Món Empresarial 139

Novembre 2011 n. 139

¼

Anàlisi mensual d’economia i empresa

ESPECIAL: EMPRESES D’INSPECCIÓ

LES SECCIONS

Manteniment

EMPRESA

a l’alça de l’activitat

Entrevista a Albert Calzada, president de la Unió Empresarial del Penedès. pàg. 4 >>

Entrevista a Olga Orós, directora de màrqueting de Cosmètica Gran Consum de Henkel. pàg. 8 >>

Malgrat la crisi, les empreses d’inspecció i certificació es mantenen i, fins i tot, en alguns casos arriben a créixer. Actualment, l’ENAC és l’organisme designat per l’Administració per establir i mantenir el sistema d’acreditació a nivell nacional, seguint les polítiques establertes per la Unió Europea.

El creixement de les empreses d’inspecció i certificació és possible gràcies a l’increment de la regulació, tant a nivell nacional com global, i a l’augment de la subcontracta-

ció de les activitats d’inspecció tant del sector públic com privat. Alhora el consumidor final està cada cop més preocupat per la qualitat, la seguretat i l’impacte ambiental.

Tot i que les inspeccions tècniques de vehicles són avui dia les més nombroses, en els darrers anys han aparegut noves normes que afecten a la gestió de la qualitat, el medi

ambient i la prevenció de riscos dins de l’àmbit empresarial. Tenint en compte això, les empreses del sector veuen amb optimisme el futur.

Entrevista a Lucio Fernández, director de RH d’Antena 3 TV. pàg. 9 >>

PÀGINES 23 A 34 >>

La Comissió Europea s’hi pronuncia a favor

El Decàleg: deu opinions de deu experts. pàg. 14-15 >>

Social Car, el primer portal de lloguer de cotxes entre particulars. pàg. 16 >>

ECONOMIA El catedràtic Joan Tugores repassa les característiques del Mittelstand alemany i analitza si a casa nostra també el tenim. pàg. 19 >>

El mapa: Les ciutats més cares del món. pàg. 20-21 >>

Llum verda al corredor mediterrani La infraestructura ha d’aportar més competitivitat a l’economia

Finalment, el corredor mediterrani formarà part de la Xarxa Transeuropea de Transports (TEN-T). La Comissió Europea s’hi ha mostrat clarament a favor. Aquesta notícia tan esperada pel sector institucional i empresarial català arriba, però, en plena crisi. És per això que des de la Generalitat de Catalunya ja s’ha demanat al govern central que consideri el projecte com a

prioritari. Això representaria que el 2020 ja podria estar enllestit.

El Corredor tindrà 1.300 quilòmetres de llarg i passarà per quatre comunitats autònomes: Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia, i ha de pemetre millorar considerablement el transport de mercaderies, aportant més competitivitat a l’economia.

PÀGINA 3 >>

El catedràtic Oriol Amat analitza les dificultats per finançar la innovació. pàg. 22 >>

ESTILS DE VIDA Entrevista a José María Bermúdez de Castro, paleontòleg i codirector del projecte d’Atapuerca. pàg. 35 >>

2

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL

NOVEMBRE 2011

EDITORIAL

Editorial

DIRECTORI D’EMPRESES Abengoa .................................12 Alternativa 3...........................11 AMR .......................................13 Antena 3...................................9 Bankinter ................................12 CaixaBank...............................12 Dexia ......................................13 Eroski......................................12 Grup Restaura ........................13 H&M.......................................13 Heinz.......................................11 Henkel ......................................8 Iberia ......................................13 Kutxa ......................................11 La Caixa..................................11 La Piara...................................13 Marcilla ..................................11 McDonald’s ............................13 Mercadona .............................13 Nokia ......................................13 Orange....................................11 Philips Electronics ................. 13 Poolbike....................................6 PwC ........................................13 Renfe ......................................13 Repsol...................................... 7 Ryanair ...................................13 Sacyr.......................................13 Samsung.................................13 Seat ........................................13 Social Car ...............................16 Sony........................................13

PERÍODES ELECTORALS ESCASSAMENT PRODUCTIUS No ha passat ni mig any des de les darreres eleccions, i ens trobem de nou immersos en plena campanya electoral, tot i que a la pràctica els polítics ja s’han posat en marxa des de fa setmanes i, fins i tot, mesos. Tot i que per primer cop en molts anys ens trobem amb uns resultats més que previsibles, els partits no escatimen esforços per aconseguir algun vot.

Els propers quinze dies les agendes dels nostres polítics estaran supeditades a la cita del 20-N. Tornarem a sentir retrets a banda i banda. Aquest cop, més que mai, la lluita pot ser només entre dos, fet que perjudicarà enorr mement els altres actors del mapa polític. En qualsevol cas, la crisi fa preveure una campanya amb poques sorr preses. Les paraules més

repetides, probablement, seran ocupació i austeritat.

Les promeses del passat, en el present actual, ja no tenen sentit, ningú se les creuria.

Mentrestant, els ciutadans es mostraran distants enfront de tanta posada en escena. L’argument d’una campanya electoral és, amb poques diferències, sempre el mateix. De tot plegat, però, el més preocupant és que qui els estan ocupant càrrecs importants per al país estaran bolcats a la campanya, en comptes de resoldre els problemes i aportar solucions a la situació actual. Ara més que mai, no ens podem permetre paralitzar el país durant 15 dies, als quals cal afegirhi el període preelectoral i postelectoral.

STA T FF MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Director Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Director Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet. Col·laboradors: Jordi Arasa. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

3

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

Empresa

EL CORREDOR DEL MEDITERRANI

L’enllaç essencial amb Europa La Comissió Europea ha aprovat el projecte ferroviari del Corredor Mediterrani presentat per Foment que farà possible el tant necessari creixement econòmic d’Europa. Des de Catalunya es reclama que el tram català estigui llest el 2020.

La veu de les institucions

CRISTINA S.

El desitjat Corredor del Mediterrani finalment serà una realitat. La Comissió Europea ha donat llum verda a la proposta feta pel Ministeri de Foment espanyol de manera que, finalment, aquest Corredor formarà part de la Xarxa Transeuropea de Transports (TEN-T). La notícia ha estat rebuda amb molta satisfacció i, en paraules del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, la decisió de la Comissió Europea “és un èxit col·lectiu de Catalunya, Espanya i Europa.” Juntament amb els altres quatre corredors inclosos (Central, l’Atlàntic, el Cantàbric-Mediterrani i l’AtlànticMediterrani), que estaran connectats en diversos graus amb l’eix mediterrani, la xarxa bàsica conformarà una malla que aportarà més competitivitat a l’economia.

Espanya haurà d’invertir un total de 49.800 milions d’euros fins el 2030 per tal de construir els cinc corredors espanyols en el termini previst. D’aquests, 19.424 milions d’euros corresponen al Corredor del Mediterrani fins a Algesires i la seva connexió fins a Sevilla. D’altra banda, per tenir les xifres clares, el Corredor Central requerirà 11.621 milions més, l’Atlàntic uns altres 11.699 milions, el Cantàbric-Mediterrani 13.168 i l’Atlàntic-Mediterrani uns 6.025 milions d’euros. El fet que el projecte estigui inclòs dins la xarxa RTE-T permetrà rebre ajuts de la Unió Europea fins un màxim de 6.340 milions d’euros per a la seva construcció, l’equivalent al 20% del total.

Foment, amb el ministre Blanco al capdavant, assegura que Espanya no tindrà problemes en desemborsar 7.000 milions d’euros l’any i que això en cap cas condicionarà la resta d’inversions en altres noves infraestructures o en manteniment de les ja existents.

El Corredor del Mediterrani tindrà 1.300 quilòmetres de

RED TRANSEUROPEA DE TRANSPORTE Red básica de ferrocarriles. Corredores mixtos A Coruña

Ferrol Avilés

Santiago de Compostela

Gijón

Oviedo

Lugo

Santander Pontevedra

Bilbao

Donostia-San Sebastián

León

Ourense

Vitoria-Gasteiz

Viajeros

Pamplona/ Iruña

Burgos Logroño

Mercancías

Palencia Zamora

Mixta

Valladolid

Red Global de ferrocarriles

Soria

Huesca

Salamanca Zaragoza

Girona

Lleida

Segovia Ávila Barcelona Madrid

Guadalajara

Tarragona Teruel

Cuenca

Toledo

Cáceres

Castellón Mérida Badajoz Ciudad Real Valencia

Palma de Mallorca

Albacete

Córdoba Alacant

Sevilla Jaén Huelva

Murcia

Cádiz

Málaga

Granada

Cartagena-Puerto Cartagena

Almería Algeciras Ceuta Santa Cruz de Tenerife Las Palmas de Gran Canaria

0

100

200

300

400 km

Melilla

Gràfic de la Xarxa Transeuropea de Transport, referent a la zona de la península ibèrica. / Ministeri de Foment

Catalunya demana que el tram català estigui enllestit el 2020, just 10 anys abans del previst

llarg i passarà per quatre comunitats autònomes: Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia. La seva posada en funcionament també permetrà passar dels 2,9 milions de passatgers actuals als 7,7 i, un cop finalitzades les obres, aquest corredor disposarà d’una línia de mercaderies i d’una línia d’alta velocitat per al transport de viatgers. A més, la línia de mercaderies connectarà tots els ports i les instal·lacions logístiques ferroviàries del traçat i permetrà el pas de trens de fins a 750 metres de longitud.

Nou escenari de transports i medi ambient Segons ha explicat el vicepresident de la Comissió i comissari de Transports de la UE, Siim Kallas, “la xarxa suposa unir 83 ports europeus, la construcció de 37 aeroports, la realització de 15.000 km d’AVE i 365 grans projectes transfronterers que reduiran els colls d’ampolla.” A més, ha puntualitzat que “sense bones connexions, Europa no creixerà. La fragilitat de les interconnexions és un obstacle per al creixement econòmic.”

La nova connexió amb Europa farà que l’ample de via s’unifiqui i es faci servir l’ample europeu.

D’aquesta manera, les xarxes de transport seran interoperables fent que els trens de mercaderies pugin circular sense problemes per tot Europa sense haver de canviar la càrrega dels combois, permetent així estalviar temps i diners.

A més, la nova xarxa contribuirà a assolir els objectius de la UE en matèria de canvi climàtic. La TENT-T permetrà reduir el 60%

de les emissions del transport d’aquí al 2050, deixant d’emetre més d’un milió de tones de CO2 l’any a l’atmosfera.

La posició del Govern El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Lluís Recoder, va manifestar, just després de saber-se la decisió de la Comissió Europea, la voluntat que el tram català “estigui enllestit i plenament operatiu el 2020” (tot i que la previsió real s’ha fixat pel 2030). Les negociacions s’han de dur a terme ara amb el govern central per aconseguir que es prioritzi el corredor mediterrani abans que el central. Amb paraules de Recoder, “Brusel·les ha decidit uns corredors prioritaris, però són els Estats els qui els han d’impulsar.” El conseller ha fet una crida a les institucions catalanes, de la Comunitat Valenciana, Múrcia i les Illes Balears per tal que es segueixin mobilitzant perquè el Corredor del Mediterrani sigui prioritari.

Sindicats i patronals catalanes han rebut també amb entusiasme la notícia de l’aprovació del Corredor Mediterrani. Des d’UGT es posa l’accent en el fet que la mitjana europea de la circulació de mercaderies a Europa és d’un 18%; a la zona escandinava d’un 50% mentre que al corredor del mediterrani és només del 4%. D’altra banda, per part de PIMEC també es celebra la decisió però exigeix al futur govern de l’Estat sorgit del 20N que situï l’execució del Corredor Mediterrani com a prioritat absoluta d’inversió per als propers anys. A més, han destacat que “el Corredor del Mediterrani garanteix la connectivitat de Catalunya i l’Estat amb Europa però també amb el món a través dels ports del Mediterrani. Tot plegat afavorirà el nostre comerç exterior i generarà llocs de treball.” Finalment, PIMEC ha expressat que “convindria primer acabar les connexions ferroviàries amb els ports del Corredor, així com modernitzar i ampliar la concorreguda línia Barcelona-València”. La Cecot, per la seva part, demana també, “per eficiència, per cost i per sentit comú”, que es prioritzi el Corredor Mediterrani en el desplegament de xarxes a l’Estat espanyol.

D’altra banda, les Cambres de Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i les Cambres de les Illes Balears, juntament amb les organitzacions empresarials Foment del Treball, Cierval, Croem, Cea i Caeb celebren una decisió que ajudarà l’activitat empresarial. El president del Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, ha destacat que “per complir les necessitats d’inversió que requereix aquest corredor ferroviari hauran de buscar-se les millors fórmules de col·laboració públic-privades i assegurar els terminis per a la seva execució segons el projecte tècnic presentat, en el seu moment, pel Ministeri de Foment.”

4

EMPRESA / Associacions

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

ENTREVISTA A ALBERT CALZADA I VILASECA, PRESIDENT DE LA UNIÓ EMPRESARIAL DEL PENEDÈS (UEP)

“El Corredor Mediterrani Ferroviari de Mercaderies marcarà el nostre futur” El Penedès, per la seva ubicació geogràfica es beneficiarà clarament del Corredor del Mediterrani. De fet, des d’entitats com la Unió Empresarial del Penedès ja fa molt temps que es reclamava una infraestructura ferroviària d’aquestes característiques. En paraules del president de la UEP, “el Corredor generarà noves oportunitats de negoci, transport, logística, productivitat i eficiència energètica.”

“L’Alt i el Baix Penedès es troben al bell mig d’aquest Corredor i això ens ha de beneficiar”

REDACCIÓ

Com valora el recent anunci del Govern de la Generalitat i el Central d’haver aconseguit el Corredor Mediterrani Ferroviari de Mercaderies?

Molt positivament. Des de la resta de l’Estat s’estava pressionant per altres alternatives, com l’Eix Madrid-País Basc-França o l’Eix ValènciaSaragossa-França, però finalment s’ha impulsat la lògica.

Aquesta opció assegura millor el binomi cost-benefici, és a dir, eficiència i justificació de la inversió segons les necessitats i el retorn econòmic. L’Eix Mediterrani que passa per Catalunya ja fa segles que és la via de comunicació més còmoda i efectiva de la Península amb la resta del continent, ho és des de l’època dels romans, i aquest futur Eix de mercaderies era una assignatura pendent.

Per què parlem d’una assignatura pendent?

Ja fa dècades que molts sectors econòmics i empresarials de la façana mediterrània, des d’Algesires fins a La Jonquera, reclamaven aquesta infraestructura. No fa falta recordar que la franja mediterrània representa el 40% del PIB espanyol. Espanya té un ample de vies diferent al de la resta d’Europa, no tenim terminals ferroviàries adequades per rebre els llarguíssims trens de càrrega que circulen per Europa i no tenim bones interconnexions amb els centres logístics. Calia una aposta ferma en aquest sentit.

Quins beneficis comportarà per Catalunya?

Actualment, les empreses que importen i exporten es veuen limitades majoritàriament al transport amb camió, fet que satura les nostres carreteres; al transport per vaixell, una bona alternativa menys costosa però lenta; i al transport per avió, amb les limitacions

“Entenem que el 2020 és una data acurada, tenint en compte que s’ha d’executar un projecte immens”

Albert Calzada, president de la Unió Empresarial del Penedès (UEP). / CEDIDA

que aquest mitjà comporta pels grans volums de càrrega. El tren de mercaderies és imprescindible avui dia i portem ja dècades d’endarreriment en aquest aspecte.

La internacionalització és la gran perspectiva de futur per les empreses catalanes, i aquesta serà una eina més al seu abast. Es calcula que els efectes de les inversions per a la seva construcció assolirien un 1,94% del PIB català, l’1% del seu valor afegit, al 0,7% de la població activa i al 3,7% de l’actual desocupació. A més també s’han de tenir en compte les noves

oportunitats de negoci, transport, logística, productivitat i eficiència energètica que es derivaran gràcies al nou corredor.

Parlem, doncs, d’una millora de la competitivitat?

Evidentment. El fet de connectar tot el vessant mediterrani de l’Estat amb França, Bèlgica, Alemanya, els Països Bàltics i els Països Escandinaus, amb interconnexions amb altres territoris com Holanda, Polònia o Rússia, per exemple, obre unes possibilitats de mercat impensables a dia d’avui. El tren és un mitjà

eficaç, ràpid, proper, amb uns costos acurats i una contaminació més baixa. Farà les empreses més competitives perquè rebaixarà els costos logístics. Per l’empresa catalana suposarà un plus molt important. I no només per les empreses que ja tenim aquí.

Suposarà també un important reclam per aconseguir que companyies estrangeres ens contemplin com un enclavament atractiu on instal·lar-se.

I, en concret pel Penedès, què suposarà?

L’Alt i el Baix Penedès es troben al bell mig d’aquest Corredor Mediterrani i això ens ha de beneficiar clarament.

Pel nostre teixit econòmic i empresarial implicarà un augment molt clar de possibilitats. Per això, des d’entitats com la nostra ja fa molt temps que reclamàvem aquesta infraestructura i ara treballarem perquè la seva posada en marxa tingui al Penedès les conseqüències desitjades d’increment de la competitivitat. També ajudarà a potenciar una logística d’escala que

afavorirà l’empresariat del territori.

Li semblen correctes els terminis i les inversions anunciades pel president de la Generalitat i el ministre José Blanco?

51.300 milions d’euros suposen una xifra importantíssima i és evident que, en l’actual moment de crisi, això molt probablement implicarà l’entrada d’inversors privats en el projecte, perquè el Govern difícilment ho podrà assumir tot sol. I pel que fa al termini per enllestir el projecte, ens agradaria que entrés en funcionament abans, però entenem que el 2020 és una data acurada, tenint en compte que s’ha d’executar un projecte immens per a construir dues línies d’alta velocitat independents per a mercaderies i per a passatgers. És molt important per tota la nació els altres 4 corredors que s’interconnectaran creant una xarxa que aproparà a tot el territori amb Europa i Àfrica. Tanmateix, hi ha prioritats i començar per l’eix Mediterrani ho és.

I què li ha semblat el paper de la Generalitat en aquest procés?

El president Mas ha fet del corredor Mediterrani una de les seves prioritats des del primer moment i la seva intervenció ha estat molt important per aconseguir l’impuls definitiu per part de Foment. A més, recentment, quan ha pres possessió com a president de l’Euroregió Pirineus-Mediterrani, ha tornat a prioritzar aquesta infraestructura, demanant un impuls conjunt dels seus integrants, Catalunya, Aragó, Balears, Languedoc-Rosselló i MidiPyrenées.

Una implicació, doncs, digna de destacar, que deixa clar la prioritat dels corredors de mercaderies.

6

EMPRESA / Emprenedoria

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

TRES NEGOCIS D’ÈXIT

Bicicletes aquàtiques Un sistema de que triomfen a vídeo vigilància l’estranger intel·ligent

Poolbike exporta els seus aparells de fitness a 10 països. / CEDIDA

L’empresa catalana Poolbike, fabricant de bicicletes aquàtiques, ha sabut treure profit dels mercats emergents. De fet, aquest any preveu doblar la seva facturació gràcies a l’aposta per les exportacions en aquests mercats. Així, les vendes a l’exterior van representar un 65% del total durant l’any 2010, una xifra que el 2011 augmentarà fins al 90%.

Poolbike dissenya i comercialitza bicicletes, màquines el·líptiques i cintes de fitness que s’utilitzen per a l’exercici en l’interior de piscines. Els seus clients principals són centres de rehabilitació mèdica, gimnasos i hotels vacacionals, sobretot de França i de les seves antigues colònies, com Polinèsia i Martinica, on l’exercici aquàtic està força estès.

Punts estratègics L’objectiu principal de la firma és iniciar la distribució dels productes al Brasil. “És un mercat molt obert als esports relacionats amb l’aigua i que ofereix moltes oportunitats per als nostres productes”, afirma Ferran Bosque, director de Poolbike. Rússia, Dubai, els Emirats Àrabs

L’objectiu principal de la companyia és iniciar la distribució dels productes al Brasil

i Qatar són altres països on la companyia centra els seus esforços comercials. I és que, realment, des de la seva creació l’any 2008, la firma s’ha dedicat a captar l’atenció de l’exterior com a principal focus de negoci. Així, exporta els seus aparells de fitness a 10 països, entre els quals cal destacar Canadà, Mèxic, Bulgària, Alemanya o Itàlia. En aquest últim, segon Bosque, “es va inventar el concepte de pedalar a la piscina”. La firma preveu fabricar aquest any unes 1.000 unitats, el doble que el 2009.

A nivell estatal, Poolbike ha tancat un acord amb tots els centres d’El Corte Inglés per comercialitzar-hi diferents models de bicicletes.

Els equips del València i del Mallorca de primera divisió de futbol també figuren com a clients de la companyia.

La plataforma incorpora un mòdul de detecció de cares en temps real. / CEDIDA

La seguretat estarà assegurada, valgui la redundància, gràcies a Security, una plataforma de vídeo vigilància intel·ligent dissenyada per l’empresa catalana Artificial Intelligence Technologies (AITECH) – spin-off de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)– i la multinacional japonesa Mitsubishi Electric Europe. El nou sistema incorpora novetats importants respecte a les tecnologies actuals. Per exemple, permet comptar i detectar el percentatge d’ocupació de persones o vehicles d’un espai en temps real. Així mateix, determina amb una fiabilitat superior al 90% el flux de moviment de les persones i vehicles que es desplacen en un escenari concret, com una gran superfície comercial o una via per al trànsit de vehicles.

