Món Empresarial 142

Març 2012 n. 142

¼

Anàlisi mensual d’economia i empresa

L’EXPORTACIÓ, UNA SORTIDA A LA CRISI

LES SECCIONS

Oportunitats

EMPRESA

als països emergents

Entrevista a Francisco Carrió, director general d’Alimentaria Exhibitions. pàg. 4 >>

Creix la presència de filials estrangeres a Catalunya. pàg. 10 >>

Entrevista a l’eurodiputat Ramon Tremosa. pàg. 12 >>

El sector exportador ha recuperat els nivells previs a la crisi.

Amb una contribució al PIB de l’1,1%, el sector exportador espanyol ha recuperat els nivells previs a la crisi i ha aportat certa estabilitat a l’economia del nostre país.

Durant 2011 i segons dades de l’OCDE (Organització per

a la Cooperació i el Desenvolupament Económic), Espanya se situa entre els països amb un major creixement global pel que fa a les exportacions, situant-se, d’aquesta manera, en el cinquè lloc del rànquing i molt a prop d’Ale-

manya i Eslovàquia.

Ara o mai, les petites i mitjanes empreses del nostre país han d’atrevir-se a mirar més enllà de les nostres fronteres i apostar per la internacionalització ja no només com a sortida a la crisi, que també, sinó com una forma de diversificar el seu negoci, com a opció estratègica i com a manera d’obrir-se a nous mer-

cats, on guanyar quota i on trobar nous partners per a desenvolupar la seva activitat empresarial.

Si parlem dels països emergents, on un bon grapat de sectors es troben encara verges, les possibilitats d’èxit es multipliquen de manera notable.

CONTINUA A LA PÀGINA 3 >>

Especial Institucions

ECONOMIA El catedràtic Joan Tugores reflexiona entorn al funcionament del sector financer. pàg. 15 >>

El mapa: Les previsions de creixement mundial pàg. 16-17 >>

Peces clau en la societat i l’economia Les universitats i els col·legis professionals s’adapten als nous temps.

Primer les universitats i després els col·legis professionals juguen un paper cabdal en el desenvolupament dels professionals. En aquests moments, ambdues institucions estan afrontant grans reptes, coincidint amb un moment delicat de la situació econòmica.

Concretament, entorn a la universitat, s’està plantejant la necessitat d’un nou

sistema de finançament, la reestruturació de l’oferta acadèmica tradicional i l’aposta per la internacionalització i la innovació.

Per la seva banda, els collegis professionals, en els darrers temps, han hagut de fer front als canvis que imposava la Llei Omnibus, fet que els ha conduït a reinventar-se.

PÀGINES 23 A 28 >>

Les empreses espanyoles no s’escapen dels delictes econòmics. pàg. 18 >>

Decàleg: deu experts opinen sobre aspectes econòmics i empresarials. pàg. 20-21 >>

El catedràtic Oriol Amat analitza les claus de l’èxit en innovació de Finlàndia. pàg. 22 >>

2

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL

MARÇ 2012

EDITORIAL

Editorial

DIRECTORI D’EMPRESES Alimentaria Exhibitions ...........4 Beko .......................................11 Caprabo .................................11 Europcar ................................11

L’EXPORTACIÓ, UNA APOSTA ESTRATÈGICA La majoria d’empreses espanyoles es troben davant d’un entorn econòmic complicat. Les previsions, a més, apunten que, a Espanya, la sortida de la crisi encara està llunyana. En aquest context, el comerç exterior pot ser la clau per al futur de moltes companyies. Si bé es cert que en determinats sectors econòmics i també, en especial, entre les empreses catalanes existeix una notable activitat exportadora, sorr tir als mercats exteriors encara segueix sent una assignatura pendent.

Enfront de les poques oportunitats existents, és possible que l’única opció per al creixement o el manteniment de les nos-

tres empreses passi per l’estranger. Durant l’any 2010 les exportacions espanyoles van augmentar un 15 per cent, segons l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX).

A l’espera que encara es tanqui el 2011 sembla ser que aquesta xifra encara serà més alta. En qualsevol cas, però, en un futur pròxim encara podria incrementar-se més. Segons un recent estudi, que recollim en aquest número, més de 200.000 empreses espanyoles reuneixen les condicions òptimes per exportar.

A dia d’avui és un fet que existeixen empreses interessades a desembarcar en mercats exteriors, però

Experteer .................................8

“Més de 200.000 empreses espanyoles reuneixen les condicions òptimes per exportar”

empresarials a l’exterior.

També han de defensar la imatge del país, reforçant valors com la seriositat, la credibilitat i la confiança.

En aquest sentit, cal destaa car la tasca que està realitzant, a Catalunya, ACC1Ó, que disposa d’una activa xarxa d’oficines comercials a l’exterior.

Hallotex .................................13 Henkel ................................... 11 Lipotec ...................................13 Miraveo .................................13 myTaxi ...................................30 P&G .........................................7 Randstad ...............................11 Trelleborg Automotive .............9 Unilever .................................11

abans de donar aquest pas volen rebre informació de primera mà per afrontar amb majors garanties d’èxit i competitivitat la seva activitat. Per aquest motiu, les administracions públiques s’han d’esforçar més que mai per oferir aquest servei i, en cas necessari, cofinançar les accions

Sens dubte, cal donar suport a les inversions interr nacionals de les empreses catalanes. Així aquelles que encara no s’han atrevit a donar el salt cap a l’exportació possiblement s’atreviran i, si ho fan corr rectament, sortiran amb beneficis, per a elles i per al país. Sens dubte, tots ens en sortirem beneficiats.

Urbiótica ................................30

LA TIRA CÒMICA

STA T FF MEDIGRUP DIGITAL S.L.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Gerent Comercial: Carles Vives. Responsable de Màrqueting: Laura Pons. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director d’Administració: Ramon Thomas. Directora Madrid: Maika Fernández. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet. Col·laboradors: Jordi Arasa. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, Marçal Gabriel.

ISSN 1579-086X

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.L. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

3

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

Empresa

INFORME SOBRE LES POSSIBILITATS DE L’EXPORTACIÓ

Els països emergents, una oportunitat real per a la pime espanyola Les exportacions espanyoles han crescut un 16% durant el darrer any. Tot i així, el potencial de les empreses nacionals no acaba aquí: segons la consultoria internacional especialitzada en exportacions i inversions, Mercados Exteriores Consulting & Events, més de 200.000 empreses del nostre país reuneixen les condicions òptimes per a exportar, tot i que no ho fan.

ESTHER ESCOLÁN

Si ens centrem a Catalunya, unes 20.000 empreses manufactureres i del sector serveis tenen activitat exterior. La indústria manufacturera representa un 73% de l’exportació total de Catalunya, el que es tradueix en què una de cada tres empreses del sector tenen activitat exterior. Pel que fa al sector serveis, aquest representa un 7% de l’exportació catalana i, en aquest cas, una de cada 10 empreses tenen activitat a l’estranger.

Aquestes dades, entre d’altres, van ser exposades durant els dies 7 i 8 de febrer al I Fòrum d’Internacionalització celebrat per Mercados Exteriores C&E a Barcelona, on van participar prop de 400 empreses i van assistir-hi representants de les principals Cambres de Comerç i de les 40 associacions sectorials més destacades del país.

Països de destí Els països emergents com Brasil, Rússia, Turquia, Polònia, Kazajstan, Xina, Mèxic, Països Bàltics, Bulgària i Angola ofereixen oportunitats als sectors carni, fruiter, cellerer, farmacèutic, automobilístic, de la construcció i el transport catalans i espanyols.

Però les empreses del nostre país també tenen molt a oferir allà, “des d’un producte amb un nivell qualitatiu semblant a l’alemany però més econòmic a una oferta estable, passant per una total col·laboració en la comercialització de productes i serveis”, tal i com apunta José Montoro, gerent de Mercados Exteriores C&E. L’entrada a aquests països, d’altra banda, sempre és millor que estigui orquestrada per les administracions públiques del

Segons Mercados Exteriores C&E, més de 200.000 empreses del nostre país reuneixen les condicions òptimes per exportar

nostre país, que poden exercir d’amfitrions a l’hora de posar en contacte les empreses catalanes o espanyoles amb els principals actors econòmics, polítics i socials dels països de destí. En aquest sentit, des de Mercados Exteriores s’advoca per la col·laboració publicoprivada en el món de l’exportació, de manera que les administracions públiques puguin recolzar-se en empreses consultores especialitzades.

I és que ara que s’ha vist el potencial que el sector exportador té, només pot esperar-se que repercuteixi de manera positiva en l’economia del nostre país. A l’hora de preveure el comportament que tindran les exportacions a Espanya més a curt termini, José Montoro creu que “ens espera un període d’expansió sostinguda, amb creixements al voltant d’un 3 o 4% anual”.

Si cal mullar-se respecte a com incidiran aquestes exportacions en la possible recuperació de l’economia de Catalunya i Espanya, el gerent de Mercados Exteriores Consulting&Events sembla tenir-ho clar: “El creixement sostingut del sector afavorirà el manteniment de les vendes i la reactivació de la demanda, tot compensant l’agonia del mercat intern.”

L’entrada a països estrangers és millor que estigui orquestrada per les administracions públiques. / ARXIU

Sectors que triomfen a l’estranger A grans trets, i segons han pogut constatar els delegats que Mercados Exteriores C&E arreu dels països emergents on es troben presents, mentre que el sector carni del nostre país té molta quota de mercat a conquerir a països com Rússia, Turquia o Brasil, el sector fruiter té molt a dir als mercats turc, xinès i romanès.

Al seu torn, a nivell cellerer,

es preveu que el 2020 Xina es converteixi en el primer país en consum de vi amb un fort creixement de les importacions. Espanya també esdevé el principal importador de vins a Mèxic, on serveix el 37% de la demanda nacional. Les importacions de vi espanyol –juntament amb el francès– a Brasil suposen el 9% del total.

Si reparem en el sector farmacèutic català i espanyol, aquest té molt a fer a països com

Polònia, Xina o Mèxic. Per la seva banda, els mercats turc, brasiler, mexicà i rus concentren moltes oportunitats de negoci al sector automobilístic del nostre país. La construcció, que a Espanya s’ha vist tan castigada durant els darrers anys, encara té molt terreny a guanyar a Brasil, Rússia i Polònia, mentre que el sector del transport i la logística concentren molt bones perspectives a Xina, Polònia i Rússia.

Casos d’èxit més enllà de les nostres fronteres Volker Heitz, Key Account Manager de METCOEX GROUP (subcontractació de fabricació en metall) “A Espanya comptem amb una oficina comercial però viatgem sovint a França i Alemanya, on estem presents des de fa cinc anys. A Rússia en portem un.

L’alemany i el francès són mercats molt interessants per a les companyies espanyoles: ambdós tenen un tamany important, amb empreses fortes i exigents vers el factor tecnològic, demanden productes d’alta qualitat i impulsen una millora tècnica i organitzativa.

A Alemanya i a França hem aconseguit establir una relació comercial duradora amb diversos clients estratègics, a més d’una millora en el posicionament dels nostres serveis en diferents sectors, mentre que a Rússia hem aconseguit iniciar una relació comercial amb dos clients estratègics en temps rècord.”

Josep Maria Vallsmadella, Socidirector d’HORECA SOLUTIONS (consultoria i mitjans per al canal HORECA) “Actualment, estem intentant obrir-nos pas a Portugal i Centre Amèrica. L’aposta per Portugal respon a criteris de proximitat i a la demanda de serveis de consultoria existent, mentre que a Centre Amèrica es tracta d’una qüestió idiomàtica i de demanda, a més que allà les nostres publicacions tenen milers de lectors. La implantació d’HORECA en ambdós països està sent progressiva. A Portugal s’està duent a terme de manera fàcil i natural; a Centre Amèrica ara ens trobem estudiant temes legals i bancaris.

Els reptes de futur de la firma a més curt termini són expandir-nos a la resta d’Amèrica Llatina, a Xina i a Rússia.”

4

EMPRESA / Referent

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

ENTREVISTA A FRANCISCO CARRIÓ, DIRECTOR GENERAL D’ALIMENTARIA EXHIBITIONS

“La internacionalitat i la innovació són els factors que ens diferencien d’altres fires” Entre els dies 26 i 29 de març arriba a la ciutat de Barcelona una nova edició d’Alimentària, el Saló Internacional de l’Alimentació i les Begudes i un dels baròmetres que millor mesuren l’estat de salut del sector. Descobrim més al voltant dels trets i les novetats de l’edició d’enguany, que està més enfocada que mai al públic professional, amb el director general d’Alimentaria Exhibitions, Francisco Carrió.

ESTHER ESCOLÁN

ALIMENTARIA EXHIBITIONS, TOT UN MODEL FIRAL DINS I FORA DE LES NOSTRES FRONTERES

Quins són els punts forts del sector per a consolidar-se com a estratègic, tal i com pretenen la FIAB i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient?

L’alimentari és un dels sectors autòctons de la nostra economia, juntament amb el turístic.

Representa un 8% del PIB, ocupa 500.000 persones i reuneix una oferta molt àmplia i de molta qualitat, que és el que ens fa ser tan competitius en el món.

A més, es tracta d’un sector estable, tant en èpoques de creixement com de recessió.

En canvi, en què es necessitaria millorar?

Un dels punts febles és la dimensió de les empreses. No tenim empreses grans que puguin sortir a l’exterior amb força i englobar diversos mercats alhora. I és una llàstima perquè precisament en les petites empreses és on es concentren un major valor afegit i un nivell tecnològic més gran.

Quines són les principals novetats que ens depara l’edició 2012 d’Alimentaria?

Dura un dia menys i té com a país convidat Mèxic. La gran novetat és la fusió en un únic espai dels tres grans eixos que caracteritzen el Saló, com són l’eix comercial –contacte entre expositors i compradors–, el formatiu –mitjançant fòrums, conferències, etc.– i el corporatiu –networking. Aquest espai únic és l’Alimentaria Hub. També hi trobaran l’Innoval, un espai dedicat a la innovació i presidit per un jurat d’experts en innovació; l’espai denominat Talk (‘conversa’) que aplegarà conferències sobre temes com la lluita contra l’obesitat, la recerca... També hi haurà el lliurament dels premis Best Pack, que premia les millors campanyes publicitàries al voltant de l’alimentació.

Tot això sense oblidar els grans protagonistes del sector

El director general d’Alimentaria Exhibitions, Francisco Carrió. / TOYLIFE

“La nostra major satisfacció és comptar amb un expositor i un visitant fidels: el 52% dels nostres visitants tornen any rere any”

agroalimentari espanyol.

Així és. Tenim especial cura pels productes típics del nostre país, com és l’oli d’oliva (amb l’espai La Barra de los Aceites); els ibèrics i els vins, que trobaran el seu espai de maridatge al Taste&Flavours; i els formatges, que tenen el seu lloc de degustació a España, el país de los 100 quesos. Precisament són els productes, juntament amb les conserves de peix i vegetals, que millor poden obrir-se camí en l’exportació.

L’estratègia d’enguany es resumeix en tres aspectes: internacionalització, competitivitat i marca.

Què pot destacar al respecte?

Al llarg de totes les seves edicions, Alimentaria ha perseguit dues vocacions: ser internacional i ser innovadora, a més d’uns objectius clars com són la qualitat, professionalitat i marca. La internacionalitat i la innovació són els factors que ens diferencien d’altres fires i els que fan que Alimentaria sigui l’única fira espanyola que manté els seus nivells de solvència.

Quines són les previsions d’assistència per aquest any?

Aquest any, esperem un 8% menys d’assistència. Aquest percentatge, però, és resultat de la manca de subvenció pública en el sector. Alguns països no poden assistir, d’altres han contractat menys superfície... però, en canvi, el core business de l’empresa privada estarà present en gairebé tot. La nostra major satisfacció és comptar amb un expositor i un visitant fidels: el 52% dels nostres visitants tornen any rere any.

Quines oportunitats de negoci poden trobar els professionals que assisteixin?

Oportunitats de diàleg, de coneixement, d’informació... Un observatori de tendències. Aquesta

és l’essència del Hub que inaugurem aquest any. A Alimentaria, el professional trobarà l’oportunitat de fer contactes, reunions bilaterals entre expositors locals i compradors internacionals, o entre expositors i compradors internacionals.

