Món Empresarial 128 by Medigrup

Juliol 2010 n. 128

Anàlisi mensual d’economia i empresa

ESPECIAL: Emprenedoria

La crisi afecta l’activitat emprenedora L’actual situació econòmica ha diﬁcultat que joves emprenedors no hagin pogut fer-se el seu lloc dins el mercat, alhora que d’altres han hagut de tancar el negoci. La principal causa ha estat la diﬁcultat per accedir al crèdit. Tot i així, els emprenedors que sí que han aconseguit sobreviure, sovint ho han fet

gràcies al descobriment de noves oportunitats de negoci i nous mercats. I és que, malgrat les diﬁcultats, hi ha factors que juguen a favor de l’emprenedor, com són la seva joventut i la seva facilitat per adaptar-se a les noves tecnologies. PÀGINES 29 A 42 >>

Menys turistes per al 2010,

però faran més despesa

ANTONI GIRÓ RECTOR DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (UPC)

“Volem consolidar la valorització del coneixement”

ENRIC EZQUERRA DIRECTOR GENERAL DE CONDIS

“Volem ser actors protagonistes”

L’Índex UAB d’Activitat Turística, que arriba a la seva novena edició, preveu una caiguda del 3,3% de l’activitat turística a Catalunya durant l’any 2010, és a dir, un descens més suau que el que va viure el

sector durant el 2009, en què va caure un 6%. Al conjunt de l’Estat, el volum de turistes estrangers podria patir un lleuger descens del 0,2% i Espanya podria perdre el segon lloc del rànquing mundial en bene-

ﬁci dels Estats Units. L’estudi també apunta certs canvis en la demanda turística: tot i haver menys turistes i registrar-se menys pernoctacions, l’estada mitjana i la despesa d’aquests augmentarà.

D’altra banda, l’estudi dedica un apartat especial al turisme de negocis, un sector en ple creixement en el qual Espanya i, en concret, Barcelona estan molt ben situades. PÀGINA 3 >>

JORDI VINAIXA PROFESSOR DE POLÍTICA D’EMPRESA A ESADE

LES SECCIONS EMPRESA

pàg. 3 a 20 >>

La 9a edició dels Premis Pimes de PIMEC se celebra marcada per la crisi. El Col·legi d’Economistes debat sobre la viabilitat del vehicle elèctric. Miquel Bonet conversa amb Clotilde Teson, directora de recursos humans de Codorniu.

Entrevista a Mar Viola, directora de màrqueting de Harley-Davidson a Espanya i Portugal. Repassem la història de l’Aliança, una de les entitats centenàries més emblemàtiques. Les possibilitats de la cooperació entre empreses públiques i privades.

ECONOMIA

PÀG. 21 A 28 >>

El catedràtic Joan Tugores analitza febleses de l’economia mundial, no gaire tractades ﬁns ara. Criteria incorpora Adeslas al seu grup assegurador. El mapa del món: la potencialitat comercial dels països.

El consum de les famílies catalanes millorarà, segons un estudi de Caixa Catalunya. ESTILS DE VIDA

PÀG. 43 A 46 >>

La província de Lleida ofereix un gran ventall d’opcions, des de la muntanya ﬁns la plana. Propostes culturals per aquest estiu.

“L’atur ajuda alguns emprenedors”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

EDITORIAL

Editorial

DIRECTORI D’EMPRESES Adif.........................................11 Agbar......................................11 Aliança ...................................18

HA ARRIBAT L’HORA DE POTENCIAR L’EMPRENEDORIA

Banc de Sabadell ...................11 Chrysler ..................................13 Codorniu .................................16

Durant molt de temps, en el nostre país, els emprenedors han estat percebuts com una espècie a part, dotada de poders excepcionals i de capacitats sobrehumanes, qualitats que, evidentment, no estan a l’abast de la majoria. L’emprenedoria semblava reservada a uns pocs, a una elit. Tenir aquesta visió idealitzada i, sobretot, errònia ha provocat que l’esperit emprenedor no triomfés. La conseqüència i la dura realitat és que avui anem escassos de projectes empresarials liderats per gent jove. L’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) agrupa entre els seus associats alguns dels pocs professionals que, malgrat les adversitats,

han creat la seva pròpia empresa. Cal reconèixer que aquests emprenedors tenen uns trets comuns com la perseverança, l’optimisme, el valor per assumir riscos, la formació contínua, les ganes de treballar i la facilitat per mirar més enllà. Responen, per tant, a un perﬁl que no té tothom. Probablement, l’emprenedoria no és una fórmula vàlida per a qualsevol professional, però, també hem de reconèixer que, a casa nostra, s’ha fet ben poc per promoure-la i per mantenir-la. No seria descartat aﬁrmar que hi ha molts potencials emprenedors que s’han quedat pel camí, mentre que d’altres han tirat la tovallola cansats de nedar contracorrent.

Hem de reconèixer que a casa nostra s’ha fet ben poc per promoure i mantenir l’emprenedoria A diferència d’altres països, des del sistema educatiu no s’ha fet res per fer aflorar l’esperit emprenedor entre els joves. El resultat d’això és que la màxima aspiració de molts dels nostres universitaris és accedir al funcionariat. D’altra banda, els qui sí que s’han plantejat en algun moment emprendre aquesta aventura professional, ﬁnalment no s’han llançat a la piscina per les poques faci-

litats i, ﬁns i tot, en alguns casos diﬁcultats que posen les administracions. Un altre pal a les rodes prové de les entitats financeres que no es volen arriscar amb projectes nous que poden suposar un risc per a la seva activitat.

Comsa Emte ...........................12 Condis.......................................9 Endesa....................................11 GDF Suez ................................12 Grifols.....................................13 Grup SOS................................12 Harley-Davidson.....................17 HP ...........................................13 Inditex.....................................12 JP Morgan..............................13

En un moment com l’actual en què s’estan reformulant molts conceptes i models econòmics del passat, valdria la pena fer un esforç per començar a valorar l’emprenedoria, un laboratori permanent de noves idees, precisament el que fa falta en èpoques de crisi com l’actual. Cal, per tant, que posem immediatament els mitjans necessaris, ja siguin ﬁnancers, polítics i /o educatius per promoure-la.

La Caixa..................................11 McDonald’s ............................13 Mitsubishi ..............................12 Morgan Stanley......................13 Nissan ....................................13 Nokia ......................................12 Panasonic ...............................12 Repsol.....................................12 Sanitas ...................................12 Sol Meliá................................12 Tom Tom .................................11 Viscofan..................................12 Vodafone ................................13 Vueling ...................................12

LA TIRA CÓMICA

STAFF MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Bengonya Merino, Jordi Arasa, BCN Press Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotograﬁa: Diego Calderón. Fotograﬁa: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

Entrevista a Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica. PÀG. 8

L’Aliança, amb més de cent anys, és una de les primeres mutualitats d’Europa en la seva especialitat. PÀG. 18

Empresa

PRESENTACIÓ DE L’ÍNDEX UAB D’ACTIVITAT TURÍSTICA

Es preveu un descens del 3,3% de l’activitat turística a Catalunya al 2010 Dades negatives, però la meitat que l’any passat i amb un cert aire de canvis positius pel futur. Són les conclusions de l’Índex UAB d’Activitat Turística per a 2010, que resumeix l’evolució conjuntural de l’activitat turística catalana associada a la demanda estrangera i que aquest any analitza les possibilitats del turisme de negocis al nostre país.

BEGONYA MERINO

Un 4% menys de turistes estrangers visitaran Catalunya aquest any, segons l’Índex UAB d’Activitat Turística per a 2010 presentat recentment, el que comportaria una davallada del 3,3% en l’activitat del sector. El nombre de visitants estrangers continuarà minvant, però la davallada és més suau que la de 2009, que es va tancar amb un 9,6% menys de turistes (davant el 4% previst per a 2010). El director tècnic de l’informe, Juan Antonio Duro Moreno, ha destacat que les conclusions generals de l’Índex UAB d’enguany són negatives, però que hi ha elements per ser optimista, com l’increment de visitants procedents dels mercats emergents i la consolidació d’Espanya i Barcelona com a destinació del turisme de negocis.

Bons indicadors en pernoctacions i despeses per visitant El retrocés del sector turístic català és paral·lel al mundial, que l’any passat va patir un descens d’un 4% en la seva activitat, segons dades de l’Organització Mundial del Turisme. D’altra banda, la situació actual de debilitat econòmica i d’incertesa accentuen tendències com les reserves d’última hora, la major sensibilitat al preu a l’hora de triar, la preferència

per destinacions properes i un increment del turisme residencial i de l’excursionisme. En canvi, el percentatge de pernoctacions i de despesa per persona mostren bones perspectives, ja que cauen menys que el volum de visitants. Això fa pensar que la durada de l’estada mitjana del turista estranger s’allarga, a l’igual que la despesa mitjana per persona, que augmenta de 706,9 euros a 711,5. Es preveu que un volum de 13 milions d’estrangers visitin Catalunya enguany, 500 mil menys que l’any passat (4% menys). Les previsions per països mostren un descens generalitzat dels mercats tradicionals, encapçalat per Regne Unit (8,7% menys que 2009), Itàlia (6,4%), Alemanya (6,2%) i França (3,9%). Els països anteriors van concentrar el 54% de la demanda turística al nostre país al 2009. Pel que fa als turistes d’Estats Units i Canadà, Europa oriental i Sud-est asiàtic, els anomenats mercats emergents, el descens de visitants és d’un 1,9%, lleugerament superior al dels visitants procedents dels Països Baixos i Bèlgica (1,1%). Catalunya manté la primera posició de l’Estat com a destinació turística, amb un 25% de visitants del total espanyol. Tot i així, Duro Moreno

Tot i la davallada de visitants, la durada de l’estada mitjana del turista estranger s’allarga Es preveu que un volum de 13 milions d’estrangers visitin Catalunya enguany. / ARXIU

El turisme de negocis és un subsector emergent en creixement continu

veu un gran potencial de creixement del turisme al Principat. L’estratègia que proposa és “incrementar l’activitat de territoris poc densiﬁcats, a l’interior del país o zones rurals, potenciant un altre tipus de turisme”. Entre els exemples de potencial creixement hi ha Tarragona, una ciutat desconeguda per molts visitants estrangers. Ara es treballa en un pla de competitivitat per a la ciutat, per respondre a la demanda d’un visitant que, segons Duro Moreno, “és més exigent i més àvid d’experiències culturals”. Pel que fa a Espanya, es preveu un volum de visitants estrangers superior als 52 milions, el que representa

una reducció molt minsa (0,2%, unes 100 mil persones) respecte el període anterior. Tot i així, el descens és molt menor que el de l’any 2009, que va veure una reducció del 8,7% de turistes estrangers respecte de l’any anterior.

Barcelona, tercera capital mundial del turisme de negocis El turisme de negocis és un subsector emergent en creixement continu i un alleujament per la notable estacionalització del mercat turístic vacacional. Les previsions per a aquest subsector són francament positives, amb un creixement previst del 47,32% a Europa i un 64,06% a Espanya per a la pròxima dècada, segons dades del Business Travel & Tourism Council-WTTC. Barcelona és un dels líders mundials d’aquest mercat, només superada per París i Viena com a focus internacionals del turisme de negocis. Tot i així, segons l’informe

els indicis apunten a un descens notable de l’activitat en els pròxims mesos. No obstant, l’actitud de l’oferta turística d’aquest subsector està essent millorar la qualitat del servei, i aquesta aposta podria comportar que encara que descendeixin les característiques quantitatives, millorin les qualitatives. I això podria posicionar millor el mercat estatal per a recuperar el volum d’operacions. Entre les millores que proposa l’estudi hi ha una major presència del turisme de negocis a l’oferta formativa universitària amb la finalitat d’augmentar el grau d’especialització del sector. També es proposa la difusió del turisme de negocis, poc conegut per la pròpia oferta turística, per tal de fomentar les col·laboracions necessàries per mantenir i millorar el posicionament internacional de ciutats de reunions i ﬁres. L’informe també apunta la necessitat d’organitzacions que ofereixin suport al subsector.

EMPRESA / Associacions empresarials

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

PIMEC

Els Premis Pimes 2010 se solidaritzen amb els emprenedors que pateixen la crisi Un any més, la patronal de les petites i mitjanes empreses catalanes, Pimec, ha celebrat una nova edició dels Premis Pimes, que enguany ha estat notablement marcada per la crisi.

Els premiats

El president de PIMEC, Josep González, durant el seu discurs. / CEDIDA

REDACCIÓ

Poc després de donar-se a conèixer la reforma laboral, PIMEC la va qualificar com a “insuficient” i de no resoldre el principal problema del nostre mercat de treball. No es complia així la demanda formulada pocs dies abans pel president de la patronal, Josep González, durant el lliurament dels Premis Pimes 2010. Aleshores, en el seu discurs, va sol·licitar que “no ens quedem a mitges tintes per allò d’acontentar a tothom”. També va advertir que “el tancament d’empreses i les situacions concursals continuen essent elevats, en bona part per la manca de finançament i d’impagaments”. En aquest sentit, es va mostrar esperançat en la nova línia directa per a pimes que l’ICO està posant en marxa. “Calen noves fórmules per finançar-se si volem evitar una reducció desproporcionada del teixit empresarial”, va avisar. Aquest context de crisi és el que explica que, en aquesta 22a edició dels Premis Pimes, la quota íntegra que els socis van abonar per al sopar, es destinés a emppersona de la Fundació

PIMEC creu que la reforma laboral no resol el principal problema del nostre mercat de treball

Pimec, un programa de suport als empresaris sense activitat o en dificultats, que funciona des de l’octubre del 2009. Emppersona els proporciona suport personal i professional mitjançant orientació, assistència i assessorament per tal que reforcin la seva conﬁança personal davant l’adversitat, recuperin el seu talent i obtinguin una segona oportunitat. Els Premis Pimes d’enguany, que van estar presidits pels Prínceps d’Astúries, van comptar també amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla, del seu vicepresident, Josep-Lluís Carod Rovira, el conseller d’Economia, Antoni Castells, i la consellera de Treball, Mar Serna, entre d’altres.

El premi al comerç més competitiu el va rebre el Forn J. Rius, de Vilafranca del Penedès, una empresa que elabora i ven pa, pastes i pastisseria des del 1922. Com a empresa més competitiva, la guardonada va ser Cintex 2009: amb només 9 treballadors, i situada a Sant Salvador de Guardiola, fabrica gafets per a roba interior i exporta a Xina com a proveïdor de Woman Secret. La petita empresa més competitiva del 2009 va ser Promosol, que fabrica i distribueix productes per a la nutrició i la sanitat vegetal, i el premi a la mitjana empresa va recaure en Salicru, una marca de Palautordera, que es dedica al disseny, fabricació, comercialització i serveis de sistemes d’electrònica. Van haver-hi altres guardonats com el diari econòmic Expansión, la Unió d’Associacions per a la beneficiència de la Xina a Catalunya, i la Federació d’empresaris instal·ladors de telecomunicacions a Catalunya, Feceminte, que va ser reconeguda com la Millor iniciativa col·lectiva. D’altra banda, ICG Software, una empresa que es dedica a donar solucions de software informàtic per al comerç, l’hostaleria i la indústria, va rebre el guardó com a millor estratègia empresarial a través de la innovació i la internacionalització, i TQ Tecnol, que es dedica a la producció i distribució de productes tècnics per al manteniment, la indústria i la construcció, i ofereix als seus 186 treballadors accions socials de suport a la família, a la formació, etc., ha rebut el premi Fundació PIMEC dels Valors d’empresa.

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS CECOT La patronal terrassenca insisteix que Espanya continua sense una veritable reforma laboral Poc després d’haver-se aprovat per decret la reforma laboral, la Cecot, va donar a conèixer la seva opinió, a través de David Garrofé, secretari general de la patronal: “El text del decret (...) no contempla un canvi de model, ni una reforma profunda del mercat de treball” sinó que “es tracta d’un lífting molt superﬁcial del que ja existeix i el que és més greu, no s’estan posant les bases que necessiten les empreses per poder generar la creació d’ocupació estable i de futur”. Segons la Cecot, la reforma laboral, igual que l’educativa o la de la funció pública entre d’altres, són reformes de tipus estructurals que s’haurien d’haver posat en marxa fa anys, i el Govern està desaproﬁtant una oportunitat molt valuosa per fer una veritable reforma laboral que activi l’ocupació.

UPMBALL Les empreses del metall troben noves oportunitats de negoci al sector

La Unió Patronal Metal·lúrgica de L’Hospitalet i el Baix Llobregat (UPMBALL), amb el suport d’ACC1Ó, i juntament amb altres associacions del sector que pertanyen al Pla Metall van celebrar una jornada sobre Noves Oportunitats de Negoci pel Sector Metall. Entre altres intervencions cal destacar la del gestor de Projectes de Planiﬁcació Territorial d’ACC1Ó, Marc Sansó, que va oferir als assistents la possibilitat d’informar-los en detall sobre les facilitats de ﬁnançament que s’ofereixen a les empreses del sector pel canvi estratègic i estructural. En aquest sentit, el director del Centre Tecnològic per a la Indústria Aeroespacial, Joan de Dalmau, va exposar casos d’empreses del sector de l’automòbil que han passat al sector aeronàutic. Els assistents van poder escoltar el cas particular de l’empresa TMI, de la mà del seu director, Jaume Cabaní, que va destacar la importància d’una bona gestió del canvi cultural a l’empresa.

UEA Els empresaris de l’Anoia participen en una jornada que promou l’èxit empresarial Sota el títol, Claus per a augmentar les vendes i millorar els beneﬁcis, la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) i l’Ajuntament d’Igualada amb la col·laboració de Gabinete Balmes, van celebrar una jornada amb l’objectiu de facilitar eines que garanteixin l’èxit de les empreses. Davant un auditori de 65 empresaris de la comarca, els ponents van proporcionar les claus per millorar el desenvolupament de les seves companyies i assolir més vendes i majors beneﬁcis. D’aquesta manera, el gerent de l’empresa Gabinete Balmes, Josep Turpin, va presentar el seu test de desenvolupament i millora empresarial (TDME); una revisió de salut de l’empresa que permet detectar els factors desestabilitzadors i proporcionar solucions reals a curt i mig termini.

EMPRESA / Col·legis professionals

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

DEBAT AL CEC SOBRE LES OPORTUNITATS DEL COTXE ELÈCTRIC PER A LA INDÚSTRIA CATALANA

El vehicle elèctric, una oportunitat incerta El vehicle elèctric és una novetat tecnològica que ha d’anar fent-se un lloc en el mercat. Un mercat que potser no està preparat per rebre’l, però que a més necessita una indústria que no travessa el seu millor moment per invertir en R+D+i ni per fer apostes arriscades. Sobre les oportunitats del vehicle elèctric per a la indústria catalana s’ha debatut al Col·legi d’Economistes de Catalunya.

BEGONYA MERINO

Ara més que mai, en el context de crisi actual, és fonamental per a qualsevol sector econòmic detectar les oportunitats de creixement de negoci i d’innovació. I aquesta urgència s’accentua en el cas de la indústria de l’automòbil. Segons dades d’ANFAC, el 2009 el sector va veure un descens en les matriculacions al nostre país de quasi 410.000 unitats respecte a l’any anterior. D’altra banda, les exportacions van caure en 438.000 unitats. Tot això, enmig del desaﬁament que representa la demanda de la reducció d’emissions i la cerca de fonts d’energia alternatives al petroli. Sota el títol Impacte econòmic de l’emergència del vehicle elèctric i oportunitats per a la nova indústria, el Grup de Treball d’Innovació del Collegi d’Economistes ha debatut recentment les possibilitats actuals del vehicle elèctric per esdevenir una oportunitat de negoci per a la indústria de l’automòbil. Com a representats de la indústria automobilística han assistit el vicepresident d’R+D de Seat, Frank Bekemeier, i Javier Piris, director general d’R+D de Nissan España. Les formes d’encarar el futur del vehicle elèctric d’aquests dos grans del sector són ben diferents.”No n’hi ha prou amb un cotxe sostenible ecològicament, també ho ha de ser econòmicament”, ha afirmat Bekemeier. Pel directiu, si no s’acompleix aquesta condició, el vehicle elèctric només es pot permetre rodar per les carreteres com a vehicle de prova.

Oportunitats poc deﬁnides Els participants han estat d’acord amb què el vehicle impulsat per motor elèctric s’implantarà de forma progressiva, i per tant no representa una amenaça per a la indústria catalana, en tot cas pot ser una font d’oportunitats. Però les variables que poden inﬂuir en aquestes futures oportunitats són diverses i difícils de preveure en aquest moment. Per tant, les iniciatives que puguin

Imatges del Nissan Leaf, el primer cotxe elèctric que es posarà a la venda a Catalunya. / CEDIDA

Hi ha qui creu que el mercat actual no permet al vehicle elèctric competir amb el de benzina La companyia formada per Nissan i NEC posarà a la venda el Nissan Leaf al desembre de 2010 Preocupa que la xarxa elèctrica pugui fer front a la demanda d’un parc de vehicles elèctrics

tirar endavant la indústria i els seus proveïdors, a més de les companyies auxiliars, són una aposta incerta. Bekemeier està convençut que, tenint en compte el procés de producció de l’automoció, “el vehicle elèctric no s’implatarà abans del 2014”. Però el principal obstacle que veu el directiu de Seat és d’or -

dre econòmic, ja que creu que el mercat actual no permet al vehicle elèctric competir amb el de motor tèrmic, almenys amb l’alt cost que representen les bateries actuals. En el cas del prototip híbrid que l’empresa cedeix a diversos ajuntaments del país per posar-lo a prova, el Seat León Twin Drive Ecomotive, el preu de les bateries ronda els 12.000 euros. Pràcticament és el preu de venda al públic del model més econòmic del León de motor de benzina. “Això no és rendible per a ningú ara mateix”, ha puntualitzat el directiu de Seat.

Estratègies alternatives Si Seat creu que el vehicle elèctric és una carrera de fons, per a Nissan es tracta d’una carrera de curta distància que representa l’oportunitat de ser líders. La companyia conjunta formada per Nissan i NEC té previst posar a la venda el Nissan Leaf al desembre de 2010. Seran els primers en treure al mercat un cotxe elèctric. L’aposta de Nissan per aquest tipus de vehicle és clara. “Volem treure al mercat vuit models elèctrics en els pròxims anys”, ha dit Javier Piris, director general d’R+D de Nissan.

Si per a Seat les bateries representen un problema de cost, per a Nissan el desaﬁament ha estat aconseguir doblar la capacitat de les bateries convencionals, a més d’una disposició en làmines que no desestabilitza el cotxe. “Tenim capacitat per a produir 500 mil bateries l’any”, ha aﬁrmat el directiu de Nissan. El turisme es vendrà al mercat americà per 32.000 dòlars. Si com preveu la consultora Deloitte, els preus de les bateries baixen un 40% els pròxims anys, Nissan estarà molt ben posicionada en el nou mercat.

Concepte no trencador A banda dels canvis tecnològics que representa el pas d’un motor tèrmic a un d’elèctric, el canvi de concepte no és trencador. En el cas del Nissan Leaf, s’ha volgut donar a l’interior del cotxe un aspecte diferenciat. No obstant, hi ha una àrea que, de forma generalitzada, encara no ha trobat un desenvolupament satisfactori, la calefacció. Ara mateix, representa una despesa excessiva per a les bateries d’un vehicle com el Leaf, amb una autonomia de 160 quilòmetres. D’altra banda, Nissan ha volgut donar a l’interior del turisme un aspecte tecnològic. Aquest

accent en l’aspecte tecnològic s’ha posat, en paraules de Piris, per compensar “l’efecte carricotxe”. Aquesta modalitat haurà de trobar el seu consumidor. “El mercat s’haurà d’adaptar a la nova ﬁlosoﬁa del producte”, ha dit el director general de FICOSA, Vicenç Aguilera, que s’ha declarat convençut que les oportunitats existeixen, però que avui “són complicades”. Pel que fa a la xarxa elèctrica, s’ha comentat també la capacitat que aquesta infraestructura té a Catalunya per respondre a una hipotètica demanda d’un parc de vehicles elèctrics. El director general de FECSA Endesa a Catalunya, José María Rovira, creu que “els vehicles que està previst introduir a Catalunya demanarien al sistema elèctric català uns mil megavats”. Rovira creu que si no s’utilitzen les hores vall per recarregar els vehicles, l’increment de consum elèctric pot equivaldre a “instal·lar una altra central nuclear”. Potser encara no sigui el moment, però experts com el president de SAT, Rafael Boronat, no dubten que la tecnologia del vehicle elèctric té una posició d’avantatge i que és “alguna cosa més que un exercici d’enginyeria”.

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

Col·legis professionals i agrupacions empresarials / EMPRESA

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida Demana suspendre la tramitació de la proposta del Decret de regulació d’apartaments turístics El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida denuncia la manca de voluntat i de mitjans de control i d’inspecció per part del departament de Turisme de la Generalitat per tal d’obligar o sancionar a tots aquells que es dediquen a l’activitat de lloguer d’allotjaments turístics sense que estiguin legalitzats. L’activitat turística a Catalunya representa el 12,5% del PIB i la principal activitat econòmica del turisme és precisament la d’allotjaments turístics. Els lloguers representen més del 75% de l’oferta i el total d’habitatges destinats a un ús turístic estaria situat al voltant dels 500.000, dels quals només 25.000 estarien legalitzats. El Col·legi denuncia que aquesta situació dóna lloc a una problemàtica de frau ﬁscal, d’economia submergida, de competència deslleial i, a més, que el consumidor es pot trobar indefens davant d’actuacions d’engany o de serveis deﬁcients.

Col·legi Oﬁcial de Psicòlegs de Catalunya Josep Vilajoana, nou degà del Col·legi de Psicòlegs

Col·legi d’Advocats de Barcelona Inauguració de la XXa Trobada de l’Advocacia sobre Dret d’Estrangeria i Asil Entre els dies 28 de juny i 3 de juliol s’ha celebrat a Barcelona, a la seu de l’ICAB, la XXa Trobada d’Advocats d’Estrangeria i Asil 2010. Sota el lema “Per una societat sense distincions”, un total de 40 experts en Estrangeria han debatut els principals aspectes sobre el Dret d’Estrangeria i Asil. Yúfera va manifestar que un dels principals objectius del Congrés es basava en analitzar el Dret d’Estrangeria tenint en compte la legislació espanyola i europea i així poder ﬁxar la direcció sobre la qual avançar en matèria d’estrangeria. En l’acte d’inauguració hi va participar també la subdelegada del Govern a Barcelona, Montserrat García Llovera; el degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Salamanca i president de la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta del CGAE, Luis Nieto Guzmán de Lázaro; la secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració, Anna Terrón i Cusí; i el secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós March.

màsters, postgraus i cursos d’especialització

El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya té nou degà des del passat 7 de juny. Es tracta de Josep Vilallonga, la candidatura del qual va obtenir un 36% dels vots emesos, enfront del 30% aconseguit per Andrés González, que va quedar en segon lloc. En aquestes eleccions hi van participat un total de 1.141 psicòlegs i psicòlogues, xifra que representa un 10% del total de col·legiats a Catalunya, que es situen en 11.491 professionals. Vilajoana pren el relleu del Dr. Jaume Almenara, el qual va estar al capdavant del col·legi durant 2 mandats, termini màxim establert pels Estatuts d’aquesta institució. La nova junta, encapçalada per Vilajoana, la completarà Ricard Cayuela (vicedegà), Maria Claustre Jané (vicedegana), Antonio Antón (secretari), Anna Carmona (tresorera), Maite Sánchez-Mora (vicesecretaria), Adolfo Jarne (vocal), Jordi Tous (vocal), Raquel Ferrari (vocal) i Josep Ma Panes (vocal).

