Món Empresarial 140 by Medigrup

Desembre 2011 n. 140

Anàlisi mensual d’economia i empresa

ESPECIAL: DONES EMPRENEDORES

LES SECCIONS

La crisi afecta

EMPRESA

laboralment les dones Les dones ocupen a Espanya el 22% dels càrrecs directius a les empreses, un 3% més que la mitjana mundial que és del 19%. La crisi, però, està fent retrocedir la presència femenina en llocs directius, alhora que la desigualtat retributiva entre homes i dones s’incrementa. A nivell mundial, un 20% dels llocs directius són ocupats per dones, el que representa que Espanya, amb un 22%, es trobi, ﬁns i tot, lleugerament per sobre de la mitjana.

A Catalunya, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, el 2007 el percentatge de dones directives se situava en el 26,1%. No obstant, el 70% de les 400 principals empreses

catalanes no tenia cap dona en els seus màxims càrrecs de govern. D’altra banda, cal destacar que, segons un recent estudi de la consultora ICSA i

El president de Foment del Treball reclama un govern fort. pàg. 4 >>

L’expresident Felipe González defensa la innovació. pàg. 7 >>

ESADE, durant els darrers mesos s’ha consolidat la caiguda en el percentatge de presència directiva de la dona, que ja es va iniciar el 2008. PÀGINES 23 A 28 >>

Estudi de Pimec sobre exportació

Després de més d’un segle de vida, l’empresa Furest segueix adaptant-se a les necessitats del mercat. pàg. 8 >>

Entrevista a Lluís Periañez, director nacional de RH de Miquel Alimentació Grup. pàg. 10 >>

ECONOMIA El catedràtic Joan Tugores reﬂexiona entorn a la integració social i política d’Europa. pàg. 15 >>

El mapa: On es viu millor i pitjor? pàg. 16-17 >>

Els plans de pensions són una de les opcions més populars a l’hora d’assegurar una bona jubilació.

Catalunya té un gran potencial exportador L’exportació permetria compensar el no creixement del mercat interior.

La patronal Pimec acaba de presentar un estudi segons el qual Catalunya té un potencial per millorar les exportacions de més de 27.000 milions d’euros, que en cas d’aprofitar-lo permeteria crear llocs de treball. En concret, segons l’estudi, si es prenen com a referència els darrers 5 anys i es té en compte el pes de les exportacions sobre el PIB, Catalunya hauria

pàg. 19 >>

d’augmentar en 26.518 milions d’euros el seu volum d’exportacions per situar-les al nivell de les exportacions del conjunt de la UE-15. D’altra banda, l’estudi també recull que Espanya exporta una mitjana de 180.000 milions d’euros, i per fer-ho al mateix nivell que la UE-15 hauria d’exportar per un total de 225.000 milions d’euros addicionals.

El catedràtic Oriol Amat extreu de l’Informe Anual de l’Empresa Catalana 2010 algunes dades positives per a l’economia catalana.

PÀGINA 3 >>

pàg. 22 >>

Decàleg: deu experts opinen sobre aspectes econòmics i empresarials. pàg. 20-21 >>

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL

DESEMBRE 2011

EDITORIAL

Editorial

DIRECTORI D’EMPRESES

MÉS COMUNICACIÓ I TRANSPARÈNCIA Han passat gairebé dues setmanes des de la celebració de les eleccions generals. Malgrat això, encara caldrà esperar fins el proper 22 de desembre perquè Mariano Rajoy prengui possessió del seu càrrec com a president del Govern espanyol, almenys teòricament perquè a la pràctica es pot dir que ja està exercint. Des de l’endemà dels comicis, totes les mirades, tant a nivell internacional com nacional, estan posades sobre Rajoy. Sembla que, ﬁns i tot, alguns ja hagin oblidat que José Luis Rodríguez Zapatero encara es troba al capdavant de l’executiu espanyol. En aquest context, val la

pena preguntar-se si és necessari que el període de traspàs de poders sigui realment tan llarg. g g És cert que el nou president ha de ser investit amb el màxim suport, però la majoria absoluta obtinguda li assegura la votació a favor. Per tant, per què perdre un temps tan valuós. Durant aquesta espera, de més d’un mes, els ciutadans no fan més que especular i especular sobre el que passarà, i ara com ara regna una certa desorientació que no beneficia en absolut el país. El futur president tampoc ajuda a aclarir les coses. En aquests darrers dies, s’ha reunit amb els principals dirigents europeus anunciant-los les mesures

Val la pena preguntar-se si és necessari que el període de traspàs de poders sigui tan llarg

que té previst d’aplicar immediatament després de prendre possessió, moltes de les quals previsiblament no agradaran gaire als ciutadans. Així, entre d’altres, ha avançat la seva intenció de portar a terme una reforma laboral i, per aquest motiu, ja ha contactat amb patronals i sindicats. En qualsevol cas, però, el que

Rajoy ha parlat en aquestes reunions i trobades no ha transcendit a l’opinió pública. D’altra banda, si bé el futur govern no està obligat a donar-ho a conèixer, tampoc sabem encara qui ocuparà la cartera d’Economia, una ﬁgura tan clau com la del propi president, en els temps que corren. Probablement, seria convenient una major comunicació i transparència. En cas contrari, podríem començar a pensar que el futur govern no té massa clar cap a on avançar, un error que seria doblement greu si tenim en compte que Rajoy i el seu partit el passat 20 de novembre van gaudir d’una victòria anunciada.

Agrupació Mútua ...................12 Aigües de Barcelona ................7 AXA ........................................19 Banco de Valencia..................13 Caixa d’Enginyers...................22 CAM .......................................13 Cesma.....................................28 Damm .....................................12 Disney.....................................13 Emirates Airline......................12 Ficosa .....................................13 Frit Ravic.................................27 Furest........................................8 General Optica .......................27 Google TV...............................13 Henkel ....................................12 Ikea.........................................12 La Caixa..................................12 Lloyds .....................................13 Miquel Alimentació Grup.......10 MRW ......................................11 Nestlé.....................................11 Nokia Siemens .......................13 Peusek ....................................12 Power Balance .......................13 Renfe ......................................12 Repsol-YPF .............................12 Ryanair ...................................12 Seat ........................................12 Vodafone ..........................11, 13 Vueling ...................................13

LA TIRA CÒMICA

STA T FF MEDIGRUP DIGITAL S.L.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Gerent Comercial: Carles Vives. Responsable de Màrqueting: Laura Pons. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director d’Administració: Ramon Thomas. Directora Madrid: Maika Fernández. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet. Col·laboradors: Jordi Arasa. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotograﬁa: Diego Calderón. Fotograﬁa: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.L. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

Empresa p

INFORME SOBRE LES POSSIBILITATS DE L’EXPORTACIÓ

Catalunya podria millorar les exportacions en més de 27.000 milions Catalunya té un potencial per millorar les exportacions de més de 27.000 milions d’euros, i seria bo que ara pogués aproﬁtar aquest potencial per compensar el no creixement del mercat interior, i també per generar llocs de treball, entre d’altres avantatges, segons un estudi presentat recentment per PIMEC. REDACCIÓ

Actualment, a Catalunya hi ha 39.700 empreses exportadores, que de mitjana podrien augmentar en 680.000 euros addicionals l’aportació al PIB a través de la internacionalització dels productes i serveis de les seves empreses. Aquest potencial exportador s’obté de la comparativa de les exportacions de Catalunya amb les de la UE dels 15. Josep González, president de PIMEC, assenyala que “l’exportació és el motor que tira de l’economia, juntament amb el turisme, i per això des de PIMEC es demana suport cap a les pimes que volen exportar, sigui retornant l’IVA creditor de les empreses exportadores en un mes, o reconeixent el deute a favor de l’empresa i així fer-li més fàcil el seu descompte amb les entitats financeres”. Les línies específiques de finançament per exportar i el descompte de crèdits documentaris podrien ser també dues línies complementàries per ajudar les empreses a exportar. La mitjana del producte interior brut català dels darrers cinc anys (2006-2010) es xifra en 207.614 milions d’euros. Per la seva banda, la mitjana del vo-

Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Portugal i Xipre.

L’exportació espanyola en els darrers 5 anys té un pes sobre el PIB del 17% de mitjana

lum d’exportacions a Catalunya se situa en 53.338 milions d’euros, el que representa, de mitjaa na, el 25,7% del PIB. Per la seva banda, l’exportació espanyola en els darrers 5 anys té un pes sobre el PIB del 17% de mitjaa na. Espanya exporta de mitjana uns 180.000 milions, a través de les 109.700 empreses exportaa dores. Per estar al mateix nivell que a la UE-15, hauria d’exporr tar 225.000 milions addicionals. Agafant com a referència la mitjana dels darrers cinc anys, el pes de les exportacions a la Unió Europea dels 15 representa el 38,5% del PIB. Si el pes de les exportacions catalanes se situés al nivell del conjunt de la UE-15, llavors

Comparativa p amb països grans i petits

Espanya exporta de mitjana uns 180.000 milions. / ARXIU

el volum de les exportacions s’incrementaria en 26.518 milions d’euros, arribant així als 79.857 milions d’euros. Els països que inclou la UE15 són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal, Regne Unit i Suècia. En el cas de la zona euro, el pes de les exportacions res-

pecte el PIB és del 40% de mitjana dels últims cinc anys. Si el nivell exportador de Catalunya arribés a ser el de la zona euro, el valor de les exportacions augmentaria en 29.632 milions d’euros, situant-se en els 82.971 milions d’euros. Els països que inclou la zona euro són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Eslovàquia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França,

Dintre els països grans s’hi troba Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit, economies més potents d’Europa. De forma conjunta les seves exportacions representen el 31,7% del seu PIB. Si l’activitat exportadora de Catalunya representés el mateix percentatge, llavors les seves exportacions augmentarien fins els 65.832 milions d’euros (12.494 milions d’euros addicionals). Entre els països d’una dimensió econòmica més modesta hi trobem Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Àustria. La mitjana del pes de les exportacions sobre el PIB d’aquests països és del 55,2%. Amb el mateix percentatge Catalunya aconseguiria augmentar el valor de les seves exportacions en 61.245 milions d’euros, el que suposaria un volum exportador de 114.583 milions d’euros.

EMPRESA / Col·legis

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

14È FÒRUM EMPRESARIAL DEL COL·LEGI DE TITULATS MERCANTILS I EMPRESARIALS

El president de Foment del Treball reclama un govern fort El Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials va organitzar el 18 de novembre el 14è Fòrum Empresarial que va reunir a Barcelona més de 400 professionals. A l’esdeveniment hi van participar, entre d’altres, el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, i el degà de l’esmentat Col·legi, Eduard Soler.

REDACCIÓ

Joaquim Gay de Montellà, president de la patronal Foment del Treball, va manifestar durant la seva intervenció al 14è Fòrum Empresarial que “el nou Govern ha de ser aliè als amiguismes o a complaure les quotes de poder de determinades famílies”. Si no és així, segons ell, “correm el risc, també a Espanya, que es formuli en pocs mesos un nou escenari polític, amb més incertesa i amb tensions que restaran la nostra capacitat per sortir de l’actual situació”. En aquest sentit, Gay de Montellà, va demanar al nou Govern que “expliciti un pla d’acció immediatament després de la formació de l’Executiu que hauria d’estar ja en la pràctica dissenyat”. El representant de Foment va assenyalar que “el temps juga en contra ja que les dades disponibles d’indicadors conjunturals del tercer trimestre no fan més que conﬁrmar el deteriorament de l’activitat econòmica”. El president de Foment va recomanar prendre exemple d’altres economies i considera que “potser sigui el moment de valorar decisions que ja s’han pres en d’altres països com per exemple Itàlia, on s’han aprovat mesures d’incentius ﬁscals per al retorn de capitals”. Així, Gay de Montellà va assenyalar que “seria molt oportú considerar propostes de regularització per al capital ubicat fora del nostre país perquè aquest aquest capital pugui contribuir a la recuperació econòmica via impostos i donar liquiditat al sistema”.

El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, i el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, durant la celebració del fòrum. / CEDIDA

Soler considera indispensable que s’introdueixi un impost per a les grans fortunes Gay de Montellà: “Seria molt oportú considerar propostes de regularització per al capital ubicat fora del nostre país”

Mesures urgents

Acord Interprofessional El president de Foment va aprofitar aquest esdeveniment per anunciar la signatura de l’Acord Interprofessional de Catalunya que es va presentar el passat 28 de novembre al president de la

un marc de relacions laborals molt més modern i per tant més adequat a la nova realitat”. Gay de Montellà va avançar alguns dels punts més rellevants d’aquest acord: la “flexibilitat de la retribució salarial potenciant la regulació dels salaris en variables”, “la flexibilitat en el temps de treball”, així com que, “per primera vegada, empresaris i sindicats aborden conjuntament el problema de l’absentisme”. A més, el president de Foment va indicar que “els firmants de l’Acord insten al Govern de la Generalitat a crear un òrgan tripartit que permeti accelerar la transformació industrial i sectorial mitjançant una política que afavoreixi la inversió productiva”.

Generalitat, Artur Mas. Segons Gay de Montellà, “es tracta d’un acord pioner ja que hem aconseguit un consens històric amb els sindicats que ens apropa a

Per la seva banda, el degà del Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, Eduard Soler, va manifestar que “la proximitat de la recessió econòmica obliga el nou Govern a prendre mesures

enèrgiques per reduir el deute públic i el seu cost”. Entre el conjunt de mesures que ha reclamat, el degà dels empresistes ha destacat que “el nou Executiu rebaixi en 3 o 4 punts les cotitzacions a la Seguretat Social de les empreses i compensin aquesta baixada d’ingressos amb un augment dels impostos especials i de 2 punts del tipus general en l’IVA”. A més, Soler considera indispensable que el nou Govern introdueixi un impost per a les grans fortunes. Per Eduard Soler, “cal rebaixar l’impost sobre societats ja que Espanya ocupa el tercer lloc europeu entre els països que més graven a les pimes”. Segons el degà dels empresistes de Barcelona, “les pimes, majoritàries en el nostre país, haurien de passar de tributar l’actual 25%, sobre els seus beneﬁcis a un 20% i les grans empreses del 30% al 25%”. A més, el Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona estima que “s’hau-

rien de podar els incentius ﬁscals mantenint i augmentant només els vinculats a reinversió de beneﬁcis extraordinaris, a exportació i a R+D+i”. Aquestes intervencions van tenir lloc durant el 14è Fòrum Empresarial. Organitzat pel Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, va abordar temes de màxima actualitat en matèria de gestió empresarial com el nou llibre blanc de la comptabilitat, la reforma de la Llei d’Auditoria o la reforma de la Llei Concursal, així com una revisió en profunditat de les principals novetats tributàries. En aquestes jornades hi van assistir més de 400 professionals del sector. Entre els assistents cal destacar la presència de Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, i José Antonio Gonzalo Angulo, president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), entre d’altres.

