2€
Anàlisi mensual d’economia i empresa
Octubre 2010 n. 130
ESPECIAL: Restaurants per fer negocis
La restauració pensa en les empreses Grans idees empresarials s’han gestat al voltant de suculents àpats. Això molts restaurants ho saben i, per aquest motiu, n’hi ha cada cop més que presenten una oferta especialment dissenyada per a executius i empreses. En aquest especial, recollim unes quantes propostes de locals, situats a la ciu-
tat comtal i també fora de Barcelona. Ofereixen des de menús ràpids i econòmics per a executius fins a salons reservats per a reunions especials o, simplement, per a sopars d’empresa. D’altra banda, molts d’ells aposten per solucions a mida del client. PàginES 29 a 34 >>
El corredor mediterrani, a prop de ser una realitat
josé gabriel martín vicepresident executiu d’áreas
“No renunciem a endeutar-nos davant d’un bon projecte”
cristina rodríguez responsable d’atracció de talent i selecció de sanofi-aventis
“Els col·laboradors tenen un pla de desenvolupament”
El Ministeri de Foment ha donat el primer pas perquè el corredor mediterrani pugui ser una realitat. Aquesta infraestructura ferroviària, altament reivindicada pel sector empresarial, està contem-
plada en el nou Pla estratègic per a l’impuls del transport ferroviari de mercaderies a Espanya i, a més, la Unió Europea hi ha donat el seu visti-plau. Concretament, ha de permetre la unió d’Algesires
fins als països nòrdics, passant per València, Barcelona, Girona i Perpinyà. La Cambra de Comerç de Barcelona valora positivament la decisió del Govern espanyol de tirar endavant el projecte,
tot i que demana que se li doni un caràcter prioritari, tenint en compte que gairebé la meitat de les mercaderies que van cap a Europa provenen de l’arc mediterrani. Pàgina 3 >>
jordi galceran dramaturg i guionista
LEs seccions Empresa pàg. 3 a 18 >> El COETTC celebra la IX Diada de les Telecomunicacions de Catalunya.
El Decàleg: deu opinions sobre el sector empresarial i econòmic.
Entrevista a Iñaki López de Viñaspre, president de Grup Sagardi.
Amb més d’un segle d’història Casa Graupera ha aconseguit innovar sense deixar de banda la tradició.
Daniel Ortiz reivindica la necessitat de lideratges transformadors.
Ens apropem a tres empreses que han apostat per idees emprenedores.
ECONOMIA
pàg. 19 a 26 >>
El catedràtic Joan Tugores analitza l’evolució i el futur d’Espanya com a país exportador. El mapa del món: El salari brut i net dels treballadors. Grifols consolida el seu lideratge dins el sector.
Conversem amb Jordi Blasco, soci fundador d’Ars Corporate. estils de vida
pàg. 43 a 46 >>
Recorregut per Castella-la Manxa seguint les pistes literàries. La Cuina D’en Garriga, molt més que un lloc per menjar.
“El seleccionador de personal actua per pura intuïció”
2
Opinió / Sumari
MóN empresarial
Editorial
octubre 2010
EDITORIAL
DIRECTORI D’EMPRESES Adif..........................................13 Agrolimen................................12 Áreas.........................................7
no ens podem permetre el luxe de perdre més trens
Ars Corporate..........................26 BBVA.......................................12
Fa poques setmanes el ministre de Foment, José Blanco, es comprometia, malgrat la crisi, a mantenir totes les inversions ferroviàries. Ho feia després que haguessin planejat nombrosos dubtes sobre les intencions de l’executiu espanyol respecte al corredor mediterrani, una infraestructura decisiva per al desenvolupament econòmic i empresarial del país. És un fet, més que sabut, que per a l’executiu espanyol el corredor mediterrani mai ha estat prioritari, bàsicament per motius polítics, no pas econòmics. De fet, des de Madrid sempre s’han mostrat partidaris d’una altra alternativa: un corredor que, des de la capital espanyola –evidentment–, passaria pel País Basc,
i arribaria fins a Bordeus. Una opció que, un cop més, el que faria seria, d’una banda, reforçar el model radial espanyol i, d’altra banda, evidenciar el greuge històric que pateix l’eix mediterrani a nivell d’infraestructures malgrat ser un dels motors econòmics d’Europa. Actualment, les exportacions fetes des de l’arc mediterrani representen quasi el 50% de les que es fan a tot l’Estat espanyol. En els últims temps, el món econòmic i empresarial –no només de Catalunya, sinó també del País Valencià i de l’altra banda de la frontera– a través d’associacions empresarials, cambres de comerç i col·legis professionals, entre d’altres, s’han mobilitzat en diverses ocasions per dema-
Per a l’executiu espanyol el corredor mediterrani mai ha estat prioritari, per motius polítics nar que es fes el corredor mediterrani. Han rebut, fins i tot, el suport de multinacionals com Nissan, Ford i Seat. I és que, sens dubte, aquesta infraestructura pot resultar clau, sobretot a nivell logístic, ja que permetria una òptima connexió amb Europa, facilitant d’aquesta manera la distribució de mercaderies. Aquesta demanda, en el context de crisi actual, sembla ser que, finalment, ha començat a ser escoltada. Si no hi
ha canvis, en un futur pròxim podrem estar units a Europa gràcies a una infraestructura ferroviària a l’alçada del que necessita el nostre país i, en especial, les seves empreses. Ara bé, en aquests moments el que caldria seria agilitzar i complir els terminis d’execució del projecte, i resulta que el Ministeri de Foment ja s’ha donat pressa a advertir que, a causa de la retallada pressupostària, és possible que s’alenteixi el ritme de treball. Per tant, no ens deixem envair per l’optimisme i tampoc apliquem aquella idea del més val tard que mai, perquè hi ha moltes empreses que no es poden permetre el luxe d’esperar. La dura realitat econòmica és que durant els propers anys encara es poden perdre molts trens.
Caja Duero..............................12 Chrysler...................................13 Dia...........................................11 eBay........................................11 Ferrovial..................................12 Grifols......................................25 Grup Sagardi.............................8 HP............................................12 Iberia.......................................13 Indra........................................12 Kodak......................................12 Movistar..................................11 Pfizer........................................13 Philips......................................11 Prisa........................................12 Ryanair....................................13 Sanofi-Aventis...........................9 Siemens..................................12 Sol Meliá.................................12 Toyota................................11, 12 Volkswagen.......................11, 13
La tira cÒmica
Fe d’errates: A la pàgina 4 de l’anterior número, a l’entrevista a Ferran Amago, degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació (COETTC), apareixia en una resposta el terme d’enginyers en telecomunicació. Volem fer constar que l’entrevistat es referia al col·lectiu que representa, el d’enginyers tècnics de telecomunicació, i no al d’enginyers superiors de telecomunicació, els quals es troben representats pel Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació (COETC).
STAFF medigrup digital s.a.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Begonya Merino, Jordi Arasa, BCN Press Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.
ISSN 1579-086X
Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010
Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia
membre de l’APPEC
CONTROL OJD
Dipòsit legal B-49.604-98
L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.
octubre 2010 MóN empresarial
Entrevista a José Gabriel Martín, vicepresident executiu d’Áreas. pàg. 7
Empresa
Tres empreses catalanes amb èxit que han apostat fort per la innovació i la internacionalització. pàg. 17
ENCAIX A LA NOVA XARXA TRANSEUROPEA DE TRANSPORTS
El corredor mediterrani, més a prop de ser realitat El Ministeri de Foment ha presentat el nou Pla estratègic per a l’impuls del transport ferroviari de mercaderies a Espanya. La Cambra de Comerç de Barcelona, una de les principals impulsores del corredor mediterrani, n’ha fet una valoració força positiva ja que pot significar que quedi incorporat a la nova llista de projectes prioritaris de la Unió Europea. Redacció
Entre Alacant i Perpinyà passen prop del 50% de les mercaderies per a l’exportació de tot l’Estat. L’autopista del Mediterrani és la que té més trànsit a la península: 8.000 camions hi circulen al dia. Tots els partits polítics catalans, entitats de l’àmbit empresarial i bona part de la societat civil estan d’acord a impulsar un corredor mediterrani per connectar Catalunya amb una línia de tren imaginària provinent d’Algesires i que arribi fins els països nòrdics. El trànsit de persones és també molt elevat. El 2008, segons Renfe, 2.480.232 de passatgers van fer ús de la línia de ferrocarril que uneix Barcelona amb Alacant. El corredor és una estratègia necessària per a guanyar en competitivitat i eficiència. Des de Catalunya es reclama des de fa, almenys, 20 anys. El corredor mediterrani ofereix un elevat potencial de rendibilitat social i econòmica, degut a la rellevància dels nodes d’activitat que comunica, i a l’alta demanda de trànsit que ja representa en l’actualitat. Tots aquells projectes que contribueixin a la racionalització dels tràfics en aquest corredor, i la seva consolidació com a gran
Poques mercaderies per ferrocarril Espanya és el tercer país europeu amb menor quota de transport de mercaderies per ferrocarril. Actualment representa només un 4,1% del transport terrestre, degut a la caiguda progressiva que ha experimentat des de 1997. Per contra, en d’altres països com Alemanya, França o Gran Bretanya, aquesta quota representa el 22%, 16% i el 12% respectivament. Per pal·liar aquesta situació, el Pla estratègic del Ministeri de Foment defineix una xarxa bàsica ferroviària de mercaderies, amb plena connexió amb els ports, terminals i plataformes logístiques. Es proposa un nou model de gestió del sistema ferroviari que, si es portés a terme, implicaria millores notables en l’eficiència de la xarxa ferroviària. Val la pena destacar, per exemple, la proposta de gestió única de complexos ferro-portuaris i fronterers (una mesura innovadora dins l’àmbit estatal espanyol, que resultaria molt positiva, per exemple, per al Port de Barcelona).
El transport de mercaderies per ferrocarril suposa un 4,1% del terrestre. / ARXIU
eix de comunicació del Mediterrani Europeu i de la UE amb el Nord d’Àfrica i Àsia encaixen plenament amb els criteris de la Comissió Europea. Malgrat les dades objectives i les peticions realitzades, el projecte de crear una xarxa de ferrocarril que recorri tota la façana del Mediterrani ha estat desatès pel Govern espanyol. Ara, però, hi ha un canvi de tendència, segons les declaracions del propi ministre de Foment, José Blanco, en què
va posar de manifest la importància del corredor mediterrani per a Espanya, ja que “constitueix una anella estratègica de les cadenes intermodals de transport d’àmbit tant europeu com mundial” i que cal que formi part integral de la xarxa bàsica. El passat mes de juny es va celebrar a Saragossa una trobada dels ministres de Transport europeus. S’hi va acordar incloure el corredor mediterrani a la xarxa
ferroviària de transport de mercaderies europea, de manera que Almeria quedarà connectada amb l’Estat francès a través de València i Barcelona. Aquest canvi d’orientació s’ha vist reflectit, en certa manera, en el nou Pla estratègic per a l’impuls del transport ferroviari de mercaderies a Espanya. La inclusió del corredor mediterrani en aquest pla és un pas més per fer realitat el projecte, ja que si compta amb el suport del Govern espanyol és del tot factible que sigui integrat a la nova Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T). La Cambra de Comerç de Barcelona ha participat activament en aquest important procés des del seu inici, exigint que prevalguin els criteris que hauran de garantir la presència plena del corredor mediterrani amb caràcter prioritari en la futura TEN-T. Segons la Cambra “caldrà que el Govern estatal recolzi fermament el corredor mediterrani, molt especialment en el desenvolupament del nou Pla estratègic.” En línies generals, la Cambra de Comerç el valora positivament perquè “proposa un ampli ventall d’actuacions llargament demandades pel món empresarial i fins ara poc tingudes en compte des de les Administracions, o com a mínim, no recollides fins ara en un únic document de planificació”. En tot cas, la Cambra considera que el Pla “requereix encara millores i concrecions importants pel que fa al corredor mediterrani”, com ara el tram de via que no hi consta i que és el que uneix Almeria amb Algesires.
EMPRESA / Col·legis professionals
MóN empresarial octubre 2010
trobada del sector de les telecomunicacions
El COETTC celebra la IX Diada de les Telecomunicacions de Catalunya Un dels temes tractats durant la trobada va ser les oportunitats de negoci de les TIC
Redacció
Imatge de grup dels guardonats amb el Premi Excel·lència 2010. / CEDIDA
Per novè any consecutiu el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació ha estat l’impulsor de la Diada de les Telecomunicacions a Catalunya, un dels esdeveniments més importants i representatius del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, que se celebren a Catalunya. Enguany es va celebrar el 21 de setembre
Col·legis professionals / EMPRESA
octubre 2010 MóN empresarial
al CosmoCaixa de Barcelona amb un èxit de participants i assistents. Just després de l’acte inaugural, va tenir lloc una entrevista, realitzada pel periodista Manuel Campo Vidal, a Reinaldo Rodríguez, president de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. La conversa entre ambdós va girar al voltant del següent títol: “La regulació europea en matèria de telecomunicacions i continguts audiovisuals i la seva aplicació a Espanya”. Seguidament i al llarg de tot el matí es van succeir paral·lelament diverses taules rodones, adreçades a professionals del sector TIC: empresaris, directius, universitaris, i també a persones interessades en el món de la tecnologia. En aquesta ocasió les deu taules rodones programades es van estructurar entorn de tres eixos: àrea d’influència de les TIC, àrea de negoci i
Premis Excel•lència Excel·lència Empresarial: Nextret Excel·lència Innovació Tecnològica: Hewlett Packard, 3D Integral Excel·lència Desenvolupament Sostenible: Ajuntament de Viladecans Divulgació TIC en Televisió: XAL, Comunicàlia Divulgació TIC en Diaris: Món Empresarial Divulgació TIC en Ràdio: Ràdio-4 Divulgació TIC en Revistes Tècniques: Tecnonews
economia, i àrea TIC i discapacitat. Entre els temes que s’hi van tractar cal destacar la implantació real de la fibra òptica, el negoci existent darrere de la televisió digital, el periodisme i la comunicació digital, i les oportunitats que ofereixen les TIC a les persones discapacitades. Després de la clausura de la trobada a càrrec, entre d’altres, del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va tenir lloc el lliurament dels “Premis Excel·lència”, que van recaure en empreses com Nextret, Hewlett Packard, 3D Integral, i també en institucions i diversos mitjans de comunicació, entre ells Món Empresarial. El Comitè d’Honor de la Diada està presidit, entre d’altres, pel príncep d’Astúries, el ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, i el president de la Generalitat, José Montilla.
BREUS COL·LEGIals
Col·legi d’Arquitectes de Barcelona El COAC participarà en la nova Plataforma de Concursos que prepara el CSCAE En el marc de la creació de serveis col·legials a nivell estatal, el COAC serà un dels pilars de la nova Plataforma de Concursos que el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) posarà en marxa abans d’acabar el 2010. L’objectiu és la creació d’una plataforma en què, a través de la col·laboració entre les oficines de concursos de Catalunya, Madrid i València es millori el servei a l’arquitecte i es redueixin els costos. La plataforma inclourà, entre d’altres, la possibilitat d’inscripció digital i una galeria de projectes presentats a concursos.
Col·legi d’Infermeria de Barcelona Les infermeres es posicionen en contra d’assumir competències que no els són pròpies El Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona ha recordat a les organitzacions sanitàries que el fet de promoure que les infermeres assumeixin competències professionals que no els són pròpies és “induir a l’intrusisme i provocar una greu confusió als ciutadans en general”. L’entitat es posiciona així davant de les iniciatives que es proposen d’intervenció de les infermeres en activitats relacionades amb el diagnòstic i el tractament de la malaltia.
EMPRESA / Associacions empresarials
MóN empresarial octubre 2010
INFORME: LA CONSULTORIA A CATALUNYA 2008-2009
Les empreses consultores resisteixen la sotragada de la crisi El sector financer i les Administracions Públiques segueixen sent els principals socis aliats de les consultores catalanes, segons l’informe de l’Associació Catalana d’Empreses Consultores (ACEC). gerard arias
En l’exercici 2008, els ingressos de les empreses de consultoria a Catalunya van ser de 2.231 milions d’euros. Aquesta xifra confirma la bona evolució que ha mantingut el sector de la consultoria, tot i que la seva línia de creixement va patir un petit descens en relació als increments d’altres anys. Tot i que durant el transcurs d’aquell curs econòmic la desacceleració va assolir una de les seves etapes més profundes, la sotragada no es va notar tant en l’economia catalana, en gran part gràcies a l’execució de projectes que s’havien contractat anteriorment al curs 2007 i començament del 2008. D’aquesta manera els ingressos de les empreses del sector es van recolzar en l’èxit dels serveis de desenvolupament i integració, i en els outsourcing (subcontractacions), que van mantenir unes taxes de creixement del 12% i del 16% respectivament. A més, van trobar socis comercials en les empreses de serveis financers, les administracions públiques i les empreses de fabricació. El ventall de clients de les empreses catalanes de consultoria és molt ampli, i inclou empreses de tots els àmbits econòmics. En termes quantitatius, els sectors més importants van ser el de serveis financers i el de les Administracions. Durant l’exercici 2008, les empreses financeres van seguir confiant en la consultoria com a soci estratègic, representant un 17% dels ingressos del sector; de la mateixa manera, les administracions públiques també van seguir confiant en el sector consultor amb una representació del 12%, mentre que el camp de les telecomunicacions va representar-ne el 7%. La resta d’ingressos els van aportar els serveis prestats a les empreses de distribució, a les d’energia, a les que treballen en el sector de la sanitat, a les que presten serveis d’oci, empreses que pertanyen al sector de l’alta tecnologia, al món de les farmacèutiques, etc.
L’execució dels projectes contractats abans de la crisi va ajudar a frenar una possible davallada Les fusions en el sector financer auguren una escassa contractació dels serveis consultors
sultoria va créixer gairebé el doble (11’8%) durant el mateix període. Aquestes dades són consistents amb la hipòtesi que, en les èpoques de creixement sostingut, les empreses de consultoria ajuden a les companyies, fonamentalment a les més dinàmiques, a expandir-se i a créixer, tant en el mercat nacional com en l’internacional. Per la seva banda, les empreses espanyoles de consultoria s’han revelat al llarg del temps com una font de nous llocs de treball de qualitat. Des del 2004, les empreses de consultoria han crescut a un ritme superior al de l’afiliació a la Seguretat Social en el país. El treball que ofereixen les consultores es caracteritza per la seva qualitat, ja que la majoria de les plantilles d’aquestes empreses disposen de titulació universitària i reben formació a una taxa molt superior a la del treballador mitjà.
Un futur de fusions i canvis En els últims 4 anys , la taxa de creixement del sector consultor (11’8%) va doblar el PIB (6’6%).
“Decàleg per a una situació de crisi” Tenint en compte la importància i l’afectació directe de l’actual situació econòmica en el teixit empresarial de Catalunya, l’ACEC va elaborar un decàleg dirigit a les diverses administracions que governen el nostre país. En aquest si feien constar un seguit de mesures adoptives per tal d’ajudar les empreses a superar els reptes difícils en una mala època. Amb aquesta intenció es proposa l’estudi i adopció, segons sigui convenient, de les següents propostes: 1. Contribuir a crear el marc necessari que faciliti l’obtenció de línies de crèdits i ajudi a les consultories a mantenir la seva activitat, en interès de l’economia general. 2. Contribuir a què el crèdit flueixi cap a les empreses en general en millors condicions i finançar aquells projectes que millorin la productivitat de les d’aquestes. 3. Ajudar especialment a les empreses que poden crear nous llocs de treball. 4. Ajudar a la formació de treballadors en atur, perquè en resultin preparats per a tasques de més nivell de qualitat i retribució. 5. Promoure i realitzar projectes de la Societat de la Informació per mantenir o crear nous llocs de treball que a la vegada, millorin la productivitat del nostre país. 6. Promoure accions orientades a augmentar l’eficiència, mitjançant la formació i utilitzant les noves tecnologies. 7. Estudiar mesures tipus fiscal. Abaixar impostos sobre els processos productius, per tal de fer-los més competitius. 8. Ajornar els pagaments de la Seguretat Social en la contractació de persones en atur. 9. Accelerar l’Administració Electrònica com exemple de l’eficàcia del Sector Públic. 10. Fer front puntualment als pagaments als proveïdors.
Tot i això, en l’exercici 2009, aquest dinamisme es va veure frenat i fins i tot reduït, com en la resta de sectors d’activitat, a causa de la crisi econòmica. Durant els últims 4 anys la taxa mitjana de creixement del sector es va situar en l’11’8%, la qual supera el ritme de creixement de l’economia. Entre 2005 i 2008, el PIB va créixer a un ritme del 6’6% anual, mentre que la facturació de les empreses espanyoles de con-
A causa de la delicada situació de l’entorn, el sector financer es troba en procés de fusions i de reordenació, i les previsions de contractació de serveis consultors és molt escassa. D’altra banda, en el sector públic s’està produint una consolidació de l’actual situació, amb uns pressupostos ja constituïts en base a la constatació d’ingressos tributaris de creixents i, per tant, amb unes perspectives de gran esforç per seguir invertint en serveis de consultoria.
