Món Empresarial 141

Gener 2012 n. 141

Anàlisi mensual d’economia i empresa

¼

Editorial / OPINIÓ

GENER 2012 ANUARI 2011 MÓN EMPRESARIAL

3

EDITORIAL

Sumari AGENTS SOCIALS Algunes de les principals associacions empresarials, i també sindicats, del nostre país fan balanç del 2011 i reflexionen entorn a allò que pot passar en els propers mesos. pàgines 4 a 10 Les cambres de comerç coincideixen a l’hora d’afirmar que encara queda molt camí a recórrer. Malgrat tot veuen oportunitats clares en determinats sectors i també en el mercat exterior. pàgines 12 a 18 Alguns del col·legis professionals més vinculats a l’ambit econòmic i empresarial ens relaa ten quins són els seus reptes. pàgines 20 a 22

Editorial

EL 2011, A PUNT DE L’ABISME ECONÒMIC

Si hi ha una sortida clara a la crisi per a moltes empreses, aquesta passa molt sovint per l’exportació, i també per la innovació, una assignatura encara pendent en el nostre context empresarial. Sobre aquests dos temes precisament n’opina el nostre col·laborador habitual, Oriol Amat, economista i catedràtic de la UPF pàgina 26 Els canvis viscuts en els darrers anys estan afectant la nostra estructura social. Ho comenta la periodista Patrícia Gabancho. pàgina 27 El mercat laboral per al 2012 semm bla ser que no es reanima, com a mínim en el nostre país. En aquest context el sector dels recursos humans s’està reinventant. pàgines 30 a 32

ANÀLISIS Després que tots els indicadors econòmics hagin anat a la baixa durant el 2011, hem de veure què podem esperar del 2012. El catedràtic d’Economia de la UB, Joan Tugores, ens ho intenta descobrir. pàgina 24

CRÒNICA L’anomenada primavera àrab ha protagonitzat gran part de l’actualitat internacional al llarg del 2011. De fet els seus efectes encara s’estan fent sentir a dia d’avui. pàgines 34 a 36

També, a principis de març, les nostres mirades es dirigien cap a les esfereïdores imatges que ens arribaven del Japó, després de l’accident de la central nuclear de Fukushima. pàgines 38 a 40 Fora de les nostres fronteres, queia, finalment, Osama Bin Laden a l’Afganistan. Més a prop, la crisi es feia sentir amb totes les seves forces a Grècia, mentre la UE intentava actuar per evitar una catàstrofe més gran. pàgines 42 a 44 A l’Estat espanyol i, en concret, a Catalunya vam viure dues eleccions: primer, les municipals, i després, les estatals. Les dues es van traduir en canvis notables dins del mapa: CiU guanyava claa ríssimament a les primeres, mentre el PP ho feia a les segones. Ara bé, la millor notícia política va venir a l’octubre quan ETA anunciaa va l’abandonament de les armes. pàgines 50 a 54

MAPA DEL MÓN Els fets més destacats del 2011. pàgines 28-29

Hem deixat enrere el El PP aconseguia el 2011. El que havia de ser l’any de la remuntada, fifi major poder polític nalment no ho ha estat. A de la democràcia mitjans d’any les expeci Rajoy es convertia tatives de millora econòen el substitut mica s’esvaïen. Les males notícies no paraven de de Zapatero ploure: la xifra d’aturats, a l’Estat espanyol, ascendia fins als cinc milions, la prima de risc es disparava i les entitats financeres restringien més el crèdit a les empreses. En aquest context, ja de per si força negatiu, s’hi van afegir les retallades públiques, sobretot en l’àmbit de l’educació i la sanitat. Tot plegat va donar lloc al moviment del 15 M o dels indignats, que finalment només va aconseguir fer molt soroll per no res.

A nivell internacional, el Japó va acaparar durant unes setmanes la nostra atenció a causa de l’accident de la central nuclear de Fukushima. Tot i que, en aquest cas, el risc nuclear, es trobava a les nostres antípodes, la catàstrofe va servir per encetar un intens i necessari debat sobre l’energia nuclear i les energies alternatives, no només a Espanya sinó a tot Europa.

Més a prop de casa nostra, la revolta tunisiana, que va esclaa tar a principis del 2011, es va convertir en el detonant de la primavera àrab. Països com Egipte, Líbia i el Iemen n’han estat indiscutiblement els protagonistes. En aquests moments, tots ells inicien reformes polítiques que, no oblidem, poden tenir conseqüències en els països occidentals. D’altra banda, queda l’interrogant sobre Síria, on el seu president està reprimint brutalment els seus opositors. En aquest sentit, seria desitjable que l’ONU pogués actuar ràpidament per protegir els civils, tal com ho va fer en el seu moment en el cas de Líbia.

A l’Estat espanyol, l’any passat acabava amb un canvi de signe polític a Madrid: el PP aconseguia el major poder polític de la democràcia i Rajoy es convertia en el substitut de Zapatero. La il·lusió i l’esperança de molts ciutadans aviat es trencava. El nou president tampoc ha demostrat tenir la vareta màgica per solucionar els problemes econòmics del nostre país. Tot el contrari. De fet, Catalunya ja n’està patint els efectes negatius, i no només en el capítol del finançament.

En qualsevol cas, els nostres governants no haurien d’esperar que la solució vingui d’Europa i, concretament, d’una Unió Europea, cada cop més desorientada i que, precisament, no ha sortit massa airosa de la seva intervenció a Grècia.

En definitiva, esperem que el 2012 sigui un millor any...

STAFF MEDIGRUP DIGITAL S.L.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Gerent Comercial: Carles Vives. Responsable de Màrqueting: Laura Pons. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director d’Administració: Ramon Thomas. Directora Madrid: Maika Fernández. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores, Oriol Amat. Col·laboradors: Núria Cabrera, Judith González. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón.

Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.L. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

4

AGENTS SOCIALS / Associacions

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

AGENTS SOCIALS ASSOCIACIONS Joaquim Gay de Montellà

President de Foment del Treball

Consolidar les bases de la recuperació en què en els darrers mesos viu instal·lada Europa.

El 2012 l’hem iniciat amb l’assumpció d’un panorama d’estancament econòmic, si ens atenim a les previsions de diferents organismes internacionals. La situació econòmica de Catalunya no pot abstraure’s de la conjuntura espanyola, però tampoc de l’estat de sotsobre

L’any 2011 ens ha deixat com a herència enverinada una perillosa crisi de l’euro, acompanyada de la incertesa d’una crisi política i institucional que a Espanya s’ha traduït en un avançament electoral davant del risc de solucions d’emergència com han estat els anomenats governs tecnòcrates de Grècia i d’Itàlia. A pesar de tot, encara és a les nostres mans desentrellar aquesta situació difícil. A Catalunya, el nou Govern porta a terme unes polítiques de redreçament indispensables perquè són les úniques possibles; el difícil context europeu marca el camí. A Espanya, el nou Govern s’ha constituït amb un ampli suport electoral i amb el mandat clar de redreçar la situació econòmica. Aquest Execu-

tiu té la imperiosa obligació de liderar reformes estructurals tan necessàries com són la de l’Administració Pública, la del sistema financer o la de les relacions laborals. La delicada conjuntura econòmica i institucional ho requereix.

Aquest 2012, que apunta a estancament econòmic, ha de ser sobretot l’any en què es consolidin les bases sobre les quals sustentar la recuperació posterior. En aquest sentit, els empresaris confiem que al llarg de l’any acabi la reforma i el sanejament del sistema financer espanyol perquè el crèdit pugui fluir. En aquest punt, és important l’operació de préstec a tres anys del Banc Central Europeu realitzada pocs dies abans d’acabar l’any 2011 i en la qual es van posar en circulació gairebé mig bilió d’euros per a 523

bancs europeus perquè el crèdit pugui arribar a famílies i empreses. Esperem que sigui així. És important reblar la reestructuració i sanejament del sector públic: l’actual nivell de dèficit públic no és sostenible a mig termini, alhora que detreu finançament del sector privat i se l’endú cap al sector públic mitjançant el deute públic –en un moment de molts problemes de finançament de les empreses i de l’activitat econòmica–.

Cal reestructurar l’Administració, avaluar la idoneïtat dels diferents nivells administratius i acomplir escrupolosament els objectius de dèficit, tant per part de l’Administració central com per part de les autonòmiques i locals. He defensat en més d’una ocasió que el model de finançament de les autonomies cal que sigui revisat: el

president Rajoy, en el seu discurs d’investidura, va assegurar que tindria en consideració les propostes que li arribessin.

Cal que s’escolti la proposta que es pugui formular des de Catalunya en la línia d’un nou model de relació fiscal amb l’Administració central que fixi un màxim per a la solidaritat interterritorial, que en cap cas crec que hauria de sobrepassar el 4%. El nostre Parlament ha de treballar en aquesta proposta amb el màxim consens possible i fer-la arribar al Govern espanyol, per obrir un debat rigorós i assenyat.

I, evidentment, aquest 2012 és l’any dels cinc milions de persones sense feina i ha de ser l’any en què apliquem les mesures perquè Espanya deixi de ser la campiona de l’atur a Europa. El nostre marc de relacions laborals ha de canviar substanciosament per començar a generar de manera estructural ocupació. El Govern espanyol i els agents socials tenim un llarg camí d’avenços per recórrer plegats i l’hem de recórrer bé.

Josep González fer el Govern central provocarà la principal valoració de les seves polítiques, per damunt de les polítiques fiscals i ajustos.

President de PIMEC

El cavall de batalla és una reforma laboral autèntica Tot i que cada empresa és un món, les pimes catalanes no encaren el 2012 amb unes perspectives gaire positives. L’economia es mou per expectatives i les referents a una millora de la situació econòmica no són gens clares. De fet, els indicadors econòmics corroboren la manca d’expectatives positives, i són ambdós aspectes els que haurien de coincidir per observar que l’economia millora.

d’atur, un sistema financer centrat només en atendre les seves obligacions de pagament, un deute públic que cal disminuir, una demanda interna atònita pel baix consum i la reducció de la despesa pública, i una moderació en l’increment dels preus però que està molt condicionada a l’evolució dels preus de productes energètics, de les matèries primeres i de la fiscalitat indirecta.

Ens trobem en una situació complexa, amb un conjunt de problemes interrelacionats.

Les principals dificultats són, per descomptat, l’elevat nivell

Per corregir aquests desequilibris, hi ha actuacions imprescindibles. Des del punt de vista de PIMEC, n’hi ha moltes que ja s’haurien pogut dur a terme

des de fa mesos, però ha mancat valentia i/o idees clares. Cal una reducció del dèficit pressupostari, tot i que els empresaris demanem que es sigui molt curós amb les despeses que es retallen i amb les formes impositives que s’incrementen.

D’altra banda, i sent el cavall de batalla principal de la nostra patronal, exigim una reforma del mercat de treball que eviti que l’única manera que tinguin les empreses d’ajustar la despesa de personal a la caiguda dels ingressos sigui l’acomiadament, i amb un alt cost. Cal garantir la flexibilitat interna i

la possibilitat que cada empresa, i més la pime, pugui vincular la política de retribucions a la seva productivitat. També es fa imprescindible potenciar la contractació a temps parcial, per repartir un bé escàs com és avui el treball, i donar prioritat al conveni d’empresa davant dels d’àmbit superior. Caldria recordar que les barreres de sortida es converteixen també en barreres d’entrada. El nivell de la reforma laboral que ha de

També cal una fórmula per garantir que el sistema financer compleixi la seva funció de finançament de l’activitat productiva, al mateix temps que soluciona els seus problemes de solvència. Altres aspectes, com potenciar la internacionalització i els projectes innovadors orientats al creixement econòmic, seran importants aquest 2012, perquè amb una demanda interna, consum de les famílies i despesa del sector públic en evolució negativa, no hi ha més remei que orientar l’activitat de les empreses cap als mercats internacionals.

Si les mesures adoptades estan en consonància amb aquestes actuacions serà possible capgirar l’actual situació econòmica i millorar les perspectives de futur.

6

AGENTS SOCIALS / Associacions

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

ASSOCIACIONS Antoni Abad

President de la Cecot

2012: el moment convida a actuar tivitat econòmica. En primer lloc, no podem posposar més una veritable reforma laboral.

Però inicialment un reduït nombre de mesures trencadores per pràctiques, veritables proves-pilot, adreçades a col·lectius com emprenedors de nous negocis, microempreses o autoemprenedors, serien molt benvingudes. Un corrent de confiança a la contractació per reduir l’atur i l’economia submergida.

Arriba el moment de la veritat.

Aquesta crisi ha deixat una cosa clara i és que el nostre model econòmic està obsolet. Hem gastat més del que teníem i això ens ha malacostumat a tots.

Si no volem acabar com els països rescatats, hem de dirigir els nostres esforços cap a un altre model. Refundar les bases de competitivitat.

Tot respectant l’equilibri pressupostari, cal sacsejar les prioritats i partides per donar cabuda als incentius i estímuls al creixement de l’economia, especialment via innovació i internacionalització, i a les inversions productives.

I deixem mentalment la crisi enrere! Reconeixent les dificultats del moment present i futur immediat, ara ja estem en un nou paradigma. Més risc, més implicació, gestió més eficient, agilitat, anticipació i cooperació en són les claus per transitar-hi.

I predisposem-nos a conviurehi. El codi intern de cadascú de nosaltres passa per la generositat en el terreny de les nostres postures personals. Inspirat en actituds i valors constructius i d’esforç.

Voldria recordar els temes estructurals que ens han d’ajudar a tornar a la via de la competi-

En segon lloc, cal apostar pel desenvolupament d’una autèntica política industrial. Cap país de les dimensions i de les ambicions del nostre pot ser realment competitiu sense una estructura equilibrada entre el turisme, el comerç, la construcció, el sector primari, el coneixement, els serveis i la indústria. A Catalunya, la indústria i els serveis directament vinculats a aquesta suposen més de la meitat del valor afegit de l’economia. Es respira aquest

coneixement entre els governs i en l’opinió pública? Siguem conscients que cal reforçar aquesta fortalesa.

I en tercer lloc, cal afrontar la reforma educativa. Res més estratègic per remuntar persones i economia. S’ha de fer un canvi real en els principis, i tornar a valorar la cultura de l’esforç i l’aposta pel talent.

A més, s’hauran de dur a terme canvis de caràcter financer, que poden ser bàsics per donar liquiditat immediata al sistema. Sóc partidari del concepte banc dolent, al qual les entitats bancàries poguessin traslladar els seus actius nocius per millorar els seus balanços i d’aquesta manera disposar de capital lliure per augmentar les línies de finançament que estan reclamant el teixit empresarial i els particulars. En aquesta línia, caldria també fomentar una regularització fiscal, basada en el

Albert Calzada Vilaseca

Aprofitem les potencialitats del territori

És una evidència que la crisi és global i que els turistes miren cada dia més què gasten i com

gasten, però malgrat les petites baixades previsibles derivades del moment econòmic, les dades ens diuen que aquest estiu Espanya i Catalunya continuen mantenint el seu atractiu. Francesos, italians i anglesos continuen constituint el nostre gran gruix de visitants i la Costa Brava i la costa de Tarragona continuen sent els destins majoritaris.

Aturem-nos, però, en un cas proper, el de l’ocupació hotelera a El Vendrell aquest mateix estiu. Aquí trobem com els hotels han arribat al 70% i al 80% d’ocupació, els apartaments entre el 90% i el 100%, i les cases rurals i els càmpings al voltant

Hi ha un sector que ha aguantat l’atac de la crisi: el del turisme. I cal apostar-hi

del 70%. El Penedès té una bona ubicació, amb dos aeroports propers, bones comunicacions per autopista i la possibilitat d’alternar el turisme de sol i platja de la costa amb l’enoturisme de l’interior i la bona gastronomia, la història i la cultura. És, doncs, un destí atractiu.

En darrer terme queda per resoldre, si volem sortir de la situació actual, la posada en marxa de nous negocis o la gestió corrent i continuada de tot tipus de companyies. Totes estan esquitxades de constants traves legals i burocràtiques, d’excés de regulació i d’allargaments injustificats de tràmits, incloent la gestió de conflictes que han de passar per l’Administració de Justícia. Tot plegat està fent que Espanya sigui considerada en aquests moments un país mediocre on fer negocis. Cal accelerar la modernització de la funció pública. I la seva gestió eficient i transparent.

Adaptem les bones pràctiques d’altres països de la UE. Fem proves pilot i aprenguem del prova-error. Però, per sobre de tot, fem coses! El moment convida a actuar.

marítims, i cal, sobretot, saber fer una bona difusió de les nostres virtuts. Hem de donar a conèixer d’una manera efectiva el nostre potencial, el nostre paisatge, els nostres cellers i les nostres platges. Calen campanyes d’imatge estudiades, ben estructurades i ben dirigides que facin arribar a tots els potencials visitants els nostres grans valors. I, finalment, cal comercialitzar i vendre a través de tots els canals que tinguem a la nostra disposició. Encara queda molta feina a fer. I hi hem de treballar.

President de la Unió Empresarial del Penedès (UEP)

En temps de crisi, en moments de reflexió sobre el futur econòmic del país, la realitat ens recorda que tenim una gran eina econòmica que potser no valorem prou. Mentre que el sector de la construcció no aixeca cap, mentre que les vendes d’automòbils i habitatges un mes pugen i l’altre cauen, mentre que centenars d’empreses presenten Expedients de Regulació d’Ocupació i l’atur ja supera la temuda xifra del 20%, hi ha un sector que continua aguantant l’atac de la crisi: el del turisme.

retorn de capitals de l’estranger. Aquesta mesura s’ha posat en pràctica als països desenvolupats de l’OCDE amb molt bons resultats. Es tracta d’aplicar aquests diners a finalitats econòmicament interessants, des de l’ampliació de capital de les empreses a cofinançar el banc dolent.

El turisme és font d’ingressos pels negocis locals, és un gran generador d’ocupació (molt estacional, però generador, al cap i a la fi) i és dinamitzador de l’activitat empresarial del territori. Cal, però, cuidar i polir la nostra oferta. Necessitem una aposta en ferm per l’enoturisme, un atractiu del qual pocs territoris poden presumir; cal fomentar i facilitar l’activitat del sector de la restauració i l’hostaleria; cal mimar platges, aigües i passeigs

En conclusió, el turisme continua sent un motor molt important pel Penedès i hauríem de fer-lo créixer de manera que arribi a omplir el gran forat que ha deixat la construcció, com a mínim fins que el territori no aculli noves activitats generadores d’ocupació. Per aconseguir un turisme potent, però, hem de creure-hi, apostar-hi sense reserves i fer el que calgui per convertir-lo en un referent.

8

AGENTS SOCIALS / Associacions

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

ASSOCIACIONS Ramon Felip Bolba

President de la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) i vicepresident de FEPIME

O actuem decididament o ens enfonsem Estem immersos plenament en un procés de canvi. Els períodes de crisi ens porten necessàriament a adaptar-nos a una nova etapa i a replantejar-nos la nostra situació, ja que res no tornarà a ser com abans. El caos en el qual estem immersos i que constantment ens recorden els mitjans de comunicació i les opinions dels experts, ens porten a una situació de pessimisme que tampoc ajuda a reconduir la situació.

A nivell internacional, la crisi econòmica i els dubtes sobre la nostra solvència financera continuen afectant la reputació d’Espanya, i cada vegada ens apropen més a la cua del tren. La greu situació del sistema financer s’ha traslladat a l’economia real. Les empreses es troben en un punt límit i l’índex d’atur és alarmant. Ara per ara, el que és bàsic i prioritari és crear llocs de treball i adoptar mesures per donar suport a l’empresa, l’única capaç de generar ocupació.

Hem d’exigir actuacions immediates. Ja s’han adoptat algunes mesures, però no són ni molt menys suficients. La creació d’ocupació depèn de la recuperació de l’activitat, però també depèn de la correcció dels problemes estructurals relacionats amb el marc laboral. En aquest sentit, cal una reforma laboral profunda que passa necessàriament per introduir canvis en la contractació i la negociació collectiva, un mercat laboral flexible a l’entrada i a la sortida.

El mercat laboral a Catalunya i a Espanya presenta dos deficiències: la forta dualitat entre contractes indefinits i temporals i la rigidesa salarial. Hem de centrar les bases d’un futur per poder pensar en contractar i abaratir l’acomiadament.

Perquè si no es fa així seguirem amb aquests 5,3 milions d’aturats. Són imprescindibles, també, les mesures de suport a les empreses amb l’objectiu de contribuir a la reactivació econòmica i afavorir així la crea-

En relació al finançament, l’empresa precisa recursos financers per portar a terme la seva activitat de producció i distribució. En aquest sentit, les administracions han d’impulsar productes de finançament específics per a les empreses, i alternatives a les vies tradicionals de crèdit.

ció d’ocupació, i polítiques de suport a la competitivitat empresarial i a la creació de noves empreses. Així, cal identificar quins són els nous filons d’ocupació i facilitar el procés de reconversió cap a nous sectors, amb accions formatives i plans d’actuació concertats amb organitzacions del sector privat (col·legis professionals, organitzacions empresarials i del tercer sector).

Ramon Palacio

Vicepresident del Cercle per al Coneixement Barcelona Breakfast

El futur imperfecte Recorden l’acudit de fa pocs anys? Els EUA són el cervell i l’exèrcit del món, l’Índia és l’oficina del món, la Xina és la fàbrica del món, Europa és el parc temàtic del món, Amèrica del Sud és l’aventura del món i Àfrica és el cementiri del món. Doncs ha canviat.

Els EUA segueixen sent l’imperi, però potser en l’inici del declivi, l’Índia és ara la classe mitjana del món, la Xina és la fàbrica, encara, i ja és el banc del món, Europa segueix sent el parc temàtic del món, Amèrica del Sud és el futur del món i Àfrica segueix sent el back yard, però ara ho és de la Xina.

Els EUA s’han quedat sense enemic (la URSS) i en busquen un desesperadament (el narcotràfic, el terrorisme...) i sense trobar-lo. Fiasco a l’Iraq, fiasco a l’Afganistan, futur fiasco a l’Iran, impotència a Corea del Nord, manca de voluntat a l’Aràbia Saudita (que són realment els de l’11S).