Identificació exacta Una altra novetat és que la plataforma incorpora un mòdul de detecció de cares en temps real. A partir de diverses seqüències de vídeo preses per diferents càmeres, Security utilitza paràmetres biomètrics per permetre

Els operaris de seguretat podran tenir una imatge global de l’escenari que està sota la seva vigilància

la identificació d’una persona en concret, ja que explora, recupera i compara rostres amb paràmetres similars que es troben en una base de dades. D’aquesta manera, Security és capaç de localitzar seqüències de vídeo enregistrades on aparegui un individu i d’extreure la trajectòria global que ha seguit. Gràcies a això, els operaris de seguretat podran tenir en tot moment una imatge global de l’escenari que està sota la seva vigilància, i detectar i interpretar situacions de risc potencial en temps real a partir de la generació d’alarmes per la detecció de moviments no autoritzats.

L’estalvi energètic, la clau de la competitivitat

La planta de SEAT de Martorell aplicarà el sistema ENERGEST. / CEDIDA

SEAT, un consorci d’empreses catalanes i dos centres tecnològics de la xarxa TECNIO d’ACC1Ó han posat en marxa ENERGEST, un projecte amb l’objectiu de reduir el consum energètic de les empreses industrials. El nou sistema permet optimitzar l’eficiència dels processos industrials gràcies a un dispositiu de predicció energètica totalment pioner per a les fàbriques.

Així, ENERGEST detecta les pèrdues d’energia gràcies a l’ús de tècniques de mesurament de consum energètic basades en intel·ligència artificial. Aquestes eines intel·ligents gestionen de forma automàtica els consums produïts en una planta industrial i adapten de manera instantània aquests consums segons les necessitats que sorgeixen durant el cicle productiu.

Menys costos energètics i de producció L’optimització del consum energètic permet, per exemple, calcular indicadors clau com el cost de l’energia per cotxe i reduir les taxes de CO 2 que les indústries emeten a l’atmos-

El sistema ENERGEST contribueix a reduir els costos energètics i de producció

fera. SEAT calcula que l’aplicació del sistema ENERGEST a la planta de Martorell permetrà estalviar gairebé 3.000 tones de CO 2 a l’any, una xifra que equival a l’efecte d’uns 260.000 arbres per cicle anual (gairebé el 8% de tot el Parc Natural del Montseny). Així mateix, l’aplicació d’ENERGEST suposarà un gran impacte en la competitivitat de les plantes industrials en què s’adopti ja que, a més de l’optimització energètica i la reducció d’emissions de CO2, rebaixa els costos energètics i de producció. Altres factories del Grup Volkswagen estan estudiant la viabilitat d’aplicar el sistema amb els mateixos principis d’optimització energètica en el cicle productiu.

A fons / EMPRESA

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

7

FONS D’EMPRENEDORS DE LA FUNDACIÓ REPSOL

Repsol, amb els emprenedors i el talent La Fundació Repsol crea el primer Fons d’Emprenedors amb l’objectiu de potenciar l’àmbit de l’eficiència energètica a Espanya.

REDACCIÓ

El passat 13 de juliol, el president de la Fundació Repsol, Antonio Brufau i el vicepresident, César Gallo, van presentar aquesta iniciativa pionera en el país que suposa un pas endavant en el compromís de la companyia en matèria d’energia i respecte pel medi ambient. L’objectiu d’aquest projecte es fer aflorar el talent i donar suport a emprenedors perquè pugui desenvolupar els seus projectes empresarials en el sector de l’eficiència energètica, i que aportin solucions en matèria d’estalvi i ús responsable de l’energia.

La convocatòria de participació romandrà oberta fins el dia 30 de novembre. A partir d’aquest dia, la Fundació Repsol iniciarà un procés

“La convocatòria de participació romandrà oberta fins el dia 30 de novembre” de selecció per escollir els cinc millors projectes i plans d’empresa presentats, per tal que es puguin desenvolupar a Espanya. Aquesta convocatòria pretén captar les propostes i projectes més nous i focalitzats en nous processos, tecnologies, serveis, productes i materials, tecnologies d’emmagatzematge i gestió de xarxes de transport i distribució d’energia i tecnologies.

Els projectes escollits comptaran amb l’assessorament tècnic, financer i legal neces-

Lucio Fernández a les instal·lacions d’Antena 3. / ARXIU

sari per començar, i amb un suport econòmic de fins 1,5 milions d’euros anuals. Cada un dels cinc projectes rebrà una assignació mensual, depenen del projecte, d’entre 6.000 i 12.000 euros durant el període necessari per durlo a terme, i amb una durada màxima de 24 mesos.

El primer fons privat Amb aquesta iniciativa, la Fundació Repsol ha creat el primer fons privat per emprenedors en el camp de l’eficiència energètica a Espanya.

Una iniciativa que s’integra dins dels compromisos de Repsol per millorar la sostenibilitat dels actuals models

energètics que afecten el medi ambient. A més de tot l’assessorament i suport econòmic per part de Repsol, als projectes seleccionats se’ls facilitarà l’accés al mercat laboral i als contactes empresarials necessaris per dur a la pràctica i poder exacutar la seva idea inicial.

8

EMPRESA / Director de màrqueting

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

ENTREVISTA A OLGA ORÓS, DIRECTORA DE MÀRQUETING DE COSMÉTICA GRAN CONSUM DE HENKEL IBÉRICA

“La innovació forma part de l’ADN de la companyia” REDACCIÓ

Quin és el posicionament de Henkel i com es justifica?

Henkel te una clara visió que és “ser líder global en marques i tecnologies”. Això significa que vol tenir posicions de lideratge en els 125 països on està present i en les tres divisions de negoci on opera: detergents/cura de la llar, cosmètica/cura personal i adhesius i tecnologies. I per això compta amb un equip humà compromès de 50.000 persones a nivell mundial i inverteix uns recursos molt importants en I+D: 3% de les vendes i 3.000 persones dedicades a aquesta tasca.

La creativitat i el disseny, quina importància tenen dins el procés de marquèting de Henkel?

La creativitat i el disseny formen part de tot procés de marquèting. Els productes per tenir èxit, no només han de cobrir una necessitat del consumidor no satisfeta fins al moment, sinó que també han de ser atractius per captar l’atenció en el lineal i explicar ràpidament els seus beneficis únics per ser comprats.

La innovació i el llançament de nous productes té una gran importància a la seva empresa.

Com ho treballen?

La innovació forma part de l’ADN de la companyia. Ja en els nostres orígens figura la invenció del primer xampú del món l’any 1903, sota la marca Schwarzkopf (cap negre).

Per això, tenim estipulat que el 30% de les nostres vendes provinguin de productes amb menys de 3 anys de vida, fet que potencia en gran mesura la cultura innovadora de l’empresa. Però aquesta innovació, a més a més, és sostenible!

Què significa això? Doncs vol dir que tenim establertes cinc àrees focals: energia i clima, aigua, materials i residus, salut i seguretat i progrés social; i cada nou llançament ha d’impactar com a mínim en una d’aquestes àrees. Innovació constant utilitzant els menys

Olga Orós a les instal·lacions de Henkel. / REDACCIÓ

“Els productes per tenir èxit han de ser atractius per captar l’atenció en el lineal” “La situació econòmica actual ha comportat un canvi d’hàbits de consum”

recursos possibles! Mostra d’això, per exemple, és que el 82% dels ingredients de les nostres fórmules de sabons, xampús i gels de bany són biodegradables amb marques com Gliss, La Toja,...

Quins objectius es plantegen, des del seu departament, de cara al que queda d’any 2011?

Hi ha alguna novetat a nivell d’estratègia o de producte?

Acabo d’assolir la posició de directora de màrqueting de cosmètica i em fa especial il·lusió perquè coincideix amb un llançament molt es-

pecial per la divisió: La Toja Spa. Es tracta de l’entrada de la marca al mercat de xampús i tractaments capil·lars.

La Toja, marca emblemàtica amb més de 100 anys d’experiència, aportarà el benefici termal de les sals minerals de l’Illa de La Toja (Galícia) a totes les llars amb una gamma completa per la cura personal a casa: gel de bany, xampú, acondicionador, mascareta i body milk. L’autèntic spa a casa!

Quin és el perfil del consumidor dels vostres productes?

Han canviat els hàbits del consumidor?

En general, el perfil del consumidor dels nostres productes és la família. La situació econòmica actual ha comportat un canvi d’hàbits de consum a la població cap a una despesa més racional quan fa la compra. Encara que el factor preu ha guanyat rellevància, el consumidor realitza més actes de compra i passa més temps a casa. Això vol dir que com a fabricants tenim més oportunitats per atraure’l al lineal i que compri més productes ja que opta per cuidarse més a casa perquè resulta més econòmic.

L’actual situació de crisi afecta les estratègies de màrqueting de les marques? De quina manera?

La crisi econòmica actual ens afecta principalment de dues maneres: una, la racionalització del consum i dues, la contenció de la despesa impactant en un decreixement del mercat tant en volum como en valor.

Davant aquesta situació, hem d’innovar per poder oferir al consumidor una millor equació qualitat/preu, millors productes que solucionin necessitats fins ara no cobertes i tenir una bona visibilitat al punt de venda per comunicar el benefici dels nostres productes.

El màrqueting serveix per vendre productes que satisfacin necessitats, o també crea aquestes necessitats?

La clau de l’èxit del màrqueting radica en una bona i constant investigació del mercat i dels consumidors.

Hem d’escoltar molt el consumidor! D’aquesta manera, podrem oferir solucions a les necessitats que té ara però més important encara, a les que tindrà en el futur.

Quin paper juga Internet en la seva estrategia de màrque-

ting? Creu que els nous canals poden acabar desplaçant la televisió?

Les estratègies de comunicació de les marques s’han de planificar tenint en compte on tenen el seu públic objectiu.

Nosaltres utilitzem internet perquè és un canal que ja té una bona penetració a totes les llars. El camí de futur és repartir la inversió de publicitat en els diferents canals segons el perfil de consumidor de la marca. La televisió passarà a ser un canal més i no “el canal”.

Com veu el nivell de publicitat, en general, del nostre país?

Crec que la publicitat és vital per dinamitzar els mercats en un entorn de recessió com el que vivim al nostre país. En aquest context, penso que el nivell publicitari nacional és correcte, encara que està patint per la falta de recursos al sector. A més a més, donada la saturació publicitària del mitjà televisiu, els anunciants demanem cada vegada més estratègies integrals en la publicitat de les marques, perquè reforcin la seva “equity” , incorporant la notorietat que suposen les noves regles de joc dels nous mitjans digitals.

Recursos Humans / EMPRESA

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

9

ENTREVISTA A LUCIO FERNÁNDEZ, DIRECTOR DE RRHH D’ANTENA 3 TV

“Gestionar col·lectius heterogenis significa també gestionar interessos molt variats” Una empresa de la mida d’Antena 3 aglutina perfils, funcions i interessos ben diversos. La tasca del departament de RRHH, dirigit per Lucio Fernández, té com a objectiu gestionar de manera eficaç aquesta heterogeneïtat, descobrir i potenciar els talents i aconseguir que les persones que treballen a la cadena s’hi sentin a gust.

És tant bohèmia com sembla la gent que treballa a la TV? A la televisió hi ha dos colectius molt definits: aquells que es dediquen a la creació i posada en acció dels programes i aquells que els produeixen i els que estem a les àrees de suport.

creixement, però d’altra banda, la gestió adequada de les expectatives i la coordinació dels ritmes d’evolució personal amb la gestió de les necessitats concretes de la companyia a cada moment. Nosaltres intentem tenir en compte ambdós aspectes i no descuidar-ne cap.

¿Com s’aconsegueix que es portin bé entre ells els tècnics i, diguem-ne les “estrelles”? És molt senzill perquè ambdós són col·lectius molt sensats, molt professionals, conscients de què guanyen els equips i no les estrelles. És molt curiós que quan “una estrella” torna a la Casa per fer un nou programa, a les persones que saluda amb més afecte i interès són els tècnics que van estar treballant amb ella o ell en el passat.

Feu alguna cosa especial per a detectar el talent i retenir-lo?

Tenim un Programa de Gestió del Talent, que identifica les persones amb capacitats directives i aquelles que tenen qualitats directives destacades, de cara a establir plans de desenvolupament individual. Aquest pla també permet identificar les posicions clau de l’empresa, així com les àrees on hi ha dèficit o excés de talent per a evitar situacions de desmotivació per falta de perspectives de professionals valuosos.

La tasca de RRHH és més complexa en una empresa d’un mitjà tant potent?

La complexitat la marquen els problemes a abordar. Estar en una empresa més gran únicament comporta que els collectius siguin més heterogenis de manera que els seus interessos esdevenen més variats, pero no és res que no es pugui abordar amb sentit comú i amb una vinculació total amb les àrees de treball. Els RRHH aporten a la companyia les eines més eficaces per tal que la presa de decisions en la gestió de les persones sigui la millor possible.

Lucio Fernández a les instal·lacions d’Antena 3. / CEDIDA

Imagino que amb tanta flexibilitat laboral, conciliar no serà un problema.

A la companyia, la flexibilitat ha estat un dels seus trets d’identitat des que es va crear, i va ser un dels aspectes que més em va cridar l’atenció quan m’hi vaig incorporar. Per damunt de tot està la professió; impressiona com les persones es volquen en els programes, com s’hi involucren i com pateixen quan el share no surt, i també com se n’alegren quan una estrena ha anat bé... ¿Més dones que homes?

El percentatge es gairebé un 50%-50%, però a les tasques operatives (càmeres, il·luminació,

so, realització, escenografia,...) hi ha majoria d’homes, i a les tasques de redacció, continguts, producció, àrees de suport... les dones guanyen la partida.

Com es viu des de RRHH, la gestió del coneixement, el desenvolupament professional i els plans de carrera, en els col·lectius amb els que us moveu?

La Companyia ha desenvolupat un Programa de Gestió del Talent que intenta identificar aquells professionals no només amb talent de gestió sinó també amb talent creatiu. La clau en aquest tipus de plans és, d’una banda posar en funcionament accions que ajudin al desenvolupament d’aquest potencial en

Què és el que incentiva més als vostres equips humans: el salari, la seguretat o treballar en aquest mitjà? És una barreja de tots els factors. Per la meva experiència, puc dir que l’orgull de pertinença i la motivació de treballar a Antena 3 és un dels aspectes que més valoren les persones; tal com diem aquí, el logo d’Antena 3 enganxa molt!

MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT On vas néixer?

A Puertollano, província de Ciudad Real.

Amb qui vius?

Amb la meva dona Teresa i amb els meus dos fills, l’Adriana i el Lucas.

Quina és la teva formació acadèmica?

Sóc llicenciat en Psicologia Industrial i Executive MBA per l’Instituto de Empresa.

Quina és la teva principal virtut?

La capacitat de posar-me al lloc de l’altre.

Tens algun defecte?

De vegades vull fer massa coses alhora.

Tens alguna afició?

Llegir novel·les històriques, córrer, esquiar i veure, durant les poques estones que puc, partits de la NBA. Treballar en Recursos Humans és una vocació o una función més? És una feina absolutament vocacional, que ofereix moltes satisfaccions.

Tens algún somni pendent de realitzar?

Escriure un llibre.

Què és el que no perdonaries mai?

La falta d’honestedat.

10

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

4 MODELS A SEGUIR

Actualitat en RSC Unilever organitza un circuit saludable el Dia Mundial del Cor

MRW i UNICEF treballen per promoure l’escolarització a Burkina Faso

Els treballadors d’Unilever han après a elaborar esmorzars saludables i han participat en classes de relaxació i de control de la respiració.

100.000¼ és la quantitat que la Fundació MRW aporta per al finançament d’aquest projecte.

El passat 29 de setembre, amb motiu del Dia Mundial del Cor, l’empresa Unilever va organitzar per als seus treballadors un circuit amb activitats cardiosaludables, a través de la seva marca Flora. El circuit estava compost per una sèrie de tallers sobre l’elaboració de receptes cardiosaludables i sobre tècniques de relaxació i control de la respiració. Els participants van poder sotmetre’s, a més a més, a un test per mesurar els factors de risc cardiovasculars.

Jaime Drudis, xef d’Unilever, va conduir el taller de receptes i, de manera didàctica i distesa, va mostrar la preparació de fins a set esmorzars saludables per al cor, un per cada dia de la setmana. Els esmorzars estaven basats en fruita, hidrats de carboni, greixos saludables i productes lactis, per tal d’aconseguir l’objectiu de ser complets i equilibrats.

Les classes tècniques de relaxació i control de la respiració les va dur a terme un professional del Ioga i del Pilates, el qual va mostrar com el cor s’adapta al nostre ritme. A més, va instruir els alumnes en la importància de controlar la respiració per aconseguir un correcte funcionament.

Per últim, els treballadors es van sotmetre a unes proves mèdiques per a mesurar-se el colesterol, la pressió arterial, el pes, l’alçada i el perímetre abdominal. Per la seva part, una experta en nutrició els va fer el Test de l’Edat del Cor de Flora per tal de saber si la seva edat real es correspon amb l’edat del seu cor.

Aquesta activitat s’emmarca dins el Pla Unilever per a una Vida Sostenible, el qual és un dels compromisos de la companyia, i que es basa en promoure la conscienciació entre la població de la importància de la prevenció de les malalties cardiovasculars a través del control dels principals factors de risc com és el colesterol.

La Fundació MRW Red de Emociones i UNICEF Comitè Catalunya han signat un acord de col·laboració per promoure la construcció d’una residència comunitària per a 200 nenes adolescents a Burkina Faso. UNICEF, que ja col·labora de fa anys en diversos programes de col·laboració. Concretament, la Fundació MRW invertirà un total de 100.000 euros en el programa d’UNICEF. La residencia comunitària disposarà d’instal·lacions d’aigua i sanejament per tal d’assegurar la higiene dels seus residents. D’altra banda, es duran a terme campanyes de sensibilització en favor de l’escolarització de les nenes, es posarà en funcionament un projecte de formació a mares educadores per tal que puguin donar suport a les nenes i s’involucrin de manera activa a la seva vida quotidiana i, a més a més, es proveirà de materials educatius.

Burkina Faso és un dels països més pobres del món, concretament es situa en el número 161 de 169, segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament 2010. Es tracta, a més, d’un dels països amb pitjor índex d’escolarització perquè tan sols 1 de cada 5 nens acaba l’educació primària.

Aquest projecte garanteix un entorn segur i amb accés al sanejament per a les adolescents i comptarà amb el suport de 30 professores que ajudaran a les nenes en la realització de les seves tasques, i 50 membres de l’associació de mares educadores que proporcionaran acompanyament social, cultural i psicològic. MRW Red de Emociones es funda el 2011 amb el clar objectiu de treballar per un món on tots els nens tinguin accés a les eines necessàries per al seu desenvolupament físic, emocional i intel·lectual.

La seva feina es centra en la població infantil d’entre 0 i 12 anys i inverteix en projectes solidaris, entre moltes altres accions solidàries.

Aquesta activitat s’emmarca dins el Pla Unilever per a una Vida Sostenible

El projecte preveu la construcció d’una residència comunitària per a 200 nenes

Aflora llança un nou programa de coaching basat en tècniques teatrals La consultora vol, amb aquest mètode, desenvolupar les habilitats personals de lideratge, comunicació, treball en equip i control personal.

Aflora, la consultora especialitzada en oferir serveis de desenvolupament, coaching i transició professional, ha llançat un innovador programa de coaching que utilitza tècniques teatrals aplicades a l’empresa.

A través d’aquest servei s’aconseguirà desenvolupar les habilitats personals de lideratge, comunicació, treball en equip i control personal. Amb aquestes noves tècniques utilitzades, els professionals interioritzen d’una manera més ràpida i divertida les habilitats que s’han treballat.

Els programes els duen a terme professionals que compten amb una avalada experiència en docència teatral per a empreses i coach certificats per ICF. Àngeles de la Flor, Coach i socia-directora d’Aflora apunta que “l’objectiu del programa no és que el professional aprengui a dur a terme un paper i que es comporti com algú que no és, sinó que manegi, controli i modifiqui aquells aspectes que transmet sense voler. En aquest sentit, les tècniques teatrals s’adapten a la perfecció, ja que aquesta és precisament la feina d’un actor.

20 empreses s’adhereixen a la iniciativa Responsabilitat Empresarial amb L’IE Business School, la Fundació Bankinter i Accenture han posat en funcionament aquesta iniciativa i han comptat amb el suport del Global Reporting Initiative (GRI).

La iniciativa Responsabilitat Empresarial amb Emprenedors, a la qual s’hi han adherit un total de 20 empreses, té per objectiu promoure el suport als emprenedors a través de les Estratègies de Responsabilitat Empresarial de cada corporació, així com la difusió de les millors pràctiques en aquest àmbit. Dins el grup de les 20 empreses hi ha, per exemple, Iberdrola, Inditex, Mercadona, Mútua Madrileña o USP Hospitales, entre d’altres.

Aquestes empreses s’han compromès formalment a incloure a les seves memòries els esforços dirigits a donar suport a les empreses de nova creació, com un element més de a RSE. S’ha impulsat, a més, la creació d’un fòrum empresarial de Responsabilitat Empresarial per tal d’intercanviar experiències i poder identificar millor les pràctiques.

Totes les empreses pertanyents al grup compten amb el seu representant i en les trobades periòdiques es definirà l’estàndard d’aquesta iniciativa, on s’integraran empreses de tots els sectors per tal de potenciar el suport a emprenedors innovadors i definir-ne les línies d’actuació.

RSC / EMPRESA

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

11

BREUS

Alternativa3

Kutxa

19 anys de solidaritat

A+ per a la Memòria de RSE

La cooperativa catalana Alterr nativa3 va celebrar el passat 3 d’octubre el seu 19è aniversari envoltat de bona companyia i bons aliments. Alternativa3 és una cooperativa especialitzaa da en la distribució de productes alimentaris de Comerç Just i Biològic. El senyor Antoni Baile, gerent d’Alternativa3 va presentar l’acte a la seu de Terrassa, on van assistir prop d’una cinquantena de persones.

