Món Empresarial 135 by Medigrup

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Maig 2011 n. 135

2€

MBA on line

Més enllà del nostre país Moltes escoles de negoci i universitats espanyoles ofereixen des de fa temps formació on line. Aquesta modalitat d’ensenyament també permet que els professionals puguin formar-se en centres de més enllà de les nostres fronteres. En l’àmbit

internacional existeixen prestigiosos centres que ara es troben al nostre abast. En aquest especial repassem alguns dels MBA on line més reconeguts en l’àmbit internacional. Pàgina 25 >>

Més acceptació de la mobilitat laboral a causa de la crisi Sis de cada set espanyols mourien la seva residència per una feina En un context de crisi com l’actual, la mobilitat laboral s’ha convertit per a moltes persones en una oportunitat laboral. Sis de cada set treballadors espanyols estarien disposats a canviar de residència per aconseguir una feina. Aquesta dada es desprèn del IV Estudi de Mobilitat Laboral, que l’empresa Randstad elabora periòdicament. Fins i tot, les dones, més contràries a la mobilitat, es mostren ara més disposades a desplaçar-se. En canvi, l’enquesta reflecteix un des-

cens significatiu en el desig de mobilitat dels immigrants, que passa del 81% registrat el 2010 al 69% d’aquest any. Els professionals més ‘mòbils’ són els nascuts a Castella i Lleó i Extremadura, mentre que els menys partidaris a canviar de comunitat autònoma són els canaris, els catalans i els valencians. D’altra banda, el perfil del professional ‘mòbil’ respon al d’un home, d’entre 25 i 34 anys, i amb estudis universitaris. Pàgina 3 >>

LEs seccions Empresa pàg. 3 a 15 >> El programa emppersona de la Fundació PIMEC ajuda empresaris en crisi. En el seu primer any de funcionament un 67% dels empresaris atesos han trobat una solució a la seva situació. La patronal catalana Cecot ha fet una proposta als governs central i autonòmic per adaptar la figura de la Mediació de Crèdit, ja existent a França, a la realitat

del nostre país per tal de fer arribar finançament a les pimes. Dins el marc del Saló Futura va tenir lloc la IV Trobada de Col·legis Professionals, Institucions i Fundacions de Catalunya. Ens apropem a l’experiència empresarial de L’Atelier del Perfume, una firma dedicada a crear pefums a mida

dels seus clients, que està en plena expansió. El Decàleg: deu opinions sobre el sector empresarial i econòmic. El mapa

pàg. 16 i 17 >>

Espanya se situa com a novena potència científica mundial. Però, on es produeixen més publicacions científiques?

ECONOMIA pàg. 18 a 27 >> Segons un informe d’amec, el dinamisme dels mercats exteriors impulsa l’exportació. Les empreses preveuen augmentar l’exportació. Les transaccions del sector financer es disparen a causa, entre altres, de les fusions i les adquisicions. El catedràtic Joan Tugores repassa els errors polítics i

econòmics a l’hora de prevenir la crisi que ens afecta mundialment. ESTILS DE VIDA

pàg. 29 a 31 >>

Pocs restaurants poden presumir de la llarga i exitosa història del 7 Portes, que tot just acaba de complir els seus 175 anys. Propostes de lectura per a les properes setmanes.

Opinió / Sumari

MóN empresarial

Editorial

maig 2011

EDITORIAL

DIRECTORI D’EMPRESES Adidas.....................................11 Aena........................................13

alerta per la destrucció de llocs de treball

Áreas.......................................12 Banco Santander.....................12 Banesto...................................13

Després del recent rescat de Portugal, ara fa poc més d’un mes, les especulacions sobre la possibilitat que Espanya pogués ser intervinguda per part de la Unió Europea tornaven a primera línia. I és que els principals indicadors econòmics no ens són gaire favorables. Ara com ara, el futur de l’economia espanyola és un interrogant. Per això és millor que deixem de banda el futur –que no pas per això deixa de ser menys important– i ens centrem en el present. De tots els indicadors econòmics n’hi ha un que és extremadament alarmant i que ningú gosa posar en dubte, perquè és una realitat. Es tracta de l’atur. Ja som el país europeu que registra una taxa més elevada

i el propi govern central ha reconegut que per canviar la tendència caldrà esperar com a mínim fins el 2012. L’elevada taxa d’atur, però, va lligada a un altre aspecte que ens hauria de preocupar fins i tot més: la quantitat de llocs de treball que s’han destruït durant aquests anys de crisi. Un recent estudi de Pimec afirma que a Espanya s’ha destruït 3 vegades més d’ocupació que al Regne Unit, 5 vegades més que a Itàlia i 6 vegades més que a França. Aquesta destrucció ha afectat sobretot el sector privat, ja que el sector públic, fins fa poc, encara ha pogut presumir de crear ocupació, tot i que això probablement canviï tenint en compte les retallades que estan aplicant les administracions.

No oblidem que els joves són els qui haurien de liderar l’economia i el país del futur

Els més afectats per la destrucció de llocs de treball són la població immigrant amb baixa qualificació i els joves. Ara bé, mentre els immigrants s’adapten a la nova situació, tornant als seus països d’origen o practicant activitats d’economia submergida, els joves ho tenen més difícil, especialment els qui tenen estudis poc qualificats. Actualment, quatre de cada deu joves no treballen.

Tot plegat, un escenari preocupant. Cal, per tant, un esforç per part de les administracions per donar suport a la gent jove amb baixa qualificació, que si bé és cert que pot ser difícil d’ocupar a curt termini, amb una formació adequada podria ser més fàcil d’inserir en el mercat laboral a mig i llarg termini. Pel que fa als joves amb estudis universitaris, correm el risc de generar-los una frustració personal i professional que els faci emigrar a l’estranger a la recerca de millors oportunitats. És, per tant, imprescindible que no oblidem que aquests joves són els qui haurien de liderar l’economia i el país del futur. Sense ells, poca cosa ens quedarà a fer.

Canaletas................................12 Caprabo...................................10 Carrefour.................................11 Cirsa........................................12 El Corte Inglés.........................12 Endesa.....................................11 Gamesa...................................12 Inditex.....................................12 Johnson&Johnson..................13 Kone........................................11 L’Ôreal.....................................11 La Caixa...................................12 LG Group.................................11 Miquel y Costas......................13 MRW.......................................10 Nestlé......................................13 Nissan.....................................13 PC City.....................................13 Ryanair....................................13 Spanair....................................13

La tira cÒmica

STAFF medigrup digital s.a.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Operacions: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet. Col·laboradors: Núria Cabrera, Begoña Giménez, Jordi Arasa. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

maig 2011 MóN empresarial

El programa emppersona La Mediació de Crèdit podria ajudar a mantenir de Pimec ajuda empresaris 12.500 empreses a Espanya, segons la patronal en crisi. pàg. 4 Cecot. pàg. 6

Empresa

Mobilitat laboral

Un 65% dels treballadors canviaria de residència per aconseguir una feina La mobilitat laboral augmenta gairebé cinc punts entre les dones i assoleix el 61%, vuit punts menys que els homes. Redacció

La mobilitat laboral s’ha convertit per a moltes persones en una oportunitat professional. Així ho asseguren el 65% dels treballadors espanyols, que estarien disposats a canviar de residència per aconseguir una feina, segons el IV Estudi de Mobilitat Laboral de Randstad. Aquesta dada suposa un increment del 3% respecte a les dades registrades per aquesta mateixa empresa tot just fa un any. Per altra banda, sis de cada deu espanyols actius laboralment estarien disposats a canviar de ciutat per un motiu professional, fet que constata el grau de preocupació que existeix entre els ciutadans que no es troben a l’atur, ja que aquesta percepció ha pujat sis punts percentuals respecte a les dades obtingudes durant l’any passat. La mobilitat laboral ofereix un valor afegit a empreses i candidats. Permet als treballadors accelerar la seva corba d’aprenentatge, comptar amb un interessant bagatge cultural i desenvolupar aptituds que en el futur poden posar en pràctica a la seva vida laboral. L’informe elaborat per Randstad reflecteix una radiografia de la mobilitat laboral a Espan-

Els canaris, catalans i valencians, els qui menys es mouen En l’anàlisi per comunitats autònomes, destaca que els treballadors menys mòbils són els canaris, catalans i valencians, ja que són els qui en major mesura treballen a la mateixa comunitat on van néixer. I en els tres casos, almenys nou de cada deu segueix treballant a la mateixa ciutat on van néixer. Per contra, els professionals més mòbils són els nascuts a Castella i Lleó i Extremadura, on quatre de cada deu persones han de canviar de ciutat per treballar, seguits dels nascuts a Castella-La Manxa, on es mouen de ciutat tres de cada deu persones. ya i assegura que els homes són més proclius a canviar de ciutat per aconseguir una feina (69%) que no pas les dones (61%). D’altra banda, els joves d’entre 25 i 34 anys són els més disposats a canviar de ciutat per aconseguir una feina (70%). En el costat oposat de la balança, se situen els espanyols amb edats compreses entre els 45 i els 65 anys d’edat (39%), segment d’edat tradicionalment

Els immigrants es caracteritzen pel seu alt nivell de mobilitat. / CEDIDA

més contrari a desplaçar-se per motius laborals.

La formació influeix en la mobilitat Pel que fa al nivell de formació, destaca l’ampli consens que existeix en tots els grups analitzats per canviar de ciutat amb l’objectiu d’aconseguir una feina. Els més disposats són els universitaris (71%) i les persones que cursen batxillerat (70,5%), mentre que les persones sense estudis responen afirmativament a aquesta resposta només en un 57%. De fet, destaca l’increment registrat pels dos primers, ja que pugen quatre i catorze punts percentuals respectivament, mentre que el grup de persones sense estudis ha obtingut un descens d’un 10% respecte al 2010. L’informe de Randstad també estudia aquest comportament

organitza

Canviaries de ciutat per una feina? 65% 35% Si

Canviaries de ciutat per una feina? 61%

69%

Dones Homes

en funció de la nacionalitat i assegura que els immigrants (69%) mostren una major disposició que els espanyols (66%) a progressar gràcies a la mobilitat laboral. Cal destacar el descens significatiu que es registra en la percepció dels immigrants, ja que s’obté un descens de dotze punts percentuals respecte a la mostra del 2010. Els immigrants en general es caracteritzen pel seu alt nivell de mobilitat, ja que es troben desplaçats del seu lloc d’origen i prioritzen les condicions econòmiques a l’arrelament al lloc. No obstant, aquesta mobilitat ja s’ha produït en la majoria dels casos, el que significa que aquells treballadors estrangers que no estan disposats a moure’s per una feina són els més arrelats i el seu nivell de mobilitat és pràcticament similar al dels nacionals.

Cafè amb...

La Salle Technova

Presenta MEDlab, una plataforma multidisciplicària d’innovació sanitària per identificar mancances i fer propostes de solució tecnològica 18 de Maig de 2011

Lloc: Hesperia Tower

Més informació a: www.biopol.cat / info@biopol.cat

EMPRESA / Associacions

MóN empresarial maig 2011

pimec

El programa emppersona ajuda empresaris afectats per la crisi Gairebé 7 de cada 10 dels empresaris en crisi atesos pel programa emppersona de la Fundació PIMEC han pogut sortir de la seva situació precària. Aquest programa, que compleix el seu primer any de funcionament, ofereix orientació personal, emocional, social i econòmica per refer la vida i l’activitat empresarial.

Redacció

El 67% dels empresaris en crisi atesos per la Fundació PIMEC a través del seu programa emppersona han trobat una sortida a la seva situació laboral precària. D’aquests, el 37 per cent han reflotat el seu propi negoci, el 17 per cent han creat una nova empresa i el 13 per cent han trobat una ocupació per compte aliè. Aquests resultats reflecteixen el balanç del primer any de funcionament del programa emppersona, creat per la Fundació PIMEC per ajudar els emprenedors més castigats per la crisi, ja sigui autònoms o petits i mitjans empresaris, a refer la seva vida personal i professional. El programa emppersona presta un servei de suport personal i professional per ajudar els emprenedors a recuperar la confiança en si mateixos i trobar noves sortides a la seva situació professional. Per això ofereix suport emocional i orientació empresarial, professional i socioeconòmica a través dels seus propis equips i de les diverses entitats col·laboradores. Des que va començar la crisi fins avui, de juliol de 2007 a febrer de 2011, han tancat un total de 38.000 empreses a Catalunya. En la seva gran majoria es tracta de petites i mitjanes empreses. A més, altres 61.700 emprenedors autònoms s’han vist obligats a passar a l’atur. El programa emppersona, en el seu primer any de funcionament, ha atès 120 empresaris perquè puguin refer la seva vida personal i professional. Es calcula que el 2011 se sumaran al programa uns 150 nous empresaris. Són xifres petites davant el gran nombre d’empreses que han tancat al nostre país, però el programa emppersona és una iniciativa pionera a l’Estat es-

Des dels seus inicis el programa emppersona ha atès 120 empresaris perquè puguin refer la seva vida professional. / CEDIDA

panyol i molt necessària per ajudar el col·lectiu empresarial, tan castigat per la crisi. Per aquest motiu, l’interès i l’esforç de la Fundació PIMEC per ampliar aquesta tasca i per sumar ajuda d’altres institucions. Per a la Fundació PIMEC, el programa emppersona, després d’un any de funcionament, suposa un nou desafiament per poder oferir més i millors serveis, ja sigui directament o bé amb la col·laboració en noves iniciatives. En aquest sentit destaquen la incorporació del Programa emppersona al projecte Reinicia’t, impulsat conjuntament amb la Conselleria d’Empresa i Ocupació, els sindicats Comissions Obreres i UGT, i la patronal CECOT. Això permetrà ampliar l’àmbit d’atenció a més persones. En aquest moments, també estan ampliant el grup d’assessors personals a nivell de “coaching” o a nivell empresarial, que és la manera de donar l’atenció

individualitzada que necessita cada cas. Així mateix, a més de col·laboradors, per ampliar la capacitat d’atenció i orientació als empresaris més afectats per la crisi es necessiten nous patrons que puguin aportar nous recursos econòmics. Per a la Fundació PIMEC és important que els empresaris que han tancat les portes del seu negoci puguin refer les seves vides personalment, socialment i professionalment. Aquesta és una tasca eminentment social però també de gran importància econòmica. Aconseguir que un empresari o una empresària recuperi la capacitat d’emprendre noves activitats i de tornar a generar riquesa i ocupació és un bé molt gran per al país, ja que l’esperit emprenedor és una qualitat que no tothom té i que cal salvaguardar. En altres països, com Estats Units, el fracàs empresarial es valora de forma diferent que a Espanya. Està considerat més aviat com una etapa de formació, en lloc del final

El programa persegueix ajudar els emprenedors més castigats per la crisi Des de juliol de 2007 a febrer de 2011 han tancat un total de 38.000 empreses a Catalunya

d’una trajectòria personal, que pot ser l’embrió de futurs èxits empresarials ja que la persona que ha posat en marxa una empresa, encara que hagi fracassat acumula molta experiència de gestió. Per a cada persona es dissenya un pla d’acció personal, social i econòmic. En el programa emppersona col·laboren entitats de diversos àmbits que aporten la seva experiència i contribució. Des de la Fundació PIMEC, un cop analitzat el problema de la persona en qüestió, l’orienten perquè pugui obtenir els recursos especialitzats que necessita, ja sigui en temes empresarials o de suport personal o social, o per a la recerca de noves sortides professionals. En certa manera, la Fundació PIMEC, a través del Programa emppersona actua com una finestreta única que rep, acull i acompanya les persones que demanen ajuda, i posteriorment les deriva cap a les entitats col·laboradores especialistes. Les entitats col·laboradores de la Fundació PIMEC en el Programa emppersona són: Acció Solidària contra l’Atur, Àmbit Maria Corral, Ammfeina, Assis, Avui, Axxon, Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona), Cambra de Comerç de Barcelona, CCAM (Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya), Càritas, Catalunya Ràdio, Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. Conselleria d’Economia i Coneixement, Conselleria d’Empresa i Ocupació, El Periódico, Institut Català de les Dones, Institut Gestalt, Home, La Vanguardia, Microbank, OME, PIMEC, SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya), Societat Espanyola de Psicoanàlisi, Telèfon de l’Esperança, TV3 i VAE (Voluntaris AMB Assessorament Empresarial).

Local / EMPRESA

maig 2011 MóN empresarial

El renaixement d’una marca

Xiyaté: Seat en xinès La companyia automobilística espanyola, amb seu a Martorell, viu un moment de ressorgiment després de la mala època que estava passant, i desembarca amb força en el mercat xinès.

BREUS MUNICIPIS La ciutat de Tarragona s’integra al sistema de Google Trànsit L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) segueix l’estela de Barcelona i Madrid, i s’introdueix al món de les noves tecnologies amb la integració al sistema de Google Trànsit. Aquest servei es basa en una aplicació de Google Maps que incorpora tota la informació referent a l’estat del trànsit i del transport públic de la ciutat. A més, permet a l’usuari tenir accés ràpid i directe als horaris de cada línia d’autobusos, i saber els minuts que falten perquè passi per aquella parada. En aquest sentit, el tinent d’alcalde i president de l’EMT, Carles Castillo, reconeix que aquesta nova eina permetrà “incrementar l’ús del transport públic entre els joves, i també els turistes, perquè podran programar els seus recorreguts amb antelació”. A part d’això, l’EMT també ha integrat el sistema BIDI, que s’ha instal·lat a les 400 parades d’autobú de Tarragona, i que permetrà rebre informació al mòbil sobre quines línies passen per una parada en concret, o estar informats sobrede les incidències que hi puguin haver.