Col·legis Professionals Es reuneixen per constituir la Intercol·legial Més de 60 Col·legis Professionals es van reunir el passat 16 de juny a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) amb l’objectiu d’aprovar la Constitució com a associació de la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya. A aquesta associació s’hi podrà adherir de manera voluntària qualsevol Col·legi Professional de Catalunya, així com els Consells dels Col·legis. La Intercol·legial té entre els seus principals objectius la coordinació de les actuacions de les entitats professionals per tal de garantir una millor viabilitat i eﬁcàcia de cara al professional i al consumidor, l’impuls d’iniciatives comunes, actuar com a interlocutor davant les Administracions i defensar els interessos dels professionals col·legiats, independentment del sector al qual pertanyin. La Llei Òmnibus és un dels principals temes que abordarà aquest organisme.

El referent en formació www.guiamasters.com

EMPRESA / Tribuna

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

ENTREVISTA A ANTONI GIRÓ ROCA, RECTOR DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (UPC)

“Seguim potenciant la recerca i volem consolidar la valorització del coneixement” Antoni Giró, rector de la UPC, enceta la seva segona etapa en el càrrec i ho fa valorant molt positivament la feina feta ﬁns ara i amb ganes de desenvolupar molts reptes i projectes com el nou Campus Diagonal-Besòs o potenciar la internacionalització cap a Àsia i l’Amèrica Llatina.

CRISTINA SAN JOSÉ

Acaba d’encetar un nou mandat de 4 anys com a rector de la UPC. Com valora la feina feta en la primera etapa? Estem molt contents dels resultats d’aquests mandat. La UPC ha fet un salt endavant en temes de recerca, de contenció, de gestió del pressupost i de redreçament, des del punt de vista d’equilibri pressupostari. S’ha pogut configurar també tot l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i hem tingut, d’altra banda, un reconeixement a aquesta tasca a través de la concessió de l’European Institute of Innovation and Technology (EIT) a la UPC com un dels nodes del KIC d’Innoenergy, amb el Co-Location Center ubicat a Barcelona i liderat per la UPC amb la col·laboració d’ESADE. Com es planteja aquest nou mandat? Fins ara s’han deﬁnit totes les condicions per entrar a l’EEES i ara toca desenvolupar-lo. En el moment d’endegar aquest EEES s’havien previst uns recursos inicials però que no hem pogut acabar disposant. En la convocatòria de l’any passat varem ser reconeguts com el primer Campus d’Excel·lència juntament amb la Universitat de Barcelona i part dels recursos que disposàvem per a les activitats del Campus els hem hagut de derivar cap a la millora d’espais i de laboratoris previst per a l’EEES. El pressupost de la UPC per al 2010 és de més de 422M€. Quines àrees s’han prioritzat? Hem mirat de retallar les despeses i els contractes de serveis i optimitzar la gestió dels nostres serveis, mantenint els programes de potenciació de la recerca, com són les beques i els programes d’internacionalització. També hem volgut afavorir la consolidació dels temes que ens han d’ajudar a la valorització del coneixement, creant el Centre Tecnològic de la Innovació i consolidant el

El senyor Antoni Giró, en un moment després de l’entrevista. / DIEGO CALDERÓN

parc UPC. Per tant, l’ajust pressupostari és la contenció en el creixement del personal, optimitzar les compres i reduir les despeses. Com valora el sistema de ﬁnançament de les universitats? Tenim un model de distribució entre les universitats on pesa molt en els paràmetres el nombre d’estudiants. Demanem un model de ﬁnançament que tingui en compte l’activitat docent, l’activitat de recerca i l’activitat de valorització del coneixement i de transferència de tecnologia. El fet és que, si totes les universitats millorem, es disposi de més recursos. Com valora l’adaptació de la UPC a l’EEES? Nosaltres tenim experiència en la incorporació de la nova metodologia docent ja que a moltes escoles s’han fet plans pilot en aquests anys en paral·lel a les titulacions velles. Adaptar aquesta metodologia implica un sobreesforç per part del professorat, una major despesa a la reorganització, de vegades

física d’aules i laboratoris. Ens havien promès uns recursos però aquests han desaparegut. La ministra Cabrera, quan es va aprovar el Pla Europeu, va parlar de 1.300 milions d’euros per a tot el sistema i, a l’hora de la veritat, això ha quedat reduït pràcticament a res. Quina inversió s’ha destinat al nou Campus Diagonal-Besòs i quins són els seus principals eixos? La inversió es troba al voltant dels 190 milions d’euros. El Campus de Diagonal Besòs és una necessitat ja que l’Escola d’Enginyers Tècnics Industrials s’ha de traslladar i perquè els edificis de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Barcelona tenen problemes. Aquest fet, juntament amb la disponibilitat d’espais de la zona de Diagonal-Besòs ha fet que totes les administracions es posessin d’acord en generar el nou projecte. És la gran oportunitat d’impulsar un nou projecte de recerca i docència amb l’energia i l’aigua com a eixos principals.

“El nou campus és la gran oportunitat d’impulsar un projecte de recerca i docència amb l’energia i l’aigua com a eixos principals” “A nivell d’internacionalització seguim apostant per Europa i l’Amèrica Llatina, posant la mirada també cap a Àsia”

Com valora les possibilitats en la relació universitat-empresa? A més de generar coneixement, tenim un centre de transferència de tecnologia per atendre demandes. Tenim una unitat de patents per poder facilitar la creació de patents. Tenim el programa Innova per ajudar a crear empreses. I acabem de crear el Centre d’Innovació Tecnològica, per poder donar resposta a programes transversals dins les demandes de la societat. I el Parc UPC, amb espais per poder posar aquestes spin off o bé donar acollida a centres de recerca d’altres empreses de gran valor afegit. El Campus del Besòs té una possibilitat d’expansió de fins a 150.000 m2. Prop del Campus hi ha l’Institut de Recerca de l’Energia, l’Iter, el Centre de Recerca de Telefònica i tota l’àrea d’influència del 22@. Per tant, crec que aquestes són unes condicions immillorables. Com valora els projectes de recerca que desenvolupa la UPC? La UPC en els darrers 4 anys ha passat d’uns ingressos de 35M` a uns 70M` pel que fa a l’activitat de projectes de recerca i convenis amb empreses. Al 2009 hi va haver una baixada del 14% en temes de contractes amb empreses però hem augmentat en nombre de projectes de recerca. Tenim també convenis vius amb més de 1.200 empreses. Quins reptes es planteja la UPC en internacionalització? Hem apostat sempre per Europa i l’Amèrica Llatina. A Europa estem dins un clúster d’universitats tècniques d’excel·lència amb el qual ens projectem cap a Àsia. Cada cop més, el món asiàtic tindrà més influència. Hi ha un gran canvi a nivell universitari a la Xina i hi ha molt interès en fer intercanvis. L’altra gran via que ja tenim i enfortim és l’Amèrica Llatina. Dels 3.000 estudiants de doctorat de la UPC, gairebé el 50% són estrangers i, d’aquests, prop del 40% vénen de l’Amèrica Llatina.

Empresari del mes / EMPRESA

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ENRIC EZQUERRA, DIRECTOR GENERAL DE CONDIS

“Si apareixen oportunitats, volem ser actors protagonistes” Amb l’objectiu intacte d’assolir els 800 milions d’euros de facturació, Condis presumeix de guanyar quota de mercat en plena crisi perquè ha estat capaç d’adaptar-se al canvi que experimenta el consumidor. En una carrera de fons, la cadena de supermercats arriba amb un baix endeutament que deixa la porta oberta a fer adquisicions que li permetin créixer al seus mercats naturals: Catalunya i Madrid. El nostre model és de concentració geogràfica. És el més eficient. Permet focalitzar-nos en les preferències dels consumidors. Espanya és molt gran i no té res a veure el consumidor de Barcelona i el de Madrid. No està dins els nostres plans saltar. Barcelona i Madrid són prou grans per poder continuar creixent.

ARTUR ZANÓN

Els supermercats semblen no haver-se assabentat de la crisi... És un dels sectors menys afectats. El 2009 va tancar amb una caiguda del 0,5%, tot i que a nosaltres ens va anar bé (+2%), de manera que vam guanyar quota de mercat en superfície (+3%) i en vendes (+4)%. La tendència es manté en els primers cinc mesos. Però sí que ha canviat el perﬁl. Ara tenim nous valors. En conseqüència, el consum és molt més racional i s’orienta més cap al preu. La marca de distribució té ara major acceptació. El model de compra és més responsable i d’una major proximitat, com el nostre. La marca blanca en el seu cas ja representa el 20% de les vendes. La marca pròpia és un dels motors que respon al canvi d’hàbits. Hem fet una aposta perquè sigui semblant a la del líder de la categoria, amb un diferencial de preu mitjà del 40%; altres busquen ser els més econòmics. És l’aposta guanyadora. El consumidor vol estalviar, però busca la relació qualitat-preu. Hi ha un 30%, cada cop més, obligatòriament, que prioritza el preu; fa temps no eren més del 15%. Hi ha un altre 70% que busca qualitat. El resultat: els consumidors conﬁen en la nostra proposta. Condis té ara 418 supermercats i volien facturar 800 milions d’euros aquest 2010. Com ha afectat la crisi al pla de creixement? La crisi la veiem com una oportunitat. Primer, el nostre model s’aproxima millor al canvi d’hàbits. Segon, tenim una situació financera molt sòlida, amb poc endeutament, que ens permet créixer

Enric Ezquerra ja fa 20 anys que treballa a Condis. / A. ZANÓN

i aprofitar les oportunitats del mercat. I en tercer lloc, tota la situació del sector immobiliari ha reduït el preu dels locals. Ajuda que el procés d’expansió adquireixi una velocitat més elevada que abans de la crisi. Hi ha oportunitats. Comenta que el nivell d’endeutament és molt baix. Quant? L’apalancament està al 26%. En altres el tenen al 50% i més enllà del 100%. Tenim una capacitat per endeutar-nos per estar tranquils. Som del grup privilegiat que té crèdit a disposar: per als grans projectes, amb bon perﬁl, hi ha recursos econòmics. Però els utilitzem: de tota la inversió el 50% són recursos propis, i la resta aliens. Destacava que la crisi del sector immobiliari ajuda a accelerar l’expansió. És més fàcil ara? Hi ha més establiments que es posen al mercat. Els preus han baixat. Tot és favorable.

“Volem obrir 15 establiments. I tenim la previsió de créixer un 3% i arribar als 800 milions d’euros de facturació”

Conservaran el ritme inversor de 25 milions només per a enguany? Sí. A no ser que hi hagi alguna inversió extraordinària. Volem obrir uns 15 establiments. Tenim una previsió que podem complir: créixer el 3% i arribar als 800 milions. Aquest 2010 portem oberts tres establiments a Barcelona i un a Toledo. Hi ha dos nuclis de mercats: Catalunya i Madrid. Hi ha la possibilitat de saltar a d’altres zones?

És factible caçar alguna ganga ara? Per la pròpia situació i per dificultats, veurem en els propers períodes una concentració. En la mesura que apareguin oportunitats, volem ser actors protagonistes, sempre que siguin dins la nostra zona d’influència. En deu anys hem crescut entre el 170% i el 180% en superfície, empleats, volum de negoci... Forma part de la nostra estratègia el creixement continuat i sostingut. Per ara no hi ha cap cosa en concret. Una lògica econòmica convida a pensar que hi haurà un procés de concentració. Per què? La dificultat per ser competitius: és un sector hipercompetitiu, en una guerra de preus i en dificultat per aconseguir marges per a les inversions que calen. Al mateix temps, el consumidor demana millores. Els més preparats aconseguiran l’èxit. No tothom hi cap. La rendibilitat del negoci no passa de l’1%. La rendibilitat sobre vendes és del 3%-4% (ebitda) i un benefici net entorn de l’1% i l’1,5%. Són les dades millors. D’altres operadors no les estan aconseguint. Continuaran com a empresa familiar. Res de sortir a Borsa... No hi ha plans per canviar la situació. Som sòlids i tenim una estructura moderna i ade-

EN PRIMERA PERSONA Enric Ezquerra (Barcelona, 1967), llicenciat en Dret, va entrar per fundar l’assessoria jurídica de Condis i ja porta 20 anys dins de l’empresa. Quants cops compra per setmana? Com a mínim, un cop a la setmana. Dos o tres dies més passo per algun supermercat i alguna cosa cau. Qui és el principal responsable de la crisi? Primer, el model, abonat per tothom, que no se li va posar límits. Segon, les mesures que s’haurien d’haver pres. I tercer, les grans reformes que hi ha pendents. Haurien ajudat a què la caiguda no fos tan gran o que la recuperació hagués estat més ràpida. Recomani un llibre. Primero, lo primero, d’Stephen R. Covey. El vaig llegir quan tenia uns 25 anys. Amb quin aparell electrònic té millor i pitjor relació? Malament, amb cap. Millor, amb l’iphone. Un lloc de vacances per a aquest estiu. A Espanya. Farem país.

quada. No hi ha ni la necessitat ni la voluntat de fer cap canvi. On veu el sector dins de cinc anys? Ve i g u n s e c t o r a m b d o s tipus de models: els només enfocats a preu, preu, preu, amb una lluita ferotge per veure qui és més barat. I la resta, que aposta per crear valor, experiència de marca i satisfacció del consumidor.

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

SOBRE LES MESURES PER A RECONDUIR L’ECONOMIA

A propòsit de la reforma laboral Sort en tenim d’Europa! Ha fet falta una bona estirada d’orelles des de Brusel·les, per tal que el govern espanyol prengués consciència de la necessitat d’actuar. Primer ha estat un ajust pressupostari important, però que no serà el darrer. I tot seguit, l’inici d’unes reformes estructurals llargament debatudes i eternament posposades. Però els temps estan canviant... i ara la reforma laboral concentra totes les mirades.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

Per què l’atur a Espanya durant la darrera dècada ha estat aproximadament el doble de la mitjana de països de la UE, tant en temps de prosperitat econòmica, com en temps de crisi? Per què la taxa d’atur entre alguns col·lectius, singularment els joves, és tan elevada? I, sobretot, per què Espanya és líder absolut en treball temporal (és a dir, en precarietat laboral) i en destrucció d’ocupació en èpoques de crisi? És evident que la resposta només pot ser una: perquè el mercat laboral a Espanya no funciona bé. El diagnòstic dels experts apunta vers unes causes ben identificades: la insostenible dualitat del mercat de treball, que combina la rigidesa de la contractació indefinida i la utilització excessiva de la contractació temporal; la ineficàcia de la negociació col·lectiva, mancada dels imprescindibles mecanismes de flexibilitat per adaptar-se a les circumstàncies específiques de cada sector i empresa; i, com a conseqüència d’això, la tendència a realitzar els ajustaments a través de la destrucció d’ocupació. I, en darrer terme, la ineficiència de les polítiques d’ocupació (actives i passives), que no ofereixen ni les eines, ni els incentius suficients com per trobar feina en un període de temps raonable. En aquestes circumstàncies, la creació d’ocupació ha esdevin-

gut un repte col·lectiu, de país, que requereix una implicació decidida per part del govern, els empresaris, els sindicats, el sistema educatiu i els treballadors, sense que això impliqui, en cap cas, la renúncia als legítims interessos de cadascuna de les parts. Així ho han entès, històricament, països com Alemanya, Dinamarca o Holanda... i no és per casualitat que han obtingut uns resultats inﬁnitament millors que els nostres.

Evitar la destrucció de llocs de treball Ara bé, no només s’ha de fomentar la creació de nous llocs de treball, sinó que també cal lluitar per salvar els que ja existeixen. Durant els dos darrers anys de crisi econòmica, els països que segueixen el model d’Economia Social de Mercat (ESM) han estat capdavanters a l’hora d’adoptar mesures de flexibilitat per evitar la pèrdua de llocs de treball (sovint amb conseqüències irreversibles per a una empresa o sector d’activitat), mentre que Espanya ha destacat per la seva passivitat i ineficàcia en aquest terreny. A Alemanya, per exemple, gràcies als mecanismes de codecisió (empresari-sindicats), la reducció pactada de la jornada laboral (“kurzarbeit”) ha estat una autèntica taula de salvació per a milers d’empreses, petites i grans, que han aconseguit superar la crisi sense haver d’acomiadar ningú. Nombroses companyies que han vist com la seva demanda es contreia sobtadament en un 20, 30 o fins i tot un 40% degut a la crisi, han optat per reduir la jornada laboral dels seus treballadors en una proporció similar, assolint grans beneficis per totes les parts. Els treballadors han conservat la seva feina, han pogut invertir l’excedent

Calia aplicar una modiﬁcació de la política econòmica espanyola per tal de contribuir a la recuperació del país. / ARXIU

de temps en formació i reciclatge, i, molt probablement, han reforçat el seu contracte psicològic amb l’empresa. Les empreses han portat a terme l’imprescindible ajustament sense conﬂictivitat social, han conservat els seus treballadors

“La creació d’ocupació requereix una implicació decidida per part de tots els agents socials” “Reduir la reforma laboral a la rebaixa del cost de l’acomiadament, és un plantejament fals, perillós i erroni” “A Alemanya, la reducció pactada de la jornada laboral ha estat una autèntica taula de salvació per a milers d’empreses”

i han augmentat el valor del seu capital humà, la qual cosa els suposarà un magníﬁc avantatge competitiu un cop superada la crisi. I en darrer terme, l’Estat, en lloc de pagar subsidis d’atur ha invertit en formació professional i ha contribuït a enfortir el teixit industrial alemany.

La reforma legislativa no és suﬁcient: cal un canvi cultural Al nostre país és ben fàcil detectar “males pràctiques” referents al mercat de treball. Heus ací tres casos paradigmàtics. Primer. El diumenge 21 de març el diari AVUI obria la secció d’Economia amb el següent titular: “Només un terç dels aturats està disposat a canviar de comarca per trobar feina”. I tot seguit afegia: “La crisi no aconsegueix desterrar la manca de mobilitat dels treballadors catalans. Segons les dades del Servei d’Ocupació de Catalunya, només un 21% sortiria de la seva demarcació i un 0,3% del país per tal d’obtenir un lloc de treball”. Segon. El curiós comportament dels sindicats: quin sentit té convocar una vaga general el proper 29 de setembre després de 2 anys d’inexplicable passivitat? Fins quan continuaran defensant l’status quo dels que tenen una feina bona i segura, en detriment dels col·lectius més vulnerables? Tercer. L’ús i abús

dels contractes temporals per part de les empreses, sovint emprats de forma totalment irregular per ocupar llocs de treball permanents. Per aconseguir una reforma exitosa del mercat de treball, cal evitar ensems l’individualisme irresponsable, el corporativisme egoista i la demagògia interessada. D’una banda, és evident que l’immobilisme i les actituds resistencialistes no condueixen enlloc. Naturalment que cal preservar els drets dels treballadors, però sens dubte el pitjor atemptat contra aquests mateixos drets és la pèrdua del lloc de treball. D’altra banda, pretendre reduir la reforma laboral a la rebaixa del cost de l’acomiadament, és un plantejament fals, perillós i erroni. Exactament igual que el d’aquells que equiparen la reforma del sistema educatiu al debat sobre la religió a l’escola. O la d’aquells que aspiren a resoldre el repte de la immigració prohibint l’ús del burka. Normalment aquests enfocaments equivocats acostumen a produir just el contrari del que persegueixen, ja que donen ales als adversaris, malmeten la conﬁança i fan impossible l’acord. La reforma laboral requereix intel·ligència, responsabilitat, capacitat de col·laboració i sentit del bé comú, tant per part del govern, com dels sindicats, patronals i treballadors.

RSC / EMPRESA

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSC Adif Estalvi per a l’eﬁciència energètica

El Pla Director d’Estalvi i Eﬁciència Energètica 2009-2014 posat en funcionament per Adif ha generat ja un estalvi de 19,1 milions de kWh l’any 2009, fet que implica una reducció de 6.500 tones anuals en emissions de CO2 i un estalvi proper als 1,2 milions d’euros. De cara a aquest 2010, el pla director té previst l’impuls a la implantació de sistemes de generació d’energies renovables que suposaran un 10,7% del nou estalvi energètic generat el 2010.

Agbar, Copisa i Indra Protecció del Delta de l’Ebre La Unió Temporal d’Empreses, constituïda per Agbar, Copisa i Indra, s’han adjudicat un contracte per implantar una xarxa d’indicadors ambientals a Tarragona en el marc del Pla Integral per a la Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE) destinat a assegurar el manteniment de les especials condicions ecològiques de la zona. El contracte, valorat en 12 milions d’euros, ha estat adjudicat en concurs públic per la societat estatal Acuamed (Aguas de la Cuencas Mediterránias S.A.).

Banc de Santander Destinarà 600 milions a projectes universitaris El president del Banc de Santander i Universia, Emilio Botín, ha anunciat recent-

ment que destinarà 600 milions d’euros en els propers 5 anys a projectes i convenis de col·laboració universitaris. Aquest anunci el va fer durant la inauguració de la II Trobada Internacional de Rectors Universia, celebrat a Guadalajara (Mèxic). Botín va dir que la crisi ﬁnancera mundial “ha posat en valor els trets d’una educació socialment responsable: planiﬁcar a llarg termini, prudència i mesura en les decisions i treball en equip.”

Endesa i Enel Enllumenat que estalvia energia Endesa i Enel han començat la instal·lació a Espanya d’un sistema d’enllumenat amb tecnologia LED que permet fer un estalvi del consum de fins el 60% i de fins el 50% en les tasques de manteniment. La primera localitat on està previst que s’implanti aquest sistema és a Castejón (Navarra). Es tracta de la primera vegada que Endesa i Enel s’adjudiquen de manera conjunta un concurs públic a Espanya per a desenvolupar serveis d’eficiència energètica.

El Corte Inglés Places per a cotxes elèctrics El Corte Inglés acaba de posar en funcionament a tots els seus centres una iniciativa mediambiental pionera basada en la incorporació de places d’aparcament especíﬁques per a vehicles elèctrics. Les places compten amb una senyalització especial i compten amb uns endolls on poder recarregar les bateries. La recarrega serà en un principi gratuïta per als clients.

Esade i La Caixa Formació de directius d’ONG’s L’Obra Social La Caixa i ESADE han renovat recentment el seu compromís de formar els directius d’ONG’s amb l’objectiu d’enfortir i millorar la gestió d’aquestes entitats. Aquestes institucions impulsen el curs de Direcció i Gestió d’ONG’s on ﬁns ara, en les seves 11 edicions han participat 385 persones i ﬁns a 174 en el curs de Lideratge i Innovació Social.

Fundació Fabrics for Freedom Promou una bossa de teixits agrícoles La Fundació Fabrics for Freedom acaba de presentar el primer d’una sèrie de projectes amb els quals vol donar suport i promoure la producció de teixits ecològics provinents de projectes agrícoles i socials a països en desenvolupament. Es tracta d’unes bosses que es diuen “EstaBolsaTieneTela”, la qual es comercialitzarà en tendes i cafeteries Vips a 4 euros la unitat. Aquest primer model és de color vermell i l’ha dissenyat en exclusiva la creadora Sybilla.

Tom Tom Incorpora rutes ecològiques Tom Tom ofereix com a nou servei la possibilitat d’escollir rutes que consumeixin menys combustible i que generin menys emissions de CO2. Aquesta opció es denomina Eco Routes i forma part d’un conjunt d’iniciatives sostenibles.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

EL MES POSITIU GDF Suez Preveu duplicar la facturació a Espanya

Comsa Emte Aposta per les concessions

Comsa Emte, la vuitena constructora espanyola i el segon grup no cotitzat del sector, ha anunciat que apostarà per les concessions com la via de futur creixement per mirar de compensar la pèrdua en el negoci de l’obra civil. Comsa Emte va obtenir una facturació de 2.083 milions d’euros el 2009 i el seu president, Carles Sumarroca ha expressat la voluntat de potenciar la internacionalització: “Tenim una forta presència internacional a països com Polònia, França, Austràlia” i pel 2015 “un terç de la facturació, 1.000 milions serà internacional”, ha afegit.

FCC Àrea de servei a Àustria FCC, a través de la seva ﬁlial austríaca Alpine, s’ha adjudicat la construcció d’una nova àrea de serveis ubicada a Hörbranz/Vorarlberg, que suposarà una inversió de 15 milions d’euros i està prevista que s’acabi a ﬁnals del 2015. Aquesta àrea de serveis es construirà al costat de l’autopista que va en sentit des d’Alemanya fins a Àustria i inclourà una gasolinera i una tenda.

Cofely, ﬁlial de GDF Suez, ha anunciat que preveu duplicar la seva facturació a Espanya en els propers 5 anys, segons ha explicat Didier Maurice, director general de la companyia. Aquest creixement mirarà d’aconseguir-lo tant de manera orgànica com inorgànica. A més, Cofely ha inaugurat recentment les seves noves oﬁcines, de 4.000 metres quadrats, ubicades a la Torre Realia BCN de la Plaça d’Europa de l’Hospitalet del Llobregat (Barcelona).

Inditex invertirà un total de 570 milions d’euros aquest any per incrementar la seva superfície comercial.

Mitsubishi Possible inversió a Galícia La japonesa Mitsubishi estudia establir-se a Galícia, per crear un total de 1.500 llocs de treball directes, en una inversió de prop de 400 milions d’euros. Es tractaria de la instal·lació d’una planta per a l’elaboració de bateries de liti per a vehicles elèctrics.

Sanitas

Grup SOS

Nokia

Redueix l’ERE plantejat

Llança un carregador de mòbils per a bicicletes

SOS Corporación Alimentaria ha anunciat que té la intenció de reduir l’ERE que vol plantejar als seus centres de l’estat espanyol, de 6 mesos a un màxim de 120 dies. El grup està valorant també la possibilitat d’incloure en l’acord un pla de prejubilacions.

Inditex Expansió a Rússia Inditex aposta per Rússia com a eix d’expansió amb prop de 150 tendes de totes les seves cadenes. Inditex va entrar al mercat rus l’any 2003 amb la cadena Zara, el qual és un dels mercats prioritaris de l’àrea europea. En els darrers 3 anys, Inditex ha realitzat un total de 106 obertures, 37 al 2009, 48 al 2008 i 21 el 2007. L’aposta del grup per Rússia s’emmarca dins la seva estratègia de desenvolupament en el conjunt dels mercats europeus i té l’objectiu de seguir creixent en els propers anys a Europa i Àsia.

mini com a zona clau en l’exploració. A principis d’any va iniciar les seves tasques com a operador amb l’adjudicació de dues llicències d’exploració i ara confirma la seva aposta per Noruega amb l’adquisició d’una participació en un tercer bloc marítim. Repsol ha tancat un acord amb la noruega Det Norske Oljeselkap per a l’adquisició d’una participació del 40% del bloc PL 356. L’import de la operació encara no s’ha donat a conèixer perquè està pendent d’aprovació per part del govern noruec.

Nokia Oyj llançarà a Holanda un carregador de mòbil per a bicicletes, de manera que mentre els ciutadans utilitzin la seva bicicleta podran recarregar els seus terminals amb l’energia produïda amb el moviment. De fet, el producte s’ha pensat també promoure’l als països en desenvolupament i amb accés limitat a l’electricitat. Aquest carregador de Nokia sortirà al mercat a ﬁnals d’any amb un preu aproximat de 15 euros.

Panasonic Molta presència al mercat japonès Panasonic Corporación traurà al mercat el proper mes de juliol el seu primer sistema domèstic de generació energètic a partir d’energia solar, amb el qual planeja controlar el 35% del mercat japonès de la indústria fotovoltaica l’any 2012. De cara al 2013, la companyia s’ha ﬁxat com a objectiu situar-se com el primer fabricant japonès de plaques solars i com a tercer a escala mundial.