Una de les tendències observades en els darrers temps és l’interès del sector en els mercats emergents. Quines oportunitats de negoci ofereixen aquests països?

El continent asiàtic ofereix un gran ventall de possibilitats. El xinès, per exemple, és un mercat que evoluciona molt ràpidament: fa pocs anys, tothom bevia te; després van passar-se a les begudes de cola, i ara tothom beu vi. Salvant els handicaps de la distància, els canvis de temperatura i d’humitat, hi ha un bon grapat de productes espanyols que tenen possibilitats d’instal·lar-se allà, entre els que destaquen l’oli d’oliva i el vi per la seva qualitat i el seu preu competitiu. A més, hi ha un factor cultural que compartim espanyols i xinesos, que és el fet de convertir qualsevol àpat en una trobada social: dinem o sopem envoltats de familiars i amics, en vetllades més aviat llargues...

Més enllà d’Alimentaria 2012, Alimentaria Exhibitions és titular també de fires com Bta –Barcelona tecnologías de la alimentación-, Barcelona Degusta, Alimentaria & Horexpo Lisboa, Alimentaria Mèxic i, a partir del proper mes d’octubre, la Seafood Barcelona. La firma va néixer amb l’objectiu d’oferir a les principals fires del sector –Alimentaria i Bta– un marc estable de relacions nacionals i internacionals que garantís un recorregut a llarg termini.

Un cop consolidades aquestes dues fires, i en paraules del seu director, Francisco Carrió, “Alimentaria Exhibitions sempre ha perseguit donar un servei a la indústria agroalimentària catalana, espanyola i europea a través de tres eixos fonamentals: cuidar molt la part dels contactes comercials, tenir cura de la formació i de la vessant corporativa. Tot això, adaptant-se a la idiosincràsia de cada país, a les seves especificitats, que és el més important.”

Quin paper juga el canal HORECA en tot aquest panorama?

Un molt important, ja que és el principal aparador dels nostres productes i matèries primes, els de més renom, aquells que ens defineixen com a catalans/ espanyols. A més, atenent als preus cada cop més competitius que el consumidor demanda, els productors han trobat en el canal foodservice una altra manera de posicionar els seus productes, als quals ha de dotar d’un marcat valor afegit.

Aquest canal té els seus propis espais dins de la Fira, com el BCNVanguardia, el Food Service Experience i el IV Concurso Cocinero del Año.

6

EMPRESA / Opinió

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

DES DE FORA

Reforma laboral i casinos en l’horitzó PATRÍCIA GABANCHO PERIODISTA I ESCRIPTORA

La legislació laboral protegeix al treballador més que no pas a l’empresari perquè és el punt feble de la baula productiva. És a dir, és intercanviable. Un obrer es pot reemplaçar fàcilment per un altre obrer o almenys era així fins que ha entrat en vigor

el paradigma de la societat del coneixement. Del valor afegit.

Ara, el que de debò protegeix al treballador és la qualificació, i això passa a Alemanya, on s’han establert mecanismes de flexibilitat perquè l’empresa pugui reduir la plantilla sense perdre el lligam amb el treballador que ha contribuït a formar. En països com Espanya, on predomina el sector serveis –que en bona part exigeix poca qualificació--, les lleis tendien a hiperprotegir el treballador a canvi de pau social. Hiperprotegir però no pas hiperformar.

La reforma laboral perpetrada pel govern del senyor Rajoy és perillosa no pas perquè abarateixi l’acomiadament, sinó

perquè no trenca l’esquema de la baixa qualificació. Els empresaris no són uns sàdics que esperen la primera oportunitat per despatxar treballadors; els empresaris hi són per tirar endavant una empresa. I el que fa la llei actual –en procés de debat– és posar-los davant la temptació (greu) d’abaratir la producció rebaixant els costos laborals. Dit d’una altra manera, canviar un treballador car per un de més barat, al·legant una cosa tan òbvia com que han baixat els beneficis. La llei, això, ho permet. Però qui de debò ho permet és el mercat laboral poc exigent. Ho permet el fet que la producció espanyola estigui tan lluny del valor afegit que

l’experiència del treballador no és un grau ni una garantia de continuïtat.

Posats davant d’aquesta realitat, s’entén que els governs facin babes davant la possibilitat de l’Eurovegas, que és el pol oposat a qualsevol projecte d’excel·lència. Oposat a posar l’accent en una imatge de futura excel·lència, si volem ser exactes. Els dos governs en pugna es pensen que reduiran l’atur, ni que sigui durant el procés de construcció del megacomplex, però l’astut magnat americà ha demanat que no hi tingui efecte la llei d’estrangeria! Que vol dir que pensa contractar, i potser traslladar-hi, centenars o milers d’immigrants, que sempre resulten més fàcils de domesticar, precisament quan estan fora de la protecció de la llei.

Diuen que al Prat ja s’han ullat uns terrenys per fer pisos per als treballadors! És possible una tan gran bogeria, després de l’evidència d’aquesta crisi brutal?

“La producció espanyola està tan lluny del valor afegit que l’experiència no és un grau”

No hi ha creixement sense inversió, i és per això que els governs són agents econòmics, però han de saber on es posen els quartos i qui planifica què. Han de saber cap on van, i des d’on es comença a caminar. Eurovegas és un pas enrera. La reforma del mercat laboral també, si l’economia no canvia de rumb. S’ha dit moltes vegades però cal tornar-ho a dir: la solució no està en l’Europa del Sud i el seu esquema poc productiu –el turisme serà la pròxima bombolla— sinó nord enllà, on diuen que la gent és civilitzada i feliç, com deia el poeta. I productiva, com diu la senyora Merkel.

Màrqueting / EMPRESA

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

7

ENTEVISTA A ANA D’ANGLADE, DIRECTORA DE MÀRQUETING DE P&G BEAUTY & GROOMING ESPAÑA

“Som una companyia centrada en el consumidor i pionera en investigació” “L’envàs dels productes va més enllà d’una simple presentació davant del consumidor”

REDACCIÓ

Quines característiques ressaltaria dels productes de cosmètica de P&G? Per començar, estan pensats per i per al consumidor, que és el centre de l’estratègia de P&G. Això ho aconseguim gràcies a què utilitzem les darreres tecnologies per comprendre millor els dos moments decisius per al consumidor: la compra i l’ús del producte. També són productes innovadors, perquè connecten el que necessiten els consumidors amb el que la tecnologia els pot oferir.

Els nostres productes estan elaborats amb els darrers avenços, a preus assequibles en el mercat, el que estén a tots els sectors de la societat la capacitat d’accedir a ells.

Com definiria, en general, el packaging de la seva cosmètica?

Per a P&G, l’envàs dels productes va més enllà d’una simple presentació davant del consumidor. Es té en compte no només el disseny estètic o funcional, sinó també aspectes com l’ergonòmic, pensant en l´ús que el client dóna al producte, i també el mediambiental.

P&G persegueix el disseny de productes que satisfacin els consumidors i que, al mateix temps, maximitzin la conservació de recursos.

Dins dels objectius de sostenibilitat de la companyia per al 2020, tenim el compromís d’aconseguir la reducció del 20% per unitat de consum del nostre packaging.

“En general estem en un sector que s’ha tornat imprescindible en el dia a dia”

Quin producte de cosmètica no pot faltar en el nostre dia a dia? És quasi impossible pensar que sortim de les nostres D’Anglade és conscient que el consumidor és cada cop més exigent. / CEDIDA

Quines novetats en cosmètica tenen preparades per als propers mesos?

Com sempre, des de P&G mantindrem al dia el llançament al mercat de nous productes. En qualsevol cas, seran fruit de la nostra aposta permanent per la innovació, ja que considerem que és el camí per satisfer els consumidors, i continuar sent la referència per al progrés i la

cases sense haver-nos dutxat amb el nostre xampú preferit, sense haver-nos raspallat les dents o, fins i tot, sense haver-nos posat una crema hidratant per protegir la nostra pell. Tot depèn de les rutines de bellesa de cada persona, però en general estem en un sector que s’ha tornat imprescindible en el dia a dia.

Com està vivint la crisi el mercat de la cosmètica?

Una de les claus en aquests moments és donar una resposta real que s’adapti a les necessitats dels consumidors, i per això és fonamental escoltar-los. P&G és una companyia centrada en el consumidor i pionera en investigació de mercats. Gràcies al contacte amb una mitjana de set milions de consumidors a tot el món cada any, identifiquem les seves necessitats i això ens permet desenvolupar nous productes i

millores als ja existents que responen a les seves necessitats. A més, seguim treballant per innovar i seguir donant la millor equació preu-valor del producte ofertat. La innovació ha estat sempre en el cor i l’ADN de P&G, els que ens ha convertit en referència per al progrés i la innovació en la indústria.

El consumidor actual és cada cop més exigent?

Efectivament. En les actuals circumstàncies, el consumidor està cada cop més i millor informat i s’ha tornat més exigent. No es fixa només en el preu que pagarà per cada producte, sinó també en què compleixi les seves expectatives i sigui de qualitat. També mira amb especial atenció que sigui innovador i que li resolgui les seves necessitats adequadament. Un altre dels punts que cada cop interessa més als consumidors és que els productes que entren a la seva cistella siguin responsables amb el medi ambient.

Quins reptes es planteja de cara al futur la divisió de cosmètica de P&G? De moment, no podem entrar en detalls sobre projectes futurs. Però el que sí que li puc dir és que continuarem amb el nostre compromís amb el consumidor, apostant per productes que compleixin les seves expectatives i que siguin de qualitat, preocupant-nos perquè es compleixi l’equació de valor, preu-qualitat, on el denominador és la marca.

8

EMPRESA / Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL

MARÇ 2012

ENTREVISTA A MÓNICA PÉREZ, REGIONAL DIRECTOR D’EXPERTEER ESPANYA

“Per atraure candidats, a Europa es fa més ús de l’Employer Branding” Mónica Pérez és regional director d’Experteer, el primer servei d’ocupació dirigit al segment alt del mercat laboral. D’una banda, ofereix a directius i professionals qualificats noves oportunitats i, de l’altra, permet als consultors de selecció i directors de RH trobar el millor talent d’una manera eficient i reduint la durada del procés.

REDACCIÓ

Què diferència Experteer de la competència?

Experteer és el primer servei d’ocupació dirigit exclusivament al segment alt del mercat laboral. A diferència d’altres portals més generalistes, el model de negoci d’Experteer està basat en la subscripció dels candidats, cosa que permet a les empreses de reclutament i als directors de RH dirigir-se a un reduït però rellevant nombre de candidats. En aquest sentit, els professionals registrats són més propensos a mostrar serietat pel desenvolupament de la seva carrera i són més selectius a l’hora d’enviar el seu currículum. Això redueix la durada i el cost del procés de selecció, i facilita trobar el candidat idoni de manera eficient.

Com ha canviat la manera d’anunciar les vacants d’alt nivell en els últims anys?

Fa cinc anys, les ofertes d’alt nivell, o no es publicaven o es trobaven disperses entre les webs corporatives, les borses de treball de les escoles de negoci o als portals d’ocupació generalistes. No hi havia cap servei que estigués realment adaptat a les necessitats específiques del segment alt del mercat laboral. Els candidats no tenien una visió de conjunt de les ofertes existents i els reclutadors no tenien un entorn adequat que els garantís la discreció i la qualitat dels candidats. Experteer va néixer precisament per cobrir aquest buit, amb les necessitats del segment alt del mercat laboral en ment.

Com s’ha adatat Experteer a aquest mercat?

D’una banda, optimitzem les ofertes en els cercadors (SEO), tenim campanyes pròpies en els motors de cerca (SEM) i fem difusió a les xarxes socials. A més, comptem amb una

xarxa de partners de prestigi que ajuden a donar encara més visibilitat a les ofertes d’ocupació i generen també imatge de marca per l’empresa. Aquest serà un dels reptes de futur en l’àmbit del reclutament, a més de la importància de reduir els costos i la durada en el procés de selecció. És molt diferent la manera de reclutar d’Espanya en comparació a la resta d’Europa?

A l’hora de reclutar i publicar ofertes, des d’Experteer constatem que, en general, els nostres veïns europeus fan més ús de la seva marca per atraure candidats (Employer Branding). A les empreses els agrada publicar les seves ofertes obertament i donar visibilitat al seu logo. Ho veuen com una manera de fer branding i demostrar al mercat que passen per un bon moment i estan reclutant. En canvi, a Espanya, sovint es prefereix publicar les ofertes de manera confidencial, i així es perd l’oportunitat de captar talent.

El procés de selecció també varia a Espanya?

Sí. El cicle en general és més curt a les empreses espanyoles que a les europees, on els candidats passen per un procés més llarg i complex d’entrevistes. A Espanya, sovint, s’intenta incorporar un candidat en qüestió de setmanes, sobretot quan es busca substituir una persona que surt. En canvi, a Europa és habitual que les empreses mantinguin un procés obert durant mesos i, fins i tot, que es contracti algú que només podrà incorporar-se diverses setmanes més tard, atès que els períodes de preavís poden ser de tres a sis mesos.

Quines són les principals diferències a l’hora d’escollir un candidat?

Generalment, al nostre país les empreses donen molta impor-

“Les empreses europees tenen processos més llargs i complexos de selecció de personal que les espanyoles” “Les companyies volen professionals que aportin valor afegit i marquin la diferència”

Mónica Pérez destaca les particularitats del procés de selecció a Espanya. / CEDIDA

tància a l’experiència prèvia que un candidat pugui demostrar en el seu mateix sector i rol. En altres països europeus, semblen estar més disposats a permetre canvis de carrera.

Sovint es contracten candidats segons les soft-skills que han desenvolupat en els seus llocs anteriors, com ara la capacitat de gestionar i liderar un equip.

Això fa que els processos de selecció siguin més flexibles i que es permeti als professionals realitzar canvis de carrera tant pel que fa a la funció com al sector industrial.

Quins són els candidats més sol·licitats actualment?

Des d’Experteer observem una major demanda de professionals en els camps de nova creació, com enginyers informàtics especialitzats en nous llenguatges de programació, especialistes de dissenys hardware i firm-

ware, i enginyers especialitzats en tecnologies renovables o en l’extracció de matèries primeres. El mercat també necessita executius amb experiència en màrqueting, però que al mateix temps tinguin background tecnològic; directors d’operacions internacionals responsables d’obrir negoci a l’estranger amb una bona visió estratègica; enginyers amb experiència i amb un MBA que tinguin capacitat per gestionar equips, habilitats de comunicació i, per descomptat, idiomes; i comercials amb un nivell elevat de coneixements tècnics en àrees com medicina, farmàcia i biotecnologia.

Quins valors busquen les empreses en els nous candidats?

Veiem que cada vegada més les empreses deixen de buscar ‘posicions o llocs que han de quedar coberts’, i busquen professionals que aportin valor afegit a l’empresa, que marquin la diferència, que tinguin una gran capacitat per comprendre els reptes i puguin aportar solucions a curt i llarg termini.

En llocs més sèniors, el valor donat als coneixements tècnics és reemplaçat per les softskills: comunicació, lideratge, capacitat de desenvolupament

de negoci, visió estratègica, capacitat analítica, etc. En resum, es busquen perfils que siguin capaços d’adaptar-se a l’empresa i fer-la revolucionar ràpidament.

Cap a on s’encamina el procés de selecció al nostre país?

Cada vegada més, els executius a l’hora de valorar una oportunitat laboral tenen en compte factors com la possibilitat de desenvolupar-se i formar-se dins l’empresa, l’estabilitat d’aquesta, les mesures de conciliació, així com el bon ambient i el companyerisme.

Per aquesta raó, l’Employer Branding està guanyant força entre les empreses europees, i es pot esperar que succeirà el mateix a Espanya. Evidentment, el sou seguirà sent un factor molt important, però no l’únic. Les empreses que poden oferir aquests elements tindran més facilitat per atraure i retenir talent a llarg termini. De fet, les grans empreses internacionals estan estimulades per estar incloses en rànquings com Best Work Place o Great Place to work, fet que s’acaba convertint en un motiu d’orgull per a aquells que formen part de la companyia.