Sant Andreu blinda el centre històric

A partir d’aquest estiu, la fàbrica de Martorell també fabricarà el model d’Audi Q3. / ARXIU GERARD ARIAS

Xiyaté. Aquesta és la transcripció fonètica de Seat en xinès. Tres síl·labes que signifiquen “elegant i especial, que ve d’Espanya”. I és precisament amb aquesta intenció que la companyia va aterrar al Saló de l’Automòbil de Xangai el passat mes d’abril, amb moltes expectatives de cara al futur més pròxim. El president de la firma espanyola, James Muir va assegurar que la presentació en el Saló havia estat “un dia molt especial per Seat”, que veu com a poc a poc comença a remuntar el vol després d’atravessar una mala ratxa. En l’acte de presentació, Muir va presentar Seat com “l’única marca 100% espanyola, situada a Catalunya, el cor industrial d’Espanya i del Mediterrani”. Durant el viatge, la directiva va aprofitar per iniciar la primera fase del procés d’expansió amb una reunió amb els representants de 30 concessionaris per començar a gestionar la integració en el mercat xinès. L’estratègia de Seat, segons Muir és “participar activament a la Xina amb models com l’Ibiza i el León”. Dos dissenys de cotxe que no s’acostumen a trobar en el mercat asiàtic i que busquen un comprador

entre el públic més jove. Un cop completada aquesta fase, s’espera desembarcar amb tota la força possible al Saló de Pequín, a l’abril de 2012, on la marca presentarà la gamma completa de l’Ibiza i del León per captivar “els joves, que volen ser diferents i a qui agrada el disseny agressiu que ofereix Seat”, afirmar el president del consell d’administració de Seat, Francisco Javier García Sanz. Acompanyant al president de la companyia també va assistir a l’acte Paul Sevin, vicepresident comercial de Seat, que va assegurar que “no venim a provar el mercat, venim a guanyar”, tot i que va matisar que encara “queda molt per aprendre”, i que arriben “amb humilitat i modèstia però amb molta confiança”.

Signes de recuperació Tot i que Seat va tornar a registrar pèrdues durant el 2010, la companyia comença a notar signes de millora gràcies a aquest procés d’expansió en el mercat internacional. El desembarcament a la Xina és un dels símptomes que faran sortir la companyia dels números vermells; a més, Seat torna a ser líder de ventes a Espanya

Seat exporta gairebé el 75% de la seva producció a l’estranger, on busca nous compradors

i la tendència és que l’evolució continuï a l’alça ja que a partir de l’estiu la fabrica de Martorell començarà a fabricar el model d’Audi Q3. Aquest fet comportarà el retorn de 700 treballadors que fins el moment estaven afectats per un expedient de regulació, i la contractació de 700 nous treballadors per la planta. A part d’això, la companyia també va anunciar la seva arribada en el mercat rus. Sevin va afirmar que “és un país important en l’estratègia de la marca, i es tracta d’un mercat que ofereix grans perspectives d’expansió i creixement”. I es que, actualment, Seat ja ven el 75% de la seva producció a l’estranger, i tot fa pensar que si les coses continuen com fins ara, la marca Xiyaté a Xina donarà l’empenta necessària per retornar la companyia entre les més potents d’Europa i del món.

El districte barceloní aconsegueix un pacte per preservar i conservar les característiques casetes del barri com a patrimoni cultural, i la rehabilitació dels carrers i les places del casc antic. La regidora del districte Gemma Mumbrú, afirma que “la mobilitat actual prioritza el transport públic, la bicicleta i els trajectes a peu”, i per tant, s’aconsegueix excloure la zona que s’incloïa dins el Pla General Metropolità de 1976, i que preveia enderrocar els edificis de la zona per construir-hi vials i carrers amples. Aquest fet coincideix amb una demanda veïnal que volia preservar el casc antic, i que afectava 550 vivendes. L’objectiu de tot això, és preservar i protegir el paisatge actual de Sant Andreu i “continuar la pacificació del centre, convertir els carrers en vies accessibles i de plataforma única, arbrat i mobiliari nou, i implantar dues mesures per ordenar el trànsit: l’àrea verda i el límit de velocitat a 30”, conclou Mumbrú.

Foment elimina parades a l’AP7

El Ministeri de Foment va iniciar una modificació en el sistema de peatges de l’AP7 entre Martorell i Salou. D’aquesta manera, l’actual situació deix aquest tram d’autopista amb origen i destí els enllaços de Gelida, Vilafranca Nord i Centre, Sant Sadurní i Reus amb menys aturades. A part d’aquestes modificacions, Foment també va posar en servei l’enllaç de Gelida que permetrà als vehicles incorporar-se en sentit sud a l’autopista, cosa que fins ara no era possible. Amb aquests nous canvis, se suprimeixen els peatges troncals de Vendrell i Tarragona, i la barrera del Mediterrani de l’autopista Saragossa-Mediterrani. Un fet que es tradueix en la possibilitat de realitzar el trajecte complet per les dues autopistes sense aturades intermèdies. En resum, els recorreguts, SaragossaMediterrani, Barcelona-Tarragona i Tarragona-València es podran realitzar amb menys aturades.

EMPRESA / Associacions

MóN empresarial maig 2011

CECOT

La Mediació de Crèdit pot ajudar a mantenir 12.500 empreses a Espanya La patronal catalana Cecot ha fet arribar una proposta als governs central i autonòmic per adaptar la figura de la Mediació del Crèdit, ja existent a França, a la realitat del nostre país per tal de fer arribar finançament a les pimes. Al llarg d’aquesta setmana, està distribuint la proposta a diferents organitzacions empresarials a Espanya, sindicats, partits polítics, col·legis professionals, etc. per generar un debat al voltant d’aquest instrument de finançament. Redacció

La Mediació del Crèdit és un instrument que el govern de Sarkozy impulsa en paral·lel a la programació d’ajudes al sector financer per garantir que les empreses franceses no pateixin una crisi creditícia que qüestioni la seva viabilitat i la de milers de llocs de treball. El govern francès condiciona des del primer moment les ajudes al sector bancari al compromís amb el sector empresarial i, d’aquesta manera, el govern francès utilitza la Mediació com instrument de pressió sobre les entitats financeres per revertir a les pimes i a l’economia real els crèdits que l’Estat va donar als bancs en forma de garanties o de fons. Els bancs, a canvi d’aquesta injecció, es comprometen entre d’altres a realitzar un acompanyament més estret en el desenvolupament d’un projecte de crèdit empresarial i valorar de forma preferent la viabilitat del projecte i de l’equip emprenedor per sobre dels avals. La voluntat de garantir el bon funcionament d’aquest nou instrument ha suposat que ja hagi tingut diverses revisions per ajustar el seu funcionament i garantir la seva utilitat. Seguint el model francès i extrapolant les seves dades, “a Espanya l’impacte que tindria la posada en marxa d’aquest instrument suposaria contribuir a consolidar 12.500 empreses, desbloquejar 2.750 milions d’euros i a preservar 200.000 llocs de treball. Si fem l’extrapolació a nivell autonòmic a Catalunya, les empreses consolidades serien prop de 2.500, preservant 40.000 llocs de treball i desbloquejant 550 milions d’euros” afirma David Garrofé, secretari general de la Cecot. A França, el 82% de les empreses sol·licitants de la mediació han estat acceptades i el 55% han tingut una resolució favorable.

La Cecot ha proposat al Govern de la Generalitat crear un grup de treball per detallar el desplegament de la figura del Mediador de Crèdit. / ARXIU

L’impacte que tindria a Espanya aquest instrument suposaria preservar 200.000 llocs de treball A França, el 82% de les empreses sol·licitants de la mediació han estat acceptades

La Cecot creu important posar en marxa la Mediació de Crèdit a Catalunya. Per aconseguir-ho cal, evidentment, de la complicitat de tots els agents implicats: Govern, entitats financeres i món empresarial. A Catalunya, el Mediador de Crèdit hauria d’estar coordinat per les conselleries d’Economia i d’Empresa, aprofitant les delegacions territorials de la Generalitat de Catalunya a les diferents comarques, amb el suport dels tècnics de l’administració per avaluar les anàlisis tècniques que elevin els assessors.

çant el web del Mediador de Crèdit.

Aquest instrument s’estructuraria a través d’un equip de 10 mediadors delegats pel Govern a les diferents comarques i un entramat de xarxes sòcioprofessionals i empresarials mobilitzades pels territoris.

4. Treball de Mediació. Apropament de posicions divergents

A partir que una empresa inicia un procés de Mediació de Crèdit, aquest es duu a terme en cinc etapes:

1.Introducció de l’expedient via on-line.

El procés s’inicia amb l’alta d’un expedient on-line mitjan-

2. Admissió de l’expedient per la Mediació

En 48 hores, el mediador territorial es posaria en contacte amb l’empresa per admetre a tràmit, o no, l’expedient.

3. Informació dels bancs. Possibilitat de rebre les seves al·legacions

S’informaria a les entitats financeres de l’obertura d’un procés de Mediació i que disposarien de cinc dies per revisar el cas.

Passat el termini de revisió per part de les entitats financeres, el mediador local reprendria el contacte amb l’empresa per conèixer l’evolució de la seva situació. Si les dificultats continuessin vigents, el mediador contactaria personalment amb els responsables de l’empresa i les entitats financeres per identificar i resoldre els punts de bloqueig. El mediador podria, igualment, consultar altres actors financers.

5. Conclusions. Proposició de solucions elaborades per la Mediació

S’informaria a l’empresa de les solucions proposades per la Mediació. Si l’empresa no les considerés satisfactòries podria sol·licitar la revisió del seu expedient. En aquest cas l’expedient passaria a un nivell superior previst pel Govern. Es tracta d’un procediment simple, ràpid, gratuït i totalment confidencial. Com totes les Mediacions, el seu resultat vincula a les parts. En conseqüència, si la conclusió és que l’empresa és mereixedora de finançament, l’entitat financera es veu en l’obligació d’atorgar el finançament estipulat. La Cecot ha proposat al Govern de la Generalitat crear un grup de treball per detallar el desplegament del Mediador de Crèdit entre tots els agents implicats aprofitant tots els recursos que les parts ja disposen per accelerar la seva posada en marxa abans de finalitzar el primer semestre de l’any.

Associacions / EMPRESA

maig 2011 MóN empresarial

EL PODER DE LA SOCIETAT CIVIL EN EL CANVI DE PARADIGMA

Les jornades organitzades per Món Empresarial en el marc del Saló Futura han comptat amb la presència de personalitats rellevants de l’escenari institucional català. / ALÍCIA PONS

Un any més, les jornades

de Futura són un èxit

El periòdic Món Empresarial ha organitzat, en el marc del Saló Futura, la IV Trobada de Col·legis Professionals, Institucions i Fundacions de Catalunya. Amb el títol El poder de la societat civil en el canvi de paradigma, diverses personalitats rellevants de l’escenari institucional català han exposat el model que cal seguir per encarar amb èxit la senda del creixement. Totes elles han coincidit en la importància de la col·laboració entre àmbit públic i privat per aconseguir-ho. Redacció

Durant els dies 25 i 26 de març, el recinte firal de Montjuïc ha acollit Futura, el saló dels màsters i postgraus. En aquest context, Món Empresarial ha reunit, un any més, els repre· sentats de les associacions més destacades de Catalunya per debatre el futur econòmic del país. Joan Vallvé, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha inaugurat les jornades, i ha po· sat de manifest la situació de canvi que estan vivint actual· ment els col·legis professionals a causa de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Vallvé també ha volgut remarcar el paper dels col·legis, i en especial dels enginyers, en la societat. “La nostra funció és vetllar pel correcte exercici de la professió. Així mateix, vivim en un món cada vegada més tecnificat, o sigui que la col·

laboració entre tècnics i Go· vern esdevé imprescindible”, ha afirmat el degà. Per la seva banda, Xavier Cam· pà, subdirector general d’En· titats Jurídiques, ha destacat l’increment del món fundaci· onal a casa nostra, així com la necessitat d’introduir nous factors per tal que aquestes entitats puguin continuar sent un dels motors econòmics del país. “En aquest sentit, la unió entre el sector privat i el sector públic és essencial”, ha afegit.

El canvi de paradigma

El president del Patronat de la Fundació EADA, David Par· cerisas, ha fet una reflexió al voltant de l’àmbit de l’ense· nyament i de l’educació. “Ca· dascú de nosaltres, a través de l’exemple, estem modificant el comportament dels altres, i so· bretot dels més joves. Per tant,

hem de pensar de quina mane· ra podem contribuir a canviar la societat que tenim”. Una so· cietat on els desajustos estan a l’ordre del dia. “Si comparem el salari de la cúpula directi· va de les principals empreses de l’Íbex amb el Salari Mínim Interprofessional veurem que la diferència és abismal. Això demostra que cal un canvi de paradigma”, explica Parceri· sas, que també demana al sec· tor polític que reflexioni sobre l’existència d’un salari màxim interprofessional.

“Saber treure el suc a la societat civil”

Així és com Joan Tugores, ca· tedràtic de la Universitat de Barcelona, ens dóna la solució a la crisi actual. “En moments de canvi de paradigma, la soci· etat civil té un gran paper. Ens en sortirem si, amb l’ajuda dels

Imatge del públic assistent a les jornades de Món Empresarial. / ALÍCIA PONS

Els ponents de les jornades ressalten la importància de la col·laboració entre sector públic i privat

poders públics, sabem treure-li partit”, ha afirmat el catedràtic, que ha citat algunes idees del Premi Nobel d’Economia Dou· glass North per parlar de les organitzacions actuals. En con· cret, ha ressaltat que la riquesa, el potencial i l’obertura són els elements que marquen la dife· rència entre societats tancades (que miren cap al passat) i so· cietats dinàmiques (que miren cap al futur). També mirant cap al futur ha volgut posar punt i final a les

jornades el secretari d’Univer· sitats i Recerca, Antoni Cas· tellà. De fet, ha recordat que estem passant per una crisi social i econòmica sense pre· cedents, però també de valors. “Durant molts anys hem viscut per sobre de les nostres possi· bilitats, i aquesta època ja no tornarà”. Com a administrador dels recursos públics, Castellà ha entonat el mea culpa per no haver sabut detectar a temps que el model de finançament actual ens estava col·lapsant. No obstant això, ha insistit en la necessitat de tirar endavant i de mantenir l’estat del ben· estar deixant de banda debats obsolets. “Avui dia no té sentit centrar-nos en si la titularitat de qui dóna els serveis és pública o privada. La qüestió és arribar al ciutadà, independentment de quin sigui el mitjà utilitzat. I allà on no pugui arribar l’Adminis· tració, ho ha de fer la societat”.

Cada dia una entrevista en sentit contrari

DE DILLUNS A DIVENDRES A LES

21.30 h A BTV

www.btv.cat www.btvnoticies.cat

Emprenedoria / EMPRESA

maig 2011 MóN empresarial

LA CRISI CONVERTIDA EN OPORTUNITAT

Perfums al gust del consumidor La seva experiència en grans multinacionals de la cosmètica i de les fragàncies va fer que Daniel Cadierno decidís allunyar-se de la perfumeria tradicional i muntar un negoci propi, L’Atelier del Perfume, una firma dedicada a crear perfums a mida per als clients. Amb tan sols dos anys de vida, la companyia, nascuda en plena crisi econòmica, ja ha obert tres botigues i preveu tancar l’any amb sis. les llicències de creadors de moda. Per aquest motiu, L’Atelier del Perfume pot vendre fragàncies d’alta qualitat a uns preus molt ajustats i competitius. “Nosaltres mimem molt l’essència, la matèria primera, i no tant la imatge de marca”, destaca el fundador de l’empresa.

Meritxell Sort

Fa alguns anys, els xefs i els grans cuiners van sortir dels fogons per donar a conèixer directament al públic les seves creacions. El mateix ha fet Daniel Cadierno, però, en el seu cas, amb els perfums. Després de més d’una dècada creant essències per companyies internacionals, l’any 2009 va decidir posar en marxa un taller de fragàncies per poder elaborar perfums exclusius i a mida per als clients. Així és com va néixer L’Atelier del Perfume, un model de negoci que, inicialment, es va basar en la venda online. “Tenim més de 7.500 seguidors a través de xarxes socials com Facebook i Twitter. Gràcies a ells, hem conegut de primera mà què és el que necessita el públic”, afirma Cadierno, director general de l’empresa. Arran de l’èxit del negoci, durant la primavera del 2010 es va inaugurar la primera tenda a Barcelona. “La seu principal a la Ciutat Comtal és una tenda pròpia, però les altres botigues obertes conformen una cadena de franquícies. Actualment, en tenim una a Gandia, una altra a Jerez, i estem a punt d’obrir-ne dues més de noves (a Barcelona i a Sabadell). Reus, A Coruña i Bilbao són els propers punts que tenim previstos en el pla d’expansió. El nostre objectiu és tancar el 2011 amb sis o set franquícies”, explica Daniel Cadierno. I tot i que el business plan de la companyia preveu l’expansió per tot el territori nacional, es continuarà apostant pel servei de venda i distribució online.

“Canviem el calçat i la nostra forma de vestir. Per què no el perfum?” El fet que realment diferencia L’Atelier del Perfume d’altres competidors és la possibilitat de dissenyar un perfum a mida pels clients que ho sol·liciten. El procés s’inicia a través d’un breu qüestionari adreçat al consumidor, en el

Equip directiu, format per Daniel Cadierno (director general i perfumista) i Josune Ramírez (directora de qualitat i de producte acabat). / CEDIDA

L’objectiu de la companyia és tancar el 2011 amb l’obertura de sis noves franquícies L’empresa actua directament com a creadora d’essències i realitza les vendes sense intermediaris Imatge d’una de les franquícies, a Gandia. / CEDIDA

qual s’analitzen diversos elements, com els seus gustos i preferències. “També indaguem sobre l’estil de vida del client: si és urbanita, de camp o de platja; si és usuari de perfum diari o esporàdic; si canvia entre l’hivern i l’estiu; quina és la seva forma de vestir, etc. Ens centrem en totes aquestes variables perquè volem que el perfum no només s’adapti a una personalitat, sinó també a una actitud”, destaca el director general. I com que no és el mateix estar a l’oficina treballant que

anar a sopar el dissabte a la nit amb la parella o els amics, el perfum ha d’expressar el que estem vivint en cada moment. “Si canviem el calçat i la nostra forma de vestir constantment, per què no el perfum?”, es pregunta Cadierno. A partir de les respostes obtingudes a través del qüestionari, L’Atelier del Perfume dissenya un producte perquè el client el provi durant uns quants dies. “Així aconseguim el primer pas, que és l’acceptació olfactiva del perfum. Quan el

consumidor ens dóna el vistiplau, generem el producte, que es personalitza amb un etiquetatge amb el seu nom”, afegeix.