Ens trobem ara en un moment de canvi de paradigma: on hi havia Atlàntic hi haurà Pacífic; on hi havia bilateralitat hi haurà multilateralitat; on hi havia estats hi haurà metròpolis; on hi havia petroli hi haurà electricitat; on hi havia una informació unidireccional hi haurà

Hem de recuperar els ingressos i només ho podem fer a través de l’exportació

informació multidireccional; i on hi havia exèrcits multitudinaris hi haurà tecnologia i ciber-exèrcits.

La democràcia ja està consolidada a Llatinoamèrica, va a l’alça a l’Àsia-Pacífic, irromp

Els empresaris també hem de canviar el model de gestió empresarial i inculcar-nos el xip de la internacionalització. La internacionalització és una necessitat per les empreses actuals i no pas una opció per poder superar la crisi econòmica. Hem de tenir una visió econòmica àmplia i internacional. Traspassar les fronteres pot suposar una oportunitat de negoci quan l’empresa ofereix un producte o servei amb un valor afegit tal que ens aporti avantatges competitius. Tard o d’hora, sortir a l’exterior pot comportar un augment del nombre de clients i, en conseqüència, un increment de la

al Magreb i a l’Orient Mitjà, treu el cap a l’Àfrica, però va a la baixa a Europa (manen els mercats).

I què en fem d’Europa i d’Espanya? I de la societat del benestar? Per què el que Europa ha pogut pagar durant 60 anys, des del final de la Segona Guerra Mundial, ara no pot?

Per què el que Espanya ha pogut pagar durant 30 anys, des de la mort del dictador, ara no pot? La resposta no és perquè gastem més o malament, la resposta és perquè ara ingressem menys (menys impost de la renda, impost de societats, impostos de transaccions, impostos especials...), perquè l’economia que els alimenta està en recessió.

Abans podíem pagar perquè cavalcàvem en una ona de creixement, que ens generava ingressos suficients. Hem de recuperar els ingressos i només ho podem fer amb l’ex-

facturació. Així mateix, suposa no concentrar tot el risc en un sol mercat, ja que aquest es distribueix entre destinacions diferents.

A nivell de l’Administració Pública, és necessària una racionalització immediata d’aquest sector, reformar-lo totalment i fer una clara aposta per la gestió privada d’alguns serveis públics. S’han de reduir les empreses públiques (racionalitzar el nombre excessiu d’ens, centres i organismes públics, i fer més transparent la seva política redistributiva) i equiparar el personal de l’empresa pública i privada.

Les infraestructures són bàsiques pel desenvolupament d’un país, però s’han de fer sota els criteris de rendibilitat, eficiència i corresponsabilitat social. I, sobretot, plantejar un nou pacte fiscal entre Catalunya i Espanya. La reactivació econòmica i la creació d’ocupació és una fita que passa necessàriament pel pacte fiscal: aquest és un instrument fonamental per reduir el dèficit i tenir més diners per a Catalunya, per millorar el nostre estat del benestar, per crear ocupació i per poder decidir des del nostre autogovern.

portació. A més, en els anys de bonança es va produir una relaxació de costums, els ciutadans vam passar de la cultura dels deures a la cultura dels drets, de la cultura de l’esforç a la cultura del tot és gratis.

Ara, hem de recuperar la cultura de la responsabilitat.

Durant la propera dècada, la indústria seguirà sent la base de l’economia (veiem Alemanya); les TIC seguiran sent l’eina de gestió per a l’eficiència; Internet seguirà sent la xarxa (multilateral) de comunicació i de serveis; i les ciutats metropolitanes seran la unitat de convivència i la unitat econòmica.

A Espanya, cal fer un pas enrere, no som més rics que Alemanya, com semblava. Cal entendre que els béns comuns són de tots, cal exigència de responsabilitats, a tots els nivells. Els indignats tenen raó.

Cal un canvi cultural.

Formació d’anglès per a empreses S:<J:>M"CDH

H:MIN6G>H! PROGRAM:H BD9JA6GH > CURHDH R:<JA6GH PROGRAM:H P:GHDC6A>TZATH E:G A CADA :BER:HA ER:E6RACIÓ E:G A PR:H:NTACIONH! R:JNIONH I N:<D8>68>DNH 6B><×! ,)"-( %-%'& 76G8:ADC6

T .(' )&. ,%% BJCI6C:G

cursos.barcelona@britishcouncil.es examens.barcelona@britishcouncil.es

www.britishcouncil.es

10

AGENTS SOCIALS / Sindicats

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

SINDICATS Josep Maria Álvarez

Secretari general de la UGT de Catalunya

Incertesa i oportunitats No hi ha govern, partit polític, institució financera, centre d’estudis, ni economista que no s’hagi sumat al conegut mantra sobre les dificultats que haurà d’afrontar l’economia europea al llarg del 2012. Bé pot ser perquè ja ningú s’atreveix a vaticinar una sortida a curt termini de la crisi o bé perquè és millor estar predisposat al pitjor, encara que sigui per afirmar a final d’any que no ha estat tan dolent com deien. Sigui com sigui, aquest serà un any d’incertesa. Però també l’any de les oportunitats que no hauríem de perdre si volem aprendre la lliçó.

La incertesa serà comprovar si finalment al vell continent fem una lectura apropiada per sortir d’aquest atzucac en què ens hem ficat. I el mateix

El repte de fons de l’economia és assentar les bases per a un canvi de model productiu

serveix per a l’economia espanyola, amb un marge més estret per prendre decisions que orientin la sortida del túnel.

Després de gairebé cinc anys en crisi i de comprovar com la política d’austeritat mà-

xima contra el dèficit públic no són el camí de la recuperació, el discurs ja comença a girar, encara que tímidament.

Comencen a detectar-se evidències que l’economia europea necessita una altra mena de medicina per reactivar-se.

Millor dit, que la teràpia francoalemanya agreuja els símptomes sense atacar l’arrel de la malaltia, que no és una al-

tra que el virus de l’especulació financera. El rescat de la banca, així com la imposició d’unes mesures per part de la Unió Europea que tan sols volen assegurar el cobrament dels préstecs que han subscrit, sobretot, els països de la ribera mediterrània per afrontar la seva despesa, han col·locat l’euro en una situació crítica.

La visió de l’abisme, canviarà el rumb de les polítiques econòmiques i monetàries d’Europa? La percepció de les amenaces, convidarà els estats de la UE a una reflexió per construir un espai comú que passi de ser fonamentalment un mercat a esdevenir una veritable unió política i social? Tinc els meus dubtes, tot i que està clar que és l’única sortida possible si volem preservar el patrimoni polític i social que ja és nostre.

A Espanya també afrontem aquest any amb la incertesa sobre si el canvi de govern ens donarà un plus de credibilitat davant de les institu-

Joan Carles Gallego

2012: hi ha altres maneres de fer les coses

Aquesta realitat no es pot imputar ja en abstracte a la crisi, sinó a la forma en què aquesta s’es-

tà gestionant. El 2011 ha deixat clara la inutilitat d’unes polítiques d’ajustament pressupostari dur i d’unes contrareformes estructurals del mercat de treball, que només persegueixen abaixar costos laborals i disminuir despesa social, però que no creen ocupació ni reactiven l’economia. Unes polítiques injustes, que fan recaure els costos en els sectors més febles de la societat i obren la via a una major individualització de les relacions socials i laborals, generant així més desigualtat.

Malauradament és lamentable veure com tota la perspectiva que se’ns ofereix per aquest 2012 és mantenir (ens diuen que de forma inevitable i inqüestionable) les mateixes mesures.

Seguirem doncs afegint més sacrificis i més dolor a la immensa majoria de la població,

sigui en forma d’atur, d’empitjorament de condicions de vida i treball o d’expectatives vitals.

Avui ja tan sols el 72% perceben prestacions, i d’aquests només el 55’43% no han esgotat encara la contributiva. Per tant, tenim un nombre important d’aturats instal·lats en l’atur contra la seva voluntat. Això explica part d’una dura realitat social: més de 91.000 llars sense cap perceptor d’ingressos; 194.000 habitatges amb tots els seus membres desocupats; o un 19’9% de la població catalana que està en el llindar del risc de pobresa.

Tot això contrasta amb l’aberrant gestió de la RMI de l’estiu del 2011, feta en el marc d’un afebliment general de les polítiques de protecció social i de les polítiques actives d’ocupació que està plantejant el Govern. Tant el projecte de

La qüestió és com reformem el model de competitivitat per incorporar més recerca i innovació a les empreses, com augmentem la formació dels treballadors i com tecnifiquem els processos de forma que incrementem el valor afegit dels nostres productes en el mercat. La fórmula és aquesta i no una altra reforma laboral que precaritzi encara més la contractació i consagri de facto l’acomiadament lliure. Ni reduirà l’atur brutal que patim ni ens servirà per millorar la competitivitat de les nostres empreses.

Convertirem les incerteses en oportunitats?

segueixen reclamant majors facilitats per destruir ocupació i aconseguir una precarització laboral. Això, a més de ser injust pels treballadors, no és el que necessitem per modificar les bases pel canvi de patró de creixement que ha de partir de l’estabilitat laboral, la qualificació i la innovació.

Secretari general de CCOO de Catalunya

Repassar el 2011 en els terrenys econòmic i social evidencia dades negatives i una situació complicada, una sensació general que es projecta quan ens situem en la perspectiva del 2012. El 2011 l’economia ha mantingut la seva atonia i pèrdua d’activitat, amb un creixement PIB inferior al 0’8% i lluny de l’1’5% previst, i ara resta estancada i anuncia una previsible recessió pel 2012. Tenim uns alts nivells d’atur, un 19’4% a Catalunya segons l’EPA, gairebé 742.000 persones, i més de 5 milions a l’Estat, amb moltes persones que fa més d’un any que busquen feina sense resultat i que estan esgotant les prestacions i entrant en el camí de l’exclusió social.

cions europees, les agències de qualificació i els mercats financers. Però això no deixa de ser un acte de fe, pur voluntarisme intel·lectual. Serà decepcionant si aquest 2012 els espanyols i els catalans el veiem passar sense afrontar el repte de fons que té al davant la nostra economia i que no és cap altre que assentar les bases per a un veritable canvi de model productiu.

pressupost de la Generalitat pel 2012 com els acords dels darrers consells de ministres de l’any passat anuncien noves retallades i la continuïtat de les polítiques d’ajustament dur i insisteixen en noves contrareformes laborals, cosa que mantindrà l’atur i consolidarà la pèrdua de cohesió social i l’empobriment de la majoria de la societat.

Fa temps que sabem que el problema no està en el mercat de treball, sinó en el sistema financer i en les bases del nostre model productiu, però hi ha sectors empresarials que

2012 hauria de ser un punt d’inflexió que orienti altres polítiques per abordar la crisi, al servei de la gent. Hi ha altres maneres de fer les coses. Ja n’hi ha prou de retallades, cal un gran pacte que equilibri compromisos, prioritzi actuacions i generi solidaritat. Un gran acord que posi l’ocupació en el centre d’actuació; que contempli una reforma fiscal integral i profunda; el combat contra el frau fiscal i l’economia submergida; una reforma financera; l’aposta per la qualificació i la innovació; i la millora d’infraestructures que s’orientin estratègicament per remoure colls d’ampolla de l’economia i millorar la competitivitat. I, sobretot, cal garantir la protecció de les persones i el manteniment d’un model de cohesió social.

Les cerveses

Damm

presents arreu del món A l’any 2006 Damm va iniciar el procés d’internacionalització d’Estrella Damm, i des de llavors, aquesta especialitat ja pot assaborir-se a 43 països com Nova Zelanda, Estats Units, Suècia, Regne Unit, Italia, Xile, Japó o Xina, entre d’altres. Gràcies als acords de col•laboració, als que la companyia està arribant amb diversos distribuïdors als diferents països, a més d’Estrella Damm, també comercialitzen internacionalment altres especialitats com Estrella Damm Inedit o la cervesa per a celíacs Daura.

Per donar-se a conèixer fora de les nostres fronteres, Estrella Damm va escollir el claim “Estrella Damm. The Beer of Barcelona” i en aquest 2011 ha estrenat ampolla amb un nou format, més modern i millorat.

Amb aquest posicionament lligat a Barcelona, Damm ret homenatge a la ciutat que ha vist créixer la companyia i amb la que manté uns estrets vincles d’unió. La imatge de la ciutat comtal és un reclam excel•lent per a milions de persones arreu del planeta.

Barcelona és reconeguda a nivell mundial com a una de les millors metròpolis del món per visitar i per viure-hi, gaudint de la cultura, la gastronomia, l’arquitectura i l’entorn, on l’estil de vida mediterrani troba la seva màxima expressió.

Dins del pla d’internacionalització, un dels punts més destacats durant el darrer període ha estat la compra d’una participació de la distribuïdora nord-americana United State Beverage. Amb aquesta

adquisició, Damm reafirma la seva presència en un mercat amb una gran importància per a la companyia.

El nou disseny de “The Beer of Barcelona” La cervesa “Estrella Damm, The Beer of Barcelona” ha adoptat un nou disseny i un nou format d’ampolla únic en el mercat, inspirat en els diferents elements del Mediterrani, en honor a la seva personalitat i als seus orígens.

Una de les noves característiques de l’ampolla de 33cl és la seva forma, amb un important canvi respecte a l’ampolla estàndard. El nou format presenta un coll més lleuger i un cos més esvelt, dotant a l’ampolla d’una imatge moderna, elegant i mediterrània. El nou disseny, més avantguardista, porta integrada la ciutat de Barcelona, que apareix en el mateix relleu de l’ampolla.

L’etiqueta també s’ha adaptat a aquesta nova ampolla, que en el nou disseny és més petita i amb línees més rectes. La intenció és donar més protagonisme al color vermell, amb la finalitat de ressaltar els colors de la marca i atorgar més visibilitat a l’estrella daurada que dóna nom a la cervesa.

12

AGENTS SOCIALS / Cambres

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

CAMBRES DE COMERÇ DE CATALUNYA

El punt de vista de les cambres de comerç catalanes

Malgrat que les principals cambres de comerç del país coincideixen a afirmar que encara queda molt camí per recórrer per parlar de recuperació econòmica, també destaquen els punts forts que té Catalunya per aconseguir-ho. En aquest sentit, i tenint en compte que el mercat interior està col·lapsat, el futur passa per la internacionalització, és a dir, pel foment de les exportacions i l’aposta pel comerç exterior.

El turisme, sortosament, també ha resistit la crisi i ha proporcionat un cert alleujament al mercat de treball.

Una altra reivindicació de les cambres va dirigida a l’Administració, en el sentit que es facin les retallades necessàries però que no es posin traves a l’activitat emprenedora.

“Hem de potenciar l’obertura a l’exterior” Miquel Valls

President de la Cambra de Comerç de Barcelona El 2011 ha estat més dur del que s’esperava. Les previsions de creixement s’han anat corregint a la baixa a mesura que avançava l’any i s’anava coneixent l’evolució de la nostra economia i de l’entorn internacional, especialment des de l’estiu ençà.

Les tensions als mercats financers, lluny de remetre, van augmentar amb força a partir de l’agost.

Això va provocar, d’una banda, que la prima de risc del deute públic espanyol s’elevés fins al que llavors es va pensar que era un màxim històric, i després es va demostrar que el màxim encara estava per arribar: el 22 de novembre va pujar fins a 470 punts bàsics. D’altra banda, l’IBEX-35 va abandonar els 10.000 punts el juliol i des de llavors va continuar baixant per tancar el 2011 en poc més de 8.500 punts. Així mateix, els índexs de confiança van començar a caure, fins a situar-se en nivells que advertien del perill de retorn a la recessió, després de poc més d’un any i mig d’haver-la deixat enrere. Posant-se, així, de manifest, la debilitat de la recuperació econòmica tant aquí com a Europa.

Fins a finals de març no tindrem l’estimació oficial de l’evolució del PIB català el darrer trimestre del 2011, però els indicadors conjunturals dels mesos d’octubre i novembre i l’indicador de clima empresarial de la Cambra apunten a una recaiguda de l’activitat econòmica

La recuperació de l’economia catalana no és possible sense un entorn europeu estable

a Catalunya el quart trimestre. Això vol dir que podem tornar a entrar en recessió tècnica (dos trimestres consecutius de creixement negatiu).

Creiem que es poden recuperar taxes de creixement positives a partir de mitjans del 2012, però molt febles. De manera que les nostres previsions de creixement anual de l’economia catalana s’han rebaixat fins al 0,7% per al 2011 i fins al 0,9% per al 2012. Aquests ritmes de creixement no permetran generar ocupació de forma sostinguda.

La situació en què ens trobem ha posat de manifest les debilitats de la construcció d’una unió monetària amb una moneda comuna formada per estats membres molt heterogenis i en què la disciplina fiscal ha estat més aviat laxa. Debilitats que segurament eren conegudes però que no es preveia com se solucionarien. Les fortes tensions de l’estiu han fet que els estats membres de la UEM hagin fet alguns avenços en matèria fiscal i en la injecció de liquiditat a les entitats finance-

res amb l’objectiu que el crèdit arribi a les empreses, però aquests avenços s’han demostrat clarament insuficients.

La recuperació de l’economia espanyola i catalana sense un entorn europeu estable i amb un creixement econòmic positiu i sostingut no és possible.

Ara bé, aquesta és una condició necessària però no suficient per a la nostra recuperació. La nostra recuperació també depèn de fer els deures dins de casa. I això suposa potenciar les nostres fortaleses sense oblidar que ens calen reformes estructurals de calat per superar les debilitats. Això farà que es pugui crear un nou marc econòmic i que es pugui començar a crear ocupació.

Hem de continuar potenciant els nostres punts forts: l’obertura a l’exterior i la capacitat d’exportació i d’atracció de turisme, ja que en aquests moments són els únics factors que ens poden fer sortir de la crisi. Només mencionaré dues xifres: el creixement de les exportacions catalanes de béns i serveis, en volum, ha estat del 10% fins al tercer trimestre del 2011 i el nombre de viatgers ha assolit els 15,7 milions a Catalunya fins al novembre, un rècord històric. Així com també vull esmentar les bones perspectives d’exportació dels empresaris catalans per al 2012, millors que les dels empresaris

europeus, segons una enquesta feta des de la Cambra aquest setembre.

Ara bé, no oblidem que, en el context espanyol, cal una reforma profunda del mercat laboral, del sector financer, del sistema fiscal i de l’Administració Pública. Així com una millora de la regulació i de la burocràcia que suporten les empreses. Si es compleix amb aquests objectius s’estaran posant les bases per a un nou model de creixement, per a la creació d’ocupació, per a la recuperació de la confiança i la millora de les perspectives i, per tant, també serà més fàcil que el finançament torni a fluir a les empreses.

En el context català, és molt important que el Govern de la Generalitat compleixi amb l’objectiu de dèficit públic de l’1,3% del PIB fixat en els pressupostos del 2012. Ara bé, també és necessari que l’Estat compleixi els seus compromisos, que són: pagar els 745 milions de la Disposició addicional 3a de l’Estatut i els 1.500 milions d’euros del Fons de Competitivitat. Parallelament, dintre del que són les competències del Govern de la Generalitat, aquest també ha de treballar en la reforma del sector públic català, en la millora de la regulació i de la burocràcia, en la potenciació de la internacionalització i de la innovació.

I en què el creixement del turisme a Catalunya sigui sostenible.

! # # $

# $ " " !

14

AGENTS SOCIALS / Cambres

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

CAMBRES DE COMERÇ DE CATALUNYA

“L’economia gironina s’ha mantingut estable”

“El Bages és terra de persones emprenedores”

Domènec Espadalé

Pere Casals

President de la Cambra de Comerç de Girona

President de la Cambra de Comerç de Manresa

És evident que no es pot fer un balanç gaire positiu del 2011, però val la pena fer un esforç per destacar els aspectes que s’han escapat de la davallada general. L’economia gironina s’ha mantingut en una situació relativament estable, propiciada pel bon comportament de les exportacions i el turisme. Ara bé, no podem oblidar que hem arribat a una taxa d’atur que supera el 20%. La construcció no es recupera. I en connexió directa, no hem aconseguit revifar el mercat immobiliari, incapaç de reaccionar davant les dificultats creditícies. Res no fa preveure una recuperació a curt termini.

La manca de crèdit no ha afectat només les hipoteques, sinó també els préstecs personals i empresarials, la qual cosa ha contribuït a deprimir més el consum i la inversió i, per tant, es limiten les possibilitats de creixement. Les empreses estan cansades de les negatives a les seves demandes de crèdit.

Afortunadament, l’activitat turística ha proporcionat un alleujament al mercat de treball, amb la creació d’uns 12.000 llocs de treball directes i molts altres d’indirectes. La recent signatura d’un nou conveni amb Ryanair, i el consegüent anunci de nous vols, suposen un impuls pel sector turístic gironí de cara al 2012, un

impuls que podria veure’s limitat per la imposició d’una taxa turística.

Així mateix, els sectors industrials gironins han estat uns dels grans beneficiats de l’evolució positiva de les exportacions. El sector agroalimentari s’ha consolidat com el més resistent a la crisi. Les indústries químiques i farmacèutiques també han generat llocs de treball.

Posats a fer pronòstics per a l’any que comença, em sembla inevitable constatar que ens esperen polítiques d’austeritat i disciplina fiscal.

Confiem que aquestes mesures ajudin a apuntalar un futur més pròsper. Al meu entendre, cal ser molt curosos amb les polítiques d’austeritat, en primer lloc perquè no puguin afectar l’actual Estat del Benestar i les polítiques socials, i en segon lloc perquè no frenin la tan desitjada recuperació econòmica.

Les administracions han de crear un escenari adequat per tal d’afavorir l’activitat empresarial. Cal evitar traves burocràtiques i buscar fórmules imaginatives per fomentar la creació de noves empreses.

I això, sense oblidar la pendent reforma laboral. També necessitem confiança, que ha de venir de la feina que donen les empreses, de la solidesa que aquestes transmeten.

L’Administració ha de crear un escenari adequat per tal d’afavorir l’activitat empresarial

Cada vegada hi ha més empreses gironines que surten a l’exterior. Entre els reptes que ens plantegem a la Cambra de Comerç de Girona hi ha la voluntat de continuar ajudant les empreses petites i mitjanes a exportar, a les quals no els surt a compte obrir un departament de comerç exterior. I quan parlo de sortir a l’exterior, no parlo només d’Europa, sinó dels països emergents.