Repsol Aposta per Noruega Repsol, la petroliera presidida per Antoni Brufau, aposta per Noruega a mitjà i llarg ter-

Augment dels ingressos el 2009 Sanitas segueix creixent a Catalunya, tant pel que fa al nombre de primes com al de clients, tal com reflecteixen els resultats presentats. Pel que fa a la xifra d’ingressos del 2009 de la companyia, aquests han augmentat en un 8,2% fins a assolir els 159.959.664`. D’altra banda, el nombre de clients també va augmentar l’any passat un 4,9% fins els 239.911 socis. Cal destacar també que, després de l’obertura, el passat any, de l’oﬁcina comercial de Lleida, Sanitas compta ara amb un total de 23 oficines a Catalunya. A Barcelona es van inaugurar durant el 2009 el Milenium Centro Medico Iradier i el Milenium Centro Dental Iradier.

Sol Meliá Presència a Dubai

La cadena hotelera Sol Meliá és la primera d’origen espanyol a instal·lar-se al Pròxim Orient, on obrirà un establiment a Dubai. Es tracta d’un hotel de luxe que s’inaugurarà a principis de l’any vinent. Amb aquesta obertura, Sol Meliá s’ubicarà en una zona amb un gran potencial de mercat tant pel que fa al turisme de vacances com al de negocis.

Viscofan Bones previsions Viscofan, el fabricant d’embolcalls per a la indústria de la carn ha anunciat que entre les seves previsions hi ha augmentar els guanys entre un 8% i un 13% aquest 2010 i elevar els seus ingressos entre un 4% i un 5% ﬁns els 605-615 milions d’euros. A més d’aquest increment positiu, també es preveu un augment del resultat brut d’explotació (Ebitda) entre un 7% i un 10%, ﬁns els 138 i 142 milions d’euros.

Siemens Bones previsions per als resultats del 3r trimestre

Vueling

Siemens, la companyia alemanya dedicada a l’enginyeria, ha anunciat que preveu obtenir uns molt bons resultats referents al tercer trimestre, els quals reﬂectiran una “forta rendibilitat” a totes les seves àrees de negoci. La companyia expressa que preveu un augment dels ingressos i les comandes, xifres que permetran superar els resultats obtinguts en el mateix període de l’any anterior. Els resultats definitius d’aquest període es coneixeran el proper 29 de juliol.

Josep Piqué, el president de l’aerolínia Vueling va anunciar, recentment, que la seva companyia tancarà el 2010 amb beneficis. Ha destacat també que la fusió amb Clickair ha estat un gran pas i que la gran ambició és ara créixer i incrementar el número de connexions aèries. Piqué va destacar que el 40% dels passatgers que opten per viatjar amb Vueling ho fa per negocis. D’altra banda, l’aerolínia començarà al juliol a fer escales a Barcelona.

Previsió de beneﬁcis

Panorama / EMPRESA

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Bombardier Menys ingressos

tes reparacions no tindran cap cost per al propietari.

Chupa Chups Tancament de la fàbrica d’Asturies

La multinacional canadenca, Bombardier, va obtenir en el primer trimestre de l’exercici fiscal 2010 un benefici de 125 milions d’euros, xifra que representa un 3,1% menys respecte del mateix període de l’any anterior. El volum de negoci registrat en el primer trimestre de l’any fiscal es va situar en els 3.478 milions de dòlars, xifra que signiﬁca un 5% menys que en el mateix període de l’any anterior.

Chrysler Crida a revisar 600.000 vehicles

Chrysler ha anunciat que cridarà a revisió fins a 600.000 vehicles de diferents models als Estats Units després d’haver detectat diverses fallades a les portes, els frens i els acceleradors. Concretament, els models que han de ser revisats són el Jeep Wranglers, el Dodge Caliber i els monovolums Chrysler Town and Country. Els problemes detectats són fallades que poden provocar la pèrdua de líquid als frens, fallades al pedal de l’accelerador o la detecció d’un problema al sistema elèctric que podria provocar un curtcircuit al dispositiu de seguretat de la porta corredissa. Aques-

L’empresa Chupa-Chups ha comunicat al comitè d’empresa la seva intenció de tancar el proper 1 de setembre la fàbrica que té a Villamayor (Astúries) on actualment hi treballen un total de 120 treballadors ﬁxos més 50 d’eventuals. L’anunci d’aquesta decisió va agafar per sorpresa a la plantilla de treballadors i ara s’inicia 1 mes per a consultes i negociacions. Entre els motius d’aquesta decisió hi ha el descens de producció ocorregut en els darrers temps.

Corporació Catalana de Comunicació S.L.U. ERO a la plantilla del diari Avui El grup editor de l’Avui i El Punt ha presentat recentment al departament de Treball de la Generalitat un Expedient de Regulació d’Ocupació que afecta un total de 56 treballadors dels 128 que conformen la plantilla. Cal destacar que aquest Expedient de Regulació ha estat pactat i ratiﬁcat en les darreres setmanes per part de l’empresa i el comitè d’empresa. L’ERO s’ha presentat mig any després que Hermes Comunicacions, editora entre d’altres publicacions del diari El Punt, adquirís el 100% del diari Avui.

Dia Reducció del beneﬁci

que representa un descens de l’11,8% respecte els resultats obtinguts l’any anterior. Les vendes netes es van situar en els 4.120 milions d’euros, és a dir, un 1,8% menys que a la facturació del 2008. Pel que fa al beneﬁci d’explotació, aquest va caure un 7,4%, situant-se en els 115,3 milions d’euros.

oﬁcial, després de reconèixer l’error durant un període de 7 anys, ha rebut un 30% de descompte en la multa, xifrada inicialment en 47,6 milions de lliures. Aquesta decisió l’ha pres l’FSA, l’organisme al qual el govern britànic ha encarregat regular la “City” de Londres.

Grifols Cau a la borsa després d’adquirir Talecris Després que Grifols tanqués l’adquisició de la nordamericana Talecris Biotherapeutics amb els seus deutes inclosos per 3.341 milions d’euros, els títols de l’empresa es van desplomar a l’Ibex un 8,5%. D’altra banda, es preveu que amb aquesta adquisició, Grifols es convertirà en el tercer fabricant mundial de derivats sanguinis, amb una facturació conjunta de 2.800 milions de dòlars.

HP Retallarà 9.000 llocs de treball La companyia informàtica nord-americana Hewlett Packard ha anunciat que acomiadarà un total de 9.000 llocs de treball com a conseqüència de la inversió de 822 milions d’euros en l’automatització i remodelació dels centres de dades dels seus negocis. HP ha dir que assumirà una càrrega de 1.000 milions de dòlars en diversos anys amb motiu d’aquest procés de modernització amb el qual espera obtenir un estalvi net de costos anual d’entre 500 i 700 milions de dòlars.

La cadena de supermercats Dia, pertanyent al Grup Carrefour, va obtenir el 2009 un benefici net de 151,9 milions d’euros a Espanya, xifra

JP Morgan, el banc d’inversions nord-americà haurà de pagar 40 milions d’euros per haver incomplert la normativa ﬁnancera del Regne Unit en no haver separat el seu propi capital del dels seus clients. Aquesta separació s’ha de fer per prevenir que l’usuari es vegi perjudicat en cas d’insolvència de l’entitat. Com l’entitat ﬁnancera va col·laborar amb la investigació

Poca competitivitat a la planta de Barcelona La planta de Nissan a Barcelona ha passat del 5è al 20è lloc (d’un total de 37) en el rànquing de intern de productivitat, sobretot a causa de la caiguda del volum de fabricació. S’ha retallat gairebé un 40% de la plantilla, és a dir uns 1.600 llocs de treball.

Sykes Acomiadaments a Galícia

McDonald’s Retira gots de vidre promocionals La pròpia cadena McDonald’s, en col·laboració amb la Comissió per a la Seguretat dels Productes de Consum dels EUA (CPSC) ha retirat de manera immediata dels seus establiments prop de 12 milions de gots de vidre promocionals de la pel·lícula “Shrek Forever After” un cop es va detectar que la pintura que tenien contenia cadmi, un metall que és tòxic. La multinacional nord-americana recomana no fer servir els gots i des del 8 de juny indica al web (www. mcdonalds.com/glasses) com fer la devolució d’aquests gots i també com obtenir el reemborsament dels diners utilitzats en la seva compra.

JP Morgan Multa per no protegir els seus clients

Nissan

Morgan Stanley Suprimeix llocs i tanca oficines La financera nord-americana Morgan Stanley contempla entre les seves previsions haver de tancar fins a 300 oficines de cara a l’any 2011 i suprimir uns 1.200 llocs de treball, dins el seu pla de reducció de costos, després de la seva fusió amb la divisió d’intermediació de Citigroup, Smith Barney.

L’empresa Sykes acomiadarà 76 treballadors més, dels quals 62 són del centre de A Coruña i 14 de Lugo. El comitè d’empresa ha presentat un recurs contra l’Expedient de Regulació d’Ocupació aprovat per la Conselleria de Treball de la Xunta de Galícia per l’acomiadament d’un primer grup de 68 treballadors. Demanen la revocació per part de la Conselleria de Treball i Benestar, la qual tindrà 3 mesos per adoptar una decisió.

Vodafone Multa per mostrar dades de clients L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (APD) ha imposat una multa de 100.000 euros a Vodafone España per haver mostrat dades personals dels seus clients de targeta prepagament al seu portal “Mi Vodafone”. La denúncia la va presentar la Unió de Consumidors d’Espanya en representació d’un ciutadà asturià, el qual va comprovar que el portal mostrava dades d’altres clients “sense les degudes mesures de seguretat.” Les dades a les qual aquest ciutadà va tenir accés des de “Mi Vodafone” van ser el DNI, passaport, sexe, data de naixement, nacionalitat, número de telèfon ﬁx i mòbil, adreça postal i, en alguns casos, l’adreça electrònica. Aquesta incidència va durar, segons el denunciant, 24 hores, mentre que l’empresa diu que només van ser 16 hores.

EMPRESA / Decàleg

CAPITALISME

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

EMPRENEDORIA

LEGISLACIÓ

COMERCIAL

MERCATS

AMADEO BERGÉS

FRANCESC TORRALBA

LLUÍS BASART

DOLORS RUÍZ

ERNEST VIVES

CREATIU AUDIOVISUAL

CÀTEDRA ETHOS DE LA URL

ADVOCAT I SOCI D’AUREN

CONSELL DE COL·LEGIS D’AGENTS

DIRECTOR ZONA EST DE SCHOBER

COMERCIALS DE CATALUNYA (COACB)

PDM IBERIA S.A.

Big Bang

Esperit emprenedor

Documentació 18 consolats a Europa ﬁns a on?

Amb el capitalisme, el poder econòmic i polític va generar milions de parats

Un emprenedor és algú disposat a crear riquesa i llocs de treball

Cal limitar l’obligació de documentació en les operacions internacionals

Tot va començar amb el Big Bang. Els astres i els planetes es van expandir. En un d’ells s’hi va fer la llum, l’aire, el foc, l’aigua... Les primeres molècules van anar degenerant fins a crear éssers més complexos. Van arribar els vertebrats, els invertebrats. Animals racionals i irracionals. La vida va canviar amb l’ésser humà. Es van crear les tribus, las creences, les diferències, el poder, las guerres, l’or, l’esclavitud (que mai es va abolir, tot i el que digui la història). La gana, la set i la cobdícia sempre han acompanyat l’evolució de l’homo sapiens, que força temps més tard en nom de l’idealisme, va muntar revolucions que tampoc van funcionar. I amb el capitalisme, el poder econòmic i polític va generar milions de parats; éssers irracionals que no volien pagar la hipoteca. Això es va acabar. He de muntar un altre Big Bang.

L’emprenedoria social reuneix una sèrie de qualitats que cal potenciar des de les administracions i, especialment, en un país com el nostre que, històricament, s’ha anat fent a partir de projectes individuals que, amb constància i tenacitat, s’han consolidat. Un emprenedor és algú disposat a crear una organització per crear riquesa i llocs de treball. És algú que aspira a tirar endavant una visió tot cohesionant un col·lectiu al voltant seu i motivant-lo amb entusiasme. Sempre hi ha obstacles en la tasca d’emprendre i de portar a terme un bon projecte. Hi ha les previstes i les imprevistes. S’hi ha de comptar, però cal que les administracions facilitin en el màxim grau aquest batec positiu de la societat civil i el sàpiguen promoure i potenciar. L’esperit emprenedor, cal treballar-lo ja en les escoles i estimular-lo amb incentius. Ens hi va el futur.

El contingut del projecte de R.D. sobre operacions vinculades, representa un pas endavant respecte de l’aprovat en el R.D. Llei 6/2010, però queda lluny del què hauria de ser una raonable regulació. El projecte estableix que l’obligació de documentar les operacions vinculades es produirà a partir d’una quantitat superior a 250.000`, per totes les operacions realitzades amb una mateixa persona o entitat vinculada, en comptes de l’anterior límit de 100.000` per al conjunt d’operacions amb totes les entitats vinculades, d’acord amb el vigent art. 16.2 del Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Societats (IS). Cal esperar que la reforma del Reglament de l’IS reculli les peticions del sector empresarial i sigui d’aplicació només a operacions vinculades internacionals i no es considerin vinculades les relacions entre una societat i els seus socis, administradors o consellers, racionalitzant-se així l’aplicació d’aquesta matèria i evitant-se més càrregues administratives a les empreses.

Els agents podran introduir-se a qualsevol mercat exterior Els consolats serviran com a plataforma comercial per als 12.000 col·legiats existents a Catalunya i els més de 400.000 de la International Union of Commercial Agents and Brokers (IUCAB). Amb aquest acord, els agents comercials podran introduir-se a qualsevol mercat exterior i tenir el seu propi despatx gratuït amb personal d’assessorament internacional, a més de tancar acords de col·laboració amb empreses i proveïdors estrangers. Els consolats comercials estaran ubicats a: Àustria (Burgenland, Carinthia, Lower Austria, Upper Austria, Salzburg, Styria, Tyrol, Vorarlberg i Viena); Itàlia (Milà); França (París i Lió); Alemanya (Berlín i Colònia); Holanda (Àmsterdam); Grècia (Atenes); Xipre (Nicòsia) i Espanya (Barcelona). El president del Consell, Enric Enrech, es va mostrar orgullós de l’acord i va precisar que continuaran treballant “a fons” dins el marc internacional per “potenciar una professió imprescindible per a l’economia de qualsevol país”.

Els mercats són molt grans

Totes les empreses tenen a l’abast eines per a identificar nous clients De vegades podem caure en el desànim pensant que el mercat se’ns està fent petit. És clar que hi ha mercats que pugen i que baixen, que es fan grans i que es fan petits. No obstant, no oblidem que els mercats són molt grans. Imaginemnos que tenim la sort de tenir una empresa que té un 20% de quota de mercat, cosa que és molt positiva en els temps que vivim actualment, doncs en aquest cas, encara li queda un 80% del mercat per conquerir. Avui en dia tenim eines a l’abast de totes les empreses per a quantificar i identificar possibles nous clients. Podem analitzar amb informació externa quins són els nostres clients actuals i buscar els ‘bessons’ o ‘cosins’ que més s’assemblin als nostres clients actuals. D’aquesta manera disposarem de dades sobre la mida del nostre mercat i podrem definir quins segments de mercat podem atacar. Tots tenim la possibilitat de fer-ho. Avui en dia és a l’abast de totes les butxaques.

Decàleg / EMPRESA

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

MÀRQUETING

INTERNACIONALITZACIÓ

XARXA

GESTIÓ

CONSUMIDORS

MARCEL GALLI

OSCAR PERREAU DE PINNINCK

ERNEST PAGÈS

ANTONIO DE PUIG

ENRIC SERRADELL

SOCI-DIRECTOR D’ACTICOM

SOCI-DIRECTOR EIM-ESPANYA

CEO I FUNDADOR DE RAFF.ME

SUBDIRECTOR. RISCOS FINANCERS I

PROFESSOR DE LA UOC I COORDINADOR

PROFESSIONALS. MARSH

COMISSIÓ INTANGIBLES ACCID

Decidir implica riscos

Consumisme (2)

Irracionals

El 40 % de les decisions de compra són impulsives Escoltava fa pocs dies la Sra. Pilar Varela, psicòloga i periodista força activa en diferents mitjans, que comentava que més del 40% de les decisions que prenem els consumidors són considerades com a ‘impulsives’. Decisions que, quan se’ns hi fa referència, arribem a qualiﬁcar d’irracionals. Tot i això, un cop analitzades, acostumen a tenir el seu origen en la necessitat de satisfer uns objectius ben concrets entre els quals la Sra. Varela destaca: la imitació, el luxe, el plaer, l’avorriment, la soledat, la desídia o l’ansietat. Aquest tipus de dades fan que no oblidi la conveniència d’entendre sempre quines són les motivacions dels clients a l’hora de triar la nostra oferta, però no només les racionals, que són aquelles que es justiﬁquen pels atributs ‘tangibles’ del producte (aquells que podem mesurar) sinó, sobretot, aquelles derivades dels components ‘intangibles’ de la nostra oferta... vaja, aquells que el Sr. Steve Jobs utilitza bé a l’hora de vendre més i més car.

Claus per a l’èxit

La internacionalització és una aposta per la competitivitat La internacionalització ha deixat de ser una opció per a convertir-se en una necessitat per a qualsevol empresa que vulgui seguir essent competitiva. Però la decisió de sortir a l’exterior ha de ser estratègica, ben planificada i amb l’aportació dels recursos humans i materials suficients. En els projectes d’expansió internacional, les empreses es troben amb unes necessitats de recursos directius que acostumen a solucionar enviant a l’estranger aquells professionals disponibles però que potser no donen el perfil adequat o contractant un directiu local. En d’altres ocasions, opten per un servei d’Interim Management global que els pot proporcionar recursos amb experiència local en situacions similars i, alhora, realitzar un seguiment del projecte, tant local com amb la central a Espanya. Els avantatges de l’Interim Management són: la rapidesa, la seguretat i la temporalitat.

La regulació del joc online

Cal una regulació del joc online consensuada a nivell europeu En un moment en què tot tendeix a ser global, les normatives sobre joc online són diferents segons el país. A Espanya es tracta d’una competència cedida a les autonomies i cadascuna d’elles està fent un camí diferent. Per la seva banda, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE) es concentra en la lluita contra el frau i la criminalitat que pugui sorgir de les activitats de joc online, mentre que els diferents estats de la comunitat estan més preocupats per regular i no deixar escapar els ingressos que d’aquestes activitats se’n deriven o bé per mantenir l’exclusivitat i monopoli del joc dins les seves fronteres. Internet és un mercat global i ha de ser regulat com a tal. Té sentit que un operador de joc global, dins un marc d’estricta legalitat hagi d’obtenir una llicència diferent per tenir usuaris a Madrid, a Bilbao o a París? La regulació ha de ser consensuada a nivell europeu, però mentrestant, hi ha un buit legal que no beneﬁcia a ningú.

Com protegir-se dels riscos que implica prendre decisions? La dinàmica de les responsabilitats i la recerca de responsables s’accentua en èpoques de crisi i els alts càrrecs i directius de les empreses no es queden indemnes davant d’aquesta problemàtica. Existeix un règim de responsabilitats especíﬁc per a ells regulat per la Llei de Societats Anònimes de 1989 mitjançant la qual es determinen les responsabilitats d’aquests alts càrrecs en la gestió de l’empresa que hauran de ser avalades amb el propi patrimoni del directiu. Com protegir-se enfront d’aquest risc? El Mercat Assegurador ofereix protecció als alts càrrecs mitjançant una pòlissa denominada de Consellers i Directius que cobreix possibles reclamacions de tercers. També es cobreixen les ﬁances tant en els processos civils i penals. El cost de la mateixa és molt raonable i s’obté un cop s’ha estudiat la situació de l’empresa en base als comptes anuals auditats de l’exercici anterior. Una excel·lent solució que ofereix tranquil·litat al teixit directiu de les empreses.

El nostre engany som nosaltres mateixos i les ànsies consumistes Cassandra, filla dels reis de Troia Hécuba i Priam tenia el do profètic. Així i tot, les seves profecies malgrat ser escoltades no eren cregudes. Llibres molt venuts com “El crash del 2010” del professor Niño Becerra sembla que són una crònica dels temps actuals malgrat haver estat escrit amb anterioritat. Davant la pregunta de quin és el nostre Cavall de Troia, la meva opinió és que el nostre engany som nosaltres mateixos i les nostres ànsies consumistes. Si alguna cosa té de positiva aquesta crisi és que les generacions futures potser podran pagar els seus pisos per una quantitat raonable en relació als seus salaris (si els tenen) malgrat que hi ha dues generacions que rebran la pitjor part de la crisi: atur, desconfiança i quotes hipotecàries desproporcionades. El do profètic de Cassandra torna a ser aquí. Desapareixerà el capitalisme tal com el coneixem, perquè es possible un capitalisme sense capital?

EMPRESA / Director de Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

ENTREVISTA A CLOTILDE TESON, DIRECTORA DE RECURSOS HUMANS DE CODORNIU

“A Codorniu, les persones són al centre de les decisions” Codorniu, empresa familiar de llarga i reconeguda trajectòria dins el sector del cava, segueix transmetent als seus treballadors un gran sentit de pertinença, oferint-los un ambient propici per a desenvolupar-hi la seva carrera professional. Tot això, apostant sempre per la qualitat en els seus productes i pel talent i la igualtat entre la seva gent. Quanta gent treballa al Grup Codorniu? Entre 900 i 1.000, depenent de l’època.

Què feies abans d’entrar a Codorniu? M’he dedicat a l’àmbit de gestió de persones i suport a la gestió del canvi i la innovació en sectors molt diferents. Què té aquest sector que no tinguin els altres? Més passió i respecte, en general i en particular, cap a la natura. Teniu menys crisi que altres? Tan de bo fos així. Els consumidors han canviat els seus hàbits

Tens ﬁlls? Estic casada i tinc tres ﬁlls meravellosos de 10, 8 i 5 anys.

La teva principal virtut? La passió en allò que decideixo fer i la preseverança en els objectius marcats.

Es més difícil dirigir amb perﬁls tan heterogenis com la gent de la vinya i bodega, i els de gestió i distribució? No és necessariament més difícil, però sí més variat. Cal ajustar les polítiques i les eines de gestió a les necessitats dels diferents col·lectius, però això també fa més enriquidora la professió.

Al ﬁnal què pesen més, les estructures o les persones? El nostre Grup es caracteritza per tenir les persones al centre de les seves decisions.

On vas néixer? A Barcelona.

Quina és la teva formació? Sóc llicenciada en Psicologia i tinc dos masters: un en Dret del Treball i un altre en Desenvolupament Organitzacional.

Més dones que homes? Més dones en alguns àmbits de l’empresa, però més homes en conjunt. Estem treballant per avançar en aquest camp.

Una empresa líder com vosaltres haurà hagut d’industrialitzar els processos. Com s’ha viscut el canvi des de RRHH? És un moment molt interessant, en el qual la nostra funció s’ha focalitzat en gran mesura per donar suport a una transformació cultural i a un ajust continu al canvi. S’ha viscut amb molta intensitat de treball per respondre a les necessitats del Grup però també amb molta satisfacció per poder anar més enllà dels àmbits eminentment tàctics i tècnics de Recursos Humans.

A COR OBERT

Algún defecte? Sens dubte, i més d’un. Però em concentro en treballar-los per tal que no s’apreciïn gaire.

Clotilde Teson, durant la sessió de fotos de l’entrevista. / CEDIDA

“Al Grup Codorniu estem treballant per avançar en el camp de la igualtat” “El sector al qual ens dediquem té més passió i respecte cap a la natura” “En aquesta crisi, no només RRHH ha d’apagar focs, sinó que cada àrea té una tasca fonamental”

de consum i s’estan ‘estrenyent el cinturó’, fet que s’evidencia en una compra d’inferior volum i de menor preu. Hi ha gaire rotació? No. La rotació al nostre Grup és molt baixa. És una empresa que ‘enganxa’. Una empresa familiar és més fàcil o més complicada?

El Grup Codorniu és una empresa de propietat familiar, però en la seva gestió hi intervé, a més, un ampli número de professionals provinents d’àmbits d’expertise diferents i de llarga experiència professional. Potser sigui aquesta barreja la que fa que la gestió no es diferenciï tant de qualsevol empresa no familiar. A les empreses familiars hi ha més valors o talant? No m’atreviria a aﬁrmar de què hi ha més, però sí que són més presents, estan més a flor de pell i són més identiﬁcables a simple vista. Ets d’aquelles persones que pensa que falten bons líders o ‘bons’ comandaments intermedis? En una organització d’èxit cada peça de l’equip té una funció important. Un líder sense equip no tindrà èxit sostenible. Un bon equip, si a més té un líder carismàtic aconseguirà que la organització d’èxit destaqui de manera excel·lent. La vostra empresa, per centenària, tradicional i referent de qualitat, segueix inspirant ‘orgull de pertinença.’ Així és. És molt inspirador poder ‘palpar’ aquest sentiment en l’ambient ja que, sens dubte,

es converteix en un element molt atractiu per als candidats. La gent de la teva generació pren la majoria de decisions en el món empresarial, també és així en el teu sector? Possiblement per la part tradicional del sector i de l’empresa, hi ha una bona barreja d’innovació i tradició en la presa de decisions. La vostra empresa la presideix una dona. Per què hi ha encara poques dones en els llocs de decisió? En la meva opinió, la dona es centra més en el resultat de la seva actuació professional i menys en la denominada ‘lluita pel poder’, de manera que pel camí perd molts trens. A més, tendim a tenir una activitat més “diversiﬁcada” i a témer que el fet de tenir llocs de major responsabilitat no ens permetrà realitzar amb èxit les altres tasques a les quals ens dediquem també amb intensitat (especialment la família). Què feu per a detectar talent i retindre’l? Tenim implementades i millorem cada any les nostres eines d’avaluació individual com a punt de referència d’inici de la detecció de talent. Aquestes engloben àmbits d’avaluació

Prefereixes vi o cava? Al Grup Codorniu m’he acostumat a buscar el millor caldo per a cada ocasió. Un somni per realitzar? Amb els anys, cada vegada tinc més somnis. No em vull concentrar en un de sol ja que cadascún cobreix diferents facetes de la meva vida.

de competències tant tècniques com comportamentals i actitudinals. Són la gent de RRHH, els ‘apagafocs de la crisi’? Crec que en aquesta crisi no només li toca a RRHH apagar focs, sinó que cada àrea té una tasca fonamental en aconseguir superar cada repte que es planteja. Creus que moltess empreses utilitzen l’RSC, com a element de moda i imatge o realment ho creuen i ho apliquen? Crec que en alguns casos pot iniciar-se per qüestió de moda i imatge, però no crec que es pugui sostenir només amb aquest objectiu.

MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Director de Màrqueting / EMPRESA

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A MAR VIOLA, DIRECTORA DE MÀRQUETING I COMUNICACIÓ DE HARLEY-DAVIDSON ESPANYA I PORTUGAL

“Quantes empreses hi ha que el client es tatuï la seva marca a la pell?” La companyia nordamericana Harley-Davidson –amb ﬁlial a Espanya només des de 2004– és el cas d’estudi típic a les escoles de negocis. Els seus clients no es compren una moto, es compren l’“experiència Harley”.

EVA CERES

“Hi ha un munt de famosos que tenen una Harley com Rafa Nadal, Fernando Alonso o George Clooney”

El Harley Owners Group (HOG) va ser una de les més creatives i innovadores estratègies per crear una experiència al voltant d’un producte. Harley-Davidson el va fundar el 1983; avui dia té més d’1.300.000 membres arreu del món. L’empresa forma part dels usuaris, dels moteros. No és una relació empresa-client tradicional, el client col·labora en crear la imatge de l’empresa. Quantes empreses hi ha que el client es tatuï la seva marca a la pell?