Repartiment d’ingressos per sectors (2008) 3% Oci 1% Energia
1% Alta tecnologia 4% Farmacèutiques
5% Sanitat
17% Sector financer
9% Distribució
7% Telecomunicacions
12% Altres
17% Administració 6% Transports/ Viatges
6% Utilities
12% Fabricació Font: Associació Catalana d’Empreses Consultores
Directiu del mes / EMPRESA
octubre 2010 MóN empresarial
ENTREVISTA A JOSÉ GABRIEL MARTÍN, VICEPRESIDENT EXECUTIU D’ÁREAS
“Hem de ser més eficients i competitius. Si no, ens desplaçaran” Amb 1.256 establiments a nou països, Áreas presumeix de ser el tercer grup mundial del seu sector. La crisi els ha colpejat amb un descens del 10% en la facturació, però el seu vicepresident executiu, José Gabriel Martín, mira el futur amb optimisme gràcies a les adjudicacions que han aconseguit als Estats Units i la trentena d’establiments que han obert a Espanya els darrers mesos. L’empresa, nascuda el 1968, ofereix tota mena de serveis als principals nuclis de comunicació. Els aeroports són la base del negoci, però també les autopistes, benzineres i estacions de tren. Artur Zanón
En l’últim any, la facturació els ha baixat un 10%, fins als 620 milions d’euros. Tot s’explica per la crisi? Hi ha hagut una crisi del consum a Espanya. També del turisme. Però vull oblidar-me’n. És aigua passada. Els resultats van ser millors del que va ser la caiguda del trànsit aeri. Per exemple, l’ens gestor dels aeroports, Aena, va passar de 210 milions de passatgers el 2008 a 180; amb aquestes dades a la mà... Aquest 2010 els resultats són millors i el trànsit aeri creix. Esperem un creixement aproximat del 4%. Europa es recupera. Tot i així, van assolir beneficis: de 43,2 milions d’euros [ebitda]. Moltes empreses han tingut pèrdues. Quina ha estat la clau? Hem reduït en 25 milions les despeses fixes per salvar l’any. I a més, sense problemes socials, que és important. Hem reduït en mil persones la plantilla, més de la meitat fora d’Espanya. Alguns diuen que els comiats són conseqüència dels excessos anteriors... No. Si facturem 500 milions en un any, necessitem una mà d’obra determinada. Però si en facturem 400, ens caldrà menys gent. I no seran errors ni d’abans ni d’ara. No hem reduït més les despeses de personal que les generals. Per exemple, hem traslladat oficines per estalviar un 25%. Però el 2010 diu que està sent diferent. Ja ho noten? Ho comencem a notar en els establiments guanyats en els concursos del 2009. Primer, a igual perímetre hi ha més vendes. I segon, tenim més superfície: 17 establiments a l’aeroport del Prat, als Estats Units tres aeroports, i 17 unitats més a les autopistes de Mèxic. En èpoques de crisi es presenten possibilitats de desenvolupament, i nosaltres no
En primera persona José Gabriel Martín (Barcelona, 1950) és enginyer aeronàutic de formació. Ha passat per les empreses Ford i Seat. Un aparell electrònic del qual no pugui separar-se. Excepte l’ordinador, cap. En què ha notat la crisi vostè? A la família, un germà s’ha quedat a l’atur. El pitjor és que hem passat de l’eufòria a la depressió. El vicepresident executiu d’Áreas, José Gabriel Martín, mira el futur amb optimisme. / ARTUR ZANÓN
“Tenim caixa positiva, però no renunciem a endeutar-nos davant d’un bon projecte” “Hem reduït en 25 milions les despeses fixes per salvar l’any, i en mil persones la plantilla”
les hem abandonades. Es més, hem seguit invertint el 5,5% de la facturació, igual el 2009 que el 2008, encara que la xifra no és fixa; si varien els beneficis canvia, i pot oscil·lar. Som una empresa sanejada i fem les inversions segons la rendibilitat. Per exemple, als Estats Units teníem dos aeroports sobre la taula. I un l’hem descartat perquè no era interessant. Els Estats Units és el mercat més fort per a vostès? A l’autopista Florida Turnpike
hem de fer una inversió de 160 milions de dòlars en 4 anys. Ho farem. Sí o sí. Ens garanteix el futur durant 30 o 40 anys ingressar uns 80 milions de dòlars cada any, en total, uns 4.000 milions. I tampoc pensi que no invertim aquí. A Espanya, entre el 2001 i el 2011 hem gastat 140 milions d’euros. Ara n’invertirem milions a Alacant. Tenim dos focus de desenvolupament: els Estats Units i la distribució comercial a Espanya. Quines grans diferències troba amb el mercat nord-americà? Són 50 estats, diferents. La flexibilitat laboral, que no és igual a costos, els uneix. Les concessions són locals. Pràcticament han desaparegut les subhastes perquè veuen que perjudiquen la qualitat, el servei o els preus. Aquí, alguns competidors externs del negoci proposen ofertes temeràries i el negoci pot ser menys viable. Quant als productes, allà demanen treballar amb franquícies i marques. Què creix més aquí? S’invertirà la proporció entre aeroports (dos terços de facturació) i la resta? Els aeroports són també el
motor a Espanya. També es desperten les estacions de ferrocarril i les autopistes es mantenen. Cada cop tindrà més pes la botiga d’especialitat, però la importància seguirà sent de la restauració. Què ha variat en el comportament del consumidor? El consumidor és igual que fa dos o tres anys, però ara varia el temps als aeroports. Menja un cop, però es pot passejar i veu tota l’oferta comercial que, com que és atractiva, el fa comprar més. En la distribució hem crescut un 15% anual davant la restauració, estable. On veu el negoci en quatre o cinc anys? Qualsevol previsió és especulació. Sí o sí, haurem resolt la crisi. Haurem de reorientar-nos per ser més eficients i més competitius. Si no, ens desplaçaran. És urgent una reforma laboral que doni més flexibilitat, més mobilitat i que ajusti les indemnitzacions a la situació del mercat, per aquest ordre.
Una lectura pendent. L’últim llibre d’Stephen Hawking, sobre el temps. Un lloc que visitaria un i mil cops. Molts. L’Àfrica. La sabana: llum, una acàcia enmig del no-res, una posta de sol... Bona part dels seus clients són turistes. Barcelona és incívica? No. Però alguns col·lectius ho són.
Presumeix que no estan endeutats però mantenen una política activa que els obliga a fer inversions... Tenim caixa positiva, però no renunciem a endeutar-nos davant d’un projecte que valgui la pena. Per exemple, ho vam fer quan vam entrar a Mèxic, amb 100 milions de dòlars, i ho vam resoldre en tres anys. Portem deu anys d’estabilitat en la propietat de l’empresa i seguirà sense canvis.
EMPRESA / Màrqueting
MóN empresarial octubre 2010
Entrevista a Iñaki López de Viñaspre, president de GRUP SAGARDI
“En el sector existeix un excés d’oferta no especialitzada” Fruit del treball de 15 anys, han permès a Grup Sagardi fer-se un lloc destacat dins del sector de la restauració. Al capdavant del projecte s’hi troben dos cuiners bascos, Miguel Zapiain i Iñaki López de Viñaspre, que en tot moment han tingut clar que el secret de l’èxit es troba en la qualitat del producte que ofereixen als clients.. Quin es el posicionament actual del Grup Sagardi i com ho justifiquen? A Grup Sagardi sempre hem treballat per oferir els millors productes seleccionats en origen, a través de col·laboracions amb productors i amics del País Basc. Aquest detall, juntament amb la idea de fer una gastronomia d’origen, és a dir, la cuina de sempre; i acompanyat d’una posada en escena molt cuidada i ràpidament identificable per qualsevol, ha fet que avui dia siguem líders tant a la part comercial com a l’empresarial.
contínuament i de forma neguitosa. Quina importància li dóna a la creativitat en les estratègies de màrqueting? La creativitat és important en qualsevol àmbit, però cal tenir seny per aplicar-la, tenint sempre en compte quins són els valors principals.
Com és que un grup amb arrels i fundadors d’Euskadi, es crea i es dirigeix des de Barcelona? La nostra empresa té la seu a Donosti, però el nucli operatiu està a Barcelona, perquè és a Catalunya on tenim el número més gran d’establiments del grup. El model de negoci del Grup, no és franquícia normal ni tampoc botiga pròpia convencional. Expliqui’s si us plau. Bé, el Grup és 100% propi. Tots els restaurants formen part de Grup Sagardi i són gestionats íntegrament pel grup. A nivell internacional el gestionem íntegrament nosaltres, però en joint venture amb un soci local, perquè ens permet arrelar la companyia al país. Euskadi no està inclós en l’àrea d’expansió del Grup? Per què? La missió de Grup Sagardi sempre ha estat treure fora del País Basc la restauració tradicional basca amb criteris d’autenticitat, qualitat i sensibilitat. Com veu el futur immediat del sector de restauració, dins de l’actual entorn de crisi? El futur immediat és ja el present. Existeix un excés
Iñaki López de Viñaspre en un dels seus establiments. / CEDIDA
d’oferta no especialitzada i que no respon a la nova situació del mercat. Amb motiu de la crisi els clients s’han tornat molt selectius i tenen molt clar que no volen gastar un cèntim sense satisfacció. El sector de la restauració ha de filar prim i centrar tots els seus esforços per aconseguir propostes honestes, identificables i altament especialitzades. L’actual situació de crisi afecta les estratègies de màrqueting de les marques? De quina manera? Actualment no hi ha més estratègia que la qualitat en el servei i en el producte. No hi ha res més efectiu que aconseguir que un client surti satisfet i que torni. Avui és molt important el referent que el client té de la marca i ser nosaltres fidels a ells. Es penalitza molt a tots els operadors que canvien d’estratègia
“La creativitat és important en qualsevol àmbit, però cal tenir seny per aplicar-la, tenint sempre en compte quins són els valors principals” “Amb motiu de la crisi els clients s’han tornat molt selectius i tenen molt clar que no volen gastar un cèntim sense satisfacció”
Els mitjans en general, escrits i audivisuals, amb la seva saturació i problemàtica particular de crisi, creu que realment són rendibles? En aquests moments, no. Han de canviar radicalment en la forma i el contingut que ofereixen, perquè el consumidor ja ha canviat la seva manera d’interactuar amb els serveis. El consumidor és molt més madur i conscient del seu paper fonamental de decisori i qualsevol informació que rep la contrasta i la verifica. Actualment, a Grup Sagardi estem desenvolupant noves vies de comunicació a través del món d’internet, és a dir el món 2.0. Xarxes socials, blogs, etc... Interactuar amb el món per donar-nos a conèixer, però fent partícip a tota aquella persona que hi tingui alguna cosa a dir amb l’únic propòsit de conèixer el públic i millorar. Noves tecnologies, internet, xarxes socials, etc. Com les estan treballant? A Grup Sagardi fa anys que tenim integrades les reserves on-line i on-time als restaurants i a través de la nostra Central de Reserves, integrada dins de l’estructura del Grup. Per l’altra banda, actualment estem desenvolupant les plataformes de comunicació i fidelització a través de les xarxes socials, centrant-nos en establir una comunicació bidireccional amb els clients, però que aportin valor afegit. José Luis Trujillo - consultor en Màrqueting i comunicació
En primera persona Com col·labora per aconseguir un món més sostenible? Mengem sa i donem de menjar sa. Portem el producte directament des dels productors fins a la taula. McDonalds és una alternativa per a vostè i la família? No, prefereixo una barra de pintxos o qualsevol tasca tradicional del país. Quants idiomes parla? Català, castellà, euskera, anglès i francès. De quin tipus és la seva música preferida? Domina cap instrument? La música electrònica. Sóc especialista en tocar la cassola amb el cullerot. Digui’m un lloc perfecte per anar un cap de setmana sol... o amb companyia. Sol, al bosc d’Irati, al Pirineu navarrès. Si la companyia és molt bona, també la portaria. Un llibre que no em pugui perdre i per què? El poder del perro de Don Winslow. Una anàlisi antropològica del poder absolutament descarnat. Ara fa allò que volia fer de gran, quan era petit? Sí, segur. Però també continuar fent coses que fèiem quan érem petits ens fa més grans. Allò que més valora dels seus col·laboradors? Intel·ligència, emoció, fidelitat i lluita. Completi la frase: “Per a mi, la felicitat és...” ... prendre uns vins amb els amics de veritat. Una frase que li agradi dir. Als meus col·laboradors: “Quan us lleveu al matí, recordeu agafar el cap i portar-lo a la feina”.
Recursos Humans / EMPRESA
octubre 2010 MóN empresarial
ENTREVISTA A cristina rodríguez, responsable d’atracció de talent i selecció de sanofi-aventis
“Promoure una cultura de desenvolupament és clau”
A COR OBERT
El sector farmacèutic es troba en un moment de canvi. És per aquest motiu que fa pràcticament dos anys sanofiaventis va decidir iniciar un procés de transformació i adaptació al nou model sanitari que té com a eix principal el pacient i com a objectiu promoure solucions de salut innovadores.
Una cosa quotidiana que no et vulguis perdre. El present. Viure pensant en el demà i encallar-se en el passat no ajuda a gaudir del present. Cada dia i cada moment és irrepetible.
Quantes persones treballen a sanofi-aventis? Som al voltant de 100.000 treballadors repartits en 110 països dels 5 continents. A la filial espanyola som uns 1.600. Més dones que homes? Lleugerament més dones, tot i que estem equilibrats. En el comitè de direcció hi ha tres dones, entre elles la recent incorporada directora de recursos humans, Carme Jordà i Pujol.
Quan vas començar a treballar? Vaig començar mentre estudiava Psicologia. Recordo que amb el meu primer sou em vaig comprar unes lentilles.
Sona bé això d’Atracció del Talent. Què feu per aconseguir-lo? Establim relacions de col· laboració amb universitats, escoles de negoci i consultories de selecció i headhunting. En definitiva, intentem estar presents en el mercat laboral. I què feu per retenir el talent? Promoure una cultura de desenvolupament i d’alt rendiment és clau per a la retenció. Els nostres col·laboradors poden inscriure’s en qualsevol vacant de la companyia i els managers i recursos humans també treballem amb proactivitat per a la identidicació de persones per aquestes vacants. Per altra banda, establim i avaluem objectius, valorem competències i consensuem un pla de desenvolupament individual segons les necessitats detectades per a cada col·laborador. Un altre dels nostres avantatges és la forta aposta per la conciliació. Formen part dels nostres beneficis socials aspectes com la possibilitat de comprar fins a 10 dies més de vacances, una major flexibilitat horària per motius familiars, etc. Creus que la selecció és decisiva per captar talent? Sens dubte ho és. És fonamental atraure persones, a priori, amb perfils interessants per a l’empresa. Després, és necessari realitzar una adequada avaluació dels candidats, per valorar l’encaix d’aquests amb la posició i la companyia. A la gent li agrada treballar als laboratoris farmacèutics pel
On vas néixer? Vaig néixer a Barcelona. Em costa imaginar-me vivint en un lloc lluny del mar.
Fa dos anys i mig que Cristina Rodríguez es va incorporar a sanofi-aventis. / DAVID FERNÁNDEZ
“Vetllem perquè existeixi un clima de respecte cap a totes les persones, és un aspecte bàsic” “Els nostres col·laboradors tenen un pla de desenvolupament individual segons les necessitats detectades”
salari? Òbviament el salari és un aspecte important en el moment de decidir sobre una oferta de treball, però el projecte acostuma a ser el que valoren més els candidats. A sanofi-aventis utilitzem el concepte “Compensació Total” per definir un conjunt d’elements tangibles i intangibles que ens fan ser competitius. El paquet de beneficis contempla aspectes com la flexibilitat horària, tenir unes instal·lacions modernes i ben ubicades, el calendari laboral, el pla de pensions, l’assegurança mèdica, una ajuda econòmica per a formació, etc.
Creus que és fàcil detectar potencial? No ho és. Detectar potencial implica no només avaluar el rendiment d’un candidat, sinó preveure si una persona pot assumir funcions de més responsabilitat en un període de temps. És necessari valorar aspectes com la capacitat/agilitat per aprendre, les aspiracions de desenvolupament, el compromís, etc. Com viviu la diversitat dins de l’àrea de selecció? Estem molt compromesos amb la igualtat d’oportunitats en l’accés als nostres llocs de treball i creiem fermament que la diversitat aporta riquesa als equips. Vetllem perquè existeixi un clima de respecte cap a totes les persones, aquest és un aspecte bàsic i imprescindible. La nova generació prefereix més la seguretat als reptes? És difícil generalitzar... En els darrers dos anys he tingut la sort de conèixer una representació de la nova generació a través del Young Trainees Program. És un programa de desenvolupament per a joves recent llicenciats que té com a objectiu preparar els participants per afrontar futurs reptes professionals. Consisteix en
una experiència pràctica d’un any a la companyia i un màster totalment subvencionat, a més d’una ajuda econòmica. Els col·laboradors que han participat en el programa són persones amb alta motivació per progressar professionalment. Valoren el desenvolupament professional que els oferim a través de la participació en projectes de companyia. Com motiveu les persones? Assegurant que coneixen la importància de la seva funció versus els objectius estratègics de l’àrea i missió de la companyia; reconeixent el seu treball; i donant-los suport en la seva evolució professional, a través de plans de desenvolupament individual que poden contemplar accions com la participació en projectes, programes corporatius, mentoring, formació específica, development centers, etc. Què els diries als joves que comencen en recursos humans? La meva recomanació és que intentin tenir una visió global dels recursos humans a través d’experiències en les diferents àrees. Això els ajudarà a ser professionals més sòlids. miquel bonet ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH
Què vols ser de gran? Si m’ho haguessin preguntat fa 20 anys, hauria dit ballarina. Avui em veig evolucionant cap a posicions més generalistes, sempre dins del món dels recursos humans, i probablement en un futur com a coach professional. La feina roba temps a la família? No puc mentir. La veritat és que una mica sí. Sóc bastant apassionada amb el que faig i no puc evitar dedicar hores a allò que m’agrada, perdent de vegades la noció del temps. Què fas quan no treballes? Llegir un bon llibre em relaxa. No obstant, gaudeixo molt amb activitatsfísiquesisocials.M’encanta el mar, la muntanya i viatjar. Una de les darreres aficions que he descobert és l’spinning. Un país que t’hagi impressionat? Encara tinc molts llocs per veure... Potser dels països que he visitat darrerament destacaria Polònia. Té una història recent molt dura, que ha impactat en la seva cultura. Has tingut algun mestre? Molts. Intento aprendre en el dia a dia de les persones que m’envolten.
10
EMPRESA / RSC
MóN empresarial octubre 2010
Plantejar estratègies eficients
El lideratge transformador (i 2) Per superar les diverses crisis que afecten el nostre país (econòmica, política, cultural, educativa, de valors…), resulta imprescindible un nou estil de lideratge. Un lideratge veritablement transformador, capaç d’impulsar canvis estructurals, i no només estètics. En aquest sentit, les eleccions del 28-N són una oportunitat irrepetible per a que els ciutadans conscients i responsables facin sentir la seva veu.
signació, fer créixer el compromís i despertar la il·lusió.
dANIEL ORTIZ I LLARGUÉS professor associat d’ESADE
Característiques del lideratge emergent
S’han preguntat mai per què costa tant trobar productes alimentaris catalans quan hom entra a un supermercat de qualsevol país d’Europa? Per quina raó resulta molt més fàcil adquirir oli d’oliva italià, vi australià o xilè, fruita de Nova Zelanda i embotits de vés a saber on, quan Catalunya disposa d’una indústria agroalimentària potent, amb productes de primeríssima qualitat? La resposta segurament té molt a veure amb la nostra incapacitat per sumar esforços, per superar els personalismes i dissenyar una estratègia de país intel·ligent a llarg termini. Des d’aquest punt de vista, la recent notícia sobre el fracàs del procés de fusió de les dues principals cooperatives arrossaires del Delta, no seria un cas aïllat, sinó un exemple paradigmàtic del nostre principal dèficit de país: el dèficit de lideratge.
Líders que no lideren
Quantes oportunitats malbaratem, col·lectivament, a Catalunya, any rere any? Naturalment, ens referim a oportunitats de pensar en gran, d’afrontar projectes més ambiciosos, de fer millor les coses, d’atrevir-se a anar més lluny. Pensem, per exemple, en l’estrany procés de concentració que han seguit les 10 caixes d’estalvis durant els darrers mesos; o en l’immobilisme de les organitzacions patronals i sindicals; o en la universitat, tan burocratitzada com incapaç de desvetllar el gust per la recerca, l’excel·lència i l’esperit emprenedor dels estudiants;
Els professors Castiñeira i Lozano (2010), destaquen cinc tendències emergents en l’àmbit del lideratge. Primer, ja no és possible funcionar amb el pilot automàtic: “En el millor dels casos ens caldrà tanta gestió com lideratge. Només amb la gestió no n’hi haurà prou, perquè els contextos de canvi ens demanen també elaborar una nova visió i definir
Fracassa la fusió de les cooperatives arrossaires
Liderar no significa ocupar passivament una posició privilegiada, sinó exercir activament un determinat rol. / Arxiu.
