya es va allunyar dels països més avançats quant a Societat de la Informació, al passar de l’índex 13 al 20, el que equival

al 56% del desenvolupament de països líders com Finlàndia o Islàndia, enfront del 61% de l’any 2005. El mateix informe feia referència a què en infraestructures de xarxa, formació i inversió en TIC, Espanya es situà en el lloc 22, per sota de l’any anterior. Unes dades que cal contextualitzar en el fet que, ara fa tres anys, el Banc d’Espanya ja indicà la insuficient inversió en TIC a l’Estat, ja que sols assolia l’1,8% del PIB, enfront de la mitjana del 3% a la UE, tot recordant que la despesa per càpita fou de 338 euros a Espanya respecte els 700 euros de la UE. És en aquest context de pèrdua de productivitat, un aspecte que s’agreuja tenint en compte el diferencial espanyol pel que fa a la inflació, que caldria remarcar la necessitat que les empreses, assumint el repte de la competitivitat, augmentin la seva inversió en TIC, amb la finalitat de situar-nos en la línia dels països europeus amb els que Espanya ha de competir: 4% al Regne Unit, 3,9% a França i 2,9% a Alemanya (dades d’Eurostat). Cal fer-ho per assolir el repte de la productivitat, deixant de banda

que les ajudes públiques i sectorials a Espanya siguin inferiors que al conjunt dels 27, i sabent que la responsabilitat bàsica de la productivitat rau en els directius de les empreses i en les polítiques que endeguen amb el vist-i-plau dels seus consells. Assumir riscos per canviar el model productiu i assolir competència és un fet inqüestionable més enllà de conjuntures favorables, i en aquest camí una de les palanques clau són les TIC. Ens cal no oblidar-ho i actuar en conseqüència.

La productivitat per treballador només va augmentar a l’Estat espanyol un 0,8% el 2006 Cal que les empreses augmentin la seva inversió en TIC, per assolir el repte de la productivitat

TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT

La valorització de la recerca PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA INNOVA UPC

La feina de les universitats és crear coneixement, emmagatzemar-lo i difondre’l. La difusió del coneixement que produeixen les universitats té tres modalitats. La primera és la docència: els professors han llegit, experimentat, reﬂexionat i ho expliquen als alumnes amb l’objectiu de donar-

los informació, competències i també valors. La segona és el que podem anomenar difusió convencional i que consisteix en publicar llibres i articles, en donar conferencies, participar en congressos i en general en trametre a qui els vulgui escoltar o llegir tot allò que els professors saben. La tercera classe de difusió que practiquen els professors universitaris s’anomena valorització de la recerca i forma part de la tercera missió de la universitat. Es tracta de trametre a la societat el coneixement adquirit gracies a la transferència de tecnologia, a l’exercici de patentar i llicenciar i a la creació d’empreses. La missió de la universitat pel que fa a les patents i a la creació d’empreses reque-

reix d’una bona organització de la recerca. La consistència i continuïtat del flux d’oportunitats tecnològiques de qualitat, que eventuals emprenedors puguin anar transformant en empreses basades en el coneixement, depèn de què les universitats facin bé la seva feina. És a dir que la fàbrica de la recerca i de la docència associada funcioni satisfactòriament. Però tot i així, no n’hi ha prou. En la seva gran majoria, les oportunitats per patentar o per crear una empresa estan en un estat molt embrionari. Els professors o els doctorands lògicament no tenen les competències emprenedores ni els coneixements de gestió imprescindibles, tampoc tenen els diners per fer la primera transformació

des del coneixement, previ contingut en una publicació, a un objecte patentable, ni la capacitat per redactar un pla d’empresa. Un cop creada l’empresa, el període de maduració que va de la creació a la consolidació i al creixement és molt llarg i ple d’entrebancs. Sempre els falten diners, sovint socis experimentats, contactes per accedir al mercat global, consell experimentat, etc. Els mercats locals, amb l’excepció dels mítics Silicon Valley, Boston, etc., no ofereixen aquest tipus de serveis adaptats a les seves necessitats. Perquè aquestes oportunitats no es malmetin i els eventuals emprenedors puguin crear les empreses o les universitats patentar s’han creat els

programes de valorització de la recerca com el Programa Innova de la Universitat Politècnica de Catalunya que en vuit anys ha ajudat a crear 200 empreses sorgides de la recerca. No hi ha ‘truco’, simplement es tracta de fer dues coses: suplir els buits de l’organització de la recerca i dels mercats locals i valorar els emprenedors i, òbviament, disposar dels recursos humans i materials suﬁcients, que no sempre passa.

EL programa Innova de la UPC ha ajudat a crear 200 empreses sorgides de la recerca

No deixis de superar-te

Futura i Fòrum del Treball és el millor camí per créixer en la teva carrera i per assolir totes les metes que tens. Aquí trobaràs tota l’oferta en màsters i postgraus, la millor selecció d’ofertes de treball i un programa complet de jornades tècniques que t’obriran noves portes per arribar fins allà on et proposis. Amb tot l’assessorament i l’orientació personal per prendre la millor decisió. A Fira de Barcelona, el primer recinte firal d’Espanya.

SALÓ DELS MÀSTERS I POSTGRAUS

Recinte Montjuïc 4-5 Abril 2008

BORSA DE TREBALL

www.salofutura.com

REPTES / TIC

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

TDT, BANDA AMPLA I TELEFONIA MÒBIL

El dèﬁcit en les infraestructures hipoteca el desenvolupament tecnològic de Catalunya Catalunya no està fent els deures pel que fa a la implantació de la TDT, la banda ampla i la telefonia mòbil de nova generació. Almenys així es desprèn de les conclusions de l’informe sobre l’estat de les telecomunicacions elaborat pel Col·legi Oﬁcial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya (COETTC), que ofereix un panorama força alarmant sobre la situació de les infraestructures TIC a casa nostra. El COETTC recomana reagrupar les antenes de telefonia mòbil per limitar l’alarma social i l’impacte ambiental. / ARXIU JAUME RIERA

La Generalitat va intentar promoure tot un seguit d’actuacions destinades a la consecució d’un model competitiu per tal que Catalunya fos capdavantera a nivell estatal i europeu en la implantació i consolidació de la Televisió Digital Terrestre (TDT), però, segons l’informe, la realitat és totalment diferent a les previsions marcades tant d’apagada analògica com d’interès del ciutadà per la TDT. A causa de la diferència entre les velocitats marcades d’implantació de la TDT entre el Govern Central i la Generalitat ja no és viable parlar d’apagada analògica el 2010. Gran part del territori català rep ja el senyal de la TDT, però un percentatge elevat només rep el senyal de la CCRTV. Aquest fet ha provocat que molts municipis catalans només rebin quatre dels més de 24 programes possibles. Aquesta situació genera poc interès del ciutadà per la TDT. La cota de mercat de la TDT a Catalunya (8,3% a l’octubre) queda per darrera de la diverses comunitats autònomes, que mai s’havien plantejat avançar “l’apagada analògica”. A més, Catalunya ha patit un retrocés d’audiència respecte el mes de juny (9,3%). Però el que és més preocupant és que només entre el 35 i el 42% de les llars tenen adaptada a hores d’ara l’estructura de telecomunicacions per rebre la

TDT i el nombre d’adaptacions ha caigut un 25% entre el juny d’aquest any (57,7%) i el mateix mes del 2006 (75,6%). La manca de continguts en exclusiva a la TDT provoca la falta d’interès per part del ciutadà a l’hora de demanar l’adaptació de la TDT. L’any 2006, la transmissió dels mundials de futbol i bàsquet a través de la cadena La Sexta va animar l’adaptació de milers d’ediﬁcis. Per altra banda, el baix interès dels consumidors per la interactivitat es reflecteix en l’escassa venda d’aparells que permeten l’accés als serveis interactius de la TDT a la campanya nadalenca de 2006, on només 483 del total de gairebé 220.000 receptors venuts disposaven d’aquesta capacitat. El secretari tècnic del COETTC, Eusebi Gómez, assegura que “en termes de TDT, queda molt poc temps i és necessari que s’impliquin tots els agents en el procés perquè la TDT sigui una realitat dintre dels terminis marcats. El que no s’ha fet en anys, caldrà fer-ho en mesos”, resumeix Gómez. Segons el COETTC, la situació comença a ser alarmant i és necessària la implicació de tots els actors perquè l’usuari aposti pel canvi tecnològic. “Hem estat testimonis d’un canvi de discurs, ara es parla de l’encesa digital, per tant s’han de prendre més mesures que propiciïn aquesta aposta

pel canvi”. “Ara per ara, creix el desinterès per part del ciutadà a causa de diversos factors com per exemple els continguts, la manca d’interactivitat, la baixa taxa d’adaptació i l’escassa percepció de millora tecnològica”. Davant d’aquest panorama, el COETTC proposa augmentar l’audiència amb millors i exclusius continguts, sobretot d’esdeveniments esportius, sèries i pel·lícules de qualitat; legislar per evitar les instal·lacions de nous emissors analògics; impulsar una campanya d’implicació, per tal que el ciutadà entengui la TDT com a una

oportunitat de millora i de participació; i recolzar l’adaptació dels ediﬁcis mitjançant estalvis en impostos.

Banda ampla Pel que fa a la banda ampla, una de les conclusions de l’estudi és que Catalunya no ha apostat per la ﬁbra òptica i no disposa d’un operador neutre, com si disposen altres comunitats com Astúries. Això provoca que més del 75% dels accessos a banda ampla sigui via ADSL. L’informe del COETTC alerta que estem prop de les limitacions tecnològiques d’aquesta >>

La manca de continguts en exclusiva a la TDT provoca la falta d’interès del ciutadà per fer el canvi tecnològic Catalunya no ha apostat per la ﬁbra òptica i no disposa d’un operador de xarxa neutre

EL 54,7% DELS MUNICIPIS CATALANS PATEIXEN DEFICIÈNCIES El 54,7% dels municipis catalans pateixen “moltes” o “bastants” deficiències en el seu servei d’Internet i en gairebé la meitat dels casos denuncien l’existència de nuclis en els termes municipals que encara no estan connectats. A més, el 78,3% dels municipis catalans consideren que l’efecte negatiu que pateixen a causa de les deficiències en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) és “important” o “molt important”. Aquestes són les principals conclusions que es desprèn del l’Estudi d’opinió dels alcaldes sobre l’estat de les infraestructures i els serveis de les TIC en el territori, elaborat pel consorci Localret, que agrupa a 800 ajuntaments catalans. Més de la meitat (el 52,8%) dels alcaldes enquestats defineixen com a “regular” la situació del seu municipi respecte al desenvolupament de les TIC, i un 31,1% la qualifiquen directament de “dolenta” o “molt dolenta”. Així mateix, el 49,1% de les localitats denuncien problemes sensibles de cobertura de la xarxa de telefonia mòbil, una situació que s’agreuja en el cas de la televisió digital, servei amb el qual es constaten deficiències en més de la meitat dels casos. Els alcaldes han lamentat que aquests inconvenients generen un impacte negatiu en l’àmbit econòmic –en un 73,6% dels casos– però també en l’àmbit social (74,5%). Per tots aquests motius, només el 12,9% dels alcaldes enquestats es mostren satisfets amb el treball realitzat des de la Generalitat i el Govern per a solucionar aquestes deficiències, en una sensació de poc suport que s’aguditza en els municipis pertanyents a les demarcacions de Girona i Tarragona.

Aquest Nadal eleva un regal a la màxima experiència.

Relaxar, tenir cura, mimar, sentir, respirar, refrescar, percebre, descansar, enamorar, sorprendre. Amb el pack H-EXPERIENCIAS Relaxants, regalar una estança a Hotels Hesperia, es molt més que gaudir del millor balneari d’aigües termals. El pack inclou: Cupó amb estança per a dues persones amb esmorzar inclòs, entrada al Club Termal, descompte de 20% en tractaments, late check out, CD amb música relaxant y moltes més sorpreses.

Informa’t a www.h-experiencias.com o a qualsevol des Hotels Hesperia que detallem. EN VENDA A: Madrid. H.Madrid, H.Emperatriz, H.Hermosilla. Barcelona. H.Tower, H.Fira Suites, H.Presidente, H.del Mar, H.Sant Just, H. Sant Joan Suites. València. H. Parque Central. Alacant. H.Alicante, H.Lucentum. Sevilla. H.Sevilla. Córdoba. H.Córdoba. Granada. H.Granada. Saragossa. H.Zaragoza. Bilbao. H.Bilbao, H.Zubialde. San Sebastián. H.Donosti. A Corunya. H.Finisterre, H.A Coruña. Santiago de Compostela. H.Peregrino. Guitiriz, Lugo. H.Guitiriz. Isla de La Toja. Gran Hotel Hesperia La Toja, H.Isla de La Toja. Lanzarote. H.Lanzarote. Mallorca. H.Ciutat de Mallorca. Andorra. H.Andorra La Vella.

REPTES / TIC

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

TDT, BANDA AMPLA I TELEFONIA MÒBIL

Cal una millor planiﬁcació de la instal·lació d’antenes per assegurar la cobertura de tot el territori

La visió de...

FERRAN AMAGO, degà del COETTC

La Generalitat ha demanat ampliar el servei universal a la telefonia mòbil i a la banda ampla

Situació del sector TIC a Catalunya

tecnologia i en un futur pròxim aquestes xarxes seran del tot insuficients per donar el servei d’Internet, és a dir, que les actuals infraestructures no seran suficients d’aquí a uns anys. A Catalunya una única companyia privada, Telefónica, concentra més del 90% de les comunicacions i el sistema d’Oferta del Bucle Abonat (OBA) no funciona, ja que, qui més qui menys, ha viscut en primera persona problemes per rebre un servei de banda ampla DSL servit per una companyia diferent a la dominant. A Catalunya, fins al mes de juny no era obligatori la installació d’infraestructures de comunicació a tota obra pública. Aquest punt ha provocat l’endarreriment a nivell d’infraestructures de fibra òptica respecte d’altres comunitats autònomes. Hi ha comunitats autònomes com el Principat d’Astúries i Galícia que han planificat una sèrie d’actuacions i gràcies a aquestes a dia d’avui estan preparades per les noves necessitats de la societat de la informació (ADSL2 o ADSL+), en canvi a Catalunya aquestes infraestructures no són un fet. Cal, segons el COETTC, que la Generalitat planifiqui una

La penetració de la TDT a nivell d’audiència és encara molt baixa a Catalunya. / ARXIU

anella de ﬁbra òptica que faci arribar els serveis a totes les demarcacions i capitals de comarca, així com que les empreses facin inversions en infraestructures per tal d’aconseguir cobrir amb qualitat la demanda actual i futura.

Telefonia mòbil Finalment, en l’apartat de telefonia mòbil l’informe del COETTC deixa en evidència que cal calmar l’alarma social i ser conscients de la necessitat d’aquestes infraestructures. Una de les solucions que el COETTC proposa és la reagrupació d’antenes. “La col·laboració d’un enginyer en els plans urbanístics és l’opció més coherent amb la demanda social actual. És hora de ser proactius i no reactius en termes d’infraestructures de telecomunicacions” aﬁrma Ferran Amago, degà del COETTC. Les línies de telèfon mòbil su-

peren àmpliament la densitat i població espanyola, el que ha generat problemes de cobertura a alguns municipis de la Costa Daurada, de la Costa Brava i de la corona més propera a la ciutat de Barcelona. La manca d’antenes i l’augment de les demandes telefòniques provoquen aquestes deﬁciències. El COETTC denuncia que s’estan paralitzant ampliacions als municipis sense requisits objectius ni cientíﬁcs i que no s’està veient la telefonia mòbil com a una oportunitat d’accés a Internet a zones on no arriba la banda ampla. L’informe conclou que l’alarma social no interessa en termes de desenvolupament tecnològic, per la qual cosa cal adoptar més transparència en els processos de control actuals.

