Món Empresarial 133 by Medigrup

2€

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Març 2011 n. 133

ESPECIAL: Màsters oficials

Cap a una formació més especialitzada La implantació de l’espai europeu d’educació superior (EEES), popularment conegut com a Pla Bolonya, ha suposat la desaparició de les llicenciatures i les diplomatures, que s’han vist substituïdes pels graus. També ha aparegut el concepte de màster oficial, que presenta diferències substancials respecte

als màsters tradicionals, que existeixen des dels anys vuitanta. Bàsicament, els màsters oficials es regeixen per preus públics i sempre es cursen un cop finalitzats els estudis de grau. A més, tenen el seu equivalent a nivell europeu. PàginES 29 a 34 >>

Canvi de rumb en

ignacio sala director de

l’economia catalana

màrqueting d’atrápalo

“No ens limitem a ser només un web de viatges”

albert espinosa guionista i escriptor

“Sense l’humor em seria impossible escriure”

Les darreres setmanes s’han donat a conèixer estudis, realitzats per fonts financeres, sobre el futur de l’economia espanyola i catalana. Les previsions, en tots els casos, són optimistes: podríem estar

començant una nova etapa. Precisament amb aquestes paraules ho resumia l’economista Josep Oliver, màxim responsable de l’Informe sobre la Situació i Perspectives de l’Economia Catalana

de CatalunyaCaixa. Per la seva banda, el president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, també afirmava fa uns dies que l’economia espanyola no està en recessió i, de fet, fins i tot podria arribar a créixer

fins a un 1% durant el 2011. Cal destacar que tots els estudis apunten que l’economia a Catalunya podria iniciar la recuperació amb més força que a la resta de l’Estat.

Conversem amb Carme Jordà, directora de l’Àrea de les Persones a La Fageda.

Els líders empresarials mundials ja veuen sortida a la crisi, segons una enquesta de PricewaterhouseCoopers.

Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona evidencia la por de les empreses a exportar.

ECONOMIA

El procés de bancarització de les caixes ha posat en dubte la seva obra social.

Pàgina 3 >>

LEs seccions Empresa pàg. 3 a 18 >> Els municipis demanen al Govern que les retallades no afectin les polítiques socials. Catalunya, al capdavant de la facturació electrònica.

El Decàleg: deu opinions sobre el sector empresarial i econòmic.

El responsable d’economia del PP, Cristóbal Montoro, va participar en una conferència convocada per la UEP.

La multinacional Siemens té a Cornellà una fàbrica, que precisament enguany celebra els seus 100 anys.

pàg. 19 a 26 >>

El catedràtic Joan Tugores reflexiona sobre on aniran els joves amb formació. El mapa: Els millors aeroports.

Els despatxos d’advocats afronten noves formes de treballar a causa de la crisi.

ESTILS DE VIDA pàg. 35 a 38 >> Descobrim Porto, una ciutat portuguesa que viu a cavall de la tradició i de la modernitat. En ple centre de Tarragona, trobem el restaurant AQ. Propostes literàries i artístiques per a les properes setmanes.

Opinió / Sumari

MóN empresarial

Editorial

Març 2011

EDITORIAL

DIRECTORI D’EMPRESES

els petits municipis, un exemple de superació Les mesures aprovades del Govern Zapatero al llarg del 2010 per reduir el dèficit i la presentació del tan esperat pla d’austeritat d’Artur Mas a principis de febrer són clars indicis de la crisi econòmica en què es troben immerses les nostres administracions. Tot i que no se n’hagi parlat tant, l’administració local tampoc se’n queda al marge. Als ja números vermells que presentaven, els municipis estan patint importants retallades pressupostàries. Això està tenint un efecte directe sobre algunes de les seves competències, aparentment de menor importància i menys complexes, però que, paradoxalment, resulten ser les que, de vegades, tenen un efecte més directe sobre la ciutadania.

En aquest context, no ens ha de sorprendre que els presidents de les dues entitats municipalistes de Catalunya –la Federació de Municipis i l’Associació Catalana de Municipis– es reunissin fa pocs dies amb el president de la Generalitat, davant el qual van reiterar que “els ajuntaments també són governs de Catalunya”. Aquestes paraules deixen prou clara la importància dels ens locals i el paper que juguen en la nostra societat. És per aquest motiu, entre d’altres, que en la present edició de Món Empresarial recuperem la secció local, dedicada a l’àmbit municipal. És cert que hi ha ajuntaments grans i mitjans a Catalunya amb prou capacitat per engegar projectes

“Als ja números vermells que presentaven, els municipis estan patint importants retallades pressupostàries ”

importants, ja sigui perquè encara els queda alguna opció per endeutar-se, o ja sigui perquè aconsegueixen col·laboracions i suports privats. Però, a l’altra cara de la moneda, trobem els ajuntaments més petits amb una situació molt diferent. No obstant, molts d’ells estan sent un exemple de superació ja que amb pocs recur-

sos estan donant respostes més que òptimes. Actualment, molt municipis petits s’estan reinventant i estan lluitant per donar la volta a la truita. Un exemple d’això és l’adaptació i l’aprofitament que estan traient de les noves tecnologies. D’altra banda, gràcies a la seva petita dimensió, es troben més propers als ciutadans i, per tant, s’hi poden adaptar millor, donant respostes a mida. En qualsevol cas, molts d’aquests municipis s’estan avançant ja al futur. Ara només ens queda esperar que tota l’administració, no només la local, hagi après la lliçó que no es pot estirar més el braç que la màniga, ni tan sols en moments de bonança econòmica.

Abertis.....................................12 Arcelor Mittal..........................12 Atrápalo....................................8 Banc de Sabadell....................12 Bayer.......................................10 Cepsa......................................12 Cisco........................................11 Enagás.....................................12 Ferrovial..................................11 Ford.........................................12 Grup Telecinco.........................13 Grup Torres..............................12 Grup Vichy Catalán..................12 Honda......................................13 Iberia-BA.................................12 Ikea..........................................13 Ivecco......................................12 Kone........................................11 La Fageda..................................9 Lupo.........................................17 Manpower...............................11 Nestlé................................10, 12 Nokia.......................................13 Novartis...................................11 Nueva Rumasa........................13 Pepsico....................................11 Repsol.....................................12 Ryanair....................................13 Siemens..................................16 Sigma Dos...............................13 Yamaha...................................13

La tira cÒmica

STAFF medigrup digital s.a.: Director General: Joan Pons. Gerent: Emili Ripollès. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Begonya Merino, Jordi Arasa, BCN Press. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Març 2011 MóN empresarial

Empresa

Els ajuntaments catalans, al La factoria Siemens de Cornellà compleix capdavant de la facturació 100 anys, encarant el futur amb molts electrònica. pàg. 5 projectes. pàg. 16 evolució de l’economia per al 2011

Expectatives positives per a l’economia espanyola “L’economia espanyola no està en recessió”. Així, ho afirmava fa un dies el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, alhora que pronosticava, per al 2011, un creixement d’entre el 0,7% i l’1%. Aquesta previsió coincideix amb la que havia fet uns dies abans CatalunyaCaixa, que estimava el creixement de l’economia espanyola també en un 0,7% i el de la catalana, en un 0,8%. Redacció

El president de Banc de Sabadell, Josep Oliu, va participar en una conferència, a la Cambra de Comerç de Sabadell, durant la qual va assenyalar que l’economia espanyola “no està en recessió. Aquest any creixerem prop del 0,7% o potser l’1%”. Uns dies abans, CatalunyaCaixa havia presentat l’Informe sobre la Situació i Perspectives de l’Economia Catalana, que coincidia amb les paraules d’Oliu. Segons aquest document l’economia espanyola creixerà un 0,7% el 2011, mentre que la catalana ho farà una dècima més, situant-se en un 0,8%. Tenint en compte que el 2010 el PIB espanyol probablement haurà caigut un 0,2%, es pot dir que el 2011 serà el primer any amb creixement econòmic després de tres anys de contracció. L’economista Josep Oliver, màxim responsable de l’informe de CatalunyaCaixa, va afirmar que “amb aquest canvi i el retorn al creixement encara no podem parlar d’una recuperació ferma, però sí que estem començant una nova etapa”. Segons ell, el motor del creixement de l’economia espanyola serà la recuperació dels béns

El futur del mapa financer espanyol Pel que fa a la reforma del sector financer espanyol, el president de Banc Sabadell durant la seva conferència va fer una defensa

La inflació seguirà creixent a Catalunya: després de la pujada d’un 3% el 2010, aquest any podria pujar més

de la funció social de les caixes

Més opinions

d’estalvis i va afirmar que “la clau del procés de reordenació en què estan immerses les caixes d’estalvis a Espanya és trobar la millor manera de maximitzar el fons patrimonial que representa l’obra social. Els seus òrgans de govern Josep Oliu, president de Banc de Sabadell. / ARXIU

d’equip. En canvi, el consum públic i la construcció seguiran tenint aportacions negatives al creixement del PIB espanyol durant aquest any, que en part serà compensat per la recuperació, tant de la indústria com dels serveis. Valorant les paraules d’Oliu i Oliver sembla, per tant, que finalment ens podríem trobar al principi de la sortida de la crisi. Ambdós coincideixen també a l’hora de destacar alguns dels factors més positius de la situació econòmica actual. Un d’ells

hauran de trobar la fórmula adequada per posar en valor la seva obra social, un cop separada de l’activitat bancària.” A parer seu, ens encaminem cap a un escenari en què a Espanya no hi haurà caixes amb la fórmula actual i que els principals actors seran “cinc o sis entitats financeres amb uns actius de prop de 200.000 milions d’euros, que conviuran amb altres de dimensions menors que hauran de seguir uns criteris de gestió extremadament conservadors”.

al sector privat, ja que no està previst que les administracions públiques generin nous llocs de treball. D’altra banda, la inflació seguirà creixent a Catalunya: després de la pujada d’un 3% el 2010, aquest any, fins i tot, podria pujar encara més.

és el fort creixement de moltes economies estrangeres que, segons el president de Banc de Sabadell, “està facilitant que les empreses exportadores espanyoles estiguin obtenint uns beneficis extraordinaris que, en part, serveixen per compensar el baix nivell de la demanda interior”. No obstant, Oliver adverteix d’un possible fre de l’economia internacional, que en un primer podria afectar a les exportacions alemanyes i, després, a les espanyoles. De l’informe de CatalunyaCaixa se’n desprenen també altres dades que afecten directament l’economia catalana. Així, l’atur es podria mantenir estable, passant del 17,5% al 17%. Això suposa que a Catalunya es creïn com a molt 20.000 llocs de treball durant el 2011, bàsicament gràcies

A grans trets, aquests pronòstics coincideixen també amb els de l’Enquesta d’Activitat Econòmica de Catalunya, que el BBVA dóna a conèixer cada trimestre. Aquesta apunta cap a una desacceleració de pràcticament totes les branques d’activitat analitzades, almenys de cara al primer trimestre del 2011. Així, segons aquest indicador, les exportacions seguiran augmentant, però a nivells inferiors que en d’altres trimestres. D’altra banda, la indústria es manté però no aconsegueix crear ocupació i la inversió al sector no evoluciona favorablement. També segueix estable el turisme tot i que a nivells molt baixos. Mentrestant, la construcció segueix trobant-se en nivells mínims, seguint la tendència dels darrers mesos, sense que l’anunci de la retirada de les ajudes fiscals a partir del dia 1 de gener hagi tingut massa efecte.

EMPRESA / Local

MóN empresarial març 2011

Els municipis davant de la crisi

Els municipis demanen al Govern que les retallades no afectin les polítiques socials La Comissió Municipalista de Catalunya, formada per l’FMC i l’ACM es va reunir amb el president de la Generalitat, Artur Mas al Palau de la Generalitat.

El Pla de concertació és l’eina que la Diputació de Tarragona utilitza per desenvolupar de forma principal la seva tasca de cooperació amb els ens locals. En les darreres setmanes s’han concertat 49 actuacions per un import total de 15,4 milions d’euros per a projectes d’inversió de 36 ajuntaments, un consell comarcal, un consorci i una mancomunitat. El 50% dels recursos aprovats (7,77 milions d’euros) es destinen a equipaments municipals com ara la construcció de centres cívics i de biblioteques, ampliacions i reformes d’instal·lacions esportives, escoles, mercats i altres serveis públics dels ajuntaments. En l’àmbit de les infraestructures, es dóna suport a la construcció de carreteres locals, a projectes d’urbanització de places i carrers i d’enllumenat entre altres.

Redacció

La Comissió Municipalista de Catalunya, formada per l’ACM i l’FMC, va reclamar al president de la Generalitat, Artur Mas, que les retallades pressupostàries no afectin les polítiques socials, perquè aquestes garanteixen la cohesió dels municipis. Els presidents de les dues entitats municipalistes, Salvador Esteve (ACM) i Manuel Bustos (FMC), van anunciar les “línies vermelles” del món local que passen per garantir les polítiques socials a les persones ―que emanen de la Llei de Serveis Socials, la Llei de dependència i les partides econòmiques destinades a generar ocupació―i per modificar o derogar algunes lleis que són inassolibles pels ens locals. Segons Esteve, “els governs locals es troben en una situació econòmica molt difícil, conseqüència de les limitacions normatives a l’endeutament i de la reducció dels ingressos derivats de la participació en els Tributs de l’Estat”. Per aquest motiu, va demanar al Govern de la Generalitat “suport institucional” perquè l’Estat corregeixi aquestes restriccions en l’endeutament. D’altra banda, el president de l’ACM i alcalde de Martorell va reiterar que els ajuntaments són també governs de Catalunya, per la qual cosa va demanar a Mas que els tingui en compte amb un

La Diputació destina 15,4 milions d’euros per a 49 projectes

83 municipis rebran aquest febrer les Oficines Mòbils d’Informació al Consumidor

Manuel Bustos (FMC) i Salvador Esteve (ACM). / CEDIDA

“diàleg fluïd i permanent” per avançar junts davant les dificultats econòmiques. Per la seva banda, Manuel Bustos, president de l’FMC i alcalde de Sabadell, va afirmar que “estarem al costat del Govern, facilitarem la governabilitat del país” i va insistir que “hem marcat les nostres línies vermelles”. Aquestes línies són els serveis a les persones i la modificació de normativa que ara per ara són inassolibles i dificulten el desenvolupament de la tasca dels ajuntaments.

Bustos va assenyalar que “ens hem compromès a treballar des del respecte institucional i la comprensió i corresponsabilitat pel moment difícil que vivim, però al mateix temps reclamant amb fermesa el que ens correspon per governar amb encert els nostres municipis”. En aquest sentit, va afegir que les entitats municipalistes donen tot el seu suport al Govern de la Generalitat en les seves reivindicacions davant l’Estat, però que alhora esperen aquest mateix suport cap als municipis.

Les Oficines Mòbils d’Informació al Consumidor de la Diputació de Barcelona visitaran durant el mes de febrer 83 localitats de la província. L’objectiu és atendre de forma gratuïta les consultes i reclamacions dels consumidors locals, dins del programa de l’Oficina Provincial d’Informació al Consumidor (OPIC) de l’Àrea de Salut Pública i Consum de la corporació. L’equip tècnic de l’oficina mòbil dóna resposta a les consultes i reclamacions que es fan directament. De la mateixa manera, aquest equip atén immediatament les consultes que es trameten telemàticament mitjançant la Bústia del Consumidor, situada a cadascun dels 198 ajuntaments adherits a aquest servei.

Barcelona i Lilla impulsen les seves relacions econòmiques La capital catalana i la ciutat francesa de Lilla han signat un conveni per promoure el desenvolupament econòmic de les respectives empreses en territori espanyol i francès. Amb aquest acord, les dues ciutats pretenen fomentar l’intercanvi de coneixements i estratègies per desenvolupar la ciutat així com afavorir el desenvolupament del comerç, la inversió i la internacionalització de les empreses. D’aquest conveni se’n desprèn també un altre d’específic entre Barcelona Activa i Euratechnologies, l’agència homòloga a Lilla de desenvolupament empresarial especialitzat en les TIC, que facilitarà la introducció de les empreses de les dues ciutats tant al mercat espanyol com al francès.

Local / EMPRESA

març 2010 MóN empresarial

l’e-factura a les administracions

Catalunya, al capdavant de la facturació electrònica Un 19% dels ajuntaments de Catalunya estan preparats per rebre factures electròniques, fet que situa la nostra comunitat en la segona del rànquing estatal, segons un estudi de l’empresa Seres. Redacció

Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més ajuntaments que fan servir la facturació electrònica amb un 19% de la implantació. Així mateix, es compleix la regla general que quan major és la població del municipi, més possibilitats existeixen que facin servir la facturació electrònica. Barcelona la usa des de 2009, a més d’altres ajuntaments com San Cugat del Vallès, o altres que van començar a usar-la a finals del 2010 com Badalona, Terrassa o L’Hospitalet de Llobregat. Molts d’aquests projectes, sobretot els dels ajuntaments més petits, són fruit d’iniciatives que parteixen des d’institucions de l’administració pública com la Generalitat o la diputació provincial. Aquestes dades es desprenen del primer estudi sobre la implantació de la factura electrònica (FE) a l’administració pública espanyola, realitzat per l’empresa Seres. A la Llei 30/2007, del 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, s’estableix que “l’ús de la factura electrònica serà obligatori en tots els contractes del sector públic estatal; no obstant, en els contractes menors, la utilització de la factura electrònica serà obligatòria quan s’estableixi expressament”. Alberto Redondo, director de Marketing i Canal de Seres, diu: “Amb aquest estudi volíem saber

Retards en els ministeris En els ministeris s’ha de tenir en compte la iniciativa AGE (Administración General del Estado), per crear un entorn comú entre ministeris on tots ells poden treballar amb la FE. Aquesta iniciativa ha produït un retard en la posada en marxa de la majoria dels projectes ministerials ja que en el grup de treball han participat representants de 9 ministeris (Ministeri de la Presidència, d’Economia i Hisenda, Justícia, Defensa, Interior, Foment, Treball e Immigració, Indústria, Turisme i Comerç, i Cultura) i de 7 entitats públiques (Agència Estatal d’Administració Tributària, Institut Nacional d’Estadística, Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, Comissió Nacional de la Competència, RED.es, Correus, Seguretat Social) a més de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) del Ministeri d’Economia. L’únic ministeri que compta amb un sistema de facturació electrònica és el Ministeri d’Indústria. Alguns ministeris, com el de Foment, han realitzat alguna implantació sense que tingui en l’actualitat resultat operatiu.

La e-factura és usada ja per moltes administracions. / CEDIDA

Un 19% dels ajuntaments catalans ja fan servir la facturació electrònica

quin és el grau d’implantació de la factura electrònica a l’administració pública espanyola. Aquesta, les empreses usuàries actuals i els proveïdors de tecnologia han apostat amb gran força per crear un entorn que estalviï costos i que millori la gestió B2A i B2B. Les dades mostren una situació millor de l’esperada, encara que insuficient per a l’esforç realitzat. No obstant, té per davant camí per implementar totalment la facturació electrònica”.

I les comunitats autònomes... Segons aquest estudi, un 37% de les comunitats autònomes ja compten amb un sistema perquè els seus proveïdors puguin emetre factura electrònica. Un 26% d’entitats ho faran servir a curt termini. La e-factura mostra que més del 60% de les comunitats autònomes estan o estaran en poc temps disposades a rebre e-factures. Els projectes que s’han posat en marxa a les diferents comunitats autònomes en alguns casos cobreixen també les necessitats de poblacions i municipis annexes a la seva zona. El millor exemple és el servei “e.FACT, model de factura electrònica per a les administracions públiques catalanes” del Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (Consorci AOC) que ha facilitat el pas a la e-factura a nombroses entitats locals.

Segons l’estudi només el 7% de l’administració local és apta per a treballar amb factura electrònica. Dels 251 ajuntaments enquestats l’alarmant xifra del 86% no usen la FE encara, però dins d’aquest percentatge hi ha matisos. Un 57% del total no usen la factura electrònica ni tenen projecte per a la seva implantació. D’altra banda, un 19% del total, encara que no usa la FE, té el projecte en desenvolupament d’implantació; i un 9% té el projecte entre les seves previsions. Encara que a simple vista, donar la culpa a la situació econòmica mundial actual podria servir-nos de motiu fàcil per a justificar les dades de l’estudi, des de Seres opinen que hi ha una sèrie d’actuacions que han impedit el creixement òptim per a la implantació de la FE en les AAPP. La dada més ressenyable és de la manera com han reaccionat les AAPP a l’obligatorietat de rebre factures electròniques. En la posada en marxa dels seus projectes d’e-FACTURA, han assumit un cost que no els corresponia. Les AAPP han inclòs, i, per tant, carregat en els seus respectius pressupostos, una solució tecnològica per a els seus proveïdors. Cost que equival, en alguns casos, al 70% de l’import total dels projectes. Aquesta situació porta una altra conseqüència negativa, ja que fa que els proveïdors hagin d’utilitzar un canal de tramesa de factures diferent per cada una de les AAPP amb les que treballen. Això, a simple vista, comporta un augment substancial del cost i de la dificultat per a utilitzar la FE per a les empreses que envien factures a les AAPP. Encara que el nivell tecnològic del nostre país en relació a la firma electrònica és elevat respecte a altres països de la Unió Europea, encara existeix confusió quan es parla de factura electrònica, segons Seres.

EMPRESA / Associacions empresarials

MóN empresarial març 2011

UEP

Montoro reclama les reformes adients per sortir de la crisi El màxim responsable d’economia del PP, Cristóbal Montoro, va fer un repàs a l’actual moment econòmic durant una conferència convocada per la Unió Empresarial del Penedès (UEP).

