Món Empresarial 136 by Medigrup

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Juny 2011 n. 136

2€

ESPECIAL: Emprenedoria

Impuls a l’activitat emprenedora La crisi actual ofega l’empenta de l’activitat emprenedora. Tot i així, està demostrat que, en moments d’alentiment econòmic com l’actual, molts emprenedors aprofiten per trobar noves oportunitats de negoci i apropar-se a nous mercats. Conscients de la potencialitat que tenen els emprene-

dors, hi ha entitats, com la Fundació Junior Achievement, que intenten promoure l’activitat emprenedora entre els més joves, mentre d’altres donen suport als qui tot just comencen. Una mostra d’això són els Premis Barcelona Capital Emprenedora PàginES 25 a 28 >>

Bones expectatives

xavier trias

per a la consultoria

candidat a l’ajuntament de barcelona per ciu

“Cal potenciar la marca Barcelona per posar-la al servei de les empreses”

josep gonzález president de pimec

El darrer informe sobre el sector de la consultoria elaborat per l’Associació Catalana d’Empreses Consultores (ACEC) preveu que aquest any 2011 sortirem de la recessió. De fet, el sector espera

durant els propers mesos uns resultats positius vinculats a la crescuda del PIB. Això és una bona notícia si tenim en compte que l’activitat de la consultoria habitualment es considera un termòmetre de

l’activitat econòmica. D’altra banda, el mateix informe de l’ACEC recull que la crisi ha tingut efectes dispars segons les àrees. També alerta d’alguns dels reptes que té per davant el sector, com ara in-

ternacionalitzar l’activitat i tornar a captar i retenir el talent, alhora que es desprèn que per als recent llicenciats la consultoria segueix essent una sortida important. Pàgina 3 >>

LEs seccions Empresa pàg. 3 a 15 >> La crisi no frena les assegurances mèdiques privades.

El Decàleg: deu opinions sobre el sector empresarial i econòmic.

Els directius catalans estan contents de la seva feina, segons un estudi elaborat per EADA.

El mapa

Les 25 empreses amb millor reputació i pràctiques d’RSC a empreses destacades.

pàg. 16 i 17 >>

El creixement al món. ECONOMIA

pàg. 19 a 26 >>

La Cambra de Comerç de Barcelona creu que l’esforç per augmentar l’exportació

ha de ser superior. L’Obra Social de CatalunyaCaixa ha presentat una iniciativa pionera per fomentar l’emprenedoria social en l’àmbit rural. Amb motiu del seu 20è aniversari, la Universitat Ramon Llull (URL) ha organitzat un seguit d’actes commemo-

ratius que s’allargaran fins el 2012. El catedràtic Joan Tugores reflexiona entorn al manteniment de la cooperació internacional. ESTILS DE VIDA

pàg. 30 i 31 >>

Ens apropem al Restaurant Cal Pep, ubicat al barri del Born de Barcelona.

“L’empresari català ha demostrat que té capacitat de reaccionar”

Opinió / Sumari

MóN empresarial

Editorial

juny 2011

EDITORIAL

DIRECTORI D’EMPRESES American Express...................12 Apple.......................................12 BBVA.......................................13 BP............................................12

El joc de la democràcia A pocs dies de la celebració de les eleccions municipals –també autonòmiques a gran part d’Espanya– les protestes contra el sistema polític i econòmic proliferen a moltes ciutats. Hi ha juntes electorals provincials, com la de Madrid, que ja han intervingut prohibint-les al·legant que poden afectar la campanya electoral. A casa nostra, la concentració més important està tenint lloc a la plaça Catalunya de Barcelona, però podria ser qüestió d’hores que desallotgin els qui hi estan acampats. A primer cop d’ull, no és fàcil entendre decisions com aquestes quan, en realitat, ens trobem da-

vant de concentracions tranquil·les. Tampoc no es comprèn que un sistema democràtic prohibeixi aquestes actuacions que porten a silenciar la veu de milers de ciutadans pacífics. Està clar que existeixen motius legals, més o menys qüestionables, que poden justificar una prohibició d’aquestes protestes i, en especial, les que es volen allargar fins al mateix dia abans de les eleccions, és a dir, durant la jornada de reflexió. Però, atenció, perquè una decisió en contra de les mobilitzacions només pot portar a augmentar la indignació ciutadana. Poden ser uns pocs

Cepsa......................................12

Són uns pocs milers els qui protesten, però hi ha molts ciutadans que els recolzen en silenci

milers els qui protesten, però hi ha molts ciutadans que els recolzen en silenci. Fins i tot, i sorprenentment, en els darrers dies hi ha hagut polítics que han declarat sentir-se propers als arguments dels qui han ocupat els espais públics. Evidentment, un contrasentit si tenim en compte

que ells i els partits que representen són objectiu de moltes de les crítiques dels manifestants. Independentment de la decisió de la Junta Electoral Central, que persegueix fixar un criteri comú per les mobilitzacions a tot l’Estat espanyol, està clar que cal obrir un debat entorn a alguns mecanismes democràtics, alhora que els ciutadans, i en especial, els qui han sortit aquests dies al carrer han de ser més autocrítics i iniciar un període de reflexió sobre allò que realment volen i com ho demanen. Ara com ara, simplement han aconseguit, com tants altres cops, fer molt soroll per no res.

Criteria....................................12 Ebay.........................................12 Endesa.....................................13 Google.....................................10 Iberdrola..................................12 Nokia.......................................13 Osborne...................................12 Panasonic................................13 Pfizer........................................12 Repsol.....................................11 Ryanair....................................12 Seat.........................................12 Softonic...................................13 Telefónica................................13 Thesan Capital........................13 Unilever...................................13 Vueling....................................13

La tira cÒmica

STAFF medigrup digital s.a.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Director Comercial: Enric Chenoll. Director Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Director Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet. Col·laboradors: Núria Cabrera, Begoña Giménez, Jordi Arasa. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

juny 2011 MóN empresarial

Entrevista a Xavier Trias, candidat a l’Ajuntament de Barcelona per CiU. pàg. 4

El 30 de maig PIMEC organitza una nova edició dels Premis Pimes. Conversem amb el seu president, Josep González. pàg. 9

La consultoria a Catalunya, Informe de l’Associació Catalana d’Empreses Consultores (ACEC)

Empresa

Perspectives optimistes des de les empreses consultores L’ACEC ha elaborat un informe on es fa una anàlisi de la situació del sector de la consultoria en relació al context econòmic que ens envolta, tot fent una mirada cap al futur. Les previsions són optimistes i, per aquest 2011, s’esperen uns resultats positius vinculats a la crescuda del PIB. Redacció

Aquest any 2011 és tot un repte per a l’economia en termes generals i, en particular, per la consultoria. A més, es sortirà de la recessió a nivell global i la delicada situació econòmica s’aclarirà. Amb aquestes premisses obre l’informe La consultoria a Catalunya 20092010. Perspectives de futur, elaborat per l’Associació Catalana d’Empreses Consultores (ACEC). La caiguda del PIB mundial ha condicionat el creixement de les economies i la clau per a remuntar, tal com apunta l’informe, és invertir en els mercats exteriors per tal de seguir creixent en els temps que vénen. La globalització és un element fonamental per a sortir de la recessió.

El paper de les consultories Les consultories es consideren un termòmetre fidel de l’activitat econòmica ja que reflecteixen en un nivell microeconòmic l’activitat existent. A més, la seva activitat és d’utilitat ja que constitueix un indicador de predicció de l’evolució macroeconòmica a mig termini. Les consultories, per la seva diversitat d’actuació i dimensió, es veuen afectades de diferent manera pel marc econòmic, en funció de quin sigui el camp on desenvolupin els seus serveis. Per exemple, les consultories de l’àmbit de la formació o especialitzades es poden haver vist afectades per la situació de l’economia mentre que, d’altres com, aquelles dedicades a la reducció de costos, l’externalització d’activitats i serveis o l’assessoria en processos de desinversió o optimització poden haver arribat a tenir caràcter anticíclic i veure’s impulsades en moments de contenció.

La clau per a remuntar la situació econòmica passa per invertir en els mercats exteriors

Els anys 2009 i 2010 han comportat a les consultories caigudes d’ingressos o estancament. De cara als resultats d’aquest 2011, els associats esperen un creixement de l’activitat. Els índexs d’activitat en consultoria habitualment s’associen a l’evolució del PIB i fins i tot s’avancen als seus moviments. No obstant, la caiguda de l’activitat consultora en els darrers ha estat inferior a la caiguda de PIB i, per la qual cosa, aquesta ha obtingut uns millors resultats que la mitjana de l’economia espanyola.

La consultoria a Catalunya Amb dades de l’Asociación Española de Empresas Consultoras, l’any 2009 hi va haver un creixement total positiu. De fet, va ser un 0,7% superior a la caiguda global de l’economia representada pel PIB, que a Espanya va ser del -3,7% i a Catalunya del -4,0%. Aquesta situació s’ha detectat de manera recurrent en els darrer 6 anys. En aquest sentit, des de la consultoria s’han seguit creant llocs de treball per a titulats per la intensitat de la seva activitat en recursos humans d’alt nivell. La procedència, dimensió i tipologia de les empreses de consultoria a Catalunya mostra la diversitat industrial del país. Una part de les consultories que operen a Catalunya són subsi-

Habitualment, els índex d’activitat en consultoria s’associen a l’evolució del PIB. / ARXIU

diàries o filials de companyies que tenen la seva seu central a fora. Aquest fet és important ja que mostra el pes de Catalunya dins l’Estat, que indueix les companyies que no han nascut a Catalunya hi siguin també presents. És el cas de companyies del sector farmacèutic o de productes de consum. L’informe destaca també la vocació emprenedora d’aquest sector. Aquesta realitat emprenedora proporciona tota una sèrie d’aspectes positius com és la generació d’oportunitats de desenvolupament i carrera als professionals d’aquest àmbit; l’ampliació de la cartera de clients i també, evidentment, la millora de l’economia a través de l’increment dels ingressos, més enllà de la dimensió del mercat local. Gran part dels associats realitzen activitats a nivell internacional, apostant per la recerca de noves oportunitats i contractes. Es desprèn també de l’informen que, per als recent titulats, la consultoria segueix essent una sortida important,

principalment en les àrees d’economia i gestió empresarial, enginyeria i informàtica. Cal destacar el pes important de l’activitat de consultoria es troba en els contractes relacionats amb les tecnologies de la informació, tant en el vessant d’integració com d’ outsourcing , sobretot en termes de valor de mercat. Els grans contractes es concentren habitualment en 4 indústries: serveis financers, telecomunicacions, Administració Pública i utilities.

Una mirada al futur Les perspectives de creixement del PIB en aquest 2011, s’apunta des de l’informe que, impulsaran l’activitat de les consultoria. D’altra banda, però, es té en compte que no hi haurà creació neta d’ocupació fins a finals del 2012 i principis del 2013 i que encara faltarà més temps per arribar a les taxes de creixement de l’activitat que hi havia entre els anys 2006 i 2007.

CREIXEMENT DE LA CONSULTORIA VS PIB A ESPANYA 15

Consultoria PIB

10 5 0 -5

2005/2004

2007/2006

2009/2008

Font: AEC

EMPRESA / A fons

MóN empresarial juny 2011

Entrevista a Xavier Trias, candidat a l’Ajuntament de Barcelona per CiU

“Cal potenciar la marca Barcelona per posar-la al servei de les empreses” Per tercera vegada, Xavier Trias opta a ser alcalde de Barcelona, i per primer cop ho fa amb opcions clares de guanyar. Món Empresarial ha pogut conversar amb ell sobre la situació actual de l’Ajuntament, les opcions de govern per a la propera legislatura i les necessitats i els reptes més immediats que té la ciutat barcelonina.

Redacció

Les enquestes diuen que aquesta vegada té moltes possibilitats de guanyar. Com ho veu? Les enquestes marquen ten· dència. És veritat que, per primera vegada, encarem la recta final amb unes enques· tes que, des de fa molts me· sos, ens donen guanyadors, però jo sempre dic que cal treballar fins l’últim dia. I això és el que farem, explicar el canvi tranquil i en positiu que portarem a Barcelona, després de 32 anys de manar els mateixos amb un projec· te esgotat. Un canvi de prio· ritats i també de formes de governar. Vull ser l’Alcalde de les persones. És viable un pacte de govern amb algun partit? I si Hereu li ofereix la possibilitat de governar junts? Jo vull liderar un govern fort, que actuarà des de la lleialtat i que prendrà decisions col· legiades. El meu referent no serà mai un govern trencat i dividit com el que hem tin· gut aquests anys amb el PSC i Iniciativa. Ara bé, també expresso la meva disposició a col·laborar amb totes les forces polítiques. Vull deixar clar que em presento a les eleccions amb un compromís de canvi i això no passa per anar de bracet amb els que ens han manat durant tres llargues dècades. Hi ha la idea generalitzada que Barcelona és més per als turistes que no pas per als ciutadans... Com valora l’evolució de la ciutat en els darrers anys? Barcelona és una marca d’èxit al món i el turisme és un dels motors de la nostra activitat econòmica. Aquest sector ge· nera ocupació i representa el 15 % de la riquesa de la ciutat. Malgrat tot, trobo persones que em diuen que els turistes els fan nosa. Ens cal apostar doncs pel turisme de qualitat

“Vull deixar clar que em presento a les eleccions amb un compromís de canvi”

MOLT PERSONAL Quin és el seu racó preferit de Barcelona? I de Catalunya? La Rambla de Catalunya, el carrer més bonic de Barce· lona i el lloc on vaig néixer. De Catalunya em quedo amb Viladrau, el poble més bonic del Montseny.

“Impulsarem mesures per crear riquesa i evitar que hagin de tancar empreses”

Quin llibre ens recomana? Després de Laura, de Jordi Cabré. Quina pel·lícula de les que ha vist darrerament l’ha impactat més? El discurs del rei , per la sensibilitat que tracta la tartamudesa i En un mun· do mejor, d’una directora danesa, que explica la vi· sió d’un metge del sistema educatiu a Suècia i de la situació de l’Àfrica.

“És intolerable que tinguem un índex de victimització que feia anys que no es registrava”

Què fa per desconnectar de la feina? Estar amb la família, amb els néts i escoltar música. Digui’ns un viatge que li quedi pendent de fer. Molts però segur a l’Índia.

Xavier Trias, candidat per Convergència i Unió a l’alcaldia de Barcelona. / CEDIDA

i que els veïns percebin que la riquesa que ens deixen els visitants reverteix a la ciutat i, sobretot, als indrets que concentren més presència de visitants, com Ciutat Vella. Quin creu que és el problema de Barcelona que cal resoldre d’immediat? L’atur és la principal preocu· pació de la gent. El primer objectiu ha de ser la llui· ta contra l’atur, i l’obsessió meva com a Alcalde serà cre· ar llocs de treball a tots els barris. L’Ajuntament ha de tenir mentalitat de facilita· dor, ajudant petites i mitjanes

empreses i autònoms. Im· pulsarem mesures per crear riquesa i evitar que hagin de tancar empreses per man· ca de liquiditat. Cal generar oportunitats i intentar que ningú no es quedi enrere. És Barcelona una ciutat insegura? Un de cada quatre barcelo· nins assegura haver estat víctima d’un delicte en el darrer anys, segons les da· des oficials. És intolerable que tinguem un índex de vic· timització que feia anys que no es registrava. El senyor Hereu diu que ha posat 1.000

agents de la Guardia Urbana aquest mandat, però això no és cert. Només hem augmen· tat la plantilla en poc més de 300 agents i avui tenim els mateixos efectius que l’any 1987. Nosaltres desplegarem el guàrdia de barri, que serà una persona que farà preven· ció, arrelada al territori i que interactuarà amb veïns, co· merciants i teixit associatiu. També exigirem la dotació de Mossos d’Esquadra que per· toca a la ciutat. La situació econòmica i financera de la Generalitat no és gaire bona. En quina situ-

Un defecte i una virtut. Els defectes ja me’ls posen els adversaris. La virtut, la constància.

ació es troba l’Ajuntament de Barcelona? Els mateixos partits que han portat les finances de la Gene· ralitat al límit de la catàstrofe ens diuen que les finances de l’Ajuntament són solvents. La veritat és que ara mateix te· nim l’Ajuntament tutelat per la Generalitat amb un Pla Eco· nòmic i Financer que ens obli· ga els pròxims anys a reduir un 30 % les inversions. Em preocupa que aquest pla està fet a partir d’unes previsions

A fons / EMPRESA

juny 2011 MóN empresarial

d’evolució de l’economia que es poden no complir. Per tant, convé ser molt prudents. Barcelona fomenta l’R+D o encara queda molt camí per recórrer en aquest camp? Una altre de les apostes del meu programa de govern és la formació. No es pot tolerar que a Barcelona tinguem un 35 per cent de fracàs escolar. L’educació és fonamental, de les escoles bressol a l’àmbit de la recerca. Barcelona ha d’excel·lir en camps com la biotecnologia, el disseny, l’audiovisual i l’energètic, tot preservant la industria més tradicional. Creu que des de l’Ajuntament es promociona l’activitat empresarial i, en concret, l’emprenedoria? No, no s’ha fet prou. Per això creiem que cal repensar el funcionament de Barcelona Activa i implicar-hi la societat civil. La col·laboració pú· blico-privada és essencial. L’Ajuntament destinarà una

partida específica per tal que els joves emprenedors de la ciutat puguin engegar el seu negoci. Per les empreses ja consolidades, però que pas· sen per dificultats, plantegem instaurar a tots els districte de la ciutat els mediadors de crèdit local, que farien d’in· termediaris entre empresaris i entitats financeres. També ens cal potenciar la marca Barcelona per posar-la al servei de les empreses i dels sectors estratègics.