Per últim, més i millors infraestructures. Són vitals, sobretot en un territori especialment maltractat en aquest aspecte. Totes les obres començades, entre elles el desdoblament de la N-II, s’han d’acabar d’una vegada. Cal mantenir els terminis en la construcció del TAV. Tenim grans esperances dipositades en la proposta d’inclusió de l’Eix Mediterrani entre les prioritats de la xarxa bàsica europea. El centre intermodal del Far-Vilamalla es podrà convertir així en un centre logístic de primer ordre.

Malgrat el bombardeig constant de males notícies i el temps perdut durant el darrer any, encara tenim capacitat de maniobra per encarar una reactivació que es fa esperar.

Perquè de bones notícies també n’hi ha, tot i que passen molt més desapercebudes. Això vol dir que podem fer-hi molt nosaltres mateixos. Evidentment la situació europea té en aquests moments molts interrogants, que en bona mesura depenen de fins on els propis europeus volem aprofundir la nostra Unió. També altres motors econòmics mundials semblen començar a notar l’aturada de les velles potències, i així s’obren nous interrogants.

Sortosament, 2012 serà a nivell estatal un any en què no caldrà estar pendents de grans compromisos electorals, i així es podrà afrontar la presa de mesures que ja arriben tard. Temes estructurals, com la reforma laboral aparcada, el sanejament dels comptes públics que han acabat d’escurar la capacitat financera i el crèdit bancari a la iniciativa privada, i la reducció de la morositat de la qual avui la pròpia Administració n’és el primer detonant, podran abordarse decididament. Des de la iniciativa privada hi ha també feina a fer, començant per l’imprescindible reforç de la internacionalització i la diferenciació dels nostres productes o

serveis, innovant, però no només a nivell tecnològic. Cal prioritzar millorar la competitivitat que ens permeti ampliar mercats.

Això demana prioritzar les inversions que realment tinguin retorn efectiu per a les empreses, buscant vies per finançarles, i que es simplifiquin els requisits a les activitats, l’ordenament legal i els tràmits administratius, a la vegada que fem un gran esforç de país per assolir el grau necessari de professionalització i capitalització del nostre teixit empresarial. En tots aquests punts és on ens hem de centrar administracions i cambres de comerç.

La cara positiva de tot plegat és que la indústria exportadora va superant la situació i, si no l’atura la morositat o la manca de crèdit, pot créixer amb pas ferm. I en paral·lel, tenim un repunt molt apreciable del turisme. D’indústria amb producte propi i exportadora, al Bages en tenim per sobre de la mitjana de Catalunya, i des de la Cambra estem ampliant el servei per col·laborar en l’impuls i reforç de la seva activitat. I treballem conjuntament amb les administracions locals per posar a sobre la taula elements atractius per a noves implantacions del sector. Hem fet alguns passos importants en la definició del futur enllaç al Corredor Mediterrani Ferroviari i hem

Cal prioritzar les inversions que realment tinguin un retorn efectiu per a les empreses

contribuït a fer més sòlida l’oferta formativa per a personal qualificat en les diferents necessitats industrials. En canvi, no som una comarca especialment notable pel turisme, però el potencial hi és i des de la Cambra estem coordinant idees d’operadors privats d’àmbit local.

Hem definit i estudiat elements de diagnosi pel conjunt del teixit empresarial, i esperonem la definició d’estratègies que permetin redreçar situacions desfavorables. Hi ha molt a fer en comerç, sortides a considerar pels serveis, el sector de la construcció i la indústria més local. I un sector salut que obre noves portes.

També som a primera línia impulsant una veritable emprenedoria de llarg recorregut, de forma coordinada amb les administracions. El Bages és terra de persones emprenedores i aquest és ara un camí més important que mai, que cal completar amb una empenta a la cooperació empresarial, per poder afrontar el futur amb garanties.

Trabajamos con personas Si para las empresas las personas son sus mayores activos, nosotros podemos serles útiles. Porque nuestro trabajo consiste precisamente en trabajar con personas. Con rigor, metodología y creyendo en lo que hacemos: Selección de personal Formación Evaluación del perfil personal/profesional y competencias Adecuación del perfil al puesto de trabajo Estudios de clima laboral Asesoramiento y reorientación profesional Descripción y valoración de puestos de trabajo Políticas salariales y estudios retributivos Y porque los profesionales que formamos CeiCe llevamos más de 20 años ayudando a empresas de todo el país, ya sean multinacionales o pymes.

Castillejos, 349, entresuelo 1ª - 08025 Barcelona Tel. 934 33 48 20 Fax 934 33 48 21 E-mail: info@ceice.com - Web: www.ceice.com

16

AGENTS SOCIALS / Cambres

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

CAMBRES DE COMERÇ DE CATALUNYA

“Hem d’impulsar l’augment d’empreses exportadores”

“La internacionalització és un factor estratègic”

Antoni Ma Brunet

Marià Galí

President de la Cambra de Comerç de Sabadell

President de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa

L’any 2011 ha estat condicionat pel reial decret publicat a finals del 2010 en el qual es modificava l’estatus jurídic de les cambres de comerç i es suprimia l’obligatorietat de les quotes empresarials a aquestes institucions. La decisió adoptada pel Govern central ha obligat la Cambra de Comerç de Sabadell i la resta d’institucions cambrals de tot l’Estat a planificar diverses estratègies per tal de garantir la seva continuïtat.

L’any 2012 se’ns presenta com un altre exercici de dificultats macroeconòmiques. A més, les empreses hauran de seguir fent esforços importants i s’hauran d’aplicar ajustaments socials i laborals.

Malgrat que l’escenari pot semblar pessimista, considero que aquest 2012 pot ser també l’any que marqui el punt d’inflexió i que ens permeti començar a palpar canvis a la situació d’atonia i, per tant, apunti cap a una tímida reactivació econòmica.

Però per fer possible que les expectatives siguin més favorables, caldrà que revisem certes maneres de fer, de pensar i de funcionar.

Des de la Cambra de Sabadell s’ha fet un gran esforç per intensificar els serveis i les prestacions al conjunt de les empreses de la demarcació, a l’espera que es clarifiqui aquesta situació amb la nova llei de cambres que ha d’aprovar el Govern del PP. En aquest sentit, i com a dades significatives, cal destacar els més de 24.000 tràmits a les empreses; 140 activitats formatives amb més de 3.000 alumnes; 100 projectes de consultoria; 1.000 assessories a les empreses; recuperació de l’IVA pagat a l’estranger a 11 empreses; 150 accions de protecció i defensa de la propietat industrial de les empreses; 25 diagnosis comercials; i suport i participació en 15 plans de dinamització comercial.

Tal com ha succeït en anys anteriors, s’ha treballat intensament en la promoció internacio-

La innovació és una eina decisiva per a la competitivitat empresarial La Cambra de Sabadell vol intensificar les activitats en matèria de comerç exterior

nal de les nostres empreses. Així, al llarg del 2011 s’han dut a terme un total de vuit missions comercials a 18 països dels cinc continents i amb la participació de 74 empreses. S’han visitat dues fires internacionals i s’han creat 12 grups d’exportació a 10 països amb la participació de 50 empreses.

En aquest context, cal també destacar la creació de diversos programes adreçats precisament a afavorir la internacionalització de les empreses de la nostra demarcació. Entre aquests nous serveis, cal destacar els programes Impulsa’t, Inicia’t a l’exportació i Agendes individuals a l’exterior. Així mateix, s’han creat altres programes dirigits a les empreses, com Màrqueting Digital o el Pla de continuïtat empresarial.

Per aquest 2012, la Cambra de Comerç de Sabadell té com a objectiu prioritari intensificar les activitats en matèria de comerç exterior. Per això, s’han previst un total de 12 accions de promoció internacional en missions comercials, participació en fires i trobades empresarials.

També es pretén impulsar l’augment d’empreses exportadores i potenciar projectes individualitzats per a les empreses a través dels programes previstos en promoció internacional.

D’altra banda, tenim previst intensificar les activitats formatives i totes aquelles altres activitats que afectin la competitivitat empresarial (noves tecnologies, eficiència en costos energètics i innovació). A més, s’oferiran paquets de serveis de la Cambra que es posaran a la venda, en condicions favorables, per a les empreses de la demarcació que han deixat de fer efectiu el recurs cambral permanent.

En definitiva, el nostre objectiu és continuar amb la nostra vocació com a entitat representativa i capdavantera en la defensa dels interessos empresarials al Vallès Occidental. Són moments de canvis i dificultats i la nostra institució està preparada per afrontar-los amb seguretat i confiança.

Centrats en la Unió Europea, cal una major implicació de tots els països en aquesta institució que cohesiona la nostra economia i que ha de ser el nostre marc de referència.

En aquest sentit, crec fermament que ens cal una UE més potent i unida, fiscal, econòmica i políticament. El nou tractat europeu, que previsiblement se signarà el proper mes de març, constitueix una oportunitat que cal aprofitar.

En el nostre país, la profunda revisió de les prioritats pressupostàries sembla una via ja ineludible. A causa del seu pes específic en l’economia, és important aplicar urgentment un seguit de mesures que contribueixin a racionalitzar la

despesa pública, i això comportarà un canvi de paradigma en molts casos. I tot i que les mesures d’ajust són necessàries, l’austeritat no pot veure’s traduïda en la manca d’estímul per a l’activitat empresarial. Els governs han d’apostar també i de manera decidida pel foment i el suport a l’esperit emprenedor.

Sens dubte, les empreses necessiten amb urgència arribar al canal clàssic de finançament: les entitats financeres. Però per aconseguir-ho, cal sanejar primer el sector financer. A hores d’ara, aquest sector es veu massa condicionat per un dèficit de liquiditat, un volum excessiu d’actius que no flueix i que està dipositat en els béns immobles, fet que impedeix que corri el crèdit. Per tant, cal prioritzar la resolució d’aquesta situació i donar sortida al gruix immobiliari.

En matèria fiscal, s’ha de reconèixer l’esforç inversor que realitzen les empreses. Aquesta és una mesura que la Cambra de Terrassa ha reivindicat llargament i que, sens dubte, podria contribuir a fer que les empreses amb projectes sòlids i voluntat de futur puguin seguir invertint i generant riquesa social sense veure’s perjudicades.

Per la seva banda, l’empresa cal que aposti per guanyar competitivitat.

En aquest sentit, interna-

L’austeritat no pot veure’s traduïda en la manca d’estímul per a l’activitat empresarial

cionalitzar-se és clau, ja sigui iniciant la seva activitat en mercats exteriors, buscant recursos per consolidar-la o bé col·laborant amb empreses que ja ho estiguin. La internacionalització és un factor estratègic, on les entitats com la Cambra de Terrassa hi podem jugar un paper de col·laboració important.

També la innovació i la formació permanent són imprescindibles.

Centrats en l’etorn cameral, els recents canvis normatius comporten un nou escenari per a les cambres de comerç. A partir d’aquest 2012, les cambres haurem de saber traduir la confiança, que les empreses tenen en els serveis que prestem, en la seva associació voluntària a les nostres organitzacions. És un repte que la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa afronta amb la voluntat de continuar sent un referent en el suport a l’expansió internacional de l’empresa, però també en l’assessorament estratègic, l’emprenedoria i la formació.

18

AGENTS SOCIALS / Cambres

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

CAMBRES DE COMERÇ DE CATALUNYA

“A Lleida cal un nou model industrial basat en més generació de valor”

“El mercat interior està completament estancat” Xavier Ribera

Joan H. Simó

President de la Cambra de Comerç de Palamós

President de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida

El que acabem d’encetar es presenta novament com un any carregat de reptes. Per a la Cambra de Comerç de Palamós, 2012 dibuixa un camí ple de dificultats que necessàriament haurem de transformar en oportunitats de futur. Dificultats, evidentment per la desfavorable conjuntura econòmica que ens continua afectant, però també perquè la mateixa Cambra afronta ja de ple la seva adaptació a les disposicions del Reial decret llei 13/2010. Assistim al naixement d’un nou marc de gestió i regulació de les institucions camerals, amb la presa d’importants decisions que han de servir per garantir el nostre futur a través d’un model de gestió sostenible. A aquest objectiu s’adrecen bona part de les prioritats que es marca la Cambra de Palamós per al 2012.

L’obligatorietat de les quotes ja és història i, en aquest sentit, s’impulsarà la campanya de captació de membres en la nova etapa d’afiliació voluntària. S’ha de potenciar el paper de la Cambra com a font de serveis per a les empreses i, per això, s’ha dissenyat un nou catàleg amb els serveis que promou la institució i amb aquells que ens delegarà el Govern de la Generalitat. La competitivitat de les cambres dependrà també de la seva capacitat de compartir recursos i optimitzar la seva

Volem fomentar les relacions comercials i empresarials amb altres països

gestió: en el nostre cas, el camí són els programes mancomunats amb les cambres de comerç de Girona i Sant Feliu de Guíxols, les més properes a la nostra demarcació i amb les quals sempre hi ha hagut una estreta col·laboració.

Com ja hem fet durant el 2011, el nou any ens obligarà a treballar dur per fer més fort i competitiu el nostre teixit empresarial, i marcar així el full de ruta que ens ajudi a superar la crisi econòmica global. Cal estar més preparats que mai i, per aconseguir-ho, la Cambra de Palamós ha de potenciar encara més els seus programes de formació i informació, així com els serveis d’assessorament a la creació d’empreses, que aquest darrer any han tingut gairebé 200 usuaris que han demanat suport tècnic per als seus projectes d’emprenedoria. Vivim moments d’estancament dels mercats interiors i la internacionalització es manifesta com una de les oportunitats de present i de futur de les nos-

tres empreses. És una altra de les nostres apostes: nous serveis de suport a l’empresa en l’àmbit internacional, presència en fires i certàmens i foment de les relacions comercials i empresarials amb altres països.

La Cambra de Comerç de Palamós s’ha distingit històricament per la seva proximitat al territori.

El 2011 hem elaborat el manifest per reclamar el traspàs de l’aeroport de Girona, hem participat activament en els actes de suport al Corredor del Mediterrani, s’han reclamat mesures de protecció del litoral i s’ha continuat la política de consolidació del port de Palamós com a pol de dinamització econòmica de la nostra demarcació, reivindicant l’obtenció de l’estatus de port Schengen.

Dins d’aquestes polítiques d’aproximació a la nostra realitat és prioritari continuar organitzant les Jornades de treball amb la Fundació Cercle d’Infraestructures, en collaboració amb la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, així com la sisena i setena edicions del Debat d’Economia de Begur. Anàlisi, debat, divulgació i coneixement a disposició dels nostres actius econòmics i empresarials, i en perfecta sintonia amb la vocació de servei que ha marcat sempre la trajectòria de la Cambra de Palamós.

La demarcació de Lleida ha registrat en el decurs dels anys 2010 i 2011 una sensible davallada en l’activitat econòmica, especialment en el camp de la construcció i el comerç.

Contràriament, en els darrers anys, els serveis a les empreses han crescut i han creat teixit empresarial.

En el període 2008-2010, la Cambra ha constatat una davallada important en el sector de la construcció i les instal·lacions (-1.697 empreses menys) i l’increment net de l’activitat empresarial en el grup dels serveis en unes 2.600 empreses més. Altres sectors amb un cessament destacat de l’activitat empresarial són el comerç, la logística, el transport i les comunicacions.

En l’apartat positiu destaquem la creació d’empreses en el sector de les extraccions i les produccions d’energia i aigua, que ha augmentat en 394 activitats, i el d’educació i formació, sanitat, serveis recreatius i culturals i espectacles esportius, que s’ha incrementat en 347 empreses.

Pel que fa al règim general de la Seguretat Social, el nombre d’afiliats ha disminuït en 5.807 persones. El sector amb una disminució més important d’ocupació és el de la construcció.

D’altra banda, el sector industrial, tot i no haver sofert una disminució destacable en el nombre d’empreses, ha re-

duït considerablement el nombre d’afiliats (-2.369). És a dir, tot i l’estabilitat en el nombre d’empreses, hi ha hagut reestructuracions de personal. L’agricultura (109) i els serveis (184) han incrementat lleugerament el nombre d’afiliats.

Quant a la internacionalització de les empreses lleidatanes, hem comprovat que el volum d’exportacions ha registrat un sensible increment i l’any 2011 va batre el seu màxim històric, ja que el total d’intercanvis comercials internacionals va arribar als 2.200,86 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 9,41% respecte el 2010.

De totes aquestes xifres, des de la Cambra considerem que hi ha un canvi cap a un nou model econòmic amb una tendència basada en els serveis i en el que les energies renovables són una bona alternativa.

Davant d’aquest panorama, la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida proposa repensar un nou model industrial per a la demarcació de Lleida basat en una major generació de valor en el sector agroalimentari i gastronòmic i en l’aprofitament de les oportunitats de nous sectors industrials, com les relatives a la valorització de la biomasa (bioenergia, bioconstrucció, bioplàstics, etc.).

D’altra banda, l’ampliació i obertura de nous mercats a l’estranger és també una alternativa a

Hi ha un canvi cap a un nou model econòmic amb una tendència basada en els serveis

la debilitat dels mercats interiors. L’activitat internacional de les empreses de Lleida el 2011 ha seguit la tendència ascendent i posa de manifest la importància que té la internacionalització per les empreses lleidatanes en un moment en el qual el consum intern s’ha estancat. Les exportacions continuen essent el motor de la balança comercial i el 2011 van assolir el nivell més alt de tota la història en arribar als 1.450,18 milions d’euros, un augment del 10,02% respecte el 2010.

Finalment, i davant les conseqüències del Reial Decret-Llei de 3 de desembre de 2010 aprovat pel Govern espanyol, la nostra Cambra està redefinint el seu model de gestió amb la perspectiva de consolidar-se com un ens modern amb una àmplia oferta de serveis. Una oferta de nous serveis adaptada a les necessitats de les empreses de la demarcació lleidatana i pensada especialment per ajudar les firmes lleidatanes a fer front a la complicada situació econòmica actual.

20

AGENTS SOCIALS / Col·legis

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

ASSOCIACIONS Joan B. Casas

Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Les inquietuds dels economistes catalans En moments com l’actual, amb crisi econòmica, amb la necessitat de recuperar determinats valors (esforç individual i collectiu, iniciativa, esperit de superació...) i amb crítiques als fonaments del nostre sistema polític i d’organització econòmica i financera, la societat civil i, molt especialment, les seves institucions més bàsiques, han de prendre un major protagonisme. Entre aquestes institucions, els col·legis professionals esdevenen cabdals, atenent a què la visió àmplia i transversal del seu teixit collegial garanteix un apropament tècnic, però a la vegada personalitzat, als veritables problemes i inquietuds de la societat.

públic, estratègia, sanitat, medi ambient, indústria, agricultura, finances, educació, etc.).

El Col·legi d’Economistes de Catalunya assumeix aquest repte, com sempre ho ha fet, per vocació i per convicció.

Té un compromís ferm amb la societat de participar activament en la cerca de receptes i de solucions a la difícil conjuntura a la qual ens enfrontem i, en general, en la construcció del futur del nostre país.

La importància del Col·legi d’Economistes de Catalunya no només ve per la seva rellevància quantitativa, donada pels gairebé 6.500 col·legiats. Ho és, també, per la transversalitat i el

caràcter estratègic de la professió, així com per la posició social i professional que ocupen els propis economistes al país, presents en camps molt heterogenis de la societat (gestió, direcció, administració, sector

Com és lògic, actualment la principal preocupació dels economistes és la crisi i la seva principal conseqüència, l’atur.

Aquest també afecta a la professió, si bé en menor mesura que al conjunt de la societat.

Els afectats representen una mica més d’un 10%. El col·lectiu està immers en el debat social que gira al voltant de l’austeritat econòmica, la necessitat d’impulsar el creixement i la urgència d’emprendre reformes estructurals. Específicament a Catalunya, els economistes centren la seva atenció en dos

reptes clau. D’una banda, l’ajustament de la despesa pública i els greus problemes de liquiditat de la Generalitat i altres administracions públiques. I, de l’altra, la necessitat de posar en marxa un model productiu de futur que aposti per la indústria, sense oblidar els altres sectors bàsics de l’economia catalana, com el turisme, l’oci o els serveis. Per això, és fonamental resoldre, entre d’altres qüestions, la deficient relació fiscal entre l’Estat i Catalunya, així com impulsar iniciatives bàsiques per al país, com per exemple el Corredor del Mediterrani.

Els economistes tenim clar, a la vegada, que la resposta als nostres reptes econòmics requereix dos ingredients bàsics.

En primer lloc, la confiança, sense la qual la sortida a la crisi és impossible i, en segon lloc, la complicitat de tots i la suma dels esforços públics i privats.

Pedro L. Yúfera

Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Problemàtiques i reptes del món de l’advocacia Un dels principals problemes que està patint l’advocacia és la crisi econòmica. Com a conseqüència hi ha hagut, en general, una disminució d’encàrrecs, pèrdua de clients i augment de la morositat. Per això, des del Col·legi d’Advocats de Barcelona el missatge que hem traslladat als nostres col·legiats és que no podem restar immòbils; ens hem de reinventar professionalment. És a dir, hem de cercar noves fórmules de negoci pels nostres despatxos, crear associacions i sinergies per ampliar l’àmbit de les nostres actuacions i serveis. La internacionalització és un dels camins, perquè la globalització en què estem immersos així ens ho exigeix. Per això, l’ICAB va fer una aposta important per promoure la internacionalització i el networking entre els advocats a través de l’organització de la Primera Fira de l’Advocacia a principis de l’any 2011, i que té una continuïtat que culminarà en una nova edició el 2013.

També promovem la formació continuada, i no únicament en temes estrictament jurídics, ja que hem d’ampliar els nostres coneixements de l’àmbit empresarial (gestió, comptabilitat, màrqueting...). En poques paraules, la societat ha canviat i la nostra professió té el deure d’adaptar-s’hi.

Si el punt de mira el focalitzem a nivell de l’Administració de Justícia i el seu funcionament, l’advocacia, igual que la resta d’operadors jurídics, hem de lluitar perquè la classe política s’adoni que la Justícia ha de ser una prioritat. Si la Justícia funciona, el país funciona. En un país en crisi, el funcionament àgil de la Justícia és indispensable per resoldre els processos de desnonaments, concursos, acomiadaments, reclamacions, que malauradament cada dia estan més presents. Necessitem una Justícia àgil i ràpida, i que funcioni d’acord amb els avenços i mitjans propis del

segle XXI. Per això, és urgent adoptar mesures. Entre elles, cal que s’abordi el Pacte d’Estat del qual tant es parla però que mai s’acaba de concretar. Cal gestionar els jutjats com si es tractés d’una empresa de serveis i descentralitzar l’Administració de Justícia per aconseguir una Justícia més pròxima i treballar per la implantació de l’oficina judicial.