Redacció

Cristóbal Montoro va afirmar que, malgrat la crisi econòmica que travessa Espanya actual· ment, cal transmetre un missat· ge clarament optimista perquè “tenim un gran potencial i cal reactivar-lo amb les reformes econòmiques adients”. El coor· dinador de política econòmica del Partit Popular va destacar que “entre 1995 i 2007 Espanya va passar de 12 milions i mig de treballadors a 20 milions i mig, al mateix temps que la renda per càpita dels espanyols es va incrementar en 15 punts i la inversió de les empreses naci· onals a l’estranger va pujar del 6% al 46% del nostre PIB. Ales· hores érem líders mundials en creixement i aquestes dades ens han de servir d’estímul i demostrar-nos que tenim força per reaccionar”. Segons Montoro, l’Estat tra· vessa actualment “una crisi

financera, una crisi gravíssima d’atur i una preocupant crisi fiscal de l’Estat”. Al seu enten· dre “és una gran errada que un govern intenti solucionar una crisi pujant la despesa pública, situant el país en un nivell de dèficit històric i privant l’em· presa, la veritable generadora de feina i de riquesa, d’uns fons que teòricament haurien d’anar destinats a ajudar-la a créixer”. Actualment “les famílies han fet els deures augmentant l’es· talvi per precaució o per por, les empreses també i, en canvi, l’Estat ha fet tot el contrari, ara mateix és el gran malbaratador de recursos”. Per superar la complicada si· tuació actual, va proposar un seguit de mesures, com ara equilibrar els pressupostos pú· blics de manera eficient; limitar per llei el dèficit públic, com ja fa, per exemple, Alemanya; dur

a terme una reforma tributària coherent; una reforma del sec· tor bancari que fomenti la sana competitivitat entre entitats, enlloc de reduir-ne el seu nom· bre al mínim; una reforma la· boral que ajusti els salaris a la realitat de les empreses, relaci· onant justament productivitat amb retribució; una reforma del sector energètic que ens permeti connectar xarxes amb Europa i aprofitar al màxim els recursos i, finalment, una apos· ta inequívoca per la innovació i la internacionalització de les empreses, afavorint la creació del que ha anomenat empresa· ris multinacionals. En conclu· sió, Montoro va afirmar que ”la responsabilitat d’un govern no és gastar, sinó tot el contrari; un govern ha d’actuar de ma· nera coherent i, si vol gastar més del compte, hauria de ser el ciutadà, per llei, qui l’autorit· zés”.

Cristóbal Montoro durant la seva intervenció. / CEDIDA.

CECOT

pimec

La Cecot critica la retallada de les primes a les fotovoltaiques

Pimec sol·licita una reforma ambiciosa i profunda del sistema universitari

S’ha aconseguit matar un sector estratègic de futur, segons la patronal

La patronal catalana Cecot considera que la retallada de les primes a la indústria fotovoltaica avalada pel Congrés és un engany al sector empresa· rial i als inversors que van confiar en una normativa impulsada del propi Go· vern, que donava certesa sobre el cobrament de les primes, permetent així desenvolupar un sector

econòmic emergent al nostre país. Segons la Ce· cot, amb la mesura apro· vada pel Congrés, s’han aconseguit els següents efectes: matar un sector estratègic de futur com és el de les renovables, destruir milers de llocs de treball ja creats, pro· vocar la fallida de moltes instal·lacions fotovoltai· ques perquè amb el preu de la prima establerta no són viables i, sobretot, acabar amb el crèdit que tenia el Govern espanyol pel que fa a la seguretat en inversions a l’Estat. La Cecot afirma que “el go· vern és responsable del descontrol que es va ge· nerar en el seu dia en les aprovacions que es van

fer, i en no saber preveu· re les demandes que hi hauria i com compassar el desenvolupament tec· nològic amb l’evolució de les primes, generant en determinats moments rendibilitats superiors a les necessàries. Això, no obstant, torna a ser responsabilitat del Go· vern per una mala gestió de la política energètica. Però més enllà d’aquest desencert a l’hora d’anar ajustant les primes a la realitat és que molts capi· tals i molts fons d’inver· sió nacionals i estrangers han invertit en els darrers anys en aquest sector, buscant seguretat i cer· tesa en el retorn de les inversions”.

La patronal de la peti· ta i mitjana empresa es posiciona a favor d’una reforma del sistema uni· versitari en el Manifest per la millora del nostre capital humà i la soste· nibilitat de les univer· sitats públiques en un entorn global. Concre· tament, Pimec demana que, per sobre de tot, es plantegi un model de governança de la univer· sitat totalment diferent de l’actual, per acon· seguir una universitat inserida en la societat i avaluada externament, on esdevingui fona· mental la transferència del seu coneixement a

Demana que es plantegi un model de governança de la universitat diferent Proposa promoure l’orientació als resultats i l’autosuficiència financer

la societat en general i a l’empresa en parti· cular. En aquest sentit proposa els punts clau següents: reformar l’es· tructura de govern de la universitat potenciant els consells socials; pal· liar el dèficit d’eficiència i eficàcia rebaixant el superàvit democràtic a la universitat; promoure l’orientació als resultats i l’autosuficiència finan· cera de les universitats; impulsar l’eficiència i eficàcia del conjunt del sistema universitari català; i millorar la res· ponsabilitat i supervisió de les universitats.

Col·legis / EMPRESA

MARÇ 2011 MóN empresarial

col·legi oficial d’Agents comercials de barcelona (coacb)

L’atur cau un 18% en el sector comercial

Ofertes comercials 2010 Informàtica i electrònica

Papereria

Maquinària

La necessitat de les empreses de contractar agents comercials qualificats en moments de crisi ha provocat que l’any 2010 hagi estat relativament positiu per a la contractació de perfils comercials.

Redacció

L’atur en el sector comercial va disminuir un 18% durant el 2010, xifra que augura una re· cuperació del sector de cara al 2011, segons dades del Col· legi Oficial d’Agents Comer· cials de Barcelona (COACB). Els mesos en què el descens va ser més significatiu van ser febrer, amb una caiguda del 35%, setembre, amb una dis· minució del 31%, i març, amb un descens del 27%. L’atur també es va reduir en rela· ció a l’any anterior durant els mesos de juliol (28,5%), juny (24,3%), novembre (24,2%),

octubre (21,9%), abril (21,4%) i maig (11,7%). Agost i desem· bre van ser els únics mesos de l’any en què l’atur va créi· xer respecte al 2009, amb un increment del 53% i del 18%, respectivament. Durant el 2010, el sector que va registrar més ofertes de treball va ser Serveis (engi· nyeries, telefonies mòbils o logística) amb un 24%, seguit d’Articles per la llar, amb un 18%. Per contra, les ofertes de treball relacionades amb Papereria i Acers van suposar tan sols un 5 i un 4%, respec·

Moda i complements Acers

Construcció

Serveis

La via de la internacionalització

tivament, del total de llocs de treball oferts en el sector co· mercial. Davant aquestes xifres, el president del COACB, Enric Enrech, confia que el 2011 serà “l’any de recuperació de· finitiva” del sector comercial, ja que les dades mostren que “estem sortint de la crisi en la direcció correcta”. Enrech atribueix la caiguda de l’atur al sector durant el 2010 a la necessitat de les empreses de contractar agents comer· cials qualificats en moments de crisi. “En temps de crisi és

nou executiu a treballar a fons per “recuperar les ba· ses d’una economia sòlida” i insisteix en què “aquest ha de ser el repte de qualsevol institució”. En aquest sentit, segons dades del COACB, un 66% dels agents comercials de Barcelona col·legiats con· fien amb què el nou govern canviï la situació econòmica.

Alimentació

Químics

Articles per a la llar Font: COACB

molt important comptar amb un bon equip comercial i així ho han entès les empreses”, segons Enrech. D’altra banda, coincidint amb el canvi de govern a la Generalitat, Enrech insta el

Una de les apostes del COACB al llarg del 2010 ha estat la promoció de la internacio· nalització. En aquest sentit, el Col·legi organitza anual· ment un centenar de missi· ons comercials a 76 països i ofereix despatxos gratuïts a 18 ciutats europees. L’ob· jectiu d’aquests consolats comercials és assessorar i acompanyar els col·legiats que vulguin iniciar-se o con· solidar-se a mercats exteriors mitjançant despatxos gratuïts on es puguin reunir amb cli· ents i proveïdors estrangers.

El referente en formación www.guiamasters.com

EMPRESA / Director de màrqueting

MóN empresarial març 2011

ENTREVISTA A IGNACIO SALA, SOCI FUNDADOR I DIRECTOR DE MÀRQUETING I COMUNICACIÓ D’ATRÁPALO

“Som la suma d’oci i Internet i no ens limitem a ser només un web de viatges” D’una pàgina web hom espera al darrere quatre o cinc joves mal pagats renovant-la a l’habitació d’un soterrani. No és el cas d’Atrápalo, amb dues plantes al centre de Barcelona que donen cabuda a gairebé tots els 180 treballadors de la tercera empresa que més factura en el seu sector. Redacció

EN PRIMERA PERSONA

El 2010 l’han tancat amb 170 milions d’euros de facturació després d’un increment d’entre el 15% i el 20%. Enmig de la que cau, no està gens malament... Internet és un dels sectors on la crisi ha afectat menys. La gent ha canviat: qui feia viatges transoceànics ara els fa continentals i qui sortia per Catalunya ara fa turisme urbà. No hem tingut una afectació horrorosa, però abans encara creixíem més.

Ignacio Sala (Barcelona, 1970), juntament amb tres socis més, fa deu anys que impulsa un portal que no ha deixat de superar-se dia a dia i que és una referència en el món de l’oci i les vacances. Hi ha vida més enllà d’Internet? Òbviament, però cada cop costa més.

També és cert que les xifres de partida eren inferiors i ara el negoci ja està més madur. És normal una moderació en el creixement quan ja no ets una empresa molt jove, i també hi ha contribuït la crisi. Viatges i oci han estat els segments més agraïts: restaurants, spas i tot el que acabi en teràpia: hidroteràpia, massatge teràpia... Hi ha alguna fórmula que expliqui l’èxit d’Atrápalo? Som dos sectors que creixem i on més es consumeix: som la suma d’oci i Internet. I no ens limitem a ser només un web de viatges. Volem solucionar la pregunta que la gent es fa: “Què faig aquesta nit, aquestes vacances?” Donem el viatge, però també el restaurant, les rutes a millor preu, etc. Què prefereixen, poques compres però costoses o moltes amb poc import? Es complementen. El que genera més tràfic és l’oci urbà: entrades d’espectacles, restaurants, actuacions... En canvi, el marge és més ample amb els paquets de vacances, amb hotels, vols, lloguer de cotxes... Volem combinar els dos sectors. Quin dels dos genera més marges i com els aconsegueixen? Depèn de la negociació amb el proveïdor. Arribem a acords anuals i pel Nadal o Setmana Santa traiem promocions; per exemple, negociem per aconseguir 14 dies a Egipte per 400 euros. Aquí retroalimentem la demanda i l’oferta. El mar-

On? Pel Pirineu: en bici, corrent, fent esquí...

Ignacio Sala afirma que la gent, a causa de la crisi, ha canviat la seva forma de viatjar. / REDACCIÓ

“Internet, sortosament per a nosaltres, és un dels sectors on la crisi ha afectat menys” “El nostre públic objectiu comprèn una franja d’edat que va dels 20 fins als 50 anys”

ge mitjà se situa sobre el 15%. Som transparents en el preu des de l’inici. Alguns poden usar el seu portal com un buscador i després saltar-los per anar a la companyia original i evitar-se aquest marge. És complicat que t’estiguin saltant. Els mateixos proveïdors els controlen i t’informen. Aleshores ho solucionem. Estem segurs que no es poden aconseguir vols més barats. Oferim la millor combinació de preus.

Tenen més de dos milions d’usuaris a Espanya. Hi ha marge per créixer més? El nostre mercat creixerà menys. Però té recorregut, no per clients, sinó pel tipus de servei. En l’oci urbà tenim increments del 60-80% i el futur és força atractiu; en viatges, menys, perquè és més madur. Fora d’aquí, com que no som tan coneguts, els percentatges seran superiors als d’Espanya. Per què han triat Llatinoamèrica per obrir delegacions? Culturalment són semblants a nosaltres. I també per la diferència horària. Si no, ho faríem tot des d’aquí, com passa amb França i Itàlia. Tot pagat amb diners reinvertits de beneficis, oi? Ho tenim clar: el negoci va néixer petit i ha crescut sense endeutament. L’empresa està totalment sanejada. Un bon caramel perquè els comprin. Ho temen? Hi haurà una concentració en cinc anys. Potser sí o potser no. No ens preocupa. Però és impossible fer cap predicció d’aquí a tres o cinc anys. Miri

fa tres anys... Ningú coneixia el Facebook o el Twitter. I ara és una eina imprescindible de qualsevol empresa que estigui al web. Creixerem oferint paquets sencers a les destinacions que es visitin o desenvolupant el negoci en altres plataformes, com el mòbil. Ara incorporem una eina que localitza els restaurants que tinguis més a prop amb els comentaris dels teus amics. El futur passa per les compres més naturals, que no calgui anar a casa per connectar-te. D’oficines i d’atenció presencial, res de res? No ho sabem fer d’una altra manera. Uns s’estan dues hores per planificar: “Jo t’explico” i “Tu m’expliques”. Ens volem acoblar al perfil, és a dir, a la gent que aprofita el temps al metro o al dentista per buscar. Quin paper té l’opinió publicada en les compres? Essencial. Un 60-70%, segons alguns estudis. En l’oci, estem oberts i volem bones experiències. Si he d’anar a Reus o a Sitges, és igual la distància si una recomanació està corroborada per molta gent.

Quin és l’últim cop que va anar en una agència de viatges? Ja ni me’n recordo. Crec que quan vaig anar als Estats Units als 20 anys. Volarà amb Ryanair? No, no, no. Però no hem deixat mai de vendre bitllets. No es pot mentir sobre una sentència. Quin tipus de cinema li agrada? Ciència ficció: tot el que tingui a veure amb ciència, tecnologia, límits estètics o en els plantejaments.

El públic, sobretot joves encara? El 2000 sí: entre 25 i 35 anys. Ara des dels 20 fins als 50. La gent vol ofertes personalitzades a la ciutat on viu, exclusives per a la seva xarxa social per Internet, per al mòbil... En definitiva, més per menys. La publicitat també ha estat una eina de promoció dels productes, amb alguns de franc, fins i tot. Si som diferents, ho hem de traslladar a les campanyes. Fem un discurs radical. I si la missió és passar-s’ho bé, fem jocs i propostes participatives.

Recursos Humans / EMPRESA

març 2011 MóN empresarial

ENTREVISTA A carme jordà, Directora de l’àrea de les persones a la fageda

“Sempre existeixen possibilitats de creixement en les persones” La cooperativa La Fageda, situada a La Garrotxa, porta ja gairebé tres dècades creixent i fent-se un lloc dins el mercat del consum a Catalunya. En ella hi treballen 280 persones, més de la meitat de les quals pateix alguna discapacitat psíquica o malaltia mental crònica. Conversem amb Carmé Jordà, qui gestiona aquest equip de treball. És més difícil dirigir persones que tenen alguna discapacitat, diguem-ne notòria i evident? No, s’han de trobar els canals de comunicació adequats, que possiblement no passen per discursos molt racionals. Cal crear empatia amb la persona per juntament trobar un espai d’entesa.

afavoreix immediatament un augment de l’autoestima per a qualsevol persona de l’organització. I això actua com a important element terapèutic, amb efectes no només en allò laboral, sinó també en allò familiar i social. Pot fer algú tota la seva carrera a La Fageda? Dependrà de les expectatives de la persona i de les possibilitats que l’organització pugui anar oferint. A La Fageda, sempre que es pot, donem prioritat a les persones de l’organització, perquè puguin adquirir les competències necessàries que els permetin realitzar funcions de major responsabilitat.

Com es viu des de RH la gestió del coneixement, el desenvolupament professional i els plans de carrera, en els col·lectius amb què us moveu a nivell funcional? Nosaltres som “buscadors d’or”, els responsables de trobar les capacitats en persones que ens mostren en primer lloc els seus dèficits. Sempre existeixen possibilitats de creixement. Al final què pesa més, les estructures o les persones? Quan les estructures es tornen rigides, les persones passen a un segon lloc. La nostra filosofia sempre ha estat “les estructures al servei de les persones, no el contrari”. Crec que ho aconseguim en gran mesura. Què feies abans d’entrar en el projecte de La Fageda? Porto ja molts anys en el projecte, concretament 28. Abans treballava amb nens psicòtics i autistes, en el centre Bellaire de Bellaterra, el qual sempre he portat dins el meu cor. Com a professional, què té aquesta empresa que no tenen les altres? No sé què tenen les altres... Crec que hi ha moltes empreses com La Fageda. En tot cas el que La Fageda té i no pot deixar de tenir és una sincera preocupació per les persones, en tots els seus aspectes. Tenim una sincera vocació de ser una eina que possibiliti a les persones viure la seva vida d’una manera més comfortable i acompanyada. Teniu menys crisi que d’altres? No ho sé, però sé que si pots prevenir i actuar a temps... pots superar-les més aviat.

Carme Jordà gestiona les gairebé 300 persones que treballen a La Fageda. / CEDIDA

“La Fageda té i no pot deixar de tenir una sincera preocupació per les persones”

Hi ha molta rotació? No. En les persones amb algun tipus de discapacitat o transtorn mental, hi ha molt poca rotació. Tampoc n’hi ha en els professionals i crec que és positiu, ja que dóna lloc a un marc contenidor i confiable.

“Crec que la maduresa d’una societat es mesura per la forma en què tracta les persones amb algun tipus de dificultat”

Més fàcil una empresa familiar, o més complicat? No som una empresa familiar. No obstant, tant jo com el meu marit treballem a La Fageda i, en tots aquests anys, hem passat moments extraordinaris i també moment difícils, que ens hem endut a casa. Ets de les que penses que falten bons líders o bons comandaments intermitjos? Penso que són necessaris tant bons líders com bons comandaments intermitjos. Els unes sense els altres, crec que no arribarien massa lluny o potser es trobarien on mai havien pensat anar... La vostra empresa inspira un important orgull de pertinença? Sí, i això és molt important per a tots. Fer bons productes

Creus que moltes empreses utilitzen l’RSC com un element de moda o, realment, hi creuen? Suposo que hi ha de tot. Però, crec que la maduresa d’una societat es mesura per la forma en què tracta les persones amb algun tipus de dificultat. I, en aquest sentit, crec que s’ha avançat molt. Què incentiva més als vostres equips humans: el salari, la seguretat o el sentit vital? El salari no estaria en primer lloc. Crec que som persones per a qui el fet de treballar a gust, amb tots els elements que això comporta: el sentit del treball, el creixement individual i de l’equip... tot això és molt important. Llavors, és el conjunt de coses en una balança el que ens fa dir: “és un bon lloc per mi, perquè el fet de treballar-hi significa també tenir una vida globalment millor”. Per què cada cop hi ha més dones treballant en RH? Perquè se’ls ha donat l’oportunitat de mostrar la seva riquesa i les seves qualitats. Algun consell per als qui comencen en RH? Un de molt antic: “tracta els altres com t’agradaria ser tractat”. miquel bonet ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT On vas néixer? Vaig néixer en un petit poble de la Garrotxa, Castellfollit de la Roca. Quina família tens? Sí, tinc marit i dos fills, Maria i Joan. Són el més important de la meva vida. Quina és la teva formació acadèmica? Sóc psicopedagoga i psicoterapeuta de grups. La teva principal virtut? Acceptar els meus defectes. I algun defecte? Molts... En faig col·lecció... Tens algun hobby? El cinema, el mar i les petites coses de cada dia. Té alguna cosa a veure el seu cognom amb la coneguda “Fageda d’en Jordà”? M’ho pregunten habitualment... Que jo sàpiga no té res a veure, però la veritat és que no hi he dedicat massa temps a averiguar-ho. Què penses del moment que vivim? La veritat és que el meu mapa del món és més aviat reduït. Inclou la meva família, la xarxa social en què em moc, les persones de La Fageda... El millor i el pitjor que t’ha passat a la vida? El millor és que cada dia m’he despertat amb ganes de viure. El pitjor m’ho guardo per mi. Què no perdonaries mai? No sé si hi ha alguna cosa que no perdonaria mai... Crec que l’amor sempre em pot més que el rencor.

EMPRESA / RSC

MóN empresarial març 2011

4 models a seguir

Bayer premia el talent de les noves promeses

Nestlé, número 1 en reputació alimentaria

Un estudiant de Química de València podrà començar la seva carrera professional a Bayer, en reconeixement a les seves aportacions en aquest camp científic.

Els consumidors han situat Nestlé com l’empresa amb millor reputació a l’Informe Tracking Merco dins el sector de l’alimentació i les begudes.

Les dues entitats han signat un conveni amb el qual es facilitarà l’accés al finançament de noves empreses.

Bayer ha volgut premiar el talent i l’esforç d’Andreu Tortajada Navarro, un jove estudiant de València oferintli l’oportunitat d’iniciar la seva carrera professional a la companyia un cop hagi finalitzat els seus estudis de Grau en Química. Aquest reconeixement s’emmarca dins la darrera edició de la Olimpíada Nacional de Química, la qual està organitzada per l’Associació Nacional de Químics d’Espanya, la Reial Societat Química i el Ministeri d’Educació, on col·labora la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE) en representació de les companyies del sector. Bayer ha volgut fer aquesta oferta a l’estudiant Andreu Tortajada per les seves aportacions en el camp de la química cap a la societat. “Triaria el descobriment de nous materials que ens han permès desenvolupar la tecnologia a un ritme vertiginós durant aquests darrers anys, sense deixar de banda també la investigació farmacològica que ha salvat tantes vides gràcies al descobriment de nous medicaments”, va expressat Tortajada en la cerimonia d’entrega de premis. L’acte el va presidir el Minstre d’Educació, Ángel Gabilondo, i el va organitzar el Foro Química y Sociedad. Els Premis Empresarials de la Olimpíada Nacional de Química tenen com a objectiu reconèixer el coneixement i la feina realitzada pels alumnes, així com impulsar el reconeixement social al valor de l’esforç fet.

