Anàlisi mensual d’economia i empresa
Juliol 2011 n. 137
2€
emili risques
Logística i Infraestructures
director de RH d’asics
Eines de la competitivitat
“La gent necessita implicar-se”
El Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció (SIL 2011), reuneix, del 7 al 10 de juny, tota l’activitat logística de la comunitat mediterrània. En aquest sentit, Barcelona, gràcies a la seva situació estratègica, es perfila com el principal punt de referència. PàginES 23 a 27 >>
L’RSC, un valor en alça entre les empreses
enrique lacalle president del sil
“Amb la logística s’enforteix l’economia d’un país”
gabriel ginebra escriptor
“La incompetència no es pot gestionar individualment” El Club de Excelencia en Sostenibilidad ha presentat un estudi que revela que un 30% de les empreses continuen sense incorporar l’RSC de forma estratègica en la seva organització. Tot i així, en els
darrers temps, malgrat la crisi econòmica, s’ha avançat molt en aquest aspecte. Segons els experts, es canviarà el model econòmic actual per un model més sostenible, que tingui en compte, per exemple,
criteris mediambientals. L’esmentat estudi revela que les empreses líders en RSC han fet grans avanços per incorporar-la dins de la seva gestió, ja que s’han adonat que, a més de rendibilitat econòmica, ob-
tenen rendibilitat social. En concret, han fet esforços notables per alinear els objectius de la responsabilitat corporativa amb l’estratègia de la companyia. Pàgina 3 >>
LEs seccions Empresa pàg. 3 a 18 >> Els enginyers, especialitzats en telecomunicacions, debaten quin serà el futur de les TIC l’any 2020. La Cambra de Comerç de Barcelona ha presentat un estudi sobre la indústria al Brasil, identificant les principals oportunitats de negoci en aquest país.
El conseller d’Economia ha presentat uns pressupostos per al 2012, que suposen retallades notables, que afectaran també l’àmbit local. L’economista Emilio Ontiveros afirma que l’economia reclama una modificació en el patró de creixement durant la seva participació
a la plataforma Cornellà Creació Fòrum.
aniversari del naixement del seu fundador, Robert Bosch.
Notícies d’RSC: Grup Leche Pascual rep el Premi Medi Ambient i Desigual guanya el III premi Factor Humà Mercè Sala.
ECONOMIA
El catedràtic Joan Tugores analitza economies que mostren símptomes de dinamisme de certa importància.
Set de cada deu catalans creu que les pensions futures no estan garantides, segons un estudi de Mapfre.
Doble aniversari a Bosch: el 2011 se celebra el 125 aniversari de l’empresa i el 150
El mapa: Les ciutats del món on se celebren més congressos.
El preu de l’habitatge de segona mà a Espanya baixa un 0,5% durant el maig.
pàg. 19 a 26 >>
La UE perd més de 100.000 milions d’euros a l’any per frau en l’IVA.
2
Opinió / Sumari
MóN empresarial
Editorial
juliol 2011
EDITORIAL
DIRECTORI D’EMPRESES
l’rsc, més enllà d’una moda Els resultats d’un estudi que recollim en aquest número constaten que l’RSC és un valor en alça, fins i tot, en moments de crisi com els actuals. És sorprenent que fins fa uns pocs anys, ningú conegués el significat d’aquestes tres sigles, incloent els propis empresaris i directius. En canvi, ara qualsevol ciutadà sap perfectament el que representen. Però, realment, què vol dir aplicar l’RSC? Segons alguns experts es tracta de fer una correcta gestió de tres conceptes: la transparència i ètica en els aspectes econòmics, el respecte mediambiental i, sobretot, el respecte a les persones. Si ens prenem aquesta presentació de l’RSC al peu de
la lletra, veurem que a dia d’avui moltes empreses es troben en la línia d’aplicar-la, però encara cal millorar. Ara bé, ho fan per convicció, per imperatiu o per moda? Afortunadament la societat avança i actualment el ciutadà actua aplicant criteris mediambientals i, per la seva banda, les empreses també ho fan. No ens enganyem, però. Quasi sempre, darrere hi ha unes lleis que ho exigeixen. Per tant, en aquests casos ens trobem davant d’una RSC regulada, més que no pas voluntària. Hi ha també altres aspectes, vinculats a l’RSC, que en els darrers temps han entrat en dubte, com són
Cal perseguir que amb el temps el que representa l’RSC acabi formant part del si de les empreses
la transparència i l’ètica econòmica que s’exigeix a les empreses que la practiquen. En aquest cas, el fracàs ha estat rotund arran de la crisi financera, de la qual encara n’estem vivint les conseqüències. També, en el respecte a les persones queda camí per avançar. En aquest cas, els
mèrits en RSC s’acaben mostrant a través de simples rànquings i estadístiques, destinats a l’opinió pública, que, de vegades, no fan més que maquillar problemes de fons en l’àmbit dels recursos humans. En qualsevol cas, el cert és que, independentment de la finalitat amb què s’apliqui, l’RSC reporta uns guanys a la societat i, en definitiva, a les persones. Per tant, només ens queda per dir que benvinguda sigui, tant si és regulada per les administracions com si no. No obstant, cal perseguir que amb el temps el que representa l’RSC acabi formant part del si de les empreses, sense necessitat de normatives que l’exigeixin.
ABN Amro...............................12 Air Nostrum.............................12 Apple.......................................13 ASICS........................................9 AXA.........................................10 Banc Santander.......................10 Banca Cívica............................11 Catalunya Caixa......................13 Cemex.....................................11 Dell..........................................12 Desigual..................................10 Dinosol....................................11 Eroski.......................................13 Gamesa...................................12 Grup Bosch..............................16 Grup Leche Pascual.................10 Herbalife.................................12 Hotchief...................................13 Intel.........................................11 Kutxa.......................................13 Mediaset.................................12 Miró.........................................13 Nissan.....................................12 PC City.....................................12 Philips......................................11 Renault....................................13 Telecinco.................................13 Tepco.......................................13 Unilever...................................11 Virgin Active............................12 Vodafone.................................13 Yamaha...................................13
La tira cÒmica
STAFF medigrup digital s.a.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Director Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Director Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet. Col·laboradors: Jordi Arasa. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.
ISSN 1579-086X
Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010
Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia
membre de l’APPEC
CONTROL OJD
Dipòsit legal B-49.604-98
L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.
3
juliol 2011 MóN empresarial
Les TIC vistes pels col·legis Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona del sector de les telecomu- revela les oportunitats de negoci de la indústria al nicacions. pàg. 4 Brasil. pàg. 9 Estudi sobre la responsabilitat corporativa
Empresa
Les empreses líders exigeixen criteris d’RSC als seus proveïdors El Club de Excelencia en Sostenibilidad ha presentat l’Estudi Multisectorial sobre l’Estat de la Responsabilitat Corporativa de la Gran Empresa a Espanya 2011, segons el qual la totalitat de les empreses líders exigeix criteris de responsabilitat corporativa als seus proveïdors. Redacció
L’Estudi Multisectorial sobre l’Estat de la Responsabilitat Corporativa de la Gran Empresa a Espanya 2011 constata que l’RSC és un valor empresarial que es troba en alça. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les respostes de 144 empreses, xifra que implica un augment de participació en l’estudi de 23 empreses respecte l’any 2009, destacant així el creixent interès que les empreses mostren en la matèria. Les empreses representen 18 sectors empresarials. L’estudi s’ha realitzat amb la col·laboració del Ministeri de Treball i Immigració. Per tal d’establir un criteri de classificació, s’han segmentat les empreses en dos tipus quant a la consolidació i implantació de les pràctiques de responsabilitat corporativa, sent aquestes “Líders” i “Majoria”. Segons aquest criteri, són empreses líders 21 de les participants, el que representa el 15% de la mostra, com a l’estudi del 2009, la qual cosa permet comparar els resultats entre ambdues edicions. Les empreses que formen part d’aquest segment de “Líders” han variat respecte a la publicació anterior. L’informe analitza l’estat de l’RSC a Espanya sobre l’anàlisi
de les dades obtingudes en base a les pràctiques responsables de 144 companyies i la seva gestió tècnica i econòmica, social interna i externa, ambiental, de govern corporatiu i de la relació amb els grups d’interès. Es reforcen en aquesta edició alguns aspectes com la gestió responsable de la cadena de proveïdors, els drets humans o la incorporació de les TIC per a la millora de l’eficiència i la gestió de processos. Segons el que es desprèn de l’estudi, quasi la totalitat de les empreses tenen un director d’RSC (90%), compleixen els seus objectius en aquesta matèria –les líders compleixen més del 75% dels seus programes anuals– i mesuren el seu compliment. –totes les líders tenen un quadre de comandament integral amb indicadors d’RSC–. D’altra banda, la responsabilitat corporativa està present en el 100% dels criteris de compra i selecció de proveïdors de les empreses líders, un 67% amb caràcter obligatori i el 33% restant, amb criteri orientatiu. Finalment, l’estudi també recull que el 86% de les empreses líders realitza innovació responsable amb pressupost i recursos específics i el 95% ha incorporat les TIC per a la millora de l’eficiència i la gestió de processos.
L’estudi també recull que el 86% de les empreses líders realitza innovació responsable
Per a Isabel Castillo, directora de Projectes del Club de Excelencia en Sostenibilidad i coordinadora de l’estudi: “Cada cop són més les organitzacions interessades en la responsabilitat corporativa, així ho demostra l’augment en el nombre d’empreses participants en aquesta última edició de l’Estudi. A més, des de la primera edició publicada al 2007 fins a l’actual, s’ha notat que les empreses, sobretot les líders, han anat madurant en la gestió de la responsabilitat corporativa amb l’adopció d’estratègies, polítiques i plans d’acció cada cop més concrets. També han alineat els objectius de la responsabilitat corporativa amb l’estratègia de la companyia cap a un model de sostenibilitat econòmica, ambiental i social compromesa i, sense cap dubte, rentable per a l’empresa”. Per la seva banda, Joaquim Borrás, president executiu d’ISS Facility Services, durant la presentació de l’estudi va assegurar que “la responsabilitat
Una de cada deu empreses tenen un director d’RSC. / ARXIU
corporativa és sempre rendible. Tant ara, amb l’actual recessió com en una situació econòmica estable, l’estudi demostra que existeix una correlació directa entre la sostenibilitat i la millora de resultats”. Juan José Barrera, director general de l’Economia Social del Treball Autònom i de la Responsabilitat Social de les Empreses del Ministeri de Treball i Immigració, va incidir en la importància d’exigir la responsabilitat social tant a les empreses com als ciutadans, per exemple a l’hora d’escollir els comportaments
de consum. En referència a la Llei de l’Economia Sostenible, ha destacat que “esdevindrà un gran repte i canviarà el model econòmic actual cap a un model més sostenible”. Barrera va felicitar la labor realitzada pel Club de Excelencia en Sostenibilidad, amb el qual hi col·labora promovent l’RSC a les empreses. Aquesta entitat és una associació empresarial composta per un grup de grans empreses que aposten pel creixement sostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental.
4
EMPRESA / Col·legis
MóN empresarial JUliol 2011
quin serà el paper de les tic l’any 2020?
Les TIC, les eines que construeixen el futur de Catalunya El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC) i el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC) han organitzat la jornada Les TIC a la Catalunya del 2020, en la qual han participat professionals del sector de les TIC, l’Administració Pública i les universitats, així com nombroses personalitats rellevants del món de les Telecomunicacions.
D’esquerra a dreta, el degà del CETC, Miquel Ramírez, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i el degà del COETTC, Ferran Amago. / CEDIDA
Redacció
La jornada, que commemora el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i Societat de la Informació, i que enguany ha arribat a la cinquena edició, s’ha convertit en tot un èxit d’assistència i participació. La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, ha presidit l’acte i ha afirmat que les TIC són indispensables per assolir una millora en la societat catalana i aconseguir un augment d’oportunitats. “Davant la crisi econòmica que estem patint, les eines clau per al desenvolupament personal i col·lectiu són les TIC. Hem de compaginar el talent del sector públic i del sector privat per tal d’evitar fractures, millorar la competitivitat i assolir l’excel·lència”, explica la presidenta del Parlament. Per la seva banda, Miquel Ramírez, degà del CETC, i Ferran Amago, degà del COETTC, han estat els encarregats de dirigir el debat, que ha aplegat personalitats rellevants i distingides del sector. El degà Ramírez ha posat de
“S’han de promoure les TIC com a palanca de canvi i motor de competitivitat” El sector de la informació i el fenomen d’Internet han guanyat pes en l’economia del país
manifest la importància que han adquirit actualment les empreses relacionades amb el sector de la informació i el fenomen d’Internet en l’economia del país. “Hem de reconèixer que la xarxa ha canviat la nostra forma de treballar”, ha afirmat. El degà Amago, al seu torn, ha demanat que es tinguin en compte les TIC en la gestió i
resolució de temàtiques legislatives que afectin a la societat. També ha sol·licitat que s’acreditin els col·legis com a organismes consultius davant dels canvis de reguladors que s’estan duent a terme.
Col·laboració entre sector públic i privat
Tots els participants a la jornada han coincidit a destacar la dificultat de realitzar una previsió de l’evolució del sector TIC fins al 2020 pels canvis constants que pateix. Però han considerat indispensable la necessitat de col·laboració entre el sector públic i privat per assolir un repte tan ambiciós com el d’esdevenir un país capdavanter en matèria TIC. En aquest sentit, Albert Buxadé, director general de Vodafone de Catalunya, ha manifestat que el sector és un motor transversal d’impuls per a la ciutadania. Josep Ramon Ferrer, director de l’Àrea de Serveis i Infraestructures Territorials de Telecomunicacions del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, ha afegit que el gran
repte d’aquest país “és aconseguir que els operadors privats inverteixin al màxim en les noves infraestructures”. Pel que fa a l’espectre lliure, Miguel Ángel Lagunas, director del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), ha estat taxatiu: “Actualment, s’ha acabat l’espectre lliure, ja que l’espectre està comprat però no utilitzat i això és un inhibidor de progrés. A més, ens hem de convèncer que els reguladors poden ser constructors o destructors. En previsió de futur, els operadors externalitzaran el seu R+D”.
Parlant del futur
Les tecnologies que més repercussió tindran en els propers anys a Catalunya són, segons Mònica Sala, directora general d’Orange a Catalunya, Machine to Machine , Cloud Computing i Near Field Communication (NFC), la tercera revolució mòbil. Així mateix, Josep Ventosa, director d’Estratègia i Desenvolupament de Negoci d’Abertis Telecom, ha manifestat que, “en un futur, la globalització anirà
lligada al desenvolupament de les infraestructures de les TIC i, si volem que Catalunya sigui capdavantera en aquesta interconnexió, haurem de generar els nusos necessaris per crear aquesta xarxa”. Finalment, el director de desenvolupament de Negoci i Societat de la Informació de Telefónica Catalunya, Bruno Vilarasau, ha remarcat que cal invertir en aquestes tecnologies si volem incidir en l’evolució del país. “També hem de prendre un rol actiu i fomentar la demanda. Però potser el més important és transmetre confiança cap a les TIC, demostrar que no són una amenaça”, ha afegit. “No hi ha fórmules màgiques, només esforç, sacrifici i risc. S’han de promoure les TIC com a palanca de canvi i motor de competitivitat”. Amb aquestes paraules, Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, ha donat per tancada la jornada. Així doncs, queda ben palès que, només amb treball i empenta, les TIC aconseguiran a mig i llarg termini la posició que es mereixen a Catalunya.