EMPRESA / Opinió

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

DES DE FORA

Absorbir l’excedent de treballadors? PATRÍCIA GABANCHO PERIODISTA I ESCRIPTORA

La dramàtica xifra d’aturats, a Catalunya i a Espanya, dóna la mida de la hipertròﬁa de l’economia durant la bombolla. Hi havia un mercat de treball inﬂat. Espanya no produeix prou riquesa per donar feina a l’actual excedent de treballadors, però

quan l’economia trempava amb ingredients de dubtosa qualitat –totxo, consum a crèdit, turisme--, va incorporar-hi 4 milions d’immigrants. Es veu que un determinat ministre considerava que això era bo pels comptes de la Seguretat Social i un altre ministre afegia que a més població, Espanya tindria més pes a Europa. Hi havia massa paletes, això està clar, però també es van obrir massa comerços i massa punts de servei estimulats per un consum delirant. Mentrestant, es gastaven els quartos en inversions poc productives i en infrastructures que no fan cap falta. Resituar tot això és altament dolorós. Però necessari. Si

l’economia espanyola continua sent poc productiva, poc sòlida, hem de pensar en clau catalana. Davant les xifres d’atur, només es poden fer tres coses. La primera és una adaptació de la fórmula de Keynes. Si la crisi del 1929 es va paliar amb el New Deal, no és cas ara que el govern contracti tots els aturats: la solució és que els pagui per formar-se. No pas una formació d’unes quantes hores per apendre a fer-se el curriculum –que s’ha fet– sinó una formació tècnica que serveixi per engrossir aquest sector del mercat laboral que està sota mínims, en previsió que la indústria haurà de tornar a rutllar. Si la gent no ha de trobar

“Si la gent no ha de trobar feina de seguida, com a mínim que es prepari per al futur”

feina de seguida, com a mínim que es prepari per al futur. La segona cosa és insertar en el cap dels joves, aquests joves que estan massa preparats per a un mercat laboral que no sap què fer-ne, la necessitat de crear els seus propis llocs de treball. La sortida per als joves serà l’autoocupació, no pas en solitari, sinó en equips multidisci-

plinaris. Això també requereix boniﬁcacions, ajudes, estímuls i un canvi de mentalitat: portar currículums a les empreses i esperar que et truquin ha passat a la història. Almenys a partir d’un cert nivell de qualiﬁcació. Cal mirar el mercat i detectar-hi què falta per posar-hi, sobretot, intel·ligència. Però per això els hem donat una carrera, no? La tercera cosa és fàcil de dir i difícil de fer: cal treure a la llum l’economia submergida. Ajuts, bonificacions, penalitzacions, el que sigui, però tothom a cotitzar. No es pot permetre una progressiva italianització de l’economia. En el fons estem descrivint el que els governants saben: un model d’excel·lència, que és sempre una combinació equilibrada d’intel·ligència, solvència i productivitat. Les empreses que avui estan funcionant poden marcar el camí. Al capdavall són les que estiren del carro. La gran pregunta és si tot plegat es pot fer sense els bancs.

Local / EMPRESA

DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

L’EXPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL, CONVIDAT PER LA PLATAFORMA CORNELLÀ CREACIÓ

González: “Hem d’apostar per la innovació i generar valor afegit” La plataforma Cornellà Creació va inaugurar la seva tercera edició amb la presència de l’expresident del Govern espanyol, Felipe González, que actualment presideix la Comissió de Progrés Global del PSOE. REDACCIÓ

Més d’un centenar d’empresaris van compartir un dinar-fòrum amb el qui va ser el president del Govern central durant el període 1982- 1996. ’Innovació i creació, els motors del desenvolupament’ va ser el títol de la seva ponència en la qual va oferir la seva particular visió de la situació econòmica més actual marcada per una crisi global. González va parlar d’Espanya en el context internacional i va fer una seriosa aposta per la potenciació del teixit productiu mitjançant el foment de l’emprenedoria com a clau per aconseguir un futur sòlid i alhora responsable. En la seva intervenció, va insistir en la necessitat d’assolir un canvi de cultura en tots els àmbits socials, econòmics, polítics, financers... “Hem d’apostar per la innovació com a capacitat de transformar el coneixement en valor afegit”, va afirmar González. “Tenim un desafiament fonamental: estem desaprofitant un capital humà que ens pot venir de la gent que està a l’atur”, va afegir, referint-se al canvi de mentalitat que la nostra societat ha d’assolir encaminada cap a la creació de noves empreses innovant i recolzant les iniciatives dels emprenedors. González va apuntar en la seva intervenció que en l’ac-

UN PUNT DE TROBADA I REFLEXIÓ

González durant la seva intervenció en què va defensar el foment de l’emprenedoria. / GABRIEL CAZADO

González va insistir en la necessitat d’un canvi de cultura en tots els àmbits “Estem desaproﬁtant un capital humà que ens pot venir de la gent que està a l’atur”

tual entorn econòmic i social es fa cada cop més indispensable la potenciació del teixit productiu a través del foment de l’emprenedoria. Segons l’expresident, només les societats que siguin capaces de generar valor afegit, podran mantenir i ampliar els nivells de desenvolupament assolits. En aquest sentit, González va apuntar que la creació de noves iniciatives empresarials principalment lligades a la innovació en camps com la salut, les energies netes o les tecnologies de la informació, hauria de ser la prioritat de les administracions públiques i de la iniciativa privada.

González és una ﬁgura cabdal en la història de la democràcia pels seus gairebé catorze anys al capdavant del govern del país i pels fets assolits durant el seu mandat, una gestió marcada per importants reformes com la universalització de l’educació pública gratuïta ﬁns els setze anys, la dotació d’un ampli sistema de Seguretat Social i una extensa reconversió industrial, entre d’altres avanços que van veure la llum en aquest període. En la plana internacional, la pedra angular de la seva política va ser l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea l’any 1986,

La plataforma Cornellà Creació organitzada per l’Ajuntament de Cornellà a través de PROCORNELLÀ, es troba al capdavant d’aquesta iniciativa, que porta tres temporades convertint-se en punt de trobada del teixit empresarial i en una oportunitat per conèixer vivències empresarials d’èxit, analitzar-les i generar iniciatives que puguin ser tot un referent pels empresaris de Cornellà i del seu entorn. Intervenen amb el seu patrocini una trentena d’empreses entre les quals destaca Aigües de Barcelona com a patrocinador principal.

una imatge d’Europa que González reﬂecteix en el seu llibre Mi idea de Europa on assegura que Europa està en crisi i necessita el coratge de l’esperança, el pragmatisme de les idees per a abordar un futur prometedor.

EMPRESA / Centenària

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

FUREST

Més d’un segle vestint Barcelona Els orígens de Furest es remunten a ﬁnals del segle XIX a la ciutat comtal. Des d’aleshores la ﬁrma no ha parat de créixer adaptant-se sempre als nous temps i a les necessitats del mercat. La primera botiga Furest ubicada a la plaça Reial, just al costat del prestigiós carrer Ferran. / CEDIDA

REDACCIÓ

Els orígens d’aquesta emblemàtica casa de la ciutat comtal es remunten a ﬁnals del segle XIX. Concretament, l’any 1898 Estanislao Furest Roca, amb ajuda de la seva família, obre la primera botiga Furest en plena plaça Reial, al costat del prestigiós carrer Ferran, que en aquell aleshores equivalia a l’actual Passeig de Gràcia. El negoci es va centrar, des del principi, en la confecció i venda de camiseria per a home i en models d’alta costura per a dona. Tots ells eren de fabricació pròpia, amb gènere i teixits de la millor qualitat procedents de tot Europa. També oferien articles de regal i de viatge de les primeres marques internacionals. En aquella època Furest va destacar per la venda a domicili. Cada temporada, amb grans baguls plens de mostres, els responsables de Furest es desplaçaven a les ciutats més importants d’Espanya, exhibint tots els productes de vestir a les suites dels millors hotels. Els clients o possibles compradors, de reconeguda solvència social i econòmica, rebien les invitacions i gràcies a aquest sistema, es van aconseguir una gran quantitat d’interessats que, quan es desplaçaven a Barcelona, també s’apropaven a Furest. L’any 1917, el negoci es va traslladar a una nova botiga del passeig de Gràcia, una aposta arriscada del fundador que va saber preveure que aquest seria el nou eix comercial de la ciutat. Com que es tractava de dos

grans locals, situats als baixos de l’antiga casa Rocamora, es va aproﬁtar l’estructura per separar i diferenciar la col·lecció d’home i dona, un fet inèdit en aquella època. A més, el negoci es va ampliar, potenciant la creació de sastreria i modisteria de producció pròpia, comptant amb més de 40 empleats només en els tallers. Durant l’any 1923 es van dissenyar a l’interior de la botiga de passeig de Gràcia uns salons estil Lluís XV, que es van habilitar com a showrooms on, des d’aleshores, cada temporada es reunia l’alta burgesia barcelonina per mostrar les desﬁlades d’alta costura de Furest que es realitzaven amb models. Aquesta va ser la primera botiga d’Espanya a oferir-los. L’any 1929 Furest va guanyar el Premi d’Honor amb l’estand que va presentar a l’Exposició Universal i també va ser nomenada proveïdora de la Casa Reial.

Adaptant-se als nous temps L’any 1939, tot i haver de començar de zero, la clientela que va aconseguir sobreviure a la guerra es va mantenir ﬁdel a Furest. En aquell moment, Enrique Furest Claramunt regentava el negoci, després de la mort del seu pare, el 1931. Amb motiu de la celebració, l’abril del 1955, dels Festivals Bayreuth a Barcelona, la ciutat s’engalana i es wagneritza. El passeig de Gràcia va organitzar entre els comerços un concurs d’aparadors wagnerians i Furest va aparèixer entre els premiats. El 1971, la tercera generació fa-

Tots els models que venia Furest eren de fabricació pròpia, amb gènere i teixits de la millor qualitat. / CEDIDA

El 1923 va ser la primera botiga d’Espanya a oferir desﬁlades d’alta costura amb models La tercera generació familiar va apostar per l’especialització, dissenyant i comercialitzant moda masculina

miliar –Enrique i Antonio Furest Mas– va decidir apostar estratègicament per l’especialització, dissenyant i comercia-

litzant únicament moda masculina. A partir d’aquí es va iniciar una nova fase de creixement del negoci, amb un gran volum de vendes que va portar a incorporar dos nous punts de venda, un a l’avinguda Pau Casals, l’any 1973, i un altre a l’avinguda Diagonal, l’any 1975. Ambdós projectes es van encarregar a dos dels millors arquitectes del moment, Federico Correa i Alfonso Milá. L’any 1986 es va inaugurar una nova botiga a l’avinguda Diagonal i l’any 1989 se’n va obrir una altra al centre comercial Pedralbes Centre. Després de la crisi econòmica del 1993, Furest va apostar per potenciar de nou la seva marca pròpia per oferir un producte d’alta qualitat i bon disseny a un preu més ajustat que el de les marques tradicionals. La resposta dels seus clients va ser immediata i es va traduir en un augment de les vendes. Entre l’any 2000 i el 2002 es van

obrir els locals dels centres comercials de La Maquinista, Diagonal Mar i Gran Via 2, i també el de la terminal 2 de l’aeroport del Prat (1999) en un intent de sortir de la saturada ciutat de Barcelona. L’any 2006 es va llançar la nova marca Furest Casual dins d’una línia nova de negoci destinada a joves urbans i interessats en la moda.

Furest avui Actualment, l’empresa compta amb vuit punts de venda i aposta per maximitzar la venda per metre quadrat en els seus actuals establiments i per una atenció al client molt personalitzada. A mig termini, Furest està explorant noves línies de negoci, com el comerç on line, demandat pels propis clients, així com la implantació de corners a cadenes de distribució que han mostrar el seu interès per la marca.

Mou-te, treballa, somia, crea, viu el plaer dels negocis. Sent l’aire del Mediterrani i gaudeix del seu mar i de la seva llum. Treu el màxim partit de les teves reunions de feina en un lloc emocionant. A PortAventura t’ho posem ben senzill: un gran Centre de Convencions perfectament equipat; 2.000 habitacions en 4 hotels de 4 estrelles; una restauració ben cuidada; obertura d’àrees temàtiques en exclusiva en el parc; activitats de golf i team building.

EMPRESA / Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

ENTREVISTA A LLUÍS PERIÁÑEZ, DIRECTOR NACIONAL DE RH DE MIQUEL ALIMENTACIÓ GRUP

“Utilitzem la formació com a fórmula d’integració a l’empresa” Els orígens de Miquel Alimentació Grup es remunten a l’any 1925 quan era una petita empresa dedicada a la distribució de fruites, cereals i ultramarins. Avui dia, a més de ser líder en el mercat de la distribució alimentària, compta amb una xifra de negoci superior als 1.000 milions d’euros i amb més de 3.500 empleats a tot l’Estat. Al capdavant d’aquest ampli equip humà s’hi troba Lluís Periañez.

A.S.

Quin lloc ocupa el departament de RH dins l’estructura organitzacional de l’empresa? La direcció de RH a l’organigrama de la companyia forma part de Comitè Executiu de la mateixa, depenent de Direcció General, fent-se càrrec l’àrea (RH i Corporatiu) dels següents departaments: Administració de Personal, Desenvolupament, Selecció, Formació, Relacions Laborals, RH Operacional, Jurídic, Qualitat Alimentària i Serveis Generals. La seva empresa té gairebé 3.500 empleats repartits en diversos punts de venda. Com es gestiona un col·lectiu tan ampli i tan dispers? Mitjançant els departaments anteriorment mencionats i donant servei als diferents departaments de la companyia, operacions, comercial, estructura, etc... A efectes de poder donar servei en tot el territori nacional, a cadascuna de les zones operatives hi ha assignat un cap de personal que depèn directament del director operacional. L’atenció al client és especialment important en un sector com el vostre. Això suposa tenir un treballador amb un perfil específic? L’empleat i col·laborador de Miquel Alimentació ha de tenir un perfil que coincideixi amb persones extravertides, professionals, amb gran capacitat de servei a tercers tant a nivell intern com extern... en definitiva, professionals que aportin valor a la nostra companyia. Invertim perquè predomini la fidelitat, l’esforç i el rendiment dels nostres treballadors. La nostra filosofia està basada en aquests valors i busquem persones que hi creguin; és a dir, persones que mostrin actituds obertes i positives Quina importància té la conciliació a Miquel Alimentació Grup?