Segons els resultats que s’han publicat relatius a l’informe Tracking Merco (Monitor Empresarial de Reputació Corporativa) realitzat al llarg del 2010, Nestlé és l’empresa que ocupa la primera posició dins el sector Alimentació i Begudes en termes de reputació. Els resultats obtinguts mostren que Nestlé està per damunt de la mitjana d’empreses del sector de l’Alimentació i Begudes, tenint en compte totes les variables analitzades, les quals s’agrupen en 4 àmbits: valor funcional de l’oferta comercial; valor emocional de l’oferta comercial; responsabilitat corporativa; i confiança empresarial. La valoració que ha obtingut Nestlé reflecteix que, tot i la difícil situació de l’economia espanyola i el control de la despesa que han de carregar les famílies, el valor de les marques segueix essent un factor molt important per als consumidors. Les variables que més han valorat els consumidors han estat la trajectòria de l’empresa, la qualitat i la innovació en els seus productes, el seu comportament ètic i la relació amb els seus treballadors. L’estudi, que es duu a terme en dues onades al llarg de l’any, l’ha realitzat l’institut Anàlisi i Investigació i l’ha dirigit Justo Villafañe.

El president de MicroBank, José Francisco de Conrado, i el secretari general de la Fundació Autor, Carlos Fernández-Lerga, han signat recentment un conveni a través del qual es facilitarà el finançament de projectes empresarials relacionats amb la cultura a través de microcrèdits. Les línies de finançament estaran adreçades a autònoms, microempresaris i persones amb projectes d’autoocupació. La inversió creditícia de MicroBank serà de fins a 1 milió d’euros. El conveni recull 2 tipus de préstecs: el microcrèdit financer, de fins a 25.000€, i el microcrèdit social, de fins a 15.000€. MicroBank, des que va començar la seva activitat, ha concedit un total de 98.181 microcrèdits per un import de 615 milions d’euros. Per la seva part, la signatura d’aquest acord per part de la Fundació Autor reflecteix el seu interès per voler facilitar els instruments per tal que els autors puguin iniciar nous projectes empresarials relacionats amb la cultura.

Aquest reconeixement s’emmarca dins la darrera edició de la Olimpíada Nacional de Química

Bayer amb la sostenibilitat empresarial Bayer es troba entre les primeres empreses que han signat la nova plataforma per al lideratge en sostenibilitat empresarial (LEAD) del Pacte Mundial de les Nacions Unides, presentada en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Bayer es converteix així en una de les 54 empreses que treballaran en el desenvolupament estratègic de la tasca programàtica del Pacte Mundial.” El Pacte Mundial de les Nacions Unides és la més gran iniciativa mundial de sostenibilitat empresarial. Atualment, en formen part més de 8.900 organitzacions de més de 135 països, entre les quals n’hi ha de no gobernamentals.

MicroBank i la Fundació Autor donen suport a la creació d’ocupació i la cultura

Aquest conveni vol potenciar la cultura i l’ocupació a través de la facilitació de microcrèdits

5 estratègies per a motivar el compromís mediambiental Worldview Thinking proposa 5 eines per motivar el compromís mediambiental dels treballadors després de l’observació de diverses companyies de gran mida. John Marshall Roberts, CEO de l’empresa de trainning en comunicació estratègica i investigació Worldview Thinking, proposa 5 estratègies per a inspirar el compromís mediambiental dels treballadors després d’haver observat els defensors de la sostenibilitat de companyies de la mida d’Intel, 3M, Time Warner o Ford Motor Company, entre d’altres. El primer diu que cal començar per objectius petits, creant una campanya que con-

vidi al públic a canviar els seus hàbits. El segon punt proposa tenir empatia amb aquelles persones que no creuen en el compromís mediambiental. En tercer lloc, cal promoure les accions en favor del mediambient de manera divertida. El següent punt proposat per la companyia és que l’acció sigui simple, és a dir, que no resulti gaire complicades de dur a terme, per tal que les persones no desisteixin en el primer intent. Finalment, el cinquè punt que es proposa és el de la persistència. Cal fer accions sostenibles i en pro del Medi Ambient però no només accions puntuals sinó que tinguin continuïtat i es realitzin de manera habitual.

RSC / EMPRESA

març 2011 MóN empresarial

BREUS

Actualitat Aenor Eina per a certificar la RSC L’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (Aenor) ha desenvolupat l’especificació RS 10, un document tècnic que estableix els requisits per a implantar un sistema de gestió de Responsabilitat Social a les empreses. L’eina és totalment pionera ja que és integrable amb d’altres sistemes de gestió com el de Qualitat ISO 9001 o Gestió Ambiental ISO 14001 i incorpora indicacions de textos acceptats a nivell mundial, com és la norma ISO 26000. La intenció és que es converteixi en un text de referència en la gestió de RSC. El text compta amb les 4 característiques que la converteixen en una eina pionera en RSC: es basa en el cicle de millora continua; és compatible amb d’altres sistemes de gestió; contempla tots els grups d’interès d’una organització i és sensible a documents de Responsabilitat Social sobre els quals ja existeix un ampli consens internacional i nacional.

Cisco Carregadors de vehicles elèctrics Cisco ha anunciat la realització d’un acord amb ECOtality, empresa especialista en recàrregues de vehicles elèctrics. Els usuaris de vehicles elèctrics Blink podran controlar i monitorar la recàrrega a través del software de Cisco de control d’energia domèstica.

CSD Solució d’accessibilitat web Es tracta del projecte Inclusite, creat per l’empresa CSD dedicada al sector de les TIC, el qual té per objectiu acabar amb l’es-

cletxa digital que les persones amb discapacitat tenen a l’hora d’accedir al web. Es tracta d’una solució basada en la pròpia web, la qual no només es centra en l’accés per a les persones amb pèrdua de visió sinó que també permet l’accés a persones amb discapacitats motrius o de llenguatge.

Ferrovial Col·labora en un projecte educatiu Ferrovial ha signat amb la Fundació Enteculturas un acord de col·laboració per a participar en el projecte de reconstrucció educativa a Rutana, al sud de Burundi. L’objectiu del projecte és millorar l’accés i la qualitat de l’educació de la població, especialment de les nenes. Ferrovial farà una aportació de 90.000 euros, amb la qual es cobrirà la construcció d’una escola de primària, la formació de 150 professors i la creació de comitès de pares i mares.

Manpower Formació en habilitats per a l’èxit Manpower i Junior Achievement portaran a terme per tercer any consecutiu el porgrama “Habilidades para el éxito”, dirigit a alumnes d’edats compreses entre les 16 i el 18 anys. Els professors seran treballadors voluntaris de Manpower. L’objectiu és poder brindar als joves eines que els ajudin en la seva inserció futura en la formació superior i en el món laboral.

Novartis

Pepsico

Renova compromís amb la Fundació per a la diversitat

Estalvi energètic

Novartis ha anunciat la renovació del seu compromís com a soci col·laborador de la Fundació per a la Diversitat. D’aquesta manera es compromet a posar en funcionament pràctiques positives que respectin les persones i fomentin la seva integració en la organització. Novartis treballa en favor del desenvolupament del treball basat en la diversitat i que aporta innovació, respecte i professionalitat, tant a la companyia com a l’equip humà.

I tú, fas

clienting? Es fàcil tenir clients satisfets si se sap com

Kone Treballa per l’excel·lència mediambiental Kone, l’empresa dedicada a la fabricació d’ascensors, escales mecàniques i portes mecàniques per a edificis s’ha posat per objectiu aconseguir l’eficiència ecològica màxima dels 14.000 vehicles que té arreu del món. Cada vehicle de Kone té un consum mitjà de 3.000 litres per any i es vol aconseguir una reducció d’un 5%. Kone ha fet una campanya de conscienciació interna a través d’un fulletó on es donen consells no només d’estalvi d’energia sinó també d’accions per a augmentar la seguretat del conductor i els seus passatgers.

Pepsico és un exemple d’empresa que ha trobat oportunitats d’estalvi energètic valorades en més de 60 milions de dòlars. A més, ha aconseguit reduir un 16% per cadascuna de les unitats d’energia fetes servir a totes les seves plantes de begudes. Es tracta del resultat de la seva estratègia de gestió de l’ús de CO2 i de la seva eina de valoració energètica. Pepsico s’ha compromès a educar els seus proveïdors sobre les oportunitats potencials en aquest camp, oferint-los l’accés a les seves eines de valoració energètica.

www.contactcenterinstitute.es

902003773

EMPRESA / Panorama

MóN empresarial mARÇ 2011

EL MES POSITIU Abertis

Més presència institucional a França La Fundació Abertis acaba de crear a França una càtedra, juntament amb l’École des Ponts París Tech i IFFSTTAR, per tal d’impulsar la formació i la investigació en matèria de gestió d’infraestructures, així com el llançament d’un programa de formació per a joves sobre conducció a l’autopista.

sió de fins a 126,36 milions d’accions ordinàries, que representen el 10% del seu capital i que estan valorades en 441 milions a preu de mercat. Compra la filial espanyola de Chevron

Vol arribar a un core capital del 8,80%

Grup Vichy Catalán

Cepsa ha comprat a la nordamericana Chevron tota la seva filial espanyola, la qual contempla l’adquisició dels negocis d’emmagatzematge i distribució de combustible a les Canàries, així com d’aviació i lubricants terrestres a la península. Chevron disposa a les Canàries una xarxa de 60 estacions de servei sota la marca Texaco, algunes pròpies i d’altres amb contracte d’abanderament i subministrament a més de mantenir una gran activitat en el mercat de lubricants.

Enagás

El grup nordamericà va registrar un resultat net de 4.789 milions d’euros durant el 2010, resultat que representa un increment del 141% del seu benefici anual. L’any 2009, la companyia va obtenir uns guanys de 1.983 milions d’euros. Alan Murray, conseller delegat de l’empresa ha explicat recentment que “els resultats comptabilitzats de Ford han superat les previsions inicials i reflecteixen l’acceleració del procés de transició en el qual s’estan millorant els aspectes fonamentals de l’empresa.” El 2010, a més, Ford va obtenir un volum de negoci que es va situar en els 88.248 milions d’euros, és a dir, un 3,9% més si es compara amb el 2009. D’altra banda, les vendes totals de vehicles del grup es van situar en 5,3 milions d’unitats, xifra que representa 771.000 unitats més que el 2009.

Grup Torres

Augment de la facturació

Previsions complertes

El Banc de Sabadell ha posat recentment en funcionament una operació de deute per accions amb l’objectiu d’augmentar el seu core capital (capital bàsic) del 8,2% al 8,8%. El banc ha informat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que es tracta d’una operació basada en una ampliació de capital mitjançant l’emis-

ons d’euros, resultat que suposa una millora d’un 72,7% respecte de l’any anterior. La companyia va arribar a una xifra de negoci de 20.320 milions d’euros, un 19,1% més.

Nestlé

Inversió a la fàbrica de Girona

Internacionalització cap a l’Orient Mitjà

Dispara el seu benefici

Banc de Sabadell

Augment del benefici anual

Cepsa

Arcelor Mittal

El grup Arcelor Mittal va guanyar el 2010 un total de 2.138 milions d’euros, resultats que multiplica per 19 els guanys obtinguts el 2009. De cara a aquest primer trimestre de 2011, Arcelor Mittal ha previst que es produeixi un augment del volum d’expedicions amb motiu de la recuperació de la demanda i la millora del mercat. A més, la companyia s’ha fixat com a objectiu incrementar la producció pròpia de mineral de ferro en un 10% respecte del 2010.

Ford

ticaven un creixement del 5%. Les exportacions representen el 72% de les vendes i els països que encapçalen el rànquing de països amb major increment de les exportacions de Torres són Finlàndia, Canadà, Noruega i Rússia.

L’empresa Enagás ha anunciat que va tancar el 2010 amb un benefici de 333,5 milions d’euros, resultat que suposa un increment de l’11,9% respecte de l’exercici anterior. El resultat d’explotació abans d’amortitzacions (ebitda) ha experimentat un avanç de l’11,3% fins els 780,8 milions. Enagás ha registrat uns ingressos per activitats regulades per un import de 966 milions d’euros, xifra que significa un 11,4% més. D’altra banda, els ingressos totals han tingut una millora d’un 11%, és a dir, de fins a 995 milions d’euros.

L’estratègia del Grup Vichy Catalán de cara als propers anys fa una aposta pel nou disseny dels envasos i del producte, però també fa una clara aposta estratègia de creixement per la internacionalització, sobretot amb la mirada posada cap a l’Orient Mitjà. L’empresa és present als 5 continents, a més d’una trentena de països. Joan Bautista Renart, conseller delegat del grup, ha expressat que esperen que la facturació del 2010 sigui similar a la obtinguda el 2009, quan el Grup va obtenir un total de 123 milions d’euros en vendes, en front dels 127 de l’any 2008.

Iberia-BA

Creixement al gener Iberia i British Airways han començat el mes de gener de manera conjunta amb un augment d’un 4,5% de la demanda a les seves principals rutes, que són les que cobreixen l’Atlàntic. En nombre de passatgers serien més de 3,7 milions de persones, tal com ha informat la societat holding International Airlines Group (IAG).

Ivecco

Obté guanys Ivecco, el fabricant italià de vehicles industrials va tancar el 2010 amb uns guanys de 270 milions d’euros, és a dir, un augment del 157% respecte els 105 milions d’euros comptabilitzats el 2009, segons dades de l’empresa. El volum de negoci d’Ivecco de l’any 2010 es va situar en 8.307 milions d’euros. El Grup Torres va superar el 2010 els 200 milions de facturació, resultat que suposa un 11,5% més que l’any anterior. El Grup va superar les seves previsions inicials les quals pronos-

Louis Vuitton

Benefici històric La marca francesa va obtenir el 2010 un benefici de 3.032 mili-

La fàbrica de Nestlé a Girona obtindrà una inversió de 20 milions d’euros destinada a la instal· lació de 4 noves línies de producció de Nestlé Dolce Gusto. Amb aquesta operació, la planta veurà duplicada la seva capacitat i tindrà una capacitat de producció de 1.800 milions de càpsules anuals. Aquesta ampliació permetrà crear nous llocs de treball fins a arribar a mitjans del 2011 a una plantilla de 250 treballadors. L’any 2010, la fàbrica va produir un total de 400 milions de càpsules de Nescafé Dolce Gusto, de les quals, el 65% es van destinar a l’exportació. Per aquest 2011, les previsions de volum de producció es centren en els 1.000 milions de càpsules.

Repsol

Ven YPF seguint el seu pla estratègic Entre els objectius que s’inclouen dins l’estratègia de Repsol Horitzó 2014 hi ha la desinversió parcial a YPF per tal de reequilibrar la seva cartera d’actius. És doncs per aquest motiu que Repsol ha acordat la venda del 3,3% d’YPF a fons d’inversió per un valor de 381,6 milions d’euros, segons ha informat la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Actualment,el capital social d’YPF es reparteix entre Repsol (89,84%), Grup Petersen (15,46%) i free float (4,69%).

Panorama / EMPRESA

MARÇ 2011 MóN empresarial

el mes negatiu Ernst & Young

i Oceania, 6.000 a Amèrica del Sud i una part menor al Pròxim Orient i l’Àfrica.

L’auditora Ernst&Young ha estat condemnada pel Tribunat Suprem a indemnitzar gairebé 1.000 afectats per la fallida de la cooperativa PSV pels sobre costs que van haver d’abonar per a poder continuar amb la construcció de les seves vivendes amb altres noves cooperatives.

Ikea

Indemnitzacions pel cas PSV

Grup Telecinco

Redueix la plantilla Telecinco ha anunciat un procés de reducció de plantilla que afectarà un total de 127 treballadors provinents de Cuatro i de la Compañía Independiente de Noticias de Televisión, la qual produïa el canal CNN+. A més, Telecinco ha anunciat que un cop hagi acabat el procés d’integració de Sogecuatro i les empreses independents, durà a terme un procés de reestructuració que afectarà 127 treballadors més.

Protestes dels treballadors

Retira un got de vidre La multinacional sueca Ikea ha decidit retirar del mercat en un total de 26 països els gots de vidre Rund com a mesura de precaució després de detectar que es trenquen amb facilitat a causa de variacions en el gruix del vidre de manera que es poden produir lesions. A Espanya, Ikea va vendre un total de 4.257 unitats d’aquest producte.

Honda

Crida a revisió 700.000 vehicles

Nueva Rumasa

Liz Clairbone

ERE a 323 treballadors

Els treballadors de Nueva Rumasa han anunciat accions de protesta en contra del grup en breu per “denunciar i clarificar” la situació de la companyia, després que en alguns centres s’hagin presentat denúncies laborals. Els representants dels treballadors asseguren que es tracta d’un problema “gravíssim i estructural” del conjunt del grup d’empreses de la família Ruiz-Mateos” amb retards en el pagament de les nòmines a molts centres així com la falta de matèries primeres per a fabricar.

Ryanair

Registra pèrdues i cancel·la rutes

La firma de moda Liz Clairbone aplicarà un ERE per a l’extinció de la totalitat de la plantilla que té a Espanya, la qual està formada per 323 treballadores, totes elles de ‘corners’ que l’empresa té a El Corte Inglés. Liz Clairbone ha pres aquest decisió pel descens acumulat de vendes d’aproximadament el 16,4% des de l’any 2007 fins avui. El grup automobilístic japonès Honda ha comunicat que cridarà a revisió prop de 700.000 vehicles dels seus models Fit, City i Freed d’arreu del món excepte a Europa. El motiu és un defecte en una vàlvula del motor que pot fer que es cali. A Amèrica del Nord caldrà revisar 121.000 vehicles, 156.000 a la Xina, 167.000 al Japó, 232.000 a la resta d’Àsia

Nokia

Cau després de l’aliança amb Microsoft L’anunci de l’aliança estratègica entre Nokia i Microsoft per col·laborar en el mercat de les telecomunicacions mòbils ha fet que les accions de la primera caiguesin un 14,2% a la borsa. A més, podria suposar l’eliminació d’un total de 6.000 llocs de treball.

L’aerolínia de baix cost, Ryanair, ha informat que en el tercer trimestre de 2010 va registrar unes pèrdues de 10,3 milions d’euros a causa de les vagues que van tenir lloc d’octubre a desembre i pel temporal. A més, ha anunciat la cancel·lació de 18 de les 64 rutes a l’aeroport de Girona, acció que compor-

tarà la supressió de 17.000 llocs de treball. D’altra banda, Ryanair ha ignorat les queixes de la Junta d’Andalusia pel fet de cobrar als seus passatger la impressió de la targeta d’embarcament. Segons Ryanair “si la impressió de la targeta no es paga, aquests passatgers no podran passar pel control de seguretat o viatjar”. Segons la Junta d’Andalusia, “aquest servei s’entén que està inclòs en la pròpia reserva del vol i no suposa la prestació de cap servei addicional o diferent al propi transport del passatger, per la qual cosa, aquest cobrament resulta abusiu.”

situació de crisi en el sector al qual es dediquen. Recentment, la companyia també havia hagut de fer front a un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERE).

Yamaha Sector automobilístic

Protestes pel tancament de Barcelona

Tanca gener amb caiguda de vendes El primer mes del 2011, pel sector de l’automòbil, va finalitzar amb una caiguda del 26% de les vendes. Aquests resultats han fet que s’hagi realitzat el menor volum de matriculacions dels darrers 18 anys. De fet, al llarg del 2010, el sector ja estava patint retrocessos en les vendes. L’anterior rècord de mínims és del 1993, en què es van registrar unes vendes de 43.368 unitats. Fonts del sector destaquen que el mes de gener sol ser “fluix” de vendes però que aquest cop, el mercat es situa en mínims històrics. D’altra banda, també ha caigut el nombre de compres fetes per part de les empreses de lloguer de vehicles, les qual es situaven en 4.000 unitats i que ara han tingut un retrocés del 25%.

Sigma Dos

Suspèn pagaments Sigma Dos, l’empresa dedicada al sector de la investigació de mercats i d’opinió pública ha presentat concurs de creditors al jutjat mercantil número 5 de Madrid. Segons han explicat fonts de l’empresa, aquesta situació s’ha produït a causa de la

Els treballadors de la fàbrica de Yamaha que té a Palua Solità i Plagamans (Barcelona) s’han manifestat per protestar en contra del tancament de la planta i el trasllat de la producció a Saint Quentin (França). Aquesta decisió afectarà un total de 417 treballadors. Fonts de l’empresa han argumentat que aquesta decisió es fonamenta en “motius d’eficiència productiva, de logística i de sostenibilitat econòmica” i també perquè “la constricció del mercat la portat la companyia a una situació d’excés de capacitat productiva” de manera que han volgut concentrar la producció industrial a Europa en una sola planta.

EMPRESA / Decàleg

persones

MóN empresarial març 2011

legal

RSC

Judit Català

Marcos Bocos Torres

Salvador Guasch

Jordi Mas

Francesc Torralba

Sociadirectora de Català

Advocat. Sogemark

Economista i Humanista

Professor EUPMT,

Càtedra Ethos de la URL

Recursos Humans

Propiedad Industrial, SL

President Comissió Intangibles ACCID

Tecnocampus Mataró

Es necessiten directius

Les lletres de l’alfabet

Organitzar el temps lliure

Emprenedoria Aprendre corporativa del fracàs

El lideratge ha d’anar associat a les responsabilitats directives A diferència dels anys previs a la recessió econòmica en què els beneficis acostumaven a ser objectius bàsics per a qualsevol empresa, ara al contrari, els directius s’han d’enfrontar a decisions i situacions molt més complexes amb l’agreujant que els comptes es mouen en els números vermells. En aquest procés de canvi ha pres mal més d’un directiu, sobretot, aquells que per generació han tingut accés a una formació acadèmica basada en expectatives constants de creixement i benefici on l’èxit o fracàs es mesurava pels resultats econòmics. Per tant, en aquest sentit es pot dir que la crisi ha descol· locat a algunes generacions de directius joves que s’han trobat sense referència d’actuació en aquest nou escenari. Ara més que mai el lideratge ha d’anar associat a les responsabilitats directives. De fet, ha de ser una condició sine quanum.