Estem treballant per crear un nou Parc Empresarial INFORMA’T, ET SORPRENDRÀ www.biopol.cat Tel: 932 607 136
medicina
nova tecnologia
mercat
investigació
iniciativa
igació
cinamercat investigació
anunci Biopol globos.indd 1
06/06/2011 13:14:39
EMPRESA / Associacions
MóN empresarial JULIOL 2011
Cambra de comerç de barcelona
Un estudi revela les oportunitats de negoci al Brasil La Cambra de Comerç de Barcelona ha presentat un estudi sobre la indústria al Brasil, que identifica on estan les principals oportunitats de negoci i dóna consells específics a aquelles empreses que vulguin entrar o implantar-se en aquest país. aspectes l’estudi recorda que la cultura empresarial brasilera és molt més propera a l’europea que les asiàtiques per exemple, tot i això, es recomana a l’empresari català tenir en compte diversos aspectes, vinculats concretament als recursos humans i les infraestructures.
Redacció
L’estudi, elaborat a partir de les entrevistes realitzades per la Cambra a 30 empreses i associacions brasileres, conclou que l’automoció, l’aeronàutica i la maquinària són els tres sectors amb més oportunitats de negoci per a les empreses catalanes. La indústria de l’automoció brasilera ha crescut ràpidament en els darrers anys amb l’atracció d’inversions. Brasil és avui el sisè país pel que fa a la producció de turismes i vehicles industrials a tot el món i, malgrat la crisi, ha aconseguit millorar els seus resultats productius, amb un creixement positiu només superat per la Xina. En concret, tal i com es recull en l’estudi, el sector de l’automoció va batre el seu propi rècord de vendes el 2010 superant els 4 milions d’unitats i amb un creixement del 9,3%, respecte l’any anterior. Es preveu una caiguda de fins als 3,58 milions el 2011, però el creixement anual es mantindrà entre el 8 i el 9% en els propers 6 anys. La majoria de les empreses estan ubicades a l’estat de Sao Paulo. Brasil importa el 60% de la maquinària industrial. Sis de cada 10 màquines industrials adquirides actualment per les fàbriques brasileres són importades. El mercat brasiler d’equips industrials representa, per tant, una clara oportunitat. El sector té el mercat més gran i les millors perspectives de tots els de l’Amèrica Llatina. No només és un fort importador sinó que també és la base exportadora de moltes empreses multinacionals. La dependència exterior és importantíssima i les importacions amb nivell tecnològic alt presenten una clara tendència creixent. Brasil és el cinquè millor productor d’aeronaus comercials, tant del camp civil com el militar, de tot el món gràcies a la tecnologia desenvolupada per
Brasil té actualment una desocupació tècnica propera al zero i la tendència és que els costos laborals augmentin. / ARXIU
L’automoció, l’aeronàutica i la maquinària són els tres sectors amb més oportunitats El Govern brasiler té previstes fortes inversions en el sector aeroportuari de cara al 2014
l’empresa Embraer. El Ministeri d’Indústria i Desenvolupament del país considera que hi haurà un increment de la demanda d’avions entre un 5-8%. Així mateix el Govern brasiler té previstes fortes inversions en el sector aeroportuari de cara a la Copa del Món de 2014. Entre elles la construcció de la tercera terminal de passatgers i l’ampliació d’una de les pistes de l’aeroport de Sao Paulo, amb una inversió per valor de 600 milions d’euros aproximadament. La dificultat per trobar estadístiques fa que no hi hagi dades agregades de l’evolució i la tendència d’aquest sector. Tot i això, les entrevistes realitzades assenyalen grans oportunitats per a les empreses subcontractistes. En aquest sentit, la positiva evolució de la indústria local xoca amb les mesures proteccionistes del govern brasiler que impedeixen la millora de la compe-
titivitat de l’empresa autòctona i en especial del teixit subcontractista. Tanmateix la manca de maquinària especialitzada, els elevats preus de l’acer i la falta d’especialització de la industria subcontractista del país incrementen l’interès per buscar proveïdors fora del país. No obstant això, l’estudi també indica que la manca d’experiència en els processos administratius d’importació incrementa les dificultats per exportar aquest tipus d’activitats al Brasil.
Aspectes a tenir en compte A més de subratllar aquells sectors que compten amb millors oportunitats per a les empreses catalanes, l’informe determina també aquells aspectes més importants del mercat brasiler que l’empresari haurà de tenir en compte alhora d’entrar-hi o implantar-s’hi. Entre d’altres
En termes generals l’estudi destaca que Brasil té actualment una desocupació tècnica propera al zero i que la tendència és que els costos salarials augmentin. Actualment, no és un país low cost si bé és cert que els salaris són en general lleugerament inferiors als equivalents a Espanya, per a les mateixes categories professionals, en concret la mà d’obra poc qualificada és un 30% més econòmica. El salari mínim són 500 reals (217 euros aproximadament) als quals l’empresari hi ha de sumar un 100% del sou en càrregues socials. La baixa productivitat, la manca de mà d’obra qualificada i la forta influència sindical són altres aspectes que l’empresari català ha de tenir en compte durant la presa de decisió d’entrada al país. Tot i que Brasil treballa per ampliar la seva xarxa de transport urbà i arribar a temps per a la Copa del Mundial de Futbol del 2014 i els Jocs Olímpics del 2016, el sector de les infraestructures continua sent un greu obstacle pel creixement industrial del país a curt termini especialment. Actualment es troba en el lloc 41 pel que fa a la millora de les infraestructures, per darrere de la Xina i molt proper a l’Índia, segons Logistics Performance Index del Banc Mundial Brasil 2010. En aquest sentit, l’estudi destaca que les grans distàncies obliguen a les empreses instal·lades a disposar de magatzems en diversos punts del país per poder lliurar les mercaderies als seus clients dins dels terminis establerts.
Local / EMPRESA
juliol 2011 MóN empresarial
Els pressupostos pel 2011
BREUS MUNICIPIS La setmana mediambiental de Les Corts El barri de Les Corts celebra, des del 4 fins al 10 de juny, la Setmana Temàtica del Medi Ambient. Una iniciativa que enguany compleix la seva tercera edició i que esta dirigida pel centre cívic Can Deu. Precisament la directora d’aquest centre afirmava que durant tot l’any es realitzen nombroses activitats però que durant aquesta setmana es traslladen els tallers al carrer per apropar-los i donar-los a conèixer entre el veïns. D’entre els actes destaca una haima situada a la plaça de la Concòrdia on s’hi faran jocs per als més petits i actes per a les famílies. A més, també es realitzen tallers de reciclatge, de cuina, xerrades sobre ecologia, etc. L’objectiu es conscienciar als ciutadans de cuidar el medi ambient i respectar-lo, i busquen influir sobre els pares en temes de reciclatge i que aquests ho traslladin als fills com una activitat més a la rutina diària. La llei de pressupostos es debatrà durant el mes de juny al Parlament de Catalunya. / ARXIU
Pressupostos retallats El conseller d’Economia Andreu Mas-Colell va presentar davant el Parlament els pressupostos per aquest any, i es confirma la retallada del 10% i s’anuncien més retallades de cara a l’any 2012. REDACCIÓ
Les retallades pressupostaries que tantes reaccions han generat entre diversos sectors de la societat, es van confirmar quan el conseller d’economia Andreu Mas-Colell va presentar el document oficial davant el Parlament de Catalunya. I es que els pressupostos definits per l’any 2011 presenten un reajustament del 10% en comparació amb l’any passat. D’aquesta manera el govern d’Artur Mas continua el seu pla de retallades, i es que tot i les mesures que s’estan prenent, el dèficit públic no es reduirà fins la xifra que s’havia acordat amb el Consell de Política Fiscal i Financera. A més, el conseller va advertir que les retallades continuaran durant el 2012, ja que està previst que la Generalitat tanqui aquest any amb un dèficit del 2’66%, el doble del que s’havia pactat. La despesa del govern català cau fins a nivells de l’any 2007, i els sectors que menys se’n ressentiran són: salut, educació i benestar, que sumen el 70% de la despesa, i que en els pressupostos d’enguany ja han patit unes retallades del 6’5%, 7’4% i 10% respectivament. Tot i que el propi conseller Mas-Colell va reconèixer que aquests reajustament seran més difí-
cils d’afrontar en el sector de la salut, els pressupostos del qual es van disparar l’any passat i van provocar l’augment del dèficit públic. Pel que fa al Departament d’Ensenyament que l’any passat va gastar menys del que s’havia pressupostat, l’impacte de les retallades serà més assumible. Mentre que Territori i Sostenibilitat és la conselleria més afectada per les retallades que ha previst la Generalitat. Per a seva banda, el conseller va aprofitar l’ocasió per exigir al govern de José Luís Rodríguez Zapatero, una mostra de “lleialtat institucional” davant aquesta situació. Mas-Colell insisteix en la necessitat d’intervenció per part del govern central en la delicada situació de les finances catalanes. Assegura que si s’incrementessin els fons corresponents a infraestructures (1.200 milions) i es produís el traspàs dels hospitals que ara són propietat de la Seguretat Social (200 milions), aquest dèficit públic del 2’66% es podria reduir fins a l’1’26%. Tot i això, el projecte de llei de pressupostos es debatrà aquest mes de juny, i està previst que s’aprovi en l’últim ple del mes de juliol.
Excés de despeses
Tot i aquest clima de retallades que es viu a Catalunya,
“La meitat de comunitats van gastar més del previst durant el primer trimestre”
el ministeri d’Economia va revelar que durant el primer trimestre d’aquest any 2011, la meitat de comunitat autònomes van gastar més del previst. Davant aquesta situació, la ministra Salgado va anunciar que les comunitats que hagin rebassat el límit de despesa prevista, hauran d’accelerar aquest procés de reajustament per equilibrar les seves finances, i s’acusa d’aquesta situació a la despesa que molts consistoris van realitzar en les campanyes del 22 de maig. Tot i això, des del govern central afirmen que durant els primers quatre mesos de 2011 s’ha aconseguit reduir el dèficit general en un 53%, una xifra que es tradueix en un 0’22% del PIB. Gràcies a aquest fet, Elena Salgado ha deixat entreveure que el bon comportament del govern podria compensar a finals d’any la mala gestió d’algunes regions.
Rutes de “biciarbres” per Barcelona El Bicicleta Club de Catalunya (BACC) ha editat, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, 5.000 plànols guia que contenen diversos itineraris per a fer en bicicleta per la ciutat de Barcelona. Les rutes ja s’han rebatejat amb el nom de “biciarbres”, i estan pensades perquè ciutadans i turistes puguin recorre la ciutat a través dels diferents parcs o zones arbrades de la capital catalana. Fins un total de sis itineraris diferents que travessen la ciutat des del mar fins a Collserola, passant per entorns tan diversos com el parc de la Ciutadella o el parc de Diagonal Mar. Des de la Barcelona més antiga, fins la part més moderna de la ciutat, s’han escollit les zones segons criteris botànics i també tenint en compte la part lúdica de les rutes. L’objectiu d’aquesta iniciativa és incentivar i promoure l’ús de la bici i lligar-lo amb la vessant turística de la ciutat. Els itineraris també es poden descarregar de manera gratuïta a través de la web del BACC: www. bicicleta.cat.
Mapa d’històries de Cornellà Una nova iniciativa que arrenca desde Internet. A través de la web: www.cdcornella.com, els habitants de Cornellà podran participar en la creació i recuperació de la memòria històrica de la ciutat. Aquesta pàgina web neix de la idea de dos periodistes, Laura Rahola i Marta Torres, que volien reflectir històries del dia a dia dels habitants de Cornellà que no surten en els mitjans de comunicació convencionals. D’aquesta manera inviten a tots els veïns d’aquesta població a compartir vivències i records que hagin viscut en el municipi per així anar conformant un mapa d’històries. Cada temàtica té un color associat, així el vermell fa referència a històries d’amor, el verd són anècdotes quotidianes, el blau fa referència a fets històrics, i el color negre es reserva per les queixes ciutadanes.
EMPRESA / Local
MóN empresarial juliol 2011
Plataforma Cornellà Creació Fòrum
Ontiveros: “L’economia reclama una modificació en el patró de creixement” Redacció
Davant de més d’un centenar d’empresaris concentrats a la seu del Museu Agbar de les Aigües, Emilio Ontiveros, catedràtic d’Economia de l’Empresa a la Universitat Autònoma de Madrid i reconegut col·laborador i assessor empresarial, va presentar la seva visió de la situació econòmica actual. Ontiveros compta amb una dilatada experiència com a analista econòmic i financer. A més, és professor de la Universitat Autònoma de Madrid i presideix l’associació Analistas Financieros Internacionales (AFI). En els darrers temps també ha estat batejat per molts com l’economista de moda. I és que les seves opinions no passen desapercebudes
per ningú i en aquesta ocasió va ser un clar exemple d’aquesta pedagogia econòmica. A ulls d Ontiveros, estem vivint la crisi més singular probablement des de la Gran Depressió. Singular per la seva severitat i per la seva complexitat. Durant la seva intervenció, el president de l’AFI va fer un repàs dels danys que aquesta crisi està causant a tot el territori de l’eurozona i que va simplificar afirmant que creixem menys que els Estats Units i, a més, la nostra taxa de mortalitat empresarial supera el nombre d’empreses que es creen. En la diagnosi que el professor Ontiveros va fer va confirmar que si no es redueix la taxa d’atur i si les empreses no tenen demandes per fer créixer
la qualitat dels actius bancaris llavors no millorarà la situació. Per aquest ponent, convidat per la plataforma Cornellà Creació Fòrum, el principal repte de l’economia espanyola no és tan créixer més, sinó créixer millor apropant-nos a sectors més intensius de coneixement. En aquesta línia, va llançar un missatge d’optimisme. Segons ell, podem sortir de la crisi apostant per la tecnologia, el coneixement i fomentant la capacitat per emprendre. De fet, Ontiveros va assegurar que la capacitat per emprendre, l’assignació de talents i l’assumpció de riscos i iniciatives innovadores, és la condició necessària perquè una economia es desplaci cap a posicions competitives menys vulnera-
La taxa de mortalitat empresarial supera el nombre d’empreses que es creen
bles. Analitzar la lentitud en aquest desplaçament cap a sectors més competitius globalment, així com els obstacles relativament importants per al naixement i suport a les fases inicials del desenvolupament empresarial van ser alguns dels principals temes tractats en el marc de la plataforma Cornellà Creació Fòrum.
MARINA PORT D’ARO ÚLTIMA PROMOCIÓ
UBICAT AL PORT D’ARO DE PLATJA D’ARO
Ontiveros durant la seva intervenció. / CEDIDA
Apartaments de 2 o 3 habitacions Amplia zona ajardinada amb piscina comunitària Primeres Plantes amb jardí Privat A partir de 305.000,00 ` Situat a 300 metres de la platja de “Sa Conca” A 10 minuts del Club Golf d’Aro -MasnouAmb possibilitat d’amarratge
Sierra de Mias S.A. C/ Punta Prima, 5 Platja d’Aro • Girona 972 81 78 12 / 639 31 06 26 portdaro@gmail.com
Recursos Humans / EMPRESA
juliol 2011 MóN empresarial
ENTREVISTA A EMILI RISQUES, DIRECTOR DE rh D’asics
“La gent necessita sentir-se implicada i tenir un objectiu” ASICS representa “Anima Sana en Corpore Sano”, una ment sana en un cos sa. Aquesta és la filosofia d’aquesta empresa d’articles esportius. El seu origen és japonès i actualment ja compta amb 4.000 treballadors repartits per tot el món. Innovació, qualitat i originalitat són les tres característiques bàsiques d’aquesta firma. En el nostre país compta amb una plantilla de 44 persones. Conversem amb Emili Risques, director de RH.
Treballar amb articles d’esport és més divertit? Per al qui li agrada l’esport sí. Creiem fermament en el significat de la nostra marca Asics (Anima Sana In Corpore Sana). En general la gent que practica habitualment esport pateix menys estrès i té més bon humor.