Hem perdut un 30% del teixit industrial, però ningú no sembla immutar-se gaire En els darrers anys a Catalunya hem tingut múltiples experiències de líders que no lideren Liderar vol dir ser un referent, inspirar, generar confiança, fer créixer el compromís i despertar la il·lusió
i, per damunt de tot, evidentment, en un govern de la Generalitat dividit, desorientat i sense autoritat. Només així, amb aquest estat de coses, es pot comprendre que les gravíssimes conclusions de l’Anuari Econòmic Comarcal no hagin causat cap terratrèmol. La meitat dels 350.000 llocs de treball destruïts a Catalunya durant el 2009 van ser del sector industrial. Hem perdut un 30% del teixit industrial, però ningú no sembla immutarse gaire. Malauradament, en els darrers anys a Catalunya hem tingut múltiples experiències de líders que no lideren. Per liderar no n’hi ha prou amb estar al capdavant d’una empresa o d’un país. Liderar no significa ocupar passivament una posició privilegiada, sinó exercir activament un determinat rol. Liderar vol dir ser un referent, inspirar, generar confiança, evitar la re-
La notícia fou comunicada als 4.700 socis d’ambdues entitats el 29 d’agost i va aparèixer publicada al diari EXPANSIÓN el 9 de setembre: “Adéu a la fusió de les dues grans cooperatives arrossaires del Delta de l’Ebre, que havia de produir-se aquest mateix any. Arrossaires del Delta i la Cambra Arrossaire d’Amposta han estat incapaces de posar-se d’acord per crear el tercer productor d’arròs espanyol (…) El director financer d’Arrossaires del Delta, Joan Tomàs ha afirmat que el procés s’ha donat per finalitzat a causa de “discrepàncies tècniques en els estudis de valoració”, mentre que el president de la Cambra Arrossaire d’Amposta, Josep Miquel Fàbregas, apunta que la causa de la suspensió del procés ha estat “el desacord de criteris sobre com havia de ser l’entitat resultant de la fusió i com havia de gestionar-se” (…) Ambdues cooperatives foren instades per la Generalitat a unir-se des de fa més d’una dècada.
noves estratègies (…) i no limitar-nos a recórrer als models mentals i hàbits de comportament adquirits i verificats en el passat”. Segon, la sola autoritat formal tampoc és suficient: “Ja no serveix gestionar l’obediència, sinó que cal aprendre a liderar l’entusiasme. Això només s’aconseguirà amb formes de lideratge distribuït o compartit (es produiran pocs canvis significatius si les iniciatives provenen tan sols de l’alta direcció) i amb formes de lideratge facilitador (és a dir, no autoritari, capaç de generar compromisos i crear objectius comuns)”. Tercer, una de les dimensions fonamentals del lideratge emergent és la seva “tasca importantíssima de construcció de sentit”, un lideratge que “vincula acció i reflexió, conducció d’equips i autoconeixement”. Quart, el lideratge ja no es fonamenta (només) en el coneixement tècnic o el desenvolupament d’unes determinades competències professionals: “El lideratge inclou sempre la vinculació amb els valors. I per això la pregunta clau dels propers anys no serà pel lideratge sinó pel bon lideratge, pel lideratge ètic o pel lideratge responsable. Les organitzacions necessiten no només directius excel·lents, sinó també directius exemplars”. I, finalment, “La gestió de les interdependències farà emergir lideratges relacionals. Es tracta d’una nova funció directiva capaç de coordinar els interessos, les decisions, les estratègies i els recursos (cognitius, socials, financers, materials i informatius) de diversos actors”. I per tant “el model de lideratge ja no podrà ser entès simplement com “donar ordres”, sinó com “articular contextos i processos”.
RSC / EMPRESA
octubre 2010 MóN empresarial
11
NOTÍCIES BREUS
Actualitat en RSC
Volkswagen
Dia
Premia les millors aplicacions
Promou el consum de fruites i hortalisses
La cadena de distribució Dia ha passat a formar part de l’associació “5 al dia” per tal de sumar-se a la tasca de promoure el consum de fruites, hortalisses i, en definitiva, d’adquirir i mantenir hàbits saludables en alimentació. Les dues entitats uniran esforços per informar el públic que cal seguir una bona alimentació, fer exercici físic i tenir en general uns hàbits saludables.
eBay
Promou l’ús d’envasos sostenibles El portal d’internet eBay especialitzat en la compravenda d’articles està portant a terme un projecte pilot per promoure l’ús d’envasos de cartró sostenible i reutilitzable en l’enviament de mercaderies. eBay posarà a disposició dels seus usuaris un total de 100.000 caixes amb l’objectiu de reduir l’impacte mediambiental. A més, el portal ha destinat un espai en aquests envasos que permeten fer arribar missatges a d’altres usuaris per tal que, si volen, es puguin posar en contacte. Segons els experts en ecologia d’eBay, si cada caixa es reutilitza 5 cops es podria evitar la tala de fins a 4.000 arbres, a més, s’estalviaria fins a 10.900 metres cúbics d’aigua i el subministrament d’energia a 49 llars.
un dispositiu LED que permet un estalvi del 90% en el consum. És regulable i té una durabilitat de 25 anys. Aquest llançament respon al procés progressiu de retirada de les bombetes incandescents a la Unió Europea. Aquest tipus de bombeta no emet cap tipus de radiació ni tampoc conté mercuri. A més, la seva instal·lació, segons la companyia, és molt senzilla i els seus costos de manteniment són inferiors al de les altres bombetes. Aquestes bombetes es caracteritzen per tenir el comportament del xip d’un ordinador, permetent crear una gran quantitat d’efectes en la llum que emeten.
L’alemanya Volkswagen ha apostat per premiar els projectes sobre aplicacions que contribueixen a la millora de la conducció. A través del concurs “App my ride”, Volkswagen ha premiat el projecte “DUDE” d’entre un total de 100 propostes presentades. En segon lloc es troba el projecte “Re-Action”, que és un joc que té per objectiu posar a prova els reflexes dels conductors durant les pauses que es produeixen pels embussos de trànsit i així passar l’estona de manera més en-
Movistar
Suport escolar Movistar ha donat impuls al projecte Aula 365, el qual té per objectiu donar suport escolar amb continguts multimèdia a nens de 6 a 16 anys i ajudar a millorar el seu rendiment. Aquelles persones que siguin clientes d’ADSL se’n podran beneficiar de manera gratuïta. Els pares podran fer un seguiment dels seus fills tenint la garantia que es tracta de continguts educatius i segurs. Movistar ha informat que tots els continguts que es publiquin seran prèviament revisats per professionals i que el servei no permet inserir fotografies reals del nen, de fet, quan els usuaris es registrin hauran de registrar un avatar en el seu lloc.
Philips
Toyota
Bombeta amb un estalvi del 90%
Cotxes més segurs
A finals del 2010, Philips traurà al mercat el model de bombeta “My Ambiance 12w”, el qual és
lenci. Els vehicles comercialitzats a partir del 30 d’agost, per ara només al Japó, tenen incorporat un dispositiu que imita el soroll d’un motor convencional amb l’objectiu de fer-se sentir quan els vianants vulguin creuar el carrer. Amb aquesta mesura es pretén que aquests vehicles elèctrics facin soroll tal com fan la resta de vehicles i així evitar que es produeixin accidents. El soroll s’emet quan el vehicle circula a menys de 25 km/h. Toyota ha anunciat que aquest motor s’inclourà, a partir d’ara, a tots els seus models ecològics.
tretinguda i ràpida. En tercer lloc ha quedat el “Mapa Twitter de Converses”, projecte que fa servir la plataforma Twitter per donar a conèixer a l’usuari els esdeveniments que es produeixen a prop d’on es troba i, si són del seu interès, el mapa els guiarà fins a la seva ubicació.
màsters, postgraus i cursos d’especialització
El referent en formació
La japonesa Toyota ha solucionat un dels problemes que tenien els cotxes de propulsió elèctrica, que era el seu sicartell cat.indd 1
www.guiamasters.com
07/09/2009 12:29:58
12
EMPRESA / Panorama
MóN empresarial octubre 2010
EL MES POSITIU Agrolimen
car la seva fusió amb Caja España, podria haver venut també les seves accions del grup alimentari.
Més participació al Consorcio del Jabugo
HP
Prop d’adquirir una empresa de seguretat informàtica Hewlett-Packard és a punt de comprar la companyia de seguretat informàtica ArcSight per un import de 1.180 milions d’euros, tal com ha anunciat el diari The Wall Street Journal. Si finalment es materialitza l’operació, es tracta de la segona major adquisició de HP des de la sortida de l’expresident executiu, Mark Hurd.
El grup català Agroliment ha augmentat la seva participació al Consorcio del Jabugo fins al 75%, contribuït en la darrera ampliació de capital de l’empresa per un valor de 5 milions d’euros. A aquesta ampliació hi va contribuir també Cajasol, la qual té ara un 18% del capital.
a través de la tenda online que han creat. L’objectiu és facilitar la compra de productes Kodak als seus clients, els quals rebran a casa seva la comanda feta en un termini màxim de 8 dies. Des de Kodak veuen aquesta nova opció com una possibilitat d’incrementar les seves vendes.
Ferrovial
Adjudicació d’un pont a Polònia
BBVA
Patrocinador de la NBA El BBVA ha arribat a un acord amb la NBA per a convertir-se en el patrocinador oficial de la lliga de bàsquet nord-americana. L’entitat pagarà 15,4 milions d’euros pel primer any de patrocini. D’aquests 15,4 milions, 8 es corresponen a la compra de drets i 6,9 a l’activació del patrocini. D’aquesta manera, l’entitat fa més ferma la seva aposta pel mercat nord-americà. Al llarg del primer està previst que es realitzin accions a Mèxic i Espanya per, posteriorment, estendre el patrocini a l’Amèrica Llatina i després donar el salt a Àsia.
Caja Duero
Obté ingressos per la venda de participacions Caja Duero ha ingressat un total de 89 milions d’euros amb la venda de 6,3 milions d’accions del grup alimentari Ebro Foods, tal com ha informat l’empresa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). D’altra banda, Caja Espanya, pendent de tan-
A través de Budimex, la filial de Ferrovial, aquesta s’ha adjudicat la construcció d’un pont al riu Vístula, al nord de Polònia, per un import de 64 milions d’euros. Està previst que les obres comencin aquest mateix mes d’octubre i tindran una durada de 2 anys i 3 mesos. Budimex, per la seva part, va obtenir en els 6 primers mesos d’aquest 2010, unes vendes de 367,3 milions d’euros, mentre que la seva cartera va ascendir als 1.836 milions d’euros, és a dir, un 40% més que en el mateix període del 2009.
Gala Capital Partners
Amplia capital en un 3% La societat de capital risc Gala Capital Partners ha realitzat una operació d’ampliació de capital per un valor de 3 milions d’euros. Segons dades publicades al Boletín Oficial del Registro Mercantil (Borme) el capital de la societat és en aquests moments de 148,88 milions d’euros. Gala Capital Partners està participada, entre d’altres inversors, per Alicia Koplowitz. A més, entre les participades de Gala Capital Partners hi ha la marca Coronel Tapioca, la firma de sabates Jimmy Choo, La Sexta i l’empresa especialitzada en software de seguretat, Panda Security.
Prisa
Sol Meliá
Entra al mercat nord-americà La cadena hotelera Sol Meliá inicia la seva expansió al mercat nord-americà amb l’obertura de l’establiment Meliá Atlanta. Serà un hotel en règim de gestió que permetrà a la companyia “desenvolupar la seva estratègia d’expansió a la primera potència del món” i posicionar la seva marca a nivell internacional. L’hotel fins ara estava operat per la cadena Marriott, amb el nom de Renaissance Atlanta Hotel Downtown però a partir del proper 15 d’octubre serà gestionat per Sol Meliá. L’hotel compta amb un total de 502 habitacions i s’hi ha fet una inversió de 27,4 Me.
Augment dels beneficis
Indra
Control de la totalitat d’Indra Espacio Indra ha comprat a Thales Alenia Space France (TASF) el 49% d’Indra Espacio per un import de 39,2 milions d’euros. Amb aquesta operació Indra passarà a controlar la totalitat de la firma especialitzada en solucions integrades de sistemes espacials. Indra Espacio va obtenir durant el 2009 unes vendes netes de 70 milions d’euros, amb un 51% dels ingressos generats al mercat internacional. La companyia va destacar que manté les expectatives de creixement a llarg termini amb motiu de l’increment de la demanda de comunicacions per satèl·lit, el desenvolupament de noves aplicacions de navegació i observació de la terra i també dels programes d’inversió plantejats pels països emergents.
Kodak
Nova tenda online Eastman Kodak Company ha anunciat que des de principis de setembre, tots els clients d’Espanya podran adquirir productes d’aquesta empresa
En els primers 8 mesos de l’any, Prisa va obtenir un benefici net de 97 milions d’euros, xifra que representa un augment del 54% respecte del mateix període de l’any anterior, segons s’ha informat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). D’altra banda, Prisa y la nord-americana Liberty Acquisition Holdings Corp. preveuen tancar properament una operació que implicaria una injecció de 660 milions d’euros al capital del grup espanyol. Un cop aquestes accions es converteixin en preferents, les accions de Liberty passaran a controlar el 50% de Prisa, en front del 35% dels accionistes de referència i el 14,3% dels minoritaris.
Toyota
Inversió en motors de cicle Atkinson
Siemens
Inversió per ser més competitius El grup alemany Siemens ha comunicat que invertirà més de 100 milions d’euros fins a finals del 2012 per tal de fer que les seves fàbriques siguin “més eficients, competitives i verdes”. Siemens ha ampliat aquestes auditories als seus principals proveïdors per tal de garantir la sostenibilitat de la cadena de subministrament. L’objectiu de Simens és reduir el consum d’energia i emissions de CO2 en un 20% a finals del 2011.
Toyota invertirà un total de 218 milions d’euros en la producció de motors de cicle Atkinson a la seva planta de Melbourne, a Austràlia. Les autoritats australianes finançaran en 21% del total del projecte. Està previst que a finals del 2010 es començaran a produir prop de 100.000 motors. Toyota ha destacat que el motor que es produirà en aquesta fàbrica complirà amb les regulacions d’emissions de gas Euro V i Euro VI.
Panorama / EMPRESA
octubre 2010 MóN empresarial
13
el mes negatiu Toys ‘R’ Us
Tendes temporals
Adif
Reducció de llocs directius L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha anunciat la supressió de 54 llocs directius, és a dir, el 20% del total, i a més a més reduirà gairebé a la meitat el nombre de membres del seu consell d’administració, que passarà de 18 a 10. Aquesta mesura es portarà a terme per simplificar l’estructura de l’ens públic i aconseguir així estalvis econòmics.
La tenda de joguines Toys ‘R’ Us ha anunciat que en la propera campanya nadalenca envairà els Estats Units de comerços temporals (pop-up stores). L’objectiu és atreure el màxim número de consumidors i mirar de no cedit terreny a la competència generalista i online. En concret, seran 600 establiments que estaran situats a grans centres comercials. Aquesta acció farà que es creïn un total de 10.000 llocs de treball temporal. La companyia no vol fer públiques les dades d’inversió i preveu que al gener tancarà la majoria d’aquests establiments. Alguns, però, es podrien convertir en establiments temporals on es comercialitzarien productes de temporades anteriors.
Volkswagen
Crea llocs de treball a Alemanya
Volkswagen ha anunciat que crearà un total de 400 llocs de treball permanents a Alemanya. Aquests llocs es crearan al llarg d’aquest 2010 a les fàbriques de Wolfsburg i Kassel, tal com han explicat fonts de la companyia. A més, no es descarten noves contractacions de llocs fixes a banda de les anteriors.
Caixa Girona
Haurà de tancar sucursals L’absorció de Caixa Girona per la part de La Caixa comportarà el tancament d’un total de 150 sucursals. Un cop s’hagi completat el procés de fusió, el volum d’oficines que La Caixa haurà hagut de tancar representarà el 8% del total de tota la seva xarxa. Aquest fet ha comportat pactar una reducció de la plantilla de Caixa Girona, amb l’objectiu de reduir un 20% els 1.100 treballadors que tenia.
Chrysler
Marxarà el 2011 d’Espanya Els vehicles de la marca Chrysler es deixaran de comercialitzar a Espanya a partir de l’1 de juny del 2011. Fonts de Fiat han fet saber que aquesta decisió s’ha pres per racionalitzar la cartera de marques de la nova gran aliança del motor. D’una banda, Fiat, Jeep i Alfa Romeo seran les úniques firmes globals mentre que Lancia i Chrysler s’uneixen per a repartir-se el mercat. Lancia es vendrà a Europa mentre que Chrysler ho farà als Estats Units. L’absorció de Chrysler per Lancia suposarà la reestructuració de l’actual xarxa de concessionaris d’ambdues marques i el fet que un total de 45 empreses deixaran de vendre cotxes.
segons un estudi sobre demografia empresarial publicat per Informa D&B. Per comunitats, Andalusia va registrar-ne un total de 45, seguida de Balears amb 14. En aquest mateix mes d’agost, tots els sectors van mantenir o augmentar el nombre de concursos i els més afectats van ser el comerç, la restauració i l’allotjament, amb 26 concursos més que l’agost anterior, representant un augment total del 78,79%. D’altra banda, fent balanç del que va d’any, els sectors del transport i les comunicacions són els que més concursos han registrat amb un 80,56% més.
Iberia
Retallarà 1.000 llocs més de treball
Previsió de lleuger descens
Ven un dels seus gratacels
S’investiga el president executiu Fiscals alemanys han registrat la casa Rene Obermann, president executiu de Deutsche Telekom, amb motiu d’una investigació per denúncies de suborn, tal com ha recollit la revista alemanya Wirtschafts Woche. Es van confiscar documents com a part de la investigació que s’està portant a terme. A l’edició online de la revista s’assegurava que les autoritats alemanyes van dur a terme aquesta acció, juntament amb d’altres investigacions, a petició de la Comissió Nacional de Valors i del Departament de Justícia dels Estats Units.
Sector del vending
Pfizer
Deutsche Telekom
La companyia farmacèutica Pfizer, la més gran del món, és a punt de vendre un dels seus actius més carismàtics, un gratacels de Manhattan. L’entitat que es perfila com a possible compradora és la companyia de serveis financers TIAACREF, una de les més grans dels Estats Units. La venda d’aquest edifici s’engloba dins un pla de reducció de costos posat en funcionament per Pfizer en els darrers mesos, després d’haver adquirit el laboratori Wyeth per prop de 50.000 milions d’euros. A banda d’aquestes mesures, la farmacèutica ha realitzat altres mesures importants de reestructuració arreu del món.
Segons un estudi de DBK, el sector del vending veurà lleugerament reduït el seu negoci aquest any 2010 fins els 2.250 milions d’euros. Aquest sector havia tingut en els darrers anys una tendència forta de creixement però en el darrer exercici el vending va registrar un descens del 3,8% fins els 2.260 milions d’euros. Tan sols van créixer el 2009 les vendes d’aliments sòlids mentre que les begudes fredes van caure un 3,4%, el tabac un 4,9% i les begudes calentes un 6,8%.
Take a wok
La cadena tanca per la crisi
Ryanair
Ha d’indemnitzar Atrápalo
Concursos de creditors Augmenten a l’agost
Al mes d’agost es van registrar a tot l’estat espanyol un total de 231 concursos de creditors, xifra que representa un augment del 43,48% respecte el mateix mes de l’any 2009,
aquest expedient s’hi podran acollir tots aquells treballadors que vulguin amb l’únic requisit d’haver complert els 57 anys. Aquesta clàusula estava inclosa dins el XIX Conveni Col·lectiu de Terra que Iberia va signar a l’abril amb CCOO i UGT i que afecta un total de 14.750 treballadors. Aquesta clàusula es podia posar en funcionament en cas que hi hagués excedent de plantilla, tal com és actualment el cas.
Iberia ha anunciat que l’ERE pactat que havia de finalitzar el 31 de desembre d’enguany es prorrogarà fins a finals del 2013. L’objectiu de l’empresa és retallar la plantilla com a mínim en 1.000 treballadors. A
L’aerolínia Ryanair ha estat condemnada pel Tribunal Mercantil número 4 de Barcelona a pagar 40.000 euros d’indemnització per danys morals. A la sentència s’exposa que Ryanair va incórrer en actes de competència deslleial el 2008 quan va amenaçar de cancel· lar els bitllets dels passatgers que havien adquirit els bitllets a través d’Atrápalo.
La cadena de menjars Take a wok ha tancat els seus 18 establiments aquest estiu per falta de rendibilitat. Fonts de la companyia han expressat que s’ha pres aquesta decisió perquè “les circumstàncies econòmiques feien que el projecte no fos rentable.” La cadena havia posat en funcionament un nou concepte de fast food basat en menjar saludable.
14
EMPRESA / Decàleg
responsabilitat
MóN empresarial octubre 2010
patents
economia
Salvador Guasch
Joan Carles Huecas
Ramon Palacio
Josep Mª Bargalló i Ferrer
Amadeu Bergés
President de la Comissió
Sogemark Propiedad Industrial, SL
Vicepresident del Cercle per al
Advocat. Soci d’AUREN
Creatiu en comunicació
d’Intangibles de l’Accid
Tenir en compte
Necessitem controlar tot allò que no està en la comptabilitat La voluntat segueix al coneixement. Tenir en compte segueix a l’adonar-se. Seran els criteris i la moral que farà que es tingui en compte d’una forma o altra allò del que ja ens hem adonat. La voluntat motivada per les circumstàncies que l’obliguen ens mou a tenir en compte per exemple la necessitat de coherència amb el futur i les coses que venen, en la necessitat d’augmentar la formació dels propis treballadors, d’organitzar els propis recursos de la forma més eficient possible, de preveure amb antelació. Ja ens estem adonant també de la necessitat d’incrementar l’atenció a les coses intangibles que poden provocar resultats positius o negatius. És per això que necessitem controlar tot allò que no està en la comptabilitat però que pot provocar diferències. Incrementar per exemple la qualitat de les relacions pot afavorir l’agilitat i la satisfacció de tots aquells que estan implicats en l’organització i dels quals hem d’aprofitar els seus màxims talents.
legal
creativitat
Coneixement – Barcelona Breakfast
Sobre les marques
La marca blanca vol aconseguir una fidelitat comercial del consumidor Venim parlant de marques blanques com aquelles marques de distribució o marca genèrica, és a dir, és la marca pertanyent a una cadena de distribució amb la qual es venen productes de diferents fabricants. Les diferències entre marca i marca blanca, des del punt de vista del dret marcari, són inexistents, atès que ambdues marques han de ser protegides a través del seu registre, però sí que mereix parar atenció a la gran problemàtica que planteja la coexistència de les marques i les marques blanques. L’objectiu de la marca blanca és aconseguir una fidelitat comercial al consumidor final per als productes de l’establiment, i això ho fa sobre la base de generar un producte lliure més barat que la marca del fabricant amb la mateixa garantia de qualitat. En aquest sentit, els últims anys prestigioses marques han rebutjat les marques blanques, indicant que ells no fabriquen marques blanques, amb l’objectiu de donar prestigi a les seves marques .