“No es pot tolerar que a Barcelona tinguem un 35 per cent de fracàs escolar” “Cal promocionar més la ciutat com a receptora d’inversions internacionals”

Com valora el posicionament de Barcelona per atraure negocis? Barcelona està ben posicio· nada internacionalment com a ciutat on viure i treballar. Ara el que cal és que l’Ajun· tament faci un pas endavant i decidit en la promoció de la ciutat com a receptora d’in· versions internacionals. Cal fer un major esforç en aquest camp i captar talent i nova inversió estrangera. Un altre paper que ha de fer l’Ajunta· ment és facilitar el terreny

per posicionar Barcelona com a destí atractiu per aquestes empreses, facilitant els tràmits necessaris per a la seva implantació. En els darrers anys, empreses estrangeres han marxat de casa nostra. Què cal fer per atraure’n de noves i fidelitzar les que ja tenim? El que cal és tornar a sortir a “vendre” la ciutat al món. És obvi que estem en un context de crisi global, que afecta en tots els àmbit i a tots els in· drets, però el que també està clar les empreses i el talent no vindrà sol a Barcelona, només perquè aquí es viu bé, sinó que s’ha de crear un entorn favorable perquè a l’hora que una empresa de· cideix internacionalitzar-se, consideri Barcelona un destí atractiu per instal·lar-s’hi. A nivell empresarial i econòmic, quins altres reptes se li plantegen a Barcelona per als propers anys? Barcelona ha d’apostar per

MARINA PORT D’ARO ÚLTIMA PROMOCIÓ

UBICAT AL PORT D’ARO DE PLATJA D’ARO

esdevenir la capital logística Europea. No hi ha lloc a Eu· ropa on s’hi combini en tan poc espai un aeroport amb potencial d’esdevenir un hub internacional, un port que és la porta més important de la mediterrània i l’espai logístic de la Zona Franca. Barcelona també ha d’esde· venir la capital europea de la regeneració energètica, amb la mirada posada a l’autosu· ficiència energètica. També ha de considerar el disseny industrial, el disseny urbanís· tic i arquitectònic, el disseny tecnològic, com una altra de les operacions estratègiques de llarg abast, que d’una ma· nera sòlida en posi al món. Finalment, l’aposta per les indústries basades en la re· cerca i en els serveis de salut formen part de l’altra pota fonamental de l’opció pels sectors econòmics d’alt valor afegit en els que Barcelona excel·leix, juntament amb l’educació d’alta qualitat és un element fonamental per atraure talent.

Apartaments de 2 o 3 habitacions Amplia zona ajardinada amb piscina comunitària Primeres Plantes amb jardí Privat A partir de 305.000,00 ` Situat a 300 metres de la platja de “Sa Conca” A 10 minuts del Club Golf d’Aro -MasnouAmb possibilitat d’amarratge

Sierra de Mias S.A. C/ Punta Prima, 5 Platja d’Aro • Girona 972 81 78 12 / 639 31 06 26 portdaro@gmail.com

6EIEM EL MvN DES DE "ARCELONA H

&2!.#%3# #%.4%,,%3

H H

8!6)%2 -5)8Ã&#x2030;

777

Local / EMPRESA

juny 2011 MóN empresarial

AUGMENTA LA CONTRACTACIÓ D’ASSEGURANCEs privades

La crisi no frena les assegurances mèdiques privades Durant l’any 2010 a Catalunya, el nombre de contractacions va augmentar, i gairebé 2 milions de catalans, el 26% de la població, ha contractat algun tipus de pòlissa.

BREUS MUNICIPIS Cooperació intermunicipal i col·laboració institucional contra la crisi Aquestes són les propostes que la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va defensar en la Gran Trobada d’Alcaldes de Catalunya. L’acte es va celebrar al Palau de la Música Catalana i va comptar, entre d’altres, amb la presència de l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu; el president de l’Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve; i el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos. Al llarg de la jornada, Ortega va destacar la gran tasca dels alcaldes locals, a qui va descriure com a “ciutadans compromesos amb el seus pobles i viles, els quals molt sovint no estan prou reconeguts per part del conjunt de la societat”. Va defensar la necessitat d’afavorir la comunicació entre municipis “per aconseguir una major eficiència en els serveis, i fer front a la crisi”. Per acabar, també va recordar que des del Govern es treballa per mancomunar serveis i trobar la col·laboració institucional, i que es desenvoluparà la llei de Governs locals que permetrà “afrontar amb totes les garanties la llei de finançament, que servirà per solventar el principal problema estructural del món municipal”.

Paralització de les obres de la línia 9

Les pòlisses dentals no han deixat d’augmentar, i cobreixen a gairebé 400.000 persones. / ARXIU Redacció

En plena època de retallades socials del Govern d’Artur Mas, i d’un gran debat obert dins el sector de la sanitat, un informe de la Generalitat de Catalunya demostra que gairebé dos milions de catalans tenen contractada una asse gurança mèdica privada ,amb un import total de 1.303 milions d’euros. Una xifra que avarca tot l’any 2010, i que contrasta amb la situació de crisi actual, que feia pensar que l’evolució negativa que arrastrava des de 2009 no canviaria. Aquestes dades suposen un creixement del 3’08% respecte l’últim informe de l’any anterior, just quan el sector va patir una caiguda de contractacions a causa de la situació econòmica. El conseller de salut Boi Ruiz resalta la important cobertura mèdica privada de Catalunya, que es confirma amb aquest 26% de la població que l’ha contractada, i afirma que “contribueix de manera important en l’activitat assistencial del país”.

A més, el propi conseller va recomanar als ciutadans que contractessin el servei d’una mútua, ja que el sistema públic, que actualment ja s’està revisant i patirà una retallada del 10% dels costos, no podria fer-se càrrec de tots els pacients provinents de l’assistència privada. La major part de persones assegurades viuen a la província de Barcelona, ja que és on es concentren el 76% dels habitants de Catalunya, una xifra que representa el 80% dels beneficis obtinguts per aquestes empreses. En segon lloc hi trobem la província de Girona amb el 8%, seguida de Tarragona amb un 7% i Lleida amb un 5%. En l’estudi hi van participar 45 entitats del sector, gairebé el 100% de les existents, i pel que fa a l’edat i sexe de la mostra d’habitants estudiada, les dades revelen que no ha variat en els últims anys. La majoria de gent que contracten aquests tipus d’assegurances són persones d’entre 15 i 44 anys, seguides de les d’entre 45 i 64. A més,

“El sector de les assegurances va facturar 1.303 milions, després del descens l’any 2009”

no s’observa grans diferencies entre la contractació d’assegurances per part d’homes ni de dones. Dins el rànquing de contractacions, les pòlisses dentals destaquen pel seu creixement constant durant els últims anys, i amb l’última xifra de l’informe de 2010 afecten a gairebé 400.000 persones. En les últimes dades de l’informe, aquest tipus d’assegurances van incrementar les contractacions fins un 11’9% més respecte l’any 2009, amb una xifra important de bonificacions propera als 20 milions d’euros. I es que tot i la crisi, la sanitat és i serà un dels pilars intocables en la societat d’avui.

L’empresa gestora d’infraestructures de la Generalitat, GISA, va ordenar aturar les obres de les línies L9 i L10 del metro de Barcelona que afecten la construcció de 48 quilòmetres de línea. Amb això, fins a 800 persones perdran el seu lloc de treball entre personal fix i firmes subcontractades., però tindran accés als sis mesos d’atur ja que es tracta d’un cessament “no voluntari” de l’activitat laboral. Un cop s’hagin esvaït les causes de la paralització de l’obra, l’empresa haurà d’oferir un nou lloc de treball així com ho estipula el conveni provincial. Els sindicats temen que aquesta paralització es pugui estendre en altres obres que es troben més avançades com la del Prat i l’aeroport o la de la Zona Franca.

La Barceloneta es renta la cara

El Port de Barcelona invertirà 4 milions d’euros que serviran per ampliar el pla de barris. D’aquests, 1’3 milions es destinaran a dur a terme la rehabilitació dels blocs de pescadors de la plaça del Llagut, unes obres que amb el pressupost inicial no es podrien haver realitzat. Ara amb la quantitat que inverteix l’autoritat portuària també es podrà sufragar la construcció d’un equipament social de sis plantes que albergarà: un casal de nens, un casal de joves i adolescents. A més del manteniment i de la restauració de les façanes, el projecte també inclou la millora de la plaça del Llagut. A part d’aquestes actuacions, l’Ajuntament i el Port estudien prorrogar el programa de rehabilitació d’edificis de la zona, cosa que suposaria l’ingrés de 2’7 milions d’euros més.

EMPRESA / RRHH

MóN empresarial juny 2011

estudi d’eada

Els directius catalans, contents amb la seva feina Mantenir el lloc de treball amb els temps que corren fa que un gran percentatge dels directius catalans valorin positivament la seva feina. No obstant això, un de cada tres es planteja buscar un nou treball en els pròxims 12 mesos. Redacció

Malgrat la crisi econòmica, que ja fa més de tres anys que dura, un 82% dels directius que treballen a Catalunya asseguren estar satisfets amb la seva feina, nou punts per sobre dels treballadors, que arriben a un 73%. Aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen de l’estudi Satisfacció i compromís del directiu a Catalunya, elaborat per l’escola de negocis EADA. Aline Masuda, professora de la institució i autora de l’informe, considera que en un entorn de profunda recessió com l’actual “és normal que aquests directius se sentin gratificats pel sol fet de conservar la feina, sobretot tenint en compte que moltes

nivell de satisfacció dels directius de catalunya en el seu lloc de treball actual Els líders de la meva empresa distribueixen les recompenses amb justícia? Sí: 36%

No: 33%

Tinc autonomia per escollir el meu horari laboral? Ni d’acord / ni en desacord: 17%

Sí: 61%

La seva empresa li permetria treballar des de casa? Sí: 33%

vegades treballen en empreses que han patit reduccions elevades de plantilla”.

Compromís i flexibilitat Segons l’estudi, tot i que la majoria de directius es mostren satisfets, un percentatge considerable de professionals no se senten prou valorats, tant en termes econòmics com laborals. Així, un 26% dels enquestats pensen sovint a canviar de feina, mentre que un 32% tenen la intenció de buscar-ne una de nova en els pròxims 12 mesos. Un dels motius que els induiria a això és la convicció que no podran desenvolupar la seva carrera professional dins de l’empresa (37%).

No: 22% Ni d’acord / ni en desacord: 31%

No: 67% Font: EADA

Un altre dels aspectes que tracta l’informe és la flexibilitat, l’assignatura pendent de l’empresa catalana i de l’espanyola en general. És cert que el 77% dels directius consultats afirmen tenir autonomia a l’hora de prendre decisions, però en el 71% dels casos les

empreses no permeten la mitja jornada ni el treball des de casa (63%). En aquest sentit, aquells que tenen la possibilitat d’accedir al teletreball demostren un grau de satisfacció, motivació i compromís superior a la resta dels seus homòlegs d’altres companyies.

Pel que fa al volum de feina, la crisi ha provocat un augment de les responsabilitats entre els directius. De fet, la càrrega horària d’aquests professionals a Catalunya se situa en les 48 hores setmanals, xifra que implica “regalar” una jornada laboral cada setmana.

Associacions / EMPRESA

juny 2011 MóN empresarial

Entrevista a Josep González, president de PIMEC

“L’empresari català ha demostrat que té capacitat de reaccionar” A pocs dies del lliurament dels Premis Pimes, que organitza anualment PIMEC, Món Empresarial ha pogut conversar amb el seu president, Josep González. Hem repassat quins són els aspectes que preocupen més a les pimes i quina és l’evolució de la crisi dins el sector econòmic i empresarial. Redacció

El proper 30 de maig se celebra la XXIV edició dels Premis Pimes. Enguany hi ha més empreses que s’han animat a participar. A què creu que és degut i quines característiques comparteixen? Ens ha sorprès agradablement que hi hagi més empreses que opten als premis que l’any passat. Això és un bon senyal, perquè vol dir que, malgrat la crisi, n’hi ha que funcionen molt bé i que tenen bons resultats. La majoria d’aquestes empreses tenen uns trets en comú, com ara el seu alt nivell d’internacionalització i la seva clara aposta per la innovació. D’altra banda, hem constatat que enguany hi ha força empreses del sector metal·lúrgic. Els Premis Pimes arriben gairebé als seus 25 anys. Com ha canviat el món econòmic i, en especial, el de les pimes durant aquest temps? Ha canviat substancialment. No només ho han fet les empreses sinó també, i sobretot, el seu entorn. Ara cal tenir més capacitat per sortir a fora i cal apostar més per innovar, i tot això immersos dins d’una globalització que abans no existia. A més, tot i que sempre s’han viscut crisis, l’actual és molt més profunda. La manca de finançament és un dels problemes més greus de les pimes. Com es troba actualment aquesta problemàtica? La situació no ha millorat gens, tot el contrari. A més, les notícies que surten del propi entramat financer avancen que no millorarà, sinó que més aviat empitjorarà. Per tant, ara com ara estem davant del repte principal que tenen les nostres empreses, és a dir, aconseguir finançar-se. Han de reaccionar i han de buscar una combinació de factors que els ho permetin. Han de pensar, si cal, amb altres alternatives, com ara el capital risc o el finançament per part d’inversionistes. D’altra banda, les mesures fiscals per part del govern han d’anar orientades a

Josep González a la seu de PIMEC. / CEDIDA

recolzar mesures incentivadores de cara al finançament de les empreses.

ha demostrat que té capacitat de reaccionar i d’adaptar-se a les circumstàncies.

Es pot parlar de sectors empresarials que estiguin experimentat una certa recuperació? Constatem que, en general, qualsevol empresa que s’ha internacionalitzat, independentment del sector al qual pertanyi, ha augmentat les seves xifres. Ara com ara, el sector turístic tampoc no té males expectatives. És un fet que tenim més turistes i se’n preveuen més. I, finalment, les empreses orientades a la biotecnologia estan experimentant una bona marxa.

Des de PIMEC afirmen que els autònoms són potser els qui ho estan passant més malament. Per què? Com se’ls podria ajudar? Els autònoms viuen amb especial dificultat la manca de finançament. De fet, fa pocs dies, des de PIMEC vam donar a conèixer que un 30% dels autònoms que han deixat l’activitat ho han fet per les dificultats financeres que tenien. Caldria, per tant, en primer lloc, recolzar els autònoms a buscar línies de finançament. També se’ls hauria d’ajudar reduint la complexitat administrativa i els tràmits burocràtics. És per això que crec que els autònoms agrairan l’anunci que ha fet el Govern català de preparar una llei òmnibus per simplificar i agilitzar l’activitat empresarial. D’altra banda, també hem demanat al govern no haver de pagar l’iva de les factures pendents, perquè només amb aquest aspecte ja se’ls ajudaria força.

Les empreses catalanes s’atreveixen més a internacionalitzar-se? Evidentment. Si mirem el nivell d’exportacions de les empreses a tot Espanya, Catalunya representa aproximadament un 25 per cent del volum. Per tant, som líders indiscutibles a nivell d’internacionalització. Valoro molt positivament aquesta capacitat de sortir fora de les nostres empreses i si hi hagués facilitats de finançament, segurament veuríem resultats encara més espectaculars. Sens dubte, l’empresari català

Els empresaris també demanen que no s’aturi la construcció de determinades infraestructures. Quines i per què?