Un futur en expansió La companyia actua di rectament com a creadora d’essències i realitza les vendes sense intermediaris. A més, està desvinculada de

La línia d’activitat del negoci no solament es basa en el creixement de la pròpia franquícia, sinó que també se centra en la creació de perfums per a tercers, és a dir, empreses que, per les seves característiques, no poden accedir a la indústria del perfum i necessiten unes quantitats reduïdes. “Per exemple, una empresa petita que vol crear un perfum amb la seva marca, una empresa que vol regalar un perfum per Nadal als seus treballadors, una parella que es casa i vol fer aquest detall als convidats...”, explica Cadierno. L’Atelier del Perfume, que actualment compta amb cinc treballadors, preveu augmentar la plantilla en 12-15 persones en els propers dos anys. El seu objectiu a llarg termini és obrir 25 tendes per tot Espanya fins al 2013 i incrementar la facturació un 275%. Unes xifres molt encoratjadores tenint en compte la situació econòmica actual. “Per a nosaltres, la crisi s’ha convertit en una oportunitat. No tenir intermediaris ens permet oferir un perfum d’alta qualitat a un preu reduït, i el mercat ens ha demostrat que, a pesar de la crisi, continua volent el nostre producte. A més, a causa de la recessió econòmica, a nivell immobiliari i industrial s’han reduït els preus, i això ens ha permès accedir a determinats immobles i produccions de forma molt econòmica”, afirma Daniel Cadierno, un empresari que ha sabut com desafiar la crisi amb un negoci innovador i apte per a tots els gustos i butxaques.

EMPRESA / RSC

MóN empresarial maig 2011

4 models a seguir

Actualitat en RSC 20 empreses espanyoles entre les més sostenibles del món

Iniciativa solidària SOS Bebé

L’Anuari de la Sostenibilitat 2011 mostra quines són les 20 empreses espanyoles que a dia d’avui es situen dins el grup de les e més sostenibles del món.

MRW i la Fundació Rosa Oriol han unit els seus esforços per fer realitat la campanya solidaria SOS Bebé.

Segons l’Anuari de la Sostenibilitat 2011 elaborat per PWC i SAM (Susutainable Asset Management) un total de 20 empreses espanyoles es troben dins el grup de les 409 empreses més sostenibles del món. Aquestes empreses són Abertis, Acciona, Aigües de Barcelona, Banc de Santander, BBVA, Criteria, Endesa, Enagás, FCC, Ferrovial, Gamesa, Gas Natural Fenosa, Iberdrola, Iberia, Inditex, Indra, Mapfre, Red Eléctrica, Repsol i Telefónica. Les conclusions de l’estudi fa un anàlisi de 58 sectors d’activitat a més de 2.000 companyies de les més de 2.500 companyies que integren el Dow Jones Global Total Stock Market Index. Aquest estudi es porta fent des del 1999 i té 3 categories: Gold, Silver i Bronce; a totes elles amb presència de les companyies abans citades. D’altra banda, un total de 4 companyies espanyoles han estat assenyalades com a líders mundials en matèria de sostenibilitat en els seus sectors d’activitat: Gamesa, dins el camp de les energies sostenibles; Gas Natural Fenosa, en el terreny de la distribució de gas; Indra, al sector de computer services i internet; i Telefónica, dins el sector de la telefonia; i 3 en aquelles on ha registrat un avenç més significatiu: Iberia, pel que fa al sector de les línies aèries i Indra i Mapfre, per que fa a la categoria d’assegurances. A més a més, s’han incorporat nous riscos de Sostenibilitat pel que fa a la valoració de les companyies, entre els quals en destaca la incorporació dels riscos relacionats amb l’aigua al qüestionari de valoració SAM. Amb un impacte econòmic cada vegada més gran a nivell mundial, la gestió de l’aigua és una font de riscos operacionals, regulatoris i de reputació per a les empreses.

4 companyies espanyoles són líders mundials en sostenibilitat als seus respectius sectors

MRW posa a disposició la seva xarxa logística per a rebre bolquers i llet infantil

SOS Bebé és la campanya solidaria sorgida de l’aliança entre MRW i la Fundació Rosa Oriol i que té per objectiu recollir bolquers i llet de continuïtat per a aquelles famílies que estiguin passant per dificultats econòmiques. Es tracta d’una resposta a la necessitat urgent que tenen avui en dia moltes famílies a l’Estat, que estan passant per una situació de pobresa o bé en risc d’exclusió social i amb dificultats per a poder adquirir determinats productes bàsics per als nadons. L’impuls d’aquesta campanya va comptar amb el suport de personatges destacats de la societat com, per exemple, el futbolista del FC Barcelona, Andrés Iniesta, Josep Guardiola, entrenador del FC Barcelona, o el pilot Marc Coma. L’acte de presentació va ser conduit per la periodista Helena García Melero, qui va destacar que, segons dades de l’informe UNICEF, Espanya ocupa el cinquè lloc pel que fa a l’índex de pobresa infantil de la Unió Europea, cosa que significa que 1 de cada 4 nens viuen en una situació de pobresa relativa. En la presentació hi van intervenir Sor Lucia Caram, promotora de la campanya, Rosa Tous, presidenta de la Fundació Rosa Oriol; i Francisco Martin Villanueva, director General del Grup MRW, els quals van explicar la implicació de les diferents institucions involucrades en el projecte. També hi ofereix la seva col·laboració Sant Joan de Déu des de la seva Obra Social, amb la intenció de dur a terme una distribució professional i equitativa del material que es reculli a través de SOS Bebé. Per la seva part, MRW posa a disposició la seva xarxa logística (excepte les franquícies de Ceuta i Melilla) per a rebre bolquers i llet infantil.

Caprabo per la inserció laboral de dones i joves Caprabo, juntament amb el Casal dels Infants, col·labora en el desenvolupament de 2 projectes en favor de les dones i joves en risc d’exclusió social. La col·laboració en els projectes contra l’exclusió social, Xarxa d’accés al treball i dDones, ha sorgit arran d’una iniciativa comercial de caràcter solidari que es va dur a terme el passat mes de desembre en els seus 266 supermercats catalans. L’aportació s’ha concretat amb una aportació econòmica que es va entregar de manera simbòlica al supermercat Caprabo del carrer nou de Sadurní del barri del Raval de Barcelona. Dani Jorquera, president del Casal dels Infants i Rosa Balaguer, directora del Casal dels Infants, van valorar de manera molt positiva el suport i la implicació de Caprabo i van expressar que “la suma d’esforços és la clau per garantir que el Casal dels Infants tiri endavant els seus programes i projectes. Gràcies al suport d’empreses socialment responsables com Caprabo, aconseguirem la diversitat de les actuacions del Casal.

Lilly, premi Fundamed 2010 i projecte solidari La companyia farmacèutica nord-americana Lilly ha rebut el premi Fundamed 2010 a la millor Companyia Farmacèutica de l’Any. A més, ha impulsat el programa solidari Conectando corazones en el extranjero.

La farmacèutica nord-americana Lilly ha rebut el premi a Fundamed 2010, que l’acredita com la millor Companyia Farmacèutica de l’Any, premi a través del qual la Fundació Ciències del Medicament i Productes Sanitaris reconeix l’esforç fet per millorar i modernitzar les operacions de la companyia impulsant l’ús de les tecnologies innovadores, una optima activitat empresarial i un compromís amb la investigació, la societat i els treballadors. Els Premis Fundamed, que ja arriben a la seva desena edició tenen per objectiu reconèixer aquelles entitats, companyies, institucions i personalitats del sector farmacèutic que han destacat al llarg de 2010. D’altra banda, Lilly ha impulsat un programa de voluntariat a l’estranger, que porta per títol Conectando corazones en el extranjero i que farà que 200 treballadors es convertiran en ambaixadors de l’empresa per tal que ofereixin la seva ajuda a persones i comunitats sense els recursos més bàsics. Amb el coneixement d’aquestes realitats, l’empresa vol ajudar a aquells qui ho necessiten i també aconseguir despertar idees innovadores entre els treballadors per millorar la pròpia empresa.

RSC / EMPRESA

maig 2011 MóN empresarial

BREUS

Adidas Pla Mediambiental

capacitat. Aquesta donació s’emmarca dins la iniciativa Un libro por un sueño que és la que impulsa aquest projec· te comú entre les dues enti· tats.

Endesa Punts de recàrrega als concessionaris

L’empresa Adidas ha anunci· at que la seva estratègia de sostenibillitat de cara als pro· pers 5 anys “es centrarà en la millora del desenvolupament ambiental a tota la cadena de valor de la companyia, fet que suposa un pas important de cara a poder garantir les operacions sostenibles a llarg termini”, segons ha explicat recentment Herbert Hainer, director executiu d’Adidas. El canvi més rellevant consis· teix en el compromís de fer ser· vir un 40% del cotó cultivat de cara al 2015 segons les normes de la Iniciativa per un Millor Cotó (és a dir la Better Cotton Initiative, de la qual Adidas n’és cofundador). De cara al 2018, l’objectiu és arribar al 100%. La línia principal d’aquesta ini· ciativa és que treballa amb agri· cultors d’arreu del món sobre la aplicació de les normes per a reduir al mínim l’ús de pestici· des i també el consum d’aigua.

Carrefour Ajuda a la integració

The Walt Disney Company i la Fundación Solidaridad Carre· four han entregat recentment més d’1.200.000 euros a la Fe· deración Española de Asso· ciaciones de Espina Bífida e Hidrocefalia (FEBHI) per tal d’afavorir la integració soci· al de prop de 2.500 nens afec· tats per aquests tipus de dis·

L’elèctrica ha anunciat que instal·larà punts de recàrre· ga elèctrica als concessiona· ris que estiguin associats a la Federació d’Associacions de Concessionaris d’Auto· moció (Faconauto). Segons el conveni, l’Elèctrica es con· verteix en el proveïdor prefe· rent en els aspectes relatius a l’optimització del submi· nistrament elèctric dels con· cessionaris. D’aquesta mane· ra, Endesa podrà dur a terme el desenvolupament del “pla de concessionari sostenible” que permetrà també instal· lar plaques solars fotovoltai· ques, sistemes d’il·luminació eficient i sistemes de moni· torització així com centrals de control del clima i la il· luminació.

Kone Portes automàtiques per a estalviar L’empresa d’ascensors i escales mecàniques, Kone, ha propo· sat les seves portes automàti· ques com a solució d’eficiència energètica i reducció de pèrdua d’aire calent i fred d’edificis co· mercials. La companyia ha ex· plicat en un comunicat que aquests centres representen prop del 40% del consum mundial d’energia i un nivell similar de les emissions de CO2. Amb l’aplicació de la solució de Ko· ne, segons afirma l’empresa, es podria aconseguir un estal· vi del 30% en el consum ener· gètic de la majoria d’edificis. Aquestes portes poden progra· mar-se perquè s’activin en fun· ció de la temperatura i també se’ls pot regular la durada de l’obertura. D’altra banda, la implantació de les portes automàtiques fa que augmenti la sensació de ‘confort’ a l’entrada dels edifi· cis. A més, aquest sistema de portes fa que es redueixi el ni· vell tant de soroll, com d’aire o pols que hi ha en l’ambient.

LG Group

L’Ôreal

Donació per al Japó

Campiona paralímpica com a imatge publicitària

L’empresa LG Group, en un gest solidari molt important amb el poble japonès, ha fet entrega al govern nipó d’un total de 900.000 euros per a contribuir a la recuperació del país després del terratrè· mol i el posterior tsunami. A més, bona part dels tre· balladors de l’empresa LG Group ha prestat la seva col· laboració en les tasques de socors així com amb les or· ganitzacions humanitàries de cara a la contribució de béns materials per a la gent dam· nificada.

L’Ôreal ha contractat com a imatge de la seva nova cam· panya publicitària a Aimée Mullins, l’actriu, model i gua· nyadora de 3 rècords mundials en competicions para· límpiques. Aimée Mullins fa servir habi· tualment dues pròtesis a les cames des de ben petita arrel d’un problema detectat ja en el seu naixement. L’empresa de cosmètics ha expressat, en aquest sentit, que la bellesa és una actitud

i no només un atribut. De fet, Mullins va treballar amb an· terioritat com a analista per als serveis secrets del Pen· tàgon, abans de batre els rè· cords del món dels 100 me· tres, els 200 metres i el salt d’alçada en els Jocs Paralím· pics d’Atlanta 96.

EMPRESA / Panorama

MóN empresarial MAIG 2011

EL MES POSITIU Áreas

Augmenta el benefici un 9%

Áreas, l’empresa espanyola líder en restauració, distribució comercial i serveis integrals al viatger ha presentat recentment els seus resultats financers del 2010. La seva facturació va ser de 624 milions d’euros, és a dir, un 0,6% més respecte del passat exercici. D’altra banda, Áreas ha augmentat el seu benefici en un 9% amb 12,1 milions d’euros. Per al període 2010-2011 hi ha una previsió de duplicar les seves inversions fins a arribar als 70 milions d’euros.

Banco de Santancer

Compra el banc polonès Zachodni WBK El banc que presideix Emilio Botín ha adquirit el banc polonès Zachodni WBK per un total de 4.139 milions d’euros després de concloure l’OPA amb una acceptació del 95,7% del capital de l’entitat. L’OPA formava part de l’acord que manté el Banc de Santander amb l’Allied Irish Banks (AIB) per adquirir la seva participació a BZ WBK, alhora que ha suposat el pagament d’uns altres 150 milions d’euros en efectiu al banc irlandès. Per la seva part, Botín s’ha declarat “convençut” que Polònia serà un motor de creixement per al grup en els propers anys.

Bombardier

Augmenta els guanys El grup canadenc Bombardier, va obtenir un benefici net de 541 milions d’euros a l’exercici fiscal del 2010, resultat

que suposa un augment del 8,8% respecte de l’any anterior. En el darrer trimestre del seu exercici fiscal del 2010, el benefici net de Bombardier va augmentar un 79,7%, passant dels 124 milions d’euros als 224 milions d’euros. D’altra banda, la facturació va arribar als 3.785 milions d’euros, un 0,4% més que els 3.771 milions d’euros de fa un any.

Canaletas

Augment de les exportacions Canaletas, empresa dedicada al disseny i la fabricació de fonts d’aigua, ha augmentat les seves exportacions un 45%, de manera que això representa vendre a mercats exteriors el 40% de la seva producció. Els objectius de Canaletas per aquest 2011 es centren en la consolidació de les relacions establertes amb nous distribuïdors i centrar el seu desenvolupament en aquells països on encara compta amb un important potencial de creixement. L’objectiu és aconseguir que l’exportació representi el 60% del total de producció de Canaletas.

import de 205 milions d’euros. Amb aquesta operació finalitza el procés de due diligence que ambdues empreses van iniciar el passat 25 de novembre. La decisió de SOS s’emmarca dins el procés de desinversió d’actius duta a terme per la companyia per tal d’amortitzar el deute i consolidar la reestructuració financera del grup.

Gamesa El Corte Inglés

Llança Primeriti

Cirsa

Augmenta el seu benefici

Bye Bye Pelos

La cadena de centres de fotodepilació Bye Bye Pelos va créixer el 2010 un 56% en la seva facturació, situant la mitjana de facturació dels seus centres en 12.000€/mes. Més concretament, la facturació de l’empresa l’any 2009 va ser de 7,8 milions d’euros mentre que el 2010 va ser de 12,1 milions d’euros. Pel que fa a la inversió total, el 2009 va ser de 0,59 milions d’euros mentre que el 2010 va ser d’1 milió d’euros, és a dir, un 70% més. D’altra banda, també ha incrementat el nombre de clients en un 32% respecte del 2009.

L’empresa de joc oci, Cirsa, va obtenir un benefici operatiu el 2010 de 260 milions d’euros, resultat que representa un augment del 25% respecte de l’any anterior. Els seus ingressos d’explotació van ser de 1.774 milions d’euros, és a dir, un 8% més que l’any 2009. Fonts de l’empresa han fet saber que s’han complert els plans operatius i ha aconseguit aquests resultats prioritzant “l’eficàcia i la productivitat” a més a més de comptar amb una positiva evolució de les inversions realitzades. Els bons resultats aconseguits per Cirsa es deuen en gran part als resultats obtinguts a la divisió de casinos de l’Argentina, Colòmbia i Panamà.

Campofrío

Ebro Foods

Creixement el 2010

Compra la italiana Cesare Fiorucci Campofrío Food Group ha tancat el procés d’adquisició de l’empresa càrnia Cesare Fiorucci per un import de 170 milions d’euros, comptant-hi també el deute financer de la italiana. Més al detall, l’import pagat per l’empresa és de 126 milions d’euros mentre que el deute assumit ascendeix als 45 milions d’euros. Amb aquesta adquisició, Campofrío compta amb 7 empreses interdependents i és present a Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Bèlgica, Portugal i Holanda.