De forma privilegiada, l’acte va comptar amb la presència de la senyora Exolina Aldana, membre de la Cooperativa cafetalera CECOCAFEN de Nicaragua, qui va explicar als assistents com és la tasca que fa el moviment del Comerç Just.

Heinz

La Memòria de Responsabilitat Social Empresarial de la Caa ja Gipuzkoa San Sebastián Kutt xa ha rebut la classificació A+ del Global Reporting Initiative GRI, el màxim grau que es pot atorgar a un Informe Anual. El informe de Kutxa ofereix una visió global de les accions econòmiques, socials i mediamm bientals de l’entitat. Kutxa ha afirmat que la Memòria destaa ca l’adhesió de l’entitat al Pacte Mundial de les Nacions Unii des des del maig del 2004, una iniciativa de compromís ètic destinada a que les entitats de tots els països acullin com una part integral de la seva estratègia i de les seves operacions, 10 principis de conducta i acció en matèria de drets humans, treball, medi ambient i lluita conn tra la corrupció.

Treballadors solidaris

La Caixa

tots 2011 en la qual col·labora a través de la Federació Española de Bancs d’Aliments (FESBALL). Marcilla ha calculat que més d’1 milió de perr sones de 53 centres es beneficiaran d’aquesta donació. La quantitat donada permet que esmorzin un total de 18.500 persones durant un any.

Orange Aplicació per a persones amb barreres La Fundació Orange llança “e-mintza”, un sistema que permet a l’usuari comunicar-

Sector restauració Acció contra la fam

L’1 de octubre es va iniciar la campanya Restaurants contra la fam m, promoguda per l’ONG Acció contra la fam i que duraa rà fins el 15/11. A la campanya d’enguany hi participen de 450 restaurants de 42 províncies, 142 més que el 2010.

¿Lo ves tan CLARO COMO CUANDO ERAS NIÑO? guía í

Revista Trimestral de Masters, Postgrados y Cursos de Especialización

masters

Compte solidari

Un total de 175 treballadors de Heinz Ibérica han caminat caa da dia 10 quilòmetres entre els mesos de maig i setembre per tal de fomentar els hàbits saluu dables i contribuir al desenvolupament de diverses iniciatives solidaries, dins el programa Global Corporate Challengee, en el qual participa l’empresa. En aquest sentit, totes les empreses adherides al programa han mesurat les passes realitzades en el trajecte a partir del qual es va confeccionar un rànquing mundial. En finalitzar, la recaptació desemborsada per les emm preses s’ha destinat al finançaa ment del Desafiament Mundial Infantil, la Fundació de Malalties Cròniques i la construcció d’una llar per a nadons a Iganga (Uganda). El director de Heinz a Espanya, França i Portugal, Albert Moncau, ha explicat que la filosofia de l’empresa “ha apostat sempre per fomentar la pràctica d’hàbits saludables per part dels treballadors”.

se amb d’altres persones mitjançant una tecnologia tàctil i multimèdia. En euskera ‘emintza’ vol dir “parla electrònica” i és un sistema personalitzable i dinàmic de comunicació creat especialment per a persones amb autisme i amb greus barreres de comunicació oral o escrita. El programa es pot descarregar de manera gratuïta i està dissenyat per a ser utilitzat en qualsevol tablet dels que hi ha avui en dia al mercat.

Aquest projecte es va iniciar el 2009 involucrant els usuaris finals des de les fases inicials, per tal que el projecte respongués realment a les seves necessitats.

La Caixa ha obert un compte amb una donació inicial de 100.000` per atendre els afectats per la crisi alimentaria al Corn d’Àfrica a causa d’una de les pitjors sequeres ocorregudes en dècades, que afecta més d’11 milions de persones a Kenya, Etiòpia, Somàlia, Yibuti i Uganda. L’entitat ha informat en un comunicat que aportarà un euro per cada 10 que n’inn gressin els ciutadans a l’esmenn tat compte, que s’inclou en el marc del programa d’Emergènn cies i Acció Humanitària de la seva Obra Social.

www.guiamasters.com

N.25 // 4º trimestre 2011 // 5¼

.

Marcilla Donació de cafè

nta e v a l A ¡ o! c s o i u en tu q

Marcilla ha fet una donació de 33,5 tones, l’equivalent a 6,7 milions de tasses de cafè als bancs de cafè en el marc de la campanya Cafè per a

LA REVISTA QUE DESVELA QUÉ HAY DESPUÉS DE LA UNIVERSIDAD. 1

06/10/2 /201

12

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

EL MES POSITIU CaixaBank Compra Bakpime

Abengoa Parcs eòlics al Brasil

Abengoa durà a terme la construcció, operació i manteniment de 3 parcs eòlics durant 3 anys, els quals es construiran al Brasil, a l’Estat de Ceará. El projecte es durà a terme a través d’una joint venture amb el Banco Santander Brasil. El projecte permetrà el subministrament d’energia renovable per a una població de 200.000 persones i evitarà l’emissió anual de més de 400.000 tones de CO 2 a l’atmosfera. Amb aquesta adjudicació, Abenogoa referma la seva entrada al mercat eòlic després de l’adjudicació, el passat mes de març per l’Administración Nacional de Usinas y Transmisiones Eléctricas (UTE), del projecte per a desenvolupar un parc eòlic de 50MW a la localitat de Peralta a Tacuarembó, Uruguai.

Bankinter Premiarà els nous clients L’entitat ha anunciat que bonificarà amb abonaments de fins el 4% en compte traspàs de plans de pensions que es traspassin a l’entitat des de la competència, sempre que aquests comptin amb una quantitat mínima de 50.000`.

La campanya durarà fins el proper 28 de febrer i no ha fixat un límit màxim de bonificació per client. Per a traspassos d’entre 30.000` i 50.000`, Bankinter abonarà un 3% de l’import traspassat i un 2% en aquells traspassos d’entre 3.000` (import mínim requerit) i els 30.000`.

CaixaBank ha adquirit per un valor de 16 milions d’euros Bankpime, el negoci bancari i de gestió de fons. CaixaBank assumeix amb aquesta operació principalment la cartera d’inversió creditícia (363M`), la gestora de fons, totes les sucursals bancàries, els treballadors adscrits a aquestes sucursals bancàries i tots els dipòsits de la clientela.

CaixaBank incorporarà amb aquesta operació un volum de negoci d’aproximadament 1.200 milions d’euros, incloent 400 milions d’euros de fons d’inversió fora de balanç, una bona situació de liquiditat, bon marge d’interessos i amb un reduït impacte en solvència.

Eroski Compra més participació de Caprabo El Grup Eroski ha comprat a CaixaBank la seva participació del 9% que tenia a la societat Central de Serveis Ciències, matriu de Caprabo, per un import aproximat de 125 milions d’euros. D’aquesta manera, el grup presidit per Agustín Markaide, passa a controlar del 75% al 84% del l’accionariat. Per la seva part, la família Botet, una de les fundadores de Caprabo ara fa més de 52 anys es manté com a accionista amb el 16% restant del capital. La formalització de a compra va tenir lloc el passat 21 de juliol.

Iberia Porta oberta a una low cost Antonio Vazquez, president del holding de la fusió Iberia-

British Airways, IAG, i també president d’Iberia, ha assegurat recentment que la aerolínia comunicarà la seva decisió sobre la nova solució per al curt i mig radi la qual podria passar per la creació d’una low cost. Els sindicats, però, no hi estan d’acord i han anunciat manifestacions si Iberia tirà endavant amb el projecte.

nals. Per línies de negoci, la divisió d’Auditoria va créixer un 7% fins els 14.100 milions de dòlars, la Consultoria va créixer un 20% el 2011 fins els 7.500 milions de dòlars i, finalment, la divisió d’Assessorament Legal i Fiscal va assolir uns ingressos de 7.600 milions de dòlars, és a dir, que va millorar un 8%.

Renfe Amb vistes als Estats Units

McDonald’s Crearà 2.700 llocs de treball

La cadena d’hamburgueseries ha anunciat que invertirà un total de 104 milions d’euros en el seu pla d’expansió a Espanya, el qual preveu l’obertura de 55 restaurants fins el 2013.

L’execució d’aquest pla donarà lloc a la creació de 2.700 llocs de treball, segons ha informat la companyia. McDonald’s seguirà, d’altra banda, amb la remodelació dels restaurants que ja té oberts. Enguany, l’empresa celebra el 30è aniversari de la seva arribada a Espanya i per a l’ocasió ha creat la nova hamburguesa McIbérica. Cal destacar que al llarg del 2010 McDonald’s va invertir prop de 22 milions d’euros en l’obertura de 12 nous establiments que van generar prop de 600 llocs de treball directes.

Renfe ha posat la mirada als Estats Units amb la finalitat d’explotar algun tipus de servei ferroviari en aquest país.

Renfe duu a terme d’aquesta manera la seva estratègia d’internacionalització i, en aquesta mateixa línia l’any vinent preveu presentar-se als concursos d’explotació de diverses línies ferroviàries que s’impulsaran al Regne Unit. Alemanya i França són altres mercats en els quals Renfe hi té interès, països on el transport per a viatgers ja està liberalitzat. Renfe té per objectiu posicionar-se en aquests països i traslladar-los la seva experiència en la prestació de serveis públics. En qualsevol cas, Renfe s’aliarà amb un soci local o bé que ja hi sigui present i que compti amb experiència en els mercats en qüestió.

Sacyr Compra el 20% de Repsol

Samsung Amplia l’aliança amb Microsoft Samsung ha anunciat un acord de llicències creuades amb Microsoft que li permetrà disposar de patents de tecnologia mòbil, alhora que podrà reduir la seva dependència de Google, creador del sistema operatiu Android. Samsung s’ha convertit en el segon fabricant de smartphones al món entre els mesos d’abril i juny, darrere d’Apple, a través del seu model Galaxy.

Seat Mesures contra la crisi

Seat ha anunciat el llançament de quatre models per tal de sortir de la crisi, el primer dels quals és el Mii. Es tracta d’un utilitari que segueix la línia de models com el Panda o l’Arosa i es fabricarà a Bratislava (Eslovaquia). Amb el Mii, Seat competirà en el segment A, el més petit. Amb la renovació i ampliació de la gama Seat busca mantenir el lideratge en les vendes, que va recuperar ja al 2010 després d’haver-lo perdut feia 30 anys. El model Mii es comercialitzarà a partir del novembre però la companyia no ha volgut desvetllar quines són les seves expectatives de venda.

PwC Eleva els ingressos La firma d’auditoria PriceWaterhouseCoopers va aconseguir un creixement del 10% el 2010, amb uns ingressos mundials de 21.860 milions d’euros. A més, les contractacions van augmentar fins a arribar als 169.000 professio-

La constructora ha iniciat el procés per a refinançar el crèdit de compra del 20% de Repsol. Actualment, la financera presenta un saldo d’uns 4.900 milions d’euros, el qual venç el proper 21 de desembre, segons ha informat el grup a la Comissió Nacional de Valors (CNMV).

Sony Comprarà peces a Europa La multinacional ha anunciat que comprarà un volum superior a l’actual de peces a la zona euro per tal d’alleugerir l’impacte en els seus beneficis pels guanys del ien en front de la moneda comú europea.

Panorama / EMPRESA

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

13

EL MES NEGATIU AMR

Fannie Mae

La matriu d’American Airlines es desploma

Coneixia els abusos hipotecaris

AMR, la matriu d’American Airlines, s’ha desplomat un 30% a la borsa després que s’especulés sobre la possibilitat que l’aerolínia es pogués declarar en bancarrota. El rumor va fer que la seva cotització es veiés interrompuda fins a 5 ocasions. La Borsa de Nova York va registrar caigudes de fins el 33,1% en els títols de la companyia, els quals es van arribar a canviar per 1,98 dòlars, xifra que no es veia des del 2009. En el que portem d’any, els títols s’han devaluat el 74,58%. El passat 20 de juliol, l’aerolínia va anunciar que en el primer semestre de l’any va perdre 722 milions de dòlars.

Fannie Mae estava al corrent el 2003 dels abusos hipotecaris que es produïen per part dels bufets d’advocats que havia contractat però no va fer res per frenar-los. Això és precisament el que se’n desprèn d’un informe de l’Agenda Federal Financera de Vivenda (FHFA), al qual va tenir accés el rotatiu The New York Times. Segons la informació publicada, l’entitat va començar examinar la conducta dels bufets d’advocats que formaven part de la seva xarxa després d’uns informes del 2010 que començaven a descriure pràctiques dubtoses, com és el cas de la presentació de documents amb falses al·legacions als jutjats de bancarrota.

Grup Restaura Presenta concurs de creditors

la qualitat dels actius ubicats en zones cèntriques de ciutats com Madrid i Barcelona.

ment d’Empresa i Ocupació no li va acceptar un ERO que es volia aplicar.

H&M

Mercadona

Menys guanys

Li suplanten la identitat

Philips Electronics La sueca H&M va reduir un 15% el benefici del tercer trimestre del 2010. D’altra banda, ha decidit endarrerir el seu desembarcament online als Estats Units fins la tardor del 2012.

Retallarà 4.500 llocs de treball

La Piara Presenta un ERE La Piara ha presentat un ERO temporal per a 71 treballadors de la seva fàbrica de Manlleu.

La mesura s’aplicarà per un període de 79 dies laborables i fonts de la companyia han explicat que l’ERO temporal és “per adequar-se a les noves necessitats del mercat i per garantir la viabilitat de l’activitat de la planta a llarg termini.

L’any 2009, La Piara ja va rebre l’autorització per a un ERO de caràcter temporal.

Lesma Es planteja acomiadaments

Dexia

La companyia de supermercats amb seu a València ha estat víctima en un cas de suplantació d’identitat. Una empresa que es fa passar per Foster Wheeler Iberia ha fet enviaments de correus electrònics en els quals s’indica el següent: “Mercadona et regala vals de descompte de 100 euros i centenars de viatges per tot el món”. L’objectiu de l’empresa que fa els enviaments d’e-mails té per objectiu aconseguir dades dels consumidors per a elaborar bases de dades, un bé molt preuat per les empreses de màrqueting i estudis de mercat. Aquesta no és la primera vegada que Mercadona ha estat víctima d’una suplantació d’identitat també a través d’internet.

Cauen les accions

Nokia Tan sols tres anys després del seu rescat, Dexia, el grup bancari franco-belga és el centre dels rumors que apunten que podria necessitar un segon rescat en breu.

L’entitat compta amb una gran quantitat de deute grec davant la impossibilitat que tindrà Atenes d’assumir la reducció de dèficit. L’alarma s’ha creat arran de l’avís llançat per l’agència Moody’s, la qual ha amenaçat de baixar-li la seva qualificació. En el primer rescat, França, Bèlgica i Luxembuerg va injectar a Dexia un total de 6.400 milions d’euros. De la situació avui, en destaca el fet que aquest estiu, l’entitat havia aconseguit les qualificacions més altes en les proves de resistència.

Tanca fàbrica a Romania El grup immobiliari Restaura ha presentat concurs de creditors amb un passiu de prop de 300 milions d’euros. Restaura està especialitzada en promocions a través de la restauració en els centres urbans i el concurs arriba després que hagi trencat amb el grup francès Colbert, el qual ha donat per finalitzada la seva participació després d’un període de 15 mesos. La família Solano, propietària de la companyia, ha comunicat la seva intenció d’utilitzar l’any d’espera que els dóna el procés concursal per tal d’aconseguir un acord amb la banca creditora i que la companyia pugui tornar a operar amb normalitat. D’altra banda, s’espera negociar l’entrada d’algun grup internacional aprofitant

L’empresa de handling de l’aeroport de Girona vol acomiadar 10 treballadors, personal que equival al 20% de la plantilla i, a més, vol reduir la jornada a altres 13 treballadors. Per part del comitè d’empresa aquestes mesures s’han rebutjat i s’ha proposat l’aplicació d’un ERE temporal i rotatiu a tota la plantilla per evitar acomiadaments.

Lesma compta amb una plantilla de 48 treballadors i, segons ha denunciat el sindicat UGT, l’empresa ja va acomiadar una vintena de treballadors a principis d’estiu quan el departa-

La finlandesa Nokia ha anunciat el tancament d’una fàbrica a Cluj, a Romania, a finals de 2011 com a mesura extra en el seu objectiu d’estalvi de costos i per crear, diuen fins de la companyia, “una organització més ràpida i eficient”. El tancament de la fàbrica implica la supressió de 3.500 llocs de treball, segons ha informat Nokia en un comunicat. Segons el president i conseller delegat de Nokia, Stephen Elop, “la companyia està realitzant sòlids progressos en la seva estratègia i que amb els canvis plantejats Nokia resorgirà com una empresa més dinàmica, àgil i eficient davant els desafiaments.”

L’empresa ha anunciat que retallarà fins a 4.500 llocs de treball després de patir un descens del 85% en el seu benefici net pel que fa al tercer trimestre de l’any per les grans despeses de la seva reestructuració i de les matèries primeres. D’altra banda, la companyia holandesa ha afegit que està negociant amb la firma TVP, amb seu a Hong Kong, la venda de bona part del seu negoci de televisors.

Prisa Possible venda d’actius

Segons ha informat el Financial Times, Prisa podria veure’s obligada a vendre part dels seus actius a causa del seu deute, xifrat en 3.500 milions d’euros. Segons el rotatiu, els actius que es podrien veure afectats per aquesta nova ronda de desinversió podrien ser la editorial Santillana i la divisió de mitjans portuguesos, Media Capital. L’any passat, Prisa va haver de vendre el 25% de Santillana al fons DLJ South American Partners per 278,6 milions d’euros, amb unes plusvàlues de 213 milions d’euros.

Ryanair Acomiadaments a Reus La decisió de Ryanair de marxar de l’aeroport de Reus comportarà com a mínim 88 acomiadaments a partir de novembre.

14

EMPRESA / Decàleg

EMPRENEDORIA

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

COMPETITIVITAT

RSC

EMMA OLIVERO

XAVIER SERIGÓ

FRANCESC TORRALBA

JOSÉ CARLOS BALAGUÉ

GIAN-LLUÍS RIBECHINI

DEPARTAMENT DE COMU COMUNI NIC CACIÓ CIN CINC C

GERENT DE L’ÀREA MILLORA DE LA

CÀTEDRA ETHOS DE LA URL URL

ECONOMISTA. CONSULTOR DE QUESNAY

ENGINYER D’INNOVAC D’INNOVACIÓ – INNOGENIER NNOGENIERU UM. M

PRODUCTIVITAT D’AUREN

KERNEL ASSOCIATS

COMISSIÓ INTANGIBLES ACCID.

Lean a entorns Visió i multino industrials culturalitat

El principi de Pareto

Si no ets àgil, no innoves

El poder dels emprenedors

L’emprenedoria social és una via que de mica en mica va guanyant terreny El ‘boom’ del comerç electrònic està deixant diluïdes altres alternatives emprenedores que van més enllà del benefici econòmic propi i que busquen millorar les carències de la societat del s.XXI. Es tracta de l’emprenedoria social. Una via que pocs emprenedors escullen, però que progressivament guanya terreny a mesura que la societat pren consciència i les entitats públiques i privaa des ofereixen suport per desenvolupar aquests projectes.

Molts d’ells s’han constituït com a ONGs o fundacions amb l’objectiu de millorar les condicions de vida d’àrees subdesenvolupades, el medi ambient o per oferir suport a la llibertat de premsa en països que no la gaudeixen com és el cas de Media Development Loan Fund.

Tots aquests projectes emprenedors tenen com a motivació impulsar un canvi social.

Aquestes iniciatives són molt maques sobre el paper, però quants emprenedors estarien disposats a deixar de banda el benefici econòmic?

La metodologia lean ha estat adoptada per moltes empreses En un context de crisi com l’actual, buscar la reorientació dels processos per aconseguir resultats satisfactoris de manera immediata, més que una possibilitat es planteja com una necessitat en moltes organitzacions. La filosofia Lean és una de les poques eines que busca la transformació de les organitzacions per obtenir resultats a curt termini. Des de ja fa anys aquesta metodologia ha estat adoptada per moltes empreses dedicades al sector productiu i darrerament s’està exportant i aplicant amb èxit a sectors tant diversos com el de serveis, sanitat, administració pública i logística, entre d’altres. Tot i tenir els seus orígens en l’automoció, a poc a poc el model del que és considerat per molts el millor sistema de producció, es va estenent cap a altres sectors. El més imporr tant és que aquest model pretén compatibilitzar els costos i la qualitat, sense oblidar-se de les persones.

És bo que les organitzacions sàpiguen transmetre els valors Una de les qüestions que genera més debat és la tensió entre la visió i la diversitat cultural. Tota organització té una missió a desenvolupar i un conjunt de valors que representen els horitzons de referència a seguir. És bo que les organitzacions sàpiguen transmetre els seus valors tant a nivell intern com a nivell extern, però sobretot que els clients constatin que hi ha coherència entre el que proposen i el que fan.

El problema sorgeix quan l’organització integra una gran diversitat cultural i religiosa de membres dins de la seva estructura que no parr ticipen ni comparteixen, en ocasions, el mateix cos de valors. Això exigeix un doble treball de pedagogia, però també d’aclimatació de l’orr ganització en cada context cultural.

Sense aquest treball de cohesió, l’organització acaba perdent la seva entitat i, consegüentment, la seva marca diferencial.

Yo, encontré trabajo a través de InfoJobs

GESTIÓ

S’obtenen resultats espectaculars pel que fa a l’anàlisi de les vendes El principi elaborat per Wifredo Pareto té innombrables aplicacions dins l’ambit empresarial que permet donar respostes concretes a infinitat de preguntes sobre deterr minades distribucions de dos variables.

L’autor de l’article ha desenvolupat un algoritme de cálcul basat en el principi de Pareto amb el que s’obtenen resultats espectaculars, entre ells, el mes significatiu és l’anàlisi de les vendes i els marges desagregats, ambdós per productes.