Les lletres de l’alfabet són susceptibles de constituir marca Recentment ha tingut lloc el registre de la Marca Comunitària “W”, com a registre per a una prestigiosa cadena d’hotels. És una novetat, tenint en compte que es venien per part de l’OAMI rebutjant tots els registres de sol·licituds de marques comunitàries que estaven constituïdes únicament per una sola lletra sense especial representació gràfica. Ara bé el camí cap al registre de la Marca Comunitària, no ha estat fàcil, ja que en un primer moment es va denegar el seu registre i gràcies a la tasca de protecció d’aquesta marca, protecció encaminada al departament jurídic dels agents de la propietat industrial, s’ha aconseguit que l’OAMI corregeixi el seu criteri interpretatiu. En aquest sentit, la resolució estima i reconeix que les lletres de l’alfabet es troben entre les categories de signes susceptibles de constituir marca i de ser registrats com a marca comunitària.

innovació

L’objectiu de la vida no és treballar sinó treballar per viure millor

L’emprenedoria corporativa ens pot servir de mecanisme intern de revisió

L’organització i el temps són dos grans intangibles que hem de tenir en compte. Organitzar per optimitzar. Organitzar el temps per treballar menys i gaudir més de la vida, de nosaltres mateixos i de la família. Hem de conquerir i merèixer el temps lliure. Hem de distribuir el temps lliure entre tots. Que tots puguem treballar encara que menys i tots puguem gaudir d’un temps lliure i enriquidor. L’objectiu de la vida no és treballar sinó treballar per viure millor. Cal que les empreses on no hi ha feina per a tots organitzin el seu personal, si és possible, perquè tots treballin encara que sigui a “part time” i que tots tinguin temps lliure per la formació, l’esport, els viatges, las diversions, els hobbies... Jo no dic mai que hi ha molts parats sinó molta gent amb temps lliure. La perspectiva i l’atenció és diferent. La plena ocupació del temps lliure és possible i sostenible, la plena col·locació per a tothom ni és possible ni clarament desitjable.

En un moment en què calen solucions ràpides i poc costoses per mantenir nous avantatges competitius o per assolir-ne de nous, l’emprenedoria corporativa des de dins de l’empresa esdevé una eina extremadament útil. La flexibilitat i adaptabilitat necessàries en un entorn dinàmic i canviant pot materialitzar-se a través d’un procés ordenat i continu de generació de propostes que cobreixen oportunitats de mercat desateses. Des de dins de la mateixa organització, l’emprenedoria corporativa es demostra com una activitat assequible, ràpida i eficaç de canalitzar els fruits de la innovació (interna o externa) envers nous projectes de negoci fonamentats en el coneixement del mercat i el la realitat de la companyia. A la vegada, l’emprenedoria corporativa ens pot servir de mecanisme intern de revisió de l’estratègia pròpia per tal d’anar recollint els inputs del mercat, detectant noves oportunitats i adoptant les millors solucions.

gestió

També en la marxa de les organitzacions el fracàs apareix En la societat de l’èxit el fracàs està estigmatitzat. I no obstant això, el fracàs existeix tant en la vida personal com social. També en la marxa de les organitzacions el fracàs fa acte de presència i quan apareix, fàcilment, s’oculta o s’imputa a l’altre. La competitivitat i la precarietat laboral són factors que no permeten afrontar visiblement el fracàs i per això es tendeix a ocultar. Tot i així, el fracàs és sempre l’expressió d’una iniciativa, d’un esperit emprenedor que no ha assolit el seu objectiu. Conté una lliçó que, degudament digerida, és clau per afrontar nous reptes i reeixir-hi. Aprendre a gestionar el fracàs en el si de les organitzacions és un assignatura pendent que exigeix lideratges flexibles i empàtics.

Decàleg / EMPRESA

març 2011 MóN empresarial

Tresoreria

estranger

economia

màrqueting

formació

Argelia Garcia

Oscar Perreau de Pinninck

Albert Benedicto

Marcel Galli

José Lozano

External Financial Management, sl

Soci-Director EIM- Espanya

Vocal de la Junta del Cercle per al

Socidirector d’Acticom

Director d’Aefol&Expoelearning

Tal faràs, tal trobaràs

L’e-learning creix

Coneixement

La negociació Expansió amb els bancs internacional

Certes entitats estan adoptant de nou un enfocament comercial Cada desembre i gener observem canvis importants en les estratègies bancàries. L’any 1 de la crisi vam assistir a una negociació on una de les parts, i no eren les empreses, estava perduda i desconcertada. Ara, la premsa ens parla de fusions de caixes, dels beneficis dels grans bancs, però els que negociem a peu de carrer notem els canvis en el dia a dia de forma ràpida. Aquest any, el quart de la crisi ja, la pujada de preus és evident, també ho és la progressiva professionalització dels termes de la negociació, l’increment dels requeriments de documentació, i d’explicacions detallades de les diferents partides. Però també observem que certes entitats, les que poden segurament, estan adoptant de nou un enfocament comercial i surten a buscar noves oportunitats de negoci, que els hi resulten complicades, ja que volen, com tots, clients que deixin un bon marge i que siguin bons pagadors.

El procés d’internacionalització de les empreses s’ha intensificat Durant els darrers tres anys, el procés d’internacionalització de les empreses s’ha intensificat en raó de l’urgent necessitat de compensar la caiguda dels ingressos a Espanya. Però la internacionalització no és fàcil, ja que es tracta d’un procés de canvi o de transformació que cal gestionar eficaçment i que comporta vèncer obstacles i resistències internes i externes, a més dels recursos econòmics que consumeix. Com que les formes tradicionals de gestionar el desenvolupament internacional han demostrat tenir alguns inconvenients que avui per avui no ens podem permetre, sorgeix la necessitat de comptar amb recursos addicionals externs que accelerin el procés i que redueixin el risc de fracàs, a més d’estar enfocats al projecte de creixement i tenir una experiència prèvia contrastada.

Un espai diferent per a les empreses

Energia renovable?

L’augment del preu dels cereals resulta un problema per a molts països

És també fonamental disposar d’un pla de màrqueting intern

El sector de l’e-learning està aportant solucions imaginatives

El preu dels cereals, que formen part de la cadena alimentaria bàsica, ha incrementat en els darrers 6 mesos fins a un 66%. Això comporta l’increment també dels preus de productes tan bàsics com la farina, el pa i l’arròs. De fet, per alguns països això ja està resultant un greu problema que fins i tot en alguns casos han implicat manifestacions populars com és el cas de Tunísia, Algèria, Sudan, etc. Però per què pugen els preus d’aquestes matèries primeres? Per la greu sequera que han sofert alguns països productors o bé per la demanda creixent dels productors de biocombustibles? En tot cas, hem de ser conscients que els biocombustibles, que efectivament són una font d’energia renovable i per tant són infinitament menys contaminants que els combustibles fòssils, tenen un “efecte secundari”: agreugen el problema de l’especulació sobre les matèries primeres que formen part de la cadena alimentària.

Recordo que ara fa una colla d’anys, tot treballant a una multinacional, un company del departament de recursos humans de les oficines centrals va dedicar dos dies a donarme un curs de formació sobre la empresa en la que treballava. Em va explicar els orígens i la historia de l’organització on m’havia incorporat. Certament, tot plegat podia semblar una despesa evitable i possiblement imputable al departament de recursos humans, però en realitat es tractava de màrqueting intern. Cada dia més, la fidelització dels nostres clients es fonamenta en les emocions que aquests experimenten en gaudir del nostre producte o servei i són precisament aquestes les que motivaran als nostres clients a parlar bé o malament de la nostra oferta. De la mateixa manera i en uns moments en què el bon talent segueix essent igual de difícil de captar i de fidelitzar, serà fonamental disposar d’un pla de màrqueting intern...

Espanya, com molts altres països, està vivint una de les crisis més grans provocada per una economia que no sempre s’ha orientat a la producció i sí a l’especulació. Això està afectant moltes empreses que han d’aplicar fortes mesures correctores per adequar els seus productes i serveis a un escenari de recessió. En tot aquest crític panorama, per sort, trobem un sector jove, emprenedor i amb gran adaptació a les necessitats dels seus clients: l’e-learning o la formació on line que no està notant la crisi, tot el contrari ja que està aportant noves i millors solucions imaginatives que es fonamenten en el desenvolupament imparable de la tecnologia i sobretot d’Internet. Els reptes que la crisi planteja a les empreses es poden solucionar millorant la formació, és una gran oportunitat i lliçó que molts empresaris ja han après en contemplar la formació com a una inversió i no com a una despesa.

CaIxa d’EInEs

4 i 8 de març

“Eines per a la gestió del coneixement” • Introducció a la gestió i la transferència de coneixement • La importància de la comercialització • Estratègies comercials • Llicenciar o crear empresa

Inscriu-te!

http://www.biopol.cat/cat/actividades-formacion/

Més informació: www.biopol.cat ||| info@biopol.cat

EMPRESA / Centenària

MóN empresarial març 2011

HISTÒRIA INDUSTRIAL

Aliança té els seus origens en la Societat l’Aliança, Germandat de Cambrers de Barcelona Fàbrica Siemens a Cornellà. / CEDIDA

100 anys de

Siemens a Cornellà No és fàcil sobreviure a les compres, fusions i adquisicions d’una gran empresa internacional i encara menys en temps de crisi i deslocalitzacions. Però la factoria de Siemens a Cornellà, fidel al seu caràcter industrial, ha aconseguit complir enguany els seus cent anys d’existència renovada i encarant el futur amb molts projectes. Begoña Giménez

Siemens, empresa líder mundial que opera en sectors d’alt valor tecnològic com la indústria, l’energia i la salut, té a Cornellà una de les seves fàbriques, encarregada de la producció de material de tracció ferroviària de màxima qualitat. Els trens d’alta velocitat que circulen per Madrid o Barcelona, en porten, d’aquests materials, així com ferrocarrils d’EUA, Rússia o Xina. És una fàbrica moderna que pertany al clúster que Siemens té a Europa del Sud, i del qual en formen part altres 15 països, com Bèlgica, França o Itàlia. Incorpora tots els avenços i les innovacions de què en disposa l’empresa i sobretot atresora un gran background tecnològic fruit dels seus 100 anys d’història, aniversari que enguany celebren.

Orígens

Tot i que va ser el 1910 quan s’inaugurà la fàbrica de Siemens a Cornellà, els primers moviments a Espanya d’aquesta empresa alemanya es remunten quinze anys enrere, en obrir una delegació comercial a Madrid. La fàbrica inicia la seva singladura quan l’alemanya compra Indústria Elèctrica, fundada pel català Lluís Muntadas i Rovira i especialitzada en la producció de maquinària i equipament elèctric. Siemens s’unia així a una companyia considerada la millor al nostre país en el seu àmbit i aviat, sumant esforços, la fàbrica de Siemens a Cornellà comença a créixer, a ampliar la seva producció amb motors, generadors i transformadors. Aviat Siemens conquerirà el mercat espanyol i iniciarà també les ex-

portacions a l’estranger. El 1929, Siemens Indústria Elèctrica -que és com s’anomenarà a partir d’aquell any- portà a terme a Cornellà un dels seus primers grans projectes: la fabricació i muntatge dels 116 obeliscos lluminosos exposats a l’Avinguda Maria Cristina en l’Exposició Universal de Barcelona. A partir d’aquest, la fàbrica de Cornellà va anar assumint cada vegada més i nous projectes convertint-se en un referent tant al seu sector com en el seu entorn, la ciutat de Cornellà. En aquests 100 anys, la factoria s’ha adaptat a les diferents realitats del mercat, però sempre ha mantingut la seva aposta per la innovació i la qualitat. Per exemple, amb l’entrada al Mercat Comú Europeu, i amb la necessitat d’adequar-

se a les exigències del mercat, Siemens va iniciar, a principis dels anys vuitanta, un Pla de Reconversió General de la fàbrica amb què es va realitzar una gran inversió en la modernització del parc de màquines i de les instal·lacions. Així, l’empresa ha passat de fabricar motors trifàsics, motors de corrent contínua, generadors i transformadors, a convertir-se en un centre de competència mundial de material ferroviari. De fet, el 70% dels productes i sistemes que es fabriquen a Cornellà estan destinats a l’exportació a països com la Xina, Rússia, Alemanya o Índia, entre d’altres.

Treballadors formats

La fàbrica també ha estat un centre de referència en matè-

ria de formació, gràcies a l’Escola d’Aprenents on des de principis dels anys quaranta s’han format milers de joves. L’Escola, que va romandre activa fins els vuitanta, ha sigut una important pedrera de treballadors d’alt nivell tècnic. D’altra banda, la fàbrica sempre ha mantingut unes relacions molt fluïdes amb la ciutat, ja que es tracta d’un dels centres productius més dinàmics de la zona. Francisco Belil, CEO d’Espanya i del clúster Sud Oest d’Europa reconeix que estan “orgullosos de la contribució a la formació a Catalunya.” “Molts dels que van passar per aquesta Escola han desenvolupat la seva carrera amb nosaltres”, afegeix Belil. Per celebrar el centenari, s’ha instal·lat una exposició permanent a la fàbrica on es fa un recorregut per la seva història amb una mostra d’alguns dels equips que en fabriquen o que n’hi han fabricat. Aquesta exposició va ser inaugurada el passat 27 de setembre amb un acte presidit pel llavors president de la Generalitat Josep Montilla, acompanyat per l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, el CEO de Siemens AG, Peter Löscher, i Francisco Belil.

Emprenedoria / EMPRESA

març 2011 MóN empresarial

tres negocis d’èxit

Reforçar la marca de prestigi, la millor aposta

Quin ha estat el factor que ha fet que l’empresa catalana Lupo, fabricant de bosses i complements de pell, hagi tancat el 2010 amb un increment de la facturació del 15%? Amb els temps que corren, la xifra no és menyspreable. Doncs ho ha aconseguit gràcies a l’aposta per una estratègia de creació de marca de prestigi. Després de realitzar un estudi de posicionament dels seus articles a França, el país que concentra la major part de les exportacions, Lupo va adonar-se que la competència real dels seus productes no era la desitjada. Per tant, calia reposicionar la marca en el mercat amb l’objectiu de transmetre una imatge més sofisticada, elegant i moderna.

Impuls a les eines de comunicació

Aquesta estratègia s’ha basat sobretot en un reforç de les eines de comunicació i relacions públiques. “Hem volgut

L’empresa catalana Lupo ha tancat l’any 2010 amb un increment de la facturació del 15%

arribar al màxim nombre de persones del nostre públic objectiu amb el menor pressupost possible”, explica Anna Llurba, directora de l’Àrea de Producte de Lupo. D’aquesta manera, les insercions en revistes de moda, les activitats de relacions públiques, l’organització d’esdeveniments locals per obertura de punts de venda i el product placement en cinema i televisió s’han convertit en les peces essencials de l’estratègia de Lupo. Fundada l’any 1989, l’empresa catalana exporta actualment el 80% de la seva producció.

Els gimnasos low cost s’implanten a Catalunya

Tractar la pell amb partícules d’or

Donar servei als socis en un horari molt ampli (de 7.30 a 22 hores) i a uns preus inferiors als dels seus competidors. Aquesta és, en essència, la concepció dels gimnasos low cost, que la cadena holandesa Basic-Fit pretén implantar en els propers cinc anys a diferents punts del territori català. Basic-Fit ja compta des del 2008 amb un gimnàs pilot que va obrir al carrer Aragó de Barcelona. I recentment n’ha inaugurat un segon a Mollet del Vallès, que ha suposat la creació d’una desena de llocs de treball directes.

Les nanopartícules d’or són efectives per a la correcció d’arrugues, eliminació de cicatrius o disminució de taques a la pell, ja que s’activen en entrar en contacte amb la radiació del làser. L’empresa catalana Endor Nanotechnologies ha sabut aprofitar aquest avantatge per desenvolupar el primer tractament dermatològic a nivell mundial que combina l’ús de les nanopartícules d’or amb l’aplicació del làser per accelerar la capacitat de regeneració de la pell. D’aquesta manera, el resultat és més efectiu i més ràpid que el que s’aconsegueix amb els tractaments convencionals de làser.

Holanda i Catalunya, dos països similars

Fa dos anys, Basic-Fit va escollir Catalunya com a inici de la seva expansió a l’Estat espanyol. La raó, segons George Houtenbos, responsable de la cadena de gimnasos low cost a Catalunya, radica en

Al llarg dels cinc propers anys, Basic-Fit realitzarà una inversió de 20 milions d’euros a Catalunya

“la similitud del nostre país, Holanda, amb Catalunya”. Al llarg dels cinc propers anys, Basic-Fit realitzarà una inversió de 20 milions d’euros en la instal·lació de 12 centres esportius en diferents punts del territori. Es preveu que cinc d’aquests centres ja podran obrir les portes aquest 2011. L’expansió a la resta de l’Estat espanyol contempla l’obertura de 18 centres més en altres ciutats, entre les quals hi ha Madrid i València.

Un mercat en expansió

Endor Nanotechnologies comercialitzarà el nou producte (una crema) a centres mèdics especialitzats en aplicacions làser, un mercat

El mercat del làser va moure l’any 2009 un volum de negoci de 150 milions d’euros a la UE

que l’any 2009 va moure un volum de negoci de 150 milions d’euros a la Unió Europea i que presenta un creixement anual del 15%. Fundada l’any 2007, aquesta firma pionera en el camp de la nanotecnologia aplicada al sector farmacèutic ha destinat més de 500.000 euros al disseny i producció de la nova tecnologia. La crema, que es comercialitzarà en una primera etapa a centres especialitzats dermatològics, es preveu que més endavant també arribi als usuaris particulars.

EMPRESA / Perspectiva

MóN empresarial març 2011

ENQUESTA MUNDIAL DE CEOS

Els líders empresarials mundials ja veuen sortida a la crisi Els CEOs mundials, és a dir, els directors executius d’algunes de les empreses més representatives a nivell internacional, creuen que aquest 2011 els mercats es dinamitzaran i l’economia es revifarà. La confiança dels CEOs espanyols en aquesta ràpida recuperació és molt menor, tot i que també es mostren més esperançats que en períodes anteriors, sobretot pel que fa a les projeccions a mig termini.

Redacció

Més plantilla? La prova d’aquesta confiança en el dinamisme progressiu dels mercats internacionals radica en l’augment de plantilla que tenen previst fer la meitat dels líders empresarials mundials durant el 2011. Els CEOs espanyols són molt més cautelosos en aquest àmbit, ja que només un 23% afirmen que incrementaran el nombre de treballadors. No obstant això, aquest resultat supera en 14 punts el pessimista 9% obtingut en l’enquesta de l’any passat.

CONFIANÇA EN la recuperació econòmica % d’alts directius que responen “Molta confiança“

La confiança dels presidents i consellers delegats mundials en la fortalesa de la recuperació econòmica ha tornat als nivells registrats l’any 2008, abans de l’esclat de la crisi financera global. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l’Enquesta Mundial de CEOs, que elabora des de fa 14 anys PricewaterhouseCoopers. Segons l’estudi, un 48% dels CEOs mundials enquestats (1.201 de 69 països, 97 dels quals són espanyols) afirmen tenir molta confiança en el creixement dels seus negocis durant els propers 12 mesos, 17 punts per sobre dels resultats de l’any passat i pràcticament al nivell del 50% obtingut el 2008. En el cas dels CEOs espanyols, però, el grau d’optimisme és molt menor. Així, només el 31% dels enquestats confien en què la seva activitat millorarà notablement aquest 2011, un percentatge que, malgrat tot, supera en vuit punts el comptabilitzat l’any passat. Si es fa una projecció a migllarg termini, les perspectives dels directors executius són més positives, ja que un 51% dels CEOs mundials creuen que creixeran al llarg dels tres propers exercicis. El percentatge és del 53% en els CEOs espanyols.

a12 mesos

60%

52%

50%

43%

40% 30%

25%

48%

50%

31%

a3 anys 53% 51%

31% 31%

20%

23%

10% 0%

53%

13% 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Global Espanya Font: Enquesta Mundial de CEOs (PricewaterhouseCoopers).

Els CEOs aposten per la innovació, la gestió del talent i la col·laboració entre sector públic i privat

La crisi ha tingut un fort impacte en la gestió empresarial. / ARXIU

En el tema que més es posen d’acord tots els directors executius, tant mundials com espanyols, és en la necessitat de reduir costos al llarg del proper exercici. Quasi el 70% coincideixen en què cal retallar despeses.

Les amenaces La desacceleració del creixement econòmic (71%), la resposta dels governs als problemes de dèficit pressupostari (61%), l’excessiva regulació imposada per les administracions públiques (59%), la disponibilitat de professionals degudament qualificats (56%) i l’augment dels impostos (55%) són les principals amenaces que han detectat els líders empresarials mundials per al creixement dels seus negocis.

Països decisius per al creixement Xina és el país que, segons el 39% dels directors executius mundials, més contribuirà al creixement econòmic internacional en un futur. Estats Units (escollit per un 21% dels CEOs), Brasil (19%), Rússia (19%) i Índia (18%) també hi tenen un paper destacat. Els CEOs espanyols, de la mateixa manera que els mundials, han triat Xina com a país clau (22%), però segueixen considerant que la recuperació econòmica d’Alemanya (21%) i França (19%) és crucial per a les empreses espanyoles.

Els CEOs espanyols, en canvi, es mostren molt més preocupats per la sortida incerta de la crisi (92%) i per les mesures d’ajustament addicionals que pugui adoptar el Govern per reduir el dèficit fiscal i el deute públic (78%). A més, la inestabilitat dels mercats de capitals és una altra de les qüestions que desconcerta els executius espanyols (70%).

L’estratègia de negoci La crisi ha tingut un fort impacte en la gestió empresarial. De fet, segons l’enquesta de PricewaterhouseCoopers, el 84% dels CEOs mundials (i el 90% dels espanyols) han hagut de canviar de forma substancial la seva estratègia de negoci per tal d’adaptar-se a les demandes dels consumidors i a la incertesa econòmica. La innovació, la gestió del talent i la col·laboració entre el sector públic i el privat són les tres àrees que els líders empresarials han destacat com a fonamentals per posar en marxa aquest canvi d’estratègia.