Compra la divisió d’arròs SOS

Des del passat 6 d’abril El Corte Inglés compta amb Primeriti, el seu club de vendes privat per internet. Per poder realitzar compres els usuaris s’hauran de fer socis del portal a través d’un registre. Els usuaris podran adquirir marques de moda, complements, cosmètica, tecnologia i llar i gaudir de descomptes en accions puntuals a l’hora d’adquirir un producte. Les principals marques a la venda al Corte Inglés s’han sumat a aquest projecte. Segons ha informat l’empresa, Primeriti destaca, entre d’altres, per un sistema ràpid d’entrega i per la confiança que ofereixen els sistemes d’entrega de El Corte Inglés. En aquest sentit, El Corte Inglés, líder en el comerç electrònic a Espanya amb una mitjana de 5 milions d’usuaris únics, a més d’una facturació a Internet de més de 310 milions d’euros.

Endo Pharmaceuticals Compra American Medical System L’empresa Ebro Foods ha comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la compra la divisió arrossaire de SOS Corporación Alimentaria per un

Amb aquesta operació, la farmacèutica mira de reforçar el seu negoci en aquesta àrea. La farmacèutica va afirmar en un comunicat que aquesta compra li suposarà uns costos de, com a mínim, 50 milions de dòlars fins el 2013, mentre que espera que resulti en un augment dels seus beneficis per acció de 60 cèntims de dòlar de cara al 2012 i de 80 cèntims per al 2013.

La farmacèutica nord-americana Endo Pharmaceuticals ha arribat a un acord per adquirir el fabricant d’equips mèdics d’urologia, American Medical System (AMS), per un import de 2.000 milions d’euros en efectiu.

Obre un centre a Singapur El fabricant d’aerogeneradors ha escollit Singapur per a inaugurar un nou centre tecnològic per tal de dur a terme la investigació de materials avançats a través de 3 projectes amb la Universitat Tecnològica de Nanyang. La Universitat Nacional de Singapur i l’Agència per a la Ciència, Tecnologia i Investigació. L’elecció de Singapur ha estat feta totalment a partir de criteris tecnològics, que és on hi ha mercat. Gamesa ha previst la inversió de 250 milions d’euros anuals entre 2011 i 2013. D’aquests, 50 estaran destinats a I+D i, a més, té previst el desemborsament de 55 milions més per a investigar únicament tecnologies offshore.

Inditex

Primera tenda Bershka al Japó La companyia gallega continua la seva expansió internacional i a mitjans d’abril va inaugurar la seva primera tenda Bershka al Japó, la qual està ubicada al barri de Shibuya, a Tòquio. Inditex compta amb 720 tendes obertes a 50 països. Al Japó, Inditex compta amb un total de 63 tendes de la seva marca Zara.

La Caixa

Caixers contactless La Caixa ha instal·lat els primers caixers automàtics de tot el món que funcionen sense contacte, és a dir que l’usuari pot realitzar les seves operacions sense haver d’introduir la targeta a la unitat de lectura del caixer. Tan sols el que cal fer és apropar la targeta a la unitat de lectura del caixer i prémer el número pin.

Panorama / EMPRESA

MAIG 2011 MóN empresarial

el mes negatiu Aquests nous caixers estan ubicats al districte 22@ de Barcelona, a Sitges i a Palma de Mallorca. L’entitat financera ha anunciat que els propers caixers contactless s’instal·laran a localitats de Cataluntya les Illes Balears.

Aena

Va tenir pèrdues el 2010

Miquel y Costas

Resultats positius El Grup Miquel y Costas ha presentat els seus resultats corresponents a l’exercici del 2010 i en destaca una facturació de 180,15 milions d’euros, un 11,5% superior a l’obtingut el 2009. Pel que fa al cash flow net consolidat, aquest ha estat de 34,70 milions d’euros, un 12,5% més. D’altra banda, el benefici net consolidat es va situar en 20,15 milions d’euros, un 15,6% superior al del 2009. Aquests bons resultats s’atribueixen a l’augment del volum de vendes i a l’increment del rendiment productiu.

Nestlé

Inaugura planta a Girona

Amb dades d’Aena, l’aeroport del Prat va tancar el 2010 amb unes pèrdues de 73,88 milions d’euros, un 62% més respecte de l’any anterior. El Prat va obtenir un resultat operatiu abans d’impostos de 101,19 milions d’euros, és a dir, un 54,2% més. D’altra banda, el conjunt d’aeroports espanyols van registrar unes pèrdues de 275 milions d’euros, les quals tot i ser negatives suposen una reducció del 15% respecte els 325 milions de pèrdues de l’any anterior. Des d’Aena s’han justificat aquests resultats amb motiu de l’augment derivat de les amortitzacions, les quals van ser superiors en un 24,7%, i per l’augment de les despeses derivades de la posada en funcionament de la T1.

Banesto

Cauen els beneficis un 20%

Nescafé ha inaugurat recentment la planta de Nescafé Dolce Gusto a Girona. Bernard Meunier, director general del grup, va anunciar que de cara al 2012 la fàbrica de Girona rebrà una nova inversió de 50 milions d’euros. Aquesta propera inversió permetrà ampliar la superfície de la planta en 3.600 milions de m2, gairebé doblant la seva inicial capacitat de producció, passant de 1.700 milions de càpsules a 2.500 anuals. A més, aquesta injecció generarà 150 nous llocs de treball. Des del 2009 i fins a dia d’avui, la planta ha rebut una inversió de 100 milions d’euros i, un cop finalitzi l’actual fase d’ampliació a mitjans d’aquest any, comptarà amb una plantilla de 250 treballadors.

que té a la fàbrica d’Utebo, a Saragossa. L’empresa, pertanyent a Ruiz-Mateos, es dedicarà a la producció de Cacaolat i llet Letona només per a hostaleria i utilitzarà envasos de vidre que es puguin retornar. La fàbrica no compta amb liquiditat per a comprar envasos tetrabrick i, d’altra banda, la resta de la seva gamma per a supermercats la fabricava Clesa, actualment en concurs de creditors.

Hotchief

Gran caiguda a la borsa Les accions del grup constructor alemany han caigut un 8% a la borsa a causa de les previsions negatives de la filial australiana Leighton’s per aquest 2011. Els canvis en les previsions de Leighton’s, segons el grup “tindran efectes negatius importants.” Tot i així també l’empresa ha expressat en un comunicat que no esperen cap impacte ni al 2012 ni al 2013. D’altra banda, Hotchief va generar el 41% dels seus ingressos a Austràlia, 10 punts més que ara fa 10 anys.

Johnson & Johnson Multa

Banesto va registrar un benefici net de 169,5 milions d’euros en el primer trimestre del 2011, resultat que suposa una caiguda del 19,9% respecte del mateix període de l’any anterior, tal com va informar l’entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). De gener a març, l’entitat va augmentar el seu rati de core capital fins el 8,6% de manera orgànica. L’objectiu però és arribar al 9% a finals d’aquest any. Pel que fa a la taxa de morositat, aquesta va augmentar molt lleugerament fins el 4,15%, davant del 4,08% el desembre.

El grup nord-americà J&J ha acordat amb la SEC (la comissió de Valors i Borsa dels Estats Units) una multa de 48,5 milions d’euros per a tancar una investigació per subornar metges de la sanitat pública a diversos països europeus. Amb aquest acord es dóna per tancat el capítol en que, a través d’un comunicat, la SEC acusava a J&J de violar la llei de Pràctiques Corruptes a l’Estranger i, en una altra ocasió, d’haver pagat suborns a l’Irak, segons una investigació, per tal d’obtenir de manera il·legal 19 contractes en el marc del programa Petroli per Aliments de les Nacions Unides (ONU).

Cacaolat

Nissan

La direcció de Cacaolat presentarà un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per un màxim de 6 mesos per a la plantilla de 106 treballadors

La fàbrica de Nissan de la Zona Franca podria patir problemes de subministrament de components procedents del Japó arrel del terratrèmol i el tsunami que

ERE temporal

Preveu pèrdues

es va produir al país nipó el passat 11 de març. Fonts de la companyia han expressat que la producció per a l’abril està garantida a tot l’estat però que a partir de maig “es pot produir alguna alteració en el calendari de producció.” Fonts de la companyia han manifestat que encara no s’han plantejat mesures concretes i que s’està estudiant “la manera d’alinear la disponibilitat de les peces amb els interessos dels treballadors” cosa que podria donar lloc a l’aplicació de diverses mesures de flexibilitat.

PC City

Surt d’Espanya

La cadena de botigues dedicades a la informàtica, ha anunciat que tancarà les seves tendes a causa de les pèrdues acumulades. PC City durà a terme un Expedient de Regulació (ERO) que afectarà 1.224 persones. També tancarà la seva seu central i la web de venda online. A Catalunya, PC City compta amb 6 de les 34 botigues que té en total a tot l’Estat. La direcció de PC City, va assegurar en un comunicat que la reestructuració del grup no afectarà les garanties i obligacions que l’empresa va contraure amb els seus clients i també va assegurar totes les prestacions dels programes de postvenda. Dixons Retail, empresa propietària de PC City, ha anunciat que els seus plans de futur es basen en centrar-se en botigues combinades d’informàtica i electrònica.

Spanair

Acorda un ERE amb els seus treballadors Spanair ha presentat un ERE per reduir en 50 persones el personal de terra de l’aeroport

de Madrid-Barajas. L’ERE l’ha pactat amb 2 dels 3 sindicats presents en el comitè d’empresa, segons han informat fonts de la companyia. Inicialment, l’ERE s’havia plantejat per a 65 persones del personal de rampa de l’aeroport de Madrid-Barajas però després de les negociacions es va reduir a 50. Spanair també ha pactat amb els sindicats que hi haurà una reestructuració de funcions per tal que els llocs amb menys persones quedin reforçats. Segons la companyia, aquesta nova reestructuració de la plantilla s’ha produït a causa de la reducció de vols en bases de Spanair com Madrid i així concentrar-se en l’aeroport del Prat.

Toyota

Atura temporalment la producció La divisió europea de Toyota, és a dir, Toyota Motor Europe atura durant “diversos dies” la producció de les seves plantes entre “finals d’abril i principis de maig” com a conseqüència de l’escassetat de components i peces com a conseqüència del terratrèmol del passat 11 de març al Japó. Segons ha expressat la companyia en un comunicat, l’aturada de producció s’ha planificat per als períodes de dies festius o de vacances escolars per tal que sigui més fàcil per als treballadors agafar aquests dies com a festius. Les factories afectades per aquestes mesures són les del Regne Unit, Gal·les, Turquia, França i Polònia.

EMPRESA / Decàleg

innovació

MóN empresarial maig 2011

RSC

empresa familiar

Jordi Mas

Dr. Miquel Seguró

Vicenç Bosch

Emma Olivero

Josep Lluis Pérez.

Professor d’Emprenedoria

Càtedra ETHOS (Universitat ramon

Associació Catalana de l’Empresa

Departament de Comunicació CINC

Economista. Membre Comissió

corporativa al Tecnocampus-Mataró

llull)

Familiar

La matriu d’Ansoff

La dialèctica del desànim

L’Impost de Successions

La personalització dels productes o serveis afegeix una nova dimensió Igor Ansoff (1918-2002), un dels investigadors destacats en l’estudi de l’estratègia empresarial, va elaborar una eina que ajuda les empreses a definir estratègies de creixement. La coneguda com a matriu Ansoff descriu quatre opcions de desenvolupament del negoci que es poden adoptar enfront a dos eixos clàssics: mercats i productes o serveis. Segons això, o bé l’empresa entra a nous mercats (amb els mateixos, o amb nous productes); o bé roman als mateixos mercats (amb els mateixos, o amb productes nous). Avui en dia, la personalització dels productes o serveis afegeix una nova dimensió a aquesta matriu. La penetració amb els mateixos productes o serveis però personalitzats obre, dins el mateix mercat, noves oportunitats de negoci. La personalització atomitza fent sentir el client com a únic i, a la vegada, té un efecte augmentador del mercat ja que multiplica les opcions de venda creuada, entre altres.

En les empreses s’ha instal·lat la desconfiança i el desànim Un eminent psicòleg deia fa no massa que en les empreses catalanes s’ha instal·lat la desconfiança i el desànim, i que això no era bo. Certament, perquè ambdós adjectius comencen amb un prefix que indica ‘absència’, per això quan ens topem amb una persona que no coneixem, aquesta ens és, en efecte, des-coneguda, no-coneguda. El mot anĭmus es relaciona etimològicament amb “vent”, i remet a la força i energia que fa que l’home visqui (en aquest sentit, spiritus té relació directe amb re-spiració). Per tant, el ‘des-ànim’ fa referència a una manca d’alè vital, d’energia, com es posa de manifest en les crisis emocionals. La nostra condició fa que ens puguem sentir ofegats per les adversitats, i així percebre que la nostra energia vital decreix. Però en el fons el que el desànim apunta és a la necessitat de re-ajustar les nostres expectatives, tot buscant nous aires que insuflin renovades forces per a assolir les fites anhelades.

corporativaCandidatos_239x65.pdf 1 21/03/2011 16:17:13

CMY

comunicació

intangibles

Intangibles de l’ ACCID

Breakfast at Tiffany’s

Models d’empresa

Tenim necessitat de noves mesures que impulsin l’activitat econòmica

A Internet es troben els predicadors que influeixen en el buzz

Implantar i conservar una certa cultura d’empresa hauria de ser un objectiu

Per fi una bona notícia per tothom, no només per les empreses familiars catalanes, el Govern ha aprovat un projecte de Llei amb la bonificació de la quita tributària del 99% per els familiars de I i II generació (parella, ascendents i descendents). Les promeses electorals estan per complir-les, encara que la situació econòmica continua sent greu, per evitar greuges comparatius. Però també tenim necessitat de noves mesures que impulsin l’activitat econòmica i empresarial per sortir del pou de la crisi. Sense els estímuls suficients a les empreses, sense la desaparició de les traves administratives i sense la recuperació de la confiança dels consumidors i usuaris, el futur continua sent incert. Creiem que el país exigeix una clara línia d’actuació dels partits de tots els signes polítics que ens guiï cap a la recuperació, alhora que hem de deixar-nos de fer política “parroquial”.

El passat 2 de març, la coneguda marca de moda Thierry Mugler va emetre a través de Facebook el seu Fashion Show en directe, amb Lady Gaga al capdavant. Aquesta campanya va aconseguir que la marca augmentés en 40.000 seguidors en un dia i que la gent comentés la col·lecció en directe. Un cas més recent és el de Fendi amb la campanya “Fatto a Mano” realitzada a la seva fan page. L’avaluació posterior mostra com els consumidors després de veure la campanya valoren Fendi com una marca molt més creativa. I de què li serveix? De tots aquests seguidors, un petit percentatge correspon als seus clients, però el que s’ha de tenir en compte és que a Internet es troben els predicadors que influeixen en el buzz favorable que es genera al voltant d’un producte o d’una marca, el que provoca que aquesta encara sigui més desitjable i més propera. Ara pots ser l’Audrey Hepbourn 2.0 i viure el teu Breakfast at Tiffany’s sense sortir de casa. Què et sembla?

Últimament hem llegit a la premsa la notícia de la gran valoració que es fa de les empreses d’Internet. La gran diferència entre el que diuen els llibres i el que es podria oferir per elles, rau en els actius intangibles associats a aquestes empreses. Per què empreses que tenen el mateix tipus d’activitat, obtenen diferents resultats? En aquests dies hem pogut veure com mentre Zara obre una botiga a la 5a avda de Nova York, Polo Sur tanca totes les botigues que té a Barcelona. A mi se m’acut pensar que no tothom utilitza els seus recursos de la mateixa manera i que aquests diferents resultats, venen donats per diferents formes d’aplicar el concepte de negoci en tots els àmbits de l’empresa. Implantar i conservar una certa cultura d’empresa, hauria de ser sempre un dels objectius de l’empresari i la clau de la seva organització, perquè aquesta quan funciona, és el principal intangible i, a més, posa en valor tots els altres intangibles.

Decàleg / EMPRESA

maig 2011 MóN empresarial

patents

legal

consultoria

empresa

psicologia

Joan Carles Huecas

Daniel Viader

David Caihuelas Armentano

Jordi Marin

Ricard Cayuela

Sogemark

Advocat Àrea Jurídicofiscal d’AUREN

Gerent de Marsh

Vicepresident del Cercle per al

Psicòleg. professor de la URL,

Coneixement – Barcelona Breakfast

especialista en psicologia econòmica

Tres registres diferents

No es pot inscriure un nom de domini coincident amb un altre ja inscrit És freqüent que les empreses triïn una denominació i la protegeixin com a marca, nom comercial, denominació social i nom de domini per concentrar els seus esforços i les seves inversions publicitàries. Poden coexistir registralment marques i noms comercials idèntics o similars, pertanyents a titulars diferents, però destinats a àmbits mercantils diferents, que excloguin el risc d’error o confusió. No és possible la inscripció d’una denominació social idèntica a una altra anteriorment inscrita, encara que les seves activitats mercantils siguin diferents. No és possible tampoc la inscripció d’un nom de domini coincident amb un altre anteriorment inscrit. Les marques i noms comercials s’inscriuen a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, les denominacions socials en el Registre Mercantil Central i els noms de domini sota el “. És” a l’entitat pública empresarial Red.es, on hi ha la Direcció de Dominis d’Internet, coneguda com ESNIC.

��

Novetats a la renda 2010

Beneficis socials de les

El model de les Capital de smarts cities marca

Hisenda podria detectar l’existència de lloguers no declarats

Els beneficis socials s’ofereixen a través de diverses fórmules

El model d’smart cities permet crear valor afegit en la prestació de serveis

Hi ha marques, com Cacaolat, que formen part de la memòria històrica

La campanya de renda de 2010 ja està en marxa i més d’hora que mai. Des del 4 d’abril ja es poden confirmar de forma telemàtica els esborranys que Hisenda facilita als contribuents. Entre les principals novetats d’enguany cal destacar el doble tram aplicable a les rendes de l’estalvi (19%-21%), la pràctica desaparició per tots els contribuents de la deducció de 400 euros per obtenció de rendes del treball, la nova deducció prevista per obres de millora a l’habitatge habitual i l’aplicació de reduccions a les rendes derivades de l’activitat econòmica vinculada al manteniment de l’ocupació. Més enllà de les novetats, els contribuents hauran d’estar atents més que mai a les rendes obtingudes dels habitatges llogats, atès que Hisenda ja té a la seva disposició informació relativa als consums dels habitatges i podria detectar l’existència de lloguers no declarats.