La batalla de la vaga
Avui les vagues es plantegen com els cops d’estat, però qui pot fer vaga? Avui les vagues (generals) es plantegen com els cops d’estat (i perdó per la comparació), cal prendre els mitjans de comunicació, els centres de decisió i els transports. Amb això els sindicats han paralitzat el país i han guanyat la vaga. Però qui ha fet vaga? De fet, qui pot fer vaga? Els empresaris no fan vaga, els treballadors per compte propi no fan vaga, els treballadors d’empreses amb dificultats no fan vaga, els agricultors i ramaders no fan vaga, els becaris no fan vaga, els ETT’s no fan vaga, els aturats no fan vaga. Qui ens queda que pugui fer vaga? Els funcionaris, ja siguin de l’Administració “administrativa”, o de l’educació, o de la salut. Ens queden també els empleats “estables” de grans corporacions, siguin de capital públic o privat, com AENA, SEAT, Telefónica, Endesa, … o fins i tot bancs i caixes. I d’aquest univers (representatiu dels treballadors?) surt la matèria prima de la vaga que ha paralitzat el país, amb l’ajut inestimable dels piquets “informatius”.
La reforma Olori en del Codi Penal general
Caldrà dotar-se de mecanismes voluntaris d’autoregulació El desembre entrarà en vigor la L.O. 5/2010, que reforma el Codi Penal. Aquest nou Codi Penal estableix que les persones jurídiques seran penalment responsables dels delictes comesos en nom seu o per compte d’aquestes, pels seus representants legals. Tanmateix, seran responsables penals les persones jurídiques dels il·lícits comesos per una altra persona (empleats) que, sotmeses a l’autoritat dels qui tenen el poder de direcció, han pogut delinquir en l’exercici de l’activitat social de l’empresa. No obstant, les societats únicament podran ser condemnades en aquells delictes que expressament es recullen en un catàleg taxat que introdueix la Llei. Per eliminar la responsabilitat penal de les persones jurídiques, les empreses hauran de dotar-se de mecanismes voluntaris d’autoregulació que evitin conductes indesitjades dels seus empleats, allò que en Dret anglosaxó es coneix com a corporate compliance.
Un govern sense idees és dolent però una oposició amb males idees és pitjor Provi-ho, surti al carrer pels matins amb el nas de Cyrano de Bergerac i olori l’ambient. Fa mala olor, oi? Olora molt malament! Les ideologies han mort i s’estan podrint. Com podem votar per elles? Serà difícil que ens segueixin enganyant. Amb el nas de Pinotxo, en els fòrums internacionals, se’ls veu el llautó (Per què somriuen?). Un govern sense idees és dolent però una oposició amb males idees és pitjor. Ningú dimiteix i a més, tindran la mala idea de demanar el vot a tota una generació que ha cotitzat des dels 14 anys per jubilar-se als 67? L’huracà d’aquesta crisi s’ha endut per endavant els somnis idealistes, molts empresaris, milions de llocs de treball, els nostres estalvis, el 5%, la classe mitjana (Recorden?), gitanos sense “liberté, egalité, fraternité”... i un munt de col·legues creatius, fins i tot estrategues amb carrera a Esade, que han estat acomiadats de la seva agència de publicitat. I si els votem a ells? D’idees no ens en faltaran.
Decàleg / EMPRESA
octubre 2010 MóN empresarial
RSC
atenció al client
privacitat
màrqueting
15
Universitat
Cristian Palazzi
Agustí Molías
Carmen Segovia
Marcel Galli
Manel Taboada,
Càtedra Ethos
Soci-Director de
Marsh
Socidirector d’Acticom
Coordinador Titulació Informàtica,
Universitat Ramon Llull
contact center institute
Els riscos de la velocitat
La venjança dels clients
Les regulacions que provenen de l’estat haurien de servir per reforçar l’economia
El client és qui decideix a qui li compra, ell és l’important
El mercat és condició necessària, però no suficient perquè una societat prosperi i es desenvolupi. Així s’expressava el llavors catedràtic d’economia Antoni Castells en un article a La Vanguardia l’any 1991. Vint anys després la sentència ressona més viva que mai davant les últimes incursions del govern de Zapatero per anar a vendre Espanya als responsables de la crisi financera a Wall Strett. Quan Castells parlava de condició insuficient es referia precisament a Paul Samuelson, el Keynes nord-americà, qui pensava que les operacions o regulacions que provenen de l’estat haurien de servir per reforçar l’economia d’un país i mai hi poden anar en contra. Al marge de les refregides idees plantejades per acabar amb la pobresa al món, en un intent desesperat per guanyar algun tipus de protagonisme internacional, pensi el govern espanyol si les inversions que ara cerca són les més adients per a una economia que necessita trobar encara la seva velocitat.
A qualsevol empresari. Avui els clients estan molt informats i són molt exigents, l’oferta de mercat és àmplia i la competència elevada. El client, avui, és qui decideix a qui li compra, i aquest és el fabulós poder que fa que les empreses puguin triomfar, extingir-se o consolidar-se, ell és l’important, i no els directius ni els empleats, o altres actors econòmics, en ell hem de centrar els esforços. És obvi, no? Tant és que tinguis un restaurant, una botiga o siguis directiu d’una multinacional has d’atendre bé els teus clients. Ho fas? Pregunta’t: repeteixen les seves compres? Quan marxen es mostren agraïts? A més de reclamacions reps alguna felicitació? Sí, no riguis, les companyies que ho fan bé també en reben alguna. Com fer-ho? Forma al personal, pregunta als teus clients, i si pots, fes-te passar per un d’ells, defineix procediments senzills i sigues estricte amb el seu compliment. Perquè recorda que, si no ho fas, es venjarà i no et comprarà. Tu ho fas, no?
Escoles Universitàries Gimbernat
La protecció de dades
L’Estat ha de vetllar pel dret a la privacitat de les persones Conèixer els propis clients i els potencials és una informació molt útil i valuosa: ja no es tracta només de saber on viuen, sinó també d’obtenir dades indicatives del seu estil de vida. No obstant, l’Estat ha de vetllar pel dret a la privacitat de les persones i per això Espanya compta amb una de les legislacions més dures en aquest aspecte: la LOPD de 15/1999. L’aplicació d’aquestes pautes adquireix rellevància perquè el seu incompliment comporta responsabilitats i sancions per a l’empresa. Aquestes responsabilitats poden protegir-se mitjançant una assegurança de responsabilitat civil de protecció de dades, la finalitat de la qual és cobrir els perjudicis financers que pot causar a l’empresa una reclamació, o inspecció, en aquesta matèria, incloent les despeses de defensa, sent la principal aportació de la pòlissa, la cobertura de les sancions imposades per l’AEPD.
Si vols vendre divideix
Matrimoni de conveniència?
Als consumidors ens agrada veure la factura dividida en bocinets
Cal saber conjugar les necessitats de l’estudiant i les del mercat
Si fem cas al que ens deia l’avi, “si vols vendre divideix, si vols comprar, suma”... Suposo que l’avi, que va viure en una situació de major crisi que la que ens toca ara suportar, tenia molt clar que als consumidors ens agrada veure la factura dividida en bocinets, i és precisament això el que va fer un amic, en Joan, a principis d’any. En Joan és un professional d’aquells als que, quan hi has d’anar, la factura no surt pas econòmica i va decidir promocionar un abonament pel que el client, si paga quotes petites mensuals, obté millor preu i ofertes exclusives Els col·legues el criticaven i deien que hi perdria diners, però ara, mesos més tard, ha vist que els clients de “quota” consumeixen molt més que en el mateix període de 2009. Haurem de donar la raó a Dan Ariely, “les coses no són el que són, són el que la gent pensa que són”. Així doncs, els clients, tot sabent que estalvien, acaben comprant més... i en Joan, feliç.
Afirmar en un moment com l’actual que el 100% dels alumnes d’una universitat troben feina al cap de 60 dies de finalitzar els estudis pot semblar molt arriscat… si més no, en un país que està en crisi. Però és possible, és el cas dels nostres graduats en les titulacions informàtiques. És la demostració d’un feeling –el de l’empresa i els estudiants– que cal incentivar per ambdues parts des d’abans de les pràctiques. La universitat ha de saber conjugar dues necessitats –què necessita l’estudiant i què necessita el mercat– bàsiques per al desenvolupament i el creixement d’una societat, ja que és ella qui nodreix de coneixements als treballadors del demà. L’única via per assegurar l’èxit dels nostres estudiants i l’èxit de la nostra economia és fomentar la participació de les empreses des del principi. És possible una universitat que traslladi la col·laboració amb les empreses a un nou nivell d’entesa a través del disseny conjunt de cursos.
16
EMPRESA / Centenària
MóN empresarial OCTUBRE 2010
LA INNOVACIÓ D’UN PRODUCTE AMB ARRELS MEDIEVALS
Un relleu trencador encapçalat per quatre dones
Les neules s’elaboraven sense sucre i es consumien a les celebracions acompanyades d’una gerra de mel
Casa Graupera és un bon exemple de com innovar a partir de la tradició, tant en producte com en gestió. Les germanes Graupera han transformat la neula en un producte gastronòmic d’alta gamma on la creativitat i l’artesania es combinen per respondre al repte d’atreure el públic durant tot l’any. Aquesta empresa familiar de Mataró aviat celebrarà els seus 115 anys d’existència.
BEGONYA MERINO
Diu una nadala anònima del segle XV: “Gran meravella, verament / que les neules amb piment”. Fins i tot hi ha textos més antics que avalen la presència de la neula o nebula (de boira, per la seva lleugeresa) en les taules medievals, especialment en les dels benestants en èpoques de celebració. Es diu que al 1264, a Jaume I li van oferir neules en un convit a Catalunya. Aquestes neules planes, sense cargolar, s’elaboraven als convents i se servien en cistelles acompanyades d’una gerra de mel o de piment (un vi vell perfumat amb pebre i mel) i sovint portaven imprès un emblema. Les neules també es feien servir en llocs de culte com a ofrena als déus. Però malgrat els referents escrits, hi ha qui diu que les neules ja les elaboraven abans els pobles de la Mediterrània, és per tant un postre que ve d’antic. Juntament amb el torró, les neules són un producte tradicional de la rebosteria catalana que s’ha anat transformat al llarg del temps i s’ha anat adaptant als gustos de cada època. L’última transformació ve de la mà de casa Graupera, una empresa de Mataró que ha aconseguit reinterpretar la neula mantenint els criteris d’artesania i qualitat.
Dels ultramarins a la neula
Les empreses centenàries són un exemple meritori de supervivència, però també mostren les diferents formes d’encarar una trajectòria empresarial al llarg del temps. En el cas de Casa Graupera, ha
Enric Graupera a l’obrador de Mataró. / CEDIDA
Les germanes Graupera gestionen conjuntament el negoci familiar./ CEDIDA
Preparació del facellet de músic, totalment manual./ CEDIDA
estat la quarta generació la que ha marcat un punt d’inflexió en la trajectòria d’aquesta empresa familiar. La història s’inicia amb el besavi, Vicenç Graupera, que va fundar l’empresa el 1895. Inicialment Casa Graupera era una botiga d’ultramarins on es feia una mica de tot: torrons, galetes, neules, però també es torraven fruits secs i es venien altres productes, com llegums. A algunes localitats catalanes encara es poden trobar aquelles botigues d’ultramarins que, amb el pas del temps, van anar reconvertint-se en altres tipus d’establiments, com pastisseries, torradores de cafè, drogueries, etc. L’avi, Andreu Graupera, és la segona generació del negoci. Ell
va decidir començar a dedicarse a les neules, a més d’elaborar gelats i orxata. Els primers indicis d’innovació arriben amb la tercera generació, la del pare, Enric Graupera, qui comença a especialitzar-se en la neula, sense abandonar la pastisseria, la xocolata i les galetes. No només s’especialitza, sinó que afegeix noves especialitats a les que s’havien fabricat i comercialitzat fins al moment.
Reinventar la neula
La quarta generació trenca amb la tradició que sigui un home qui estigui al front del negoci. La gestió de l’empresa passa a estar en mans de la germana gran, la Teresa, però a més, aposten
per una iniciativa de treball en equip: a la Teresa s’afegeixen la Roser, l’Hermínia i la Pilar. I les quatre germanes plegades agafen les regnes del negoci familiar i trenquen amb una línia d’actuació més aviat tradicional. L’origen d’aquest canvi es troba en les exigències del negoci, que van fer que la Teresa Graupera s’incorporés al negoci en part per casualitat als 17 anys, mentre completava la seva formació artística en escultura, dibuix i pintura. Poc després es va afegir la segona germana, la Roser. La Teresa es va posar davant del neuler amb una mentalitat creadora. Com que la neula està feta en el punt del sucre, quan està a punt de caramel, se
li pot donar la forma que es desitgi. Per què no fer neules cargolades, arrugades, en forma de saquet o pentagonals, com un petit ravioli? L’originalitat en les formes s’ha completat amb sabors innovadors. Quan imaginen sabors, a Casa Graupera pensen en productes naturals. D’aquesta cerca van sortir els maridatges: de xocolata molt forta amb un dauet de taronja molt dolç, de xocolata amb llet i avellanes, o la del postre de músic. La novetat d’aquest any ha estat la neula farcida amb maduixes del Maresme, que ha tingut una gran aceptació. I la forma i el sabor es completen amb el plaer per la vista. La més espectacular de les varietats és la que anomenen Flors de Sant Jordi, inspirada en una recepta medieval, i que incorpora pètals de rosa. Un dels valors afegits de cada una de les neules de Casa Graupera que es troba al mercat és que ha estat feta amb les mans per una persona, d’una en una. De fet, ells diuen que el que fan és art, perquè no hi ha ni una neula que sigui igual. Pel que fa als sabors, pretenen aconseguir sabors únics a partir de l’encert en les combinacions, i ferho sempre amb productes naturals. Això limita la creació, però els garanteix que el producte final sigui d’alta qualitat, suau i molt agradable a l’hora de menjar-lo. Aquest és un producte de molt alta gamma que està valorat en els millors sectors gourmets de Catalunya i Espanya. Casa Graupera aviat celebrarà els 115 anys d’existència havent aconseguit la marca “Q” de qualitat de la Generalitat i la concesió de la A d’empresa artesana. La celebració que preparen tindrà format d’exposició. Volen divulgar la manera com treballen i per això l’exposició se centrarà en com s’elaboren cinc dels seus productes representatius. Es podrà veure el procés de treball fins arribar al producte acabat, que finalment es podrà degustar.
Emprenedoria / EMPRESA
octubre 2010 MóN empresarial
17
tres negocis d’èxit
Una samarreta que calcula el nivell d’estrès tèrmic en situacions d’emergència care i Grup Estambril). STC-Barrier té un pressupost de 700.000 euros i ha estat finançat en un 40% pel Fons FEDER de la Unió Europea.
Roba que salva vides Un consorci d’empreses catalanes ha dissenyat una samarreta que mesura el nivell d’estrès tèrmic en situacions d’emergència i que s’adapta segons l’edat de l’usuari. Es tracta d’un projecte pioner en el camp de la seguretat i de la protecció dels treballadors exposats a altes temperatures, com és el cas dels bombers (o treballadors de l’àmbit de la foneria, vidreria, ceràmiques, etc.), que poden patir pèrdues de consciència, o fins i tot perdre la vida, a causa d’aquest factor. El projecte, anomenat STC-Barrier, l’ha dut a terme un consorci format per sis empreses catalanes del sector del tèxtil, l’enginyeria i la tecnologia solar liderat per Tag Innovación (E Cima SAU, Sunilei Tecnologia Solar, Cidete Ingenieros, Advan-
La samarreta, tipus polo, incorpora un dispositiu que detecta i mesura l’estrès tèrmic de la persona, un valor que indica el perill potencial derivat de l’exposició a temperatures extremes. Per tal d’obtenir l’índex d’estrès tèrmic i avaluar l’estat físic de l’individu s’utilitzen elèctrodes tèxtils i sensors integrats a la mateixa peça de roba. Així, les dades resultants indiquen la freqüència cardíaca de l’usuari i la temperatura i humitat de la capa externa de la pell. Si hi ha qualsevol risc o perill de mort per al treballador, s’activarà un petit aparell rectangular que es troba en contacte amb l’estèrnum de la persona i que vibrarà per indicar que cal que abandoni el lloc on es troba.
La bellesa Expansió també s’exporta internacional gràcies a l’apagada analògica El procés d’apagada analògica ha estat clau per a l’empresa catalana Engel Axil SL, líder en el mercat espanyol en vendes de receptors de TDT (Televisió Digital Terrestre). El conjunt de marques que distribueix aquest fabricant d’aparells d’electrònica representa més del 30% de les vendes de receptors de TDT i més del 60% de dispositius de TDT Premium (de pagament). L’apagada analògica, que va finalitzar el passat abril a l’Estat espanyol, ha suposat per a Engel Axil SL una facturació de 66,5 milions d’euros durant el 2009, un 50% més que l’any anterior.
Itàlia i Amèrica del Sud, els nous mercats Coincidint amb les previsions d’apagada analògica en diferents països del món, l’empresa catalana ha obert una delegació a Milà (Itàlia), on la TDT hauria d’estar implantada l’any 2012. A part del mercat italià, el projecte d’expansió inclou l’Amèrica del Sud, on es preveu que la televisió digital hi arribi en els propers dos anys. D’aquesta manera, Engel Axil SL obrirà noves delegacions
a Argentina, Xile, Perú i Colòmbia. Tot i que actualment el volum més important de facturació prové del mercat estatal (85%), les exportacions ja suposen gairebé 11,5 milions d’euros, amb una previsió a l’alça de cara als pròxims anys. França representa el 60% del total d’exportacions.
“L’estratègia que duem a terme en els mercats exteriors es basa en l’adaptació de les línies de bellesa als països on les comercialitzem”. Així és com Míriam Quevedo, Project Manager de l’empresa catalana de cosmètica que porta el seu nom, explica l’èxit que ha tingut la companyia a l’exterior. Amb seu a Montornès del Vallès, la firma va néixer amb una clara vocació internacional i de posicionament com a marca de luxe. Objectiu aconseguit: en els últims tres anys, ha augmentat la quota d’exportació fins a situarse actualment en un 65% de la seva facturació. Així mateix, en només cinc anys aquesta empresa de 20 treballadors ha situat les seves línies de tractaments capil·lars i de cura de la pell a 14 països del món (Rússia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Lituània, Holanda, França, Espanya, Itàlia, Grècia, Azerbaidjan, Emirats Àrabs, Japó i Taiwan). El gruix de les seves exportacions, gairebé un 50%, es
destinen a Rússia, Ucraïna i Holanda.
Exclusivitat i personalització Als Emirats Àrabs, un país que destil·la luxe per totes bandes, Míriam Quevedo ha començat a comercialitzar recentment els seus productes als exclusius establiments Saks 5th Avenue, i compta amb sis punts de venda més en aquest Estat. De cara a finals d’any, l’empresa vol introduir-se als mercats de Corea, Turquia, Qatar, Bahrein, Brasil, Malàisia i Singapur. Des del seu naixement, Míriam Quevedo ha tingut clar que, per exportar, cal adaptar les línies de bellesa a cada mercat. En el cas del Japó, per exemple, la firma ha desenvolupat una línia que té en compte les característiques de la pell de les usuàries del país. L’empresa també disposa d’un centre propi d’R+D a les Franqueses del Vallès, dedicat a la recerca de noves fórmules segons les tendències del mercat.
18
EMPRESA / Perspectiva
MóN empresarial octubre 2010
Perspectiva 1 d’octubre Sortida a Borsa d’Enel Green Power Enel Green Power, la filial de la italiana Enel, surt a cotitzar a principis de mes a les borses de Madrid i Milà, mitjançant una oferta pública de venda (OPV) que es preveu que no superi el 49% (ingressos d’uns 4.000 milions d’euros). La cotització de l’empresa oscil·laria entre els 11.000 i els 13.500 milions d’euros. Podria ser la major sortida a Borsa dels darrers dos anys, després d’Iberdrola Renovables, el 2007.
Pujada del 4,8% de l’electricitat
AGRUPACIÓ MÚTUA
trucció sostenible o la gestió de consums, la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consorci EEN per l’àrea mediterrània francesa organitzen la XI Trobada de Negoci. Se celebra a Casablanca el 4 i el 5 d’octubre.
segona mà, com influirà la restricció dels ajuts fiscals en la compra. S’hi analitzarà el paper de la banca, s’estudiarà si polítiques d’habitatge d’altres països són aplicables a Espanya. Hi exposaran més de cent empreses.
8 d’octubre
29 d’octubre
Reunió anual de l’FMI i el BM
EPA del tercer trimestre
Washington acull fins el 10 d’octubre les reunions anuals del Fons Monetari Internacional i del Grup del Banc Mundial, amb directors de bancs centrals, ministres d’Hisenda, executius i acadèmics per debatre sobre l’existència (o no) de receptes comunes per sortir de la crisi, l’eradicació de la pobresa o desenvolupament econòmic.