Sóc conscient que la manca de recursos econòmics és un altre factor que tampoc ajuda. Per això, davant la possibilitat que la Generalitat estableixi unes taxes judicials en algunes jurisdiccions, considerant que aquestes són una limitació a l’hora d’exercir el legítim dret de defensa, i que podria tractarse d’una doble imposició, des de l’ICAB creiem que en cas que s’instaurin haurien de ser transitòries i excepcionals. A més, per a nosaltres certes taxes són inacceptables, com per exemple pagar per executar una sen-

tència. També, seria desitjable que aquelles que recapta l’Estat en l’àmbit de l’Administració de Justícia a Catalunya s’inverteixin exclusivament per solucionar les necessitats de l’àrea de la Justícia a Catalunya. Si es recapta més, significa que hi ha més litigiositat i, per tant, que es necessiten més recursos.

Tampoc considero que habilitar el mes d’agost com a hàbil sigui la solució per als problemes de col·lapse i d’augment de la litigiositat en l’àmbit de l’Administració de Justícia.

Finalment, és necessari fer constar que el 31 d’octubre de 2011 va entrar en vigor la Llei

d’accés a les professions d’advocat i procurador dels tribunals. És una reivindicació de gairebé 100 anys de l’advocacia espanyola i una qüestió de justícia, ja que érem l’únic dels estats membres de la Unió Europea que encara no exigíem una formació específica d’accés a la professió d’advocat. Aquest canvi comporta que tots els graduats en Dret han de complementar els seus coneixements teòrics amb una formació eminentment pràctica, fet que repercutirà en benefici dels drets dels ciutadans i en un millor funcionament de l’Administració de Justícia.

22

AGENTS SOCIALS / Col·legis

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

ASSOCIACIONS Enric Enrech

President del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona

El sector comercial va per bon camí Som conscients que l’entorn econòmic actual del país és complicat i que les previsions apunten a una recuperació lenta. Tot i així, reconeixem l’esforç que fan molts agents comercials professionals per emprendre, innovar i obrir-se a nous mercats. L’estudi de balanç de la professió indica que l’atur al sector comercial va disminuir un 11,5% el 2011 respecte a l’any anterior. Els mesos en què el descens va ser més significatiu van ser agost (amb una caiguda del 61%), gener (-33%) i desembre (-28%). Portem alguns anys reduint l’índex d’atur al nostre sector, per això podem afirmar que la recuperació és lenta, però el sector comercial va per bon camí.

Davant la caiguda del consum que estem vivint, les empreses no es queden de

braços creuats i estan començant a vendre a fora de les nostres fronteres. Per tant, els agents comercials hem de reinventar-nos, sortir a l’exterior i vendre a aquells països que estan en ple creixement, com la Xina, l’Índia, el Brasil o Sud-àfrica, els productes i serveis de la nostra terra. És de vital importància que el professional comercial es formi intensivament en temes com màrqueting, vendes, comerç exterior i idiomes, entre d’altres.

Pel que fa al 2011, hem detectat que els sectors que més ofertes van registrar van ser serveis (un 26%), seguit d’articles per a la llar (19%), químics (11%) i construcció (11%). Dins del sector serveis els llocs més ofertats van ser els relacionats amb telefonia, publicitat, assessorament o

comerç exterior. Tot i haver estat considerada històricament una professió exercida per homes, en els darrers anys hem vist com ha augmentat de forma considerable la presència de dones emprenedores en la tasca comercial. Segons un estudi del Collegi, actualment un 13% dels agents comercials col·legiats a Barcelona són dones que es dediquen principalment a la venda d’articles per a la llar i l’oci i de serveis. I és que, en aquests moments de crisi, són moltes les dones que han optat per aquesta professió, ja que en ser autònomes poden compaginar millor la seva vida professional i laboral.

No obstant això, darrerament també ha augmentat el nombre de dones presents en sectors com el químic, construcció, maquinària, ferros i

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Repàs al 2011, un any difícil per als enginyers industrials Pel Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’any 2011 no ha estat un any fàcil. Abans de començar l’1 d’octubre del 2010 entrava en vigor el decret estatal que suprimia l’obligatorietat dels visats. La conseqüència ha estat una davallada d’aquests en relació a anys anteriors.

Tanmateix, quan ens fem la pregunta sobre el motiu principal del descens, l’opinió general és la manca d’activitat econòmica, més que la no obligatorietat de visar.

Cal tenir en compte que el Col·legi ha establert el Certificat d’Actuació Professional (CAP), el qual garanteix l’autoria del projecte, la seva adequació a la legislació vigent i l’assegurança de Responsabilitat Civil Professional (RCP).

Un fet esperat i alhora temut l’any 2011 era la projectada Llei de serveis professionals, la qual havia de determinar quines professions havien de tenir la col·legiació obligatòria i quines no. La legislatura va acabar, però la llei no va ser promoguda. Esperem que

el nou Govern que ha entrat a l’Estat vulgui escoltar l’opinió dels professionals i que tingui en compte que, si els col·legis ostenten la missió de vetllar per l’exercici de la professió, la col·legiació dels professionals ha de ser obligatòria.

acers, tradicionalment considerats com a masculins. L’informe reflecteix un perfil de dona entre 35 i 40 anys, que inverteix gran part del seu temps a formació, disposa d’estudis secundaris i domina diferents idiomes, un requisit indispensable en els temps que vivim. Les dones comercials poden aportar molt al sector, ja que són grans venedores i acostumen a tenir una bona formació.

Els agents comercials som optimistes i seguirem treballant amb força amb instituci-

Tot i així, no tot ha estat negatiu pel que fa referència al reconeixement dels nostres professionals. El desembre del 2010 es va publicar, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, una resolució del Departament de Justícia sobre les competències dels collegis professionals i la delegació de funcions que podien fer els departaments de l’Administració de la Generalitat.

A finals del 2011 el Parlament de Catalunya va establir unes lleis sobre la millora de l’Administració que reconeixen aquelles competències i delegacions. També l’Ajuntament de Barcelona ha reconegut enguany els col·legis tècnics i la capacitat de fer certificats d’idoneïtat per a projectes de llicències d’obres. Esperem que aquests últims fets siguin una base de reconeixement de la tasca dels enginyers i, alhora, una garantia per a la seguretat dels projectes.

Durant l’any 2011 l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya ha dut a terme una reforma dels seus estatuts que ha de possibilitar,

ons i empreses per tal de facilitar la tasca del professional, certificar la qualitat dels nostres professionals i adequar la professió a les necessitats de la societat.

Volem que els agents comercials i emprenedors comptin amb oportunitats de creixement, de relacionar-se i fer negocis. Des del Col·legi potenciem les trobades professionals i el networking, com és el cas de la plataforma de contactes professionals que organitzem cada any, Agents&Brokers.

entre altres coses, l’entrada de diferents professionals de l’enginyeria, amb independència del seu títol. Es tracta de poder arribar a constituir una Associació d’Enginyers de Catalunya, com existeix a altres països, des d’on es puguin atorgar els serveis necessaris a tots els associats i esdevenir un organisme de referència del món de l’enginyeria. Des del Col·legi donem suport a aquests canvis de l’Associació i de manera coordinada, com hem fet sempre, volem continuar treballant plegats per als nostres professionals.

D’altra banda, el Col·legi i l’Associació han renovat la pòlissa d’assegurança collectiva de Responsabilitat Civil Professional (RCP), que cobreix els col·legiats enginyers industrials i també els enginyers químics, els enginyers geòlegs i els enginyers d’organització industrial que, des de fa tres anys, també formen part del nostre Collegi en una voluntat integradora dels professionals de l’enginyeria.

FORO BARCELONA para el desarrollo del talento y la competitividad en las Organizaciones Barcelona, 29 de febrero de 2012 Auditorio Axa (L’Illa Diagonal) El encuentro de las empresas que apuestan por sus

personas para ser más competitivas

PROGRAMA 9:00 h: Acreditaciones 9:30 h: RICARD ALFARO, Bienvenida: “Nuevos tiempos, nuevos retos, nuevas competencias” (Presidente Aedipe Catalunya, Director de RRHH de Asepeyo) 10:00 h: EDUARD PUNSET “Cara a cara con los retos de la sociedad y las organizaciones” 10:45 h: MARCOS URARTE “Cómo contribuir a la competitividad desde RRHH”

12:00 h: Mesa Debate “Personas y competitividad: ¿La ecuación perfecta?”: Modera :RAMON AYMERICH, Redactor Jefe de Economía de La Vanguardia.

MATEO BORRÁS (Director de RRHH de Grifols); XAVIER COLL (Director General Adjunto de RRHH de Caixabank); PERE RIBES (Director de RRHH de Catalana Occidente); XAVIER ROS (Director de Personal de SEAT ) 13:30 h: JAVIER FERNÁNDEZ AGUADO “La evolución del liderazgo en la historia. Escuelas de pensamientos”

11:30 h: Pausa – Cafè 14:15 h: Clausura a cargo del Excm. Sr. XAVIER TRIAS, Alcalde de Barcelona

Inscripciones (riguroso orden de recepción):

www.aedipecatalunya.com/inscripcions/inscripcio Gratuita para miembros de las asociaciones colaboradoras

Entidades colaboradoras:

24

ANÀLISIS / Internacional

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

ANÀLISIS LA RECESSIÓ ECONÒMICA CONTINUA

2012: un nou Titanic?

Durant l’any 2011 les successives revisions dels principals indicadors han anat sistemàticament a la baixa, i han deixat a principis del 2012 un llegat de previsions pessimistes que sembla difícil d’eludir. Quins són els principals problemes i reptes del 2012?

JOAN TUGORES QUES

El clima de pessimisme amb què s’ha iniciat el 2012 ha incrementat la popularitat de les previsions de la fi del món atribuïdes al calendari dels maa ies. El terme depressió torna a guanyar presència mediàtica.

Però fins i tot, si busquem referències catastrofistes probablement seria més adient recordar que aquest 2012 es compleix el primer centenari de l’enfonsament del Titanic, l’abril del 1912, un vaixell que, amb arrogància, presumia de ser indestructible i insubmergible. Una arrogància semblant a la que s’exhibia fa pocs anys quan es parlava d’una onada de prosperitat global amb estabilitat econòmica i una capacitat illimitada del sistema financer per gestionar riscos, que ara hem descobert que tenia peus de fang i ens deixa una herència ben dura de digerir. Serà 2012 l’any més dur d’aquesta digestió –d’un nou enfosament del Titanic econòmic– o podem albirar indicis de remuntar i començar almenys a salvar els mobless del naufragi?

Les economies emergents Hi ha molts arguments pel pessimisme i uns quants per a l’esperança. Un cridaner símptoma de les dificultats és el fet àmpliament publicitat a principis d’aquest 2012 que algunes

Les economies emergents han de gestionar l’era de dinamisme sense caure en errors Si no assumim mesures lúcides i titànicament difícils, l’alternativa és acabar com el Titanic

emissions de deute de països considerats refugis de solvència, com Alemanya, han donat lloc a tipus d’interès negatius: a causa del clima de profunda incertesa els inversors consideren més segur invertir en instruments percebuts com de màxima solidesa que mantenir els recursos en efectiu, a les enn titats financeres, o en productes com l’or o algunes commodities que estarien exhaurint el seu paper d’actius de màxima qualitatt. La seguretat enfront del futur que se’ns ve a sobre ha esdevingut un luxe que cal pagar... qui pugui fer-ho.

A escala internacional un prinn cipal punt d’atenció és què passarà a les economies emerr gents, convertides en el principal pol de dinamisme econòmic mundial, però amb símptomes preocupants en alguns casos de sobreescalfament. El cas de la Xina és òbviament el més important, a la vista dels indicadors que parlen d’una bombollaa a sectors com l’habitatge.

Altres economies emergents

que han rebut importants entrades de capital estarien experimentant les dificultats properes a un morir d’èxitt, també amb certa analogia amb el que ens va passar a les economies del Sud d’Europa.

Les preguntes cabdals per 2012 serien, d’una banda, si les economies emergents han après les lliçons de com gestionar una era de dinamisme sense cometre els errors que es van produir tant a alguns dels païï sos avançats en el anys previs a 2007 com a les economies asiàtiques abans de la seva anterior gran crisi el 1997. I, de l’altra, si una nova generació de països amb capacitat de generar creixement, i que inclourien des de Turquia fins a Indonèsia passant per Vietnam o alguns dels lleons africans, poden esdevenir nous motors a escala internacional. Això té una primera clara implicació rellevant pel nostre teixit emprenedor: tenir en compte de forma més activa aquesta nova generació d’emergents com a destinacions cada vegada més importants de les nostres exportacions i com a localitzacions a prioritzar en els projectes d’internacionalització.

El timó de l’economia Pel que fa als Estats Units, caldrà estar atents a les interaccions entre economia i política, i en particular, a si alguns indicadors positius de principis de 2012 no es veuen afectats en la seva continuïtat per les distorsions que de vegades es produeixen als anys d’eleccions presidencials com les que tindran lloc al novembre del 2012 a la (encara) primera potència mundial. Sobretot amb una campanya de primàries al Partit Republicà en què escoltarem propostes de tota mena,

Per acabar amb la recessió i l’atur, no es pot continuar mantenint l’statu quo. / ARXIU

des de les exòtiques fins a algunes de perilloses, com les temptacions proteccionistes que no hauríem d’oblidar. Esperem que la Reserva Federal amb Bernanke al capdavant mantingui el timó de l’economia, especialment pel que fa a una renormalització de l’aixeta del crèdit a les empreses.

Aquest darrer aspecte és també cabdal a Europa, sobretot als països com el nostre on la sequera del crèdit al sector privat està sent més pronunciada.

Vam escoltar molt sovint durant el 2011 que la crisi havia fet arribar amb cruesa a Europa el moment de caixa o faixaa, de triar entre més integració (amb cessions de sobirania cada vegada més delicades en àmbits com els fiscals o sociolaborals), o resignar-nos a la desintegració del projecte europeu i a laa irrellevànciaa d’Europa com a actor global. Això continua sent veritat aquest 2012, amb l’agreujant que la manca de respostes prou efectives va afeblint els marges de maniobra. Cal ser conscients que es va esgotant el temps per corr regir deficiències importants en les regles de joc de la moneda única.

Resposta seriosa a la crisi Una bona mostra de les dificultats de redreçar les coses és el que està passant, a escala global i europea, amb el debat sobre l’impost sobre transaccions financeres, habitualment anomenat la taxa Tobin. Es tracta realment d’una mesura modesta, conseqüència lògica d’una globalització financera que crea un espai mundial pels moviments de capitals. La més elemental de les implicacions és la necessitat d’anar desplaa çant també a nivell supranacional les eines de fiscalitat i regulació ja assumides a escales internes. Els debats sobre la implementació d’alguna mesura al respecte seran durant el 2012 un bon test de la seriositat de les accions per donar una resposta efectiva a la crisi o bé, pel contrari, de continuar intenn tant mantenir un statu quo o que ens condemna a seguir davallant per l’espiral de la recessió i l’atur. Les dificultats per emprendre mesures podríem dir que són titàniques. Però probablement també és molt més que un joc de paraules dir que si no assumim mesures lúcides i titànicament difícils, l’alternaa tiva és acabar com el Titanic.

Yo, encontré trabajo a través de InfoJobs

26

ANÀLISIS / Empresa

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

MÉS ENLLÀ DE LES INSTITUCIONS FINANCERES

Finançament per a la innovació i la internacionalització Com és sabut, les restriccions financeres fan difícil la innovació i la internacionalització de les empreses. De tota manera, hi ha una oferta important d’entitats catalanes que ofereixen productes de finançament.

ORIOL AMAT CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

A part del finançament convencional ofert per bancs i caixes, podem destacar l’oferta de les següents entitats: -ACC1Ó. Està adscrita al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i té com a objectius el foment de la innovació i la internacionalització empresarial. Compta amb una trentena d’oficines arreu del món. El finançament es pot oferir en forma de capital, de quasicapital (préstecs participatius, comptes de participació...), de deute o d’una combinació de totes tres modalitats.

-AVANÇSA (Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA). És una empresa pública adscrita al Departament d’Empresa i Ocupació. La seva activitat se centra en la participació accionarial en empreses industrials per accelerar els processos de creixement, amb la missió de promoure la col·laboració pública i privada.

-ICF (Institut Català de Finances). És una entitat financera que depèn del Departament d’Economia i Coneixement.

Aporta finançament per a la inversió en actius fixos, com ara maquinària, instal·lacions, naus, patents, participacions financeres i R+D+i, entre d’altres, amb un període de maduració llarg. L’Institut finança projectes viables en condicions de mercat, i afegeix a l’Euríbor

un marge segons el risc de l’operació i les garanties aportades (hipotecàries, personals, penyora de títols, contractes, assegurances, etc). Desenvolupa la seva activitat a través, entre d’altres, d’ICF Holding, que porta a terme l’activitat de capital mitjançant la promoció i el suport a instruments de capital risc i la gestió de participacions financeres i patrimonials. També actua a través de l’IFEM, que contribueix al finançament de microempreses i pimes a través de la gestió de fons aportats pel FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) i la Generalitat de Catalunya.

-Avalis de Catalunya. És una Societat de Garantia Recíproca creada per la Generalitat de Catalunya. El seu objecte social és atorgar avals preferentment a petites i mitjanes empreses, autònoms i professionals amb seu social a Catalunya i permetre a aquests fer realitat els seus projectes.

-També hi ha agències relacionades amb la recerca, com AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca), que gestiona una gran cartera de programes de beques i ajuts a la recerca; AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya); AARTM (Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques), que promou la introducció, adopció i utilització de tecnologies mèdiques, així com la coordinació i avaluació de la recerca mèdica juntament amb el Servei Català de Salut; i ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), que se centra exclusivament en l’atracció de talent investigador.

A més, hi ha d’altres entitats que donen suport a les empreses per millorar la seva innovació i internacionalització. Són entitats com:

tit, podem destacar Foment del Treball Nacional, PIMEC i CECOT, per exemple. A nivell territorial hi ha una forta implantació d’entitats empresarials que fan una gran tasca en l’assessorament i tramitació d’ajuts relacionats amb el finançament (CECOT, Unió Empresarial de l’Anoia, Unió Empresarial del Penedès, Confederació Empresarial de la Província de Tarragona...).

Les restriccions creditícies dificulten l’accés a la innovació. / ARXIU

-Agències de desenvolupament local dels ajuntaments, diputacions i consells comarcals. Aquestes agències s’han convertit en referents per al suport a les persones emprenedores, la innovació, la millora professional i la creació d’ocupació.

Aquests tipus d’entitats han promogut parcs tecnològics (Barcelona Zona Innovació, Parc de l’Alba, Parc Tecnològic del Vallès, Parc UPC, Tecnocampus Mataró, Tecnoparc Reus...).

Un exemple d’agència és Barcelona Activa, que és l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona.

Es va crear l’any 1986 i va néixer com un viver d’empreses.

Barcelona Activa acompanya més de 1.000 nous projectes empresarials l’any i més de 100 companyies estan instal·lades al seu viver d’empreses i parc tecnològic.

-Cambres de Comerç que també tenen un paper rellevant en l’àmbit de la innovació i la internacionalització empresarial. Ofereixen alguns ajuts, en molts casos cofinançats per

Moltes entitats catalanes, a banda de bancs i caixes, ofereixen productes de finançament empresarial

d’altres entitats, per al desenvolupament de projectes. A tall d’exemple, es pot esmentar el programa NEX PIPE d’ACC1Ó, l’ICEX i les cambres de comerç. Aquest programa inclou l’assessorament i el finançament de gran part de la despesa de les empreses que fan els primers passos en exportacions.

-Organitzacions empresarials, com les patronals, entre d’altres, que ajuden en la intermediació per l’obtenció de finançament. En aquest sen-

-Unitats d’innovació d’entitats acadèmiques que potencien la innovació en el col·lectiu empresarial des del vessant acadèmic. Exemples d’institucions que treballen en aquesta línea són el Programa Innova de la UPC i el Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera a la UB. El Programa Innova de la UPC té com a finalitat, amb caràcter general, la contribució a la valorització de la recerca desenvolupada a la Universitat Politècnica de Catalunya; l’impuls a la cultura de la innovació i l’esperit emprenedor en tota la comunitat universitària, investigadors, estudiants, professors, personal d’administració i serveis i titulats; i la contribució a l’augment del potencial innovador dels seus col·lectius i de les seves unitats. Així, afavoreix la creació de noves empreses i els instruments de valorització fruit del coneixement. En aquest programa s’emmarca Innova 31, que és una societat de capital risc. Una mostra del paper actiu de la UPC en aquest terreny és que actualment hi ha tretze spin-off participades per ella. Escoles de negoci com IESE o ESADE també promouen business angels i capital risc.

A més de l’oferta esmentada, cal tenir en compte les línies de finançament d’entitats estatals i de la Unió Europea, però d’això ja en parlarem en un article proper.

Societat / ANÀLISIS

GENER 2012 ANUARI 2011 MÓN EMPRESARIAL

27

ADÉU A LA CLASSE MITJANA

Destronant el rei consum PATRÍC A IA GABANCHO PERIODISTA I ESCRIPTORA

Durant els últims anys, la identitat social de les persones es definia per la capacitat de consum. Com ha demostrat un recent informe de la Fundació Jaume Bofill, la pertinença a la classe mitjana, que era com la major part de la societat es veia a ella mateixa, era un miratge. Hi havia, en efecte, un accés generalitzat als béns de consum habituals, que més o menys

definien la qualitat de vida: viatges low costt, gimnàs, entreteniment, vehicle propi, caps de setmana, restaurant i vi correcte. Tothom, i tothom sempre és la part central de la societat, s’ho podia perr metre. Per tant, tothom era de classe mitjana. Ara aquest conglomerat s’ha escindit i una part ha tornat a patir les estretors de la classe treballaa dora, sense sentir-se’n part, la qual cosa genera frustració.

La crisi és aquesta frustració.

Però el cas és que aquesta construcció de la classe mitjana universal va ser, en gran part, una aposta de l’esquerr ra, especialment de l’esquerra posada al dia que va liderar Toni Blair des del Nou Laborisme. Una esquerra de disseny que no ens és estranya.