L’algoritme permet conèixer quin percentatge de vendes i/o marges s’obté amb un determinat percentatge de productes, per exemple el 80% de les vendes o del marge s’obté amb el 20 % dels productes, o, atesa la decisió de reduir el número de productes, quins productes dels de capçalera de llista hauran d’augmentar-se en un percentatge determinat a fi que el marge global es mantingui invariable

INNOVACIÓ

L’escenari actual és comandat per la velocitat i la incertesa Cal respondre diferent als nous escenaris d’un món global?

L’escenari empresarial actual és comandat per la velocitat i la incertesa.

Per això, per innovar, les empreses han de canviar la utilització de metodologies clàssiques de gestió de projectes (amb tot previst i planificat) per metodologies amb una visió “d’innovació àgil”.

Aquest model pot suposar canviar certs paradigmes empresarials com: • El valor està en els equips que tenen la propietat i responsabilitat dels seus projectes.

• Respondre als canvis està per sobre del seguiment d’un pla definit.

• Cal començar els projectes encara que no es tinguin totes les dades.

• Treballar amb prototips el més aviat possible.

La “innovació àgil” ajuda a enfrontar-se al futur perquè posa la creativitat i l’adaptació als canvis com a valors en la cultura de l’empresa.

Decàleg / EMPRESA

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

TRANSFERÈNCIA

TECNOLOGIA

INTERNET

CREATIVITAT

15

COMERCIAL

JORDI MAS

RAMON COSTA T

JORDI TORRAS

AMADEU BERGÉS

COL·LEGI D’AGENTS COMERCIALS DE

TECNOCAM TE CNOCAMPU PUS S MATARÓ

ENGINYER INFORMÀTIC I PROFESSOR E.U.

FUNDADOR I CEO DE INB NBE ENTA

CREATIU AUDIOVISUAL

BARCE BARC ELONA

Una marca en dos móns

Cau l’atur comercial

GIMBERNAT I TOMÀS CERDÀ

Un nou coneixement

Les TIC han obert la porta a la transferència de coneixement 2.0 La generació de coneixement és la funció essencial de la universitat. Aquesta afirmació esdevé estratègica si volem esdevenir societat del coneixement. Que el coneixement creat o adquirit arribi al merr cat requereix d’uns processos de transferència que responguin a les particularitats de l’origen i del destí. Les TIC i Internet han obert la porta al que podríem anomenar com la transferència de coneixement 2.0. Seguint l’esperit de l’open innovation i algunes iniciatives pioneres com, per exemple, INVO de la Northwestern University, cal exportar el coneixement generat al nostre país per tal de recuperar les inverr sions fetes en recerca. Els professionals de la transferència afirmen que no es podrà suplantar la seva funció basada en el contacte personal i directe amb els investigadors i les empreses. Recordant els inicis de l’ebusiness, caldrà veure exactament els beneficis reals i quines etapes es poden fer 2.0 i quines no.

Esdevenir una No em facis navegar! empresa 2.0

Les empreses han descobert el valor que pot tenir estar a les xarxes socials Un dels fenòmens més importants esdevinguts en els primers anys del segle XXI ha estat la irrupció i extensió massiva de la web 2.0.

Les empreses han anat descobrint el valor que pot tenir per a elles tenir presència a les xarxes socials i fer servir les eines 2.0 per establir contactes i arribar a una bona part tant del seu públic potencial com de la seva comunitat (clients, usuaris,…). El repte de les organitzacions ha estat i serà, durant els propers anys, esdevenir una Empresa 2.0 (concepte definit el 2006, per Andrew Mc Affee). Les tecnologies i aplicacions 2.0 tenen un valor molt important per a ser utilitzades com a eines de comunicació, treball en equip, i accés a la informació entre d’altres, en la gestió de projectes, o en l’elaboració i manteniment de la informació associada als nostres processos de gestió. Llavors la qüestió que ens hauríem de fer és: ‘per què no ho estem aplicant en la nostra organització?’

La paciència de l’usuari és un recurs cada cop més escàs L’ús constant per part dels consumidors de pàgines web i l’oferta, cada cop més àmplia, provoquen que la paciència de l’usuari sigui un recurs cada cop més escàs.

Això fa que el temps d’espera es converteixi en una bomba de rellotgeria que comença a fer tic-tac quan un usuari entra a la teva pàgina. Només tens uns minuts (o segons) per mostrar a la pantalla continguts suficientment atractius i rellevants per a l’usuari; si no ho aconsegueixes, ja et pots anar acomiadant dels teus clients (i dels teus ingressos).

Els usuaris de webs quasi mai passen més enllà de la segona pàgina de resultats de la seva recerca. És per això essencial que la recerca prioritzi els resultats de forma útil i que els més importants apareguin a la pàgina principal. D’altra banda, la recerca hauria de ser una caixa clara a la vista de l’usuari.

L’usuari confia més en l’opinió d’un altre usuari que en qualsevol campanya

El descens més acusat s’ha registrat en el sector informàtic

Ja sabem que el disseny i l’estratègia de màrqueting sobre la marca la posicionen i li donen un valor. Però avui, no és suficient abandonar els productes en una prestatgeria i confiar en la publicitat tradicional perquè se’ns ompliran de pols. El producte real també ha d’existir en el món virtual.

Els serveis de la web 2.0, especialment els blogs, influeixen enormement en el consumidor. Cada cop és més creixent el poder de l’usuari en els processos de decisió de compra a través de la xarxa i la xarxa social.

Avui, l’usuari confia més en l’opinió d’un altre usuari que en qualsevol campanya clàssica de publicitat. Senyores i senyors, si estan segurs de la seva marca en el món real, descobreixin què pensen d’ella en el mercat virtual. La veritable comunicació només s’aconsegueix amb el “one to one”.

L’atur al sector comercial ha caigut un 8,5% durant el primer semestre de 2011 respecte el mateix període de l’any anterior, segons un estudi del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB).

Aquest descens ha estat més acusat al sector de Ferros i Informàtica, mentre que la baixada ha estat menys notòria als sectors Articles per a la Llar, Química i Serveis.

El president del COACB, Enric Enrech, ha assegurat que aquestes xifres “demostren que el sector s’està recuperant”, i confia en què continuï aquesta dinàmica de cara als propers mesos i acabar el 2011 amb òptims resultats.

El COACB és una de les entitats que agrupa un major nombre d’autònoms a Catalunya, amb més de 12.000 col·legiats. Les seves funcions principals són protegir i representar la professió i els interessos dels col·legiats.

16

EMPRESA / Empresa del mes

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

CARSHARING P2P ONLINE

Si vols llet, et compres la vaca?

Les idees de negoci a Internet no tenen fi. Amb un capital de 50.000 euros s’ha constituït recentment a Barcelona Social Car, un servei pioner de carsharing P2P, que fomenta la cultura de l’accés a l’ús per sobre de la propietat.

EVA CERES

El primer portal de lloguer de cotxes entre particulars ha arribat al nostre país de la mà de Social Car. Després d’un mes de captació d’usuaris, l’empresa catalana va activar, a finals de juliol, la fase de reserves per a tot l’Estat espanyol. El resultat, passats tres mesos, és de 350 cotxes i un miler de conductors de llarg a llarg de la península i les illes.

Aquesta nova modalitat de ciberlloguer permet als propietaris de vehicles rendibilitzar els seus cotxes en posar-los en lloguer quan no els utilitzen i els tenen aparcats temporalment.

De la mateixa manera, és un servei beneficiós per al llogater que troba més oferta i preus més competitius a l’hora de llogar un vehicle, així com una major comoditat en localitzar el cotxe més proper al seu punt de partida. El idearis d’aquest projecte empresarial esperen que la seva iniciativa suposi una nova font d’ingressos per a molts ciutadans i un estalvi per als usuaris contractants, fet a destacar en temps de crisi com l’actual.

La idea ja ha demostrat el seu bon funcionament a d’altres ciutats europees i nordamericanes. La prova de foc es planteja en una cultura com la nostra on el gust per la propietat i pels mètodes tradicionals es troben fortament arrelats. “Nosaltres des del primer moment hem procurat adaptar al màxim el carsharing P2P a la nostra legislació i, sobretot, a la nostra cultura”, explica Mar Alarcón, cofundadora de Social Car. Hi ha determinats aspectes del funcionament que la companyia ha ajustat al tarannà de la nostra societat. “Hi ha empreses estrangeres que instal·len una determinada tecnologia al vehicle perquè els usuaris no s’hagin de trobar personalment, per a nosaltres el fet que ambdós s’hagin de veure per entregar i recollir el cotxe és fonamental per generar confiança”, comenta Alarcón.

L’equip humà de la companyia de carsharing compta amb un

Mar Alarcón, cofundadora de Social Car. / CEDIDA

La idea ja ha demostrat el seu bon funcionament a d’altres ciutats europees El projecte comporta reduir el nombre de vehicles i, per tant, les emissions contaminants

milió d’euros d’inversió per executar el projecte. Gràcies al seu patrocinador, Social Energy –empresa dedicada a la gestió integral de projectes d’energies renovables– ambdues empreses han desenvolupat un projecte comú motivat per l’optimització dels recursos existents.

L’ou o la gallina “Ha arribat el moment de ser eficients amb el consum i amb la despesa”, insisteix la cofundadora de Social Car. En aquest sentit i referent a la ibèrica tendència a la propietat, Mar Alarcón adverteix que “últimament s’ha demostrat que l’accés als actius d’una persona només

mitjançant la propietat no és eficient, ni per a l’economia de cadascú ni per a la comunitat en general”. L’empresària catalana assegura que la companyia recentment constituïda a Barcelona és un resultat més d’aquest canvi. La homepage del seu portal resumeix gràficament aquesta idea preguntant-se si quan vols un ou, et compres la gallina.

Ja comencen a ser diversos els estudis que analitzen les noves tendències en l’eficiència del consum i la despesa. Un bon exemple és el IV Observatori de la Mobilitat i el Transport d’Europcar, el qual reflecteix com els espanyols han canviat els seus hàbits de conducció significativament per raons econòmiques i de protecció del medi ambient. En aquest sentit, des de l’organitació de Social Car s’assenyala com el projecte contribueix a reduir el nombre de vehicles i, per tant, les emissions contaminants de CO2.

“Les generacions més joves se senten molt més atretes per posseir un telèfon mòbil d’última generació que no pas un cotxe”, explica Alarcón. La cofundadora del portal de carsharing entre particulars insisteix que “el món evoluciona i es produeixen canvis” i, assegura que s’està passant de la cultura de l’excés a la de l’accés: “ja no

és tan important posseir si no accedir a l’ús”.

Senzill i rendible El funcionament del servei és senzill tant per als conductors que lloguen com per als propietaris que ofereixen un vehicle.

Enregistrar-se al portal és gratuït, no es cobra cap quota de manteniment sinó que només es paga per l’ús que es fa d’un vehicle. Per ser conductor es necessita un carnet de conduir en vigència, amb més d’un any d’antiguitat, no haver perdut més de sis punts i no haver es-

tat mai condemnat per cometre una infracció.

Cada cop que es té la necessitat de conduir s’efectua una reserva del cotxe que es té més a prop i es paga per les hores, dies o setmanes que es necessita. Com és habitual en aquests casos, es fa el dipòsit d’una fiança que es retorna un cop el lloguer finalitza amb èxit. En el cas que es produeixi un incident, els usuaris tenen 24 hores per comunicar-ho a Social Car, qui procedeix a la seva gestió i resolució.

Com a usuari propietari d’un vehicle, cal tenir un cotxe en bones condicions tècniques, interiors i exteriors, amb la ITV en regla, i estar al corrent de pagament dels impostos corresponents. El propietari ha de procedir al canvi d’assegurança per tal de quedar protegit quan el cotxe funcioni sota la modalitat de lloguer.

El preu i la disponibilitat del lloguer de vehicles són lliures de ser fixats pel propietari, tot i que l’empresa sempre els pot orientar. Un cop el vehicle està validat, l’usuari propietari ja pot començar a guanyar. Com a exemple, el propietari d’un cotxe mitjà pot guanyar 60 euros al dia, mentre que per a una persona que condueix un promig de 80 hores al mes suposarà un estalvi anual de 280 euros entre assegurança, pàrquing i manteniment.

ANAR SOBRE SEGUR El propietari que vol enregistrar el seu vehicle al portal de ciberlloguer té una evident necessitat de fer un canvi d’assegurança per al nou ús del seu cotxe. Ara haurà de cobrir tant els seus trajectes personals com els que es faran sota un lloguer. Aquest tipus d’assegurança pot incrementar la quota tot i que, com recorda Mar Alarcón, “el preu pagat per la nova modalitat es pot recuperar amb els ingressos obtinguts amb els lloguers, mentre el cost de l’assegurança habitual, que no permet llogar, passa directament a ser una despesa”.

Social Car ha integrat un sistema a la seva plataforma de registre que simplifica al màxim els tràmits a efectuar pel propietari per donar d’alta la nova assegurança. “Per a nosaltres és fonamental tenir el control sobre les assegurances dels cotxes que gestionem, ja que la seguretat és un pilar indispensable pel bon funcionament del nostre servei”, assegura Alarcón.

Mou-te, treballa, somia, crea, viu el plaer dels negocis. Sent l’aire del Mediterrani i gaudeix del seu mar i de la seva llum. Treu el màxim partit de les teves reunions de feina en un lloc emocionant.

A PortAventura t’ho posem ben senzill: un gran Centre de Convencions perfectament equipat; 2.000 habitacions en 4 hotels de 4 estrelles; una restauració ben cuidada; obertura d’àrees temàtiques en exclusiva en el parc; activitats de golf i team building.

18

EMPRESA / A fons

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

BIOÀGORA 2011

Bioàgora 2011, l’epicentre de ciència, empresa i inversors Les jornades, organitzades per Biopol’H el 9 i 10 de novembre, reuneixen a científics, empresaris, inversors i consultors.

REDACCIÓ

Ha arribat el moment d’escurçar els passos entre la generació d’idees i l’aplicació de solucions i la seva experimentació, millora i tornada visible de la inversió. En aquesta tasca cal destacar els avantatges dels clusters per generar millors productes i serveis, un desenvolupament més sostenible i harmònic amb l’entorn i les ciutats, i una economia basada en la innovació oberta. Els professionals i les empreses que en formen part, poden beneficiar-se d’alternatives de finançament, de fons d’inversió, d’accés a capital risc i de xarxes d’inversors, de convocatòries públiques d’R+D+i, de subvencions, d’ajudes per a empreses, i de moltes més possibilitats.

Els clusters són un punt de trobada, un espai físic comú on la investigació, la ciència, la recerca del perquè i el com de les coses conflueixen amb l’aplicació pràctica d’aquesta investigació, és a dir, amb l’empresa. Són els clusters, i són iniciatives com Bioàgora, on els diferents agents econòmics i científics es troben amb l’objectiu comú d’innovar, de perseguir la clau de l’èxit de les economies del segle XXI: aplicar la gestió del coneixement a la innovació.

Bioàgora, una trobada per a la generació de confiança entre els àmbits empresarial, inversor, econòmic i científic, torna de nou en la seva tercera edició per convertir-se en un esdeveniment referent en biomedicina. Crear xarxa entre els diferents agents per trobar un llenguatge i un denominador comú de conceptes molt distanciats, facilitar la transferència de coneixement, posar a disposició dels futurs emprenedors les eines per a la innovació són els seus objectius principals.

Les jornades, que veuran el tret de sortida el dia 9 a les

cinc de la tarda, comptaran amb el seu primer plat fort amb la taula rodona titulada l’economia del coneixement, que tindrà lloc acte seguit a la cerimònia d’inauguració i on es conversarà sobre el nou model de concepció del coneixement com a producte en si. L’intercanvi d’opinions sobre la matèria tindrà la seva continuació amb el diàleg arrel del pensament científic entre el neuròleg José López Barneo i el director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Eudald Carbonell.

El 10 de novembre estarà dedicat a ponències i taules rodones sobre inversió, models de negoci i nous entorns empresarials, a més d’una nombrosa varietat d’oferta de serveis i activitats, networking i assessorament individualitzat.

Parlarem de l’èxit, del fracàs, de la corrent transversal del pensament, de la open innovation, de la generació de riquesa. Ens trobarem als micro-tallers per interactuar amb el management persuasiu, aprendrem a com relacionar-nos i podrem confeccionar el nostre propi pla d’empresa.

Aquest any, més enllà de les jornades que tindran lloc el 9 i el 10 de novembre a l’Hotel Hesperia Tower, l’acte portarà amb si tot un conjunt de propostes que s’estan desenvolupant al llarg de la propera meitat del mes d’octubre i de novembre. Amb aquest calendari, el Bioàgora busca obrir-se a nous públics i oferir quelcom més que un punt on reunir les diferents baules de la cadena de valor del producte biotecnològic i biomèdic: l’esdeveniment vol erigir-se com un entorn per apropar a una audiència més àmplia els coneixements necessaris per iniciar-se en diverses activitats relacionades amb aquest sector en

Bioàgora 2011, comptarà amb xerrades, diàlegs entre experts i tallers per interactuar. / CEDIDA

Bioàgora, una trobada per la generació de confiança entre empreses, inversors i científics BiomediCINE, la primera mostra de cinema biomèdic vol promoure i difondre el món científic i biotecnològic

PROGRAMA BIOÀGORA 2011 Dimecres 9 de novembre: -17h, Inauguració Institucional, amb Núria Marín, Alcaldessa de L’Hospitalet i Josep Antoni Bombí, President del Consorci Biopol’H. -17,20h, Taula rodona “L’economia del coneixement” -18,30h, Diàleg entre Eudald Carbonell (arqueòleg) i José López Barneo (neuròleg).

-19,45h, Cloenda.

Dijous 10 de novembre: -9h, Taula rodona “Els parcs, un entorn per a les empreses?”

-10h, Diàleg entre Montserrat Vendrell (Directora General de Biocat) i José Mª del Valle (Director de Catalunya Clarke, Modet & Cº.

-11,45h “Inversors: de Family Office i els Business Angels al capital risc”.

-15h “Models de negoci. Casos d’èxit”.

auge.

En aquest context Biopol’H i La Salle van organitzar els dies 26 i 27 d’octubre una Escola de Business Angels i un Fòrum d’Inversió.

Recerca i cinema Per altra banda, a fi de promoure i de difondre el món científic i biotecnològic en la societat, Biopol’H ha preparat, el 3 de novembre, BiomediCINE 2011, la primera

-16,15h “No m’entenen” o com trobar una base de llenguatge comú entre científics, inversors i empresaris.

-17h, Trobada i assessorament.

-18h, Cloenda.

mostra de cinema biomèdic de L’Hospitalet de Llobregat.

BiomediCINE vol servir d’orientació a tots aquells cineastes que es vulguin endinsar en el món dels documentals científics i oferir-los les bases per poder preparar els seus treballs audiovisuals amb rigor.

En resum, Bioàgora 2011 incorpora el pensament científic, la cultura i la formació.

Al cap i a la fi, la creativitat i la innovació són l’aplicació del pensament a la millora pràctica d’allò que ens envolta. Trobareu tota la informació sobre les jornades a: http://bioagora.cat.

19

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

Economia EXPERIÈNCIA ALEMANYA

Mittelstand El paper del teixit empresarial internacionalitzat de mitjana empresa a Alemanya rep molta atenció i planteja preguntes sobre la seva aplicabilitat a Catalunya a on hi ha força empreses que conformen un actiu essencial pel present i el futur.

Actualment el Vell Cotinent es troba a la cua del conjunt de l’economia global

EVOLUCIÓ ENTRE 2000 I 2010 DE LES QUOTES D’EXPORTACIÓ DE DIVERSOS PAÏSOS EUROPEUS. FIGURA 1.

10

2000

2010

8 6

El darrer informe de l’FMI sobre Europa (octubre de 2011) destina un capítol a analitzar què pot fer el Vell Continent per reprendre unes pautes de creixement que li permetin sortir del lloc de cua que ocupa en l’actualitat al conjunt de l’economia global.

Avalua les lliçons que es poden desprendre dels casos d’èxit –amb referències a Holanda, Suècia o Àustria – en què mereix una atenció especial l’experiència alemanya amb el Mittelstand, l’entramat de teixit productiu d’empreses mitjanes i en ocasions petites que ha esdevingut el pulmó del potencial exportador alemany, motor d’un dinamisme a prova de competència de salaris dels emergents i de la tecnologia nord-americana.

També fa poc temps l’influent revista Foreign Affairss, publicada pel Consell de Relacions Internacionals dels Estats Units, discutia en un article quines lliçons podia aprendre aquest país del model alemany i de nou el Mittelstand era una referència obligada, tant pels seus excel·lents paràmetres de competitivitat com per la seva capacitat de combinar eficiència i cohesió social, amb un teixit emprenedor que, aprofifi tant al màxim les oportunitats de la globalització, manté unes

Els problemes són molt complexos, però no hi hauria d’haa ver dubtes que en la contraposició entre el model alemany i el de les economies amb problemes de la perifèria europea el paper del teixit emprenedor, la seva resposta, els incentius i facilitats o dificultats que troben, té un paper central.

A casa nostra el degoteig de tancaments d’empreses petites i mitjanes, de negocis porr tats per autònoms, d’activitats professionals, així com la situació cada cop més delicada de moltes de les que encara sobreviuen, és una peça cabdal a l’hora d’explicar les inacceptables xifres d’atur i la manca de recuperació –i fins i tot les perspectives de tornar a la recessió– de la nostra economia.

4

2

Alemanya

Holanda

França

Itàlia

Regne Unit

Espanya

Suïssa

Àustria

Irlanda

0 Finlàndia

El Mittelstand germànic el tenim i funciona de forma silenciosa, discreta però efectiva

Portugal

arrels al territori i uns compromisos amb la societat que l’envolta.