S’espera l’EPA del tercer trimestre com un dels indicadors per saber si Espanya tindrà una recaiguda després de dos trimestres consecutius amb creixement positiu. La desocupació a Espanya arriba als 4,65 milions (pujada de 508.000 en el darrer any) i a Catalunya 676.100, després de l’increment de 74.200. L’Estat espera que no hi hagi grans canvis i pretén acabar l’any amb una taxa entorn del 20%.
18 d’octubre Rosell i Boixareu opten a Foment del Treball La tarifa elèctrica s’apuja un 4,8% de mitjana com a resultat de la subhasta d’energia, que preveu una major demanda a l’hivern. Això suposarà un increment mitjà d’1,7 euros per llar, que són totes menys la cinquena part que s’acull al bo social. En el que portem d’any, l’increment s’aproxima al 9%.
El president de la patronal Foment del Treball, Joan Rosell, opta a la reelecció davant el conseller delegat de Irestal Group, Joaquim Boixareu. Rosell porta 15 anys al capdavant de l’entitat i algun cop ha insinuat voler presentar-se per dirigir la patronal espanyola, la CEOE. Boixareu considera inevitable un relleu al capdavant d’aquesta patronal.
3 d’octubre
21 d’octubre
Eleccions al Brasil
Subcontractació industrial
Dilma Roussef i José Serra són els dos grans aspirants a substituir Luis Inázio Lula da Silva a la presidència del Brasil. Després de vuit anys, el Partit dels Treballadors ha aconseguit fer del Brasil un gegant en economia i política, a més de crear una ampla capa de classes mitjanes.
NOMENAMENTS
La Cambra Oficial de Comerç de Barcelona, amb la col· laboració de l’ ICEX i ACC10, organitza els dies 21 i 22 d’octubre de 2010 les X Trobades Europees de la Subcontractació Industrial. Hi participen empreses de primer nivell de França, Alemanya o el Regne Unit.
31 d’octubre Adjudicació de concursos de parcs eòlics El departament d’Economia té pendent l’adjudicació de les set zones de desenvolupament prioritari de l’energia eòlica, un macroconcurs de 12.000 milions, amb 20 licitadors a l’espera de la resolució. Falten per atorgar també la construcció de quinze estacions de l’L9 del Metro i dues noves presons, abans de les eleccions del 28-N.
ALTRES PREVISIONS 7 d’octubre Reunió del Consell de Govern del Banc Central Europeu.
13 d’octubre Estadística de transmissions de drets de la propietat
15 d’octubre 4 d’octubre
24 d’octubre
Trobades de Negoci Euro-Mediterrànies
Barcelona Meeting Point
Amb l’objectiu de fer negocis i posar-se en contactes amb socis potencials de la regió de la Mediterrània en aspectes com l’eficiència energètica, la cons-
Acaba el BMP després de cinc dies on els professionals del sector de la construcció analitzaran l’evolució de l’oferta i de la demanda d’obra nova i de
Societats mercantils de l’agost
29 d’octubre IPC harmonitzat de l’octubre
Luis Gómez Terroba, director comercial i de màrqueting Amb la incorporació de Luis Gómez Terroba, l’entitat asseguradora reorganitza la direcció comercial unint-la a màrqueting i atenció al client, amb la finalitat de donar-li més força i un enfocament molt més orientat al soci i a les accions de major impacte al mercat, enfortint la companyia com a primera mútua catalana de salut. Llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques i Empresarials per ICADE, Gómez compta amb 20 anys d’experiència en direcció en el sector assegurador, tant en companyies nacionals com en multinacionals, amb una visió global del negoci. El seu últim càrrec ha estat la Sotsdirecció General de A.M.A. Seguros, liderant la gestió dels canals de distribució i la planificació i control comercial i de màrqueting.
GRUP UNIPOST
Carles Juanmartí Baró, director d’operacions Amb més de tretze anys d’experiència en l’àrea d’operacions de companyies líders en diferents sectors, Carles Juanmartí Baró ha estat nomenat director d’Operacions del Grup Unipost, operador privat líder del sector postal espanyol. Llicenciat en Enginyeria Industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, Carles Juanmartí és Màster en Organització i Enginyeria de la Producció i Direcció de plantes industrials, a l’Engiplant de la Fundació Politècnica de Catalunya. Abans d’incoporar-se a Unipost, Carles Juanmartí era director d’Operacions de Vanderlande Industries España.
MICRO FOCUS
Mike Phillips, director financer El proveïdor líder d’aplicacions de modernització, testing i software de gestió ha nomenat a Mike Phillips com a director financer. Amb més de deu anys d’experiència a empreses internacionals de tecnologia que cotitzen a borsa, serà l’encarregat de gestionar, dissenyar, implantar i controlar les estratègies financeres. Abans de la seva incorporació, ha estat CEO a Morse plc, empresa que va portar a la seva estabilització i recuperació a través d’un enfocament clar en el seu nucli de negoci. Phillips, a més compta amb set anys d’experiència en finances corporatives a Smith&Williamson, així com dos anys a PricewaterhouseCoopers, on va dirigir l’equip de tecnologia del Regne Unit, en contacte directe amb el cap mundial de finances corporatives per al sector de tecnologia
19
octubre 2010 MóN empresarial
Economia
Paraguai, un país que es Grifols, la major empresa espanyola del recupera ràpid de la reces- sector sanitari, consolida el seu lideratge sió. pàg. 23 amb la compra de Talecris als EUA. pàg. 25 connectar amb l’economia global
Necessitat = Virtut Els diferencials de dinamisme entre l’economia espanyola i la internacional converteixen la virtut d’exportar i internacionalitzar-nos en una necessitat. Però això requereix fonaments interns més sòlids.
Aquesta asimetria, que es ve aprofundint amb cada nova onada d’indicadors, evidencia l’actualitat de la màxima atribuïda per uns a Maquiavel, per d’altres a Geoffrey Chaucer –que la posaria en boca d’un dels personatges dels Contes de Canterbury–, i en tot cas amb arrels a la saviesa popular, sobre com sovint ens cal fer de la necessitat virtut, i prioritzar les connexions internacionals de la nostra economia. I no només com a eina conjuntural per sortir de la crisi, sinó sobretot com a mecanisme per fonamentar amb més solidesa una dinàmica de recuperació. Les dades recents semblen eloqüents: la figura 1 mostra
Els països asiàtics s’estan recuperant de la recessió a un ritme més ràpid que els europeus
com les xifres que va presentar el mes passat l’Organització Mundial de Comerç indiquen una substancial recuperació, després de la greu contracció de finals de 2008 i principis de 2009. En termes interanuals l’increment hauria estat proper al 25%, una quantia considerable fins i tot tenint en compte el baix nivell de partida. En tot cas, no ens podem permetre el luxe de no connectar amb prou efectivitat amb aquesta font de dinamisme del conjunt de l’economia global.
Les asimetries de la recuperació
Naturalment cal insistir en les asimetries de la recuperació i les exigències que això implica. No per esperades són menys significatives les dades recents de l’Organitza-
(2009-2010)
figura 1. Comerç internacional de mercaderies: 2007-2010 200 180
Conjunt de l’economia mundial
24
- Àsia
45
140
* Xina
65
120
* Índia
55
100
21
- Unió Europea
16
- Amèrica del Sud i Central
19
* Brasil
36
Font: Organització Mundial de Comerç, nota de premsa/614, setembre 2010.
quadre 2. Lloc d’Espanya als rànquings de Competitivitat del World Economic Forum 2001
22
2005
29
2008
29
2009
33
2010
42
World Economic Forum: Informes sobre Competitivitat, diverses edicions, disponibles a: www.weforum.org
ció Mundial de Comerç, que resumeix el quadre 1 mostrant l’heterogeneïtat entre les dades de creixement de les importacions –que marquen doncs el potencial dels mercats de destinació de les nostres eventuals exportacions– de diversos països. El contrast entre les dades asiàtiques –especialment les dels emergents més emergits – i les europees són indicatives sobre en quina direcció hem de fer de la necessitat virtut. Però també altres indrets del món, com Brasil, veuen ratificada la seva incorpora-
80 60 40
10Q1
- Estats Units
160
09Q1
Cal enganxar la nostra economia al dinamisme reiniciat de l’economia internacional
quadre 1. Taxes de variacions interanuals de les importacions
08Q1
Les passades setmanes s’han publicat diversos indicadors (OCDE, Comissió Europea, etc.) que tenen en comú constatar un diferencial creixent entre, d’una banda, una recuperació notable de determinats països i regions de l’economia mundial, amb Xina, altres asiàtics i, a la nostra Europa una Alemanya molt depenent de les seves exportacions i, de l’altra, un estancament que es tradueix en dades de poques dècimes –en positiu i/o en negatiu segons les fonts i el període considerat– a altres indrets, entre ells Espanya.
Per sortir de la crisi s’han de prioritzar les connexions internacionals de la nostra economia
07Q1
joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub
Organització Mundial de Comerç, nota de premsa/614, setembre 2010.
ció a totes les travesses de destinacions amb futur... i present. La internacionalització mereix doncs pujar llocs significativament dins de les nostres prioritats, com a teixit empresarial i com a societat. Però el seguit d’exigències que això planteja no es resolen amb les declaracions retòriques habituals. També fa poques setmanes es va publicar el mediàtic rànquing de competitivitat per part del World Economic Forum (WEF). La notícia del retrocés d’Espanya en 9 posicions –des de la 33 fins a la 42– no és un objecte de preocupació només conjuntural, sinó que s’emmarca en un deteriorament a la darrera dècada: a principis del segle XXI Espanya es trobava en el lloc 22 i durant els anys que molts van creure de miracle –que van ser més bé de miratge– el descens va ser suau, per esclatar els nostres problemes de fons amb la crisi, arribant el 2010 fins al lloc 42. És cert que hi ha indicadors de competitivitat no tan dolents. En cercles oficials s’insisteix en què l’evolució d’Espanya en termes de
quota de les exportacions mundials és similar o fins i tot lleugerament millor que a d’altres països de la zona euro, sempre a banda d’Alemanya, per descomptat. Però els indicadors més amplis, com el del WEF, intenten mesurar els posicionaments més immediats i les fortaleses o febleses estructurals per fer front als reptes d’un futur que ja ha començat, de moment, de manera força desigual pels països de l’economia global. En resum, de tot això es desprenen dos missatges clars, al meu parer. Primer, hem de fer de la necessitat virtut enganxant el més ràpidament i intensament possible la nostra economia al dinamisme reiniciat de l’economia internacional. I segon, hem de fer els deures interns per tal que això sigui possible. Dos missatges que no haurien de ser cap sorpresa, ja que aquests trets són els que conformen també els moments més dinàmics i pròspers de l’economia i la societat catalanes al llarg de la nostra història però que ara, a un món més global que mai, esdevenen encara més cabdals.
20
ECONOMIA / El mapa del m贸n
M贸N empresarial octubre 2010
octubre 2010 M贸N empresarial
El mapa del m贸n / ECONOMIA
21
22
economia / Conjuntura
MóN empresarial octubre 2010
XINA, LA SEGONA POTÈNCIA ECONÒMICA DEL MÓN
L’economia de Xina comença a desbancar la japonesa Els bons resultats de Xina i la ralentització de l’economia japonesa en el darrer període auguren que podria consolidar-se com la segona potència econòmica del món a finals d’aquest any. Núria Cabrera
La lluita entre les economies xinesa i japonesa continua en el seu punt més àlgid, després de donar-se a conèixer les darreres dades econòmiques de tots dos països. Així, cal subratllar la forta aturada de l’economia japonesa durant el segon trimestre de l’any, en el qual ha efectuat un creixement d’un 0,4% respecte al mateix període de 2009, i un 0,1% respecte als tres mesos anteriors, una xifra per sota de les expectatives. Com a conseqüència més immediata, l’economia japonesa s’ha vist sobrepassada per la Xina, que compta amb unes dades òptimes: en l’etapa compresa entre els mesos d’abril i juny, el producte
interior brut (PIB) xinès ha arribat fins a 1,33 bilions de dòlars (1,03 bilions d’euros). Mentrestant, el valor de l’economia japonesa es quedava estancat amb 1,28 bilions de dòlars (poc més d’un bilió d’euros), segons informa l’agència de notícies Europa Press, amb dades facilitades pel Govern del Japó.
Els problemes de l’economia japonesa
Aquestes dades del PIB signifiquen la forta moderació del creixement del país, no previst, a causa de les bones dades obtingudes durant el primer trimestre de l’any, on es va avançar un 4,4% anual i un 1,1% respecte als tres mesos anteriors. Les
L’economia japonesa creix a un ritme menor del que s’havia previst inicialment darreres dades negatives tenen la seva explicació en el menor increment de les exportacions i del consum intern. Entre els reptes que es presenten a l’economia japonesa, cal sumar la lluita contra la deflació, que estanca el creixement, fent-la més dependent de la demanda externa, liderada per Xina, que a la seva vegada és el principal soci comercial de l’economia nipona.
Pel que fa a les seves conseqüències a la Borsa, s’ha registrat un retrocés del Nikkei, que ha perdut un 0,61% i ha tancat a prop dels 9.000 punts, molt per sota dels 38.000 de finals dels anys 80, en plena bonança econòmica japonesa.
Previsions per als propers mesos
Pel que fa als propers mesos, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha determinat que, a finals de 2010, l’economia xinesa arribarà als 5,4 bilions de dòlars (4,21 bilions d’euros), davant de la previsió per al PIB japonès, que es quedarà en els 5,3 bilions de dòlars (4,13 bilions d’euros).
L’ECONOMIA, LA PRINCIPAL PREOCUPACIÓ D’OBAMA
Eliminar els avantatges fiscals a les rendes més altes, la clau Per tal de millorar el mercat laboral i crear ocupació, s’invertiran gairebé 40 milions d’euros en infraestructures durant els propers sis anys. Núria Cabrera
L’economia continua sent el tema principal dels discursos del president dels Estats Units, Barack Obama, que en una de les seves darreres intervencions ha fet campanya a favor d’eliminar els actuals avantatges fiscals a les rendes més altes. La mesura compta amb l’oposició del Partit Republicà, però també, amb la desaprovació d’alguns membres del Partit Demòcrata. Concretament, en aquest discurs, realitzat a Cleveland (Ohio), Barack Obama també va anunciar algunes propostes per donar beneficis fiscals a les empreses que
El president dels Estats Units, Barack Obama. / ARXIU
inverteixin en renovació tecnològica i va carregar contra les propostes de l’oposició republicana: “Volen que en els propers 10 anys fem servir 700.000 milions de dòlars per garantir una retallada d’impostos de 100.000 dòlars a la gent que ja és milionària”. Així, la proposta d’Obama passa per fer permanents aquests avantatges només per a les famílies que ingressin menys de 250.000 dòlars anuals i eliminar-los per a les rendes superiors a aquesta xifra. “No és per castigar les rendes més altes, és perquè no ens podem permetre els 700.000 milions de dòlars que costaria
mantenir aquests beneficis”, va aclarir el president nord-americà.
40 milions d’euros per impulsar l’ocupació
En les darreres setmanes, Obama també ha proposat un pla per reformar les infraestructures del país amb l’objectiu d’ajudar a crear ocupació, ja que les dades parlen per elles mateixes: 15 milions de desocupats i una taxa d’atur del 9,6%. Amb un pressupost inicial de 50.000 milions de dòlars i durant sis anys, es millorarà la xarxa de carreteres i els aeroports, i es posarà en marxa el tren d’alta velocitat.
NOTÍCIES DEL MES Barack Obama assistirà a la cimera europea del 20 de novembre a Lisboa
La Casa Blanca ha confirmat que el president dels Estats Units, Barack Obama, ha acceptat la invitació de la Unió Europea per assistir a la cimera de caps d’Estat del proper 20 de novembre a Lisboa. Cal recordar que Obama havia confirmat la seva presència al mes de maig, però que en el darrer moment, va haver de cancel·lar el compromís. En aquesta nova cimera, els temes que s’abordaran seran de caire econòmic i de seguretat global. A més, Obama serà present a la cimera de caps d’Estat i de Govern de l’OTAN, que també se celebrarà a Lisboa durant les mateixes dates. En el moment de fer l’anunci, la Casa Blanca ha explicat, mitjançant un comunicat, que “els EUA no tenen cap altre soci més fort que Europa a l’hora d’impulsar la seguretat i la prosperitat al món”. La reforma del pressupost de la Unió Europea inclourà un nou impost
Continuant amb la tasca de recerca de noves formes i vies de finançament, la Unió Europea (UE) té prevista la presentació d’una nova proposta de reforma del seu pressupost que, com a darrera novetat, inclourà un impost directe europeu. El portaveu comunitari de Pressupost, Patrizio Fiorilli, ha declarat durant les darreres setmanes que la Unió Europea hauria de tenir les seves pròpies fonts d’ingressos i reservar les contribucions dels estats membres, que actualment financen el 76% de la UE, per quan es necessiti “tapar algun forat”. L’impost directe europeu està previst que s’apliqui al transport aeri, a transaccions financeres o a les llicències d’emissió de gasos contaminants. El pressupost de la UE està format per les aportacions dels estats membres, un recurs sobre l’IVA i els drets d’importació de productes procedents de tercers països. Diferències sobre l’adhesió de Turquia a la UE
A la darrera reunió dels ministres d’Afers Estrangers en el Consell informal de Brussel·les s’han mantingut els desacords respecte a l’adhesió de Turquia a la Unió Europea, un procés que va començar el 2005 i que encara es troba obert. D’aquesta manera, el debat continua sense convèncer a França, un dels països que més clarament admet la seva posició reticent. Altres, com Alemanya o Gran Bretanya, van ressaltar la importància d’enfortir les relacions amb el país candidat, encara que també, amb divergències. D’altra banda, es va acordar millorar les relacions amb altres socis importants per a la Unió Europea, com Bòsnia, Iran o els països de l’Orient Pròxim. La cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, va subratllar la idea que la UE està treballant per veure com ser més eficaç a les àrees on es pugui treballar de manera conjunta.
Sobre el terreny / Economia
octubre 2010 MóN empresarial
23
un país que es recupera ràpid de la recessió
Paraguai, bons resultats
El Banc Central de Paraguai estima que l’economia creixerà més del 5% en el 2011
en temps de crisi
Encara que tradicionalment la inversió de les empreses catalanes i espanyoles al país ha estat en el sector serveis, ara s’obre un nou marc d’actuació, amb la inversió en infraestructures com a principal reclam per a les empreses estrangeres, i amb un mercat que es recupera de la crisi a bon ritme. Núria Cabrera
Quan parlem de Paraguai estem fent referència a un mercat petit, amb una població de 7 milions d’habitants, on més del 56% de la població és urbana i la seva capacitat adquisitiva és baixa, dades que sobten quan estem davant d’un país amb bons resultats econòmics, que ha aconseguit estabilitzar les seves variables macroeconòmiques en els darrers temps, tot i la crisi mundial. Així ho demostra Standard & Poor’s, que ha elevat la nota de Paraguai, millorant substancialment la imatge del país, passant de “B” a “B+”. Les perspectives són tan positives en termes econòmics que l’agència indica “que podria incrementar més les qualificacions si el Govern implementa reformes en les àrees de gestió del deute, la supervisió financera i la recapitalització del Banc Central”. A més, cal remarcar que Paraguai està obtenint els índexs de recuperació més alts de la regió en els darrers trimestres, per sobre de Brasil, Uruguai i Argentina, i que pertany al Mercosur, un dels principals focus d’atracció d’inversions del planeta. Tornant al context, la demanda del mercat paraguaià és doble, amb una presència important de productes importats comercialitzats en grans centres comercials i destinats a una minoria d’alta capacitat adquisitiva. D’altra banda, parlar de Paraguai és també parlar de la seva situació a la regió, on és un dels països més petits, però a la vegada, compta amb un important volum d’exportacions i de flux d’inversió estrangera, que fan que el país arribi al 80% de taxa d’obertura comercial. La inversió d’empreses catalanes i espanyoles a Paraguai ha estat present en els últims anys, encara que és reduïda. Com a tradicional destí, la inversió espanyola s’ha centrat en el sector serveis. Algunes de les empreses més importants amb presència a Paraguai són: BBVA, Bouncopy, Ivesur, Mapfre, Paracaná, Prosegur, San-
El Palau Presidencial, a la capital de Paraguai, Asunción. / ARXIU
La majoria d’oportunitats comercials al país sorgeixen de licitacions conjuntes BBVA, Mapfre, Prosegur o Santillana són algunes empreses espanyoles amb presència al país
tillana i Tragsa. Per la seva banda, Iberia compta amb una oficina de representació.
Principals oportunitats de negoci
La major part de les oportunitats comercials a Paraguai sorgeixen de licitacions conjuntes, entre les nostres empreses i les corporacions paraguaianes. Tot i així, cal subratllar que també hi ha moltes possibilitats en activitats relacionades amb el sector agropecuari, ja sigui d’exportació o transformació,
DADES Generals Població:
7 milions d’habitants 406.752 km2
Superfície: Capital: Sistema polític: Inflació: Creixement del PIB:
Asunción República presidencialista 1,9% (2009), 2,8% (estimació 2010) -3,8% (2009), 9% (estimació 2010)
Principals destinacions de les exportacions: Argentina (32,8%), Brasil (13,5%), Uruguai (12%), Rússia (7,2%), Xile (7%).