Es tractava d’agafar els vells

postulats de Keynes i estraferlos per satisfer les apetències de consum actuals. Keynes advocava per equilibrar la demanda amb la producció, quan els mercats eren domèstics; si la demanda flaquejava, l’Estat havia de subvenir els treballadors perquè poguessin comprar. Keynes és això.

Aquest mandat es va alterar pel fet de la sobreproducció.

El mandat del creixement constant distorsiona els merr cats: obliga a tenir més persones consumint, per tenir més persones produint. Les frenades són, aleshores, mortals.

El crèdit es va inventar per això: perquè tothom consumeixi més amunt del seu nivell. I l’esquerra hi va contribuir: l’Administració paga tot allò que és important –gratuïtat progressiva dels serveis–

L’esquerra no ha aconseguit elevar el nivell cultural de la classe treballadora ascendida a mitjana

per tal que el consumidor consumeixi. I, si malgrat això encara no pot consumir prou, aleshores s’atorga la subvenció. Alguns països han arribat a la conclusió que aquest sistema tutelar anestesia la societat. Perquè el que l’esquerra no ha aconseguit, perquè no s’ho ha proposat, és elevar el nivell cultural (capacitat crítica) de la classe treballadora

ascendida a classe mitjana, cosa que –segons l’informe abans al·ludit– ha derivat en un excés de consum. A menys cultura, més consum. I, per tant, més crèdit. El nivell de deute privat, a Espanya, és esfereïdor i un dels problemes marcats en vermell en el balanç del trontollant sistema financer local.

Angela Merkel està dictant antikeynesianismee per als estats: ni un gram d’endeutament. La crisi ha posat a règim el consum privat. Si la demanda no tira, el sistema es col·lapsa: allò que Keynes volia evitar. Potser l’esquerra europea hauria de definir un sistema que escapés d’aquesta llei perversa.

Consumir amb moderació, d’acord, però què fem amb l’excedent?

Desarrollo Organizacional y Consultoría de Procesos IMPART P IDO POR EL PROFESOR ITAMAR ROGOVSKY Objetivos: · Desarrollar la pr y en consultoria · Favorecer el des · Facilitar la comp · Aprender metod

Duración y Duración: 12 talle Horario: Viernes d Sábados Los talleres se im La preinscripción e inscripción se realizan en: AEDIPE Catalunya Passeig de Gràcia, 2 3er 5a. 08007 Barcelona Tel. 93 423 84 13 // Fax 93 425 07 19 e-mail: do2012@aedipecatalunya.com

28

El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

Abril Anglaterra

29

Se celebra, a Anglaterra, a boda entre el príncep Guillem de Gal·les i Catherine Elizabeth Middleton.

Maig Canadà

2

S

l b

Maig Espanya

15 n obtenir el nservador la luta.

Maig

22

Se celebren eleccions autonòmiques i municipals.

Nov.

El candidat del PP, Mariano Rajoy, guanya les eleccions generals.

20

Sep.

Nova York

11

Desè aniversari dels atemptats de l’11-S.

Oct.

9

Manifestacions del moviment Democracia Real a les principals ciutats.

Illes Canàries Erupció marina a l’illa d’El Hierro.

Abril Portugal

8

Portugal demana el rescat financer a la Unió Europea.

Gener Tuníssia Abril Cuba Nov.

4

Colòmbia

19

És abatut el líd FARC, Alfonso

El Jap princip protag A nivell intern des s’han dir han protagon text, l’ONU ha ler el seu lide la frustració d conflicte siri.

A l’altra band natural del Ja tsunami, que d’unes pèrdu 350.000 milion A nivell espa de les elecc Catalunya– i País Basc, a resultats de la no Rajoy al c fer front als c econòmics ge que el 2011, sembla que tornaran a ser protagonistes el 2010.

El president Fidel Castro uncia de manera defiva. El seu germà, Raúl stro, es converteix en el primer secretari del Partit Comunista de Cuba.

22

Juny Perú

5

Els peruans escullen nou president. Es tracta d’Ollanta Humala.

Oct.

Argentina

23

Cristina Kirchner és reelegida com a presidenta d’Argentina.

Els efectes de la revolució de Tuníssia amenacen altres dictadures del nord d’Àfrica i Ori

Des.

Nigèria

25

Es produeixen diversos atemptats contra esglésies catòliques, que s’atribueixen a grups islamistes.

El mapa del món

GENER 2012 ANUARI 2011 MÓN EMPRESARIAL

Juliol Noruega

22

Es produeixen dos atacs terroristes: un a la capital i l’altre a l’illa d’Utoya.

Des.

Rússia

10

A Moscou se celebren les manifestacions de protesta més multitudinàries des del final de la Unió Soviètica per un presumpte frau electoral.

Gener Estònia

1

Estònia adopta l’euro com a moneda oficial.

Maig Sèrvia

26

Des.

Corea del Nord

17

Mor Kim Yong-II, president de Corea del Nord.

A Sèrbia és arrestat

Nov.

Itàlia

12

S dimiteix com a primer ministre.

Març Japó

11

Maig Paquistan

2

Agost Egipte

3

Comença el judici contra l’exdictador egipci Hosni Mubarak.

Estats Units anuncia la mort de Bin Laden al Paquistan.

Juliol Somàlia

2

si alimentària a la Banya d’Àfrica.

Nov.

Sud-àfrica

28

XVII Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic a Durban (Sud-àfrica).

Febrer Nova Zelanda

22

A Christchurch es produeix un terratrèmol de magnitud 6,3, deixant 113 víctimes i 2.500 ferits.

Un terratrèmol de 9,0 afecta Japó i el tsunami provocat produeix l’accident nuclear de Fukushima 1.

29

30

ANÀLISIS / Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

ESTUDI INTERNACIONAL RANDSTAD WORKMONITOR

Pessimisme per afrontar el 2012

Un 62% dels empresaris reconeix que el 2011 ha estat un any “díficil” per la seva organització

Un estudi realitzat per Randstad revela que el 61% dels enquestats creu que els 2012 serà encara més complicat per les seves empreses.

Noruega (19%) i Alemanya (18%) són els països que menys veuen perillar l’estabilitat laboral En l’àmbit autonòmic, un 36% dels catalans enquestats mostren pànic a perdre el seu lloc de treball

esperen un augment de sou, abonaments o altres millores en beneficis socials.

Un 74% dels espanyols enquestats afirma que el seu sou no reflecteix la feina que desenvolupen. / ARX IU

REDACCIÓ

Els ànims de cara aquest nou any 2012 no semblem massa esperançadors. Si més no així ho reflecteix un estudi internacional realitzat per Randstad sobre les expectatives laborals dels treballadors, on quatre de cada deu espanyols creuen que poden perdre el seu lloc de treball, una de les xifres més altes d’Europa, a la que cal afegir que més de la meitat no creuen que puguin trobar una feina similar.

Una sensació que es contagia i que fa que la majoria de treballadors no esperin ni augments de sou, ni abonaments, ni ingressos extra durant el pròxim any. Una conseqüència d’aquesta situació és que el 73% dels espanyols busquen estabilitat i no pas una feina, i només el 14% ha canviat de lloc de treball recentment.

D’altra banda, el grau de satisfacció dels treballadors va en paral·lel amb la seva edat, es per això que els més joves diuen sentir-se més feliços;

de la mateixa manera que els que treballen més hores estan més satisfets que aquells que tenen un contracte laboral més reduït.

Pel que fa a empresaris, un 62% opinen que el 2011 ha estat un any “difícil” econòmicament per la seva organització, una xifra pràcticament similar al 61% que creuen que el 2012 encara serà més complicat. De fet, els espanyols se situen, clarament, entre els més negatius davant la seva situació laboral. Al contrari que a Espanya, en 21 dels 30 països enquestats els treballadors esperen augmentar els seus ingressos durant aquest any. I en una mica més de la meitat dels països (18 de 30), els enquestats creuen que la seva companyia millorarà les seves finances durant aquest cicle econòmic. Per la seva banda, Argentina i Xile destaquen per ser els més positius davant la situació de les seves organitzacions, mentre

que a la República Txeca, França, Grècia, Hongria, Japó i Holanda, els treballadors esperen que el 2012 també sigui un any complicat.

Tot i la crisi, o en gran part per culpa de la crisi, els treballadors espanyols no estan molt satisfets amb la seva situació econòmica. Tot i que la majoria no esperen un augment de sou, per un 74% dels espanyols el seu salari no reflecteix la feina que desenvolupen. Aquesta opinió és comú a la majoria de països, amb xifres superiors al 60%, però és especialment destacable el cas de Polonia i Hongria amb un 79%, i el cas extrem de Grecia amb un 81% dels enquestats que pensen així. D’altra banda, contràriament al pensament dels treballadors d’Espanya, en altres països es mostren més esperançats amb la possibilitat de millorar les seves condicions salarials: més d’un 80% dels enquestats a Argentina, Brasil, Xile, Xina, India i Mèxic

Els espanyols volen canviar la seva situació?

En general, no. Fins i tot amb una millora salarial, els treballadors preferirien no canviar de residència. En el cas espanyol, el 50% acceptaria canviar el seu país de residencia per un lloc de treball si anés unit d’un augment salarial, fet que reflexa l’escassa mobilitat laboral que tenen els espanyols. En altres països hi ha diversitat d’opinions. El 64% dels xinesos i el 58% dels indús es mourien si es tractés d’una feina en concordança a les seves expectatives. Mentre que els treballadors de Dinamarca, Japó, Luxemburg i Suïssa indiquen que prefereixen seguir en el seu país tot i que el nou lloc de treball vingui acompanyat d’un augment de sou.

Xifres poc esperançadores El pessimisme que afecta als espanyols sobre la situació en la seva empresa i la seva economia, també afecta al propi lloc de treball. Un 37% dels enquestats a Espanya

tenen por de perdre la feina durant els propers mesos.

Aquesta xifra suposa un augment del 8% respecte el penúltim trimestre de 2011, fet que reflecteix l’augment d’aturats i l’incertesa generalitzada que viu el país. Espanya lidera la classificació europea en aquesta matèria, només superada per Grècia, en la que la meitat dels treballadors (49%) reconeix tenir por a perdre la feina. Unes xifres que contrasten amb l’optimisme noruec (19%), o alemany (18% on els treballadors veuen més estabilitat laboral.

A nivell autonòmic, Randstad també va detectar diferències de percepcions. Gallecs (45%), murcians (45%) i valencians (44%) són els espanyols que mostren més pànic a perdre el seu lloc de treball. Els segueixen els madrilenys (40%), catalans (36%) i asturians (35%). I com a contrapartida hi ha els castellanomanxecs (24%), andalusos (27%) i extremenys (33%) on els seus professionals temen menys per la continuïtat a la seva empresa.

En relació a la confiança davant el lloc de treball, un 52% d’espanyols creuen no poder aconseguir un lloc de treball similar i un 59% no veu possibilitats de trobar una altra feina, encara que fos en condicions diverses.

Pel que fa als ànims de cara a buscar una nova feina, les dades tampoc inviten a l’optimisme, d’aquesta manera un 73% dels enquestats reconeix que no esta buscant un nou treball, i per tant, aposta per l’estabilitat. Entre sexes, la diferència en aquest àmbit és pràcticament nul·la; mentre per franja d’edats, hi ha gran unanimitat a l’hora de no buscar feina entre els treballadors de 35 a 44 anys (79%), que són els que es mostren més apàtics a canviar de lloc de treball ja que és el tram d’edat que requereix una major estabilitat econòmica i familiar.

Unes dades força preocupants que delaten l’estat d’incertesa i por generalitzada que s’estén entre les empreses i els seus treballadors a l’hora d’afrontar la complicada situació econòmica que vivim, i que sembla no oferir símptomes de millora de cara a aquest any.

ACCID

IV CongrĂŠs CatalĂ de Comptabilitat i DirecciĂł

IV CONGRĂ&#x2030;S 26-27 MAIG 2011

6OJWFSTJUBU 1PNQFV 'BCSB $BNQVT $JVUBEFMMB #BSDFMPOB J EF NBJH

Una trobada de professionals, acadèmics, empreses i administraciĂł pĂşblica, amb els segĂźents objectius: s 0RESENTAR NOUS DESENVOLUPAMENTS EN MATĂ&#x17E;RIA COMPTABLE I DIRECCIÂ&#x2DC; s &OMENTAR L INTERCANVI D IDEES I EXPERIĂ&#x17E;NCIES ENTRE EL MÂ&#x2DC;N EMPRESARIAL I PROFESSIONAL s $ONAR A CONĂ&#x17E;IXER I IMPULSAR LA INVESTIGACIÂ&#x2DC; I ELS GRUPS DE RECERCA

MĂŠs informaciĂł i inscripcions: tel. 93 542 14 79 congres@accid.org www.accid.org

3UPORTS INSTITUCIONALS

/RGANITZEN

32

ANÀLISIS / Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

CANVIS EN ELS PROCESSOS DE SELECCIÓ

Una nova visió en la selecció de persones El talent i les qualitats reals i potencials d’un professional no són, per si soles, garantia d’èxit en la integració a un lloc de treball. En el complex tauler d’escacs en el qual es desenvolupa la nostra activitat professional; l’economia, el mercat, l’empresa i els seus competidors; la persona requereix tant del seu talent com de les possibilitats d’integració que li facilitaran les persones que trobarà a la nova empresa, començant pel seu cap i l’equip més immediat.

Xavier Orozco Socidirector general d’IOR Consulting

Els processos de selecció han canviat de forma radical en els darrers anys.

A causa de les circumstàncies econòmiques però, sobretot, fruit de la incorporació de les noves tecnologies i el boom de les xarxes socials. En aquest context, cal ampliar la cadena de valor en “l’Abans i el Després” del procés de selecció tradicional, centrat bàsicament en el reclutament i avaluació dels candidats i candidates.

Plantegem tres passos clau a tenir en compte “Abans” del procés de reclutament. El primer és la Deconstrucció, que ens permet fer una revisió crítica molt profunda i lateral de la job description convencional, i determinar els factors crítics que condicionen l’èxit de cada lloc de treball. Algunes vegades les job descriptions delimiten de forma molt poc flexible les responsabilitats i tasques de cada lloc de treball, convertint-se en una “gàbia d’or pel refugi d’alguns” o actuant com un fre al talent o desenvolupament del potencial propi o d’altres. Amb la deconstrucció, afloren les millors capacitats i habilitats de les persones, alliberantles d’obstacles i barreres permetent el desenvo-

El mentoring escurça la corba d’aprenentatge, detectant millores a curt termini

sona. Es tracta d’un procés pel qual una persona reconeguda dins l’organització, ja sigui per una competència personal o tècnica o pel seu coneixement, ajuda en el desenvolupament personal i professional a una altra, en una relació de confiança i compromís. A més, aquest procés afavoreix la transmissió de cultura i valors corporatius dins de l’organització. El mentoring escurça la corba d’aprenentatge, i per tant també d’adaptació, detectant millores a curt termini.

I el tercer, el tutoring, on el cap directe pilota la integració de la persona seleccionada actuant de dinamitzador del mentoring i coaching. Per tal de gestionar aquesta integració hem dissenyat un programa de training en tutoria per a managers de diferents nivells dins de l’empresa, des dels membres del Comitè de Direcció fins a qualsevol gestor de persones.

Aquest bloc del “Després” del procés de reclutament pot tenir tres dimensions en algun cas complementàries i en la majoria alternatives: la primera és el coaching d’integració, òbviament amb un objectiu molt focalitzat. En segon lloc, plantegem el mentoring com una eina eficient a curt termini per a la integració de la per-

L’objectiu final de qualsevol procés d’integració és que el resultat sigui un win win per l’empresa i pel candidat. És a dir, que l’empresa consideri que el/la candidat/a s’ha integrar amb èxit i li ofereix les expectatives que tenia dissenyades d’antuvi, però també que el candidat percebi que s’ha trobat amb un “hàbitat” ideal per poder desenvolupar tota la seva competència i potencial professional. És a dir, que la decisió d’acceptar el repte l’ajuda a desenvolupar el seu pla personal i professional i a ser allò que vol ser “quan sigui gran”.

lupament dels aspectes més diferencials i competitius. Alguns exemples de factors d’èxit comuns en algunes organitzacions són l’assumpció del risc, la incertesa, la fermesa en els valors o l’aposta per la transgressió intel·ligent.

El segon pas clau en el procés anterior al reclutament és l’anàlisi en profunditat del microclima referent a l’àrea concreta de l’empresa on s’incorporarà el candidat. Quan una persona s’incorpora a un lloc de treball, pot percebre l’empresa com un laberint, amb molts camins en els quals es conviu per les regles dels grups, les aliances i els rols preestablerts. Per tal de facilitar la integració de la persona de la manera més ràpida possible, proposem una anàlisi prèvia d’aquest ecosistema considerant les singularitats que van més enllà dels estils i valors generals de l’Organització.

El tercer pas destacat a tenir en compte en el procés previ a la selecció és l’anàlisi del que serà el cap directe del candidat.

A través d’un procés que anomenem Connecting minds, s’analitza com és el cap directe, el seu estil de management, les seves preferències, els seus valors, per tal de facilitar després la generació de connectivitats amb la persona seleccionada. Però mai amb la intenció de generar clons ni antagonistes, el que es busca és la complementarietat.A tall d’exemple podem parlar d’un equip de treball format per dues persones, en el qual una d’elles és molt

Els processos de selecció han sofert canvis notables en els darrers anys. / ARXIU

estructurada en la planificació de treball i l’altra és tècnicament molt eficient però prefereix fer les coses amb més flexibilitat.

Si les dues persones coneixen prèviament aquesta circumstància i se’ls transmet quins són els seus estils, formes de fer, preferències, etc. s’arriba a un punt de convergència en el qual es propicia la comprensió mútua i es viuen els fets de forma positiva i amb actituds més previsibles.

Després d’aquests tres passos previs, la següent fase consisteix en el procés de recerca del candidat i desenvolupem un model exhaustiu d’avaluació a través d’un DAFO per detectar no només les seves fortaleses i debilitats, sinó també el seu nivell d’ocupació interna i externa com una oportunitat o una amenaça.

El procés de selecció està dissenyat com un vestit a

mida i es desenvolupa en un panorama digital 2.0 que a poc a poc evoluciona cap al 3.0 i el cloud computing. La irrupció de xarxes socials com Facebook, Twitter o Linkedin ha afegit noves formes de reclutament i avaluació en els processos de selecció i ha fet sorgir el personal branding o marca personal, constituïda per la identitat digital d’un professional.

Una vegada seleccionat el millor candidat per al lloc de treball, l’últim pas és aconseguir integrar-lo amb èxit a l’organització tenint en compte que la integració fa referència tant a la persona com a tal com als seus potencials resultats a l’empresa.

Cal, en primer terme, singularitzar el tradicional pla d’acolliment, així com dissenyar un pla d’integració adhoc atenent a la casuística de l’entorn i persones que el configuren.

t.

34

CRÒNICA / Internacional

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

CRÒNICA

REVOLTES POPULARS ALS PAÏSOS ÀRABS

La primavera àrab, la revolta del segle XXI? Al llarg del 2011 hem assistit a un gran nombre de revolucions i protestes que han tingut lloc als països àrabs, donant lloc en moltes ocasions a un escenari ben diferent al que teníem just ara fa un any. Les conseqüències, de l’anomenada primavera àrab, encara estan per veure, no només a nivell del món àrab sinó també a nivell internacional.

REDACCIÓ

Tuníssia Tot i que el malestar ja s’havia fet sentir unes setmanes abans, el detonant de l’inici de la primavera àrab se situa a Tuníssia, el 14 de gener, coincidint amb la fugida del president de Tuníssia, Zine el Abidine Ben Ali, cap a Aràbia Saudita.

L’atur entre els joves més preparats acadèmicament, la corrupció desmesurada i, sobretot, el desig d’instaurar un règim democràtic que garanteixi les llibertat, després de cinc mandats d’autocràcia de Ben Ali, són els principals motius que fan esclatar les revoltes populars a Tuníssia.

A diferència d’altres països revoltats, l’exèrcit tunisià fa costat des d’un primer moment al poble.

Egipte Mentrestant al país veí, Egipte, molts ciutadans segueixen els mateixos passos que Tuníssia.

El 25 de gener recorren els carrers d’El Caire demanant la

caiguda del govern de Hosni Mubarak. Tot i així, el president egipici s’aferra al poder i, simplement, promet al poble reformes que no serveixen per calmar les protestes populars.

El resultat són nombrosos morts i ferits. Finalment, l’11 de febrer, després de 18 dies de protestes, Mubarak abandona el càrrec que ocupava des del 1981. El vicepresident del país, Omar Suleimán, anuncia que el poder queda en mans de l’exèrcit.

A Egipte, el 28 de novembre passat s’inicien les eleccions legislatives, que s’allarguen fins el passat 3 de gener. En aquestes el Partit de Llibertat i Justícia (PLJ) dels Germans Musulmans obté un clar avantatge. A partir d’ara ja es podrà redactar una nova constitució, pas inevitable perquè es puguin celebrar unes eleccions presidencials a Egipte.

Iemen Influenciats probablement pel que està passant al nord

El Partit de Llibertat i Justícia obté un clar avantatge en les eleccions legislatives a Egipte El 23 de novembre el president iemení renuncia a tots els seus poders des de l’Aràbia Saudita on s’ha refugiat

EL PAPER D’INTERNET Les revoltes dels països àrabs se succeeixen una rere l’altra a una rapidesa inusual. En nous mesos, tres dictadors àrabs cauen i altres dirigents han de fer cessions davant la pressió popular. Si això és possible és, en gran part, gràcies a Internet i, en concret, a les xarxes socials, sense menystenir el paper dels mitjans de comunicació tradicionals.

En qualsevol cas, la comunicació dels manifestants a través de la xarxa, sí que ha comportat unes característiques pròpies d’aquestes revoltes, com és ara l’espontaneïtat i l’absència clara d’un lideratge.

Conscient de la importància d’Internet, no és estrany que en el cas egipci, el govern arribés a prohibir Internet i els mòbils.

d’Àfrica, a finals de gener els ciutadans del Iemen, un dels països àrabs amb uns índex de pobresa més elevats, es manifesten per demanar al seu president, Ali Abdalá Saleh, que no es presenti a la reelecció.

Aquest cedeix a les pressions populars i anuncia que abandonarà la presidència el 2013.