Malgrat la crisi, la gent segueix fent esport. Teniu menys crisi que altres sectors? Sí, això és veritat, l’esport ajuda la gent en moments difícils. En el nostre cas, no estem patint la crisi tot i que els nostres competidors sí que l’estan patint. El que sí que és veritat és que en aquests moments el món empresarial és molt més exigent i per seguir creixent s’han de fer les coses de forma diferent. Què feu per detectar talent i retenir-lo? Som molt exigents a l’hora de fer la selecció. No només ens centrem en la capacitat de les persones per ocupar un lloc, sinó que, a més, ens fixem en com encaixen amb la resta de l’organització. Per molt bo que sigui un candidat si no encaixa, no el contractem. Per altra banda, hem començat amb nous programes de formació de resistència a l’estrès, gestió del canvi, coaching... que complementen les formacions d’habilitats que ja fèiem. Creiem
On va néixer? A Barcelona. Té família? Sí, la meva dona i dues filles. Quina és la seva formació acadèmica? Són enginyer industrial i MBA per Esade. La seva principal virtut? La perseverança. I algun defecte? La perseverança, mai em rendeixo. Té algun hobby? L’esquí, la lectura...
La vostra empresa competeix amb marques mundials molt conegudes, teniu alguna cosa que no tenen els altres? L’equip i el producte ens fan seguir creixent doble dígit en aquests moments de decreixement per a les altres marques. Al final que pesa més, les estructures o les persones? Les persones sempre marquen la diferència.
A COR OBERT
El país que més li agrada? El nostre, tot i que per viatjar m’agrada molt els Estats Units.
Emili Risques es troba al capdavant dels RH d’Asics. / DAVID FERNÁNDEZ
“Les persones marquen la diferència en un món on quasi tot es pot copiar” “Cada cop més les persones estem més convençudes que no tot val i per aquest motiu l’RSC és molt important”
que la bona formació és molt valorada pels talents. Realitzeu algun tipus d’avaluació per competències? Estem començant, ens queda molt per fer. Es pot fer alguna cosa des de RH, perquè s’entengui el treball intern com un servei als altres? Hi ha molt camí a recórrer. El primer pas és que la gent entengui el valor, i per això ha de ser mesurable. És molt fàcil fer tangible el valor d’un venedor i el repte és trobar una unitat que mesuri el valor que s’està donant com a servei que entengui tota l’empresa i que estigui aliniada amb els objectius dels altres. Creu que moltes empreses utilitzen l’RSC com un element de moda, o realment hi creuen? Pot ser que en algun cas la gent s’hi apunti com a una moda, però crec que cada cop més les persones estem més convençudes que no tot val i per aquest motiu l’RSC és molt important. Creu que en el seu cas, la direcció de RH pot ser estratè-
gica o ha de ser aplicadora? Ha de ser estratègica. Les persones marquen la diferència en un món on quasi tot es pot copiar. Què creu que incentiva més als vostres equips humans: el salari, la flexibilitat, els valors, la visió ecològica del vostre sector...? El salari motiva a curt termini i en cas de no ser suficient és un desmotivant, però a llarg termini no és suficient. La gent necessita sentir-se implicada i tenir un objectiu. S’aplica a ASICS algun programa d’igualtat? No existeix cap programa formal, ens fixem en les capacitats de les persones i no en el seu sexe. Quin creu que serà el paper futur dels RH? Cada dia serà més difícil captar i retenir el talent, ja que les noves generacions no busquen una empresa per tota la vida. Algun consell per als qui comencen en RH? Les persones són un món
Què en pensa del moment que estem vivint actualment? És un moment complicat, però en aquests moments difícils apareixen les grans oportunitats. Depèn de l’actitud de cadascun enfront de l’adversitat. Algun somni que encara no ha realitzat? Per sort molts. On es veu d’aquí a 5 anys? Gaudint de la meva feina i d’algun nou repte. El millor i el pitjor que li ha passat a la vida? El millor ha estat la meva família i el pitjor... sempre has de buscar el costat positiu de les coses. Què no perdonaria mai? Ser deshonest i la traïció.
apassionant, de les quals se’n pot aprendre cada dia. No es pot assumir que un ja ho sap tot, perquè tot evoluciona amb el temps i encara ho fa més quan parlem de persones. miquel bonet ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH
10
EMPRESA / RSC
MóN empresarial juLIOL 2011
4 models a seguir
Actualitat en RSC Grup Leche Pascual rep el Premi Medi Ambient
AXA crea una assegurança per a persones amb diabetis
Les cambres de comerç i indústria de Castella i Lleó reconeixen la tasca feta pel Grup Leche Pacual en matèria de Sostenibilitat a través de la concessió del Premi de Medi Ambient.
L’asseguradora AXA, amb la voluntat de millorar la qualitat de vida de col·lectius concrets, llança en aquesta ocasió, una assegurança dissenyada per a satisfer les necessitats de les persones amb diabetis.
El Grup Leche Pascual ha rebut el Premi Medi Ambient de les Cambres de Comerç i Indústria de Castella i Lleó en la seva cinquena edició. Aquest guardó s’emm a r c a d i n s e l s F òrums Mediambientals Permanents amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient de la Junta de Castella i Lleó. Aquest premi reconeix els esforços de les empreses de la regió en assolir un desenvolupament econòmic compatible amb la preservació de l’entorn i com a estímul per a la inversió en investigació, promoció, desenvolupament i implantació de bones pràctiques i millors sistemes de gestió mediambientals. El grup s’ha basat en l’estratègia 20-20-20 de la Unió Europea, obtenint resultats destacats en la reducció de consums d’energia i aigua, l’estalvi d’emissions contaminants i la minimització en la gestió de residus i vessaments. El Pla de Sostenibilitat del Grupo Leche Pascual determina les accions necessàries per disminuir l’impacte ambiental de les activitats de la companyia, així com definir mesures de control i seguiment per tal de conèixer l’impacte de les seves accions en el medi ambient. El guardó del premi consistia en una figura de bronze creada per l’artista de Valladolid, José Andrés Coello, i d’un diploma acreditatiu. Els Fòrums Mediambientals Permanents tenen per objectiu promoure el debat, l’anàlisi i l’intercanvi d’experiències en matèria de medi ambient. En edicions anteriors, els premiats han estat: Grupo Antolín, Contratas y Obras San Gregorio S.A., Laboratorios Eurochem S.A. i Construcciones y Obras Llorente S.A.. Arrel de la importància que té el medi ambient per al Grupo Leche Pascual s’ha creat recentment una pàgina web amb el nom cuidamoslonatural.com, especialitzada en el tema.
L’asseguradora AXA ha tret al mercat una nova assegurança de vida exclusiva per a diabètics, amb la qual es vol donar servei a més de 4,6 milions de ciutadans d’arreu de l’Estat, majors de 18 anys. Les persones diabètiques podran contractar aquesta assegurança amb una prima personalitzada al seu estat de salut, un capital assegurat de fins a 200.000 euros i una completa gamma de serveis mèdics gratuïts, mitjançant una línia d’atenció telefònica 24 hores al dia durant tot l’any. Segons Luis Sáez, director de Vida, Pensions i Serveis Financers d’AXA, ha expressat recentment que “es tracta d’una assegurança de vida innovadora i única a Espanya, tant per la seva tarifa personalitzada com per la seva contractació immediata i els serveis mèdics addicionals que inclou.” A més, ha afegit que “aquesta assegurança reafirma la responsabilitat corporativa d’AXA, manifestada no només a través d’accions de mecenatge i obra social, sinó també amb la creació de productes i serveis dirigits a millorar la qualitat de vida dels col·lectius concrets, en aquest cas, el de les persones diabètiques.” La nova assegurança ofereix avantatges com la adequació del preu a la prima de cada persona, mitjançant un qüestionari de 6 preguntes el qual té en compte diversos factors específics relacionats amb la diabetis. I per una altra banda, la incorporació d’una línia telefònica d’atenció mèdica a clients i familiars que inclou de manera gratuïta orientació mèdica a tenir en compte a l’hora de realitzar viatges o un servei d’emergències mèdiques, entre d’altres opcions.
El Pla de Sostenibilitat del Grup aposta, entre d’altres, per la reducció del consum d’aigua i energia
L’asseguradora AXA ha creat una assegurança específica per a persones amb diabetis
Desigual guanya el III premi Factor Humà Mercè Sala Desigual rep aquesta distinció per haver promogut activament valors com el pragmatisme, la innovació, la seva visió global i la humanitat. La marca tèxtil de roba ha estat guardonada amb el III Premi Factor Humà Mercè Sala per haver promogut valors com el pragmatisme, innovació, la seva visió global i la humanitat. El Premi es va entregar al CaixaForum de Barcelona davant d’un auditori de més de 350 directius i representants de la societat civil. El premi el va rebre Manel Adell, Chief Executive Officer de Desigual, de mans de Josep Lagares, premiat en l’anterior edició. Segons Manel Adell, “la definició dels valors de l’empresa s’ha fet de manera participativa. Existeix un sentiment de pertinença molt arrelat; tenim poca rotació i es mostra una gran sensibilitat cap a temes socials i culturals. Desigual es caracteritza, d’una banda, per un model de distribució multicanal, el qual li ha permès créixer de maner considerable en un breu espai de temps. Per un altre costat, aposten per la innovació, element molt important inclòs dins la seva estratègia. L’empresa és present en 72 països, apostant sempre per la internacionalització.
Banc Santander, gran inversió en RSC
El Banc Santander ha publicat la seva memòria de sostenibilitat 2010 i se’n desprèn que l’entitat presidida per Emilio Botín va fer una inversió en RSC el 2010 de 148 milions d’euros. Aquesta quantitat representa una inversió d’un 17,4% més que l’any 2009, que va ser de 126 milions d’euros. Els àmbits d’actuació d’aquests fons han estat l’educació superior, amb 100 milions d’euros (67,9% del total); el suport a les comunitats locals mitjançant l’acció social i al medi ambient, amb 28 milions d’euros (el 18,7% del total); i a les relacions estables i duradores amb els grups d’interès, com són els accionistes, els clients, el treballadors i els proveïdors, amb 17,6 milions d’euros (l’11,9% del total). L’educació és, doncs, l’àmbit que ha rebut un suport més important i amb la qual es van poder signar 938 convenis a 20 països de 4 continents. A més, s’han atorgat un total de 14.293 beques i ajudes per a l’estudi i un total de 175.000 persones han aconseguit la seva primera feina. Pel que fa a l’acció social, algunes de les iniciatives internacionals més destacades són el Projecte Escola, al Brasil; Un sostre per a Xile, a Xile; Fideicomiso pels nens de Mèxic, o Community day, al Regne Unit.
RSC / EMPRESA
juliol 2011 MóN empresarial
11
BREUS
Banca Cívica
de 60 metres, a menys de 30 km/h augmentant la seva potència de manera suau i gradual fins a arribar al 100%.
Nou projecte sostenible Banca Cívica ha llançat un dipòsit que permet a les empreses millorar la rendibilitat de la seva tresoreria i contribuir a l’equilibri del planeta compensant part de les emissions de CO2. El dipòsit ha estat dissenyat en col·laboració amb la iniciativa Cero CO2 de la Fundació Ecologia i Desenvolupament (Ecodes) i ofereix un 2,5% nominal anual i, alhora, dóna suport econòmic a un projecte de generació d’electricitat amb energia eòlica a l’Índia, que redueix les emissions de CO2.
Unilever Camí contra la fam
talviar fins a dos milions d’euros a la seva factura elèctrica amb motiu de la instal·lació de 122 bateries de condensadors d’Aener Energia en els propers 10 anys. La reducció d’emissions de CO2 equivaldria a haver plantat 91.440 arbres en unes 230 hectàrees de bosc.
Les Nacions Unides, a través del Programa Mundial d’Aliments (PMA), i Unilever España van dur a terme el passat 29 de maig la caminada Barcelona camina contra la fam al món amb l’objectiu de conscienciar la societat sobre aquesta realitat que es viu a diversos països del món. A la cita hi van participar unto-
tal de 600 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana. L’esdeveniment s’ha celebrat a 70 països i a Catalunya hi van participar, a més de Barcelona, Castelldefels i Viladecans. El PMA i Unilever mantenen des de l’any 2007 un acord de col·laboració per tal d’eradicar la fam i escolaritzar els nens dels països més desfavorits. El projecte porta per nom All for one i farà que els nens i nenes de Bangladesh i Indonesia que vagin a l’escola rebin, com a mínim, una ració de menjar diària valorada en 0,20€. Els participants a la caminada solidaris amb la causa van poder dipositar la seva col·laboració vo-
luntària en unes urnes ubicades tant al principi com al final de la caminada.
Intel Serveis comunitaris
Cemex Premiada per promoure la sostenibilitat L’empresa dedicada al sector del ciment ha rebut el premi Diamant de la compra en la categoria de sostenibilitat. El guardó reconeix la tasca feta per Cemex en el projecte Abastiment Sostenible, el qual feia una aposta per promoure, difondre i distingir les pràctiques sostenibles a la cadena de subministrament. Aquest programa es va començar a dur a terme el 2010 entre els gairebé 5.000 proveïdors de Cemex a Espanya i el seu objectiu és oferir la possibilitat de que els proveïdors es formin i prenguin consciència de la importància d’integrar la sostenibilitat a l’operativa de negoci.
Dinosol Redueix l’impacte de CO2 Dinosol, el grup de distribució alimentària, ha fet saber que ha aconseguit reduir l’impacte de les seves emissions de CO2 més de mitja tona i es-
Gairebé la meitat dels treballadors d’Intel van donar més d’un milió d’hores de serveis comunitaris l’any passat, segons se’n desprèn de l’Informe de Responsabilitat Social Corporativa del 2010. Per la seva part, la Fundació Intel ha ofert més de 5,5 milions d’euros de confinançament de beques per a 4.900 escoles i organitzacions sense ànim de lucre amb les quals hi ha treballat els seus empleats. D’altra banda, la Fundació ha aportat més d’un milió d’euros a impulsar l’ensenyament de les matemàtiques i les ciències en col·laboració amb la campanya Educació per a la innovació.
màsters, postgraus i cursos d’especialització
Philips Enllumenat intel·ligent Philips està fent proves amb un nou tipus d’enllumenat públic intel·ligent, el LumiMotion, que permet fer un estalvi d’un 85%. La prova s’està portant a terme en un carrer de Móstoles (Madrid) i la idea d’aquesta nova tecnologia d’enllumenat és optimitzar i regular la llum de les lluminàries en funció de l’activitat humana. Aquesta nova tecnologia és capaç de detectar qualsevol vianant o ciclista que s’aproximi en un radi cartell cat.indd 1
El referent en formació www.guiamasters.com
09/03/2010 12:16:12
12
EMPRESA / Panorama
MóN empresarial juliol 2011
EL MES POSITIU ABN Amro
Duplica el seu benefici
anterior. La xifra de negoci de la companyia es va situar en 10.540 milions d’euros, un 1% més, amb una millora del 3% pel que fa al negoci comercial i del 6% en els ingressos per serveis. D’altra banda, la facturació de solucions per empreses va créixer un 5% i un 11% la de servidors i xarxes.
ductes lactis Sodiaal controlarà la participació restant en aquestes dues companyies. Actualment, Yoplait és present a més de 70 països i és la segona marca més gran en el mercat global del iogurt. En l’exercici fiscal que va finalitzar el passat 10 de juny, Yoplait va tenir una facturació de 724 milions d’euros.
Gam i Hune
Herbalife
General de Alquiler de Maquinaria (GAM), líder del sector de lloguer de maquinària, i Hune, número dos del sector mantenen converses de cara a una possible unió de forces. Si la unió s’acaba produint, es donaria lloc a un grup amb una facturació que s’aproparia als 350 milions d’euros, amb una presència a 12 països.
Herbalife va registrar en el primer trimestre de l’any uns beneficis de 62,11 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 43% respecte el mateix període de l’any anterior. Alhora, la companyia va elevar les seves vendes en un 28,5%. Michael O’Johnson, president i conseller delegat de la companyia, ha afirmat que “els nostres continus esforços per globalitzar els mètodes d’operació dels distribuïdors basats en el consum diari han continuat proporcionant-nos un fort creixement durant el primer trimestre, tant en el nivell més alt com en el més baix.”