Servei universal La situació actual podria can-

CATALUNYA ENCENDRÀ LA TDT DE MANERA SINCRÒNICA I PER DEMARCACIONS ENTRE EL 2008 I EL 2009 Catalunya durà a terme la transició a la televisió digital al mateix temps per a totes les cadenes, siguin estatals, autonòmiques o locals, i ho farà per demarcacions en un termini comprés entre 2008 i finals de 2009, abans que al conjunt d’Espanya, segons va acordar el Fòrum de la TDT. Per al conseller de Cultura i Mitjans de comunicació, Joan Manuel Tresserras, l’acord implica que a Catalunya hi haurà un sol calendari de transició del model de televisió, el que evitarà tant tensions entre els diferents canals com molèsties als usuaris. El calendari aprovat suposa que a Catalunya s’avançarà l’encesa digital i posterior apagada analògica fixada pel Govern central per al conjunt d’Espanya per a l’abril de 2010. Per a avançar en l’adaptació a la nova tecnologia, la Generalitat durà a terme campanyes específiques de comunicació en cada demarcació, a més d’una de general per a tot el territori. Tresseras i el secretari de Mitjans de comunicació, Albert Sáez, van fixar com principals propòsits per als pròxims mesos aconseguir que tots els operadors estiguin en condicions d’emetre en TDT i que els televisors que es venguin siguin només els adaptats a aquesta tecnologia.

viar si prospera la petició feta per la Generalitat de catalunya a la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT) per tal que ampliï el denominat ‘servei universal’, els serveis mínims als quals qualsevol ciutadà té dret en matèria de telecomunicacions, a la banda ampla i la telefonia mòbil. Aquesta proposta suposa una canvi radical del mapa de telecomunicacions espanyol ja que en aquests moments el servei universal a Espanya només garanteix a tots els ciutadans la connexió al servei de telefònia fixa i una oferta suficient de telèfons públics de pagament, així com accés a informació telefònica. Ampliar el servei universal suposaria millorar i fins i tot abaratir les condicions d’accés a Internet i la cobertura de la telefonia mòbil del conjunt dels ciutadans i obligaria a les empreses del sector a accelerar la inversió en infraestructures per a oferir un servei que ara, al no ser universal, depèn dels interessos comercials de les operadores de telecomunicacions. La Generalitat, que defensa l’existència d’un operador neutre impulsat per l’administració que fomenti una major competència i acceleri la implantació de la banda ampla, advoca per “xarxes neutres, transparents i no discriminatòries que garanteixin l’oferta dels serveis per part dels operadors en condicions d’equilibri territorial i d’inclusió digital”.

En l’àmbit internacional continuem en un cicle d’expansió marcat per la concentració de les empreses (ja siguin fabricants o operadors), la convergència de serveis, en què s’està prioritzant l’usabilitat dels reproductors i l’accesibilitat als continguts i, per últim, el creixement en nombre d’usuaris, el que permet apostar per un mercat optimista i en creixement. Contrasta, no obstant, amb l’aposta que s’està fent per tenir una competència real en infraestructures que permet-hi diferenciar-se en serveis. És el cas de la mobilitat envers la banda ampla o de les xarxes de nova generació. Els primers sempre han mostrat un bon nivell de dinamisme per fer front a les limitacions (normatives urbanes, moratòries, etc.) pel desenvolupament de la tercera i quarta generació. En canvi, els sector de la telefonia fixa i de la banda ampla han fet el 2007 una forta davallada i han aturat pràcticament les inversions per passar d’un model competencial obert a un que es limitava a la posada en valor de la infraestructura de l’operador dominant (Telefònica), mitjançant inversions en electrònica. Els reptes que aquest any no s’han assolit són la implicació del ciutadà en l’apagada de la TV analògica el 2010; la incorporació de personal qualificat en TIC als ajuntaments perquè desenvolupin normatives urbanes que assegurin la bona planificació, implantació i explotació de les xarxes; assegurar la igualtat de tots els ciutadans en l’accés a les telecomunicacions, amb el conseqüent consens per gaudir d’una cobertura similar a qualsevol municipi ja sigui de TDT, de telefonia mòbil o fixa, de banda ampla, etc.; assegurar la competitivitat de les nostres empreses gràcies a l’ús intensiu de les TIC, garantint que en els polígons industrial es pot fer ús dels mateixos serveis, etc.

REPTES / Responsabilitat Social Corporativa

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

ANÀLISI SOBRE L’ACTUACIÓ EMPRESARIAL

L’empresa ciutadana Les 10 empreses més grans del món (Exxon Mobil, Wal-Mart, Shell, BP, General Motors, Chevron, Daimler Chrysler, Toyota, Ford, Conoco Philips), tenen un volum de facturació similar al PIB anual de països com Bèlgica, Àustria, Suècia, Suïssa, Grècia o Portugal, i, per descomptat, molt superior a la gran majoria dels països del Tercer Món. DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

La constatació d’aquest enorme poder econòmic concentrat en tan poques mans (en el benentès que la capacitat d’inﬂuència cultural i política d’aquestes empreses transnacionals probablement encara sigui superior a l’econòmica), ja és, per si mateixa, una de les principals raons que justifiquen la responsabilitat social empresarial (RSE). Si algunes companyies han arribat a ser tant i tant poderoses, resulta imprescindible que assumeixin les responsabilitats associades a l’ús i gestió d’aquest poder tan formidable. En efecte, qualsevol organització amb centenars de milers d’empleats, desenes (o centenars) de milions de clients, que opera a pràcticament tots els països del món i que disposa d’un potencial tecnològic i un know-how tan fabulós com les esmentades al principi, indubtablement està obligada no només a “rendir comptes”, sinó a reﬂexionar molt seriosament sobre les conseqüències de les seves actuacions. És a dir, sobre les seves responsabilitats. Responsabilitats davant de qui? Doncs davant de tots els col·lectius afectats o legítimament interessats (stakeholders) en les seves decisions: empleats, clients, proveïdors, partners, comunitats locals, governs, mitjans de comunicació, etc. Avui en dia les empreses han esdevingut l’agent de transformació més important de les nostres societats, tenint en compte la producció i distribució de riquesa, la creació de llocs de treball, l’aprenentatge permanent, els processos de

La concentració d’aquest enorme poder econòmic en tan poques mans ja justifica la RSE Cal assumir les responsabilitats davant dels diversos col·lectius afectats per les nostres decisions empresarials Les empreses es valoren cada vegada més per la seva identitat, els seus valors, les seves polítiques i els seus comportaments socialització, la transmissió i generació de valors… I precisament per aquesta raó, resulta imprescindible que es plantegin i assumeixin les responsabilitats inherents a la seva activitat empresarial. En definitiva, en el futur, l’èxit de les empreses dependrà directament de la seva capacitat de donar una resposta satisfactòria a les demandes i expectatives de tots els seus grups d’interès. En aquest sentit, mai com ara havia resultat tan certa la sentència de David Packard (fundador de Hewlett Packard, 1912-1996) sobre l’activitat empresarial: “L’obtenció d’un benefici no és el fi últim de l’empresa; és el que fa possible que els vertaders fins i objectius puguin aconseguir-se” Ara bé, ens equivocaríem greument si atribuíssim la RSE exclusivament a les grans companyies globals. La seva dimensió gegantina i la seva extraordinària capacitat d’influència resulten útils per comprendre la necessitat de la RSE. Però és

evident que la pregunta per la RSE resulta pertinent, i imprescindible, per qualsevol tipus d’empresa, sigui quin sigui el seu tamany, sector o estructura de propietat. La diferent aproximació a la RSE que han de fer una companyia transnacional i una microempresa, no és més que la constatació pràctica que la pregunta per les responsabilitats és universal, per bé que les respostes hagin de ser sempre particulars i intransferibles. A grans trets, podríem resumir l’evolució empresarial dels darrers 50 anys com una successió de 3 grans etapes. La primera va estar caracteritzada per un predomini per l’orientació al producte, i va donar lloc al sorgiment de la gestió de la qualitat. La segona va comportar l’hegemonia de l’orientació al client, i va suposar l’aparició del marketing. I, finalment, ara ens trobem immersos en una nova etapa caracteritzada per l’orientació a la persona, que va inevitablement lligada a l’aparició de la RSE. Les empreses han descobert que els seus consumidors, a banda de clients, també són persones. Persones amb valors, sensibilitats, preocupacions, compromisos i interessos que van més enllà de l’esfera del mercat, i reclamen amb força ser atesos com a tals. En deﬁnitiva, la valoració d’una empresa per part de la ciutadania ja no depèn només dels atributs bàsics dels seus productes (qualitat i preu), sinó, fonamentalment, de la seva manera de ser (identitat), els seus valors, les seves polítiques i els seus comportaments. José Luis Blasco, director de Sostenibilitat de KPMG, planteja sovint una qüestió interessant: a què és deguda l’enorme diferència que existeix entre la valoració comptable (en llibres) d’una companyia i la seva capitalització borsària? En algunes ocasions la segona magnitud pot arribar a ser 27 vegades superior a la primera. 27! Com s’explica aquesta diferència? Què amaguen els anomenats valors intangibles? Com sorgeixen i de qui són mèrit?...

Actualment el gran actiu de les empreses (i no tan sols d’aquelles que cotitzen a borsa) és la confiança. Confiança interna i externa. Confiança per part dels diferents grups d’interès. Confiança com a factor clau d’èxit. Confiança com a ingredient bàsic per obtenir una bona reputació corporativa. Confiança que permeti anticipar èxits futurs… Per això les organitzacions s’esforcen cada vegada més en construir i fer créixer la confiança. La confiança requereix transparència, coherència i credibilitat. La confiança es guanya al llarg del temps i a base d’esforç, però es pot perdre ràpidament i amb molta facilitat. Per això, per totes aques-

tes raons, les empreses han començat a prendre’s seriosament la RSE. I volen aprendre a gestionar-la, igual com van fer amb la qualitat o el marketing en el passat. I de la mateixa manera que avui en dia resultaria impensable una companyia sense gestió de la qualitat o gestió del marketing, ben aviat segurament succeirà el mateix amb la RSE. Actualment encara ens trobem en una etapa incipient d’aquest procés: qui ha de dirigir la RSE? Quins indicadors de RSE tenim? De quins instruments de gestió podem disposar? Com i de quina manera hem de comunicar la nostra gestió de la RSE?... Són dubtes freqüents en la major part de les empreses catalanes, per bé que tot sembla indicar que l’evolució serà molt ràpida. En suma, tal com ha assenyalat el professor Henry Minzberg: “Les companyies són institucions socials. Si no serveixen apropiadament a la societat, no tenen raó d’existir”. Aquesta, i no una altra, és l’autèntica raó de ser de la RSE.

RAONS D’EMPRESA PER FER INFORMES DE RSC 60 50 40 30 20 10 0 Rebre Reconèixer Enfortir el Posar en compromís valor allò reconeixe- l’esforç de l’empresa ment corporatiu que fem bé en RSC extrem

Fer-ho millor que els competidors

Altres

Font: Estudi Reporters GRI 2007 KPMG

ESPANYA FA EL 25% D’INFORMES EUROPEUS RSC Construcció: 6% Energia: 7% Caixes d’Estalvis: 15%

Altres entitats financeres: 4%

Altres empreses: 68%

Font: Estudi Reporters GRI 2007 KPMG

GRADUATS SOCIALS

“Aplica bé les normes, el qui millor les coneix” Ara més que mai conﬁo en un Graduat Social.

Il·lustre Col·legi de Graduats Socials de Barcelona • Seu Social i Biblioteca • Còrsega, 227-229, baixos • 08036 Barcelona • Telf. 93 363 33 80 / Fax 93 410 94 33 • colegio@graduados-sociales.com • www.graduados-sociales.com Delegacions Lleida: Gran Passeig de Ronda, 164, pral., 25008 Lleida • Telf. 973 240 325 / Fax 973 228 699 • lleida@graduados-sociales.com Girona: Tomás Mieres, 5, 1º, desp. 1-2, 17005 Girona • Telf. 972 218 422 / Fax 972 426 309 • girona@graduados-sociales.com girona@graduados-sociales.com

REPTES / Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

CONCILIACIÓ I ABSENTISME LABORAL, ASSIGNATURES PENDENTS

La gestió del talent, la clau de l’èxit de les empreses Conciliació laboral i personal, teletreball, absentisme són avui termes habituals en les agendes de treball dels responsables de recursos humans. Fa uns anys enrere això era impensable, però actualment la majoria d’empreses ja són conscients de la necessitat d’oferir resposta a les expectatives dels seus treballadors.

Quatre de cada deu treballadors espanyols deixen de treballar abans dels 65 anys

ÀGATA SERRA

L’elevada rotació d’empleats i la fidelització del personal són problemes habituals de les empreses d’avui. És per això que els departaments de recursos humans es plantegen com un dels reptes més immediats la gestió del seu talent. Això vol dir aprendre a fidelitzar els seus treballadors i, també, acostumar-se a buscar nous talents en qualsevol part del món, tenint en compte que la manca de personal qualificat en el nostre país pot ser una realitat d’aquí a pocs anys davant el progressiu envelliment de la població. La moda de les prejubilacions tampoc ajuda a afrontar aquesta manca de personal qualificat, ja que treballadors amb coneixements fugen abans d’hora del mercat laboral. Les xifres parlen per si soles: quatre de cada deu treballadors espanyols deixen de treballar abans dels 65 anys, i molt sovint ho fan per interès de la pròpia empresa. Està clar que cal canviar aquesta tendència, no només per mantenir l’experiència dins de les empreses, sinó també per no posar en perill el sistema públic de pensions, tal com ja alerten diversos experts. És per això que el Govern es proposa no només reduir el nombre de prejubilacions, sinó allargar també la vida laboral. Per aconseguir-ho ha anunciat que els treballadors de més de 65 anys incrementaran la seva pensió. En concret, un 3% cada any fins a un màxim del 15% si treballen fins als 70 anys. Per la seva banda, les empreses amb treballadors de més de 65 anys no n’hauran de pagar la Seguretat Social. I com es fidelitzen els treballadors? Evidentment amb un bon incentiu econòmic, però no només així. Entre les generacions més joves s’observa cada cop una major tendència a valorar altres aspectes, com

Les eines tecnològiques poden resultar unes aliades a l’hora d’aplicar la formació

La manca de personal qualiﬁcat pot suposar haver de recórrer a personal estranger. / ARXIU

ara l’entorn laboral, el grau d’autonomia, les oportunitats formatives, les possibilitats de promoció, etc. Precisament, una de les demandes més habituals entre els joves treballadors és la de poder conciliar vida laboral i personal, una assignatura pendent en el nostre país, on les jornades laborals tendeixen a allargar-se. És un fet que els espanyols són els europeus que més hores treballen, però això contrasta amb els nostres nivells de productivitat, que creixen però a un ritme lent. Millorar-ho és tasca dels responsables de recursos humans i, de fet, en són molt conscients que no es pot fer a canvi de treballar més hores, ja que això acaba afectant la qualitat de vida dels empleats, amb conseqüències tan indesitjables com l’estrès i l’ansietat. De fet, hi ha cada cop una major consciència de la problemàtica que suposa l’absentisme laboral i, per això, els departaments de recursos humans es proposen donar més importància a la part emocional de les seves plantilles a l’hora de gestionar. Un recent estudi de l’Institut Sindical d’Ambient Treball i Salut exempliﬁca en

gran part aquest perill, concretament revela que el 26,32% de les dones treballadores a Espanya estan exposades a patir malalties psicosocials derivades de les diﬁcultats que genera l’obligació de conciliar la vida laboral amb la familiar. Mesures com l’aplicació del teletreball podrien ajudar a fer possible aquesta conciliació, però Espanya es troba a la cua d’Europa. Segons un estudi elaborat per la Universitat Carlos III de Madrid, el teletreball només ocupa el 4,9% dels empleats espanyols, mentre que la mitjana a la Unió Europea se situa en el 13%. Una altra assignatura que les empreses catalanes arrosse-

guen és la formació. Ara més que mai, els departaments de recursos humans hauran de formar treballadors perquè puguin fer front a la velocitat i la complexitat de l’economia globalitzada. I per fer-ho, caldrà mesurar i estudiar molt bé com s’aplica aquesta formació. En aquesta tasca, les eines tecnològiques poden resultar de gran ajuda. Finalment, hi ha altres aspectes vinculats als nous temps que els departaments de recursos humans no hi poden donar l’esquena: d’una banda, la integració a les seves plantilles d’immigrants, el que suposa aprendre a gestionar la multiculturalitat; i d’altra banda la implantació de la paritat en les seves plantilles, un tema que des de la teoria es veu clar, però que a la pràctica no és tan fàcil d’aplicar.