Els problemes a escala espanyola i catalana fan especialment interessants aquestes referències. Alemanya, junt amb Àustria, Holanda i Suècia, es troben entre els països europeus que millor aguanten la crisi. A l’altre extrem trobem Espanya a prop d’amistats perilloses com Grècia, Irlanda, Islàndia o també Itàlia. Aquest darrer grup presenta una dinàà mica inadequada dels Costos Laborals Unitaris – és a dir, la relació entre salaris i productivitat – que ha provocat la generació dels dèficits exteriors i el deteriorament de la pèrdua de competitivitat. És massa nítida com per ignorar-la la contraposició amb els països que, gràcies a reformes a temps, van ser capaços de mantenir una evolució de la productivitat en consonància amb la dels costos salarials.

Grècia

JOAN TUGORES QUES

Font: Fons Monetari Internacional, Regional Economic Outlook – Europe, octubre 2011, disponible a: www.imf.org

El Mittelstand a Catalunya Què poden fer al respecte?

Quin és o pot ser l’equivalent nacional del Mittelstand germànic? El tenim, i funciona de forma silenciosa, discreta però efectiva. Un dels pocs indicadors positius que tenim a Espanya i sobretot a Catalunya és el bon ritme de les exportacions. I, encara que alguns parlin de forma interessada que això és degut a unes quantes grans empreses, els habitualment anomenats “national champions” de l’establishment hispànic –que de vegades exporten més llocs de treballs qualificats a seus estrangeres que altra cosa– cal ser conscients que el gruix de la feina l’estan fent els anomenats hidden champions, els “campions amagats”, per fer servir un terminologia encunyada també a centre Europa per referir-se amb altre denominació a la idea del Mittelstand.

La figura 1 és un dels indicadors recents que mereixen més atenció: mostra com han evolucionat entre 2000 i 2010 les quotes d’exportació de mercaderies –sobre el total

de les exportacions mundials– de diversos països europeus. A un món global en què durant la primera dècada del segle XXI han irromput amb força les exportacions de les economies emergents calia esperar que les economies del Vell Continent anessin cedint posicions, com així ha estat en la major part de casos. Holanda és una interessant excepció però el fet que Espanya mantingui pràcticament posicions exporr tadores –i cal recordar que Catalunya continua essent el principal motor de l’exportació al conjunt del Estat– és un clar indicatiu d’una de les fortaleses de la nostra economia, darrera de la qual hi ha, sobretot, el nostre Mittelstand local.

Un segment cabdal del nostre teixit productiu que no rep l’atenció mediàtica que pels seus problemes tenen altres entitats més grans i visibles.

Un conjunt essencial del nostre dinamisme emprenedor i internacionalitzador que sovint no té –ni de vegades vol tenir– protagonisme a les organitzacions i institucions que, presumptament, són les representatives del sector. Un símptoma preocupant, per cert, de la qualitat del nostre teixit institucio-

nal. Una massa crítica del teixit emprenedor que abans de la crisi va veure com els incentius (tipus de canvi real, rendibilitats a curt termini, etc.) s’adreçaven a altres tipus d’activitats menys orientades a la veritable generació de riquesa i assoliment de pautes de competitivitat a prova de salaris xinesos i tecnologia alemanya. Una franja estratègica que des del començament de la crisi veu com tothom parla de canvi de model productiu i de passar a primer termini la internacionalització però malgrat això les actuacions efectives són reduïdes, per dir-ho de forma políticament correcte, quan no en sentit contrari. Les dades són cada vegada més clares respecte al fet que un dels nostres principals actius són les empreses d’aquest maltractat Mittelstand local.

Ara que està tan de moda seguir les pautes alemanyes –de bon cor en alguns casos, de manera resignada o forr çada en d’altres– hauríem de fer cas del seu exemple de respecte, atenció i suport a aquesta principal font de dinamisme, el principal punt d’ancoratge també a casa nostra per entreveure una millor economia i una millor societat.

20

El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

1. slo 4. C 15. Londres 9. Toronto 3. Ginebra 14. Nova York

25. Barcelona 12. arís 30 Madrid

Barcelo que fa u La capital catala nivell de preus, Angeles, Chicag ho constata l’inf elaborat per la u El 2008, en aque era la 20a ciutat havia baixat fins de caure fins a la la tendència i es L’informe, en qu ciutats dels cinc nent com a índe York, que té el va considera 122 bé cistell de la comp tipus, entre els q roba, el transport els electrodomès

19. Sao Paulo

2.

11.

El mapa del món

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

21

ELS SALARIS (EN BRUT)

+ ZURICH GINEBRA

144,1 138,8

3 1

o openhague

rich

6. Tokio

-

Viena

10. Singapur

7. Sydney

4 4 9

22

ECONOMIA / Finances

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

LES LÍNIES DE FINANÇAMENT A LES EMPRESES

Les dificultats per a finançar la innovació Sens dubte, la innovació és fonamental perquè les empreses mantinguin i guanyin competitivitat. I per innovar es necessiten tot un seguit de condicions entre les que podem incloure l’obtenció de finançament.

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

D’acord, amb l’estudi publicat recentment pel Centre d’Economia Industrial les empreses innovadores tenen, en general, moltes dificultats per a finançar els seus projectes. Tal i com es comprova a la figura 1, un 48,3% de les empreses enquestades assenyalen la manca de finançament com un problema per a innovar. Destaquen també altres problemes com l’elevat temps de tramitació, l’excés de burocràcia i la necessitat d’aportar l’aval dels socis.

La quantitat de finançament que necessita una empresa varia molt en funció de cada etapa del seu cicle de vida.

Això també afecta al tipus de finançament que es necessita.

Si ens referim, per exemple, a les empreses d’alt creixement, no es necessita el mateix en els primers anys de vida que quan l’empresa ja agafa la velocitat de creuer. En els primers anys de vida (veure figura 2) les empreses acostumen a tenir pèrdues però tenen grans necessitats d’inversió. En les etapes d’alt creixement (normalment entre l’any 10 i 15) tornen a haver-hi grans necessitats d’inversió però l’empresa ja ha demostrat la seva capacitat per a generar beneficis.

Això condiciona el tipus de productes de finançament que es necessiten. Per exemple, com que en el primer any de vida les empreses necessiten invertir molt i, en canvi, tenen resultats negatius. Per això,

és fonamental comptar amb subvencions, business angels, capital llavor, subvencions, avals... En aquesta etapa inicial també és molt útil el capital de proximitat de familiars, idealistes i amics (Family, Fools & Friends) ja que és molt difícil aconseguir un préstec bancari si no es disposa d’avals o immobles que es puguin hipotecar. En canvi, a partir del quart any, aproximadament, si el projecte ha tingut èxit, ja es habitual començar a generar beneficis. Aleshores, ja es pot accedir amb més facilitat als préstecs bancaris i a d’altres formes de finançament com el capital risc, per exemple. Més endavant, al voltant de l’any 10, aproximadament, si el projecte continua sent exitós i hi ha grans perspectives de creixement ja és més fàcil aconseguir préstecs o nous accionistes; i fins i tot es pot plantejar l’entrada al MAB (Mercat Alternatiu Borsari).

Les empreses catalanes disposen d’una oferta considerable en tipologia de productes per a cada etapa del seu cicle de vida, però es detecta una insuficiència en la quantitat de recursos.

Pel que fa a les noves formes de finançament en capital que han anat sorgint en els darrers anys (business angels, capital risc...) malgrat la tendència positiva que mostren les dades, els recursos que es mouen són molt menors als d’altres països del nostre entorn.

Per tant, s’observa que existeix una gamma de productes de finançament molt àmplia, però les quantitats monetàries que tenen les empreses per a finançar les seves activitats d’innovació són insuficients.

Un altre problema és el nivell de coneixement que hi ha a les empreses dels productes de finançament. En l’estudi es posa de manifest que la majoria de les empreses, sobretot les pimes, coneixen molt poc els productes financers espe-

cífics per a la innovació (subvencions, ACC1Ó, capital risc, ENISA, etc.).

Algunes administracions públiques es queixen sovint que algunes línies de finançament no s’utilitzen totalment perquè no hi ha suficient demanda.

Això fa necessari millorar la divulgació d’aquestes línies.

Un altre problema és la rendibilitat dels recursos invertits.

Per exemple, a Catalunya en els darrers anys han augmentat molt els recursos que l’Administració Pública destina a la recerca. Això explica que Catalunya produeixi en aquests moments al voltant de l’1% de la ciència mundial, mesurada segons el nombre d’articles publicats en revistes científiques internacionals. Per tant, produïm l’equivalent a un país de 70 milions d’habitants. Però, en canvi, el nombre de patents és molt reduït a l’igual que la incidència d’aquesta recerca per a la millora de la competitivitat empresarial. Per això, és fonamental incorporar el control de la rendibilitat dels recursos invertits en recerca.

Segur que no tota la recerca ha de ser aplicada i ha de mesurar-se amb criteris de rendibilitat. Però almenys en una part de la recerca el criteri de transferència a les empreses hauria de comptar.

Els bons resultats assolits per diversos països europeus, com Finlàndia o Alemanya, per exemple, poden servir per a identificar bones pràctiques en matèria de finançament per a la millora de la innovació. Per això, és convenient apostar per unes línies estratègiques prioritàries per tal de disposar de massa crítica i evitar la dispersió dels recursos. Sembla oportú la concentració dels centres de recerca i de les entitats de promoció de la innovació.

També és fonamental cercar la rendibilitat dels recursos públics invertits en aquestes activitats. Així, han donat bons resultats la col·laboració

És convenient apostar per unes línies estratègiques prioritàries per evitar la dispersió dels recursos

publica i privada, la promoció de la transferència de coneixement, i el requisit de cofinançament dels projectes per afavorir la comercialització del resultats dels projectes que reben ajuts.

Per tant, es fa necessari posar més diners en productes financers específics per a la innovació, i cal fer-ho amb criteris de rendibilitat dels recursos invertits, però al mateix temps cal millorar-ne la promoció.

FIGURA 1: CAUSES DELS PROBLEMES FINANCERS PER A INNOVAR (EN PERCENTATGE D’EMPRESES) Altres

3,4

Aportació d’aval dels socis

31

Aportació de garanties hipotecàries

6,9

Beneficis insuficients per accedir al crèdit

27,6

Termini de devolució massa reduït

13,8

Cost molt elevat

6,9 48,3

Manca de finançament 37,9

Elevat temps de tramitació Excés de burocràcia

41,4 0

10

20

30

40

50

60

Font: Amat, O., Castillo, D. i Crespo, P. (2011): Finançament de la innovació, la internacionalització i el creixement a les empreses catalanes, Centre d’Economia Industrial.

FIGURA 2: NECESSITATS D’INVERSIÓ AL LLARG DE LA VIDA DE LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT

Inversió Beneficis

Inversors de proximitat Business angels Capital llavor Subvencions Avals Préstecs ...

Capital risc, Subvencions Avals Préstecs

Oferta accions, MBA, Subvencions Avals Préstecs

Oferta posteriors, MBA, Subvencions Avals Préstecs ...

Inversió anual

Beneficis

Pèrdues Any 4 Vall de la mort

Alt creixement

Font: Amat, O., Castillo, D. i Crespo, P. (2011): Finançament de la innovació, la internacionalització i el creixement a les empreses catalanes, Centre d’Economia Industrial.

23

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

Les principals empreses del sector opinen sobre el moment actual. PÀG. 24-25

Especial: Empreses d’inspecció

ENTREVISTA A VIRGILI SÁEZ, ADMINISTRADOR D’OCA ITV

“Les campanyes han millorat l’acceptació de les inspeccions” “En el sector de les ITVs es realitzen uns 15 milions d’inspeccions anuals”

REDACCIÓ

Quina evolució estan seguint les inspeccions, en general, a causa de la crisi?

Tal com és fàcil d’imaginar i suposar la crisi actual afecta el sector de forma negativa. La nostra feina es pot entendre des de dues òptiques diferents, la realització de les inspeccions periòdiques de les instal·lacions i/o vehicles, i la realització de les inspeccions de les noves instal·lacions o vehicles. En el cas de les inspeccions periòdiques afecta de forma negativa en les inspeccions dels vehicles professionals donat que el fet de tenir els vehicles parats no motiva a passar les preceptives inspeccions periòdiques.

En el cas de les instal·lacions industrials el cas és diferent si bé els criteris d’estalvi de preu per part dels titulars ens afecten com afecten a tots els proveïdors. Pel que fa a les noves instal·lacions és evident que la crisi de la construcció en particular i la crisi en general ha fet que decaigui de forma substancial el nombre d’inspeccions a realitzar, i d’expedients a revisar. És especialment significatiu en les àrees d’aparells elevadors (ascensors i grues) i en les àrees d’electricitat.

Com valora, en concret, el comportament del subsector de la inspecció tècnica de vehicles?

L’envelliment del parc de vehicles obligarà que les inspeccions periòdiques siguin més freqüents per una banda i l’estancament de noves matriculacions suposarà una disminució de l’evolució de les inspeccions. En cas de persistència de la crisi actual està clar que els vehicles industrials de transport de mercaderies optaran per no passar la inspecció de les ITV si no estan treballant.

En quins sectors es registra un major nombre d’inspeccions?

A banda del sector de les ITVs on es realitzen un total d’apro-

“Estem en un sector en contínua evolució, donat que cada cop volem viure més segurs”

Virgili Sáez al seu despatx. / A. PONS

ximadament 15 milions d’inspeccions anuals, en el sector industrial hi ha dos camps clarament significatius: elevadors i electricitat. És difícil de quantificar el nombre d’inspeccions totals en cada camp donat que són dades de les quals disposen les comunitats autònomes de forma individual i no coneixem cap estadística que hi faci referència, però per dir alguna cosa podríem estar parlant d’unes 250.000 revisions anuals d’aparells elevadors i unes 200.000 inspeccions d’instal·lacions elèctriques. La dada que sí que coneixem és que entre els dos sectors aglutinen aproximadament entre un 75 i un 80% del nombre total d’inspeccions en seguretat industrial.

Les inspeccions s’estan estenent, en els darrers anys, a noves àrees. Quines serien aquestes?

Sobretot les inspeccions en el camp de les embarcacions d’esbarjo, les inspeccions tècniques periòdiques d’edificis de recent aplicació, inspeccions en l’àmbit sanitari de qualitat interior, anàlisis de legionel·la, etc. Addicionalment en l’àmbit de les installacions industrials també han aparegut noves inspeccions com la dels articles pirotècnics o els productes de la construcció. En general podem assegurar que estem en un sector en contínua evolució donat que cada vegada apreciem viure més segurs i més confortablement.

Quina pensa que és la percepció que té el consumidor final sobre les inspeccions?

Tal com he indicat anteriorment, cada cop ens agrada viure més segurs. Una altra

cosa és que estiguem disposats a pagar per això o que ens obliguin a fer-ho. És evident que aquestes obligacions es perceben de vegades com una imposició ingrata, però crec que la societat en general està disposada a acceptar-les perquè a l’altra costat de la balança hi ha esdeveniments ingrats i amb una despesa social i moral molt elevada.

Crec que el grau d’acceptació de la societat és actualment elevat i campanyes que s’han impulsat des de les associacions empresarials com la d’‘stop als accidents’ des de les ITVs contribueixen a millorar aquesta acceptació social.

Creu que les empreses d’inspecció tendeixen cap a la diversificació o a l’especialització?

Crec que el procés real d’evolució és que les empreses que són generalistes, és a dir les que ofereixen un major ventall de serveis corresponen a un perfil multinacional o nacional mitjà, mentre que les petites empreses estan sens dubte abocades a l’especialització, ja sigui per àrea geogràfica o servei. L’exploració en investigació en el desenvolupament de noves tècniques d’inspecció acaben per ser absorbides per

les grans companyies que no podem oblidar copen el mercat espanyol i mundial. Com a exemple, tenim que les 10 primeres companyies espanyoles tenen una quota del 46% del mercat total d’inspeccions i que el sector de certificació encara està molt concentrat, donat que les cinc primeres empreses tenen un 83% del mercat.

Pensa que les empreses d’inspecció més petites poden competir amb les multinacionals que controlen gran part del mercat?

Està clar que les petites empreses d’inspecció poden competir en base a dos fonaments bàsics: competir per especialització en determinats sectors, o bé competir per àrea geogràfica d’influència. No és el cas únicament d’Espanya sinó que succeeix a nivell mundial.

Coexisteixen les grans multinacionals que copen un percentatge elevat del mercat amb petites companyies de tecnologia avançada i petites companyies locals. S’està produint de forma sistemàtica un procés de concentració del mercat per les grans multinacionals però de forma periòdica segueixen apareixent petites i mitjanes empreses que ho fan molt bé des del punt de vista tecnològic o per la seva adaptació al mercat local.

Quins són els principals reptes del sector de les empreses d’inspecció?

Per descomptat en primer lloc esquivar la crisi actual de la millor manera possible. A mig termini crec que s’ha d’afrontar dos grans reptes: el reconeixement social, per una banda, i l’adaptació tecnològica, per una altra. L’evolució de la informació representa un repte fonamental per a les nostres empreses, cal informar més i millor, i hem d’adaptar les nostres organitzacions a nous sistemes d’informació que cada cop calen més profundament en els nostres clients.

24

ESPECIAL / Empreses d’Inspecció

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

ÀGORA Les empreses del sector esquiven la crisi i miren cap al futur amb optimisme SGS Tecnos SGS Tecnos és líder mundial i pioner en serveis d’inspecció, verificació, assajos i certificació. Fundada el 1978 està considerada com a referent mundial en qualitat i integritat. Establerta a Espanya des de 1929, SGS s’ha convertit en el major grup empresarial en el sector de qualitat. En l’actualitat, SGS Espanya compta amb 2.900 professionals, dels quals 700 treballen a Catalunya.

A SGS Tecnos, la crisi, com

en la majoria de les empreses, “s’ha notat tot i que de manera molt diferent en cadascun dels serveis que oferim”, afirma Vicenç Campí, director de Catalunya de SGS Tecnos. Així concreta que “en aquells serveis associats a la construcció s’està patint molt més que en d’altres activitats. Però, no obstant, en tenir un ventall molt ampli de serveis, en tocar diferents sectors i molts d’ells associats a obligacions reglamentàries,

TÜV Rheinland roup

José Ángel Milena i Enric Nebot. / CEDIDA

El sector de la certificació s’ha vist afectat per la crisi tenint en compte que moltes empreses han retallat plantilla, altres han tancat i algunes han abandonat

la certificació, segons Enric Nebot, gerent de Vendes Nacional de Certificació de Sistemes de TÜV Rheinland Group a Espanya. Per la seva banda, Nebot

ens ha permès a nivell general, mantenir-nos estables i, fins i tot, créixer en alguns àmbits”.

SGS Tecnos afronta un repte important, a Catalunya, arran de l’autorització per actuar com a Organisme de Control Autoritzat (OCA). Campí explica que “actuar com a OCA és una activitat que, a la resta de l’Estat, ja la venim fent des de fa anys, però a Catalunya no ens ha estat possible fins ara.

En aquesta època d’incertesa econòmica, és un repte important detectar ràpidament noves línies de negoci a desenvolupar

i reinventar contínuament els nostres serveis actuals perquè el client comprovi dia a dia el

afegeix que “és cert que el mercat de la certificació ha entrat en una espiral de baixada de preus desorbitats que en breu poden fer insostenible aquest sector. A més, això acostuma a suposar un empitjorament del servei i, ara com ara, dubtem de l’eficàcia de moltes de les certificacions existents en el mercat. Per sort, al mercat encara quedem professionals que seguim treballant amb visió a llarg termini amb els nostres clients i no hem caigut en aquesta tendència del mercat”.

De cara als propers anys, Nebot afirma que “el nostre repte és mantenir-nos ferms en les nostres polítiques de treball i fer sostenible la nostra activitat així com la dels nos-

tres clients, mantenir la nostra plantilla i, fins i tot, incrementar-la per poder satisfer millor les necessitats dels nostres clients, escoltar les seves necessitats i aportar-los el valor de la nostra experiència per a la continuïtat del seu negoci. La crisi no ens ha de fer perdre els nostres principis ni la filosofia de treball, només ha de servir per fer-nos reflexionar, innovar i fer-nos millors”.

A TÜV Rheinland s’inspeccionen tot tipus d’instal·lacions subjectes a reglaments de seguretat industrial repartits en tot tipus de sectors, entre els qual cal destacar el sector industrial, el sector sanitari, el sector energètic i el sector turístic.

També TÜV està apostant amb

Vicenç Campí

valor afegit que li suposa treballar amb nosaltres”.

El nucli d’activitats de SGS Tecnos el constitueixen els serveis d’inspecció i supervisió del comerç internacional de productes agrícoles, minerals, petroli i petroquímics, equips industrials i béns de consum. Al llarg dels anys, SGS ha ampliat les seves activitats cap a camps no dependents del comerç, com són la certificació, la gestió industrial, el medi ambient, etc.

èxit, explica José Ángel Milena, gerent de Vendes Nacional de Serveis Industrials de TÜV Rheinland Group a Espanya, per temes relacionats amb l’eficiència energètica, desenvolupant projectes en cooperació amb l’Institut Tecnològic Hoteler (ITH) i també dins de l’Associació Nacional de Serveis Energètics (ANESE). Milena comenta que, tot i la crisi, “una part significativa de la nostra actuació, com a tercera part independent, es desenvolupa dins el sector de la construcció, en noves instal·lacions, obres i edificacions, on assegurem a l’inversor o promotor la qualitat dels seus projectes i la disminució de situacions no previstes”.