El president del Banc Central de Paraguai (BCP), Jorge Corvalán, ha expressat que la projecció de creixement econòmic del 3,5% per al proper any és bastant conservadora i que encara no inclou les inversions projectades en infraestructures, que elevaran enormement aquesta estimació. Ha indicat, també, que l’economia fàcilment creixerà per sobre del 5% el proper any. El titular de la banca ha argumentat que com que els recursos de l’Estat no són suficients per invertir en infraestructura, ja que requereix molts milions de dòlars, s’obre l’escenari per a la participació públicaprivada en grans accions d’infraestructures, com carreteres i aeroports. Segons el BCP, la recuperació de l’activitat econòmica es basa en un augment de la producció dels principals cultius, acompanyat pel creixement sostingut de la producció ramadera, la important recuperació del sector industrial i l’expansió de les construccions. Cal afegir, també, el bon dinamisme de sectors com el comerç, el transport i les comunicacions, entre d’altres.
Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, FMI.
tant a Paraguai com a tercers països. També es troben bones oportunitats en el sector alimentari i el de cosmètica i perfumeria, a més del d’equipament per a indústries (fusta, carn, tractament d’aigües i residus, biodièsel, entre d’altres). També són interessants els sectors d’equipament mèdic i educatiu. Pel que fa a les compres del sector públic, és una qüestió que s’anirà ampliant en els propers anys, a causa de l’interès de Paraguai de fomentar l’ocupació i modernitzar el país, amb importants projectes en infraestructures. A banda de tot això, s’han d’esmentar els sectors amb demanda d’importacions. En aquest espai, hi ha una tradició d’exportació catalana i espa-
nyola en vehicles, maquinària i material elèctric, i llibres i arts gràfiques, entre d’altres. Com a novetat, es troben el sector agropecuari i el de transformació d’aliments, que demanda des de fertilitzants fins a maquinària de complexitat.
On invertir
Paraguai es mostra com un país molt interessant on fer negocis des de la perspectiva d’empresa estrangera, gràcies als avantatges del seu marc jurídic. En el marc del Protocol de Kyoto s’obren noves oportunitats d’inversió a través dels Mecanismos de Desarrollo Limpio (MDL). Així, el govern està tractant d’impulsar la investigació i la producció de biocombusti-
bles, un sector amb un alt potencial a Paraguai, ja que reuneix tant condicions naturals com recursos humans importants, que poden posicionar les empreses estrangeres com a productores a nivell regional. Pel que fa a invertir en concessions i privatitzacions, el govern actual vol afavorir la participació d’empreses estrangeres en empreses estatals, en projectes específics, com el desenvolupament d’infraestructures: xarxa de tren, xarxa de carreteres i aeroports. Finalment, si parlem de finançament, hi ha nombroses licitacions en el marc dels programes del BID, del Banc Mundial i de la Unió Europea a Paraguai, als quals es presenten de forma regular empreses del nostre país.
24
ECONOMIA / Anàlisi de valors
MóN empresarial octubre 2010
Valors ÍBEX
31 agost 10 29 setembre 10
EURO STOXX 50
NASDAQ
NIKKEI
DAX
DÒLAR / EURO
+4,55%
+13,40%
+8,33%
+5,24%
+7,08%
2.632,83 2.752,71
1.771,56 2009,08
8.824,06 9.559,38
5.935,62 6.246,92
1,27 1,36
CAC
octubre 2009
setembre 2010
setembre positiu
Sembla que tots els mercats bor· sàtils s’hagin posat d’acord per tancar el mes de setembre en positiu. La bona marxa dels mer· cats europeus es tradueix també en una revalorització de l’euro.
dow jones
octubre 2009
setembre 2010
setembre 2010
octubre 2009
YOUNIQUE MONEY ÉS L’ÚNICA EDE enREGISTRADA
Més seguretat per al diner electrònic El Govern d’Espanya ha aprovat un avantprojecte de llei sobre diner electrònic que millora la regulació de les entitats de diner electrònic, EDE. Amb aquesta norma, que és una transposició d’una directiva europea, es pretén també impulsar el sector i estimular la competència. D’aquesta manera, el que es pretén és augmentar la segure· tat jurídica dels diferents actors en el mercat, facilitar l’accés a l’activitat i estimular la compe· tència en aquest sector.
Begoña Giménez
El Consell de Ministres va aprovar el passat 10 de setem· bre l’avantprojecte de llei de diner electrònic, per incorpo· rar al nostre ordenament jurí· dic els aspectes substancials de la directiva comunitària de 16 de setembre de 2009 sobre l’accés a l’activitat de les enti· tats de diner electrònic (EDE) i el seu exercici, així com sobre la supervisió prudencial de les EDE. El diner electrònic és un subs· titutiu de les monedes i els bit· llets de banc, emmagatzemat en un suport electrònic com, per exemple, una targeta intel· ligent. En general, està pensat per efectuar pagaments elec· trònics de quantia limitada. Són els anomenats “wallets” en terminologia anglosaxona, i que aquí és coneixen com a moneders electrònics. Els di· ners es descompten prèvia· ment d’un compte bancari o es recarreguen amb metàl·lic en algun establiment autorit· zat, que pot ser un quiosc, un estanc o una entitat bancària, depèn del cas. El posseïdor de la targeta disposa del diner de forma anònima i el pot gastar quan i com vulgui sense la ne· cessitat d’aconseguir l’autorit· zació de l’entitat bancària. Totes aquestes definicions són ara concretades i precisades a la nova norma, que especifi· ca el règim jurídic aplicable a l’emissió de diner electrònic.
Menys rigidesa
YoUnique Money, EDE pionera Aquesta entitat de diner electrònic és l’única enregistrada al Banc d’Espanya des de 2008 i està especialitzada en sistemes de prepagament. Des del 2002 tenen al mercat la targeta Bon Menú, per pagar els dinars. Són 86.000 usuaris diaris que realitzen 6 milions de transaccions anuals. Actualment Younique Money compta amb més de 100.000 targetes fabricades a Espanya i té els seus clients són particulars, empreses privades i organismes públics. YoUnique Money va neixer amb l’objetictiu de convertir-se en la resposta a les demandes d’un tipus de públic que, normalment, no és el target habitual de la banca tradicional: joves, immigrantes, etc; són col·lectius que normalment troben dificultats per accedir a determinats productes i serveis financers. YoUnique Money ofereix una gran varietat de targetes com la “Giro”, per enviar diners a familiars que viuen a l’estranger o la “huchacard” pensada per a l’estalvi dels més petits de la casa.
La primera directiva europea que va regular l’emissió de di· ners electrònics data de l’any 2000 però nou anys després es va haver de reformar amb una nova normativa (fruit de la qual és aquest nou avantprojecte) ja que es va desvetllar com massa rígida, obstaculitzant el desen· volupament del sector i impe· dint la innovació tecnològica. Així doncs, s’han eliminat de· terminats requeriments de les entitats que, per resultar mas· sa onerosos per a les EDE, s’ha vist que eren inadequats en relació amb els riscos que la seva activitat pot potencial· ment generar. No és precís així mantenir les entitats de diner electrònic com una categoria addicional d’entitat de crèdit, per la qual cosa deixen de tenir aquesta consideració. El cert és que al Banc d’Espa· nya només hi ha una EDE en· registrada, YoUnique Money, que opera al nostre país des de 2008. Per a Javier Santo· mà, professor de Direcció fi· nancera a IESE, el moneder electrònic no acaba d’esten· dre’s sobretot per una qüestió tecnològica: “Dels diners elec·
trònics ja fa més de 20 anys que s’en parla. És un produc· te guanyador. S’han fet mol· tes proves i s’ha treballat força en aquesta direcció. El tema clau és que els sistemes eren incompatibles i cada emissor ha desenvolupat la seva prò· pia tecnologia. Al final sortirà una tecnologia comuna amb un lector igual per a tots.” En canvi, per a Javier Martínez, conseller delegat de YoUnique Money, dos són els factors que estan influint perquè a Espa· nya es retardi la generalització del diner electrònic: “Per una banda trobem l’endarreriment en la transposició de la norma· tiva europea que va permetre la creació d’entitats de diner electrònic”. Mentre que a Eu· ropa la legislació es va aprovar l’any 2000, al nostre país vam haver d’esperar vuit anys fins l’aprovació del Reial Decret que trasnposava la directiva. “Per altra banda, tenim les di· ficultats que com entitat de di· ner electrònic hem trobat per entrar en els sistemes de com· pensació i liquidació banca· ris, que són els que permeten la realització de determinades operacions financeres, com la domiciliació de rebuts, les transferències, etc.” El professor Santomà consi· dera que el diner electrònic s’acabarà estenent però com a un producte més bancari, no a mans d’entitats de diner elec· trònic independents.
Anàlisi de valors / ECONOMIA
octubre 2010 MóN empresarial
“la Caixa” té un ràting de “A+”, segons Fitch
L’agència de qualificació creditícia Fitch situa el ràting a llarg termini de “la Caixa” en ‘A+’ d’elevada qualitat creditícia amb perspectiva estable, mentre que el ràting a curt termini es col·loca en ‘F1’ i el ràting individual en ‘B’. “la Caixa” manté en el rang ‘AA’ els ràtings a llarg termini de les agències de qualificació Moody’s i Standard & Poor’s.
Banc Sabadell adquirirà Banco Guipuzcuano
25
Els crèdits cauen un 10% al juny
La Junta de Banc Sabadell va aprovar l’augment de les accions en circulació i l’emissió d’obligacions subordinades convertibles, destinades al bescanvi d’accions de Banco Guipuzcoano previst en l’oferta pública d’adquisició llançada per Banc Sabadell.
La constitució d’hipoteques es consolida a la baixa. Al mes de juny el nombre d’hipoteques constituïdes va caure un 10,8% respecte al mateix mes del 2009, segons l’Instituto Nacional de Estadística. Amb aquest retrocés interanual el mercat hipotecari encadena la segona caiguda mensual consecutiva.
OHL Obrascon, Huarte, Lain, S.A, OHL és present a 24 països del món i és un dels majors grups de concessions, construcció, industrial, desenvolupament i medi ambient d’Espanya. El grup, gairebé centenari, té un capital social de 59.844.565,20€ i les seves accions, que cotitzen a l’Ibex, han aconseguit mantenir-se per sobre de la mitjana del sector de la construcció. A finals de mes, Moody’s Investors Service ha rebaixat el ràting d’OHL fins a ‘Ba2’ (qualitat qüestionable), des de ‘Ba1’, amb perspectiva negativa. Al dia següent de l’anunci, el passat 23 de setembre, les seves accions tornaven a baixar fins els 20,30 euros. La rendibilitat acumulada enguany per les accions de OHL és del 9,54 %. El valor màxim assolit per l’acció des del començament de l’any va ser de 23,50 euros, mentre que el mínim es va sitar en 15,54 euros.
Agost 2010
setembre 2010
EL CONSENS DEL MERCAT MILLORA LA SEVA RECOMANACIÓ
Grifols consolida el seu lideratge amb la compra de Talecris als EUA La major empresa del sector sanitari espanyola vol potenciar la diversificació del grup i augmentar la seva presència internacional gràcies a la forta implantació de Talecris als Estats Units i Canadà. El valor total de la transacció ascendeix a 2.800 milions d’euros i preveu una part del finançament amb un sindicat de sis bancs. El consens del mercat sembla recolzar la seva política i millora el preu objectiu de les seves accions. Begoña Giménez
Grifols, holding empresarial especialitzat en el sector farmacèutic hospitalari i una de les companyies líders al món en la producció d’hemoderivats, ha subscrit un acord definitiu per adquirir la companyia nord-americana Talecris Biotherapeutics, especialitzada també en la producció de fàrmacs biològics derivats del plasma, per un import total de 3.400 milions de dòlars (2.800 milions d’euros). L’operació s’efectuarà mitjançant una oferta mixta d’efectiu i accions de Grifols de nova emissió sense dret a vot. La companyia espanyola preveu tancar el tram de finançament sindicat a llarg termini amb entitats financeres per valor de 1.500 milions de dòlars, davant els 750 milions de dòlars previstos en un inici. La bona acceptació de l’operació, malgrat que encara està pendent d’aprovació per part de les autoritats de competència estatunidenca, ha permès al grup espanyol modificar part de l’estructura financera inicialment plantejada optimitzant els venciments i el cost del deute. Es manté l’import total màxim
assegurat per un sindicat de sis bancs (Deutsche Bank, Nomura, BBVA, BNP Paribas, HSBC i Morgan Stanley), que ascendeix a 4.200 milions de dòlars. D’altra banda, el finançament sindicat a llarg termini amb inversors institucionals es reduiria fins un import màxim de 1.600 milions de dòlars, davant els 2.350 milions previstos inicialment. Es manté el tram reservat a una possible emissió de bons, que se situaria en un màxim de 1.100 milions de dòlars, i la línia de crèdit revolving de 300 milions de dòlars.
Consolidació
La combinació de Grifols i Talecris potenciarà la diversificació del grup espanyol i la integració vertical del negoci, ja que a més de la important complementarietat geogràfica i de productes, també reforçarà la magnitud de la seva capacitat industrial. La presència internacional de Grifols es veurà beneficiada per la forta implantació de Talecris als Estats Units i a Canadà. Per la seva banda, la capacitat productiva instal·lada disponible en les fàbriques de Grifols en Estats
Units permetrà incrementar a curt termini la producció de Talecris. Segons Victor Grifols, president i conseller delegat de Grifols: “L’adquisició de Talecris Biotherapeutics amplia la nostra capacitat per atendre millor pacients i professionals de la salut amb productes innovadors i reforça la nostra activitat investigadora, tant clínica com en teràpies recombinants.” Talecris, la companyia que pretén comprar Grifols, cotitzava als 15,903 dòlars abans de l’anunci d’opa. El seu preu es va disparar i ara cotitza en els 23,15 dòlars, un 45,6% més. En canvi, les accions de Grífols han estat baixant aquests darrers dos mesos fins les últimes setmanes. Sembla que comença la recuperació. El consens del mercat ha millorat un 8,3% el seu preu objectiu, de 12,42 a 13,45 euros. Aquesta nova valoració proporciona a la companyia un potencial alcista superior al 25% en un any.
Qualificació creditícia Grífols ha rebut per primera vegada qualificació creditícia per part de dos de les principals agències qualificadores: Standard & Poors i Moody’s. Grifols va sol·licitar voluntàriament l’obtenció del seu ràting amb l’objectiu d’accedir de manera més àgil als mercats financers de capitals per cobrir alguns dels trams de l’estructura financera inicialment prevista per comprar Talecris. Totes dues agències han situat el ràting per al deute sènior de Grifols just per sota del grau d’inversió (BB i Ba3 respectivament), si bé S&P inclou una perspectiva positiva per al grup. Segons la companyia, “es tracta d’un nivell que permetrà col·locar còmodament les emissions que s’inclouen en alguns dels trams que conformen la financiació total que Grifols té assegurada amb un sindicat de sis bancs.” No obstant això, des d’un punt de vista corporatiu global, la qualificació creditícia preliminar a llarg termini es situa en BB- i B1.
26
ECONOMIA / Estudis
MóN empresarial octubre 2010
ENTREVISTA A JORDI BLASCO, SOCI FUNDADOR D’ARS CORPORATE
“Comprar una empresa és una bona estratègia d’internacionalització” L’especialització i l’exclusivitat han convertit els despatxos d’assessoria en petites però potents boutiques financeres i aquest és el cas d’Ars Corporate. La negociació i gestió de les fusions i adquisicions és un art que cultiven amb professionalitat i llarga experiència Jordi Blasco i Martin Mayer. Catalunya i tot l’Estat en general tenen poca cultura en la compra d’empreses així que el seu assessorament és imprescindible per arribar a bon port quan l’empresari s’embarca en una aventura d’aquesta mena. valor cal vendre-les a bon preu, en canvi, amb les empreses no ho fem i això és una gran limitació. I quan es parla d’una fusió encara més perquè, sigui entre iguals o no, la veritat és que s’han de fer concessions als nous socis i s’han de rendir comptes. A l’empresa familiar i a la pime pocs hi estan acostumats.
Begoña Giménez
L’empresa espanyola i més concretament la catalana, té una cultura desenvolupada de què són les fusions i adquisicions, (“Mergers and Acquisitions” o “M&A” en terminologia anglosaxona)? Lamentablement, sóc molt pessimista en aquest sentit. No, no hi ha gaire coneixement de què són aquest tipus d’operacions corporatives, excepte les grans empreses o grups que ja hi estan acostumats. Hi ha molt poca experiència. La taxa d’empreses catalanes que en algun moment han participat com a compradores o com a comprades o com a part d’una fusió es troba molt lluny de les taxes centreeuropees o britàniques. Quina finalitat poden tenir les M&A? Una fusió o una adquisició et pot permetre aconseguir alguna cosa que d’altra manera seria molt més difícil. Per exemple, parlant d’internacionalització, es pot muntar una filial al Regne Unit i passaran dècades, potser, fins que comenci a ser rendible. El que han fet moltes empreses estrangeres que han vingut al nostre país, és comprar empreses per cremar etapes, per anar més ràpid en la introducció al país. La internacionalització per la via de la compra d’una empresa del teu sector o d’un col·lateral d’un altre país, és una estratègia suficientment provada i que dóna bons resultats. Però la veritat és que aquí, malgrat que fa 20 anys que ens dediquem a aquests temes, en massa poques ocasions hem acompanyat empreses espanyoles a implantar-se en d’altres països comprant empreses. No és una via que les empreses espanyoles es plantegin d’entrada. Una altra finalitat típica d’una adquisició és entrar en un mercat geogràfic, encara que sigui nacional, en el qual no hi eres, o on hi tenies una presència molt testimonial o per augmentar el portafolis de pro-
Jordi Blasco és soci fundador d’Ars Corporate. / ARXIU
ductes o fins i tot per absorbir un proveïdor. A quins temors s’enfronten les empreses espanyoles davant d’una operació M&A? Sovint es veuen aquest tipus d’operacions com algú que ve de fora i et fa una oferta per comprar-te l’empresa i prou, una visió que és molt limitadora i lluny de la realitat en molts cops. Amb les fusions és encara pitjor perquè entre empresaris no hi ha gran cultura de col·laboració, es té por de perdre la independència. Per a molta gent ser empresari és el que li dóna prestigi social i sent l’empresa com una cosa molt pròpia i que si se la ven, deixaran de ser el que són. En lloc de pensar en l’empresa com una part més del seu patrimoni, com les inversions immobiliàries que quan ja han guanyat
“Només el 20-30% de les operacions de compra o fusió es fan amb professionals” “La Hisenda espanyola és molt restrictiva per aplicar la neutralitat fiscal”
Què recomanen a una empresa en procés de compra, venda o fusió? A vegades, trobem empresaris que estan acostumats a fer totes les negociacions amb clients, proveïdors, etc. Però per vendre’s una empresa cal altre tipus de negociació. Hi ha professionals que sabem com fer-ho, que ho fem cada dia i coneixem quin és el procediment. Però el cert és que del total d’operacions de compra, venda o fusió que es fan al país, només un 20% o 30% es fan amb professionals. I el més greu és que hi ha una taxa de fracàs en aquestes operacions important. Si les dues parts interessades estan professionalment assessorades aquesta taxa de fracàs disminueix notablement. Fonamentalment perquè una de les funcions bàsiques dels professionals és gestionar les expectatives dels clients, sovint poc ajustades a la realitat. Un professional els ajudarà a entendre què es pot esperar del mercat, quant a preu i condicions. Un especialista en M&A li dirà quin és el rang realista de valor de l’empresa i què influeix en el fet de cobrar més o menys per la venda de l’empresa. Molts clients se sorprenen al descobrir quin és el valor probable de mercat de l’empresa, especialment si l’operació es planteja quan les coses van malament. Com que el valor esperat de l’empresa expressa les expectatives i beneficis futurs que produirà, si l’empresa no passa pel seu millor moment això condicionarà, i molt, la valoració a la
baixa. A banda del preu, què més cal negociar? Cal vigilar i negociar a fons les condicions contractuals, com l’obligació de permanència en l’empresa venuda, una part variable del preu en funció dels resultats o l’atorgament d’avals, per garantir les contingències legals, fiscals, laborals, etc., que finalment es materialitzin. Si no s’ha estat mai immers en un procés d’aquesta mena ens podem sorprendre de les condicions que el comprador demana, quan són lògiques i normals, i en moltes ocasions per aquest tipus de malentesos es trenca la negociació. Com que difícilment tindrem més d’un candidat a comprar l’empresa (excepte que siguem una gran empresa, molt coneguda i rendible), si la negociació fracassa per inexperiència del venedor, estarem d’acord amb l’afirmació que val la pena assessorarse. Hi ha a Espanya un bon entorn fiscal i de promoció del creixement corporatiu per la via M&A? Per la venda d’una empresa, en obtenir una plusvàlua, ja se sap que s’han de pagar uns impostos i ja està bé que sigui així. El problema el tenim amb les fusions, escissions i operacions de reestructuració. Segons la legislació europea, aquestes operacions no haurien de generar impostos si es fan per motius de reorganització empresarial, per assolir una bona dimensió en el mercat. La possible fiscalitat associada a aquestes operacions no hauria de ser un fre, sempre que existeixin motius econòmicament vàlids. No obstant, la Hisenda espanyola és molt restrictiva en aquest sentit i lamentablement s’ha enrocat en la posició de considerar que en la majoria de casos no concorren els “motius econòmicament vàlids” per a aplicar la neutralitat fiscal.