Pel que fa a la innovació, els CEOs consideren que subministrar nous productes i serveis esdevé l’objectiu principal de la pràctica totalitat dels sectors industrials, juntament amb la recerca d’una major penetració en el mercat. També és una prioritat la gestió del talent, sobretot en relació als desafiaments que es plantegen en la guerra per la captació i la retenció. En aquest sentit, la falta de candidats amb la qualificació adequada, la integració a l’empresa de treballadors joves, la sortida dels millors professionals fitxats per la competència i l’oferta adequada de carreres professionals atractives són els temes que més preocupen als líders de les companyies mundials, que també reclamen als governs una col·laboració estreta amb el sector privat per tal d’incrementar la competitivitat i el benestar social dels països. Així, la millora de les infraestructures (opció escollida pel 51% dels enquestats), la millora de la formació i qualificació dels futurs professionals (47%), i l’estabilitat financera i l’accés d’empreses i ciutadans al finançament (45%) són les prioritats que estableixen els CEOs mundials. En el cas dels CEOs espanyols, en canvi, l’ordre de prioritats és a la inversa. Facilitar l’accés al capital és, doncs, la principal demanda dels líders empresarials espanyols al Govern.

març 2011 MóN empresarial

Tot i estar preparades, moltes empreses els costa sortir a l’estranger. pàg. 23

Economia

A causa de la crisi, els despatxos d’advocats es troben amb nous reptes, segons un estudi presentat a Esade. pàg. 26

on aniran a parar les joves generacions ben formades?

Supercompetitivitat Alemanya ofereix feina als titulats superiors espanyols més qualificats i Xina suggereix la conveniència d’introduir l’ensenyament del xinès des de Primària. Els dos primers països en superàvit exterior i capacitat de finançament semblen imposar la seva llei al món postcrisi. joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub

La proposta de la cancellera alemanya Angela Merkel d’oferir feina a titulats superiors amb alta qualificació procedents d’altres països, amb una referència especial a Espanya, ha tingut ampli ressò. A banda de posar el dit a la nafra de la contraposició entre el model productiu espanyol i l’alemany, amb aquesta proposta el coneixement de l’alemany s’ha vist revaloritzat –complementant a l’anglès– de forma sobtada. Al mateix temps arriben de forma cada vegada més explícita suggeriments des de Xina de la conveniència d’introduir l’idioma xinès als programes escolars –començant pel nivell d’Educació Primària– dels països que vulguin fer negocis amb el gegant asiàtic. Sembla que els dos països que encapçalen els rànquings de capacitat de finançament i d’exportació de mercaderies estan sortint especialment reforçats de la crisi i no dubten a fer servir aquesta posició.

Ajustos cíclics i problemes d’assignació de recursos

Ja insistia Adam Smith l’any 1776 en què una de les principals diferències entre països, que condiciona el seu grau de prosperitat o de retard, és la relativa a cap a on s’adrecen els recursos productius: no totes les opcions “són igual-

ment favorables” per assolir La Riquesa de les Nacions , sinó que s’estableixen diferències en funció de cap a quins àmbits –i amb quin grau d’aposta per la innovació i la productivitat– s’assignen els recursos productius, des de les inversions en capital fins al capital humà. Una implicació important de les diferents pautes de configuració de l’activitat productiva és la que han destacat els premis Nobel d’Economia 2010 –Peter Diamond, Dale Mortensen i Christopher Pissarides– en les seves anàlisis de la dinàmica de l’atur a diferents societats. Els guardonats distingeixen entre les fluctuacions que tenen a veure amb el flux i reflux de l’activitat econòmica –l’anomenat component cíclic– i les que tenen a veure amb processos de reestructuració o reassignació dels recursos, inclosos els humans, que són més llargs i costosos. Un cas paradigmàtic d’aplicació d’aquesta distinció és precisament la contraposició entre Alemanya i Espanya en els anys recents. Com mostra la taula 1, durant el 2009 la caiguda del PIB va ser més profunda a Alemanya que a Espanya, però per contra la recuperació ha estat espectacularment sòlida a Alemanya, mentre que costa de detectar quelcom semblant a Espanya. La raó, òbviament, rau en què l’aparell productiu alemany té i manté elevades cotes de productivitat i competitivitat. El seu potencial encaixa amb les demandes de l’economia global, de manera que la contracció de 2009 va ser estrictament cíclica i, per tant, ha estat superada amb fluïdesa per una recuperació en la qual Alemanya ha tornat a demostrar que és el país europeu més ben connectat amb el nou motor asiàtic de l’economia mundial.

tracta d’eventuals migracions del segment més ben qualificat de la nostra joventut, amb una descapitalització del potencial de la nostra economia. La contraposició entre les activitats generades a casa nostra per ocupar els nouvinguts de les dues dècades anteriors a la crisi, d’una banda, i les que ara s’ofereixen a fora de les fronteres espanyoles a la nostra joventut més ben formada, tenen moltes lectures i en tot cas són un fet sobre el qual cal no només reflexionar sinó actuar.

Crítiques a la supercompetitivitat

taula 1. Comparativa de les variacions del PIB real: dades 2009 i 2010 i previsions 2011 2009

2010

2011

Alemanya

-4,7

3,6

2,2

Espanya Xina

-3,7 9,2

-0,2 10,3

0,6 9,6

Font: Fons Monetari Internacional, World Economic Outlook, actualització, gener 2011.

En canvi, a Espanya ens costa trobar el relleu efectiu en les fonts de generació d’ocupació i riquesa, de manera que tenim un seriós problema de reassignació, la part més visible i dolorosa del qual és la incapacitat per absorbir les joves generacions de població ben formada (malgrat totes les crítiques al sistema educatiu), que reben ara les ofertes provinents dels països competitius que sí sintonitzen amb les noves realitats globals. Alguns recorden ara les migracions a Alemanya de finals dels anys 50 i principis dels 60 del segle passat, i el seu paper com a vàlvula de correcció de l’atur. Però ara es

A Espanya ens costa trobar el relleu efectiu en les fonts de generació d’ocupació i riquesa

És cert que les estratègies d’Alemanya i de Xina han generat crítiques a escala global. La denominació de supercompetitivitat fa referència no només a les posicions destacades d’aquests dos països als rànquings esmentats d’exportacions de mercaderies i de capitals, sinó en ocasions també a uns punts de vista unilaterals que poden generar problemes. Cal recordar que els països amb superàvit comercial per definició produeixen més del que gasten (absorbeixen en la terminologia més tècnica), i per tal que això sigui sostenible a nivell internacional cal que a d’altres llocs del món es produeixi la situació oposada, absorbint més del que produeixen. És el que feien Estats Units a escala global, i Espanya i altres països de la perifèria europea a escala regional abans de la crisi. Quan els països supercompetitius prediquen austeritat dràstica als deficitaris haurien de ser conscients d’aquesta elemental equació i, per tant, estar en condicions de comportarse de manera cooperativa a l’hora de corregir els desequilibris de l’economia mundial.

El mapa del món

MóN empresarial març 2011

Els millors aeroports San Francisco International (SFO), San Francisco, 4.58

L’aeroport de Dubai, en el primer lloc

Porto (OPO) Porto, 4.36

El millor aeroport del món és el Dubai International Airport (DXB). Concretament, obté una puntuació de 4.75 sobre 5 a partir d’una enquesta realitzada per l’empresa eDreams a prop de 30.000 usuaris. “Molts clients van fer comentaris favorables sobre el disseny de l’edifici, van apreciar el seu concepte de disseny modern, els seus espais funcionals, i el fet que els arquitectes tinguessin en compte les necessitats reals dels viatger”, comenta Mauricio Prieto, director de màrqueting d’eDreams. El San Francisco International Airport (SFO) i el Fuhlbüttel (HAM) d’Hamburg se situen en el segon i el tercer lloc, respectivament. A l’altra cara de la moneda, és a dir, com a pitjors valorats, trobem en els tres primers llocs els aeroports de Bucarest Baneasa (BBU), el Sabiha Gokcen d’Estambul i el Paris Beauvais (BVA).

Franz Josef Strauss (MUC) Mònaco, 4.37

Per regions Europa

Fuhlsbuttel

HAM

Hamburg

4.57

Amèrica del Nord

San Francisco International

SFO

San Francisco

4.58

Llatinoamèrica

Juarez International Airport

MEX

Ciudad de México

4.05

Àsia

Dubai International Airport

DXB

Dubai

4.75

Els 10 més ben valorats per les seves botigues 1. Dubai International Airport (DXB), Dubai 2. Narita (NRT), Tòquio 3. Echterdingen (STR), Stuttgart 4. Bangkok International Airport (BKK), Bangkok 5. Copenhaguen International Airport (CPH), Copenhague 6. Franz Josef Strauss (MUC), Mònaco 7. Dusseldorf (DUS), Düsseldorf 8. Schiphol (AMS), Amsterdam 9. Heathrow (LHR), Londres 10. Zurich (ZHR), Zurich

El mapa del m贸n

mar莽 2011 M贸N empresarial

Fuhlsbuttel (HAM) Hamburg, 4.57

Dusseldorf (DUS) D眉sseldorf, 4.39

Pu Dong (PVG) Xangai, 4.40

Echterdingen (STR) Stuttgart, 4.40

Bangkok International Airport (BKK)

Zurich (ZRH)

Bangkok, 4.55

Zurich, 4.55

Dubai International Airport (DXB) Dubai, 4.75

ECONOMIA / Conjuntura

MóN empresarial març 2011

la competència cultural

No es tracta d’aprendre anglès per negociar La competència cultural, és a dir, conèixer les especificitats pròpies de cada cultura, és tant o més important per a les negociacions internacionals que el domini de l’idioma en qüestió.

Núria Bagés Rillo

L’èxit en les reunions internacionals radica en el compliment de les lleis de la comunicació Cal distingir entre l’estereotip i la individualitat i contextualitzar les disparitats

Doctora en Psicologia Sòcia-Directora B&S Business

Ho hem vist. A Zapatero li ha passat diverses vegades. Quan va arribar a l’aeroport de Xangai per visitar l’Exposició Mundial que se celebrava allí i presentar la llengua, la gastronomia i la cultura espanyoles, el president va propinar-li un petó afectuós a la galta de la nena que, tota emmidonada, li entregava un ram de flors al peu de l’escala de l’avió. La reacció de sorpresa i rebot de la nena va ser notòria! Algú va apropar-se ràpidament a Zapatero per explicar-li, en un curs accelerat de diferències culturals entre Xina i Espanya, que un “simple” petó en aquell país, i a més en públic, pot produir desconcert, incertesa i incomoditat. Ni millor ni pitjor. Les expressions físiques d’afecte i reconeixement són diferents! I això s’hauria de saber, tant o més que l’idioma. Zapatero té, segurament, molta diplomàcia, però poca competència cultural. Amb aquest exemple no pretenem donar una tonalitat política a les nostres observacions. Simplement, hem agafat Zapatero només com una figura internacional vigent per endinsar-nos en un tema que és crucial per a Espanya i per al seu paper en la internacionalització. En el business global.

La negociació internacional

No només els idiomes continuen sent un repte per als espanyols que han d’interactuar i negociar amb el món. També ho és la competència cultural, entesa com el “conjunt de coneixements, actituds, conductes que capaciten a les persones, organitzacions, empreses o sistema per treballar amb eficàcia i respecte en contextos interculturals”. (Definició adaptada de Martínez, Martínez i Calzado, 2006).

Negociar amb aplom, confiança i seguretat en un entorn intercultural és bàsic en el business global

s’ha de tenir molt en compte en la comunicació entre equips i negociacions internacionals. Deixar-se portar per les generalitzacions i els estereotips (els llatins necessiten menys espai personal que els japonesos) ens situa en un terreny perillós. Els estereotips camuflen informació valuosa sobre la persona que tenim al davant. Per generalitzar, potser no incloem un país pels estereotips apresos o malinterpretem que un japonès no ens mira als ulls –és clar, és japonès– quan en realitat no ens mira perquè està incòmode amb alguna cosa que nosaltres hem dit o fet! Per tant, com ho solucionem? Cal estar atents a les necessitats de l’altre i, més enllà de la seva procedència cultural, conèixer també les seves particularitats i individualitats.

S’ha d’aprendre a negociar –amb seguretat– en anglès intercultural

Apugem el nivell. Negociar amb aplom, confiança i seguretat en un entorn intercultural és la pedra filosofal del business internacional i és la clau de la bona comunicació entre els companys d’una empresa amb seus repartides per tot el món.

No conèixer les particularitats d’una cultura pot provocar moments de tensió innecessària. / ARXIU

La competència cultural és un concepte molt actual que comprèn diferents dimensions, com la consciència de les pròpies actituds i creences sobre persones d’altres cultures, els coneixements al voltant de les diferències en estil de vida, valors i costums entre els diversos grups humans, les habilitats (emocionals) per treballar amb aquests grups diversos, i la necessitat d’una interacció efectiva amb els membres d’altres grups en trobades culturals específiques, com una negociació internacional. Més enllà dels tòpics culturals, un negoci pot anar-se’n en orris a causa del concepte oposat: ser un maldestre cultural. Donar copets repetidament a l’espatlla d’un japonès, una mirada incisiva (encara que sigui amb la intenció de prestar molta atenció) a un xinès, somriures desubicats a un francès, parlar de toros a un espanyol només

perquè és espanyol, la impuntualitat en un entorn alemany... Es tracta de lleus incomoditats que creen moments de tensió innecessària. I tot i ser lleus, a posteriori poden fer inclinar desfavorablement la balança cap a al NO: “no ens coneix bé, no farem negocis amb vostè”.

Les lleis de la comunicació

L’èxit en les reunions i negociacions internacionals, avui més que mai, està basat en el compliment fidel de les lleis de la comunicació. Entre altres, cal destacar la que indica que la comunicació efectiva és bidireccional, és a dir, que sempre estem comunicant alguna cosa i que la veritat no existeix. També la que planteja que només comuniquem una petita part amb les paraules (la resta és no verbal i molt menys conscient), o la que planteja que el que diu l’emissor no és necessàriament el que rep el receptor.

La influència de la cultura eleva de forma exponencial el nivell de complexitat d’aquestes lleis i posa a prova habilitats molt específiques de flexibilitat, tolerància, sensibilitat, comprensió, acceptació, respecte i objectivitat, com a oposades al judici subjectiu i estereotipat. També el reconeixement dels principals obstacles de la comunicació intercultural: la condescendència, els prejudicis (que en el fons són normals) i la impaciència enfront a les diferències. Davant d’aquesta pluralitat i complicació comunicacional, la bona notícia és que són moltes més les similituds que les diferències entre les persones de diferents cultures. És qüestió de conèixer-les i entendreles, distingir entre l’estereotip i la individualitat, contextualitzar les disparitats i respondre a elles de manera natural i segura. La forma de gestió de les desigualtats culturals pot representar la fina línia entre una negociació exitosa i una ficada de pota que costa diners i temps a persones i empreses. I ja hem arribat al fons de l’assumpte. La dimensió cultural

Les empreses amb col· laboradors que es reuneixen, presencialment o virtualment, amb partners d’altres llocs del planeta; les que s’estan plantejant, sàviament, obrir-se al mercat internacional; les que saben que cal competir amb avantatge per guanyar; les que volen convèncer sobre els seus productes; les que es preocupen per la seva imatge; i, sobretot, les que pensen que els aspectes de la relació entre les persones (empatia, confiança, credibilitat, seguretat, bon ambient...), són fonamentals en les relacions de negocis. Totes elles estaran més a prop d’aconseguir els seus objectius econòmics i socials si augmenten el nivell de competència cultural i saben aplicar les seves habilitats de negociació en altres idiomes. No aprengui altres idiomes, aprengui a negociar amb altres idiomes. Aprengui a estar segur i a mostrar interès en els costums i necessitats dels altres. Així, Zapatero, o vostè mateix, en la seva pròxima visita a la Xina, al Pakistan o a l’Amèrica Llatina, sabrà a qui ha de donar un petó i a qui no.

Sobre el terreny / ANÀLISIS DE FUTUR

març 2011 MóN empresarial

estudi de la cambra de comerç de barcelona

Moltes empreses estan preparades per exportar, però no ho fan A Catalunya hi ha 20.400 empreses que exporten, una tercera part de les quals pertanyen al sector industrial. No obstant, hi ha moltes empreses que estan preparades per sortir als mercats exteriors, però no ho fan, bàsicament per la manca de finançament.

sector alimentari. La meitat de les empreses exportadores industrials corresponen a aquests tres sectors. En els serveis a les empreses, els sectors més exportadors són, en primer lloc, l’R+D, estudis de mercat i serveis tècnics, i en segon lloc, les activitats jurídiques i de gestió empresarial. Aquests dos sectors suposen la meitat de les empreses exportadores en el sector de serveis a les empreses. El perfil exportador també varia en funció de la dimensió empresarial. L’estudi destaca que 8 de cada 10 empreses industrials de més de

L’objectiu de l’estudi ha estat no només quantificar la presència exterior de les empreses catalanes, sinó també identificar les seves necessitats i els obstacles als quals fan front quan volen obrirse als mercats internacionals. En aquest sentit, un 30% de les empreses industrials i de serveis asseguren que no compten amb el finançament necessari ni per poder finançar operacions puntuals a l’exterior, ni tampoc per poder consolidar-s’hi. També, la falta d’un producte competitiu als mercats internacionals és una barrera important. Un 27% de les empreses industrials i un 17,2% de les empreses de serveis, asseguren que la seva oferta no compta amb els requisits de qualitat, innovació i preu que exigeixen els mercats internacionals. És important destacar a més, que una quarta part de les empre-

Davant d’aquesta realitat la Cambra de Comerç de Barcelona ha manifestat la seva voluntat d’impulsar, en els propers quatre anys, la internacionalització de l’economia

catalana i de les empreses industrials i de serveis. La Cambra de Barcelona vol arribar a aquelles empreses que tenen potencial exportador mitjançant assessorament i programes d’iniciació a l’exportació en el marc del Pla d’Acció Internacional de la corporació.

Obstacles per assolir la internacionalització Percentatge d’empreses que ha esmentat el factor 35%

Sector industrial

30%

Sector de serveis a les empreses

25% 20% 15% 10% 5% 0%

Tenir capacitat productiva

Obstacles a l’exportació

ses assegura que li manca de personal qualificat per poder dur a terme la seva estratègia d’internacionalització.

Desenvolupar l’estrategia

50 treballadors exporten, mentre que en les de menys de 10 treballadors només ho fan 2 de cada 10.

Persones (idiomes, formació)

Els sectors industrials amb major presència d’empreses exportadores són: la metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics; el tèxtil, confecció, cuir i calçat; i el

La Cambra de Barcelona vol arribar a aquelles empreses que tenen potencial exportador

Del total d’empreses exportadores, 10.290 pertanyen al sector industrial i 10.118 al sector serveis. / ARXIU

coneixement útil dels mercats

Resultats per sector i dimensió

L’estudi destaca que 8 de cada 10 indústries de més de 50 treballadors exporten

Oferta competitiva

Del total d’empreses exportadores, 10.290 pertanyen al sector industrial i 10.118 al sector serveis. En canvi, en termes de volum d’exportació, el 74% de l’exportació la realitzen les empreses industrials. Per tant, el gruix principal de l’exportació el protagonitza la indústria. Avui exporta gairebé el 34% de les empreses del sector industrial. D’aquestes, el 81,8% ho fa cada any, mentre que el 15% ho fa ocasionalment. En canvi, en el sector de serveis a les empreses, exporten el 10,3%. D’aquestes, el 66,4% ho fa de forma continuada cada any i un 27% ho fa ocasionalment.

El 16% de les empreses catalanes realitzen alguna activitat exterior

Recursos financers

Redacció

La Cambra de Comerç de Barcelona ha publicat recentment la primera radiografia del potencial exportador de l’economia catalana. El document, realitzat a partir de l’enquesta a més de 2.200 empreses catalanes, indica que actualment, hi ha 11.000 empreses preparades per exportar que no ho estan fent. Per altra banda, l’estudi calcula que el 16% de les empreses catalanes (industrials i de serveis a les empreses) realitzen alguna activitat exterior. Això significa que hi ha 20.400 empreses exportadores a Catalunya, una xifra que supera estimacions anteriors perquè inclou, per primera vegada, el sector de serveis a les empreses.