Empreses d’Inspecció / ESPECIAL

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

Applus+ Applus+ és una multinacional amb una gran ventall d’activitats, que s’agrupen a grans trets en inspecció, assajos, certificació i control de qualitat, i que presta serveis a una gran varietat de sectors econòmics, destacant l’energètic i l’industrial, entre d’altres. En total, la companyia va facturar 900 milions d’euros durant el darrer exercici.

El ventall de serveis de la companyia és molt ampli, i abraça des dels vehicles, per exemple, amb les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV) fins als assajos no destructius en tot tipus d’infraestructures.

Des del punt de vista d’Applus+ “el sector de l’avaluació de la conformitat en un sentit ampli juga cada cop un rol més important en l’economia i en la societat en el seu conjunt.

ATISAE “La nostra principal activitat d’inspecció a Catalunya des de l’entrada en vigor de l’assegurança desenal, la de l’OCT (Organisme de Control Tècnic) ha caigut significativament des del 2008, així com l’activitat de seguretat en les obres”, explica Samuel Redondo, delegat de Barcelona i Girona d’Atisae, tot i que “en altres sectors, com el de la inspecció en medi ambient industrial, hem aconseguit

La seguretat, qualitat i fiabilitat d’eines, productes i serveis és una exigència creixent dels consumidors arreu del món que fa que les empreses i les administracions tinguin una consciència cada cop major sobre la seva importància. L’eficiència en els processos també és una preocupació creixent d’empreses i ciutadans que es veu justificada per la necessitat de reduir costos innecessaris i pel creixent compromís amb la sostenibilitat”. Segons l’empresa, la crisi no ha afectat d’una forma especialment negativa a aquest sector, ja que, per exemple, cada cop són més les empreses que volen arribar als mercats internacionals i necessiten per això complir amb els estàndards que els hi exigeix cada regulació. A més a més, en línia amb el punt anterior, augmenta la preocupació entre les empreses per l’eficiència en tots els seus processos, fent-se així més palès que mai

Les instal·lacions d’Applus+. / CEDIDA

la importància d’una gestió, uns serveis i unes instal·lacions de qualitat.

En aquests moments, Applus+ es troba immersa en un ambiciós pla de creixement que l’ha portat a augmentar d’una forma substancial la seva facturació en els darrers cinc anys i a elevar d’una forma molt important el pes de les exportacions

mantenir el volum de negoci gràcies a l’adquisició d’altres EACs (Entitat Ambiental de Control), si bé el mercat en general ha caigut”. Redondo afegeix que “per l’activitat d’inspecció reglamentària de seguretat industrial, és una activitat nova a Catalunya, que just s’inicia ara”.

Segons Redondo, el principal repte d’Atisae és “créixer en l’activitat OCA (inspeccions reglamentàries de seguretat industrial) i captar quota de mercat als actuals operadors, situant-nos entorn del 10-15% de quota de mercat, així com

Samuel Redondo.

sobre el seu volum total de facturació.

Un dels reptes d’Applus+ pels propers anys és consolidar el creixement dels darrers anys aprofitant sinèrgies de tipus comercial i industrial en noves àrees d’activitat, com per exemple les que ha aportat Velosi, empresa cotitzada a la Borsa de Londres que va ser

adquirida a principis d’aquest any per part de la companyia.

Així mateix, Applus+ manté el seu creixement amb l’objectiu de consolidar-se com un dels principals players internacionals en el camp de l’avaluació de la conformitat.

desenvolupar el negoci de les ITVs gràcies a l’autorització aconseguida per a la creació de tres estacions, concretament a Sant Celoni, Amposta i Borges Blanques”, El volum de negoci d’Atisae es reparteix de la següent manera: un 30%, construcció: un 10%, OCA (organisme de control autoritzat); un 20%, MAI (medi ambient industrial); un 20%, PRL (prevenció de riscos laborals); i un 20%, la resta.

Agraïm la col·laboració de les següents empreses en la realització d’aquest especial: AMAYUELAS, S.L. ASESORÍA DE SERVICIOS DE INGENIERÍA Y GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL S.A. ASISTENCIA TÉCNICA INDUSTRIAL, S.A.E. (ATISAE) CENTRO DE APLICACIONES METROLÓGICAS, S.L. CENTRO ESPAÑOL DE METROLOGÍA CERTIO ITV, S.L. CUALICONTROL - ACI, S.A. (Unipersonal) INSPECCIONES Y CERTIFICACIONES TECNICAS, S.L. INSTITUTO DE CERTIFICACIÓN CDQ, S.L. LABORATORIO DE CERTIFICACIONES VEGA BAJA, S.L. (Unipersonal) (LABCER) PREVENCONTROL, S.A. SOCOTEC IBERIA, S.A. VORSEVI, S.A.

FORMACIÓ D’ANGLÈS PER A EMPRESES Seminaris, programes modulars i cursos regulars Programes personalitzats per a cada empresa Preparació per a presentacions, reunions i negociacions AMIGÓ, 74-83 08021 BARCELONA T 932 419 700 MUNTANER cursos.barcelona@britishcouncil.es examens.barcelona@britishcouncil.es

www.britishcouncil.es

25

SEGUEIX-NOS AL

facebook

26

ESPECIAL / Empreses d’Inspecció

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

ENQUESTA DEL SECTOR

Retrat de les empreses d’inspecció COM VALORA LA SITUACIÓ ECONÒMICA DEL SEU SECTOR A ESPANYA?

QUINS SERVEIS D’INSPECCIÓ OFEREIX LA SEVA EMPRESA?

Creix, contínuament apareixen noves normes que exigeixen inspeccions periòdiques 7%

Altres 5%

Emmagatzematge de productes químics 3% Ascensors i grues 7%

Es troba en retrocés, per efecte de la crisi 43%

Vehicles 5%

Transport per carretera 3% Seguretat per a plantes i instal·lacions frigorífiques 3% Instal·lacions petrolieres 3%

Es manté, en gran part gràcies a l’obligatorietat de determinades inspeccions 50%

A QUINS SECTORS PERTANYEN MAJORITÀRIAMENT LES INSPECCIONS QUE REALITZA LA SEVA EMPRESA?

Instal·lacions contra incendis 4%

Instal·lacions elèctriques 7%

COM VALORA EL NOMBRE D’INSPECCIONS REGLAMENTÀRIES QUE HAN DE PASSAR DETERMINADES ACTIVITATS EMPRESARIALS?

Agroalimentari 2% Transport per carretera 4%

Insuficients. No ens trobem al nivell d’altres països europeus 4%

Automoció 3% TIC i telecomunicacions 2% Construcció 3% Serveis 4%

Industrial 7% Medi Ambient 5%

Químic i farmacèutic 2%

Suficients. La seguretat està garantida 1% Segons els sectors la situació és diversa 8% Energia 3%

28

ESPECIAL / Empreses d’Inspecció

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

LA SEGURETAT, OBJECTIU DE TOTES LES EMPRESES

10 grans empreses usuàries que aposten per la seguretat Directors de qualitat, producció o prevenció de riscos laborals d’empreses, de diferents sectors, ens donen la seva opinió sobre com veuen l’àmbit de la seguretat i, en concret, ens expliquen l’aposta de les seves empreses en aquest tema, des de diversos punts de vista.

1. COM CREU QUE HA CANVIAT LA CONSCIENCIACIÓ EMPRESARIAL EN TEMES DE SEGURETAT EN ELS DARRERS ANYS?

2. QUINA IMPORTÀNCIA DONEN A LA SEGURETAT EN LA SEVA EMPRESA? PER QUÈ?

3. DE QUINES ACREDITACIONS DISPOSEN?

SECTOR FARMACÈUTIC

BAYER

ALMIRALL

“Per a nosaltres, la seguretat és el primer”

“La seguretat i el respecte al medi ambient és un objectiu de tota l’organització”

1. La seguretat està adquirint un paper cada cop més important a les empreses. De fet, a Bayer, el foment de la seguretat i la protecció de la salut dels empleats és un dels objectius més importants. El nostre lema és “Res del que fem val la pena si posa en risc la nostra seguretat”.

2. Aquest any, el Dr. Marijn Dekkers, president del Consell de Direcció de Bayer va inaugurar personalment el dia de la seguretat a nivell mundial en totes les seus i fàbriques del món i va subratllar: “Per a nosaltres, la seguretat és el primer”, i va afegir que l’èxit de Bayer es basa en la seva bona reputació i en la confiança que els clients i accionistes dipositen en la companyia. Els diferents subgrups i societats de

serveis s’esforcen a tot el món per aconseguir un entorn de treball encara més segur. A Bayer la identificació de perills potencials, l’avaluació de riscos i la gestió d’aquests constitueixen punts clau de les mesures sobre seguretat en el lloc de treball. Existeixen unes directrius sobre seguretat en el treball que regulen les mesures i els procediments necessaris per prevenir accidents en el lloc de treball i analitzar les causes d’aquells que malgrat tot es produeixen.

Sobretot a les fàbriques, Bayer s’assegura que els treballadors disposin d’una qualificació uniforme a tot el món per saber com actuar durant el funcionament normal de les instal·lacions o en casos d’emergència.

3. Totes les fàbriques de Bayer a Espanya dispo-

sen de l’acreditació ISO 14001 i de la certificació OSHAS 18001:200. El 2009 es va crear a Bayer MaterialScience (BMS) –concretament en l’àrea de Producció i Tècnica– el Premi CEO SAFETY AWARD com a iniciativa per millorar la seguretat dels empleats i els processos de treball, així com per augmentar el grau general de conscienciació en relació a la seguretat en totes les seves plantes productives.

2.

A Almirall estem orientats a la investigació i comercialització de fàrmacs d’R+D pròpia i de llicència amb el propòsit de millorar la salut i el benestar de les persones. Aquesta orientació l’estenem a la seguretat i salut laboral, així com al respecte al medi ambient. Tots els centres i activitats d’Almirall apliquen de manera contínua els nous i més exigents criteris de prevenció de riscos laborals i de gestió ambiental, més enllà dels estàndards de la legislació aplicable. La seguretat i el respecte al medi ambient és un objectiu de tota l’organització d’Almirall. Mirem de fomentar aquesta sensibilitat entre tots els nostres col·laboradors, a través de programes sistemàtics de forma-

ció i comunicació. Per exemple, durant l’any 2011, haurem impartit al voltant de 2.500 hores de formació en seguretat i medi ambient, cosa que es tradueix en més de 80 accions formatives a uns 850 assistentes. Afavorir la inclusió d’una dieta equilibrada als nostres menjadors o crear espais dedicats al fitness als centres de treball són exemples de les accions impulsades per l’empresa en aquest sentit.

3.

Almirall va rebre el 2007 el certificat TÜV Rheinland que avala la conformitat del seu Sistema de Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals a la norma internacional OHSAS 18001:2007. Aquesta certificació es va renovar el 2010, després

d’una nova auditoria exhaustiva d’avaluació que va englobar tots els centres i activitats d’Almirall a Espanya. D’altra banda, el 2004 es va obtenir la certificació ISO 14001:2004 de Bureau Veritas per al sistema de gestió ambiental d’Almirall. Després de la renovació de la certificació el 2007 amb resultat favorable, el 2009 es va transferir la certificació a TÜV Rheinland.

Aquesta certificació es va renovar el 2010, després d’una nova auditoria exhaustiva d’avaluació, realitzada de manera conjunta amb la d’OHSAS 18001:2007.

Empreses d’Inspecció / ESPECIAL

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

29

Applus+ SECTOR BEGUDES I ALIMENTACIÓ

DAMM

NESTLÉ

TORRES

“El concepte de seguretat s’ha ampliat “Ens fixem objectius cada cop a totes les àrees de la companyia” més exigents en seguretat” 1. La conscienciació empresarial en temes de seguretat més que canviar, ha evolucionat, ja que s’ha ampliat el concepte a pràcticament totes les àrees de la companyia.

Podem dir que el concepte de seguretat s’aplica avui en dia de forma integral a qualsevol aspecte que estigui relacionat directament o indirectament amb l’entorn empresarial: disseny, empleats, productes, instal·lacions, visitants, empreses collaboradores, etc.

2. És un valor estratègic destacat. Ja fa anys vam dur a terme una campanya interna on manifestàvem que la seguretat era una de les nostres prioritats, juntament amb el medi ambient, la qualitat i la productivitat. Certament allò important per Damm era, i és, l’interès en transmetre a l’organització i també a tots els nostres col·laboradors, inclús externs, la cultu-

ra d’empresa basada en aquests valors que són cabdals per la companyia. En aquest camí hem avançat establint dinàmiques i modelant tota l’organització, per tal que es prenguin totes les iniciatives preventives possibles de manera implícita, vinculant-les a tots els processos.

3. Treballem en base a un sistema de gestió desenvolupat, seguint les normes de referència tant en qualitat i en medi ambient, com en seguretat i salut laboral. El sistema és certificat anualment d’acord amb les normes de qualitat ISO 9001 i de medi ambient ISO 14001.

Actualment, i tenint en compte que la norma OSHAS 18001 s’està imposant com a estàndard reconegut a nivell internacional, des de Damm ens hi estem adaptant per tal de complir-la amb la màxima eficiència.

1.

La consciència dels empresaris s’ha incrementat de forma considerable en els darrers 10 anys. El sector industrial ha incorporat la seguretat com a part integrant del dia a dia. Les activitats de formació i conscienciació mantenen el nivell d’alerta de tots els col·laboradors per aconseguir anticipar i treballar realment de manera preventiva, però encara queda molt camí a recórrer.

2.

La nostra empresa considera la seguretat com un tema clau i fonamental ja que les persones són l’actiu més valuós de la nostra organització. És per això, per exemple, que tenim un programa de canvi cultural que denominem BBS (Behaviour Based Safety o Seguretat Basada en el Comportament) que intenta augmentar la percepció del risc de tots els empleats per aconseguir que la seguretat ar-

Grup Mahou-San Miguel “Durant el 2010 vam invertir més d’un milió d’euros en seguretat” 2. La nostra meta no pot ser més exigent: treballem en la millora contínua de les condicions de Seguretat i Salut de tots els llocs de treball i les instal·lacions. Practiquem reconeixements mèdics freqüents i desenvolupem

programes d’activitat física i salut personalitzats per a cada treballador.

Comptem amb la certificació OHSAS 18001, la més prestigiosa pel que fa a gestió de la salut i la seguretat al treball. La seguretat dels nostres tre-

balladors és clau per a nosaltres. Per això, ens hem marcat una meta que no pot ser més exigent: “zero accidents”.

Per a aconseguir-ho, realitzem importants inversions a les nostres instal·lacions i en formació als nostres treballadors. Gràcies a això, ens mantenim molt per sota dels indicadors nacionals

ribi a formar part de la seva pròpia essència i del seu dia a dia, no només en l’entorn del treball sinó també en la seva vida personal, familiar i d’oci.

Una altra de les iniciatives a destacar, entre moltes, és que treballem la seguretat en l’origen, incloent-la com un requisit en el disseny de noves instal·lacions i en el desenvolupament de nous productes, per la qual cosa comptem amb diverses eines internes.

3. En totes les nostres fàbriques, disposem de la certificació OHSAS 18001 que es revalida periòdicament. A més, realitzem i rebem auditories nacionals i internacionals per verificar el nostre nivell de progrés en matèria preventiva i ens fixem objectius cada cop més exigents en aquest tema.

i sectorials d’accidentalitat. Durant el 2010 hem invertit més d’un milió d’euros en aquest àmbit.

Per tal de ser el més eficients possibles en matèria de seguretat, hem configurat un model de gestió definit en la política de prevenció de riscos laborals del grup al voltant de tres eixos principals: - Planificació de l’activitat preventiva.

- Increment de la cultura preventiva de tots els

“Els consumidors s’han tornat més exigents” 1. A partir de les crisis alimentàries que han anat apareixent en els darrers anys, els consumidors s’han tornat més exigents. Per garantir-los la seguretat dels seus aliments, les empreses han passat a un nivell superior en consciència de seguretat alimentària. Això ha comportat que moltes d’elles hagin implementat estàndards normatius europeus i mundials.

retat alimentària acordats, sota condicions de seguretat i higiene.

Per complir amb aquestes premisses, comptem amb la col·laboració i el compromís de tot el personal de l’empresa, així com dels recursos i la tecnologia necessaris per a la consecució de productes segurs.

3. La ISO 22.000:2005 Sistema de gestió de seguretat alimentària.

2. Desenvolupem una política de seguretat alimentària adreçada a satisfer les expectatives i necessitats dels nostres clients, prestant especial atenció a garantir la seguretat alimentària dels nostres productes. El principal objectiu és l’elaboració de productes segurs que compleixin amb la legislació vigent i amb els requisits de segu-

nostres col·laboradors mitjançant el desenvolupament de campanyes preventives.

- Millora contínua de la qualitat de vida dels treballadors i el seu entorn proper.

3. Des del 2008, el Grup compta amb la certificació OHSAS 18001:2007, la més prestigiosa pel que fa a gestió de la salut i la seguretat al treball.

Des de fa anys, desen-

volupa un complet programa de salut i qualitat de vida denominat “A tu Salud” en el qual poden participar-hi tots els seus treballadors i que ha tingut varis reconeixements, per exemple, el Premi Expansió i Ocupació a la innovació en RRHH i el I Premi Internacional de Recursos Humans Responsables que atorguen el Club d’Excel·lència en Sostenibilitat i la Fundació Adecco.

30

ESPECIAL / Empreses d’Inspecció

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

1. COM CREU QUE HA CANVIAT LA CONSCIENCIACIÓ EMPRESARIAL EN TEMES DE SEGURETAT EN ELS DARRERS ANYS? 2. QUINA IMPORTÀNCIA DONEN A LA SEGURETAT EN LA SEVA EMPRESA? PER QUÈ?

3. DE QUINES ACREDITACIONS DISPOSEN?

SECTOR INDUSTRIAL

FICOSA

COMEXI

ERCROS

“Hi ha una major sensibilitat per la seguretat, en general”

“La seguretat ja no es veu com un cost, sinó com una necessitat”

“El nostre convenciment és que tot accident pot ser evitat”

1. Els professionals de la seguretat percebem major sensibilitat en general. Els esdeveniments globals han influït. Pandèmies, atacs terroristes, catàstrofes naturals i el seu impacte als mitjans, han provocat un creixent sentiment de vulnerabilitat i intolerància davant del risc per la població en general. Aquest procés també es viu a les empreses i molt directament al sector d’automoció, on per exemple hem patit recentment els efectes i conseqüències del terratrèmol del Japó sobre les produccions. Aquesta creixent sensibilitat i intolerància al risc facilita la labor dels professionals de la gestió del risc en àrees com la Prevenció de Riscos Laborals.

En l’actualitat el món empresarial és més receptiu i sensible.

en un 21% en productivitat a les nostres línees de muntatge amb la sola introducció de millores ergonòmiques sense necessitat d’inversió. Per a FICOSA, la seguretat i salut no és només una obligació legal; apliquem les mateixes polítiques i eines de gestió de riscos a tots els països. El Departament de Seguretat i Salut participa de manera integrada amb àrees com Operacions, Compres, Recursos Humans, Assegurances... Apostem cada cop més per la seguretat en el disseny dels nostres processos, l’adquisició de béns i equips i la participació activa del personal de producció.

Podem dir que donem una importància alta a la seguretat, i sobretot al benestar de les persones del nostre gran equip.

2. A la nostra empresa

2. A Ercros, la segure-

2. Els millors exemples

OHSAS 18801, ISO 14000, ISO9001, entre les més importants.

els trobem en les coses senzilles, com l’augment

3.

donem a la seguretat una importància clau, i així es reflecteix en la Política del Sistema Integrat de Gestió, perquè som una empresa amb vocació de lideratge, i aquest és un àmbit de gestió a tenir molt en compte, ja que afecta tots els treballadors. S’han destinat esforços econòmics a la seva millora, considerant-ho també per exemple en les millores de disseny de les màquines amb la instal·lació de línies de vida, i afortunadament hem aconseguit reduir en tres anys l’accidentabilitat a la meitat i estar un 40% per sota de l’índex del nostre sector.

Creiem que és un punt fort a valoritzar també amb els nostres clients i que l’empresa ha de tenir un gran compromís de responsabilitat social. Tot i això, en una empresa de la dimensió, diversitat de processos i complexitat de productes de Comexi

les accions per eliminar i minimitzar els riscos suposen un treball de fons molt important al que cal destinar importants esforços, però sens dubte és una inversió amb un retorn assegurat.

3.

Comexi té implantat i certificat externament un Sistema de Gestió de Seguretat i Salut segons el referencial OHSAS 18001:2007 des de l’any 2006. De fet, hem estat una empresa pionera en integració de Sistemes de Gestió a nivell de l’Estat espanyol aconseguint fa cinc anys la quàdruple acreditació en Qualitat (ISO9001), Medi Ambient (14001), Seguretat i Salut (OHSAS18001) i Innovació (166002). Creiem que aquest Sistema Integrat de Gestió ens aporta un potencial de gestió i millora contínua molt important per aconseguir avenços vers l’excellència empresarial.

tat és un objectiu bàsic tan important com la producció, les vendes, les despeses, la qualitat i el respecte al medi ambient. El ferm convenciment d’Ercros és que, per a realitzar qualsevol operació, la manera més segura és així mateix la manera més correcta, tècnica i econòmica, i que tot accident pot ser evitat.

D’acord amb aquest convenciment, organitzem els recursos humans, econòmics i tècnics amb eficàcia i flexibilitat, i considerem que la seguretat i la salut de les persones és un diferencial competitiu de la nostra empresa.

Les persones que treballen a Ercros integren al seu treball les actuacions i tasques de prevenció, i és la seva responsabilitat assumir aquests principis bàsics: tots hem d’adoptar el compromís d’un

treball ben realitzat, eliminar els accidents, obtenir resultats òptims a les activitats, exigir el compliment de les normes, procediments i instruccions i donar exemple d’aquest comportament.

3.