Uneixen esforços
En el primer trimestre del 2011, el grup bancari holandès ABN Amro ha duplicat els seus beneficis en haver obtingut un benefici atribuït de 533 milions d’euros. El resultat subjacent va augmentar un 86% fins els 583 milions d’euros, xifra que exclou l’impacte dels costos d’escissió i integració.
Air Nostrum
Gamesa
Comprarà participacions en renovables
Noves rutes
Air Nostrum, la companyia franquiciada d’Iberia per a vols regulars, oferirà aquest estiu 3 noves rutes entre el 23 de juliol i el 3 de setembre: a Corfú, Creta i Santorini. Des de Madrid es podrà viatjar a aquests destins mentre que la ruta fins a Corfú es podrà fer també des de Barcelona.
Dell
Triplica els benefici
Gamesa aposta per una estratègia de diversificació tecnològica en noves renovables amb l’objectiu de seguir creixent a llarg termini. Com a part del pla, Gamesa comprarà participacions minoritàries per un valor màxim de 50 milions d’euros en fonts de nova generació. A través d’un comunicat, l’empresa ha fet saber que a través d’un fons corporatiu, Gamesa farà una inversió de fins a 50 milions d’euros en els propers cinc anys en la presa de participacions en companyies que desenvolupen tecnologies amb un alt potencial en perspectives futures.
General Mills
Compra el 51% de Yoplait
Dell, el fabricant informàtic nord-americà, va obtenir en els tres primers mesos del seu exercici fiscal un benefici net de 663 milions d’euros, resultat que gairebé suposa triplicar els seus resultats en el mateix període de l’any
La nord-americana General Mills ha signat un acord definitiu amb PAI Partners i Sodial per tal d’adquirir una participació del 51% de Yoplait i un 50% de l’entitat vinculada que gestiona la marca Yoplait a nivell internacional per una valor aproximat de 810 milions d’euros. D’altra bada, la cooperativa francesa de pro-
Guanya un 43% més
de Nova York. Amb aquestes xifres, LinkedIn està doncs valorada en uns 4.000 milions d’euros, fent que molts inversors tinguin grans expectatives.
Mediaset
Acord amb Telefónica Mediaset España i Telefónica han establert un acord per tal de distribuir els continguts de tots els canals de la primera a Internet. La intenció és que, en el futur, els continguts es puguin descarregar tan des de les webs dels diferents canals com a través de Telefónica i que així es puguin veure a través de les diferents xarxes socials. Es vol també fomentar que Internet sigui una altra plataforma de distribució dels seus continguts audiovisuals i fomentar la interactivitat amb els espectadors.
Nissan i Mitsubishi Col·laboren al Japó
Estrena d’èxit a la borsa
LinkedIn, la xarxa social que permet connectar les persones segons el seu perfil professional ha debutat a la borsa de Wall Street i ho ha fet a un preu de 45 dòlars per acció. El preu és molt superior a l’anunciat inicialment de sortida, situat entre els 32 i 35 dòlars. Aquesta entrada a borsa suposa l’estrena d’una xarxa social amb rellevància a nivell mundial a la borsa
Els fabricants japonesos d’automòbils Nissan i Mitsubishi han signat recentment un principi d’acord per a formar una joint venture dedicada a la fabricació de vehicles mini per al mercat japonès. Ambdues companyies han assenyalat que a través d’aquesta col·laboració podran reforçar la seva competitivitat en el negoci de minicotxes al Japó. La nova companyia tindrà un capital de 95.616 euros i cada empresa comptarà amb un 50% de participació.
PC City
Salva 350 llocs de treball La cadena d’informàtica i electrònica PC City a Espanya ha signat un acord amb el grup portuguès Sonae amb
l’objectiu de traspassar 8 de les seves botigues a l’Estat, entre les quals es troba la de Barcelona i la de Palma de Mallorca. L’acord estableix que es subrogarà la plantilla d’aproximadament 350 treballadors, amb les mateixes condicions i garanties laborals actuals.
Uglii
Localitzador digital d’empreses Uglii llança a nivell global un sistema de màrqueting i promoció d’empreses a través d’internet. Aquest sistema permet, de manera gratuïta, a qualsevol empresa arreu del món entrar a formar part d’una xarxa mundial d’empreses. Uglii ofereix un ampli índex de 700.000 definicions de productes i empreses amb una tecnologia de cerca pròpia per oferir informació estructurada a empreses i també a consumidors. El registre és gratuït i les empreses hauran d’indicar la seva ubicació així com la descripció del seu negoci.
Virgin Active
Adquireix Esporta La companyia, pertanyent a grup Virgin, ha signat un contracte d’adquisició del grup Esporta al Regne Unit per un valor de 88 milions d’euros. Amb Esporta, Virgin Active comptarà amb un total de 125 clubs i 430.000 socis al Regne Unit. La companyia preveu augmentar els beneficis fins els 368 milions d’euros. Virgin Active és present també a Espanya de del 2005 i va augmentar un 14% la seva facturació el 2010 fins els 505 milions d’euros. En els propers 5 anys, la companyia vol arribar a tenir un totoal de 45 clubs a Espanya.
Panorama / EMPRESA
juliol 2011 MóN empresarial
13
el mes negatiu Apple
Explosió a una fàbrica xinesa Una fàbrica de la firma tecnològica xinesa Foxconn, on es fabriquen iPad i iPhone, ha patit una explosió de la qual n’han resultat mortes tres persones. La planta es va inaugurar el passat octubre i va comptar amb una inversió de 2.000 milions de dòlars. Aquesta fàbrica ja havia estat notícia per la onada de suïcidis que ha patit. Segons la investigació policial podria haver estat causada per pols inflamable en un taller de neteja i s’ha descartat la possibilitat que fos un sabotatge intencionat.
Catalunya Caixa Nou ajustament de plantilla
Catalunya Caixa ha pactat amb diversos sindicats un pla amplificar el pla de baixes incentivades en 330 llocs de treball. Fins ara, l’entitat ha suprimit prop de 1.000 llocs de treball dels 1.300 previstos a la primera fase, entre prejubilacions i baixes incentivades. Un cop s’hagin executat totes les retallades, la plantilla serà d’uns 7.600 treballadors. Aquestes mesures són conseqüència de les fusions entre entitats bancàries, en aquest cas, entre les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa.
Eroski
Obté menys beneficis
La cooperativa Eroski va tancar l’any amb uns beneficis de 93,2 milions d’euros, és a dir, un 9% menys respecte de l’any anterior. Les pèrdues atribuïdes a la societat dominant van ser de 85,31 milions
d’euros en el seu exercici fiscal 2010-2011, que va tancar el passat 31 de gener. Aquesta xifra significa que les pèrdues van augmentar un 12,7% si es tenen en compte que un any abans les pèrdues van ser de 75,69 milions d’euros. D’altra banda, els beneficis de la cooperativa es van tancar en 93,2 milions d’euros, un 9% menys.
nòmics de Barcelona s’ha querellat contra alguns exdirectius de La Seda presumptament per apropiacions indegudes i delictes fiscals. La investigació va començar el 2009 després de rebre denúncies de petits accionistes que acusaven la direcció de descapitalitzar l’empresa amb operacions de dubtosa legalitat.
Hotchief
Miró
Registra pèrdues Hotchief, empresa constructora alemanya, va registrar una pèrdua neta de 169,5 milions d’euros en el primer trimestre del 2011 a causa de la caiguda dels ingressos de la seva filial australiana Leighton. En el mateix període de l’any anterior, però, la companyia va obtenir un benefici de 34,1 milions d’euros. D’altra banda, el benefici brut d’explotació (ebitda) va ser negatiu en 404,3 milions d’euros.
Kutxa
Menys beneficis
La Caja Guipuzkoa San Sebastián, Kutxa, ha registrat uns beneficis de 16,5 milions d’euros en el primer trimestre, és a dir un 18,7% menys que en el mateix període de l’any anterior. En el primer trimestre del 2010 la Kutxa va guanyar 20,3 milions d’euros. En un comunicat emès per l’entitat financera s’ha destacat que els guanys obtinguts en aquests 3 mesos “estan en línia amb la seva previsió pressupostària per al trimestre i la seva projecció per al final de l’exercici.
La Seda
Querella contra exdirectius La Fiscalia de Delictes Eco-
Concurs de creditors
La direcció de la cadena d’electrodomèstics Miró ha comunicat als sindicats la seva intenció de presentar un concurs de creditors en no haver pogut pagar els proveïdors, segons han informat fonts sindicals. La direcció de l’empresa s’ha compromès a no tancar cap de les 150 tendes que repartides per tot Espanya.
Renault
Responsable d’un suïcidi segons la justícia El Tribunal d’apel·lació de Versalles confirma la responsabilitat de Renault en el suïcidi d’un treballador l’any 2006. Els jutges del Tribunal han expressat que Renault havia comès una “falta inexcusable” en el cas de l’enginyer informàtic que es va llançar del cinquè pis del centre tècnic de l’empresa de Guayancourt a causa de la càrrega laboral que tenia. La sentència estableix un precedent perquè s’estableix que la companyia era conscient del risc que feia córrer al treballador que, aleshores, tenia 39 anys. Renault encara
no s’ha manifestat i disposa de dos mesos per a recórrer la decisió del Tribunal.
Telecinco
Redueix els ingressos La cadena ha anunciat recentment que els seus beneficis en el primer trimestre de l’actual exercici s’havien reduït un 20,5%, principalment per la caiguda del ingressos publicitaris. Analistes de M&Valores han posat de manifest que la cadena Telecinco ha obtingut uns resultats que no s’allunyen massa dels dels seus competidors com és el cas d’Antena 3, la qual també ha perdut més d’un 25% des dels seus màxims resultats obtingut el passat mes de febrer. Responsables de Tele 5 són optimistes de cara al segon semestre del present exercici i preveuen que la seva fusió amb Cuatro els situarà en una posició privilegiada.
serveis es van situar en els 5.425 milions d’euros, dada que, segons Vodafone, suposa una reducció del 10,6% en termes reportats. La major pèrdua de valor de Vodafone es situa a Espanya, de manera que és el país que necessita d’una major dotació, situada en els 3.380 milions d’euros. Aquesta import representa gairebé la meitat de les provisions totals que afecten, a més, Itàlia, Irlanda, Grècia i Portugal.
Tepco
Va perdre més de 10.000 M€ L’elèctrica japonesa Tokyo Electric Power (Tepco), operadora de la planta de Fukushima, ha fet públics els resultats relatius al passat exercici fiscal, que va finalitzar el passat mes de març. Els resultats mostren unes pèrdues de 10.680 milions d’euros, principalment, a causa de la crisi nuclear. Aquestes xifres són les pitjors registrades per una companyia nipona no financera. Tepco és una de les principals companyies elèctriques del Japó i és la responsable de l’abastiment de la capital, amb més de 30 milions de persones.
Vodafone
Cauen les vendes L’operadora Vodafone, ve veure reduïts els seus ingressos en un 6,9% en termes orgànics en l’exercici del 2010 que va tancar el passat 31 de març. Els ingressos totals a Espanya van ser de 5.882 milions d’euros i els ingressos per
Yamaha
Inspecció de Treball La Inspecció de Treball feta amb motiu de l’Expedient de Regulació d’Ocupació presentat fa unes setmanes per Yamaha per tal de tancar la planta de Palau-Solità i Plegamans (Barcelona), considera que no hi havia causes objectives que el justifiquessin, segons ha informat CCOO. L’informe assenyala que, la decisió de deslocalitzar la producció de la fàbrica en benefici d’una altra fàbrica francesa, no es troba entre les causes que la legislació contempla per tal de justificar l’acomiadament de 388 treballadors, a més de l’activitat productiva. CCOO ha demanat a la direcció de l’empresa que s’assegui a negociar un pla industrial de futur que garanteixi la viabilitat i la continuïtat de la planta barcelonina.
14
EMPRESA / Centenària
MóN empresarial juliol 2011
Grup Bosch
Innovació, internacionalització i diversificació, tres claus per a l’èxit Doble aniversari a Bosch: durant el 2011 se celebra el 125 aniversari de l’empresa i el 150 aniversari del naixement del seu fundador, Robert Bosch. Arribar fins aquesta fita ha estat possible gràcies a la capacitat de millora i reinvenció continua de Grup Bosch. Redacció
El 15 de novembre de 1886, Robert Bosch obria un taller de mecànica de precisió i elec· trotècnia Werkstätte für Fein· mechanik und Elektrotechnik a Stuttgart i, amb això, va po· sar les bases de l’empresa de tecnologia i serveis tal i com es coneix avui a tot el món. El pi· oner tecnològic, que va néixer el 23 de setembre de 1861 a Al· beck, una petita ciutat alemanya prop d’Ulm, va conduir la seva empresa cap a l’èxit inter· nacional. En l’actualitat, el Grup Bosch està present amb més de 300 filials i societats regionals a més de 60 països i disposa d’una plantilla de més de 280.000 col· laboradors a tot el món. La xar· xa internacional de societats i socis comercials a, aproximadament, 150 països assegura al Grup Bosch, també en el futur, la presència dels seus productes i serveis en els més impor· tants mercats en creixement “També els nostres clients i usu· aris de productes Bosch han es· crit conjuntament amb nosal· tres la història d’èxits que dura ja 125 anys”, es congratula Franz Fehrenbach, el president de l’al· ta gerència del Grup Bosch. “Moltes de les nostres tecnolo· gies pioneres s’han creat, a tra· vés de l’estreta col·laboració que mantenim amb els nos· tres clients”, afegeix Hermann Scholl, president del consell de vigilancia, qui afegeix: “L’esperit innovador caracteritza la nostra empresa també en l’actualitat, ja que la recerca permanent de nous camps de negoci, mercats i tecnologia continua”. Amb el registre anual de prop de 3.800 patents i unes inversi·
ons superiors als 3.500 milions d’euros en R+D, el Grup Bosch manté la seva línia innovadora i crea les condicions necessàri· es per un major creixement sos· tenible. L’empresa és un dels lí· ders mundials en la fabricació de sistemes de seguretat per a vehicles com, per exemple, el Sistema Antibloqueig, ABS o el Programa Electrònic d’Estabi· litat, ESP. A més, Bosch és un dels majors proveïdors d’eines elèctriques, termotècnia, elec· trodomèstics i sistemes de se· guretat.
Cura del medi ambient
Bosch inverteix a llarg termini en mercats amb futur com són les energies renovables i la mo· bilitat elèctrica. En aquest sen· tit, gairebé el 50 per cent del pressupost anual en R+D s’uti· litza exclusivament per desen· volupar productes que ajudin a estalviar energia i recursos na· turals. Al mateix temps, l’em· presa està desenvolupant, des de fa dècades, innovacions tèc· niques que permeten estalviar molta energia en la vida quotidiana, per exemple en els elec· trodomèstics o en l’àmbit de la calefacció i la climatització. Les claus de l’èxit de Bosch han estat sempre la seva capa· citat innovadora i la gran qua· litat dels seus productes. Amb això, el fundador de l’empresa, Robert Bosch, va aconseguir ja a finals del segle XIX situar-se en els mercats internacionals. Amb la construcció de la magneto d’encesa de baixa tensió per a motors d’automòbil l’any 1897 s’inicia la llarga llista d’innova· cions. I el sistema que va seguir a aquest producte: la magneto d’encesa d’alta tensió presenta·
Grup Bosch està present a més de 60 països i disposa d’una plantilla de 280.000 col·laboradors
da per Bosch el 1902, va supo· sar el definitiu èxit comercial de l’empresa en el camí de con· vertir-se en el proveïdor líder de components d’automòbil. De fet, Bosch va ser un dels impul· sors que van convertir l’automò· bil en un mitjà de transport mas· siu des dels seus inicis i durant tot el segle XX.