Recursos Humans / EMPRESA

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

9

ENTREVISTA A ANTONIO BELLO, DIRECTOR DE RH DE TRELLEBORG AUTOMOTIVE AVS SPAIN

“Et sorprendries de la quantitat que hi ha d’enginyers joves ben preparats!”

Trelleborg Automotive és una multinacional del sector de l’automoció que dóna feina a un miler de persones a Espanya. El seu director de Recursos Humans al país, Antonio Bello, destaca l’enfocament al client, el rendiment, la innovació i la responsabilitat com a valors essencials de la companyia, així com les possibilitats de promoció i mobilitat que ofereix als seus treballadors.

Per què treballa en aquest sector i no en un altre?

Sempre m’ha atret l’entorn industrial, les fàbriques i la producció. I, en aquest sentit, el sector de l’automoció és clau al nostre país. M’agrada treballar en un ambient dinàmic i amb llibertat plena, i t’asseguro que aquest ho és.

Què està canviant en la gestió dels Recursos Humans?

La globalització requereix més mobilitat i flexibilitat als empleats de totes les empreses en general. I en l’àmbit dels RH, ha estès el treball diari més enllà de les nostres fronteres.

Ara col·laborem amb molta freqüència amb els RH de Brasil, Turquia, Índia...

Quants treballadors té la seva empresa?

Trelleborg Automotive AVS Spain compta amb 540 persones repartides en tres plantes: Martorell, Burgos i Cascante (Navarra). El grup Trelleborg, sumant les divisions d’enginyeria i automoció al complet, dóna feina al voltant de 1.000 persones al nostre país. I a nivell global som més de 20.000 col·laboradors.

Treballar en una empresa sueca és una garantia en els temps que corren?

Una central sueca implica serietat, compromís amb les polítiques de medi ambient i segure-

i assegurar la seva qualitat a mesura del client. I et sorprendries de la gran quantitat de joves espanyols ben preparats que acudeixen a les fires de treball que nosaltres organitzem per captar talent!

Com podem motivar els joves?

A Trelleborg tenim el programa Trainee, que ofereix un contracte de 18 mesos a recent titulats de tot el món. Combina mòduls de formació amb projectes de sis mesos en centres de treball.

Antonio Bello és el director de RH de la companyia a Espanya. / TOYLIFE

tat, i un enfocament de negoci a llarg termini, a més de solidesa financera. Tot això és una bona garantia tenint en compte la situació econòmica actual.

Què diferencia la seva companyia de les altres?

La capacitat de millora, d’innovar, de ser amo del lloc de treball que ocupa cada individu a la nostra organització. Els canvis es produeixen ràpid, hi ha marge per moure’s, dinamisme i poca jerarquia. L’aborriment no existeix, tenim bon ambient de treball i vocació multicultural. Si a més hi afegim la mobilitat, les possibilitats de créixer professionalment són molt bones.

És fàcil promocionar en una organització com la seva?

Sí, si tens inquietud per superar-te, necessitat de nous reptes i millora de la teva posició dins l’empresa. Hi ajuda molt el coneixement d’idiomes (sobretot l’anglès, l’idioma oficial de la companyia) i la mobilitat, ja que les oportunitats poden sorgir en altres centres de treball.

Operen en molts sectors: aeronàutica, automoció, indústria... És fàcil trobar a Espanya especialistes de cada tema?

Nosaltres necessitem titulats, sobretot enginyers, que siguin capaços de dissenyar els nostres productes (que són molt específics), industrialitzar-los

Què els diu als treballadors que acaben d’entrar?

Que depenen d’ells mateixos per progressar en aquesta empresa.

Trelleborg té molta rotació de personal?

Mantenim un cert nivell de flexibilitat en producció per fer front a les oscil·lacions de volum que són pròpies del sector de l’automoció, però no tenim un índex de rotació elevat ni en el personal directe ni en l’indirecte.

La funció dels RH és estratègica o funcional?

Estratègica, i ho hem de demostrar i fer evident en el dia a dia.

Una tasca difícil, però molt agraïda quan l’aconsegueixes.

MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RH

A COR OBERT On va néixer?

A Barcelona.

Què va estudiar?

Relacions Laborals a la UPF i un màster en Direcció de RH a EAE. Té família?

Sí. La meva esposa, Mercedes, i dues filles. Tot dones.

Quan va començar a treballar?

Quan era petit col·laborava en el negoci familiar, una impremta. I als 16 anys vaig aconseguir la meva primera feina en una farmàcia, com a auxiliar.

Què recorda de la infància?

Els estius a Mallorca amb els meus pares i les meves germanes.

Què voldria ser de gran?

Vull continuar sent feliç i sentir-me estimat i respectat.

Quina cosa quotidiana no li agradaria perdre?

La sortida del sol a l’hivern, sobre el mar; acompanyar les nenes a l’escola i llegir-li un conte a la petita abans d’anar a dormir.

El treball roba temps a la família?

Fins on tu ho permetis. Intento compaginar treball, viatges i família tan bé com puc.

Quin és el país que més l’ha impressionat?

La República de Sud-àfrica.

10

EMPRESA / Cambres

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

EL PES DE LES EMPRESES ESTRANGERES DINS DE LA NOSTRA ECONOMIA

Creix la presència de filials estrangeres a Catalunya Catalunya és la segona comunitat amb més filials d’empreses estrangeres: 2.803 l’any 2009. La primera és Madrid, amb 3.230, i a molta més distància, es troben la Comunitat Valenciana, Andalusia i el País Basc, segons les darreres dades de l’INE, que publica aquesta estadística des del 2010.

REDACCIÓ

Malgrat que el 2009 és l’any en què la crisi té més impacte i l’activitat econòmica es contrau amb més intensitat, el nombre de filials estrangeres creix pràcticament a totes les comunitats autònomes.

En el cas de Catalunya, l’any 2009 el nombre de filials estrangeres augmenta el 12,2% respecte al 2008, una taxa de creixement elevada, tenint en compte que ja és una de les comunitats amb més presència de filials estrangeres.

Aquest augment fa que les filials estrangeres representin el 0,73% del total d’empreses a Catalunya el 2009, més que el 2008 (0,65%).

Ara bé, malgrat que en nombre hi ha més filials estrangeres a Catalunya el 2009, la xifra de negocis, l’ocupació i el valor afegit brut (VAB) que generen, es redueix. La xifra de negocis cau fins a 77.265 milions d’euros, gairebé el 10% menys que el 2008. L’ocupació és de 302.360 persones, pràcticament el 7% menys que el 2008, i el VAB és 15.493 milions d’euros, el 13% inferior al del 2008, en termes nominals.

Cal destacar, però, que les filials estrangeres a Catalunya representen el 25% del vo-

Les filials estrangeres representen el 0,73% del total d’empreses a Catalunya el 2009 El principal país inversor a la indústria i al comerç és França, mentre que als serveis és el Regne Unit Continua sent important per a l’economia catalana ser capaç d’atraure nou capital fora. / CEDIDA

lum de negoci generat per totes les empreses a Catalunya, el 19% en termes de VAB i el 15% en termes d’ocupació.

Aquestes xifres també situen Catalunya com la segona comunitat on les filials estrangeres generen més ocupació relativa, i la tercera per xifra de negoci i per valor afegit, en termes relatius.

Cal afegir que d’una banda, la facturació mitjana per treballador de les filials estrange-

LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA ADJUDICA A LA TECNOLÒGICA NUMINTEC EL PROJECTE DE CLOUD COMPUTING La Cambra de Comerç de Barcelona ha adjudicat el projecte de cloud computing a l’empresa especialitzada Numintec, en el marc de la seva aposta per la innovació tecnològica. Aquesta plataforma de cloud computing permetrà a la Cambra de Comerç de Barcelona implementar un sistema de gestió global que tractarà de manera integrada els diferents canals i eines de veu, correu electrònic, missatgeria instantània, fax o xat amb una gestió intel·ligent de tot tipus de serveis de contacte amb el client, subministrament (terminals, routers i connectivitat) i manteniment (monitorització de la xarxa i creació de noves aplicacions). Numintec també permetrà a la Cambra integrar la telefonia amb les seves aplicacions de negoci i visualitzar a temps real totes les trucades. La xarxa de Numintec permet gestionar de forma completa el flux d’una trucada i també establir un contact center virtual.

res a Catalunya és de 255.541 euros enfront als 304.060 euros de les filials estrangeres al conjunt d’Espanya, el 2009.

D’altra banda, la facturació mitjana per treballador de les filials estrangeres a Catalunya (255.541 euros) és superior a la del conjunt d’empreses a Catalunya: 152.580 euros, el 2009. Finalment, assenyalar que, el 2009, la facturació per treballador de les filials d’empreses estrangeres a Catalunya cau amb relació al 2008: -7% i -3%, respectivament. La caiguda de la facturació per treballador a Catalunya ha estat inferior a la d’Espanya (-5%) perquè la facturació ha disminuït menys que al conjunt de l’Estat el 2009. És cert que en un any tan dur com el 2009, el nombre de filials d’empreses estrangeres a Catalunya ha augmentat. Però, igualment, continua sent important per a l’economia catalana ser capaç d’atraure nou capital fora així com de retenir el que ja està establert al nostre territori per potenciar la competitivitat, estimular el creixement econòmic i la creació d’ocupació a Catalunya. Una bona oferta de capital humà, d’infraestructures de transport i de noves tecnologies, així com l’avenç en el terreny de la innovació són factors importants per a

FILIALS D’EMPRESES ESTRANGERES A ESPANYA 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0

T S L L L L RIO EXT CAN AST MUR CLM NAV CL GA CAN BA ARA PBA AND CVA CAT MAD Font: INE

l’atracció i retenció del capital estranger. La fiscalitat també podria ser una via d’estímul, sempre i quan es respecti la normativa comunitària.

Caracterització de les filials d’empreses estrangeres a Espanya A Espanya, la matriu del 61% de les filials estrangeres pertany a la zona euro, principalment, a Alemanya (16%), França (14%) i Països Baixos (12%); li segueix Amèrica, amb un 14%, sobretot, els Estats Units (12%); i el Regne Unit (9%). L’activitat principal de les filials estrangeres a Espanya és el comerç (41% de les filials), seguida de prop

pels serveis (38%), i a més distància la indústria (20%).

El principal país inversor a la indústria i al comerç és França, mentre que als serveis és el Regne Unit.

Entre les filials estrangeres, predomina la microempresa (menys de 10 treballadors), un fenomen que s’observa tant al comerç com als serveis. En canvi, a la indústria, predominen les filials amb una dimensió mitjana (entre 50 i 249 treballadors).

Les filials estrangeres amb matriu a la zona euro són majoritàriament del sector del comerç (41%). En canvi, les que tenen la matriu a Amèrica, són principalment del sector del serveis (43%).

RSC / EMPRESA

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

11

BREUS

Henkel

any 2011 pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat amb el Distintiu “Igualtat a l’Empresa”.

Promou la inserció laboral de dones

Beko Electrodomèstics

Lliura a SOS Àfrica 2.578 quilos de roba

al país. Aquesta iniciativa ha volgut conscienciar la població de la importància de conservar les peces de vestir, que poden ser útils per a persones sense recursos.

Fundació Randstad i Europcar Unilever i Caprabo

Donen suport a les persones amb discapacitat

Henkel, la Creu Roja i l’Obra Social ‘la Caixa’ han firmat un acord d’intencions que facilitarà la contractació de dones en situació de dificultat social que participen en el programa Incorpora de la Funn dació. En concret, Henkel es compromet a buscar entre els participants del programa Incorpora, les persones que millor s’ajustin a les ofertes laborals de Henkel, quan la companyia tingui oferr tes. Per això, la companyia facilitarà prèviament els perfils professionals que necessita així com les condicions de conn tractació a la Creu Roja. D’altra banda, cal ressaltar que el primer Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones de Henkel Ibérica ha estat reconegut aquest

La Fundació Randstad i Europcar han arribat a un acord per posar en marr xa un projecte d’integració que pretén afavorir la inserció laboral de persones amb discapacitat. El conveni, que té un any de durada, es basa en el compromís d’ambdues organitzacions de sensibilitzar a la població sobre la validesa de les persones amb discapacitat i dels beneficis socials que suposa la incorporació activa d’aquestes persones a la societat. D’una banda, Europcar facilitarà a la Fundació Randstad cada cop que reaa litzi una selecció de candidats tota la informació necessària perquè pugui iniciar un procés que culmini en la contractació d’una persona amb discapacitat.

D’altra banda, la Fundació Randstad assessorarà a Europcar en el desenvolupament de les actuacions encaminaa des al compliment de la LISMI i ajudaa rà també amb els tràmits administratius necessaris.

Destinen 23.340 euros a projectes de suport a la dona

Beko, l’empresa d’electrodomèstics que ofereix solucions intel·ligents per a la vida quotidiana, ha arreplegat en la iniciaa tiva solidària “Donem més vida a la teva roba” 2 tones i mitja de roba. Aquesta serà enviada a través de l’ONG SOS Àfrica, l’organització referent per a la cooperació amb el continent africà, al major camp de refugiats del món situat a Daa daab, a Kenia. La campanya ha comptat amb la participació de més de 5.000 perr sones, que han donat roba a través dels 300 punts de recollida organitzats per Beko a 150 ciutats durant 3 setmanes. Es calcula que a Espanya cada persona llann ça a l’any entre 8 i 10 quilos de roba, el que suposa més de 390.000 tones a l’any

Caprabo i Unilever han entregat al Caa sal dels Infants i BRAC (Comitè de Foment Rural de Bangladesh) 26.340 euros per contribuir al desenvolupament de projectes d’ajuda a dones en situació de vulnerabilitat que duen a terme aquestes dues ONG. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a la donació del 5% de les vendes de dotze marques d’Unilever, entre elles Dove, Rexona, Axe, Moussel i Timotei, realitzades durant el mes de desembre a tota la xarxa de supermercats Caprabo a Catalunya, Madrid i Navarra.

Els fons recollits a Caprabo es destinaa ran al projecte Vincles del Casal dels Infants, que dóna suport a mares amb fills i filles de 0 a 3 anys que viuen en situació de desemparament i exclusió social, i a BRAC, la major ONG mundial d’ajuda a dones en situació d’extrema pobresa del districte de Atkhira, a Bangladesh.

Jornades de MÓN EMPRESARIAL V Trobada de col·legis professionals, institucions i fundacions de Catalunya 23 de març de 2012 al Palau 5 Recinte Montjuïc Fira de Barcelona INSCRIPCIONS www.monempresarial.com/jornades_form

C. Caballero, 79 - 2a planta - 08014 Barcelona Tel. 93 280.00.08 - www.medigrup.com

12

EMPRESA / Mirant a Europa

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

ENTREVISTA A L’EURODIPUTAT RAMON TREMOSA

“La fallida d’Spanair no és casual: els governs espanyols ho han perseguit” Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, on n’és professor titular, l’eurodiputat convergent Ramon Tremosa és membre de la Comissió de Transports a Estrasburg, on hi defensa amb passió infraestructures que considera clau pel futur de l’economia catalana.

Al mes de febrer va aconseguir que s’aprovés una esmena que impedeix que l’Estat espanyol obligui que els vols internacionals hagin de passar per l’aeroport de Madrid Barajas.

RAQUEL CORREA

EL TREN QUE ARRIBA AL COR D’EUROPA, EN PERILL

A Europa les rutes intercontinentals no s’operen també des de l’aeroport de la capital?

Els aeroports europeus es gestionen de manera individual i, en la majoria de casos a través de consorcis que, ja siguin públics o privats, representen els interessos locals i regionals, de manera que els vols es fixen en funció del que interessa al territori. L’aeroport de Birmingham, per exemple, que té un tràfic de 10 milions de passatgers l’any, està gestionat per un consorci regional que privilegia les connexions directes amb els Estats Units i amb ciutats comercials europees, abans que amb capital polítiques. Així, Barcelona abans que Madrid, Lió abans que París, i Rotterdam abans que Amsterdam. El model de gestió espanyol, centralitzat i públic, és insòlit. Com també és insòlit que tots els aeroports espanyols estiguin subordinats als interessos de Barajas.