El nostre sistema de gestió de la seguretat i salut a la feina està certificat per Aenor a tots els nostres centres de treball conforme a l’especificació OHSAS 18001:2007. Igualment, els centres passen les auditories legals del sistema de gestió d’acord amb la legislació vigent.

A més de la certificació del sistema de gestió de la seguretat, els nostres centres també tenen acreditats per Aenor els sistemes de gestió de la qualitat i el medi ambient segons les normes ISO 9001 i ISO 14001, respectivament.

SECTOR ASSEGURADOR

EGARSAT “Garantim la seguretat dels treballadors al seu lloc de feina” 2. Com a mútua d’accidents de treball, Egarsat és una entitat de servei per a la qual la seguretat es troba entre els seus principals objectius.

La privacitat de les dades dels nostres paci-

ents està avalada pel compliment de la LOPD i per auditories que es fan cada dos anys. Les dades dels pacients tenen un grau elevat de confidencialitat, per la qual cosa es tracten

amb una estricta seguretat i controlant-ne en tot moment el seu accés. Egarsat estableix sistemàtiques d’actuació en l’accés i tractament de la confidencialitat d’aquestes dades, tant pel que fa a formats físics com a electrònics.

L’equip tècnic informàtic compta amb la certificació individual del sistema ITIL, que té un procés específic per a la

gestió d’accessos i seguretat de la informació.

Així mateix, en la línia de l’establiment de processos, l’entitat disposa d’un sistema de qualitat, certificat per la Norma ISO 9001:2008, que garanteix la seguretat del funcionament de tots els processos interns, per tal d’assegurar l’adequada qualitat del servei prestat. Aquests protocols d’actuació engloben

totes les àrees de l’entitat: sanitària, jurídica, administrativa, etc.

Quant a la nostra activitat en matèria de prevenció de riscos, Egarsat garanteix la seguretat dels treballadors al seu lloc de feina, complint estrictament amb la LPRL 31/1995, realitzant les avaluacions de riscos pertinents, corregint les possibles deficiències als llocs de feina

i a les instal·lacions, i formant els treballadors en els riscos associats als seus llocs, per tal de garantir la seguretat a la feina.

3.

Egarsat disposa de les següents acreditacions: ISO 9001:2008 i el Model EFQM (European Foundation for Quality Management) Excel·lència Europea 400+.

Empreses d’Inspecció / ESPECIAL 31

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

LA SEGURETAT, OBJECTIU DE TOTES LES EMPRESES

Les acreditacions asseguren el compliment d’unes normes clau UNIPOST Unipost ha estat una de las empreses pioneres dins el seu sector a l’hora de promoure les condicions de seguretat i salut dels seus treballadors. Des dels seus inicis ha existit una cultura preventiva empresarial que aposta per crear les millors condicions per tal d’assegurar un entorn de treball adient i sense riscos. Una bona prova n’és el fet que en els seus arxius podem trobar documents anteriors a la promulgació de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. Es va començar a treballar de manera conjunta amb la representació sindical a través dels Comitès de Seguretat al Treball, estudiant abans de la seva implantació tots els processos i entorns de treball per garantir que complissin les condicions adequades. La direcció d’Unipost, conscient que la seguretat i la salut laboral són tan importants com les altres activitats de producció i qualitat, determina el conjunt d’actuacions i responsabilitats precises per tal d’establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors davant dels riscos derivats de les condicions de treball, en el marc d’una política de prevenció de riscos coherent, coordinada i eficaç. Unipost concep la seguretat i la salut dels seus treballadors com a intrínseca i inherent a totes les modalitats de treball, de manera que la seguretat ha de ser assumida a cadascuna de les activitats realitzades, integrant-se a tota la línia de comandament. La meta que persegueix Unipost S.A. és la de fomentar una autèntica cultura, sentiment i esperit de prevenció dels riscos al treball en tots els treballadors.

Acreditacions El Sistema de Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals, d’Unipost ha estat auditat recentment per l’Auditora i Consultora Full Audit. Havent obtingut el corresponent certificat d’Auditoria en el Sistema de Prevenció de Riscos.

MESSER IBÉRICA DE GASES, S.A. La direcció de Messer Ibérica de Gases, d’acord amb els valors i principis del Grupo Messer, considera que la seva acció empresarial ha de satisfer les necessitats i expectatives dels seus clients, garantint la qualitat, la seguretat i la protecció de la salut de les persones i la preservació del medi ambient. Per aquest motiu, Messer Ibérica de Gases ha documentat i implantat un Sistema de Gestió com a desenvolupament de la present política, que li permet garantir el subministrament de productes amb uns nivells de qualitat adequats a les necessitats i expectatives dels clients, assolir la més alta cota possible de salut i seguretat dels treballadors, disminuint el nivell d’accidentalitat i actuant de manera proactiva enfront de possibles accidents greus, així com mantenir la seva competitivitat mitjançant un ús eficient dels recursos tècnics i naturals i de respecte al medi ambient.

Acreditacions Messer Ibérica de Gases disposa de les acreditacions ISO 9001, ISO 14001 i OHSAS 18001.

LAYHER Layher és el major fabricant de bastides del món i això s’ha aconseguit amb pilars de qualitat i seguretat com a base. La prevenció de riscos per als treballadors de les bastides és la preocupació permanent a l’hora d’elaborar i estudiar cadascuna de les peces que fabriquen; aquestes peces estan dissenyades pensant en

el procés de muntatge així com en la seguretat estructural que han de garantir. Col·laboren com a associats tant com a fabricants com amb els instal·ladors perquè creuen en el desenvolupament integral de la seguretat en el sector; o, dit d’altra manera, quan les exigències augmenten, es realitzen millors muntatges i el treball manté un nivell més alt de professionalitat. Internament, es disposa de fàbriques adequades als requisits de seguretat insistint especialment en la integració a l’estructura de l’empresa amb grups de seguretat; a més, la tecnologia de les fàbriques es desenvolupa per automatitzar i aïllar els treballadors dels processos de risc com

32

ESPECIAL / Empreses d’Inspecció

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

el recent tren de galvanitzat que és completament automàtic. Per part de les seus, com l’espanyola, es treballa amb SPA per a la part tècnica.

Acreditacions Destaquen, per al cas de les bastides de treball, la certificació segons UNE EN 12810 – 1 obtinguda a Espanya amb AENOR així com l’alemanya del DIBT. A la part d’empresa han integrat el seu reglament dins els procediments d’ISO 9001 de gestió (que estan certificats per Lloyds register a Espanya) per tal d’assegurar el seu compliment.

DSV DSV dóna, a la seguretat, la importància màxima. Per a DSV és una prioritat, degut a què la seguretat en la seva activitat (el transport) és condició primordial per a donar confiança, fiabilitat i integritat del seu servei als seus clients. Invertint en seguretat redueixen el perill, dany o risc que les mercaderies dels seus clients siguin sostretes i això comporti un perjudici per als clients i per a l’empresa.

D’aquesta manera DSV ofereix un servei de qualitat i, tenint en compte els temps de crisi que corren, això es tradueix en fidelització de clients.

Acreditacions DSV disposa de la certificació TAPA A i TAPA B de protecció i seguretat de les instal·lacions a diferents delegacions, així com el certificat OEA atorgat per l’agència tributària i certificat ES-RA com a Agent Acreditat, atorgat per AESA (Agencia Española de Seguridad Aérea), en base al compliment del Pla Nacional de Seguretat Aèria.

GRUP EULEN La Prevenció dels Riscos Laborals és part integrant de la gestió de les empreses del Grup EULEN i part molt important tant pels greus efectes que acompanyen els accidents i malalties laborals, com per les greus conseqüències socials, econòmiques i empresarials que se’n deriven. Per tot això, el Grup EULEN es compromet seriosament i decididament a aplicar a totes les activitats de les empreses que el componen una Política de Prevenció de Riscos Laborals que es millora i actualitza de manera continuada. La responsabilitat en la gestió de la Prevenció dels Riscos Laborals, involucra tota l’organització. A més de definir les funcions i responsabilitats, un dels mitjans necessaris per aconseguir una

correcta integració de la prevenció en el si de l’empresa és assegurar una correcta comunicació entre els diferents participants. El Servei de Prevenció Mancomunat del Grup EULEN ha dissenyat l’aplicació informàtica “Hércules”, la qual garanteix la integració de la prevenció a tota l’organització i assegura el compliment de les exigències en matèria preventiva per als més de 50.000 treballadors que desenvolupen la seva feina diària repartits en múltiples centres client a tot el territori nacional.

Acreditacions El sistema de Gestió de PRL del Grup EULEN s’ha sotmès a auditoria externa, segons estàndards OHSAS 18001:2007, amb la finalitat de comprovar que els procediments i pràctiques que es duen a terme en matèria de PRL, i que es troben recollits al sistema normatiu del Grup, s’ajusten adequadament als requisits de l’especificació OHSAS i que es troben convenientment implantats. El Grup EULEN compta amb la certificació OHSAS 18001:2007 a la prestació de serveis de Neteja, Manteniment, Seguretat, Medi Ambient i Serveis Auxiliars.

GRUP CYO A Contratas y Obras la garantia de la seguretat i salut dels seus col·laboradors i col·laboradores s’anteposa a qualsevol altra decisió empresarial. Així ho garanteix el sistema de gestió de PRL basat en l’especificació OHSAS 18001:2007 que mantenen implantat des del 2004 i ho evidencia el seu índex d’incidència d’accidents, molt inferior a la mitjana del sector. En aquest sentit, dispo-

sen d’un departament de PRL propi, que treballa per la millora contínua dels seus sistemes preventius, editen manuals de prevenció de riscos a les llengües dels seus treballadors, proveïdors i empreses col·laboradores i incorporen i promouen valors saludables al si de la seva organització. Per tot això, han rebut diversos premis i reconeixements públics dels seus stakeholders com, per exemple el CREA Paisaje de Empresas Seguras de la Confederación Empresarial de Aragón o els Premis Atlante de Foment del Treball Naciona.

Acreditacions El sistema de gestió de Contratas y Obras està basat en les següents certificacions: Sistema de Gestió de la Qualitat (certificat des de 1998 segons norma UNE-EN ISO 9001:2008), Sistema de Gestió Ambiental (certificat des de 2000 segons norma UNE-EN ISO 14001:2004), Sistema de Gestió Ètica i Socialment Responsable (certificat des del 2003 segons norma SGE 21:2008 de Forética), Sistema de Gestió de Prevenció de Riscos Laborals (certificat des del 2004 segons norma OHSAS 18001:2007), Consta (certificat de qualitat des de 2008 per a empreses constructores de Catalunya), Madrid Excelente (marca de garantia de qualitat en excel·lència empresarial certificada des de 2009) i Discert (certificat europeu d’integració laboral de personal discapacitat).

CIRCUTOR A la seva organització, les persones amb la seva capacitat d’aportació i creativitat, constitueixen el principal

actiu, i per tant les seves condicions de treball són un factor estratègic a l’organització, és per això que l’any 2006 varen obtenir la certificació OHSAS 18001 de Sistema de Gestió de Seguretat i Salut al Treball, integrant-lo dins el seu sistema de gestió.

La seguretat del seu personal a la feina, ha estat una preocupació constant i permanent per part de la direcció de Circutor, per això compten amb el departament de RH, que juntament amb el de Gestió de Sistemes, supervisa totes les accions necessàries no només per al compliment de la llei, sinó per a la millora contínua de la seguretat i salut a la feina de tot el personal. Compten amb un servei de Prevenció Extern, per tal que el comitè de Seguretat realitzi una valoració i actualització dels factors de risc laboral i planificació de les accions preventives adequades.

La implantació del Sistema de Gestió OHSAS 18001, acompanyat d’un canvi cultural on tots els integrants de l’organització comparteixen valors i creences positives cap a la Seguretat i Salut al Treball, els ha permès situar-se amb uns índexs de sinistralitat molt per sota de la mitjana del sector.

Acreditacions UNE-EN ISO 9001: 2008 (Sistemes de Gestió de Qualitat), UNE-EN ISO 14001: 2004 (Sistemes de Gestió Ambiental), OHSAS 18001: 2007 (Sistemes de Gestió de la Seguretat i Salut al Treball), INTERTEK RSC MS (RoHS) (Sistemes de Gestió de Substàncies Restringides), IEC-QC 080000: 2005 (Sistemes de Gestió de Procés de Substàncies Perilloses) i l’UNE-EN 16001:2010 (Sistemes de Gestió Energètic).

Empreses d’Inspecció / ESPECIAL 33

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

CARLSON WAGONLIT ESPAÑA Pel fet de ser una agència de viatges corporatius, amb una plantilla que treballa a locals d’oficines, la imporr tància pel que fa a la seguretat es centra en altres aspectes fonamentals de la Prevenció de Riscos Laborals com, per exemple, els riscos Psicosocials, Ergonomia i els factors de confort al treball amb les pantalles informàtiques. Dins la seva política de Seguretat i Salut, Carlson Wagonlit España considera la promoció de la millora contínua de les condicions de treball un dels seus principis bàsics i un dels seus objectius fonamentals.

Per això, assumeix les obligacions que indica la llei 31/1995 de 8 de novembre de Prevenció de Riscos Laborals i la seva normativa de desenvolupament i les considera com el nivell mínim d’actuació en aquest àmbit.

Aquest compromís amb la prevenció i les responsabilitats que se’n deriven,

afecten tots els nivells que integren l’empresa.

RHENUS LOGISTICS

Acreditacions Disposen d’un Sistema de Gestió en PRL propi, amb dues especialitats (Seguretat i Higiene). Així, a CARLSON WAGONLIT ESPAÑA, S.L. s’ha definit una estructura preventiva de col·laboració entre el Servei de Prevenció i les diferents unitats organitzatives, composta per tres nivells d’intervenció: Nivell 0: Servei de Prevenció, amb l’organització i competències indicades.

Nivell 1: Responsable del Departament/Unitat.

Nivell 2: Col·laborador en Prevenció del Departament/Unitat.

A part d’aquests tres nivells, el perr sonal tindrà les obligacions generals indicades a l’artícle 29 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

A una empresa com Rhenus Logistics, una de les líders nacionals i europees en logística, es gestionen diàriament milers de tones de mercaa deries de tot tipus i característiques amb clients de sectors molt diversos.

Una de les bases de la seva feina és la seguretat, entesa des de tots els fronts possibles. Des del punt de vista de seguretat laboral, el seu personal està obligat a vestir amb la roba adequada per a la seva tasca, en especial aquells que desenvolupen la seva feina en entorns on hi ha màquines i mercaderies pesades. Pel que fa a la seguretat de mercaderies i edificis, compten amb l’última tecnologia en sistemes electrònics de protecció contra robatoris, sistemes de control i restricció d’accés amb identificació personal, fet al qual se li afegeix vigilància física amb empreses de seguretat especialitzades en això. La seguretat en edificis es completa amb sistemes antiincendis amb sprinklers

i plans d’evacuació. Per últim, i no menys important, la seguretat s’extrema en l’ús de les dades de les seves operacions i els seus clients.

Compleixen escrupolosament amb la Llei de Protecció de Dades i compten amb els millors sistemes de seguretat informàtica, amb protecció antivirus i restriccions a l’accés d’Internet segons les necessitats de cada lloc o departament.

Acreditacions Compten amb la norma ISO 9001. També estan certificats per l’Administració com a Operador Econòmic Autoritzat (OEA). Per últim han anat certificant paulatinament les seves instal·lacions dins la norma SQAS, fet que consisteix en la comprovació del compliment de requisits tant de qualitat, com de seguretat i medi ambient per a la indústria química.

34

ESPECIAL / Empreses d’Inspecció

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

externes. Estan seguint molt de prop els requisits establerts a la LOPD (i indirectament amb la LSSICE) i ja han implantat tots els requeriments interns que estableix amb un seguiment regular d’auditoria interna i bianual d’auditoria externa.

També revisen amb regularitat els protocols de seguretat a l’àmbit físic de la Societat i del web del Grup.

IBERPOTASH

ALTADIS

GRUP ORDESA

Altadis estableix a la seva política l’objectiu d’aconseguir ser una referència a nivell mundial en la gestió de la seguretat i medi ambient en tots els àmbits empresarials en els quals actua. Per dur-ho a terme, el més important és: - Cuidar al màxim a tots els seus empleats i altres públics involucrats en les seves activitats.

- Minimitzar l’impacte advers que puguin causar els seus productes, activitats i serveis al seu entorn natural.

- Implantar uns complets estàndards a tota la companyia - Anar més enllà de complir els requisits legals fomentant la millora contínua.

Altadis entén que l’excel·lència empresarial es basa en tres pilars: Seguretat, Qualitat i Eficiència.

Perquè sense Seguretat no poden produir, sense Qualitat no poden vendre i sense Eficiència les vendes no són sostenibles.

En primer lloc, entenen que la seguretat és un dels pilars bàsics en el funcionament de la societat per garantir tant el compliment de la legalitat vigent, les bones pràctiques empresarials, la qualitat dels seus productes, la protecció del seu capital humà i la salvaguarda dels actius del Grup.

Quan parlen de seguretat, es refereixen a seguretat en sentit ampli com un element transversal que afecta totes les àrees del Grup. En particular i en relació a les àrees que afecten més directament als seus clients existeixen uns protocols interns de seguretat (alimentària, de qualitat, de processos) que excedeixen els requisits legals establerts a aquests efectes. En aquest sentit són un Grup empresarial amb un compromís clar de mantenir uns estàndards de qualitat molt elevats donat que consideren la satisfacció dels seus clients, la seguretat dels seus productes (i en especial al públic al qual van dirigits) i la marca que han creat al llarg dels anys com els actius intangibles més rellevants del Grup.

Acreditacions A nivell global, tal i com marca la llei, cada quatre anys s’audita la gestió que el servei de prevenció mancomunat fa de la prevenció. L’última auditoria (AUDELCO) va obtenir l’any 2010 resultats favorables. La fàbrica de Logronyo ha obtingut la certificació OHSAS 18001 el setembre de 2011 (Bureau Veritas) mentre que la fàbrica de Cantàbria ha obtingut el certificat HPR Site com a centre d’alta protecció davant de riscos.

Acreditacions S’ha obtingut la certificació ISO 9001:2008 (Norma de Sistema de Gestió de la Qualitat) i la certificació ISO 22000:2005 (Norma de Sistema de Gestió de la Seguretat Alimentària).

D’aquesta manera, estan acreditats de la ISO 17025:2005 per a la realització d’assaigs de productes agroalimentaris. Realitzen auditories de seguiment internes de manera periòdica i de forma anual efectuen auditories

Iberpotash és una empresa minera.

L’activitat implica una sèrie de riscos associats a les operacions subterrànies amb maquinaria pesada. La seguretat, en el seu cas, és la primera prioritat de treball, donant lloc per sí mateixa a tota una política d’inversions i actuacions que comencen amb una formació exhaustiva i especialitzada que implica, des de dalt cap a baix, a la Direcció General, a totes las línies de comandament i als treballadors, implantant-se una cultura de seguretat. Aquesta implicació, permet rebre a la Direcció informació de la percepció del propi treballador i de la línia de comandament, des de baix cap a dalt. El tancament d’aquest cercle de qualitat en la seguretat assegura la millora contínua.

Acreditacions La ISO-9001:2008 en qualitat, única empresa minera a Espanya amb aquesta certificació en operacions subterrànies, ISO-14001:2004 en medi ambient i ISO-OHSAS-18001:2007 en gestió de seguretat, prevenció i salut; i també programa Responsible Care.

RICOH A RICOH ESPAÑA SLU, creuen en la Responsabilitat Social Corporativa com a principi fonamental de la seva meta cap a l’excel·lència empresarial.

Per això promouen actuacions per tal de contribuir en el desenvolupament d’una societat sostenible basant-se en els conceptes d’RSC de Ricoh Family Group: – Integritat en les activitats que desenvolupen, harmonia amb el Medi Ambient, Respecte per les Persones, i Harmonia amb la Societat.

En aquest sentit, atenent a la conservació del Capital humà de la companyia i a la gestió ambiental i de qualitat dels seus productes, serveis i operativa del dia a dia, es comprometen als següents principis: Integrar la seguretat i salut en el conjunt de les activitats així com a tots

els nivells de l’estructura organitzativa, fent ser conscients a cadascuna de les parts de les seves obligacions individuals, d’acord amb els següents principis: Compromís d’evitar els danys i el deteriorament de la salut, identificant els riscos, reduint-los al màxim i avaluar aquells que no s’hagin pogut evitar; combatre els riscos des del seu origen; adaptar el treball a la persona; planificar la prevenció i anteposar la protecció col·lectiva a la individual.

Acreditacions RICOH ESPAÑA SLU disposa de les certificacions ISO9001, ISO14001, ISO27001 i OHSAS18001.

EUROPCAR La seguretat és un dels valors corporatius més importants per a Europcar i se situa al centre de totes les seves pràctiques: -Internes: A través d’un sistema de gestió específic de Riscos Laborals, realitzen una profunda vigilància de la salut, garantint així els més alts estàndards de seguretat i higiene al treball, amb reconeixements mèdics anuals i altres mesures orientades a assegurar la màxima seguretat i confort a tots els llocs.

- Externes: Europcar compta amb un ambiciós Pla de Mobilitat Sostenible que té tres potes fonamentals (La reducció de l’impacte mediambiental que genera la seva flota, d’aquí que fins un 60% dels seus vehicles siguin respectuosos amb el medi ambient; la prevenció dels accidents de trànsit a través de cursos de conducció tant a clients com a treballadors; i la inclusió a la en seva empresa d’aquells col·lectius que es troben en risc d’exclusió social).