“La competència de Harley no són les altres marques de motos, sinó altres somnis com anar en iot”

Esperem que poques! Formes part de la seva vida. No venem productes, realitzem somnis. Si algú vol una moto no es compra una Harley perquè no és un mer mitjà de transport. La competència de Harley no són les altres marques de motos, sinó altres somnis com anar en iot. És més aspiracional que comprar-se una moto. Aquest concepte suposa treballar estratègies de fidelització o és un client ja fidel a la marca? No, la veritat és que no ens concentrem en la fidelització perquè com dius ja són clients fidels quan venen. La nostra estratègia és seguir fent el que fem i fer-ho bé. Cuidar els clients. Harley Davidson s’identifica sobretot amb l’home de mitjana edat i de poder adquisitiu mig-alt. Es dediquen molts esforços des de Màrqueting a captar altres segments com la dona o els joves? Sí, estem fent motos per atreure joves i dones. Avui dia, a Espanya el 8% dels nostres clients són dones. La família de motos Sportsters està pensada per captar aquests altres segments socials. Enguany hem llençat la Forty Eight, una moto molt urbana amb un estil vintage; és més petita i fàcil de portar. Cal ser una dona gran? No. A més de la customització d’estètica que fem al gust del client, quan una dona compra una moto, la podem adaptar a ella des del punt de vista utili-

Mar Viola, en un dels concessionaris Harley-Davidson. / EVA CERES

tari, és a dir, baixar el seient, apropar el volant... La roba també és una bona porta d’entrada per a la dona al món Harley-Davidson. Hi ha també motos barates per a joves? Barates no són. La més econòmica val prop dels 8.000 euros. I la més cara? En catàleg, 35.000, però el client pot demanar el que vulgui, ﬁns a preus elevadíssims! Tenim un catàleg d’accessoris amb 5.000 referències. Harley es basa en la customització? Sí. No n’hi ha dues d’iguals! Què li demana als membres del seu equip? Passió, entusiasme... Que siguin conscients que són uns privilegiats. Quan estàs estudiant i et demanen on t’agradaria treballar, és un lloc on segur diries: a Harley-Davidson.

EN PRIMERA PERSONA Una màxima a la seva vida. Aprendre, sempre! La regla d’or del director de màrqueting. Ésser molt conscient del que vol el mercat. Què fa un dia a l’oﬁcina sense Internet? Me’n vaig a un concessionari. Hi ha una Harley a la seva vida? Sí, una Nightster.

La intenció d’aquests productes satèl·lits és crear valor de marca o sumar números a la facturació? El cor del negoci són les motos. Després hi ha dos grans nuclis que són la roba –de dóna, home i nen– i els recanvis i accessoris. Però Harley té infinitat de coses com rellotges, neveres, pals de golf... de tot! La idea és aproﬁtar i estimular la ﬁdelització del client. El 2009 es van vendre 2.500 motos davant les 4.500 unitats venudes el 2007. I precisament és quan la companyia inaugura un nou espai de 1.000 m2 a Barcelona i obre 3 nous concessionaris. Fins el 2008 les vendes eren molt bones. El 2009 cauen, lògicament per la crisi. Però en el que portem de 2010 han crescut un 60% i hem guanyat quota de mercat. Fins i tot el 2009 no hem perdut cap concessionari dels 31 que tenim a Espanya. Quan pitjor ho estàs passant, més t’has d’esforçar.

En quina direcció treballa el departament de Màrqueting en un moment de crisi com l’actual? El que no fem mai és tocar preus. Però sí s’ofereixen avantatges com el “Ride Free for a Year”: és a dir que, si et compres una Sportsters tens 12 mesos per canviar-la i te la comprem pel mateix preu. Aquesta campanya dóna imatge de marca: Harley no perd valor. Em pot parlar dels altres dos projectes que teniu en funcionament: la Harley Custo i el Barcelona Harley-Days? La Harley Custo és una moto dissenyada per Custo i implementada per Ferry Clot. Només se n’ha fet una que se subhastarà després de l’estiu i els beneﬁcis aniran a l’Hospital de Sant Joan de Déu a Sierra Leona. Pel que fa al Barcelona Harley Days, és una festa de la ciutat al juny. És gratuïta i oberta a tothom. L’any passat hi van assistir un milió de persones. Les vostres motos continuen sent 100% “USA”? Sí. El 100% de les motos i el 100% de cada moto, -totes les peces- es fabrica a Estats Units. Allà hi ha dues fàbriques per servir a tot el món.

EMPRESA / Centenària

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

UNA DE LES PRIMERES MUTUALITATS D’EUROPA EN LA SEVA ESPECIALITAT

Aliança, una mutualitat emblemàtica d’origen obrer La d’Aliança és una història farcida de vicissituds i assoliments. Els assoliments han reportat beneﬁcis als mutualistes, i les vicissituds s’han anat superant a còpia d’esforç i tenacitat. La trajectòria centenària de l’empresa té els seus orígens en l’associació del col·lectiu de cambrers, que es van aplegar per poder disposar d’assistència mèdica.

BEGONYA MERINO

Els orígens de Quinta de Salut L’Aliança, Mutualitat de Previsió Social es remunten a principis del segle passat, concretament al 1904. Els primers anys del segle van ser temps difícils per les classes treballadores del país. En aquella època era freqüent que els cambrers s’allotgessin a l’establiment on treballaven, en petites cambres en condicions insalubres o ﬁns i tot dormint darrere el taulell. Les dures condicions de treball i de vida van fer que el propi col·lectiu prengués la iniciativa de buscar algú que tingués cura de la seva salut en cas necessari. Així es va fundar la Societat l’Aliança, Germandat de Cambrers de Barcelona, amb l’objectiu de proporcionar atenció mèdica als agremiats i les seves famílies. La idea havia partit de la proposta del doctor Girona de llogar un petit pis i condicionar algunes habitacions per atendre els malalts de la societat en ser hospitalitzats.

Primeres passes La primera clínica de la Quinta de Salud La Alianza que començà a prestar serveis als mutualistes estava situada a Sant Gervasi, a la plaça de la Torre. Poc després l’Aliança s’obrí a totes les entitats obreres, i per respondre a les noves necessitats, cercà un nou local a Gràcia. Després que la “Quinta” es transformés en col·lectiva, una comissió demanà al president del Consell de Ministres, Eduardo Dato, un ajut estatal per poder construir una clínica pròpia. El Rei va concedir l’ajut i els Barons de Grinyó van cedir 151.000 pams de terreny per a

Aliança té els seus origens en la Societat l’Aliança, Germandat de Cambrers de Barcelona

Els Barons de Grinyó van cedir 151 mil pams de terreny per construir la Casa Central de l’institució

Intervenció i recuperació de la normalitat

Una de les primeres imatges de l’Aliança. / CEDIDA

construir la Casa Central. El 18 d’abril de 1915, sota una intensa pluja a Barcelona, es col·locà la primera pedra del palau de la Mutualitat. El periple per aconseguir finançar l’edifici en propietat només havia començat. Les nou persones que van garantir 10.000 pessetes cada una a favor de la Quinta van fer possible un préstec del Banc de Barcelona. Poc després arribaria una subvenció estatal i un emprèstit amb el Banc Hipotecari. A finals de 1917 s’inaugurava la primera clínica pròpia de l’entitat, situada a l’actual carrer de Sant Antoni Maria Claret de Barcelona. Les necessitats de la institució continuaven creixent. Per evitar que els malalts amb patologies infeccioses contagiessin altres pacients, es va iniciar la cerca de fons per edificar un pavelló d’infecciosos. Gràcies a una donació del matrimoni Griñó es va poder

un actiu de més de 2,5 milions. I els 88 malalts tractats en el primer any ja eren 3.600, amb un total de 620 llits. Aquesta brillant trajectòria quedaria interrompuda entre el juliol de 1936 i el febrer de 1939. De les 300.000 pessetes que hi havia a la Caixa al principi de la guerra, en quedava aleshores poc més de 6.000. La institució havia estat saquejada i vivia en una total desorganització. A més, les organitzacions contràries al nou règim es van dissoldre o bé van deixar de funcionar. En aquest cas, una Comissió de Propaganda va posar un marxa una campanya recuperació de socis individuals i entitats. Per a poder atendre les necessitats dels mutualistes es va aconseguir un préstec del Banc Comercial de Barcelona. Així, progressivament i amb la tenacitat de la nova Junta, es tirava endavant en els anys difícils de la posguerra i s’iniciava l’expansió de la Mutualitat arreu de Catalunya. A partir del 1957 comencen a obrir-se clíniques i consultoris a comarques, des de la Bisbal, a Tortosa, Lleida, Tremp i Alt Aragó.

Entre 1936 i 1939, una Comissió de Propaganda va haver d’engegar una campanya per recuperar socis. / CEDIDA

aconseguir aquesta nova fita. L’augment de socis també significava més metges i més empleats. Així el 1926 s’inaugurava l’Escola d’Infermeres, amb la finalitat de donar formació científica al personal auxiliar de la clínica i millorar la qualitat de l’atenció sanitària.

Guerra Civil i expansió En 25 anys d’existència, l’entitat havia fet augmentar totes les xifres. Havia passat de 700 associats a 85.000. El pressupost inicial de 14.000 pessetes havia crescut ﬁns a més de 2,5 milions. El capital inicial de 8.000 pessetes s’havia convertit en

El 1997, la Quinta de Salut l’Aliança era la primera mutualitat de previsió social de Catalunya, amb 203.000 socis, el 29% de tot el sector mutualista de Catalunya. No obstant, després de la universalització de l’atenció sanitària, molts dels associats van optar per l’atenció que ja els proporcionava la Seguretat Social i l’entitat va patir dificultats econòmiques durant els últims anys. La pèrdua de socis i les desavinences entre el consell i l’assemblea de la institució van decidir la Generalitat a intervenir la mútua el 1997 per tal que s’instaurés un pla de viabilitat per a l’entitat. Això va comportar la separació de les assegurances i de l’activitat assistencial en dos entitats diferents. Després de 3 anys de beneficis, al 2006 la Generalitat va posar fi a quasi 5 anys d’intervenció de la mútua i torna la institució als mutualistes. Avui, segons dads de la institució, la mútua compta amb més de 125 mil socis i 570 centres mèdics i es manté com a primera mutualitat de previsió de Catalunya per nombre de socis.

Recerca i Desenvolupament / EMPRESA

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

COOPERACIÓ ENTRE EMPRESES PÚBLIQUES I PRIVADES

“La inversió pública ha de complementar la iniciativa privada, però no competir-hi” Amb l’objectiu d’analitzar les possibilitats que ofereix la cooperació entre empreses públiques i privades, l’escola de negocis Esade va organitzar una xerrada amb empresaris d’ambós àmbits. L’acte forma part del Programa Partners, una iniciativa que té com a objectiu aprofundir en el coneixement i donar a conèixer les experiències d’èxit fruit de la cooperació público-privada.

IVANNA VALLESPÍN

“Amb la crisi actual, és més necessària que mai la col·laboració entre empreses públiques i privades”. Aquesta va ser un dels ítems que va apuntar Antoni Soy, secretari d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya a la conferència “Estat i mercat: empreses públiques d’inversió industrial i cooperació públicoprivada”, que es va celebrar el passat 22 de juny. Soy també va afirmar que “hi ha una manca de finançament, els bancs no estan responent a les necessitats de les empreses, així que aquestes miren cap al sector públic”. Però, segons el secretari d’Indústria, aquesta situació “no durarà poc”, ja que les noves regulacions del mercat financer enduriran els requisits per accedir al crèdit. Tanmateix, Soy va assegurar que per superar la crisi, les empreses catalanes han de millorar la seva solvència i s’hauran de capitalitzar, i així podran créixer. Per fer-ho, el secretari va animar els empresaris a utilitzar fonts de finançament alternatives als bancs, com ara el Venture Capital o el Business Angels. Però també una via pot ser comptar amb la inversió que prové d’una empresa pública. En aquest sentit, la Generalitat compta amb un instrument anomenat Avançsa. Avançsa és una empresa pública d’inversió industrial crea-

En temps de crisi és molt important la col·laboració entre empreses públiques i privades Avançsa es va crear per donar suport a l’empresari en la creació o creixement de l’empresa

L’exemple navarrès

Telstar i Avançsa han treballat conjuntament per tirar endavant el projecte Hexascreen. / ARXIU

da l’any 2007 amb l’objectiu de recolzar i acompanyar l’empresari, en el moment de la creació de l’empresa o durant les fases de creixement. En aquest temps, Avançsa ha participat en sis projectes empresarials. Per tirar endavant una d’aquestes iniciatives, l’ens públic va arribar a un acord amb l’empresa terrassenca Telstar, dedicada al desenvolupament tecnològic destinat a laboratoris, a la indústria farmacèutica i l’hospitalària. Ambdues empreses van decidir iniciar

una relació de cooperació per invertir i recolzar un jove projecte: Hexascreen, un spin-off nascut en el si de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els investigadors d’Hexascreen van dissenyar un bioreactor, per tal d’estudiar el creixement de les cèl·lules. Una idea que va atraure a Telstar, tot i que no tenien assegurat l’èxit del producte al mercat. Tot i així, Avançsa i l’empresa egarenca van decidir assumir el risc i invertir en el desenvolupament de la patent.

En motiu de la jornada es van convidar representants dels sectors públics i privats de Navarra, com a exemple paradigmàtic i d’èxit de la col·laboració entre ambdós. En nom de l’àmbit públic va participar-hi, José Mª Aracama, director general de Sodena, l’empresa pública d’inversió industrial de Navarra. Creada l’any 1984, Sodena compta amb uns 150 milions d’euros de patrimoni i ha participat en una quarantena d’empreses privades.

Públic versus privat “Les relacions publicoprivades són complexes, però molt profitoses quan funcionen”,

va apuntar d’Àngel Saz, coordinador executiu del Programa Partners d’Esade. I és que tant des de l’empresa privada com la pública, van coincidir a destacar els avantatges d’aquesta cooperació. En aquest sentit, Ton Capella, president de Telstar, va ressaltar que en un moment com l’actual, en què el crèdit és limitat i hi ha problemes de ﬁnançament, “és interessant poder tenir com a soci i acompanyant una empresa pública”. També des de l’àmbit privat, Fermín Gembero, va recordar quan es va crear EHN i “la iniciativa privada exigia una ràpida rendibilitat, però la intervenció de l’empresa pública va ajudar a equilibrar els interessos i deixar que el projecte tingués el seu procés de maduració. Per la seva part, Mar Isla, directora general d’Avançsa, va destacar que una empresa pública és “un element neutre”, cosa que “aporta més conﬁança a l’empresari” i “no genera el recel d’un inversor privat”. Igualment, José Mª Aracama va defensar que l’empresa pública “ha d’apostar pel desenvolupament tecnològic, que és on no arriba la privada” i va deixar clar que “cal complementar la iniciativa privada, però no competir amb ella”.

EMPRESA / Perspectiva

MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL JULIOL 2010

Perspectiva

NOMENAMENTS LIBERTY MUTUAL GROUP

1 de juliol

4 de juliol

30 de juliol

Pujada de lâ&#x20AC;&#x2122;IVA

La reforma ďŹ nancera mĂŠs ambiciosa

Hem tocat fons?

Lâ&#x20AC;&#x2122;IVA reduĂŻt puja del 7% al 8% i el normal, del 16% al 18%. El Govern espanyol ho justiďŹ ca per incrementar els ingressos i reduir un dĂ¨ďŹ cit que va superar lâ&#x20AC;&#x2122;11% el 2009. Dins les pujades dâ&#x20AC;&#x2122;impostos, ara resta conĂ¨ixer quin tribut sâ&#x20AC;&#x2122;incrementa per a les rendes molt altes.

BĂ¨lgica presideix la UE DesprĂŠs del semestre espanyol, BĂ¨lgica assumeix la presidĂ¨ncia de la UE enmig dâ&#x20AC;&#x2122;una crisi polĂtica a quĂ¨ ha arribat desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;unes eleccions guanyades pels independentistes neerlandesos. Les estratĂ¨gies per sortir de la crisi econĂ˛mica i ďŹ nancera seran, de nou, els grans temes.

La Cambra de Representants i el Senat dels EUA aproven la reforma del sistema ďŹ nancer mĂŠs ambiciosa des dels anys 30. SotmetrĂ Wall Street a un control mĂŠs estricte, limita les operacions mĂŠs arriscades i ofereix mĂŠs garanties als ciutadans davant els abusos del sector (per exemple, amb les targetes de crĂ¨dit o la concessiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;hipoteques).

Les noves xifres de lâ&#x20AC;&#x2122;EPA serviran per veure si lâ&#x20AC;&#x2122;Estat ha tocat fons en la destrucciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;ocupaciĂł durant el segon trimestre, on sâ&#x20AC;&#x2122;encabeixen les contractacions per a la campanya dâ&#x20AC;&#x2122;estiu. Al primer perĂode del 2010, lâ&#x20AC;&#x2122;atur va pujar de 286.200 persones a lâ&#x20AC;&#x2122;Estat (33.200 a Catalunya), de manera que hi ha 4,6 milions de desocupats a Catalunya (676.200 a Catalunya).

6 de juliol

Prisa tanca lâ&#x20AC;&#x2122;acord de reďŹ nanĂ§ament

Evento Days a Madrid La indĂşstria turĂstica y hotelera, agĂ¨ncies dâ&#x20AC;&#x2122;esdeveniments, comunicaciĂł i el sectors del luxe i de lâ&#x20AC;&#x2122;incentiu es donen cita ďŹ ns el 7 de juliol a la ďŹ ra Evento Days, al Palau dâ&#x20AC;&#x2122;Esports de Madrid. Hi ha 120 expositors inscrits en un sector que creix tot i la crisi.

El grup de comunicaciĂł ha de tancar lâ&#x20AC;&#x2122;acord de reďŹ nanĂ§ament amb els creditors, per a la qual lâ&#x20AC;&#x2122;empresa de la Cadena Ser o de Digital + haurĂ de vendre la participaciĂł en Media Capital, a mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;una ampliaciĂł de capital de 450 milions dâ&#x20AC;&#x2122;euros. TambĂŠ prorrogarĂ el venciment del crĂ¨dit pont ďŹ ns el 19 de maig del 2013.

31 de juliol 7 de juliol ACS i Iberdrola, al jutjat Naixement dâ&#x20AC;&#x2122;Unnim La personalitat jurĂdica de les caixes Terrassa, Sabadell i Manlleu desapareix per donar pas a Unnim, el nom resultant de la fusiĂł de les tres entitats. El nou mapa de caixes catalanes es redueix de deu a cinc, tenint en compte que Caixa Laietana i Caixa PenedĂ¨s es conserven tot i la seva participaciĂł en dues fusions fredes (SIP).

2 de juliol MissiĂł a la Xina Entrevistes amb clients potencials, selecciĂł de potencials representants, socis locals o distribuĂŻdors, o estudi de possibles inversions sĂłn els objectius amb quĂ¨ es desplaĂ§a un grup dâ&#x20AC;&#x2122;empresaris catalans al gegant asiĂ tic, que creix, malgrat les circumstĂ ncies a un ritme superior al 8% i on la presĂ¨ncia catalana ĂŠs encara mĂŠs que discreta.

La constructora ACS i lâ&#x20AC;&#x2122;elĂ¨ctrica Iberdrola seran citades el 7 juliol a una vista al jutge dins el procĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;impugnaciĂł de la junta dâ&#x20AC;&#x2122;accionistes de la segona empresa promoguda per la primera companyia. El grup que presideix Florentino PĂŠrez vol entrar al consell dâ&#x20AC;&#x2122;administraciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;energĂ¨tica; en tĂŠ el 12,6% del capital.

14 de juliol Cos a cos Zapatero-Rajoy El debat sobre lâ&#x20AC;&#x2122;Estat de la NaciĂł servirĂ per mesurar les forces i els suports amb quĂ¨ compta el Govern per acabar la legislatura amb els vots suďŹ cients. Lâ&#x20AC;&#x2122;economia centrarĂ el â&#x20AC;&#x2DC;cara a caraâ&#x20AC;&#x2122; mĂŠs important de lâ&#x20AC;&#x2122;any parlamentari, a quĂ¨ Zapatero voldrĂ arribar amb la reforma laboral pactada amb ConvergĂ¨ncia i UniĂł. No la primera vegada que el debat es celebra el mes de juliol. La darrera vegada, perĂ˛, va ser ara fa 3 anys.

RĂ nquing de resistĂ¨ncia dels bancs Abans que acabi juliol es presenten els tests dâ&#x20AC;&#x2122;estrĂ¨s dels principals 25 bancs europeus. La UE publica el llistat, forĂ§ada per Espanya. Lâ&#x20AC;&#x2122;encapĂ§ala el Banc Santander i lâ&#x20AC;&#x2122;altre banc, el BBVA, ocupa una de les primeres posicions. La prova mesura la resistĂ¨ncia de les entitats davant un empitjorament generalitzat de la situaciĂł econĂ˛mica.

ALTRES CITES 1 de juliol ReuniĂł del consell de govern del BCE

9 de juliol Transport de viatgers del maig

14 de juliol Efectes impagats del maig

26 de juliol Hipoteques del maig

David H. Long, nou president de Liberty Mutual Group Des de lâ&#x20AC;&#x2122;1 de juliol, David H. Long exerceix el cĂ rrec de president de Liberty Mutual Group. Long, de 49 anys, desenvolupa la seva carrera professional en aquesta empresa de fa 25 anys. El nou president continuarĂ liderant la unitat de negoci internacional de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa mentre desenvolupa les responsabilitats del nou cĂ rrec. Edmund F. Kelly, president del Consell dâ&#x20AC;&#x2122;AdministraciĂł i %'1 FG .KDGTV[ /WVWCN )TQWR JC CĹżTOCV SWG &CXKF * .QPI Ĺ&#x2018;JC FGUVCECV GP CSWGUV equip, alhora que ha posicionat la nostra companyia i la nostra unitat de negoci internacional a un creixement rentable i continuat. David ha triomfat en la seva carrera en diferents posicions importants i responsabilitats creixents.â&#x20AC;? .Ĺ?CUUGIWTCFQTC OWPFKCN FKXGTUKĹżECFC .KDGTV[ /WVWCN )TQWR GU XC ETGCT GN K VĂ&#x192; NC UGXC UGW C $QUVQP 'U VTCEVC FG NC EKPSWGPC CUUGIWTCFQTC OĂ&#x192;U ITCP FG RTQRKGVCV K accidents als Estats Units segons el volum de primes directes emeses el 2008.

SCHNEIDER ELECTRIC

Enrique Valer, nou president per a Espanya, Portugal i lâ&#x20AC;&#x2122;AmĂ¨rica del Sud El fins ara director General de Schneider Electric per a la Zona IbĂ¨rica, Enrique Valer, ha estat nomenat nou Country president dâ&#x20AC;&#x2122;Espanya, 2QTVWICN K NĹ?#OĂ&#x201A;TKEC FGN 5WF # OĂ&#x192;U 8CNGT VCODĂ&#x192; NKFGTCTÂ´ GN PQW ENĂ&#x2022;UVGT FG lâ&#x20AC;&#x2122;AmĂ¨rica del Sud format per ArgenVKPC 7TWIWCK 2CTCIWCK $TCUKN :KNG %QNĂ?ODKC 'SWCFQT 2GTĂ&#x2022; $QNĂ&#x2C6;XKC K 8GPGĂ WGNC COD NĹ?QDLGEVKW FG EQQTFKPCT K UKORNKĹżECT NC IGUVKĂ&#x17D; FGNU PGIQEKU C CSWGUVC \QPC IGQITÂ´ĹżEC 'PTKSWG 8CNGT Ă&#x192;U GPIKP[GT KPFWUVTKCN RGT NC 7PKXGTUKVCV FG /CFTKF K 2&) RGT NĹ?+'5' K CETGFKVC WPC CORNKC GZRGTKĂ&#x201A;PEKC FG OĂ&#x192;U FG CP[U GP GN UGEVQT GNĂ&#x201A;EVTKE 8CNGT XC iniciar la seva trajectĂ˛ria professional a Cabimetal i posteriorment va seguir desenvolupant la seva carrera a Merlin Guerin, la qual el 1993 va ser adquirida per Schneider Electric. 5EJPGKFGT 'NGEVTKE Ă&#x192;U NC EQORCP[KC GURGEKCNKUVC C PKXGNN INQDCN GP IGUVKĂ&#x17D; FG NĹ?GPGTIKC K COD QRGTCEKQPU C OĂ&#x192;U FG RCĂ&#x160;UQU QHGTKPV UQNWEKQPU KPVGITCNU RGT C FKHGTGPVU UGEVQTU FG OGTECV .Ĺ?GORTGUC OCPVĂ&#x192; GN UGW EQORTQOĂ&#x2C6;U FĹ?CLWFCT C NGU RGTUQPGU K NGU QTICPKV\CEKQPU C OCZKOKV\CT NĹ?Ă&#x2022;U FG NĹ?GPGTIKC FG OCPGTC OĂ&#x192;U UGIWTC OĂ&#x192;U ĹżCDNG K OĂ&#x192;U GĹżEKGPV

ABERTIS

,QTFK &Ă&#x2C6;G\ PQW FKTGEVQT General de Saba ,QTFK &Ă&#x2C6;G\ JC GUVCV PQOGPCV PQW director General de Saba, unitat que gestiona el negoci dâ&#x20AC;&#x2122;aparcaments del Grup Abertis. Des del 2003 ocupava el cĂ rrec de subdirector General de Saba. Anteriorment, va desenvolupar a la mateixa empresa el cĂ rrec de director Financer entre els anys 1997 i 2003. La seva trajectĂ˛ria professional abans dâ&#x20AC;&#x2122;entrar a formar part de Saba es va desenvolupar a CaixaHolding (1994-1997) i a Arthur Andersen (1988 &Ă&#x2C6;G\ Ă&#x192;U NNKEGPEKCV GP %KĂ&#x201A;PEKGU 'EQPĂ?OKSWGU K 'ORTGUCTKCNU RGT NC 7PKXGTUKtat AutĂ˛noma de Barcelona. 5CDC Ă&#x192;U WP TGHGTGPV GP GN UGEVQT FG NĹ?CRCTECOGPV VCPV C 'URCP[C EQO C PKXGNN KPVGTPCEKQPCN 5CDC FKURQUC GP VQVCN FG RNCEGU FKUVTKDWĂ&#x160;FGU GP nuclis dâ&#x20AC;&#x2122;aparcament i estĂ desenvolupant nous projectes que donaran lloc a un VQVCN FG PWENKU FĹ?CRCTECOGPV K OĂ&#x192;U FG RNCEGU IGUVKQPCFGU

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

El sector assegurador analitza els efectes de la crisi a nivell mundial. PÀG. 22

Bulgària, recentment incorporada a la UE, ofereix atractatius de cara a les possibles inversions estrangeres. PÀG. 27

Economia

LES FALLES TECTÒNIQUES DE LA CRISI

Fragilitats econòmiques A més dels desequilibris externs i de les fragilitats ﬁnanceres, quines altres febleses sistèmiques continua tenint l’economia mundial? Alguns punts de vista ﬁns ara minoritaris potser mereixen més atenció.

JOAN TUGORES QUES CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Raghuram Rajan va ser un dels primers economistes que, des d’un càrrec tan destacat de l’establishment com d’economista en cap de l’FMI, va cridar l’atenció, a l’estiu de 2005, sobre les creixents fragilitats del sistema financer nord-americà i els riscos de la seva extensió internacional. La seva gosadia li va costar el càrrec i tenir raó li va servir de poc. Rajan acaba de publicar un llibre amb el títol de Fault Lines: How Hidden Fractures Still Threaten the World Economy, en el qual exposa els seus punts de vista sobre les falles tectòniques que hi ha a sota de la crisi i que, de no ser enteses i afrontades, amenacen amb una llarga etapa d’inestabilitat i fragilitat. Alguns dels seus missatges poden semblar heterodoxos i minoritaris, però provenint d’un excap de recerca de l’FMI amb un profund coneixement de la realpolitik, mereixen atenció.