“Qualsevol empresa que s’ha internacionalitzat ha augmentat les seves xifres” “El corredor mediterrani és una infraestructura prioritària i imprescindible, que hem de tirar endavant”

Tenint en compte la situació de dificultat financera que pateix el nostre país, està clar que hi haurà una retallada significativa a nivell d’infraestructures. No em vull estendre en quines són les infraestructures més necessàries, però per a mi n’hi ha una de clara: el desenvolupament del corredor mediterrani. S’ha demostrat que es tracta d’un projecte rendible per si sol i, sens dubte, notaríem uns avantatges significatius d’expansió econòmica, especialment a nivell de transport de mercaderies. No podem oblidar que la costa mediterrània té tres dels ports més importants que hi ha a Europa: València, Tarragona i Barcelona. Sens dubte, el corredor mediterrani és una infraestructura prioritària i imprescindible, que hem de tirar endavant. Quina valoració fan de les mesures econòmiques adoptades pel govern de la Generalitat Penso que el govern de la Generalitat està donant mostra clara de voler afrontar la situació de crisi. En aquest sentit, les mesures adoptades fins ara les veig coherents i necessàries, tot i que no resultin agradables per tothom. És evident que no podem mantenir polítiques d’alegria inversora i de despesa amb la crisi que tenim i, per tant, no podem fer el que fèiem uns anys enrere. Què opina de la manifestació del passat 14 de maig contra les retallades del Govern de la Generalitat? La gent ha ser conscient que tenim una crisi de molta profunditat i que no podem mantenir el que teníem quan era època de bonança. Personalment, m’ha quedat la sensació que va ser una manifestació electoralista i oportunista. En els darrers dos anys, i no parlo no només a nivell de Catalunya sinó també globalment, s’han pres mesures que han retallat més l’Estat del Benestar i, en canvi, no s’ha fet cap manifestació.

EMPRESA / RSC

MóN empresarial juny 2011

4 models a seguir

Actualitat en RSC Les 25 empreses amb millor reputació

El Grup Océ fa una gran aposta per la sostenibilitat

El Reputation Institute elabora cada any el rànquing de les empreses amb millor reputació a Espana. Enguany,Google es situa al capdavant, seguida de Nokia, Danone i Nestlé.

La multinacional especialitzada en el sector de la impressió i gestió documental ha plasmat en el seu Informe de Sostenibilitat 2010 la seva gran implicació en l’aposta per les energies renovables i la reducció de les emissions de CO2.

Ja es coneixen les 25 empreses espanyoles amb millor reputació d’aquest any. L’informe Rep Trap™ Pulse España 2011, elaborat pel Reputation Institute constata amb els resultats obtinguts a la mà que la crisi econòmica ha deixat de ser un factor decisiu a l’hora d’avaluar la reputació que tenen les empreses, si més no, el seu pes ja no és tant important com abans. Un factor, però, que sí que influeix en els consumidors és el camp d’activitat al qual pertany l’empresa avaluada. En aquest sentit, les 10 primeres empreses del rànquing pertanyen a algun dels 5 sectors que millor valoren els consumidors espanyols enquestats. L’informe Rep Trap™ ha avaluat un total de 126 companyies seleccionades pel seu volum de facturació i familiaritat espontània per al públic en general. El treball de camp es va realitzar entre el els mesos de gener i febrer amb un total de 4.205 entrevistes a consumidors i 16.181 valoracions. Els consumidors espanyols han escollit Google com l’empresa amb una millor reputació i li han concedit un Pulse de 83,30 punts sobre 100 possibles. El 2010 va ocupar la quarta posició. Després de Google, hi ha Nokia, Danone, Nestlé i Mercadona. Segons les dades d’aquest rànquing, les empreses que més han pujat en relació amb la seva puntuació respecte de l’any passat són: Microsoft (7,02), Decathlon (4,06), Coca Cola (3,16) i Nokia (3,03). D’altra banda, hi ha empreses que han baixat i són les següents: Hewlett Packard (6,23), Philips (5,99), Volkswagen (4,80) i BMW (4,14). Per la seva part, aquelles empreses que han escalat més posicions respecte del 2010 són Microsoft (ha avançat 36 llocs), Adidas (13) i BSH (12). A contrari, trobem aquelles empreses que han realitzat un descens considerable respecte de l’any passat: Philips (16 llocs) i Hewlett Packard (13).

Els consumidors espanyols han escollit Google com l’empresa amb una millor reputació

Recentment, la multinacional Océ, dedicada al sector de la impressió i la gestió documental, ha publicat el seu Informe de Sostenibilitat 2010. En destaquen els seus constants i destacables fets duts a terme en matèria de sostenibilitat com, per exemple, la potenciació de l’ús de les energies renovables, reducció de les emissions de CO2 i la gran implicació dels seus treballadors en les diferents àrees de l’organització. Pel que fa a les emissions de CO2, l’any 2010 es van reduir un 10% respecte del 2009 degut a l’augment de l’ús de les energies renovables i a les iniciatives d’eficiència energètica implantades als centres locals de l’empresa. Avui en dia, l’ús d’aquestes energies suposen el 45% de tota l’electricitat utilitzada per tots els centres productius del Grup Océ. Alguns exemples d’aquestes pràctiques són l’optimització del funcionament dels sistemes d’aire condicionat; la instal·lació de llums fluorescents de consum eficient a tots els seus cartells lluminosos; la reducció de les despeses d’electricitat i gasoil en tots els seus vehicles, entre d’altres. La flota de cotxes de la companyia van fer un 5% menys de visites i va reduir el quilometratge del servei tècnic. Amb la publicació de l’Informe Anual de la Sostenibilitat Océ 2010 es va donar el tret de sortida a la Setmana Anual de la Sostenibililtat, en la seva tercera edició. En aquesta ocasió, la Setmana Anual de la Sosotenibilitat s’ha vinculat a l’Any del Voluntariat 2011, essent el seu lema Be green, be social. La campanya de RSE del Grup Océ organitza diverses activitats relacionades amb les diferents àrees de negoci de la companyia que requereixen la implicació dels seus treballadors.

El grup va reduir en un 10% les emissions de CO2, l’any 2010 respecte de l’any anterior

El grup Antena 3 promou els hàbits saludables entre els nens La voluntat del grup Antena 3 és frenar l’obesitat i el sedentarisme entre els nens. A través del projecte Antena 3 Pone s’ha impulsat la campanya El Estirón. L’obesitat infantil i el sedentarisme són problemes que afecten la nostra societat. És per això que el grup Antena 3 ha posat en funcionament la campanya El Estirón, inclosa dins el projecte Antena 3 Pone, i que té per objectiu contribuir a la conscienciació de la societat en el fet de dur una vida saludable. La campanya consta de dos eixos bàsics d’actuació i que són l’alimentació saludable i l’activitat física. Antena 3, Neox, Nova, Nitro, Antena3.com, Onda Cero i Europa FM, pertanyents al grup Antena 3, són els mitjans que participaran en la promoció i difusió de la campanya. La campanya compta amb un comitè d’experts, format per representants institucionals i professionals de diferents disciplines mèdiques i científiques, que s’encarregaran de realitzar una anàlisi sobre aquest tema i, a més, proposaran una sèrie de directrius a seguir per tal de posar-les en pràctica. Des del web www.antena3.com/elestiron es pot consultar tota la informació i accions relatives a la campanya on, a més, s’inclouen més de 100 consells per a créixer d’una manera sana i responsable, menjant sa i equilibrat i practicant esport. Amb dades a la mà, segons l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, s’estima que el 30% dels nens espanyols són obesos. D’altra banda, l’Organització Mundial de la Salut qualifica l’obesitat infantil com l’epidèmia del segle XXI.

L’OCDE vol mesurar la felicitat L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha establert que mesurar el PIB no es un paràmetre suficient per a calcular el benestar dels ciutadans. Des de l’OCDE vol mesurar a partir d’ara la Felicitat Interna Bruta de manera que ha passat indicacions a tots els països membres que posin en funcionament meses nacionals que analitzin els nous indicadors que reflecteixin d’una manera més fidedigna la manera com vivim i ens sentim. Des d’Espanya, l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya és l’organisme encarregat d’aportar les dades sobre sostenibilitat ambiental. Luis Jiménez, president de l’Observatori, ha destacat que “incidirem en el gran capital natural que desgastem contínuament i que no es troba inclòs en la comptabilitat nacional, ni recull el PIB, i a tota la sèrie de béns i serveis que ofereixen els ecosistemes de manera gratuïta, el qual té un valor econòmic molt important però no té un preu de mercat.” En aquets sentit, els diversos organismes d’aquest projecte hauran de determinar com mesurar aquest conjunt de factors que no es reflecteixen en els comptes nacionals però que indiquen el nivell de satisfacció dels ciutadans.

RSC / EMPRESA

juny 2011 MóN empresarial

BREUS

Aguas de Mondariz Inversions en RSC

Aguas de Mondariz ha destinat el 100% de les seves inversions del 2010 i el 2011 a activitats de RSC. L’objectiu ha estat afavorir la sostenibilitat del seu procés productiu, aconseguint reduir i optimitzar el consum de matèries primeres i energia. Segons la memòria de sostenibilitat 2010-2011, l’empresa ha implementat en els darrers 2 anys un total de 18 mesures orientades a la sostenibilitat del seu procés productiu i a la millora del consum de matèries primes i energia. Segons dades calculades per Aguas de Mondariz, la companyia ha aconseguit reduir els seus consums en 9.500 tones de plàstics, 36.000 tones de vidre i 335.600 litres d’aigua.

Axalko Bicicletes sostenibles de fusta L’empresa basca Axalko ha creat una bicicleta sostenible, feta de fusta. El quadre de resistència pesa entre 1,5 i 2kg i compta amb una gran lleugeresa així com l’ús de productes naturals. A nivell de sostenibilitat, un dels beneficis ambientals de la seva fabricació és la reducció de les emissions de CO2 que aconsegueix de l’obtenció de materials naturals com la fusta o el suro. L’únic possible obstacle es trobaria en el preu ja que cada bicicleta tindria un preu de 4.500 euros.

FGV Permeten un gran estalvi energètic La instal·lació de plaques solars a les cobertes dels tallers

dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) ha permès un estalvi de 7 milions de kw/h en els 30 primers mesos de funcionament, és a dir, entre l’octubre del 2008 i fins el març del 2011. Aquest estalvi equival a haver deixat d’emetre en aquest període 8.170 tones de CO2 a l’atmosfera. Aquesta instal·lació s’ha realitzat sobre una superfície de 18.000 m2, essent la major instal·lació de plaques fotovoltaiques situades en cobertes industrials a la Comunitat Valenciana i una de les més grans de tot l’Estat.

Red Eléctrica

Repsol

26M€ per a RSE

Empresa socialment responsable al Perú

Red Eléctrica de España va invertir un total de 25,8 milions d’euros a les diferents activitats de RSC dutes a terme al llarg del 2010. Respecte del 2009, aquesta quantitat invertida suposa un increment de fins el 30%. Red Eléctrica també ha revisat el quadre del comandament integral de RSC, fent una actualització dels indicadors de les vessants tècnico-econòmica i ambiental, per tal d’augmentar la seva representativitat i la seva vinculació estratègica de RSC.

ACCID

Repsol ha obtingut al Perú el distintiu d’Empresa Socialment Responsable (ESR), concedit per la institució empresarial Perú 2021. El procés d’elecció ha tingut en compte aspectes com la qualitat de vida de l’empresa, l’ètica empresarial i la vinculació amb la comunitat i el medi ambient, segons han informat fonts de la companyia. Es tracta de la primera edició que es concedeixen aquests premis al Perú i s’han guardonat un total de 13 compa-

nyies. Repsol duu a terme al Perú un ampli programa de responsabilitat social basat en relacions de diàleg amb els seus grups d’interès i convertir-se en un agent dinàmic en diferents àrees del teixit social.

IV Congrés Català de Comptabilitat i Direcció

IV CONGRÉS 26-27 MAIG 2011

Universitat Pompeu Fabra. Campus Ciutadella Barcelona, 26 i 27 de maig

Kellog Cura dels treballadors, millors resultats

Una trobada de professionals, acadèmics, empreses i administració pública, amb els següents objectius:

Kellog va crear la marca d’ocupació It’s a special feeling i va atribuir els bons resultats de l’empresa a aquest fet. La directora de Recursos Humans de Kellog Espanya, Susana Gómez, ha expressat recentment que el seu equip humà i els futurs professionals que formaran part de la companyia “són un actiu molt important a cuidar, ja que les persones i les seves capacitats són clau per a aconseguir un creixement sostenible i uns millors resultats a la companyia.” L’objectiu de la creació d’aquesta marca és la generació d’un major coneixement i posicionament de la companyia com a lloc excel· lent per a treballar i desenvolupar-s’hi.

s 0RESENTAR NOUS DESENVOLUPAMENTS EN MATÞRIA COMPTABLE I DIRECCI s &OMENTAR L INTERCANVI D IDEES I EXPERIÞNCIES ENTRE EL M N EMPRESARIAL I PROFESSIONAL s $ONAR A CONÞIXER I IMPULSAR LA INVESTIGACI I ELS GRUPS DE RECERCA

Més informació i inscripcions: tel. 93 542 14 79 congres@accid.org www.accid.org

3UPORTS INSTITUCIONALS

/RGANITZEN

EMPRESA / Panorama

MóN empresarial juny 2011

EL MES POSITIU American Express Millora un 33%

un 82,7% més. D’altra banda, el benefici net es va situar en els 5.990 milions de dòlars, obtenint així una millora del 94,8%. Un dels factors destacats d’aquest impuls és el gran volum de vendes de la tableta iPad, amb un total de 4,7 unitats.

Boeing

Supera les previsions

La companyia nord-americana de sistemes de pagament va veure com els seus beneficis en el primer trimestre van augmentar un 33% interanual. Segons ha manifestat Kenneth Che-nault, president i conseller delegat d’American Express, el benefici trimestral acumulat “és un màxim històric per a la companyia, aconseguit en part per un augment del 17% en les despeses dels titulars de les targetes de crèdit de l’empresa.

Antena 3

Millora les previsions La cadena de televisió va registrar uns beneficis de 203,8 milions d’euros, de manera que han augmentat positivament un 5% respecte de l’any anterior. En els 3 primers mesos del 2011, Antena 3 ha guanyat 19,57 milions d’euros, un 23,5% més que en els 3 primers mesos del 2010. D’altra banda, l’ebitda ha millorat un 16,2% fins els 29,1 milions d’euros, mentre que el benefici operatiu ha augmentat un 19,8% fins els 25,21 milions.

Boing ha aconseguit millorar en un 13% els seus beneficis arribant als 586 milions de dòlars. D’altra banda, el benefici aconseguit en la seva divisió d’avions militars es va incrementar un 37% fins els 369 milions de dòlars. Aquest augment del benefici es produeix en un trimestre que, tal com afirma l’empresa, tradicionalment és el menys rentable per a la companyia. James Bell, conseller delegat de l’empresa, ha donat a conèixer el pla per incrementar la producció aquest 2011 dels seus models 737 i 777, al mateix temps que iniciaria l’entrega dels seus nous models Dreamliner 787 i 747-8 jumbo. Les previsions de Boeing indiquen que esperen guanyar entre 3,8 i 4 dòlars per acció.

Guanya un 17% més La britànica BP ha augmentat un 17% el seu benefici respecte de l’any anterior situant-se en 4.855 milions d’euros. L’alça del preu del petroli ha compensat els problemes pel vessament ocorregut al Golf de Mèxic, segons ha expressat la mateixa companyia en un comunicat.

Apple

Cepsa

La companyia ha millorat els resultats inicialment previstos en 22.000 milions de dòlars i n’ha registrat finalment 24.670,

Cepsa va obtenir un benefici net de 102 milions d’euros en el primer trimestre de l’any, un 39% més que en el mateix perí-

Guanya un 95% més

Millora el benefici

ode de l’any anterior. Durant la celebració de la junta general d’accionistes, Dominique de Riberolles, conseller delegat del grup, va explicar que en el primer trimestre ha seguit la “tendència de millora” de les activitats d’exploració i producció pel que fa al cru i la petroquímica. Riberolles va afegir que “això ha permès millorar el resultat net en un 39% sobre el primer trimestre del 2010 i en un 14% sobre el trimestre precedent.”

Criteria

Millora un 8% el benefici recurrent

fici operatiu va ser de 564,6 milions de dòlars (+15,5%). De cara a finals d’aquest segon trimestre, l’empresa té previst assolir una facturació neta d’entre 2.550 i 2.650 milions d’euros.

Iberdrola

Compra una companyia distribuïdora Iberdrola ha tancat l’operació de compra de la distribuïdora brasilera Elektro per un total de 1.618 milions d’euros. Amb aquesta acció ratifica la seva voluntat de creixement al Brasil, tal com es desprèn del seu pla d’expansió. La transacció s’ha realitzat en efectiu, mostrant d’aquesta manera la disposició de liquiditat que té actualment.