ELS CATALANS, SATISFETS AMB LA SEVA FEINA Gairebé 8 de cada 10 catalans estan contents amb la seva feina, segons revela la darrera Enquesta de Qualitat de Vida en el Treball, elaborada pel Departament de Treball. Ara bé, demanen més diners i ajudes socials, i més possibilitats de promoció. Homes i dones valoren de forma molt similar la seva feina. En canvi, hi ha diferències signiﬁcatives segons l’edat, les persones més grans acostumen a mostrar-se més satisfetes amb la seva feina, que no pas els més joves. Per grups s’observa que els professionals més qualiﬁcats puntuen millor la seva feina que els de nivells inferiors.

La visió de...

SUSANA GUTIÉRREZ, presidenta d’Aedipe Catalunya

Rehumanitzar les relacions Fa poc vaig sentir en una tertúlia de ràdio, diversos comentaris que em van fer reflexionar. Havien convidat un petit empresari, un autònom de màquines de vending per agrair-li, en nom de tots els integrants de l’equip de l’emissora, el tracte tan humà que els oferia. Aquest tracte es concretava en què, a banda de donar el servei d’entrepans i cafè, l’esforçat emprenedor deixava notes manuscrites, avançant-se a possibles queixes, ja fos pel sabor del cafè “no us preocupeu, la màquina del cafè és nova i aviat millorarà”, o sobre el contingut dels entrepans, “els d’avui són diferents, espero que us agradin”, etc. Àngel, aquest era el seu nom, es va convertir en el protagonista de la tertúlia. S’havia guanyat una fidel clientela per la seva forma de fer. No fa molt llegia a la secció de negocis d’un diari que el 66% dels treballadors espanyols tenia la percepció que la direcció de les seves empreses no mostrava interès per ells com a persones. I això té lloc en un moment en què els recursos humans estan ‘de moda’. Són escasses les memòries d’empresa i els discursos de top managers en què no es doni als empleats la categoria del recurs més valuós, però pel que sembla, del dit al fet... Quan Món empresarial va contactar amb mi em van demanar que reflexionés sobre els reptes dels recursos humans. Doncs bé, al marge de la conciliació entre la vida laboral i personal, la gestió de la diversitat, solucionar la precarietat d’alguns treballs, l’adequació dels horaris laborals a les noves realitats socials, la implantació de la prevenció de riscos com a filosofia de treball, la captació i la fidelització del talent... n’hi ha un que figura a la llista dels pendents: rehumanitzar les relacions a l’empresa i ajudar les organitzacions a practicar a consciència allò que es predica. Aquest és un dels majors reptes que tenim per davant els qui treballem en les àrees de recursos humans.

REPTES / Formació

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

EXPERTS EN FORMACIÓ EMPRESARIAL ANALITZEN LES NECESSITATS MÉS IMMEDIATES

La qualiﬁcació i l’anglès, les vies per a la internacionalització empresarial Administració, companyies i sector educatiu adverteixen que la fortalesa del teixit empresarial català en el futur dependrà de la professionalització de la gestió dels directius i de la formació al llarg de tota la vida dels empleats, a qui s’exigeix adaptar-se als canvis i implicar-se. El repte és guanyar pes en un mercat en què la dissolució de les fronteres obliga a ser els millors per competir. Per fer-ho, a més, caldrà aprendre l’anglès. El contrari són passos endarrere. ARTUR ZANÓN

El toc d’atenció va obrir diaris. Menys victimisme. Més autocrítica. Més ambició. Liderar nous projectes. En definitiva, prendre la iniciativa. En síntesi, aquest va ser el missatge que el passat novembre va adreçar el Cercle d’Economia, en boca del seu president, José Manuel Lara, a l’empresariat català si no vol tenir un treure el cap en l’economia d’un món globalitzat. I entre d’altres, això passa per la formació. Aquestes necessitats formatives no estan descrites en cap fórmula màgica, però empreses, universitat i administració sí coincideixen a mirar cap a la formació permanent, la innovació i el real coneixement de l’anglès com a motors per garantir el futur. I el futur –de fet, ja el present– passa per la internacionalització i la competència a un mercat mundial. Ser competitius en un mercat transnacional no significa només exportar. “Obliga les empreses a tornar a revisar i dissenyar els processos productius, logístics o ﬁnancers. En definitiva, demana innovació”, explica la directora de Formació de la Cambra de Barcelona, Teresa Bigordà. Aquesta innovació condicionarà el posicionament de les companyies catalanes: permet diferenciar els productes o serveis de la competència; haurà de redissenyar els models productius perquè siguin el més òptims possible i per combatre les importacions de països de producció de baix cost per la seva barata mà d’obra. Però no es tracta d’un joc de suma zero en què tots es reparteixen un mercat estancat. Les necessitats i els gustos canvien constantment. Avançar-se i marcar les tendències del mercat internacional és guanyar més i abans. La teoria sembla fàcil, però la pràctica no tant. “La capacitat d’adaptar-se, la

El Servei d’Ocupació de Catalunya posa a disposició de les empreses formació a mida de cada sector Les empreses es lamenten de la manca de professionals tècnics i enginyers, i titulats en FP Només entre un 12% i un 13% dels treballadors en actiu es forma anualment. / ARXIU

capacitat d’innovació, la capacitat d’internacionalització, la capacitat d’actuar... En deﬁnitiva, la capacitat és un element diferenciador per a les empreses i les persones que hi treballen”, subratlla Bigordà. Això implica que els treballadors estiguin cada cop més qualificats per garantir la competitivitat del sector a què estan adscrits. Aquí i fora. “La formació al llarg de tota la vida permet ser més eﬁcaces a les empreses i tenir més beneficis en el futur”, raona el director del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), Joan Josep Berbel. El que falta, ara mateix, està clar: “Les empreses catalanes tenen mancança de visió de mercat global tant des del punt de vista de clients com dels proveïdors. És necessari incrementar la innovació i la internacionalització dels equips de treball”, diu el director de programes InCompany d’ESADE Barcelona, Joan Roig La formació varia segons el sector, l’empresa i el treballador. I aquesta formació passa tant per l’etapa obligatòria com per la rebuda durant

la vida laboral. Però totes les fonts consultades posen l’èmfasi en l’anglès com la gran assignatura pendent. El SOC ja posa a disposició de les empreses formació tècnica especialitzada a mida de cada sector. És suﬁcient? Haurà d’augmentar. “Ara estem sobre el 12% i el 13% de treballadors en actiu que

es formen anualment. Tenim com a objectiu arribar al 15% el 2010. Sembla poc, però augmentar un punt costa molt”, assenyala Berbel. El Consorci de Formació Continuada ofereix cursos tècnics i especialitzats per als treballadors en actiu (informàtica, riscos laborals, anglès...). També per a aturats per com-

pletar un currículum més atractiu que faci possible la contractació. I una altra formació més especialitzada, Forma’t , en què s’incideix, a més a més, en tècniques especialitzades de comerç, cursos de negoci o gestió empresarial. La manca de professionalització en la gestió es manifesta sobretot en les empreses d’abast petit i mitjà. I això es tradueix en

JOAN ROIG, director de programes In-Company d’ESADE

“Les empreses sobreviuen i no acaben de veure la formació com una inversió” Quins reptes tenen les empreses catalanes? La formació i la deﬁnició d’estratègies a llarg termini, fomentar la proactivitat i la gestió del capital humà de l’organització. Cada empresa té diferents necessitats de formació, particulars segons el sector en què opera i el nivell d’internacionalització a què s’enfronta. Qui ha d’impulsar la internacionalització?

Sobretot les institucions públiques o semipúbliques. Han de facilitar programes que ajuden a posar en marxa les estratègies per ampliar mercats, internacionalitzar-se i millorar els processos d’expansió. Ja ho fan el Cidem, el Copca, cambres de comerç o associacions empresarials. Ara bé, la direcció de l’empresa ha de ser la primera a ser conscient d’aquesta necessitat i a buscar els recursos necessaris.

Ara són suﬁcients els recursos esmerçats? No. Ara per ara, les empreses sobreviuen i no acaben de veure la formació com una inversió a mitjà i curt termini en el capital més important de què disposen. Encara s’ha d’invertir més en innovació i perspectiva de futur a llarg termini. En sabem prou d’idiomes? No suﬁcientment per conviure en l’entorn global actual.

Catalunya i la UE / REPTES

DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

L’ESTATUT

Postgrau UAB 07/08 l’encertaràs! Més de 500 màsters, diplomatures de postgrau, cursos i doctorats per fer un pas endavant en el teu futur professional. Més de 500 opcions per encertar.

Consulta el nou catàleg on-line:

www.uab.cat/postgrau

REPTES / Pimes

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

LES PIMES, CASTIGADES PER LA DESINVERSIÓ I LA MANCA DE DINAMISME

Tres milions de pimes s’han incorporat al mercat de la Unió Europea, des del 2004

La visió de...

RAMON ADELL, president de l’Associació de Directius Espanyols

Catalunya passa de ser una petita economia a una mitjana, però l’entorn l’amenaça La pime suposa el 99,7% del creixement del nombre d’empreses: 33.790 més, del 1999 al 2004

Reptes dels directius catalans

Cal potenciar la innovació i la formació per aconseguir crear més valor afegit. / ARXIU

perdut part de la quota en el mercat domèstic a favor de la gran empresa, el sector públic i els productors estrangers.

L’oasi del coneixement d’empreses a Catalunya. La pime és responsable del 99,7% del creixement del nombre d’empreses (33.790 més entre 1999 i 2004). Però, si agafem les empreses de nova creació del 2004, aquestes aporten menys valor afegit al conjunt de l’economia catalana que les que estaven en el mercat l’any anterior. De fet, la creació d’empreses explica el 50% del creixement del VAB de la pime catalana, mentre que la grandària aporta el 30% i, ﬁnalment, la productivitat és la responsable del 20%. En definitiva, un marge de productivitat molt ajustat respecte el dinamisme amb el que estan iniciant les seves activitats les noves pimes, en concret, bàltiques i eslaves. A més, tot i que de moment el pes de les noves empreses europees en quant a VAB és similar al de Catalunya en els diferents sectors, Pimec afegeix que el col·lectiu català ha >>

Ja a l’any 2004, el Col·legi d’Economistes va publicar l’informe Les deslocalitzacions a Catalunya: repte de principi de mil·leni , on es detectava la progressiva tendència de la deslocalització d’empreses, considerada ja des de llavors com un “fenomen inevitable i irreversible”. En aquest document, fruit d’una enquesta entre els col·legiats, aquesta entitat assenyalava que la tendència durant els propers anys no es reduirà, sinó que augmentarà. El sector de l’automoció, el tèxtil i la confecció i l’electrònica de consum seran els més afectats. Darrere de les deslocalitzacions s’amaga “un problema de fons com és la pèrdua de competitivitat de l’economia catalana”. “Cal racionalitzar els processos de deslocalització i contextualitzar-los dins d’un marc internacional”, apuntaven des del col·legi. En deﬁnitiva,

“enfortir el teixit econòmic i empresarial actual per aconseguir una estructura productiva amb més valor afegit, encaminada vers a una economia de la innovació i el coneixement”. Amb tot, és necessari que des de Catalunya es facin esforços per invertir en els deu nous països. Al capdavant, petits, mitjans i grans empresaris estan posant sobre la taula les noves oportunitats que aquest fenomen

comporta, com ara potenciar la innovació o la formació per a poder crear més valor afegit. Tal i com destaca el president de l’Associació de Directius Espanyols, Ramon Adell, cal “no tenir por a obrir mercats i a fer servir la competitivitat en la mà d’obra dels països de l’àrea del Pacíﬁc. Tot això amb precaució, invertint i aproﬁtant els avantatges de les TIC i entenent que les persones són l’actiu més important”.

CATALUNYA, ESPAI PER A LA NO-INVERSIÓ Segons la Patronal de la petita i mitjana empresa, la incorporació d’aquests nous països suposarà una transferència de fons comunitaris al 2013 que beneficiarà aquests països en qüestions tan puntals com ara les infraestructures. Catalunya, però, quedarà fora d’aquest pastís d’ajudes que representa el pla d’inversió de la UE dels 25. S’accentua el buit que està patint Catalunya i que coincideix amb la crisi d’infraestructures, en un context català de deslocalització industrial més intensa que en altres països. En definitiva, un dèficit d’infraestructures que encara semblarà més gran amb les millores dels nous països comunitaris.

SECTORS ON OPEREN LES NOVES PIMES DE LA UE

EVOLUCIÓ DEL NÚMERO DE PIMES AMB ASSALARIATS (MILERS D’EMPRESES ENTRE 1 I 249 ASSALARIATS ENTRE 1999 I 2005) Anys/Sectors

Indústria

Construcció

Serveis

1999

36,2

25,3

135,5

2000

36,0

27,0

140,5

2001

35,6

28,2

145,1

2002

34,7

29,6

150,2

2003

33,7

30,9

154,9

2004

32,8

32,4

159,0

2005

32,2

36,3

167,5 Font: Pimec/Anuari PIME 2005

Font: Pimec/Anuari PIME 2005

El gran repte dels directius catalans de cara als propers anys serà la capacitat d’adaptació permanent per mantenir la competitivitat de les nostres empreses, malgrat l’entorn en el qual han de prendre les seves decisions. La professionalitat i la qualitat dels directius catalans no mereixen la pèrdua d’imatge que estem tenint els darrers anys ni la manca d’una acció de govern unívoca, que identifiqui i impulsi prioritats i alhora faciliti les infraestructures per a consolidar projectes que donin impuls al país. Si a això li afegim un escenari de canvi de cicle econòmic, la pèrdua de competitivitat derivada del diferencial d’inflació amb la resta de països de la Unió Europea, així com una legislació laboral encara molt inflexible, la feina per als directius serà realment tot un repte. Caldrà estar atents a les oportunitats de negoci, fer un esforç per optimitzar els costos i pensar que, mai com ara, res és permanent. Les coses, les persones, els negocis, han deixat de ser quelcom estàtic, en un món en el qual allò que no es revisa de forma continuada, envelleix ràpidament i sense remei. Els propers anys caldrà volar alt, pensar que el mercat és el món, no tenir por a obrir mercats i a fer servir la competitivitat en la mà d’obra dels països de l’àrea del Pacífic. Tot això amb precaució, invertint i aprofitant els avantatges de les TIC’s i entenent que les persones segueixen sent l’actiu més important, però també assumint que les seves prioritats estan canviant i que, per tant, les empreses han d’oferir molt més que un bon sou. L’exigència de ser feliç treballant està tornant a la nostra societat –sobretot entre la gent jove– i això no és negatiu, al contrari, és estimulant. Potser estem recuperant un repte que mai haguéssim hagut de perdre...