A COR OBERT On va néixer? Barcelona Un lloc per viure? L’Escala Quan va començar a treballar? Als 15 anys, com administratiu a una empresa de formatges. Quina és la seva principal virtut? La perseverança, l’esforç, el repte i la dedicació. I el seu defecte? De vegades, no escoltar. Què fa quan no treballa? Viatjar en autocaravana, creuers... Té algun somni pendent de realitzar? Algun dia jubilar-me amb salut, per “poder seguir treballant”

Periáñez es va incorporar al càrrec l’any 2008. / CEDIDA

“A Miquel Alimentació invertim perquè predomini la ﬁdelitat, l’esforç i el rendiment dels nostres treballadors” “Tenim un inventari de talent de la companyia, gràcies al qual coneixem les persones”

Per a Miquel Alimentació, la conciliació familiar és un element d’extrema importància i molt present en la nostra política de RH. No es un tòpic, sinó una realitat. Dins la racionalitat del lloc de treball, facilitem la reducció de jornada per a la cura de menors. Som partidaris que els treballadors puguin compaginar la seva vida amb la feina. La formació és clau en un sector com el vostre? En aquest sentit, què fa la vostra empresa en l’àmbit de la formació? Apostem amb força per la formació i la utilitzem com a fórmula d’integració a l’empresa i com a foment de la competitivitat. És la millor fórmula per a la integració de les noves incorporacions i per a aquelles persones que adquireixen noves funcions, a més de les que impartim pel reciclatge dels nostres treballadors. Tots els nostres treballadors han de conèixer els nostres ser-

veis i productes per poder fer bandera de l’empresa i transmetre aquest valor als nostres clients. Com ha canviat el món dels recursos humans en els darrers anys? Ha canviat considerablement i hem passat dels caps de personal d’abans, amb un marcat estil gairebé dictatorial en les formes i procediments, a un estil de marcada preponderància cap als departaments de desenvolupament i amb un estil de funcionalitat de delegació controlada, que fa que els resultats siguin altament positius... Creu que les noves generacions prefereixen els reptes a la seguretat laboral? Sí, les noves generacions prefereixen estar immersos en tasques de reptes, esforç i professionalitat per poder assolir alts nivells de qualificació i professionalitat que en definitiva a la fi, no deixa

de comportat la seguretat laboral. Són altres temps i altres formes. Què feu per detectar i retenir el talent? Nosaltres hem creat les eines necessàries que ens faciliten la selecció dels perfils estipulats per la direcció de la companyia. Busquem les qualitats que ens marquen els millors candidats externs i empleats actuals de la companyia. Gràcies a aquests sistemes aconseguim tenir professionals amb unes tendències molt similars quant a forma de ser, treballar, comportarse... fins ara ens està donant uns resultats excel·lents. En primer lloc, s’ha d’assenyalar que tenim un inventari de talent de la companyia, gràcies al qual, coneixem les persones, habilitats, formació i currículum, és a dir, que mitjançant aquestes eines, coneixem i valorem el talent dels nostres treballadors. La forma per retenir el talent és senzilla, motivació, delegació, política retributiva racional i equitativa entre els diferents llocs de la companyia i reconeixement del talent fomentant plans de carrera per ells que els ajuden a desenvolupar-se a la nostra companyia. Quin és el nivell d’absentisme del seu personal? Han experimentat, en aquest sentit, algun canvi arran de la crisi? El nivell d’absentisme en aquests moments es òptim, estem en percentatges al voltant del 2,8%, ressaltant que la crisi esta fent que aquest índex s’hagi reduït molt. Quines qualitats creu que ha de tenir un directiu de RH? Lideratge, anticipació als problemes, disciplina, generador de cultura, visió interdepartamental, influència, anàlisis i solució de conflictes, i habilitat de negociació.

RSC / EMPRESA

DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

BREUS

Caixa d’Enginyers dóna a Unicef un 0,7% de l’import dels plans de pensions

Els empleats de la central d’MRW s’uneixen al ‘Yoga Day’ d’Amnistia Internacional

La cooperativa de crèdit Caixa d’Enginyers ha posat en marxa la campanya ‘Pensa en el teu futur. No oblidis el seu present’, per la qual cedirà a UNICEF el 0,7% de l’import dels plans de pensions o pla de previsió assegurat (PPA) que siguin traspassats pels seus titulars a l’entitat. Els fons obtinguts es destinaran a la lluita contra la desnutrició infantil a Mauritània. El director general de Caixa d’Enginyers, Joan Cavallé, explica que “incidirem en les dues regions de Mauritània amb taxes de desnutrició més elevades, situades al sudest del país”. La iniciativa solidària de la cooperativa de crèdit pretén arribar a 3.560 infants de 12 a 36 mesos de les regions de Hodh el Ghabi i Hodh el Chargui del país africà. En un entorn del sector com l’actual, enfocat en una dinàmica de regals, Caixa d’Enginyers es desmarca de la competència i crea una campanya amb un fort contingut de responsabilitat social.

La Fundació MRW-Xarxa d’Emocions, que té com a principal objectiu l’atenció a la infància més necessitada, va decidir unir-se al Yoga Day d’Amnistia Internacional, el passat 24 de novembre, organitzant una classe de ioga per als treballadors de la seu central del Grup MRW, ubicada a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). El ‘Yoga Day’ és una marató de ioga solidari promoguda per Amnistia Internacional Catalunya per aconseguir recursos perquè AI pugui seguir donant suport a les nenes que pateixen violència sexual a Nicaragua.

Nestlé s’associa amb la Fair Labor Association per combatre el treball infantil Nestlé col·laborarà amb la Fair Labor Association (FLA) per determinar si hi ha menors treballant a les plantacions de cacao que abasteixen les seves fàbriques. La FLA és una iniciativa multipartita, sense ànim de lucre, que treballa amb grans empreses per millorar les condicions laborals en les seves cadenes de subministre. El proper gener, la FLA enviarà experts independents a la Costa de Marﬁl perquè examinin la cadena de subministrament de cacao de Nestlé. En els llocs on es trobin evidències de treball infantil, la FLA identiﬁcarà les causes fonamentals del problema i aconsellarà a Nestlé com tractarles. La FLA aportarà l’experiència necessària per garantir que els esforços de Nestlé per eliminar el treball infantil siguin més efectius i transparents.

La Fundació Botín crea treball dins el sector social Al voltant del programa Talent Solidari, la Fundació Botín ha creat una xarxa de professionals i ONGs per captar el millor talent del sector privat que s’ha trobat a l’atur a causa de la crisi, amb l’objectiu de professionalitzar les organitzacions. “Cada vegada hi ha més necessitats, i més urgents, i tenim l’obligació de treure el màxim de cada euro que invertim”, declara Iñigo Sáenz de Miera, director de la Fundació Botín. Per generar nous treballs la Fundació Botín destina un milió d’euros a l’any. Concretament, ﬁnança el sou de les persones que ocupa durant un o dos anys, i les organitzacions es comprometen a desenvolupar projectes sostenibles que no només aconsegueixen ﬁnançar els costos laborals, sinó que generen més activitat i més treball.

Fundació Vodafone impulsa unes jornades sobre tecnologia i integració social En el marc de la Càtedra Fundació Vodafone-Universidad de Alcalá en Tecnologies de la Informació i Comunicacions per a la Salut i l’Accessibilitat, s’han celebrat les jornades Tecnologies Mòbils al Servei de la Integració Social, al campus de Guadalajara d’aquesta universitat. Aquestes jornades s’enquadren dins el programa de difusió d’activitats R+D+i en matèria de salut i accessibilitat que realitza la Càtedra. Com a convidats especials, han participat els guanyadors de la V Edició del Premi Vodafone a la Innovació en Telecomunicacions, que han presentat iniciatives que engloben des de la simpliﬁcació automàtica de textos a lectura fàcil a programes de comunicació augmentativa basats en l’intercanvi d’imatges, so i text que poden ajudar persones amb diﬁcultats per a la comunicació.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

EL MES POSITIU Emirates Airline Agrupació Mútua Nova campanya de captació de socis L’entitat enceta una nova campanya durant els últims mesos de l’any per apropar-se a les famílies i oferir-los productes més adaptats a les seves necessitats. Concretament, a aquelles families de tres o més persones de fins a 49 anys, ofereix una assegurança mèdica integral, i una altra per aquella gent que van poc al metge. A més, Agrupació Mútua també oferta assegurances mèdiques amb tres mesos gratuïts, i la possibilitat de prolongar-les durant un any, a aquelles persones que practiquen esport de manera habitual.

Un vol diari Barcelona-Dubai La companyia aèria, que ja opera des de l’aeroport de Barajas de Madrid des de 2010, vol crear una línia entre Barcelona i Dubai en un termini de màxim 3 anys o menys. Així ho aﬁrma el director d’Emirates a Espanya, Fernando Suárez, qui expressava la intenció d’expansió que l’empresa vol realitzar a tot el territori. La idea inicial és crear un vol directe que sigui diari, ja que les últimes obertures que Emirates ha realitzat a Europa han seguit la mateixa freqüència. A tot això, també es volen reforçar la ruta Madrid-Dubai amb un segon vol diari, i a llarg termini incorporar una tercera ciutat de la Península Ibèrica com ara Màlaga.

les seves xifres de vendes a Espanya. En total han facturat 1.279 milions d’euros en les 13 botigues que té repartides per tota Espanya. A tot això, les previsions i intensions d’Ikea són duplicar el nombre de botigues abans de 2020. La pròpia directora general d’Ikea Ibérica, Belén Fraum, va assegurar que “volem està a una hora de distància de tres de cada quatre llars espanyoles”. Tot una declaració d’intencions que reforça el compromís d’expansió que l’empresa sueca està duent a terme a tot el territori estatal i català, que ara per ara, representa el seu setè mercat potencial amb un 5’2% de la facturació total del grup.

Wiﬁ als trens CaixaBank obre oﬁcina a l’India

Bons resultats en totes les divisions

Damm Així ho va dictaminar el Jutjat Mercantil número 6 de Barcelona, al adjudicar-ne la seva fabricació a l’aliança entre la cervesera Damm, la distribuïdora de Coca-Cola Cobega y l’inversora Victory. Tot i això, l’elaboració d’aquest batut de xocolata tan nostrat es produirà a l’antiga fàbrica d’Estrella Damm a Santa Coloma de Gramanet. Aquest fet suposarà el manteniment de 500 llocs de treball entre Barcelona, Parets i Saragossa, i una inversió de 62 milions d’euros en la planta de Santa Coloma, i 4 a la de Saragossa. La posada a punt de la nova fàbrica de Cacaolat està prevista que s’acabi durant el 2013.

L’empresa alemana que produeix productes químics industrials i comercials, segueix obtenint bons resultats. En el tercer trimestre de 2011 va augmentar les vendes a 4.028 milions d’euros, una millora del 5’7%. Un fet que es reflecteix en la millora que han sofert les tres grans divisions de l’empresa: Detergents/Higiene per la casa va obtenir un creixement orgànic del 3’8%; Comsètica/Higiene Personal va pujar encara més amb un 5’6% de creixement; i per últim la divisió d’Adhesius va augmentar un 8’7% les seves vendes. En total, un benefici operatiu depurat que va pujar dels 517 milions als 541 milions d’euros.

Ikea Incrementa les vendes

L’obra social de La Caixa obre una nova oficina a Nova Deli, des d’on se seguirà donant suport als projectes socials que s’estan duent a terme a l’Índia. Fins al moment, ja en són 17 de projectes, però amb aquesta nova oficina s’espera una majora activitat de les empreses espanyoles en aquest mercat. Així ho declarava Isidro Fainé, president de CaixaBank, quan va inaugurar l’a nova oficina a la capital india. Segons Fainé, la “nostra presència a l’Índia és una mostra més del desig d’acompanyar als nostres clients en el seu desenvolupament internacional i contribuir al desenvolupament d’un país cridat a ser un dels principals motors econòmics mundials amb un ampli mercat, una creixent classe mitja, una estabilitat macroeconòmica, una gran mà d’obra qualificada i la solidesa del seu sistema financer.

Peusek Compleix 60 anys La companyia seca de mobiliari domèstic ha augmentat un 2’2%

Renfe

La Caixa

Henkel

Damm produirà Cacaolat

nya en productes per a la cura dels peus, celebra el seu 60è aniversari. L’empresa Peusek, creada el 1951, gaudeix de gran popularitat gràcies al seu eﬁcaç i famós tractament antitranspirant “Peusek-bany”, uns sobres per a bany de peus aptes per a tota la família. Al llarg de la seva trajectòria empresarial, Peusek ha consolidat una àmplia gamma de productes ﬁns a oferir un línia completa, especialitzada en la cura dels peus amb articles desodorants, hidratants, relaxants i tonificants que es comercialitzen a tota la Unió Europea, Àsia i Amèrica Central.

Peusek, marca pionera a Espa-

La sensació de desconnexió amb el món digital durant els viatges en els trens de Renfe té els dies comptats. La companyia ferroviària va anunciar que en pocs mesos començaran les proves per incorporar un servei de wiﬁ gratuït tan al seu servei de trens AVE, trens de llarga distancia o de Renfe Rodalies. Tot i que encara no s’ha fixat un data concreta per l’estrena del servei, a mesura que els més de 1.200 combois vagin passant pels tallers se’ls instal·larà aquest nou servei que donarà millor cobertura tan telefònica com de navegació per Internet a tots els usuaris de Renfe, i també inclourà alguns continguts per l’entreteniment.

Ryanair Tornaren als aeroports de Reus i Girona

L’aerolinia irlandesa va arribar a un acord amb la Generalitat de Catalunya el qual augmentarà la seva presència als aeroports de Reus i Girona a partir de l’abril de 2012. En la capital del Baix Camp, Ryanair preveu restablir les rutes que s’havien cancel·lat a principis de novembre, i això desembocarà en la recuperació de 500 llocs de treball. Pel que fa a Girona, augmentarà el nombre de passatgers a 3 milions cada any, mentre que a Reus n’aportaria mig milió més. Tot i l’anunci de la companyia aèria, adverteixen que si s’apugen les taxes aeroportuàries en algun dels dos aeroports les rutes tornaran a traslladar-se a infraestructures amb menys costos.

Seat Fabricarà cotxes híbrids i elèctrics

Repsol-YPF Descobert un nou jaciment a Argentina La petrolera va augmentar un 5% el valor de les seves accions després d’anunciar el descobriment d’un nou jaciment de petroli i gas a Argentina, a la zona de les províncies de Neuquén i Mendoza. L’extensió total de la zona és de 30.000 quilòmetres quadrats, i YPF en té els drets sobre 12.000. Del total de l’extensió, per ara només n’ha explorat 428 amb una instal·lació de 15 pous on han descobert material recuperable equivalent a 927 milions de barrils de petroli, un fet que podria duplicar les reserves totals de la companyia.

Així ho va anunciar el president de Seat, James Muir, que reforça clarament l’aposta que la marca d’automòbils fa en favor de la mobilitat sostenible. El primer llançament d’aquest tipus de vehicles està previst pel 2015 amb el primer Seat híbrid anomenat León TwinDrive Ecomotive. D’altra banda, un any després, al 2016, Seat trauria al mercat l’Altea XL Electric Ecomotive, primer vehicle elèctric que juntament amb el seu homòleg híbrid es fabricarien a la fàbrica catalana de Martorell. Per la seva banda, l’empresa espera que el cotxe elèctric ocupi entre el 3 i 5% de la quota de mercat al 2018, mentre que l’híbrid arribaria al 10%.

Panorama / EMPRESA

DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Banco de Valencia Intervingut pel Banc d’Espanya

qui va haver de tornar 58.000 a una clienta que va invertir en el Banc d’Islàndia.

Disney Disneyland perd 55 milions d’euros

dicats denuncien que Ficosa incompleix els acords què van prometre quan van quedar-se la fàbrica (antiga Sony), quan asseguraven càrrega de feina per a tota la plantilla.

Google TV

L’entitat bancària valenciana va ser intervinguda el dia després de les eleccions generals a causa de la seva mala situació de solvència i liquiditat. Tot l’equip gestor del banc serà substituït per personal del Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB), i també s’injectaran 1.000 milions d’euros que reforçaran el seu nivell de capital. A part d’això també se li concedirà una línia de crèdit de 2.000 milions d’euros que aniran destinats a garantir la liquiditat de l’entitat valenciana. Amb aquesta intervenció per part del Banc d’Espanya, ja en són 4 les entitats bancàries intervingudes juntament amb Caja Castilla La Mancha, Cajasur i Caja Mediterráneo.