Osborne

Tenda online

Criteria CaixaCorp ha registrat aquest primer trimestre un benefici recurrent net consolidat de 369 milions d’euros, resultat que representa una millora del 8% respecte el mateix període de l’any anterior. Segons ha informat l’entitat, aquests resultats es deuen “a l’alta qualitat de la cartera de participades de Criteria, composta per uns resultats recurrents molt sòlids. En aquest sentit, els resultats atribuïts de la cartera de participades han augmentat un 12% respecte de l’exercici anterior, situant-se en els 418 milions d’euros.

Ebay

Augmenta un 20% el benefici net interanual El portal de subhastes d’internet va obtenir en el primer trimestre de l’any un benefici net de 322 milions d’euros, resultat millorat en un 20% tenint en compte els resultats de l’any anterior. La facturació va augmentar, entre gener i març, un 16% fins els 2.546 milions de dòlars mentre que el seu bene-

El Grup Osborne compta ja amb la seva tenda virtual (www. tiendaosborne.es) a través de la qual potenciarà la venda de pernils, vins i begudes. L’empresa vol donar un impuls a aquesta via per les possibilitats de creixement que ofereix internet i també per les dificultats que actualment troben per a la venda a través d’altres canals (majoristes i minoristes). La tenda virtual primerament estarà operativa a Espanya però hi ha un projecte d’expansió de cara a d’altres mercats europeus com Portugal, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit o Holanda. El web ofereix als seus clients la possibilitat de contractar serveis exclusius.

Pfizer

Ven Capsugel a KKR El grup farmacèutic Pfizer ha venut Capsugel a KKR, la firma de capital privat, per un import de 1.670 milions d’eu-

ros. Capsugel és un proveïdor de càpsules per a les indústries farmacèutiques i de suplements dietètics, el qual va generar el 2010 un total de 527 milions d’euros, segons ha informat la companyia en un comunicat. Amb els diners obtinguts de la venda de Capsugel durà a terme la recompra d’accions al mercat obert al llarg d’aquest any, que es sumaran al programa de 3.512 milions d’euros que ja es van anunciar per al 2011, un cop s’hagi tancat aquesta operació, que es preveu pel tercer trimestre del 2011.

Ryanair

Creix un 40% L’aerolínia low cost irlandesa domina les rutes domèstiques i aquelles de curta i mitjana distància. L’any 2010 va créixer a Espanya un 38% fins a assolir la xifra rècord de 26,5 milions de passatgers, 7 milions més en un sol any. Pel que fa al creixement global de l’empresa, va passar de 65 milions de passatgers a 72, precisament per l’impuls del mercat espanyol. Aquest 2011 Ryanair incorporarà un total de 104 rutes, un 20% més de les 500 que actualment opera. Ryanair opera a 22 aeroports i 11 de les seves 44 bases es troben a Espanya.

Seat

Expansió internacional

El fabricant d’automòbils ha participat per primera vegada en el Saló de l’Automòbil de Shangai, que ha tingut lloc del 21 al 28 d’abril, dins l’estratègia de creixement de la companyia a nous mercats. La intenció de la direcció de Seat és posicionar la marca entre els clients xinesos prèviament a l’inici de les vendes dels models Ibiza i León a la Xina a partir del 2012. El president de Seat, James Mir, ha destacat que “el mercat xinès

Panorama / EMPRESA

juny 2011 MóN empresarial

el mes negatiu suposa una gran oportunitat per a una marca com la nostra. Seat és sinònim de disseny, d’esperit jove i esportiu, atributs molt valorats per aquest mercat.” L’objectiu és entrar de manera progressiva al mercat xinès amb vehicles fabricats a Martorell, de manera que això suposarà augmentar la demanda de producció i complir amb el compromís de situar la factoria a ple rendiment, sens dubte, una prioritat per a la companyia.

Service Point

Eleva les seves vendes un 3% En el primer trimestre del 2011, Service Point va realitzar unes vendes de 54 milions d’euros, cosa que suposa un increment del 3% respecte del mateix període de l’any anterior. La companyia ha expressat que aquest creixement es deu al desenvolupament de la oferta de serveis als mercats estratègics que ha prioritzat el grup com és el cas de la impressió amb prèvia demanda per al sector educatiu, el segment de clients en el sector financer i d’assegurances i l’impuls de les vendes a través del nou canal de comerç electrònic. Els països que més han contribuït a tornar a créixer han estat els Països Baixos, Noruega, el Regne Unit, Alemanya i els Estats Units.

Banco Santander

Cau un 5% el primer trimestre En el primer trimestre del 2011, el Banco Santander ha registrat un benefici atribuït de 2.108 milions d’euros, és a dir que l’entitat va caure un 5% respecte del mateix període del 2010. Aquests resultats s’atribueixen a les majors provisions per la morositat a Espanya. Més concretament, avui el Santander té una taxa de morosos del 3,61%, és a dir que són 20 centèsimes més que l’any passat, però que està coberta amb provisions en un 71%.

BBVA

Guanya un 7,3% menys El BBVA ha elevat les seves despeses en un 11%, fent que el resultat de grup caigués un 7,3% fins a assolir els 1.150 milions en els 3 primers mesos de l’any. Espanya és doncs el “punt dèbil” de l’entitat i, segons Ángel Cano, conseller delegat del BBVA, “la reestructuració del sistema financer és l’assumpte més crític que està pendent. Si totes les entitats tinguessin accionistes i gestió privada, la batalla pels dipòsits s’acabaria.”

Chocolates Elgorriaga Concurs de creditors

Softonic

Duplica beneficis al 2010 Softonic va facturar el 2010 un total de 32 milions d’euros, resultat que representa un volum de negoci superior en un 48% respecte l’obtingut l’any anterior. Recentment, la companyia ha llançat el seu portal web en japonès, ha obert una oficina a Tòquio i ha anunciat que seguirà amb la seva estratègia d’internacionalització. L’empresa compta amb una plantilla de més de 220 treballadors i en aquest 2011 té previst crear-ne de nous, acomplint els plans d’expansió previstos.

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Àvila ha acceptat el concurs voluntari de creditors que va presentar Nueva Rumasa, propietària de Chocolates Elgorriaga. Aquesta situació permetrà l’abonament de pagaments a proveïdors i treballadors.

Thesan Capital

Endesa

El grup inversor Thesan Capital ha invertit 13 milions d’eu-

Durant el primer trimestre de l’any Endesa va registrar un

Compra Pizza Marzano

Guanya un 56,4% menys

benefici net de 669 milions d’euros, resultat que suposa un 56,4% menys respecte dels guanys obtinguts en el mateix període de l’any anterior, en què va registrar un benefici de 1.535 milions d’euros.

milions d’euros en despeses, relacionades amb la supressió de llocs de treball i amb la reorganització de les instal·lacions de producció. A França i Holanda, aquestes dues empreses tenen en mans dels tribunals la resolució d’aquest conflicte. Cap de les dues empreses ha volgut fer cap declaració sobre les seves respectives estratègies legals a Espanya.

Mútua Madrileña Indemnitza a una nena tetraplègica

Una sentència pionera de l’Audiència Provincial de Jaén ha imposat a Mútua Madrileña l’obligació de passar una pensió vitalícia a una nena que el juny de l’any 2005 va patir un accident de trànsit quan aleshores tenia 2 anys. La mútua haurà de passar a la víctima una pensió de 4.000 euros mensuals, a més d’una indemnització de més d’un milió d’euros. Amb aquesta sentència s’obre la porta a que les víctimes d’accidents de trànsit pugin ser indemnitzades de manera vitalícia.

Nokia

Redueix plantilla fins el 2012 Seran un total de 7.000 llocs de treball els que Nokia reduirà fins el 2012, segons ha fet saber recentment. N’acomiadarà 4.000 en diverses fases mentre que els altres 3.000 s’hauran de traslladar a Accenture a causa de l’externalització de la producció del sistema operatiu Symbian. Els països que més es veuran afectats per aquesta mesura són Finlàndia, el Regne Unit i Dinamarca. Actualment la plantilla la formen més de 137.000 persones.

Unilever i P&G Telefónica

Multades per preus de detergents

Telefónica ha anunciat que té flexibilitat per a retallar la seva plantilla a Espanya fins un 20% en els propers 3 anys. Aquesta és una de les mesures més destacades que es planteja la companyia, segons ha anunciat César Alierta, president de la companyia. A més d’aquesta mesura, Telefónica també contempla fer una externalització de processos i altres estratègies per a reduir despeses. Telefónica España té una plantilla de 32.000 treballadors, dels quals 28.000 treballen en el negoci de telefonia fixa i que és el sector que concentraria una retallada més gran. El procés de reducció també afectarà als seus directius en un 6%.

Unilever i Protect&Gamble hauran de pagar, entre les dues, una multa de 315,2 milions d’euros a les multinacionals per haver pactat preus i repartir-se el mercat dels detergents en pols per a rentadora a Espanya i altres 7 països de la Unió Europea. Aquest càrtel existia feia 3 anys i l’alemanya Henkel, pel fet d’haver-ho delatat a Brussel·les, s’ha lliurat de la sanció. Més concretament, Unilever haurà de pagar 104 milions d’euros mentre que P&G n’haurà de pagar 211,2 milions d’euros. Aquestes sancions inclouen un descompte del 10% per haver reconegut els fets i haver contribuït en ajudar a la investigació, a més de l’aplicació d’altres reduccions per col·laboració amb les investigacions.

Podria retallar 6.400 llocs

Vueling

Pèrdues pel preu del petroli

Panasonic

Acomiadarà 40.000 treballadors El gegant japonès del sector de l’electrònica ha anunciat que suprimirà un total de 40.000 llocs de treball en els propers 2 anys. Aquesta mesura té per objectiu reduir costos i seguir sent competitiva. Actualment, la companyia té una plantilla de 380.000 treballadors i aquest 2011 incorrerà més de 822

Sara Lee i Nestlé Estenen la seva batalla legal

La multinacional nord-americana Sara Lee i Nestlé han estès a Espanya la seva batalla legal. Sara Lee vol comercialitzar, a través de la marca Marcilla, càpsules de cafè compatibles amb les maquines de Nespresso a un preu un 14% més econòmic.

L’aerolínia de baix cost va perdre durant el primer trimestre un total de 23,2 milions d’euros i les seves vendes van baixar un 10%, situant-se en el 127,2 milions d’euros. Vueling atribueix aquests resultats a l’augment del preu del petroli i el diferent calendari festiu. El preu de petroli es va encarir un 41% en un trimestre que acostuma a ser negatiu per a les aerolínies. D’altra banda, els ingressos de Vueling es va situar en els 127 milions d’euros, resultat que suposa un 10% menys respecte de l’any anterior quan aquests es van situar en els 141 milions d’euros.

EMPRESA / Decàleg

ECONOMIA

MóN empresarial juny 2011

INCONGRUÈNCIES

ESTRÀTEGIA

Enric Serradell

Ramon Palacio

Argelia Garcia

Col·legi d’Agents Comercials

Eduard Arnau

Professor de la UOC. Comissió

Vicepresident del Cercle per al

External Financial Management, SL

de Barcelona

Director Comercial de Techno Trends

Intangibles. ACCID

Coneixement – Barcelona Breakfast

La història dels diners

Tres problemes

Elaborar el pla estratègic

Certificació ISO 9001:2008

La reestructuració bancària

El primer pas per a fer el pla estratègic és fer un bon anàlisi DAFO

The Colomer Group ha estat la primera empresa en rebre aquesta Certificació

La comunicació col·laborativa redueix costos i incrementa l’eficàcia

Pensar és l’actitud més estratègica. Com fer el nostre pla estratègic sense gastar una fortuna? El primer pas és un bon anàlisi DAFO, els punts febles són un tresor, ens indiquen tot el que està a les nostres mans millorar, no tinguem por de treure tot allò que no acaba d’anar alhora. Aprofitar les oportunitats tot esquivant les amenaces i recolzant-nos en els punts forts ens farà veure ràpidament els objectius estratègics pels propers 3 – 5 anys. Ara només ens queda detallar les accions necessàries, assignar un responsable, una data d’inici i finalització, i quantificar el cost ens determinarà si són possibles. El punt definitiu per implementar el nostre pla serà la seva viabilitat, per la qual cosa necessitem saber quins comptes d’explotació a 3 – 5 anys podem esperar i la tresoreria que se’n deriva. Si obtenim una tresoreria positiva, endavant, sinó haurem de donar unes quantes voltes fins que això sigui així.

El Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona juntament amb la consultora Barna Consulting Group han creat l’Institut de Qualitat Comercial, un organisme encarregat d’avaluar les bones pràctiques comercials de les empreses i atorgar la Certificació ISO 9001:2008- Qualitat Comercial. Aquest referencial, pioner a tot l’estat espanyol, té com a objectiu identificar les empreses que tenen cura dels serveis duts a terme pel seu equip comercial o el seu departament d’atenció al client. La Certificació compta amb el recolzament de la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona i Foment del Treball. “Era necessari poder dur a terme a les empreses un estudi, una anàlisi i una auditoria de com es tracta al client i com es ven el producte”, comenta el president del COACB, Enric Enrech. La multinacional The Colomer Group ha estat la primera empresa en rebre aquesta Certificació pels seus òptims processos comercials dins l’organització.

Les caixes d’estalvi fa temps que són en boca de tots. Estem assistint a una reestructuració que està modificant completament el mapa bancari a Espanya. Fusions, absorcions, SIP, etc.; són vàries les fórmules que s’estan donant i que impliquen una nova manera d’entendre la gestió de la banca tant des del punt de vista monetari com del seu personal. Amb aquest panorama, les solucions de telepresència i col·laboració visual es converteixen en una de las claus per a poder gestionar eficaçment aquesta nova forma de treball del sector bancari. Les noves fusions, els nous grups de diferents ciutats, necessiten poder estar units de veritat per poder treballar de forma integrada i, avui en dia, són moltes les soluciones tecnològiques que permeten que un equip treballi unit encara que estigui lluny. La comunicació col·laborativa redueix costos i incrementa l’eficàcia dels equips de treball augmentant la productivitat i competitivitat dels mateixos.

Els recursos s’estan gestionant de la millor manera possible? Ens pot agradar o no però, segurament, tots estaríem d’acord en que els diners són necessaris. A la història de les civilitzacions hi ha hagut molts intents per poder canviar els béns de mà en mà, però sempre han acabat d’una manera: amb diners o alguna cosa semblant. El problema dels nostres dies i de la crisi que ens envolta és que semblava que els diners que gairebé els regalaven, i de regal no han tingut res. Per a una o dues generacions de ciutadans els seus deutes superen el que han guanyat o podran guanyar en tota una vida. I tot això, suposant que puguin treballar. Com deia el caricaturista britànic del S.XVIII, James Gillray “Business is other people’s money” – el negoci són els diners dels demés - i molta gent ho ha agafat al preu de la lletra. Hi ha més diners dels que necessitem per viure, però no són en mans dels què realment els necessiten. El paper dels economistes és gestionar els recursos escassos, de debò ho fem de la millor manera?

Tres solucions per tres problemes que grinyolen Els problemes:

Les imatges públiques de la classe política i de la judicatura, la corrupció, la incoherència entre la prèdica i la praxis i la hipocresia, 40% d’atur juvenil, la impotència.

Tres rialles:

Prejubilacions a les grans companyies i allargament de l’edat de jubilació, la farsa, decidir estalviar, passar-se mesos discutint com fer-ho i no fer-ho, el ridícul, que Bèlgica funcioni sense govern i Itàlia amb govern de pandereta, no comment.

Tres solucions:

Invertir en educació: geografia, història, llengües i matemàtiques, l’actitud, ser dur amb els forts i dolç amb els dèbils, castigar els banquers culpables, la transparència, utilitzar els mitjans digitals i el Twitter.

corporativaCandidatos_239x65.pdf 1 21/03/2011 16:17:13

CMY

LEGISLACIÓ

BANCA

Decàleg / EMPRESA

juny 2011 MóN empresarial

GESTIÓ

EMPRENEDORIA

EFICIÈNCIA

CLIENTS

política

Alejandro Martín

Cristian Palazzi

Toni Pinés

Ernest Vives

Amadeo Bergés

Soci-director de Tdsystem

Càtedra Ethos

Valors i Persones

Director Zona Est Schober

Creatiu audiovisual

PDM Iberia S.A.