D’Sttutgart a tot el món
Robert Bosch va veure ràpida· ment les oportunitats econò· miques de la comercialització internacional dels seus pro· ductes i va fundar, ja el 1898, una primera delegació a Gran Bretanya i, el 1899, a França i Bèlgica. En els següents anys es van obrir, entre d’altres, les de· legacions a Estats Units (1906), Sud-àfrica (1906), Austràlia i Nova Zelanda (1907), Espa· nya (1908), Xina (1909), Bra· sil (1910) i Japó (1911). En el transcurs de les següents dèca· des, Bosch va reaccionar amb moltes innovacions davant l’ex· traordinària expansió del sec· tor de l’automòbil. Davant de la crisi europea de l’automòbil l’any 1926, l’em· presa va començar a expandir
Bosch ja va aconseguir a finals del segle XIX situar-se en els mercats internacionals. / CEDIDA
les seves activitats cap a altres camps que anaven més enllà de l’àmbit de l’automòbil i així ho ha estat fent fins al dia d’avui. Primer va apostar fort per la in· novació en l’àmbit dels electro· domèstics. Així, el 1933 va intro· duir el primer frigorífic Bosch i, a la dècada dels 50, un robot de cuina, una rentadora i un renta· vaixelles automàtic. En els darrers anys, Bosch ha
ampliat els seus negocis cap als sistemes d’energies renovables. La compra del fabricant de sis· temes fotovoltaics Ersol el 2008 va permetre a Bosch, a més, en· trar en el mercat de l’energia so· lar. Actualment, Bosch desen· volupa, fabrica i comercialitza una àmplia gamma de produc· tes fotovoltaics des de la cèl· lula de silici fins a instal·lacions completes.
Media Planning 250x340.indd 1
06/06/2011 15:54:53
16
El mapa del món
MóN empresarial juliol 2011
Els congressos internacionals l’any 2010 La capital catalana, segona quant a nombre de congressos i de participants Barcelona es manté com la segona ciutat del món que acull més congressos internacionals, amb un total de 148 trobades professionals, 13 més que el 2009, i retalla distàncies i s’aproxima al líder, Viena, amb 154 reunions, segons el rànquing mundial elaborat per la International Congress & Convention Association (ICCA) corresponent a l’any 2010. D’altra banda, Barcelona, amb 81.993 participants, se situa també en segona posició en relació a la quantitat de participants en aquestes trobades professionals, i supera la capital austríaca, que en aquest sentit es queda en quarta posició, amb 69.573 participants, segons les últimes de l’ICCA. Berlín, amb 106.171, n’és el líder mundial.
berlín
138
amsterdam
104 viena
París
147 barcelona
MaDRID
Lisboa
106
114
148
154 istanbul
148
El mapa del m贸n
juliol 2011 M贸N empresarial
Nombre de reunions (2009) Viena 160 Barcelona 135 Par铆s 131 Berl铆n 129 Singapur 119 Copenhaguen 103 Estocolm 102 Amsterdam 98 Lisboa 98 Beijing 96
singapur
136
Sidney
102
17
I tĂş, fas
clienting? Es fĂ cil tenir clients satisfets si se sap com
www.contactcenterinstitute.es
902003773
19
juliol 2011 MóN empresarial
La UE perd més de 100.000 milions d’euros a l’any per frau en l’IVA. pàg. 20
Economia
Set de cada deu catalans creu que les pensions futures no estan garantides, segons un estudi de Mapfre. pàg. 21
la nova economia global
Civets i altres delicatessen A banda de Xina i Índia, altres economies mostren símptomes de dinamisme de certa importància, que cal seguir amb atenció, com a interessants pols de creixement i mercats a tenir en compte, agrupats amb diverses denominacions mediàtiques.
joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub
S’atribueix a Jim O’Neill, de Goldman Sachs, haver encunyat el 2001 l’acrònim BRIC per referir-se al conjunt més popular d’economies emergents que composen Brasil, Rússia, Índia i Xina (encara que en català seria BRIX). L’èxit de la denominació ha fet que, fins i tot, els països implicats hagin decidit constituir-se formalment com a grup. Afegir la S de Sud-àfrica per parlar dels BRICS també té ja prou reconeixement econòmic i mediàtic.
Diferents denominacions
Però en els darrers temps s’ha constatat d’una banda una notable heterogeneïtat dins del BRICS, així com –encara més important– l’aparició d’una segona generació d’economies amb importants graus de dinamisme i amb un creixent protagonisme a l’economia global. Tant de present com, sobretot, de perspectives de futur que han donat a diverses propostes i iniciatives per seleccionar d’alguna manera quins són els mercats més prometedors de cara a exportar, invertir i en general fer negocis a les properes dècades. Algunes agrupacions de candidats es fonamenten en dades i intuïcions d’observadors generalment ben informats, mentre que d’altres deriven d’estudis de prospectiva aparentment més seriosos.
El quadre 1 mostra diversos llistats que es comenten a continuació, en els quals apareixen gairebé 30 països que mereixen atenció, i que conformen una representació del futur de l’economia mundial més diversa del que va significar, fa tres anys, que algunes de les economies emergents s’incorporessin al sanedrí del G20 (aquestes apareixen marcades amb asterisc a la primera columna). El mateix O’Neill, ja a la segona dècada del segle XXI, ha llençat la seva visió de la segona generació que inclouria, al seu parer, Mèxic, Indonèsia, Corea del Sud i Turquia (MIST, en les sigles angleses). I posats a perfilar una tercera generació, es va encunyar l’expressió dels 11 següents (N-11) que també es mostra al quadre 1. El clàssic i ortodox The Economist va considerar que el seu prestigi i rigor no era incompatible en dir la seva al respecte i ha presentat el CIVETS, entrant deliberadament en la recerca d’acrònims amb ressò, amb una selecció de països que ja apareixen en alguna de les llistes anteriors (des de Turquia fins a Indonèsia, des de SudÀfrica fins a un Egipte ara en transició) incloent un interessant Vietnam i amb la novetat de Colòmbia. Amb pretensions més científiques, William Buiter i Ebrahim Rahbari, fent servir criteris basats en les teories i experiències de creixement econòmic (amb factors com les taxes d’inversió, estalvi, demografia i capital humà, etc.), elaboren dues llistes de països: la primera, que anomenen 3G countries, tindria perspectives de creixement superior en un 5% anual... fins a l’any 2050! (Després els economistes diran que no saben per què la gent els critica per agosarats). I una segona llista dels següents
Algunes de les propostes de llistats de països amb potencial de futur BRICS + MIST
Next 11
CIVETS
G3
G3- next
Bangladesh Brasil * Xile Xina * Colòmbia Egipte Índia * Indonèsia * Iran Irak Kazakhstan Mèxic * Mongòlia Nigèria Pakistan Filipines Rússia * Perú Sud-Àfrica * Sri-Lanka Corea del Sud * Tailàndia Turquia * Ucraïna Vietnam Fonts: Les esmentades al text i, en particular, Buiter i Rahbari: Global growth generators: moving beyond emerging markets and BRICs, CEPR policy insights 55, abril 2011.
de la classe amb prospectives de dinamisme robust però no espectacular. El quadre 1 novament recull aquestes categoritzacions. Com els BRIC inicials es reparteixen entre el 3G de veritat i la llista addicional mereix atenció.
Els nous pols de creixement
El llistat agregat presenta, sens dubte, aspectes polèmics. Uns trobaran a faltar països com Argentina (membre del G20); d’altres es podran sorprendre en canvi per la presència de Mongòlia, Sri-Lanka o Kazakhstan, així com d’altres geopolíticament delicats, almenys avui, com Iran i Irak. En tot cas, la majoria asiàtica és notable, però també Amèrica Llatina i una Àfrica
Un món més multipolar seria una bona notícia per trencar la pugna entre EUA i Xina En els darrers temps s’ha constatat una notable heterogeneïtat dins del BRICS
que en alguns sentits sembla despertar. La categoria dels emergents s’estaria ampliant i diversificant. En resum, probablement cadascuna d’aquestes llistes per separat és discutible, però en conjunt ofereixen una visió de les esperances que els analistes del món global tenen dipositades en cada país de l’economia mundial. A mitjan maig de 2011 el Banc Mundial s’ha afegit a aquests intents d’identificació dels nous pols de creixement (una denominació clàssica de l’economista francès François Perroux que, fins i tot, va ser recollida a anteriors etapes del desarrollismo a Espanya i que ara es recupera a escala global). La nova publicació sobre Global Development Horizons tria com a tema de llançament el de Multipolaritat: la nova economia global i abunda en la tasca d’identificar fonts de dinamisme més enllà de la tradicional dualitat entre avançades i emergents, i més enllà de les referències tòpiques (i malgrat això substancialment certes) del paper de Xina, Índia i Brasil. Un món més multipolar seria una bona notícia que trencaria les maniquees interpretacions geopolítiques en termes de pugna pel lideratge entre Estats Units i Xina, i podria, de confirmar-se, contribuir a una configuració més equilibrada de l’economia i la política mundials. Més pes de les relacions Sud-Sud, una dinàmica més constructiva de la dialèctica entre plantejaments regionals i objectius multilaterals i –com específicament tracta el Banc Mundial– un ordre monetari internacional amb un trípode raonablement equilibrat entre dòlar, euro i renminbi (o una moneda compartida asiàtica), serien alguns dels ingredients a seguir amb atenció.
20
ECONOMIA / Finances
MóN empresarial juliol 2011
reflexió entorn d’una possible reforma de l’iva
La UE perd més de 100.000 milions d’euros a l’any per frau en l’IVA L’Europa dels 27 deixa d’ingressar cada any més de 100.000 milions d’euros, per frau en l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) o, el que és el mateix, perd l’11% de la seva recaptació degut, entre altres causes, al frau en cadena. Redacció
Aquesta dada, feta pública per la Comissió Europea, es reflecteix a l’informe Shifting the Balance, de la imposició directa a la indirecta, elaborat per PwC. L’estudi fa una anàlisi sobre la imposició indirecta al món i conclou que existeix una tendència creixent de les autoritats fiscals de substituir impostos directes per indirectes com a conseqüència del procés de globalització de l’economia i de la complicada situació de les arques públiques a tot el planeta. L’informe, a més, dibuixa algunes de les línies que hauria de seguir la reforma de l’IVA sobre la qual està treballant la UE i recull alguns exemples de com altres països de fora de la zona euro –com els anomenats BRIC, Austràlia, Mèxic o Singapur–, organitzen, estructuren i gestionen l’IVA. En l’actualitat, 156 països de tot el planeta tenen sistemes d’IVA o similars. Xina i Índia i els països que integren el Consell de Cooperació del Golf Pèrsic (GCC) ja han posat en marxa o han mostrat la seva intenció d’adoptar sistemes d’imposició indirecta. Grècia, per exemple, s’ha compromès a una forta reducció del seu dèficit pressupostari el 2014 i, per això, ha de reduir substancialment la diferència entre el que recapta i el que hauria de recaptar en concepte d’IVA. Una situació amb la qual es troben molts altres estats de la Unió i que fa encara més necessària la seva reforma en profunditat. L’IVA a Europa s’ha quedat obsolet, segons l’estudi. El sistema va ser dissenyat als anys seixanta i estava pensat per a sis països. Des de llavors, els grans canvis experimentats pel comerç mundial i en particular la creixent importància dels serveis, units a l’impacte del comerç electrònic en ple desenvolupament, fan imprescindible una nova formulació. En l’actualitat, l’IVA
La complexitat en el pagament de l’impost és un dels principals cavalls de batalla en l’àmbit de les empreses. / CEDIDA
a la UE s’administra de forma estrictament independent per cadascun dels 27 estats, inclou nombroses excepcions i recull diferents tipus en funció de les prioritats de cada país. Dels 29 països que integren la UE, més Noruega i Suïssa, 28 tenen tipus reduïts o supereduïts, que oscil·len entre el 0% i el 19%; i no hi ha un tipus general harmonitzat sinó que existeixen onze gravàmens diferents, que van del 7,6% de Suïssa al 25% d’Hongria, Noruega i Suècia.
Model de referència Aleshores, com hauria de ser el nou Impost sobre el Valor Afegit? Segons l’estudi, la UE hauria d’aprendre de les millors experiències de fora del Vell Continent. Un sistema modern i eficient exigeix, primer, que aquest sigui únic per a tota la UE. És a dir que s’articuli com una única iniciativa legislativa a tota la UE –i no una directiva que hagin d’anar incorporant de forma separada o independent cadascun dels 27 països–. Una normativa que atribueixi, a empreses i contribuents, accés directe al tribunal de justícia
europeu. En aquest escenari ideal, podria existir, a més, un registre únic, amb unes mateixes regles i un tipus d’IVA únic que operaria sobre una base molt àmplia. Comparat amb un escenari així, avui a Europa, els ingressos per IVA representen, de mitjana, només el 55% dels ingressos que, en teoria, s’haurien de recaptar si existís aquest tipus únic i general d’IVA que gravés tot el consum. Aquesta situació, per exemple, contrasta amb la de Nova Zelanda on aquest tipus de percentatge s’aproxima al 100%. L’informe destaca que perquè aquest nou tipus d’IVA fos acceptat pels ciutadans hauria de fer-se un esforç pressupostari que permetés percebre’l com a just. Per això, proposa compensar la regressivitat que, sens dubte, té un impost sobre el consum com l’IVA (no té en compte els ingressos de qui el paga), amb rebaixes d’altres impostos. Per exemple, quan Nova Zelanda va incrementar el seu Impost sobre el Valor Afegit del 12,5% fins al 15%, l’octubre de l’any passat, va rebaixar els
“Existeix una tendència creixent de les autoritats fiscals de substituir impostos directes per indirectes”
impostos directes i personals per compensar aquells contribuents amb menys ingressos. A més, va reduir del 30% al 28% la imposició a les empreses. Singapur, que compta amb un dels sistemes més simples i moderns, va fer una cosa semblant quan va apujar progressivament (des del 1994) l’IVA del 3% al 7% i, al mateix temps, va reduir els impostos a les empreses del 33% al 17%. En l’àmbit de les empreses, la complexitat en el pagament de l’impost és un dels principals cavalls de batalla. Segons l’estudi, de mitjana una
empresa dedica més temps al pagament de l’Impost sobre el Valor Afegit que al pagament de l’impost de societats i dels gravàmens propis de les companyies. Aquest temps varia entre les 73 hores de mitjana a la UE i les 192 que utilitzen les companyies llatinoamericanes. Estats Units és l’única economia desenvolupada que no compta amb un impost sobre el valor afegit i, tot i que l’Administració nord-americana no s’hi ha pronunciat, el fort increment del seu dèficit està començant a posar el debat sobre la taula. Per Alberto Monreal, soci responsable d’Imposició Indirecta de PwC, “hem de ser conscients que l’IVA s’ha convertit en un impost global i, per tant, la seva reforma no pot venir només d’Europa sinó que s’ha de realitzar coordinadament amb la resta de països”. Tot i la necessitat de reformular l’impost, Monreal considera que “es difícil que es produeixi a mig termini, ja que qualsevol reforma de l’IVA ha de realitzar-se per decisió unànime dels 27 països que integren la UE”.