L’eurodiputat Ramon Tremosa. / PARLAMENT EURIOPEU

“Si poguéssim decidir des d’aquí podríem tenir moltes més rutes internacionals”

Però a l’aeroport d’El Prat sí que hi ha vols internacionals...

Sí, actualment hi ha una ruta molt interessant que explota Star Alliance i connecta Barcelona amb Singapur i Sao Paulo. Abans el comerç es jugava a l’hemisferi nord, però en un context en què la riquesa baixa de latitud, és molt significatiu que l’aliança aeronàutica més gran del món s’hagi interessat per aquest vol, carregat de futur.

Això donaria a Barcelona una empenta molt necessària en temps de crisi com els actuals.

I creus que caldria apostar per un model que potenciés aquest tipus de ruta?

Si poguéssim decidir des d’aquí i gestionar El Prat com es gestiona Fira de Barcelona –és a dir, un consorci on hi ha l’estat espanyol, sí, però la majoria la tenen l’Ajuntament de Barcelona, el Govern català i la Cambra de Comerç– podríem tenir moltes més rutes internacionals, que cobririen molts més intercanvis comercials i professionals.

I d’on ha d’arribar aquest canvi de gestió?

Si l’Estat espanyol es veu abocat a una intervenció de l’FMI, les condicions seran molt més dures que fins ara, i això pot passar per la privatització d’actius rendibles, com l’aeroport de Barcelona. Difícilment es podrà privatitzar tot el monopoli d’AENA –dels més de 50 aeroports comercials de l’Estat només n’hi ha sis o set que guanyen diners i molts es veuran abocats

al tancament–, però un inversor privat pot adonar-se que l’aeroport de Barcelona seria encara més rendible si funcionés individualment... Perquè, malgrat tot, l’aeroport de Barcelona va ser el número 1 en creixement a Europa al 2011. De fet, és el setè aeroport d’Europa i, traient els de les grans capitals d’estat que són seu d’una companyia de bandera, el de Barcelona és el primer o segon aeroport europeu. Què no seriem si El Prat pogués competir amb igualtat de condicions?

Quines són les rutes estratègiques prioritàries?

L’assignatura pendent a El Prat és l’Àsia emergent: ens falten vols directes a ciutats de la Xina i de l’Índia, i algun vol amb els Estats Units i el Japó.

Aquestes rutes internacionals des d’El Prat són les que volia fer Spanair. La fallida de l’aerolínia implica que Barcelona hagi de renunciar a convertir-se en hub?

El mapa de xarxes ferroviàries que són prioritàries per la Unió ha estat un dels principals focus d’atenció de la Comissió de Transports del Parlament Europeu. El mapa, que es va presentar a l’octubre, aposta per unir la Península amb el cor d’Europa a través del Corredor Mediterrani, una línia de tren de mercaderies d’ample europeu que connecta els grans ports del Mediterrani, des d’Algecires fins Portbou, amb l’Europa continental. El projecte, considerat clau per les exportacions catalanes, corre ara perill perquè el govern espanyol alerta que el Corredor Mediterrani no és més prioritari que la Travessia Central, un traçat per Madrid i Saragossa.

“No els podem posar en el mateix criteri d’igualtat perquè aleshores no en farem cap”, alerta Tremosa. “Potser és el que volen a Madrid, que l’economia catalana no s’internacionalitzi més”, sentencia.

Cal que mantinguem aquesta ambició, perquè només amb una Barcelona potent, Catalunya tindrà futur com a nació de primera divisió. Ha fallat un instrument, que era Spanair, però no podem oblidar que no es tracta d’una desaparició casual. L’any 2010, el govern espanyol va obrir la porta d’El Prat a Ryanair, una companyia que va començar a duplicar les rutes que oferia Spanair des de Barcelona a preus molt inferiors, perquè Ryanair és la primera companyia aèria a Europa, i té capacitat d’oferir descomptes o preus sota cost durant un temps per destruir competidors.

L’entrada de Ryanair a El Prat és insòlita: els 15 primers grans aeroports europeus no hi han deixat entrar Ryanair. La porta que se li va obrir a Barcelona

anticipava aquest resultat. I les grans companyies internacionals, com Qatar Airlines o Lufthansa, en veure com el govern espanyol gestionava El Prat, van anticipar que Spanair no tenia futur. La fallida d’Spanair no és casual: els governs espanyols han perseguit aquest final i l’han obtingut.

Ryanair, a banda de tenir implicacions pel tipus de ruta que opera, també en té pel turisme que porta, de baix cost...

Jo no sóc anti low cost. És veritat que la majoria del turisme que mou és de baix valor afegit, però també mou negoci. Si Catalunya fos un país normal, Ryanair operaria a Girona i a Reus amb força, i El Prat destinaria els seus millors espais i horaris a companyies que connectessin Barcelona amb grans capitals del món. Les companyies de baix cost són importants però no arriben ni a París Charles De Gaulle, ni a Londres Heathrow, ni a Amsterdam Schipol. Correm un risc: ara, un 55% del tràfic a l’aeroport de Barcelona és de baix cost, però si adquirís quotes de fins el 70%, El Prat deixaria de ser comparable amb altres aeroports europeus.

Com convenceries un euroescèptic perquè canviés d’opinió?

Sense la Comissió Europea no tindríem Easyjet ni Ryanair i continuaríem pagant 300 euros per anar a Londres, i les trucades de mòbil entre països serien més cares. I sense l’euro, la crisi hauria estat molt més dura, la inflació més alta i probablement l’economia espanyola hauria patit un corralito.

Espanya hauria suspès pagaments ja l’any passat, perquè ningú vol el deute espanyol: només és gràcies al BCE que es poden pagar les nòmines no ja de la Generalitat sinó les dels ministeris de Madrid. La mica d’Europa que tenim ens fa molt millor la vida.

Emprenedoria / EMPRESA

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

13

TRES NEGOCIS D’ÈXIT

Comerços que Aplicar les TIC al interactuen amb els procés de disseny usuaris en temps real en el sector tèxtil

Colibri és la primera prova pilot a Catalunya, al Pedralbes Centre. / CEDIDA

L’empresa catalana Miraveo ha iniciat el desplegament de la seva innovadora aplicació per a smartphones, anomenada Colibri , amb una prova pilot al centre comercial Pedralbes Centre de Barcelona.

Colibri és la primera aplicació per a telèfon mòbil que permet que els comerços interactuïn directament amb els usuaris en temps real, oferint-los continguts personalitzats, jocs, ofertes i serveis.

Algunes de les botigues que ja fan ús de l’aplicació són Casa Viva, Timberland i Clarks.

El pròxim pas de l’empresa serà implantar Colibri en centres comercials de Califòrnia (Estats Units).

Aplicacions de nova generació L’empresa Miraveo va néixer l’any 2008 com a spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); compta amb la seu central a Silicon Valley (Estats Units) i amb oficines al districte tecnològic 22@ de Barcelona. És a la seu catalana on porta a terme el desenvolupament i la recerca tecnològica.

Gràcies a l’aplicació Colibri, els comerços po-

Colibri es fonamenta en tres variables: ús del temps real, geolocalització i interactivitat

den posar a disposició del client ofertes amb una durada de 30 minuts –coincidint amb el moment que l’usuari es troba al centre–, idear jocs o preguntes que tenen premi a la rapidesa de resposta, o fomentar els descomptes en grup.

Per a l’usuari, Colibri es descarrega al mòbil una sola vegada, però l’aplicació canviarà de contingut en funció del centre comercial on es trobi. Això és possible gràcies a l’ús de punts WiFi en aquests establiments.

En definitiva, la finalitat de Colibri és fer del procés de compra una experiència dinàmica i interactiva per al client mentre aquest visita els grans magatzems.

Hallotex ha doblat la plantilla a Catalunya, formada per 50 persones. / CEDIDA

Hallotex, una empresa tèxtil amb seu a Mataró, ha realitzat un canvi empresarial estratègic per fer front als reptes del sector. Així, ha apostat amb èxit per aplicar les TIC al procés de disseny tèxtil i ha desenvolupat una eina informàtica que li permet estar en contacte amb els seus clients al moment. A la vegada, també pot gestionar la producció des de la seva filial al Marroc, fet que li permet guanyar en rapidesa.

Posicionament com a empresa de referència Fundada el 1991, als inicis Hallotex comercialitzava col·leccions amb marca pròpia. L’any 1995 s’eliminen les estructures de distribució per orientar l’estratègia de l’empresa cap als departaments de disseny i gestió de la producció.

Actualment, la firma ha reforçat l’àrea de Disseny de Peces, Disseny Gràfic i de Confecció de Mostres, que representa el 70% de la plantilla.

L’eina informàtica amb què treballen permet a Hallotex compartir els seus dissenys amb els clients de manera instantània, i establir-hi un canal de comunicació

L’empresa Hallotex ha realitzat un canvi estratègic per fer front als reptes del sector tèxtil

directe per guanyar agilitat en el procés de definició del producte.

A això cal sumar-hi la rapidesa a l’hora de servir les comandes, que és d’un temps inferior a quatre setmanes.

D’aquesta manera, la firma especialitzada en la confecció de casual wear ha trobat el seu nínxol de mercat oferint un servei integral per fer front a la competència asiàtica.

La nova línia estratègica de Hallotex li ha permès doblar la plantilla a Catalunya, formada en l’actualitat per 50 persones. Així mateix, el canvi estratègic l’ha posicionat com una empresa de referència dedicada al disseny i producció de peces tèxtils per a tercers.

Els beneficis de l’expansió internacional

Lipotec és una empresa proveïdora del sector cosmètic. / CEDIDA

La firma Lipotec, proveïdora d’ingredients actius per al sector cosmètic, ha posat en marxa una nova filial a Jersey City (Nova Jersey) per consolidar la seva presència comercial als Estats Units.

Durant el primer any en funcionament, l’empresa preveu facturar en aquest país 8,4 milions d’euros, que sumaran el 30% de tot el volum de negoci de la firma per al 2012.

Fundada el 1987 i amb seu a Gavà, la companyia ja està present als Estats Units des de principis dels anys 90 a través d’un distribuïdor exclusiu. Amb l’obertura de la filial, que crearà vuit llocs de treball, Lipotec vol atendre directament les necessitats específiques del mercat nord-americà a través d’una xarxa pròpia de comercialització.

Inversió en R+D i aposta per sortir a l’exterior Lipotec ha tancat l’exercici 2011 amb un volum de negoci de 25 milions d’euros, una xifra que preveu augmentar fins a 28 milions aquest any.

La companyia catalana inverteix fortament en R+D per al descobri-

Les exportacions de la firma Lipotec sumen el 85% del volum de vendes

ment de nous productes i tecnologies en el camp de la cosmètica.

En aquest sentit, la cosmètica molecular –on s’inclouen els pèptids i els productes biotecnològics– és una de les línies de desenvolupament més importants de l’empresa.

De la mateixa manera, Lipotec ha apostat des dels seus inicis per obrir-se al mercat exterior. Té presència a més de 70 països del món i les exportacions sumen el 85% del volum de vendes. Compta amb filials a França, Alemanya, Itàlia i Austràlia, a més d’una oficina representativa a Singapur. També contempla noves obertures a Brasil i a països asiàtics.

14

EMPRESA / Innovació

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

L’EXPERIÈNCIA NORDAMERICANA

Transferència de tecnologia 2.0 Obrir la transferència de tecnologia a la xarxa redueix temps i costos, però perd la qualitat que comporta les relacions personals d’una xarxa basada en un territori determinat. La visita al cor d’un dels territoris més ben preparats per a la innovació: l’àrea de Boston, on es troben institucions tan mundialment reconegudes com Harvard, MIT, etc., permet reflexionar sobre aquesta dicotomia.

Dr. Jordi Mas Tecnocampus Mataró

“Sempre caldrà el contacte humà, el coneixement personal, per tal de traslladar els resultats de la recerca científica a les empreses.”

Així de taxativa es mostra Michal Preminger, doctora en biomedicina i amb un MBA, com a directora executiva de la Office of Technology Development de la Harvard Medical School, als Estats Units. Ella ha treballat per diverses empreses farmacèutiques (Lucent Technologies, Protein Therapeutics, etc.), a més d’haver creat la seva pròpia empresa i fa ja uns anys que es dedica a donar suport als investigadors d’una de les universitats més prestigioses del món per a crear empreses i contactar amb grans multinacionals que vulguin explotar les seves noves tecnologies. Habitualment, Michal es reuneix amb els executius de les empreses biotecnològiques i farmacèutiques de l’àrea de Boston, on es concentra gran part de la recerca biomèdica a la costa est dels Estats Units. Amb ells ha establert una xarxa de contactes personals que fa que les recomanacions, els dubtes i les qüestions es plantegin en un clima de confiança mútua. Establir una xarxa com aquesta és un dels mecanismes tradicionals de traslladar la recerca a l’empresa. Tanmateix, això només es pot fer en aquells indrets del món on conviuen ambdós

móns (recerca i empresa) de manera excel·lent. Els contactes es redueixen gairebé a una zona concreta, i si aquell territori és potent, doncs els èxits estan garantits.

De manera similar es mostra Aaron D. Schwartz de l’Oficina de Llicències de Tecnologia del Massachusetts Institute of Technology (MIT). “Al MIT”, comenta Schwartz, “és a la cafeteria on es poden trobar habitualment alguns premis Nobel i alguns que aviat ho seran, i establir contactes de qualitat”. El que és important al MIT, on la capacitat per crear empreses tecnològiques es respira a l’ambient, és que quedi ben diferenciat la recerca d’excel·lència i l’emprenedoria tecnològica. “És una norma que els investigadors no puguin treballar directament a les empreses que es creen amb una tecnologia desenvolupada per ells” ens confirma Schwartz.

Tanmateix, les noves tecnologies i la globalització estan canviant dràsticament el panorama de la transferència del coneixement. No només succeeix que el coneixement digitalitzat pot viatjar arreu del món en segons, o que qualsevol persona pot difondre coneixement a molts altres. Amb algunes propostes interessants de transferència de coneixement online està passant que es comparteix el know how, i aquest fenomen es trasllada a una nova dimensió. Un exemple és el pioner Innocentive.com.

Es defineixen com una iniciativa basada en l’open innovation i el crowdsourcing, dues innovacions socials que demostren que el talent pot venir d’arreu i que es pot compartir. Com ells mateixos es defineixen, Innocentive (www. innocentive.com) és el mercat de solucions als

Imatge de la Universitat de Harvard. / ARXIU

problemes plantejats més gran del món. “Open innovation” és un concepte creat inicalment per Henry Chesbrough i que es fonamenta en què l’origen de les innovacions a les organitzacions no prové només de dins, sinó que a fora hi ha molts agents que poden contribuir a innovar. De la mateixa manera, els desenvolupaments propis cal obrir-los a l’exterior, ja que així en traurem més profit que si el llicenciem en exclusiva a un sol soci. El crowdsourcing es basa en considerar el públic en general com a font de noves idees i solucions als teus problemes. Les empreses, institucions i organitzacions no lucratives posen a la xarxa problemes del seu funcionament, dels seus productes, serveis o programes i qualsevol persona pot contribuir proposant solucions, en

El crowdsourcing es basa en considerar el públic en general com a font de noves idees i solucions als teus problemes

molts casos amb una gratificació econòmica. És evident que d’aquesta manera els costos associats a la innovació de l’organització i al temps necessari es redueixen. Des del 2001, més de 250.000 persones han proposat alguna solució als problemes tecnològics plantejats. L’origen d’aquestes persones és molt divers ja que venen de més de 200 països diferents. Els premis que s’ofereixen per resoldre el problema van des de 5.000 dòlars a un milió de dòlars depenent de la complexitat del problema. Altres iniciatives com Presans (www.presans.com), més recents i d’origen francès, estan fent quelcom semblant però no han agafat l’embranzida d’Innocentive.