Conflicte com Emprendre en Mantenir el a font d’energia temps de crisi nostre centre

Hem de procurar ‘captar’ la naturalesa de la situació i de les interpretacions El conflicte és connatural a la naturalesa humana. Per tant, sempre hi haurà conflictes a l’organització. El fet que el conflicte es converteixi en una força de progrés depèn en gran part de la nostra habilitat per a gestionar la situació. Com a directius hem de procurar ‘captar’ la naturalesa de la situació i de les interpretacions que en fan les parts implicades. És aconsellable que establim una bona comunicació per a donar i obtenir informació de la situació i entreveure el nostre compromís amb la recerca de solucions. A partir d’aquí, valorar les solucions amb perspectiva, és a dir, considerant les possibles conseqüències de la seva aplicació i empatitzar amb els afectats per a poder entendre les seves emocions i comprendre les raons de la seva forma d’actuar en la situació conflictiva. Gestionar així un conflicte fa que aquest pugui ser força positiva utilitzada per a millorar els resultats.

Una crisi és una oportunitat per generar noves sinergies Emprendre implica anar més enllà de context actual, plantejant amb audàcia solucions innovadores i sostenibles, tenint en compte les capacitats de cadascú a l’hora d’assumir riscos. És per això que una crisi representa una oportunitat. Una oportunitat per generar noves sinergies i optimitzar aquelles que no funcionen. Ara bé, no tot està permès a l’hora de destil·lar les antigues costums. El criteri ha de ser la sostenibilitat de les nostres accions, per què si alguna causa hi ha al darrere d’aquesta crisi es la manca de respecte cap a la sostenibilitat de les generacions futures. Emprendre des de les cendres pot semblar tasca fàcil, però només els audaços seran capaços d’atiar els mecanismes necessaris per portar a terme quelcom que en un inici no és més que el somni d’una idea, d’un producte, d’una nova manera d’entendre el mercat. Una somni que passa per allunyar-nos de l’explotació i apropar-nos a la creativitat, amb respecte.

Si detectes que alguna cosa no funciona, actua L’exigència i el compromís amb el projecte porta molts professionals a assumir majors àrees de desenvolupament i responsabilitat fins a arribar prop del col·lapse. Si perdem el nostre eix, el perdrem tots. Per desconnexió, desconeixement o altres motius desapareix la referència d’allò que és important i en aquell moment tot és urgent. Després volem anar a l’altre costat i, com el pèndol, necessitem un canvi radical perquè ja estem arrasats interiorment; i això ens costa. No és precís arribar al límit per veure les coses clares. Si t’identifiques en aquest camí no pots contractar un coach per a donar-te suport per a veure-hi amb major claredat, o revisar la teva agenda, o pararte un moment i repensar quins són els teus valors i com estan o no reflectits a la teva vida, o obrir espai per a l’esport. Sigui el que sigui, si detectes que alguna cosa no funciona, actua. No li donis voltes. El dolor és inevitable, però el sofriment és optatiu.

Analitzar la car- El savi tera de clients S. Hessel

Quan comencem a realitzar accions comercials, generem informació interna On sol residir aquesta informació dins les companyies: primer a l’ERP ( Enterprise Resource Planning) o també conegut planerament com el “programa de facturació”. D’altra banda, aquells que encara no són clients els podem guardar en allò que ara anomenarem el CRM (Customer Relationship Management), una aplicació informàtica, però que sempre s’ha anomenat “cartera de contactes”. Un cop comencem a realitzar accions comercials, comencem a generar informació interna. Primer aconseguim leads , que són contactes que han demostrat interès pels nostres productes o serveis i, si tot va bé, part d’aquests leads, s’acabaran transformant en clients. La informació sobre els nostres clients és la pista fonamental per a poder identificar el perfil dels nostres millors prospectes i quantificar la mida del nostre mercat potencial.

Després de les eleccions seguirem estant indignats! Quan alguns lectors llegeixin aquesta columna, les eleccions municipals i algunes d’autonòmiques probablement ja s’hagin celebrat. La imatge dels candidats penjats de les faroles és la mateixa de sempre. Són tant poc seductores i creïbles com els seus eslògans. Vegem alguns arguments amb els quals intenten seduir-nos per a obtenir el nostre vot a cegues: “Centrats en tu”. “M’agrada aquesta ciutat”. “Tu Trias”. “Necessaris per a avançar”. Quina part de la ciutat li agrada? (fa un any volia canviar la Diagonal). Hi ha polítics que volen centrar-se (que no es moguin, així sabrem on estan). És evident que jo trio però, el què? També m’agradaria saber cap a on volen (vista la carrera que porten). Crec que després de les eleccions seguirem estant indignats! Tot i que, com demana Stéphane Hessel, “s’ha de dotar la confiança d’esperança en la no violència.” Esperem.

El mapa del món

MóN empresarial juny 2011

El PIB al món 3,1 2,8 2,6

Canadà

1,3 1,7 Regne Unit 2,3

2,8 2,8 Estats Units 2,9

-0,1

0,8 1,6

La recuperació mundial està prenent força

Mèxic

5,5 4,6 4,0

Segons les darreres projeccions de l’FMI, la recuperació econòmica mundial està agafant força i el creixement mundial se situaria en el 4,5% tant el 2011 com el 2012. No obstant, l’atur es manté elevat i estan augmentant els riscos de sobrecalentament en les economies de mercats emergents. L’elevat preu de les matèries primeres planteja nous reptes per a la política econòmica, mentre d’altres –sanejament i reforma fiscal i financera i reequilibri de la demanda mundial– segueixen pendents de solució.

Brasil

Creixement previst del PIB real mundial durant 2011-12 (percentatge) Menys de 0 Entre 0 i 2 Entre 2 i 4 Més de 4 Dades insuficients

7,5 4,5 4,1

Fran Espanya

2010 2011 2012 3,5 2,5 1,5 Alemanya 2,1 1,6 1,3 1,8 1,1 Itàlia 1,3

Rússia

5,5 4,6 4,0 Japó 10,3

9,6 9,5

10,4

8,2 7,8

Xina

Índia

10 2010 2011 2012

Austràlia

Amèrica Central

Amèrica del Sud

Amèrica del Nord

Àfrica Subsahariana

Orient Mitjà i Nord d’África

Àsia

Europa

0 Economies emergents i en desenvolupament

Creixement del PIB (%)

Economies avançades

nça

El mapa del món

juny 2011 MóN empresarial

2,7 3,0 3,5

3,9 1,4 2,1

juny 2011 MóN empresarial

Economia La Cambra demana incrementar els incentius a l’exportació La Universitat Ramon Llull celebra el seu 20è aniversari. pàg. 22

L’Obra Social de CatalunyaCaixa fomenta l’emprenedoria social en l’àmbit rural. pàg. 21

l’exportació de les empreses catalanes

La trajectòria exportadora d’algunes empreses no es consolida. Per aquest motiu, la Cambra de Comerç de Barcelona creu que l’esforç per augmentar l’exportació i la internacionalització ha de se superior i s’ofereix per liderar una major aposta per la internacionalització empresarial. Redacció

Les dades confirmen una tendència creixent forta del nombre d’empreses exportadores

L’economia catalana ha exportat béns per valor de 8.372 milions d’euros els dos primers mesos del 2011. Això suposa un creixement interanual acumulat del 21,3%, superior al del mateix període de l’any passat, en què va ser del 12,4%. A més, les dades confirmen una tendència creixent forta del nombre d’empreses industrials exportadores: 6,8% el 2009, i 8,3% el 2010, més que en els quatre anys anteriors. Unes xifres que permeten afirmar que l’economia catalana s’ha consolidat com la regió espanyola amb més vocació exportadora. Catalunya se situa com la primera comunitat exportadora amb un 25,3% de l’exportació de l’Estat els dos primers mesos del 2011.

Catalunya té 11.000 empreses preparades per exportar que no ho estan fent

Destinació de béns

Les exportacions catalanes de béns a Alemanya, el principal focus de creixement de la UE, estan augmentant a bon ritme, gairebé un 30% interanual els dos primers mesos del 2011. Així mateix, les dades mostren que l’exportació catalana a aquest país ha perdut una mica d’importància, però els darrers dos anys, s’ha mantingut estable en el 10% del total de vendes a l’estranger. Quant a la destinació, també cal destacar que els BRIX –Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina– estan guanyant importància: han passat de representar el 2,3% el 2000 al 4,5% el 2010, del total de les exportacions catalanes. A més, les vendes en aquests països s’estan mostrant molt dinàmiques, tant el 2010 com els dos primers mesos del 2011. El 2010 van registrar augments propers al 50% anual a tots els països, excepte a la Xina, on va créixer un 23%. En el que portem de 2011, el creixement

De Catalunya surt una quarta part de les exportacions espanyoles. / ARXIU

de les vendes a Rússia és del 88%, del 57% a l’Índia, del 51% a Brasil, i del 16% a la Xina. Així mateix, la contribució de les vendes als BRIX al creixement de les exportacions catalanes ha estat del 8% el 2010, la més elevada de la sèrie històrica, que comença l’any 1996.

Més esforç per la internacionalització

De Catalunya surt una quarta part de les exportacions espanyoles. Ara bé, la nostra

capacitat exportadora és encara més gran. La xarxa de petites i mitjanes empreses que formen l’economia catalana té un gran potencial competitiu a nivell internacional. Com ja va diagnosticar la Cambra de Comerç de Barcelona en la primera radiografia del potencial exportador de l’economia catalana, presentada el juliol del 2010, Catalunya té 11.000 empreses preparades per exportar que no ho estan fent. Del total

d’empreses industrials, un 66,3% no surt encara als mercats exteriors, i en el cas del sector serveis aquesta xifra s’eleva al 89,7%. Així mateix, també cal dir que el nombre d’empreses exportadores regulars, és a dir, que han exportat en els darrers quatre anys, ha disminuït un -1,2% el 2010. Per tant, si bé és cert que s’estan incorporant noves empreses al procés d’internacionalització, també ho és que s’estan perdent algunes de les que havien exportat amb regularitat en els darrers anys. Això vol dir que la trajectòria exportadora d’algunes empreses no es consolida, un fet que cal evitar. En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Barcelona considera que l’esforç per incrementar l’exportació i la internacionalització no és encara suficient. Pot i hauria de ser més gran. Tant l’exportació catalana, com l’espanyola hauria de créixer més per poder sortir de la crisi i garantir un creixement sostingut.

La Cambra de Comerç de Barcelona proposa que les empreses exportadores que a partir de una determinada data, incrementin el volum de les seves vendes a l’estranger i la plantilla de personal, puguin beneficiar-se d’una reducció de les quotes de la Seguritat Social. Això tindria un efecte dinamitzador de les empreses més competitives i més dinàmiques, així com de la seva capacitat per crear més ocupació. Així mateix, la Cambra demana al Govern central, la Generalitat, les institucions econòmiques i empresarials s’uneixin per elaborar un pla estratègic conjunt per potenciar al màxim l’exportació i la internacionalització de les empreses catalanes i espanyoles perquè no hi ha un altre camí millor, a curt i a mitjà termini, per generar riquesa i ocupació a Catalunya i a Espanya. En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Barcelona vol impulsar el seu potencial de xarxa a nivell global per oferir serveis especialment orientats a la pime a través d’un networking eficient que proporcioni valor afegit i resultats palpables a les empreses. En un moment com l’actual, cal l’esforç de tots i l’activació de mesures que sumin i no dupliquin les actuacions. Per això, la Cambra demana que l’impuls de la presència de les empreses catalanes en els mercats internacionals es dugui a terme mitjançant acords operatius amb l’Administració que permetin la utilització de la xarxa cameral com a finestreta única per a la internacionalització empresarial de Catalunya.

ECONOMIA / Riscos laborals

MóN empresarial juny 2011

Entrevista a Lluís mallart, director de desenvolupament d’ACM Consultoria SIG 396

“Cal una culturització de l’empresari en temes d’amiant” L’amiant és un aïllant que es va utilitzar massivament en construcció i centenars d’objectes domèstics a mitjans del segle XX. La majoria d’edificis construïts entre 1965 i 1984 contenen amiant en elements constructius o a les instal·lacions. Però el material és altament cancerigen. Està prohibit a Espanya des del 2001.

Ariadna Oliva. Col·laboradora de Groga Prevenció, servei de prevenció especialitzat en empreses de retirada d’amiant.

Avui dia encara hi ha tones d’amiant instal·lades a edificis. Un problema no només de caire laboral, sinó també de salut pública. La Comissió Europea estima en 500.000 els morts a causa de l’amiant en els propers anys. Cal, doncs, fer una correcta gestió de residus per retirar-lo i una major concienciació social del problema real que suposa. Tot seguit conversem amb Lluís Mallart i Casamajor, director de desenvolupament d’ACM Consultoria SIG 396, tècnic de prevenció, assessor d’empreses en temes d’amiant, col·laborador de GROGA PREVENCIÓ i expresident d’ANED (Asociación Nacional de Empresas con Riesgo de Exposición al Amianto). De tant en tant llegim casos de persones que litiguen amb antigues empreses per causa de malalties relacionades amb el contacte amb l’amiant. Però què és? L’amiant és un mineral, el millor mineral que ha donat la natura com a aïllant, però per desgràcia, és molt nociu. De fet el seu ús és tan antic que ens podríem remuntar als egipcs, que ja l’utilitzaven en la momificació. Cal dir que hi ha dos tipus d’amiant, el fibrociment que és sòlid i l’amiant friable, on les fibres estan lligades débilment i el fan més volàtil i perillós. Quan va començar a utilitzar-se aquest material a l’estat espanyol? El seu punt més àlgit va ser després de la guerra civil i fins

“L’amiant és el millor mineral que ha donat la natura com a aïllant, però és molt nociu” “Cal un major enduriment de la llei i considerar que les mesures preventives i d’identificació són fonamentals”

els anys 80. Exportaven el material de països com Canadà, Zimbabwe o Xina. La utilització de l’amiant, per la seva propietat aïllant va ser múltiple. Així el podíem trobar en uniformes de bombers, es feien mantes d’amiant, secadors de cabell, calderes, tubs de canalització d’aigua, diposits o les plaques de fibrociment als sostres. La principal preocupació de l’ús de l’amiant són les conseqüències a llarg termini per a la salut de les persones. Ens pot especificar quins són aquests riscos? El contacte amb l’amiant i respirar les seves microscòpiques fibres pot derivar al cap d’uns 20 anys en un càncer de pulmó mortal i irreversible. L’any 2002 es va aprovar una llei que prohibeix tant el consum

com la comercialització de l’amiant a l’estat espanyol. És un pas important? És cert que és un pas endavant, però no n’hi ha prou. Cal un major enduriment i considerar que les mesures preventives i d’identificació són fonamentals. Si segons el seu punt de vista la legislació és insuficient, ens podria dir quins aspectes legals considera que s’haurien de revisar? Un exemple clar és el Reial Decret 396/2006 que regula com i qui pot desamiantar, però no obliga a retirar el material fins que ha acabat la seva vida útil. Crec que en l’elaboració d’aquest decret es va perdre una gran oportunitat, està ben regulat, però considero que hi falten dos aspectes claus. D’una banda el decret estableix que les empreses que vulguin treure l’amiant cal que estiguin registrades al RERA (Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant). Després, l’empresa ha de fer un pla de treball que posteriorment validi l’Administració. Això porta molt volum burocràtic de feina. A d’altres països com França, Anglaterra o Suïssa, van crear un procediment administratiu per acreditar empreses desamiantadores i s’estalvien tota aquesta paperassa. Quin és doncs el segon punt clau que caldria revisar? El gran defecte és que la legislació regula què fer per treure l’amiant i qui pot treure’l, però no incideix en un punt fonamental que és la identificació. No sabem identificar bé, calen tècnics formats en diagnosi. És vital un cens dels edificis.

Per seguretat, els treballadors no poden estar exposats més de hores a l’amiant. / CEDIDA

Quines altres propostes faria de cara a gestionar millor la identificació, el control i la retirada de l’amiant? Insisteixo en que cal un canvi de legislació contundent amb la creació de protocols per acreditar empreses desamiantadores. També que hi hagi una mateixa interpretació del decret a tot l’estat i no diverses interpretacions provincials, perquè que a una comunitat aboquin l’amiant a un abocador de classe 2 i a una altra a un de classe 3, no té cap sentit. A banda del Reial Decret, la recent creació d’un nou codi tècnic de l’edificació també ha quedat curta, ja que en la llista d’aspectes a tenir en compte en la revisió d’un edifici, no s’hi contempla l’amiant. Ens podria resumir quins són els eixos principals del procés de desamiantat? És una activitat especialitzada si es fa bé amb tots els requisits de seguretat pertinents, com que els treballadors no poden estar més de 4 hores exposats a l’amiant. A l’hora de desamiantar primer s’ha d’aïllar l’espai i instal·lar totes les mesures de seguretat, de fet, podríem dir que tres quartes parts de l’activitat durant el procés corresponen a les mesures de prevenció de riscos i l’altra quarta part és la retirada

pròpiament de l’amiant. Per desenvolupar aquesta activitat cal tenir el corresponent pla de treball aprovat per l’autoritat laboral. Ens trobem, doncs, davant d’una activitat extremadament minuciosa i d’especialització que requereix la correcta formació. Així hauria de ser, tot i que molts empresaris no la considerin una activitat especialitzada. Però en el cas de retirar amiant o se sap fer o no se’n sap. Així que cal una formació interna i correcte assessorament dels clients. A l’estat espanyol cada cop hi ha més empreses. De fet, segons els meus càlculs, amb els milers de tones d’amiant que queden per retirar, hi ha feina per treure’l durant més de 230 anys. Hi ha aspectes positius en la gestió actual? Per descomptat, s’ha evolucionat i es va millorant, tant des de l’administració (inspecció de treball i centre de seguretat i salut laboral) com els professionals que ens dediquem al sector s’estimulen iniciatives per conscienciar la societat. A més, s’han creat punts verds de recollida regulada de petites quantitats i l’Agència Catalana de Residus subvenciona retirada de quantitats domèstiques.