Finances / ECONOMIA
juliol 2011 MóN empresarial
21
PENSIONS
Set de cada deu catalans creu que les pensions futures no estan garantides Els catalans, més pessimistes sobre la seva jubilació que fa un any, es mostren cada cop més disposats a prendre mesures complementàries, segons un estudi de Mapfre. Redacció
En només un any, el percentatge de catalans que considera que el futur de les pensions no està garantit s’ha elevat en més de 5 punts, fins el 70,5 per cent, segons aquest estudi realitzat per Villafañe & Asociados per a Mapfre Vida, que és una continuació del presentat per l’entitat fa un any i que analitza l’actitud dels catalans davant la jubilació i la reforma de les pensions. En aquest temps, també s’ha incrementat, considerablement, el nombre de persones que estima que la situació econòmica actual posa en perill les pensions futures i ha augmentat la preocupació social per aquesta matèria. De l’enquesta es dedueix també que quatre de cada 10 catalans enquestats desconeix els aspectes concrets de
la reforma actual de pensions, llevat de la mesura relativa al retard de l’edat de jubilació fins als 67 anys. No es coneixen, per tant, de forma general, mesures com el nou període de càlcul de la pensió, que s’amplia dels 15 als 25 anys; la necessitat de tenir cotitzats almenys 38,5 anys per a jubilar-se als 65 anys; i l’obligació de tenir cotitzats 37 anys per a cobrar el 100 per cent de la pensió corresponent als 67 anys. Tanmateix, la majoria dels catalans creu que aquestes reformes no seran suficients per mantenir la viabilitat del sistema actual de pensions, pel que el 87 per cent afirmen que seran necessàries noves reformes. Un altre aspecte que destaca l’estudi és que només el 23,7 per cent dels catalans enquestats coneix l’import
de la pensió que cobrarà en el moment de jubilar-se, i la gran majoria situa la mitjana de la pensió en 715,90 euros, davant la xifra real de 911,72 euros. La meitat dels enquestats voldria saber per endavant la quantitat de la seva pensió futura, com recomana el Pacte de Toledo, per poder prendre mesures al respecte. A més a més, cinc de cada deu catalans (un 33,6 per cent més que l’any passat) creu que l’import de les pensions es reduirà en els propers anys, degut principalment a l’augment de l’atur i a la disminució del nombre de cotitzants. Per aquests motius, els ciutadans que ja han començat a prendre mesures complementaries per a la jubilació s’han decantat, principalment, per un pla de pensions o assegurança a llarg termini (42,1 per cent).
Només el 23,7 per cent dels enquestats coneix l’import de la pensió que cobrarà. / ARXIU
HABITATGE
El preu de l’habitatge de segona mà a Espanya baixa un 0,5% durant el maig Segons dades del mes de maig de l’Índex Immobiliari fotocasa.es, elaborat conjuntament amb l’IESE, el preu mitjà de l’habitatge de segona mà a Espanya se situa en 2.203 euros per metre quadrat, el que suposa un descens del 0,5%, respecte a l’abril. Redacció
El preu de la vivenda de segona mà a Espanya va registrar el seu màxim històric l’abril del 2007, data en què va assolir un valor mitjà de 2.952 euros per metre quadrat. Des d’aleshores ha acumulat una caiguda d’un -25%. Cinc de les 17 comunitats analitzades pugen el preu de la vivenda durant el mes de maig. Canàries amb un increment d’un 1% es converteix en la comunitat que més puja de preu aquest mes. La segueixen Astúries (0,9%), Balears (0,5%), Galícia (0,2%) i Extre-
madura (0,2%). Pel que fa a les caigudes registrades en el darrer més, les més destacades, per sobre de l’1%, són les de Cantàbria (-1,6%), La Rioja (-1,4%), Aragó (-1,3%) i Castella i Lleó (-1,0%). Pel que fa a les cinc comunitats que compten amb el preu d’habitatge més elevat al maig són el País Basc, Catalunya, Madrid, Cantàbria i Navarra. Pel que fa les comunitats amb els preus més baixos destaquen Extremadura, Castellala Manxa, Múrcia, Comunitat Valenciana i Canàries. Finalment, segons les dades
Catalunya es troba entre les comunitats amb un preu més elevat de l’habitatge. / ARXIU
del mes de maig de l’Índex Immobiliari fotocasa.es, de les 49 capitals de províncies analitzades de tot Espanya, durant el darrer mes s’ha registrat un descens en el preu en el 71% (35 poblacions), pujades de preu en el 20% (10 capitals) i no s’han produït variacions en el 8% restant (4 ciutats). De les 35 capitals de província en què el preu de l’habitatge ha caigut el mes de maig, Lleida és on més baixa amb un -1,9%. La segueixen amb una caiguda del -1,8%, Osca, Logronyo i Lleó.
22
ECONOMIA / Opinió
MóN empresarial juliol 2011
la distribució de productes sanitaris
Integra2: el transport de
medicaments a temperatura controlada El transport responsable de medicaments i vacunes requereix d’un control estricte de la temperatura a la qual es distribueixen aquests productes. Óscar López,
i la distribució de medica· ments i productes farmacèu· tics. El Decret estableix una sèrie de pràctiques correctes de distribució, entre les quals cita la necessitat d’establir “un sistema de localització” del lot que ha de permetre la identificació de qualsevol producte defectuós.
Responsable de Màrketing d’Integra2
El transport de medicaments està clarament associat al rigor i la qualitat. De fet, així ho exigeixen les diverses legislacions existents a la Unió Europea i a Espanya, que estableixen un màxim control en la distribució de productes sanitaris. Per una banda, la Directiva europea 98/79/CE sobre pro· ductes sanitaris aconsella que el transport de medica· ments sigui per sota dels 25 graus positius. La directiva europea també exigeix que els productes es dissenyin, fabriquin i preparin de forma que “les seves característi· ques i prestacions durant el seu ús previst no es vegin afectades negativament en les condicions d’emmagatze· matge i de transport”, refe· rint-se específicament al con· trol de temperatura i humitat en la seva distribució. Igual· ment aquests tipus de reco· manacions es poden trobar a l’OMS (Organització Mundial de la Salut) i possiblement en la majoria de prospectes dels diferents medicaments que com a usuaris tenim a casa.
La legislació espanyola
Per una altra banda, el trans· port de medicaments també està regulat per la legislació espanyola. Concretament per la Llei 29/2006 de garan· ties i ús racional dels medi· caments i productes sanita· ris. En el capítol segon, la llei parla de la distribució de medicaments i d’una sèrie d’exigències de funciona· ment. En particular, s’obliga els magatzems majoristes i els laboratoris farmacèutics encarregats de la distribu· ció a garantir les condicions de conservació dels medi· caments i “especialment el manteniment de la cadena de fred en tota la xarxa de distribució mitjançant pro·
La legislació exigeix un màxim control en la distribució de productes sanitaris. / CEDIDA
cediments normalitzats”. En el mateix capítol de la Llei 29/2006 es fa referència a l’obligació de “disposar de locals i equips dotats de mitjans personals, materials i tècnics per garantir la cor· recta conservació i distribu· ció dels medicaments”. Els requeriments de la legis· lació europea i espanyola obliguen les companyies de transport de medicaments a apostar per una alta capil· laritat de la flota de distribu· ció, amb vehicles frigorífics integrats en una cadena de fred garantida i certificada. A més a més, és important establir processos de bones pràctiques a partir de la for· mació dels xofers i personal de magatzem. Es tracta que el personal tingui tots els conei· xements i informació general sobre què és i què representa el medicament, quins tipus de medicaments existeixen
(sòlids, semilíquids i líquids) o les seves funcions bàsi· ques. També s’ha de formar en quin tipus d’identificació s’utilitza, especialment per a aquells productes termolàbils que requereixen d’un control tèrmic precís, i també els citostàtics, que alerten d’una especial precaució en la seva manipulació. Tot plegat s’ha de lligar amb la importàn· cia de la higiene, tan perso· nal com d’equips, vehicles i magatzems que passen les seves auditories periòdiques, tant internes com externes.
El paper de la tecnologia
Paral·lelament, l’aposta per la tecnologia en el sistema de seguiment dels productes és clau en un sector en el que no hi ha espai per als errors. Així ho estableix el Reial Decret 2259/1994 pel qual es regulen els magatzems farmacèutics
“És aconsellable que el transport de medicaments sigui per sota dels 25 graus positius” “Es pot fer un seguiment de la mercaderia a través de càmeres IP d’alta resolució”
D’aquesta manera, la traça· bilitat i identificació del pro· ducte són claus. Una tècnica interessant és la instal·lació d’equips de control de tem· peratura totalment autò· noms i connectats a un sis· tema d’alarmes que avisa a la menor ruptura de la cadena de fred. La cadena de submi· nistrament s’optimitza mit· jançant el correcte seguiment de la mercaderia a través de càmeres IP d’alta resolució o tecnologia de geoposici· onament via satèl·lit. Les tecnologies de comunicació GPRS/GSM, d’altra banda, són un software intel·ligent per instal·lar als vehicles que informen en temps real de tots els moviments, proporcionant dades detallades sobre els temps de conduc· ció, rutes, clients i localitza· cions, així com hora i dura· ció de cada parada. Aquest sistema també genera una llista completa d’incidències que revelen des dels desvia· ments de ruta i les parades no programades dels vehicles fins als excessos de velocitat, temps de ralentí, etc. Gràcies a aquesta eina, les empreses de transport poden localit· zar geogràficament els seus vehicles en temps real sobre un mapa i gestionar de forma més eficient els processos operatius dels seus clients. El transport és una fase més de la vida del medicament i és de vital importància perquè el producte pot patir efectes adversos que perju· diquin seriosament la quali· tat del medicament, i conse· qüentment el pacient.
23
juliol 2011 MóN empresarial
La logística i les infraestructures s’han convertit en dos elements essencials per a la competitivitat i en un autèntic motor de la indústria. Barcelona es perfila com a referent en la comunitat logística internacional. pàg. 23 a 28
Especial
Entrevista a Enrique Lacalle, president del Comitè Organitzador del Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció (SIL)
“EL SIL és la referència de la comunitat logística mediterrània” Barcelona sempre ha apostat pel transport i la logística com a sectors estratègics, ja que s’han convertit en eixos clau per al seu desenvolupament econòmic i social. La logística és un element de primer ordre per dinamitzar l’activitat econòmica. Totes les novetats d’aquest sector es podran veure al Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció (SIL 2011). litat, tant pel que fa a empreses participants com als nostres visitants. Aquest any tenim una participació d’empreses internacionals del 40%, amb la presència de companyies de Portugal, Bèlgica, Luxemburg, Andorra, Alemanya, Algèria, Itàlia, Emirats Àrabs, Regne Unit, Turquia, França, Xina, Holanda, Rússia, Lituània, Argentina, Xile, Polònia, Àustria, Mèxic, Suècia o Suïssa, entre d’altres.
Redacció
Com afecta l’actual conjuntura econòmica al sector de la logística? L’activitat logística s’està res· sentint del descens del consum, però també és cert que avui dia és impossible construir una empresa d’èxit sense una bona logística. Amb una logística que funcioni es guanyen guer· res i s’enforteix l’economia d’un país. Per això estic con· vençut que aquest sector serà el primer a superar l’actual desacceleració econòmica. En un moment en què totes les empreses necessiten reduir costos, optimitzar els recursos i la producció, respondre a les necessitats dels seus clients de forma immediata, i proporcio· nar la major qualitat en la pres· tació dels seus serveis, la logís· tica juga un paper fonamental. Quina ha estat l’evolució del SIL al llarg dels seus 13 anys d’existència? El SIL va néixer fa 12 anys com a resposta a les necessitats del sector logístic de disposar d’una plataforma de negoci on els professionals i les empre· ses poguessin intercanviar idees, productes i serveis. El nostre saló sempre s’ha carac· teritzat per haver-se posicionat com un referent internacional, a més de ser el gran esdeve· niment anual per a un sector amb tanta rellevància econò· mica com el de la logística. El gran secret del SIL ha estat la seva constància i el fet d’ha· ver sabut evolucionar de la mà del sector. Durant 12 anys, mai hem faltat a la cita amb el sector i, en cada ocasió, hem estat presents amb la millor i la més completa plataforma de negoci i de coneixement del Sud d’Europa i l’Arc del Mediterrani. També som un pont amb Llatinoamèrica.
Enrique Lacalle és el president del comitè organitzador del SIL. / CEDIDA
Quines són les principals novetats del Saló SIL 2011? Aquest any tindrem una àrea dedicada als Centres de Trans· port Logístic, que comptarà amb una zona d’exposició, una zona de presentacions en viu i en directe, i es completarà amb una Jornada Tècnica. D’altra banda, celebrarem dos nous workshops dedicats a la logística en el sector del comerç electrònic i del sector químic. Al mateix temps, hem realitzat un acord de col· laboració amb el Council of Supply Chain Management Professionals (CSCMP) i, coin· cidint amb el SIL, se celebrarà la setena edició de la CSCMP Europe Conference. Aquesta col·laboració és molt important, ja que reforçarà la presència de visitants internacionals que estaran presents al SIL 2011. Igualment destacable serà la presència del ministre de Foment, José Blanco, que pre·
La majoria dels visitants del SIL són professionals amb poder de decisió de compra
sidirà l’acte d’inauguració del SIL. I la trobada dels princi· pals presidents del sector de la logística amb el president Mas. Quina valoració fa de la presència internacional en aquesta propera edició? La internacionalitat és una de les claus del SIL. Una fira que no sigui internacional no té sentit avui dia en un món tan globalitzat. Per això, seguim apostant fermament per aug· mentar la nostra internaciona·
A quin perfil respon el visitant del SIL? El SIL és un saló molt profes· sional i això queda reflectit en el perfil dels nostres visitants, els quals majoritàriament són professionals amb poder de decisió de compra. Un 48% són directors i gerents de grans empreses i un 24% són caps i responsables de logística. També és important l’assis· tència de presidents i admi· nistradors d’empreses, que representa un 11% del total de visitants. Pel que fa als sectors d’activi· tats dels visitants del SIL, cal destacar el de la logística i el transport (22%), el del gran consum i la distribució (10%), el farmacèutic i hospitalari (9%), el metal·lúrgic i siderúrgic (8%), el de l’envàs i l’embalatge (8%), i el de l’automoció (7%). Quins sectors de la logística tindran més representació en l’edició d’enguany? Dins del SIL estan represen· tants tots els sectors que formen part de la cadena logís· tica, i la presència de cadascun d’ells serà molt similar a la que van tenir el 2010. Cada any aconseguim nous expositors nacionals i internacionals. Els tres grans sectors d’exposició que hi ha al SIL són: sistemes de transport i logística, infra·
estructures i immobiliària; manutenció, emmagatzematge i equipament; i, per últim, tele· màtica, e-business, telecomu· nicacions i solucions tecnolò· giques. Quines activitats, emmarcades dins del SIL, destacaria? Dins del SIL se celebra un com· plet i extens programa de con· ferències, on tots els sectors que formen part de la cadena logística tenen la seva sessió. Aquest any realitzarem el 9è Fòrum Mediterrani de Logís· tica i Transport, que coincideix amb la posada en marxa de la Unió Pel Mediterrani i l’aposta pel sector com a eix fonamen· tal per a la integració econò· mica. En només vuit edicions, el Fòrum Mediterrani de Logís· tica i Transport s’ha convertit en la plataforma de trobada i reflexió d’obligada assistència per a la comunitat logística del Mediterrani. Dins del Fòrum també celebrarem la 4a Cimera Mediterrània de Ports. Què li cal a Barcelona per consolidar-se com una ciutat referent a nivell logístic? Barcelona ja és un referent dins de la comunitat logística internacional. És una ciutat de pas obligat a Europa que compta amb un gran port, un aeroport internacional, a nivell ferroviari està connectada amb França amb ample de via europeu, etc. La nostra ciutat sempre ha apostat pel trans· port i la logística com a sectors estratègics. Barcelona és un punt decisiu pel comerç amb les zones del Mediterrani, Àsia i Amèrica. Tot això ha fet que sigui una ciutat amb un gran pes específic al Mediterrani. La celebració cada any d’un saló com el SIL, que és la referència de la comunitat logística medi· terrània, ho demostra.
24
ESPECIAL / Grans infraestructures i logística
MóN empresarial juliol 2011
l’activitat logística al mediterrani
El SIL, el gran punt de trobada del sector al sud d’Europa El XIII Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció (SIL), que se celebra del 7 al 10 de juny de 2011 al recinte firal de Gran Via de Fira de Barcelona, s’ha convertit, un any més, en el punt de trobada de la comunitat mediterrània de la logística i el transport. El SIL també acull el 9è Fòrum Mediterrani de Logística i Transport, que enguany té com a títol Aplanant el camí.