Font: Cambra de Comerç de Barcelona i IKEI Research and Consultancy, SA

ECONOMIA / Anàlisi de valors

MóN empresarial MARÇ 2011

Valors ÍBEX

31 gener 11 23 febrer 11

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

+0,94%

+2,31%

+3,33%

+1,40%

-0,73%

2.953,63 2.981,46

2.270,51 2.322,86

10.237,92 10.579,10

7.184,27 7.284,74

1,38 1,37

CAC

març 2010

febrer 2011

bon inici d’any

Les borses, en general, han començat el 2011 amb alces tot i que moderades. En aquests moments, però, els mercats estan clarament pendents de les revoltes als països àrabs.

dow jones

març 2010

febrer 2011

març 2010

febrer 2011

DUBTES PEL PROCÈS DE BANCARITZACIÓ

Perilla l’obra social de les caixes? Aquest és el gran interrogant que es planteja actualment la societat, especialment aquells col·lectius que ara per ara, es veuen més afavorits per la part dels beneficis que les caixes d’estalvi destinen a l’ajuda social. Begoña Giménez

El 18 de febrer el Consell de Ministres va aprovar un Reial Decret de Llei per al reforçament del sistema financer amb l’objectiu d’evitar els possibles dubtes sobre la solvència del sector financer espanyol. Es tracta d’augmentar els requeriments de capital de les entitats bancàries i una nova reforma del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària. Amb aquesta reforma s’apunta la possibilitat que les caixes amb dificultats redueixin les seves inversions en obra social. Això es suma a la reforma de la LORCA que va tenir lloc el passat mes de juliol i que entre d’altres, obre el procés de bancarització de les caixes d’estalvi. Una de les principals senyes d’identitat de les caixes d’estalvi i que precisament les diferència d’altres entitats com els bancs privats, és la seva obra social. Un dels seus principals compromisos en el repartiment de beneficis és que una part d’aquests, torni a la societat amb activitats socioculturals, d’investigació, sanitàries, etc. Les caixes poden destinar cada any fins a un màxim del 50% dels seus excedents líquids. L’origen de l’obra social de les caixes el trobem a principis del segle XVIII, amb el naixement dels monts de pietat. Les obres socials han contribuït al desenvolupament de l’Estat del Benestar a Espanya i a partir de la dècada dels 90, les inversions

Impacte de l’obra social de les Caixes al Tercer Sector Social L’aportació de les caixes d’estalvi és determinant per al desenvolupament sostingut del Tercer Sector d’Acció Social a Espanya, segons un informe presentat recentment per la CECA. L’obra social contribueix a la sostenibilitat econòmica i laboral del Tercer Sector Social, promou la professionalització i la millora de la gestió de les entitats, fomentant la innovació, i incideix positivament en la millora dels resultats socials dels programes que finança. L’aportació realitzada per l’obra social als programes del Tercer Sector representa el 40% del pressupost en els últims tres anys. Les entitats amb què va col·laborar l’obra social van atendre una mitjana de fins 294 persones per programa, principalment persones amb discapacitat. El perfil d’associació amb què col·laboren les obres socials són majoritàriament petites, de fins a 500 socis en el 80% dels casos; d’àmbit comarcal i com a molt autonòmic. Són institucions joves, el 50% ha estat constituït en els anys 90. L’estudi sobre l’impacte de l’obra social deixa palès com sense la contribució de les caixes d’estalvi moltes necessitats socials actuals quedarien sense resoldre i fins a quin punt ha sigut poc reconeguda la presència i funcions de l’obra social. en obra social van créixer extraordinàriament. El 1987 la inversió total a Espanya va ser de 212 milions d’euros mentre que el 2003 la inversió va ser de 1.039 milions d’euros. El 2009 va ser de 1.777 milions d’euros, un 13% menys que el 2008, any en què es va assolir la xifra rècord de 2.000 milions d’euros. La dotació per al 2010 va ser de 1.107 milions d’euros, un 31% inferior a la de l’any anterior. Segons la CECA, això és deu

al descens dels beneficis de les entitats. Tanmateix, aquesta dotació representa el 26,9% dels beneficis del conjunt de les caixes, un percentatge similar a què s’ha anat establint des de l’any 2000. Els beneficiaris també han augmentat. El 1995, uns 26 milions de persones eren usuàries de les accions i activitats de l’obra social de les caixes. Aquesta xifra ha anat augmentant progressivament fins a situar-se en

Associacions vinculades al Tercer Sector es mobilitzen a favor del paper de les caixes

els 162 milions de beneficiaris el 2009.

Reordenació del sistema financer

De 46 caixes que hi havia a Espanya fa cinc anys, actualment, amb tot el procés de fusió i reestructuracions, en queden, aproximadament, unes 18. D’aquestes, cinc o sis ja s’han constituït o, ho faran pròximament, com a bancs. La Caixa, una de les entitats que més aporta a la causa social, ja ha anunciat que bancaritzarà una part del seu negoci. La seva inversió de beneficis en obra social va ser de 430.077 milions d’euros el 2009 i per al 2010 tenia previst un pressupost de 500.000 milions d’euros. Segons fonts de l’entitat, la intenció és mantenir el nivell d’inversions en obra social. En Unnim, l’altra gran caixa catalana que previsiblement es bancaritarà, té una dotació total de 1.500.000 euros per a l’obra social de 2011, dels

quals 1.000.000 d’euros es destinaran a projectes socials, 300.000 a projectes culturals i 200.000 a projectes ambientals. En línies generals, la voluntat política de les caixes és mantenir l’obra social, però el futur de les entitats es mostra, de moment, el suficientment incert com perquè cap de les caixes s’atreveixi, ara per ara, a pronosticar el futur de les seves inversions socials.

Veus d’alarma

Per això, algunes veus de la societat civil han començat a mobilitzar-se. Les quatre principals plataformes d’organitzacions socials, com són la Plataforma d’ONG (POAS), la Plataforma de Voluntariat a Espanya (PVE), la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol (EAPN-ES) i el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), van aprovar un manifest en què alerten del risc de desaparició de les obres socials de les caixes d’estalvis i del que això suposaria per a la ciutadania. A Catalunya,una quinzena d’organitzacions (Justícia i Pau, Òmnium Cultural, UGT, CCOO, Unió de Consumidors de Catalunya, entre altres) també ha signat un manifest en defensa de les caixes d’estalvi i que remarca la important funció social i econòmica de les caixes.

Anàlisi de valors / ECONOMIA

març 2011 MóN empresarial

CatalunyaCaixa capta 3.800 M d’euros d’estalvi de clients

Catalunya Caixa capta més de 3.800 milions d’euros en sis mesos a través de fórmules d’estalvi innovadores, el que ha suposat un increment del 9,8% dels recursos de clients invertits en dipòsits d’estalvi. En aquest mateix període, la nova entitat ha captat 125.000 nous clients.

Millora la lluita contra el frau

La prevenció i la lluita contra el frau el 2010 ha suposat uns ingressos a les arques públiques de l’Estat de 10.043 milions d’euros, un 23,7% més que l’any anterior i al voltant d’un 1% del PIB. Des de 2005, la lluita contra el frau ha aconseguit la recuperació de 45.583 milions d’euros.

Es redueix un 6% els concursos a Catalunya

Catalunya aglutina el major nombre de concursos de tot l’Estat, amb un total de 1.087 insolvències el 2010. No obstant aixó, aquesta xifra és un 6% inferior a la de 2009. Per províncies, Barcelona és la que més concursos acumula, amb 905 insolvències.

TELECINCO L’últim dia de cotització del grup Telecinco abans del tancament de l’edició d’aquest diari, les accions del grup mediàtic patien una caiguda de l’1,28%, situant-se la seva acció en els 9,24 euros. Tot i això, les accions de Telecinco s’han apujat un 5,41% durant el darrer mes i porta ja una rendibilitat acumulada del 12,27% en el que portem d’any. Sens dubte, li va anar molt bé l’adquisició de la cadena Cuatro, abans en mans de Prisa, i també el 22% de Digital+. Aquesta darrera compra li beneficiarà especialment, ja que Digital + acaba de guanyar els drets d’emissió dels partits de la Champions League per a les tres pròximes temporades (del 2012 al 2015). Tot i això, Bank of America-Merrill Lynch ha rebaixat el seu consell sobre les acciones de Telecinco des de neutral fins a infraponderar.

10,00 9,87 9,75 9,62 9,50 9,37 9,25 9,12 9,00 8,87 8,75 8,62 8,50

gener 2011

febrer 2011

380 MILIONS D’EUROS DE BENEFICI NET ATRIBUÏT EL 2010

Banc Sabadell busca nous clients Banc Sabadell viu aquest primer trimestre amb positivisme i bones expectatives per aquest 2011. Ho fa gràcies a la consolidació dels seus resultats i el desplegament del seu projecte empresarial amb l’adquisició de Banco Guipuzcoano i la creació als Estats Units de Sabadell United Bank durant 2010 i per l’impuls del nou pla director per als anys 2011-2013, l’anomenat Pla Crea.

Begoña Giménez

La idea que l’economia ja no està en recessió pren força al Banc Sabadell. Així ho afirmen tant Cirus Andreu, subdirector general de Banc Sabadell, com el propi president de l’entitat financera, Josep Oliu, en diferents conferències que han tingut lloc recentment. Amb aquest punt de partida, el 2011 es presenta com un any clau per a Banc Sabadell, el quart grup bancari espanyol i el primer de Catalunya. El panorama financer espanyol està canviant amb la reordenació de les caixes d’estalvis i això pot ser una gran oportunitat de negoci per a Banc Sabadell, tot i que de moment, no hi ha cap estratègia d’expansió mitjançant l’adquisició de part del negoci de les caixes afectades per la reforma. “Si algú s’ofereix a aportar el seu negoci, l’estudiarem, però no forçarem ningú” afirmava el president de Banc Sabadell, Josep Oliu a Londres durant la presentació del Pla Crea, el nou pla estratègic per als propers tres anys. El que sí entra en els seus objectius és la captació d’un milió de nous clients i incrementar la seva quota de mercat. Banc Sabadell pretén així aconseguir que la quota de particulars arribi al 4,9% i la d’empreses, al 24%, amb la captació de 160.000 noves empreses.

L’acció Banc Sabadell El 2010 ha estat un altre any difícil per als mercats financers ja que han estat sotmesos a una alta volatilitat. En aquest context, l’acció Banc Sabadell ha cedit un 23,87% al final de l’any, però ha estat el valor bancari que ha tingut el comportament millor entre els cotitzats en l’índex IBEX35 el 2010. Durant aquests dos primers mesos, la rendibilitat les accions acumula ja un augment de quasi l’11%. La rendibilitat anual per dividend per a l’accionista ha estat del 4,39% respecte al preu del 30 de desembre de 2009.

Certament, Banc Sabadell tracta amb molta cura els seus clients, com demostren els resultats de l’anàlisi de qualitat objectiva en xarxes comercials bancàries, que situen l’entitat al davant de tota Espanya amb una puntuació de 7,41 punts sobre 10, respecte als 6,11 punts de la mitjana del sector.

Resultats 2010

El Pla Crea, que és en realitat l’acrònim de les paraules crei-

Es pretén que la quota de mercat de particulars arribi al 4,9%. / Arxiu

xement, rendibilitat, eficiència i ambició, és el fruit del treball i la constància de l’entitat durant aquests difícils anys de crisi i incertesa econòmica i financera. Banc Sabadell va tancar el seu 129è exercici social amb un benefici net atribuït de 380,0 milions d’euros (un 27,3% menys que el 2009), un cop destinats 968,1 milions d’euros, un 15,6% més que l’exercici anterior, a dotacions per a insolvències i provisions. En el tancament anual, els actius totals de Banc Sabadell i el seu grup creixen un 17,2% interanual i sumen 97.099,2 milions d’euros. Aquests actius inclouen els saldos de

Banco Guipuzcoano, acabat el procés de la seva presa de control el novembre de 2010. Sense incloure’ls, l’increment anual dels actius totals seria del 7,0%.

Creixement internacional

L’entitat catalana, nascuda el 1881, va continuar durant 2010 amb la seva estratègia d’expansió internacional. L’exercici passat ha estat el de l’enfortiment de la seva plataforma operativa a Florida, ja que s’ha completat amb èxit la fusió de les seves filials Transatlantic Bank i Mellon United Bank, sota la nova denominació Sabadell United

Bank. Amb uns actius que superen els 2.400 milions de dòlars i una xarxa comercial de 20 sucursals distribuïdes pel sud de Florida, Sabadell United Bank està focalitzat en la prestació de serveis a empreses i banca personal a professionals i empresaris, l’assessorament i les necessitats financeres dels quals requereixen un alt grau d’atenció i servei. D’altra banda, Banc Sabadell ha obert el 2010 una oficina de representació a la República Dominicana, destinada fonamentalment a donar suport a empresaris i clients de l’entitat amb interessos en aquell país del Carib i la seva àrea d’influència. La nova oficina, ubicada a la capital Santo Domingo, puja a cinc les oficines de representació de l’entitat a l’Amèrica Llatina (Brasil, Mèxic, Veneçuela i Xile), coordinades totes des de Miami. L’obertura s’inscriu en la tradicional estratègia de Banc Sabadell d’acompanyar els empresaris en els mercats més atractius per a les seves iniciatives empresarials. Una estratègia que va fer que, en aquell moment, esdevingués la primera entitat espanyola amb presència estable a la Xina i l’Índia i que, més endavant, l’ha convertit també en el primer banc espanyol amb oficines a mercats com ara Turquia, els Emirats Àrabs (Dubai) i el Marroc (Casablanca).

ECONOMIA / Estudis

MóN empresarial març 2011

el sector legal dels negocis

Els despatxos d’advocats, obligats a reinventar-se Els advocats externs i interns estan condemnats a treballar en equip i a trobar fórmules d’aproximació. Aquesta és una de les idees principals que es desprèn de l’Estudi del Sector Legal dels Negocis, presentat a Esade. les empreses, per a operacions molt sofisticades o complexes i que impliquin un impacte econòmic considerable al compte de resultats, segueixen preferint els serveis de les grans firmes. “Aquesta pràctica s’explica amb la idea que s’ha contractat el millor despatx com una justificació davant del consell o el comitè de direcció davant de qualsevol eventualitat”, recull l’estudi.

Redacció

El sector legal també està patint la crisi. Això provoca que, en els darrers temps, s’estiguin detectant noves dinàmiques entre els despatxos d’advocats i els seus clients, que demanen pressupostos cada cop més ajustats. En general, hi ha una tendència a la reducció d’honoraris entre un 10 i un 20% i, sobretot, es constata que existeix encara una gran disparitat en la forma de tarifar de les firmes jurídiques. Això es reflecteix en un recent estudi, elaborat per les professores de la Facultat de Dret d’Esade Sandra Enzler i Eugenia Navarro. El canvi d’hàbits contractuals s’ha modificat i ara les empreses busquen fórmules alternatives a la facturació per hores i prefereixen, en un 95% dels casos, treballar amb pressupostos tancats. En l’organització interna dels despatxos aquesta reformulació implica un trasllat en el criteri de quantificació dels serveis que ara són de més valor de treball, que no pas de ràtio horari. Aquests ajustos pressupostaris afecten tot el sector legal pel fet que un 87% de les empreses reconeixen externalitzar els serveis jurídics. Tot plegat ha contribuït a accelerar una reestructuració del sector on es preveuen concentracions i fusions entre despatxos per ser més competitius.

Pèrdua de qualitat en els serveis legals

El preu s’ha convertit en un element clau en la contractació dels serveis legals. La pressió en la captació de negoci fa que hi hagi una competència en preus brutal i s’alerta sobre la pèrdua de qualitat en la feina. Una part de l’esmentat estudi d’Esade destaca que entre les principals conseqüències de la recessió i la crisi econòmica per al sector legal cal ressaltar la retallada de costos, la concentració dels despatxos, la reducció de les plantilles de les assessories jurídiques, l’optimització de la gestió i unes

Un 87% de les empreses reconeixen externalitzar els serveis jurídics. / ARXIU

polítiques de màrqueting corporatiu molt més agressives. Dins d’aquestes polítiques, l’ajust tarifari destinat a captar clients s’ha convertit en una pràctica estesa entre les empreses. Segons les dades de l’Estudi del Sector Legal dels Negocis els advocats interns de les empreses consultats reconeixen que, per a un mateix briefing, han trobat preus dispars, amb diferències de fins el 70%. Per fer front a aquesta nova realitat i davant de la necessitat de mantenir els nivells de facturació, els despatxos d’advocats s’han adaptat a les càrregues de treball amb plantilles flexibles. Sectorialment, en aquests dos darrers anys, els departaments especialitzats en dret processal, concursal o laboral han estat els de major creixement, mentre que els especialitzats en dret mercantil, concretament en operacions d’expansió, fusió i adquisició han registrat un descens de la seva activitat. Precisament, abans de la recessió econòmica, aquestes àrees eren les més rendibles per als despatxos.

Existeix una gran disparitat en la forma de tarifar de les firmes jurídiques Els despatxos d’advocats s’han adaptat a la nova situació amb plantilles flexibles

Diversificació de proveïdors

Un altre dels canvis detectats en l’estudi d’Esade és que els gabinets interns de les empreses “ja no treballen amb un únic despatx, i fins i tot tenint un despatx de referència, demanen diversos pressupostos a diferents bufets per a cada nou projecte, com ho farien amb la resta de proveïdors de la companyia”. Com a conseqüència “els clients són infidels i els despatxos noten que és difícil establir vincles a llarg termini”, exposa l’estudi. En aquest context, les diferències contractuals entre les grans firmes i els despatxos mitjans s’estan fusionant pel fet que la necessitat de captació de negoci ha provocat que algunes grans firmes competeixin en un segment on abans no competien i on es troben amb despatxos mit-jans.

Polítiques de contractació dels proveïdors

Dins de les polítiques de les corporacions per a la contractació de proveïdors legals externs es constata que

En aquest sentit, l’estudi explica també que, en el moment de prendre la decisió de contractació, la reputació de l’advocat és més valorada que la reputació de la pròpia firma. Així, les empreses són capaces de seguir el seu advocat, sempre que vagi a firmes de característiques similars i no formi projectes unipersonals o limitats en equips. També davant operacions complexes, l’estudi ha detectat que l’eina més efectiva per a la contractació d’una firma és la recomanació per part d’un prescriptor de confiança. L’Estudi del Sector Legal dels Negocis conclou que, en la situació actual, el treball en equip i la recerca de fórmules de negociació d’honoraris són punt clau de debat en el sector per part dels advocats externs i interns.

El perfil de l’advocat del segle XXI

El perfil de l’advocat extern del segle XXI és un advocat internacional, que parla idiomes, directiu i amb coneixements en temes de management, que sap gestionar equips i disposa d’habilitats comercials que l’ajuda a generar equips. D’altra banda, l’advocat d’assessoria jurídica es converteix en un directiu més, ha de ser generalista, però amb un profund coneixement del sector, i ha de tenir capacitat per gestionar equips i els riscos empresarials dins del marc legal.

Budapest

Barcelona

Colonia

Ginebra

Hamburg

Madrid

Moscú

Munich

Stuttgart

Viena

Zurich

(;326,&,21(6 352)(6,21$/(6 '( 5(&85626 +80$126

CONFERENCIANTES PRINCIPALES-CONFERENCIAS 61/ 5 2'4'&#

,+. 8#0 ';.'

23 y 24 de marzo 2011

3UHVHQWDGR SRU &21)(5(1&,$17(6 %&&

$#4%'.10#

23 de marzo 2011

#/2#41 & #< ..#+4¦

*7/$'461 5#.'401

24 de marzo 2011

Fira de Barcelona, Pabellón 4

3UHVHQWDGD SRU /,' (GLWRULDO \ /,' &RQIHUHQFLDQWHV

Coincidiendo con:

3UHVHQWDGR SRU &21)(5(1&,$17(6 %&&

3UHVHQWDGR SRU /,' (GLWRULDO \ /,' &RQIHUHQFLDQWHV

Más de 40 expositores … y más de 30 conferencias, Best Practice y mesas debate Visite el programa actual del foro de prácticas en: www.personal-espana.com/BCN/conferencias

61/ 5 2'4'&#

%#6*; 1y&19&

18 de mayo 2011

,14)' %#)+)#5

#0&4'5 /#46+0

19 de mayo 2011

3UHVHQWDGR SRU &21)(5(1&,$17(6 %&&

18 y 19 de mayo 2011

/#&4+&

Feria de Madrid, Pabellón 1

3UHVHQWDGR SRU &21)(5(1&,$17(6 %&&

3UHVHQWDGD SRU &21)(5(1&,$17(6 %&&

3UHVHQWDGR SRU &21)(5(1&,$17(6 %&&

Más de 30 expositores ... y más de 25 conferencias, Best Practice y mesas debate Visite el programa actual del foro de prácticas en: www.personal-espana.com/Madrid/conferencias

4 14

b #*

Entrada con descuento en

www.personal-espana.com/BCN/registro | www.personal-espana.com/Madrid/registro

Solicite su e-ticket con descuento en:

www.personal-espana.com Medio de comunicación oficial

Colaboradores

Medios de comunicación oficial on-line y medios asociados

HGLSH

Asociación Española de Dirección y Desarrollo de Personas AGRUPACIÓN CENTRO

març 2011 MóN empresarial

En els últims anys, les universitats catalanes han integrat a la seva oferta els màsters oficials, alhora que també s’han adaptat al nou sistema de graus.

Especial: Màsters oficials

aclarint conceptes

Màsters, una formació de futur L’inici del segle XXI ha estat vinculat a la creació de l’espai europeu d’educació superior (EEES), amb l’objectiu d’adaptar els estudis i la formació a un món cada cop més globalitzat. L’EEES, popularment conegut com a Pla Bolonya, es va crear amb l’objectiu de potenciar la qualitat i la competitivitat internacional de l’educació superior a Europa, possibilitant un augment de la mobilitat pel continent, tant dels estudiants com dels professionals.

Redacció

La implantació d’aquest nou sistema busca que les universitats europees tinguin una estructura comparable de titulacions similars. Això ha comportat que els centres hagin d’adaptar tots els seus estudis. A l’Estat espanyol això s’ha traduït en la desaparició de les llicenciatures, diplomatures i enginyeries pels coneguts com a ‘graus’, que constitueixen el primer cicle dels estudis universitaris i que es van començar a aplicar al curs acadèmic 2008-2009. Aquells qui volen continuar els estudis han de cursar un màster universitari oficial. Abans de la implantació de l’EEES, però, ja existien els màsters, però aquests eren concebuts com un tipus de formació continuada, de manera que alguns d’ells estaven oberts també als no titulats universitaris. De fet, els màsters a Espanya van néixer als anys 80 com a formació complementària a les titulacions universitàries de primer i segon cicle, es tractava d’impartir allò que no s’havia pogut fer a la carrera o d’especialitzar a les persones en alguna qüestió o tècnica concreta. Amb l’EEES, el màster universitari passa a ser una etapa d’estudis amb ple reconeixement oficial, una validesa que, en aquest nivell superior, només tenien els estudis de doctorat. Els màsters universitaris, que es van començar a impartir al curs acadèmic 2006-2007, volen oferir a l’estudiant una formació avançada i multidisciplinària i estan dissenyats

Els màsters a Espanya van néixer als anys 80 com a formació complementària a les titulacions universitàries

en base a dos camins: orientar l’alumne cap a l’especialització acadèmica o professional (de manera que s’incorporen pràctiques a empresa, que ajuden a preparar l’estudiant per al món laboral) o bé orientar cap a la recerca i la investigació (llavors la carrera acadèmica té una continuïtat en els estudis de doctorat). Els nous màsters universitaris oficials es defineixen pels següents aspectes:

1. Durada

Els programes de màster tenen una extensió mínima de 60 crèdits i una de màxima de 120 crèdits, que equivalen a 1 i 2 anys, respectivament. La principal novetat en aquest àmbit és la introducció dels crèdits ECTS (European Credit Transfer and Accumulation System), que substitueixen els antics crèdits equivalents a 10 hores lectives. En canvi, el crèdit ECTS equival a 25-30 hores de treball de l’estudiant, però contempla des de les classes lectives, teòriques o pràctiques, a l’estudi personal, la participa-

Cal diferenciar entre el màster oficial, recentment aparegut, i el màster professional, de llarga tradició. / CEDIDA

ció en seminaris, els treballs, les pràctiques i la preparació i la realització d’exàmens i de proves d’avaluació.

més, implica que aquests títols siguin reconeguts en tot el territori estatal.