Finances / ECONOMIA

juny 2011 MóN empresarial

nova iniciativa de caire social

L’Obra Social de CatalunyaCaixa fomenta l’emprenedoria social en l’àmbit rural L’Obra Social de CatalunyaCaixa ha presentat una iniciativa pionera per fomentar l’emprenedoria social en l’àmbit rural. Es tracta de la creació de la Xarxa CX AgroSocial (Social Farming). Redacció

A l’acte de presentació d’aquesta nova iniciativa de caire social, realitzat a CX La Pedrera, Marta Lacambra, directora de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, va destacar la transversalitat d’aquest projecte en el marc de les actuacions de l’entitat. La Xarxa CX AgroSocial és una iniciativa de l’àrea d’impuls social però molt vinculada al territori i a l’alimentació saludable, eixos de la nova Obra Social. Lacambra va remarcar que “el projecte manté els trets identitaris de CatalunyaCaixa: vocació de servei a les persones, compromís amb els territoris i eficiència en la gestió”. CX AgroSocial vol servir de nexe per a totes les empreses que centren la seva activitat en l’àmbit rural i que ho fan impulsant la creació de llocs de treball de persones amb discapacitat, malaltia mental o en risc d’exclusió. En el marc de les iniciatives que en altres països es porten a terme en concepte de social farming, el projecte fomenta la creació i consolidació d’empreses amb alt valor social afegit (empreses d’inserció per a persones en exclusió, centres especials de treball per a discapacitats, serveis per a persones dependents) i també alt valor mediambiental (producció ecològica, recuperació de llavors tradicionals, etc.). Marta Torras, directora de l’àrea d’Impuls Social de l’obra social de l’entitat, va remarcar que “la xarxa permetrà la fixació de gent al territori garantint un positiu impacte social i mediambiental”.

Els beneficis de la xarxa La Xarxa CX AgroSocial permetrà a les empreses adherides obtenir ajut en l’accés a inversions, tant directes de l’Obra Social com indirectes. Les empreses podran sol·licitar aquest tipus d’ajut per a iniciatives concretes per al desenvolupament de la seva activitat.

Entre totes les empreses sumen més de 1.400 llocs de treball, dels quals 1.100 són coberts per persones amb discapacitat o en risc d’exclusió. / ARXIU

CX AgroSocial vol servir de nexe per a les empreses que centren l’activitat en l’àmbit rural La Xarxa ha tingut molt bona acollida: des de la seva creació ja s’hi han adherit 15 empreses

L’Obra Social de CatalunyaCaixa hi col·laborarà directament tant abonant part de l’import necessari com posant en relació l’empresa amb altres inversors externs, canalitzant aquestes inversions i fent-ne el seguiment. Un altre benefici per a les empreses adherides a la xarxa és l’elaboració de plans de negoci específics. Les empreses presenten iniciatives concretes per les quals cal fer un pla i l’Obra Social els ajuda en el seu desenvolupament i posada en marxa. Poden ser plans d’inici del negoci com de creixement del mateix. L’aportació de la xarxa que d’entrada té una valoració més positiva és l’establiment de sinèrgies i vincles entre totes les empreses que hi formen part i el treball en xarxa. Per a Anna Mas, de l’empresa Afrodisca “les xarxes ben enteses, ben estructurades i amb els mateixos objectius són positives”. Carles de Ahumada, president de la cooperativa l’Olivera va destacar que “posar en comú i l’ajuda mútua permet

avançar”. Entre altres avantatges més, a través de la Xarxa CX AgroSocial, les empreses obtindran difusió dels seus projectes, podran assistir a una jornada anual i rebran informació sobre les millors pràctiques de les iniciatives de la xarxa.

15 empreses adherides La Xarxa CX AgroSocial ha tingut una molt bona acollida des de la seva recent creació. En poc temps, 15 empreses s’han adherit i moltes més estan en procés de fer-ho. Les empreses són de tot Catalunya, en trobem 4 de Barcelona (Fundació Portal, Viver de Bell-lloc, Associació Sant Tomàs, Nou Verd), 4 de Tarragona (Afrodisca, Fundació Onada, Fundació Santa Teresa, Fundació Ginac), 5 de Girona (Fundació Oscobeempresa d’inserció Brot, Forresterra, Fundació Onyar-La Selva, BioDrissa, La Fageda) i 2 de Lleida (L’Olivera SCCL, Fundació Integra Pirineus).

Entre totes elles sumen més de 1.400 llocs de treball, dels quals 1.100 són coberts per persones amb discapacitat o en risc d’exclusió. El 80% d’entitats adherides a la xarxa treballen amb persones amb malaltia mental severa, un col·lectiu que està augmentant molt en els darrers anys, i té una manca destacada de recursos de suport. L’activitat d’aquestes empreses és diversa: producció ecològica, recuperació de llavors, producció alimentària respectant l’entorn, gestió ecològica de boscos, jardineria ‘verda’, recollida d’olis vegetals, creació d’horts ecològics, explotació de vivers i pastures destinades a la prevenció d’incendis, entre altres. De les 15 entitats, 11 han sol· licitat suport per elaborar el pla de negoci. Per ara, 10 de les 15 empreses volen iniciar o potenciar alguna línea de producció d’agricultura ecològica, una de carn ecològica i manteniment de la neteja forestal, 3 d’aprofitament de biomassa i una d’elaboració de postres làctics.

ECONOMIA / Formació

MóN empresarial juny 2011

vintè aniversari de la primera universitat privada

La Universitat Ramon Llull fa 20 anys Amb motiu del seu 20è aniversari, la Universitat Ramon Llull (URL) ha organitzat tot un seguit d’actes commemoratius que es perllongaran fins a mitjans de 2012. El primer d’ells ha estat l’acte que va tenir lloc el passat 20 de maig, coincidint amb la data en què ara fa 20 anys es va apropar per unanimitat al Parlament de Catalunya la creació d’aquesta universitat. Redacció

L’acte es va iniciar amb la benvinguda del president del Patronat de la URL, Leopoldo Rodés, que va recordar amb paraules de lloança els diferents presidents i rectors de la URL i va fer especial èmfasi en les relacions universitat-societat, una “simbiosi tan necessària per l’evolució social del país” que sempre ha estat molt present en el dia a dia de la URL. Finalment Rodés va subratllar que el Patronat està “satisfet amb tot el que la nostra Universitat ha realitzat en aquests vint anys”, temps durant el qual la URL ha crescut en quantitat (18.000 alumnes), en qualitat de formació i en prestigi. I, per acabar, va animar a tots els que formen la comunitat universitària de la URL a “intensificar els esforços per aconseguir una universitat de referència internacional”.

Lliurament de Medalles d’Or i Guardons d’Honor

Tot seguit es van lliurar les Medalles d’Or de la URL a Carles Cuatrecasas Targa, Lluís Magriñá Veciana, Josep Martí Roca, al cardenal Lluís Martínez Sistach, Salvador Pié Ninot, Josep Joan Pintó Ruiz i Joan Ros Petit. També es va fer entrega dels Guardons d’Honor de la URL al Banco Santander, que va recollir el seu president, Emilio Botín, i a José Narro, rector de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Carles Cuatrecasas Targa va remarcar que per a ell era un motiu d’honor està reunit en aquest acte “no només per rebre la distinció sinó també per compartir la maduresa d’un projecte iniciat fa 20 anys”. Cuatrecasas va comentar que el vell refrany voler és poder s’ha fet realitat: “Vam voler tenir la URL. Vam voler construir la URL. I ara la tenim, ocupant un lloc de preeminència entre las universitats espanyoles amb el millor número d’alumnes de totes elles”. Emilio Botín va felicitar la URL per la important tasca realitzada al llarg dels 20 anys

La rectora, Esther Giménez-Salinas, junt amb alguns dels participants en el primer acte commemoratiu dels 20 anys de la Universitat Ramon Llull. / CEDIDA

i va afirmar que la Universitat Ramon Llull “és un magnífic candidat per aconseguir el grau de Campus d’Excel·lència Internacional conjuntament amb altres universitats d’excel· lència no només d’Espanya, sinó incloent la col·laboració d’universitats nordamericanes de primeríssim nivell”. Salvador Pié Ninot va comentar que la URL és fruit de la iniciativa social privada i que des de la seva creació és conscient d’una doble realitat. Primer, que “és un servei públic, és dir, amb vocació d’oferir-se a tothom”. I segon, que aquest servei “el vol fer d’una manera que superi la pura burocràcia”. José Narro va compartir amb l’auditori una convicció: “Estic persuadit que l’educació ha estat en la història de la humanitat la clau per estimular el veritable desenvolupament de la nostra espècie. Sense educació es disminueix la naturalesa humana i sense educació no hi ha futur. Les universitats aleshores han d’articular un conjunt d’elements per complir. Han de garantir als estudiants tots els elements científics, humanístics, i tecnològics propis de cada camp del saber, així com les habilitats i actituds que requeriran a la seva vida professional. No obstant, això no és suficient. Es requereix que les universitats disposin dels programes i models que formin als alumnes en els

valors cívics, que els permetin l’orientació permanent i que afavoreixin el seu compromís amb la col·lectivitat. La veritable formació demanda que els alumnes comptin amb la capacitat de contribuir i d’encapçalar la transformació de la realitat en la qual es desenvolupen. Les nostres universitats i institucions superiors han de formar estudiants complets”.

Parlaments de la taula presidencial

El conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va transmetre les felicitacions del govern a la URL “per arribar a la vida adulta amb tanta força”. I va afegir que la Lllull “ha estat sens dubte un estímul per a totes les universitats del sistema i un exemple per a les privades. De fet, totes les universitats privades que tenim han seguit tot el model fundacional de la URL que s’ha demostrat un model de governança molt efectiu”. La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, va dir que en aquestes dues dècades, la URL “ha esdevingut per mèrits propis una de les peces clau del mapa universitari català”. També de Gispert, en tant que presidenta del Parlament, va fer un recordatori del debat i aprovació per unanimitat en el ple del Parlament de Catalunya de la Llei que va reconèixer la URL. “És bo des-

Emilio Botín va felicitar la URL per la important tasca realitzada al llarg dels 20 anys Mas-Colell: “Ha estat sens dubte un estímul per a totes les universitats del sistema i un exemple per a les privades”

tacar-lo perquè a vegades la política i els polítics no sortim ben parats, i en aquesta ocasió tots es van posar d’acord per aprovar la primera universitat d’iniciativa social”. El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va afirmar que per la iniciativa i incidència social que té avui la URL, “és una universitat de transformació, que ha generat una salut social en tots els sentits, perquè s’ha guanyat el respecte de la societat catalana i espanyola”. Finalment va dir: “Avui no he vingut aquí a posar-vos nota, però sí per a dir-vos que sou una de les millors universitats espanyo-

les”. Finalment, el president del Tribunal Constitucional, Pascual Sala, va felicitar a la Universitat per a la seva trajectòria històrica i va encoratjar a la URL a seguir en aquesta línia. L’acte es va cloure amb el parlament de la rectora de la URL, Esther Giménez-Salinas, que va assenyalar que han estat molts els que han posat “el seu gra de sorra” des que la URL va néixer l’any 1911 amb 3.000 estudiants i 13 titulacions en “temps difícils per reivindicar el paper d’una universitat privada en un moment d’explosió del sistema universitari públic”. Des d’aquell “tret de sortida de la cursa d’un model d’universitat inexistent”, Giménez-Salinas va anar desglossant la història de la Universitat alhora que recordava i agraïa a diferents persones i institucions la seva contribució en el desenvolupament i consolidació de la URL. Per tancar la seva intervenció, la rectora va incidir en què la URL suma 20 anys però segueix mirant el futur sense oblidar els seus reptes: millorar la qualitat; incentivar els investigadors; potenciar els parcs tecnològics, enfortir l’emprenedoria i afavorir la innovació en transferència; seguir treballant per ser un referent internacional i continuar formant estudiants amb els principis de l’humanisme i un sentiment ètic, cultural i social.

L’expert / ECONOMIA

juny 2011 MóN empresarial

mantenir la cooperació internacional

Foc i gel Desocupació a bona part de les economies avançades, sobreescalfament a algunes de les principals economies emergents: una contraposició que complica la gestió de la recuperació de l’economia mundial i afebleix els mecanismes de cooperació. Què es pot fer?

joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub

Fins i tot el títol triat per a l’edició de primavera del World Economic Outlook de l’FMI fa referència a les “tensions procedents d’una recuperació a dues velocitats”. Efectivament, crida l’atenció com la recent onada de documents d’anàlisi de l’economia global han de combinar les referències a l’atur de les economies avançades –tornant a aparèixer el problema de la “recuperació sense creació de llocs de treball” (jobless recovery)– amb una dinàmica justament oposada de sobreescalfament amb tensions inflacionistes –i fins i tot amenaces de bombolles als mercats financers i immobiliaris– a un bon grapat d’economies emergents i en desenvolupament que van molt més enllà de Xina per incloure’n moltes altres d’asiàtiques, però també de l’Amèrica Llatina i fins i tot del continent africà.

Dualitat de dinàmiques a l’economia mundial

Aquesta combinació de dinàmiques contraposades, de gel i foc, a diferents indrets de l’economia mundial, dificulta els esforços de cooperació i coordinació internacionals. Sembla cada vegada més clar que l’esperit d’urgències compartides que tenia el G20 a finals de 2008 i el 2009 s’ha anat afeblint a mesura que els diversos països seguien dinàmiques diferenciades que ja és difícil presentar sota la denominació política-

ment correcta d’asimetries per requerir segurament termes com dualitat o contraposició d’interessos. Aquestes diferències accentuen tendències iniciades ja abans de la crisi però que amb aquesta s’han accentuat: és cada vegada més evident que un llegat fonamental de la crisi serà l’acceleració de canvis en la distribució del potencial econòmic i polític que ens deixaran un món substancialment diferent del preexistent. Així, com es veu a la figura 1, el pes al PIB mundial de les 7 grans economies avançades –el tradicional G7– es va mantenir al voltant del 65% des dels anys 1970 fins a principis del segle XXI, però va començar des de llavors a caure, situant-se ara només al 50%. Però l’economia global té profundes interdependències i el món no es pot permetre el luxe d’una recuperació massa desequilibrada que seria un llast per a la seva solidesa. Aquesta delicada situació contribueix a explicar per què estan sorgint algunes iniciatives i propostes, fins i tot a sectors lúcids de l’ortodòxia –encara no majoritaris– amb plantejaments que serien impensables fa poc temps i que poden sorprendre. N’esmentarem tres.