Xina i Alemanya Un aspecte a destacar és que quan es parla de la responsabilitat dels països –i les societats– que han comès excessos

financers, que han viscut per sobre de les seves possibilitats i que ara es veuen obligats a severs mecanismes d’ajustament, s’explica només la meitat de la història. Això ha estat possible perquè d’altres països han mantingut posicions superavitàries, amb unes despeses internes en consum i inversió per sota de la seva producció i amb uns models basats en dosis creixents d’exportació. El model seguit per Alemanya i Japó com a via per recuperar pes econòmic i polític després de la Segona Guerra Mundial s’hauria croniﬁcat, i Xina semblaria anar pel mateix camí com a conseqüència del model triat per retornar a llocs destacats a l’economia i la política mundials. Les valoracions positives que mereixen sovint aquests models no haurien de fer perdre de vista que si alguns països importants tenen més producció que despesa nacional –i per això tenen superàvits i acumulen posicions creditores en el finançament exterior– això originaria una deriva deﬂacionista també perillosa a escala global... si no fos perquè a d’altres llocs del món es dóna la situació contrària. Dit d’una altra manera: Xina hauria pogut ser virtuosa gràcies al paper del consum excessiu dels Estats Units, i Alemanya ha estat també virtuosa a escala europea gràcies als excessos de despesa que ha propiciat als països del sud d’Europa que ara fustiga. La lliçó que extrau Rajan, i amb la qual crec que hauríem de coincidir, és que de la mateixa manera que l’emergència dels

Alemanya ha estat virtuosa a escala europea gràcies als excessos de despesa que ha propiciat als països del sud d’Europa que ara fustiga. / ARXIU

S’ha constatat un augment de la desigualtat en la distribució de la renda a molts països L’ètica de la responsabilitat no es pot associar a un determinat nivell de renda per càpita

desequilibris va requerir de la part creditora i de la deutora, també cal una veritable coresponsabilitat a l’hora de redreçar la situació si volem que la recuperació sigui més sòlida i sostenible que el camí que ens va portar a la crisi. Ni Xina a escala global, ni Alemanya amb una responsabilitat addicional a escala europea, poden defugir les seves responsabilitats. Lamentablement no semblen estar a l’alçada de les delicades circumstàncies.

Distribució de la renda Una altra consideració important fa referència a les dinàmiques contrastades d’augments de les desigualtats en la distribució de la renda a molts països, entre ells Estats Units i Espanya, en què els 15 anys anteriors a la crisi les tradicionals classes mitjanes van veure com quedaven cada vegada més lluny els ingressos dels sectors més afavorits pels dividends de la globalització. La ralentització del pes econòmic i polític dels segments mitjans i alguns dels baixos de la població podria haver provocat tensions que, segons Rajan, van ser conjurades amb polítiques de diner barat, accés a finançament hipotecari més relaxat, en una dinàmica de qui dia passa, any empeny que ja sabem com va acabar, i de la qual ara estem començant a pagar les conseqüències. Com han indicat alguns dels primers comentaristes del llibre, que un acadèmic format en la tradició del lliure mercat de l’escola de Chicago atorgui a la desigualtat en la distribució de la renda un paper tan cabdal, és un toc d’atenció que no pot ser desqualificat amb l’arro-

gància habitual de bona part de l’ortodòxia econòmica dominant. Un darrer aspecte a destacar. Abans de la crisi s’havia insistit molt en la contraposició entre els sistemes financers d’economies financerament subdesenvolupades amb pràctiques fraudulentes, i els sistemes eficients i transparents de les economies avançades. El que ha succeït al cor dels sistemes financers occidentals deixa ara amb l’evidència que la qualitat institucional i l’ètica de la responsabilitat no es pot associar mecànicament a un determinat nivell de renda per càpita, sinó que poden ser revertides si fallen els mecanismes establerts per protegir-nos de les febleses de la naturalesa humana. Rajan reobre el debat sobre l’eventual incompatibilitat entre importants dimensions del capitalisme desregulat i els sistemes polítics democràtics. Pregunta cabdal a la vista de com els mercats financers estan traient profit de les responsabilitats assumides els darrers temps pels governs de donar suport a les seves poblacions i, fins i tot, de rescatar-los a ells encara no fa quatre dies.

ECONOMIA / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

VALORS ÍBEX 12247,59 12053,36 11859,12 11664,88 11470,64 11276,41 11082,17 10887,93 10693,69 10499,46 10305,22 10110,98 9916,74 9722,51 9528,27 9334,03 9139,79

26 maig 10 29 juny 10

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

+1,49%

-0,46%

+0,50%

+3,55%

2.556,56 2.594,72

1.844,48 1.836,00

9.522,66 9.570,67

5.814,46 6.020,68

1,22 1,22

CAC

JULIOL 2009

JUNY 2010

3959,97 3902,82 3845,67 3788,52 3731,37 3674,21 3617,06 3559,91 3502,76 3445,61 3388,45 3331,30 3274,15 3217,00 3159,85

CAIGUDA EN PICAT

Els darrers dies, el nerviosisme dels bancs per retornar els préstecs al BCE està passant comptes a l’Íbex, a punt de tancar el pitjor primer semestre de la seva història.

DOW JONES

JUNY 2010

JULIOL 2009

11020,47 10826,16 10631,84 10437,52 10243,20 10048,88 9854,56 9660,24 9465,93 9271,61 9077,29 8882,97 8688,65 8494,33 8300,01

JULIOL 2009

JUNY 2010

MADRID ACULL EL 46È SEMINARI DE LA INTERNATIONAL INSURANCE SOCIETY

Líders mundials del sector assegurador analitzen les repercussions de la crisi Més de 500 professionals i experts en el sector de les assegurances, procedents de 50 països diferents de tot el món es van reunir el passat mes de juny a Madrid convocats per la IIS, la International Insurance Society, la major organització internacional de la indústria de l’assegurança. Hi van participar, entre d’altres, el president de Mapfre José Manuel Martínez, i la presidenta d’Unespa, Pilar González Frutos. BEGOÑA GIMÉNEZ

La cita anual del sector assegurador va tenir Madrid com a escenari en la seva 46a edició. Dels 6 al 9 de juny es van reunir més de 500 professionals per debatre i analitzar el sector i més concretament, les repercussions de la crisi financera. Qui convoca és la Internacional Insurance Society, la IIS, la major organització internacional de la indústria de l’assegurança amb més de 1.000 membres de 90 països que representen els líders mundials del sector. IIS facilita l’intercanvi d’idees i treballa en la proposta d’investigacions per al desenvolupament de la indústria global. L’ambient general de la reunió, tot i no ser pessimista, no fugia de la possibilitat d’un empitjorament de la realitat. Michael Morrissey, màxim representant de la IIS va declarar que malgrat que “el pitjor de la crisi” ja havia passat, “l’economia global encara no és gens bona” i que “la possibilitat d’una doble recessió encara planeja sobre nosaltres”. La presidenta d’Unespa, l’associació empresarial de l’assegurança a Espanya, Pilar González Frutos ofereix una visió més positiva de la situació: “L’assegurança ha demostrat que no pateix ris-

asseguradora, ha estat un dels sectors que millor comportament ha mantingut”, va expressar Martínez.

Els resultats del sector assegurador a Espanya van millorar un 1,2% l’any 2009

cos sistèmics de la magnitud de la banca ni el seu model de negoci és tan sensible a la crisi de crèdit i que la seva situació de solvència era i és envejable. Substancialment, aquest quadre és aplicable a Espanya i a la majoria dels països desenvolupats”. El tema de la solvència és, precisament, un dels temes amb més importància per al sector. Tant és així que vàries van ser les ponències que van girar entorn aquesta qüestió. “El sector assegurador mundial, i molt especialment l’europeu, sap que s’acosten canvis. Sap que existeix una exigència en el curt termini per perfeccionar els models de gestió via Solvència II”, explica González Frutos. La presidenta d’Unespa reconeix també la seva preocupació per aquesta qüestió: “Les especiﬁcitats de l’assegurança han de ser reconegudes perquè

Repercussions a Espanya

Un dels temes més recurrents del seminari va ser la gestió de la solvència. / ARXIU

no se’ns apliquin regles que en realitat han estat pensades per a d’altres activitats ﬁnanceres”. Per la seva part, el president de Mapfre, José Manuel Martínez, un dels 25 ponents del seminari, va assenyalar durant la seva intervenció que és molt important reconèixer que l’actuació d’alguns bancs d’inversió i hedge funds han estat determinants en la crisi i que la indústria asseguradora ha estat capaç de mantenir el seu paper com a generador de liquiditat. “La crisi ha enfortit l’activitat

EVOLUCIÓ PRIMES DEL SECTOR ASSEGURANCES A ESPANYA 2009-2010

Assegurança

Evolució 2009-2010

No vida Autos Salut Multirisc Resta no vida Vida TOTAL

-2,00% -1,70% 4,40% 1,20% -8,80% -5,90% -3,80%

El sector espanyol de l’assegurança ha estat reconegut internacionalment per la seva capacitat de resistència i adaptació a la situació. Les xifres mostren una millora dels resultats de l’1,2% per al 2009 en relació amb l’any anterior. En el primer trimestre de 2010 els ingressos per primes de l’assegurança es van situar en quasi 15.790 milions d’euros, el que representa un retrocés del 3,8% respecte el mateix període de 2009, segons les estimacions realitzades per l’ICEA. La presidenta d’Unespa no veu negatives aquestes dades: “Les xifres de l’assegurança, fins ara, mostren la solidesa del model de negoci així com la seva capacitat d’adaptació a entorns més hostils, com passa, per exemple, amb l’estancament del mercat objectiu de l’assegurança de l’automòbil. No obstant això, l’assegurança es suporta en l’activitat econòmica i si aquesta no millora, difícilment li pot anar bé a l’assegurança.”

Anàlisi de valors / ECONOMIA

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

COMENCEN A OPERAR LES CAIXES CATALANES FUSIONADES

La nova caixa resultant de la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa comencen a treballar conjuntament a partir de l’1 de juliol de manera que els seus clients podran operar a qualsevol de les seves oﬁcines independentment de quina sigui la seva entitat d’origen.

BANCO SANTANDER ES REAFIRMA A MÈXIC

NOU ‘RATING’ DE BANC SABADELL

L’entitat que presideix Botín ha arribat a un acord amb Bank of America pel qual adquirirà la participació del 24,9% que l’entitat posseeix a Santander Mèxic per 2.500 milions de dòlars. Amb aquesta operació Banco Santander es farà amb el 99,9% del banc mexicà.

L’agència de qualiﬁcació ﬁnancera Fitch ha situat el rating de BancSabadell a llarg termini en A, des del nivell previ A+, en línia amb la seva opinió sobre la situació de l’economia espanyola. La perspectiva de l’entitat passa de la categoria negativa a estable.

PRISA El primer grup de comunicació en els mercats de parla hispana i portuguesa ha aconseguit acabar amb un balanç positiu el mes de juny i amb una millora de la cotització de les seves accions del 5,12%. Present a 22 països, aquesta companyia global arriba a més de 50 milions d’usuaris gràcies a marques com El País, 40 Principales, Santillana o Alfaguara. L’exercici 2009 Prisa va facturar 3.208,58 milions d’euros i va obtenir un EBITDA de 623,75 milions. En el primer trimestre de 2010 Prisa va obtenir beneﬁcis en totes les seves àrees de negoci amb un guany de 34,55 milions d’euros. Recentment ha guanyat la batalla judicial pels drets del futbol a Mediapro, qui l’haurà d’indemnitzar amb prop de 105 milions d’euros.

2,30 2,24 2,19 2,14 2,09 2,04 1,98 1,93 1,88 1,83 1,78 MAIG 2010

JUNY 2010

L’OPERACIÓ S’HA TANCAT AQUEST MES DE JUNY

Criteria incorpora Adeslas al seu grup assegurador El sector assegurador compta amb un nou potent actor: és el holding de Criteria CaixaCorp., SegurCaixa Holding – Adeslas, gràcies a la incorporació d’aquesta darrera companyia, líder en el sector salut a Espanya.

BEGOÑA GIMÉNEZ

L’operació anunciada en el mes d’octubre per Criteria CaixaCorp. i Suez Environnement ha arribat a bon port i Adeslas, companyia líder a Espanya en el sector de les assegurances de salut, ja forma part del grup inversor de “la Caixa”, gràcies a l’adquisició del 99,7% del seu capital social per un import de 1.193,3 milions d’euros. Per poder tancar aquesta compravenda, els accionistes d’Adeslas han venut a Criteria les seves participacions corresponents. Agbar, pel seu 54,77% de l’asseguradora, i Malakoff Médéric, pel seu 45% –el 0,23% restant pertany a accionistes minoritaris–, han rebut respectivament 687,1 milions d’euros i 506,2 milions d’euros, un import que inclou els interessos reportats a favor de Malakoff Médéric des de la signatura de l’acord original el mes d’octubre passat ﬁns a la data de formalització de l’adquisició.

L’estratègia Aquesta operació, que va començar a gestar-se fa uns 12

mesos, ha requerit, com a pas previ, que els accionistes de referència d’Agbar, Criteria i Suez Environnement, que controlen entre tots dos el 90% del capital de la companyia, promogués que Agbar llancés una OPA d’exclusió sobre el 10% del seu capital en mans d’accionistes minoritaris, a un preu de 20 euros per acció, i que procedís posteriorment a reduir el seu capital per amortització de les accions pròpies adquirides. Aquesta OPA va concloure el darrer 26 de maig amb un èxit d’acceptació del 91,27%. Finalment s’ha formalitzat la venda per part de Criteria a Suez Environnement d’una participació directa i indirecta d’Agbar equivalent al 24,50% del capital de l’empresa, per un import de 666,5 milions d’euros. Tenint en compte que es preveu que Suez Environnement aporti a Hisusa la totalitat de la seva participació directa a Agbar, Hisusa serà titular del 99,04% del capital d’Agbar, i el 0,96% restant quedarà en mans dels accionistes minoritaris que no van acudir a l’OPA d’exclusió. Després d’això, Suez Environnement serà ti-

Les operacions han generat en conjunt unes plusvàlues per a Criteria de 162 milions d’euros Adeslas, líder a Espanya en sector salut, compta amb 3 milions d’assegurats

tular del 75,74% d’Hisusa, mentre que Criteria serà titular del 24,26%. Aquestes operacions han generat en conjunt unes plusvàlues netes consolidades per a Criteria de 162 milions d’euros.

Un nou actor El nou grup assegurador SegurCaixa Holding-Adeslas té l’objectiu de situar-se com a refe-

LÍDER EN SALUT Adeslas va néixer fa més de 40 anys i és, des del 2001, la primera companyia d’assegurances de salut a Espanya. Actualment té més de 3.000.000 d’assegurats, un quadre mèdic amb 33.000 professionals sanitaris de totes les especialitats, més de 1.100 centres d’atenció mèdica i d’assistència i també 200 punts d’atenció al públic. A més, Adeslas gestiona el segon grup de hospitals privats del país. El 1990, el grup Agbar va convertir-se en el primer accionista d’Adeslas i al llarg d’aquests anys ha continuat adquirint i absorbint més asseguradores. rent en el sector espanyol de les assegurances de vida i de salut, un dels sectors on es preveu més creixement en els propers anys. Les sinergies que s’establiran entre les companyies permetran d’accedir a un univers de sis milions de clients, entre individuals i col·lectius, a un canal de distribució format per més de 1.800 agents i corredors d’assegurances i a 200 oﬁcines pròpies, a més de les més de 5.000 oﬁcines de “la Caixa” i de la xarxa comercial de SegurCaixa Holding. Així mateix, ges-

tionarà un grup líder a Espanya en hospitals privats. Fruit d’aquesta operació, l’equip directiu d’Adeslas s’integrarà en l’equip de Direcció del Grup SegurCaixa Holding, en què Tomás Muniesa i Mario Berenguer es mantenen com a conseller delegat i director general, respectivament. Javier Murillo assumeix el càrrec de director general adjunt executiu del Grup SegurCaixa Holding. Per a Adeslas, Jordi Mercader n’ha estat nomenat nou president.

ECONOMIA / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

La potencialitat comercial dels països 17è Regne Unit 8è Canadà 10è Holanda 20è França 36è Portugal

19è Estats Units

51è

32è Espanya 75è Marroc 119è Algèria

64è Mèxic

121è Veneçuela 91è Colòmbia

Singapur i Hong Kong al capdavant per segon any consecutiu El World Economic Forum (WEF) acaba de publicar el rànquing global en base a l’índex de potencial i foment del comerç dels diferents països. Aquest índex mesura l’eﬁcàcia i la competitivitat de les polítiques que faciliten la lliure circulació de béns i serveis entre fronteres. Concretament, avalua quatre atributs a tenir en compte: l’accés al mercat, l’eﬁcàcia de l’administració duanera, la qualitat de les infraestructures de transports i telecomunicacions i l’entorn empresarial. Els països que lideren aquest rànquing continuen sent Singapur i Hong Kong, seguits de Dinamarca, Suècia i Suïssa. Nova Zelanda, Noruega, Canadà, Luxemburg i Holanda completen el top-10.

Espanya retrocedeix Respecte a l’any 2009, l’economia espanyola perd cinc llocs en el rànquing global de potencialitat i facilitats comercials, passant del 27è lloc al 32è. Els indicadors pitjor valorats són els referents a l’accés al mercat nacional i internacional, que mesuren el nivell de protecció dels mercats econòmics i la qualitat del seu règim comercial. Per la seva banda, la millor valoració fa referència a la qualitat de les infraestructures de transport i telecomunicacions.

87è Brasil

18è Xile

N TORL * N E 10. ARIA a ndi TOP PRES inlà pur F EM ga Sin ca

95è Argentina

ar am 1r Din mburg e 2n Lux g Kong r 3 Hon atar Q 4t a ueg è 5 Nor ssa Suï bs U 6è Àra 7è ats ècia r i Em Su 8è ... 9è an è 10 Esp ... 46è

*Aques permiss

les activ

El mapa del món / ECONOMIA

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

7è Noruega 4t Suècia

3r Dinamarca 9è Luxemburg 5è Suïssa

13è Alemanya

49è Hongria Itàlia

62è Turquia

55è Grècia

26è Israel 29è Jordània

25è Japó 48è Xina 112è Pakistan

76è Egipte 22è Bahrein 40è Aràbia Saudita

2n Hong Kong 84è Índia 60è Tailàndia 30è Malàisia

105è Kenya

1r Singapur

72è Sud-àfrica

ts Uni

6è Nova Zelanda

nya

t subíndex mesura, principalment, el nivell de

sivitat i facilitats de la legislació pel que fa a

vitats comercials.

del 1r al 3r

del 4t al 10è

de l’11è al 30è del 31è al 60è del 61è al 121è

ECONOMIA / Conjuntura

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

ALEMANYA S’ESTRENY EL CINTURÓ

Pla d’estalvi de 80.000 milions d’euros a Alemanya Merkel assegura que les partides destinades a educació i investigació no es veuran afectades en aquestes retallades. També s’estudia la reducció de l’exèrcit. NÚRIA CABRERA

“Estem en temps durs i difícils. Ja no ens podem permetre tot allò que desitgem si volem dissenyar el futur”, han estat les declaracions de la cancellera alemanya, Angela Merkel, durant la presentació del pla d’estalvi més dràstic en la història del país des de la Segona Guerra Mundial, que significarà estalviar 80.000 milions d’euros ﬁns a l’any 2014. Amb l’objectiu de tancar els buits del sistema ﬁnancer alemany, aquest pla incorpora rellevants retallades en les àrees de Treball i Afers Socials, Infraestructures i Defensa. Pel que fa a l’educació i la investigació, Merkel va assegurar que els pressupostos no es tocaran i que, de fet, augmentaran 12.000 milions d’euros en la legislatura actual. Entre les mesures, s’ha acordat la reducció del nombre de funcionaris

L’objectiu d’aquest pla és tancar els buits del sistema ﬁnancer alemany

els bancs facin la seva aportació a la despesa de la crisi.

Retallades en Defensa Angela Merkel. / ARXIU

ministerials i d’altres institucions federals de 10.000 persones menys fins al 2014 i suspendre l’augment previst el 2011 de la paga de Nadal. Pel que fa a l’economia, es reduiran les subvencions, es crearà una taxa ecològica per al tràﬁc aeri, un impost sobre el combustible nuclear per als consorcis energètics i noves càrregues fiscals per

als mercats financers. Finalment, la cancellera Angela Merkel va anunciar que el país introduirà un impost a les transaccions financeres com a molt tard el 2012, si no s’arriba abans a un acord que permeti imposar una taxa semblant en l’àmbit internacional o europeu. Segons la pròpia Merkel, aquest impost seria una bona mesura per tal que

D’acord amb el pla d’estalvi, Alemanya es troba estudiant la reducció del seu exèrcit en 40.000 soldats. Els resultats d’aquest informe es donaran a conèixer durant el setembre. Des del ministeri de Defensa, s’hauran d’analitzar els efectes que aquesta reducció de militars tindrà per a l’exèrcit i les missions a l’estranger, i estudiar la continuïtat del servei militar obligatori.

AUGMENTAR LA TRANSPARÈNCIA I LA COMPETÈNCIA

La CE vol crear una agència de qualiﬁcació de riscos Aquesta nova agència competiria amb Standard and Poor’s, Fichte i Moody’s, acusades, en les darreres setmanes, d’agreujar la crisi d’endeutament de l’eurozona. NÚRIA CABRERA

Amb l’objectiu d’augmentar la transparència i la competència en el sector de les agències de qualiﬁcació de riscos, la Comissió Europea ha proposat endurir la norma que les regula, que serviria per dur a terme un control centralitzat per part de la Unió Europea. Cal recordar que l’existència i la posició d’aquestes agències va ser qüestionada en els inicis de la crisi econòmica, el 2007, per no haver alertat de tot

La nova Autoritat Borsària Europea comptarà amb poders exclusius allò que s’estava gestant, i que ara, amb la degradació de la nota del deute de Grècia, Portugal i Espanya, s’ha tornat a posar en entredit. Per això, una de les mesures que està estu-

diant en aquests moments la Comissió Europea és crear una agència de qualificació europea, que podria començar a definir-se de cara al mes de setembre. Diversos països, com Alemanya, França i Espanya, ja han demanat que es posi en marxa aquest projecte.

Enduriment de la regulació Segons la Comissió, la nova Autoritat Borsària Europea comptarà amb

poders exclusius per supervisar les agències de qualificació registrades a la UE. L’organisme podrà reclamar informació, obrir investigacions i fer inspeccions a les companyies. La creació d’aquesta autoritat ja ha estat aprovada com a part de la reforma del sistema de supervisió de la UE per prevenir futures crisis, però encara necessita l’aprovació de l’Eurocambra, que es podria retardar fins a ﬁnals de 2010.

NOTÍCIES DEL MES ES FORMA EL NOU GOVERN JAPONÈS

El recent primer ministre del Japó, Naoto Kan, ha designat en les darreres setmanes els membres del que serà el seu gabinet, un govern que haurà de buscar solucions per reduir el deute públic japonès i crear un clima de conﬁança cap a la política. D’aquest nou executiu, del que en formaran part 11 ministres que ja exercien el càrrec en l’anterior govern, destaca el nomenament com a ministre de Finances de Yoshihiko Noda, un polític favorable a les reformes ﬁscals. Un dels que continuaran serà el ministre d’Exteriors, Katsuya Okada, que previsiblement mantindrà les relacions amb Washington després del recent acord que estableix la permanència de la base aèria que l’exèrcit dels Estats Units té a l’illa japonesa d’Okinawa.

CAMERON ASSEGURA QUE EL DÈFICIT ÉS “MOLT PITJOR” DEL QUE S’ESPERAVA

En les seves darreres aparicions públiques, el nou primer ministre britànic, David Cameron, ha culpat l’anterior govern laborista de la greu situació econòmica del Regne Unit, fet que ha donat lloc a un nou conﬂicte entre govern i oposició. A més, Cameron ha avisat que s’han de fer “retalls dolorosos” per tal de pal·liar el dèﬁcit públic, que ascendeix a 156.000 milions de lliures (177.840 milions d’euros), encara que no s’han determinat a qui afectaran o quins serveis es reduiran. D’altra banda, Cameron també ha acusat l’anterior govern encapçalat per Gordon Brown d’endeutar-se “excessivament”. Cal recordar que l’endeutament del Regne Unit és de 770.000 milions de lliures (uns 877.800 milions d’euros).

EL PRESIDENT DE LA RESERVA FEDERAL CREU QUE LA UE HA D’AMPLIAR EL SEU FONS DE RESCAT

El president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, ha declarat que l’organisme que presideix vigila “amb molta cura” tot allò que passa a Europa, ja que és el principal soci comercial dels Estats Units. D’aquesta manera, va recomanar que, possiblement, Europa hauria d’augmentar el volum del fons d’estabilització que ha creat amb la ﬁnalitat que la crisi a Grècia no s’estengui a altres països. Bernanke va aﬁrmar, també, que la Unió Europea està decidida a evitar la fallida de Grècia tot i el petit volum de la seva economia, pel perill que pugui causar la suspensió de pagaments del deute en altres països “de la perifèria” del continent.

Sobre el terreny / ECONOMIA

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

POSICIÓ RELLEVANT A LA SEVA ZONA D’INFLUÈNCIA

Bulgària mostra un nou atractiu per desenvolupar negocis a Europa Una vegada incorporada a la Unió Europea, Bulgària inicia una nova etapa com a atractiu emplaçament per a les nostres empreses, amb una política fiscal que afavoreix les inversions i una mà d’obra barata i qualificada.

La Inversió Directa Estrangera a Bulgària contribueix a la seva estabilitat econòmica

BULGÀRIA VOL ACOLLIR PART DE L’ESCUT ANTIMÍSSIL DE L’OTAN El govern de Bulgària ha anunciat, coincidint amb la visita del secretari general de l’Aliança Atlàntica, Anders Fogh Rasmussen, que vol participar en el futur escut antimíssil. Arran d’això, el ministre de Defensa búlgar, Anyu Angelov, va haver d’assenyalar que encara és molt aviat per negociar on i quins elements del sistema es podrien desplegar al país. “Insistirem a participar en aquest projecte. Les variants es discutiran quan s’arribi a un nivell tècnic en les negociacions”, va explicar.

Els sectors d’interès del país són la construcció, infraestructures públiques i energia

NÚRIA CABRERA

Recentment integrada a la Unió Europea, Bulgària vol atraure noves inversions i negocis per tal de continuar creixent econòmicament. A més d’aquest nou atractiu de pertànyer a la UE, la seva situació geogràfica i estratègica (per Bulgària conflueixen diversos corredors transeuropeus, oleoductes i gasoductes), torna a deixar clara la seva posició rellevant a la seva zona d’influència. D’altra banda, és necessari recordar la importància de la Inversió Directa Estrangera (IDE) al país, ja que s’ha convertit en una de les claus de la seva estabilitat econòmica i ha servit per compensar el dèficit, encara que en els darrers temps, i a causa de la crisi econòmica, s’ha estancat. Pel que fa a la moneda única, Bulgària ha anunciat que la seva adhesió a l’euro es retarda pel deute públic registrat durant l’any 2009 a causa de decisions dutes a terme en l’anterior legislatura, i és que segons s’havia previst, el país anava a ingressar a la zona euro a mitjans d’aquest any i adoptar la moneda comuna el 2013. Arran d’això, l’oficina estadística comunitària, l’Eurostat, que depèn de la Comissió Europea, té previst enviar en els propers mesos una missió a Bulgària per investigar si

ries tèxtils, cuir i calçat, productes ceràmics, maquinària, manufactures de plàstic, components d’automoció, sector vitivinícola, hàbitat i maquinària i aparells elèctrics.