Acreditacions Disposa del Sistema de Gestió de Qualitat i Medi Ambient basat en el compliment dels requisits de les normes UNE-EN ISO 9001:2000 i UNE-EN ISO 14001:2004. El seu Sistema de Gestió de Qualitat està certificat per AENOR des de 1997. Compta també amb la certificació del Sistema de Gestió Mediambiental sobre la norma UNE-EN ISO 14001, la certificació integrada en Qualitat i Medi Ambient des de 2004 i també OHSAS, el Certificat d’Auditoria Legal, conforme a la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, i el Certificat d’Auditoria OHSAS 18001 i la certificació d’Empresa Familiarment Responsable, concedida per la Fundació MásFamilia.

35

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

Estils de vida ENTREVISTA AL DOCTOR JOSÉ MARÍA BERMÚDEZ DE CASTRO, PALEONTÒLEG I CODIRECTOR DEL PROJECTE D’ATAPUERCA

“L’increment demogràfic no pot ser infinit” taments, el pronòstic no és bo.

LA PLAGA HUMANA

En sis milions d’anys d’evolució humana gairebé no ens hem distanciat un 1% dels nostres ancestres més propers: els ximpanzés. El doctor Bermúdez de Castro (Madrid, 1952) ens explica fins a quin punt la nostra biologia ens marca i som esclaus d‘ella.

EVA CERES

Quins avantatges selectius tenia l’Homo Sapiens que li han permès prevaler sobre altres espècies d’homínids?

Coneixem les diferències amb altres espècies sense poder precisar quina o quines d’aquestes diferències van ser decisives. Cal tenir molt en compte que els caracters diferencials poden ser avantatjosos o no en funció de les circumstàncies ambientals.

Bermúdez ha rebut el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica. / SERGI BRIET

la musculatura. Quant més ens relacionem, més llegim, estudiem, etc., més connexions neuronals es produiran i augmentaran les capacitats cognitives.

Un exemple?

La nostra estructura esquelètica és més lleugera i eficaç des del punt de vista energètic en els desplaçaments llargs. Però aquest caracter ha tingut repercussions negatives durant el part (majors problemes obstètrics).

S’ha posat fi a l’evolució del cervell humà?

Per descomptat que “l’evolució continua”; però no es tracta d’augmentar el volum cerebral. És fàcil demostrar que l’augment de la masa cerebral és poc avantatjós des del punt de vista biològic. La resposta està en la millora de la connectivitat cerebral. Les possibilitats d’un òrgan tan complex com el cervell són inimaginables.

En el seu llibre La evolución del talento (Editorial Debate) entenem que el cervell és la nostra eina més poderosa però no sabem com treure-li el màxim rendiment.

Què em recomana?

La millor manera de treure el màxim profit al nostre cervell és entrenar-lo, com es fa amb

Com és que un 1% de diferències en el genoma de ximpanzé i ésser humà donen lloc a diferències tan notables en els fenotips d’ambdúes espècies?

Si ens desféssim de tota la nostra tecnologia, inclosos els vestits, pentinats, depilació... podríem veure una mica

millor aquestes similituds. Per descomptat, caminem drets i tenim un cervell quatre cops major. Aquests són trets molt cridaners, però es resolen amb el concurs de molt pocs gens.

Lamentablement, la majoria de cops predomina el comportament ancestral, retroalimentat per la nostra gran intelligència.

La cultura és un bon aliat per superar l’impuls biològic del primat que sorgeix en situacions límit, pero no és suficient.

Molts humans són solidaris; es tracta d’un bon germen per a què es vagi imposant la consciència d’espècie. Si superem les dificultats dels propers decennis, és molt possible que aquesta consciència finalment pugui prevaler. Per exemple, la cobdícia dels mercats (un impuls biològic incrementat per la intel·ligència) és la causant d’una crisi mundial, on la pietat pels més desafavorits no existeix. Amb aquests compor-

Algunes teories defensen que ens trobem davant un coll d’ampolla evolutiu. En paraules del doctor Bermúdez de Castro, Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica (1997), “el model humà és el més semblant al concepte biològic de plaga”. I va més enllà: “l’increment demogràfic no pot ser infinit i tindrà les seves conseqüències”.

El codirector de les excavacions dels jaciments plistocens de la Serra d’Atapuerca explica que en l’actualitat la taxa de mortalitat infantil és completament diferent als països desenvolupats i en el tercer i quart món. Els països desenvolupats, però, tenim altres formes d’autorregulació: les guerres. “Una guerra a gran escala al segle XXI delmaria a uns nivells encara majors que les guerres mundials”. Res no és pot descartar, segons, el doctor, perquè “pot arribar a ser una necessitat per a la supervivència de l’espècie en un planeta on els recursos són finits”, especula.

Com afecta el fort i poderós procés tecnològic a l’evolució del genoma de l’espècie?

La ciència avança i no s’atura, perquè els humans som insaciables en el nostre desig de conèixer. La genòmica desenvoluparà sistemes per detectar possibles malalties fins i tot abans del naixement. Hi haurà teràpies preventives de manipulació genètica que encara no podem imaginar. Si l’espècie continua la seva evolució tan sols durant uns quants centenars d’anys sense majors problemes, les futures generacions coneixeran la manipulació del genoma amb una enorme facilitat.

Les persones més adequades per parlar del futur són les que coneixen el passat. Com serà, doncs, l’home del futur?

Doncs si continués actuant la selecció natural sobre les mutacions que es produeixen de manera espontània, diria que el futur evolutiu de la nostra espècie és impredictible. Les mutacions naturals són impredictibles i els canvis ambientals, també. Ambdós són els responsables de l’evolució i la variabilitat. Així que no hi ha resposta excepte que el nostre futur evolutiu pot estar en mans de les futures generacions.

Com a gestor d’equips i paleoantropòleg, digui’m, un líder neix o es fa?

No tinc cap dubte. Els líders naturals neixen amb aquesta capacitat, que pot millorar amb l’experiència. Es poden formar bons directius, però no es poden crear líders amb uns quants cursets.

A quina pregunta li agradaria donar resposta?

M’agradaria saber la procedència de la matèria que forma l’univers. És clar que aquesta és la pregunta que ens fem tots...

36

ESTILS DE VIDA / Gourmet

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

RESTAURANT WINDSOR

ELS ‘TOP 10’

PER MENJAR...

I FER NEGOCIS

Tradició, modernitat i bon gust GERARD ARIAS

En actiu des de fa 16 anys, el restaurant Windsor s’ha guanyat el prestigi i una gran reputació dins el panorama gastronòmic barceloní. Combinant la bona cuina amb una línia de treball força disciplinada, han aconseguit fidelitzar un públic majoritàriament del món dels negocis, tot i que per les seves taules també hi passa un públic més familiar o estrangers amb ganes de gaudir de la cuina del país. Al capdavant d’aquest projecte hi trobem en Joan Junyent, director del restaurant, que ja de ben jove es va obrir camí dins el món de la restauració al cafè Roy de Sitges. Ens assegura que

UN REGAL PER LLEPAR-SE’N ELS DITS Des del restaurant Windsor es preocupen molt pels petits detalls i perquè el client quedi més que satisfet amb la seva cuina. És per això que ara pot regalar la cuina del Windsor a qui ho desitgi. Regali bona cuina a través de l’oferta “Regala Windsor”, unes targetes pensades regalar a clients o amics, vàlides per un àpat en aquest restaurant. A més, com que cada client no menja el mateix ni té els mateixos gustos, existeixen dues modalitats de targeta regal: el petit àpat gastronòmic o el gran àpat gastronòmic. Sens dubte un regal que s’ha d’utilitzar com abans millor.

DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.

Passeig de Gràcia, 68 Barcelona Tel. 93 496 77 10

TICKETS La nova aposta en tapes de la cuina de Ferran Adrià.

Avinguda Paral·lel, 164 Barcelona www.ticketsbar.es

COMERÇ 24

Situat a la zona de l’Eixample de Barcelona, el restaurant Windsor combina una cuina de producte amb arrels catalanes, en un entorn empresarial idoni pels negocis.

“aquest no és un restaurant “de cuiner” com ara és tendència. El Windsor és un restaurant de “restaurador” com Ca l’Isidre o Via Veneto”. Però abans d’arribar on és ara, en Joan va passar un temps treballant al Casino de Barcelona, i després va entrar a formar part de l’Escola de Restauració de Barcelona durant tres anys, i dos més estudiant Sumilleria. Amb els anys, diu que el secret per mantenir-se dins el panorama gastronòmic actual és “una línia de treball molt recte”, i afegeix que “qui ve al Windsor per segona, tercera o desena vegada sempre troba el mateix equip, la mateixa línia de cuina i el mateix tarannà de tracte a les persones”. Uns trets distintius que segons ells els diferencien ja que “avui dia els restaurants són empreses i no paren de canviar els treballadors”, i el fet de mantenir una línia de treball concreta “es valora quan el client és d’un perfil com el que tenim la sort de tenir”.

El perfil de client que passa per les taules del Windsor és “de dilluns a divendres al migdia, clarament del món dels negocis”, tot i això “durant el vespre el nostre client és més variat incloent

L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona.

Carrer Comerç, 24 Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del desaparegut Santi Santamaria és ja un referent de la gastronomia catalana.

Carrer Sant Joan, 6 Sant Celoni Tel. 938 672 851

CAN JUBANY Al capdavant de la seva cuina hi trobem el xef mediàtic Nando Jubany.

Ctra. de Sant Hilari Calldetenes Tel. 93 889 10 23

LES SET PORTES El restaurant Windsor aposta per una cuina de producte, més que d’autor. / CEDIDA

“El perfil de client és, de dilluns a divendres, clarament del món dels negocis”

tant públic més familiar com públic estranger amb inquietuds gastronòmiques”. El propi Joan, defineix la cuina del Windsor com “una cuina de producte, condicionada per la temporada i amb marcades arrels catalanes”. Unes arrels que precisament han portat la cuina del país a triomfar arreu del món, tot i que ens matisa que “es mereixen el reconeixement tot i que no és precisament la cuina veritablement catalana la que ens està produint millors retorns”.

D’altra banda, li preguntem per un ingredient que mai pot

faltar a la cuina del Windsor, i ens explica que “més que un ingredient m’estimo dir producte fresc, en general, ja que una gran part de la nostra cuina no és gens complicada i tot el que es fa és “retocar” un producte de primera perquè arribi a taula sense perdre la identitat.

En l’àmbit més personal, ens comenta que el plat que no es cansaria mai de cuinar és “l’arròs, perquè a més de ser molt sà i poder-se menjar molts dies a la setmana, es pot preparar de tantes maneres diferents que podem consumir-lo sovint sense arribar-nos a avorrir. I per últim ens recomana els menús de mercat que ofereix el restaurant Windsor, que ofereixen una qualitat preu sense igual, se’ns dubte “una bona manera d’entrar en contacte amb la nostra cuina”, diu en Joan.

Típica cuina catalana de qualitat.

Passeig Isabel II, 14 Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta flexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef.

Beltrán i Rózpide, 16 bis Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.

Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

JAUME DE PROVENÇA Cuina de mercat, catalana i internacional, amb un toc d’imaginació.

Provença, 88 - Barcelona Tel. 93 430 00 29

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.

Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Social / ESTILS DE VIDA 37

NOVEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

ONG KALIPAY A LES FILIPINES

“Un viatge de

miracles”

L’Anna, envoltada d’alguns dels nens i nenes de Kalipay. / CEDIDA

GERARD ARIAS

L’Anna Balcells té 56 anys, és filla de mare xinesa i pare català. Quan va complir 16 anys va traslladar-se a Barcelona procedent de les Filipines. Aquí va seguir estudiant i treballant durant més de 20 anys, però les circums-

COM AJUDAR? Es pot col·laborar amb Kalipay a través de 3 vies diferents: mitjançant donacions mensuals al número de compte de La Caixa (2100 0548 1102 00304129); també donant roba per a nens des de petits fins als 18 anys; i per últim pots anar a les Filipines com a voluntari. Més informació a: www.kalipaynegrense.org

tàncies la van fer tornar al seu país natal. Actualment porta més de 4 anys al capdavant de l’ONG Kalipay, que s’encarrega de recollir i ajudar a nens maltractats i violats, fins i tot pels seus propis pares, en un país, les Filipines, on el 75-80% de la població són pobres. Ens explica que el que més l’ha afectat és “la gran diferencia entre el primer i el tercer món, el contrast és enorme”, i afegeix que “quan estic de visita a Barcelona veig que aquí les coses funcionen, allí tot és un caos, o ets pobre o ets ric, no hi ha classe mitjana, per això hi ha tants filipins treballant a l’estranger”.

L’aventura de l’Anna amb Kalipay comença sense buscar-ho, quan per circumstancies de la vida es troba davant d’una realitat a la que no pot donar l’esquena, la

pobresa i els nens maltractats. Amb l’ajuda d’una amiga, ens explica, “vam poder comprar una casa per acollir nens, i així neix la Fundació Kalipay”. Actualment, “hem passat d’una sola casa a tenirne tres on estem ajudant a un total de 300 nens que rescatem dels carrers, de la brossa o fins i tot de les clavegueres”, però la seva activitat com a ONG s’ha ampliat a molts altres projectes i col·laboren amb una de les associacions més importants de les Filipines que es diu Gawad Kalinga. Amb molt d’orgull, ens comenta que, juntament amb aquesta altra associació “i amb l’ajuda d’amics i familiars de Barcelona, vam construir un petita aldea que rep el nom del meu pare en el seu honor, i que consta de 22 cases; però no em conformo, volem arribar a les 50 com a

Kalipay és una ONG de les Filipines que recull nens del carrer. A més, significa “alegria” i “felicitat” en Ilongo, la principal llengua que es parla a la província de Negros Occidental, al sud de les illes.

mínim”. El preu d’aquestes cases no és cap xifra astronòmica, ni molt menys. Per tan sols 1.500 euros Kalipay construeix cases de ciment equipades amb cuina, lavabo “on les famílies poden viure de forma decent”, i puntualitza que “també hem fet una escola i una clínica de primers auxilis, sobretot per atendre dones que estan a punt de donar a llum i morien de camí a l’hospital”, tot gràcies a l’ajuda de la gent que hi col·labora i que ho ha convertit en “un viatge de miracles”.

El projecte va creixent Per si fos poc, Kalipay també

participa en el projecte “Angel’s Workshop” en el qual dos cops per setmana es desplacen a un poblat on donen de menjar a unes 400 persones, majoritàriament mares amb fills, i a més “també els ensenyem a llegir i escriure”. Una feina molt dura per la que no reben res a canvi, simplement el plaer i la tranquil·litat de saber que estan ajudant a persones que ho necessitem. Sobretot, l’Anna posa molt d’èmfasi en deixar-nos ben clar que “si no fem alguna cosa, aquests nens són els futurs criminals ja que han de sobreviure al carrer i això els fa ser violents”.

L’origen de tots aquests problemes el trobem en l’alcohol, ja que a les Filipines té un preu molt assequible, i també en una falta del control de natalitat que pugui ajudar a pal·liar aquesta problemàtica amb els nens. A tot això se li suma la passivitat d’un govern que es desentén de la situació ja que “el problema és tan gran que no saben ni per on començar”, afegeix l’Anna, “nosaltres som la salvació del país, si no hi ha hagut una revolta és gràcies a la feina de les ONG com nosaltres”.

38

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2011

Cultura CITA CÈLEBRE: “No és suficient saber, també cal aplicar. No és suficient voler, també cal fer.” J. W. Goethe (1749-1832), poeta i dramaturg alemany.

Dansa

i art

russos Yo me he llevado tu queso Autor: Deepak Malhotra Editorial: Empresa Activa Pàgines: 96

Trabajo en equipo Autor: José Maria Acosta Editorial: ESIC Editorial Pàgines: 238

Després de la publicació del llibre ¿Quién se ha llevado mi queso?, ara fa 12 anys, i coincidint amb el naixement del segell Empresa Activa, ara arriba Yo me he llevado tu queso o. El nou llibre de Malhorta parla de la qüestió de la superació dels propis límits a partir de la història de tres ratolins, el Max, el Zed i el Big, que viuen dins el laberint.

L’autor proposa trencar les regles i desenvolupar la nostra capacitat per a modificar l’entorn. Ja no es tracta de trobar el formatge sinó de sortir del laberint. Per a aconseguir-ho cal fer ús de la innovació i de la creativitat per tal de trencar totes les barreres. A través de les aventures dels ratolins, el lector descobrirà que el seu èxit dependrà de la seva capacitat de posar en entre dit les seves suposicions sobre limitacions a les que realment s’enfronta.

Ningú treballa sol, realment tot es fa en equip. Les noves tendències laborals i, sobretot la necessitat de reduir despeses per tal de ser competitius, ha portat a les empreses a desenvolupar els equips com una forma habitual de treball. La roba o les sabates que portem no les ha fet una sola persona amb molta experiència sinó que és el fruit del treball de gent, probablement més jove i que és experta en poques coses, que produeixen coses amb molta més qualitat a preus infinitament menors i en molt poc temps. José Maria Acosta apunta que la qüestió és produir qualitat a menor preu i de manera ràpida. Per tot això, s’ha produït un canvi fonamental en la manera d’entendre l’organització del treball; de ser l’operari la unitat bàsica laboral, s’ha passat a considerar el grup com la cèl·lula fonaa mental de tota la organització.

AGENDA CULTURAL Concert de Roxette El duo suec, compost per Marie Fredriksson i Per Gessle, arriba a Barcelona per presentar el seu darrer treball discogràfic titulat Charm Schooll. Roxette va iniciar la seva carrera discogràfica als anys 80 i, des d’aleshores, ja ha venut 75 milions de discs i singles.

Espectacle “Ombres de plata”, de Marc Parrot El cantant i productor presenta aquest espectacle de cançons que expliquen les històries que s’amaguen entre els plecs dels decorats pintats dels films de Chomón.

A l’Auditori, el 10/11 a les 21h.

Al Palau Sant Jordi, el 19 de novembre a les 20.15.

Ballet de Teatre Mariinski Le Corsairee es va estrenar el 1856 al Concha, “¡Yo lo que quiero es bailar!” Théatre Imperial de l’Opéra de París i ara Després d’una llarga carrera professional, arriba a Barcelona de la mà del Ballet Concha Velasco ara s’asseu amb el seu Teatre Masriinski de Sant Petesburg, amb la públic per parlar i cantar a través de l’espec- coreografia creada per Jules Perrot i Marius tacle “¡Yo lo que quiero es bailar!”.

Petipa per al Ballet Imperial.

Al Teatre Goya, a partir del 15/10 fins el 8/12.

Al Gran Teatre del Liceu, del 21/11 al 27/11.

CaixaForum Barcelona acull des del 5 d’octubre d’enguany i fins el 15 de gener de 2012 la mostra titulada Els Ballets Russos de Diaghilev, 1909-1929. Quan l’art balla amb la músicaa, la qual recupera per primera vegada la figura de l’emprenedor Serge Diaghilev, a través dels 20 anys d’història de la seva emblemàtica companyia de dansa.

Mostra dels vestits propis dels Ballets Russos. / Cedida per CaixaForum Barcelona.

col·laboradors dels quals es va envoltar. L’exposició està acompanyada per una excepcional agenda d’activitats com són concerts, dansa filmada, conferències, etc.).

REDACCIÓ

Diaghilev és considerat un personatge clau per a entendre l’esdevenir de la dansa, l’art i la música del segle XX. És per això que CaixaForum Barcelona acull la mostra Els Ballets Russos de Diaghilev, 19091929. Quan l’art balla amb la músicaa, la qual es pot visitar del 5/10/11 al 15/01/12. L’exposició està organitzada pel Victoria & Albert Museum de Londres i produïda per l’Obra Social “la Caixa”. En són els comissaris el Geoffrey Marsh i la Jane Pritchard, responsable i conservadora del departament de Teatre i Dansa del Victoria & Albert Museum (V&A).

La mostra inclou més de 200 objectes entre peces de vestuari, elements per a les coreografies, dissenys, cartells, programes, fotografies, maquetes de teatres i pel·lícules documentals. La mostra reviu l’afany renovador de Diaghilev així com dels nombrosos

Els inicis En els primers anys del segle XX havia sorgit a Rússia una avantguarda artística i musical poc coneguda internacionalment i, de fet, els Ballets Russos van crear les danses en què s’emmiralla el segle XX. Serge Diaghilev va tenir la idea de reunir un grup de ballarins excepcionals del Ballet Imperial del Teatre Mariinski de Sant Petesburg i prersentar-los a París en un espectacle de gran categoria que posava en joc la música, el ball, la pintura i la literatura; una obra d’art total que donaria a conèixer al món la vitalitat de la Rússia Moderna.

Tot i que alguns ballarins van actuar en pel·lícules, Diaghilev va impedir expressament que els Ballets Russos es filmessin. Ara, el CaixaForum Barcelona mostrarà per primer cop l’única filmació que existeix fins a dia d’avui, presa de manera

clandestina i que s’ha descobert recentment. La filmació documenta 60 segons de Ballets Russos en una actuació a Suïssa, l’any 1911. D’altra banda, l’exposició també detalla de quina manera els Ballets Russos van poder sobreviure durant la Gran Guerra, separats de les seves arrels a Rússia i amb poc accés a les ciutats on havien actuat abans de 1914 i finalitza explicant la dècada de 1920.

Els ballets russos a Espanya Els Ballets Russos es van refugiar a Espanya entre 1914 i 1918, els anys de la primera Guerra Mundial, un període en que era impossible anar de gira per les ciutats i els teatres on havien triomfat en els seus primers anys. Després de passar 6 mesos del 1915 a Suïssa, on es va reformar la companyia, i fer una primera gira pels Estats Units, els Ballets Russos es va instal·lar a Espanya, i artistes russos, francesos i espanyols es van agrupar al voltant de Diaghilev i la seva enerr gia creativa.

EL PACKAGING MARCA LA DIFERENCIA

2012 Recinto Gran Via 14-18 Mayo 2012

www.hispack.com