Algunes lliçons que no ens podem permetre ignorar

D’una banda, el descobriment de les complementarietats entre eficiència i equitat. Fins i tot el director general de l’FMI ha destacat que una distribució de la renda cada vegada més desigual ha estat un factor tant de gestació de la crisi com del seu elevat cost. Així, crida l’atenció, pel que fa a les polítiques de retallades actuals, que calia evitar que la famosa mà invisible de la qual parlen els defensors dels mercats, no es podia convertir

L’FMI insisteix en la necessitat de reduir els desequilibris externs. / ARXIU

en un puny invisible... ni visible. Una expressió realment insòlita en un màxim dirigent de l’FMI, encara que alguns la desqualifiquen apel·lant a què Strauss-Kahn és també un dels precandidats socialistes a la presidència de França. Les anàlisis que mostren com els increments de desigualtat han amplificat històricament els camins envers desequilibris i crisi es contraposen també amb evidències respecte a com un creixement sòlid s’associa, estadísticament, a pautes raonables d’equitat. Així doncs, tenen interès tant per les economies avançades com per les més dinàmiques a l’actualitat. D’altra banda, l’FMI ha ampliat substancialment les eines considerades adients per fer front, a les economies emergents, a entrades de capitals que busquen allà les expectatives de rendibilitat que no tenen a les avançades. El ventall d’opcions inclou fins i tot restriccions als moviments de capitals –controls de canvis– i altres mesures macroprudencials . Quin contrast amb les àcides crítiques que va rebre Malàisia el 1997-1998 quan va fer servir aquesta eina! Potser les lliçons de la història –tant del precedent de la crisi asiàtica iniciada el 1997 com la recent crisi principalment a les economies avançades– està fent que alguna ortodòxia flexibilitzi amb realisme les receptes dels manuals més intransigents! També hauria de ser una lliçó permanent de la crisi que no és or tot el que llueix en matèria d’enginyeria financera i que

FIGURA 1 Distribució percentual del PIB mundial Resta del món

Països emergents del grup Bric

Resta de membres del G20

Països avançats del G7

100 80 60

40 1971

1976

1981

1986

1991

1996

2001

2006

Fons Monetari Internacional, Strengthening the International Monetary System, març de 2011.

L’economia global té profundes interdependències i la recuperació no pot ser desequilibrada Les regulacions són, sovint, assenyats mecanismes per acotar cobdícies, imprudències i fraus

les regulacions no són sempre insensates limitacions burocràtiques, sinó sovint també assenyats mecanismes per acotar cobdícies, imprudències i fraus. I en tercer lloc, cal esmentar com l’economista en cap de

l’FMI, Olivier Blanchard, en diversos documents, insisteix en la necessitat de reduir els desequilibris externs, malgrat una renovada retòrica que són resultats del lliure joc dels mercats comercials i financers internacionals. El lideratge intel·lectual del professor del MIT, ara posat a gestor global, subministra importants arguments pel procés d’avaluació recíproca de posicions i polítiques macroeconòmiques per tal d’evitar la reaparició d’uns dèficits excessius dels uns i de superàvits dels altres. La consolidació, o no, d’aquesta iniciativa formalment assumida ja al G20 però que caldrà veure si es concreta cara a la cimera de Cannes el proper novembre, serà un element cabdal per valorar si les declaracions de mantenir la cooperació internacional són, almenys mínimament, realitats o, pel contrari, han quedat diluïdes pel mix de foc i gel a l’economia mundial.

SIL Mon empresarial.indd 1

19/05/11 10:10

juny 2011 MóN empresarial

L’emprenedoria constitueix un indicador econòmic i empresarial determinant per a un país, ja que té conseqüències directes sobre la societat: contractació de personal, noves idees i nous projectes, etc. pàg. 25 a 28

Emprenedoria

PREMIS BARCELONA CAPITAL EMPRENEDORA

Eco2Next, Teambox i Eurekakids, premiats com a emprenedors de l’any Eco2Next, Teambox i Eurekakids han resultat guanyadores dels premis Barcelona Capital Emprenedora que reconeixen, per tretzè any consecutiu, la iniciativa emprenedora i la innovació de les noves empreses de la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència i Catalunya per contribuir al desenvolupament econòmic i la creació de llocs de treball. Redacció

A l’actual edició dels premis Barcelona Capital Emprenedora es van presentar 222 candidatures, de les quals 109 es van inscriure a la Competició de Plans d’Empresa. A banda dels premis corresponents a cada categoria, tant les empreses finalistes com les guanyadores, disposaran d’un estand al Saló de Negocis que se celebra els propers dies 15 i 16 de juny a Fira de Barcelona, en el marc de BizBarcelona.

Tres empreses guanyadores

Eco2Next va guanyar el premi Competició de Plans d’Empresa, valorat en 15.000 euros, que està promogut per l’Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Activa i reconeix aquella idea de negoci basada en una activitat innovadora per desenvolupar a Barcelona o la seva àrea d’influència. Eco2Next, que va participar a la primera edició del programa de creació d’empreses EcoEmprenedorXXI, s’adreça a les comunitats de veïns amb l’objectiu de rebaixar la factura elèctrica, a través de l’optimització de lluminàries i del consum de motors elèctrics, entre d’altres. Les empreses finalistes d’aquesta categoria van ser: On Testing i Genokeys. El premi EmprenedorXXI Catalunya, promogut per “la Caixa”, coatorgat amb ENISA i coorganitzat per Barcelona Activa i la Xarxa INICIA de la Generalitat de Catalunya, reconeix les empreses innovadores de recent creació amb major potencial de creixement. D’una banda, Teambox va resultar guardonada en la

Imatge dels representants de les tres empreses guardonades amb els premis Barcelona Capital Emprenedora. / CEDIDA

modalitat emprensXXI, que s’atorga a nivell autonòmic. El premi consisteix en 5.000 euros més una beca pel curs intensiu d’acceleració empresarial, Ignite Fast Track, de la Universitat de Cambridge. Teambox desenvolupa software col·laboratiu que permet compartir arxius i tasques amb l’empresa online, facilitant la comunicació interna i la gestió de projectes i convertint-los en una activitat social més. Les empreses finalistes van ser: Virtual Two i Worldwide Integral Rehabilitation System. D’altra banda, Eurekakids va ser l’empresa premiada en la modalitat creixesXXI. El premi consta d’una beca pel curs Executive Growth Program, dissenyat i impartit per ESADE i IESE, i la participació en un Pont Tecnològic a Silicon Valley. Eurekakids comercialitza joguines educatives de qualitat sota l’eslògan aprendre jugant, desenvolupades per la pròpia empresa i per tercers fabricants. L’empresa compta en aquests moments

amb 86 punts de venda distribuïts entre Espanya, Itàlia, Andorra i Portugal. Les finalistes van ser: Flumotion i Green power monitor. Eurekakids, com a empresa premiada en la fase autonòmica, competirà per 100.000 euros amb les guanyadores de la resta de comunitats autònomes en la fase estatal que tindrà lloc, en el marc de BizBarcelona, el dia 16 de juny. En aquest context, es donarà a conèixer també l’Ambaixador Barcelona Capital Emprenedora, que l’any passat va rebre Isak Andic, president de Mango. Aquest guardó s’atorga a un empresari/ària com a reconeixement de la seva trajectòria professional i la seva contribució al posicionament internacional de Barcelona com a ciutat emprenedoa.

Perfil dels candidats

Pel que fa a la Competició de Plans d’Empresa, en aquesta tretzena edició es van rebre 109 candidatures, mentre que l’any 2010 es van comptabilitzar 90 projectes ins-

Els premis Barcelona Capital Emprenedora valoren la iniciativa emprenedora i la innovació Gairebé la meitat dels promotors dels projectes presentats tenen entre 30 i 40 anys

crits. En relació al perfil dels promotors dels projectes empresarials presentats en aquesta categoria, destaca una distribució paritària per gènere, sent el 50% dones. Pel que fa a l’edat, gairebé la meitat (47%) tenen entre 30 i 40 anys i el 61% responen al perfil d’emprenedor, mentre que el 16% es troben a l’atur i veuen en l’emprenedoria una sortida professional de futur. En relació a la procedència, el 70% són de Barcelona i el 30% de l’àrea metropolitana. Quant a les empreses presentades al premi EmprenedorXXI Catalunya, durant el 2009 van assolir una facturació agregada superior a 23 milions d’euros, sent la facturació mitjana de 205.118 euros. A més, el 38% de les companyies tenen presència a mercats internacionals, que suposa una mitjana del 16% del volum total de vendes. D’entre les empreses presentades, 9 han rebut inversions de capital risc que sumen un total de 2,3 milions d’euros i, en aquest sentit, 18 han rebut préstecs participatius que ascendeixen en total a gairebé 3 milions d’euros. Enguany, el premi EmprenedorXXI Catalunya compta amb dues modalitats. D’una banda, pel que fa a les empreses presentades a la modalitat emprensXXI, una àmplia majoria estan promogudes per homes (79%) amb una mitjana d’edat de 35 anys. A més, les companyies compten amb 3 treballadors de mitjana. I, en el cas de la modalitat creixesXXI, el 77% dels promotors de les empreses presentades són homes i la mitjana d’edat dels emprenedors és de 39 anys. A més, aquestes companyies compten amb una mitjana de 10 treballadors.

ESPECIAL / Emprenedoria

MóN empresarial JUNY 2011

potenciació de l’emprenedoria entre els més joves

El I Fòrum d’Emprenedors va aplegar a més de 200 estudiants de batxillerat. / ARXIU

Carme Miró: “La crisi comporta canvi, creixement, iniciatives i, sobretot, moltes oportunitats” La Fundació Junior Achievement, amb la col·laboració de l’Obra Social de CatalunyaCaixa i la Fundación Alex, va celebrar el 29 d’abril el I Fòrum d’Emprenedors a Catalunya. Junior Achievement, la fundació sense ànim de lucre més gran al món, és present a Espanya des de l’any 2001. El seu objectiu a Catalunya és consolidar la seva presència, incrementant el nombre d’alumnes i involucrant a més de 200 voluntaris empresarials en l’acció educativa dels col·legis. Redacció

L’objectiu del I Fòrum d’Emprenedors a Catalunya, que va aplegar a més de 200 estudiants de batxillerat, va ser proporcionar als alumnes l’oportunitat única de dialogar sense intermediaris amb els protagonistes de projectes innovadors en l’àmbit empresarial. Marta Lacambra, directora de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, va ser l’encarregada

��

d’inaugurar la sessió. Per la seva part, Salvador Garcia, director de l’Àrea de Coneixement, Educació i Recerca de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, va actuar com a moderador de l’acte. Van intervenir: Gabriel Masfurrol, president de la Fundació Alex, president de Wings 4 Business i vicepresident de la Fundació Barça, a més de fundador d’USP Hospitales; Maribel Berges, mana-

��

ging partner i CFO de Janus Development; Carme Miró, fundadora d’Apple Tree Communications; i Pau GarcíaMilà, cofundador de eyeOS, Premi Nacional de Comunicacions 2009, Premi Príncep d’Astúries i Girona “Impulsa Empresa 2010”.

Aprendre a emprendre

S’han celebrat deu edicions del Fòrum d’emprenedors de Junior Achievement a nivell

nacional, posicionant el Fòrum com un dels programes líder en matèria d’emprenedoria entre els joves, donat que es basa en l’experiència compartida de grans emprenedors. De la primera intervenció, a càrrec de Carme Miró, cal destacar: “La crisi comporta canvi, creixement, iniciatives i, sobretot, moltes oportunitats. Cal treballar amb una

��

mentalitat global per canviar les coses”. Seguidament, Pau GarcíaMilà, l’emprenedor més jove de la jornada, va comentar: “En aquesta conferència estic explicant a aquests joves el que m’hauria agradat que m’expliquessin amb 17 anys. No podem seguir esperant, vosaltres sou els únics que us posareu les vostres pròpies traves”. Afegint que: “Si

Emprenedoria / ESPECIAL

JUNY 2011 MóN empresarial

És un dels programes líder en matèria d’emprenedoria entre els joves, donat que es basa en l’experiència compartida La directora de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, va remarcar la importància de recolzar iniciatives que fomentin l’esperit emprenedor

Trajectòria de quatre emprenedors exemplars Gabriel Masfurroll, empresari polifacètic amb grans idees

rim Management, donant suport a la gestió de noves companyies dins el

Masfurroll és un economista amb gran experiència dins el món sanitari, que

sector bistec i medical devices.

És sòcia fundadora de Janus Development, especialitzada en l’àrea d’Inte-

va fundar USP Hospitales el 1998; fins el gener de 2010 va ser president i professional, creant Wings 4 Business, empresa de consultoria, assessoria

Carme Miró, una estratègica emprenedora

i inversió.

Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, va

conseller delegat de la companyia. El 2010 va començar una nova etapa

ser la primera dona president d’AIESEC a Espanya (Associació Internacional La seva experiència com a nedador de fons d’alta competició li ha ensenyat

d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Comercials). Té vint anys d’expe-

que l’èxit no arriba sol i que la perseverança i saber conformar un equip

riència com a emprenedora i consultora d’estratègies de màrqueting i comu-

de confiança són elements bàsics per triomfar. En l’àmbit esportiu, ha estat

nicació. És part del Board del MIT-Sloan School, que assessora la presti-

vicepresident de F.C. Barcelona amb Joan Gaspart i actualment és vicepre-

giosa escola sobre la seva projecció exterior a Europa, Orient Mitjà i Àsia.

sident de la Fundació del F.C. Barcelona. El seu primer projecte empresarial va ser Cluster Consulting, 1993, com a A més, els projectes destinats a la protecció de les persones amb capacitats

sòcia i fundadora. Amb 600 treballadors i 12 oficines a 8 països, va ser la

diferents configuren una de les seves principals preocupacions. Va partici-

constructora estratègica líder mundial especialitzada dins el sector de les

par en la creació de la Fundació Catalana de Síndrome de Down, és funda-

telecomunicacions i noves tecnologies (responsable de la implantació de

dor i president de la Fundación Alex i membre del Patronat de la Fundación

Vodafone, MTN i TMobil en diversos països). La fusió de clúster amb la com-

Laureus España.

panyia americana Diamond Technology Partners és la 5a operació de M&A dins la història d’Espanya.

aconseguiu tenir la mateixa quantitat de desimboltura que de respecte, no us aturarà ningú”. Per la seva banda, Maribel Berges, va incidir en: “Des de l’edat tan primerenca en la que us trobeu, heu d’aprendre a assumir riscos controlats i a marcar-vos incentius. Escolliu fer el que us agrada i desenvolupeu-vos en aquest sentit, perquè hi ha oportunitats en tots els sectors”. Per concloure, Gabriel Masfurroll, va voler comentar: “Tots som emprenedors en un sentit o un altre. El fet important és que ho fem perquè ens agrada; si vivim cada minut intensament, serem molt més feliços. Crec en aquest país, en la seva gent i, si tots estirem del carro, la crisi se superarà”. Afegint que: “La vida és donar, i com més donem, més rebrem. La veritable diferència es marca quan les

Maribel Berges, l’esperit emprenedor personalitzat

El 2003 va fundar Apple Tree Communications, agència de comunicació que

Berges és enginyera química industrial i llicenciada en Química Orgànica.

aplica el Big Thinking propi de las consultores, tant al plantejament d’estra-

Els seus inicis professionals es troben als Laboratoris Almirall, on va ser

tègies de comunicació, como al desenvolupament de la creativitat. Disposa

enginyera d’R+D i responsable del desenvolupament industrial de diferents

d’oficines a Madrid i Barcelona i opera a tota Europa per mitjà d’una xarxa

processos químics.

internacional d’agències independents.

Al llarg de dos anys es va vincular al sector financer (La Caixa) i posteriorment es va incorporar a la Fundació Bosch i Gimpera, oficina de trans-

Pau García-Milà, jove, encara que sobradament preparat

ferència de tecnologia de la Universitat de Barcelona, on va assessorar

Amb 17 anys d’edat, Pau va ser cofundador de EyeOS, un sistema operatiu

més de 40 projectes d’emprenedors tecnològics amb la redacció dels seus

basat en el Cloud Computing, que permet pujar i accedir als arxius des de

plans d’empresa i amb la consecució de les primeres rondes de finança-

qualsevol dispositiu connectat a Internet.

ment.

La companyia va rebre el Premi Nacional de Comunicacions de 2009 (Espanya) pel seu caràcter innovador i les seves múltiples aplicacions pel sector

Bergés va ser també la responsable de llicència de patents de la Universitat

educatiu. De fet, IBM ha incorporat aquest sistema a la seva estratègia de

de Barcelona, negociant diferents contractes a nivell internacional.

cloud computing per a grans companyies i administracions públiques.

coses no van bé, moment en el qual qui resisteix, guanya. Cal lluitar i aixecar-se”. Segons Lucía Zavala, directora general de la Fundació Júnior Achievement: “Sense cap dubte, l’experiència és la gran mestra de l’aprenentatge, i la responsabilitat de formar-se ha d’estar a l’inte-

rior de cadascun de nosaltres. En un any com aquest, compartir els èxits professionals de grans emprenedors i descobrir com amb visió, força de voluntat i treballant molt es van convertir en artífexs del seu propi futur, amb optimisme i passió, és un necessari bri d’aire fresc”. Segons l’opinió d’Ignasi de Juan,

delegat de Junior Achievement a Catalunya: “Amb la força de cadascun dels emprenedors, el projecte educatiu busca encoratjar als joves a reconèixer els valors subjacents darrere de cadascun dels protagonistes: risc, lluita, voluntat, innovació; valors tots ells que des de la Fundació considerem bàsics per assolir un major èxit pro-

fessional i personal”. I Marta Lacambra, directora de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, va remarcar la importància de recolzar iniciatives que fomentin l’esperit emprenedor entre els més joves dins de les escoles, com les activitats que du a terme Junior Achievement.