Els beneficis socials representen una forma de retribució que les empreses adopten cada cop amb més freqüència. S’ofereixen als empleats a través de diverses fórmules. Sens dubte, una de les més atractives són les pòlisses de salut. En un moment com l’actual, és d’agrair una retribució d’aquest tipus. No oblidem que són beneficis que es van implantar en èpoques en què els beneficis empresarials podien ser elevats o suficients. Estic convençut que la implantació i continuïtat dels beneficis socials es mantindrà, ja que no deixa de ser una contraprestació important per a les persones. No hi ha res més important que la salut ja que sense ella, no hi ha treball, esforç, continuïtat, esperit de superació..., i tot això és el que fa que les empreses segueixin endavant i superin dia a dia els nous reptes. Les empreses, no ens oblidem, les fan les persones que treballen en elles.

En una societat cada cop més complexa, el Sector Públic ha d’avançar cap a una gestió eficient, transparent i de qualitat. En aquest context, el model d’smart cities permet crear valor afegit en la prestació de serveis, ja que no només consta d’utilitzar les noves tecnologies per obtenir informació i gestionar-la, sinó que és un model de gestió en xarxa i dinàmic, basat en una infraestructura horitzontal i agregada, capaç de potenciar i aprofitar el diàleg i la cooperació per oferir serveis més rendibles, des del punt de vista econòmic, social i mediambiental. El proper 12 de maig, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, la Fundació Ctecno i el Cercle per al Coneixement us conviden a la Jornada sobre Smart Cities (http://www.cperc.net/activitats/activitat.php?llengua=ca&i dvar=447), perquè Catalunya hi té una oportunitat de país: per la dinàmica urbana de llarga tradició i per l’existència d’un ecosistema empresarial vinculat a aquesta nova tecnologia.

Les marques comercials formen part del progrés i de l’economia d’una societat. Des del SEAT 600 fins al ColaCao, passant per la Coca Cola, els Donuts i els Chupa Chups, són marques que formen part de la memòria històrica. Aquest arrelament es perd amb les absorcions empresarials on excel·lents marques com Airtel o Amena no van tenir temps per instal·lar-se en l’experiència de vida. No obstant altres com Clesa, Fruco o Cacaolat que sí gaudien d’aquest arrelament històric, són destruïdes per la mala praxis dels empresaris que es van fer amb elles. Davant la caiguda de Marsans es va arribar a escriure “que algú faci alguna cosa”. L’alt capital de marques emblemàtiques com les anteriors va ser construït per empresaris model amb esforç, voluntat i ètica. Així que veure la seva destrucció per l’ambició desmesurada i l’amoralitat d’individus sense escrúpols que a més se’n sortiran d’allò més bé, provoca pena però sobretot indignació.

��

El mapa del món

MóN empresarial maig 2011

On es produeixen més publicacions

científiques?

Londr

Toronto Boston

Los Angeles

Nova York Filadèlfia

Madri

Washington

Espanya se situa com a novena potència científica mundial Espanya s’ha situat com a novena potència científica mundial amb el 2,5% de total de publicacions científiques, segons l’estudi denominat Knowledge, Networks and Nations realitzat per la Royal Society britànica. Segons aquest estudi, Espanya ha superat Rússia per primera vegada en el rànquing mundial de producció científica i s’ha situat per sobre de Suïssa i Austràlia en qualitat científica. L’informe comprèn el número de publicacions en el període comprès entre 2004 i 2008, i en el qual el nostre país escala una posició respecte al lloc que ocupava entre 1999 i 2003, l’altre període de referència de l’estudi. Espanya avança així en aquest estudi per primera vegada a Rússia, país que tenia fins ara aquesta posició. La Royal Society és valorada com una de les societats científiques més prestigioses i la institució científica més antiga existent avui en dia.

Sao Paulo

Descens o sense creixement augment de 5 a 10 llocs augment de 10 a 20 llocs augment de més de 20 llocs

El mapa del món

maig 2011 MóN empresarial

Berlín

res Moscou

Beijing

seül

Nanjin

ROMA

tòquio

París Xangai

rid

Taipei Hong Kong

2004 - 2008 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5%

altres

espanya

índia

rússia

canadà

itàlia

Xina

França

Alemanya

Regne Unit

Japó

0% Estats Units

Publicacions científiques per països

1999 - 2003

MóN empresarial maig 2011

Economia El dinamisme dels mercats exteriors impulsa l’exportació Les insolvències judicials baixen un 2% durant el primer trimestre. pàg. 20

Les fusions i les adquisicions del sector financer es disparen durant el 2011, segons un informe de PwC. pàg. 26

informe d’amec

El volum de les exportacions de les empreses d’amec el 2010 supera els 2.800 milions d’euros, el que suposa un 13,11% més que l’any anterior. D’altra banda, de cara al 2011, el 79% de les empreses preveu augmentar les seves exportacions.

Innovació i finançament

Redacció

Segons l’informe, l’exportació total de les empreses d’amec ha augmentat un 13,11% respecte l’any anterior, representant un volum d’exportació superior als 2.800 milions d’euros. Aquesta xifra mostra una clara millora respecte l’any 2009, quan l’exportació total va disminuir un 14,5% respecte l’any anterior. Amb això, es constata una clara recuperació generalitzada del comerç exterior, que ha tingut lloc durant el 2010. Precisament, aquest comportament positiu de la demanda mundial s’ha traduït en un major optimisme per a les empreses exportadores, de cara a les previsions d’increment de vendes a l’exterior per aquest any 2011, que preveuen augmentar un 8,5% respecte al 2010.

Demanda interna versus demanda externa

El sector exterior s’ha convertit en el factor clau de creixement del PIB l’any 2010, tenint en compte la contribució positiva del mateix (1,1%) al PIB espanyol i la contribució negativa (-1,2%) de la demanda nacional. En aquest sentit, la conjuntura nacional el 2010 va ser menys favorable que el 2009 per al 56% de les empreses d’amec. Pel que fa referència a les perspectives pel proper any, fins un 79% d’aquestes considera que no millorarà. Aquesta dada contrasta amb la percepció de les empreses davant la conjuntura internacional, ja que quasi el 60% considera que la del 2010 va ser més favorable que la del 2009. Aquest optimisme augmenta al 2011, ja que fins el 71% de les empreses preveu una millor conjuntura internacional. Són precisament aquestes

El sector exterior s’ha convertit en el factor clau de creixement del PIB l’any 2010. / ARXIU

Per al 2011 el 71% de les empreses preveu una millor conjuntura internacional Quant al finançament privat, les empreses perceben un empitjorament en la qualitat d’aquest

dues velocitats diferents de la conjuntura nacional i la internacional el que està portant a les noves empreses a iniciar-se en l’exportació, i a les ja internacionalitzades a intensificar la seva acció comercial i potenciar la diversificació de mercats. De cara a aquest proper any, Casellas també anticipa

que “la previsió de la demanda interna no apunta a una milloria, per tant haurem de seguir recolzant-nos en la demanda exterior”. Tenint en compte que un 53% de les empreses declaren haver augmentat les vendes el 2010 i que el 2011 un 68% preveu seguir incrementantles, Joan Tristany, director general d’amec, manifesta que “ens trobem en un punt d’inflexió aquest 2011, tant pel que fa a la previsió de resultats com en les vendes, resultats que, sobretot, vindran marcats per l’activitat internacional de les empreses”.

Implantacions a l’exterior

L’exportació total de les empreses d’amec ha augmentat un 13,11% respecte l’any anterior, representant un volum de més de 2.800 milions d’euros. Per al 67% de les empreses, el volum d’exportació el 2010 va ser major que el 2009. Pel que fa a les previsions per aquest

2011, el 79% d’aquestes preveu augmentar la seva exportació. Referent a les principals destinacions d’exportació, es manté la diversificació de les exportacions i les destinacions d’anys anteriors. Tot i que la Unió Europea segueix sent el primer client, ja només representa el 63% del total. Al respecte, Tristany afirma que “encara que seguim tenint una concentració important a la Unió Europea, aquesta és inferior a la del conjunt de l’economia espanyola”. Entre els nous mercats que estan despertant actualment major interès per dirigir els esforços comercials destaquen Brasil, Estats Units, Índia, Xina, Mèxic i Polònia. Respecte a les implantacions a l’exterior de les empreses d’amec, un total de 142 d’aquestes estan internacionalitzades. Això es tradueix en 469 implantacions –el 72% d’elles comercials– majoritàriament a Xina, Estats Units, França, Mèxic, Brasil i Portugal.

El 74% de les empreses d’amec van invertir en R+D+i el 2010, amb un promig del 6% sobre la facturació. Unes xifres que, segons Tristany, “han estat una aposta decidida per a moltes empreses el fet que un 34% d’aquestes hagin invertit més de 300.000 euros en R+D+i”. De cara al 2011, el 91% de les empreses preveu augmentar o mantenir aquesta inversió. Majoritàriament, les empreses han innovat en producte, encara que també en procés productiu i model de negoci. El 45% de les empreses van fer ús de Línies de Finançament Oficials el 2010. Predominantment, les empreses coincideixen en què aquestes no han sabut adaptar-se a la conjuntura actual. Tot i que el president d’amec puntualitza que “l’ICO està fent un gran esforç per aconseguir acostar els seus productes a les empreses. Un exemple d’això és la recent signatura de l’acord de col·laboració entre amec i l’ICO”. Quant al finançament privat, les empreses perceben un empitjorament en la qualitat d’aquest, no només en el preu, sinó també pel que fa referència al servei i al producte. Des d’amec insisteixen en la necessitat de no traslladar l’actual crisi que estan patint les administracions a les empreses, i per això demanen que s’adoptin una sèrie de mesures amb l’objectiu d’aconseguir una discriminació positiva per a les empreses exportadores. Entre aquestes, destaquen una millora dels incentius fiscals i una millor eficàcia dels organismes que recolzen la internacionalització.També s’ha recalcat la urgent necessitat d’agilitzar els tràmits per a l’obtenció de visats, sobretot a professionals que vulguin participar en fires i congressos a Espanya.

ECONOMIA / Finances

MóN empresarial maig 2011

anàlisi dels processos concursals

Les insolvències judicials baixen un 2% durant el primer trimestre Durant el primer trimestre del 2011 es van registrar gairebé 1.600 nous processos concursals, el que reflecteix un lleuger retrocés del 2% enfront al trimestre anterior. Tot i així, els nivells de concursalitat es troben encara lluny dels 250 casos trimestrals que marquen el seu nivell mig a llarg termini. variació trimestral dels processos concursals per sectors 4t trim. 2010

1r trim. 2011

Variació

1.616

1.586

-2%

Construcció

390

397

Serveis

258

259

13%

-1%

Instal·lacions

-13%

Fustes i Mobles

Siderúrgia

13%

Químic

18%

Béns d’equip

-32%

Tèxtil

-33%

Automoció

-6%

Màquines-Eines Paper i Arts Gràfiques Electricitat

27%

-41%

-10%

Cuiros i pells

25%

Electrodomèstics

-38%

347

342

-1%

Total

Alimentació / Distribució Miner i Metal·lúrgic

Les empreses vinculades directament amb la construcció continuen acaparant un de cada tres concursos. / ARXIU Redacció

En el primer trimestre del 2011 es van registrar prop de 1.600 nous processos concursals, segons es desprèn de les dades avançades del seguiment de les insolvències judicials a Espanya que realitza l’Àrea d’Administració de Riscos de Crédito y Caución, a partir de les dades publicades en el Butlletí Oficial de l’Estat. Les insolvències judicials van assolir el seu màxim trimestral en el segon trimestre del 2009, que va registrar la presentació de 1.741 concursos. A l’espera de l’indicador oficial, que es publicarà al febrer, les dades avançades per Crédito y Caución, reflecteixen un lleuger retrocés del 2% enfront a les xifres del darrer trimestre del 2010. A l’igual que altres indicadors relacionats amb el risc de crèdit, la concursalitat empresarial reflecteix una estabilització de l’entorn, però lluny encara dels nivells previs a la crisi. La concursalitat empresarial està encara molt per sobre dels 250 concursos trimestrals que marquen els nivells

El sector privat comença a complir els terminis de pagament La Plataforma Multisectorial contra

El 50% de les empreses han adoptat mesures per corregir fluxos de caixa

la Morositat (PMcM), impulsora

Sense Sector

de la Llei 15/2010 de lluita contra la morositat en les operacions comercials, ha presentat un estudi, basat en 800 enquestes recollides d’empreses adherides, en un 96% pimes, del qual es desprèn que el termini mig de cobrament que es va pactar el 2010 en el sector privat va ser de 75 dies, tot i que el termini de cobrament efectiu va ser de 93 dies. No obstant, ambdues dades són inferiors a les registrades el 2009, amb 77 i 101 dies, respectivament. Segons estimacions de la PMcM, aquesta reducció dels terminis va suposar una suma de 1.800 milions d’euros en la millora de pagaments en el sector privat, estalvi que ha beneficiat positivament a la societat espanyola en augmentar la competitivitat i capacitat d’autofinançament de les empreses.

trimestrals mitjans a llarg termini d’aquest indicador. Com ja avançava Crédito y Caución, de cara al 2011, no es preveu un canvi d’aquest comportament, almenys a curt termini. El finançament bancari segueix sent un bé molt escàs i una de les principals causes d’impagament, insolvència i concurs. Les petites i mitjanes empreses espanyoles afronten una taxa de refús bancari del 14%. En aquest entorn, el crèdit comercial està sent utilitzat pel 27% de les pimes com a font de finançament, enfront al 15% de fa un any. L’entorn de morositat és complex. D’acord amb el

darrer Baròmetre de Pràctiques de Pagament a causa dels impagaments, el 50% de les empreses s’han vist obligades a adoptar mesures concretes per corregir fluxos de caixa, el 47% ha retardat el pagament a proveïdors, i el 25% ha incomplert les seves obligacions de devolució de préstecs a les entitats financeres.

Per zones geogràfiques i sectors

A Catalunya, la comunitat que concentra sempre el major nombre de processos a causa del seu pes dins de l’economia, s’ha produït un descens de la concursalitat (-15%). Aquesta disminució s’ha produït també en d’altres comunitats importants des del punt de vista del

pes de la concursalitat com Madrid (-8%) o Andalusia (3%), enfront al creixement registrat en aquest període a la Comunitat Valenciana (6%). Les empreses vinculades directament amb la construcció continuen acaparant un de cada tres concursos. El primer trimestre del 2011, el sector ha registrat un augment del 2%. La Construcció és un dels vuit sectors que ha registrat un augment de la concursabilitat. El que registra la major variació enfront al trimestre anterior és Jocs (67%), seguit de Màquines i Eines (27%) i Cuiros i Pells (25%). En termes de descens, dels nous sectors que mostren un retrocés enfront al quart trimestre del 2010, el més destacat és Electrodomèstics (-38%).

Finances / ECONOMIA

maig 2011 MóN empresarial

Informe de PwC

Les transaccions del sector financer es dispararan durant el 2011 A causa de la recerca de creixement, la regulació i les firmes de capital risc, les fusions i les adquisicions del sector financer s’impulsaran durant el 2011, segons un informe de PwC. El valor de les transaccions va caure de 80.000 milions d’euros el 2009 a 50.000 el 2010. i petites. La major operació del trimestre va ser la nacionalització de l’Allied Irish Bank per 3.800 milions d’euros, el 70% del valor total del sector de la banca en el darrer trimestre. Sense aquesta operació, el valor del sector banca, per primera vegada des de 2003, hauria estat inferior a 2.000 milions.

Redacció

La recerca del creixement, la regulació i les firmes de capital risc impulsaran les transaccions del sector financer el 2011. Aquesta és una de les conclusions de l’informe sobre fusions i adquisicions del sector financer en el darrer trimestre de 2010, elaborat per PwC i que també inclou un balanç de l’activitat del mercat durant tot l’any. L’informe concreta la influència dels factors que impulsaran el mercat aquest any.

Creixement. En un con-

text caracteritzat per baixos interessos i baixos índex de retorn del capital invertit, les companyies del sector amb excedència de capital desenvoluparan noves vies de creixement. L’accés a nous productes i clients són algunes de les raons que impulsaran a aquestes companyies a possibles adquisicions. Es preveu que aquest creixement impulsi importants operacions internacionals, tal i com va succeir en el primer trimestre del 2010.

Regulació. La incertesa,

provocada per l’onada migratòria d’aquest 2010, va suposar una parada en el mercat de les fusions i adquisicions del sector durant aquest any. No obstant, l’informe destaca que la regulació serà un dels aspectes clau que impulsaran el mercat el 2011. A mesura que els nous requeriments es clarifiquin, aquests influiran en la presa de decisions estratègiques –mercats on es vol estar a mig termini–, fet pel qual les transaccions poden ser el mitjà idoni perquè les entitats assoleixin els objectius que es marquen.

Capital Risc. S’espera

un increment del nombre d’operacions en les que participen les companyies de capital risc, ja sigui com a compradores o com a finançadores de les transaccions.