REPTES / Pimes

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

LES PIMES, CASTIGADES PER LA DESINVERSIÓ I LA MANCA DE DINAMISME

Tres milions de pimes s’han incorporat al mercat de la Unió Europea, des del 2004

La visió de...

RAMON ADELL, president de l’Associació de Directius Espanyols

Catalunya passa de ser una petita economia a una mitjana, però l’entorn l’amenaça La pime suposa el 99,7% del creixement del nombre d’empreses: 33.790 més, del 1999 al 2004

Reptes dels directius catalans

Cal potenciar la innovació i la formació per aconseguir crear més valor afegit. / ARXIU

perdut part de la quota en el mercat domèstic a favor de la gran empresa, el sector públic i els productors estrangers.

SECTORS ON OPEREN LES NOVES PIMES DE LA UE

EVOLUCIÓ DEL NÚMERO DE PIMES AMB ASSALARIATS (MILERS D’EMPRESES ENTRE 1 I 249 ASSALARIATS ENTRE 1999 I 2005) Anys/Sectors

Indústria

Construcció

Serveis

1999

36,2

25,3

135,5

2000

36,0

27,0

140,5

2001

35,6

28,2

145,1

2002

34,7

29,6

150,2

2003

33,7

30,9

154,9

2004

32,8

32,4

159,0

2005

32,2

36,3

167,5 Font: Pimec/Anuari PIME 2005

Font: Pimec/Anuari PIME 2005

Catalunya i la UE / REPTES

DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

L’ESTATUT

Postgrau UAB 07/08 l’encertaràs! Més de 500 màsters, diplomatures de postgrau, cursos i doctorats per fer un pas endavant en el teu futur professional. Més de 500 opcions per encertar.

Consulta el nou catàleg on-line:

www.uab.cat/postgrau

REPTES / Empresa familiar

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

SOBREVIURE A LA SUCCESSIÓ D’UNA EMPRESA

El relleu generacional treu la son a l’empresa familiar catalana Qui continuarà al capdavant de l’empresa més enllà del seu fundador? Aquest és el principal repte de l’empresa familiar catalana, un segment que al conjunt de l’Estat representa el 80% de l’ocupació del sector privat. Només un 8% aﬁrma tenir resposta... I és que el 30% dels negocis familiars no passen de la segona generació. NATÀLIA PASTOR

La comunicació no és l’aptitud més desenvolupada pels membres d’empreses familiars. / ARXIU

SECRETS DE FAMÍLIA Ramon Carlos Baratech va publicar un article a la revista Fomento de la producción que posava de relleu la progressiva reducció de l’obscurantisme dins l’empresa familiar catalana. Es refereix, en concret, als secrets que guarden sota clau una gran part de les grans nissagues catalanes. Des d’inversions, plantilla i altres operacions, encara avui una gran part d’aquestes empreses no practiquen la difusió de la seva activitat fora del cercle restringit dels seus accionistes. Baractech esmentava uns quants exemples de grups tancats, com ara Nutrexpa, Daurella, Agrolimen i Roca. A l’extrem contrari, la tendència a l’obertura de l’empresa familiar catalana sembla agafar empenta. Grifols ja lidera l’entrada en el mercat borsari d’aquestes empreses, apostant per l’expansió internacional i la diversiﬁcació del seu negoci.

A banda de l’ambient pessimista que planeja sobre la pràctica totalitat dels sectors, l’empresa familiar té el seu propi ‘calvari’: la successió. El 30% dels negocis familiars no passen de la segona generació i un 15% d’aquests no superen la tercera. Són algunes de les dades que, segons l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF), justifiquen el grau de preocupació entre aquestes empreses. Com va explicar el president de l’ASCEF, Antonio Gallardo, durant un dinar sobre els Reptes de futur de l’empresa familiar, “s’ha de fer empresa i no família, ja que moltes vegades aquestes empreses van malament per qüestions de família i no de mercat”. I afegeix: “El 80% de les discussions familiars apareixen quan l’empresa va malament”. En aquest sentit, no només cal analitzar en profunditat el moment de delegar a generacions futures el pes de l’empresa, sinó també apostar per una formació acadèmica i professional dels fills “durant uns quants anys fora de l’empresa familiar”.

Empreses amb més seny… Les empreses catalanes tenen un índex d’elaboració de protocols més elevat que la mitjana espanyola. Segons l’informe Radiografia de l’empresa familiar espanyola: fortaleses i riscos , realitzat conjunta-

COM ÉS I QUÈ NECESSITA L’EMPRESA FAMILIAR PER ‘SOBREVIURE’ MODELS

COM S’ESTRUCTUREN

PER ‘SOBREVIURE’ CAL...

Capità (24%)

Empresa controlada pel fundador

Trobar un altre capità

Emperador (19%)

Empresa i família complexes controlades per un líder

Estructurar

Equip familiar (22%)

Molta família i poca empresa

Limitar la complexitat familiar per no ofegar la companyia

Estructurada (16%)

Empresa complexa amb família simple. Estructurades

Restringir el futur accés d’accionistes

Corporació (18%)

Empresa i família complexa. Estructurades

Desenvolupar la comunicació interna Tipologies d’empreses familiars. (Font: Esade)

ment per Esade, Family Business Knowledge, l’Institut de l’Empresa Familiar i el BBVA, l’empresa catalana està millor estructurada gràcies a aquests protocols, que aporten un equilibri entre la seva estructura empresarial i el seu nivell de complexitat empresarial i familiar. S’estima que un 40% de les empreses familiars catalanes tenen protocols familiars, respecte al 30% de les espanyoles. Aquests protocols serveixen, en deﬁnitiva, per especiﬁcar on acaba la família i on comença l’empresa.

… i poques paraules D’altra banda, els experts coincideixen a afirmar que la comunicació i la bona entesa no figuren entre les aptituds més desenvolupades pels membres d’empreses familiars. Si l’esperit emprenedor i l’habilitat comunicativa dels hereus és un factor determinant per a l’èxit de la successió, cal assenyalar que, segons el mateix estudi, gairebé un 50% dels relleus generacionals s’han planificat sense la participació d’aquests. A més, l’empresa familiar catalana és, en termes d’estructura, més estable que l’espanyola, però registra un més baix grau de satisfacció en la relació família i empresa. En canvi, la complexitat d’estructura que es dóna a la resta d’Espanya es compensa amb un nivell més alt de satisfacció entre el negoci i les relacions familiars. A Catalunya, només un 25% té Consell de Família, fet que comporta una manca d’informació pel que fa als accionistes, i per tant, un grau d’insatisfacció més gran. Segons destacava Alberto Gimeno, professor del departament de Política d’empresa d’ESADE, aquesta insatisfacció en la gestió pot afavorir que, de vegades, s’acabin venent les companyies. Segons l’estudi elaborat pels experts d’Esade amb 1.300 empreses de mostra, la succesió és un procés per al qual

La visió de...

FERNANDO CASADO, president de l’Institut de l’Empresa Familiar

Les claus: professionalització i la R+D+i El principal repte al qual s’enfrontaran les empreses espanyoles és la consolidació del que s’ha vingut a denominar ‘globalització’ com a entorn dinàmic i canviant que possibilitarà noves oportunitats en nombrosos mercats amb creixements importants, però també un entorn més competitiu en els mercats actuals. Mercats que, a més, patiran una profunda transformació per l’evolució creixent que tindran determinats clústers, com són: la i-salut, la biofarmàcia, l’energia, el medi ambient, el transport i la logística, la seguretat i l’entreteniment amb contingut electrònic. Els principals factors que conﬁguraran l’eﬁciència competitiva en aquest entorn globalitzat seran la professionalització, la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+i), la dimensió empresarial i la internacionalització. El més preponderant és el de la professionalització del capital humà, amb l’adaptació de les noves tecnologies a uns nivells que, en el nostre país, encara no han arribat a la utilització que seria desitjable. La qual cosa implica un desenvolupament més profund i estructural en tots els programes educatius, especialment els que fan referència a la formació professional. Cada vegada més, es valorarà la capacitat de lideratge d’aquells executius que, a més de preservar els valors i la cultura que han posicionat a una determinada empresa en un lloc del mercat, sàpiguen aglutinar i coordinar el treball en equip per poder créixer i adaptar-se al canvi que està suposant la globalització.

s’està poc preparat (78% dels enquestats), en què els futurs directors generals seran de la família (90%), però amb una tendència creixent que les futures direccions generals siguin compartides (34%).

REPTES / Internacional

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

EL NEGOCI DE LA DEMANDA ENERGÈTICA

Hi havia una vegada un món on la demanda energètica no coneixia límits Els màxims històrics registrats aquest novembre pel preu del petroli han fet saltar les alarmes a banda i banda de l’Atlàntic. Amb el barril de cru al seu nivell més car des d’abril de 1980 –poc després de la revolució iraniana– la demanda energètica global no sembla tenir-ne prou i amenaça amb créixer més d’un 50 per cent en només vint anys. MARTINA NOGUÉS

“Tant sols l’increment de la demanda d’energia de la Xina entre el 2002 i el 2005 va equivaldre al consum energètic actual de Japó”, recull l’últim informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). Segons l’estudi, la Xina i l’Índia protagonitzaran elles soles quasi la meitat de l’augment de la demanda d’aquí al 2030. D’acord amb l’últim informe del Banc Mundial, el creixement econòmic de Xina se situarà en un 11,3 per cent el 2007 i en un 10,8 per cent el 2008. L’organisme assegura que la crisi de les hipoteques d’alt risc als Estats Units, les conseqüents restriccions de crèdit i l’augment dels preus del petroli no afectaran l’est asiàtic en gran mesura, en part per la forta demanda dels seus productes tecnològics. El món s’encamina cap a un escenari d’abundància sense precedents que, amb la incorporació dels gegants asiàtics a l’economia global, podria donar lloc a què en vint anys s’arribés als 17.700 milions de tones d’equivalent de petroli, 6.300 milions de tones més que els 11.400 registrats el 2005. L’aposta per les energies alternatives i un ús més eﬁcient dels combustibles podria contribuir a evitar la crisi en el subministrament de petroli anunciada per l’AIE. No obstant, les seves estimacions apunten a què, de seguir amb les polítiques actuals, en els propers vint anys els combustibles fòssils encara representaran un 84 per cent de l’increment de la demanda d’energia. Acostant l’horitzó al 2015, la producció diària de petroli hauria d’augmentar en 37,5 milions de barrils al dia per fer front a la demanda d’aquí a vuit anys, xifra que suposa un 50 per cent més que els barrils addicionals anunciats pels països productors de cru per aquell any. D’acord amb l’AIE, en menys d’una dècada la demanda podria superar l’oferta. “No s’ha de desestimar una cri-

El preu del petroli ha acariciat ja els 100 dòlars el barril i podria arribar, en els propers anys, als 200 dòlars. / ARXIU

si de subministrament de petroli d’aquí al 2015, amb la conseqüent escalada dels preus dels petroli”, recull l’informe, on es posa de manifest que les necessitats de la indústria pesada i del transport de la Xina col·locaran el país asiàtic al capdamunt dels principals consumidors mundials d’energia el 2010, per davant dels Estats Units. Segons l’informe, per fer front a la demanda del pròxim quart de segle, els governs haurien d’invertir en infraestructura 22 bilions de dòlars, poc menys de la meitat del producte mundial brut del 2006. A més, encara que s’apliquessin mesures radicals per reduir el ritme de creixement, la comanda d’energia primària creixeria a un 1,3 per cent anual, tant sols 0,5 punts per sota de l’escenari de referència. Més demanda i menys oferta és igual a preus més alts. En aquest cas, però, les conseqüències van més enllà: mentre bona part del món somia en gaudir d’un estil de vida addicte a l’energia, que ﬁns ara ha estat el privilegi

de menys d’una sisena part de la humanitat, aquest augment de la demanda es tradueix pel planeta en una acceleració del canvi climàtic. Si no es posa fre al ritme actual, les emissions de diòxid de carboni es dispararan un 57 per cent entre el 2005 i el 2030, amb els Estats Units, Xina, Rússia i l’Índia contribuint a l’increment amb dues terceres parts, segons l’AIE. En aquest horitzó desaﬁant, que té com a principals protagonistes als gegants asiàtics, la qüestió econòmica que més preocupa són els preus. La depreciació del dòlar, les amenaces dels Estats Units a l’Iran o la incertesa geopolítica per la guerra a Iraq són alguns dels factors que expliquen perquè el preu del petroli ha acariciat els 100 dòlars el barril. Als anys vuitanta del segle passat, va sorprendre a molts com va desaccelerar la demanda just després dels alts preus registrats durant la dècada anterior. Podríem esperar de nou un ajust d’aquestes característiques, amb la diferència que ara comptem amb dues economies

emergents gegantesques i la concentració del cru en cada cop més poques mans, principalment a Orient Mitjà. Només la Veneçuela de Chávez, l’Iran d’Ahmadinejad o l’Aràbia dels Saud controlen, juntament amb la resta dels membres de l’OPEP, el 42 per cent de l’oferta mundial del petroli, percentatge que augmentarà ﬁns el 52 per cent d’aquí al 2030. Durant la darrera reunió de l’OPEP –la tercera en 47 anys–, celebrada a Riad (Àrabia Saudí), l’organització ha decidit no augmentar la producció de petroli a curt termini, desaﬁant les peticions del secretari d’Energia nordamericà, Samuel Bodman,

que atribuïa els preus a què les reserves de cru dels països desenvolupats es troben per sota de la mitjana dels últims cinc anys. A les preocupacions per la concentració de petroli a Orient Mitjà se li ha de sumar la creixent dependència d’Europa en el gas rus, en un moment en què el vell continent importa el 60 per cent del gas que necessita, principalment de Rússia i Algèria. En aquest context, a mesura que els productors de cru son cada cop més rics i poderosos, l’ansietat augmenta entre els principals consumidors: els Estats Units, Xina i la Unió Europea. El 2006, els països de l’OPEP van facturar 650.000 milions de dòlars, enfront dels 110.000 milions de 1998, mentre que els beneﬁcis de les vendes de petroli i gas de Rússia es van quadruplicar en el mateix període de temps. Els alts preus dels combustibles fòssils, que segons Chávez podrien arribar als 200 dòlars el barril si els EUA decidís atacar Iran o Veneçuela, han portat als principals importadors a intensificar els seus esforços cap a les energies alternatives. Més inversions en biocombustibles, energia eòlica o nuclear es troben al centre de tots els discursos polítics, sigui per lluitar contra el canvi climàtic, o per reduir la dependència energètica respecte als països productors. Si és necessari que els preus s’elevin per damunt dels 100 dòlars el barril perquè s’actuï amb determinació cap a noves fonts d’energia, el planeta i l’atmosfera serien els primers en ﬁrmar.

EL CONSUM A CATALUNYA El consum d’energia a Catalunya es va situar en 15.873,6 tones d’equivalent de petroli el 2006, segons el Balanç Energètic de Catalunya 2006. D’acord amb el Pla de l’Energia 2006-2015, les mesures per incrementar l’eficiència energètica de la Generalitat de Catalunya busquen reduir l’augment del consum anual d’un 2,3 a un 1,4% en el període 2003-2015 per aconseguir un volum final que no superi les 17.967,7 tones d’aquí a vuit anys. En aquest escenari, el pes del petroli es reduiria fins a un 41%, el gas natural creixeria fins el 24,2% i les energies renovables escalarien fins el 5,6%.

REPTES / Finances

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

LES EMPRESES, NOU OBJECTIU COMERCIAL

El passiu, gran repte per a bancs i caixes Amb l’amenaça latent que representa la crisi de les subprime i l’aturada del sector immobiliari, els bancs i les caixes catalanes s’enfronten a un gran repte: el passiu. Esgotat –si més no, esquinçat– el mercat dels particulars, tot apunta a què les empreses seran el gran objectiu comercial durant els propers anys.