A nivell estrictament empresarial, les grans empreses com Hewlett Packard, amb el seu HP Lab Open Innovation Office i IBM, amb els seus Jam Events, entre d’altres, entenen ja que la innovació és molt més rendible si es fa de manera col·laborativa, essent els empleats, els proveïdors, els clients, etc. els veritables agents innovadors. Això ha representat per a les grans empreses un canvi cultural de gran magnitud. Acostumades a generar-se elles mateixes la seva propietat intel·lectual, no és fàcil dependre de gent externa, la majoria desconeguda, per a què et subministrin les noves idees del teu negoci. Des dels Bell Labs dels anys 1920s on es concentraven els millors investigadors en física i les seves aplicacions en telefonia del moment; fins a l’actualitat, el món de la recerca i de les seves aplicacions comercials s’ha revolucionat. La implementació de les TIC a qualsevol aspecte de les nostres vides està permetent un nou concep-

te de transferència de tecnologia basada en Internet i les seves aplicacions: la transferència de tecnologia 2.0. Tot és obert per aplicar-ho i a la vegada per a contribuir a millorar-lo.

De manera similar amb la programació de software en l’open source; l’explotació comercial dels resultats de la recerca ha de viure una nova etapa com a “open technology transfer”.

Continuarà però obert el debat sobre què és primordial, allò local (els agents d’un mateix territori) o allò global (els agents presents a la xarxa). Casos com el d’Eduardo (Lalo) Álvarez, un mexicà que va anar a Boston a fer un màster al MIT, casat allà amb una espanyola, i creador d’una empresa de quioscs self-service, uns aparells extrafins que dispensen productes d’alt valor afegit: Vigix (www. vigix.com); demostren encara que el territori i les interrelacions que es poden establir entre els seus agents són una peça clau per a l’èxit. “Només aquí a Boston he pogut trobar inversors per al meu projecte; assessors empresarials de primer nivell; una formació acadèmica excellent i, encara que sembli estrany, un taller mecànic que m’ha solucionat el problema de deixar anar els productes sense que es mogui cap peça de maquinària a l’interior del quiosc”, comenta Álvarez. Els avantatges que ofereix una zona com l’àrea de Boston referma la importància del territori i dels seus agents per tal d’impulsar el desenvolupament econòmic.

Molt probablement, serà una equilibrada combinació dels contactes personals locals i de l’obertura a la xarxa la que permetrà triomfar en l’àmbit de la transferència tecnològica i la creació d’empreses.

15

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

Economia EL FUNCIONAMENT DEL SECTOR FINANCER

L’hora del crèdit El paper del sistema financer torna a estar en discussió. Disposar d’eines financeres ha estat un motor de prosperitat al llarg de la història però, periòdicament, excessos i abusos han tingut conseqüències molt negatives. La crisi que no cessa revifa els debats.

JOAN TUGORES QUES

“Per què necessitem un sector financer?” és el títol deliberadament provocatiu del debat obert en un dels porr tals més seguits d’economia, amb aportacions que van des de les que recorden el paper positiu i constructiu que ha tingut l’accés al crèdit en molts moments de la història fins el que ressalten com es tracta de mecanismes molt delicats en què de vegades les temptacions i oportunismes han portat a excessos que han acabat esclatant amb impactes negatius sobre l’activitat econòmica i l’ocupació. En tot cas, és especialment cridanera la contraposició entre la manera fluida de fer la seva tasca –canalitzant l’estalvi envers les inversions productives–en èpoques de normalitat i els greus efectes sobre les economies quan les coses van malament.

Crèdit i crisi: història i present Els estudis comparatius que han aparegut per intentar posar en perspectiva les serioses dificultats presents tendeixen a mostrar, amb tossuderia, que algunes de les crisis més greus tenen com un dels principals factors explicatius una expansió excessiva del crèdit en els períodes immediatament anteriors. Com també la moderna generació d’anàlisis

Europa ha estat descrita com la baula feble de l’economia global. / ARXIU

al respecte –com el de Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff que porta com a subtítol “vuit segles de bogeria financera”– mostren com les crisis amb més forts components de sobreendeutament dels uns i excés de crèdit (lending boom) pels altres són més llargues i profundes que les recessions cícliques sense aquests components.

En una línia complementària, un estudi recent que està essent molt comentat de Moritz Schularick i Alan Taylor ha documentat –sota el títol prou explícit de “Credit Boom Gone Bust”– com a les dècades més recents la dinàmica del crèdit ha superat sovint el control de les autoritats monetàries a mesures que les desregulacions i l’aparició de nous intermediaris i instruments financers que eludien –o, simplement, evadien– els mecanismes tradicionals de control. Això contribuiria a explicar, però no a justificar, com en els anys ante-

En molt poc temps es passa dels excessos en la concessió de crèdit a un tancament de l’aixeta

riors a la crisi les autoritats monetàries a ambdues parts del Atlàntic presumien, amb arrogància i vanitat, de tenir la situació plenament “sota control” quan realment se’ls estava escapant de les mans de forma clamorosa. Revisar les tasques i eines dels responsables de les polítiques monetàries i financeres haurà de tenir en compte aquestes noves realitats.

La variant europea del problema és ara clara: a nivell de la nostra atribolada eurozona és cada vegada més evi-

dent que la posada en marxa de la moneda única va tenir dos pecats originals. D’una banda el més àmpliament conegut i publicitat d’haver fet una integració monetària sense una correlativa integració política, de manera que, quan venen mal dades, manquen els mecanismes de resposta eficient i compartida.

Però també d’altra banda, es va confiar –de manera que ara sabem que cal qualificar d’ingènua i/o interessada– en què a l’espai monetàriament i financerament integrat de la zona euro els mecanismes automàtics dels mercats financers, cada vegada més desregulats, s’encarregarien de canalitzar amb fluïdesa l’estalvi envers les inversions productives. La combinació d’aquests dos pecats és un dels factors explicatius dels problemes especialment greus a Europa, que ens ha portat a ser descrits a la darrera fornada d’informes dels organismes internacionals com la baula feble de l’economia global. Un merr cats financers i una moneda europea sense controls efectius ja que la supranacionalit-zació era difícil i les dinàmiques desregulatòries feien que s’estengués la noció que eren poc més que innecessàries. Com ja s’ha dit, una barreja letal de la ingenuïtat dels uns i/o els interessos dels altres.

TTancament i reobertura de l’aixeta del crèdit Un aspecte especialment delicat quan els mecanismes financers fallen es el perillós moviment de pèndol: en molt poc temps es passa dels excessos en la concessió de crèdit (“lending boom”) i el correlatiu sobreendeutament, a un tancament de l’aixeta del crèdit que ofega el teixit econòmic, especial-

ment el de mitjana i petita empresa. Totes les reformes prometen adreçar-se a reobrir aquesta aixeta però a l’hora de la veritat sempre hi ha urgències en forma de forats que tapar als balanços de les pròpies entitats financeres, del seus creditors externs... o dels governs que les han rescatat. Malgrat tot, continua essent veritat que les urgències no ens haurien de fer oblidar ni menystenir els aspectes cabdals centrats –permeti’m que em faci pesat, en la canalització de l’estalvi envers les inversions realment productives. Sense això no podem comptar ni amb recuperació mínimament sòlida ni en la regeneració de les fonts de creació de riquesa i ocupació que necessitem.

Crèdit o descrèdit Precisament perquè uns mercats financers amb bon funcionament són un bé públic de primer ordre, són especialment necessàries i valuoses sàvies i prudent regulacions que garanteixin que acompleixen la seva feina. Cal un marc de regles que extregui les lliçons de les experiències històriques –tant dels d’excessos com dels retrocessos pendulars cap a contraccions del crèdit– i també a prova del poder gegantí dels lobbies que, fins ara, venen bloquejant o diluint bona part dels intents de reformes. Reobrir de veritat l’accés a un crèdit raonable per a les activitats realment productives és cabdal, i aquesta ha de ser la fonamental mesura per avaluar totes les reformes i propostes al respecte. Potser és quelcom més que un joc de paraules recordar que el contrari de crèdit no és només sequera creditícia sinó també descrèdit.

16

El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

2010

Alemanya 3,6

2010

Regne Unit 2,1

2010

2010

2010

Estats Units 3,0 2010

Mèxic 5,4

2,0

2012

2013

0,2

1,0

2011

2012

2013

0,7

-1,7

-0,3

2011

2012

2013

1,8

1,8

2,2

2011

2012

2013

0,4

-2,2

-0,6

2012

2013

4,1

3,5

3,5

2010

2013

0,6

1,6

2011

Itàlia 1,5

2012

0,9

2011

França 1,4

Espanya -0,1

2011

2010

Brasil 7,5

CREIXEMENT DEL PIB MUNDIAL (PERCENTATGE: INTERTRIMESTRAL, ANUALITZAT) Economies de mercats emergents g i en desenvolupament p Món

Economies avançades

2011

2012

2013

2,9

3,0

4,0

El mapa del món

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

2010

Producte mundial 5,2

2011

2012

2013

3,8

3,3

3,9

2010

Zona Euro 1,9

2010

Rússia 4,0 2011

2012

2013

3,0

0,3

1,5

2011

2012

2013

4,1

3,3

3,5

2011

2012

2013

1,6

-0,5

0,8

2010

Japó 4,4

2010

2011

Xina 10,4 9,2

2010

Índia 9,9

2010

Sudàfrica 2,9

2011

2012

2013

7,4

7,0

7,3

2011

2012

2013

3,1

2,5

3,4

17

2011

2012

2013

-0,9

1,7

1,6

2012

2013

8,2

8,8

18

ECONOMIA / Finances

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

ENQUESTA MUNDIAL SOBRE FRAU I DELICTE ECONÒMIC 2011, ELABORADA PER PWC

Les empreses espanyoles no s’escapen dels delictes econòmics La crisi econòmica és la culpable de molts mals del país. Si a més hi sumem l’aparició en escena de les noves tecnologies, irromp amb força a casa nostra el delicte econòmic, un frau que a Espanya creix per sobre de la mitjana europea i de la resta del món. L’apropiació indeguda d’actius i la manipulació comptable aglutinen el 64% dels delictes, seguits per la corrupció i el suborn.

REDACCIÓ

L’escassetat de recursos, juntament amb les difícils circumstàncies econòmiques per les quals passa Espanya, s’han convertit en un caldo de cultiu perfecte per a la proliferació dels delictes econòmics al país. Així, l’any 2011 gairebé la meitat de les empreses espanyoles (un 47%) reconeixien que han patit algun tipus de frau, segons l’Enquesta mundial sobre frau i delicte econòmic 2011, elaborada per la firma d’auditoria PricewaterhouseCoopers (PwC). Aquest percentatge és molt superior al de les companyies europees (30,2%) i a la xifra declarada per les empreses espanyoles que van participar a l’informe de PwC de l’any 2009 (34,5%).

4.000 executius de 72 països (entre els quals s’inclou Espanya) han col·laborat amb l’enquesta, que fa una radiografia molt precisa dels tipus de delictes econòmics que pateixen les empreses espanyoles, del perfil del defraudador i de les mesures que adopten les companyies per evitar-los.

Increment dels delictes informàtics L’apropiació indeguda d’actius, la manipulació comptable, el suborn i la corrupció, i el frau fiscal són, per aquest ordre, els fraus més comuns a l’Estat. En aquest sentit, cal destacar l’ascens dels actes de manipulació comptable, que han crescut d’un 11% al 29% respecte a l’estudi del 2009, a causa de l’enduriment dels criteris comptables i a la pressió creixent pels resultats experimentada al llarg dels últims anys. En canvi, els delictes relacionats amb el suborn i la corrupció han disminuït, ja que han caigut del 13% a l’11%. El descens s’explica, probablement, pel deteriorament que ha patit el sector immobiliari arran de la crisi.

Destaca l’ascens de la manipulació comptable, que ha crescut d’un 11% a un 29% A Espanya el 81% dels fraus els cometen els treballadors de les companyies

EL CIBERCRIM La creixent importància d’Internet en el món empresarial ha fet que augmenti de forma exponencial per a les companyies el risc de patir un delicte informàtic, també conegut com a cibercrim. La resposta immediata d’aquest tipus de frau és el que afecta directament la imatge de l’organització. I això es tradueix en l’existència d’un nivell significatiu de risc reputacional, amb el consegüent impacte en els volums de vendes i en la confiança del sector. A nivell europeu i global, el 17,2% i el 19,4% de les empreses enquestades per PwC consideren que l’impacte dels casos de cibercrim que han experimentat han afectat negativament la reputació de la companyia, mentre que a Espanya aquesta xifra s’eleva fins a un 52,5%. Tenint en compte que la imatge d’una organització és clau per al seu posicionament empresarial en el mercat, juntament amb el bon govern, la transparència, el respecte al medi ambient i als drets dels treballadors, es fa evident la necessitat d’adoptar les mesures que calguin per fer front a aquest delicte.

L’enquesta de PwC també posa un èmfasi especial en l’augment dels delictes informàtics, que ja representen un 4% sobre el total de casos de frau viscuts per les empreses espanyoles durant els darrers 12 mesos. Aquesta xifra, a més, suposa un increment del 130% en relació a les dades obtingudes a l’informe del 2009.

El culpable és a dins...

Com és el perfil del defraudador a Espanya? Aquí es torna a posar de manifest la famosa frase Spain is different, ja que, a diferència de la resta d’Europa i del món, al nostre país el 81% dels fraus els cometen els mateixos treballadors de les companyies, i només el 17,5% s’atribueixen a autors externs. Entre els defraudadors interns, el 61% són membres de l’alta direcció i el 39% comandaments intermedis. Entre els externs, són els proveïdors (43%) els que protagonitzen la majoria de delictes.

I com se n’adona l’empresa que està sent víctima d’un frau? Els canals de denúncies internes i l’anàlisi de transaccions sospitoses són, juntament amb les auditories internes, les principals fonts de detecció o coneixement. Les segueixen la rotació del personal i les denúncies externes.

Prendre mesures L’estudi de PwC també analitza l’impacte que ha tingut a les empreses la reforma del Codi Penal, que va entrar en vigor el 23 de desembre del 2010 i ha comportat noves responsabilitats en l’àmbit empresarial, com la tipificació de la comissió de delictes penals en els quals pot incórrer una persona jurídica. En aquest context, el 30% de les organitzacions enquestades han adoptat mesures que responen a la modificació de

QUINS TIPUS DE DELICTES ECONÒMICS HA PATIT LA SEVA ORGANITZACIÓ EN ELS ÚLTIMS 12 MESOS? Manipulació comptable: 29%

Apropiació indeguda d’actius: 35%

Violació d’IP: 1%

Altres: 2% Blanqueig de capitals: 3% Suborns i corrupció: 11%

Cibercrim: 4% Frau fiscal: 9% Insider trading: 6%

Font: Enquesta mundial sobre frau i delicte econòmic 2011 (PwC)

l’entorn jurídic i penal, mentre que la resta, el 70% de les empreses, encara no han pres cap decisió al respecte.

Javier López Andreo, soci responsable de Forensic de PwC, considera que en aquests moments de crisi, d’increment de les activitats delictives, del ràpid desenvolupament

de les noves tecnologies i, per tant, del delicte informàtic, és fonamental que les organitzacions implantin una cultura i uns valors determinats. “Hem de fomentar la col·laboració de tots en la prevenció i detecció del frau i minimitzar, d’aquesta manera, el risc de comissió de delictes”, afirma.

20

EMPRESA / Decàleg

LEGAL

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

MANAGEMENT

RSC

RECURSOS HUMANS

AUDITORIA

MARC BOCOS TORRES

OSCAR PERREAU DE PINNINCK

ENRIC SERRADELL

EMMA OLIVERO

Mª EUGÈNIA BAILACH I ASPA

ADVO DVOC CAT

SOCI DIRECTOR EIM- EXECUTIVE INTERIM

COMISSIÓ D’INTANGIBLES DE L’A L’ACC CCID ID

DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ CINC

AUDITORA. UDITORA SÒCIA D’AUREN D’AUREN.

SOGEMARK PROPIETAT INDUSTRIAL, S.L

MANAGEMENT

Què és l’OEPM?

Un pla per Corrupció i sortir de la crisi lleialtat

La batalla de la conciliació

Preparats per simplificar?