2. Accés

Un cop superat el màster, l’estudiant pot optar per la via del mercat laboral o pot continuar la carrera acadèmica, a través del doctorat. De fet, l’EEES estableix que la via ordinària d’accés al doctorat és el màster o, en el seu defecte, l’estudiant haurà d’haver obtingut 60 crèdits en programes oficials de postgrau. En qualsevol cas, cal completar un mínim de 300 crèdits entre els estudis de grau i de postgrau per accedir a un programa de doctorat.

Als màsters oficials s’accedeix després d’haver cursat els estudis de grau, però també pot tenir-hi accés qualsevol persona que tingui un títol universitari oficial de l’antic sistema, com ara una llicenciatura, diplomatura, una enginyeria, etc. També poden prendre part els titulats estrangers o aquells que posseeixin un títol aliè a l’EEES, que han de passar un procés d’homologació.

3. Internacionalització

Les titulacions del nou sistema tenen la seva equivalència amb les del conjunt de les universitats europees, cosa que ha de fomentar la mobilitat entre països, no només dels estudiants i professors, sinó també dels futurs professionals.

4. Preus

Els màsters universitaris tenen un preu públic, que estableix la Generalitat de Catalunya, i estan subvencionats, de manera que l’alumne paga aproximadament el 10% del cost. Aquestes titulacions estan subvencionades, ja que anteriorment han hagut de passar un procés d’avaluació externa, que porta a una acreditació per part de l’administració i que, a

5. Requisit pel doctorat

Màsters universitaris vs. màsters professionals L’EEES ha introduït a l’àmbit universitari els màsters universitaris, cosa que ha portat a una confusió en aquells països on prèviament ja s’impartien estudis superiors semblants, que també s’havien batejat amb el nom de màster. Especialment, es tracta d’una tradició importada dels països anglosaxons, on van arrelar amb força els màsters orientats a l’empresa, els coneguts com MBA. Amb el Pla Bolonya, algunes universitats han aprofitat per adaptar part dels màsters ja existents als requisits de l’EEES, però també han mantingut una

oferta pròpia de màsters. D’aquesta forma, cal diferenciar entre el màster universitari (vinculat a l’EEES), que ofereix una formació orientada a la capacitació per a la recerca i la pràctica professional, i el màster professional, adreçat exclusivament al desenvolupament professional. Aquests darrers títols són l’antiga formació continuada i estan adreçats a professionals que volen especialitzar-se o completar els seus coneixements; a més, el seu preu no està subvencionat. Però hi ha altres aspectes que diferencien ambdues titulacions. Per una part, els màsters universitaris poden durar un any, 18 mesos o dos anys; a més, requereixen gairebé una dedicació exclusiva, ja que es cursen 60 crèdits l’any. El professorat d’aquests màsters són bàsicament doctors que presten serveis a les universitats. En canvi, els màsters propis tenen una durada variable, no s’ajusten al calendari acadèmic i incorporen professionals externs a la universitat com a professors. Aquesta coincidència en els noms no es dóna a la major part dels països europeus, on només reben el nom de ‘màsters’ aquells que són universitaris. Però Espanya va ser un dels pocs països que va decidir mantenir el mateix nom per als dos tipus de formació, cosa que pot portar a confondre’ls.

ESPECIAL / Màsters oficials

MóN empresarial març 2011

pros i contres del nou sistema

Mans de tècnic, cor humà Amb la implantació de l’espai europeu d’educació superior (EEES) o Pla Bolonya es busca millorar la formació i la preparació de les futures generacions en un món cada cop més tecnològic i globalitzat. Aquesta nova realitat reclama professionals nadius tecnològics i amb moltes habilitats tècniques, però les universitats demanen que no es perdin de vista altres coneixements més humanitaris i socials.

Redacció

El nou sistema educatiu ha implicat un procés d’adaptació de les universitats que encara s’ha d’ajustar en determinats aspectes

Actualment, els màsters universitaris que tenen més demanda a la major part de les universitats catalanes són els de l’àmbit de la salut, concretament els relacionats amb la medicina, la biologia i farmàcia. Però les titulacions d’economia i empresa també tenen força demanda a la Universitat Rovira i Virgili (URV), mentre que a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) repunten notablement els màsters en bioquímica, fotònica, ciències ambientals, però també els d’humanitats com la psicologia, economia, filologia espanyola, comunicació són molt demanats. Però també hi ha titulacions que no tenen una resposta massiva; aquest és el cas dels màsters relacionats amb les matemàtiques o les llengües a la UAB i les humanitats i ciències socials a la Universitat de Barcelona (UB). En aquests casos, Montserrat Farell, vicerectora de política acadèmica de la UAB, aclareix que el fet que hi hagi titulacions amb poca demanda social no significa que siguin de poca qualitat. En aquest sentit, Farell reconeix que aquests màsters “potser cal repensar-los” i proposa, per exemple, “fusionar dues àrees o àmbits de coneixement que poden ser properes com les matemàtiques i la física, la llengua i la literatura en les seves especialitats, etc.”. Tenint en compte les necessitats formatives que pot requerir la societat de futur, les universitats coincideixen en apostar per la varietat i la transversalitat dels estudis. “El mapa de titulacions de les universitats no pot ser rígid sinó canviant en funció dels canvis socials i econòmics i, en aquest sentit, les titulacions anomenades pròpies poden donar la resposta ràpida i complementària que es necessiti. A més, les universitats han de dur a terme una actuació proactiva en la determinació de les necessitats a vegades no

El nou sistema es va pensar per fomentar la mobilitat dels estudiants per Europa, però la seva aplicació no ha estat homogènia

Les universitats coincideixen en apostar per la varietat i la transversalitat dels estudis. / ARXIU

percebudes pel món professional”, explica Maria Rosa Buxarrais, delegada del rectorat en Màsters i Doctorats de la Universitat de Barcelona. Que el futur passa pels àmbits tecnològic i científic és un aspecte en què coincideixen els responsables universitaris, però també alerten que no es poden deixar de banda formacions complementàries. “També hem de cuidar els temes de cultura, llengua, etc., que potser no tenen un retorn tan clar econòmicament, però també donen a la societat un valor afegit important”, apunta Farell des de la UAB. El director de la Fundació Politècnica de Catalunya, Joaquim Oliver, també coincideix en què “els professionals d’avui requereixen coneixements que van més enllà dels aspectes tècnics i que se centren en habilitats de gestió i d’innovació, com la gestió de projectes, la

creativitat en la gestió empresarial i la innovació com a eix de creixement”.

Transversalitat vs. especialització

Un dels dilemes que sempre planeja en l’àmbit educatiu superior és si prendre la via de l’especialització o dels estudis cada cop més transversals. Un aspecte, on encara els centres no s’hi posen d’acord. En aquest sentit, la vicerectora de política acadèmica de la UAB considera que “un màster no pot ser tan específic que l’alumne acabi rebent formació d’un àmbit concret, que només li serveix per fer una tesi. El màster ha de combinar el caràcter professionalitzador, per preparar l’estudiant pel món laboral, i també li ha de donar eines per fer recerca, si vol, en diferents àmbits”. Per contra, Aurora Ruiz, directora de l’Escola de Postgrau de la

URV, pensa que “precisament els màsters han de ser d’especialització, ja que abans hi ha els graus que són més generalistes, de manera que l’alumne s’ha d’especialitzar a través del màster”. Però des de la UB alerten d’una altra problemàtica. Els màsters van néixer abans que els graus, així que es va crear una àmplia oferta de màsters, que en part recollís els aspectes de recerca que fins llavors es feia als doctorats. “El problema que s’ha donat és que a l’hora de crear els graus, aquests van incloure la formació que ja tenien els nous màsters, així que cal replantejar i revisar-ho tot per evitar certes duplicitats”, explica Buxarrais. I és que el nou sistema educatiu ha implicat un procés d’adaptació de les universitats que encara s’ha d’ajustar en certs aspectes, però que a nivell general els centres valoren molt positivament perquè, entre altres coses, es valora i fomenta la feina que fa l’alumne, la formació s’ha adaptat millor a les necessitats de l’entorn i s’harmonitza l’edu-

cació a nivell europeu. Això sí, el problema és que “això ha implicat un gran esforç per a les universitats, ja que el procés s’ha fet sense recursos addicionals”, lamenta Joaquim Oliver, director de la Fundació Politècnica de Catalunya.

Espanya és diferent

L’aplicació de l’EEES, però, no ha estat tot l’homogènia que s’havia pensat, ja que hi ha un petit nombre de països que han implantat certes diferències, i Espanya n’és un d’ells. El nou sistema es va pensar per fomentar la mobilitat dels estudiants per Europa, però el problema és que a la majoria de països es va implantar el sistema 3+2, és a dir, graus de 3 anys i màsters de 2 anys. A Espanya, en canvi, es va establir que els graus durin 4 anys i els màsters, un any. I això dificulta que hi hagi aquesta mobilitat internacional d’estudiants. Un altre aspecte on Espanya és diferent és en el fet que existeixin dos tipus de formació a les que s’anomena màster (els universitaris i els títols propis). “La diferència entre dues tipologies d’ensenyament de màster no existeix a la major part dels països europeus de l’EEES, donat que el tipus de programa professionalitzador havia estat a càrrec dels agents socials i no de les pròpies universitats”. apunta Maria Rosa Buxarrais de la UB. Una altra paradoxa, que comenta Montserrat Farell des de la UAB, és que a la major part d’Europa les universitats tenen més autonomia, mentre que aquí, “des de comissions a Madrid volen controlar i validar les propostes de les universitats. A més, el procés de verificació de títols és molt llarg”. Tot i això, com a aspecte positiu, la vicerectora destaca que s’ha vist “en trobades amb universitats europees que totes tenim uns índex de qualitat semblant, de manera que sí podem equiparar les formacions d’unes i altres”.

Màsters oficials / ESPECIAL

març 2011 MóN empresarial

oferta formativa

Màsters per a totes les necessitats Les universitats catalanes ofereixen una llarga llista de màsters universitaris que toquen una gran diversitat de temàtiques. Són màsters oficials que, a més de tenir un preu subvencionat, estan reconeguts formalment tant a Espanya com a la resta de països europeus, cosa que facilita l’organització de màsters entre diverses universitats, ja sigui del mateix país, com entre centres europeus. Es tracta d’una possibilitat que es dóna a alumne per poder estudiar a diferents universitats i països; això sí, també requereix a les noves generacions un bon coneixement de l’anglès. Redacció

Els primers màsters van aparèixer al curs 2006-7 i s’han anat implantant progressivament a totes les universitats de l’Estat. Durant el curs acadèmic actual l’oferta és molt àmplia i està liderada per la Universitat de Barcelona (UB) que ofereix més de 140 màsters universitaris, seguida d’aprop per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que n’ofereix 130, els 62 de la Universitat Politècnica o els 45 de la Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, entre d’altres. L’oferta de màsters universitaris s’organitza en cinc branques o àmbits temàtiques: les arts i humanitats, les ciències, les ciències de la salut, les ciències socials i jurídiques i l’enginyeria i arquitectura. A Catalunya es poden cursar més de setanta màsters en l’àmbit de les arts i humanitats, que inclou des d’estudis específics sobre idiomes nacionals i estrangers, fins a temes relacionats amb l’arqueologia, educació o comunicació, entre d’altres. En l’àmbit de les ciències també s’oferten una setantena de títols sobre diversos temes, com ara la biologia, la física, l’astronomia, el medi ambient, la nutrició, les matemàtiques, la química, etc. Quant a l’àmbit de les ciències de la salut, la formació està més especialitzada en aspectes com la biomedicina, la farmacologia, la biotecnologia, la fisioteràpia, la nutrició, la psicologia o la salut en l’esport, entre d’altres. Les ciències socials i jurídiques agrupen el major número de màsters, més d’un centenar, sobre aspectes diversos, com ara la política, l’economia, la direcció d’empreses, l’antropologia, la comunicació, el disseny, la criminologia, el dret, l’ensenyament, el turisme, les relacions laborals, etc. Les titulacions més tècniques es concentren en l’àmbit de l’enginyeria i arquitectura i es poden cursar prop d’un centenar de màsters sobre qualsevol tipus d’enginyeria (agrícola, elec-

trònica, ambiental, fotònica, industrial, mecànica...), fins a temes d’estructures arquitectòniques, materials, computació, informàtica, mineria, nanotecnologia, paisatgisme, etc. Les universitats catalanes ofereixen tres tipus de màsters universitaris, que no depenen de la temàtica, sinó d’aquesta possibilitat de mobilitat: els títols que imparteix cada universitat de forma individualitzada; els interuniversitaris, que ofereixen entre diverses universitats espanyoles; i els títols del programa Erasmus Mundus, que imparteixen organitzats diverses universitats europees.

Màster interuniversitari Aquests tipus de màster té un programa conjunt entre dues o més universitats de l’Estat espanyol amb un únic pla d’estudis, on cadascuna de les universitats participants imparteix un nombre d’assignatures. De tota l’oferta, al voltant d’un centenar de màsters són interuniversitaris. Entre aquests, destaquen un petit grup de titulacions que es poden cursar a fins a mitja dotzena de centres. Aquest és el cas de màsters com Ciència cognitiva i llenguatge;Ciències socials del desenvolupament, cultures i desenvolupament a l’Àfrica; Estudis de dones, gènere i ciutadania; Joventut i societat; o Psicologia de l’educació-MIPE.

Les universitats catalanes ofereixen més de mig centenar de màsters en anglès. / ARXIU

Els màsters Erasmus Mundus són impartits per un consorci format per almenys tres universitats de tres països europeus

Erasmus Mundus Els màsters Erasmus Mundus són impartits per un consorci format per almenys tres universitats de tres països europeus diferents i l’estudiant ha de realitzar els estudis a, com a mínim, dues universitats. En aquest apartat la UPC ofereix diversos màsters, com per exemple Anàlisi estructural de monuments i construccions històriques, que imparteixen conjuntament amb universitats d’Itàlia, Txèquia i Portugal; Ciència i enginyeria de materials, amb centres de França, Suècia i Alemanya; i Computació dis-

tribuïda, juntament amb universitats de Suècia i Portugal. Però hi ha altres universitats catalanes que oferten aquests màsters de caire internacional, com la Universitat de Lleida, que imparteix la titulació en Dasonomia europea, amb centres d’Àustria, Finlàndia, els Països Baixos, Alemanya, Suècia i França. Per la seva part, la UAB realitza l’Erasmus mundus en Estudis ambientals, juntament amb centres portuguesos, ale-

manys i danesos, mentre que la Universitat de Girona, juntament amb universitats del Regne Unit i França oferten el màster en Visió per computador i robòtica.

Estudiar en anglès L’entrada en vigor de l’espai europeu d’educació superior (EEES) ha obert la porta a aquesta mobilitat a l’estranger dels estudiants, però homologar estudis requereix que l’idioma en què es fa també sigui accessible. D’aquesta manera, cada cop més proliferen les titulacions que es cursen exclusivament en anglès. Les universitats catalanes ofereixen més de mig centenar de màsters en aquest idioma, la major part dels quals pertanyen al programa d’Erasmus Mundus, però no tots. De fet, les universitats tenen títols propis que es cursen exclusivament al centre català, però tot en anglès. Com a exemples, l’Autònoma cursa màsters com els d’Anàlisi econòmica; Física d’altes energies, astrofísica i

cosmologia; Informàtica avançada o Visió per computador i intel·ligència artificial. La Universitat Politècnica és un altre dels centres que també té diverses titulacions en anglès, com ara Arquitectura de computadors, xarxes i sistemes; Enginyeria i gestió de les telecomunicacions; Matemàtica avançada i enginyeria matemàtica; i Tecnologies de la informació. Altres màsters en anglès són, per exemple, el de Finances i Direcció de màrqueting de la Universitat Ramon Llull o el de Lingüística aplicada i adquisició de llengües en contextos multilingües de la Universitat de Barcelona. A la resta de províncies catalanes, les universitats també tenen alguna titulació exclusiva en anglès. Per exemple, a la Rovira i Virgili es pot estudiar Estudis culturals en llengua anglesa, mentre que a la de Girona es cursa Innovació empresarial i gestió de la tecnologia, i a Lleida s’ofereix el Màster universitari en European Forestry.

ESPECIAL / Màsters oficials

MóN empresarial març 2011

saló especialitzat

Futura mostrarà una àmplia oferta de màsters i postgraus

La propera edició de Futura, que se celebrarà els propers dies 25 i 26 de març en el recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, oferirà una àmplia oferta de màsters i postgraus amb la participació dels principals centres universitaris nacionals i internacionals.

Alguns dels expositors de Futura

Futura se celebra en el marc de la Setmana de la Formació i el Treball. / ARXIU Redacció

Aquest saló vol donar resposta al creixent interès dels joves i professionals per aquests estudis especialitzats, ja que en l’actual conjuntura econòmica es converteixen en una bona alternativa per millorar el currículum i accedir al món laboral. Futura reunirà a universitats públiques i privades, escoles de negoci, centres de formació contínua i col·legis professionals que informaran sobre màsters i programes de postgraus oficials i de titulació pròpia. També oferirà opcions de formació a l’estranger. Per a la directora de Futura, Roser Soley, “es tracta d’un esdeveniment especialitzat en estudis de tercer cicle i és una cita ineludible per a aquells universitaris i profes-

sionals que busquen informació per decidir cap a on dirigeixen la seva carrera”. En aquesta edició, es reforçarà l’oferta acadèmica per cobrir la creixent demanda de màsters i postgraus, “degut en part a l’entrada en vigor del Pla Bolonya i al fet que, en un moment econòmic com l’actual, és una de les millors vies per trobar ocupació, tenint en compte que cada vegada es busquen professionals més qualificats”, afirma. Els visitants de Futura podran assistir, a més, a la jornada organitzada per la publicació Món Empresarial i a les sessions que s’emmarquen en el Fòrum del Treball, un espai promogut per Barcelona Activa que oferirà assessorament personalitzat sobre el mercat laboral i tallers de recerca de treball. Com en anys anteriors, se sortejarà entre tots els seus

En aquesta edició, es reforçarà l’oferta acadèmica per cobrir la creixent demanda de màsters i postgraus

IEF-INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS EADA. WHERE BUSINESS PEOPLE GROW UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA IUCT UNIVERSITAT RAMON LLULL BARCELONA ACTIVA. CAPITAL HUMA IDEC - UNIVERSITAT POMPEU FABRA UNIVERSITAT DE GIRONA UNIVERSITAT DE LLEIDA UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA EDUCAWEB.CAT GUIA MASTERS EF EDUCATION CEF EUNCET-ESCOLA UNIVERSITARIA UNNIM UNIVERSITAT DE VIC UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA ESERP UNIVERSITAT DE BARCELONA UNIVERSITAT ABAT OLIBA CEU ELISAVA - ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY IE BUSINESS SCHOOL FUNDACIO ESCOLA D’OSTEOPATIA DE BARCELONA LES ROCHES INT. SCHOOL HOTEL MANAGEMENT CESIF OBS-ONLINE BUSINESS SCHOOL/EAE UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA DAAD - SERVICIO ALEMAN DE INTERCAMBIO ACADEMICO UNIVERSIDAD INTERNACIONAL VALENCIANA ISM - ESIC BARCELONA BRITISH COUNCIL LONDON SCHOOL OF BUSINESS & FINANCES BOURNEMOUTH UNIVERSITY

assistents una beca d’estudis d’idiomes a l’estranger valorada en 3.000 euros. El preu de l’entrada és de 8 euros.

Setmana de la Formació i el Treball Futura i el Fòrum del Treball se celebren en el marc de la Setmana de la Formació i el Treball, una de les grans cites del món educatiu que engloba tam-

bé el Saló de l’Ensenyament, dedicat als estudis universitaris, complementaris, idiomes, formació ocupacional i cicles formatius de FP. A més, tots aquests esdeveniments coincidiran en dates i recinte amb la fira de Recursos Humans, Personal España.

La salut a la teva empresa és la salut del teu negoci

PLA COL·LECTIU OBERT

PLA COL·LECTIU TANCAT

OFERIM COBERTURA MÈDICA COMPLETA

QUOTES MÉS AJUSTADES AL TEU COL·LECTIU

CONTRACTACIÓ INDIVIDUAL VOLUNTÀRIA

campanya aliança - 250x340 - món empresarial PRINT.indd 1

CONTRACTACIÓ PER PART DE L’EMPRESA

20/01/11 10:21

ACCID

IV Congrés Català de Comptabilitat i Direcció

IV CONGRÉS 26-27 MAIG 2011

Universitat Pompeu Fabra. Campus Ciutadella Barcelona, 26 i 27 de maig

Una trobada de professionals, acadèmics, empreses i administració pública, amb els següents objectius: s 0RESENTAR NOUS DESENVOLUPAMENTS EN MATÞRIA COMPTABLE I DIRECCI s &OMENTAR L INTERCANVI D IDEES I EXPERIÞNCIES ENTRE EL M N EMPRESARIAL I PROFESSIONAL s $ONAR A CONÞIXER I IMPULSAR LA INVESTIGACI I ELS GRUPS DE RECERCA

Més informació i inscripcions: tel. 93 542 14 79 congres@accid.org www.accid.org

3UPORTS INSTITUCIONALS

/RGANITZEN

març 2011 MóN empresarial

Estils de vida

La ciutat portuguesa de Porto és una destinació excel·lent per a una escapada de cap de setmana. pàg. 36 ENTREVISTA A ALBERT ESPINOSA, GUIONISTA I ESCRIPTOR

“Sense l’humor em seria impossible escriure” Totes les obres d’Albert Espinosa, tant teatrals com cinematogràfiques o literàries, estan dotades de vitalisme, tendresa i, sobretot, sentit de l’humor. Així succeeix també a Polseres Vermelles, la sèrie que emet cada dilluns TV3 amb un gran èxit d’audiència. Ambientada en un hospital, retrata les experiències d’un grup de nois que, per damunt de tot, volen viure la vida amb la intensitat pròpia dels joves de la seva edat.