Aquí la morositat està en un 0,5% mentre als EUA se situa al 15%

AURELI VÀZQUEZ

Està amenaçat el sector financer espanyol? Patirà el sector de la banca la temuda sotragada del mercat immobiliari? Aguantaran les caixes la batzegada de les subprime? Es dispararà la morositat? I els agressius dipòsits d’alt rendiment... podran suportar la pressió d’un mercat sense liquiditat? Són algunes de les preguntes que planegen sobre el sector ﬁnancer, que a hores d’ara viu una situació de mar moguda... amb la por d’una autèntica tempesta.

Els préstecs a promotors ha estat un dels riscs assumits sulten excepcionalment bones... només pel fet que es concedeixen.

A la caça del ‘líquid’ La morositat, encara sota control La morositat al mercat hipotecari espanyol segueix tenint una importància marginal, sobretot si es compara amb la dels Estats Units. Recentment, el Banc d’Espanya donava a conèixer les conclusions de l’Informe d’Estabilitat Financera, entre les quals sobresortia un comentari sobre la morositat: mentre als Estats Units la morositat se situa al 15%, a Espanya no passa del 0,5%. Aquesta dada no significa, òbviament, que les entitats de dipòsit puguin respirar tranquil·les. El propi Banc d’Espanya reconeix que “les turbulències als mercats es van produir després d’un primer semestre de l’any en el qual s’observa una desacceleració del crèdit”, i a continuació afegeix que “els actius dubtosos han crescut”. Ara bé, la nota oficial del Banc d’Espanya recorda en primer lloc que les entitats espanyoles no han desenvolupat un model com l’americà –més aviat es tracta d’un model de banca

Tot i els missatges tranquil·litzadors del Banc d’Espanya, bancs i caixes han entrat en una nova fase. / DAVID FERNÁNDEZ

tradicional minorista–. A més, reﬂexiona sobre el pitjor dels escenaris traslladant-se a l’any 1993, quan la morositat va assolir un nivell màxim del 4% “en un moment de recessió no només molt allunyat de les actuals condicions de la nostra economia, sinó també del pitjor escenari que avui podríem plantejar-nos”.

A la recerca del ‘risc zero’ Malgrat els missatges tranquil·litzadors del Banc d’Espanya i del propi ministre Solbes, el cert és que bancs i caixes han entrat en una nova fase. El més destacable és que aquesta nova època té les seves pròpies regles, essencialment diferents de les que van regir als darrers anys. “El gran repte per a totes les caixes serà ara el passiu: no totes tenen la liquiditat que necessiten, i recórrer a l’ajut del Banc d’Espanya és una opció cara, que encara pot ser pitjor si el nivell de quali-

ﬁcació de la caixa és dolent”, explica un directiu d’una coneguda entitat bancària. Fa algunes setmanes, l’agència de qualificació creditícia Moody’s advertia sobre cinc caixes pel seu alt risc immobiliari. L’informe de l’agència parlava obertament d’un “sobreescalfament” del sector immobiliari, risc al qual estarien especialment exposats les caixes, que durant els darrers anys han protagonitzat ambiciosos plans d’expansió més enllà del seu àmbit geogràfic propi. Val a dir, també, que entre les entitats més afecta-

des segons Moody’s no n’hi ha cap de catalana. Els préstecs a promotors han estat un dels riscos més importants assumits per bancs i caixes. I aquest podria ser l’autèntic taló d’Aquil·les, ja que, mentre el mercat de particulars es caracteritza per la seva baixa morositat, no necessàriament passa el mateix amb les empreses promotores. Fonts del sector expliquen que els préstecs a promotors s’estan retallant fins el punt que unes condicions de l ’ e u r i b o r + 1 , 2 5 % r e -

Tot plegat ha fet que les entitats de crèdit es llancin a la caça del líquid, en una lluita per reinventar-se a si mateixos després d’uns anys d’agressiva competència en la concessió de préstecs. Els regals associats a l’obertura de nous dipòsits són una de les opcions més populars, que de ben segur anirà guanyant encara més protagonisme als propers anys. Només cal fer una ullada pel ventall d’oferta disponible per adonar-se de la situació que travessa el mercat: televisors, vaixelles, rellotges... és l’esglaó que acostuma a precedir les situacions de ‘vaques ﬂaques’.

CRÈDITS DUBTOSOS I EVOLUCIÓ DE LA MOROSITAT Els gràﬁcs adjunts donen una doble visió de la situació actual. D’una banda, el creixement dels crèdits dubtosos (esquerra) mostra que, efectivament, hi ha hagut un creixement destacable del risc associat al crèdit. Ara bé, el gràﬁc de la dreta es remunta a fa poc més de 14 anys per recordar-nos que, des d’aleshores, la morositat ha millorat, i molt.

ELS TRES ARGUMENTS DEL BANC D’ESPANYA PER A L’OPTIMISME 1. La fortalesa dels comptes de resultats de les entitats de dipòsits, la seva rendibilitat i l’elevada eﬁciència. 2. Els nivells de solvència, àmpliament per sobre dels mínims regulatoris. 3. La normativa prudencial ha fet especial èmfasi en la necessitat que les entitats gestionin de manera adequada el seu risc de crèdit (al juny de 2007, els fons d’insolvències cobrien dues vegades i mitja els actius dubtosos de les entitats de dipòsit espanyoles). Font: Banc d’Espanya. Nota sobre l’Informe d’Estabilitat Financera.

Font: Banc d’Espanya. Informe d’Estabilitat Financera. Novembre 2007.

REPTES / L’Estatut

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

EL FUTUR PASSA PER DESENVOLUPAR EL NOU TEXT

Un Estatut en boca de tothom L’Estatut de Catalunya de 2006 sempre està de moda. I quan no és per una cosa, és per una altra. Els camins que ha seguit per arribar ﬁns aquí no han estat fàcils. I tot fa pronosticar que en un futur no molt llunyà encara haurà de vèncer una batalla més àrdua: la que li té preparada el Tribunal Constitucional. M. SORT

Un ‘timming’accidentat Tot comença el 30 de setembre de 2005, quan el Parlament català aprova l’Estatut amb 120 vots a favor (CiU, PSC, ERC i ICV) i 15 en contra (PP). A partir d’aquí, s’inicia un periple en terres poc amigues per explicar el nou text als líders d’opinió espanyols. I el rebuig, com era d’esperar, arriba des dels àmbits més diversos: ministres, com José Bono; presidents autonòmics, com Juan Carlos Rodríguez Ibarra; mitjans de comunicació, com la COPE; personalitats del món econòmic, com el governador del Banc d’Espanya, Jaime Caruana; i, fins i tot, insinuacions de possibles intervencions de l’exèrcit per part de militars d’alta graduació, com el general en cap de les Forces Terrestres, José Mena Aguado. Tot això, envoltat d’acusacions de la vinculació de l’Estatut amb ETA i informes de la Fundació FAES d’allò més pintorescos. Un escenari que no deixa gaire marge de maniobra: es reescriu l’Estatut, s’exclou el terme “nació” i es retallen competències. Una “plomada” amb tota regla, com diria Alfonso Guerra. En definitiva, un acord global de Zapatero amb CiU que indigna ERC, que finalment demana el “no” al referèndum. L’Estatut es cobra la primera víctima, amb la fractura definitiva del Tripartit, però rep el suport del 73,9% dels catalans que van a votar en referèndum.

Nació i llengua Després de la polseguera que aixeca la deﬁnició de Catalunya com a nació a l’articulat del text, s’opta per incloure-la al preàmbul, una introducció que no té valor jurídic. Més sort corre la llengua catalana, que fa un gran pas endavant amb el nou text. Mentre que l’anterior Estatut de 1979 (conegut popularment com a Estatut de Sau) estableix que la Generalitat ha de garantir l’ús normal i oﬁcial del castellà i el català i assegurar-ne el coneixement, el de 2006 iguala el tractament de les dues llengües i parla del “deure” de saber el català.

Drets i deures

L’Estatut no obliga al traspàs de l’aeroport d’El Prat, sinó que parla de la participació en la gestió

Un dels articles més polèmics d’aquest títol és el que fa referència a la mort. Alguns sectors es van alarmar perquè hi veien el camí que portava a la legalització de l’eutanàsia i, per això, en el redactat ﬁnal s’ha suprimit l’expressió “morir dignament”. Un altre dret polèmic és el relacionat amb la religió a l’escola. L’Estatut reconeix que els pares tenen dret a demanar formació religiosa per als seus ﬁlls dins l’escola pública, però especifica que l’ensenyament públic és laic.

La inversió de l’Estat ha de ser equivalent a l’aportació de Catalunya al PIB estatal durant un període de set anys

Les competències Perquè algunes de les competències es facin efectives cal, com hem sentit dir infinitat de vegades, “desenvolupar” l’Estatut. És a dir, constituir comissions bilaterals entre Generalitat i Govern espanyol per dur a terme el desplegament del text. De moment, Zapatero s’ha compromès a transferir Rodalies de Renfe el pròxim mes de gener. I pel que fa a les inversions de l’Estat a Catalunya, també s’han començat a fer els deures. Si l’Estatut diu que la inversió ha de ser equivalent a l’aportació de Catalunya al PIB estatal durant un període de set anys, Solbes i Castells ja han acordat augmentar en 826 milions d’euros la partida d’inversió en infraestructures a Catalunya per al 2008. Un altre dels cavalls de batalla del text és el traspàs de l’aeroport d’El Prat. Aquí cal recordar, però, que l’Estatut en cap cas obliga al traspàs, ja que no utilitza aquest terme, sinó el de possibilitat que la Generalitat participi en la gestió. Les negociacions en aquest sentit estan pràcticament estancades, però sí que ja s’ha començat a parlar de sol·licitar a l’executiu estatal la desclassificació d’interès general dels aeroports secundaris (Girona, Reus i Sabadell). Quan deixin de tenir aquesta qualificació legal, la Generalitat en podrà assumir la competència exclusiva, tal com especifica l’Estatut. En matèria d’immigració, el nou text estableix que la Generalitat, d’acord amb l’Estat, podrà determinar el con-

El Tribunal Constitucional té a les seves mans l’Estatut i la llei que permet el matrimoni homosexual L’Estatut s’ha repartit a tots els domicilis de Catalunya. / CEDIDA

tingent de treballadors estrangers que arribin a Catalunya. I pel que fa a les caixes d’estalvi amb domicili a Catalunya, la Generalitat tindrà la competència per establir els seus òrgans rectors, i compartirà amb l’Estat la regulació de l’activitat ﬁnancera.

L’etern ﬁnançament El nou Estatut preveu que la Generalitat aconsegueixi una participació més gran en comparació amb el text anterior. Pel que fa als impostos cedits parcialment, si amb l’Estatut del 79 la Generalitat es quedava amb el 33% de l’IRPF, ara es queda amb el 50%; l’IVA passa del 35% al 50%, i els impostos especials (hidrocarburs, tabac i alcohol) del 40 al 58%. En els impostos cedits totalment (successions, donacions, patrimoni, jocs d’atzar...), la participació de l’executiu català és del 100%. Ara bé, el nou marc de finançament s’ha de negociar. I els partits ja l’estan utilitzant com a promesa de cara a les pròximes eleccions.

L’última paraula la té el Tribunal Constitucional Però com que l’Estatut és una norma amb rang legal, pot interposar-se contra ella el recurs d’inconstitucionalitat si es considera que vulnera preceptes de la Constitució Espanyola. I, evidentment, els fervorosos defensors de la Carta Magna no han pogut resistir de dir-hi la seva. S’han presentat ﬁns a set recursos! El més sonat, com no podia ser d’altra manera, el del Partit Popular, que ha impugnat gairebé la meitat dels articles del text. El Defensor del Poble, Enrique Múgica, tampoc s’ha quedat curt, ja que n’ha impugnat 112. Els altres cinc recursos provenen dels governs balear, valencià, aragonès, murcià i de La Rioja. Ara només ens queda esperar quina posició adoptarà el Tribunal Constitucional. Des del començament de la legislatura, tant el PSOE com el PP han pres posicions per trencar al seu favor el fràgil equilibri de forces (conservadors/progressistes) de l’òrgan. I és que a les seves mans està que s’esfondrin o no iniciatives fonamentals de

l’Executiu espanyol, com és el cas de l’Estatut de Catalunya o la llei que permet el matrimoni homosexual. I la veritat és que la nova majoria conservadora que impera al Tribunal ens podria posar els pèls de punta... Esperem, però, que la politització manifesta de l’òrgan no arribi ﬁns als extrems d’atrevir-se a fulminar la voluntat sorgida del Parlament de Catalunya. Perquè, per la mateixa regla de tres, i si s’actua amb imparcialitat, coherència i amb criteris estrictament jurídics, també es podria fer el mateix amb l’Estatut d’Andalusia. Del total de 126 preceptes de l’Estatut català impugnats en els set recursos d’inconstitucionalitat, més de la meitat (74 preceptes) es recullen a l’estatut andalús, dels quals 39 apareixen de forma idèntica i 19 amb petites variacions de detall en la redacció, segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra. Recordem que l’Estatut andalús no l’ha impugnat ningú. És més, el Partit Popular li ha donat suport. Com s’entén això des d’un punt de vista jurídic? És com rebre una bufetada i a sobre parar l’altra galta.

REPTES / Mercat laboral

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

LA IMMIGRACIÓ DIBUIXA UN NOU ESCENARI

El mercat de treball s’orienta cap a la ‘flexiseguretat’ La flexibilitat del mercat laboral ha estat un dels motius que ha fet possible que la taxa d’atur de Catalunya se situï per sota de la mitjana europea. Precisament, en aquests moments, la Unió Europea treballa per fixar les bases de l’anomenada flexiseguretat, un nou concepte que hauria de regir les relacions entre empresaris i treballadors. ÀGATA SERRA

Els increments d’ocupació dels darrers anys probablement no es podrien explicar sense les successives reformes laborals que han permès una progressiva ﬂexibilització del mercat de treball espanyol. La política laboral de la Unió Europea també hi ha influït de forma molt directa. Precisament, en aquests moments, els estats membres treballen per fixar les característiques de l’anomenada flexiseguretat, concepte que fa referència a la combinació de formes de treball més flexibles tant per al treballador com per a l’empresa, combinat amb garanties de protecció social i unes condicions de treball adequades per al treballador. Mentre els països del nord de la Unió Europea, com el Regne Unit, França i Holanda, volen ﬂexibilitzar al màxim les relacions laborals, els del sud, entre ells Espanya, no volen que se sacrifiqui la seguretat en el treball. D’altra banda, els sindicats també es mostren crítics amb algunes de les propostes que s’estan posant sobre la taula ja que creuen que donen massa llibertat de contractació i acomiadament a les empreses, així com més facilitats per subcontractar i recórrer a empreses de treball temporal.

El paper de la immigració Catalunya ha rebut en els darrers anys un volum molt gran d’immigració, sobretot procedent de països no comunitaris, especialment del nord d’Àfrica i Llatinoamèrica. L’Idescat revela que el 1989 aquest col·lectiu representava un 1,1% de la població catalana, mentre que el 2005 ascendia ja a un 6,4%, una xifra que, en realitat, deu ser fins i tot més alta, tenint en compte que encara avui molta població immigrant es troba en situació irregular a casa nostra.