Els opositors, però, no es mostren satisfets i la situació s’agreuja. Durant el primer semestre de l’any es produeixen greus enfrontaments entre les forces de seguretat lleials al govern i milícies tribals partidàries de l’oposició. Tot i que Saleh fa concessions i, fins i tot, s’arriba a mostrar disposat a cedir el poder pacíficament, el perill d’una guerra civil planeja sobre el país.

El 3 de juny el president resulta ferit en un atac de les forces rebels contra el palau presidencial. Finalment, el 23 de novembre, ja refugiat a l’Aràbia Saudita, renuncia a tots els seus poders, el que ha de permetre al Iemen la transició cap a la democràcia.

36

CRÒNICA / Internacional

Líbia El 17 de febrer les revoltes també esclaten a Líbia. Milers de ciutadans d’aquest país, animats pel que està passant en els països veïns, demanen el final del règim de Muamar el Gadafi, el dictador més antic d’Àfrica. El govern libi promet inicialment millores, però això no serveix per calmar els manifestants. Les principals protestes comencen a Bengasi, però aviat s’estenen a altres ciutats.

A diferència de Tuníssia i Egipte, en aquest cas la repressió contra els opositors és brutal. El país es veu dividit entre dos bàndols i el nombre de morts durant aquest conflicte, que es pot qualificar de guerra civil, ascendeix fins als 15.000.

Just un mes després d’iniciat el conflicte libi, les Nacions Unides es pronuncien, permetent l’ús de la força per imposar una zona d’exclusió aèria sobre Líbia i així poder assistir la població civil. Mentrestant, l’oposició constitueix un govern paral·lel que és reconegut per diversos països i la Lliga Àrab.

Finalment, a finals d’agost, després de mesos de conflicte, les forces rebels entren a Trípoli i combaten contra les tropes ofi-

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

cials pel control de la capital.

Paral·lelament, l’OTAN bombardeja el quarter general de Gadafi. El líder libi fuig i s’especula durant setmanes sobre on pot estar el seu amagatall.

Finalment, el 20 d’octubre mor a Sirte a mans de les forces rebels intentant fugir.

l’igual que els enfrontaments.

Encara el passat 23 de desembre a la capital, a Damasc, tenen lloc un seguit d’atemptats en què moren 44 persones.

Mentre el govern els atribueix a la xarxa terrorista Al Qaeda, l’oposició els atribueix al propi govern.

Síria

Altres

Un altre país àrab que encara a dia d’avui atrau l’atenció és Síria. El mes de març els siris, animats pel que ha passat a Tuníssia i Egipte, inicien manifestacions contra el govern de Bashar Al Assad exigint el final de l’estat d’emergència que està en vigor des del 1963, el final de la corrupció i un major pluralisme polític.

Les protestes se succeeixen durant diversos dies i en diferents ciutats. El 23 d’abril l’exèrcit dispara contra un grup de manifestants indefensos i provoca gairebé un centenar de morts. Les esperances dels siris per capgirar la situació política del seu país s’esvaeixen.

A causa de la forta repressió per part del govern siri, les condemnes internacionals no es fan esperar i, de fet, continuen encara a dia d’avui, a

Tot i que en un primer moment les revoltes de Tuníssia i Egipte acaparen tota l’atenció, també se’n produeixen en d’altres països àrabs com Bahrain, on el rei Hamad proclama l’estat d’emergència i posa la seguretat a mans de l’exèrcit, o Jordània, on el rei Abdullah II anuncia la convocatòria d’un nou govern. De fet, tot el món àrab ha estat atent al que passava en els països veïns. I, en especial, Iran i Aràbia Saudita, que temen les conseqüències que poden tenir aquests esdeveniments en la seva àrea d’influència i, sobretot, a l’interior del seu territori.

“EL CONFLICTE EXISTENT A EGIPTE ÉS POLÍTIC, NO RELIGIÓS” Hamdeen Sabahi, un dels líders de l’oposició egípcia abans de la revolució pacífica que va esclatar el gener del 2011 a la plaça Tahrir d’El Caire, va estar fa unes setmanes a Espanya, on va mantenir a Madrid i Barcelona reunions amb empresaris de tots els sectors amb l’objectiu d’establir collaboracions futures.

Sabahi té previst presentar-se a les properes eleccions presidencials. Manifesta que Egipte té moltes possibilitats de realitzar un gran desenvolupament en justícia, igualtat social i economia. “Acabar amb la pobresa perquè Egipte deixi de ser un país pobre i es converteixi en una gran potència econòmica a través de la pau és el que demanen els revolucionaris de gener de la plaça Tahir, i és el que jo també vull per al meu país”, diu aquest polític egipci. També opina que “a les eleccions participen molts partits polítics, però en la majoria el sentiment religiós ja no impera per guanyar-les.

El poble no vol polítics que provoquin enfrontaments”. No dubta, ni un sol moment, a l’hora d’afirmar que “el conflicte existent a Egipte és polític, no religiós”.

En cas de ser escollit president els seus primers passos seran garantir un salari mínim digne i humà. I en segon lloc, acabar amb l’atur implantant un nou model de desenvolupament econòmic que generi nous llocs de treball.

Durant el 2011 hem vist caure els dictadors de Tuníssia, Egipte, Líbia i el Iemen. Ara, però a aquests països encara els queda una dura tasca

a realitzar. Entre d’altres, impulsar reformes democràtiques que es tradueixin en majors drets i llibertats per als seus ciutadans al mateix

temps que una millora de les seves condicions econòmiques. Durant aquest 2012 començarem a veure’n alguns resultats.

0 201

0 200

0 199

0 198

197

0

PERFILS DELS DICTADORS

Líbia Líbia Muamar el Gadafi President del 1969 al 2011 Mort quan intentava fugir

Egipte Hosni Mubarak President del 1981 al 2011 Pendent de judici

Tuníssia Abidine Ben Ali President del 1987 al 2011 Refugiat a l’Àrabia Saudita

Iemen Ali Abdalá Saleh President del 1990 al 2011 Refugiat a l’Àrabia Saudita

Síria Bashar Al Assad President des del 2000 Actualment en el poder

38

CRÒNICA / Internacional

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

ACCIDENT A LA CENTRAL NUCLEAR JAPONESA DE FUKUSHIMA

El dia que va trontollar Japó L’accident de Fukushima va desbancar Txernòbil com accident nuclear més greu de la història. / ARXIU

El passat 11 de març de 2011, Japó va patir el pitjor terratrèmol de la seva historia, el quart més potent de tot el món, el qual va derivar en un tsunami devastador i l’accident de la central nuclear de Fukushima.

REDACCIÓ

Hi ha certs moments en la història de la humanitat que queden gravats en la memòria col·lectiva, imatges que veient-les un sol cop ja s’impregnen en la retina de les persones, ja siguin fets històrics o desastres ambientals. L’11 de març, ja és una data força significativa en la història d’Espanya, però el mateix dia de l’any 2011 passarà a la història com el dia que va tenir lloc l’accident nuclear de Fukushima, el pitjor de la història de la humanitat, desbancant Txernòbil al capdavant del rànquing.

La consecució dels fets comença dos dies abans, el 9 de març, quan es registra un terratrèmol en la zona de la costa oriental de Japó. Un tremolor que va precedir el terratrèmol del dia 11 de març, i que posteriorment seria rebatejat com “El gran terratrèmol de l’est del Japó”.

Passava un minut de tres quarts de tres de la tarda –

hora local-, quan es comença a registrar un moviment sísmic amb l’epicentre al mar, a uns 373 quilòmetres de Tòquio, amb una magnitud de 7’9 graus en l’escala de Richter, que posteriorment s’incrementava a 8’8, 8’9, fins assolir els 9 graus confirmats per l’Agència Meteorològica del Japó i el Servei Geològic dels Estats Units. El més fort de la història nipona, i el quart en el registre mundial.

Un tremolor de terra que va tenir una durada de 6 minuts i que va desembocar en el pitjor accident nuclear registrat fins al moment. Aquest terratrèmol va derivar en un tsunami, que va deixar unes xifres de 15.836 morts, 3.650 desapareguts i gairebé 6.000 ferits.

Entre els efectes més devastadors del terratrèmol destaca el posterior accident nuclear de Fukushima Daiichi o Fukushima I. Com a conseqüència dels forts

El terratrèmol i el tsunami van deixar un total de 15.836 morts, i gairebé 6.000 persones ferides El tremolor, el més fort de la història del Japó, va assolir els 9 graus en l’escala de Richter

tremolors, aquesta central nuclear va començar a registrar diversos problemes començant per una aturada dels sistemes de refrigeració de dos reactors i de quatre generadors d’emergència. Arran d’aquests problemes inicials, els reactors 1, 2 i 3 van patir una fusió parcial del nucli, mentre que diverses explosions d’hidrogen van danyar la part superior dels edificis que contenien els reactors 1, 3 i 4, i una altra explosió afectava el tanc de contenció de l’interior del reactor 2. Un panorama alarmant que feia pensar en el pitjor dels desastres nuclears, tot i que la situació es va acabar controlant, dins la greu situació que es va viure. El marge de reacció davant d’aquest accident va ser nul, totes les decisions s’havien de prendre amb molt poca previsió i tenint en compte el caos i l’alarmisme social que s’havia creat tant amb el terratrèmol, com amb el tsunami i l’accident de Fukushima. Per por a filtracions radioactives a l’exterior, la primera mesura va ser evacuar tots els civils que es trobessin dins un radi de vint quilòmetres al voltant

de la central. Posteriorment les autoritats van ampliar la zona a trenta quilòmetres, i finalment a quaranta.

Els Herois de Fukushima Mentrestant dins la central un grup de treballadors, enginyers i personal d’emergència (bombers i militars) van combinar-se en torns de treball per mantenir sota control l’accident i minimitzar-ne l’impacte natural. Els primers dies, els que avui es coneixen com “Herois de Fukushima”, eren un grup de 150 persones que treballaven en torns de 50 per reduir l’exposició a la radiació; un grup que es va anar ampliant amb el pas dels dies fins arribar aproximadament a unes 800 persones agrupats en brigades; les tasques que van dur a terme van ser, entre d’altres, encarregar-se de retornar la corrent elèctrica a la central, controlar i apagar els diversos incendis que hi havia repartits per les instal·lacions, netejar les zones accidentades per facilitar els treballs de control, refredar les piscines on s’emmagatzemaven els ma-

&ĂĐŝůŝƚLJ WƌŽũĞĐƚ ŐĞƐƟŽŶĂ ĚĞ ĨŽƌŵĂ ŝŶƚĞŐƌĂů Ğů ƉƌŽLJĞĐƚŽ ĚĞ ƚƵ ŽĮĐŝŶĂ ĂĚĂƉƚĄŶĚŽƐĞ Ă ůĂƐ ŶĞĐĞƐŝĚĂĚĞƐ ĚĞů ŵĞƌĐĂĚŽ LJ ĚĞů ĐůŝĞŶƚĞ ŽĨƌĞĐŝĠŶĚŽůĞ ƵŶ ƚƌĂũĞ Ă ŵĞĚŝĚĂ͘ ZĞĂůŝnjĂŵŽƐ ůĂ ƉůĂŶŝĮĐĂĐŝſŶ͕ ĚĞƐĂƌƌŽůůŽ LJ ĞƋƵŝƉĂŵŝĞŶƚŽ ĚĞ ƚƵ ŽĮĐŝŶĂ LJ ĐŽŶƐĞŐƵŝŵŽƐ ƵŶ ŵĂLJŽƌ ƌĞŶĚŝŵŝĞŶƚŽ LJ ĚŝƐŵŝŶƵĐŝſŶ ĚĞ ĐŽƐƚĞƐ ƉŽƌ ŵĞƚƌŽ ĐƵĂĚƌĂĚŽ͘ ƐƚŽ ĞƐ ŐƌĂĐŝĂƐ Ă ƵŶĂ ĚŝƐƚƌŝďƵĐŝſŶ ƋƵĞ ƉĞƌŵŝƚĞ ƵŶ ŵĞũŽƌ ƵƐŽ ĚĞů ĞƐƉĂĐŝŽ͕ ĞŶ ůĂ ƋƵĞ ůĂƐ ŶĞĐĞƐŝĚĂĚĞƐ ĚĞ ƚƌĂďĂũŽ ŝŶĚŝǀŝĚƵĂů ƐĞ ŝŶƚĞŐƌĂŶ ĞŶ ůĂ ŽƌŐĂŶŝnjĂĐŝſŶ ŐůŽďĂů͘ Ɛş͕ Ğů ƚƌĂďĂũĂĚŽƌ ĚĞƐĂƌƌŽůůĂ ƐƵ ůĂďŽƌ ĐŽŶ ŵĄdžŝŵĂ ĐŽŵŽĚŝĚĂĚ͕ ĞƌŐŽŶŽŵşĂ LJ ĞdžĞŶƚŽ ĚĞ ƌŝĞƐŐŽƐ ůĂďŽƌĂůĞƐ͘

Oficinas con recursos www.facility project.net Showroom +administración: c/Tavern, 11. 08021 Barcelona Outlet +logística: C/ murcis, 36 bis 08830 sant boi de llobregat

40

CRÒNICA / Internacional

terials radioactius dels reactors mitjançant el bombeig d’aigua de camions cisterna des de terra i per via aèria, i segellar les esquerdes per on es filtraven les partícules radioactives a l’exterior.

Per poder realitzar totes aquestes tasques amb èxit es van tenir en compte unes estrictes mesures de seguretat com un vestit protector, màscares, bombones d’oxigen i un mesurador de radiació que els avisava quan els nivells d’exposició sobrepassaven els límits permesos i havia d’abandonar la zona.

Però tot i aquestes mesures, la gravetat de l’accident de Fukushima va provocar que diversos operaris que van estar en contacte amb aigua contaminada, se’ls va detectar un nivell de radiació 10.000 vegades superior al límit permès. Set d’aquests treballadors van morir en les nombroses explosions que es van succeir en els reactors, d’altres van ser hospitalitzats amb símptomes de cansament extrem, marejos, i més d’una desena presentaven alteracions genètiques a causa de la radiació, fet que els fa augmentar el risc de contraure un càncer a llarg termini entre un 1 i 5%.

Pel que fa a la població, el primer radi d’evacuació de deu quilòmetres va afectar a 45.000 persones que van haver d’abandonar casa seva; dos dies després, el 13 de març, amb un radi de 20 quilòmetres la xifra va augmentar fins a 170.000 persones;

Repercussions mundials Les conseqüències de l’accident van ser immediates i de repercussió mundial.

A causa de l’aturada dels sistemes de refrigeració, la central nuclear es va veure obligada a realitzar emissions controlades de gasos radioactius a l’exterior per tal d’intentar alliberar pressió dels tancs de contenció dels reactors. Això va provocar que el diumenge 27 de març ja es detectessin uns nivells de radiació cent mil vegades superiors en l’aigua de les instal·lacions. A més, també es van detectar quantitats de iode radioactiu en l’aigua del mar 1.850 vegades superiors als límits legals; i es van detectar nivells de plutoni fora

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

EL NOU MODEL ENERGÈTIC Ara amb més motius que mai, el debat energètic està prenent molta força en els discursos polítics. Sense anar més lluny, els passat 26-27 d’octubre de 2011, es va celebrar a Barcelona el Global Clean Energy Forum, una important trobada sobre les energies renovables que va comptar amb la participació en ponències i taules rodones de 40 experts de tot el món del sector energètic. Organitzades pel prestigiós International Herald Tribune, aquestes jornades van posar sobre la taula la necessitat d’un canvi en el model energètic. Un gir de timó cap a les energies renovables, que segons els experts “és un sector que permetrà crear molts llocs de treball durant els pròxims anys”. En l’acte inaugural, hi va intervenir el conseller d’Empresa i Treball, Francesc Xavier Mena, qui va explicar que Catalunya, seguint la línea europea, té com a repte de cara al 2010 augmentar un 20% l’ús d’energies renovables i reduir un 20% les emissions contaminants.

En el primer dia de ponències i debats, el tema es va focalitzar sobre l’energia eòlica, una alternativa energètica que

Els nivells de radioactivitat en l’aigua del mar, eren 1.850 vegades superiors als límits El 27 d’abril de 2011 es van detectar partícules radioactives a territori espanyol

del reactor número 3, que era l’únic que treballava amb aquest material.

Pocs dies després de l’accident de Fukushima, el iode radioactiu ja circulava per les canonades d’aigua corrent de la ciutat de Tòquio, i també es van detectar nivells de radioactivitat en la llet i espinacs que es produïen en les proximitats de la central.

Una setmana després, els gasos tòxics ja havien travessat l’oceà Pacífic i es van detectar partícules radioactives a la zona de California, en dies posteriors a Finlàndia, i el dimecres 27 d’abril a Espanya.

Tot i això, el Consell de Seguretat Nuclear va decretar que els nivells que s’havien registrat no suposaven cap mena de risc per la població.

Immediatament després de l’accident, el govern del Japó va declarar la central com no operativa, i en va ordenar

segons Arthouros Zervos, director general de Public Power Corporation, l’empresa nacional d’electricitat de Grècia, “és l’energia més barata ja que es genera al lloc oportú”.

Una opinió que també va compartir José Manuel Entrecanales, president i conseller delegat d’Acciona, qui va afegir que “la inversió en energies renovables és la millor solució per atraure inversió estrangera”.

El segon dia del Global Clean Energy Forum, es va centrar en el gas no convencional com ara el gas d’esquist, una font energètica que només s’explota des de fa deu anys, i que els experts asseguren que en un futur reduirà la dependència europea del gas natural rus i d’Àfrica. Tot i això, alguns investigadors asseguren que aquesta alternativa energètica s’explotarà a ple rendiment fins l’any 2030. Sens dubte, moltes i variades solucions i alternatives a l’energia nuclear, que es veuria desplaçada per un creixement de les energies netes que ara per ara, no acaben d’implantar-se per falta de finançament i subvencions.

el seu desmantellament un cop controlada la situació de risc.

De retruc, la resta de països del món van veure revifar els moviments ecologistes antinuclears, que posaven en entredit la funcionalitat i seguretat d’aquestes plantes energètiques. A Europa, el primer país en adoptar mesures va ser Alemanya. La cancellera Angela Merkel, quatre dies després de l’accident, va anunciar el tancament preventiu durant tres mesos de set centrals nuclears alemanyes i la revisió i manteniment de les 17 actives i construïdes abans de 1980.

A Espanya, els antecedents nuclears van despertar el record de l’accident de la central nuclear de Vandellòs I el 1989, a les comarques de Tarragona. Una zona geogràfica amb opinions dividides a

favor i en contra de l’energia atòmica, tot i que durant els últims anys, les nombroses aturades de la central d’Ascó han fet guanyar força al moviment antinuclear.

Paral·lelament, tot això succeïa enmig del debat per decidir el un futur Magatzem Temporal de Residus Nuclears, o el que popularment es coneix amb el nom de cementiri nuclear. La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, després de dos anys d’iniciar-se el procés per decidir l’emplaçament i d’una llarga lluita en contra, va veure complert el seu objectiu quan el passat 30 de desembre de 2011, mentre encara cueja el rebombori per l’accident de Fukushima, el Consell de Ministres del govern espanyol va decidir que el magatzem de residus no s’acabaria construint a Catalunya.

42

CRÒNICA / Internacional

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

RECERCA, CAPTURA I MORT DEL LÍDER D’AL-QAIDA

Un enemic fet a mida dels Estats Units

Atemptats a gran escala

L’impacte mediàtic d’aquests atemptats va ser mundial, ja que molts països van poder veure en directe per televisió com es diuen a terme. Uns atemptats que van desembocar en l’invasió d’Afganistan per part d’Estats Units, amb el principal suport de Gran Bretanya i Espanya com a principals aliats, que també van declarar la guerra contra el terrorisme i contra Bin Laden. Aquest gest de suport va ser pres com una amenaça per part de la xarxa terrorista Al-Qaida, que va anunciar represàlies en forma d’atemptats contra tots aquells països aliats d’Estats Units.

Arran d’això, el següents països en rebre la batzegada del terrorisme van ser Espanya, l’11 de març de 2004, i Anglaterra el 7 de juliol de 2005, que van deixar un balanç de 191 morts i 1.858 ferits a Madrid, i 56 víctimes i més de 700 ferits en els atemptats contra autobusos i metro de Londres.

La guerra contra occident es va anar accentuant amb els anys, i les amenaces contra Estats Units es van executar en la fatídica data de l’11 de setembre de 2001, sens dubte, els atemptats suïcides amb més repercussió mundial. Aquell matí, entre les 08:46 i les 10:28 del matí, quatre avions comercials van ser segrestats mentre sobrevolaven l’espai aeri dels Estats Units, i estavellats contra objectius militars i civils, provocant més de 3.000 morts i més de 6.000 ferits, incloent-hi el grup de 19 terroristes que formaven part de la xarxa yihaidista d’Al-Qaida i que van perpetrar els atemptats.

Els dos primers avions es van estavellar contra el World Trade Center, el primer a les 08:46 del matí contra la Torre Nord, el segon a les 09:02 contra la Torre Sud. Minuts després, el govern dels Estats Units prohibia que s’enlairés qualsevol avió civil, però els dos avions restants ja es trobaven a l’aire. El tercer aparell va impactar contra la seu del Pentàgon a les 09:37, mentre que el quart avió, va caure a camp obert a causa de

D’aquesta manera Bin Laden es convertia en la màxima representació de la figura enemiga dels països d’occident. Durant molts anys es va especular sobre l’ubicació dels amagatalls de Bin Laden, així com també amb la seva possible mort durant els bombardejos durant l’invasió d’Afganistan. Finalment, l’1 de maig de 2011, s’anunciava una roda de premsa del president Barack Obama. Tots els mitjans de comunicació especulava sobre la temàtica d’un acte que es va convocar un diumenge a les onze i mitja de la nit. En la compareixença, el president Obama anunciava la mort del líder d’Al-Qaida arran d’una operació executada pels Navy Seals, les forces especials d’elit nord-americanes. Ho feia afirmant que “tots estem d’acord que avui és un bon dia pels Estats Units”. Així, la primera potencia mundial eliminava el seu principal enemic i tancaven una ferida que costarà de cicatritzar, i que es va obrir ara fa més de 10 anys. Tot i això, la lluita contra el terrorisme no s’atura.