L’actualitat segons Flavià i els seus entrevistats. Cada dia a les 20.30 h a BTV
Per als que portem
la UB a l’ADN
Si portes la Universitat de Barcelona a l’ADN, ara és el moment d’unir-te a Alumni UB, una gran comunitat de la qual ja formes part.
Alumni UB t’ofereix una gran diversitat de serveis: borsa de treball, activitats formatives i divulgatives, assessorament professional, networking, descomptes en serveis, i moltes més coses.
Inscriu-te a Alumni UB i gaudeix de la teva comunitat! Alumni UB, la teva comunitat per sempre.
www.alumni.ub.edu Diputació, 250. Casa Garriga i Nogués - 08007 Barcelona - Tel. 933 015 560 - alumniub@ub.edu
Restaurants per fer negocis / Especial
octubre 2010 MóN empresarial
29
Especial
L’enoturisme va guanyant adeptes cada any. Per això molts cellers i bodegues ofereixen l’opció de fusionar feina i oci, amb ofertes d’enoturisme per empresaris. per reunir-se a barcelona
Restaurants per fer negocis El sector de la restauració es renova constantment i ho fa oferint ofertes per a tots els gustos i per a totes les necessitats. En aquesta línia, hi ha molts restaurants que ofereixen menús ràpids per a executius entre setmana i posen a disposició dels seus clients salons reservats per a reunions de negoci o espais privats per organitzar sopars d’empresa.
mosaic (hotel hilton barcelona) Av. Diagonal, 589-591 organitzar esdeveniments privats per 08014-Barcelona un màxim de 30 persones. A aquests dos espais també cal sumar-li la terrasTel: 93 495 77 60 sa exterior. www.barcelona.hilton.com barcelona@hilton.com Plats estrella: Una de les propostes Com arribar: Metro Les Corts L-3, i
Maria Cristina L-3. Aparcament pròpi i gratuït pels clients del restaurant.
Ambient: Compta amb 2 ambients:
primer el menjador principal, obert, amb amplies finestres i llum natural, decorat amb un disseny vanguardista i a la vegada acollidor; d’altra banda trobem la zona del “Bistro” on es poden
més atractives és el brunch dels diumenges. Un magnífic buffet de cap de setmana que combina plats freds, calents, dolços i salats.
Suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Al migdia es pot
gaudir del menú executiu pensat per aquelles persones que no tenen molt temps per dinar però volen guadir d’un bon àpat. El restaurant obre a les 7 del matí amb el servei “Hilton Breakfast”.
rias de galicia C. Lleida, 7 08004-Barcelona Tel: 93 423 45 70 93 424 81 52 www.riasdegalicia.com info@riasdegalicia.com
ben diàriament els millors mariscos de Galícia. A part també s’hi troba una bodega amb més de 40.000 ampolles, i un expositor on podrà veure els magnífics peixos que degustarà més tard.
Plats estrella: Marisc, Amanida de Com arribar: Metro Poble-sec L-3, Llamàntol del Cantàbric, Arròs bomba Metro Plaça Espanya L-3 i L-1. Aparcament pròpi amb servei d’aparcacotxes.
Ambient: La primera planta està de-
La Nostra proposta
corada amb fustes nobles d’estil mariner. La planta baixa amb un aire més modern, poseeix un viver on hi arri-
Camino 07 Terra Remota D.O. Empordà
amb espardenyes i sípia del mediterràni, o el Turbot al pil-pil.
Suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Oferim la possi-
bilitat de fer dinars d’empresa per a 50 persones en la nostra bodega privada climatitzada.
Anyada: 2007 Varietat: Syrah 35%, Garnatxa 35%, Cabernet Sauvignon 20% i Tempranillo 20% Elaboració: Criança en roure francès durant 12 mesos
Clot de l’Espina
Serrat de Montsoriu
Anyada: 2007 Varietat: 100% Pinot Elaboració: Fermentació i maceració llarga en acer i malolàctica en bótes de roure francès. Grau alcohòlic: 14% vol.
per reunir-se a barcelona
casa calvet
caldeni
C. Casp, 48 delit dels clients i comensals. Un res08010-Barcelona taurant únic i exclusiu que barreja el Tel: 93 412 40 12 més innovador de la cuina actual amb la bellesa de l’obra de Gaudí. www.casacalvet.es restaurant@casacalvet.es Plats estrella: L’oferta gastronòmica Com arribar: Metro Urquinaona, L-1 i L-4.
Ambient: Situat a la Casa Calvet, és
un edifici que va crear el genial arquitecte català Antoni Gaudí per a un empresari tèxtil. Les seves oficines de comptabilitat, gerència i sales de juntes han estat convertides en menjadors semiprivats, en els quals s’ha pretès recuperar el gust i l’elegància per a
varia segons l’estació de l’any. El fetge d’ànec fresc amb taronges amargues, l’arròs amb llamàntol, les verdures amb formatge de cabra, la perdiu amb castanyes o el gelat de romaní són només algunes de les creacions que es poden degustar.
Suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Menjadors semiprivats amb una capacitat màxima per 12 comensals.
C. València, 452 08013-Barcelona Tel: 93 232 58 11 www.caldeni.com info@caldeni.com Com arribar: Entre els carrers Marina i Lepant, al costat de la Sagrada Família. Metro: L2 i L5.
Ambient: Local petit de decoració
senzilla i estil urbà, informal. Ambient familiar i molt agradable. Es permet fumar, bona extracció d’aire.
sobretot en el bon tall de carn. Tres són les carns especials seleccionades de la casa: el japonès Kobe beef, l’americà Nebraska Agnus Beef, el preferit del xef, i el bou francès. Segons l’època de l’any, la carta pot incloure alguna altra varietat com el bou de les valls de l’Esla, de León
Suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Menú migdia de 25 euros amb una varietat de plats molt recomanable. Menú degustació Caldeni (només a les nits i dissabte migdia): 45 euros (inclou cinc plats, formatges i unes postres).
Plats estrella: Cuina d’autor basada
GRESCA C.Provença, 230 08036 Barcelona Tel: 93 451 61 93 www.gresca.net Com arribar: Metro: Provença (L3, L5). Rodalies: Provença (L6, L7).
Ambient: Restaurant modern, infor-
mal i juvenil. Decoració decididament urbana.
sardines amb escalivada, caneló de perdiu, albergínia torrada amb mató, suquet d’aranya, i colomí amb gingebre i bolets. Carta àmplia de vins de tot tipus: caves, dolços i oportos, i per decomptat blancs, negres i rosats. La carta està elaborada amb tota cura per Ferran Centelles, sommelier del restaurant El Bulli.
Suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Menú diari de 18
Plats estrella: Cuina bistronòmica. euros. Plats a la carta. Cal fer reserva Ou soufflé, foie amb anxoves, carpaccio de pop amb botifarra negra, coca de rocafort amb poma i litxi, coca de
Pansa Blanca Marquès d’Alella
Anyada: 2008 Varietat: 100% Pansa Blanca Característiques: De reflexos verdosos a causa de la seva joventut. Premsat a baixa temperatura. Grau alcohòlic: 13% vol.
Bernat Oller 2006 Oller del Mas D.O. Pla del Bages
prèvia.
Anyada: 2006 Varietat: 100% Merlot Elaboració: Criança en bótes de roure francès (50% noves). Característiques: Color vermell cirera.
&ĂĐŝůŝƚLJ WƌŽũĞĐƚ ŐĞƐƟŽŶĂ ĚĞ ĨŽƌŵĂ ŝŶƚĞŐƌĂů Ğů ƉƌŽLJĞĐƚŽ ĚĞ ƚƵ ŽĮĐŝŶĂ ĂĚĂƉƚĄŶĚŽƐĞ Ă ůĂƐ ŶĞĐĞƐŝĚĂĚĞƐ ĚĞů ŵĞƌĐĂĚŽ LJ ĚĞů ĐůŝĞŶƚĞ ŽĨƌĞĐŝĠŶĚŽůĞ ƵŶ ƚƌĂũĞ Ă ŵĞĚŝĚĂ͘ ZĞĂůŝnjĂŵŽƐ ůĂ ƉůĂŶŝĮĐĂĐŝſŶ͕ ĚĞƐĂƌƌŽůůŽ LJ ĞƋƵŝƉĂŵŝĞŶƚŽ ĚĞ ƚƵ ŽĮĐŝŶĂ LJ ĐŽŶƐĞŐƵŝŵŽƐ ƵŶ ŵĂLJŽƌ ƌĞŶĚŝŵŝĞŶƚŽ LJ ĚŝƐŵŝŶƵĐŝſŶ ĚĞ ĐŽƐƚĞƐ ƉŽƌ ŵĞƚƌŽ ĐƵĂĚƌĂĚŽ͘ ƐƚŽ ĞƐ ŐƌĂĐŝĂƐ Ă ƵŶĂ ĚŝƐƚƌŝďƵĐŝſŶ ƋƵĞ ƉĞƌŵŝƚĞ ƵŶ ŵĞũŽƌ ƵƐŽ ĚĞů ĞƐƉĂĐŝŽ͕ ĞŶ ůĂ ƋƵĞ ůĂƐ ŶĞĐĞƐŝĚĂĚĞƐ ĚĞ ƚƌĂďĂũŽ ŝŶĚŝǀŝĚƵĂů ƐĞ ŝŶƚĞŐƌĂŶ ĞŶ ůĂ ŽƌŐĂŶŝnjĂĐŝſŶ ŐůŽďĂů͘ Ɛş͕ Ğů ƚƌĂďĂũĂĚŽƌ ĚĞƐĂƌƌŽůůĂ ƐƵ ůĂďŽƌ ĐŽŶ ŵĄdžŝŵĂ ĐŽŵŽĚŝĚĂĚ͕ ĞƌŐŽŶŽŵşĂ LJ ĞdžĞŶƚŽ ĚĞ ƌŝĞƐŐŽƐ ůĂďŽƌĂůĞƐ͘
Oficinas con recursos www.facility project.net Showroom +administración: c/Tavern, 11. 08021 Barcelona Outlet +logística: C/ murcis, 36 bis 08830 sant boi de llobregat
32
especial / Restaurants per fer negocis
MóN empresarial octubre 2010
per reunir-se fora de barcelona
trull de’n francesc
Placeta de l’Oli, 1 08019-Boadella de l’Empordà Tel: 972 569027 www.trull-boadella.com info@trull-boadella.com Com arribar: Agafar la carretera comarcal que surt de la N-II de Figueres a la Jonquera, a l’altura de Pont de Molins arribar fins Boadella.
Ambient: La decoració és totalment
rústica, basada en els materials naturals de la pedra i la fusta. A l’hivern, podrem gaudir de la llar de foc i a l’estiu, de la terrassa mirador amb vis-
AXOL
tes al riu. Tracte familiar i acollidor. Bon servei. La cuina és catalana, molt empordanesa, amb alguna influència francesa. La carta és àmplia, amb gairebé 50 plats diferents.
Plats estrella: Milfulles d’albergínies
amb gambes i vieires; pastís tebi d’escórpora de roca a la crema; peus de porc amb ceps confitats i gratinats; foie-gras “poêle” al cabernet amb poma confitada.
Suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Cal fer reserva amb 48 hores d’antelació. Menú degustació o menú de temporada. Preu aproximat: 30 euros per persona.
C. Arboç, 6 08348-Cabrils Tel: 93 753 86 45 www.restaurantaxol.com info@restaurantaxol.com Com arribar: Restaurant situat a la urbanització Can Cabot. Pàrquing propi.
Ambient: Modern i tranquil, envoltat
de pins del Mediterrani. La sala, àmplia i amb gran lluminositat, és dirigida per la basca Olatz Suárez, qui s’encarrega d’aconseguir que la vetllada a l’Axol sigui el més còmoda i agradable possible. Obert tots els dies excepte diumenges al vespre i dilluns, excepte
vigíllies i festius.
Plats estrella: Gambes amb carxo-
fes i mandarina; arròs de botifarró i cigrons; garrí segovià confitat amb patates al carbó, cassis i nous de Macadàmia; gelat de flor de cervesa amb pinya i anís estrellat. Carta de vins elaborada per Xavier Ayala, sommelier, president de l’Associació de Sommeliers de Lleida.
Suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Menú Axol de degustació, tots els dies de la setmana per només 23,50 euros format per uns aperitius, cinc plats i dos postres.
l’àncora C. Folch i Torres, 3 25008 - Lleida Tel: 973 23 53 40 www.lancora.es info@lancora.es
poma de Lleida. Bombó de pollastre farcit de gambes, porros i salsa del rostit. Cargols de Lleida a la gormanda amb gambes. Pans de diferents formes i sabors elaborats per Viena La Baguette.
Suggeriments per a empreses i Com arribar: Entre el gran passeig de menjars de negoci: Menú diari al migRonda i la plaça de la Constitució.
Ambient: Petit restaurant de disseny,
molt cèntric. Ambient modern amb cuina vista. Cuina tradicional revisada i alguna sorpresa molt avantguardista.
Plats estrella: Croquetes de peix de roca. Amanida de salmó marinat amb
Gorrodona Negre 2009 Txakoli negre
dia per 20,50 euros, de dimarts a dissabte. També menú degustació de 30 euros. A les nits només obren divendres i dissabtes i vigílies de festiu. Tenen una assessoria gastronòmica per ajudar en els actes i esdeveniments que pugui muntar qualsevol empresa. I també una boutique amb productes i menjars per endur-se.
Varietat: 100% Hondarrabi beltza Característiques: Color violeta viu. En boca, cos mitjà, l’acides es presenta ben embolicada amb un taní suau. Grau alcohòlic: 12,5% vol.
Cava Mestres Brut Nature 2006
Anyada: 2006 Varietat: Macabeu 30% , Xarel·lo 45% i Parellada 25% Elaboració: Segona fermentació en ampolla amb tap de suro Grau alcohòlic: 12% vol.
34
ESPECIAL / Restaurants per fer negocis
MóN empresarial OCTUBRE 2010
catalunya, un bon indret per potenciar l’enoturisme
El turisme del segle XXI L’enoturisme o el turisme enològic s’ha convertit en l’aparador que el sector de la vinya utilitza per atreure clients i donar a conèixer al món, molt més que els seus productes. gerard arias
L’encant de l’entorn, les bodegues, les vinyes, la gastronomia i la cultura són els principals ingredients per atreure a milers de turistes, que any rere any escullen aquest tipus de turisme per conèixer més de prop els secrets del món vinícola. Un concepte relativament nou, que tant les Denominacions d’Origen com les bodegues han introduït en el seu vocabulari per ampliar el ventall de serveis que ofereixen al públic. A Catalunya, una de les zones vinícoles per excel·lència la trobem a les comarques del Penedès, bressol de la Denominació d’Origen Penedès, que s’exporta arreu del món. Aquest sòl vinícola ocupa una superfície total de 25.620 hectàrees on es cultiven més de 60 milions de vinyes. Totes elles ubicades en petites propietats regentades per masies i petites bodegues que s’encarreguen personalment de tot el procés d’elaboració, des del cultiu inicial fins a l’etiquetatge de les ampolles i la seva venta al públic ja sigui nacional o estranger. L’enoturisme apareix al voltant d’aquestes masies, de les grans extensions de vinyes i de les antigues bodegues que s’han acabat convertint en veritables museus de l’artesania vinícola. Amb aquest cocktail turístic es van crear, ara ja fa uns anys tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, el que es coneixen com les “Rutes del Vi”. A casa nostra, un clar exemple de tot això són els “Camins del vi i el cava”, un conjunt d’onze excursions per les comarques del Penedès dis-
després de fer exercici res millor que un bon àpat per carregar energies. I és que la gastronomia del Penedès combinada amb els seus millors vins i caves, faran gaudir qualsevol paladar. La cuina tradicional d’aquesta zona sempre s’ha caracteritzat per l’aviram: ànecs muts i galls de raça Penedès. A més la qualitat de la seva criança va fer que els ous que produïen fossin els més cars de Catalunya, i encara avui es continua celebrant la Fira del Gall de Vilafranca. I tancant el menú ens trobem amb la rebosteria tradicional, començant per les coques dolces de Vilafranca, els gelidencs de Gelida, les coques de les Viudes o els Noiets de Sant Sadurní i els Carquinyolis de Sant Quintí.
Vinseum, el museu del vi L’enoturisme ja apareix com oferta de vacances en moltes agències de viatges. / ARXIU
senyades per fer a peu o en bicicleta. Són aptes per a tots els públics, i permetran descobrir els secrets d’aquesta zona vinícola a través de trams de muntanya, creuant per les planes, travessant rius i rieres, i endinsant-se en els verds paisatges que ofereix la gran extensió de vinyes. Aquesta oferta es complementa amb “Postals de Vinya”, un recorregut pensat per fer en automòbil que permet aturar-se a cada cruïlla per gaudir de les impressionants vistes que ofereixen els paisatges del Penedès. A més, aquesta opció es completa amb les ofertes gastronòmiques i turístiques que es troben al llarg d’aquesta ruta. Una de les més conegudes i destacades és la “Ruta Medieval de Vilafranca del Penedès”. I es que la capital de l’Alt Penedès, encara té restes arquitectòniques que permeten conèixer i fer-se una idea de com era el municipi en aquella època. El Palau Reial, la Basílica de Santa Maria o el Convent de la Santíssima Trinitat són no-
L’enoturisme barreja els plaers del món vinícola amb l’encant del seus paisatges, la millor gastronomia del territori, i un entorn cultural enriquidor Amb motiu del seu 75è aniversari, el Vinseum ofereix un tast de vins, gratuït per tots els visitants
més una petita mostra d’un viatge en el temps que trasllada els turistes en el període històric entre finals del segle XII fins les acaballes de l’Època Medieval. I com no pot ser d’altre manera,
Tots aquests petits detalls que conformen el gran ventall d’ofertes i serveis d’enoturisme queden recollides per a la posteritat en el “Vinseum” (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya), que aquest any celebra el seu 75è aniversari. Entre les seves parets, els visitants i amants del món vinícola podran veure diverses exposicions, participar en diverses activitats didàctiques que ampliaran el seu coneixement del món de la vinya, i fins i tot, en motiu del 75è aniversari es realitza una petita degustació en l’exposició “Tast de Vineum”. Aquesta exposició no és ni permanent ni definitiva, sinó que busca la interactivitat amb els visitants. D’aquesta manera, els més curiosos podran resoldre els seus dubtes respecte al món vinícola, i acabar la visita aplicant tots els nous coneixements en una cata de vins. És per tot això que avui dia l’enoturisme és present en les ofertes de moltes agències de viatges, de tal manera que aconsegueixen una promoció global del seu producte, el vi, i de tot l’entorn que l’envolta.
Enoturisme per empresaris Qui diu que els negocis estan renyits amb el plaer, no ha visitat el Penedès. Aquesta zona ofereix l’entorn més idoni per celebrar reunions i convencions, trobades amb clients i sessions de treball i, un cop acabada la jornada laboral, es podrà gaudir dels seus paisatges, dels seus vins i caves, de la seva gastronomia i d’un paisatge envejable. La millor manera de tancar un acord en plena harmonia i tranquil·litat. Aromes del Penedès: Cada tast dels vins i caves del Penedès mostra matisos d’aquesta regió. La suavitat del seu paisatge, el caràcter de la seva terra, juntament amb la disposició d’espais emblemàtics com caves i cellers que obren les seves portes a les vostres estades de negocis. La combinació perfecte per fer que una jornada de feina es converteixi en una jornada de plaer entre companys de feina. La gastronomia: Les propostes gastronòmiques del Penedès representen el tàndem perfecte a l’oferta de serveis i espais per a negocis. Una gastronomia unida al vi i al cava, però amb personalitat pròpia, que us sorprendrà per la combinació, de la tradició amb les tendències culinàries més actuals. Relax i treball: Al Penedès les reunions de negocis van més enllà d’eternes jornades de treball. Al finalitzar, res millor que deixar-se portar per activitats de lleure, esport i wellness que ens facin recordar els petits plaers que ens reserva la vida.
English for Management Anglès per Direcció In a Global World English is a key factor. Invest your time in improving and learning English.
En un món global l’anglès és un factor clau. Inverteixi el seu temps en millorar i aprendre Anglès. englishservices.info@gmail.com
35
octubre 2010 MóN empresarial
Estils de vida
Els pobles de Castella-la Manxa es poden descobrir seguint els passos de la literatura. Entrevista a Jordi Galceran, dramaturg i guionista
“El seleccionador de personal actua per pura intuïció” El Mètode Grönholm ha convertit el seu autor, Jordi Galceran, en el més representat a Catalunya i al món amb una obra dramàtica de text. Fa set anys va estrenar-se al TNC, i ara arriba de nou al Teatre Poliorama (per tercer cop consecutiu) per posar en evidència la duresa del món laboral i els límits morals que estan disposats a creuar els aspirants d’un procés de selecció per aconseguir el lloc de treball desitjat.