La baixa ocupabilitat dels joves és un dels problemes del nostre mercat laboral. / ARXIU

Molts llocs de treball de l’economia catalana han estat ocupats en els darrers anys per immigrants. Si el 1996 la població ocupada nascuda a l’estranger representava un 3,4% del total, el 2006, segons l’enquesta de població activa, aquest percentatge s’ha multiplicat per més de 5, fins a un 17,4%. En molts casos, els immigrants han estat clau per evitar colls d’ampolla a determinats sectors que s’enfrontaven a la manca de mà d’obra, com ara la construcció i l’agricultura. Paral·lelament, això ha permès que els treballadors autòctons poguessin ocupar treballs de major valor afegit.

més greus del mercat laboral és l’elevada temporalitat. Tot i que Catalunya és la comunitat autònoma amb menor temporalitat –un 27% enfront al 33% al conjunt de l’Estat–, no succeeix el mateix si es compara amb la Unió Europea, on la participació de treballadors temporals és tan sols d’un 18%. Segons els experts, les causes d’aquesta elevada temporalitat són els elevats costos d’acomiadament, que tot i que s’han

reduït en els darrers anys, encara continuen sent superiors a la mitjana de la Unió Europea. Aquesta temporalitat té unes conseqüències immediates: des d’una òptica individual afecta la seguretat ﬁnancera de les llars, diﬁculta l’accés a l’habitatge i retarda la formació de noves llars; i des d’una òptica empresarial, es redueix la vinculació entre el treballador i l’empresa. La baixa ocupabilitat dels joves és una altra de les problemàtiques del nostre mercat laboral. Per això, els experts insisteixen en la necessitat de millorar la transició de l’educació del mercat de treball, aconseguint que la formació s’orienti a les necessitats del mercat de treball i fomentant l’educació postobligatòria. Tenint en compte que la incorporació de la dona al mercat laboral ja és un fet, un altre repte per al futur és l’aplicació de mesures que permetin la conciliació de la vida laboral i familiar. Tot i que es tracta d’un aspecte a desenvolupar bàsicament des de l’àmbit de recursos humans de les empreses, l’administració també pot intervenir-hi amb determinades mesures, com la de la recent aprovada Llei d’Igualtat.

EVOLUCIÓ DE LA TAXA DE TEMPORALITAT

Els suspensos Si bé és cert que s’han creat llocs de treball, la majoria han estat de baixa qualificació. Paradoxalment, la població catalana cada cop millora més els seus nivells educatius i, per tant, hauria d’estar preparada per ocupar llocs de treball d’alt valor afegit. Ens trobem, per tant, amb la necessitat d’especialitzar-nos en activitats intensives en coneixement. Un altre dels problemes

Catalunya és la comunitat amb menor temporalitat, però necessita millorar respecte Europa.

La visió de...

MIQUEL BONET, advocat, professor i conseller de Select

Copiant el talent Vivim en el segle del coneixement, i mai abans, havíem tingut tanta informació disponible, tampoc havia existit en la pràctica empresarial tanta proliferació de conferències, tallers o títols, subliminant el coneixement teòric, la qual cosa no ens hauria d’estranyar perquè el nostre model d’educació segueix basat en l’acumulació teòrica. Per això, no s’exigeix saber comunicar per ser catedràtic, o que per ser metge s’hagi d’aprendre a escoltar. Seguint aquest esquema moltes empreses creuen que per dirigir un equip humà només fa falta tenir un màster. Hem oblidat que el fracàs repetit de la majoria de cursos d’idiomes, o dels llibres de cuina, o dels llibres del... com (?) tenen a veure amb aquesta frase d’Aristòteles: “La intel·ligència consisteix no només en el coneixement, sinó també en l’habilitat d’aplicar-lo a la pràctica”, perquè la majoria d’habilitats naturals que posseïm, no sabem explicar-les i menys dotar-les d’un mètode. Finalment, les empreses no volen només gent que sàpiga, sinó que vulgui intentar fer coses, encara que surtin malament, i així descobreixes el que no funciona i al final probablement aconsegueixes èxits. En realitat, la forma de treballar està lligada al fer individual i no admet còpia, ja que més enllà del mètode, està la persona i clar, nosaltres som complexos i irrepetibles i el talent és exclusiu. Podem posar paraules boniques, o donar-li nom a tot i si és anglòfil millor, però al final un màster no equival a un mestre, ni la toga a l’advocat, ni ser qui contracta és el mateix que ser empresari, Només aprenem equivocantnos sovint perquè en la nostra capacitat infinita per reinventar-nos, fins i tot és possible fer molt bona música sense saber solfeig, eh que sí?

Per a arribar lluny tant sols ens hem de posar a caminar De vegades, darrere de quelcom tant simple com una passa o una idea hi ha tota una història. Una història d’esforç, de voluntat i d’ajuda. Una història de compromís, de solidaritat. Amb el PLA NOVA EMPRESA, les empreses de nova creació es podran beneﬁciar de descomptes de ﬁns a un 72,53 % en enviaments nacionals i d’un 20% en el internacionals durant un any. Perquè des del més senzill es construeix quelcom de gran.

Les coses més senzilles són plenes d’esperança.

902 300 400 www.mrw.es

30 anys generant conﬁança

REPTES / Opinió

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

COM SERÀ L’ECONOMIA DEL 2017?

Cent números d’economia postglobal Em demanen que amb motiu del número 200 de Món Empresarial, aquest gener del 2017 revisi els principals canvis a l’economia global des del ja llunyà i meritori número 100, al desembre de 2007. Li agraeixo a l’editor i al seu equip que l’encàrrec sigui revisar la història, tasca prou complexa però sempre més fàcil que fer prediccions o projeccions pels propers anys, matèria en la qual els economistes no hem millorat gaire amb el pas del temps. principi que va donar origen a la Unió Europea de com les interrelacions econòmiques són el millor antídot contra les temptacions de romper la baraja. El desenvolupament d’aquestes “xarxes globals” ha estat per a molts el principal tret de les primeres dècades del segle XXI, i s’havia vist impulsada, malgrat l’encariment dels transports de mercaderies per la crisi energètica, per la facilitat pels intercanvis de serveis, que havia conegut un salt espectacular des de la posada en marxa de Globalnet 4.0, que va substituir la clàssica xarxa Internet des de 2015.

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Algunes de les tendències apuntades el 2007 s’han anat acomplint, però ni tan plenament ni tan linealment com alguns pronosticaven, mentre que han emergit altres dinàmiques noves.

Redistribució del poder econòmic i polític Avui en dia les economies asiàtiques superen ja el 50% del PIB mundial, per davant del 16% de la UE-35 i del 15% dels Estats Units d’Amèrica del Nord. Amb una perspectiva a llarg termini, s’hauria recuperat una distribució del poder econòmic semblant a la de l’any 1700, com mostra la nostra ampliació del conegut quadre de dades històriques del professor Angus Maddison que recull la ﬁgura de la pàgina següent. Cal recordar que ﬁns el 2014 Xina va encapçalar les dades de creixement mundial, però la crisi mediambiental a la regió costera així com la progressiva escassetat de mà d’obra –derivada de la política de restricció de la natalitat– va provocar la crisi que va donar lloc a l’arribada de la democràcia amb les eleccions generals de 2015 guanyades pel Partit Liberal xinès. Tot i que a les regions de l’interior els partits nacionalistes (encapçalats per membres del dissolt partit comunista xinès) comptaven amb majories significatives que amenaçaven amb tensions internes. Això va fer que el liderat asiàtic i mundial passés a Índia, més acostumada a les dificultats de fer compatibles democràcia i mercats. Els propers Jocs

Més crisis ﬁnanceres

D’aquí 10 anys Índia serà una de les principals potències mundials. / ARXIU

Olímpics de Mumbai (Bombay diuen encara els antics) el 2020 segurament donaran la mateixa imatge mediàtica de “relleu al lideratge global” que els espectaculars de 2008 van suposar per a Beijing. La resta de països membres de la “Unió Asiàtica de Comerç” suposen ja prop d’un 10% del PIB mundial, mentre que encara, com al 2007, es parla de la necessitat que Àfrica s’enlairi, però la voracitat per assolir el control de les seves matèries primeres ha portat a pactar amb oligarquies i dictadures que continuen impedint de manera fèrria la seva prosperitat.

El desenvolupament de les ‘xarxes globals’ Aquesta redistribució del poder econòmic i polític ha portat a moments de tensions greus, amb amenaces de represàlies comercials i de bloquejos ﬁnancers. Fins i tot en algun moment s’han iniciat

preparatius d’intervencions militars, però en darrera instància s’ha confirmat la tesi de Thomas Friedman sobre les “complicitats o conxorxes” d’interessos comuns entre diferents territoris que participen en un entramat de “xarxes globals de producció” –nova denominació del que abans es deien multinacionals– la interrupció de les quals és una amenaça percebuda com molt greu al funcionament de l’economia global. Potser aquesta conformació sobretot a principis del XXI d’aquestes pautes de distribució territorial de diferents segments de la “cadena de valor afegit” o “xarxes globals de producció” ha evitat, almenys ﬁns ara, la repetició de l’experiència de 1914 en què van esclatar les controvèrsies entre potències tradicionals i emergents i que van acabar amb la “primera onada de globalització” (1870-1913). S’hauria repetit, doncs, el

Poc abans, la crisi financera global de 2012 va originar dificultats importants. Alguns insistien en què la responsabilitat va ser de la manera insensata en què es va tancar en fals la crisi financera de 2007, quan una primera onada de comportaments financerament imprudents –amplificats per nous i opacs instruments financers que, en èpoques de baixos interessos, van ser considerats com una alternativa de rendibilitat menystenint el seu risc: els més erudits recordaven que ja Hayek fa 80 anys havia descrit aquest mecanisme– van ser “aco-

En un futur, les economies asiàtiques superaran el 50% del PIB mundial Es produïran més crisis financeres perquè la crisi d’aquest any no es tancarà correctament modats” pels principals Bancs Centrals en lloc de posar en marxa mecanismes efectius de regulació i supervisió internacionals. La gravetat de la repetició dels esdeveniments l’any 2012 va fer que fins i tot la presidenta dels Estats Units, Hillary Clinton, donés suport a la substitució dels obsolets Fons Monetari Internacional i Banc Mundial –que havien entrat en fallida l’any 2011, quan bona part dels països asiàtics van deixar de pagar les quotes– per una “Global Financial Authority” a la qual va ser transferida la regulació i fins i tot la fiscalitat sobre moviments de capitals. Lúcidament es va aprofitar l’oportunitat per refondre l’Organització Mun-

Fins el 2014 Xina encapçalarà les dades de creixement mundial. / ARXIU

Opinió / REPTES

DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

COM SERÀ L’ECONOMIA DEL 2017?

La crisi de la classe mitjana

Es generaran alternatives rendibles al petroli. / ARXIU

dial de Comerç –que portava des de 2001 intentant tancar un “acord de mínims” sobre la Ronda de Doha amb l’Organització Internacional del Treball en un únic organisme amb responsabilitat també per supervisar els moviments migratoris. Tot això semblava impossible fa deu anys, però la contínua elevació dels preus dels aliments va facilitar la progressiva extinció de la Política Agrària Comuna (PAC) i altres eines proteccionistes sense greus aldarulls.

Energies alternatives innovadores Els problemes energètics i mediambientals que van anar esclatant a Xina, a l’est d’Europa i al Mediterrani, així com a la costa atlàntica dels Estats Units, Mèxic i al Carib, han fet cada vegada més freqüents les referències aquests darrers anys als escenaris Mad Max i Blade Runner (amb la ciutat de Los Ángeles sota la persistent pluja àcida... i el control d’unes gegantines empreses en sectors vitals molt més grans que el criticat de Microsoft i Google al llunyà 2007). Però no van servir per fer prosperar la candidatura d’Al Gore a la secretaria general de Nacions Unides l’any 2015, quan va ser finalment triat pel càrrec –amb el suport dels 7 membres permanents del Consell de Seguretat (Xina, Índia, Estats Units, Brasil, Sudàfrica, Unió Europea i Rússia) –el diplomàtic veneçolà que va pilotar brillantment l´època “post-Chavez”. Per a satisfacció dels defensors dels

mercats, quan el petroli va arribar a 225 dòlars es va posar de manifest la capacitat per generar alternatives rendibles innovadores... i per acceptar alternatives fins llavors bloquejades com a “tabú”.

L’escenari europeu: una ampliació anunciada A Europa, l’ampliació fins a 35 membres amb els països dels Balcans, Ucraïna i altres nous estats s’havia digerit sense gaires problemes, encara que les negociacions per crear una àrea socioeconòmica eurasiàtica amb Turquia i Rússia semblaven estancades. Les tensions a Rússia, fracassat l’intent de Putin de tornar al poder l’any 2013, i la secessió del Kurdistan –que també demanava negociacions amb la UE– havien enverinat el projecte. Els països incorporats a la UE el segle XXI havien aprofitat la seva oportunitat: a les primeres eleccions presidencials de la UE per sufragi universal, el maig de 2015, la jove candidata eslovena havia guanyat la partida a un Sarkozy que, amb certa supèrbia, va repetir massa que “després de recuperar la grandeur de la France , volia fer el mateix amb la d’Europa”. I a nivell més proper no podem oblidar esmentar que pel 28 de desembre de 2016 estava formalment anunciada la inauguració de la línia de l’AVE Madrid-BarcelonaParís, però en el moment de redactar aquestes línies encara hi havia seriosos dubtes de poder complir amb aquesta enèsima data.

L’evolució de la “societat global” havia estat especialment complexa. Cal recordar les principals teories que pugnaven el 2007: d’una banda, la que centrava l’atenció en la pèrdua de posició –econòmica i política– de les classes mitjanes als països avançats, que va tenir el llavors anomenat “milerurisme” la seva manifestació més coneguda, quan una generació ben formada –els fills de les classes mitjanes i populars que volien ascendir socialment– va quedar empobrida davant l’emergència del brain supply dels països asiàtics, Rússia i Sudàfrica. D’altra banda, la teoria de la “rebel·lió de les elits”, segons la qual, la globalització estaria essent aprofitada per part dels sectors amb més capacitat econòmica i influència política per laminar els mecanismes de la societat del benestar que havien estat durant el segle XX el contrapoder a les tendències dels mercats de concentrar la riquesa. Les dades evidenciaven aquesta polarització en la distribució de la renda, encara que els més optimistes confiaven en el paper dels nous organismes globals per redreçar els desequilibris socials que ja havien portat a revoltes a Xina, Índia i al famós “maig del 2013” a París i Berlín, i que, enmig de tensions també als Estats Units, havien portat a les darreres presidencials nordamericanes del novembre de 2016 al triomf de Barack Obama, després d’haver dimitit dos anys abans com a vicepresident de Hillary Clinton.

pyramid”, el paper de les ja quatre mil milions de persones que tenien un mínim poder adquisitiu individual, però que en conjunt oferia un mercat cabdal: els cotxes a 2.500 euros i els ordinadors a 100 euros havien estat dos dels productes estrelles adreçats a aquest mercat i que, a alguns llocs del món com Vietnam, Botswana, Costa Rica i Kazakhstan, havien permès modernitzacions importants.

El triomf del model europeu Una regularitat emergeix amb claredat l’any 2017: els països

La Unió Europea s’ampliarà ﬁns a 35 membres, amb els països dels Balcans i Ucraïna Els cotxes a 2.500 euros i els ordinadors a 100 euros permetran modernitzar països poc desenvolupats

amb més prosperitat són aquells que han anat assolint retornar a delicats equilibris que el 2007 semblaven perduts. L’assoliment de millors nivells de renda i benestar a molts països emergents havia permès retornar també a un raonable equilibri entre l’obsessió pel hard work a Àsia a principis del segle XXI i la valoració de la qualitat de vida: l’anomenat “model europeu” estaria començant a evidenciar la seva superioritat respecte al nordamericà, quelcom que el 2007 semblava impossible. “Combinar el millor dels models clàssics de Roma i Grècia” va ser el comentari del cap de govern xinès, amb la seva tradicional àmplia perspectiva històrica. En resum, podem dir que si els 100 primers números de Món Empresarial van ser testimonis del triomf de la globalització, la segona centena ha viscut el món “postglobal”, no menys apassionant i complex. Ara ja comencem a disposar de dades i evidències per poder respondre a la gran pregunta que ens començàvem a fer el 2007: I després de la globalització, què?