La reestructuració del sector bancari va representar el principal factor de l’activitat del mercat el 2010. / ARXIU

El valor de les fusions i adquisicions del sector financer va caure de 80.000 milions d’euros el 2009 a 50.000 el 2010. El descens s’explica per la reducció del nombre d’intervencions governamentals –que va assolir xifres rècords el 2008 i el 2009–, ja que si atenem al valor de les operacions entre entitats privades, el 2010 el valor va augmentar 5.000 milions d’euros. L’informe conclou que el 2009 el mercat va tocar fons i que el 2010 va suposar l’inici de la recuperació de les operacions, tendència que es consolidarà el 2011. La reestructuració del sector bancari va representar el principal factor de l’activitat del mercat el 2010. Cinc de les vint majors operacions de l’any van estar protagonitzades per companyies espanyoles. Entre elles, destaca la compra, per part del Banco Santander, del 70% del banc polac Zachodni WBK per més de 3.000 milions, el que va

representar la quarta compra més important de l’any. La necessitat d’obtenir capital va ser el catalitzador per a gran part de les operacions i, al mateix temps, moltes vendes van representar una oportunitat per als bancs compradors, que van poder desenvolupar noves vies de distribució o àrees d’especialització. Altres tendències que van marcar l’evolució del sector durant el 2010 van ser l’increment de la participació del capital risc en el mercat i que les companyies d’assegurances i els gestors d’actius van representar uns objectius atractius per a la generació d’economies d’escala.

Evolució del mercat Si bé el mercat es va mostrar bastant actiu en el tercer trimestre del 2010 (un valor de 21.200 milions d’euros), en el quart trimestre del 2010 va experimentar una important caiguda de la seva activitat.

Les empreses espanyoles van protagonitzar cinc de les vint majors operacions de l’any

L’estudi dedica un capítol a l’anàlisi del sector assegurances. Destaca que es tracta d’un sector immers en un necessari procés de consolidació i que les noves opcions estratègiques, que emanen de la regulació Solvència II, conduiran cap a un repunt de l’activitat del sector assegurances en el mercat de transaccions. La consolidació permetrà a les companyies asseguradores mantenir els marges en un context de baixos índex de creixement i construir economies d’escala.

Entre octubre i desembre del 2010 el valor de les operacions va assolir els 9.500 milions d’euros

Per a Justo Alcocer, sociresponsable del sector financer de PwC, “el valor de les operacions el 2010 va ser una mica més de la meitat que el registrat el 2009, no obstant l’increment de l’activitat privada –degut fonamentalment a la reestructuració– és motiu d’optimisme per al mercat. Com que les entitats financeres continuaran desfent-se dels seus actius non-core, l’activitat és probable que s’acceleri durant el 2011”.

Entre octubre i desembre del 2010 el valor de les operacions va assolir els 9.500 milions d’euros, el que va suposar una caiguda del 55% en comparació amb el trimestre anterior, amb descensos tant en el nombre de grans operacions com en el valor de les transaccions mitjanes

“Hi haurà tres factors principals que influiran en l’evolució del 2011. La recerca de creixement per part de les companyies estimularà les operacions transfrontereres: presenciarem la reestructuració de la banca com a conseqüència de les noves exigències de regulació i hi haurà una major importància de les companyies de capital risc com a inversors en el sector”.

ECONOMIA / Finances

MóN empresarial maig 2011

el plantejament de les pensions

Empresa i jubilació Gran part dels jubilats del nostre país perceben com a única pensió la pública. No és estrany, per tant, que en aquests moments el Govern s’estigui plantejant retardar l’edat de jubilació. Per la seva banda, els sistemes privats de pensions tenen encara un escàs desenvolupament a Espanya per diversos motius. En aquest context, la reforma de les pensions és probablement una necessitat.

Jaume Quibus, actuari-economista

Ser original és veure les coses velles, conegudes, vistes i revisades per tothom com si fossin noves. S’ha d’acostumar la mirada al desenvolupament i disposició de les normes i reglaments. Dels criteris valoratius generals que serveixen de base per a valorar qualsevol posició, el desenvolupament i disposició de les normes i reglaments és l’artifici més subtil per a transformar voluntats polítiques amb un gran impacte per a l’empresa. Legislar per a retardar l’edat de la jubilació és un símptoma que les coses no van gens bé per al nostre sistema públic de pensions, però també canvia les normes del joc i no al servei de l’empresa. Com més gran sigui el coneixement per part de l’empresa de les conseqüències de retardar l’edat de jubilació, menys complicat serà incorporar les necessitats individuals, en els termes més avantatjosos per a l’empresa. Comprendre una cosa és descobrir la seva necessitat i la jubilació ho és per a la majoria de directius i treballadors. De moment, la pensió pública de jubilació és l’ingrés principal per a l’espanyol una vegada ha complert l’edat de jubilació. El complement privat, per a molts, és poc rellevant. La història de les pensions públiques a Espanya, des de l’any 1967 fins avui, demostra una feina i una lluita per transferir rendes del col· lectiu de treballadors al col· lectiu de pensionistes, fins al punt que, ara amb una ràtio de només 2,53 treballadors per pensionista, l’Estat resol el problema econòmic de la jubilació dels seus ciutadans, si i només si paga menys de 890,85 euros al mes, que és la pensió mensual pública mitjana, en aquest cas, de jubilació. Quan es comença a legislar així, el final està a prop. Però això pot acabar en tragèdia o en comèdia.

Segons l’autor, legislar per retardar l’edat de la jubilació és un símptoma que les coses no van gens bé. / ARXIU

Potser no s’entengui sense més el que acabo de dir al voltant de “pot acabar en tragèdia o en comèdia”. Permetin-me un aclariment. Si el més durador i perillós de tots els errors ha estat fins ara un error de dogmàtics, a saber, la invenció que l’Estat té per obligació solucionar, entre molts altres assumptes de la vida privada de cada ciutadà, el problema econòmic de la jubilació, persistir amb aquesta creença només pot acabar en tragèdia, és a dir, treballar 45 anys per cobrar menys de 890,85 euros al mes. Però si la creença sobre el sistema públic de pensions ha canviat, al considerar la manera en què l’Estat resol el problema econòmic a la jubilació dels seus ciutadans, perquè la manera de pensar mesuri el valor de les coses per l’aportació del treball i l’estalvi individual, en aquest cas, el desenvolupament i disposició de les normes i reglaments, de les pensions públiques, pot acabar en comèdia perquè ja ningú es creurà que l’Estat solucionarà la seva jubilació, sinó que la seva pensió privada serà el seu ingrés principal a la jubilació.

La qüestió està en saber fins a quin punt aquest paisatge de les pensions públiques afavoreix les ganes de treballar, la transformació de solucions col·lectives a solucions individuals. La solució del problema de les pensions estarà a l’empresa. Es tracta de solucions individuals. Segons l’últim informe publicat per la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, per a contractes d’assegurances col·lectives que instrumenten compromisos per pensions de les empreses amb els treballadors i beneficiaris, corresponent a l’exercici 2008, reflecteix clarament que, en la seva majoria, els contractes d’assegurances, l’empresa prenedora del contracte, el treballador en qualitat d’assegurat i beneficiari el mateix treballador, en cas de jubilació i invalidesa o els seus hereus legals en cas de mort, atorguen cobertura a col· lectius de menys de 25 assegurats, els quals suposen un 90,30% del total de contractes vigents durant l’exercici 2008. A més, el pes més gran es concentra en els contractes amb un col·lectiu de menys

La raó de l’escàs desenvolupament dels sistemes privats de pensions és la baixa rendibilitat La solució del problema de les pensions estarà a l’empresa. Es tracta de solucions individuals

de 5 assegurats, que acumulen el 53,20% dels contractes en vigor. Aquesta composició està molt relacionada amb l’estructura del sector empresarial espanyol, constituït en la seva majoria per petites i mitjanes empreses. La principal raó de l’escàs desenvolupament, a Espanya, dels sistemes privats de pensions és la baixa rendibilitat. És més, el sistema de pensions privades és un fiasco a ulls de molts generadors d’opinió. Als meus es tracta, en tot cas, d’unes expectatives de rendibilitat no assolides com a conseqüència de l’elecció equivocada de la manera de retribuir en espècies a directius i treballadors, per a la seva jubilació. Si l’empresa té el control del fons privat per a la jubilació dels seus treballadors, l’estalvi està assegurat i es coneixerà, per l’import aportat per a la jubilació, el capital garantit. A més, la flexibilitat que donen les assegurances col·lectives, compleix amb l’objectiu de fidelitzar els directius i treballadors, perquè els drets econòmics per a la jubilació poden ser retinguts per a l’empresa fins que es compleixin els anys de permanència desitjats. En l’àmbit privat, serà l’hora de configurar, crear i produir una nova realitat, unes noves relacions laborals entre empresa i treballadors, constituïda en la seva majoria per petites i mitjanes empreses, amb capacitat aquí de canviar d’opinió, sent necessari exigir comptes i sotmetre a judici despiadadament als immobilismes en la manera de retribuir la feina. Aquesta seria la gran victòria però s’ha d’anar més enllà. Si es calculés el valor del treball atenent a si es pot comptar, calcular, posar en fórmules, l’estimació “científica” del treball seria absurda. No s’hauria comprès, entès, conegut res del que és pròpiament treball perquè el treball, en si mateix, és el guany i l’empresa, l’empresari el seu proveïdor.

L’expert / ECONOMIA

MAIG 2011 MóN empresarial

ELS ERRORS POLÍTICS I ECONÒMICS

Algú ho havia de dir La inadequació de bona part de l’anàlisi econòmica més ortodoxa i dominant per prevenir la crisi ha estat una veritat incòmoda que, malgrat els esforços de l’establishment per desqualificar les crítiques, cada vegada és més difícil d’amagar.

joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub

ficar el missatge... i reduir la seva presentació a uns pocs dies de forma quasi clandestina a casa nostra.

Per què hem arribat a aquesta situació?

A principis de 2011 el Fons Monetari Internacional va publicar un document de la seva Oficina d’Avaluació Independent (IEO en les sigles angleses) que analitzava la performance d’aquesta important institució en el camí cap a la crisi econòmica i financera. En particular han estat objecte de valoració les raons per les quals els influents documents i missatges de la probablement principal institució econòmica internacional van ser molt complaents amb els factors de fragilitat que ens van portar a la delicada situació dels darrers –i probablement dels propers– anys. El document, que es pot consultar en diversos idiomes a http://www.ieo-imf.org/eval/ complete/eval_01102011.html, mereix un explícit reconeixement com una autocrítica digerida amb certa elegància per part de l’FMI. Poc després va rebre l’Òscar de l’Acadèmia de Hollywood un documental de Charles Ferguson, amb narració de Matt Damon, titulat Inside Job, que donava una versió (un relat, com es diu ara) dels esdeveniments que ens van portar a la crisi, ressaltant com una cobdícia, molt més enllà de qualsevol raonable dimensió d’ambició, que va poder engrassar poderoses cobertures polítiques i acadèmiques, va originar un històric fiasco que hauria estat perfectament evitable. Alguns de manera interessada fan servir la frivolitat dels guardons cinematogràfics per desquali-

Els missatges principals que destil·len aquestes aportacions mereixen atenció. Els errors en política i anàlisis econòmiques no han estat només resultat de les imperfeccions del coneixement humà, sinó (també) en molt bona part el resultat d’una simbiosi d’actuacions i interessos entre determinats grups econòmics –sobretot financers, però no exclusivament– que van trobar una ben lubrificada complicitat a elits polítiques i acadèmiques per presentar, primer com a paradigmes de progrés i després com a mesures doloroses però inevitables, determinats plantejaments que van beneficiar els participants en la simbiosi a expenses del conjunt de la ciutadania. L’informe citat de l’oficina IEO de l’FMI explica de manera serena i clara els principals trets que van fer que molta gent intel·ligent, a l’FMI i a fora, silenciés o minimitzés els riscos. Inclouen: a) inadequacions de formulacions econòmiques que sota la pretensió de cientificisme formalitzat amagaven profundes insuficiències i omissions en aspectes cabdals de la realitat; b) una excessiva influència (i en algunes ocasions intimidació) (sic) per part de les ortodòxies més ben finançades i connectades, que penalitzaven les desviacions amb l’ostracisme dels transgressors; c) un temor a dir la veritat als poderosos. L’atreviment de l’antic cap de recerca de l’FMI, Raghuram Rajan, per explicar l’any 2005 en veu alta les fragilitats que estaven generant les polítiques monetàries i financeres dels Estats Units, va ser severament penalitzat en termes professionals. Tant l’informe com el documental reivindi-

Encara queda molt camí per recórrer per parlar de recuperació. / ARXIU

quen l’honestedat i lucidesa de Rajan, però el seu cas evidencia que la veritat no és un dels interessos que té millor finançament a la recerca en economia. El seu successor, Simon Johnson, també ha tingut l’honestedat d’explicar en primera persona com funciona la capacitat de persuasió dels poderosos interessos en joc i com fan servir les vies de la ideologia econòmica per rebutjar i desqualificar com a desinformat i/o mediocre qualsevol plantejament seriosament crític.

I ara?

L’FMI ha presentat, fa poc, algunes iniciatives adreçades, almenys nominalment, a avaluar els riscos de manera àmplia, després d’haver formulat a alguns informes oficials crítiques de certa magnitud a un sector amb responsabilitats cabdals en la gestació de la crisi, com són les agències de rating que, com coneixem prou a Europa,

Continuen arrelats els mecanismes que perpetuen les anomalies que ens van portar a la crisi Les pujades prematures dels tipus d’interès són un llast per a la solidesa de la recuperació

continuen pontificant amb una impunitat només equiparable a la de determinades ortodòxies. És suficient per pensar que anem ja per bon camí? No ho sembla, ni de bon tros, almenys per ara. Una insinuació de l’actual economista en cap de l’FMI, Olivier Blanchard, que potser una taxa d’inflació una mica més elevada a Alemanya i Xina que a Espanya i Estats Units podia ser un ajut per redreçar competitivitats sense tants costos socials, va rebre un contraatac que encaixa de nou amb els mecanismes que descriu l’Informe IEO. I ha hagut de ser George Soros qui, amb més claredat, ens ha hagut de recordar la responsabilitat d’Alemanya –ara referent dels defensors de les essències de l’ortodòxia– i en especial dels seus bancs, com a promotors dels desequilibris i endeutament a l’avui injuriat sud d’Europa. Continuen, doncs, arrelats els mecanismes i interessos que perpetuen les anomalies que ens van portar a la crisi... i que amenacen amb llastar –per exemple, amb pujades prematures de tipus d’interès– la solidesa d’una recuperació per a la qual també pretenen tenir el monopoli de les receptes. De vegades hi ha terratrèmols i altres crisis inevitables, que cal afrontar amb empenta i serenitat exemplars, com està fent Japó. Però d’altres vegades són interessats comportaments humans els que originen les dificultats. Llavors és especialment sagnant que siguin els causants dels problemes els que es presentin com a salvadors amb receptes que tenen els mateixos ingredients i tarannà que van portar a la crisi. L’economia ha de triar si vol continuar sent la seva coartada o recuperar el seu paper al servei dels interessos del conjunt de la ciutadania. Com fan els informes i documentals esmentats, algú ho havia de dir!

ECONOMIA / Diversos

MóN empresarial maig 2011

notícies

Breus sobre economia i empresa Una vintena d’empreses participen en accions d’internacionalització

La Cambra de Comerç de Barcelona, juntament amb la Cambra de Comerç de Terrassa, van organitzar, del 3 al 14 d’abril, una Missió Comercial a Kazakhstan, Uzbekistan i Azerbaidjan. La missió va comptar amb la participació de 13 empreses catalanes de diversos sectors: Flamagas, Genebre, Dimat, Sohimdros, Figueras, Taurus, Konik-Tech, Casademont, Dena Desarrollos, Majorica, Pekos Valves, Leds-C4 i Espiroflex. La missió va estar enfocada a facilitar l’accés a un gran ventall de contactes socis comercials, així com a possibles inversors i va permetre analitzar les oportunitats, les tendències econòmiques i els factors més competitius d’aquests tres països de l’Àsia central. El mercat potencial de la zona, amb uns 60 milions d’habitants, les seves connexions frontereres estratègiques amb els mercats de Rússia i la Xina, i la presència de les empreses catalanes, encara modesta, fan d’aquesta zona un destí atractiu per a les empreses catalanes.

L’AIF presenta el seu projecte d’ajuda a les empreses “Pont Empresarial”

Lliurament del Premi Factor Humà Mercè Sala

L’Associació de Professionals Assessors Independents Financers (AIF) presenta el seu projecte d’ajuda adreçat a microempreses, pimes i mitjanes empreses, que ha anomenat “Projecte Pont Empresarial AIF”. L’entitat creu que el sector empresarial està en aquests moments molt desfavorit per la crisis i aquest projecte pretén esdevenir una visió positiva en la generació de recursos per evitar el tancament, així com per a la creació de treball. Fruit de l’experiència acumulada en l’assessorament d’empreses, l’AIF ha observat que existeixen moltes pimes o mitjanes empreses que, amb una petita injecció de capital o amb la participació d’un soci que aporti experiència, contactes i s’involucri en la gestió, podrien tenir continuïtat. En aquests moments, el sector empresarial no acostuma a trobar suport o finançament pels canals habituals, el que és greu per aquesta associació i necessita solucions. Tres serien els objectius principals que planteja el “Projecte Pont Empresarial AIF”: evitar la destrucció d’empreses i negocis rendibles, ajudar a la integració empresarial de nous emprenedors i, com a conclusió, generar i conservar llocs de treball.

La Fundació Factor Humà lliurarà el proper 16 de maig, al Caixa Fòrum, el Premi Factor Humà Mercè Sala, que reconeix anualment una persona o una organització pel seu pragmatisme, innovació, visió global i humanitat. Tot i arribar a la seva tercera edició, aquest guardó ja s’ha convertit en un punt de referència pels professionals que treballen en la gestió de persones. La Fundació, creada i promoguda per Mercè Sala l’any 1997, és una organització que té l’objectiu de contribuir a la millora de la gestió de les persones a les organitzacions i esdevenir un observatori de tot allò que envolta aquest àmbit. Els valors centrals que defineixen la trajectòria i filosofia de treball de la Fundació són la independència i la coherència.