El parc d’atraccions de Paris de la factoria Disney registre el segon any consecutiu de pèrdues. El 2009 van superar els 55’5 milions, mentre que aquest passat exercici 2010 ha tancat amb pèrdues de 55’6 milions d’euros. Segons l’empresa, aquest descens s’atribueix al descens dels resultats de les activitats immobiliàries i a l’augment dels costos de noves inversions per construir noves atraccions que captin l’interès del gran públic. I tot això després de rebre 600.000 visitants suplementaris, ﬁns arribar a la xifra dels 15’6 milions.

CAM

Ficosa

Retornarà 134.000 euros a una clienta

ERO temporal per a 600 treballadors

La Caja de Ahorros del Mediterráneo ha estat condemnada a tornar a una àvia els 134.000 euros dels seus estalvis que va invertir en bons del banc Lehman Brothers abans de la fallida de l’entitat. Així ho va decretar l’Audiència Provincial de Múrcia qui considera que la CAM no va advertir a la dona dels riscos que comportava l’operació. Els motius que al•leguen són “deixadesa” per part de la CAM, i “manca d’informació”, dos fets suficients per invalidar el contracte d’inversió i condemnar l’entitat d’estalvis. L’advocat de la inversora és el mateix que el passat mes de juny també va guanyar una demanda contra Bankinter,

La multinacional catalana Ficosa va presentar un expedient de regulació d’ocupació temporal de 50 dies, que deixaria la fàbrica de Viladecavalls sense activitat durant el primer semestre de 2012. Aquest ERO afectaria a 600 treballadors, 80 dels quals ja s’han acollit al pla de baixes voluntàries. Segons fonts de l’empresa, aquest pla de baixes ha minimitzat el període d’afectació de l’ERO, que inicialment havia de ser de 100 dies. Tot i això, l’empresa assegura que es vol arribar a una retallada de 150 treballadors i que per tant, l’expedient de regulació seguirà endavant mentre durin les negociacions. Per la seva banda, els sin-

Logitech abandona el projecte

Un dels socis inicials d’aquest projecte de televisió per Internet ha admès que va ser un “gran error”. Responsables de la companyia tecnològica asseguren que el concepte de televició amb Internet està clar, però que el projecte es va llençar al mercat quan encara no estava madur. A més, Logitech es va veure obligada a baixar el preu dels seus codiﬁcadors, un gest que també va adoptar Sony, un altre dels grans socis del projecte, qui també va modificar la política de preus. Tot i això, encara queda esperances en el projecte gràcies a la recent incorporació de la marac LG, fabricant de televisor, que l’any que ve trauran models equipats amb Google TV.

Lloyds No complirà els objectius de sanejament El grup bancari Lloyds Banking Group, el més important en préstecs del Regne Unit, no complirà les dates i endarrereix els objectius de sanejament. Tot això arriba després de registrar una caiguda del 21% en els beneficis del tercer trimestre d’enguany. Els analistes havien situat una xifra de beneficis de 754 milions, però es va quedar als 644 milions de lliures. En definitiva, no és una bona època per aquesta institució britànica, controlada en un 41% per l’Estat, que fins al moment ha registrat un descens del 9% d’ingressos nets totals i pèrdues de 3.200 milions d’euros.

Nokia Siemens 17.000 acomiadaments abans del 2014 L’empresa tecnològica compta amb un total de 75.000 treballadors i treballadores en totes les seves seus arreu del món. Tot i això, la societat que conformen Nokia i Siemens, i que es dedicava a fabricar equipaments per la xarxa, realitzarà una reforma i a partir d’ara només se centrarà en l’ample de banda per mòbils. Aquesta reforma vindrà acompanyada d’un expedient de regulació que deixaria sense feina a un total de 17.000 persones, i que suposaria un estalvi per l’empresa de mil milions d’euros. L’empresa ﬁnlandesa ho justifica a una reorganització dels objectius, més centrats en els mòbils.

Power Balance Pagarà una multa de 42 milions d’euros

Vodafone Cauen els ingressos a Espanya La companyia telefònica no travessa un bon final d’any, sobretot a partir dels resultat del primer semestre fiscal (de l’abril al setembre), que reﬂecteixen els mals resultats en el mercat espanyol. De fet, Espanya ha estat el pitjor mercat per la companyia amb una caiguda d’ingressos d’un 9’6%. D’altra banda, en altres mercats com l’anglès, Vodafone va obtenir un augment d’ingressos del 2’1%. Els responsables de la filial espanyola acusen aquestes dades a la caiguda dels preus, com a conseqüència de la guerra de tarifes que s’ha imposat en el sector de la telefonia.

Vueling Obté la meitat de beneﬁcis

L’empresa que comercialitza les famoses polseres amb propietats energètiques haurà de pagar una multa de 42’3 milions d’euros per publicitat enganyosa, i podria arribar a tancar. La demanda ve d’un grup d’advocats californians que van començar a recollir firmes a través d’Internet de clients que havien comprat la polsera sota la influència de la publicitat. Una demanda que s’ha sumat a les condemnes de la justícia italiana i espanyola que ja havien imposat severes multes per publicitat enganyosa. Tot i les nombroses queixes, i estar fregant la fallida a causa de les demandes interposades, Power Balance segueix venent el seu producte a la xarxa sota l’aval publicitari d’esportistes i els efectes equilibrants que aporten.

L’aerolínia ha registrat durant els primers nou mesos d’aquest any un fort descens en els seus ingressos, amb un beneﬁci de 21’3 milions d’euros, mentre que en el mateix període de 2010 n’havia obtingut 50’4 milions. Des de la companyia s’atribueix aquesta caiguda d’ingressos a la pujada del preu del cru, i que sembla indicar que no canviarà i ﬁns i tot seguirà augmentant el seu valor. Vueling assegura que aquest augment els va suposar un cost del 50’6% respecte l’any anterior. Tot i això, Àlex Cruz, conseller delegat de la companyia va assegurar que Vueling tancarà el 2011 amb un resultat positiu i un creixement de passatgers del 10%, tot i la dèbil demanda.

DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

Economia DE L’EUFÒRIA A LA DECEPCIÓ DE L’EURO

Separats per una moneda comuna El funcionament de l’euro com a moneda compartida ha posat de relleu problemes que han acabat ampliﬁcant divergències entre països en lloc de contribuir a integrar socialment i políticament Europa.

JOAN TUGORES QUES

Quan es va posar en marxa l’euro com a moneda compartida inicialment per 11 els Estats de la Unió Europea (ha arribat el 2011 a incloure a 17 dels 27) va tenir lloc un ampli debat sobre si tenia sentit incomplir la regla històrica que una integració monetària normalment requereix com a prèvia o simultània condició una veritable integració política. De fet el Tractat de Maastricht que fonamenta juríí dicament la moneda comuna europea tenia com a denominació oficial la de Tractat de la “Unió Europea” amb la vocació d’anar força més enllà dels aspectes monetaris. L’arr gumentació que es va donar per no fer cas a l’experiència històrica va ser la conﬁança en què compartir moneda seria un poderós catalitzador del sentiment de pertinença a una mateixa comunitat, tant econòmica com política, i facilitaria així els avenços cap a una més profunda integració també en els vessants polítics. El fracàs dels intents d’aprovar a la primera dècada del segle XXI quelcom semblant a una Constitució Europea va evidenciar la manca de realisme, o ﬁns i tot la ingenuïtat, d’aquest plantejament. Els europeus també vàrem cometre errors importants en el disseny de les regles de funcionament de l’euro. El resultat va ser que tampoc es van convertir en realitats les

Actualment 17 països europeus comparteixen l’euro. / ARXIU

expectatives que una moneda compartida, amb un Banc Central Europeu i una política monetària comuna a la zona euro, portarien a una igualació en les dinàmiques de les taxes d’inflació i a una homogeneïtzació de l’espai econòmic a la zona euro. Els diferencials d’inﬂació van portar a canvis importants en les competitivitats dels diferents països, en general amplificant diferències prèvies que reforçaven les economies del centre i nord d’Europa –Alemanya i voltants– i afeblien les pautes de competència global de la perifèria sud. Avui sabem que els dèficits comercials –i les subsegüents necessitats de finançament– que això originava van ser finançats amb escreix pels superàvits de les economies europees en millor posició exportadora. Abans de l’euro les devaluacions del països amb febleses de competitivitat –i les corr responents revaluacions dels altres– contribuïen a reduir els desequilibris. Amb les noves regles de l’espai mone-

Avui estem pagant un alt preu pels errors, estratègics i tàctics, en la conformació de la integració monetària

tari europeu, per contra, els desequilibris es veien amplificats... en un clima de certa eufòria que va arribar a convèncer molta gent inﬂuent que “España va bien”, anestesiant així els incentius a redreçar una situació de deteriorament de la competitivitat i la productivitat a les economies del Sud, ﬁns que va ser massa tard i els desequilibris acumulats havien arribat massa lluny com per solucionar-se de manera suau. Olivier Blanchard, un acadèmic de prestigi abans d’esdevenir economista en cap de l’FMI, ja

va cridar l’atenció sobre com la conjunció d’interessos per mantenir els tipus d’interès a Europa artificialment baixos entre, d’una banda, països com Alemanya i França amb problemes de baix creixement entre 2002 i 2004, i, d’altra banda, algunes economies del Sud enlluernades pel miratge d’un creixement basat en activitats de baixa qualificació i l’increment de la població activa –nadiua i immigrada– en tasques de baixa productivitat, va significar una dinàmica profundament ineficient i contraproduent, que augmentava desequilibris en lloc de corregir-los, i que inflava els superàvits dels uns i les bombolles –immobiliàries i borsàries– dels altres. La moneda comuna europea separava cada vegada més les trajectòries de les economies europees, en lloc d’accelerar processos de convergència que poguessin fer més fàcil parlar un veritable llenguatge econòmic i polític comú.

I ara què? Avui sabem l’alt preu que Europa està pagant per aquests errors, estratègics i tàctics, en la conformació de la integració monetària. Un dels aspectes paradoxals és que els deutes –de famílies, empreses, entitats ﬁnancers i administracions públiques– que jurídicament són responsabilitat separada de cada deutor estan generant unes interdependències de vegades enverinades que fan que les eventuals fallides dels uns siguin un risc massa gran pels altres. Això ha fet emergir mecanismes de responsabilitats compartides impensables fa pocs anys, des dels Fons Europeu d’Estabilitat Financera ﬁns a la quitació o condonació del 50% del deute grec, passant per unes intervencions del Banc Central Europeu en els mercats del deute que voregen la legalitat estricta

segons la més pura ortodòxia però que estan convertint al BCE en quelcom (una mica) més semblant a un veritable banc central “normal”. A més, altres novetats institucionals que inclouen realitats com els organismes europeus per vigilar “riscos sistèmics” o autoritats europees en matèria de banca, assegurances, etc. I fórmules en estudi, com eurobons o “fons de redempció dels deutes” són per ara rebutjades però d’alguna forma són evidències que, en matèria de compartir riscos i responsabilitats, la crisi del deute ha fet prendre mesures que van molt més enllà del que es va fer en els feliços anys de bonança sota les benintencionades però poc rigoroses regles inicials de l’euro. La vida ens ensenya que de vegades algunes parelles es mantenen més unides per deutes compartits que per amors purs com els que, amb romàntica ingenuïtat, es van dissenyar a Maastricht. Seria paradoxal que el procés d’integració europeu es veiés finalment impulsat a donar passes decisives per aquests enormes volums de deute que entre tots –uns per acció llançantse insensatament a la piscina de l’endeutament, altres (els creditors) per omissió dels més bàsics deures de superr visar a qui i per a quines utilitzacions estaven deixant els diners– hem generat. Després d’una moneda comuna que havia de servir per unir i que, pel contrari, va amplificar les separacions, podria ser la graa vetat de la càrrega dels deutes generats la que catalitzaria els canvis que s’esperaven que portés a terme la moneda compartida! Encara que també sabem com, en altres ocasions, les unions mantingudes massa artificialment són les que finalment, quan esclaten, ho fan de manera més virulenta.

El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

1. Noruega 3. Països Baixos 28. Regne Unit

6. Canadà 7. Irlanda 20. França

4. Estats Units

8. Lie 23. Espanya

113. E 51. Cuba

158. Mauritània

57. Mèxic 186. Níger

169. Sudan

Noruega és el país on es viu més bé i el Congo, el pitjor Noruega encapçala un any més la llista de països on es viu més bé, que tanca la República Democràtica del Congo, segons l’índex de desenvolupament humà (IDH) difós per l’ONU. Austràlia, Holanda, els EUA, Nova Zelanda, el Canadà, Irlanda, Liechtenstein, Alemanya i Suècia la segueixen per aquest ordre en la classiﬁcació anual, que té en compte els ingressos, esperança de vida i nivell de l’educació a cada país, i que ha presentat el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Copenhaguen. A la llista, que inclou 187 països –18 més que l’any passat–, Espanya apareix en el lloc 23, davant d’Itàlia i del Regne Unit. Els 10 països que ocupen els últims llocs pertanyen a l’Àfrica subsahariana: Guinea, República Centreafricana, Sierra Leone, Burkina Faso, Libèria, el Txad, Moçambic, Burundi, Níger i el Congo. La comparació de l’últim lustre revela que Cuba, amb 10, i Veneçuela i Tanzània, amb set, són els que més llocs han pujat, mentre que els que més han retrocedit a la llista són Kuwait i Finlàndia, que n’han perdut vuit i set, respectivament.