Redacció
El Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció (SIL) reuneix tota l’activitat logística del sud d’Europa, la conca del Mediterrani (en especial dels països del Magreb), Iberoamèrica i sudest asiàtic. Després de 12 edicions, ha esdevingut el gran certamen firal de la logística i el transport a Espanya i en el segon de tot Europa.
Els participants
Es preveu que aquest any, més de 50.000 professionals del sector visitaran el Saló que, malgrat la crisi econòmica actual, acull un 40% d’empreses internacionals. Entre elles, cal destacar la presència de grans operadors logístics a nivell mundial, com DHL Supply Chain, Küehne + Nagel, MRW, Geodis, Tradisa, Correos, DSV, Chep, PKW Logistik Iberia o Volum Logistics. El sector del magatzematge, la intralogística i l’equipament de manutenció també té una gran representació, amb empreses com SSI Schäfer, Dematic, Efacec o Airmeex. Així mateix, els diferents models de transport existents hi participen, amb empreses del sector ferroviari (com Renfe o ADIF), del sector aeri (encapçalades per AENA / CLASA) i del sector portuari (Apport, Noatum, Port de Barcelona o Puertos del Estado, entre altres). El SIL 2011 també compta amb una àmplia representació d’empreses de l’àmbit de les noves tecnologies, ja que s’habilita una àrea específica per aquest sector (SIL TECH). Andsoft, Teleroute i Toolsgroup són algunes de les empreses que hi assisteixen. Per la seva banda, el sector de les infraestructures té una important representació, amb la participació d’organitzacions com Abertis Logística,
Es preveu que aquest any, més de 50.000 professionals del sector de la logística i del transport visitaran el Saló SIL. / ARXIU
Després de vuit edicions, el Fòrum es consolida com la plataforma anual del sector i un referent de debat
COMSA-EMTE, BNP Paribas Real Estate i Prologis. I, finalment, cal remarcar que nombroses àrees logístiques a nivell mundial assisteixen al SIL per presentar les seves respectives ofertes, com el CCI Marseille Provence, la Compagnie Nationel du Rhône, la Jebel Ali Free Zone (Jafza) o la Plataforma Logística Aquitaine-Euskadi (PLAE). Després de l’acte d’inauguració del Saló, presidit pel Ministre de Foment, José Blanco, tindrà lloc la sessió d’entrega dels VII Premis SIL de Logística, atorgats als millors empresaris i als millors pro-
jectes logístics tant a nivell nacional com internacional.
9è Fòrum Mediterrani de Logística i Transport
El SIL acull, un any més, el Fòrum Mediterrani de Logística i Transport, que se celebra en una única jornada el dia 7 de juny, sota el títol Aplanant el camí . Després de vuit edicions, el Fòrum es consolida com la plataforma anual del sector i un referent de debat sobre els temes d’interès i les noves polítiques del sector de la logística i el transport al Mediterrani. En aquesta novena edició s’abordarà també l’emergència del sector ferroviari mediterrani passant del transport de mercaderies a l’alta velocitat. Diverses personalitats polítiques i empresarials rellevants del sector, com Yaarob Bader (ministre de Transports de Síria), Philipe de Fontaine Vive (vicepresident del Banc Europeu d’Inversions –BEI–) o Joan Amorós (secretari general de Ferrmed), entre molts altres, participen en aquest Fòrum.
El SIL reforça la internacionalitat El SIL col·labora amb la setena Conferència Europea Global organitzada pel Council of Supply Chain Management Professionals (CSCMP). Aquesta conferència té lloc del 8 al 10 de juny a l’Hotel Fira Congress de Barcelona, ubicat al costat del recinte Gran Via de Fira de Barcelona, just on se celebra el SIL. D’aquesta manera, tots els ponents i assistents d’aquest prestigiós congrés internacional tenen les facilitats per poder conèixer de primera mà les novetats presentades pels expositors del SIL 2011. Dominar les estratègies financeres per impulsar el valor de la cadena de subministrament és el tema principal d’aquesta setena conferència del CSCMP. “En el competitiu mercat global d’avui, els líders de la cadena de subministrament necessiten comprendre com les estratègies i les decisions financeres poden impactar de forma important en el rendiment de les seves cadenes de subministrament”, afirma el director d’educació i investigació de CSCMP, Kathleen Hedland. Les sessions de la conferència inclouen presentacions d’executius de diferents empreses. Els assistents també poden aprendre noves estratègies per entrar als mercats emergents, el paper que desenvolupa la cultura empresarial en la creació de relacions de col· laboració amb proveïdors i clients, i com la informació tecnològica impulsa l’eficiència de la cadena de subministrament.
6EIEM EL MvN DES DE "ARCELONA H
H
&2!.#%3# #%.4%,,%3
H H
8!6)%2 -5)8É
H
H
777
26
ESPECIAL / Grans infraestructures i logística
MóN empresarial juliol 2011
els accessos al port de barcelona
La Cambra de Comerç refusa un ajornament dels accessos al Port El Port de Barcelona necessita resoldre la seva accessibilitat terrestre, tant viària com ferroviària, per tal que la Ciutat Comtal pugui aspirar a ser una capital rellevant en l’economia global. En aquest sentit, la Cambra de Comerç ha anunciat que donarà suport a les administracions catalanes per tal d’aconseguir que el Govern espanyol porti a terme l’execució dels accessos terrestres al Port de Barcelona. Redacció
L’ajornament de l’execució dels nous accessos terrestres al Port de Barcelona per part del Ministeri de Foment posa en qüestió el futur de les terminals portuàries en construcció i del projecte del Corredor Mediterrani ferroviari, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. En aquest sentit, aquesta ha afirmat que recolzarà les administracions catalanes en les iniciatives que plantegin per superar aquesta negativa. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, considera que el Govern espanyol disposa de suficients recursos per impulsar aquest projecte. En una recent rod a d e premsa, Valls va destacar que els tres grans reptes de futur per a la competitivitat territorial de Barcelona són el port, l’aeroport del Prat i la inversió en infraestructures. “És una vergonya que Foment hagi aplaçat fins a nou avís les obres dels accessos al Port”, va recalcar Valls, qui va sostenir que aquesta decisió deixa en suspens les noves terminals portuàries, el que perjudica l’economia. També va lamentar la “deslleialtat” que Foment ha mostrat a Catalunya i ha considecorporativaCandidatos_239x65.pdf rat que la paralització dels accessos és incoherent amb
Un nou model d’inversió pública Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, l’evolució dels darrers anys de la inversió pública en infraestructures transmet la necessitat de replantejar a fons el model aplicat fins ara. En aquest nou escenari, considera que és prioritari optimitzar els recursos públics destinats a la dotació de noves infraestructures i treure el màxim rendiment de les quals ja es disposen. Per tant, demana que s’afini molt a l’hora de decidir en què s’inverteix, per assegurar que els recursos es
El Port de Barcelona és un dels grans reptes de futur per a la competitivitat territorial de la ciutat. / ARXIU
destinen als projectes i actuacions que generen una major rendibilitat social i econòmica. Perquè, al cap i a la fi, l’objectiu és augmentar la productivitat i la competitivitat del conjunt de l’economia.
la recuperació dels trànsits. De fet, el tràfic ferroviari de contenidors s’ha incrementat significativament els darrers anys, des del 3% de fa cinc anys fins assolir el 8% el 2010. I quan les obres d’ampliació del Port de Barcelona entrin en servei, s’estima que el ferrocarril tindrà potencial 1 03/05/2011 18:18:34 per transportar el 20% dels contenidors i el 23% del total
de les mercaderies. Però, a més, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, l’ajornament de l’execució dels nous accessos del Port posa en qüestió el projecte del Corredor Mediterrani ferroviari del propi Ministeri, que encara té pendent de concretar els terminis d’execució de cada tram i el grau de compromís pressupostari que està disposat a assumir any a any. Des del punt de vista de Valls, “l’estudi de Foment ha perdut la seva credibilitat i el fet que el Corredor Mediterrani estigui llest el 2010 és una veritable quimera”.
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Yo, encontré trabajo a través de InfoJobs
Dèficit històric d’inversió
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona va criticar el dèficit històric d’inversió que pateix Catalunya per part de l’Estat: “La inversió de l’Estat respecte al que necessita Catalunya és insuficient, així no es recuperarà el dèficit històric de Catalunya respecte a altres comunitats”. Això ha motivat, segons Valls, que la inversió de la Generalitat hagi anat creixent en els darrers anys, al mateix temps que va lamentar que l’augment d’inversió a Cata-
lunya per part del Govern hagi anat lligat a períodes electorals. Respecte a la disposició addicional tercera de l’Estatut, va recordar que el Govern hauria d’abonar 759 milions d’euros pendents del 2008 aquest any, mentre que per al 2012 quedarien pendents 219 milions. “El Govern espanyol manté un comportament deslleial perquè sempre espera el darrer moment”, va assenyalar Valls, que va destacar la necessitat de convocar la Comissió Bilateral Estat-Generalitat per compensar les desviacions acumulades.
Grans infraestructures i logística / ESPECIAL
JULIOL 2011 MóN empresarial
27
L’EXPERT: Germà Bel, catedràtic d’Economia de la UNIVERSITAT DE BARCELONA
“El corredor mediterrani porta un retard molt gran en dotació d’infraestructures terrestres”
BREUS Neix el clúster de la logística a Aragó Unes 20 empreses integren la nova associació ALIA (Associació Logística Innovadora d’Aragó), presidida per José Luis Carreras, director general de la divisió de transports del Grupo Carreras. Els objectius fonamentals d’ALIA són millorar la competitivitat de les empreses i apostar per la innovació aplicada a la logística. De fet, l’associació ja té 11 projectes en marxa, entre els quals cal destacar el programa RoK finançat per la Unió Europea i que permet la cooperació en R+D+i en logística amb diverses regions, com la Delta-Rin-Escalda (Holanda), Rin-Main (Alemanya), Orensand (Suècia) i Mersin (Turquia).
Redacció
Catalunya s’ha vist perjudicada en la inversió a nivell d’infraestructures. Per què? Pel model general de priorització i finançament d’infraestructures que s’ha donat a Espanya, amb una gran regularitat, en els darrers tres segles. La prioritat permanent a les connexions radials de Madrid, a més amb càrrec a grans i permanents subvencions pressupostàries, ha postergat els corredors transversals en general, i el mediterrani en particular, on la dinàmica de la mobilitat de persones i, sobretot mercaderies, sempre ha estat més gran. Només en casos excepcionals en què s’ha hagut de finançar per usuaris, com les primeres autopistes, això s’ha alterat. En general, això ha perjudicat les regions perifèriques i, de forma especial, les de la mediterrània, com Catalunya. El corredor mediterrani podria ser la solució? El corredor mediterrani porta un retard molt gran en dotació d’infraestructures terrestres, i en la seva connexió amb les portuàries, sobretot si tenim en compte la gran intensitat del seu ús. Valgui com a exemple el fet que encara hi ha trams de ferrocarril com el Tarragona-
“Qualsevol empresa que vulgui triomfar necessita una logística
“Hem de pensar més en una millor gestió de les infraestructures que tenim”
avançada”, ha destacat José Luis Carreras en l’acte de presentació d’ALIA. “La logística és un avantatge competitiu molt important, i les empreses que no la valorin ho tindran molt difícil per competir”, ha afegit. Dins d’ALIA també s’ha creat un fòrum de vigilància tecnològica que permetrà a totes les empreses integrants de l’associació estar informades sobre els últims avenços del sector. Així mateix, ALIA disposa d’un grup de treball centrat en la internacionalització i en les necessitats
Vandellòs amb una sola via, i això per no parlar d’Alacant al sud. La modernització del corredor mediterrani no seria la solució de tots els problemes, ni molt menys, però seria la solució d’un dels problemes més grans i més greus que ara mateix tenim. Sobretot, pel que fa referència a la nostra productivitat i a les nostres capacitats exportadores. Creu que la crisi afectarà la inversió en infraestructures? Si hagués de destacar-ne les prioritàries, quines serien? Certament, la crisi afecta les inversions en infraestructures. Paradoxalment, això no em sembla malament en aquests moments, perquè en els darrers (molts anys) gran part de les inversions efectuades són fonamentalment dispendis de recursos públics que tenen poca (de vegades negativa) rendibilitat social (no parlem ja d’econòmica). L’exemple més clar i greu d’això és l’extensió, que con-
formatives de les empreses del sector de la logística per donar-los una resposta immediata.
Espanya, el país europeu amb els costos més elevats de logística i emmagatzematge Actualment, els minoristes espanyols no disposen de serveis i recursos necessaris per gestionar degudament les seves cadenes de subminisGermà Bel és Catedràtic d’Economia de la UB. / CEDIDA
tinua malgrat les retallades, de l’AVE. En la meva opinió, actualment la màxima prioritat és la millora de les possibilitats de transport de mercaderies per ferrocarril, que en gran part es basa en la connexió intermodal amb els ports, i la millora de les disponibilitats logístiques. També les comunicacions col·lectives metropolitanes. Així mateix, penso que cada vegada hem de fer menys èmfasi en el ciment, i pensar més en una millor gestió de les infraestructures que tenim.
trament d’estocs. Així ho posa de manifest un estudi recent d’ITENE (Institut Tecnològic d’Embalatge, Transport i Logística), que també ha remarcat que Espanya és el país europeu amb els costos logístics i d’emmagatzematge més cars. Així, la mitjana de la despesa logística a Espanya és del 10,7% sobre el total de les vendes, una xifra superior en dos punts a la mitjana de la resta d’Europa. Aquesta dada demostra que Espanya és un país amb capacitat per millorar els recursos logístics i d’emmagatzematge dels minoristes, dels grans magatzems i de les pimes. El 68% dels comerços dels Estats Units, Europa, Àsia i Amèrica Llatina indiquen que els operadors logístics els han ajudat a optimitzar les seves operacions gràcies a la innovació. En aquest sentit, ITENE afirma que les noves tecnologies podrien reduir en un 25% els costos logístics dels comerciants.
La salut a la teva empresa és la salut del teu negoci
PLA COL·LECTIU OBERT
PLA COL·LECTIU TANCAT
OFERIM COBERTURA MÈDICA COMPLETA
QUOTES MÉS AJUSTADES AL TEU COL·LECTIU
CONTRACTACIÓ INDIVIDUAL VOLUNTÀRIA
campanya aliança - 250x340 - món empresarial PRINT.indd 1
CONTRACTACIÓ PER PART DE L’EMPRESA
20/01/11 10:21
L’expert / ESTILS DE VIDA
JULIOL 2011 MóN empresarial
29
ENTREVISTA A GABRIEL GINEBRA, autor de “Gestión de incompetentes”
“Només es pot ser un líder empàtic,
si es toca de peus a terra”
Admetre que som uns incompetents és un fet que ningú s’acostuma a plantejar. En Gabriel Ginebra ho afirma i explica com gestionarlos en el seu llibre Gestión de incompetentes.