L’aparició d’una nova classe mitjana mundial Un cert factor d’estabilitat cal reconèixer que el proporcionava l’aparició d’una nova “classe mitjana mundial”, en augment sobretot als països emergents i en desenvolupament –on arribaven a 1.200 milions de persones– i que tenia unes pautes de consum l’any 2016 semblant a les classes mitjanes europees del 2005 i que subministraven un substrat de poder adquisitiu però també un rerefons de “demanda d’estabilitat” sociopolítica que va evitar aventures més greus. En canvi, quedava per conﬁrmar la hipòtesi del paper del “bottom of the

El 2016 s’inaugurarà la línia de l’AVE Madrid-Barcelona-París. / ARXIU

DISTRIBUCIÓ DEL PIB MUNDIAL, 1700-2016 Empresa Xina Índia Europa Amèrica del Nord

1700 23 23 23 0

1820 32 16 27 2

1890 13 11 40 14

1950 5 4 29 29

2016 23 25 16 15

Font: Maddison (2007). Excepte la darrera columna (any 2016), que són estimacions pròpies.

REPTES / Sanitat

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

LA SANITAT PÚBLICA A CATALUNYA

Reptes actuals del sistema sanitari català Envelliment de la població, augment de l’esperança de vida, arribada d’immigrants, manca de metges i precarització de la professió: són alguns dels reptes als quals el sistema sanitari ha de buscar solucions, a més de dissenyar estratègies clares de cara al futur.

La visió de...

JOSEP CARARACH, president de l’Agrupació Catalana d’Establiments Sanitaris – ACES

BEGONYA MERINO

Després d’una llarga etapa de manca de polítiques per millorar els serveis sanitaris, ens troben davant el següent escenari: creixent manca de metges, malestar sostingut d’una part de la classe mèdica, que se sent maltractada, mal pagada i mal dirigida, massiﬁcació de les consultes, enfocament més centrat en aconseguir l’eﬁciència que en el pacient i la força dels interessos que proveïdors diversos (consorcis, entitats privades) tenen, doncs en virtut de diferents contractes facturen un terç del pressupost sanitari públic català, uns 2.000 milions d’euros. La situació actual de la sanitat catalana demana polítiques decidides i estratègies d’actuació clares. A l’envelliment de la població s’afegeix l’arribada massiva d’immigrants, amb la conseqüent exigència de recursos. Cal també la modernització d’un sistema d’atenció de salut sovint paternalista, que genera un nivell alt de dependència, i potenciar els models de capacitació del pacient (empowerment).

Atenció primària Les millores a la sanitat catalana se centren sobretot en l’atenció primària i la coordinació de nivells assistencials. Si es valora la situació sanitària global a l’Estat espanyol en funció d’indicadors de salut com la mortalitat infantil, esperança de vida als 40 anys i expectatives de vida als 80 anys, entre d’altres, Espanya

El sector sanitari català

El sistema sanitari català afronta reptes en diferents àmbits. / ARXIU

ocupa la sisena posició darrera de països com Japó, Suècia i Canadà. I la contribució de l’atenció primària a aquests bons resultats és fonamental. A la vegada, segons diferents enquestes realitzades, els nivells de satisfacció dels ciutadans amb l’atenció rebuda s’acosten al 70%. Tot i així, des de col·lectius com la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública es reclamen estratègies clares de desenvolupament de l’atenció primària. Des de l’informe La Atención Primaria del Futuro l’associació demana el retorn a una orientació salubrista i l’abandonament d’un model sanitari empresarial i economicista, que

és el que segons aquest informe, han adoptat des de fa uns anys les diferents administracions.

Envelliment de la població Un dels problemes que fa augmentar les necessitats de l’atenció primària és l’envelliment de la població. El percentatge de més grans de 65 anys a Catalunya (17%) supera en 1,3 punts al de la UE. Tot i que l’increment de la despesa sanitària atribuïble a l’envelliment representa el 0,7% anual, el problema es troba fonamentalment en l’assistència socio-sanitària d’aquests pacients. D’altra banda, la despesa social s’ha reduït del 24 al 19,2% del PIB entre 1993 i 2000.

METGES: DEL PRESTIGI A LA PRECARIETAT El problema sanitari espanyol, no només el català, té un greu problema: no hi ha prou metges ara ni en tindrà per substituir als que s’aniran jubilant: un 37% dels especialistes tenen més de 50 anys. L’augment de les places per a estudiants de medicina no és una solució amb resultats immediats. Tot i així, és evident que la solució a aquest problema passa inevitablement per augmentar les places de Medicina i MIR. L’any passat es van acreditar set mil unitats docents de MIR i per a 2007 s’han convocat també al voltant de set mil places. La massiﬁcació de l’atenció sanitària, sistemes de gestió sovint deﬁcients, el predomini de criteris economicistes sobre els salubristes, una manca d’orientació general sobre quin és el futur del sistema sanitari, la rigidesa de nombrosos aspectes de l’exercici professional i la politització de la gestió sanitària potser siguin raons que expliquin perquè metges espanyols formats amb l’exigent i preuat MIR estan treballant a Gran Bretanya o Portugal. Al mateix temps, hi ha hospitals que han d’anar a buscar especialistes a països com Polònia, facultatius amb un excel·lent nivell de formació que al seu país perceben sous de cinc-cents euros mensuals a canvi de jornades esgotadores. A l’estat espanyol, 8 de cada 10 metges que convaliden estudis son llatinoamericans. Sovint, la homologació és un trampolí per marxar a treballar a països amb millors condicions laborals.

Els anàlisis de les despeses realitzades per trams d’edat a Estats Units han demostrat que l’augment ràpid de la despesa sanitària de recents dècades ha estat degut a l’ús de noves tecnologies sanitàries, sovint efectives però també costoses, i a la manca de personal disposat treballar al sector sanitari. Segons alguns economistes, l’envelliment de la població és massa gradual i lent com per explicar l’augment de les despeses a la majoria de països de la OCDE.

Integració de serveis socials i sanitaris Estructuralment parlant, el futur organitzatiu es dibuixa basat en dos aspectes: el foment d’una visió comunitària de l’assistència i la integració de serveis assistencials i socials. És el model que experts canadencs recomanen després d’una revisió exhaustiva dels models existents. Les experiències d’integració de serveis sanitaris i socials realitzades presenten resultats positius en la millora dels pacients grans, una reducció de costos i del nombre de pacients institucionalitzats. Això implica una única porta d’entrada a aquests serveis. Caldrà veure com evolucionen a Catalunya els serveis d’atenció a la dependència i com es coordinen amb els serveis sanitaris.

A Catalunya des de principis del segle XX es va iniciar el moviment mutualista, que va derivar en una oferta important de mútues i companyies d’assegurança lliure. Aquestes van representar una transformació important i pràcticament única per la protecció enfront de la malaltia amb la fundació de tot un seguit de clíniques privades d’un nivell de qualitat, de prestigi nacional i internacional, ﬁns l’establiment del Seguro Obligatorio, amb la creació de grans centres de dependència estatal que van fer variar l’oferta hospitalària. El procés de transferències sanitàries va representar una gran aportació en la modernització del model sanitari. Però l’evolució de la societat, els canvis econòmics, culturals, processos migratoris, noves tecnologies, creixement poblacional, allargament de l’esperança de vida, etc. han comportat un increment de costos tal que avui és prioritari contemplar la sostenibilitat del sistema per mantenir el seu equilibri econòmic i uns nivells adequats de qualitat. Element bàsic per aquest equilibri ha estat l’existència del sector privat, que dóna servei a més de 1.400.000 assegurats de companyies d’assistència sanitària i mútues i els privats, que fan servir habitualment les seves installacions que han millorat a partir de fortes inversions del sector. Però l’evolució de la societat porta un horitzó en el que la sanitat haurà de fer front a un increment de demanda, seguir amb la millora tecnològica i actuar sobre la falta de professionals sanitaris, que requereix prendre mides immediates, que caldrà incentivar econòmica i socialment. Per això és imprescindible aproﬁtar tots els recursos i canviar el model sanitari, que no es perdin esforços públics i/o privats per afrontar un futur amb una gran complexitat des de tots els punts de vista.

SERVEI D’IDIOMES PER A EMPRESES I INSTITUCIONS Una resposta efectiva i pràctica a les necessitats lingüístiques d’empreses i institucions. •

Asessorament i servei personalitzat

•

Programes fets a mida

•

Professorat altament qualificat

•

Certificació UAB

UAB Idiomes Barcelona UAB - Casa Convalescència Sant Antoni Maria Claret, 171 08041 Barcelona Tel. +34 93 433 50 60

incompany@uab.cat www.uab-idiomes.com

REPTES / Política

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

REFLEXIÓ ENTORN LES RELACIONS MADRID-CATALUNYA

Comunicació i prejudicis: radiografia d’un desamor A les relacions comercials, socials, polítiques, culturals... malgrat la capacitat i formació de les persones que els reben, els prejudicis actuen de forma suau i insidiosa amb una notable capacitat de persistència. Hi són tot i saber que són inconsistents. Una part de la nostra ment rebutja el sentit tòpic i menor en realitat mentre el tòpic global no en fuig i és present. Hi és, encara que estigui en segon rang.

Els mil articles publicats per l’Abc feren mal a les relacions de concòrdia espanyola i catalana

JOSEP M. FIGUERES, HISTORIADOR

Varem estudiar la campanya dels diaris de Madrid contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya la primavera del 1932. Un estatut que havia estat, en un procés diferent a l’actual assumit globalment pels polítics catalans i per la ciutadania, un somni col·lectiu anhelat per pràcticament tota la població en termes absoluts. Tot i els acords previs anteriors a la dictadura (i monarquia) –Pacte de Sant Sebastià– i a la sobirania catalana que renaixia per voluntat popular mort el règim militar, va haver de venir un intent de cop d’Estat –el 10 d’agost el general Sanjurjo– perquè Macià i Azaña s’abracessin, ploressin i fessin la catarsi: “Con los brazos abiertos” i s’acabés la tensió in crescendo que portava a augmentar la fossa de separació.

Manifestacions escrites Els mil articles que va publicar el diari Abc feren mal, molt de mal, a les relacions de concòrdia espanyola i catalana. El Imparcial era combatut per El Be Negre , l’ Abc ho era per La Publicitat o La Humanitat i l’espiral creixia enmig de tòpics, mentides i prejudicis i escampalls de mentides. Les manifestacions escrites motivaren actes de protesta pública com el míting en una plaça de bous a Madrid plena de gom a gom en acte contrari a l’autonomia. L’Estatut provocava una notable efervescència negativa atiada pels mitjans quan la pedagogia haguera provocat una reacció inversa. Els apologistes de la incomprensió peninsular semblava que tenien raó, els partidaris del diàleg havien de callar. Els fets manaven darrera els tòpics que dia rera dia escampaven insídies. No cal dubtar que les aspiracions catalanes de llibertat van ser peça notable en la construcció de la voluntat per

Actualment els prejudicis s’estenen i de forma constant hom propaga mentides, són insults

L’Estatut de 1932 va suscitar també recels a la ciutat madrilenya. / ARXIU

acabar violentament el desig decidit pel poble a les urnes. Com que al desig democràtic no se’l pot combatre calia acudir al que fos, a la mentida. En guanyar el 1036 les esquerres, cop d’estat de les dretes pocs mesos després. Ara l’església ha de-manat perdó. Val més tard que mai però tinguem present que els capellans catòlics afusellats per Franco i els catòlics catalans afusellats per Franco (com Carrasco i Formiguera que des d’UDC volia la independència de la seva pàtria i va morir amb el crit de “Visca Catalunya Lliure!), encara no ho han estat reconeguts en la fe de l’Església com a màrtirs mentre cinc-cents assassinats pels incontrolats dits republicans o morts en altres circumstàncies sí ho han estat darrerament.

Extensió dels prejudicis Actualment els prejudicis s’estenen i de forma constant hom propaga mentides, són insults, fets que no existeixen, opinions amb exageracions i silencis, sensacionalismes, etc. Al ritme com va la producció de prejudicis

contra Catalunya, i la COPE en té una gran responsabilitat, arribarà el moment del no retorn. Quan hom digui prou d’insults en la part catalana i per la part espanyola es consideri que els catalans en fan un gra massa i són insolidaris, quan són els qui paguen molt o més –no tenim balances fiscals– i reben poc pel que cal en la justa reciprocitat i tenen dels serveis els pitjors. Ara ha arribat a l’educació però només caldria fer una diagnosi sectorial i global per veure com hi ha molts altres sectors on Catalunya és a la cua. L’Estat dóna suport només a una llengua i això té un cost econòmic. L’Estat ajuda a municipis amb molts recursos, per exemple als museus locals amb quadres de donacions de tots els espanyols i aquests només van a Madrid, amb excepcions insòlites, tampoc es coneixen xifres però als subterranis dels museus del municipi madrileny s’omplen mentre d’ací marxen. És només un detall però el fossar augmenta pel qui contempla el caos general de gairebé tot el sistema públic a Catalunya.

L’Estat dóna suport només a una llengua i això té un cost econòmic L’esforç personal contribueix a mantenir la nostra societat en marxa a més, afortunadament, el treball i ‘seriositat’ del món privat ajuda a apaivagar aquest

caos. Però amb crits no poden resoldre’s els problemes i avui tenim, i els tòpics i prejudicis hi contribueixen en gran mesura, unes necessitats que han de fer que hom parli i es resolguin. En cas de no fer-ho serà una situació en la qual el punt de no retorn esdevindrà una realitat per uns somiada, per altres obligada, per a molts la forçada.

Un soci incomplidor Els tertulians, els periodistes servils, els propietaris i editors que com els polítics miren com les gallines el gra de mill haurien de volar com àguiles i pensar que Catalunya encara té una gran part de la població que mira a Espanya però quan els comptes d’explotació, les exportacions, etc. són cada vegada més europees i no peninsulars, tenir uns problemes estructurals –a més dels constants conjunturals– amb un soci incomplidor només porta a pensar en liquidar la societat.

Molts aspectes del sistema públic de Catalunya es troben immersos en el caos. / ARXIU

REPTES / Religió

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

ENTREVISTA A JOSEP ALEGRE, ABAT DEL MONESTIR DE POBLET

“Les persones tenim mala memòria en aspectes polítics i econòmics” En aquesta edició especial del número 100 de Món empresarial hem volgut comptar amb una personalitat que no prové ni del món de l’empresa, ni de l’economia. És un home dedicat a l’Església, el que no vol dir que estigui allunyat de la societat. Es tracta de Josep Alegre, abat del monestir de Poblet. Des de la distància d’aquesta institució, en la següent entrevista, reﬂexiona entorn l’Església i la religió, però també entorn les persones i la societat. M. E.