187. Congo

148. Angola

107. Paraguai

44. Xile

45. Argentina

El mapa del món

DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

Els 10 primers Desenvolupament Humà Alt Desenvolupament Humà Mitjà Desenvolupament Humà Baix

10. Suècia

9. Alemanya 76. Ucraïna

50. Romania

39. Polònia

101. Xina 92. Turquia

echtenstein 95. Jordània

12. Japó

56. Aràbia Saudita

Egipte

157. Nepal 144. Pakistan 134. Índia

112. Filipines

174. Etiopia

143. Kenya 124. Indonèsia

2. Austràlia

5.Nova Zelanda 123. Sudàfrica

EMPRESA / Finances

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

MILLORAR LA RENDIBILITAT

Assessorament de primer nivell per a pimes La reducció de les despeses i l’augment de la competitivitat ﬁgura entre els principals objectius de qualsevol empresa. La consultora Optima Consulting ofereix assessorament en aquest sentit i, precisament, acaba de presentar un nou producte adreçat a les pimes. REDACCIÓ

Optima Consulting porta més de 15 anys ajudant les empreses. Concretament, els ofereix solucions perquè puguin optimitzar i millorar la gestió dels seus costos, reduir les seves despeses no productives i augmentar la seva competitivitat. La firma ha gestionat més de 200 milions d’euros des de l’any 1996 i ha aconseguit que els seus clients obtinguin estalvis de més de 40 millons d’euros. Actualment, Optima està en ple procés de creixement i aquest mes de setembre ha ampliat la seva cartera de serveis amb un nou producte orientat a la petita i

mitjana empresa. L’aplicació d’aquests procediments d’optimització permet “estalvis que poden arribar als 500.000 euros a l’any i que varien en funció de la grandària i de les característiques de les empreses”, segons ha comentat Fernando Mercé, soci d’Optima. En aquest sentit, Mercé ha puntualitzat que “en una companyia hi ha dos tipus de despeses: les que són pròpies de la mateixa activitat i les generals o indirectes que són aquelles que qualsevol pot tenir i que normalment són les que menys es controlen i es disparen”. Aquestes despeses acostumen

a ser en concepte de transport, assegurances, viatges, missatgeria, material gràfic, neteja, electricitat, telecomunicacions o material d’oﬁcina, entre d’altres, i suposen prop d’un 15% dels costos de la majoria de negocis tal i com assenyala un estudi d’Optima. La companyia té una dilatada trajectòria i ha treballat per diferents sectors com: assegurances, banca, ensenyament, indústria, sanitat i retail. Alguns dels seus clients són Siemens, Panrico, Nintendo, Desigual, Vueling, Creu Roja Telepizza, Médicos sin Fronteras etc. Segons Mercé, “són molts els que han confiat en

¿Lo ves tan CLARO COMO CUANDO ERAS NIÑO?

nosaltres perquè som professionals, coneixem aquest sector i sobretot treballem enfocats als resultats” La consultora ha constatat com la crisis ha augmentat el nombre d’empreses que busquen solucions per millorar la seva rendibilitat i poder afrontar amb garanties la situació econòmica actual. La firma està present a Barcelona, Madrid, Saragossa i Sevilla, compta amb un equip de més de 25 persones i treballa en tres grans àrees: l’optimització de costos, l’externalització de la gestió de compres no productives i el desenvolupament d’eines tec-

Existeixen productes per a pimes. / ARXIU

nològiques per l’anàlisi, seguiment i control de despeses. Actualment, Optima amb delegació a Itàlia, continua amb el procés d’internacionalització i la seva estratègia és obrir-se a nous mercats. L’empresa té previst poder gestionar aquest any un volum de despesa de 60 milions d’euros, 20 milions d’euros més que el 2010.

guía

Revista Trimestral de Masters, Postgrados y Cursos de Especialización

masters www.guiamasters.com

LA REVISTA QUE DESVELA QUÉ HAY DESPUÉS DE LA UNIVERSIDAD.

a t n e v ¡A la uiosco! en tu q

N.25 // 4º trimestre 2011 // 5¼

Finances / ECONOMIA

DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

UN PRODUCTE FINANCER PENSAT PER A L’ETAPA DE LA JUBILACIÓ

Estalviar a llarg termini: els plans de pensions Una de les opcions més populars a l’hora d’assegurar una bona jubilació són els plans de pensions. Són moltes les opcions que ofereix el mercat. A continuació oferim alguns aspectes a tenir en compte a l’hora d’escollir quin producte ﬁnancer és més adient per a cada situació.

NÚRIA CABRERA

Segons dades del V Estudi Internacional sobre Jubilació d’AXA, publicat a finals de 2010, “el 51% dels treballadors espanyols assumeix que la seva paga de jubilació no serà suficient per viure”, una inquietud compartida per molts altres països on també es va realitzar l’enquesta amb la finalitat de captar aquest tipus de percepció. Seguint amb aquest estudi, “només un 5% dels enquestats a Espanya assegura que la seva principal font d’ingressos procedeix de plans de pensions”, el percentatge més baix juntament amb França (4%) i Luxemburg (4%), lluny de Filipines (68%), Estats Units (46%) i Suïssa (40%). Amb aquestes dades sobre la taula, és important recordar la funció clau que pot tenir el pla de pensions a l’hora d’aconseguir un suplement a la pensió de jubilació. Els plans de pensions són un tipus de producte financer d’estalvi a llarg termini, amb la finalitat de complementar la pensió per jubilació del sistema públic. Un dels principals atractius de contractar aquest tipus de fons són els avantatges fiscals que ofereix, beneficiant, en gran part, a les rendes que més hi aporten. Així, tota aportació al pla de pensions desgrava sobre la base imposable del beneficiari, de forma que tota l’aportació anual es resta de forma íntegra de la base imposable del titular en l’IRPF, que es tradueix en el reintegrament, per part d’Hisenda, d’un alt percentatge de l’aportació en el següent any fiscal.

Aspectes a tenir en compte Hi ha diversos plans de pensions per triar, segons el risc que es vulgui assumir en funció del rendiment esperat. Un altre aspecte que cal considerar és el límit anual màxim d’aportacions

No tot són avantatges

Es tracta d’un tipus de producte ﬁnancer d’estalvi a llarg termini. / CEDIDA

Hi ha diversos plans, segons el risc que es vulgui assumir en funció del rendiment esperat

i contribucions empresarials per fer en el conjunt dels plans de pensions dels quals se sigui titular, que és de 10.000 euros l’any per a partícips de ﬁns a 49 anys inclosos, i de 12.500 euros a partir dels 50 anys. En el cas de partícips discapacitats, l’aportació anual màxima indicada per fer en el conjunt dels plans de pensions dels quals se sigui titular és de 24.250 euros.

Riscos i rendibilitat Pel que fa a la contractació del pla de pensions, cal posar especial atenció a l’hora d’escollir el tipus de risc. D’acord amb això, existeixen tres graus de risc: alt, mitjà i elevat. Si es decanta per un risc elevat, la rendibili-

tat serà més significativa, però també augmenta la possibilitat d’obtenir un rendiment negatiu. El risc alt es correspon a una renda variable, plans que inverteixen més del 75% de la cartera en actius de renda variable. El risc mitjà comporta escollir entre dues opcions, la renda variable mixta (quan és entre el 30 i el 75% de la cartera en actius de renda variable) i la renda fixa mixta (s’inverteix per sota del 30% de la cartera d’actius de renda variable). Finalment, el risc baix fa referència a la renda fixa a curt termini (no inclouen actius de renda variable ni derivats el subjacent dels quals no sigui la renda fixa, i una durada de la cartera màxima de dos anys), la renda fixa a llarg termini (similar a l’anterior, però amb una durada superior als dos anys) i els plans garantits (garantia externa). Pel que fa a la rendibilitat, segons dades de la patronal Inverco, publicades el passat mes d’octubre, la rendibilitat mitjana anual dels plans de pensions en llargs períodes “continua sent molt positiva”.

Cal recordar que en els plans de pensions, la rendibilitat no està assegurada. Aquest fet dependrà de la gestió realitzada per l’entitat gestora del fons. A més, s’ha de tenir en compte que els plans de pensions porten, de forma associada, unes comissions elevades, de ﬁns al 2%, en matèria de gestió i dipòsit. Un aspecte a no oblidar és que el pla de pensions no és un producte líquid, és a dir, que no es pot rescatar excepte casos molt puntuals: jubilació, incapacitat (d’acord amb el règim corresponent de la Seguretat Social), mort (el saldo acumulat el cobraran el cònjuge, els fills o qualsevol altra persona que hagi designat el titular), malaltia greu (acreditada amb un certiﬁcat mèdic de la Seguretat Social o d’una entitat concertada) i atur de llarga durada (durant un període continuat de com a mínim 12 mesos, sempre que estigui inscrit en l’INEM o l’organisme competent i no percebi prestacions contributives).

Formes de cobrament Existeixen tres formes de cobrar un pla de pensions: en forma de capital, en forma de renda financera i en forma mixta (de capital i renda financera). En el primer cas, es cobren tots els drets consolidats (el valor del capital invertit i els rendiments que hagi generat en el període) acumulats en forma de capital únic. Si el titular o beneficiari opta per la forma de renda financera, l’import i la periodicitat (mensual, trimestral, semestral) de la qual queden decidits pel titular o beneficiari, i que s’abonarà fins a l’acabament del saldo acumulat. La tercera opció consisteix en cobrar una part en forma de capital i una altra part en forma de renda financera.

LA TAXA D’ESTALVI CATALANA BAIXA UN 5% EN DEU ANYS Segons les dades del darrer informe publicat per la Fundació de les Caixes d’Estalvi (FUNCAS), la taxa d’estalvi a Catalunya ha baixat un 5% en els últims deu anys, un descens que es relaciona amb la reducció de l’estalvi familiar. L’estalvi de les famílies catalanes en relació a la seva renda també va caure més de tres punts entre l’any 2000 i el 2010 i es va situar en 2.316 euros per persona en aquest últim any. En concret, la quota d’estalvi familiar brut del 2010 respecte a la renda va ser de l’11,86% al 2010, mentre que al 2000 era del 14,63%. Per demarcacions, l’estalvi per família a Lleida destaca amb una quota del 16,99% al 2010 malgrat que també se situa per sota la del 2000, que va ser del 18,97%. Són cinc punts per sobre la mitjana de Catalunya. A Barcelona, al 2010, va ser de l’11,19%, mentre que l’any 2000 era del 14,55%. A Tarragona se situa al 12,95% al 2010 mentre que al 2000 era del 13,56%. A Girona, al 2010, va ser del 12,86% mentre que al 2000 era del 13,85%. Tot i que el 2010 va superar àmpliament el 20% de mitjana estatal de quota d’estalvi, Catalunya se situa com la tercera comunitat amb més capacitat d’estalviar després de les Illes i de Madrid. Fa una dècada era la segona. L’estalvi s’ha reduït a les quatre províncies catalanes. Els responsables de l’estudi alerten també que la falta de capacitat d’estalvi de les comunitats autònomes podria impedir que l’Estat assolís l’objectiu del 6% de reducció del dèﬁcit pel 2011.

EMPRESA / Decàleg

ENERGIA

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

RSC

RECURSOS HUMANS

INNOVACIÓ

VENDES

RAMON PALA P CIO

MIQUEL SEGURÓ

JOSEP LLUÍS PÉREZ

JORDI MAS

COL·LEGI OFICIAL D’AGENTS

VIC VI CEPRESIDENT DEL CERC CERCLE PER AL

CÀTEDRA ETHOS

COMISSIÓ D’INTANGIBLES DE L’A L’ACC CCID ID

TECNOCAMPUS MATARÓ

COMERC COMER CIALS DE BAR ARC CELONA

El valor de tenir valors

Intangibles i crisi

Tornar a la Més presència microeconomia de dones

CONEIXEMENT – BARCELONA BREAKFAST

El model energètic

Les principals vies de consum d’energia són la mobilitat i el transport El canvi de model energètic, amb un replantejament dels processos de la nostra societat, es fa inqüestionable. L’energia l’obtenim a partir de combustibles fòssils, de reaccions nuclears i de fonts renovables, amb costos econòmics i ambientals diferents. Per altra banda, les principals vies de consum d’energia, tant en format fòssil com elèctric, són la mobilitat i el transport, l’activitat econòmica i l’activitat residencial. Ens cal doncs estalviar i millorar en eficiència, ja que el 36% del potencial de disminució de CO2 prové d’aquestes dues vies: l’estalvi i l’eficiència energètica. Amb la voluntat d’aprofundir en el tema, al Cercle per al Coneixement ha iniciat un cicle sobre eficiència energètica, en el que convidarem experts del sector perquè ens exposin el seu punt de vista i, un cop finalitzat, poder fer públiques les conclusions i propostes. Trobareu la informació actualitzada a www.cperc.net

El fi no justifica els mitjans; hi ha un plus, un valor agefit Tot i que se’n parli amb naturalitat, no deixa de sorprendre que una institució esportiva instal·lada en l’èxit vulgui donarr se a conèixer amb el lema ‘el valor de tenir valors’. La finalitat de competir és fonamentalment vèncer, i més quan en joc hi ha tant. El que amb aquest lema vol donar a entendre, doncs, és que més enllà del indubtable valor del triomf, el seu tret diferencial rau en la forr ma en què ho fa. De forma anàloga, les iniciatives empresarials estan per triomfar en la seva competició. Però com en l’esport, el fi no justifica els mitjans; hi ha un plus, un valor afegit, en la manera en com aquest és assolit. En efecte, no provoca el mateix reconeixement assolir les fites procurant respectar les regles del joc i la dignitat i noblesa de les persones, que no ferr ho. I doncs: per què ha calgut que una institució esportiva popularitzés el valor, positiu, d’apostar per quelcom més que el mer triomf?

Els actius intangibles estan molt vinculats a les persones Els actius intangibles són drets sobre beneficis futurs i estan molt directament vinculats a l’activitat de les perr sones a l’empresa. La cartera de clients, la innovació, la creativitat, la capacitat orr ganitzativa, etc, són actius molt valorats per l’economia productiva i una de les principals fonts de valor per a l’empresa. Aquests beneficis, a més a més de ser el resultat de les bones pràctiques a l’empresa, s’assoleixen amb el pas de molt de temps, motiu pel que es impossible la incorporació d’aquests als balanços de l’empresa en el curt termini. Per això, les societats han de prendre la decisió de resoldre un conflicte en què l’economia ﬁnancera, regida pel curt termini, està ofegant l’economia real per la via de la restricció del crèdit a les empreses productives, amb tan dolorosos resultats com la tancada de centres productius i els treballadors a l’atur.

Cal dissenyar models econòmics immunes als mercats financers En un moment en què estem patint els efectes dels mercats financers, cal reflexionar sobre el focus dels models de negoci. La macroeconomia s’ha apoderat del primer pla de la nostra atenció i ens fa oblidar que és a l’àmbit microeconòmic on podem, cadascun de nosaltres, començar a posar fi a aquesta situació. Els actius financers, i la seva comercialització a escaa la global en mans d’uns pocs, ha tingut efectes negatius per a la majoria. Cal dissenyar nous models econòmics immunes a una dependència exclusiva dels mercats financers. No és possible un model econòmic en el que la proposta central de valor no estigui afectada per l’estabilitat dels mercats financers? Com si es tractés d’una malaltia infecciosa que ens bloqueja tot l’organisme, la solució està en atacar i eliminar cadascun dels microbis. No hi ha tractament global, sinó accions locals a petita escala. Passar de l’anàlisi macro al nivell micro ens farà més forts i resistents a futures infeccions.

Un 13% dels agents comercials col·legiats són dones El Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB) ha presentat un estudi on es desprèn que als darrers anys ha augmentat la presència de dones emprenedores en la professió comercial. De fet, un 13% dels agents comercials collegiats a Barcelona són dones, que es dediquen principalment als sectors d’Articles per a la Llar i Oci (23%) i Serveis (14%). L’informe reflecteix un perfil de dona entre 35 i 40 anys, que destina temps a la formació, disposa d’estudis secundaris i idiomes. L’estudi també constata que la crisi econòmica és el principal problema de la professió per a la dona, segons un 38% de les enquestades, seguit de la falta de credibilitat en segons quins sectors (14%). La majoria d’enquestades vaa loren aquesta professió perquè els permet compaginar la seva vida personal i laboral, ja que al ser autònomes poden administrarr se elles mateixes la seva jornada i ritme de treball.