“Quan es llegeix, es descobreix que és un llibre tremendament optimista”
GERARD ARIAS
Porta molts anys treballant com a training, coaching i speaker. Durant tots aquests anys no s’ha creuat amb ningú competent? Amb la lectura del llibre pot donar la impressió de que m’he trobat més incompetents que competents, també perquè amb el temps un viu situacions molt diverses. També és veritat que hi ha diversos rols dins les organitzacions, i el rol crític crec que el tinc més interioritzat. La resposta seria sí, hi ha competents però han quedat tapats per la presumpció de que tothom és competent. El problema sorgeix quan no hi ha contrast, i si perquè un directiu hagi estudiat o vingui d’una gran empresa ja ningú valora el que fa sinó que es dóna per suposat que és bo, a partir d’aquest moment és difícil captar la incompetència. Nadia Comaneci, la que va aconseguir el primer deu olímpic en gimnàstica, deia que no es pot ser excel·lent més que durant una determinada època de la teva vida i en un moment determinat. Evidentment, hi ha molta competència però també envoltada per valls plens d’incompetència i aquesta barreja és el que ens fa aprendre. I aquesta incompetència de la que parlem es transmet? On es forja? La incompetència es forja en l’activitat. Això és com els equips de futbol en el mes de setembre abans de començar la lliga, tots són un conjunt de virtuts. Quan es forja la incompetència? Doncs en les primeres jornades de lliga quan es va descobrint que et marquen gols. De fet, la forma normal d’aprendre es equivocar-se, és per això que l’activitat forja la incompetència, i en aquesta mateixa incompetència conscient és on es pot iniciar el procés de recuperació i adquirir algunes competències. Llavors dins els equips de treball la incompetència també
“La incompetència i la competència són fruit de la mimètica, i de veure com treballen uns i altres”
en pràctica. Llavors, aquesta és una incompetència difícil de detectar perquè el teòric es creu savi i dóna lliçons quan les hauria de rebre. També hi ha un punt de falta d’humilitat que provoca que aquestes persones no tinguin ni paciència ni humilitat per poder aprendre. Crec que aquesta és una incompetència molt freqüent i important. Gabriel Ginebra amb un exemplar del seu llibre. / ARXIU
es transmet o és independent en cada individu? Crec que la imitació i contaminació, bona i dolenta, són una realitat de les quals se’n parla poc en les empreses i organitzacions. En el fons, el model d’anàlisi dels treballadors és individual. Per exemple, ara mateix tenim dos equips de futbol importants amb pressupostos importants, però que aposten per estratègies diferents. En el cas de l’època de Cruyff amb l’Ajax va semblar que de cop es creava una generació de grans jugadors i no va ser així. En realitat es va crear un fenomen de grup que va provocar que tots els que van viure aquella experiència fossin millor que la mitjana. Evidentment, la incompetència
i la competència són fruit de la mimètica i de veure com treballen uns i altres. De tots els tipus d’incompetència, quina abunda més en el marc laboral actual? Això depèn dels entorns empresarials i dels sectors. De fet, estic realitzant uns estudis transversals per poder mesurar aquest efecte, és a dir, per veure en una empresa determinada quina incompetència domina, comparar-la amb altres sectors, etc. Jo per destacar-ne una, destacaria un mal que abunda molt en el nostre entorn, i és l’incompetent teòric. Aquella persona que sap com s’han de fer les coses però que no les ha fetes mai, no s’ha entrenat ni ha dedicat temps en posar-les
Els directius s’inclouen dins els incompetents. Com ho fa un treballador que llegeixi el seu llibre per conviure laboralment amb un directiu incompetent? Una bona estratègia seria repartir el llibre (riu), però no tan sols el llibre sinó també les seves idees entre l’entorn. Perquè efectivament, la incompetència no es pot gestionar individualment i això suposa haver de trencar certes barreres. Aquest llibre, em comentava una persona, el tenia en el seu despatx però de cara avall perquè si els treballadors el veien semblaria que els considerava a tots uns incompetents, o que ell mateix ho és, cosa que no sé què és pitjor. Jo crec que l’estil aparentment cínic i crític que té el llibre quan es llegeix se li dóna la volta i es descobreix que es un llibre tremendament optimista però
que efectivament requereix un entorn de confiança, de saber reconèixer les coses, de no tenir por a equivocar-se, de no tenir por a tornar a començar com si fos la primera vegada. En el llibre, critica les qualitats que busquen les empreses a l’hora de seleccionar el personal. S’ha de canviar la seva perspectiva de treballador modèlic? Cap on ens dirigim? Hi ha un procés d’engany col· lectiu. Les empreses busquen uns treballadors perfectes, amb uns anuncis que exigeixen alta motivació, iniciativa, capacitat de treball, disponibilitat i a més jove i amb molta experiència. Amb la qual cosa les empreses busquen un treballador que no existeix i això força al propi candidat a inflar en proporció. Diuen ser algú que no són... Efectivament, amb la qual cosa l’empresa s’enganya amb la proposta i després la caiguda serà més dura. Amb el temps es troben que el treballador no és qui buscaven, però tampoc és el que existeix. En aquest sentit, m’agradaria subratllar la línea de la concreció, o sigui, una persona només pot ser un líder empàtic si toca de peus a terra. Jo reivindico la necessitat de tornar a unes competències molt més enganxades al terreny. Llegint el llibre, els lectors poden identificar uns quants caps que hagin tingut. Això els converteix en incompetents. Què els hi diria? Doncs que comencen el camí de la saviesa perquè han estat capaços de reconèixer la incompetència. A partir d’aquí comença una llarg recorregut. Però un dels problemes és que tenim un excés culte a la joventut, i la vida és molt llarga. La vida d’una persona és més interessant dels 45 als 55 anys, que no pas dels 25 als 35; i hi ha un camí llarg i interessant on passaran moltes coses, i hi haurà alts i baixos, i molt per aprendre.
30
Estils de vida / Gourmet
MóN empresarial juliol 2011
RESTAURANT TRES ENCINAS
Els ‘top 10’
PER MENJAR... I FER NEGOCIS drolma
Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 Barcelona Tel. 93 496 77 10
el bulli
Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457
comerç 24
L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 Barcelona Tel. 93 319 21 02 Al Tres Encinas, disposen d’un saló especialment adequat per celebrar-hi dinars de negocis. / CEDIDA
Mariscos en un entorn empresarial
REDACCIÓ
A diari, centenars d’empresaris i gent de negocis viatgen entre dos dels centres d’activitat econòmica de la península, Barcelona i Madrid. El flux de viatgers que es desplacen entre les dues ciutats no ha parat de créixer en els darrers anys, i amb les noves vies de connexió tan amb tren com avió, són moltes les persones que cada dia van i venen entre les dues ciutats. Dins aquest vaivé, un bon punt de trobada ja sigui per gaudir de la bona cuina o d’un excel·lent dinar de negocis, és el restaurant marisqueria Tres Encinas. Fundat l’any 1967, aquest local ofereix un gran ventall culinari en ple centre de Madrid de la mà del cuiner José Luís Muñoz, que de ben jove ja es va decantar per la professió dels fogons. A més, després de 44 anys en actiu ens explica que “el secret per mantenir-se dins el panorama gastronòmica actual, és donar
Situat en el cor de Madrid des de 1967, el restaurant marisqueria Tres Encinas es un lloc ideal per desconnectar i gaudir d’una bona cuina enmig del bullici empresarial de la ciutat. el millor servei, tracte i professionalitat, acompanyats de la màxima qualitat en les matèries primes que utilitzem en els nostres plats”. I es que la cuina del Tres Encinas és famosa i reconeguda per aplegar-hi una gran varietat de clients, però sobretot per reunir-hi empresaris i gent de negocis que treballa en aquesta zona del centre de Madrid, prop del carrer Preciado, i que podran gaudir del menú per empreses. El restaurant està obert tots els dies, amb un horari continu des de la una del migdia fins les dotze de la nit i amb una capacitat per 226 comensals. Dins el restaurant, hi ha diverses sales pensades i equipades amb l’última tecnologia
per realitzar-hi dinars o sopars de negocis, així com també un barra on en José Luís ofereix als seus comensals una sèrie de tapes i racions, entre les que destaquen les croquetes casolanes de marisc o un exquisit pernil ibèric tallat molt fi per mans professionals. Tot i això, el propi cuiner ens defineix la cuina del restaurant marisqueria Tres Encinas com “una cuina mediterrània formada principalment per peixos i mariscos, però també per sis tipus de carns, arrossos variats, i d’aquesta barra amb una àmplia varietat de tapes. A més, al Tres Encinas oferim una extensa carta de vins i postres d’elaboració pròpia”. I parlant d’aquesta cuina mediterrània, li preguntem a en José Luís per la gran expansió internacional que ha tingut la cuina del país, i ens respon que “ha tingut i té una projecció espectacular, perquè la cuina espanyola s’ho mereix. A més, la gastronomia és un dels grans atractius turístics que ofereix el país. La base de la cuina espanyola està fonamentada en l’ús de l’oli d’oliva per la preparació d’una gran varietat de plats, i també
destaca per la gran riquesa de fruites i verdures que ens ofereixen les nostres terres. Tot i això no ens podem oblidar dels vins de les diverses regions del país”. A tot això, també afegeix que “encara que sembli curiós, la història té un paper fonamental en la gastronomia ja que la nostra cuina té influencies àrabs i aportacions jueves. I amb l’arribada dels espanyols a Amèrica, la cuina tradicional espanyola va patir una revolució amb la incorporació de productes que ara són bàsics com el tomàquet, el moresc, la patata o la xocolata”.
Productes del país
Però dins la gran varietat de productes que la cuina mediterrània va adoptar de fora, el cuiner del Tres Encinas ens afirma que el seu producte indispensable que mai pot faltar en la seva cuina és l’oli d’oliva ja que “Espanya és un dels majors productors, i és aquest l’ingredient fonamental que mai pot faltar”. En l’àmbit més personal, també li preguntem pel plat que no es cansaria mai de cuinar, ja sigui al restaurant o a casa, i amb molta seguretat ens respon que “no em cansaria mai d’unes bones Faves amb Cloïsses o un bon ‘Cocido Madrileño’”. Se’ns dubte, un racó especial per gaudir amb els teus, o per celebrar-hi dinars i sopars de negocis en un ambient idoni, pensat i dissenyat per l’ocasió, tot acompanyat de la millor cuina madrilenya.
can fabes
La cuina del desaparegut Santi Santamaria és ja un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 Sant Celoni Tel. 938 672 851
Can Jubany
Al capdavant de la seva cuina hi trobem el xef mediàtic Nando Jubany. Ctra. de Sant Hilari Calldetenes Tel. 93 889 10 23
LES SET PORTES
Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50
neichel
Carta flexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis Barcelona Tel. 93 203 84 08
SANT PAU
Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62
Jaume de provença
Cuina de mercat, catalana i internacional, amb un toc d’imaginació. Provença, 88 - Barcelona Tel. 93 430 00 29
via veneto
La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44
JULIOL 2011
Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA
MóN empresarial
31
Cultura
cita cèlebre: “Només aquell que construeix el futur té dret a jutjar el passat.” F. Nietzsche (1844-1900), filòsof alemany.
El cinema i
la nostra cultura visual
Inteligencia comercial Autor: Luis Basat Editorial: Plataforma Pàgines: 192
Reset & Reload. Cambias o te cambian Autor: Javier Rovira Editorial: ESIC Pàgines: 280
En paraules de l’autor, “la intel· ligència comercial no és un truc per a vendre més.” Es tracta d’una manera de fer que genera confiança, element indispensable i necessari per a tot tipus d’empreses, professionals i per a totes aquelles persones que han de convèncer algú d’alguna cosa. Per a fer possible aquest llibre, Basat ha comptat amb la col·laboració de testimonis d’exponents de la intel·ligència comercial com són Isak Andik, Emilio Botín. Un altre exemple en relació amb la intel·ligència comercial és la comparativa entre Picasso i Van Gogh. Tots dos es troben avui en dia als millors museus del món però, tot i així, Van Gogh només va aconseguir vendre un sol quadre al llarg de la seva vida mentre que Picasso va vendre tota la seva amplia producció, sense que mai ningú li digués que la seva pintura fos comercial.
El nou llibre Javier Rovira, Reset & Reload, posa en qüestió els paradigmes empresarials actuals, és a dir, des de la mètrica fins les relacions empresa-treballador passant per elements estratègics com la diferenciació, la determinació de preus, la distribució i venda o la mitificació del món online, entre d’altres aspectes per tal de després proposar alternatives pràctiques que ens permetin abordar un futur més competitiu i, definitivament, diferent al passat que acabem de deixar enrere. L’autor duu a terme un profund estudi sociològic de les palanques que mouen avui el món i els consumidors, així com en les estratègies de les companyies i marques d’èxit i, és clar, amb la seva experiència professional i acadèmica.
agenda cultural Teatre “Coses que dèiem avui” Sota la direcció de Julio Manrique, l’espectale consta de 3 peces que mostren una incòmoda exposició pública. A la Villarroel Teatre, fins el 19/06.
Exposició Modern i Present. Canvi de segle a la col·lecció Macba La mostra vol destacar com es va imprimir una nova estètica, des dels diversos àmbits creatius partint de la dècada del 1950, quan es considera que va tenir lloc l’eclosió estètica de la modernitat. Al Macba, fins el 04/09.
Concert de Ricky Martin El cantant de Puerto Rico visita la capital catalana per presentar el seu darrer treball discogràfic amb la seva nova gira mundial. Al Sant Jordi Club, el 29 de juny, a les 22h.
Teatre “Desclassificats” L’espectacle aprofundeix en les preguntes més universals a través de 3 personatges que representen la nostra societat i així posar-los a prova. Al Teatre Auditori de Granollers, el 29/06.
Exilies of the Shattered Star, 2006, Kelly Richardson / CEDIDA PER CAIXAFORUM.
CaixaForum Barcelona acull fins el 4/09 la segona part d’una exposició sobre la influència del cinema i la imatge de la cultura contemporània, sota el títol L’efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment. Somni.
Redacció
El cinema és present a tot el que ens envolta i el seu llenguatge propi ha esdevingut un element clau per a poder entendre l’art i la cultura d’avui. En aquesta línia va l’exposició que presenta l’Obra Social la Caixa L’efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment. Somni, que es pot veure al CaixaForum Barcelona des del 18 de maig i fins el proper 4 de setembre. La mostra està coorganitzada per l’Obra Social la ”Caixa” i el Hirshhorn Museum and Sculpture Garden de la Smithysonian Institution, Washington DC, està comissariada per Kerry Brougher, Anne Ellegood, Kelly Gordon i Kristen Hileman. La mostra es divideix en dues parts, Realisme i Somni , responent a les dues dimensions que ha
tingut el cinema des del seu naixement. D’una banda, els somnis, amb la dimensió onírica de Méliès, i els realismes, la vocació documentalista dels germans Lumière. Per aquesta ocasió, s’han escollit obres d’artistes contemporanis que treballen amb imatges documentals i instal·lacions multimèdia i que parlen a l’espectador d’idees universals: la imatge del present, la construcció de la memòria, la subjectivitat o la simulació. Somni aprofundeix en els racons més obscurs de la imaginació i la fantasia. Els 13 artistes seleccionats condueixen l’espectador a un indret que, tant podria ser el reflex de la nostra vida quotidiana com mostrar-nos el camí a través del mirall cap a una altra realitat. El visitant podrà veure obres
d’Andy Warhol, Douglas Gordon, Bruce Conner, Rodney Graham, Tacita Dean, Christoph Girardet, Anthony McCall o Kelly Richardson, entre d’altres. L’entitat complementa l’exposició amb un extens programa d’activitats, entre les quals en destaquen el cicle de cinema Corrents alterns. Trasvassaments entre el cinema experimental i el cinema comercial , que tindrà lloc en el marc de les Nits d’Estiu de CaixaForum Barcelona, amb la projecció de treballs de directors com Apichatpong Weerasethakul o Matt Reeves, entre d’altres; i el taller d’expressió plàstica contemporània Efectes especials, ideat expressament per a aquesta ocasió. Aquesta exposició és una de les principals que tenen lloc enguany dins el festival Loop/Screen from Barcelona . La mostra dóna títol a un dels eixos temàtics de la programació del festival, que inclou tota una sèrie de propostes que exploren el mitjà del videoart i la seva relació amb el cinema.
Pep Guardiola Client de Banc Sabadell
“Estar satisfet. Símptoma que cal superar-se” César Carral Client de Banc Sabadell
Nou Compte Expansió Ara amb més avantatges Reuneix-te amb els nostres gestors, truca’ns al 902 323 000 o entra a bancsabadell.com
El banc de les millors empreses. I el teu.