Iniciativa per promoure els negocis a Barcelona Gild International és un club de negocis exclusiu i una plataforma internacional pionera a Barcelona que treballa per facilitar els negocis entre diferents comunitats empresarials. El club connecta la comunitat empresarial local amb la internacional des de la seva Casa Club, posicionant-se com un lloc ideal per fer negocis a la ciutat comtal. Gild Internacional va obrir les seves portes el 2008 a Barcelona i, actualment, es troba en fase d’expansió, ja que preveu obrir altres centres a ciutats com Madrid, Londres, París, Nova York, Xangai i Dubai. El club col·labora amb diverses organitzacions, com l’Ajuntament de Barcelona, PIMEC i ESADE.

Girona acull una nova seu d’Adams L’empresa de formació i editora Centre d’Estudis Adams ha obert una nova seu a Girona que s’uneix a les existents a Barcelona, Madrid, València, Sevilla, Saragossa, A Coruña, Santiago de Compostela, Ferrol, Vigo i Ourense ampliant una xarxa de centres propis que ja compta amb més de 20.000 m 2 d’equipaments. Des de setembre Adams imparteix a Girona classes (presencial i on-line) i ven els seus llibres per a oposicions en diverses categories professionals i administracions (Generalitat de Catalunya, ICS, administracions locals, Justícia, Estat…), també imparteix classes per ajudar a superar les proves d’accés a Cicles formatius de grau superior, accés a la Universitat per a més grans de 25 anys, Selectivitat, prevenció de riscos laborals en especial del sector Construcció, etc. Una mica més endavant s’iniciaran cursos de formació per a aturats i de reciclatge professional per a persones i per a empreses.

La rectora de la URL, escollida membre de la Junta de l’European University Association (EUA) Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull (URL), ha estat escollida com a membre de la Junta de l’European University Association (EUA) per a un mandat de 4 anys. Aquesta és una elecció on voten tots els rectors de les universitats que formen part d’aquesta associació europea. La EUA té associades gairebé 900 universitats europees, associacions nacionals de rectors i altres organitzacions actives en matèria d’educació superior i de la recerca de 47 països europeus. La EUA és el representant oficial del sector universitari en el procés de Bolonya i, com a tal, participa en nombrosos grups de treball i òrgans consultius. L’Associació també representa les opinions universitàries i assessora a la Comissió europea en múltiples fòrums de polítiques de recerca, així com treballa en estreta col·laboració amb l’OCDE, el Consell europeu i la UNESCO.

El Centre de Convencions de PortAventura ha acollit el 13è Campionat Europeu i Mediterrani de Tir amb Arc en sala PortAventura ha estat l’espai escollit per la Reial Federació Espanyola de Tir amb Arc per acollir la 13a edició del Campionat Europeu i Mediterrani de Tir amb Arc en sala, Cambrils 2011, organitzat pel Club d’Arquers de Cambrils i que va tenir lloc del 21 al 27 de març. Aquesta gran trobada esportiva ha comptat amb la participació de més de 300 esportistes i 150 tècnics de 28 països diferents. La competició va tenir lloc a la sala Alexandria del Centre de Convencions, un espai diàfan de més de 2.000 m2 amb 7 metres d’alçada. Per a l’acte oficial d’inauguració, al qual van acudir autoritats locals, es va obrir la zona mediterrània de PortAventura Park en exclusiva. El públic va poder gaudir d’un espectacle que va combinar llum, so i material pirotècnic.

maig 2011 MóN empresarial

Cusar un MBA és una bona opció per a professionals que vulguin dedicar-se a la direcció. A més, en els darrers anys l’oferta s’ha ampliat, tenint en compte que avui dia ja n’hi ha molts que es poden cursar també a distància . pàg. 25 a 27

MBA on line

l’oferta en mba’s

Oferta d’MBAs a distància a les universitats espanyoles És important que els estudiants es trobin exposats a les opinions dels professors. / ARXIU

Com han canviat els MBA en temps de crisi Robert Hansen, Senior Associate Dean de l’escola Tuck

A la nostra escola de negocis, concebem la crisi econòmica mundial com un indicador de l’extrema complexitat de l’economia global actual, el que reforça, d’una banda, la necessitat de comprendre més a fons el que passa, i d’altra banda, la necessitat de potenciar l’habilitat dels directius per dirigir les seves organitzacions. Les nostres respostes a aquestes noves necessitats s’han traduït en dues accions en àrees generals i en moltes accions en àrees específiques. Pel que fa a les àrees generals es tracta d’incrementar l’exposició dels nostres estudiants i la quantitat de lideratge educatiu en el nostre pla d’estudis. Creiem veritablement que la investigació basada en l’experiència del nostre professorat és molt valuosa per als directius d’avui. Pensem que ho és tant el coneixement de l’economia global i financera com la investigació basada en la presa de decisions, lideratge d’equips i màrqueting. Què ha fet Tuck específicament per incrementar l’expo-

sició dels nostres estudiants al nostre professorat? Implantar els seminaris, anomenats Investigació a la Pràctica, que són petites classes d’entre 8 i 15 estudiants portades a terme per un professor que se centra en un tema important de gestió a través de la discussió d’articles d’investigació i anàlisis. Tot plegat amb l’objectiu de realitzar el que nosaltres anomenem una profunda immersió intel·lectual en un tema important. Jo mateix vaig impartir un seminari, Economia de la Crisi del Crèdit –a la primavera del 2009–, on s’estudiava la crisi del crèdit que tot just s’iniciava a través de la discussió d’articles d’investigació procedents de les millors universitats del món. Va ser una de les millors experiències d’aprenentatge que he tingut des dels meus 28 anys com a professor. Ser capaços de discutir sobre la crisis del crèdit, amb 14 estudiants d’MBA, mentre aquesta estava encara en procés, va ser realment molt gratificant per a tots. L’any passat vam tenir sis seminaris d’aquest tipus amb un gran ventall de temes. El nostre objectiu és fer d’això un element clau en el segon any del curs, per la qual cosa

tots els estudiants de Tuck han de ser capaços de realitzar una immersió profunda amb un professor en un tema important i rellevant. Volem que els estudiants estiguin exposats a les opinions dels nostres professors, perquè s’apropin al coneixement des d’un punt de vista crític i analític. Una altra iniciativa que vam implementar va ser incrementar el nostre ensenyament sobre el lideratge, amb un enfocament pràctic. Creiem que gran part de la crisi econòmica va ser un fracàs de lideratge. Tuck compta ara amb un curs obligatori al primer any, Lideratge Personal, amb l’objectiu d’aconseguir que els estudiants entenguin les característiques pròpies del lideratge, per millorar i enfortir aquests talents com correspon, i per entendre que els requisits del lideratge depenen molt de les situacions. Els resultats del nostre primer any van ser molt positius, amb estudiants molt involucrats en el procés d’aprenentatge i vam constatar que les seves habilitats havien millorat notablement.

Administración de Empresas de Turismo y Ocio (MBA-Turismo)

Universitat Politècnica de Madrid (UPM)

Executive MBA (EMBA)

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Executive MBA en Direcció i Administració d’Empreses

Escola Virtual d’Empresa (UB Virtual)

Executive MBA On Line

Instituto de Directivos de Empresa (IDE-CESEM)

Máster en Administración de Empresas (MBA)

Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED)

Máster en Administración y Dirección de Empresas (MBA)

EALDE Business School

Máster en Administración y Dirección de Negocios Iberoamericanos

Universidad Rey Juan Carlos (URJC)

Máster en Dirección y Administración de Empresas

Grupo IMF Formación

Master in Business Administration (MBA)

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Máster MBA en Dirección Empresarial y Gestión de RRHH

Escuela de Empresa

Máster MBA en Dirección Empresarial y Marketing

Escuela de Empresa

MBA

Instituto Universitario de Postgrado (IUP)

MBA

EAE Business School

MBA - Master in Business Administration

Universidad Camilo José Cela (UCJC)

MBA Máster en Administración y Dirección de Empresas

ISTPB. Instituto Superior de Técnicas y Prácticas Bancarias

MBA on line

ADM Business School

MBA on line en Relaciones Económicas Internacionales

Liceus

MBA Social

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

MBA. Máster en Administración y Dirección de Empresas

Universidad Francisco de Vitoria (UFV)

ESPECIAL / MBA on line

MóN empresarial maig 2011

clara aposta d’un centre estranger per la formació e-learning

La Universitat Internacional de Mònaco aposta per l’e-learning El grup francès INSEEC aprofitarà l’experiència i coneixement del grup americà Career Education Corporation (CEC) per posar en marxa una plataforma europea dedicada a l’e-learning i llançar-se així en la creació de programes on-line. A partir del proper any, els estudiants del programa Executive MBA de la Universitat Internacional de Mònaco es beneficiaran d’aquesta nova metodologia.

Diversos estudiants del grup INSEEC ja van provar durant el passat estiu cursos en línia de finances i de màrqueting on line. / ARXIU

Redacció

CEC, propietari del grup INSEEC, compta amb 47.000 estudiants on line i està classificat entre els primers tres operadors mundials de l’educació on line. Els estudiants podran estudiar a distància els mòduls desenvolupats conjuntament pels professors de la Universitat Internacional de Mònaco, els responsables del programa EMBA i els equips d’enginyeria americans. Per Antonella Patras, nova decana de la UIM, “aliar l’excel·lència acadèmica de la Universitat Internacional de Mònaco i el saber fer dels dissenyadors multimèdia de CEC, permet

un pas endavant espectacular en comparació amb el nostre enfocament a distància actual”. Diversos estudiants del grup INSEEC ja van provar durant el passat estiu cursos en línia de finances i de màrqueting on line. Els estudiants van apreciar la interactivitat, la riquesa de la biblioteca virtual i el seguiment personalitzat assegurat per la tutoria en línia. “Avui podem constatar que l’e-learning és tan eficaç com l’ensenyament tradicional, especialment des que combina sessions en ‘cara a cara’ i mòduls on line”, explica Isabelle Pomerol, directora d’Operacions del

grup INSEEC. “A més de les actuacions tecnològiques, estem convençuts que l’efectivitat de l’e-learning depèn intrínsicament de la qualitat dels continguts creats, dels serveis associats –sobretot la tutoria– i de l’accés intel·ligent a la informació”, subratlla Pomerol. Altres escoles del grup INSEEC enriquiran progressivament els seus programes per mòduls específics i crearan paral·lelament formacions on line. Així, les especialitzacions més representatives del grup, com són retail, luxe i negocis internacionals, es beneficiaran a curt termini de la nova metodologia.

Entrevista a Claude Chailan, Director de l’Executive MBA de la Universitat Internacional de Monaco

A qui aconsellaria cursar un MBA? La diferència fonamental entre un MBA i un Executive MBA està en què aquest darrer està dirigit a directius que compten generalment entre 6 i 10 anys d’experiència professional, amb perspectives de fer-se càrrec de direccions o ser membres de la Junta Directiva de l’empresa en la que estan treballant. És a dir, l’Executive MBA representa el màxim nivell educatiu en les ciències de gestió. Quins factors s’han de tenir en compte a l’hora d’escollir un MBA?

L’equilibri entre qualitat, durada i preu és un criteri molt important a l’hora d’escollir el programa adequat. La qualitat és fonamental. Un directiu fa un únic Executive MBA durant la seva vida laboral així que el millor és escollir un bon programa en una escola reconeguda. La durada no ha de ser excessiva ja que normalment la persona continua treballant mentre estudia l’Executive MBA. Es recomana una durada que no sobrepassi els 18 o 20 mesos. Es més adient privilegiar la intensitat a allargar el curs ja que aquest es podria convertir en una tas-

ca feixuga per l’estudiant i el seu entorn familiar. El preu és un assumpte que s’ha de vigilar. Crida l’atenció que durant els darrers anys hi hagi hagut una pujada preocupant dels preus, produïda per la multiplicació de viatges d’estudis i de matèries opcionals. Un bon Executive MBA ha de tenir un enfocament ferm sobre les matèries fonamentals de gestió. Per què un professional espanyol podria preferir estudiar un MBA que es fa a l’estranger? Avui dia, estudiar a l’estranger no és una opció, sinó un requisit, perquè aquesta experiència

permet sortir de l’entorn nacional i obrir-se a d’altres cultures, altres maneres de treballar en equip i altres expectatives. Un Executive MBA representa un dels pocs moments de la vida laboral d’un professional espanyol que ofereixen complementar la seva xarxa internacional i la seva obertura personal cap els altres. En què es diferencia l’MBA de la vostra escola respecte a altres que ja existeixen en el mercat? L’Executive MBA de la UIM ofereix la direcció d’alt nivell en un termini de 15 mesos, i

dintre d’un marc molt específic, combinant presència al nostre campus de Mònaco així com l’ensenyament à distància (e-learning). El nostre programa es caracteritza per ser un dels més avançats en la utilització de tècniques d’e-learning, combinant la passió i el saber fer del nostre professorat reconegut internacionalment amb el coneixement tècnic de la nostre casa matriu –CEC– que ha dissenyat un software propi. Som experts en pràctiques d’e-learning a alt nivell, fet que permet a l’estudiant aprendre al seu propi ritme i des de qualsevol part del món.

MBA on line / ESPECIAL

maig 2011 MóN empresarial

BREUS

Un Global MBA prepara per als reptes dels mercats emergents

Una escola de Barcelona impartirà el primer màster en xinès

L’MBA de la Chicago Booth incorpora cursos que analitzen la crisi financera

L’escola de negocis francesa ESSEC ha posat en marxa un nou programa Global MBA centrat a proporcionar als professionals coneixements únics sobre els actuals reptes globals com ara l’energia, la salut i el transport en els mercats emergents. L’escola donarà la benvinguda al seu primer grup d’estudiants –format per entre 30 i 50 persones– el proper mes de setembre. Impartit totalment en anglès, el programa generalista de 12 mesos inclou seminaris de contactes, viatges d’aprenentatge a mercats emergents com Àfrica, Índia o Xina; i viatges d’estudi a Singapur i Europa de l’Est. Un projecte final interdisciplinari de tres setmanes, anomenat Capstone Seminar, permetrà als estudiants integrar tot allò après durant l’MBA.

L’escola de negocis ESERP oferirà a partir de setembre a la seva seu de Barcelona el primer màster impartit en llengua xinesa a Europa gràcies a un acord de col·laboració amb la University of Lishui, a Xina. Aquest màster en direcció d’empreses familiars i pimes té l’objectiu d’oferir formació universitària directiva a la comunitat xinesa resident a Espanya, així com a totes aquelles persones xineses interessades a seguir estudis en aquest idioma i que es desplaçarien expressament a Barcelona per cursar el màster. Aquesta innovadora proposta respon a la inquietud d’ESERP d’adaptar-se constantment als canvis socials i situar-se a l’avantguarda de l’educació superior.

“Anàlisis de crisis financeres” ( The Analytics of Financial Crises) és un dels nous cursos que realitzaran els estudiants del programa MBA a la University of Chicago Booth School of Business. Un altre curs nou és el de “L’empresa i l’entorn aliè al mercat” (The Firm and the Non-Market Environment ), que analitzarà qüestions relacionades amb el lobby empresarial, la reglamentació i el medi ambient, a més de la responsabilitat social corporativa. Els canvis en el pla d’estudis a la Chicago Booth afegeixen flexibilitat a un programa MBA que ja és conegut per permetre als estudiants seleccionar entre una àmplia gamma de cursos.

Els 10 consells per estudiar a distància 1. Organitza el teu temps: Cal tenir clar el temps que necessites dedicar-te a l’estudi. La clau està en trobar l’equilibri perfecte entre els diferents àmbits de la vida personal. 2. Sigues sensat: Els estudiants a distància no acostumen a dedicar el 100% del seu temps a l’estudi. Per tant, és millor ser realista i no abordar més del que raonablement es pot fer. 3. Aprofita les TIC: Les tecnologies de la informació i de la comunicació posen al teu abast els mitjans més sofisticats perquè no et sentis mai sol. 4. Motiva’t: L’estudi a distància requereix constància. És necessari trobar la motivació que t’impulsi a fer una mica cada dia. 5. Prioritza: Identifica les obligacions i tasques més urgents per realitzar-les en primer lloc. També és convenient que et marquis diàriament uns objectius realistes. 6. Fes resums: A l’hora d’estudiar les unitats és important que realitzis esquemes amb la matèria més important. Un cop tinguis clars els conceptes, disposa’t a crear resums, perquè et seran d’ajuda a l’hora de fer els repassos generals. 7. Amplia els coneixements: Passar per alt l’apartat de bibliografia que normalment s’inclou al final de les unitats no és recomanable. 8. No dubtis a preguntar: Quan estudies a distància, la resolució de possibles dubtes és molt important. Per això, tenir una relació fluïda amb professors i tutors és primordial. 9. Realitza les activitats i exàmens dins els terminis indicats: Si ho fas així, portaràs al dia les matèries. 10. Escull un lloc idoni per a l’estudi: Per estudiar es necessita una mica de concentració. Per això és necessari que trobis un lloc adequat per a l’estudi.

MARINA PORT D’ARO ÚLTIMA PROMOCIÓ

UBICAT AL PORT D’ARO DE PLATJA D’ARO

Apartaments de 2 o 3 habitacions Amplia zona ajardinada amb piscina comunitària Primeres Plantes amb jardí Privat A partir de 305.000,00 ` Situat a 300 metres de la platja de “Sa Conca” A 10 minuts del Club Golf d’Aro -MasnouAmb possibilitat d’amarratge

Sierra de Mias S.A. C/ Punta Prima, 5 Platja d’Aro • Girona 972 81 78 12 / 639 31 06 26 portdaro@gmail.com

maig 2011 MóN empresarial

La província basca de Biscaia ofereix als seus visitants un ampli ventall d’activitats. Des d’una visita cultural al Museu Guggenheim de Bilbao fins a una esplèndida ruta per la costa, sense oblidar la seva gastronomia. pàg. 30

Estils de vida

Restaurant 7 Portes

“S’ha de mostrar respecte a les bases de la cuina del país, i a la butxaca del client” “A casa o al restaurant, s’ha de cuinar aquell plat que saps que farà feliços als teus”

rament la incorporació de processos més sofisticats però que garanteixen un major respecte a les coccions i als gustos, i a tot això s’ha d’afegir un major respecte a la salut del client”, ens explica en Paco.