Decàleg / EMPRESA

DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

EMPRENEDORIA

CREATIVITAT

LEGAL

AJUDES

ARGELIA GARCIA

AMADEO BERGÉS

MARCOS BOCOS

EMMA OLIVERO

DIREC DIRE CTORA D’EXTERNAL

CREATIU AUDIOVISUAL

ADVO DVOC CAT SOGEMARK PROPIEDAD

DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ CINC

FINANCIAL MANAGEMENT

Actitud emprenedora

INDUSTRIAL, SL

Pals a la Noria

Ser emprenedor seria una qualitat imprescindible de qualsevol empresari

No sé si deixarà de girar la sínia, però els mercats poden fer que pari el món

Si definíssim l’actitud emprenedora com aquella que ens porta a fer realitat els nostres somnis i que aplicada a l’empresa determina com convertir les idees en negocis rendibles, tindríem la clau per resoldre moltes de les qüestions que en aquests temps ens preocupen. Hi ha també una accepció que diu que emprenedor és el que assumeix, amb resolució, accions difícils i en el camp econòmic és aquell que identifica una oportunitat de negoci i organitza els recursos necessaris per posarr la en marxa, assumint-ne el risc inherent. Ser emprenedor seria una quaa litat imprescindible de qualsevol empresari juntament amb la innovació i la capacitat d’orr ganització i gestió. Es així com enfoquem les empreses avui, a finals de 2011? Si la resposta és positiva, hem de pensar que tot anirà bé, es trobarà la forma de superar els inconvenients i les adversitats del merr cat. En cas negatiu, pensem si hem oblidat el que vol dir ser empresari.

La raó és per tots coneguda. S’ha acabat l’energia que feia girar la sínia (noriaa). L’efecte multiplicador de la xarxa, sollicitant a les marques coherència amb la seva responsabilitat social corporativa, ha estat el detonant perquè el programa es quedés sense anunciants. Però, no ens enganyem, tot i que la mobilització col·lectiva a través de l’activisme digital hagi tocat el cor de les marr ques, el poder de decisió el tenen els anunciants. No obstant, és un precedent que canviarà la relació entre anunciant, agència de mitjans i cadenes de televisió. Si els mercats fossin marques amb nom propi podríí em intentar utilitzar la mateixa estratègia digital per denunciar els abusos d’un ferotge sistema ﬁnancer que està destruint la política (al capdavant de Grècia i Itàlia, sense votació, han col·locat un tecnòcrata), l’economia, els somnis i l’esperança de la majoria. No sé si deixarà de girar la sínia (noriaa), però els mercats poden fer que deixi de girar el món.

Els drets d’autor

Salvaguarden els interessos dels representants del drets d’autor Recentment hem tingut l’ocaa sió de veure una notícia, que ha adquirit certa publicitat, en conﬁscar la Guàrdia Civil prop de 2.000 mones de Pasqua, que reproduïen a futbolistes i personatges de dibuixos animats. Aquesta actuació ha vingut promoguda per la denúncia dels representants dels drets d’autor, qui legitimats per ser llicenciataris de la corresponent llicència d’explotació han vist com s’han anat prodigant en totes les pastisseries reproduccions de les seves llicències sense la seva autorització. El cert és que la Llei és clara i intenta salvaguardar els interessos dels representants del drets d’autor. En aquest sentit és lògic que qui paga per una llicència d’explotació tingui la protecció especial de tots els operadors jurídics per salvaguardar aquesta llicència, sense que tercers no beneficiats per aquest dret obtinguin sense la seva corresponent autorització un aproﬁtament il·lícit.

FINANCES ERT T SANTAMARIA A I PEY SOCI DE FINAN FINANC CES CORPORATIVES I EMPRESA FAMILIAR D’AUREN

Al 2012: 1 Dia, 1 Empresa

Compravenda d’empreses

L’1D1E té l’objectiu de constituir cada dia una societat sense cost durant el 2012

Hi ha empreses que no fracassen per falta de viabilitat econòmica

Espanya és un dels països on existeixen més barreres per emprendre un negoci, segons l’informe Doing Business 2012. Contràriament al que hauria de ser, per superar les diﬁcultats econòmiques que travessa el país. En aquest context, l’emprenedor és considerat un suïcida en un entorn on els funcionaris i l’atur guanyen de llarg al nombre de professionals que volen crear la seva empresa. Des de les entitats públiques i empreses privades, ara es comencen a sumar esforr ços per combatre la mancança de cultura emprenedora. En aquesta línia, es posa en marxa el projecte 1D1E (www.1d1e. com), 1Dia 1Empresa, amb l’objectiu de constituir cada dia una societat sense cost durant l’any 2012. L’1D1E s’adreça tant a emprenedors com a padrins, empresaris consolidats que desitgen apadrinar un projecte i recolzarr ho. Així que si ets emprenedor, l’1D1E és la teva oportunitat per donar el salt i convertir la teva idea en realitat. A què esperes?

De vegades les empreses fraa cassen no per falta de viabilitat econòmica, sinó perquè no es considera la seva transmissió com una alternativa de continuïtat. Les operacions de compravenda poden evitar la pèrdua de capital, de coneixement especialitzat i d’actius intangibles, com la posició de mercat. També poden evitar la pèrdua de llocs de treball i de creixement econòmic, factors que avui convé protegir de manera especial. Tot allò que fa referència a operacions de compravenda d’empreses constitueix un aspecte imporr tant en l’estratègia de qualsevol societat. Les fases més significatives d’una operació de compravenda són: l’anàlisi de les alternatives, la preparació del quadern de venda, l’estudi de valoració, la identiﬁcació de candidats, el procés de negociació, el procés de due diligence i el tancament de l’operació. Probablement en la darrera fase de l’operació és on es produeixen més fracassos per la manca de preparació.

ECONOMIA / Expert

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

PERFIL DE LES EMPRESES CATALANES

2010: any de millores en el teixit empresarial El Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona, en col·laboració amb l’ACCID, acaben de publicar l’Informe Anual de l’Empresa Catalana 2010.

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Aquest informe presenta l’anàlisi econòmico-financera de l’empresa catalana per als anys 2009 i 2010. L’anàlisi es fonamenta en les bases de dades de la Central de Balanços del Banc d’Espanya (CBBE), que aquest remet regularment a la Cambra de Comerç de Barcelona. En uns moments en els que estem aclaparats per les informacions econòmiques negatives de tota mena, sembla oportú exposar algunes de les conclusions principals d’aquest informe ja que posa de relleu dades positives. Durant l’any 2010 s’ha produït un canvi de tendència en el nivell d’ingressos de les empreses. Com es pot comprovar a la figura 1, les vendes, que havien caigut en els anys anteriors, varen créixer. Entre els principals motius estarien les exportacions que varen augmentar quasi en un 30%. Es tracta d’una millora que afecta a les empreses que en els anys anteriors varen apostar per la internacionalització ja que la intensitat exportadora ha pujat amb força. Això, ha contribuït a una millora de la balança comercial, com a conseqüència del fet que els països als quals Catalunya exporta s’estan recuperant més ràpidament de la crisi. El resultat farà reduir el dèficit exterior. Aquest dèficit és, precisament, un dels desequilibris principals que té el patró de creixement de l’economia catalana, igual que l’espanyola.

Durant l’any 2010 s’ha produït un canvi de tendència en el nivell d’ingressos de les empreses Cal apostar per la inversió en R+D i, per tant, per la innovació en productes i en processos

Malgrat les bones dades anteriors, el 2010 es va produir un decreixement important del nombre de treballadors com a conseqüència de la recessió. Un altre aspecte rellevant és la productivitat laboral que el 2010 va evolucionar favorablement per a les empreses. El motiu principal és la reducció dels salaris en termes reals. També s’estan produint millores en l’estructura financera de les empreses, ja que el finançament està prioritzant els fons propis. En general, es tracta d’una estratègia financera raonable ja que, a causa de les restriccions en el crèdit, és desitjable que les empreses redueixin el seu endeutament per tal de mantenir un nivell adequat d’independència financera. Això explica que el cost financer també s’hagi reduït. La reducció de costos financers i laborals, conjuntament amb una millora de la gestió dels actius explica que el 2010 s’hagin produït increments significatius de la rendibilitat financera i del rendiment dels actius. A la figura 2 es pot comprovar que el rendiment dels actius es va situar en un 7% i la rendibilitat financera va aug-

mentar fins l’11%. Es tracta de dades molt favorables. En línia amb els anys anteriors, les empreses catalanes tenen en els anys analitzats un perfil econòmic similar al de les empreses de la resta d’Espanya, encara que hi ha diferències. Així, els resultats financers han estat més favorables en les empreses catalanes, el que els ha permès tenir un millor resultat. Per altra banda, les empreses espanyoles també estan més endeutades. De cara al futur, convé que les empreses s’enforteixin financerament per tal d’enfrontar amb millors condicions els propers anys. Per això, convé seguir aplicant mesures com: - Augment dels fons propis, augmentant el capital o reduint el pagament de dividends per tal d’incrementar l’autofinançament. La reducció del deute hauria de ser una prio-ritat ja que, en cas contrari, poden tenir problemes financers importants en un entorn de restric-cions creditícies i increment de la morositat. - Revisar els models de negoci per millorar la competitivitat, sobretot l’exterior per tal de resoldre el dèficit estructural de la balança comercial. Per això, cal apostar per la inversió en R+D i, per tant, per la innovació en productes i en processos, i per la qualitat. - Seguir prioritzant la internacionalització de les empreses. En aquest punt tenim bons exemples d’empreses catalanes que han fet del món el seu mercat objectiu. No podem oblidar que a nivell mundial l’economia està creixent amb taxes properes al 4% anual, especialment a països emergents com Brasil, Xina, Índia i molts d’altres. En aquest apartat hi pot ajudar que està creixent de manera significativa el nombre de recents graduats universitaris disposats a viatjar i treballar a l’estranger. A més, el nivell d’anglès entre els nostres joves està millorant a passes agegan-

FIGURA 1: VENDES I INTENSITAT EXPORTADORA (EN PERCENTATGE) Vendes a Espanya (a) 32 28 24 20 16 12 8 4 0 -4 -8 -12 -16 -20

1999

2000 2001

Vendes a l-estranger (a)

2002 2003

2004 2005

2006 2007

Intensitat exportadora (b)

2008 2009

2010

(a) % de variació anual. (b) Vendes a l’estranger sobre vendes totals. Nota: en tots es gràﬁcs, la dada corresponent al 2009 s’ha estimat a partir de la base trimestral.

FIGURA 2: RENDIMENT I PALANQUEJAMENT Rendibilitat dels fons propis

Rendibilitat de l’actiu net

Palanquejament real

1999

2000 2001

2002 2003

2004 2005

2006 2007

2008 2009

2010

Nota: L’actiu net i els fons propis estan valorats a preus corrents.

Font: Informe Anual de l’Empresa Catalana 2010.

tades. Aquesta ha estat sempre una de les nostres assignatures pendents, però encara queda molt per fer. - Seguir millorant l’eﬁciència en la gestió dels actius i dels recursos humans en línia amb el que s’ha aconseguit en el 2010. En el cas dels recursos humans, el repte està en aconseguir la millora de l’eﬁciència per la via de la productivitat més que per la via de la reducció de salaris reals o de la reducció del nombre d’ocupats.

En resum, les empreses catalanes han augmentat les vendes, han millorat la seva eﬁciència i han aconseguit uns nivells de rendibilitat força acceptables. Es tracta de dades que permeten pensar que moltes empreses estan aconseguint superar les males dades dels anys 2008 i 2009. De tota manera, tampoc podem deixar de banda que a ﬁnals del 2011 s’està produint un deteriorament dels resultats. Per això, caldrà veure com acabem l’any.

DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

Especial: Dones Emprenedores

ENTREVISTA A MARIA ÁNGELES TEJADA, PRESIDENTA DE LA FIDEM

“Les dones directives volem el respecte pel treball que realitzem” Maria Ángeles Tejada és la presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora, i també la Directora General de Professionals de Randstad –empresa de sel·lecció de personal-, a Espanya. GERARD ARIAS

“A les dones, ens preocupa més que les coses funcionin que no pas el mèrit individual”

Des del 1997 a Fidem, doneu suport a les dones empresàries, com ha estat el camí ﬁns avui? Gens fàcil, ser empresària és una petita aventura per a moltes dones, no sobren les vocacions, la tramitació és molt burocràtica i les ajudes en aquests temps són escasses. Hi ha molta por a emprendre i poca gent està disposada a arriscar-se, però ens movem gràcies a la il·lusió, la responsabilitat i sortirem endavant perquè la societat necessita treballar, tothom necessita gent que doni feina, és a dir, empresàries. Hi ha hagut un canvi de percepció del paper de la dona en molts àmbits. En quins aspectes s’ha millorat? Al marge de les quotes de representativitat, que segueixen estant sota mínims, el món empresarial ha “escoltat” i ha “comprovat” cada cop amb resultats més concrets, que les dones no ens conformem simplement amb l’equiparació salarial que és obvia, sinó que assumim perfectament funcions directives, perquè estem preparades per fer-ho. De què està més orgullosa com a presidenta del Fidem? Del suport i la confiança de moltes empresàries i collegues, especialment aquelles amb qui van iniciar el patronat de la fundació, invertint temps i el seu propi capital, a ﬁ d’avalar microcrèdits, de provocar que moltes dones empresàries practiquin benchmarking, d’aconseguir que les noves empresàries es coneguin i aprenguin les unes de les altres, i també de la nostra experiència empresarial. També estic orgullosa que els Premis Fidem, tingut el suport

Els Premis Fidem tenen un gran reconeixement dins el món empresarial. / CEDIDA

i el reconeixement empresarial, especialment el d’aquelles dones que els han obtingut, i sobretot, del reconeixement d’aquelles empresàries que van aprendre alguna cosa nova, simplement estant amb altres empresàries com elles. Quins avantatges i inconvenients ha suposat ser dona per a la seva carrera professional? La veritat es que avantatges de gènere, poques. Ja sabem el que hi ha, però, inconvenients tampoc en excés; sempre he confiat en mi mateixa i en el meu treball, ja que al cap i a la ﬁ, el món de l’empresa, el que de veritat importa són els resultat. Si el resultat de la teva gestió contribueix a millorar l’eﬁciència de l’entitat en la que treballes, ningú qüestionarà el sexe del o de la responsable.

Hi ha diferencies entre el paper de la dona en l’àmbit públic i la dona en el món empresarial? Quines són? Doncs sí que existeixen diferències. La primera és que les dones, especialment quan ocupem càrrecs de responsabilitat, no podem permetre’ns la mediocritat. Normalment en l’àmbit públic, els càrrecs són elegits i el resultat final de la gestió depèn molt de qüestions polítiques i d’un sistema establert en el que difícilment s’hi pot incidir. En canvi en el món empresarial, es té en compte el resultat final, que sempre està a la vista de tot el món. No s’admeten excuses quan al final no es compleixen els objectius. Què en pensa de les quotes que, encara avui, les empreses fixen pels homes i per les dones?