Osama Bin Laden, entrenat per la CIA, es va convertir en l’enemic d’occident i en el terrorista més buscat del món amb una recompensa de 50 milions de dólars per la seva captura. El 2 de maig de 2011, Barack Obama n’anunciava la seva mort després d’un operatiu militar contra una residència on s’amagava al Pakistan.

El 1980, Bin Laden comença a reclutar guerrillers i el 1988 neix Al-Qaida com a xarxa terrorista L’11S, l’11M i el 5J són els atemptats de Nova York, Madrid i Londres, perpetrats per Al-Qaida

Els atemptats es van viure en directe a través de centenars de televisions de tot el món, que n’informaven al moment. / ARXIU

REDACCIÓ

El líder i fundador d’ Al-Qaida, la xarxa de terrorisme islàmic més important de la història, va ser el dissetè fill –entre més de cinquanta- de Mohammad Bin Awad Bin Laden amb la seva desena dona. Des de petit, la seva formació va anar lligada al Wahhibisme, una doctrina religiosa creada a partir del Sunnisme, la branca de l’islam que segueixen gairebé el 90% dels musulmans. Aquesta subcorrent en la que va ser educat Bin Laden destaca per ser una de les més rigoroses en l’aplicació de les lleis islàmiques, i pel seu creixent desig d’expansió dins el món musulmà.

Per aconseguir-ho, s’ajuden d’institucions i escoles seculars com en la que va assistir Bin Laden entre 1968 i 1976. La seva formació va seguir en la Universitat Rei Abdul Aziz, tot i que es desconeix si va graduar-se, ja que quan el seu pare va morir el 1967 va tenir en les seves mans, i les dels seus germans, el control de l’empresa constructora de la família, una

de les més riques d’Aràbia Saudita. De creences fixes, Osama Bin Laden s’oposava a la resta d’ideologies com el panarabisme, socialisme o comunisme.

Defensava l’ús de la violència en forma de yihad o lluita espiritual, per combatre les injustícies que cometien els Estats Units i altres països occidentals contra el món àrab.

Carrera militar Els inicis en el món de les armes comença després de l’intervenció de la Unió Soviètica a l’Afganistan. A partir de 1980, Bin Laden comença a reclutar guerrillers i a establir els seus primers camps d’entrenament.

La formació de Bin Laden, en aquest sentit, venia donada pels propis Estats Units ja que va ser entrenat per la CIA. Gràcies a això, va aprendre a gestionar i moure grans quantitats de diners a través de societats fantasma per aconseguir el finançament necessari per la seva creuada personal contra occident; també es va

especialitzar en la fabricació d’explosius, en l’utilització de codis xifrats per comunicar-se i amagar-se. Finalment, amb la retirada soviètica el 1989, Bin Laden tornava al seu país, però la presència de tropes americanes durant la Guerra del Golf va fer que creixessin les desavinences amb els governants d’Aràbia Saudita.

A partir d’aquí, i entre 1988 i 1989, neix la xarxa terrorista AlQaida –que en àrab significa “la Base”-, que va finançar i organitzar diversos atemptats arreu del món. Les seves primeres actuacions van ser contra objectius nord-americans a l’Aràbia Saudita el 1996, l’assassinat de turistes a Egipte durant l’any següent, o els atemptats amb cotxe bomba contra les ambaixades d’Estats Units a Kenia, i a Tanzània el 1998. Durant aquest període, Bin Laden anuncia un seguit de decrets religiosos on declarava una guerra santa contra occident i contra els Estats Units, acusant-los d’aprofitar-se i explotar els recursos del món musulmà.

l’enfrontament entre el grup terrorista i part de la tripulació i passatgers que havien estat alertats dels atemptats anteriors i van oposar-se als segrestadors.

44

CRÒNICA / Europa

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI GREGA

un pla de privatitzacions de 50.000 milions d’euros addicionals. D’aquesta manera podria rebre un nou tram d’ajuda del rescat, acordat al maig del 2010 amb la Unió Europea. Aquest s’aprovaria al mes de juliol. És a partir de setembre quan Grècia fa pressió perquè la UE pagui el segon rescat. El nou pla associat pren diverses mesures: 30.000 funcionaris són acomiadats o obligats a acceptar una jubilació anticipada. A més, aquells que s’hagin jubilat amb menys de 55 anys perden el 40% de l’import de la seva pensió, es redueix el salari públic un 15%, augmenta l’impost de la propietat immobiliària, i s’obliga a pagar impostos als ciutadans que cobrin més de 50.000 euros anuals (davant els 8.000 anteriors a la reforma).

El poble grec no ha vist amb bons ulls les mesures aprovades pel Govern per combatre la crisi econòmica. / ARXIU

La caiguda de Grècia Grècia porta tres anys consecutius enfrontant-se a una dura recessió en els quals ha estat tractant de forma desesperada de reduir el seu dèficit públic. El Govern grec deu gairebé 300.000 milions d’euros.

JUDITH GONZÁLEZ

El país hel·lè va tenir el dubtós honor de ser el primer Estat europeu a ser rescatat com a conseqüència de la crisi financera internacional.

La intervenció ha anat a càrrec de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, que van anunciar el 2 de maig de 2010 la creació del major paquet de rescat financer de la història: 110.000 milions d’euros.

Causes de la crisi grega Encara que la crisi econòmica que pateix Grècia hagi arribat al seu punt àlgid durant aquest 2011, és una problemàtica que s’ha anat coent a foc lent. El Govern grec es va endeutar fortament i la despesa pública es va disparar, sobretot, amb l’organització dels Jocs d’Atenes del 2004.

A més, en existir un alt índex d’economia submergida (35-40%), els ingressos fiscals es van veure molt reduïts.

Durant les dues legislatures del Govern conservador de Karamanlís es van maquillar exageradament les dades

macroeconòmiques de la comptabilitat nacional, i es van presentar a la Unió Europa xifres que no reflectien la gravetat de la situació.

A les eleccions del 2009 el candidat socialista Yorgos Papandreu va obtenir la majoria absoluta parlamentària. Amb la seva arribada al poder es va posar al descobert la dramàtica realitat econòmica de Grècia. Mentre que el partit conservador assegurava que el dèficit era d’un 3,7%, els socialistes van demostrar que en realitat era del 12,7%.

Quan es van publicar les xifres reals, les agències qualificadores de risc no van dubtar a devaluar la qualificació de crèdit que posseïa Grècia fins l’anomenat bo escombraria.

A partir d’aquest moment els inversors van començar a exigir molta més rendibilitat pels bons, i això va desembocar en un major endeutament de Grècia per fer front als problemes econòmics. En conseqüència, els mercats van deixar de confiar en el país i la borsa va iniciar una caiguda.

Grècia ha aprovat diversos plans d’austeritat des de l’any 2010 per reduir el dèficit públic Les 15 economies de la Zona Euro són les que suporten la càrrega econòmica del rescat de Grècia

Les mesures de Grècia Grècia ha aprovat diversos plans d’austeritat des de l’any 2010. El primer d’ells, presentat al mes de febrer, tenia per objectiu situar el dèficit per sota del 3% l’any 2012. Entre les mesures previstes estava el Pla d’Estabilitat, on es pretenia un augment de l’IVA, d’entre el 0,5 i el 2% segons els productes.

L’alcohol i el tabac, per exem-

ple, es van incrementar un 20%, mentre que a la propietat immobiliària es van aplicar valors impositius més alts. També van augmentar els impostos per a les rendes superiors a 100.000 euros en un 45%. Algunes altres de les mesures més destacades van ser la disminució salarial del funcionariat (en total més de 600.000 treballadors) en un 10%, una retallada del 30% de la paga de Nadal i l’augment de l’edat de la jubilació, que ha passat a ser dels 61 als 63 anys.

A causa de la dificultat del deute grec, el Govern va decidir ascendir la rendibilitat dels bons fins a superar el 6%.

Aquestes mesures no van ser ben rebudes pel poble, que va realitzar una vaga general l’11 de febrer del 2010. A més, l’augment de la pressió fiscal va anar acompanyada d’un pla de lluita contra el frau, ja que a Grècia és una pràctica generalitzada pel seu alt índex d’economia submergida.

L’abril de 2011, el Govern de Papandreu es va comprometre a aplicar un nou pla d’ajustament per valor de 23.000 milions d’euros i va posar en marxa

El novembre de 2011 Papandreu dimiteix, després de la petició fallida d’un referèndum, i el substitueix el tecnòcrata Lucas Papademos. Finalment, tot i que els ministres de finances de la Zona Euro van aprovar el sisè tram del primer rescat per 8.000 milions d’euros, Grècia haurà d’aplicar noves mesures per recaptar 7.000 milions d’euros extres entre els anys 2013 i 2015

Les mesures des d’Europa Durant el transcurs de la crisi grega, la Unió Europea (UE) es va enfrontar a un dilema.

En el tractat inicial que regula l’ens no hi apareix cap clàusula que reguli el rescat financer d’uns països a altres. A més, el rescat col·lectiu d’un país pels altres membres està prohibit, ja que té un efecte contraproduent. D’aquesta manera no s’incitaria els governs a reduir els seus dèficits.

Durant setmanes, Alemanya es va negar a ajudar directament Grècia, i va al·legar que els altres membres de la Zona Euro no estaven disposats a pagar pels errors grecs. D’altra banda, una intervenció del Fons Monetari Internacional i, per tant, la creació d’una relació de dependència respecte a ell, no satisfeia tots els membres de l’Eurozona, ja que recórrer a aquest òrgan hauria pogut malmetre la imatge de l’euro com a moneda. Així, tot i que el director de l’FMI, Dominique Strauss-Kahn, va assenyalar

46

CRÒNICA / Europa

diverses vegades que estava disposat a dur a terme alguns préstecs, Grècia i la UE es van negar a acceptar aquesta intervenció.

La Unió Europea va anunciar durant una cimera a Brussel·les que recolzaria els plans del Govern grec per reduir el seu dèficit i que sotmetria Grècia a una supervisió severa per garantir que el país prenia les mesures anunciades. Posteriorment, els líders de la UE van prometre dur a terme una acció coordinada per salvaguardar l’estabilitat financera de l’Eurozona. En els dies successius van demanar de nou a Grècia que intensifiqués els seus esforços per reduir el dèficit públic, perquè ni el pla d’ajustament ni els anuncis de suport econòmic van dissipar la desconfiança que s’havia creat als mercats.

Així doncs, mentre que els mercats financers seguien especulant sobre si l’ajuda europea promesa a Grècia es materialitzaria, els ministres de finances de la Unió Europea van arribar a un acord sobre préstecs. No obstant això, van afirmar que els països de l’Eurozona havien acordat l’ajuda a Grècia com a últim recurs, ja que defenien la idea que Grècia no necessitava un rescat i que la crisi grega era un problema nacional.

Alemanya es negava a ajudar col·lectivament Grècia, i fins i tot va proposar excloure de l’Eurozona els països que amenacessin la viabilitat de la moneda. A pesar de tot, la Comissió Europea i altres països de l’Eurozona, com França, estaven a favor de proporcionar una ajuda econòmica a Grècia.

Per aquest motiu, van pressionar per un canvi de postura d’Alemanya. A més, Papandreu va donar un ultimàtum a la UE per aprovar el pla de rescat, ja que va amenaçar amb incomplir el pla d’ajustament.

Els ministres de Finances de l’Eurozona van aprovar una línia de crèdit de 110.000 milions d’euros per ajudar Grècia durant tres anys, 80.000 milions a través de la UE i 30.000 milions de l’FMI. En els dies següents els governs de l’Eurozona van aprovar oficialment el pla d’ajuda a nivell nacional, de manera que el paquet va ser ratificat pel Consell Europeu.

Aquest primer rescat s’aniria

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

administrant de diferents trams, que Grècia ha anat cobrant durant el 2010 i 2011.

Tot i així, el passat desembre de 2011 Brusel·les va acordar un segon rescat financer per valor de 130.000 milions d’euros, per mantenir l’economia grega.

Aquest paquet d’ajudes no entrarà en funcionament fins que no s’acabin els diners del primer rescat, és a dir, a finals del 2012. Aquesta nova ajuda es va aprovar perquè l’Eurozona va constatar que, una vegada finalitzada la primera tongada, Grècia no seria capaç encara de finançar-se per si mateixa i els mercats podrien reaccionar a un eventual augment de la desconfiança.

ALTRES RESCATS: IRLANDA I PORTUGAL

Si Grècia fa fallida…

L’impacte més immediat el suporten les 15 economies de la Zona Euro. Són els contribuents d’aquests països els que de manera efectiva comparteixen la càrrega econòmica del rescat de Grècia. També existeix el temor que la situació del país hel·lè generi problemes als mercats internacionals, la qual cosa provocaria un efecte dominó que posaria de debò en perill els membres més febles de l’Eurozona, els anomenats PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya). Els temors també s’han vist exacerbats per les agències de qualificació. Aquestes entitats privades avaluen en quins països, empreses o productes financers és més segur invertir. I encara que Espanya parteix d’una situació més avantatjosa que Itàlia, la pujada de risc que es generaria si Grècia falleix seria insostenible. Els costos de finançament assolirien un punt sense retorn. De cop apareixerien problemes de liquiditat a les Comunitats Autònomes (que ja estan patint) i, en conseqüència, als ajuntaments.

L’anàlisi del deute deixa clar que Espanya encara té cert marge per pagar més per poder finançar-se. Itàlia va dedicar gairebé 70.000 milions d’euros a fer front als interessos del deute el 2010, segons l’Eurostat; Espanya, 20.000 milions. L’única cosa clara és que un cop així al deute generaria una desconfiança automàtica en les economies perifèriques, un fet immediat que només es podria frenar amb un potent blindatge a l’Eurozona.

Irlanda En només tres anys, la República d’Irlanda va passar d’experimentar un ràpid creixement econòmic a registrar xifres dobles de dèficit públic. El seu desenvolupament es va basar durant anys en impostos baixos que atreien inversions i multinacionals al país, i en un pròsper mercat immobiliari. Quan va esclatar la bombolla de la construcció el 2008, el valor dels immobles es va desplomar entre un 50% i un 60%, i va atrapar tots els bancs del país, que havien concedit innombrables préstecs a particulars i promotors.

El Govern es va veure obligat a socórrer les entitats financeres amb una injecció de 50.000 milions d’euros. Aquesta ajuda va enfonsar els comptes públics irlandesos, que van arribar a assolir un dèficit de l’Estat del 32% del seu PIB, enfront del 14% que va registrar a finals del 2009. Una altra de les conseqüències va ser l’augment de la desocupació, que va créixer des del 4% el 2006 fins al 14% el 2010. Aquest fet va tenir un impacte negatiu sobre els bons públics irlandesos, i l’ajuda pública als bancs va créixer fins al 32% del PIB, la qual cosa va obligar el Govern a iniciar negociacions amb la UE, l’FMI i tres països, Regne Unit, Dinamarca i Suècia. El resultat va ser un acord de rescat per 67.500 milions d’euros.

Aquests fons del rescat són préstecs que el país haurà de retornar pagant un cert tipus d’interès.

Segons el negociat entre Dublín, la UE i l’FMI, l’interès que pagarà serà del 5,8%, una mica més que el marcat als crèdits lliurats a Grècia.

Respecte al termini en el qual es lliuraran els diners del rescat, els organismes internacionals repartiran la seva ajuda al llarg de tres anys, i Irlanda hauria de començar a retornar-la el 2014. A canvi, el Govern d’Irlanda es va comprometre a reduir el seu dèficit pressupostari per sota del 3% pel 2015.

Portugal La petició de Portugal d’un rescat financer a la Unió Europea és el colofó d’una crisi generada per les tensions polítiques i econòmiques. La conseqüència d’aquestes pressions internes i

externes va ser la dimissió del primer ministre portuguès, el socialista José Sòcrates, el passat 23 de març de 2011, després del rebuig parlamentari al quart bloc de mesures de la retallada presentada pel Govern, un pla que ja havia estat aprovat pels dirigents de la Unió Europea.

Durant el període comprès entre la Revolució dels Clavells (1974) i l’any 2010, el Govern de Portugal va promoure un pla abusiu sobre despesa i les bombolles d’inversió a través d’aliances públiques i privades poc transparents. Aquest fet va provocar que es portessin a terme obres públiques amb uns preus desorbitats i, al mateix temps, augmentessin els sous dels executius i màxims responsables.

Les polítiques de contractació van provocar un pronunciat augment del nombre de funcionaris públics. D’altra banda, tant els crèdits de risc com el deute públic i els Fons de Cohesió Europeus no es van gestionar d’una manera eficaç.

El gabinet del primer ministre José Sòcrates no va ser capaç de preveure-ho i, posteriorment, es va mostrar incapaç de prendre mesures que alleugessin la situació quan el país es va veure abocat cap a la fallida l’any 2011.

El 16 de maig de 2011, els líders de l’Eurozona van aprovar oficialment un paquet de rescat de 78.000 milions d’euros per a Portugal, el qual haurà de ser desemborsat durant els propers tres anys. El préstec de rescat serà distribuït entre el Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera, el Fons Europeu d’Estabilitat Financera i el Fons Monetari Internacional.

La principal exigència de Brussel·les, Frankfurt i Washington és que Lisboa ha de reduir el seu dèficit fiscal. Per fer-ho procedirà a augmentar els impostos sobre la renda, reduir les ajudes a aturats, reduir el nombre de funcionaris de l’Estat i privatitzar les tres empreses estatals, TAP (Transports Aeris Portuguesos) i les elèctriques EDP (Energies de Portugal) i REN (Xarxes Energètiques Nacionals). A pesar del rescat, el futur de Portugal no necessàriament serà tranquil. Lisboa haurà de continuar oferint els seus bons al mercat de deute per gestionar els seus venciments. Així, els inversors podran reaccionar a un eventual augment de la desconfiança.

La salut a teva empresa ĂŠs la salut del teu negoci La salut a la teva empresa ĂŠs la salut del teu negoci

ANCAT EMPRESA

OL¡LECTIU

ÂżTu marca deja huella?

Para ser recordado es imprescindible comunicar mejor que bien.

Medigrup lleva 20 aĂąos comunicando.

MEDIOS ESCRITOS,

EXTERIORES, AUDOVISUALES Y DIGITALES.

Hemos aprendido

a marcar

LA DIFERENCIA. Caballero, 79 2Âş | 08014 Barcelona | Tel. 93 280 00 08 | Fax. 93 410 66 37 Av. M40, 13 bajo 27 | AlcorcĂłn 28921 | Madrid | Tel. 91 116 96 82 | Fax. 91 485 55 74 www.medigrup.com

48

CRÒNICA / Economia catalana

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

CONFERÈNCIA A LA CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL

Oliu: “El 2012 serà segurament el pitjor de la crisi, però també el de la inflexió” El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, va pronunciar el passat 10 de gener, a la Cambra de Comerç de Sabadell, la tradicional conferència sobre les perspectives del nou any. En el transcurs de l’acte, va repassar l’evolució de l’economia i el sector financer el 2011 i va reflexionar sobre les perspectives que ofereix l’any 2012.

REDACCIÓ

Davant d’un públic nombrós, compost majoritàriament per empresaris, Oliu va iniciar la seva intervenció referint-se a l’entorn econòmic actual i a les mesures que s’han adoptat per afrontar la crisi financera. En aquest sentit, va destacar els passos que s’han fet per millorar la governança econòmica i fiscal i els avanços realitzats en els mecanismes de rescat en el si de la Unió Europea. Segons va dir, “ens trobem davant d’un ‘Maastricht 2’, que, aquesta vegada, sí que caldrà complir de manera rigorosa”.

Entre altres aspectes, es va referir a la gran importància que per als mercats van tenir les últimes actuacions del BCE que, segons les seves paraules, “ha substituït el mercat en el finançament majorista”.

Va augurar un any complicat: “El 2012 serà un any d’ajust, un any dur i difícil, segurament el pitjor del cicle de crisi, però serà un any d’inflexió, de canvi.

La prosperitat es recuperarà el 2013, perquè s’estan adoptant les mesures adequades per anar revertint la situació actual”.

Oliu va detallar també les tres mesures principals que, segons ell, és necessari adoptar per revertir el contagi de la crisi en els països sistèmics: grans avanços cap a la unió fiscal (cosa que implicaria reformar els tractats de la Unió i legislacions nacionals), que el BCE continuï actuant, temporalment, com a prestador, i reforçar la solvència dels sobirans.

Centrant-se en les perspectives per a l’economia espanyola, el president de Banc Sabadell va augurar un any molt complicat en què es continuaran corregint els desequilibris existents. “Espanya –va dir– ha de tornar a ser un país d’emigració, perquè només amb la creació de noves

Oliu va manifestar que es continuarà reduint l’endeutament del sector particular

empreses serà molt difícil reduir la taxa d’atur actual.”

Josep Oliu va manifestar que es continuarà reduint l’endeutament del sector particular i que continuarà també l’ajust dels preus dels actius immobiliaris, encara que en aquest sentit va matisar que, en algunes zones geogràfiques concretes, aquests preus no tan sols han deixat de caure, sinó que han començat a experimentar puges moderades. Un any més, va apuntar el sector exterior com una de les principals palanques de creixement de les empreses espanyoles.

En la intervenció, el president de Banc Sabadell també es va referir a la recent adjudicació de Banco CAM. Segons les seves paraules: “Es tracta d’una operació de gran importància tant per a Banc Sabadell, que ara passa de ser un banc subjecte de consolidació a un banc de referència en el sector, com per a la CAM, que deixa enrere de manera definitiva la difícil etapa que acaba de travessar.”

“L’operació –va manifestar– també és de gran importància per al conjunt del sector financer espanyol, que elimina les incerteses que s’haguessin produït si ningú s’hagués interessat a prendre el control de Banco CAM”.

Oliu va destacar que l’operació no ha costat ni un sol euro a les

Oliu (a l’esquerra) en un moment de la conferència. / CEDIDA

arques públiques (els fons necessaris per dur a terme aquesta operació han estat aportats per la resta del sector bancari a través del Fons de Garantia de Dipòsits) i que serà beneficiosa, perquè “tindrà un impacte molt positiu sobre el benefici per acció, gràcies a les sinergies i a la millora substancial del perfil de risc”. En aquest sentit, va destacar el fet que els analistes financers considerin que, amb aquesta operació, Banc Sabadell es situa com “un dels bancs que es trobarà en una bona posició quan acabi la crisi”.