Respecte pel client

A les cadires del restaurant, hi ha unes plaques commemoratives amb el nom dels famosos que hi han passat ./ CEDIDA

Una cuina centenària GERARD ARIAS

Per conèixer a fons la seva història i orígens, em de remuntar-nos dos segles enrere, fins l’any 1836, quan es va inaugurar el “Cafè de les 7 Portes” en les anomenades cases de Xifré, al passeig Isabel II de Barcelona. Amb els anys, el local va anar incorporant activitats com el billar i taules per jugar a cartes, fins acabar sent un cafè-cantant durant les nits. No va ser fins l’any 1929, que el matrimoni Morera es va fer càrrec del local reorientant-lo cap al món de la cuina, i van canviar-li el nom pel de Restaurant 7 Portes; tot i això el van traspassar, i des de l’any 1942 se’n va fer càrrec l’actual família, els Parellada.

Després de superar els 175 anys, el Restaurant 7 Portes ja ha esdevingut un clàssic de la història culinària barcelonina, i continua engrandint la seva llegenda plat rere plat, client rere client. L’actual amo del local, en Paco Solé Parellada ens explica que per mantenir-se durant tants anys en actiu s’ha de “ser fidel a una manera de ser amb el client”, i demostrar “respecte a les bases de la cuina del país i a la butxaca del client”. Unes bases que segons ell, deixen entreveure una “cuina catalana

tradicional, conjugant la cuina de fonda de tota la vida amb la cuina més burgesa i més festiva pròpia dels grans restaurants tradicionals del país i del món”. Amb el pas del temps, aquest tipus de cuina s’ha anat reinventant i modificant com a resultat “d’un procés de transformació natural. Recordo que als anys 50 i 60 era freqüent que els clients d’una taula demanessin, paella -una ració per cap-, i desprès una espatlleta de cabrit. Avui aquesta comanda és poc freqüent. Els temps han evolucionat cap a una cuina més estètica en la cassola i al plat, unes quantitats generoses però abastables, unes combinacions variades i menys monotemàtiques, la incorporació a la carta de plats que abans eren exclusiu de les mestresses de casa, però que avui, si no fos per els restaurants, es perdrien, i darre-

Aquest ha estat un dels punts claus, el tracte i respecte pels clients que durant gairebé dos segles han passat per les taules del 7 Portes. Molts anònims, i moltes altres cares conegudes i respectades de la història. Quan li preguntem si en recorda alguna d’especial ens explica que “a les cadires de les 7 Portes hi ha un seguit de plaquetes de llautó que ho recorden. Aviat veurà la llum un llibre editat per nosaltres i escrit per en Marius Carol, que explica anècdotes d’uns quants clients reconeguts, prestigiosos i famosos. Noms? John Wayne, Che Guevara, Ava Gardner, Josep Tarradellas, Joan Miró, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Alexander Flemming, Robert de Niro, etc”. També recorda una anècdota curiosa que va succeir amb “el doctor Flemming, descobridor de la penicil·lina, quan un cambrer que es deia Just li va fer una poesia a la factura i, com a torna, en Fleming, li va autografiar una carta del restaurant dient que ell sempre havia volgut ser poeta i que els poetes eren “la sal de la terra”. El nostre llibre de signatures esta ple de petites i no tant petites perles com aquesta. De vegades una dedicatòria espontània val un llibre”, ens explica en Paco. I es que han estat milers les personalitats que han passat

per les taules del 7 Portes, i han pogut gaudir d’una cuina feta per gent de casa. És per això que en Paco Parellada, elogia la projecció i l’estat de salut de la cuina catalana, i afirma que “és dels fets més extraordinaris dels darrers vint anys al nostre país. La cuina catalana, de costa i de terra endins, de secà i d’horta, de vall i de muntanya, és riquíssima i concentra en una superfície relativament petita una varietat de receptes excepcional”. I afegeix que “d’aquesta base n’hagin sortit cuiners com l’Adrià, la Ruscalleda, els germans Roca, el malaurat Santi Santamaria o tants d’altres, no és una sorpresa sinó que n’és una conseqüència natural. Tot plegat és sorprenent i molt meritori, perquè la difusió internacional és molt complicada i hi ha moltíssima competència. És a dir, la nostra cuina podria ser molt bona i original però no reconeguda en un mercat global ple de grans cuiners amb uns suports mediàtics extraordinaris, aquest reconeixement té molt a veure amb el fenomen Adrià. Sense dubte”, conclou.

El 175è aniversari

Un aniversari així no se celebra cada dia, i es per això que el 7 Portes va organitzar un gran acte per commemorar entre familiars, amics i coneguts aquesta gran fita. Gairebé 800 convidats van poder gaudir d’una gran vetllada acompanyada per un menú que en Paco Parellada va preparar per l’ocasió. Segons ell, “fer 800 clients a la carta un dia de Nadal o un diumenge és la nostra feina i ja hi estem acostumats. Fer una festa i oferir un sopar en dos ambients tradicional i modern a peu dret per 800 persones amb orquestra i un cor, ha estat un repte. Hem vist que no és ni més fàcil ni més difícil, però si molt diferent”. I acaba elogiant i reconeixent la feina ben feta que s’ha pogut realitzar gràcies a un fet importantíssim i es que “per sort, tenim un molt bon equip”. Per acabar li preguntem per un plat que mai es cansaria de cuinar, i ens respon que “quan s’entra a la cuina, ja sigui a casa o al restaurant, s’ha de pensar en triar i cuinar aquell plat que saps que farà feliços als teus. Aquest és el secret per a no cansar-se mai”.

Estils de vida / Viatges

MóN empresarial maig 2011

preparant les vacances d’estiu

Biscaia, la perla basca

El Museu Guggenheim, d’art contemporani, a la ciutat de Bilbao. / ARXIU

Redacció

Un cap de setmana no és suficient per descobrir tot aquest territori. Per això, l’ideal és reservar una o dues setmanes de vacances de l’estiu per explorar amb profunditat la bellesa i el patrimoni de Biscaia. El desplaçament pot fer-se amb avió fins a Bilbao, tot i que és més recomanable agafar el cotxe i visitar la regió de punta a punta. Començarem el nostre recorregut per Bilbao, una ciutat moderna i industrial que, durant tot l’any, ofereix una llarga llista d’activitats culturals i musicals. Una d’elles és el Bilbao BBK live, que se celebra des del 2006 i congrega moltes de les figures del panorama pop-rock internacional i nacional. Aquest any tindrà lloc els dies 7, 8 i 9 de juliol, amb la presència d’artistes tan coneguts com Coldplay, Amy Winehouse, Blondie, The Chemical Brothers, Vetusta Morla o Noisettes, entre molts altres. A Bilbao també és visita obligada el Museu Guggenheim, amb nombroses mostres d’art contemporani al seu interior, així com la Catedral de Santiago, un dels edificis més característics de la capital biscaïna. Barakaldo (lloc

Biscaia, la província més poblada del País Basc, alberga una mica de tot. Tant ciutats cosmopolites, com zones que conserven el seu caràcter rural, com localitats d’interior amb un gran patrimoni. La seva capital, Bilbao, s’ha convertit en un emblema de l’arquitectura contemporània gràcies a una de les construccions més avantguardistes que existeixen, el Museu Guggenheim.

de pas del Camí de Santiago), Guetxo, Santurtzi (amb el seu port) i Portugalete són altres ciutats que val la pena visitar. En aquesta última podem trobar el popularíssim Pont de Biscaia, també conegut com a Pont Colgant, que enllaça Portugalete amb el barri de Las Arenas, de Guetxo. Inaugurat l’any 1893, té 61 metres d’altura i 160 metres de longitud. S’utilitza per transportar vehicles i passatgers i es considera el pont transbordador en servei més antic del món.

Entre Ondarroa i Gorliz

Al llarg dels 150 quilòmetres del seu litoral accidentat, Biscaia acull platges de sorra daurada, penya-segats i viles marineres d’una gran bellesa, com Ondarroa, situada en una estreta franja de terreny al costat del mar. A tan sols 17 km hi ha Lekeitio, una vila d’estiueig molt important durant el segle XIX. De fet, encara conserva algunes de les cases senyorials de l’època. L’església de la Asunción i la plaça de los Fueros són altres atractius de la vila. Entre Lekeitio i la ria de Mundaka cobren vida diversos pobles de pescadors, entre els quals cal destacar Elantxobe. La ria de Mundaka és un estuari fluvial que constitueix la Reserva de la Biosfera d’Urdaibai. Per la varietat de fauna i flora que presenta, s’ha convertit en l’aiguamoll més important del País Basc. Seguint el nostre recorregut per la costa en direcció cap a l’oest arribarem fins a Bermeo, un actiu port pesquer que ofereix al visitant unes vistes espectaculars de les cases tradicionals del port vell, d’on sobresurt la torre gòtica d’Ercilla, seu del Museu del Pescador. Entre Bermeo i Bakio, unit a terra per un pont de dues arcades, hi ha l’illot de Gaztelugatxe, amb l’ermita de Sant Joan com a punt insigne. S’hi pot accedir a través d’una llarga escalinata. Al costat de Bermeo contemplarem Plentzia, un altre important centre residencial i d’estiueig que

Pintxos i txacoli La gastronomia del País Basc és àmplia, variada i molt rica. Elabo-

comparteix amb Gorliz una badia preciosa. Mereix una atenció especial el castell del Butrón, construït al segle XV i restaurat al XIX.

rada amb ingredients diversos, com peix i marisc (procedents del mar Cantàbric) i elements de l’interior (verdures, hortalisses, cereals i carns), no és estrany que sigui la regió de la Península Ibèrica amb més estrelles Michelín. Alguns plats típics com la porrusalda o el

marmitako mostren la forma basca de cuinar, que barreja harmònicament tant les verdures com el peix. El bacallà, el lluç o els xipirons són molt apreciats. Pel que fa a la carn, els preparats en forma d’embotit, com el pernil de Bayona i el tripotx (botifarra de sang de corder Biriatu), tenen molta fama entre els visitants. Ara bé, no descobriràs la veritable essència basca fins que no entris en un bar a tastar els típics pintxos, formats per una petita llesca de pa sobre la qual es col·loca una ració de menjar, subjectada amb un escuradents. Per fer baixar aquest sopar a base de tapes, no hi ha res millor que un bon txacoli, el vi tradicional per excel·lència del País Basc.

El cor d’Euskadi

A la vall del riu Oka, i a la riba de la ria de Gernika, s’erigeix, amb orgull, la població de Gernika, el gran símbol dels bascos. Durant segles, es van celebrar al peu d’un roure (Arbre de Gernika) les Juntes Generals de Biscaia. Actualment, se celebren a la Casa de Juntes, on el lehendakari del País Basc promet complir amb el seu càrrec. En un dels carrers de la població també es pot contemplar una rèplica a mida real del quadre Guernica, pintat per Picasso i que immortalitza el terrible bombardeig que va patir la vila durant la Guerra Civil espanyola. Durango és una altra de les localitats de l’interior de Biscaia que conserva un gran patrimoni. A pesar de quedar assolada durant la guerra, a finals dels anys 70 recupera el seu dinamisme fins a dia d’avui, que ha esdevingut una de les poblacions més importants de la zona. I per tal de treure el màxim de profit a les nostres vacances, posarem punt i final al viatge passejant per les tranquil·les localitats d’Elorrio, Otxandio, Orduña i Balmaseda, totes elles dotades d’un magnífic llegat històric.

MAIG 2011

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MóN empresarial

Cultura

cita cèlebre: “No n’hi ha prou amb saber, cal aplicar. No n’hi ha prou amb voler, cal fer.” J. F. Goethe (1749 – 1832). Poeta i dramaturg alemany.

Possibilitats artístiques a través

del mòbil Construir comunidad Autor: M. Moreno, F. Giménez Plano Editorial: LID Editorial Pàgines: 286 Els autors del llibre defensen que assolir la competitivitat per aconseguir l’èxit passa perquè les empreses fixin objectius elevats que atreguin aquelles persones que l’han d’aconseguir. A través de les persones i la construcció d’una comunitat s’aconseguirà la confiança, el compromís i la llibertat. Però aquest comunitat s’ha de formar no només amb el propis treballadors sinó també amb els clients, els proveïdors i els propietaris. Moreno i Giménez expliquen que les empreses s’han de convertir en un lloc al qual les persones vulguin pertànyer per tal que, a través d’aquest desig, aportin tot el seu talent i il·lusió. Per a explicar millor aquestes idees, els autors fan servir l’exemple de l’empresa Landscape, la qual es troba en un moment delicat.

Marcas líderes y distribución. Buenas prácticas de colaboración Autor: José Maria Vilas Editorial: ESIC Pàgines: 731 Es tracta d’un recull elaborat a partir de l’experiència de l’autor acumulada al llarg de 30 anys a la indústria del gran consum. Vialis també ha comptat amb la col·laboració de més d’un centenar de professionals del sector que mostren al lector alguns dels casos d’èxit de grans marques en primera persona. L’autor ens explica que les claus per a la col·laboració entre proveïdor i distribuïdor han de partir de la transparència de dades i la recerca de l’equilibri del benefici per a ambdues parts. El creixement rentable es pot aconseguir amb la col·laboració entre els diferents actors de la cadena gràcies a la confiança mútua i el compartiment d’informació.

agenda cultural Dani Flaco El cantant i compositor, del barri de Bellvitge, presenta en concert el seu cinquè disc titulat Secretos de Sumario.

és el títol del darrer treball discogràfic dels Manel, grup que va néixer fa 3 anys i que compta ja amb un bon nombre de premis.

A la Sala Bikini, el 07/05/11, a les 20.30h.

Al Teatre Monumental de Mataró, el 07/05/11, a les 22h.

El lago de los cisnes El mític Ballet de Moscou torna per interpretar la versió original de El lago de los cisnes, una de les peces més coreografiades i versionades de tots els temps. Al Teatre Coliseum de Barcelona, del 10/05/11 al 15/05/11.

Manel 10 milles per veure una bona armadura

Teotihuacan: Ciudad de los dioses Aquesta exposició mostra una selecció de més de 400 obres mestres triades molt acuradament dels museus mexicans més importants. El visitant podrà descobrir els aspectes més importants d’aquesta cultura. Al CaixaForum Barcelona, de l’01/04/11 al 19/06/11

A partir del 12 de maig i fins el 21 de juny es podrà veure a la Fundació Francisco Godia l’exposició Mobile Art. Experiencias móviles on es mostra un panorama de creació artística a partir de les possibilitats que ofereixen els telèfons mòbils. David de Haro (Barakaldo, 1972), iPhoneografías, 2010-2011. Redacció

Ja al 2008, a Espanya es va superar la xifra de 50 milions de línies de telèfon amb una població de 47 milions d’habitants. Les possibilitats que avui ofereix la tecnologia mòbil són moltes i van més enllà de la simple funció de telèfon. Actualment, els mòbils compten amb càmeres que arriben a superar els 8 megapíxels; la possibilitat d’enregistrar vídeos en HD; i GPS d’última generació. És per aquest motiu que la Fundqació Francisco Godia presenta l’exposició Mobile Art. Experiencias móviles , comissariada per Lorea Iglesias, doctoranda en Comunicació Audiovisual, la qual ha centrat la seva investigació al voltant del Mobile Art . Aquesta mostra es podrà visitar des del 12 de maig i fins els 21 de juny d’enguany i s’emmarca dins el Festival LOOP. Cal destacar que es tracta de la tercera vegada que la Fundació participa dins el festival internacional de videoart.

Visibilitat de l’art emergent

Mobile Art. Experiencias móviles s’ha concebut com a plataforma per a donar visibilitat a les pràctiques emergents fetes a partir del telèfon mòbil. Però no es limita només a aquest paràmetre sinó que també vol convidar a les persones a interrogar-se al voltant de la incidència i la integració dels mòbils en els processos creatius més actuals. D’altra banda, aquesta mostra també vol ser una prova de la apropiació social i artística d’aquesta tecnologia de comunicació, contemplant les noves característiques que influeixen en la nostra vida quotidiana com la mobilitat, la portabilitat o la convergència. La primera exposició feta amb material fotogràfic obtingut a partir de telèfons iPhone es va fer a Berkeley, als Estats Units, el gener del 2010. Arrel d’això, es van generar més de 40 exposicions arreu del món, inclús a Catalunya, al Centre d’Art

La Panera de Lleida, on es va presentar el treball de 6 ‘iPhoneògraf s’.

La mostra

L’exposició parteix del Mobile Art com a concepte ampli, en procés de construcció, el qual vol servir com a pretext per a reflexionar sobre la potencialitat creativa i experimental d’aquesta eina i també per a aprofundir en l’amplitud de les seves habilitats comunicatives. Aquesta mostra es centra en la creació audiovisual i per a fer una selecció de les obres s’ha fet servir un criteri on en donés cabuda a aquelles peces on la tecnologia mòbil hagués facilitat noves vies d’experimentació creativa, principalment en l’àmbit del videoart. Alguns dels artistes que exposaran les seves creacions en aquesta mostra són Antoni Abad, Álvaro Collar, Anaisa Franco, Andrés Duque, Béatrice Valentina Amrhein, Bruno Peláez, David de Haro, Javier Castañeda, María Cañas o Pere Cortacans.

La salut a la teva empresa és la salut del teu negoci

PLA COL·LECTIU OBERT

PLA COL·LECTIU TANCAT

OFERIM COBERTURA MÈDICA COMPLETA

QUOTES MÉS AJUSTADES AL TEU COL·LECTIU

CONTRACTACIÓ INDIVIDUAL VOLUNTÀRIA

campanya aliança - 250x340 - món empresarial PRINT.indd 1

CONTRACTACIÓ PER PART DE L’EMPRESA

20/01/11 10:21