Mai m’han agradat les quotes, jo preferiria el sentit comú, la lògica dels números, el pragmatisme dels resultats finals, ja siguin humans en la forma de gestionar el treball de les persones o econòmics. No obstant, entenc que en una societat en la que tradicionalment les grans decisions econòmiques han vingut dels homes, i amb poques dones en els centres de decisió de l’Administració, s’ha hagut d’admetre un sistema de quotes que conﬁo que desapareixerà amb els anys. Les dones directives assumeixen les mateixes responsabilitat que els homes, només volem el respecte pel treball que realitzem. Homes i dones hem d’unir els nostres esforços per aconseguir que el país generi treball, riquesa, units ho aconseguirem En l’àmbit dels RRHH, per què creu que hi ha més dones que homes? Probablement pel component de sociabilitat, empatia, comunicació, intuïció i emocionabilitat que posem en allò que fem. A nosaltres ens preocupa molt més que les coses funcionin, que no pas el mèrit individual. La dona sacrifica el seu propi ego en benefici del grup i d’aquesta òptica podem acompanyar i entendre millor la feina de les persones, el seu desenvolupament

i disposició en valor dels seus coneixements per beneficiar l’empresa. No obstant, conec a grans i molt bons professionals en l’àmbit masculí, de fet, ells van inventar aquesta posició. Seguint en l’àmbit dels RRHH, què busquen les empreses en el treballadors i treballadores d’avui dia? Doncs aptituds, actitud, compromís i emocions, les empreses necessiten el contracte emocional, vincular als equips amb el projecte, i per això, la comunicació empresa-treballador és fonamental. Les empreses demanden perfils que vulguin formar part dels projectes, avui dia, les persones amb aquestes actituds són les que busquen les empreses. A quines diﬁcultats s’enfronta avui dia una dona emprenedora? La pitjor és la incomprensió social, les poques ajudes per part de l’administració, i a vegades la falta de formació en emprenedoria. Per sort, existeixen corporacions com la Fidem en les que les “noves” empresàries poden comptar amb mentores empresàries que disposen d’experiència i volen compartir-la i ensenyar-la a aquelles dones que comencin i vulguin aprendre. En aquests moments, quin consell donaria a una dona que volgués emprendre? Que emprengui sense dubtar, que no té res a perdre, que els somnis estan per complir-los i que no importa equivocar-se, segurament a través dels errors s’acaba descobrint l’autèntic camí. La dona és empresària per naturalesa, només ens fa falta l’oportunitat per demostrar que ho sabem fer, i si no et donen l’oportunitat te l’has de guanyar tu mateixa.

ESPECIAL / Dones Emprenedores

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

RADIOGRAFIA SOBRE LA PRESÈNCIA DE LA DONA DINS EL MERCAT DE TREBALL

Les dones perden pes dins dels llocs directius Un 20% dels llocs directius a nivell mundial són ocupats per dones, el que representa un descens de 4 punts respecte al 2009. Tenint en compte això, podem aﬁrmar que Espanya es troba lleugerament per sobre respecte a la mitjana mundial pel que fa a la presència de dones en càrrecs directius. Sembla, però, que la crisi està diﬁcultant una millora de les posicions femenines a nivell mundial.

A.S.

Les dones ocupen a Espanya el 22% dels càrrecs directius en les empreses, un 3% més que la mitjana mundial que és del 19%, segons l’estudi International Business Report elaborat per la companyia Grant Thornton. L’informe, basat en una anàlisi de 39 països, destaca l’augment de la presència de les dones en càrrecs directius a Espanya, ja que si bé la dada només s’ha incrementat un punt respecte al 2009, és un “avanç considerable” respecte al 2007 i el 2004, quan la presència femenina es reduïa a un 17% i 14%, respectivament. Per la sòcia de Grant Thornton, María José Lázaro, “encara queda molt per fer”, ja que, al seu parer, “si les dones respresenten el 43% de la població ocupada a Espanya i el 54% dels universitaris, amb un 22% de directives

A nivell mundial només el 8% de les empreses tenen una dona com a directora executiva o CEO Les empreses familiars són les que compten amb una major representació femenina en els seus consells

no quadren els comptes de la igualtat real”, explica. En aquest sentit, l’informe situa els països del sud-est asiàtic a dalt del rànquing de

La crisi ha afectat negativament a la presència de dones en càrrecs directius. / CEDIDA

presència femenina en les cúpules empresarials, amb una mitjana del 35%; seguit de Llatinoamèrica, amb un 23%; la Unió Europea, un 20%, i Estats Units, un 15%. Aquestes dades “desafien la percepció que Occident està al capdavant en la igualtat laboral entre homes i dones”, segons Lázaro. Una particularitat assenyalada per l’informe és que entre les empreses que ocupen dones en càrrecs directius, el 22% estan associades a posicions ﬁnanceres. Un 20% treballa dins del departament de recursos humans mentre que en una proporció menor, del 9%, se les troba en càrrecs de màrqueting o directora de Vendes. A nivell mundial només el 8% de les empreses tenen una dona com a directora executiva o CEO.

Les dones catalanes Sobre la presència femenina en càrrecs directius a empreses catalanes no hi ha estu-

LA TRISTE REALIDAD Hay 1,6 millones niños de la calle en Filipinas. De ellos, 60,000 ƐŽŶ ƉƌŽƐƟƚƵŝĚŽƐ͘ En Filipinas hay 6 millones de niños ĚĞƐŶƵƚƌŝĚŽƐ͘ Alrededor de 28 ŶŝŹŽƐ ƐŽŶ ĂƌƌĞƐƚĂĚŽƐ ƚŽĚŽƐ ůŽƐ ĚşĂƐ͕ ƵŶ ŶŝŹŽ ĞƐ ĂƌƌĞƐƚĂĚŽ ĐĂĚĂ hora. SOLAMENTE EN NEGROS OCCIDENTAL, UNA MEDIA DE 3 NIÑOS SON RESCATADOS DIARIAMENTE. >ĂƐ ĐŝĨƌĂƐ ƐĞ ŝŶĐƌĞŵĂŶƚĂŶ ĐĂĚĂ ĚŝĂ ƋƵĞ ƉĂƐĂ͘

RÀNQUING DE LES 15 EMPRESES CATALANES AMB MÉS DONES EN ALTS CÀRRECS 1. Teyco

2. Grups Shers

3. Editorial Prensa Ibérica

4. Invercaixa Gestión

5. Tous

6. Supsa Supermercats Pujol

7. Criteria Caixacorp

8. Sara Lee Southern Europe

9. Grupo Indukern

10. Casa Tarradellas

11. Freixenet

12. 2000 Holding Farinera Vilafranquina

13. Conei Corporación

14. Renta Corporació Real Estate

15. STEN

3 Font: Cambra de Comerç de Barcelona. Base de Dades SABI

dis recents, tot i que ﬁnals de 2007 la Cambra de Comerç de Barcelona va realitzar una enquesta que va arribar a la conclusió que el percentatge de dones directives era del 26,1%. Un estudi posterior, re-

alitzat per la mateixa institució l’any 2008, constatava que a Catalunya hi havia més dones presents en els òrgans de govern de les empreses que a la resta de l’Estat, si bé la seva presència és molt reduïda.

TÚ POTS DONAR UNA NOVA VIDA A UN NEN! NUESTRA VISIÓN Ƶďƌŝƌ ůĂƐ ŶĞĐĞƐŝĚĂĚĞƐ ĚĞ ůŽƐ ŶŝŹŽƐ ĚĞƐĨĂǀŽƌĞĐŝĚŽƐ Ǉ ƉƌŽƚĞŐĞƌ ƐƵƐ ĚĞƌĞĐŚŽƐ Ă ŵĞĚŝĚĂ ƋƵĞ ƚƌĂďĂũĂŵŽƐ ĐŽŶ ŽƌŐĂŶŝǌĂĐŝŽŶĞƐ ŐƵďĞƌŶĂŵĞŶƚĂůĞƐ Ǉ ŶŽ ŐƵďĞƌŶĂŵĞŶƚĂůĞƐ͘ NUESTRA MISIÓN ů <ĂůŝƉĂǇ EĞŐƌĞŶƐĞ &ŽƵĚĂƟŽŶ ƟĞŶĞ ƉŽƌ ŽďũĞƟǀŽ ĐŽŶƚƌŝďƵŝƌ Ğ ŝŶŇƵŝƌ ĚĞĐŝƐŝǀĂŵĞŶƚĞ ŵĞĚŝĂŶƚĞ Ğů ĂƉŽǇŽ Ă ůĂƐ ĐĂƵƐĂƐ ĚĞ ůŽƐ ŶŝŹŽƐ ĚĞƐĨĂǀŽƌĞĐŝĚŽƐ͘

͞ ŵď ϭϬ ΦƵƌŽƐ Ăů ŵĞƐ ;Ğů ƉƌĞƵ ĚǲƵŶ ŵĞŶƷͿ ƉŽĚĞŵ ĂůŝŵĞŶƚĂƌ ϭ ŶĞŶ͕ ƚŽƚ Ğů ŵĞƐ͘͟ ƉŽƌƚĂĕŝŽŶƐ Ă͗ KALIPAY ESPAÑA FUNDACION ƚĂ Ă ůĂ > /y ͗ 2100 0548 110200304129

Dones Emprenedores / ESPECIAL

De fet, només el 8,8% dels càrrecs estan ocupats per dones. Aquest mateix estudi també revelava que el 70% de les 400 principals empreses catalanes no tenien, l’any 2008, cap dona en els seus màxims càrrecs de govern, alhora que concloïa que les empreses familiars són les que compten amb una major representació femenina en els seus consells, fet que indica que la principal via d’accés per a la dona als òrgans de govern de l’empresa són els llaços familiars.

Les dones directives la crisi Les diferències retributives entre homes i dones es mantenen en els darrers anys. De fet, la consultora ICSA ha constatat, fins i tot, un lleuger retrocés a partir del 2008, just després que comencés l’empitjorament econòmic. Segons un estudi realitzat recentment per aquesta empresa juntament amb ESADE,

Les directives espanyoles cobren un 17% menys que els directius, segons un estudi

les directives espanyoles cobren un 17% menys que els directius. En canvi, a França la diferència és només del 9% i, a Itàlia, del 6%. La major diferència salarial es produeix justament en l’àmbit directiu, mentre que les categories de comandaments, d’empleats i d’operaris les diferències baixen ﬁns a l’11% en el primer cas, i el 15% en els altres dos. Finalment l’informe d’ICSAESADE assenyala que durant els darrers mesos s’ha consolidat la caiguda en el percentatge de presència directiva de la dona, que es va iniciar el 2008.

PRESÈNCIA DE LES DONES A LA POLÍTICA

DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

PARLAMENT DE CATAÑUNYA Dones % 56 %

48 37

% %

ura 95 1999 010 014 003 006 lat 2-19 s i 3-2 010-2 9-2 003-2 5g 0 9 9 9 0 9 9 9 e 2 2 1 2 1 1 L

ALCADESSES A CATALUNYA Dones 135

% 118 %

% 65 %

49 36

% %

3 9 ura 5 14 10 06 lat 2-199 5-199 9-200 -20 -20 s -20 i 0 3 3 g 1 0 9 9 9 0 Le 19 20 20 19 19 20

ESPECIAL / Dones Emprenedores

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

QUATRE DONES D’ÈXIT

El rol de la dona professional a partir de 4 punts de vista Tot seguit recollim l’experiència de quatre dones que representen perﬁls diferents d’emprenedoria. En alguns casos es tracta de directives i empresàries, i d’altres de professionals liberals. Algunes d’elles, a més, combinen la seva tasca professional amb la participació activa en alguna associació. AMPARO DÍAZ LLAIRÓ GLOBAL HUMAN

ELENA FABA CIRCULO DE MUJERES DE NEGOCIOS

“Valorar el temps com un recurs escàs m’ha fet ser més efectiva”

“Les dones disposen d’una mentalitat més ﬂexible i imaginativa en els negocis”

“El meu consell a aquelles dones que vulguin emprendre és que s’envoltin dels millors”

Amparo Díaz Llairó és socia-directora de Global Human Capital Group, consultoria internacional que ofereix solucions estratègiques dirigides al capital humà de les organitzacions, i amb representació en els 5 continents: Selecció, Formació, Consultoria integral de RRHH i Conferencies. A més, està considerada una de las 10 millors professionals de Recursos Humans a Espanya segons la Top Ten Business Experts. A tota la seva experiència hi hem d’afegir els llibres que ha publicat com “El Talento está en la red” LID, “Talent 2.0” LID , més de ser coautora de “Los 10 mitos de Silvia” de l’editorial Libros de Cabecera. Segons la seva experiència personal ens explica estar molt convençuda que “els èxits personals i professionals són directament proporcionals a RIE (Resistència, Il·lusió i Esforç)”. Ens aconsella obrir la ment i “saber valorar l’esforç i marcar-se uns objectius personals i professionals” que són els que ens ajudaran “a materialitzar nous reptes i a seguir motivant-te per aconseguir noves metes i ser millor persona ajudant a altres a com-

plir els seus somnis”. Es mostra optimista amb el paper que desenvolupa la dona al món laboral, tot i això ens explica que “avui dia, la dona emprenedora s’enfronta a diverses dificultats”. Per ella “el fet de compaginar estudis i treball m’ha ajudat al llarg de la vida a valorar el temps com un recurs escàs i ser, per tant, més efectiva. Sempre he aplicat el principi de Pareto 20/80 per aconseguir ser més efectiva en l’àmbit professional i poder dedicar més temps a la meva vida personal”. Per últim, ens diu que “el meu consell a aquelles dones que vulguin emprendre és que s’envolti dels millors: ‘els líders de primera s’envolten de directius de primera, i els líders de segona s’envolten de líders de tercera per ells semblar de primera’”.

“Sempre és un bon moment per emprendre, ja que pot ser una resposta i una alternativa a la crisi”

Elena Faba és la presidenta del Círculo de Mujeres de Negocios. Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona, també és Tècnic Superior en Relacions Públiques, Comunicació i Publicitat per la UB, i va cursar un Màster en e-business. A més de diversos postgraus especialitzats en màrqueting i tecnologias de la informació i la comunicació. Empresària e xperta en solucions estratègiques, desenvolupament de negocis i implantació de les noves tecnologies en l’àmbit empresarial, la seva carrera professional s’ha desenvolupat fonamentalment a Espanya i a EEUU. En l’actualitat també és la Directora General de l’empresa DEIMOS, del sector de les TIC. Ens explica que el fet de ser dona no ha afectat en la seva carrera professionals, “els avantatges i inconvenients poden ser de vegades la mateixa cosa”. Creu que “les dones encara s’han d’enfrontar en el món dels negocis a un entorn dominat per patrons i estereotips masculins, la qual cosa suposa alhora un inconvenient i un avantatge. Inconvenient per-

què és un patró, en part, aliè als desitjos, qualitats i objectius de les dones. Però aquesta mateixa raó permet a les dones professionals disposar de visions diferents respecte als problemes, les oportunitats i la forma de fer les coses” afegeix. Tot i això, sentencia dient que “lamentablement la dificultat més greu és comuna per a tots els gèneres, en aquests moments, i és la crisi econòmica. Es pot argumentar que a més dels problemes i dificultats que suposa la crisi econòmica les dones s’han d’enfrontar a problemes addicionals però també és veritat que les dones disposen d’una mentalitat més flexible i imaginativa en els negocis, la qual cosa en un moment com aquest pot ser, també, un avantatge”. Per acabar conclou animant a totes aquelles dones emprenedores que vulguin iniciar un projecte de zero, ja que “sempre és un bon moment per a emprendre. I emprendre pot ser una resposta i una alternativa en temps de crisi”.