En l’habitual col·loqui final, i responent a la pregunta d’un assistent a la conferència en relació amb l’anomenada taxa Tobin, Josep Oliu va manifestar que “aquesta taxa té una clara finalitat recaptatòria en aquest moment i si s’apliqués seria nefast per al sector perquè redundaria negativament sobre el crèdit disponible, la rendibilitat esperada per als accionistes i la competitivitat de tota la indústria financera europea”.

DADES SOBRE L’ADJUDUCACIÓ DEL CAM Banc Sabadell ha estat l’adjudicatari de Banco CAM després del procés de subhasta competitiva organitzada pel FROB. Amb aquesta adjudicació queda aclarit el futur de Banco CAM, en quedar integrat al grup Banc Sabadell.

CAM és la desena entitat financera espanyola per volum de negoci i és la tercera entitat a la Comunitat Valenciana i a Múrcia per nombre d’oficines. El 24% de les oficines de Banco CAM són a Alacant i la seva província.

Banc Sabadell

CAM

Total d’actius

95.049

71.297

Crèdit a clients brut

72.435

52.350

Dipòsits de clients

50.057

30.010

Recursos fora de balanç

18.563

3.400

Fons propis

6.317

541

Oficines a Espanya

1.340

939

a la Comunitat Valenciana

116

398

a Múrcia

22

153

10.610

6.432

(milions d’euros)

Empleats

Estem treballant per crear un nou Parc Empresarial INFORMA’T, ET SORPRENDRÀ www.biopol.cat Tel: 932 607 136

50

CRÒNICA / Política

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

LES ELECCIONS GENERALS

Nou Govern amb majoria absoluta Les eleccions generals del 20N han portat molts canvis a l’Estat espanyol. A més de la nova majoria del Partit Popular i el Govern de Mariano Rajoy, per primera vegada CiU guanya unes generals a Catalunya i l’esquerra abertzale aconsegueix una àmplia representació al Congrés.

Mariano Rajoy jura el seu càrrec com a president del Govern espanyol. / CEDIDA

NÚRIA CABRERA

El 2011 va finalitzar amb un nou Govern a l’Estat sorgit de les eleccions generals del 20 de novembre, que té quatre anys per endavant per aconseguir canviar el signe de l’economia i afavorir la creació de llocs de treball. Són molts els reptes als quals s’enfronten el nou president del Govern, Mariano Rajoy, i el seu equip, encapçalat per Soraya Sáenz de Santama-

ría com a ministra de presidència i vicepresidenta primera del Govern. Luis de Guindos és el nou ministre d’Economia i Cristóbal Montoro el d’Hisenda.

L’equip es completa amb la cartera d’Exteriors amb José Manuel García Margallo i Interior amb Jorge Fernández Díaz.

La cartera de Defensa l’ocupa Pedro Morenés i la de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón. A càrrec del Ministeri d’Ocupació i

Seguretat Social es troba Fátima Báñez, mentre que José Manuel Soria és el titular d’Indústria, Energia i Turisme, i Ana Pastor, del departament de Foment.

Ana Mato ocupa Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, mentre que el nou ministre d’Educació és José Ignacio Wert. Completa el Govern Miguel Arias Cañete, nou ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

El canvi polític sorgit de les

El Grup Mixt, que en total aglutina 18 diputats, és un dels més nombrosos de la història democràtica Després de les eleccions, el PSOE ha de buscar la seva identitat i un nou lideratge

eleccions del 20N ha deixat un PP enfortit i amb una majoria absoluta que li assegura tirar endavant qualsevol mesura per impopular que sigui, i un PSOE a la cerca de la seva identitat i el seu lideratge. A Catalunya, CiU es va situar per primera vegada com la força nacionalista més votada, ja que va guanyar 8 escons més que el 2008, seguida pel PSC que, continuant amb la tendència del PSOE a l’Estat, va perdre 11 diputats.

Una de les darreres decisions del nou Govern de Mariano Rajoy ha estat el nomenament de María de Llanos de Luna Tobarra com a nova delegada del Govern espanyol a Catalunya. De Llanos és diputada i en l’última etapa de José María Aznar ja havia estat subdelegada del Govern a Barcelona (2003-2004).

Noves forces polítiques a l’hemicicle Una de les novetats que han portat les darreres eleccions generals ha estat la pluralitat de forces al Congrés dels Diputats.

LUIS DE GUINDOS, NOU MINISTRE D’ECONOMIA El passat 22 de desembre, Luis de Guindos (Madrid, 1960) va jurar el seu càrrec com a nou ministre d’Economia i Competitivitat. D’aquesta manera, Mariano Rajoy confiava un dels ministeris més importants del Govern a un dels seus assessors més propers. Però no és la primera vegada que Luis de Guindos forma part de l’Executiu. Ja en la segona legislatura de José María Aznar va ocupar diferents secretaries (secretari general de Política Econòmica i Defensa de la Competència 20002002 i secretari d’Estat d’Economia i secretari de la Comissió Delegada d’Afers Econòmics del Govern 2002-2004), la presidència del Comitè d’Inversions del Fons de Reserva de la Seguretat Social i llocs destacats a Europa, com els de vicepresident del Comitè de Política Econòmica (EPC) de la UE, cap de la Delegació del Consell de l’ECOFIN durant la presidència espanyola de la UE, cap de la Delegació Espanyola del Comitè de Política Econòmica de l’OCDE, i membre del Comitè Financer i Econòmic (EFC) de la UE, entre d’altres.

Després d’aquesta etapa, Luis de Guindos va treballar a l’empresa privada.

D’entre els diferents càrrecs que va ocupar durant aquest període i abans d’arribar al Ministeri d’Economia, la premsa estrangera s’ha fet ressò del seu càrrec com a president executiu per a Espanya i Portugal de Lehman

Brothers (2006-2008) fins a la fallida del sector nord-americà el setembre de 2008, encara que la divisió espanyola acumulava beneficis.

En els darrers anys, Luis de Guindos s’ha vinculat a l’IE Business School i ha estat membre en els consells d’administració de diferents empreses, com Endesa, Endesa Chile, Unedisa, Logista i BMN. Ideològicament s’identifica amb l’escola liberal, influït per les teories de Friedrich von Hayek, premi Nobel d’Economia i defensor de la llibertat individual enfront del socialisme d’Estat.

Com a nou ministre d’Economia i Competitivitat, els seus primers moviments han anat cap a la preparació d’un pla de retallades pel control del dèficit, amb especial vigilància del deute de les autonomies. “El Govern té una agenda reformista molt agressiva per a les pròximes setmanes i mesos”, ha declarat.

Aquests primers passos s’han traduït en l’aprovació, en el proper mes de març, d’una llei per controlar els pressupostos de les comunitats autònomes, una pujada d’impostos, retallades administratives, l’ampliació de la jornada laboral dels funcionaris, congelació del salari mínim i retirada de la renda bàsica d’emancipació, entre d’altres mesures.

El PP gaudeix de la màxima representació, amb 186 diputats, seguit pel PSOE-PSC amb 110.

La llista segueix amb CiU i els seus 16 diputats, IU-ICV-EUiAChunga Aragonesista, amb 11 diputats, EAJ-PNB amb 5, i Unión, Progreso y Democracia (UPyD), que amb 5 diputats té grup propi gràcies a la seva aliança amb Foro de Ciudadanos (FAC), que compta amb 1 i que forma part del Grup Mixt.

La resta de forces estan integrades al Grup Mixt, que en total aglutina 18 diputats, un dels més nombrosos de la història de la democràcia, a causa, en bona mesura, de la no autorització a Amaiur de formar grup parlamentari propi amb 7 diputats. Aquesta decisió la va prendre la Mesa del Congrés perquè el partit no arribava al 15% de vots exigits pel reglament a la circumscripció de Navarra (va obtenir un 14,86%). Una interpretació molt ortodoxa del reglament, que en anteriors ocasions es va fer de forma més flexible amb altres partits, com el cas d’ERC l’any 2004, que es va quedar en 14,1% a la circunscripció de Barcelona i, tot i així, va gaudir de grup propi integrat pels seus 8 diputats.

Amaiur és una coalició formada per EA, Aralar, Alternatiba i l’esquerra abertzale. Tal com declarava un dels seus candidats durant la nit electoral, Rafa Larreina, “és la mostra de suport de la ciutadania basca cap a aquesta aposta d’unitat”.

Juntament amb Amaiur, formen part del Grup Mixt ERC (3), Bloque Nacionalista Galego (2), Coalición Canaria-Nueva Canarias (2), Coalició Compromís-Q (1), Foro Asturias-FAC (1) i Geroa Bai (1).

52

CRÒNICA / Política

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

LES ELECCIONS MUNICIPALS

Convergència i Unió es reafirma en el municipalisme Seguint la tendència de les eleccions al Parlament de 2010, CiU va guanyar les eleccions municipals a Catalunya en vots, i va deixar grans canvis en l’alternança de forces, com l’arribada de CiU a l’alcaldia de Barcelona. El PSC va perdre impuls, però encara va aguantar l’eufòria convergent amb el manteniment d’importants alcaldies arreu de Catalunya. ERC va desinflar-se i PxC va obtenir representació en moltes localitats de la província de Barcelona.

NÚRIA CABRERA

A l’hora de repassar els canvis que van suposar les eleccions municipals del 22 de maig a Catalunya, la major part dels mitjans de comunicació van eclipsar els resultats totals amb la notícia del relleu a l’alcaldia de Barcelona que, després de 32 anys, deixava de ser pel PSC en favor de CiU. Però les municipals també van ressaltar la important victòria a nivell català de Convergència i Unió en vots, per davant del Partit dels Socialistes de Catalunya, i per sobre de les importants retallades en matèria econòmica i social realitzades des del Govern de la Generalitat. Seguidament, les anàlisis se centren en el pols continu entre CiU i PSC en l’hegemonia municipal, guanyat ara per CiU, que presideix les quatre diputacions provincials.

Un altre dels fets destacables és com ERC ha vist desaparèixer el suport popular en moltes poblacions, on ha perdut la seva representació. Pel que fa al Partit Popular, va guanyar vots, i alcaldies, com la de Badalona, en mans del controvertit Xavier García Albiol.

XAVIER TRIAS, NOU ALCALDE DE BARCELONA

Xavier Trias ha acabat amb una tradició de 32 anys d’alcaldes socialistes a la ciutat de Barcelona. / CEDIDA

Si es parla d’ICV-EUiA, va aconseguir mantenir fidels els seus votants, amb una representació molt semblant a la de fa quatre anys.

Així, com a exemple, cal recordar que el nou mapa municipal compta amb govern de CiU a 30 de les 42 capitals de comarca, gairebé quatre vegades més que el PSC, que ho fa en 7. Per la seva banda, ERC governa en tres capitals, mentre que ICVEUiA té representació en una.

PxC augmenta la seva representació municipal Són moltes les notícies que es produeixen arran d’unes eleccions municipals. A Catalunya, una de les més sobtades va ser l’augment de la representació en els consistoris de Plataforma per Catalunya, que va aconseguir 67 regidors, encara que això no li va servir per ser determinant ni formar govern en cap ajuntament. Ha entrat als consistoris de Mataró, Santa

Coloma de Gramenet i Sant Boi de Llobregat, amb tres regidors a cadascun, i a L’Hospitalet, amb dos. A Vic, d’on és Josep Anglada, ha arribat a cinc. Tres a Manlleu i ha mantingut els quatre al Vendrell. Precisament, en aquesta localitat, CiU va renunciar finalment a governar amb el suport de PxC. El partit d’Anglada també va aconseguir dos regidors a Manresa, i en va mantenir un a Tàrrega, tres a Salt i un a Igualada, entre d’altres.

SALVADOR ESTEVE, NOU PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA Amb el canvi sorgit de les eleccions municipals del 22 de maig, també s’ha produït una allau de modificacions en els diferents organismes supramunicipals. Una de les més notòries ha estat la presència de CiU al capdavant de la Diputació de Barcelona, 38 anys després. D’aquesta manera, el PSC ha hagut de deixar pas al nou lideratge de Convergència i Unió en l’àmbit municipal.

La nova presidència d’aquest organisme ha recaigut en el president de l’Associació Catalana de Municipis des del 2007, i alcalde de Martorell entre 1987 i 2003, i de nou entre 2007 i l’actualitat. Amb una àmplia trajectòria municipalista, en el seu discurs d’investidura va afirmar: “Vinc de la defensa del municipalisme humanista, i crec en la funció dels ens supramunicipals, en el seu paper cabdal per a la cooperació i la cohesió territorial de Catalunya, una cosa que no està renyida amb la clarificació de les competències locals i dels recursos disponibles. Els governs locals han deixat de ser organitzacions que actuen en un entorn simple i previsible i han passat a ser organitzacions estratègiques que han de donar resposta a les realitats i reptes d’un món global. La nostra societat, cada vegada més dinàmica i complexa, demana a les institucions locals l’adopció de polítiques públiques de proximitat. L’ens local es converteix així en un nus

essencial de les xarxes econòmiques i socials”.

Entre les diferents propostes, en aquesta nova etapa de la Diputació de Barcelona s’està apostant per “aprimar l’estructura per alliberar més diners de cara als ajuntaments”, les finances dels quals estan en entredit per la crisi.

Sota la presidència de Salvador Esteve, hi haurà les següents grans àrees executives: Desenvolupament Econòmic i Ocupació, que presidirà el vicepresident primer, Alberto Fernández Díaz; la de Coneixement i Noves Tecnologies, que presidirà el vicepresident segon, Ferran Civil; la de Territori i Sostenibilitat, que presidirà el vicepresident tercer, Josep Llobet; i la d’Atenció a les Persones, presidida per la vicepresidenta quarta, Mercè Conesa. A aquestes s’hi suma l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, al capdavant de la qual hi haurà el diputat Carles Rossinyol. D’altra banda, dependran directament del president el diputat adjunt a Presidència, lloc que ocuparà Joan Carles Garcia; i el diputat delegat per la Cooperació Local, plaça que ocuparà Joaquim Ferrer. Per Salvador Esteve, “es tracta del primer pas del canvi profund” que el govern de coalició de CiU i PP vol implantar a la Diputació, i és fruit de la “voluntat d’aprimament” en l’estructura organitzativa d’aquesta institució.

Xavier Trias es va convertir, el 22 de maig, en el primer alcalde convergent de la ciutat de Barcelona. Ha acabat, així, amb una tradició de 32 anys d’alcaldes socialistes a la capital catalana. Encara que per la qualitat de governar en minoria, el camí de la legislatura serà dur i llarg, amb insistents reclamacions del Partit Popular per formar govern i una oposició pendent de cada pas del nou alcalde.

Va començar en política als anys 80 després de ser pediatre a l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron. En el seu primer discurs com a alcalde, Xavier Trias va apostar pel diàleg i per estendre la mà tant als grups de l’oposició com a la ciutadania per consensuar un nou model de ciutat. Quant a les prioritats, la sortida de la crisi econòmica i el benestar de les persones ocupen un lloc preferent en l’agenda del nou alcalde, que va anunciar la creació d’una taula de seguiment de la crisi amb la resta de grups municipals, els agents socials i econòmics i la societat civil, a més de prometre buscar aliances més estretes entre l’Administració Pública, la iniciativa privada i el tercer sector per millorar les polítiques socials.

A més d’això, Xavier Trias ha estat escollit primer president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de forma unànime, pels 36 alcaldes que la formen, i que és un nou organisme que substitueix la Mancomunitat de Municipis, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat del Transport.

Al costat de casa teva,

molts petits herois anònims lluiten cada dia per tirar endavant

c/c:Â 2100-3001-62-2500027076

www.casaldelsinfants.org Tel. 933 170 013

54

CRÒNICA / Política

MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

LA FI DE LA LLUITA ARMADA

ETA abandona les armes El 20 d’octubre de 2011, la banda terrorista va anunciar “el cessament definitiu de la seva activitat armada”, només tres dies després de la “Conferencia Internacional per promoure la resolució del conflicte en el País Basc” a San Sebastián.

Una imatge de la manifestació per condemnar l’assassinat de Miguel Angel Blanco. / ARXIU REDACCIÓ

El 2011, entre d’altres, ens deixava una gran notícia. Després de 53 anys de lluita armada, atemptats, treves temporals i pactes per arribar a la pau que mai es van acabar complint, la banda terrorista ETA va anunciar “el cessament definitiu de la seva activitat armada”. Una notícia esperada i celebrada a parts iguals per tota la societat civil, sobretot la del País Basc, on la gent ha viscut sota amenaces, coaccions, atemptats i la imposició de la violència durant més de 50 anys. ETA “Euskadi Ta Askatasuna”, que en euskera vol dir “País Basc Lliure”, neix el 1958, en plena dictadura franquista. S’autodeclaraven independentistes, nacionalistes bascs i defensors de la lluita armada per aconseguir els seus objectius principals, entre ells, la independència del que anomenen Euskal Herria, d’Espanya i França.

Durant els seus inicis, la banda comptava amb un ampli suport de la població, ja que era considerada una més de les organitzacions que s’oposaven al règim franquista, tot i que amb el pas del temps, i sobretot després de la transició i establiment de la democràcia, ETA va anar perdent adeptes i seguidors.

Assemblees i escissions La història i el camí de la banda terrorista no es pot comprendre sense les assemblees que els seus membres van mantenir

durant els primers anys d’existència, i que van marcar els objectius i metodologia a seguir. El seu ideari es va establir durant la primera assemblea, celebrada al monestir de Belloc (França) durant la primavera de 1962. Just un any més tard, en la II Assemblea celebrada a Bayona, s’acaben de definir les afinitats políticomilitars de la banda; i ja en una tercera assemblea, entre març i abril de 1964, s’escull el camí de la lluita armada com la millor via per aconseguir els seus objectius.

Tot i els seus escassos anys de vida, el 1965, durant la celebració de la IV Assemblea, la banda ja mostra els primers símptomes de debilitació i divisions internes. Principalment entre els membres que volien centrar-se en els interessos més basquistes, i aquells altres que buscaven una implicació en les lluites obreres de tota Espanya durant aquells anys.

Amb el pas del temps i en assemblees posteriors, aquestes diferències s’aniran accentuant i ampliant a poc a poc fins arribar a 1966, la V Assemblea de la banda terrorista, on es produeix la primera escissió dins l’organització. El segon grup, el format per aquells membres que volien una aliança amb organitzacions obreres, van ser titllats d’espanyolistes i van crear ETA Berri (Nova ETA), mentre que la resta van seguir formant part de l’anomenada ETA Zaharra (Vella ETA). Durant els anys següents, aques-

ta tensió va anar ressorgint en diverses assemblees, fins que el 1973 el sector militar de la banda decideix actuar pel seu compte i atemptar contra Carrero Blanco en l’anomenada “operació ogre”. Aquest fet va ser el definitiu perquè el sector obrer d’ETA abandonés la formació, peròi seguia havent-hi divisions entre els més militars, i els qui apostaven per una via més política.

La transició i els GAL D’aquesta manera, s’arriba al període de transició no amb una ETA, sinó amb dos. L’ETA politicomilitar amb la fundació d’Euskal Iraultzarako Alderdia (Partit per la Revolució Basca) i que va presentar-se a les eleccions generals de 1977; aquest sector acabaria abandonant la lluita armada arran de l’assassinat de dos dirigents bascos d’UCD a finals de 1980, i fusionant-se, el 1993, amb el Partit Socialista d’Euskadi.

Per altra banda, el sector militar d’ETA va augmentar el nombre i la intensitat dels atemptats: el primer en cotxe bomba va ser el 1985 a Madrid, i el van seguir una bomba que va matar 12 guardies civils i en va ferir 50 el 1986, o el famós atemptat a l’Hipercor de Barcelona el 1987, que va matar 21 persones i en va ferir 45 més.

Totes aquestes accions violentes van desencadenar l’aparició de moviments antiterroristes.

Sens dubte els que va tenir

El 1973, amb l’atemptat contra Carrero Blanco, es produeix la primera escissió de la banda ETA va augmentar els seus crims durant la democràcia, i va deixar un total de 858 víctimes en 53 anys

carrer en forma de manifestacions en contra.

Així s’arriba al 1998 amb la firma del Pacte d’Estella, amb el qual el govern basc havia pres com exemple la situació a Irlanda del Nord per aconseguir un procés de pau, i que ETA accepta anunciant una “treva indefinida i sense condicions”. Tot i això, les negociacions no van arribar a bon port i el desembre de 1999 ETA declara la fi de la treva cometent 24 assassinats fins a finals de l’any 2000.

Última etapa i fi més ressò van ser els Grupos Antiterroristas de Liberación (G.A.L.), creats arran de la victòria socialista el 1982, i finançats amb fons reservats del mateix Ministeri de l’Interior, tot i que el PSOE sempre n’ha negat qualsevol relació.

Amb la victòria del PP, ETA va fer un canvi de rumb i comença un període de “socialització de la violència”, realitzant accions i atemptats de gran ressò mediàtic com ara el segrest de José Antonio Ortega Lara (532 dies), de l’empresari Cosme Delclaux (232 dies), o el segrest i assassinat del regidor popular d’Ermua, Miguel Ángel Blanco. Aquest últim va despertar un generar un gran moviment i mobilització antiterrorista entre la població que va sortir al

Ja en govern socialista de Zapatero, la banda va tornar a proposar una treva després de les eleccions autonòmiques basques de 2005, que només va durar un mes. A continuació totes les accions i col·locacions de bombes van anar acompanyades d’un avís previ a la premsa, i l’any següent anuncien un “alto al foc permanent”.

Un alto al foc que es va trencar el 2007 amb els consegüents assassinats de diversos membres de la Guardia Civil durant 2007 i 2008. Durant aquest últim any la cúpula d’ETA va ser desmantellada en dues ocasions, i finalment el 5 de setembre de 2011, la banda terrorista anunciava en un comunicat; el cessament definitiu de l’activitat armada”.

Merescuts anys de pau per un poble i una societat que ha viscut atemorida per la violència terrorista.

¿Lo ves tan CLARO COMO CUANDO ERAS NIÑO? guía í

Revista Trimestral de Masters, Postgrados y Cursos de Especialización

masters www.guiamasters.com

N.25 // 4º trimestre 2011 // 5¼

.

a t n e v ¡A la uiosco! q u t n e

LA REVISTA QUE DESVELA QUÉ HAY DESPUÉS DE LA UNIVERSIDAD.

Saló dels Màsters i Postgraus -<;<9(

Recinte Montjuïc 23-24 Març 2012

www.salofutura.com