EMPRESA / Col·legis professionals i agrupacions empresarials

MóN empresarial juny 2011

tres negocis d’èxit

Un shoe filler català especial per a Adidas

Seu de Pasqual Arnella a Castellar del Vallès. / CEDIDA

L’empresa catalana de productes de pasta de paper Pasqual Arnella ha dissenyat per a l’alemanya Adidas un tipus especial de shoe filler, una peça 100% ecològica que es col·loca a l’interior de les sabates per proporcionar volum i evitar que es deformin. Gràcies a aquest contracte amb la multinacional fabricant de sabatilles i material esportiu, la companyia catalana augmentarà un 25% la quota d’exportació. “Això suposa un avenç significatiu per una petita empresa familiar, ja que amb una tecnologia pròpia i una maquinària fabricada per nosaltres mateixos competirem amb sistemes de producció massius molt especialitzats, implantats a països emergents”, destaca Martí Pascual, representant de Pasqual Arnella.

Combatre la crisi amb l’exportació

L’empresa familiar, fundada el 1892 a Castellar

Gràcies al contracte amb Adidas, Pasqual Arnella augmentarà un 25% la quota d’exportació

del Vallès, es dedica a la fabricació de figures per aparadors, moda, publicitat i artesania, entre d’altres sectors. També dissenya peces sota demanda, com és el cas d’Adidas. En els últims anys, i com a conseqüència de la crisi econòmica, l’empresa ha hagut de fer front al descens de vendes al mercat nacional amb l’impuls de l’exportació. D’aquesta manera, Pasqual Arnella ha passat d’exportar només a França a obrir-se també als mercats d’Alemanya, Bèlgica, Portugal i Suïssa.

Un negoci al costat de la salut

Carles Bardají amb Ramon Ventura, l’administrador de BVentura. / CEDIDA

L’empresa del sector metal·lúrgic BVentura i un metge emprenedor han desenvolupat una pròtesi per corregir una malformació congènita de la caixa toràcica. Es tracta del Pectus Excavatum, una malaltia que passa desapercebuda per gran part de la població i que provoca en els seus afectats problemes respiratoris i cardíacs, així com un important perjudici estètic i psíquic. Un especialista en la matèria, el doctor Carles Bardají, cap del servei de cirurgia pediàtrica de l’Hospital Parc Taulí, i l’empresa BVentura, hi han posat solució gràcies a un projecte molt competitiu: una aplicació que s’adhereix a l’estèrnum i aconsegueix que aquest es reposicioni situant-lo al mateix nivell de les costelles. Aquest tractament, que implica una cirurgia molt menys invasiva i agressiva que el mètode actual, suposa una millora notable en el tractament quirúrgic.

L’empresa BVentura s’ha encarregat del disseny i la fabricació de l’implant metàl·lic

Unir forces

Totes les parts van ser conscients des del primer moment que podien desenvolupar un projecte exitós de forma conjunta. Així, BVentura es va encarregar del disseny i la fabricació d’un implant metàl·lic, i el doctor Bardají va donar les indicacions i especificacions tècniques per fer-ho i aconseguir que ajudés a corregir el Pectus Excavatum. Aquest dispositiu mèdic es comercialitzarà al llarg del segon semestre del 2011, un cop s’hagin acabat els diferents assajos clínics necessaris.

Les TIC, al servei dels més grans

Les persones grans no tenen perquè ser alienes a les noves tecnologies. / ARXIU

La interacció social i un estil de vida actiu són clau perquè les persones grans millorin la seva qualitat de vida i gaudeixin d’una bona salut. En aquest sentit, un consorci format per 10 entitats europees, entre les quals hi ha la consultora catalana especialitzada en gestió assistencial Tioman & Partners i la Federació d’Associacions de Persones Grans de Catalunya (FATEC), impulsen el projecte SI-Screen per simplificar i estimular la interacció social de les persones grans amb l’ajuda de les TIC. Concretament, aquest projecte està desenvolupant una pantalla digital tàctic que permetrà a les persones grans estar en contacte amb la família i els amics, així com obtenir informació general sobre els seus temes d’interès. La idea central del projecte és integrar l’accés a diferents serveis de comunicació i coordinació mitjançant una pantalla digital tàctil

SI-Screen estimula la interacció social de les persones grans amb l’ajuda de les TIC

que es basarà sobretot en imatges en comptes de text, ja que els recursos gràfics afavoreixen la memòria.

La solidaritat intergeneracional

Aquest dispositiu integrarà aplicacions basades en el web, com la telefonia per Internet i la missatgeria instantània, però adaptades perquè puguin ser utilitzades sense dificultat per les persones grans. Així mateix, aquest sistema fomentarà un estil de vida actiu, mitjançant la proposta d’activitats físiques, i millorarà la solidaritat intergeneracional.

Estils de vida / Gourmet

MóN empresarial juny 2011

RESTAURANT CAL PEP

Menjar a la Barra Pel que fa a la seva cuina, té un estil peculiar ja que es prepara i s’elabora en una entorn peculiar. Si algun cop heu pensat anar a Cal Pep, és important que tingueu la reserva fet amb uns dies d’antelació, perquè el local sempre s’omple de gom a gom i és impossible aconseguir taula. Tot i això, el que té més èxit és la barra, i ens explica que “m’he trobat amb clients que m’han dit que no volien seure a taula i que s’esperaven fins tenir un lloc per menjar a la barra”. I es que el local compta amb una llarga barra amb 20 tamborets que estan encarats als fogons, “darrere hi ha treballant set persones, cadascuna A Cal Pep, els plats varien cada dia segons els productes frescos del dia. / ARXIU

Cuina en el cor del Born REDACCIÓ

Agafant la línia groga (L4) del metro de Barcelona, hem de baixar a la parada de Jaume I a l’altura de Via Laietana amb carrer de la Princesa. A partir d’aquí iniciem un petit viatge al cor d’un dels barris amb més encant de la ciutat, el Born. Ens perdem pels carrerons estrets i deixem enrere el Museu Picasso o la catedral de Santa Maria del Mar fins arribar al Passeig del Born, un bullici d’activitat i d’ofertes d’oci inesgotable. Ens endinsem una mica més en el barri fins arribar a la Plaça de les Olles número 8, on des de fa 34 anys s’hi troba el restaurant Cal Pep. Un local regentat pel cuiner Pep Manubens que ens presenta un estil culinari que no segueix el cànon estipulat de primer plat, segon plat i postres, sinó que opta per un estil més informal i fresc d’entendre la cuina. Deix de banda els plats minimalistes i la cuina

A Restaurant Cal Pep, trenquen amb l’estructura clàssica de primer plat, segon plat i postres, i et permet gaudir de la bona cuina en una ambient informal, ja sigui a taula o a la barra. d’avantguarda per apostar per un estil amb una preparació fàcil i una elaboració ràpida. Una proposta que serveix perquè els comensals puguin conèixer i delectar-se dels seus plats, els seus gustos i particularitats com si fossin tapes. D’aquesta manera el restaurant Cal Pep ens permet gaudir de la típica dieta mediterrània que es caracteritza per l’utilització de productes de la terra amb denominació d’origen, però cuinades i presentades aportant-hi el toc personal del cuiner. El propi Pep la defineix com una “cuina mediterrània del país”, però guardant especial record de la seva mare, qui el va animar a iniciar-se al món

molestar-nos els uns als altres”, puntualitza en Pep. I ens diu que

“La gent que ve al restaurant ha de quedar contenta, i sortir amb cara d’alegria” El segell personal

de la cuina. A més afegeix que “entre el meu germà, el meu fill i jo ho tirem endavant, amb productes del país però amb el nostre estil, una cuina gustosa i que respongui a qualitat-preu”. I es que la devoció per la cuina, ve de tradició familiar, ja que el seu germà Joan també dirigeix el restaurant Passadís del Pep, a pocs metres de Cal Pep. Després de tots els anys que el chef porta en actiu, no creu que hi hagi cap secret per mantenir-se a primera línia de fogons més que “fer cuina amb amor i amb coneixement”. A més recorda que “la gent que ve al restaurant ha de quedar contenta i sortir amb cara d’alegria, i això és el que et manté amb energia per seguir”, i es que “tants anys de feina són perquè la gent que ve, al cap del temps et recorda i repeteixen; tenim clients de tot el món, i molts em diuen que encara se’n recorden del dia que van venir i de què van menjar, i és aquesta satisfacció de la feina ben feta la que t’ajuda a seguir treballant i tirar endavant, sobretot quan et diuen que ho fas igual de bé que fa 25 o 30 anys”.

amb el seu racó particular i sense

És important remarcar que la cuina de Cal Pep varia segons l’època de l’any, ja que depenen de l’estació serà més adequat utilitzar un tipus de productes o uns altres. D’entre els aliments més utilitzats en la seva cuina destaquen una gran varietat de peixos, mol·luscs i crustacis entre molts altres. Però per sobre de tots en Pep destaca “principalment l’oli d’oliva, que amb més o menys grau, si l’oli és bo et surten uns plats exquisits”. Quan parla d’això ens recorda una anècdota recent amb un clients escocesos que va tenir al restaurant; ells van demanar el lluç al forn, però havent menjat li comentaven que a Escòcia també mengen lluç però tenia un gust diferent, i en Pep els explicava que “aquí el fem amb oli d’oliva a certa temperatura”, i això fa exportar la cuina catalana arreu del món. En aquest sentit, creu que la projecció de la marca Catalunya durant els últims anys és molt bona, “i el fet de gaudir d’una cuina catalana a tot el món és un gran què, i d’això la gent se n’adona i veuen que la cuina d’aquí és molt bona”. I es que a Cal Pep treballen amb productes frescos del

“això pel client és com anar al teatre, ja que participen i veuen el procés d’elaboració del que han demanat per menjar”. Per acabar, li preguntem per un plat que mai es cansaria de cuinar, i ens diu que li té especial afecte a “les cloïsses saltejades amb pernil, ja que és un dels més sol·licitats entre els clients i reconegut internacionalment”. Se’ns dubte, un exemple de bona cuina feta amb coneixement i amb l’experiència de molts anys de feina en el cor del Born.

dia, a la vista dels clients, elaborant plats que van canviant segons la disponibilitat d’aquests productes. És per això que els àpats al restaurant són sempre diferents i emmarcats en una exquisida cuina mediterrània. A part d’això, la seva carta inclou una varietat de més de 70 tapes, peix, carn, verdura, sopes i amanides però ells recomanen a tots els clients que es deixin aconsellar pel seu personal ja que diàriament elaborem plats especials i adaptats a la temporada. Molts cops, s’ha dit que la gent menja per la vista i després no es poden acabar les racions que tenen al plat, però a Cal Pep “aconsellem al client i els hi diem les racions de menjar que són les adequades per a ells, i si després es queden amb gana sempre som a temps de seguir cuinant”.

JUNY 2011

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MóN empresarial

Cultura

cita cèlebre: “L’home Ha nascut lliure i arreu es troba subjecte amb cadenes.” Jean Jaques Rousseau (1712-1778), filòsof francès.

L’art d’avantguarda

de l’Est Emprende. Convierte tu sueño en realidad Autor: Varis autors Editorial: ESIC Pàgines: 296 Els autors d’aquest llibre volen animar a aquelles persones que porten dins un emprenedor per tal que es decideixin a engegar el seu projecte. Les dificultats es superen quan hi ha vocació per allò que un vol dur a terme. Alguns exemples d’empreses avui molt conegudes són el resultat d’una idea que un emprenedor va engegar en el seu dia: Desigual, Zara, Mango, Codorniu, Freixenet, Porcelanosa, etc. Per a impulsar els futurs emprenedors, els autors han començat per estudiar el perfil d’un emprenedor i la idea a comunicar, passant per tots aquells aspectes imprescindibles per a realitzar amb èxit un projecte emprenedor. Com diuen els autors: “Emprendre amb èxit és convertir allò que t’agrada fer en la teva font d’ingressos.”

Innovación de servicios abiertos Autor: Henry Chesbrough Editorial: Plataforma Pàgines: 390 La innovació oberta, si es combina amb un model d’empresa definit des de la perspectiva dels serveis, és una forma efectiva i poderosa de créixer i competir en una economia on els serveis tenen cada vegada més rellevància. Així és com l’autor promou que els empresaris reinventin el seu negoci per ser competitius en els temps que vénen. Les empreses, del sector que siguin, poden donar un gir radical si substitueixen un plantejament que estigui centrat en el producte per un nou enfocament que gira al voltant dels serveis. El llibre inclou una orientació i uns exemples molt il·lustratius per a les petites i mitjanes empreses, per als negocis de serveis i també per a les economies emergents, a més a més de traçar el camí que ha de seguir la indústria de la innovació.

agenda cultural Òpera Ariane et Barbe-Bleue Aquesta opera es va estrenar per primer cop el maig del 1907 a l’Opéra Comique de París i ara arriba a Barcelona. La música és del compositor Pau Dukas.

Monòleg La apoteosis necia L’humorista Berto Romero repassa en aquest monòleg algunes de les peripècies viscudes, tant a nivell personal com professional.

Al Gran Teatre del Liceu, des del 18/06.

A l’Alexandre Teatre, fins el 17/06.

Exposició Les portades d’artistes de l’AVUI La mostra està composta per una selecció d’obres d’importants artistes plàstics de la col·lecció d’art del diari Avui, publicades entre el moment de la seva creació fins l’any 1996.

Exposició Devorar París. Picasso 1900-1907 L’exposició, coproduïda pel Museu Picasso i el Van Gogh Museum d’Amsterdam, presentarà l’evolució artística de Picasso des que va arribar a París el 1900 fins el 1907.

Al Museu d’Història de Catalunya, fins el 31/07.

Al Museu Picasso, des de l1/07 fins el 16/10.

El MACBA acull una ex· posició titulada Museu de les narratives paral· leles. En el marc de La Internacional, on es re· cull l’art d’avantguarda produït per artistes de l’Europa de l’Est durant els anys 60 al marge d’un món ordenat de manera rígida.

Redacció

La mostra En el marc de La Internacional, comissariada per Zdenka Badovinac, es pot veure Museu d’Art contemporani de Barcelona (MACBA) des del 14 de maig i fins el 2 d’octubre de 2011. El visitant podrà contemplar una selecció de més de 100 obres provinents de la moderna galeria de Ljubljana, peces en el seu conjunt pioneres en l’art de l’Europa de l’Est. Són un total de 100 peces de 70 artistes que als anys 60 van treballar al marge del rígid ordenament que hi havia en aquell moment al món. De manera paral·lela, s’hi exhibeixen un total de 7 projectes específics, dels quals, 4 són autohistoricització i creació d’arxius paral·lels sobre l’art no oficial als diferents països socialistes, mentre que els altres 3 són sobre microcol·leccions fictícies on s’estableixen possibles connexions entre artistes occidentals i orientals que fins no fa gaire haurien estat impossibles. A més, el MACBA ha organitzat un cicle de

IRWIN (Neue Slowenishe Kunst) Capital 1984 – 2000 / Dejan Habicht.

cinema titulat No Podem Prometre que Fem Altra Cosa que Experimentar. El cinema Experimental a Iugoslàvia 1960-1980, a través del qual es mostren aquelles pel·lícules que van provocar un canvi en el llenguatge cinematogràfic dominant i van proposar nous paradigmes temàtics. Aquesta exposició és la primera que organitza La Internacional , una organització transnacional que va néixer el 2009 amb l’objectiu de transcendir les limitacions de les institucions i impulsar la col·laboració entre museus i arxius amb col·leccions fonamentades en contextos i històries locals per establir nous vocabularis i noves narratives i històries de l’art. La Internacional està formada pel MACBA, la Moderna Galeria de Ljubljana, la Július Koller

Society (SJK) de Bratislava, el Van Abbemuseum (VAM) d’Eindhoven i el Museu van Hedendaagse Kunst d’Anvers (M HKA). L’art d’avanguarda que es mostra en aquesta exposició té grans semblances amb l’art que es produïa a Catalunya i Espanya en el mateix període. Una d’aquestes grans semblances era el fet que els artistes de l’Est van crear en contextos determinats per la falta de llibertats bàsiques, censura i repressió policial. L’art de l’Est permet que el visitant s’interrogui sobre la genealogia i els efectes de la globalització, en el moment en què el món viva la confrontació de dos sistemes polítics i econòmics. En aquest sentit, l’exposició vol obrir noves perspectives de coneixement sobre aquesta regió d’Europa, adquirint els museus un paper performatiu.

Mon empresarial.pdf

CMY

12/05/11

16:20