Dones Emprenedores / ESPECIAL

DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

SUSANA GUTIÉRREZ AEDIPE / GENERAL ÓPTICA

JUDITH VIADER FRIT RAVICH

“Encara hi ha entitats que prefereixen contractar homes que no pas a dones”

“La dona emprenedora ha de ser un exemple per les noves generacions”

“Les dones hem de conﬁar en el nostre potencial i capacitat, i no tenir por a equivocar-nos”

Susana Gutiérrez és llicenciada en Psicologia Industrial per la UB, i va cursar un Màster en Desenvolupament Organitzacional i PDD per IESE. Ha col·laborat com a docent en la Diplomatura de RRLL de la UAB i després de vuit anys com a Presidenta d’AEDIPE. A més també ocupa el càrrec de Directora de RRHH de General Óptica a Espanya i Portugal. La Susana Gutiérrez ens comenta que no és la primera vegada que li demanen pels avantatges o inconvenients de ser dona per la seva carrera professional, i ens assegura que “no he percebut que ser dona m’hagi beneficiat o m’hagi perjudicat especialment”. Tot i això, “si hagués d’escollir necessariament diria que ser dona m’ha obligat a esforçar-me més perquè “altres” no veiessin inconvenients on no n’hi havia”, afegeix. Segons ella, aquesta actitud l’ha portat a “preparar-me millor i participar en projectes apassionants i poder col·laborar amb empreses on hi havia molt per fer i aprendre”. Avui dia, en uns temps força complicats, creu

que les dones “hem sortit perdent en una societat com la nostra, ja que encara hi ha entitats que prefereixen contractar homes que no pas a dones”, lamenta. I afegeix que “la dona emprenedora és més lliure i depèn més dels seus plans i idees empresarials que d’un tercer que decideixi per ella. En tot cas, la falta de suport econòmica seria el més crític que podria passar, tot i que avui dia això afecta a homes i dones”. Per acabar anima a totes les dones que vulguin emprendre a “no posar-se barreres, que conﬁïn en el seu potencial i en les seves capacitat i que no tinguin por a equivocar-se. Ah, i que no es rendeixin!”, i acaba citant una frase de Madre Teresa de Calcuta “detrás de cada logro, hay otro desafío. Mientras estés vivo, siéntete vivo” i “ no dejes que se oxide el hierro que hay en tí”.

“Les dones aporten una altra visió, facilitant el treball en equip i la comunicació”

Una vida que va en parallela a la història d’una empresa. La Judith Viader ens reconeix que “des de la infantessa he estat estretament lligada al negoci familiar”, però “oficialment em vaig incorporar al departament de màrqueting després de finalitzar la Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses i fer un Màster in Business Administration (Lic&MBA 1986-1991), i intensificació en Màrqueting per ESADE. Posteriorment, i sense abandonar el lideratge d’aquest departament “vaig anar, a poc a poc, assumint diverses funcions en altres departaments, fins que en 1995 vaig assumir la Direcció General”. L’any passat va rebre el Premi a la Comercialització per part de FIDEM (Fundació Internacional de la Dona Emprenedora), fet que “em va fer molta il·lusió per ser de dones per a dones. Segons ella, els principals inconvenients amb què s’ha trobat per ser dona són “les dificultats per compatibilitzar el desenvolupament professional amb la vida personal”. Mentre que un avantatge fonamental és “que les dones aporten una altra visió, facilitant el treball en equip i la comunicació”,

afegeix. A més, afirma estar “convençuda que els equips mixtes són més eficaços, ja que uns ens podem enriquir als altres i fer millor a l’equip”. D’altra banda, quan li preguntem per les dificultats a les que ha de fer front una dona emprenedora ens explica que “les mateixes que tots els emprenedors, afegint-hi la lluita per la igualtat. Lluitar-hi dependrà de la profunditat i solidesa del nostre convenciment, tant individual com collectivament, així com de l’esforç per transmetre eficaçment aquesta certesa, a les Administracions i a la resta de la societat”. A més, creu que “això implica que les dones ens hem d’esforçar per ressaltar la nostra vàlua i actuar collectivament amb aquesta finalitat. És molt important que el paper de la dona emprenedora es visualitzi i sigui un exemple per les noves generacions de noies i nois”. I per acabar, com a consell a totes les dones que volen emprendre els transmet “molta il·lusió i passió en el seu projecte”, ja que el més important és “creure en si mateixa, en les seves aptituds i la seva intuïció, envoltant-se de gent competent, i per sobre de tot, treballar, treballar molt”.

ESPECIAL / Dones Emprenedores

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

ENTREVISTA A Mª ANTONIA RIVILLA, DIRECTORA DE PLANIFICACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI DE CESMA

“L’autopercepció de la dona és molt inferior a la de l’home” En una societat on els càrrecs directius els ocupen majoritàriament homes, el centre Cesma ofereix programes de formació especíﬁcs per formar i facilitar-ne l’accés a les dones. GERARD ARIAS

Es pot parlar de masclisme entre els directius a Espanya? Si ens fixem en el nombre de dones directives, podríem dir que sí, però cal preguntar-nos per què, i al mateix temps veure l’increment de dones que s’ha produït en llocs de treball rellevants en els últims anys. S’ha evolucionat moltíssim, i homes i dones hem de felicitar-nos per això. En quant al per què, les dones hem de preparar-nos per conèixer les habilitats necessàries per arribar a aquests llocs de decisió i poder. Que estiguem preparades tècnicament no es discuteix, però potser fa falta alguna cosa més. Tot i que el 70% de les empreses incorporen dones als llocs directius, el 59% dels professionals està en contra d’imposar uns percentatges mínims de presència femenina. Com es resol aquest conﬂicte? O només és qüestió de temps? Bé, si aquesta és una dada extreta del nostre estudi, m’agradaria puntualitzar que en realitat l’estudi mostrava que un 59% està en contra de les quotes, però un 76% d’aquest 59% està en contra perquè creuen que els criteris de selecció han de ser la capacitat i el talent. Criteri amb el que estic totalment d’acord, jo crec que si el criteri de les seleccions fos el talent no hi hauria cap tipus de discriminació. Per un costat, considero que l’avanç efectiu de la incorporació de la dona als òrgans de decisió i poder no pot garantir-se a través de la regulació legal sobre igualtat, fa falta un canvi de mentalitat. Però al mateix temps, si no es produeixen les condicions necessàries per l’incorporació d’aquest talent, s’hauran de propiciar. Considero que les polítiques de paritat poden ser positives però sempre emmarcades en un horitzó temporal predeterminat.

“Les dones no ens valorem a nosaltres mateixes, i això diﬁculta que la resta ens valorin” “Al sortir al mercat, els joves han de preparar-se bé, tant en aspectes tècnics com en habilitats”

El 98% opinen que homes i dones estan igualment formats per ocupar aquests llocs de directius, però la seva presència no és la mateixa. És un problema de les polítiques de les empreses? Les dones som el 50% de la societat, dels recursos i el talent, i a més tenim un enorme poder de compra. El que seria lògic és que també ocupéssim llocs en les direccions de les empreses, però no és així. La diferència bàsica és que el procés d’accés als llocs de treball de l’alta direcció és diferent és informal, per relacions, i les dones fem malament el networking. La falta d’autoestima és un problema important, la autopercepció de la dona és molt inferior a la de l’home. Les dones no ens valorem a nosaltres mateixes, i això diﬁculta que la resta ens valorin. Perquè les dones arribem als alts càrrecs fan falta dues coses: la primera és que ens ho ofereixin, que confiïn en nosaltres; i l’altra és que acceptem, i totes dues són una barrera. En molts casos, les empreses reclamen un perﬁl de treballador

Si el criteri de selecció fos el talent, no hi hauria cap tipus de discriminació., segons Rivilla. / CEDIDA

jove, que hagi rebut formació d’alta qualitat, i que a més tingui experiència, i això avui dia és difícil. El problema resideix en la percepció del treballador model que tenen les empreses? No crec que sigui una petició d’avui dia. Si recordo i penso en la meva incorporació al mercat laboral, demanaven el mateix. I crec que els joves han de preparar-se bé, tant en aspectes tècnics com en habilitats, i sortir al mercat a oferir i adaptar-se al que les empreses necessiten, no a allò que ells saben fer. La situació és molt complicada, no ho negarem, però de situacions complicades només se’n surt amb il·lusió i amb ganes. Quin paper juga Cesma en la incorporació de la dona a llocs d’alta direcció? A Cesma creiem que la societat, i més en els moments actuals, no pot permetre’s el luxe de prescindir de la meitat del talent. El nostre objectiu

és que la dona se senti orgullosa de ser dona, que cregui en les seves capacitat i que deixi de pensar que s’ha de moure en un món empresarial amb normes masculines. S’ha de mantenir el rol femení, som complementaris i en això radica el nostre valor, en la diferència. Quin percentatge d’inserció laboral han aconseguit les alumnes del programa “Dona: Poder i Inﬂuència? La majoria de les nostres alumnes d’aquest programa i d’un altre que es denomina “Programa d’Alta Direcció per Directives i Empresàries”, està treballant; el que hem aconseguit és augmentar la seva xarxa de networking i l’autoconfiança, i demostrar-los que elles són les guionistes, productores i protagonistes de la seva vida, personal i professional. A nivell de formació, hi ha diferencia en el percentatge

d’homes i dones que són alumnes de Cesma? En el còmput global no, però si per programes. Aquest va ser un dels motius pels que vam decidir preparar aquests programes per dones. En els Programes de Direcció General com Executiu MBA o el Programa de Desenvolupament Directiu hi ha molt poques dones. Tot i això, en altres com el Màster en Direcció i Gestió de Recursos Humans o el de Comunicació, el nombre de dones és superior al d’homes. Sigui home o dona, quines qualitats principals destacaria d’un bon directiu? La primera i penso que la més important, és dedicar molt de temps a les persones. Coneixes un mateix i conèixer als demés, ja que només allò que es coneix es pot dirigir i gestionar sense por, amb conﬁança. En resum, s’ha de ser útil, ser ﬁable i ser visible.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

Cultura CITA CÈLEBRE: “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.” Groucho Marx (1890-1977).

World

Press Photo

2011 La empresa en la web 2.0 Autor: Javier Celaya Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 320

Inteligencia comercial Autor: Lluís Bassat Editorial: Plataforma Pàgines: 192

Twitter, Facebook, LinkedIn, Tuenti... han entrat amb força dins la societat. Aquest llibre ha estat qualiﬁcat com una immillorable guia per a qualsevol persona que vulgui entendre les implicacions de l’impacte d’internet en el món empresarial. Estem sent testimonis de la creació de noves dinàmiques de treball, de noves interaccions socials que no només ens aporten informació sinó que fins i tot motiven decisions de compra. Escoltar i, sobretot, conversar i relacionar-se amb els clients a través de les tecnologies socials suposa una transformació total de la cultura corr porativa de l’empresa. Aquesta nova edició de La empresa en la web 2.00, ampliada i actualitzada, ens submergeix i aprofundeix encara més en el concepte de web social.

Van Gogh i Picasso estan presents a tots els museus del món, però la seva principal diferència és que Van Gogh només va vendre un quadre al llarg de la seva vida, mentre que Picasso els va vendre tots i es va fer ric i famós. Aquest és un clar exemple del que Lluís Bassat anomena intel·ligència comercial i intenta explicar en aquest llibre. Per què la necessitem, com la usem i la desenvolupem, són algunes de les preguntes que es van responent al llarg del llibre. A més, per això compta amb testimonis de grans exponents de la intel·ligència emocional del nostre temps com Isak Andic (Mango), Emilio Botín (Santander) o Shelly Lazarus (Ogilvy), entre d’altres. Al final, ens adonem que la intel·ligència comercial no és un truc per vendre més, sinó per generar conﬁança i intentar convèncer a algú d’alguna cosa.

AGENDA CULTURAL Grease, el musical El nou muntatge de l’espectacle Grease torna a la cartellera teatral barcelonina, sota la direcció artística i coreograﬁa de Coco Comín i la direcció musical de Manu Guix. A la Cúpula Las Arenas. Nou espai!.

Splenda del Mag Lari Aquesta artista català ens torna a sorprendre amb una superproducció màgica. Dirigida a un públic familiar i adult, s’inspira en l’imaginari de Michael Jackson, en la seva música, el vesturari i les espectaculars coreograﬁes. Al Teatre Tívoli, a partir del 6/12.

Futbol: Catalunya-Tunísia La selecció catalana, amb jugadors del Barça i l’Espanyol, s’enfrontarà a la selecció tunisiana, l’actual campiona de les nacions d’Àfrica. A l’Estadi Lluís Companys, el 30/12 a les 19h.

Concert de Rosana La cantant presenta el seu setè disc sota el títol ¡Buenos días, mundo! Segons explica ella mateixa, ha escollit aquest nom “perquè porto temps volent que el món somiï despert”. Al Palau de la Música, el 28/12 a les 21h.

La Fundació Photographic Social Vision organitza per setè any consecutiu l’exposició internacional World Press Photo. La mostra recull les 170 fotograﬁes guanyadores del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme. Es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ﬁns al 18 de desembre.

La foto guanyadora de l’edició d’enguany. / CEDIDA

Social Vision convida els visitants a reflexionar sobre la importància i el rol de la fotografia documental a l’actualitat. Els continguts de la mostra World Press Photo són un termòmetre del context social mundial, necessaris per matisar la nostra consciència pública i memòria històrica.

REDACCIÓ

Photographic Social Vision presenta per setena vegada consecutiva l’exposició World Press Photo al públic barceloní. La mostra itinerant, que en l’edició anterior va arribar als 35.400 visitants, es considera mundialment com la més important en l’àmbit del fotoperiodisme per la qualitat de les seves fotografies, així com pel debat i la crítica que generen cada un dels treballs presentats. Una cita amb els esdeveniments socials, polítics, culturals i esporr tius del darrer any que també és un aparador pels millors fotoreporters del moment, oferint l’oportunitat de presentar un treball en moltes ocasions censurat pels governs i els mitjans. Sota el lema “Veure per creure”, Photographic

Els premiats La fotograﬁa guanyadora d’aquesta edició, de la sudafricana Jodi Bieber, immortalitza Bibi Aisha, una noia afgana de 18 anys que va ser mutilada com a càstig per fugir de la casa del seu marit a la província d’Oruzgan, al centre de l’Afganistan. Alguns dels premis han recaigut en 3 fotògrafs espanyols: Gustavo Cuevas, Fernando Moleres i Guillem Valle. Gustavo Cuevas és el guanyador del 2n premi Esports per la fotografia de l’accident del torero Julio Aparicio, que va patir una greu cornada després d’ensopegar en una correguda de toros a Madrid. Fernando Moleres ha rebut el 2n premi Vida Quotidiana per la foto

“Menors darrere les reixes de Sierra Leone”, que retrata la situació dels menors presos a la presó de Padema Road d’aquest país africà. El 3r premi Retrats ha recaigut en l’espanyol Guillem Valle per la fotograﬁa d’un home de la tribu dels Dinka al sud del Sudan, recentment independitzada.

Les noves realitats Adaptant-se a l’entorn i les noves realitats, World Press Photo inclou novetats als treballs guanyadors d’aquesta edició. Per primer cop, s’ha distingit un projecte d’un web documental, emfatitzant els nous mitjans en què es publiquen les fotograﬁes i no només els mitjans escrits. A més, s’ha atorr gat una menció especial d’honor i un segon premi a treballs relacionats amb Internet i les xarxes socials. Així, per exemple, Michael Wolf presenta “Una sèrie de desafortunats esdeveniments”, on utilitza la nova tecnologia Google Street View per captar accidents, incendis i baralles, entre altres incidents.