Sectors on fer negocis a Bulgària L’adhesió de Bulgària a l’euro es retarda pel deute públic del país registrat durant el 2009. / ARXIU

el govern ha falsiﬁcat les seves estadístiques per rebaixar el nivell real de dèﬁcit, com va succeir en el cas de Grècia.

Evolució en la presència d’empreses espanyoles Pel que fa a les exportacions, les darreres dades, publicades el 2008, recullen que Espanya va exportar a Bulgària per valor de més de 297,6 milions d’euros, en els sectors de tecnologia industrial, el sector de la carn, ceràmica, aparells i materials elèctrics, plàstics, productes farmacèutics, siderúrgia i metal-

lúrgia, el sector hàbitat i la moda. Sobre inversions, les empreses espanyoles van invertir a Bulgària el 2008 101,9 milions d’euros, principalment, en els sectors immobiliari i de la construcció, amb un interessant creixement en energies renovables. Si parlem dels principals sectors d’interès per a les nostres empreses a Bulgària, trobem que allà on el potencial de creixement és signiﬁcatiu és als sectors de construcció d’infraestructures públiques, energia i medi ambient, promoció immobiliària, telecomunicacions, turisme, matè-

Una de les oportunitats on les nostres empreses poden fer negocis té a veure amb compres del sector públic, licitacions i concursos, relatius a subministrament, obres i serveis, en la seva majoria, ﬁnançats per la UE i altres organismes internacionals.

En importacions, les oportunitats es concentren en diversos àmbits, ja esmentats en l’apartat anterior. A més, cal anomenar la construcció i infraestructures públiques, energies renovables, turisme, telecomunicacions i moda. Pel que fa a la inversió, les empreses estrangeres solen concentrar-se en concessions, privatitzacions i d’altres, com les subcontractacions industrials, ja siguin en béns de consum, béns industrials o serveis. Actualment, hi ha diversos processos oberts en els sectors energètic, de la construcció i ﬁnancer, entre d’altres. Si es tracta de sectors, cal recordar que l’agrícola es troba poc capitalitzat i presenta bones perspectives, gràcies als fons europeus, que permeten realitzar inversions en maquinària en un sector que havia quedat relegat. En referència a això, i gràcies a la millora del nivell i la qualitat de vida, s’han integrat en la societat la preferència pels productes occidentals. Per tant, tenen les portes obertes les marques de restauració, hàbitat i moda espanyoles, tant a través de franquícies com en altres sistemes de comercialització. Finalment, és rellevant fer palesa la notorietat que ha adquirit, en els mitjans de comunicació, la diﬁcultat dels municipis i empreses de Bulgària per gestionar en solitari els ajuts europeus. Així, s’obren noves oportunitats de negoci per a les empreses dedicades a la consultoria i l’assessorament en aquesta matèria.

DADES GENERALS Població: Superfície:

7,6 milions d’habitants 110.994 km2

Capital: Sistema polític: Inﬂació: Creixement del PIB:

Soﬁa República parlamentaria 2,5% (2009), 2% (estimació 2010) -4,9% (2009), 0% (estimació 2010)

Principals destinacions de les exportacions: Grècia (9,8%), Alemanya (9,1%), Turquia (8,9%), Itàlia (8,5%), Romania (7,2%), Bèlgica (5,8%), França (4%). Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, FMI, Eurostat.

ECONOMIA / Estudis

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

INFORME SOBRE ECONOMIA FAMILIAR DE CAIXA CATALUNYA

El consum de les famílies catalanes millorarà tímidament el 2010 Les previsions no són negatives però les famílies catalanes encara no estan preparades per fer augmentar l’índex del consum privat. L’augment de l’atur, el descens de les prestacions socials i dels sous dels assalariats, més l’ajust ﬁscal i la pujada de l’IVA poden ser algunes de les forces que frenin les despeses de les famílies. Segons Caixa Catalunya, el consum privat pot apujar-se només un 0,5% respecte 2009. BEGOÑA GIMÉNEZ

Caixa Catalunya ha presentat el seu informe trimestral sobre el consum privat i l’economia familiar en què desgrana un per un els factors que han permès la millora del consum familiar i fa una previsió de com evolucionarà aquest indicador durant la resta de l’any. La principal conclusió és que malgrat que estem en un inici de recuperació encara són moltes les forces que incideixen negativament com per permetre un revitalització del consum.

CONDICIONANTS DEL CONSUM PRIVAT EL 2010 Retrocés de l’ocupació un 10,7% des de 2007. En el primer trimestre de 2010 s’han destruït 252 mil llocs de treball. Davallada d’un 3,1% de la remuneració salarial. Retirada d’estímuls, com la deducció dels 400 euros a l’IRPF i altres ajuts ﬁscals.

Tendència favorable Els diferents indicadors econòmics mostren que Espanya està sortint de la recessió, que no de la crisi. Així ho demostra, per exemple, l’increment del 0,1% del PIB durant el primer trimestre de l’any, apujat, entre d’altres, per l’increment d’un 0,5% del consum privat. L’augment de la despesa familiar és un dels motors de la recuperació econòmica i així s’ha comprovat el 2009, any en què un augment de la renda disponible d’un 1,1% ha permès el creixement de la despesa familiar després de sis trimestres consecutius i un setè d’estancament, en els quals s’havia acumulat un descens del 6,9%. Segons l’informe de Caixa Catalunya, l’impuls de la compra d’automòbils, afavorit per la posada en marxa del Plan 2000E, ha tingut molt de pes en la millora del consum de les famílies. Caldrà veure com es reacciona a la retirada dels ajuts fiscals a l’adquisició de vehicles. No obstant, l’horitzó a què s’enfronta el consum privat és “encara incert a curt i mig termini”, segons els autors de l’informe. Tot depèn de com evolucionin certs factors condicionants, com ara el mercat de treball, les rendes d’ajuda i prestacions, els preus al consum, l’índex de confiança de les llars i la riquesa financera.

Pujada progressiva de l’IPC en el darrer trimestre (1,8% al mes de maig). Millora la conﬁança de les llars i per tant disminueix la taxa d’estalvi. / ARXIU

Pujada de l’IVA.

El PIB s’ha incrementat un 0,1%, gràcies també a la millora del consum privat La compra de vehicles ha inﬂuït en l’increment de la despesa familiar Es preveu una reducció de la taxa d’estalvi d’1,5 punts respecte l’any 2009 Previsions La renda disponible de les llars va augmentar el 2009 un 1,1% nominal i segons l’informe de Caixa Catalunya, s’espera que aquesta es situï en el 0,5%. La taxa d’estalvi es va situar el 2009 en el 18,8%, degut al factor incertesa i precaució però es preveu que aquesta taxa es situï en aquest any en

el 17,3%. El consum privat podria créixer enguany d’un 2,6% nominal, equivalent al 0,5% en termes reals. Per comunitats autònomes, es destacarà Canàries amb l’avanç més elevat del consum privat, de l’1,2%, impulsat per la menor destrucció d’ocupació. Navarra i Castella-la Manxa se situaran a continuació, amb avenços de l’1,1%. A Madrid, el País Basc, Castella i Lleó, Andalusia, Aragó i Extremadura els augments

seran més moderats, si bé superaran la mitjana espanyola, entre el 0,9% de Madrid i el 0,6% d’Aragó i Extremadura. En la mitjana d’Espanya hi haurà Cantàbria i Galícia. Balears, amb un 0,4%, Catalunya i la Rioja, amb un 0,1% ambdues, tancaran el grup de regions amb creixement. Quant a Múrcia, la Comunitat Valenciana i Astúries, mostraran caigudes de la despesa familiar d’entre el 0,1% (les dues primeres) i el 0,7% la darrera.

Recuperació (moderada) de l’índex de conﬁança de les llars. Pèrdua de valor de la riquesa ﬁnancera i immobiliària. Despalanquejament de les llars gràcies a la baixada de l’euríbor.

COMPONENTS DEMANDA NACIONAL (1) VALORACIÓ ANUAL EN % 20

-10

Consum llars FBCF Equip FBCF Construcció

-20

-30

2005

2006

2007

(1) Sèries corregides de calendari i estacionalitat

2008

2009

2010 Font: Ministeri d’Economia i Hisenda

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

En aquest especial sobre emprenedoria, hem comptat amb la col·laboració d’AIJEC, una associació de joves empresaris que viu de prop aquest tema.

Especial: emprenedoria

JORDI VINAIXA, PROFESSOR DE POLÍTICA D’EMPRESA A ESADE

“L’atur, tot i ser dolent, ajuda alguns emprenedors a donar el pas endavant” L’emprenedoria constitueix un indicador econòmic i empresarial determinant per a un país, ja que té conseqüències directes sobre la societat: contractació de personal, noves idees que facin els processos laborals més eﬁcients, etc. Jordi Vinaixa parla de l’emprenedoria amb optimisme, perquè la seva experiència com a professor li ha demostrat que els projectes dels emprenedors del futur són d’una alta qualitat. CARLES CHACÓN

que s’ha consolidat. Però a banda d’això, la gent entén cada vegada més que és necessari que hi hagi emprenedors i negocis que afectin directament a la societat i que tinguin, a més, benefici econòmic.

Quin és l’estat actual de l’emprenedoria a Catalunya? Hi ha una constant i un factor que en èpoques de crisi sempre es presenta: la poca disponibilitat de diners suposa una menor creació d’empreses. També és cert, però, que moltes persones pensen en muntar un negoci quan es queden a l’atur. No obstant, hi ha altres situacions que són difícils de detectar en les estadístiques, com per exemple una activitat que, almenys en un primer moment, sigui submergida. Des d’aquest punt de vista, no han canviat molt els paràmetres respecte el que seria la situació clàssica de crisi. Quines són les oportunitats d’aquesta crisi, pel que fa a la creació d’empreses? Hi ha oportunitats noves que sorgeixen d’aquesta situació, per exemple en l’àmbit de la seguretat o el cobrament de morosos. Hi ha serveis que, amb el caliu de la situació, es poden tirar endavant. Cal insistir en que la situació d’atur, tot i ser negativa, sí que propicia el canvi. L’oportunitat que suposa el fet de no haver de deixar una feina per muntar una empresa és bona. Treballadors que no s’havien atrevit a muntar la seva pròpia empresa s’animen ﬁnalment. Quina situació vivim a casa nostra, comparada amb altres països? Podem trobar dades interessants al Global Entrepreneurship Monitor, que és l’estudi mundial de referència en emprenedoria. En aquesta publicació, que és anual, es detecten les necessitats i les tendències generals de

Josep Vinaixa imparteix classes a Esade. / CEDIDA

“A Noruega ja estimulen l’emprenedoria a l’escola primària” “L’emprenedoria a Espanya és més gran en el sector immigrant, perquè tradicionalment són més atrevits i saben gestionar molt bé el risc”

la gent que vol muntar o ha muntat negocis. Una de les darreres dades que cal destacar és que l’emprenedoria a Espanya és més gran en el sector immigrant, perquè tradicionalment són més atre-

vits i saben gestionar molt bé el risc. També s’esmenta la diferència entre si les noves empreses es creen per necessitat o per oportunitat. La primera condició és típica del tercer món, i als països occidentals es dóna més la segona. Hi ha, doncs, tendències generals. Sí, però hi ha dades que són encara més curioses. Per exemple, el país menys emprenedor del món és el Japó, perquè és un país amb unes estructures molt rígides, amb un status quo molt deﬁnit i que fa difícil que es puguin trencar les dinàmiques. D’altra banda, el país més emprenedor és Uganda. A nivell europeu, quines iniciatives es duen a terme per tal d’incentivar una emprenedoria de qualitat? Noruega ha posat en marxa

molts projectes per a estimular l’emprenedoria. Fa dos anys, vaig estar a unes jornades a Oslo, i d’entrada ells parlaven d’iniciatives d’estimulació de l’emprenedoria a l’escola primària. És a dir, els projectes treballen ja amb els nens, perquè l’objectiu és assolir un canvi de mentalitat, una actitud més proactiva i oberta a experiències empresarials. I la mentalitat emprenedora a casa nostra, ha evolucionat? Jo sóc un optimista històric, crec que anem cap a millor. Dit això, sí que hi ha una onada important que implica veure amb bons ulls tot el que envolta l’emprenedoria, ﬁns i tot amb coses una mica absurdes, com aquell que diu que emprenedor i empresari són coses totalment diferents, quan un empresari no deixa de ser un emprenedor

Com a professor, quin paper creu que juga la formació en l’emprenedoria? Tinc la sensació que les condicions per emprendre noves empreses són millors, però això no ha de fer que oblidem la formació, que és importantíssima. En els nostres cursos, al ﬁnal, sempre s’ha de desenvolupar una idea de negoci. En moltes ocasions, per exemple, detectem treballs que defineixen el seu mercat des del Besòs al Llobregat, i això és un problema, perquè el mercat és mundial, ara mateix. Quins són els sectors on es focalitzen els nous projectes d’emprenedors? Un sector amb moltes possibilitats és el de la gent gran, perquè cada cop vivim més anys i és un àmbit que encara ha de madurar. A més, la llei de la dependència pot donar més oportunitats. Però és un sector molt complicat, perquè és intensiu en mà d’obra i els usuaris no poden pagar molt. En aquest sector la tecnologia ha de tenir molt de pes. Seguint amb els serveis, un altre sector és el de les llars d’infants. A nivell mundial, els negocis de menjar també tenen molt d’èxit, com per exemple la distribució de verdures i fruita a casa. A part d’això, l’àmbit sanitari, les energies renovables o les noves tecnologies de la informació són sectors que encara ara són molt potents.

ESPECIAL / Emprenedoria

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

DEBILITATS

La diﬁcultat d’accés al crèdit ofega la creació d’empreses i dispara les xifres d’abandonament REDACCIÓ

Les xifres parlen per si soles: durant l’any 2009 s’han abandonat 265.510 iniciatives empresarials més que durant el mateix període de l’any anterior. Són xifres de l’Informe Executiu GEM (Global Entrepreneurship Monitor) sobre l’activitat emprenedora d’Espanya l’any 2009, elaborat per l’Institut de l’Empresa. L’opinió general de l’emprenedor sobre la diﬁcultat de crear un negoci com el seu sota una situació de crisi com l’actual és també més negativa que positiva. Un 46% pensa que iniciar un negoci és molt més difícil i les seves perspectives de creixement són també força pessimistes: un 32% aﬁrma que aquestes són ara molt menors que l’any anterior. Però més enllà dels efectes ‘debilitadors’ del context econòmic actual, cal destacar

aquells altres escenaris on l’emprenedor té més al descobert el seu taló d’Aquil·les i que Marta Martí, presidenta de l’AIJEC, repassa. Per ella, el repte més difícil de l’emprenedor és superar la improvisació. “Cal tenir molt clar que les idees sense treball, esforç i coneixement no quallen. Cal evitar l’enlluernament i ser molt conscient que si no s’està preparat per gestionar totes les àrees necessàries per caminar com a empresari, l’emprenedor s’ha de rodejar de professionals o experts que l’assessorin i facin equip amb ell”. Segons Martí, els trets habituals de l’emprenedor quan comença, com la falta d’experiència, la tendència a improvisar i el fet de no seguir un pla de negoci rigorós, “són els grans perills que s’han de gestionar amb més seny que mai”.

EVOLUCIÓ TAXA D’ACTIVITAT EMPRENEDORA TOTAL A ESPANYA ENTRE 2000-2009

Els emprenedors tenen diﬁcultats per accedir al crèdit. / ARXIU

La presidenta de l’AIJEC enumera alguns dels factors que més debiliten l’empenta de l’emprenedor i el petit empresari i el fan anar endarrera, com ara les diﬁcultats per accedir al crèdit imprescindible per ﬁnançar els projectes; la desprotecció total que viuen quan cal fer front a la falta de pagament derivada del trencament de la ca-

dena clients-proveïdors a causa de la morositat; l’extrema judicialització en la que s’emmarca qualsevol mesura d’ajust que es vulgui prendre en matèria laboral i, per últim, l’avançament de l’IVA quan ningú dóna garanties que es cobraran les factures. Actualment, els emprenedors estan posant de mitjana el 67,5% del capital necessari per crear

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

4,55% 7,78% 4,59% 6,77% 5,15% 5,40% 7,27% 7,62% 7,00% 5,10%

l’empresa, tot i que més del 50% d’aquest col·lectiu el posa sencer i un 62% necessita fons aliens ‘informals’, fet que posa de relleu la importància de l’accessibilitat al crèdit per la superació de la crisi.

AMENACES

La crisi ofega l’empenta de l’activitat emprenedora, que cau un 27% al 2009 REDACCIÓ

La crisi ha fet desaparèixer moltes empreses amb un projecte viable en circumstàncies propícies, mentre que molts emprenedors i joves empresaris amb idees brillants i amb plans de negoci de rigor no han trobat l’espai per ferse un lloc on totes les empreses tenen només un objectiu: sobreviure.

Crisi 1 empenta 0 Així, tal i com es posa de relleu a l’ Informe Executiu GEM , l’índex de l’activitat emprenedora en el conjunt de l’Estat ha patit fortament aquesta crisi i va registrar una caiguda del 27,1% entre juliol del 2008 i juliol del 2009. Aquest descens es tradueix, al mateix temps, en la pèrdua d’unes 298.348 iniciati-

ves en fase emprenedora. El mateix estudi destaca l’abandonament dels negocis i empreses com una de les xifres més alarmants durant el mateix període analitzat i augmenta un 53,8% respecte a l’any anterior. Cal destacar que, dintre dels abandonaments, es troben els traspassos, que també han augmentat considerablement, fins al 30%. Amb tot, un 70% dels abandonaments acaba tancant, sense opció de traspàs, fet que, traduït en xifres absolutes, equival a una estimació de 415.343 activitats.

Portes tancades Tal com diu Marta Martí, presidenta de l’AIJEC, les amenaces que té l’emprenedor a l’hora d’iniciar l’activitat em-

presarial són les que ha patit sempre. “El que passa és que a dia d’avui es pateixen en grau superlatiu. S’accentuen les barreres d’entrada al sector on es vol obrir mercat, els competidors estan molt més atents i les seves respostes a les iniciatives emprenedores són molt més agressives”, valora Martí. L’impacte de la crisi a l’àmbit de l’emprenedoria és incontestable i així ho reconeixen els mateixos emprenedors. Segons l’ Informe GEM , el 56% dels empresaris que han abandonat una activitat, bé sigui per tancar o per traspassar, atribueix la seva decisió a la crisi econòmica global, i només un 25% dels emprenedors aﬁrma que aquesta no ha tingut res a veure en la seva decisió.

INFLUÈNCIA DE LA CRISI EN L’ABANDONAMENT D’UNA ACTIVITAT AL 2009 Problemes per obtenir ﬁnançament 24,7%

Altres motius 9,3%

Motius personals 9,2%

Oportunitat de feina nova 6,4%

Oportunitat de venda 5,9%

Jubilació 2,4% El negoci no era rendible 39%

No contesta 0,2%

Tancament planiﬁcat amb antelació 1,3% No sap 1,0% Incident 0,5% Font: Informe Executiu GEM Espanya 2009

Emprenedoria / ESPECIAL

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

FORTALESES

El perﬁl de l’emprenedor es rejoveneix i es mostra més atent a les noves tecnologies REDACCIÓ

Segons la definició del Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, l’emprenedor/a és la persona que té iniciativa i coratge per emprendre i dur a terme, amb una gran activitat, les pròpies empreses, especialment difícils i arriscades. L’aproﬁtament d’una oportunitat és, precisament, la principal motivació que impulsa la creació empresarial, segons l’Informe GEM d’Espanya 2009, que també destaca el rejoveniment de l’edat del col·lectiu emprenedor, que es va situar als 36 anys. La crisi deixa al descobert altres punts forts dels nostres emprenedors. D’una banda, ens trobem amb què ha disminuït el percentatge d’empreses que enfronten molta competència, amb la conseqüent mi-

llora de la competitivitat, i de l’altra, l’augment d’empreses que utilitzen tecnologies d’última generació.

Emprenedor 2.0 Trobem un col·lectiu empresarial que entén i es pot permetre invertir per facilitar la seva competitivitat com a eina per superar la crisi. Aquesta és també una de les fortaleses que destaca Marta Martí respecte l’emprenedor pre-crisi. “Avui l’emprenedor actua molt més en xarxa, sumant sinèrgies i sabent utilitzar la tecnologia en beneﬁci propi. Això li dóna avantatge competitiu respecte a les grans empreses consolidades que, tot i que es van adaptant als temps, pateixen el risc de ser immigrants digitals en un

Destaca el rejoveniment de l’edat del col·lectiu emprenedor. / ARXIU

món 2.0.”, explica. Tal i com destaca l’informe, l’esperit dels empresaris és, en general, el de resistir. Resistència que demostren també a l’hora de mantenir els llocs de tre-

balls, tot i l’augment d’aturats registrat durant els darrers mesos. Segons l’observatori GEM, per primer cop en nou anys la proporció d’empreses amb 1-5 treballadors és supe-

rior al d’aquelles que només proporcionen feina a l’emprenedor, posant de manifest el gran esforç que està fent la microempresa per mantenir el màxim els seus treballadors tot i la situació de crisi actual. Caldrà veure els efectes de la nova reforma laboral, amb la reducció dels dies en el cost per l’extinció del contracte com a mesura estrella que ha de fer revifar l’economia i, per tant, la força de l’emprenedor. Amb tot, des de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) adverteixen que el projecte de reforma elaborat pel govern central sense cap recolzament no contribuirà a la creació de treball perquè no suposa una disminució real del cost del comiat per l’empresari.

OPORTUNITATS

El caràcter de l’emprenedor el porta cap a noves oportunitats de negoci a nous mercats Les diﬁcultats que afronta l’emprenedor són, especialment, de ﬁnançament i de disponibilitat de circulant

emprendre”. I afegeix: “En els moments de crisi que estem vivint, on la por i les angoixes coarten la creativitat i la iniciativa de la majoria de les persones, la valentia del jove emprenedor és una llum en el túnel”.

Pel canvi de mentalitat

Molts empresaris han ideat noves eines per fer-se forts davant la competència. / ARXIU REDACCIÓ

L’excés de competència i la competència externa són alguns dels factors que diﬁculten el desenvolupament de les empreses i motiven el tancament d’iniciatives. Així ho

constata l’informe d’anàlisi de l’activitat emprenedora GEM, per a qui les empreses més capaces de diferenciar-se quant a producte o servei i amb millor relació qualitat-preu són les que tenen més oportuni-

tats de sobreviure. Tot i que la crisi no ha permès en molts casos innovar en productes o serveis, ha fet que molts empresaris hagin ideat altres eines per fer-se forts davant la competència amb nous recursos que els han ajudat a incrementar les vendes amb més o menys èxit. Tal i com destaca la presidenta de l’AIJEC, “la gran oportunitat de l’emprenedor és la conﬁança en ell mateix i en el projecte que vol

Tal i com es posa de relleu a l’informe GEM, les diﬁcultats que afronta l’emprenedor són, especialment, de ﬁnançament i de disponibilitat de circulant per fer front a pagaments. Amb tot, s’espera que aquest temps de recessió es converteixi en una oportunitat per millorar el teixit empresarial amb un canvi real de mentalitat empresarial: més atenció als canvis de mercat, a la captació de noves oportunitats de diferenciació i a la reducció de la dependència d’alguns sectors amb

un pes excessiu a l’economia. “Els joves emprenedors poden ser petites llanternes en la foscor. Aquest fenomen pot ser de gran ajuda per revifar l’economia si moltes altres persones, amb menys capacitat per assumir reptes, es poguessin sumar i contagiar-se de l’esperit emprenedor”, observa Martí. En aquest sentit, la formació i l’estimulació per detectar noves oportunitats i estratègies han de guanyar al fre a l’accés a capital i que és, al cap i a la ﬁ, el motiu principal perquè molts potencials emprenedors per necessitat no arrenquin el seu negoci. L’aproﬁtament de l’oportunitat és, amb tot, la principal motivació de l’emprenedor, per sobre de l’emprenedor per necessitat, que utilitza aquesta fórmula per generar el seu propi lloc de treball.

ESPECIAL / Emprenedoria

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

CARA A CARA

Emprenedor versus empresari 1. - TOT I LES DIFERÈNCIES QUE EXISTEIXEN ENTRE LA FIGURA DE L’EMPRENEDOR I L’EMPRESARI, QUINES QUALITATS ELS UNEIXEN?

2. - QUÈ CREU QUE ÉS MÉS DIFÍCIL EN TEMPS DE CRISI COM ELS ACTUALS: CREAR UNA NOVA EMPRESA O MANTENIR EL NEGOCI?

3. - SOVINT ES CONSIDERA QUE L’EMPRENEDOR ÉS L’EMPENTA I EL RISC I L’EMPRESARI ÉS LA GESTIÓ I LA PREVISIÓ. QUINA ÉS LA SEVA OPINIÓ?

ELOI PALÀ, DIRECTOR I FUNDADOR DE SEVIBE CELLS

4. - QUINS SÓN ELS OBSTACLES MÉS FREQÜENTS AMB QUE ES TROBEN RESPECTIVAMENT, EMPRENEDORS I EMPRESARIS?

5. - SI POGUÉS, TORNARIA A EMPRENDRE UN NEGOCI DES DE ZERO?

MIGUEL TORRES, DIRECTOR DE BODEGUES TORRES

“Ser emprenedor és dur però és la manera de ser l’amo del teu propi destí professional”

1. Es pot dir que els emprenedors som empresaris en potència, en el sentit que l’objectiu final del procés d’emprendre és intentar que la idea, producte o servei arribi al major nombre de persones, de forma que l‘empresa adquireixi la magnitud suficient. Emprenedors i empresaris treballem per crear valor en aquesta societat, hem de ser capaços de liderar i motivar els nostres equips, presentar solucions davant dels problemes i saber en tot moment gestionar el risc. 2. Mantenir una empresa en època de crisi és una situació que implica passar per moments durs, que obliga a prendre decisions difícils per ajustar els recursos a una demanda que minva. Pot semblar que crear una nova empresa en situació de crisi és una tasca gairebé impossible, però una nova empresa no té vicis adquirits, ni una estructura de costos ja fixada i, per tant, és totalment flexi-

ble per readaptarse a la nova conjuntura de mercat. A més, una nova empresa en època de crisi pot ser una fugida endavant per aprofitar les oportunitats que sorgeixen en mercats innovadors i d’alt potencial. I aquí cal que la confiança, en forma de finançament, arribi als nous emprenedors. 3. Doncs en part és així, ja que encara que aquestes característiques són presents en ambdues figures, potser hi són en proporcions diferents. Quan es comença un projecte empresarial des de zero el risc és màxim, de fet tot és risc. Però la determinació i l’empenta són l’analgèsic perfecte per a gestionar-lo i tirar endavant. L’empresari també té risc, sobretot aquell que innova en nous projectes, ja sigui dins de l’empresa o creant-ne de noves, però no s’ho juga tot a una carta. Diversifica el risc, que sempre és bo i necessari, en base a una adequada planificació, previsió i gestió del futur.