Concedeix patents i models d’utilitat, dissenys industrials, marques i noms

Cal gestionar el projecte amb revisions que permetin ajustar-lo

La societat necessita nous referents per aixecar-se cada dia

No oblidem que la responsabilitat familiar recau sobre dues persones

Les micropimes estan exemptes de les obligacions comptables

Quan algú vol registrar un dret de propietat industrial a Espaa nya, s’ha d’adreçar a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM). Aquest organisme és un organisme autònom del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme que impulsa el desenvolupament tecnològic i econòmic atorgat per les diferents modalitats de propietat industrial. Essencialment l’OEPM concedeix patents i models d’utilitat, dissenys industrials, marques i noms comercials. És també l’òrgan que difon la informació relativa a les diferents formes de protecció de la propietat industrial. En resum l’Oficina Espanyola de Patents i Marques té una doble funció: concedeix els diversos títols de propietat industrial, siguin patents, models d’utilitat, marques, noms comercials o dissenys industrials; i ofereix serveis d’informació tecnològii ca. Per tant, tothom que vulgui protegir a nivell nacional un dret de propietat industrial ha de passar obligatòriament per l’OEPM.

Moltes organitzacions han optat per la via de l’estalvi de costos com eix principal del canvi, però és més un exerr cici de supervivència que no pas una estratègia completa que permeti sortir d’aquesta situació de crisi.

Són quatre les àrees que s’haurien d’atendre de forma prioritària: 1- El lideratge i la gestió del projecte de canvi. Triar algú que hagi estat incorporat recentment o un executiu interí (interim manager) amb gran experiència en aquest tipus de projectes, dinamisme, motivació, energia i disposat a marxar de la companyia un cop acabada la missió.

2- L’elaboració del projecte i la comunicació. Imprescindible iniciar quan abans en la direcció adequada.

3- El progrés del projecte de transformació i la seva gestió.

Gestionar el projecte amb revii sions que permetin d’ajustar-lo.

4- El pas a una fase de millora continuada. O sigui el procés de manteniment.

Diàriament som bombardejats pels mitjans de comunicació amb noticies respecte a nombrosos polítics que són investigats per activitats que podríem anomenar com “incorrectes”.

La resolució dels processos oberts, per suposat, està en mans de tribunals i tindran un resultat judicial, però aquest article es refereix a un altre tipus de resultats, i és l’impacte en l’estat d’ànim d’una societat que necessita urgentment nous referents per aixecar-se cada dia i anar a treballar. Fa temps se’n va parlar d’una llei contra la corrupció privada i pensem que ja és hora de posar-la sobre la taula. Regals acceptats sense aparent contraprestació, petites accions deshonestes que podrien afectar decisions de responsabilitat en l’empresa poden tenir, i tenen, efectes contraproduents, reduint el nivell ètic d’una societat que necessita nous referents en el dia a dia. Necessitem avenços seriosos i decisions que agafin per les banyes els problemes d’ara per avançar pel món del futur.

Durant el segle XX el rol de la dona ha estat marcat per tres grans fites: el dret a vot i l’autonomia legal; la igualtat i l’accés a l’educació, i l’accés massiu al mercat laboral. Tot i així, el salt de la dona a la vida pública no ha estat acompanyat del salt de l’home a la vida domèstica, d’aquí el principal problema de les dones treballadores a dia d’avui: la conciliació. El conflicte generat entre feina i família provoca que la majoria de dones es sentin obligades a renunciar al desenvolupament de la seva carrera professional.

Segons l’informe “Diez años de conciliación en España”, hem passat d’un 6% a un 15% d’empreses que han posat en marxa polítiques per a la conciliació.

Sembla que problemes com la manca de flexibilitat, la dependència, la reforma horària o la discriminació per maternitat, continuen essent batalles pendents només de les dones. Per contra, quan parlem de conciliació no hem d’oblidar que la responsabilitat familiar recau sobre dues persones.

En ocasions hem criticat la burocràcia i la càrrega administrativa a la qual estan sotmeses les pimes. La UE està prenent cartes sobre l’assumpte i la notícia del 21 de febrer, així ho demostra. El Consell de la UE va aprovar la Directiva que eximeix a les micropimes de les obligacions comptables i financeres. L’any 2010 el Llibre Verd sobre auditoria ja proposava la supressió de l’obligació de l’auditoria legal per a les pimes.

La meva reflexió s’emmarca en el context de la nostra idiosincràsia d’Estat on gran part d’empreses són considerades pimes a efectes de la UE, i en el que, tal i com en reiterades ocasions se’ns ha demostrat, la creativitat i l’afany pel benefici propi ha caracteritzat a un gran nombre de responsables financers d’organismes. Els auditors ens adaptarem a les circumstàncies, però veurem quines seran les conseqüències que pot tenir basar el coneixement de la nostra economia en informació financera elaborada amb una recepta grega.

Decàleg / EMPRESA

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

CONEIXEMENT

POLÍTICA

ASSESSORAMENT

CREATIVITAT

MÀRQUETING

RAMON PA P LAC L IO

CRISTIAN PA P LA L ZZI

ARGELIA GARCÍA Í

AMADEO BERGÉS

PEDRO MARTÍNEZ

VICEPRESIDENT CERCL CERCLE E PER AL AL CONEIXE CONEIXE-

CÀTEDRA ETHOS

EXTERNA XTERNALL FINAN INANC CIA IALL MANAGEMENT

CREATIU AUDIOVISUAL

RESPONSA ESPONSABL BLE E EXE XECU CUTI TIU U DE KALL LLEJEO EJEO

MENT – BARCELONA BREAKFAST

UNIVERSITAT RAMON LLULL

ESPAÑA

Tecnologia i coneixement

Transparència La paràlisi: un Publicitat digital inserida gran enèmic o corrupció

El nou paradigma

La tecnologia és una eina per sortir d’una crisi, en la que altres ens hi han abocat

En un país corrupte la fórmula alemanya no és possible

Tecnologia i Coneixement, el camí de l’Estat del Benestar del segle XXII. Aquest és el títol del llibre publicat pel Cercle per al Coneixement que trobareu a www.cperc.catt. El títol ja indica molt. La tecnologia és una eina per l’eficiència i l’economia del coneixement, és el camí per prosperar i per sortir d’una crisi, en la que altres ens hi han abocat. El llibre parla d’economia i d’indústria, amb articles sobre competitivitat, innovació, operacions i energia. Però també parla de l’Administració i del serveis que aquesta presta a la societat (Universitat, ciènn cia i salut, entre d’altres). En època de retallades, el llibre aporta sentit comú i proposa millorar l’eficiència en la prestació. El llibre enfoca la utilització de les eines 2.0 en les “primaveres” socials avui. El rector de la UPC, Antoni Giró, el prologa i el propi editor, Berr nat Ruiz, el conclou. Al llibre hi signen diversos membres del Cercle, encapçalats pel seu president, Joan Majó, i l’expresident, Antoni Garrell.

Llegim als diaris que varis governs europeus volen impulsar la reforma laboral seguint el model alemany. Aquest model es caracteritza, entre d’altres coses, per la flexibilitat laboral a tots nivells i un acomiadament amb quinze dies per any treballat. Aquesta és la solució, deu pensar el buròcrata de torn i el seu gabinet. Aquesta és la única manera de créixer en un context de crisi. Tanmaa teix, cal afinar una mica més.

Resulta que al costat de la flexibilitat trobem certs principis ètics que ajuden a compensar les injustícies que es puguin produir. Per exemple, s’exigeix a les empreses transparència total en el seus comptes, operacions, contractes i càrrecs.

En un país corrupte la fórmula alemanya no és possible. Així doncs, cal preguntar-se: què vol dir ser corrupte? Mirar pels propis interessos, posant-los per davant del bé comú. La dicotomia llavors és clara: transparència o corrupció? Després ja en parlarem de quin model laboral es vol.

Està per entendre que estem davant d’un canvi de model de producció En aquest moment moltes empreses estan encara esperant “que tot això passi” i encara està per entendre que estem davant d’un canvi de model de producció i que les noves relacions econòmiques s’estan configurant i que ben bé ningú sap com acabarà sent el món, però no tornarà a ser com abans. Així, no tenim temps a perdre. Hem de prendre decisions: 1.Conèixer el problema: per què les coses no són com esperem? Tipus de clients, producte sense valor afegit?

Hem perdut marge? Tenim despeses excessives?

2. Podem obrir nous mercats, a quin cost, amb quins productes, en quant de temps?

3. I què ens costarà tot això?

Com ho pagarem? Ho podem finançar?

4. Qui ho farà? Com ho controlarem? Quins són els indicadors d’èxit?

5. Val la pena? Tenim opcions?

Així doncs, el que queda és executar el pla i seguir-lo de prop.

21

Sembla que la publicitat inserida en una sèrie ha aixecat una gran polèmica

Els diferents models de venda on line canvien de forma contínua

Hi ha cadenes de televisió que emeten els seus programes sense talls publicitaris, però ignoro fins a quin punt no es conn sideren publicitat els avanços de programació en les tan molestes cortinetes o banderoles.

Sembla que la publicitat inserida en una sèrie ha aixecat una gran polèmica. Per descomptat estic en contra de les parades publicitàries en una pel·lícula, però si la cadena de TV ha comprat els drets d’explotació d’una sèrie i ha inclòs en les seves clàusules la intenció d’afegir-hi un product placement digital, crec que està en el seu dret. És una nova fórmula d’incrementar anunciants. És una forma per seguir finançant nous projectes. No obstant, tot no val. La postproducció digital ha de ser absolutament meticulosa i respectuosa a l’hora d’inn serir un anunci. Seleccionar les marques, els suports i l’estètica adequada, han de formar part del context de la història, o quasi. Les idees dels altres no ens poden sortir gratuïtes, tot i la crisi.

El terme paradigma en el comerç electrònic adquireix vital importància, ja que es refereix a exemple o model i l’e-commerce és un sector en contínua evolució. Per aquest motiu, és difícil parlar de models inamovibles i fer una classificació dels diferents portals de venda col·lectiva. Els diferents models de venda on line canvien de forma contínua, però mantenen quelcom en comú: ajuden a estalviar temps i diners als usuaris. Els portals d’e-commerce proliferen, la clau per diferenciar-se està en buscar el valor afegit. El repte que vam emprendre des de Kaa llejeo va ser unir e-commerce, contingut i hiperlocalitat, sorr tint una mica dels típics portals de compra col·lectiva, on tot el que l’usuari percep és experiència de compra al 100%. El contingut hiperlocal, els concursos, la interacció, en definitiva, la Comunitat, són molt més que el Comerç Electrònic.

En definitiva, Kallejeo es confifi gura com un nou paradigma en el camp de l’e-commerce.

22

ECONOMIA / Expert

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

UNA APOSTA DECIDIDA PER LA RECERCA I EL DESENVOLUPAMENT

Claus de l’èxit de Finlàndia en innovació Finlàndia es un país de referència en molts aspectes i entre ells la innovació, ja que es el segon en el rànquing de resultats de la innovació de la Unió Europea, just després de Suècia.

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Entre les claus1 que expliquen els bons resultats de Finlàndia podem destacar: - Pla Nacional d’Innovació. Bona part del pressupost públic d’R+D+i es destina al foment de la innovació empresarial, a través del Pla Nacional d’Innovació (TEKES). Aquest pla porta a terme diversos programes, com els següents: - Programa per al foment de l’actuació dels business angels.

- Centres Estratègics per a la Ciència, Tecnologia i Innovació (SHOK) finançats al 100% pel TEKES. En aquests centres, les empreses i els centres de recerca treballen en estreta cooperació, desenvolupant projectes de recerca definits conjuntament amb el SHOK. L’objectiu és respondre a les necessitats de la indústria en un període de cinc anys mitjançant la posada en pràctica d’una metodologia d’innovació centrada en les necessitats del mercat i cogestionada per les empreses que han de fer possible la comercialització dels resultats de la innovació i la rendibilització dels recursos invertits.

- Col·laboració entre universitats/centres de recerca i el teixit empresarial. Per potenciar la cooperació, s’es1. Amat, O., Castillo, D. i Crespo, P. (2011): “Finançament de la innovació, internacionalització i el creixement empresarial a Catalunya”, Centre d’Economia Industrial, Barcelona.

Bona part del pressupost públic d’R+D+i es destina al foment de la innovació empresarial

nal als diferents sectors econòmics prioritaris a través d’una major diferenciació en producte i tecnologia.

- El pla TEKES no ha substituït la inversió privada en R+D+i, ben al contrari, ha permès a moltes empreses crear sinèrgies a través del desenvolupament de projectes viables, pel que s’han incrementat els fons propis destinats a aquesta activitat.

Es dóna suport econòmic a les iniciatives empresarials innovadores (capital llavor)

Resumint, del model finlandès de foment de la innovació destacaríem: La inversió en innovació a Finlàndia és del 3,6% sobre el PIB. / ARXIU

tableix com a àmbits prioritaris de la política pública d’innovació mesures adreçades a potenciar la cooperació entre aquests agents (amb un 50% del pressupost aplicat en aquest epígraf), l’excel·lència i la bona gestió a les universitats (figura 1).

- Especialització en àrees prioritàries. La majoria de recursos públics i privats es concentren en els camps de la salut, les ciències socioeconòmiques i les humanitats, el medi ambient, la biotecnologia i les tecnologies de la informació i la comunicació.

- Importància del finançament privat i del cofinançament dels projectes d’innovació. Les empreses finlandeses que cooperen en projectes amb els instituts públics de recerca han de cofinançar la inversió (finançar a parts iguals amb l’Administració).

necessaris i garantint la viabilitat de les empreses en els estadis inicials de la comercialització dels resultats d’aquests processos.

-Inversió en innovació. La inversió en innovació a Finlàndia és del 3,6% sobre el PIB (a Catalunya i a Espanya se situen al voltant de l’1%). A Finlàndia la part de recursos públics es del 1,02%, la resta correspon a les empreses.

Aquesta inversió ha augmentat molt des d’inicis dels noranta, degut fonamentalment a la inversió empresarial. És important destacar l’esforç d’inversió en un context de recessió econòmica.

- Pla Nacional d’Innovació focalitzat en poques línies prioritàries.

Principals resultats Aquestes polítiques han donat resultats:

- Número molt reduït de Centres Estratègics per a la Recerca finançats pel sector públic i cogestionats per centres de recerca públics i empreses privades, amb l’objectiu de millorar la innovació empresarial.

- Els projectes finançats pel pla TEKES han aconseguit generar en molt poc temps (2-3 anys) 976 tesis doctorals, 2.072 publicacions en revistes reconegudes d’àmbit internacional, 906 productes o serveis nous o àmpliament renovats, 222 nous processos de producció, i ha aconseguit augmentar sensiblement la cooperació entre centres de recerca i empresa per al desenvolupament d’aquests projectes d’innovació viables.

- TEKES també ha millorat la competitivitat internacio-

- Cofinançament per part de les empreses finlandeses dels projectes d’innovació impulsats per l’Administració.

- Foment de les xarxes de business angels a través d’una única empresa pública.

FIGURA 1. POLÍTIQUES PRIORITÀRIES EN INNOVACIÓ A FINLÀNDIA (EN PERCENTATGE SOBRE EL TOTAL DE MESURES PÚBLIQUES)) Creació de clima favorable a la innovació Desenvolupament de carrera professional Suport a la innovació sectorial Foment de tesis doctorals Mobilitat de professionals de la recerca Suport a la innovació en els serveis

- Capital llavor. Es destina una suma important de diners a donar suport a les iniciatives empresarials innovadores (capital llavor).

- Subvenció pública per a la cooperació publicoprivada.

L’Administració de Finlàndia actua com a agent actiu en la posada en marxa de projectes empresarials d’innovació, proveint els recursos financers

Suport Financer directe a empreses (subvencions i garanties) Suport a la transferència de tecnologia entre empreses Suport al capital risc Polítiques estratègiques de recerca Infrastructures de recerca Suport a la gestió de la innovació a les empreses Suport a start ups innovadores Cooperació en R+D+i Organització de la recerca i la tecnologia Organització dels centres de recerca públics Excel·lència, rellevància i gestió de la recerca a les universitats 0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Font: Comissió Europea (2009)

Institucions / ESPECIAL

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

23

Especial: Institucions

COL·LEGIS PROFESSIONALS

Uns organismes que vetllen pel bon exercici de la professió Els col·legis professionals es defineixen com a “corporacions de dret públic que estan integrades per persones que pertanyen a una mateixa professió lliberal”. En aquest sentit, la seva dedicació en termes generals consisteix a vetllar pels interessos públics vinculats a l’exercici de la professió a la qual representen.