Albert Espinosa estrenarà una nova novel·la per Sant Jordi. / M. A. CHAZO

Meritxell Sort

Com sorgeix la idea de Polseres Vermelles? Per la unió d’una empresa de cine (Filmax) amb una empresa televisiva (TV3), que s’han retrobat per engegar un projecte industrial inèdit. Em van demanar a mi que escrivís els guions, i la veritat és que ha estat un regal. Polseres Vermelles és una sèrie d’hospitals diferent a les que estem acostumats a veure. Aquí, els protagonistes no són els metges, sinó els malalts, els nens. Una aposta innovadora. Arriscada, també? Sí. A més, és lògic que hi hagi certa por davant d’un pro-

ducte d’aquestes característiques. Ens va passar el mateix amb Planta 4a, que també és una pel·lícula on hi apareixen nens malalts i, en canvi, va ser la més taquillera del 2003. La sèrie no és ni trista ni dramàtica, sinó tot el contrari. Amb una gran intensitat emocional, va dirigida a tots els públics i té com a nexe d’unió les ganes de viure i l’afany de superació. El que hem intentat amb Polseres Vermelles és trobar un equilibri entre el que TV3 ha anat cultivant al llarg dels últims anys amb assolir un pas més èpic. Aniria en la línia d’algunes sèries nord-americanes? Sí. A mi em feia gràcia crear

una sèrie d’aquest tipus. Tot i que ja he participat en més de vint sèries com a dialoguista o escaletista (El cor de la ciutat, Psicoexprès, Jet lag, El joc de viure, Majoria absoluta...), aquesta és la primera en la qual he pogut idear, escriure tots els 13 capítols de la primera temporada i també fer de productor executiu. L’experiència ha estat increïble. De tota manera, si amb la sèrie aconseguim canviar la perspectiva que té la gent dels hospitals i de les malalties, ni que sigui un mil·límetre, ja ens sentirem satisfets. La seva vivència personal ha estat clau per elaborar el guió? És l’argument menys autobiogràfic de tots els que he escrit. Però suposo que d’alguna manera sí que s’hi pot veure reflectida la meva lluita contra el càncer perquè, al cap i a la fi, forma part de mi. Vaig estar 10 anys ingressat en hospitals, tota la meva adolescència, i en fa cinc que recorro els d’arreu

de l’Estat fent xerrades i conferències als metges i infermers. Sempre els dic que la implicació emocional és fonamental. Polseres Vermelles recrea les experiències d’amics meus i de malalts que he conegut durant aquestes visites als hospitals. L’humor és la millor eina per aconseguir la desdramatització? Sens dubte. L’humor t’ajuda a superar els moments difícils. A mi, sense aquest ingredient em seria impossible escriure. L’any passat va publicar el llibre Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo. Quin balanç en fa? Les vendes han anat molt bé. Fins i tot, han superat les d’El món groc, el meu primer llibre, però el més bonic de tot plegat és que s’ha venut a Itàlia, a Alemanya, França, Holanda, Portugal i Polònia. Conquistar Europa fa una mica de respecte! Aquest any estaré un parell de mesos promocionantlo pel continent. No para de treballar, perquè per Sant Jordi estrena una altra novel·la. Què ens en pot avançar? Es diu Si tú me dices ven lo dejo todo, pero dime ven. A diferència dels dos llibres anteriors, on el protagonista és un personatge, ara en són tres. Explica la història d’un detectiu especialitzat a trobar nens perduts o segrestats. També és la primera vegada que barrejo tendresa i thriller. El detectiu, el dia que la seva parella el deixa, ha de trobar un nen. Està molt enfonsat a causa d’aquest problema personal, però tot i així, ha de

fer la seva feina. Ha d’oblidar una persona i, al mateix temps, trobar-ne una altra. M’agrada aquesta mescla. Quina és la diferència entre escriure un llibre i un guió? Per a mi, cap. Simplement es tracta de gaudir escrivint. Jo sóc enginyer industrial i a la carrera em van ensenyar a fer moltes coses alhora. Un dia escric teatre, un altre televisió, un altre novel·la... És una combinació que no canviaria per res del món. De fet, gràcies a l’Enginyeria Industrial va descobrir la seva vocació. Sí. Vaig matricular-me en aquesta carrera i vaig tenir la sort de trobar-hi un grup de teatre. Així vaig adonar-me que em cridava més l’atenció el món de l’espectacle. L’Enginyeria Industrial és una de les titulacions que ofereix més activitats extrauniversitàries. Us quedaríeu parats de tots els artistes que són enginyers: Rowan Atkinson, Frank Capra, Donald Sutherland, Pompeu Fabra... A la universitat hi ha el germen del futur! Vostè és polifacètic: guionista, actor, director de cine, escriptor... Amb què gaudeix més? Fent d’actor. És el que més m’agrada. Sempre dic que escric teatre per poder ser l’actor principal. Però quan t’has dedicat als guions o a l’escriptura, és molt difícil que el públic et sàpiga veure a l’altra banda. Aquest 2011 intentaré actuar més i escriure menys, a veure si ho aconsegueixo.

Estils de vida / Viatges

MóN empresarial març 2011

a la riba del duero

Porto, una escapada a la ciutat dels ponts

A Vila Nova de Gaia es concentren les bodegues del vi de Porto, molt apreciat arreu del món

El Pont Lluís I, un dels més emblemàtics de Porto, uneix la ciutat amb la seva localitat veïna, Vila Nova de Gaia. / ARXIU

Meritxell Sort

Per la proximitat de Portugal amb casa nostra, viatjar a Porto és una idea econòmica i còmoda. En general, els preus en aquesta ciutat són més barats que a Espanya, una diferència que es nota sobretot a l’hora de menjar als restaurants i a les visites a museus i monuments. Tot i que en els darrers anys ha viscut un procés de modernització, Porto continua tenint, com moltes altres ciutats europees, un centre històric declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Ple de carrerons envoltats d’història i de nostàlgia, la millor manera de recórrer-los és a peu, i així deixar-se seduir pel seu encant tan peculiar.

Parada obligada

Un bon punt de partida per conèixer la ciutat és la Plaça de la Llibertat, la més important de Porto i el centre neuràlgic de la vila. Molt a prop d’aquí hi ha l’estació de trens Sant Bento, construïda a principis del segle IX sobre les restes de l’antic convent de Sant Bento de l’Ave Maria. Gràcies al seu hall decorat amb més de 20.000 rajoles que relaten la història de Portugal, aquesta estació esdevé una de les visites més

Visitar les bodegues dels seus vins més famosos o passejar per la riba del Duero. Són moltes les alternatives que ofereix Porto, la capital del nord de Portugal, una ciutat portuària amb pinzellades angleses, un aire de decadència i tocs avantguardistes que la converteixen en el destí perfecte per fer una escapada de cap de setmana durant aquests últims dies de fred.

especials de Porto. I per veure la ciutat des de les altures, només cal desplaçar-se fins a la Torre dels Clergues, la més alta del país. Les vistes privilegiades que ofereix fan que oblidem de seguida el cansament provocat pels 200 esglaons de pujada. Un cop a terra ferma, és imprescindible visitar la Rua Santa Caterina, una de les principals artèries comercials de Porto. A banda d’entrar a moltes tendes i centres comercials, aquí ens podrem aturar al majestuós Cafè Majestic i gaudir d’un ambient que rememora els anys 20 del segle

passat. Però el millor lloc per apreciar l’essència de la ciutat és, sens dubte, el Mercat do Bolhao, on els venedors exposen la fruita i la verdura com si el temps per a ells no hagués passat mai.

Passeig estilístic

En l’antiguitat, Porto va ser visigoda, romana, àrab... I encara queden alguns vestigis d’aquesta època, com la Catedral, d’estil romànic, o l’Església de Sant Francesc, amb unes petites catacumbes al seu interior. Fent un salt en el temps, arribem al segle XIX, en plena etapa neoclàssica. D’aquesta data és el Palau de la Borsa, seu de l’Associació Comercial de Porto i un dels espais preferits per a molts turistes. L’avantguardisme també té cabuda, evidentment, a la ciutat. El seu màxim exponent és la Casa de la Música, construïda per al projecte Porto 2011; Capital Europea de la Cultura i considerada per a molts com el símbol del nou Porto.

Escenaris de pel·lícula

Com tota ciutat amb un passat, la capital del nord de Portugal es nodreix de cultura, a través d’una gran quantitat de museus i d’una de les llibreries més famoses del món, la Llibreria Lello e Irmao. Les seves pres-

tatgeries enormes i repletes de llibres s’han convertit en l’escenari de pel·lícules com Harry Potter. En aquest recorregut per l’art portuguès no ens hem d’oblidar del Museu Soares dos Reis, que compta amb una gran col·lecció de pintura i escultura, i del Museu d’Art Contemporani de Porto, rodejat d’uns jardins espectaculars.

Les bodegues

Si d’alguna manera és coneguda popularment Porto és com la ciutat dels ponts, precisament, per la grandiositat, innovació i bellesa d’aquestes estructures arquitectòniques. En creuar el Pont Lluís I, un dels més emblemàtics, s’arriba fins a Vila Nova de Gaia, una localitat veïna de Porto on hi ha les bodegues de vi d’aquesta famosa denominació d’origen. Diu la història que durant el segle XVII els comerciants anglesos, a causa de les guerres constants amb França, tenien moltes dificultats per importar els vins de Bordeus. Per això, van començar a agafar el gust als portuguesos. I per tal que aquests poguessin suportar la travessia de l’Atlàntic, se’ls va afegir aiguardent. Així és com va néixer el Porto. Actualment, a Vila Nova de Gaia es concentren les grans bodegues d’aquest vi, com Offley, Calem, Ferreira, Sandeman o Ramos Pinto, entre altres.

Bacalhau i tripas Mar, camp i muntanya. Aquests són els tres pilars fonamentals sobre els quals s’articula la gastronomia portuguesa. Tenint en compte que hi predominen els sabors atlàntics dels peixes, el bacallà és, indubtablement, el plat estrella. Pot cuinarse de mil maneres, però la més popular és el Bacalhau a la Gómez

de Sá. La carn de porc també és molt apreciada a Porto, sobretot en forma de tripes (callos). De fet, las tripas à moda do Porto poden trobar-se a qualsevol restaurant de la ciutat. La francesinha (sandvitx de carn, formatge i una salsa especial), el caldo verd i el llobarro a la planxa són alguns dels altres plats típics que configuren la tradició culinària portuguesa. A la zona de Ribeira, just a la riba del riu Duero, es localitzen els millors restaurants per degustar aquestes exquisideses i prendre una copa de vi. És el lloc més bonic per sopar, passejar i gaudir de la ciutat.

Gourmet / Estils de vida

març 2011 MóN empresarial

AQ RESTAURANT

La xef de l’AQ, l’Ana Ruiz ha resultat finalista com a Millor Cuiner de l’Any

Els ‘top 10’

PER MENJAR... I FER NEGOCIS drolma

Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 Barcelona Tel. 93 496 77 10

el bulli

Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

comerç 24

El servei de l’AQ destaca pel tracte humà i proper./ CEDIDA

Cuina viva a Tarragona Begoña Giménez

Sis any de vida té aquest projecte nascut de l’amor per la professió i per les coses ben fetes i en restauració això és molt important. L’AQ és obra de la xef Ana Ruiz i del seu company i cap de sala Quintín Quinsac. Anar al restaurant és anar a casa seva; així de personal és aquesta història. Després de voltar per diferents establiments i fins i tot responsabilitzar-se del restaurant de l’hotel NH Ciutat de Reus, van decidir tirar-se al a piscina amb l’AQ

“Altra forma és possible”. Amb aquesta convicció s’aixequen cada dia la parella formada per l’Ana Ruiz i en Quintin Quinsac, la mateixa filosofia amb què desenvolupen els seu projecte professional i personal que és el restaurant AQ, situat al davant de la catedral de Tarragona.

Assaborir el menjar

Com que parlem d’un restaurant, el que interessa, a banda del bon rotllo que transmet aquesta parella, és la proposta gastronòmica que hi ofereixen. I el que trobem és una cuina viva, amb un producte de qualitat que no pretén ser emmascarat. L’Ana Ruiz prepara uns plats on es combinen les receptes tradicionals amb els darrers avenços tecnològics. Així és com es poden assaborir unes carns, peixos i verdures tractats amb amor, delicadesa i honestedat. Serà per això que el Fòrum Gastronòmic ha nomi-

nat l’Ana Ruiz a millor xef de l’any? Però aquest no és l’únic reconeixement que ha rebut el restaurant. L’estiu passat van tornar de les vacances amb una gran notícia a la maleta: el restaurant acabava de rebre un Sol de la Guia Repsol, convertint-se en el primer establiment tarragoní a aconseguir-ho. Es tracta d’una distinció que assenyala la qualitat excel·lent a la cuina i al servei. I per comprovar que tot això

L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 Barcelona Tel. 93 319 21 02

can fabes no és pura literatura, el millor és provar-ho. L’AQ proposa un menú degustació que canvia cada mes segons els productes de la temporada. Ara hi som amb els productes d’hivern, els que ens permetria degustar calçots amb romesco de garotes, carxofes amb calamar i ou de guatlla amb el seu suc o rap adobat a la andalusa. Per als clients que visitin l’AQ per primera vegada els recomanem el menú degustació dels intocables, format per uns plats presents a la carta gairebé des del primer dia que va obrir el restaurant i que són una mostra perfecta de la seva cuina viva i de la seva coherència en el tractament del producte. Aquests dos menús degustació tenen un preu de 45 euros al quals podem afegir 15 euros més si volem fer el maridatge amb vi (Quinsac és un gran amant de l’enologia i segur que sabrà oferir- nos el millor per cada moment). Darrerament també serveixen un menú setmanal per als dies de cada dia, sorgit arran de la crisi. Està format per uns plats més senzills que els habituals de la carta, i per 18 euros més IVA inclou vi, aigua i pa. En el servei es respira humanitat, fugint del tracte encotillat i fred, molt típic d’alguns restaurants gastronòmics. Segurament no veurem mai la xef passejant-se entre les taules i saludant personalment, però és que la seva timidesa i la feina que porta la cuina li hi impedeix. Però ella es mostra encantada si el client entra al seu

territori i la saluda i comenten el menú i les sensacions provocades. El local és un espai modern, però on també han volgut salvaguardar la tradició mantenint la muralla romana en una de les seves parets.

Més que cuina

No tot és gastronomia. També gestionen un bloc on publiquen les seves novetats, activitats en què participen i també reflexions sobre futbol, música, el seu entorn i perquè no, també sobre cuina i gastronomia. El passat 28 de novembre van celebrar el seu sisè aniversari amb un Electrovermut. Hi varen convidar amics, coneguts i també futurs clients que sens dubte, van quedar encantats amb aquesta manera tan senzilla i propera de relacionar-se els que porten el restaurant amb els que hi gaudeixen de la seva proposta. És gent polifacètica i inquieta. Durant tot l’any realitzen activitats gastronòmiques, tasts de vins, presentacions de cellers, cursos de cuina, tallers per a nens, excursions a zones vinícoles i qualsevol altra cosa que se’ls pugui acudir en un moment determinat. També són membres de l’ARPA, Associació de Restaurants de la Part Alta, que mira de dinamitzar aquesta zona de Tarragona i fer-la més atractiva al visitant. Igual munten un concurs d’escultures com comercialitzen unes xapetes amb motius gastronòmics. Realment és gent viva, com la seva cuina.

La cuina del desaparegut Santi Santamaria és ja un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 Sant Celoni Tel. 938 672 851

Can Jubany

Al capdavant de la seva cuina hi trobem el xef mediàtic Nando Jubany. Ctra. de Sant Hilari Calldetenes Tel. 93 889 10 23

LES SET PORTES

Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

neichel

Carta flexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU

Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

Jaume de provença

Cuina de mercat, catalana i internacional, amb un toc d’imaginació. Provença, 88 - Barcelona Tel. 93 430 00 29

via veneto

La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MóN empresarial març 2011

Cultura

cita cèlebre: “L’home neix lliure, responsable i sense excuses” Jean Paul Sartre (1905-1980), filòsof i escriptor francès.

Arquitectura i art d’avantguarda soviètica

Macroeconomia. Para entender la crisis en una economia global Autor: Joan Tugores Ques Editorial: Editorial UOC Pàgines: 272 La Macroeconomia torna a ser un important tema d’actualitat amb motiu de la qüestió de la desocupació, els estímuls fiscals, els dèficits i el deute públic, les actuacions dels bancs centrals i els desequilibris internacionals, així com les propostes de reforma i els debats sobre els marges de maniobra dels poders públics. Totes aquests temes són, doncs, els més destacats entre les diferents qüestions d’anàlisi per part dels especialistes i també de l’opinió pública. L’autor ha volgut sintetitzar de manera sistemàtica i d’una manera pedagògica en aquest llibre les principals eines i argumentacions per tal de donar resposta a totes les qüestions relacionades amb la macroeconomia de la segona dècada del segle XXI.

El networking Autora: Rosaura Alastruey Editorial: Editorial UOC Pàgines: 100 Tal com afirma l’autora, el networking professional, si està ben gestionat, consisteix a treballar de manera estratègica per tal d’aconseguir una xarxa de contactes, ja siguin de tipus personal o professional. L’objectiu del networking és doncs la creació de vincles amb persones, per exemple, del nostre entorn professional. Una xarxa de contactes ben elaborada ofereix un gran ventall de possibilitats com, per exemple, la resolució de problemes, l’obtenció d’informació rellevant, l’intercanvi coneixement i experiències i, fins i tot, la possibilitat de trobar un nou lloc de treball. A través d’aquest llibre, el lector aprendrà de manera didàctica com trobar les eines informàtiques per a gestionar el networking i saber per on començar a construir una xarxa de contactes.

agenda cultural L’esplendor del romànic. Obres mestres del MNAC El MNAC acull una mostra de 60 obres d’art romànic que destaca per la qualitat artística i representativitat tipològica i iconogràfica. Del 10 de febrer al 15 de maig, al MNAC.

The Otolith Group. La forma del pensament L’obra de The Otolith Group és una reflexió al voltant de la percepció i la naturalesa dels documents a través de les pel·lícules, textos i activitats relacionades amb els arxius dels mitjans de comunicació. Del 4 de febrer al 29 de maig, al MACBA.

Concert de Kylie Minougue La cantant d’origen australià visitarà Barcelona dins la gira Les folies Tour 2011 en què presentarà les cançons del seu darrer treball titulat Aphrodite. Els seus seguidors també podran gaudir del repàs dels grans èxits de l’artista. Al Palau Sant Jordi, el 12 de març.

Truca un inspector L’agument gira al voltant d’un inspector de policia, el qual apareix en el sopar de compromís d’una parella per investigar la implicació dels comensals en el suïcidi d’una noia. Al Teatre Goya, des del 4 de febrer.

Fins el 17 d’abril es pot visitar al CaixaForum Barcelona l’exposició Construir la Revolució. Art i arquitectura a Rússia, 1915-1935, una mostra que vol fer una aproximació a l’art de l’avantguarda soviètica dels anys 20 i 30 del segle XX.

Redacció

Ara tenim l’oportunitat de conèixer més de prop i millor l’art produït a Rússia en el període dels anys 20 i 30 del segle XX. El CaixaForum Barcelona acull des d’aquest febrer i fins el 17 d’abril l’exposició Construir la Revolució. Art i arquitectura a Rússia, 1915-1935. Dins la programació cultural, l’Obra Social “la Caixa” dedica una atenció especial i preferent al conjunt de manifestacions artístiques més contemporànies, és a dir, dels segles XX i XXI. La mostra posa un accent especial en la manera com els artistes plàstics i els arquitectes van fer força de manera conjunta sota la causa boltxevic en un període marcat per la radicalitat de les seves propostes. L’Estat soviètic sorgit de la Revolució Russa de 1917 va ser l’impulsor d’un nou llenguatge visual per construir una nova societat basada en l’ideal socialista. De fet, la dècada i mitja que va seguir a la Revolució va ser un període de gran intensitat creativa i innovació en el camp de les

Torre de radiodifusio xabolovka./Richard Pare. Cortesia de kicken-berlin.

arts. Principalment es va notar en el camp de l’arquitectura, el qual va apostar fermament per les formes geomètriques pures. L’arquitectura de la revolució soviètica es basa en una idea de funcionalitat, estalvi i eficàcia arquitectònica que conviu amb la creativitat i l’agosarament formal. En aquest sentit, l’art soviètic va ser un model per als arquitectes del moviment modern el qual, avui en dia, pot esdevenir un referent per als creadors actuals. Aquests artistes s’enfronten al repte de treure el màxim profit possible dels recursos disponibles en favor de la comunitat. En aquell període de la Història, l’Estat necessitava nous tipus d’edificis, és a dir, des de cases comuna, clubs i equi-

paments esportius per al proletariat victoriós, fàbriques i centrals elèctriques i centres d’operacions per a la promulgació de polítiques d’Estat i la difusió de propaganda, entre els quals en destaca el Mausoleu de Lenin. L’exposició està composta per 230 obres, entre les quals hi ha maquetes, pintures i dibuixos i fotografies d’arxiu (dels anys 20 i 30 i també contemporànies). Construir la Revolució és una mostra organitzada per la Royal Academy of Arts de Londres, en col·laboració amb la Fundació “la Caixa” i la col·lecció Costakis del SMCA de Tessalònica, i forma part dels actes de l’Any Dual 2011 d’Espanya a Rússia i de Rússia a Espanya.

La millor oferta de màsters i postgraus per arribar a les teves metes.

Futura és la millor opció per créixer en la teva carrera professional. Un espai pensat exclusivament per al teu futur, amb totes les propostes en màsters i postgraus i un programa de jornades tècniques molt complet per desenvolupar la teva professió i aconseguir totes les metes. Amb tot l’assessorament i l’orientació personal perquè no deixis de superar-te.

Recinte Montjuïc 25-26 Març 2011

SALîÊDELSÊMËSTERSÊIÊPOSTGRAUS