4. En primer lloc crec que qui emprèn una activitat empresarial no fracassa mai. De fet, als Estats Units on trobem les més altes taxes d’emprenedoria i d’èxit empresarial aquesta paraula està prohibida. És cert que renovar-se es essencial ja que en el mercat només hi ha una cosa que no canvia i és… el canvi. Això ho hem de tenir en compte tant els emprenedors com els empresaris. D’altra banda, els emprenedors hauríem de tenir en compte la gestió i planiﬁcació des de l’inici, ﬁns i tot des d’abans d’arrencar el projecte, encara que la incertesa del curt termini sigui tan gran que sembli una tasca inútil. I no deixar-ho mai. 5. Per descomptat, ser emprenedor és dur, requereix de molts sacrificis, de molt esforç, però la recompensa és enorme, és la manera de ser l’amo del teu propi destí professional.

“Som portadors d’un llegat important que cal conservar, engrandir i autofinançar” 2. Mantenir-se. Al meu entendre, part de l’èxit està en aprendre de les etapes i les generacions anteriors i aportar idees per al futur. Ser conscients que som portadors d’un llegat important que cal conservar, engrandir i autofinançar. 4. Després de 140 anys d’història, l’empresa ha passat per algunes vicissituds però també hem viscut moments memorables. Un dels més difícils es va produir l’any 1939, durant la Guerra Civil, durant la qual el celler va ser parcialment destruït pels bombardejos aeris. No obstant això, i gràcies a l’esforç dels nostres pares, el celler va poder ser reconstruït en menys de dos anys. Considero que el reconeixement aconseguit pels nostres vins de finca ha estat fonamental per a l’empresa, especialment el primer que va tenir lloc l’any 1979, quan el nostre Gran Coronas Etiqueta Negra 1970 –avui Mas La Plana– va guanyar l’Olimpíada Mundial de Vins organitzada per Gault-Millau a París, amb una puntuació superior a vins com Château Latour i Château Haut-Brion. 6. Sí.

Fidelitzar, captar i fer que els clients estiguin satisfets és un gran repte que han d’afrontar les empreses, i a Contact Center Institute sabem com ajudar-te a aconseguir-ho.

Experts en formació per a la gestió de clients Cursos d’Alt Rendiment en: • • • • •

Atenció al Client Acció Comercial Gestió del Cobrament Comandaments intermitjos Formació de formadors

› Especialistes: el nostre equip disposa d’una experiència dilatada i de coneixements detallats. › Formació Subvencionable. › Cursos presencials, e-Learning, Blending… › Presència nacional i internacional

902003773 www.contactcenterinstitute.es

ESPECIAL / Emprenedoria

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

ENQUESTA

La meitat dels joves empresaris mira més enllà de Catalunya Els associats de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC), enquestats per Món Empresarial, es mostren més aviat optimistes respecte al seu futur, tot i que denuncien la manca d’ajudes de què disposen. Malgrat tot, molts d’ells s’atreveixen a mirar cap a l’estranger: quatre de cada deu diu que la seva empresa ja exporta o té previst exportar a l’estranger.

1. Quines expectatives té la seva empresa per al que resta de 2010? a) Bones, anem a millor. (56%) b) Dolentes, no sóc gaire optimista. (10%) c) La incertesa no ens permet fer aproximacions en aquest moment. (34%)

56%

10%

6. Afectarà negativament al seu negoci la pujada de l’IVA? a) Sí. (52%) b) No. (28%) c) Ns/nc. (20%)

34%

52%

28%

20%

2. Quina opinió té respecte la reforma laboral que ha presentat el Govern central?

7. Quin percentatge del seu pressupost destinarà aquest any la seva empresa a innovació de producte/processos?

a) Bona, serà positiva. (21%) b) Bona, però arriba massa tard per tenir un efecte positiu. (45%) c) No la comparteixo. (14%) d) Ns/nc. (20%)

a) Menys del 10%. (43%) b) Entre un 10% i un 30%. (25%) c) Més d’un 30%. (32%)

21%

45%

14%

20%

43%

25%

32%

3. Ha tingut la seva empresa diﬁcultats per accedir a ﬁnançament durant els darrers 12 mesos?

8. Quin percentatge del seu pressupost destinarà aquest any la seva empresa a comunicació?

a) Sí, ha estat impossible aconseguir més ﬁnançament. (21%) b) Sí, però ﬁnalment l’hem aconseguit. (14%) c) No, tampoc ho hem necessitat. (48%) d) No: l’hem necessitat però ens l’han concedit. (17%)

a) Menys del 10%. (59%) b) Entre un 10% i un 30%. (38%) c) Més d’un 30%. (3%)

21%

14%

48%

17%

4. Té previst contractar personal durant el que resta de 2010? a) Sí. (31%) b) No. (41%) c) Probablement. (28%)

31%

38%

9. La seva empresa o projecte, exporta o té previst exportar a curt termini? a) Sí. (41%) b) No. (52%) c) Ns/nc. (7%)

41%

28%

5. Com a emprenedor/a, quina diria que és la principal mancança del nostre sistema a l’hora de tirar endavant un projecte?

55%

10%

41%

52%

10. On diria que es troben els seus principals competidors?

a) Diﬁcultats relacionades amb tràmits administratius/burocràcia. (14%) b) Ajuts econòmics a empreses de nova creació. (55%) c) Fortes despeses de constitució. (10%) d) Altres. (21%)

14%

59%

21%

a) A Catalunya. (35%) b) A Espanya. (7%) c) A Europa. (3%) d) La meva competència és global. (55%)

35%

7% 3%

55%

ESPECIAL / Emprenedoria

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

XVII EDICIÓ DEL PREMI JOVE EMPRESARI

AIJEC reconeix els emprenedors a través dels seus Premis En el marc de la XVII Edició del Premi Jove Empresari, l’Associació Independent de Joves Empresaris (AIJEC) va entregar el Premi Jove Empresari 2009 a Tomás Diago, de l’empresa de software Softonic, i el Premi a la Millor Iniciativa Empresarial 2009 a l’empresa Disfruta & Verdura.

24'/+ ,18' '/24'5#4+ PREGUNTES 1. Ens pot explicar en què consisteix la seva empresa? 2. Com i quan va sorgir la possibilitat de fer realitat aquest projecte?

3WÂ JC GUVCV GN OÃU FKHÈEKN ſPU C EQPUQNKFCT GN UGW RTQLGEVG! 4. Quina és la clau d’entre totes les claus, perquè una empresa jove es mantingui en temps de crisi com els actuals?

5. Un consell per als nous joves empresaris? 3WÂ TGRTGUGPVC UGT ſPCNKUVC FGNU RTGOKU #+,'%!

RESPON TOMÁS DIAGO SOFTONIC, GUANYADOR

“Softonic va néixer com un servei fruit del projecte de ﬁnal de carrera” de 110.000 programes, Softonic és una comunitat articulada al voltant de l’univers del programari.

2. Softonic va néixer com un servei fruit del projecte de ﬁnal de carrera. La creació de l’empresa va venir després. Volia crear un bon servei dirigit als usuaris espanyols que els permetés aconseguir programes en el seu idioma a través d’Internet. La idea era crear un servei per facilitar l’accés dels usuaris al millor software en espanyol. 1. Softonic és la pàgina web de distribució de programari, capdavantera a Europa, Llatinoamèrica i número 2 a nivell mundial. Softonic ofereix la major recopilació de programes shareware , freeware i ‘demos’ comercials per a les plataformes Windows, Macintosh, Linux i telèfons mòbils existents a la xarxa. A més de comptar amb una amplísima varietat, més

3. El risc principal era crear una website que poca gent visités al no tenir pressupost de publicitat. La clau va ser optimitzar el contingut i el website perquè la gent que busqués software als cercadors web pogués trobar Softonic. 4. És una empresa sòlida gràcies al model de negoci, una empresa

“Internet és un terreny abonat per a la innovació, per crear serveis nous que tinguin sentit”

filosofia d’empresa tot i el context en el qual ens trobem. Això genera confiança en els nostres treballadors i ens permet, en certa manera, aillar-nos de la realitat externa des d’un punt de vista de gestió de les persones.

5. No hi ha una clau, sinó moltes. Hi en plena expansió internacional, una ‘best place to work’ (el premi al millor lloc on treballar que hem guanyat a Espanya durant dos anys consecutius) i amb importants perspectives de creixement. Creiem que el nostre producte, en tractar-se en gran mesura de programes gratuïts, és molt atractiu avui dia, i esperem que la crisi no arribi a afectar-nos. Hem crescut en tots aspectes i hem ampliat l’equip. Acomiadar gent per raons econòmiques sempre serà l’última opció. Precisament creiem que el mèrit de Softonic és no variar la seva

ha un component de sort i de situació del mercat. En el mercat de les tecnologies hi ha oportunitats constants. Internet és un terreny abonat per a la innovació, per crear serveis nous que tinguin sentit. També és molt important l’equip humà, que engloba el talent, així com la cultura d’empresa i l’ambició. Jo tenia l’ambició de crear alguna cosa important.

6. És un honor haver estat seleccionat com a finalista dels premis AIJEC, i estic content pel reconeixement de la feina ben feta per tot l’equip humà durant els 13 anys de vida de l’empresa.

Emprenedoria / ESPECIAL

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

RESPON MARCOS GONZÁLEZ MEDIA RESPONSABLE, FINALISTA

“És difícil compatibilitzar la rendibilitat empresarial amb uns criteris de gestió responsables i sostenibles” “O aconseguia fer rendible l’editorial des del primer dia, o el somni no podria continuar”

social i sostenibilitat.

en el qual, a excepció d’algun cas, no s’està apostant per la RSE.

2. Al 2005, aprofitant els 4.500 euros d’un premi que em va donar el CEF per un article acadèmic sobre RSE i recursos humans, i gràcies a un préstec com a jove emprenedor, em vaig animar a llançar l’editorial, sabent que o aconseguia fer-la rendible des del primer dia o el somni no podria continuar.

4. En el nostre cas una de les claus ha estat la coherència entre el que diem i promovem als nostres mitjans de comunicació i el que fem com a pime informativa. Això ens dóna credibilitat, malgrat la situació actual de crisi.

3. La principal dificultat ha estat i

5. Que no es desanimin mai, que si

encara és compatibilitzar la necessària rendibilitat empresarial amb uns criteris de gestió responsables i sostenibles en un sector com el dels mitjans de comunicació i l’editorial

creuen que el seu projecte pot tenir èxit, que lluitin i treballin, i tractin de transmetre la visió i missió de la iniciativa a tot el seu equip i potencials clients.

1. Vam nèixer fa cinc anys com a mitjà de comunicació amb l’Anuari Empresa Responsable i Sostenible , la revista Corresponsables i el portal www.corresponsables.com, i ens hem convertit en poc temps en l’única editorial especialitzada en responsabilitat RESPON OLGA BARBERÀ THE COSMETIC REPUBLIC, FINALISTA

“Arribar al cor del consumidor és ara més complexe” “Estem en un moment en què tot s’ha de reinventar ja que els patrons tradicionals de consum ja no existeixen”

1. És una empresa especialitzada en tractaments i productes d’última generació per la caiguda del cabell. Tenim dues liníes de productes: una línea de tractament amb làser + nanotecnologia, i una altra línia de cosmètica capil·lar que permet a una persona sense cabell tenirne de forma natural en 10 segons.

2. Els nostres productes es basen en una tecnologia que existia des de feia temps. El seu preu però era desorbitat i estava fora de l’abast de la gran majoria de la població. Nosaltres vam millorar l’eficàcia de la tecnologia i vam aconseguir arribar a un preu assequible per tothom. 3. Sense cap dubte l’inversió en R+D per tal de millorar encara més l’eﬁcàcia dels productes, a l’hora que baixàvem els costos. No ha estat genys fàcil. 4. La creativitat per resoldre els reptes que es van plantejant al llarg del camí i la il·lusió per seguir amb la mateixa empenta que el primer dia. Estem en un

moment on, un cop més, tot s’ha de reinventar ja que els patrons tradicionals de consum ja no existeixen. Arribar al cor del consumidor és ara més complexe. 5. Que no deixin de dur a terme els seus somnis si darrera hi ha un pla de negoci sostenible. Ara és també una època d’oportunitats, però s’ha de treballar de valent i ser creatiu, diferent. 6. Em va fer molta il·lusió. És una experiència que recomano. L’organització dels premis per part de tot l’equip de l’AIJEC ha estat impecable i molt professional. I per a una jove empresa com nosaltres de 2 anys d’existència ha estat tot un orgull ser nominats.

ESPECIAL / Emprenedoria

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

24'/+ # .# /+..14 +0+%+#6+8# '/24'5#4+#. PREGUNTES 1. Ens pot explicar en què consisteix la seva empresa? 2. Com i quan va sorgir la possibilitat de fer realitat aquest projecte?

3WÂ JC GUVCV GN OÃU FKHÈEKN ſPU C EQPUQNKFCT GN UGW RTQLGEVG! 4. Quina és la clau d’entre totes les claus, perquè una empresa jove es mantingui en temps de crisi com els actuals?

5. Un consell per als nous joves empresaris? 3WÂ TGRTGUGPVC UGT ſPCNKUVC FGNU RTGOKU #+,'%!

JOSEP MARIA BARRABEIG DISFRUTA & VERDURA, GUANYADOR

“El client ha de saber que no som una fruiteria, som un hort” salut i es diverteixin menjant fruita i verdura. La fruita i la verdura arriben a casa teva en 24-48 hores des del moment de la collita.

2. Som agricultors i treballem la

1. Disfruta & Verdura va néixer el 2007. Conreem fruita i verdura al nostre propi hort, a Cambrils, i la portem a les cases dels nostres clients. La lliurem recent collida, fresca, amb totes les seves propietats nutritives i tot el seu sabor, mitjançant transport refrigerat. Volem que els nostres clients conciliïn el plaer i la

terra. Estimem la terra, com ja ho feia el meu avi. La idea inicial i l’actual és la mateixa. Es tracta de fer arribar a domicili productes frescos i de qualitat directament des del nostre hort. La idea va sorgir passejant pels nostres camps amb un parell d’amics, quan algú va dir: “quina llàstima que molta gent no pugui menjar fruita i verdura de qualitat, no saben el que es perden”. Aquell va ser el primer dia de Disfruta & Verdura.

3. L’objectiu principal és assegurar que el producte arriba fresc i bo a casa al client, la qualitat és l’únic que ens farà triomfar. El client ha de saber que no som una fruiteria, som un hort, això comporta unes avantat-

“El nostre objectiu principal és assegurar que el producte arriba bo i fresc a casa del client”

ges però també uns inconvenients. De productes de temporada no n’hi ha tot l’any. La gent en general viu molt ben acostumada i tot l’any vol menjar de tot, això és irreal, perquè els productes importats es cullen verds i maduren pel camí. La ﬁlosoﬁa de Disfruta & Verdura en canvi és tot el contrari, els productes són acabats de collir, frescos, directes de l’hort a casa, maduren a l’arbre, a la mata.

4. La innovació com a filosofia de negoci en el sentit ampli, productes,

transport a domicili, utilització de les noves tecnologies, servei d’atenció al client, comunicació. I les ganes de treballar. El nostre hort està a les mans d’un equip de gent jove i professional, que estima la terra i creu en la feina ben feta, i que porta cinc generacions conreant aquests camps. Creuen en la tradició i també en la innovació.

5. La feina ben feta no té fronteres, cal tenir una visió, creure-hi, treballar amb constància, rodejar-se de gent amb empenta. Sacriﬁcar-se cada dia. 6. Representa un reconeixement a la feina ben feta, al sacriﬁci que comporta treballar la terra cada dia. Representa un reconeixement a un valors d’estima a la terra, que el meu avi Josep em va ensenyar quan jo era petit. Evidentment estenc aquest premi a tot l’equip de Disfruta & Verdura, sense ells no hauria estat possible.

ALBERT BUSCATÓ ALBUS GOLF, FINALISTA

“Qui no se la juga no pot guanyar mai” “Aquella idea boja ha esdevingut un projecte, una empresa i un producte acabat i preparat per vendre”

1. Albus Golf és una empresa de base tecnològica que es dedica a dissenyar, produir i comercialitzar productes de caràcter ecològic per als mercats de l’esport, l’oci i el turisme.

del 2006 jo estava practicant golf als molls de Nova York envoltat de xarxes que impedien que les boles de pràctiques que anava llançant no caiguessin al riu Hudson

3. El més difícil ha estat, sens dubte, el camí que es va iniciar de zero amb la idea, tot just tornant a casa després de jugar al golf aquell matí de juny de 2006, ﬁns avui, amb aquella idea boja que ha esdevingut un projecte, una empresa i un producte acabat i preparat per vendre.

4. Il·lusió, confiança, treball, ganes, 2. La idea va sorgir en un moment de passió, exigència, valentia, persegrans canvis a la meva vida. L’estiu

verància, autoestima, rigor, estratè-

gia, producte i diners.

5. Que perdin la por al risc, perquè qui no se la juga no pot guanyar mai. Que s’arrisquin si la idea s’ho val. Que innovin, millorant la seva qualitat de vida, la dels seus treballadors i clients d’una manera ètica, justa i ecològica. 6. Ha estat un autèntic reconeixement al treball, a la bona feina, a moltes hores d’esforç per tirar endavant una convicció personal en forma d’idea i projecte. Estic molt content malgrat no haver guanyat.

Emprenedoria / ESPECIAL

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

BRANCO CALLEJA PUNTOBILË, FINALISTA

“Volíem fer desaparèixer la cèlebre frase m’he quedat sense bateria” 1. PuntoBilë és un quiosc digital que ofereix el Servei Carregador Exprés de Bateria de Mòbils i altres dispositius portàtils en espais públics. Com a quiosc digital funciona com a suport de publicitat amb cartellera dinàmica en el punt de venda. 2. PuntoBilë neix l’any 2007 amb la clara intenció de cobrir una necessitat latent en el mercat: la d’oferir la possibilitat de recarregar la bateria de telèfons mòbils en ubicacions públiques fent desaparèixer la cèlebre frase ‘m’he quedat sense bateria’.

3. El més difícil que ens hem trobat en la consolidació del projecte ha estat donar a conèixer el servei dintre dels clients i usuaris, un servei únic a

Espanya i desconegut per a tots.

4. A força de molt sacrifici i esforç personal. Avui les coses estan difícils i tot es ralenteix tant que, malgrat que la recompensa immediata no ha de formar part de la mentalitat de l’emprenedor, és cert que en aquests moments amb tanta espera el desànim arriba a a molts. Així que la clau és molt treball, paciència i tenacitat.

“La recompensa immediata no ha de forma part de la mentalitat de l’emprenedor”

6. Un reconeixement a la teva idea 5. És difícil donar consells quan sents que no has fet més que començar. Però crec que els ingredients comuns són il·lusió, esforç i conﬁança en un mateix. Com em van dir una vegada a la universitat, un bon producte són un 5% de bones idees i un 95% de treball.

que a més ens pot obrir noves oportunitats. Ha estat tot un privilegi ser seleccionat per gent tan important i representativa dintre del sector empresarial. Ens ha donat força i confiança en el nostre projecte, un producte de futur de gran escalabilitat.

Oferta d’idiomes per a professionals i universitaris La Universitat Oberta de Catalunya crea l’Escola de Llengües en línia. Entrevistem al seu director, Ferran Ferrando Quins idiomes es poden aprendre a l’Escola de Llengües de la UOC? La UOC vol oferir la màxima ﬂexibilitat a l’estudiant i per això tot el seu ensenyament és virtual. Les llengües no hi són cap excepció: tenim cursos d’anglès, francès, alemany, japonès, xinès i també cursos de català que preparen a l’obtenció de certiﬁcats homologats. La nostra vocació internacional es concreta, entre d’altres coses, en el bon coneixement de llengües estrangeres que tenen els nostres estudiants quan acaben els estudis. Ara, l’Escola de Llengües obre aquesta formació a tota la societat. Quins nivells poden trobar els interessats i quins títols doneu? En anglès i francès oferim de l’inicial

A1 fins a l’avançat B2, equivalent al First Certificate en anglès. En japonès i xinès podem assegurar un sòlid domini de l’escriptura i la lectura i en general una capacitat de resoldre les principals situacions comunicatives. Tota l’oferta es basa en el Marc Europeu Comú de Referència, que defineix les competències en llengües estrangeres. És la millor manera d’assegurar que els certificats de la UOC i les competències lingüístiques dels alumnes siguin reconeguts internacionalment. Idiomes per Internet, de veritat se n’aprèn? Ens pots fer cinc cèntims de la metodologia? No renunciem a ensenyar gramàtica i vocabulari i de fet consolidem els

coneixements adquirits amb exercicis d’autoaprenentatge. Ara bé, els investigadors diuen que les llengües s’aprenen parlant. Per això, a la UOC hem creat eines com el LANGblog, on els alumnes han de realitzar petites intervencions d’audio o vídeo. El professor fa un retorn individualitzat i si cal recomana exercicis especíﬁcs. Paral.lelament, cada alumne pot referir-se a allò que han dit els companys i això fa néixer un esperit d’unitat i col.laboració a l’aula virtual. De fet, com a universitat tecnològica, la UOC treballa molt les eines del web 2.0. Les fem servir per impulsar l’aprenentatge de llengües, per exemple quan els estudiants fan conferències d’skype o elaboren documents en grups de 3 o 4. Com deiem, s’aprèn fent conversacions

i debats, i també escribint, modificant, reflexionant sobre la llengua... Què ofereix l’Escola de Llengües de la UOC als professionals? El nostre objectiu sempre és capacitar els nostres estudiants, tant si són universitaris com si són professionals, perquè puguin estudiar i treballar a l’estranger i perquè puguin fer negocis amb gent d’altres cultures. Per això, ens centrem tant en les competències comunicatives i per això no avaluem mitjançant exàmens finals, sino amb l’avaluació contínua, que es la manera d’impulsar i retroalimentar el procés d’aprenentatge i de consolidar els coneixements adquirits a través de tasques i situacions reals.

ESPECIAL / Emprenedoria

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

PREMI AL RECONEIXEMENT A LA QUALITAT LINGÜÍSTICA

“Comunicant en català es fa negoci” L’any 2006 l’empresa Ocular Blanes va iniciar la seva expansió amb una nova clínica a Vic. Enric Baulenes, encarregat de la vessant més empresarial del negoci, va proposar uniﬁcar les clíniques sota un nom en català: Ocular Visió. Va ser el primer dels passos que ha portat l’empresa a guanyar el Reconeixement a la Qualitat Lingüística dins el Premi Jove Empresari 2009, atorgat per l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC).

CARLES CHACÓN

Com va néixer el vostre interès per millorar la qualitat lingüística a l’empresa? Jo venia del món del màrqueting i d’empresa, i va ser aquesta la tasca que vaig desenvolupar dins la clínica. Tasques que, des d’un punt de vista sanitari no es prenen tant en consideració, però que són necessàries. Com que l’empresa va créixer, havíem de canviar el nom, i vam decidir triar un nom en català, Ocular Visió. Aquest va ser el començament. Podríem haver triat el nom en castellà i arribar a més públic. Però creiem que el nostre públic objectiu és el català. Quines tasques han portat a terme en relació a la qualitat lingüística? A banda de triar un nom en català, els tríptics informatius són en català; la pàgina web, en català i castellà; i la comunicació interna també és eminentment en català. Les conferències i participacions a congressos o empreses també les fem en català. A més a més, intentem que l’adopció del català dins de la nostra estructura es faci de la manera menys agressiva, així que els doctors que vénen de l’estranger tenen la possibilitat de fer cursos de català, i compten amb un tutor que, una vegada a la setmana, els supervisa. Les històries clíniques i els informes que donem als pacients, a més a més, també les fem en català. Vostè defensa que l’utilització del català és, per sobre de tot, una qüestió de màrqueting. El pla de màrqueting contempla el català i, de fet, està pensat per a un públic català. Si penses en una audiència concreta, personalitzes més el missatge i transmets més confiança. A més a més, d’aquesta manera ﬁdelitzes el pacient. L’idioma és un afegit, en la majoria dels casos. A segons quins llocs, però, és gairebé un factor estratègic. La nostra clínica a Vic havia de fer servir el el català perquè allà és important, és un factor

OBJECTIUS DEL PREMI El Reconeixement de la Qualitat Lingüística Empresarial, de l’AIJEC, té com a objectius valorar i premiar les iniciatives empresarials que hagin destacat per l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de negoci.

Enric Baulenas en el moment de recollir el premi concedit per AIJEC. / CEDIDA

“No hem de fer servir el català perquè les institucions ens ho diguin, sinó perquè és bo per a l’empresa” “Si penses en una audiència concreta, personalitzes més el missatge i transmets més conﬁança. A més a més, d’aquesta manera ﬁdelitzes el pacient”

diferencial. Allà sí que s’aprecia molt que doctors estrangers, per exemple, parlin en català. Creiem en un negoci de proximitat, de fàcil accessibilitat, un producte personalitzat, un ﬁnançament adaptat… i el ca-

talà entra dins d’aquest paquet, per oferir un afegit en el servei respecte altres clíniques. Quina ha estat la resposta dels pacients? A Blanes, la qüestió del català no és tant un valor afegit, sinó un compromís de l’empresa. Però a Vic sí que hem notat que ajuda molt, realment és un factor que ens atorga més competitivitat. Quines particularitats té el sector sanitari, quant a la llengua? Hi ha sectors que, tradicionalment, han estat més castellanoparlants, com per exemple, el dret o la sanitat. L’educació acadèmica d’aquestes professions s’ha fet, generalment, en castellà, i després és l’idioma que els professionals fan servir a la feina. Els metges, a més a més, es mouen molt i acaben adoptant el castellà com a idioma general que poden fer servir a més llocs. I quin lloc ocupen els altres idiomes, dins de la seva empresa? Evidentment, tothom parla cas-

tellà i si el client és castellanoparlant no hi ha cap problema. El català no és una imposició, una obligació, sinó una possibilitat més, un idioma més juntament amb el castellà o l’anglès. Com més idiomes, millor. Tenen previst incloure més idiomes? Tenim un projecte amb una organització de persones russes que viuen a Lloret, ens han demanat si podem personalitzar el missatge en rus. És curiós, no volen el missatge en anglès, el volen en rus. És una llengua minoritària a casa nostra, però encara que arribem a menys gent, la comunicació serà de més qualitat, sense comptar que potser seríem la primera clínica catalana en personalitzar el missatge en rus. Quines noves iniciatives de negoci preparen? Fa tres anys vam veure que hi havia un mercat en la cirurgia plàstica, sobretot a Blanes i Vic. Els nostres pacients ens demanaven si podiem fer retocs al voltant dels ulls, a al-

tres zones de la cara… Però a nivell de màrqueting no podíem evolucionar molt en aquest sentit, perquè ens deiem Ocular Visió. Així que fa dos anys vam obrir una filial de cirurgia plàstica, amb nom també en català: Estètic Clínic. El model comunicatiu és el mateix que a Ocular Visió, totes les comunicacions es fan en català. A nivell publicitari, és difícil fer servir el català? No, nosaltres tenim espais publicitaris a ràdios catalanes i a televisions locals que també fan servir el català. En definitiva, creiem que comunicant en català es fa un negoci, perquè hi ha espais del mercat que demanen una comunicació amb la llengua que el client o pacient fa servir. Segons la seva experiència, les empreses són sensibles vers la qualitat linguística? Jo no sóc partidari d’obligar ningú a rotular o comunicarse en català, això que quedi clar. No hem de discriminar cap llengua, sinó incloure’n altres de noves, ja sigui l’anglès, el rus o el xinès. Crec que és més important que els empresaris ens adonem que comunicar en català és un gran valor afegit: crees negoci i pots personalitzar més. En última instància, pots augmentar fins i tot els teus beneficis. No hem de fer servir el català perquè les institucions ens ho diguin, sinó perquè és bo per l’empresa.