REDACCIÓ

A l’Estat espanyol, els collegis professionals tenen diferents abastos territorials de forma que alguns poden englobar un districte universitari o només un partit judicial com succeeix amb una bona part dels col·legis d’advocats.

Anys abans, col·legiar-se era obligatori per exercir la professió però des de fa un temps ja no és així. Per la seva banda, els col·legis han anat incorporant més serveis caps als seus col·legiats, per així, intentar captar l’atenció dels recent graduats que surten al mercat laboral. A més, completen aquesta oferta amb cursos de formació perquè els seus membres col·legiats puguin seguir formant-se i estar al dia d’allò que succeeix dins l’àmbit de la seva professió.

Sens dubte, col·legiar-se és una bona decisió per poder comptar amb el suport i consell dels professionals més experimentats del sector. Per obtenir més informació sobre els cursos de formació i avantatges laborals de ser col·legiat, només cal consultar la pàgina web del vostre col·legi i informar-se sobre el procés de com col·legiar-se.

Tres pilars bàsics Els Col·legis treballen amb tres pilars bàsics. El primer és l’elaboració dels codis deontològics de la professió. A més són els encarregats de fixar els criteris que regulen l’exercici professional garantint una major eficàcia i operativitat dels seus professionals. Per últim, també té la capacitat de sancionar els col·legiats que incompleixin aquests codis deontològics.

UNA MICA D’HISTÒRIA

La llei Òmnibus ha afectat directament els col·legis professionals. / ARXIU

Són els encarregats de fixar els criteris que regulen l’exercici professional garantint una major eficàcia

Nova normativa Altres elements específics de certs col·legis, com l’obligatorietat d’afiliació o el visat obligatori ha canviat radicalment a partir de l’aprovació de la llei Òmnibus el juny de 2009. Abans del canvi de normativa estar col·legiat era un requisit indispensable, especialment en aquelles professions de caire tècnic o que comporten cert risc o responsabilitat, com és el cas dels metges, els enginyers o els arquitectes, entre d’altres.

En canvi, altres professions, com ara el periodisme, l’afiliació no era obligatòria.

La llei Òmnibus ha canviat radicalment aquest panorama.

Per exemple, en professions tècniques com arquitectes, la reforma s’ha fet bàsicament a través del visat, ja que fins llavors la major part dels projectes requeria tenir el visat del col·legi, i per obtenir aquesta certificació era obligatori que el professional estigués collegiats. Amb la nova llei, ja no cal visar la majoria de projectes, i el visat ha quedat relegat a una espècie de certificat de qualitat, com ara un segell ISO. L’objectiu del govern era reduir els costos dels projectes en benefici dels professi-

onals i ciutadans, però a la pràctica suposa una reducció notable dels ingressos dels col·legis.

La nova normativa eliminava altres obligacions, com ara establir una taula d’honoraris orientativa o el treball conjunt entre professionals i alhora imposa més transparència als col·legis.

Amb tot, aquestes agrupacions s’hauran de reinventar cap a òrgans més de consulta dels afiliats i ciutadans, així com plantejar-se nous serveis per tal de mantenir-se com a òrgans de referència.

La tradició dels col·legis professionals és llarga i van néixer a Europa al segle XI com a associacions de treballadors. A Espanya, es va impulsar aquests òrgans des de les universitats; era a finals del s.XIX i els primers a funcionar van ser els col·legis sanitaris i activitats jurídiques.

En un primer moment, els collegis eren entitats més tancades i hermètiques, cosa que va xocar contra les tendències liberals de l’època. Però mica en mica, els col·legis van començar a evolucionar i a prendre el perfil que tenen actualment. Es tracta d’un moviment, però, que encara no ha acabat, ja que les normatives dels darrers anys està generant canvis en el paper dels col·legis a la societat.

ALGUNS EXEMPLES Nom col·legi

Any fundació

Nº col·legiats

Quota anual *

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

1894

30.000

236 €

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona

1940

8.200

240 €

Col·legi de Periodistes de Catalunya

1985

3.800

198 €

Col·legi d’Economistes de Catalunya

1957

6.000

184 €

* Quota general sense descomptes que no inclou tarifes d’inscripció. Dades 2011

24

ESPECIAL / Institucions

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

Col·legi Oficial de Col·legi Oficial Psicòlegs de Catalunya d’Economistes de Catalunya (COEC) (COPC)

El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) es va crear el 26 de juliol de 1985. Es tracta d’una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, amb plena capacitat per al compliment de les seves finalitats. Emmarcat en un espai professional, sense ànim de lucre, el Col·legi actua com a pont entre l’espai acadèmic (Ciència) i l’espai públic (Societat), i es regeix pels valors legals i ètics en vigor, per les pautes que les institucions determinin i les que la deontologia pròpia dictamina.

La missió del COPC és la de vetllar pel prestigi, la qualitat i la defensa dels professionals col·legiats, preservant i donant suport a la praxis de cada actuació, oferint serveis competitius i garantint als ciutadans una òptima qualitat en totes les intervencions pròpies de la professió.

El COPC vol ser la principal associació professional de la psicologia a Catalunya, promovent el creixement personal i professional dels seus membres i oferint tota la informació pròpia de la nostra activitat. El COPC vol seguir sent l’ens facilitador de serveis diferenciadors que responguin a necessitats professionals com la formació, les assegurances, la defensa professional, la borsa de pràctiques, les ofertes de treball o les acreditacions professionals, entre d’altres.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya és una entitat de referència a la societat civil catalana que agrupa a més de 6.700 economistes de tots els sectors: empresarial, públic, tercer sector i també l’àmbit acadèmic.

Des del Col·legi s’ofereix als collegiats i als despatxos professionals un ampli ventall de serveis com informació, formació, assessorament, logística o borsa de treball, que els facilita el desenvolupament de les seves tasques professionals. El Col·legi disposa també des de fa 25 anys de l’Aula d’Economia, un reconegut programa de formació continuada (amb més de 120 cursos i seminaris, i més de 5.000 alumnes anuals).

Al llarg de l’any, el Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza i promou activitats com jornades temàtiques d’interès per als professionals, documents d’anàlisis, enquestes, publicacions i concedeix premis de reconeixement, entre d’altres.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya té seus a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB)

El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona és una institució que reuneix a més de 7.000 professionals del sector entre Enginyeria Tècnica Industrial, Enginyeria Tècnica de Disseny Industrial i Enginyeria de Grau de les branques industrials.

Des del CETIB treballem per oferir el millor servei als nostres col·legiats.

Sabem el que busquen les empreses i per això oferim un ampli ventall de més de 750 ofertes laborals i 700 entrevistes d’orientació professionals individualitzades. El Col·legi també organitza cursos de formació i conferències que serveixen per millorar i créixer com a enginyer professional. A més, si et col·legies podràs tenir accés a més de 1.600 assegurances de responsabilitat civil professional i estar informat, dia a dia, de l’actualitat del sector i de les diferents activitats mensuals que s’organitzen. També podràs beneficiar-te dels diferents descomptes i avantatges que t’ofereixen més de cinquanta empreses i institucions: serveis professionals, salut i benestar, oci, assegurances, etc.

Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB)

El Col·legi d’Advocats de Barcelona és una entitat líder que treballa per defensar la professió dels seus collegiats i de la professió d’advocat. Té la seu a Barcelona a la Ciutat de la Justícia, però compta amb 11 delegacions més repartides per tota la província.

A més, ICAB també es responsabilitza de potenciar i facilitar la formació necessària perquè els nostres col·legiats estiguin al dia de totes les modificacions i canvis que van sorgint a la nostra societat.

El Col·legi ofereix un ampli servei de caràcter corporatiu, honoraris, deontologia, intrusisme, assegurances de responsabilitat, però a més ICAB disposa de serveis complementaris com tramitació d’una cita fiscal, gestió de cites d’estratègia, i molts més disponibles al web del Col·legi.

Des d’ICAB treballen els 365 dies de l’any per als col·legiats però també per al servei ciutadà. Com a corporació de dret públic garantim el dret de defensa dels ciutadans mitjançant el nostre servei de Torn d’Ofici i Assistència al Detingut.

26

ESPECIAL / Institucions

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

LES UNIVERSITATS CATALANES

Quatre universitats catalanes encapçalen el rànking d’investigació publicada internacionalment. / ARXIU

Moments clau per consolidar els reptes de futur de la universitat En un context econòmic on els titulats del nostre país han de marcar la diferència més que mai, des de l’Administració Pública s’intensifiquen les mesures que han de portar a Catalunya a ser líder en els àmbits d’educació superior i recerca. Un nou sistema de finançament per a les universitats, la reestructuració de l’oferta acadèmica tradicional i una clara orientació a la internacionalització constitueixen les primeres passes.

ESTHER ESCOLAN

El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu MasColell, tancava el primer trimestre del 2011 apostant per la conversió de Catalunya en un referent en matèria educaa tiva i de recerca. Una societat més ben formada, cridada a transformar el coneixement en activitat econòmica i benestar, necessita iniciatives

que contribueixin a què les universitats catalanes tinguin un paper important en el desenvolupament econòmic del país. La recerca, al seu torn, ha de ser l’eina que ens permeti ser més competitius i aprofitar, així mateix, les oportunitats que ens ofereix Europa. Veiem quines han estat les primeres mesures per assolir-ho.

Capp a un nou model universitari Al mes de setembre del 2011, el Consell Universitari de Catalunya va crear la Comissió de Governança de les universitats pet tal d’avançar en la cursa de fons de la creació d’un model estable que governés els centres universitaris catalans, tot permetent la millora dels seus mecanismes

El setembre del 2011 el Consell Universitari va crear la Comissió de Governança

de funcionament. Tant els agents de la política acadèmica com de la científica del país estaven cridats a participar-hi d’aquest espai de consens i diàleg.

Abans, però, des de la Secretaria d’Universitats i Recerca es presentaven al juny les bases d’un nou model univerr sitari català, que va quedar arr ticulat al voltant de sis eixos:

Institucions / ESPECIAL

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

la reestructuració de l’oferta universitària, revisant-la i suprimint aquells graus i màsters amb menor demanda i/o qualitat; un nou model de personal acadèmic, a través del que la contractació del professorat permanent s’establirà mitjançant criteris d’excel·lència internacional; l’impuls de serveis comuns o consorciats, una nova política de preus i beques, un nou model català de governança i la necessitat de fer de les universitats catalanes el motor del desenvolupament del país. L’objectiu de sortida era reforçar l’eficiència, la qualitat i la internacionalització de la Universitat catalana.

Un finançament a mida A més dels primers esborranys respecte les noves bases en política universitària, la idoneïtat de les quals es demostrarà amb el temps, una altra de les grans fites del nostre govern va ser la creació del primer fons de beques propi de Catalunya.

Aquest nou sistema naixia amb la comesa d’afavorir aquells estudiants amb unes rendes més baixes i de reconèixer el rendiment acadèmic.

Aquestes beques, resultat d’un repartiment més equitatiu entre les aportacions d’alumnes i Administració en les matriculacions universitàries, pretenen, d’una banda, democratitzar l’accés a la formació universitària, tot ajudant els estudiants amb les rendes més baixes, a través de les beques Equitat.

D’altra banda, es vol premiar l’excel·lència i el rendiment acadèmic mitjançant les beques al Rendiment Acadèmic.

Resseguint el camí vers l’enfortiment del finançament

Una altra de les grans fites del nostre govern ha estat la creació del primer fons de beques propi de Catalunya

Una de les màximes apostes de la Generalitat de Catalunya des de fa anys és convertir el nostre país en un referent mundial en quant a excel·lència universitària

en matèria universitària, la Generalitat aconseguia, al novembre, que el Consell de Ministres aprovés el cost de gestió de les beques universitàries. Després de més d’una dècada de negociacions, el Ministeri d’Educació adquiria finalment el compromís d’una despesa de gairebé un milió i mig d’euros durant 2012 per a la gestió de les beques i ajudes a l’estudi corresponents al curs acadèmic 2011-2012, en collaboració amb la Generalitat de Catalunya. Un primer pas per al traspàs de la competència normativa sobre beques universitàries.

Internacionalment possible Una de les màximes apostes de la Generalitat de Catalunya des de fa anys és convertir el nostre país en un

referent mundial en quant a excel·lència universitària.

De la llista d’iniciatives que ha de portar a assolir-ho, destaca la graduació de la primera promoció internacional en Arquitectura del Màster BIArch 2010-2011, celebrada a la ciutat de Barcelona. El màster és el resultat d’una iniciativa internacional público-privada fruit també de la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, que durant el transcurs del curs ha organitzat diverses conferències i jornades on han participat ponents internacionals de gran nivell.

Al respecte que aquesta primera promoció s’hagi cursat a la ciutat comtal, el secretari d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà, va qualificar “d’absolutament necessari redefinir els nostres programes acadèmics, especialment els de màsters i doctorats, i adaptar-los perquè Catalunya pugui arribar a ser més competitiva a nivell internacional per la seva excel·lència acadèmica”.

De fet, som al camí correcte, ja que en matèria de recerca s’ha avançat notablement, atès el nivell d’excel·lència dels centres de recerca catalans i les nostres universitats.

En tenim exemples en iniciatives reconegudes internacionalment com ara la tasca duta a terme per l’Hospital Clínic, la consideració de les escoles de negocis, el rol capdavanter de la supercomputació catalana a Europa, el clúster de recerca química de Tarragona o l’èxit del programa Icrea, entre d’altres.

Val a dir en aquest aspecte que, segons la segona edició dels “Rankings ISI de las Universidades Españolas según campos y discipli-

27

Es volen potenciar les aliances publicoprivades en benefici de la comunitat acadèmica. / ARXIU

nas científicas”, a càrrec de la Universitat de Granada, quatre universitats catalanes encapçalen el rànking d’investigació publicada internacionalment. Aquests centres catalans són la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Balanç del Programa Campus d’Excel·lència Internacional El Ministeri d’Educació va tancar 2011 fent balanç dels tres anys del Programa Campus d’Excel·lència Internacional, en els que el Govern Central ha invertit 693,9 milions d’euros entre 2008 i 2011.

El document, elaborat per la Secretaria General d’Universitats, reflecteix l’encert dels tres objectius globals del Programa: la recerca de l’excel·lència, la promoció de la internacionalització i la revisió del concepte ‘campus’

al segle XXI. Totes les accions contingudes en aquest programa es desenvolupen dins de l’anomenat Triangle del Coneixement, és a dir, educació, recerca i innovació.

Així mateix, el balanç ha advocat per continuar potenciant les aliances publicoprivades en benefici de la comunitat acadèmica i ciutadana, i és que, en paraules de l’exministre d’Educació, Àngel Gabilondo, “el programa no ha estat un projecte endogàmic de les universitats, sinó que ha comptat amb una enorme participació de les administracions autonòmiques i locals”. No en va, el 84,5% del seu finançament va ser a través de préstecs a les Comunitats Autònomes.

Es tracta, doncs, de fer-se amb les polítiques i eines necessàries, a nivell polític i acadèmic, per a enfrontarse a les noves realitats, nous reptes i noves oportunitats que la universitat catalana té per davant, i que la facin sortir triomfant de tots ells.

28

ESPECIAL / Institucions

MÓN EMPRESARIAL

MARÇ 2012

CAMBRES

Les empreses catalanes confien a millorar les xifres d’exportació Les empreses catalanes han tancat el 2011 amb una caiguda de les vendes al mercat interior per la feblesa de la demanda nacional, especialment al sector serveis. Davant d’aquesta situació, les empreses han trobat una via de sortida en les exportacions.

REDACCIÓ

MESURES DE LA CAMBRA PER IMPULSAR LA INVERSIÓ 1. Donar un tractament fiscal més favorable a la reinversió productiva mentre duri l’actual conjuntura d’incertesa econòmica i de caiguda de crèdit. La Cambra demana per al conjunt d’empreses una reducció de la tributació en l’impost de societats dels benficis no distribuïts destinats a la inversió productiva durant el període 2011-2012.