Jordi Galceran també ha treballat com a guionista per a sèries de televisió i pel·lícules. / CEDIDA
Meritxell Sort
Com explica l’èxit d’El Mètode Grönholm? És tot un misteri. Quan estrenes una obra tens l’esperança que el públic la rebi bé, però mai m’hauria imaginat que aquesta es convertiria en un fenomen estrany i miraculós. Podria dir que l’èxit radica en què és una comèdia divertida, que parla d’un tema que tothom entén, com és la recerca d’un lloc de treball i el que estan disposats a fer els candidats per obtenirlo, i que està ben produïda i ben representada. Però la veritat és que tots aquests elements no et serveixen de res, perquè si jo tingués el secret, ja hauria escrit quatre obres més amb
el mateix èxit que El Mètode Grönholm, i no ho he fet. És real la crueltat en les relacions laborals que es posa de manifest en l’obra? La crueltat és real en tots els àmbits. De fet, el primer títol que tenia pensat era Selecció Natural, que volia recordar el darwinisme social, segons el qual, aquell que té més força és el que guanya. La vida és una lluita constant i el més resistent acostuma a guanyar. La idea parteix d’una anècdota verídica... Sí. Fa un temps, a Madrid, dins d’una bossa d’escombraries es van trobar tota una sèrie de
sol·licituds de treball per a una cadena de supermercats. Un dels empleats del departament de personal hi havia anotat les seves impressions sobre els candidats: “extranjero gordo”, “ésta no, por gitana y por fea”, “gordita con granos”... Eren comentaris molt violents i xenòfobs. La notícia es va donar a conèixer, hi va haver molt rebombori i, a partir d’aquí, vaig començar a pensar en com podria ser una obra basada en aquest context de les entrevistes de treball. Tan complexes són les tècniques de selecció de personal? Abans d’escriure el text vaig comprar uns quants llibres, per documentar-me sobre el tema, i el que vaig llegir era tan ridícul i tan absurd que vaig parar de seguida. “Qualsevol cosa que m’inventi serà creïble”, vaig pensar. Hi ha psicòlegs que per justificar el seu sou i la seva feina creen tècniques que no tenen ni cap ni peus.
Arran de l’èxit de l’obra es va posar de moda l’entrevista en grup. Com se’n pot sortir airós un candidat? El que realment es valora en una entrevista de feina és el currículum de la persona. I tots els altres elements són purament intuïtius. El seleccionador acaba triant la persona que creu que ho farà millor, per intuïció, i sense cap mena de prova concreta. Per tant, si mai algú es troba en una entrevista grupal s’ha de comportar amb naturalitat, perquè l’elecció no depèn d’ell, sinó de la mirada de l’altre. I això no es pot controlar. En el conjunt de la seva obra utilitza el joc com a metàfora de les relacions humanes. Per què? El joc em serveix per explicar què és la vida des d’un punt de vista teatral. El joc té unes regles i, com a la vida, hi ha guanyadors i perdedors. Hi participa l’atzar i la sort i, el que és pitjor, les regles moltes vegades les estableixen les persones que no entenen el joc. Així doncs, la realitat és una font d’inspiració per a vostè. L’única. Jo només escric històries de les persones que conec, del que llegeixo o del que veig al diari. I crec que tothom que escriu ho fa així. Encara que l’obra se situï en una altra galàxia o en una nau espacial, en el fons, sempre parlem del que coneixem. Li agrada innovar en la seva producció teatral? No em preocupa. L’únic que m’importa és explicar una his-
tòria que interessi a l’espectador i fer-ho de la manera més neta i senzilla possible. No m’obsessiona investigar sobre els llenguatges teatrals o sobre noves tècniques. Quan se n’adona que el teatre és la seva gran vocació? Per a mi el teatre sempre havia estat una afició. Vaig estudiar Filologia Catalana i la meva vida laboral va començar en el món de l’ensenyament, primer com a professor de llengua catalana i literatura a l’educació secundària i, després, com a assessor al Departament d’Educació. Mentrestant, la meva afició era fer teatre amateur, fins que un bon dia vaig decidir enviar dues de les meves obres a dos premis. I vaig guanyar-los els dos. Aquí és on la meva trajectòria laboral dóna un gir i, el que era una afició, es converteix en professió. Com veu el futur del teatre català? Molt positivament, per diversos motius. D’una banda, per una qüestió conjuntural, perquè el públic cada vegada voldrà veure més espectacles en viu. Per tant, el cinema, per exemple, anirà a la baixa i, en canvi, el teatre creixerà. I, de l’altra, pel bon moment que està vivint l’escenari català, amb una proliferació magnífica d’actors i actrius. A tot això hem de sumar-hi la funció social que sempre ha desenvolupat el teatre: aquest gènere serveix per viure altres vides, per sentir emocions que en el nostre dia a dia no sentirem mai.
36
Estils de vida / Viatges
MóN empresarial octubre 2010
CASTELLA-LA MANXA
Menjars amb Denominació d’Origen Castella-la Manxa és una regió rica en productes naturals amb denominacions d’origen i zones protegides. Són la matèria primera de la seva gastronomia ancestral en què destaquen plats com el pisto, les migues, “duelos y quebrantos”, el atascaburras, el morteruelo, el
cochifrito, els zarajos, las gachas o el pipirrana. Formatge.- El formatge manxego, universalment
reconegut
per
cuiners i consumidors, és aquell procedent de la regió natural de
A Toledo descobrim les emprentes de les cultures jueva, musulmana i cristiana
La Manxa, elaborat exclusivament amb llet d’ovelles de raça manxega. Arrós.- El terreny arrosser de Calasparra es troba a la conca dels rius Mundo i i Segura, a Albacete. Els arrossos protegits amb DO de
Puerta de Bisagra, d’origen musulmà, a Toledo. / CEDIDA
Calasparra es caracteritzen per la seva qualitat i duresa, donada pel
Els pobles literaris de Castella Hi ha moltes maneres d’aproximar-se a un territori i Castella-la Manxa especialment, compta amb nombroses rutes. Seguir el camí i rastre que han deixat escriptors insignes com Cervantes o Quevedo o personatges com el Lazarillo de Tormes és una manera molt original de conèixer una regió tan rica en paratges naturals com en patrimoni cultural.
Begoña Giménez
L’actual Castella-la Manxa abasta gran part de l’antic regne de Castella i la vasta comarca manxega i està formada per les províncies de Conca, Guadalajara, Toledo, Albacete i
Ciudad Real. D’indubtable pes històric, aquesta regió compta amb gran quantitat de festes ancestrals, moltes tradicions originals, delicada artesania, rica gastronomia, espectaculars espais naturals i un important llegat monumental. És difícil abastar els gairebé 80.000 quilòmetres quadrats que n’ocupa. Castella-la Manxa forma part del nostre imaginari gràcies a moltes obres de teatre, poemes i novel·les de la literatura espanyola. És per això que proposem un viatge guiat a alguns dels seus pobles més representatius. El 1605 la famosa frase “En cert poblet de la Manxa, de qual nom no vull recordarme...”donava inici a L’enginyós cavaller Don Quixot de La Manxa, amb el personatge més famós i universal d’aquestes terres. Aquell cert poblet es considera que és Argamasilla de Alba i punt d’inici de la nostra ruta literària. Està situat a Ciudad Real i va ser en aquest
indret, concretament durant el seu captiveri a la Cova de Medrano, al soterrani de la casa de mateix nom, on Cervantes va començar a idear el seu Don Quixot. Aquesta casa és ara Monument d’Interès Històric-Artístic. Hi podrem visitar el castell de Peñarroya, fortalesa que va pertànyer als cavallers hospitalaris. Està situat en un penya-segat al Parc Natural de Las Lagunas de Ruidera, 25 quilòmetres amb 15 llacunes unides per cascades, rierols i canals subterranis. I de Ciudad Real ens dirigim a El Toboso, població toledana d’on era originària Dulcinea, l’amor del Quixot. Els seus carrers i edificacions recorden totalment el pas d’Alonso Quijano per aquestes terres i tres edificis hi tenen la declaració de Monument Històric: el convent de les Trinitarias Recoletas, la casa de Dulcinea i la portada del convent de les Carmelites. A la província de Toledo ens acostem a l’obra anònima del Lazarillo de Tormes. El jove viatja des d’Àvila cap a Toledo, passant per les poblacions de Torrijos, Almorox, Escalona i
seu cultiu a una àrea muntanyosa. Mel.- La comarca de la Alcarria
Maqueda. Toledo és una ciutat que no te l’acabes per més dies que t’hi estiguis. Als seus carreres i monuments descobrirem les empremtes dels seus pobladors: romans, visigots, musulmans, jueus, cristians... creant un conjunt de tal bellesa que bé li ha valgut a la ciutat ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Hi podem visitar la Catedral, la Puerta de Bisagra, l’Alcàsser, el Monestir de San Juan de los Reyes, les sinagogues de Santa Maria la Blanca o la Mesquita del Crist de la Llum. El millor que es pot fer és perdre’s pels seus carrers i no mirar el rellotge en cap moment. En acabar, desfarem el camí del Lazarillo i ens adreçarem a Torrijos, on sorprèn el seu aspecte ric i senyorial i on visitarem el Palau de Pedro I El Cruel, la Capella del Crist de la Sang i l’Església Col·legiata del Santíssim Sagrament. Posteriorment ens aproximarem fins a Maqueda, amb el seu imponent castell i a Escalona, també amb un flamant castell a la vora del riu Alberche. Podríem seguir recorrent les extenses terres de Castella seguin el rastre de la literatura. Aixi, podríem visitar Guadalajara, per on va passar el Cid Campeador, o aturar-nos a l’Alcarria, tan ben descrita per Camilo José Cela. I encara podríem continuar...
produeix una mel amb DO que es caracteritza per la seva subtilesa i extraordinari aroma a les plantes aromàtiques de la zona. És la base de gran quantitat de dolços i postres de la regió com l’alajú o l’arrope. Oli.- En destaca la DO Montes de Toledo. És oli d’oliva verge extra i la zona de producció es situa al sudoest de la província de Toledo i el nordest de la de Ciudad Real. Es caracteritza per ser dens i afruitat en boca, molt aromàtic i amb un lleuger regust amarg. Està considerat dels millors del món. Albergínia d’Almagro.- L’horta castellana és de gran qualitat i especialment en destaca l’albergínia, la d’Almagro, que té protecció de Denominació Específica. Es tracta d’una varietat autòctona molt utilitzada per a la conserva. Vins.- Les vinyes de Castella ocupen quasi 700.000 hectàrees, pràcticament la meitat de la superfície que Espanya hi dedica. En total són sis DO: Valdepeñas, Mondéjar, Méntrida (una de les menys coneguda de l’Estat, situada al nord de Toledo), La Manxa, Jumilla i Almansa. No han gaudit mai de molta fama, tot i que gran part de la seva producció s’ha destinat a cobrir les mancances d’altres regions, per mala o escassa collita.
Gourmet / Estils de vida
octubre 2010 MóN empresarial
37
LA CUINA DE’N GARRIGA
Façana i vista de l’interior de La Cuina de’n Garriga./ CEDIDA
El gust d’allò autèntic Begoña Giménez
Si vostè és dels que els agrada menjar bé, tastar nous productes i sap apreciar la qualitat i el bon tracte, avisem, si passa pel davant de La Cuina de’n Garriga no es podrà estar d’entrarhi. I estem gairebé segurs que no podrà evitar comprar algun dels seus fantàstics i seleccionats productes. De botigues amb productes gourmet n’hi ha força a Barcelona però volem destacar concretament aquesta per la seva varietat i qualitat. És La Cuina de’n Garriga, al barri de l’Eixample, un establiment de 90m2 que ofereix una triple oferta: productes frescos, naturals, biològics i fins i tot menjar per emportar; degustació i tasts in situ dels seus productes i alguns plats freds senzills i tota una gamma de productes per la cuina: des de petits electrodomèstics fins a una vaixella ecològica o elegants ampolles de vidre per servir. Al comandament de La Cuina de’n Garriga trobem l’Helena
S’imagina una botiga on abans de comprar li permeten provar? I no parlem de roba, sinó de menjar i del bo. La Cuina de’n Garriga, al barri de l’Eixample permet omplir el rebost i el frigorífic amb fantàstics productes artesans i gaudir a les seves taules d’un aperitiu o un berenar per agafar forces amb pràcticament els mateixos productes que podem endur-nos a casa. Garriga, qui pertany a la tercera generació d’una família molt vinculada a la restauració.
Productes artesans
No és el mateix una truita que una truita feta amb ous de les gallines que ronden lliures, picotegen al camp i posen a unes caixetes de fusta a una masia de Vidreres. No és el mateix un tomàquet o un prés-
sec comprat a una gran superfície que els que porta un pagès local i que els ha agafat en el punt exacte de maduració quan el seu gust és d’allò més potent. Si ho dubta, pot fer la prova a La Cuina de’n Garriga. També tenen llet fresca ecològica i d’altres productes lactis tots ells artesans. Els pans els aporta l’Anna, del Forn Baluard i els pastissos són casolans; de formatges, n’hi ha molts, alguns menys coneguts com les varietats Cabecou, Petit Moine, Epoisses, Saint Nectaire o Saint Marcelin. De la xarcuteria són els ibèrics però també la guatlla o els medallons de porc escabetxats. Menció a part mereix el foie, totalment artesà i de la millor qualitat. Si el que volem és menjar a casa com al millor dels restaurants, recomanem els plats preparats provinents de Can Ginesta, Girona. Les especialitats són pollastre amb samfaina, fideuà, canelons i lasanya de verdures. Tots preparats sense colorants ni conservants només pasteuritzats perquè mantinguin tota la seva qualitat.
L’art de vestir la taula La taula podria ser un dels objectes que més ha influït a la història, a la que s’escriu en majúscules i a la més íntima de cadascú. Quina guerra o pau no s’ha segellat o decidit en un banquet? Quantes històries d’amor s’han iniciat al voltant d’un dinar? Quantes venjances s’han ordit durant l’aperitiu? Qui no ha arreglat el món durant la sobretaula? Totes aquestes ocasions i moltes més, ben mereixen ser viscudes en una taula ben parada. Per als gastrònoms, xefs i amants de la cuina la taula és l’espai on es conjuga cultura, gust, educació i bons costums. És el lloc on s’han de presentar i gaudir els menjars i les begudes. La manera de vestir les taules ha anat evolucionant en el temps segons les modes i les necessitats de cada època i societat. La nostra, l’actual, pràcticament es conforma amb un hule, tovallons de paper i tauleta plegable o simple safata davant del tele-
Taules de degustació
Una de les característiques de La Cuina de’n Garriga és que ens podem asseure per gaudir dels productes de la botiga. Tenen la cuina disponible de 10 del matí a 9 de la nit. Principalment serveixen esmorzars i berenars, algun aperitiu i dinars lleugers a base d’amanides i pernil.
Per sopars d’amics i companys de feina, la cuina també es pot obrir a la nit. S’ofereixen menús degustació fent reserva amb antelació i per un màxim de 12 persones.
visor. Però hi ha ocasions en què hem de guardar el protocol i frisar a taula. La botiga de La Cuina d’en Garriga ens proposa tot un ventall d’elements de gran qualitat que no
Regals
Tan important com el menjar és el servei, i això ho saben en aquesta botiga. Per això, no es limiten a vendre els ingredients. També tot allò necessari per cuinar-los, preparar-los i servir-los. Preparen llistes de noces o per a joves recentment independitzats (sempre va bé donar idees als amics i familiars alhora de fer un obsequi). Per a les empreses, La Cuina de’n Garriga té una interessant oferta de cistelles o lots amb varietat de productes. Per exemple, la Grand Gourmand, que hi conté oli d’oliva verge Clos de la Torre, pebres de Penja en gra de Camerun, vinagre balsàmic de Módena GOCCE, pasta farfalle tricolor ecològica, espècies marroquines “Dans les dunes de Merzouga”, flor de sal de Mallorca Es Trenc amb espècies de Sri Lanka. N’hi ha més opcions, com la cistella italiana o la marinera i d’altres que poden fer al gust de cada client. Perquè si més no, a La Cuina de’n Garriga si una cosa cuiden més que els productes, és la clientela.
poden faltar a una bona taula: joc de taula, servei de plats, vaixella, coberteria i cristalleria.
La Cuina d’en Garriga Consell de Cent, 308 08007 Barcelona Tel. 93 215 72 15
38
ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes
MóN empresarial octubre 2010
Cultura
cita cèlebre: “Tot allò que s’ignora, es menysprea” Antonio Machado (1875-1939), poeta i prosista espanyol.
La televisió vista des de l’art L’Arts Santa Mònica inaugura el proper 14 d’octubre i fins el 12 de desembre l’exposició “TV/ARTS/TV. La televisió presa pels artistes” on el visitant podrà percebre quina és la visió de la televisió de diversos artistes a través de diferents mitjans expressius.
Cobro de impagados y negociación con deudores Autor: Pere J. Branchfield Editorial: Profit Pàgines: 328
Empresa familiar: ni tan pequeña, ni tan joven Autor: Josep Tàpies Editorial: Fundació Jesús Serra Pàgines: 352
Els impagaments s’han convertit en un veritable problema per a les empreses. Aquelles que aconsegueixen sobreviure pateixen elevats costos i pèrdues econòmiques per la morositat dels seus clients. Recuperar els impagaments no es pot improvisar sinó que requereix de procediments definits i uns coneixements i habilitats determinades. El llibre presenta solucions pràctiques per tal de recobrar tot tipus de deutes per tal d’obtenir els millors resultats sense haver d’arribar a la confrontació amb els morosos. Les tècniques que s’expliquen són de negociació directa amb el deutor. Segons l’autor, “a Espanya, les empreses només paguen bé a aquells proveïdors que demostren interès per cobrar bé; aquell que no reclama, no cobra puntualment.”
Aquest llibre és fruit de diversos anys d’investigació i s’hi analitzen l’edat i la importància de l’empresa familiar en el teixit empresarial espanyol. D’entre moltes qüestions es determina que, per a empreses a partir de 50 milions d’euros, prenent com a referència el 2005, la mitjana d’edat de les empreses familiars supera aquelles que no ho són. També es posa de manifest que no hi ha cap empresa no familiar a Espanya que s’hagi creat abans del segle XIX. Es deixa constància també que hi ha 4 empreses familiars que superen els 200 anys d’antiguitat i que al segle XIX van néixer 4 empreses que segueixen encara en plena activitat. El llibre també analitza quina és la presència de les empreses familiars als diferents sectors de l’economia espanyola.
agenda cultural Òpera “Carmen”
Concert de Sting
La gran tragèdia Carmen han tingut al llarg de la història nombroses i ben diverses adaptacions. En aquesta ocasió, l’espectador podrà gaudir de la peça, dirigida per Calixto Bieito. Al Gran Teatre del Liceu Octubre (diverses dates, consultar)
Sting actuarà a Barcelona de la mà de The Royal Philarmonic Orchestra, en el marc de la gira “Symphonicity Tour”. L’intèrpret cantarà tots els seus grans èxits adaptats per a orquestra simfònica. Al Palau Sant Jordi, el 29/10, a les 19:00h.
Teatre “Rigor Mortis”
Exposició “Humà, massa humà”
Es tracta d’una sàtira del món actual que ocorre al tanatori, on polítics i gent del carrer es troben. En aquest espai conversen tots junts amb la peculiaritat que cadascú pot dir la veritat sense problemes, ja que tots són morts. Fins el 21 de novembre, al Teatre Condal.
Mostra d’art espanyol dels anys 50 i 60, pertanyents a la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació “La Caixa”, on es destaquen valors radicals en la interpretació de l’art d’aquest període. Al CaixaForum Barcelona, del 16/09/10 al 20/02/11.
“Radar Alarm”, Wolf Vostell (1969). Cortesia: Mercedes Guardado Olivenza Vostell, Malpartida, Càceres. / Arts Santa Mònica.
Cristina S.
“Quina relació han mantingut els artistes i el mitjà televisiu? Com es planteja aquesta relació avui dia?” Són precisament aquestes preguntes les llavors que han donat com a fruit l’exposició “TV/ARTS/ TV. La televisió presa pels artistes”, la qual es podrà veure a l’Arts Santa Mònica a partir del proper 14 d’octubre i fins el 12 de desembre. L’exposició, comissariada per Valentina Valentini, permetrà a l’espectador veure com un grup d’artistes actius en el panorama internacional s’enfronten a la televisió, com han desitjat transformar-la i com n’han imaginat altres usos. I per a fer-ho, els artistes han escollit diversos mitjans expressius, per exemple, instal·lacions, projeccions
de vídeo retransmeses per televisió, conferències d’artistes, fotografies, dibuixos i llocs web, entre d’altres. L’exposició, ocuparà el claustre (planta 00) i l’espai anella (planta 01) de l’Arts Santa Mònica. A partir dels anys 80 es va començar a generar una pràctica artística modelada per l’estètica televisiva la qual va deixar una empremta que ha perdurat fins a l’actualitat. Però aquesta exposició no només fa una reconstrucció històrica i crítica de les exposicions dedicades a les relacions entre l’art i la televisió dels anys 60 fins a l’actualitat. L’exposició vol relacionar obres, experiències i reflexions que representin i mostrin les diferents utopies,
fascinacions i agressions del llegendari aparell de televisió, amb la intenció d’ensenyar, en especial a les joves generacions, els sistemes de pensament i de pràctica que han fet possible la construcció de mons més enllà de l’actual. L’exposició inclou obres d’artistes joves, els quals creen un diàleg entre el passat pròxim (anys 70) i el present. De manera complementària a l’exposició “TV/ ARTS/TV” oferirà a l’espectador una gran selecció d’obres de pintura, dissenys i fotografies, on es prioritzarà la selecció dels treballs de paret, els quals crearan un recorregut iconogràfic sobre la televisió com a objecte i com a instrument de quotidianitat i objecte íntim.
Barcelona
Budapest
Colonia
Ginebra
Hamburg
madrid
Moscú
Munich
Stuttgart
Viena
Zurich
ExposicionEs profEsionalEs dE rEcursos Humanos
23 y 24 de marzo 2011
24 y 25 de noviembre 2010
BarcElona
fira de Barcelona, pabellón 4
madrid
coincidiendo con:
feria de madrid, pabellón 1
Solicite su e-ticket con descuento en:
www.personal-espana.com Medio de comunicación oficial
Colaboradores
Medios de comunicación oficial on-line y medios asociados