Emprenedoria / ESPECIAL

JULIOL 2010 MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL

BREUS

Els cursos dâ&#x20AC;&#x2122;emprenedoria de les universitats no atreuen els estudiants

CajaCanarias i la CEOE impulsen la creaciĂł de noves empreses amb microcrĂ¨dits

Els programes universitaris per a joves emprenedors no aconsegueixen atreure els alumnes, segons un estudi dut a terme per la AsociaciĂłn Escue-la Emprendedores. La principal causa, segons lâ&#x20AC;&#x2122;informe, ĂŠs que lâ&#x20AC;&#x2122;orientaciĂł dels estudis universitaris ĂŠs essencialment acadĂ¨mica, amb una gran manca dâ&#x20AC;&#x2122;una vessant mĂŠs prĂ ctica. Davant dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta experiĂ¨ncia formativa, els alumnes declaren preferir treballar per altres o com a funcionaris. De les facultats analitzades a lâ&#x20AC;&#x2122;estudi, nomĂŠs la de CiĂ¨ncies EconĂ˛miques de la Universitat de Barcelona ha obtingut un bon resultat, amb la creaciĂł de vuit projectes. Lâ&#x20AC;&#x2122;informe conclou que, per tal de poder superar aquesta situaciĂł, seria necessari introduir mĂŠs emprenedors com a professors convidats, ja que la majoria de professors que donen les classes habitualment no ha muntat mai cap empresa.

Els presidents de les dues institucions han ďŹ rmat un acord, en el marc del programa MicroEmprende, per tal de donar suport als joves emprenedors mitjanĂ§ant la concessiĂł de microcrĂ¨dits. Aquests microcrĂ¨dits son prĂŠstecs que es concedeixen amb condicions preferencials i estan destinats a ajudar aquells joves emprenedors que, per la seva situaciĂł personal, no poden entrar en el circuit ďŹ nancer tradicional. Lâ&#x20AC;&#x2122;acord, a mĂŠs a mĂŠs, contempla lâ&#x20AC;&#x2122;assistĂ¨ncia dels emprenedors a formaciĂł bĂ sica en gestiĂł empresarial i execuciĂł del pla dâ&#x20AC;&#x2122;empresa.

David Alva RodrĂguez, nou president de la ConfederaciĂłn EspaĂąola de Asociaciones de JĂłvenes Empresarios (CEAJE) El passat 27 de maig la ConfederaciĂłn EspaĂąola de Asociaciones de JĂłvenes Empresarios (CEAJE) va celebrar lâ&#x20AC;&#x2122;Assemblea General Electoral, en la qual es va aprovar la composiciĂł de la nova ComissiĂł Executiva de lâ&#x20AC;&#x2122;organitzaciĂł. El nou president que encapĂ§ala la comissiĂł ĂŠs David Alva RodrĂguez, amb

Gustavo AntĂŠpara com a secretari general i Daniel Ramos, Ă lvaro Cuesta i JosĂŠ Antonio Cabrera com a vice-presidents. David Alva ha desenvolupat el cĂ rrec de president de lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł de Joves Empresaris de Sevilla durant 8 anys, de vicepresident primer dâ&#x20AC;&#x2122;AJE AndalucĂa i de Secretari dâ&#x20AC;&#x2122;organitzaciĂł de CEAJE. Alva ha destacat la seva voluntat dâ&#x20AC;&#x2122;aprofundir i ampliar els canals de comunicaciĂł anunciant el projecte de crear una xarxa social de joves empresaris, a mĂŠs de potenciar la forĂ§a associativa de lâ&#x20AC;&#x2122;organitzaciĂł reforĂ§ant les relacions i les sinĂ¨rgies comercials entre socis.

El G20 alerta sobre les diďŹ cultats ďŹ scals que hi ha en alguns paĂŻsos El G20 vol expressar la seva preocupaciĂł per les diďŹ cultats ďŹ scals que existeixen a molts paĂŻsos i que, segons el grup, creen volatilitat al mercat i una preocupaciĂł que podria afectar a la recuperaciĂł de les economies. Durant la reuniĂł de Toronto del darrer dissabte de juny, el grup va aproďŹ tar per donar suport al lliure comerĂ§ i a les inversions internacionals, i es va comprometre a no posar mĂŠs barreres al comerĂ§ de bĂŠns i serveis. A mĂŠs a mĂŠs, els lĂders es van mostrar satisfets perquĂ¨ els estĂmuls monetaris i ďŹ scals han ajudat a restaurar la demanda privada.

'"# ! $ % !" # !

## "# !" $ #

!# "

'! $

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

Els qui estiguin per Barcelona aquest estiu poden gaudir d’un sopar sota les estrelles a l’Observatori Fabra.

Estils de vida

ENTREVISTA A PERE BRACHFIELD, EXPERT EN MOROSITAT

“Només es fa una demanda en el 20% dels casos de morositat” La morositat s’ha convertit en un problema per a moltes empreses, especialment per a les petites, ja que posa en perill la seva supervivència. Un dels principals experts en aquesta matèria, Pere Brachﬁeld, acaba de publicar el llibre Cobro de impagados y negociación con deudores, un manual pràctic de l’A a la Z sobre com recuperar deutes.

I així estem segur que cobrarem? I si no, tenim les empreses de recobrament, perquè hem de tenir en compte que n’hi ha moltes i de molt serioses, i no totes surten a la televisió. Pere Brachﬁeld amb el seu darrer llibre. / I.V. IVANNA VALLESPÍN

Una empresa que es troba amb un cas de morositat, què pot fer? La millor forma de solucionar un impagat és no tenir-lo. I per fer això, existeixen diverses fórmules: una d’elles és contractant una assegurança de crèdit. L’altra forma és el ‘factoring’, que consisteix en vendre la factura a un banc. Amb això saps que cobraràs perquè el banc avança els diners, però per suposat descomptant despeses i comissions bancàries. Una tercera alternativa és, a nivell intern, tenir un credit manager o algú com un director ﬁnancer que s’encarregui de decidir a quin client se li dóna crèdit. El problema és que hi ha moltes empreses que encara els fa por trucar al client per reclamar un deute. I això no ha de ser així.

I si no ens fan cas? Aquí s’ha d’aplicar el mètode RAITES. Primer hi ha la R de Reconeixement del deute per part del deutor. Si no ho fa, llavors és que estem davant un morós professional i el que hem de fer és anar directament a un advocat. La segona fase és la A, que vol dir Acceptar que pagarà. Després ve l’Import que pagarà, ja que hem de tenir en compte el recàrrec i les despeses; això es pot negociar. Just després s’ha de parlar del Temps, és a dir, el termini que ens pagaran el deute. La següent fase és l’Execució, via document on es fa un reconeixement de deute, ja que les paraules se les emporta el vent. Finalment, hi ha el Seguiment, recordar al deutor que s’apropa la data en què ens ha de pagar.

Però aquí tenim un buit legal... A Espanya no hi ha cap llei que reguli la recuperació de deutes per via no judicial. Com no hi ha una normativa que digui com s’ha de fer aquest procés, això permet que hi hagi extralimitacions, especialment per les empreses externes que s’hi dediquen professionalment. I què caldria per tenir una bona llei sobre aquest tema? És tan fàcil com agafar la llei que tenen a França i traduir-la, així tindríem la llei perfecta. Per exemple, a França no es permet que persones amb antecedents penals puguin dedicar-se a aquesta tasca. Però a Espanya tothom pot muntar una empresa de recobrament, encara que no tingui formació, i tampoc és necessari tenir una llicència. I això no pot ser, perquè és una feina delicada, es

treballa amb diners i amb dades personals. El que sí que tenim és una nova llei per lluitar contra la morositat... Sí, aquest juny s’ha aprovat la reforma de la llei 3/2004 contra la morositat. Fins ara, la llei permetia que una empresa i el seu proveïdor pactessin uns terminis lliurement, que fins i tot podien ser 180 dies. Ara, la nova llei diu que a partir de 2013, aquest termini no podrà ser superior als 60 dies des de la prestació del servei o de l’entrega d’una matèria; així, no es tindrà en compte la data de la factura. Aquest termini serà de 30 dies quan es parla d’empreses que treballen amb productes frescos i, cal tenir en compte, que això entra en vigor immediatament. En el cas de la construcció, es podrà pagar a 120 dies als seus proveïdors, un termini que s’anirà retallant progressivament ﬁns arribar als 60 dies l’any 2014. I l’administració pública? Actualment, se suposa que ha de pagar a 60 dies com a màxim, si no ho fa, teòricament hauria de pagar interessos de demora. Amb la nova llei que s’acaba d’aprovar, a partir de 2013 haurà de pagar a 30 dies, però a més, la novetat és que haurà de pagar els interessos si no compleix aquest termini. Per quins casos recomana una empresa de recobrament o la via judicial? Depenent bàsicament de l’actitud de deutor. Si no et reconeixen d’entrada el deute, vés a un advocat. El problema és que

la gent no acostuma a demandar, només es fa en el 20% dels casos. I què és més efectiu, l’empresa o la via judicial? El problema de la via judicial és que és molt lenta i pot passar dos o tres anys abans que cobris. I en aquest temps poden passar moltes coses, com que l’empresa tanqui. Qui és més morós, l’empresa privada o l’administració? L’administració és molt morosa, però paga sempre tard o d’hora. L’empresa pot ser que no pagui mai. D’altra banda, el que molta gent no sap és que un deute no caduca mai. Tu pots reclamar una factura de fa 20 anys. El problema de la morositat, però, s’ha convertit en un problema global... Fa anys que jo advertia que la situació petaria, perquè les dades indicaven que el deute dels espanyols havia arribat al 170%, i no s’ha de saber molt d’economia per veure que això era insostenible. Tothom pensava que podia accedir a grans luxes. Això també és aplicable a les empreses. Moltes no han reinvertit els seus beneficis i els han gastat en consumir. La cultura del pelotazo funciona durant un temps, però ara això s’ha acabat. Ara, qui està aguantant la crisi són les empreses que estan ben capitalitzades, les que han gestionat bé aquests beneﬁcis i han invertit en recerca i investigació.

ESTILS DE VIDA / Viatges

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

LLEIDA

Gaudeix noves rutes La província de Lleida ofereix innombrables possibilitats i activitats per gaudir d’un viatge de plaer i de turisme actiu. Des de la muntanya ﬁns la plana, Lleida presenta una gran diversitat d’opcions. Sigui quina sigui l’elecció, el que és segur és que els seus paisatges, la seva gent o els seus menjars et captivaran i et permetran desconnectar, ni que sigui per un dia, per recarregar forces abans que acabi l’estiu.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Més que reconeguda és l’oferta turística lleidetana, per la seva diversitat i la qualitat dels seus serveis. Més enllà de les destinacions tradicionals, com les zones d’alta muntanya al Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici per gaudir de la naturalesa en estat pur o viure l’aventura a tota la zona dels Pirineus amb activitats d’aigua, aire i terra; o més enllà del recorregut tranquil pel patrimoni cultural, fent especial atenció al llegat romànic del conjunt de la Vall de Boí. Més enllà de tot això a Lleida encara podem trobar moltes més possibilitats: rutes pels seus boscos, les pintures rupestres o escenaris literaris. Trens turístics, nous museus o el parc astronòmic són algunes novetats que us proposem.

RUTES DE SOMNI • Art rupestre: Recorregut pels 16 jaciments, declarats Patrimoni de la Humanitat el 1998. • Del Cister: Passeig per un dels conjunts cistercencs habitats més destacats d’Europa. • De l’oli: Visita a les comarques que formen la DO Garrigues. A la tardor es pot veure el procés d’elaboració a les cooperatives locals. • Del temps: Aplega tres singulars museus: el Museu de la Conca Dellà, a Isona; el Museu dels Raiers,

De trens i castells

al Pont de Claverol, i l’Ecomuseu de

La Ruta dels Castells del Sió és un itinerari que segueix el curs d’aquest riu, d’uns 70 km de longitud, per descobrir els castells i fortaleses que es varen edificar a mitjan del segle XI, quan els cristians van conquerir la zona. Des de Cervera ﬁns a Balaguer i des de Torà ﬁns a Tàrrega, Vilagrassa i Anglesola, la ruta transcorre per una zona plana enmig de cultius de cereals. La visita pot ser guiada a set castells (Montsonís, castell Formós a Balaguer, Florejacs, les Pallargues, Vicfred, les Sitges i Montclar). Al Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, situat al castell de Concabella, hi trobem l’espai museístic on podrem conèixer a fons la història de les fortaleses. El Tren dels Llacs consisteix en un recorregut turístic de la històrica locomotora de vapor la Garrafeta per la línia Lleida-la Pobla de Segur. És una activitat d’un dia que, a banda de fer el viatge en una locomotora de vapor històrica, té en el paisatge un dels principals atractius. El tren passa pels embassaments de Sant Llorenç, Camarasa, Cellers i Sant Antoni, voreja el riu Noguera Pallaresa i creua els impressionants congostos de Terradets i Collegats.

les Valls d’Àneu, a Esterri. • Del vi: Permet visitar els quatre cellers oberts i en producció que es troben actualment a les Garrigues. • Dels Bons Homes: Part del Camí dels Càtars. A peu, en bicicleta,

El plaer d’observar

El Tren dels Llacs voreja el riu Noguera Pallaressa i passa pels embassaments de Sant Llorenç i Camarasa

Els paisatges que recorre el tren són d’una bellesa extraordinària. / OSCAR URGELÉS

Les Terres de Lleida són un àrea excepcional per al turisme ornitològic, ja que concentren la major part de la diversitat d’ocells que existeixen a Catalunya. Hi trobem, al llarg de l’any, algunes de les aus més difícils de contemplar d’Europa. Gràcies a la recuperació d’espais naturals de gran interès biològic, els amants del món de l’ornitologia trobaran un autèntic paradís en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’Aiguabarreig del Segre-Cinca, l’embassament d’Utxesa, el pantà de Terradets, l’estany d’Ivars i Vila-sana, els secans de Lleida, la serra del Montsec i l’embassament de Sant Llorenç. A Seròs, comarca del Segrià, trobem l’Oﬁcina de Turisme Ornitològic. Podrem trobar tota la informació sobre la riquesa ornitològica i també monumental de la zona. Més que el cel, l’univers, és

una exposició permanent que engloba els diversos àmbits destacats del COU, l’astronomia però també la geologia i la fauna i ﬂora de l’entorn del Montsec. L’Ull del Montsec és una instal·lació multimèdia excepcional, consistent en un planetari digital multimèdia que permet tant la recreació del cel actual com de qualsevol època, així com la reproducció de pel·lícules projectades en una cúpula de 12 metres de diàmetre.

cotxe o a cavall. • BTT per les terres de Lleida: Més de 2.300 km de camins marcats i nombrosos serveis per als ciclistes. • Rutes literàries pel Pallars Sobirà: Recorregut per paratges que han inspirat diferents novel·les.

que el permet observar el Parc Astronòmic del Montsec (PAM), situat a la serra del Montsec, a cavall entre les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà. El PAM consta de dos elements principals: el Centre d’Observació de l’Univers, inaugurat fa un any, i l’Observatori Astronòmic del Montsec. El Parc de Telescopis és l’espai exterior del Centre d’Observació de l’Univers dedicat a l’observació del ﬁrmament, tant de dia com de nit. L’Ediﬁci Central del Centre d’Observació de l’Univers acull

Gourmet / ESTILS DE VIDA

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

RESTAURANT DE L’OBSERVATORI FABRA

Els visitants poden observar el cel amb un dels telescopis més antics i grans d’Europa

Sopar amb Estilsvida de estrelles

BEGOÑA GIMÉNEZ

Del 15 de juny al 22 de setembre, l’Observatori Fabra obre les seves instal·lacions per oferir els Sopars amb Estrelles en un dels miradors més excepcionals de Barcelona. Aquesta singular proposta combina l’activitat gastronòmica amb la cientíﬁca per setè any consecutiu i ja s’ha convertit en un clàssic a les nits d’estiu de la ciutat. La vetllada comença a les vuit i mitja del vespre amb el sopar a la terrassa mirador de l’Observatori. Té un preu de 65 euros per persona (33 euros si és menú infantil per menors de 14 anys) i inclou a més del sopar, la conferència, una visita guiada i l’observació al telescopi. En arribar, i un cop registrada l’entrada, ens donen la benvinguda amb una copa de cava o cervesa. Tot i que l’objectiu principal de l’activitat és la divulgació científica i l’observació astronòmica, cal destacar la qualitat, sensibilitat i originalitat de la cuina. La qualitat, perquè els productes i la seva elaboració són molt cuidats, servits per Laie, empresa de serveis culturals i restauració. Sensibilitat, perquè s’ofereixen, a banda de l’infanti, fins a tres menús per adults. El genèric, un per a vegetarians i un altre que té en compte les intoleràncies i al·lèrgies alimentàries. Què ningú es quedi amb gana.

Amb noms astronòmics L’originalitat de l’oferta culinària s’hi troba als noms dels plats que ens intenten apropar a l’àmbit astronòmic. D’entrant tenim la Simfonia de l’univers, una crema de tomàquet i síndria amb tàrtara de vieires i un sorbet de ceps i croquetes

Aquesta vegada no ens referim a les Michelin, ni tampoc a les del cinema. Us presentem un sopar molt especial envoltat d’estrelles de les de debò, les del ﬁrmament. Una activitat gastronòmica i cientíﬁca que ofereix l’Observatori Fabra exclusivament a les nits d’estiu. de gorgonzola. De segon, se’ns presenta Cúpula i Galàxia, una vedella rostida amb lasanya i gratinat de bolets i salsa de pero ximenes. El Deliciós Big Bang, són les postres que tanquen el festí, una quiche dolça d’aranyons i i crema d’atmelles amb gelat de pastís de formatge. L’elecció dels vins resulta adequada per aquestes dates de calor: el blanc Nubiola Sauvignon, afruitat i fresc, i el negre Nubiola Syrah-Merlot, molt harmoniós. També es pot optar per la cervesa Inèdit de Damm i l’aigua.

Després del sopar s’inicia la conferència o el diàleg sobre ciència. / CEDIDA

OBSERVATORI CENTENARI

EL TAST

L’Observatori Fabra pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barnilles, primer marquès d’Alella, va ser inaugurat l’any 1904 pel Rei Alfons

Gorrodona Negre 2009

XIII. El seu ediﬁci és obra de l’arquitecte modernista Josep Doménech i

Txakoli negre

celona (RACAB). Construït gràcies a un llegat del sr. Camil Fabra i Fonta-

Estapà. Des dels seus primers temps, l’Observatori treballa en tres dominis: astronomia, meteorologia i sismologia. La secció meteorològica estudia detalladament la climatologia local. La secció sísmica intervé en la sismologia mundial, però s’ocupa sobretot de la sismicitat regional. L’activitat de la secció astronòmica està dedicada a l’astrometria de petits planetes i cometes, en el marc de programes internacionals.

Varietat: 100% hondarrabi beltza. Elaboració: La verema es realitza el quinze d’octubre, manual i en caixes. Desrapament i maceració a 0ºC durant 48 hores. Fermentació a tempera-

Conferències i diàlegs Un cop ﬁnalitzat el sopar, s’ofereix una conferència astronòmica sobre ciència en general, o bé una xerrada entre una personalitat del món de les arts i un científic. Hi participaran actors com Lluís Soler o directors teatrals com Sergi Berbell. Els diàlegs s’establiran amb científics de renom com Ramon Folch o Pere Castells. Les conferències dels Sopars amb Estrelles les imparteixen 27 experts en disciplines com l’astronomia, la física, la biologia, l’oceanograﬁa, la sociologia, la química, la medicina i la psiquiatria, que parlaran sobre temes d’actualitat, sempre sobre la base de projectes en actiu i línies actuals de treball. S’han agrupat a partir de tres grans eixos: L’Observació del cel, en què s’explicaran temes relacionats amb l’Univers, la

tura controlada. Premsat a 1000

cosmologia i l’astrofísica; Què li passa a la Terra?, on es parlaran d’alguns fenòmens naturals recents, com l’erupció del volcà Eyjafjalla o els tsunamis; per últim, les conferències giraran entorn els avenços aconseguits en investigació i en la necessitat de portar a terme projectes per desenvolupar les àrees de biotecnologia, medicina o química, tot això sota el títol La investigació, una inversió necessària.

L’observació del cel La nit continuarà amb una visita a les instal·lacions de l’Observatori: el museu, la sala modernista i la sala de la gran cúpula, equipada encara amb els seus elements originals. Des d’aquí els visitants podran observar el cel amb un dels telescopis més antics i grans

d’Europa. Es podrà veure la Lluna i apreciar els seus cràters, dunes, valls, etc. També s’hi podrà observar Saturn, Júpiter i Albireu, estrella doble de la constel·lació dels Cigne. Tota l’activitat científica està organitzada per Talència (abans coneguda com a Fundació Catalana per la Recerca) que garanteix la qualitat de la difusió científica. La visita guiada i l’observació és a càrrec d’Educa. Cal no oblidar fer la reserva amb antelació per telèfon o via web, on apareix el calendari dels dies en què queden taules lliures.

mb. Fermentació malolàctica al novembre i estança sobre sogalls en dipòsit ﬁns la primavera. Estabilització per fred. Característiques: Color violeta viu. Nas complex molt varietal amb notes ﬂorals i minerals. En boca, cos mitjà, l’acidesa es presenta ben embolicada

amb

taní suau. Bona expressió de la fruita, fons herbaci de qualitat. Persisteix la sensació varietal. Grau Alcohòlic:

Observatori Fabra Ctra. de Vallvidrera, Camí de l’Observatori s/n Barcelona

12,5% vol. Temperatura de servei: 14º

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010

Cultura CITA CÈLEBRE: “L’alternança fertilitza el terra de la democràcia.” Winston Churchill (1974-1965), polític britànic.

Miquel Barceló,

en essència

L’estiu del 2010 tindran lloc a Barcelona dues exposicions simultànies, dedicades a l’artista mallorquí Miquel Barceló, producte d’una positiva coincidència.

Crisis: lecciones aprendidas... o no Autor: Joan Tugores Ques Editorial: Marcial Pons. Ediciones Jurídicas y sociales Pàgines: 117

Todo lo que debe saber sobre Marketing Farmacéutico Autor: Varis autors Editorial: Proﬁt Editorial Pàgines: 760

A través de les pàgines d’aquest llibre, el Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, analitza els efectes de la crisi i fa un repàs de les lliçons que cal extreure de tot allò que ha succeït en els darrers temps. L’autor analitza com s’ha pogut arribar a una situació com la viscuda, com s’han de gestionar les diﬁcultats i com s’ha d’assumir tot allò que la crisi ens ha deixat. Tugores planteja si estem aprenent correctament la lliçó o bé hauran de ser els llibres d’Història qui, més endavant, ens expliquin la realitat del què ha passat i què és el que realment hauríem d’haver après de tot plegat. Planteja també si ens estem permetent un retorn al business as usual o si bé tindrem la lucidesa i la humilitat d’aprendre dels errors.

Més de 40 experts han participat en l’elaboració d’aquest manual, el qual aporta als seus lectors totes les claus per poder entendre el funcionament del sector farmacèutic, amb l’objectiu d’oferir les les eines necessàries per tal de desenvolupar i implementar plans de màrqueting eficaços. El llibre està estructurat de manera molt pràctica per al lector, amb una gran rigorositat i un plantejament plenament didàctic. Els experts que han col·laborat ofereixen, cadascún dins el seu àmbit, els coneixements més actualitzats del sector sanitari i farmacèutic però també del màrqueting. “Márqueting Farmacéutico” és un llibre de consulta i un manual de referència molt útil per a totes aquelles persones interessades en la gestió del màrqueting en general.

AGENDA CULTURAL The Royal Ballet

Teatre, “Delicades”

El Gran Teatre del Liceu presenta l’espectacle de dansa “La bella dorment”, on s’incorporen novetats i millores en aquesta històrica producció del Ballet del Royal Opera House Covent Garden. Del 10 al 13 de juliol, al Gran Teatre del Liceu.

Dins el Festival Grec 2010, s’inclou l’obra “Delicades”, de la companyia T de Teatre. Es tracta d’una història d’històries, on no hi falta l’humor, element sempre present en els seus espectacles. Al Teatre Poliorama, actualment, ﬁns l’1/08.

“Dejá Vú”

Exposició “Praga, París, Barcelona. Modernitat fotogràﬁca de 1918 a 1948”

Es tracta del nou espectacle de mentalisme de Luis Pardo, el qual va ser Primer Premi Nacional de Mentalisme. La telepatia, les prediccions sorprendran sens dubte l’espectador en una atmosfera plena de misteri. Al Club Capitol, actualment, ﬁns l’1/08.

Aquesta exposició repassarà una època de prosperitat cultural en camps artístics com la fotografia, el grafisme i el cinema, destacant l’aportació dels autors catalans. Al MNAC, actualment, fins el 12/09.

Les exposicions dedicades a Miquel Barceló repassaran la trajectòria de l’artista ﬁns a l’actualitat. / CEDIDA PER CAIXAFORUM.

Dues exposicions simultànies, una a l’Arts Santa Mònica i l’altra al CaixaForum de Barcelona, dedicaran aquest estiu els seus espais a recórrer la trajectòria artística de Miquel Barceló (Felanitx, 1957), en el període que va del 1983 ﬁns el 2009. A través d’aquestes mostres el visitant podrà conèixer Miquel Barceló com a artista, com a viatger i com a home. El primer, l’Arts Santa Mònica, presenta “Barceló abans de Barceló, 19731982”, comissariada per Maria Hevia i Jaume Reus, i que es podrà veure del 15 de juliol al 26 de setembre del 2010. Aquesta exposició presenta el recull de l’obra de la seva primera etapa, segurament la més desconeguda de l’artista. Per part del CaixaForum, es presenta l’exposició “Miquel Barceló. 19832009. “La solitude organisative” la qual es podrà veure també a partir del 15 de juliol d’enguany i ﬁns el 9 de gener de 2011, i que estarà comissariada per Catherine Lampert. A través d’aquestes mostres, l’espectador podrà acostarse al procés creatiu d’aquest

artista mallorquí. En paraules del propi Barceló: La meva vida s’assembla a la superfície dels meus quadres.”

Un artista que crea experiències La mostra del CaixaForum està composta per un total de 180 peces que recullen des de les primeres grans teles que Barceló va crear a partir de 1983 fins les més recents. De fet, tota aquesta varietat serveix per mostrar el ritme i la varietat de la seva obra artística. A través de l’exposició “Miquel Barceló (19832009) La solitude organisative”, el visitant podrà conèixer i entendre la seva misteriosa, diversa i provocadora experiència a través de més de 180 peces. La seva obra mostra la relació amb la natura i la matèria i l’ús que en fa en el seu treball. A més, també es podrà veure com ha evolucionat el seu treball pel que fa a la representació del món humà i animal, així com els seus viatges físics i mentals. En el seu procés creatiu, Miquel Barceló transmet el seu misteri, la seva adre-

nalina i la incertesa personal. Es tracta, doncs, que el públic pugui viure l’obra de Barceló com una experiència. Per tal de poder aconseguir aquest efecte, l’artista ha col·laborat personalment en l’elecció de les obres que es mostren en aquesta exposició. Moltes de les seves obres posen a prova les tècniques i els gèneres artístics amb un toc original com, per exemple, natures mortes i retrats tridimensionals o ceràmiques que recorden bestiaris i atuells antics. “La solitude organisative”, que és l’obra que dóna nom al subtítol de l’exposició del CaixaForum, ens remet a un retrat d’un goril·la amb posat seriós que es troba assegut en un racó. Aquesta obra és una mena d’autoretrat on sembla que Barceló expressi com és suportar el pes i el privilegi de dur al damunt un gran renom. L’any passat, l’Obra Social La Caixa va organitzar l’exposició “El mar de Barceló” on es va mostrar el procés creatiu de l’artista en la realització de la cúpula de la seu de les Nacions Unides a Ginebra.