Catalunya té millors perspectives d’exportació per al 2012 que la majoria de països de la Unió Europea. / ARXIU

EXPORTACIONS. PERSPECTIVES 2012 (SALDOS, EN PERCENTATGE) 70 60 50 40

ESPANYA

30 20

UE-27

10 0 -10

HON

FIN

RU

XIP

AUS

ITA

ALE

EST

LUX

BEL

HOL

MAL

ROM

SUE

ESLOVQ

DIN

FRA

POL

EST

CAT

GRE

-20 BUL

3. Que l’empresa pugui descomptar de les seves obligacions tributàries les factures pendents de cobrament de l’administració. Segons les darreres dades disponibles, les empreses estan rebaixant el termini de pagament als seus proveïdors gràcies a la nova llei, però les administracions continuen triplicant el termini màxim de pagament fixat a la llei.

REPXTX

2. Agilitzar la recuperació de l’IVA dels clients morosos.

Actualment, les empreses que facturen més de 6 milions d’euros han d’esperar un any per reclamar la devolució de l’IVA o bé a que l’empresa morosa entri en concurs.

S’estima que uns 800 milions d’euros anuals de la recaptació d’IVA prové de factures que les empreses no han arribat a cobrar com a conseqüència de la morositat.

POR

Després d’un 2011 molt bo per a l’exportació catalana, les perspectives per al 2012 són encara millors, tant a la indústria com als serveis, i són més positives que a la Unió Europea dels 27. De fet, Catalunya té millors perspectives d’exportació per al 2012 que la majoria de països de la Unió Europea, fins i tot que Alemanya. Aquestes dades es desprenen de l’Enquesta de perspectives empresarials 2011-2012 d’Eurochambres per a Catalunya, un projecte europeu en què la Cambra de Comerç de Barcelona participa des de fa més de 15 anys.

Les perspectives per a les vendes interiors el 2012 són lleugerament més bones a la Unió Europea que a Catalunya. En aquest cas, Catalunya se situa en una posició intermèdia en el rànquing dels 27 països de la UE, superant clarament les perspectives negatives de Portugal i Grècia, on la crisi està sent més aguda, i superant també les del conjunt d’Espanya.

La lleu recuperació de les vendes de les empreses catalanes es tradueix en unes perspectives menys negatives per a l’ocupació, tot i que encara no es preveu que creixerà el 2012, ni a Catalunya ni a la resta d’Espanya. És al sector serveis català on es preveu que la caiguda de l’ocupació serà menys intensa el 2012.

En canvi, a la indústria no es preveu una millora significativa.

Per contra, es preveu que la inversió no millorarà a Catalunya sinó que continuarà caient el 2012. En resum, els empresaris catalans preveuen que el 2012 serà millor que el 2011, però encara no creixerà ni l’ocupació ni la inversió; i a més, tenen millors perspectives que la majoria de comunitats autònomes: Catalunya és la quarta comunitat amb perspectives més positives per a les vendes nacionals; és la

Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Eurochambres

cinquena comunitat amb perspectives més positives per a les vendes a l’estranger; és la comunitat amb perspectives menys negatives per a l’ocupació; i és la segona comunitat amb perspectives menys negatives per a la inversió.

Entorn econòmic desfavorable La incertesa, la feblesa de la recuperació i l’empitjorament de les perspectives de creixement a Catalunya fa que el sentiment dels empresaris sobre l’entorn econòmic per al

2012 encara sigui negatiu. El 39% dels empresaris catalans assenyala que l’entorn econòmic al 2012 serà desfavorable, un percentatge molt inferior al 70% registrat per al 2011, però superior al 10% que assenyala un entorn favorable per al 2012.

En el conjunt d’Espanya, Catalunya es troba entre el grup de comunitats autònomes on les perspectives sobre l’entorn econòmic per al 2012 són menys desfavorables, un resultat al qual contribueix la vocació exportadora de les empreses catalanes. En canvi,

contrasta amb el resultat per al conjunt de la UE-27, on les perspectives sobre l’entorn són bastant menys negatives, posant de manifest com la recuperació econòmica serà més costosa aquí que a la majoria de països europeus. Tenen pitjors perspectives sobre l’entorn econòmic Grècia, Dinamarca, Àustria, el conjunt d’Espanya i Portugal. Mentre que tenen unes perspectives positives, de més a menys favorables: Bulgària, Suècia, Romania, Bèlgica, Malta, Regne Unit, Alemanya, Hongria i Estònia.

30

SERVEIS

MÓN EMPRESARIAL

MARÇ 2012

TECNOLOGIA

La ‘start-up’ alemanya myTaxi revoluciona el mercat espanyol del taxi REDACCIÓ

La revolució del taxi arriba a Espanya de la mà de myTaxi, una nova app gratuïta per a smartphones que canviarà per sempre la forma com demanem un taxi. La app, que ja està disponible a Barcelona, es basa en un procediment molt senzill que permet sollicitar un taxi amb tan sols dos clics, sense la necessitat de trucar a una radioemissora. myTaxi, la app per a taxis més popular i de més ràpid creixement a Europa, és ja líder del mercat a 30 ciutats d’Alemanya, Àustria i Suïssa, amb una quota de mercat del 80%.

La idea ha estat desenvolupada per dos emprenedors alemanys que van fundar aquesta start-up el 2009. A principis d’any, la companyia va obtenir 10 milions d’euros destinats al creixement de l’ app.

La app permet sol·licitar un taxi sense haver de trucar a una radioemissora

L’augment de capital es destinarà a l’expansió de myTaxi a Europa.

La start-up ha obert una delegació a Barcelona com una clara aposta pel mercat espanyol. En aquest sentit, Johann Voelkers, CEO de myTaxi Iberia, afirma que “hem escollit Barcelona perquè aproximadament 55 milions de trajectes de taxi tenen lloc en aquesta ciutat cada any. Més de la meitat dels espanyols utilitza mòbils intel·ligents, i

La start-up ha obert una delegació a Barcelona. / ARXIU

Barcelona, amb els seus 1,6 milions d’habitants, suposa un gran mercat potencial per a myTaxi. Estem encantats de poder oferir tant als passatgers com als taxistes un servei tan innovador i transparent per sol·licitar taxis,

que garantirà tant el servei com la qualitat”.

Amb aproximadament 8.000 taxistes registrats i 1.000.000 de descàrregues, la nova aplicació està disponible per a iPhone, iPad, iPod Touch i Android sempre en dues ver-

sions: una per a passatgers, completament gratuïta, i una altra per als taxistes, en la que només pagaran 0,99 cèntims nets per cada carrera aconseguida a través de l’aplicació.

La pròxima parada de myTaxi a Espanya serà a Madrid.

Niça, un cas real d’eco-ciutat REDACCIÓ

Arribar a hora punta al centre d’una gran ciutat i voler aparcar en pocs minuts era fins ara el somni de tot conductor, però avui dia, aquest somni ja és una realitat a la ciutat de Niça (França), gràcies a la implementació de tecnologia específica que fa de la ciutat un entorn intel·ligent, una smart city.

Aquest projecte, on Niça s’ha compromès a dur a terme un pla de renovació i reestructuració que els permeti construir un model d’eco-ciutat, ha estat un dels casos de més èxit a la Smart City Expo & World Congress celebrada recentment a Barcelona; i ha estat guardonat en la categoria de “Best Project” en el lliurament dels premis World Smart City Awards del mateix congrés.

A partir de 2012 Niça installarà 10.000.800 sensors sense fils de manera progressiva per assolir definitivament els objectius establerts en el pro-

Urbiótica reinventa l’urbanisme del segle XXI posant noves tecnologies al servei dels ciutadans

L’empresa catalana Urbiótica és proveïdor líder en tecnologia per a les smart cities. / ARXIU

jecte d’eco-ciutat. La complexitat del projecte fa que l’Ajuntament de Niça compti amb diferents empreses que l’acompanyaran en aquest camí com són Urbiótica (proveïdor líder en tecnologia smart city), SUDE (amb la implantació de la tecnologia) o l’empresa SEMIACS (gestora de l’aparcament de Niça i promotora del projecte). Tots

ells són receptors del guardó rebut a la Smart City Expo & World Congress de Barcelona i van recollir el premi el passat 30 de novembre durant el sopar de gala del congrés.

Precisament, l’empresa catalana Urbiótica, proveïdor líder en tecnologia per a les smart cities, ha formalitzat una ampliació de capital d’1.500.000

euros. Després d’una primera ampliació per part dels socis fundadors i un suport financer d’ACC1Ó, ENISA i CDTI, en aquesta segona ampliació de capital s’ha comptat amb inversors com Caixa Capital Risc o Simon Holding, entre d’altres, participació que confirma la credibilitat, creixement i projecció internacional d’Urbiótica. Aquesta

nova ampliació s’ha dut a terme per afrontar el creixement de la companyia, que preveu incrementar la facturació dels 250.000 euros l’any 2011, inici de l’activitat comercial, a més de 2.500.000 euros l’any 2012.

Urbiótica entén les ciutats com un ecosistema viu i integrat, i desenvolupa la tecnologia per a proveir dades urbanes en temps real, destinades a millorar la gestió, l’eficiència i la sostenibilitat de l’espai urbà. Urbiótica reinventa l’urbanisme del segle XXI posant noves tecnologies al servei dels ciutadans.

APUNTS

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

31

L’ESPAI DE TREBALL ONLINE

Equips virtuals i diversos: el poder d’una bona gestió En una societat globalitzada com la nostra, caracteritzada per una proliferació de companyies internacionals, els equips multiculturals connectats a través de la xarxa s’han convertit en una realitat. En aquest context, cal assumir que l’estil occidental de gestió i lideratge no és únic i universal, sinó que encara queda molt camí per recórrer i per aprendre a ser globals.

Núria Bagés Rillo Doctora en Psicologia / Sòcia Directora B&S Business

ció i formació sobre els valors, costums i possibles reaccions emocionals de les cultures dels membres de l’equip.

La dimensió de ‘distància de poder’

Un cas hipotètic. Una empresa del sector metallúrgic ha creat un equip internacional per a un projecte de producció i comercialització global amb seu a Barcelona.

Francesos, australians, veneçolans, holandesos, argentins, xinesos i espanyols de diferents regions formen part de l’equip.

Un total de 15 persones.

Sis d’elles resideixen a Barcelona. Les altres estan repartides geogràficament. Vídeo conferències i reunions virtuals, a part dels correus electrònics i l’skype, són el pegament que uneix. De fet, han d’unir el projecte amb el seu component humà, i funcionen amb molta eficiència en tasques interdependents i responsabilitats compartides.

La Isabel lidera el projecte. Ella és una empresària del nord-est d’Espanya i la codirectora de l’organització. S’ha pres molt seriosament la responsabilitat de gestionar l’equip, i posa un èmfasi especial a l’hora de facilitar la comunicació i perquè es comprengui i apreciï la diversitat cultural. Viatja amb freqüència tant a les seus dels col·laboradors com als països dels clients actuals i potencials. És culturalment competent i s’ha encarregat que el personal rebi informa-

El lideratge a distància és un repte. La Isabel està entrenada per gestionar equips culturalment diversos. Utilitza el model de Hofstede, un sociòleg holandès que durant els anys 70 va analitzar 70 països i va simplificar patrons socioculturals de conducta molt complexos en cinc indicadors ben senzills, com a marc de referència. I malgrat la seva visió de món occidental i representant d’un moment històric puntual, els plantejaments de Hofstede són útils per comprendre la dinàmica d’un equip multicultural, planificar accions, delegar i, el que és més important, facilitar la resolució dels conflictes.

La dimensió de ‘distància de poder’ li ha servit per relacionar-se de forma diferenciada amb llatins i europeus, i comprendre que en alguns països les jerarquies estan molt marcades. En alguns estats l’individualisme, en oposició al col·lectivisme, és més manifest. Gràcies a aquesta dimensió ha entès les diferències en competitivitat i cooperativisme, nivell de dependència, tipus de reforç necessari i nivell de pertinença i compromís.

El gènere i els rols associats a ser home o dona els identifica dins de la dimensió ‘masculinitatfeminitat’. En línies generals, les societats més

Els equips de treball multiculturals i virtuals cada dia prendran més força a les empreses del segle XXI. / ARXIU

‘masculines’ són més assertives i competitives, mentre que les ‘femenines’ són més empàtiques i igualitàries. Aquesta dimensió li ha permès flexibilitzar els seus prejudicis i comprendre actituds i conductes específiques que, d’una altra manera, haurien pogut entorpir la presa de decisions.

‘L’orientació a llarg termini’ d’una cultura apunta a societats amb propensió a l’estalvi i a la perseverança, i en el cas del ‘curt termini’, Hofstede parla de societats més tradicionalistes, preocupades per les obligacions socials, i caracteritzades per una major diplomàcia o tacte en el tracte.

La percepció i gestió del temps

Un tema que amoïnava molt la Isabel és el de la percepció i gestió del temps. I, tot i que Hofstede el toca de forma indirecta, li va ser més útil la dimensió de ‘monocronicitat’ (fer una sola cosa a la vegada) i ‘policronicitat’ (dues o més coses) proposada per altres autors. Sense oblidar que aquesta dimensió pot tenir variacions individuals dins d’una cultura, hi ha patrons, o potser estereotips, que són característics d’algunes societats.

I, curiosament, la Isabel es va sorprendre quan va descobrir uns estudis que, contràriament a l’estereotip existent, indiquen que els executius espanyols són més monocrònics que policrònics!

Una dimensió particularment interessant per a la Isabel és la d’‘evitació de la incertesa’. En algunes cultures la incertesa i l’ambigüitat són més acceptades que en altres en les quals impera la necessitat de tractar amb veritats absolutes. Per tant, entén que a les societats amb un alt nivell d’evitació de la incertesa és més difícil flexibilitzar opinions, ja que hi ha normes molt estrictes, fins i tot a escala filosòfica o religiosa. En canvi, a les societats amb baixa evitació de la incertesa s’accepta molt millor la falta d’estructures rígides, es prenen més riscos i es fa menys cas a les regles i pautes.

Actualment, no queda cap més altre remei que créixer i formar-se per a l’èxit en les negociacions internacionals

l’espai de treball virtual, subdividir aquest espai en parells de membres de diferents cultures amb rotacions freqüents, mantenir oberts fòrums per a l’expressió d’opinions, incloure en el pressupost una reunió inicial i una altra al final d’alguna fase crucial, tenir en compte les diferències horàries i equilibrar-les per a les convocatòries d’accions virtuals, seleccionar eines tecnològiques ajustades a les diferències i als protocols locals, evadir els ‘riscos culturals’ i... tantes altres pràctiques.

Accions pràctiques

Ha finalitzat el projecte.

La productivitat ha estat l’esperada i s’ha arribat a un percentatge molt elevat de target. Les empreses involucrades estan satisfetes amb el treball realitzat. Durant la celebració presencial d’acomiadament hi ha hagut moments molt grats i contribucions culturals per part de tots. Han rigut mentre recordaven les èpoques tenses i les ocasionals ‘ficades de pota’.

La sensació és d’orgull per la missió aconseguida. Estan preparats per al següent projecte.

En el món empresarial real els models teòrics producte de les investigacions, per molt serioses que siguin, no serveixen per a res si no se saben dur a terme accions concretes en la realitat diària tan complicada. Són moltes les accions pràctiques que la Isabel ha après a posar en marxa per equilibrar les diferents posicions culturals dels seus col·laboradors. Algunes d’elles? Crear un directori d’experts i una matriu d’habilitats concretes a

És un cas hipotètic, però no ho hauria de ser. No ho és ja en moltes altres parts del món. A mesura que la globalització i la diversitat augmenten no es pot continuar assumint que els estils occidentals de gestió i lideratge són únics i universals. No queda cap més altre remei que créixer i formar-se per a l’èxit en les negociacions internacionals i per a la satisfacció personal d’enderrocar barreres i aprendre a ser globals.

Saló dels Màsters i Postgraus -<;<9(

Recinte Montjuïc 23-24 Març 2012

www.salofutura.com