Com veu la situació actual de l’Església catòlica? Excessivament pendent de si mateixa, dels seus problemes humans o de fe, que com tota societat humana és normal que els tingui; i això resta força, vitalitat, per oferir el seu testimoniatge que necessita avui la societat. L’Església ha de viure més apassionadament la ‘passió de Déu’, que és ni més ni menys que la ‘passió per l’home’. Diu un salm: ‘Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors…’ Potser no ens acabem de ﬁar del Senyor a l’hora de viure aquest salm, que vindria a ser el mateix que viure la nostra fe més preocupats pels problemes, de vegades angoixants, de les persones de la nostra societat. L’Església d’avui està massa allunyada de la gent? Avui, en l’Església potser hi ha una preocupació malaltissa per la veritat, l’ortodòxia, la unanimitat… i això ens treu saviesa i força de vida per apropar-nos a la gent. Jo crec que la imatge que està donant l’Església és la d’una institució que no acaba de connectar amb la societat. Una societat que avui necessitaria una bona paraula, de llum, d’orientació… en molts dels greus problemes que li estan afectant. Tot i que hi ha institucions de l’Església que estan vivint l’evangeli prop dels marginats, els pobres… Però a nivell d’Església en general, o som comunicadors dolents, o no hi ha proximitat, perquè no vivim l’evangeli. Jo crec que en la societat hi ha veritablement set dels valors de l’evangeli. Què fa el monestir de Poblet per apropar-se a la societat? Poblet, com a comunitat monàstica, busca viure l’evangeli, en la pregària, en el treball, en l’acollida d’hostes, o persones que necessitin de la nostra ajuda, orientació espi-

ritual. Oferir espai i temps per al silenci, la pau, l’encontre amb si mateix de la persona… També està portant a terme un interessant servei cultural mitjançant la Germandat, la Fundació, alguna publicació, la Web…

dir un bisbe, coneixedor de la vida monàstica, a un novici: Tingui vostè cura amb ‘l’activisme monàstic’. Però tenim més garanties de lliurar-nos d’aquest estrès. N’hi ha prou amb viure fidels a l’horari monàstic.

L’Església en general viu una crisi en vocacions. Els afecta això al monestir de Poblet? Es plantegen recórrer a estrangers? Poblet des de fa uns anys no està sobrat de vocacions, però, no obstant això, es va mantenint des de fa uns anys en uns 30 monjos. Hi ha ‘anades i vingudes’ de persones que s’interessen per la nostra vida, que ho proven… Jo crec que el nombre de vocacions serà suficient sempre que nosaltres ens mantinguem en la nostra ﬁdelitat a la crida del Senyor. Per això no ens plantegem recórrer a vocacions estrangeres, que mai serà cap solució. Tampoc les rebutgem si veritablement vénen i tenen vocació. No es tracta d’omplir el monestir de monjos, sinó de ser ﬁdels a una crida de Déu, per a ser testimonis d’aquesta vida, en aquesta societat.

Expliqui’ns com és un dia qualsevol al monestir de Poblet? Molt senzill. Comencem amb un temps de pregària comunitària a les 5’15 del matí. A les 6, una hora de lectio divina. A les 8, l’Eucaristia. De 9 a 12’45, treball, estudi… A les 12’45, una altra vegada la pregària comunitària. A les 13, dinar i descans. A les 14’30, treball. A les 17, recreació. A les 18’30, pregària comunitària de vespres. A les 19, sopar. A les 20’15, completes. A les Josep Alegre és l’abat del monestir de Poblet. / CEDIDA 21, ficar-se al llit. Pot veure que és un horari molt equili“El ritme mes i fer l’aportació d’un brat entre la pregària, el tre‘plus’ de política i economia ball i el descans. Un horari frenètic de la des dels grans valors, buscant que té l’experiència de segles vida arrossega il·luminar, orientar, eliminar i que veritablement qui és els polítics a crispació… ﬁdel a ell va fent un camí de una dinàmica veritable equilibri personal, de crispació La Conferència Episcopal de serenitat… Un horari que acaba de llençar una campanya en part seria molt important constant” per recaptar més donatius en per a la nostra societat estresprevisió de la propera decla- sada. Tant de bo pogués con“En èpoques ració de la Renda. Què opina tribuir aquest horari a ajudar passades hem d’aquesta acció de màrqueting? l’empeny que té la Fundatingut polítics de No tinc un coneixement ció Independent, en aquests detallat de la campanya per moments, per conscienciartalla, veritables opinar. Sé que algú l’ha cri- nos als espanyols a tenir uns homes d’Estat, ticat. Potser es justifica en horaris més racionals dels com Tarradellas aquests primers anys que es que tenim. o Pujol” necessita conscienciar els Per acabar, quins són, des cristians que són ells que com els presidents Tarrade- han de contribuir al soste- del seu punt de vista, els grans llas, Pujol… que van aportar niment de la seva Església. reptes de l’Església per al segle aquest ‘punt’ tan característic Però potser més que grans XXI? del català, que van cridar al operacions de màrqueting, Per a mi n’hi ha un, per sobre ‘seny’, que van trobar també el que hauria d’imposar-se és de tots, en aquesta societat diviun eco en uns bons interlo- un camí de sensibilització a dida i amb temptacions creicutors polítics a Espanya, i nivell de parròquies i altres xents de divisió i enfrontament: van anar fent camí per a una institucions, que amb tota unir l’home i Déu. La reconcilibona convivència. Però avui seguretat anirà arribant amb ació; fer-nos conscients i ser conscienciadors que l’Església sembla que el ritme frenètic el temps. necessita ser instrument, ser de la vida ens arrossega a L’estrès de la societat servidora de la reconciliació. una dinàmica de crispació, de falta de serenitat… que no moderna aconsegueix traspas- Una mica que necessitem cada creient a nivell personal, per a és bo per a ningú. I en aquest sar les parets del monestir? aspecte l’Església té una gran És possible. Una possibilitat després, o simultàniament, fer responsabilitat en el sentit molt real. N’hi ha prou amb aquest servei urgent a la nostra d’oblidar “els seus” proble- dir-li que en una ocasió li va societat.

Què opina del fet que l’enfrontament CatalunyaMadrid que es viu a nivell polític i econòmic sovint també es reﬂecteixi dins de l’Església espanyola? Creu que l’Església ha d’entendre i opinar de política i economia? És lamentable i trist. En els enfrontaments tots perdem. En una societat civilitzada, serena, sense crispació, és més important el diàleg, el pacte. Les persones acostumem a tenir una memòria dolenta i poca generositat quan es tracta d’aspectes polítics i econòmics. Ja ningú se’n recorda com en èpoques passades, temps de transició, dificultats de la governabilitat del país, hem tingut polítics de talla, veritables homes d’Estat a Catalunya,

XIFRES

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

BARCELONA EN XIFRES

Un cop d’ull a les xifres de Barcelona Barcelona, a més de ser una capital econòmica i un dels destins preferits pel turisme, és també la Ciutat de molts Barcelonins. Món Empresarial t’apropa un ampli ventall de xifres, tant pel que fa els aspectes econòmics i d’inversió estrangera a la capital catalana com algunes xifres relacionades amb al dia a dia dels seus habitants. TEXTOS: MÒNICA VILLANUEVA

• Barcelona, motor econòmic

El valor de la producció catalana, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, equival al 20% del total de la producció de l’Estat espanyol. Catalunya és la primera regió respecte a l’aportació al PIB espanyol, i la segona quant a població. econòmica del món, segons un És el lloc que ocupa la estudi elaborat per la consulciutat dintre el rànquing de tora PriceWaterhouseCoopers a les capitals amb més potència principis del 2007.

80% És el percentatge de treballadors que es dediquen al sector de serveis a Barcelona.

444.010

Són les seus empresarials localitzades a la província de Barcelona. Aquesta

• La inversió estrangera a l’àrea de Barcelona

La meitat de les empreses japoneses, franceses, alemanyes, nordamericanes, italianes, holandeses etc, que hi ha a Espanya, es concentren a Catalunya. I el 70% de les ﬁlials de les empreses estrangeres de l’àrea de Barcelona són empreses grans que facturen més de 6 milions i pertanyen a grans grups multinacionals.

3.000 És el nombre d’empreses estrangeres que tenen la seva seu o activitat principal a Catalunya. L’àrea de Barcelona concentra el 90% de les empreses estrangeres ubicades a Catalunya.

11%

Percentatge dels llocs de treball generats per les empreses estrangeres.

20% Aportació que fan les

empreses estrangeres en la facturació total de les empreses establertes a Catalunya.

27%

de les empreses estrangeres s’han establert a Barcelona per la compra d’una empresa existent i un 73% ho ha fet mitjançant una nova implantació.

61%

La majoria d’empreses estrangeres a l’àrea de Barcelona dediquen la seva

activitat a l’àmbit comercial i/o al màrqueting.

15%

Només un d’empreses estrangeres a l’àrea de Barcelona realitzen activitats de Recerca i desenvolupament i Disseny.

24%

El principal mercat de les empreses estrangeres a Barcelona és Espanya. Un 24% de la seva facturació com a mitjana correspon a exportacions.

80% La majoria de les empreses estrangeres tenen una llarga tradició i van establir-se a la zona ja fa més de 10 anys.

xifra correspon al14% del total de les empreses de l’Estat espanyol, i al 76,8% del total de les empreses catalanes.

0,2%

Només un del total de les empreses es considera gran empresa, amb 200 treballadors

o més. La majoria són petites i mitjanes empreses d’entre 1 i 199 treballadors.

72,1%

Correspon a la taxa d’ocupació del tercer trimestre del 2007.

• BCN: Ciutat Firal

Aconseguir un alt nivell d’internacionalització és un dels reptes de Fira de Barcelona. L’objectiu és que cada any hi hagi més salons que siguin referents europeus, és a dir, que ﬁgurin entre els tres primers de la seva especialitat. Per ara en són 15 i alguns exemples són Construmat, el 3GSM World Congress -a partir de l’any que ve es dirà Mobile World Congress- i el Bread & Butter.

41.000

Nombre d’esdeveniments, entre salons i congressos, que s’han celebrat a Fira de Barcelona al llarg del 2007.

Llocs de treball són els que genera l’activitat ﬁral Barcelona.

2.200 milions d’euros anuals

ﬁres que més impacte Les han generat aquest any 2007 han estat: Construmat, 3GSM World Congress i el Bread & Butter.

és la repercussió econòmica dels salons que es fan a Fira Barcelona.

1.100

milions Dels quals d’euros corresponen a l’impacte directe sobre la ciutat i el seu entorn: taxis, restauració, hotels...

3,5 milions de visitants anuals del quals un 20% són internacionals. El 34% de empreses expositores és internacional.

Segueix l’estela de l’ÈXIT 50 anys d’experiència, milers d’il·lusions realitzades

Verónica Fisas Verges Executive MBA EAE CEO - Chief Executive Officer Natura Bisse Int. Inc. USA

PROGRAMES MBA • EXECUTIVE MBA • MBA FULL TIME • INTERNATIONAL MBA • GLOBAL INTERNATIONAL MBA • MBA & LEISURE, SPORTS & FAMILY BUSINESS • FINANCES, RH I MÀRQUETING

MÀSTERS ESPECIALITZATS • Direcció de Màrqueting • Direcció i Gestió Financera • Direcció de Recursos Humans • Direcció de Comunicació • Direcció Comercial i Vendes • Direcció Comptable i Control de Gestió • Auditoria de Comptes - Acreditat per l’ICAC • Assessoria Fiscal i Tributaria • Diplomatura Universitària

en Ciències Empresarials Informació personalitzada

902 47 46 47 admisiones@eae.es C/ Aragó, 55 – 08015 Barcelona

www.eae.es

Doble Titulació Centre adscrit a la

100 XIFRES

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007

BARCELONA EN XIFRES

• Població i superfície

• Demograﬁa de Barcelona

La visió de...

JOSEP LLUÍS BONET, president del Consell d´Administració de Fira de Barcelona

Barcelona, ciutat de negocis

Amb quasi 1,6 milions d’habitants i només 100 km² de superfície, Barcelona té una de les densitats més altes d’Europa, sobretot considerant que, de forma regular, rep molts turistes i visitants.

101 km² És la superfície.

1.605.602

Són els habi-

tants de Barcelona.

15.897hab/km² És la densitat de població.

200 Correspon al nombre de Municipis al Barcelonès on hi viuen 4,7 milions d’habitants.

L’esperança de vida a Barcelona continua creixent lentament i se situa entre les més altes d’Europa (83,5 anys per a les dones i 76,8 anys per als homes). A més, en els darrers anys s’està incrementant lleument la natalitat.

8,9

Nombre de naixements per cada 1.000 habitants.

10,1

Nombre de morts per cada 1000 habitants

250.789

Xifra d’estrangeres que viuen a Barcelona, un 15,6 % del total dels residents.

150

Nacionalitats diferents que conviuen a Barcelona.

• Viure, desplaçar-se i comprar a Barcelona

Escollir una escola pel seus ﬁlls, anar el metge, comprar un pis, EDUCACIÓ trobar un lloguer, desplaçar-se per anar a la feina o agafar un taxi són accions que formen part del dia a dia de tots els Barcelonins. Llars d’infants i escoles Món Empresarial ha escollit algunes xifres rellevants. bressol públiques. del Prat el passat mes d’octubre. DESPLAÇAR-SE Representa un 10,1% més que el Llars d’infants i escoles Carreres diàries mateix període del 2006. bressol privades fetes pels taxistes de Barcelona. Entre i vols mensuals Centres públics d’Educació EsLlicències de taxis, als Estats Units. pecial. de les quals 285 són nocturnes i i vols mensuals a Centres privats d’Educació 137 de doble torn. Entre Singapur. Especial. Són els kilòmetres que té el Metro de Barcelona que Entre i vols mensuals a Escoles amb ensenyament Islàndia. en 5 idiomes: anglès, francès, compta amb 123 estacions. alemany, italià i japonès. Autobusos del Trans- Entre i vols mensuSALUT port Metropolità de Barcelona. als al Marroc.

221

225.000 10.481 86,6

1099

VOLAR AL PRAT

2.951.380

Passatgers que van circular per l’aeroport

91 184

13 18

0 9

60 147

1132 2064

i vols Entre mensuals a Madrid. El mes d’agost és el més ﬂuix i el mes de març el de més trànsit.

52 CAPs a Barcelona. 13 Hospitals públics a Barcelona i 36 a l’àrea metropolitana.

231

Nombre de clíniques privades a Barcelona. HABITATGE A BARCELONA

595

mil euros. Preu mitjà d’un habitatge de primera mà.

382

mil euros. Preu mitjà d’un habitatge de segona mà.

1050

euros. Preu mitjà d’un habitatge de lloguer de segona mà.

35 78

i mil euros. Preu Entre d’una plaça d’aparcament a la ciutat. DESPESA NADALENCA

915 euros, previsió dels experts de la despesa per càpita que es farà durant el Nadal.

Barcelona té un gran atractiu com a ciutat de negocis. L’opinió dels experts internacionals així ho avala, i per segon any consecutiu la capital catalana s’ha convertit en la quarta ciutat preferida per a fer-hi negocis; una posició que té especial mèrit si tenim en compte que els primers llocs els ocupen ciutats com Londres, París i Frankfurt. Algunes coses ajuden a explicar el posicionament internacional de Barcelona: la bona situació estratègica dins de l’arc mediterrani, una llarga tradició industrial i comercial, el dinamisme dels emprenedors, l’aposta sense reserves per la innovació, la investigació, el disseny i per totes les possibilitats de la societat del coneixement. Hi afegiria encara el consens que els gestors públics, els empresaris i el conjunt d’agents socials mantenen respecte a la creació d’activitats i d’ocupació de qualitat responent a les demandes emergents. Sense oblidar, és clar, que Barcelona és una ciutat excepcional des del punt de vista del clima, la història, l’art, l’arquitectura, la qualitat de vida... El districte 22@, el port, l’aeroport, el Consorci de la Zona Franca, els centres de recerca biomèdica, les universitats i Fira són peces bàsiques de la gran àrea econòmica de Barcelona. Amb el teixit empresarial, naturalment. Fira juga un paper decisiu en la projecció de les empreses i de la dimensió internacional de la capital catalana. La presència a la nostra institució ﬁral de 15 salons que ﬁguren entre els primers d’Europa contribueix a convertir Barcelona en la millor plataforma per a grans trobades sectorials

2- INTERNACIONAL / Anàlisi

ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL