Món Empresarial 138 by Medigrup

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Octubre 2011 n. 138

2€

informe de fundetec

LEs seccions

Els autònoms catalans

Empresa

rendibilitzen millor la xarxa

Entrevista a Albert Tort, president del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona. pàg. 4 >> Breus col·legials.

pàg. 5 >>

El directiu del mes: Enric Baulenas, gerent de GMA (Grup Medicina Avançada). pàg. 7 >>

Conversem amb Ruth Pons, responsable de Desenvolupament de GAES. pàg. 9 >>

Accions d’RSC en grans empreses, com Nestlé, Sanitas, Timberland, DIR i Toyota, entre d’altres. pàg. 10-11 >> ECONOMIA

Un 86% coneix les xarxes socials, però només un 50% les utilitza per al negoci Dels 539.775 autònoms de Catalunya inscrits al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) a l’estiu de 2010 –el 17,2% del total de l’Estat es-

panyol–, el 44% disposa d’equipament informàtic –ordinador, PDA o Smartphone– per a la gestió del seu negoci; el 66% dels autònoms informatitzats té

accés a Internet i, d’aquests, el 39% té pàgina web pròpia, cosa que situa Catalunya per damunt de la mitjana estatal en aquest últim indicador (36%), tot i que per sota pel que fa a equipament informàtic (48%) i connexió a Internet (74%). Aquestes dades es desprenen d’un informe ela-

Especial Telecomunicacions

borat per Fundetec. L’esmentat estudi també revela que els autònoms catalans donen importància a la incorporació de les TIC en els seus negocis com a eina imprescindible per millorar la seva productivitat i competitivitat. Pàgina 3 >>

Els empresaris espanyols, junt amb els britànics, són els que veuen més negra la recuperació dels seus mercats interiors durant els propers mesos, segons una enquesta de PwC. pàg. 15 >>

El mapa: La presència de les franquícies espanyoles al món. pàg. 16-17 >>

Se celebra la 10a Diada de les Telecomunicacions

Un informe del BBVA valora positivament el ritme de creixement de l’economia catalana, en gran part gràcies al sector exterior.

La Diada de les Telecomunicacions a Catalunya, que organitza el Col·legi Oficial de Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), és un dels esdeveniments més importants i representatius del sector TIC. Com sempre, l’esdeveniment se celebra el 29 de setembre, coincidint amb Sant Gabriel, patró de les telecomunicacions. La Diada la conformen cinc activitats: una conferència inaugural, protagonitzada per un personatge rellevant, sobre un tema d’actualitat; deu taules rodones, un networking, que

Experts alerten de l’ofegament de les finances locals.

pàg. 19 >>

facilita als assistents diversos moments perquè puguin relacionar-se, comunicar-se i fer negocis entre ells. I el lliurament dels Premis Excel·lència a les Telecomunicacions. Alguns dels temes tractats en les taules seran: sectors estratègics per les TIC (continguts digitals, vehicles elèctrics, smart cities), les TIC en l’administració, política industrial per a les TIC, talent i tecnologia, i productivitat i internacionalització, entre d’altres.

pàg. 22>>

El catedràtic Joan Tugores fa un balanç de la crisi que va començar ara fa aproximadament cinc anys. pàg. 24 >>

Pàgines 25 a 28 >>

Opinió / Sumari

MóN empresarial

Editorial

octubre 2011

EDITORIAL

DIRECTORI D’EMPRESES Banesto...................................13 BBVA.................................12, 19 Carrefour.................................11 DIR...........................................10

també Hi ha negoci més enllà de les nostres fronteres La presència de franquícies espanyoles al món s’ha estancat en els darrers anys, tot i que en cap cas ha arribat a minvar. De les 234 firmes que hi havia l’any 2010, s’ha passat a les 242 firmes, l’any 2011, segons el darrer informe de l’Associació Espanyola de Franquiciadors (AEF). Com és habitual, un any més, el sector de la moda i la restauració ha abanderat la sortida a l’exterior. Aquestes dades junt amb d’altres les recollim en el mapa del present número, on es pot constatar la forta presència de la franquícia espanyola a tots cinc continents. Això demostra que tot i que la crisi està afectant a nivell mundial, ho fa de forma diferent

en les diverses economies nacionals i, per tant, encara existeixen fora de les nostres fronteres nínxols de creixement que les empreses espanyoles poden aprofitar. De fet, la bona marxa del sector de les franquícies a l’exterior, també es reprodueix, aquí a Catalunya, en alguns sectors empresarials, que han apostat per atravessar les nostres fronteres, com el químic, el de la maquinària i, fins i tot, el de l’alimentació. Si no fos així, probablement les dades d’exportació no serien positives, com ho estan sent en aquests moments per a l’economia catalana. Les previsions de futur també són esperançadores.

Cada cop més les exportacions venen impulsades pels països emergents, especialment d’Àsia i Amèrica Llatina

Segons l’Observatori de prospectiva de Mercats Exteriors (OME) d’ACC1Ó més de la meitat de les empreses exportadores catalanes preveuen que la seva cartera de clients augmenti al llarg d’aquest 2011. És cert que la ralentització generalitzada de l’economia europea pot

eBay........................................13

acabar afectant el ritme de creixement de les exportacions. Ara bé, cada cop més aquestes venen impulsades pels països emergents, especialment d’Àsia i Amèrica Llatina. Les exportacions amb destinació Europa ja només representen poc més de la meitat del volum total. És per aquest motiu que ara més que mai cal que les administracions i les organitzacions empresarials donin suport a la participació en fires internacionals i promoguin missions comercials. I és que cal seguir apostant pel desenvolupament internacional de les nostres empreses com un dels camins més sòlids per sortir de la crisi.

Endesa.....................................12 Ford.........................................11 GAES.........................................9 H&M........................................13 Ikea..........................................11 Ikea..........................................11 Kutxa.......................................11 Metrovacesa...........................13 Nestlé................................10, 12 Philips......................................13 Repsol YPF..............................12 Spanair....................................12 Timberland..............................11 Toyota......................................10 Vodafone.................................13 Volvo........................................12 Vueling....................................13

La tira cÒmica

STAFF medigrup digital s.a.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Director Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Director Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet. Col·laboradors: Jordi Arasa. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

octubre 2011 MóN empresarial

Conversem amb el president del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona sobre el moment difícil que atravessa el sector. pàg. 4

Entrevista a Ruth Pons, responsable de desenvolupament de GAES. pàg. 9

Empresa

Estudi sobre l’ús de les tic

Un de cada deu autònoms ven els productes o serveis a través d’Internet Dels 539.775 autònoms de Catalunya, el 44% disposa d’equipament informàtic per a la gestió del seu negoci; el 66% dels autònoms informatitzats té accés a Internet i, d’aquests, el 39% té pàgina web pròpia, cosa que situa Catalunya per damunt de la mitjana estatal.

Redacció

Aquestes dades es desprenen de l’informe “El treballador autònom i la Societat de la Informació 2010”, elaborat per Fundetec en col·laboració amb la Federació Nacional de Treballadors Autònoms (ATA) i la Unió de Professionals de Treballadors Autònoms (UPTA), i amb la participació d’IDC, per conèixer la situació dels autònoms pel que fa a la implantació i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L’estudi revela que els autònoms catalans donen importància a la incorporació de les TIC en els seus negocis com a eina imprescindible per millorar la seva productivitat i competitivitat. No obstant això, els percentatges de professionals que no utilitzen aquestes tecnologies encara són elevats, cosa que explica la necessitat de seguir treballant entre els agents implicats —Administració Pública i empreses tecnològiques— per millorar els índex de penetració en aquest segment professional. Segons es desprèn de l’estudi, les principals dificultats amb què es troben els autònoms a l’hora de tenir presència a Internet són la manca de recursos (28%) i de formació (19%). En la mateixa línia, pel que fa als motius al·legats per no disposar de pàgina web destaquen el fet de no trobarhi utilitat (37%), no estar familiaritzats amb aquesta eina (25%) i motius econòmics (25%). Per primera vegada, l’informe analitza la relació dels autònoms amb les xarxes socials i les aplicacions de programari lliure. A Catalunya, el

86% d’aquests professionals amb accés a Internet coneix l’existència de les xarxes socials i un 50% d’ells les utilitzen (i superen així la mitjana estatal, del 37%). La xarxa més utilitzada per aquests autònoms és Facebook (75 %), seguida, a una distància considerable, de Twitter (22%) i Linkedin (3%). Catalunya obté també bons resultats en l’ús de programari lliure, ja que un 45% dels autònoms catalans assegura utilitzar solucions de codi obert (la mitjana estatal és del 28%), principalment, d’aplicacions empresarials (76%), ofimàtica (75%) i comunicació (73 %), i mostra un alt grau de satisfacció amb aquestes aplicacions.

Indicadors tecnològics Tot i que l’ús del comerç electrònic s’ha ressentit a tot l’Estat, a causa, entre altres coses, de la crisi econòmica, Catalunya és una de les comunitats que més comercialitza els seus productes i serveis via web: un de cada deu autònoms amb accés a Internet ven algun producte o servei per aquest canal, davant del 9% de mitjana estatal. No obstant això, tot i que en nombres absoluts són més els que compren per aquesta via als seus proveïdors (26%), en aquest cas se situen per sota de la mitjana espanyola (29%). Pel que fa a les causes per no vendre a través de la xarxa, el 32% reconeix que ni s’ho ha plantejat, mentre que un 21% considera que el seu producte és inadequat per ser venut per Internet. Respecte a les compres, la raó més esmentada per no comprar per

La factura electrònica és desconeguda per gairebé la meitat dels autònoms amb equipament informàtic. / ARXIU

L’informe analitza la relació dels autònoms amb les xarxes socials i el programari lliure Catalunya és una de les comunitats que més comercialitza els seus productes i serveis via web

seeixen equipament informàtic desconeix el certificat digital, el 37% el coneix però no l’ha utilitzat, i només un 15% l’ha usat (cosa que suposa un punt per sobre de la mitjana estatal). Igualment, la factura electrònica és desconeguda per gairebé la meitat dels autònoms amb equipament informàtic (46%), mentre que la utilitza un 10% (davant del 9% de mitjana estatal) i només la coneix, però no l’usa, el 38 %.

Utilitat de les TIC

Internet és la mida del negoci (29%) i, a continuació, la manca de finançament (12%). També resulta significatiu que un 21% ni tan sols sap respondre a aquesta pregunta.

Finalment, els aspectes que més valoren els enquestats catalans de la incorporació de les TIC són la seva capacitat per millorar la gestió del negoci (47%), la possibilitat d’augmentar el nombre de clients (11%), l’increment de la productivitat (10%) i la reducció de costos (10%).

D’altra banda, el 43% dels autònoms catalans que pos-

El desconeixement és la principal barrera per als autò-

noms catalans que encara no han adoptat les TIC, motivat per la falta de formació i per no estar familiaritzats amb aquestes tecnologies respecte als beneficis que poden aportar al seu negoci. En aquest sentit, Alfonso Arbaiza, director general de Fundetec, assenyala que “resulta imprescindible aconseguir que aquest col·lectiu prengui consciència de la necessitat d’integrar les TIC en els seus negocis perquè aquests adquireixin els nivells de productivitat i competitivitat necessaris per poder sobreviure en la situació econòmica actual”. Per la seva banda, el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Carles Flamerich, considera que “ara més que mai, l’Administració ha de ser pionera en l’ús de les TIC, no només per reduir costos i augmentar eficiències, sinó també per servir d’exemple i referència”.

EMPRESA / Col·legis

MóN empresarial octubre 2011

Entrevista a Albert Tort, president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

“Vivim moments especialment complicats per a la professió infermera” La infermeria va guanyant protagonisme dins el sistema de salut, però encara no és suficient, segons Albert Tort, el nou president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. Amb ell, precisament, repassem algunes de les problemàtiques i reptes que afronta el col·lectiu que representa.

Redacció

Què espera de la nova etapa que inicia al capdavant del Collegi d’Infermeres i Infermers de Barcelona? Des del Col·legi volem donar resposta immediata a les necessitats que les infermeres puguin tenir en la seva pràctica diària, des de les vessants assistencial, docent, de gestió i en l’àmbit de la recerca. Volem fer un gir per incentivar la participació, les aportacions i també la crítica de les infermeres i infermers per tal d’incrementar el sentiment de pertinença del Col·legi, doncs el construïm dia a dia entre tots. Són moments especialment complicats per a la professió infermera, motivats per l’aplicació de mesures d’ajustament pressupostari, i per tant des del Col·legi hem d’estar actius per tal de liderar i canalitzar el sentiment d’una bona part del col·lectiu, indignat amb la situació que està vivint. D’altra banda, des de la corporació tenim una funció essencial, que és la de vetllar per la bona pràctica professional de la infermera per garantir una bona atenció al ciutadà. Mantenir aquest nivell de qualitat en l’atenció és actualment una de les principals preocupacions no només del Col·legi sinó de totes les infermeres i infermers de Catalunya. Quines són, en aquests moments, les principals preocupacions del Col·legi? Estem immersos en un context crític, motivat pels ajustaments pressupostaris en el sistema de salut. El 20% de les infermeres més joves estan a l’atur, en una professió en què fa alguns anys l’índex de desocupació era pràcticament inexistent. Infermeres que ja fa anys van iniciar la seva carrera professional i que, per tant, tenen una experiència i un recorregut valuós estan sent expulsades del sistema sanitari català. Partim des de fa anys d’un dè-

salut més eficient i racional. La infermera, com a responsable de les cures, és el professional clau si volem un sistema que promogui la promoció de l’autocura de la persona. Aquest canvi necessari en el model del sistema de salut repercutirà en un important estalvi econòmic i en una millora de la salut de les persones.

“La precarietat en la contractació, que ja fa anys que arrosseguem, segueix sent un fet” “A Espanya el sistema de salut està massa medicalitzat, molt centrat en el tractament de la malaltia”

ficit estructural d’infermeres al sistema de salut, qüestió que des del nostre col·lectiu s’ha anat denunciant reiteradament. Ara, només a Catalunya mancarien 25.000 infermeres més per tal d’arribar als índexs europeus. Amb la conjuntura actual aquestes ràtios d’infermeres en el sistema de salut encara minvaran més i això és molt greu, sobretot si volem mantenir la qualitat en l’atenció que oferim a les persones. La precarietat en la contractació, que ja fa anys que arrosseguem, segueix sent un fet i això provoca malestar en un col·lectiu suficientment castigat. Creu que la infermera té prou protagonisme en la sanitat? El seu paper és essencial a l’hora de fer promoció i educació per a la salut, és a dir d’ajudar al ciutadà perquè sigui cada vegada més autònom respecte a la seva salut. A Espanya el sistema de salut està massa medicalitzat, molt centrat en el tractament de la malaltia, en els problemes de salut, en el consum de fàrmacs i de proves diagnòstiques i poc en promoure una vida saluda-

Tort es troba al capdavant del Col·legi des de fa pocs mesos. / CEDIDA

ble de l’usuari i en que aquest sigui responsable de la seva salut. Per realitzar aquest gir i seguir el model sanitari dels països més avançats d’Europa, cal dotar el sistema de més infermeres, ja que estem preparades i formades per promoure mesures d’autocura per part del ciutadà. Què opinen des del Col·legi de les retallades realitzades pel Govern català en l’àmbit de la sanitat? A l’hora d’aplicar mesures d’ajustament pressupostari no s’ha comptat suficientment amb els professionals i especi-

alment amb les infermeres i infermers, que som els qui estem permanentment al costat de les persones. Coneixem com, quan i de quina manera podem atacar les actuals bosses d’ineficiència del sistema sanitari. Existeixen, per exemple, duplicitat de proves diagnòstiques, una despesa excessiva en el consum de medicaments i en l’ús de material. Aquestes han de ser una prioritat abans d’optar per acomiadar professionals i foragitar-los del sistema sanitari. Precisament, potenciar el paper de la infermera és indispensable si volem un sistema de

Quina és la qualitat de la formació de les infermeres de casa nostra? La formació de les infermeres catalanes és excel·lent i som una de les més valorades a tota Europa. Ja fa tres anys que els estudis universitaris s’han convertit en estudis de grau –de quatre anys de durada–, fet que suposa un avenç indiscutible per a la professió. S’aprofundeix en els coneixements que abans oferia la diplomatura universitària i es donen habilitats personals i aptituds perquè les infermeres encarin millor el vincle entre la sortida de la universitat i l’entrada a la professió. L’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior ha fet possible que les infermeres puguem obtenir el doctorat en infermeria i donar sortida a una llarga aspiració del col·lectiu. A més, les infermeres tradicionalment tenim un recorregut permanent en formació continuada. Quan entrem a la professió mai deixem d’estudiar, de formar-nos i d’aprendre per assolir nous coneixements i adaptar-nos a les necessitats de cada moment. Quin és el repte més immediat del Col·legi? Afrontar la situació actual del país, que és complicada i des del Col·legi ser capaços de liderar i teixir complicitats i acords amb tots els representants de la professió per poder actuar de manera conjunta i no fer-ho separadament, com ens ha passat en algunes ocasions.

Col·legis / EMPRESA

octubre 2011 MóN empresarial

BREUS COL·LEGIals

Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona Es presenta EXPOelèctric, una iniciativa pionera per acostar el vehicle elèctric a la ciutadania

Col·legi de Censors Jurats de Comptes Els auditors alerten de la progressiva reducció d’honoraris que pot afectar el seu sector El president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes, Daniel Faura, va manifestar en el transcurs de l’obertura del 21è Fòrum de l’Auditor Professional, que va tenir lloc a Sitges el 30 de juny i l’1 de juliol, que “hi ha una preocupant reduc· ció dels honoraris que perceben els auditors pels seus ser· veis”. En opinió de Faura, “aquesta disminució progressiva portada al límit podria acabar afectant la qualitat i la soste· nibilitat de la professió auditora”. En el Fòrum va intervenir, entre d’altres, el Síndic Major, Jaume Amat, que va defensar “la necessitat de reforçar la col·laboració entre els auditors públics i els privats, davant la creixent tendència de les Ad· ministracions Públiques a crear entitats amb naturalesa i for· mes jurídiques típiques del sector privat, com ara societats mercantils i també fundacions, consorcis i contractes de col· laboració público-privada”.

Alguns dels promotors d’EXPOelèctric al costat d’un vehicle elèctric.

La Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), i l’Ajuntament de Barcelona han presen· tat EXPOelèctric, una iniciativa pionera que pretén acostar el vehicle elèctric a la ciutadania a través d’un conjunt d’ac· tivitats que se celebraran en el marc de la Setmana de la Mo· bilitat Sostenible i Segura 2011. El seu objectiu és promoure l’estalvi energètic i la conducció eficient mitjançant una sè· rie d’accions lúdiques i úniques, així com consolidar el vehi· cle elèctric com a alternativa urbana i interurbana. Amb el suport de la Federació Catalana d’Automobilisme, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB), l’As· sociació Volt-Tour i el Circuit de Catalunya. EXPOelèctric se celebrarà del 21 al 24 de setembre.

Associació Intercol·legial El president Mas rep la Junta de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals El president de la Generalitat, Artur Mas, va rebre en audi· ència la Junta directiva de l’Associació Intercol·legial de Col· legis Professionals de Catalunya, que agrupa a més de 90 col·legis professionals de Catalunya. Pedro L. Yúfera, degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona i president de la Intercol· legial els pròxims dos anys, va manifestar que van exposar al president la voluntat de convertir la nova Associació “en un punt de trobada i de treball conjunt sobre tots aquells aspec· tes comuns que afecten totes les professions”. Per al presi· dent de la Intercol·legial, “l’Associació intercol·legial suposa la constitució dels col·legis professionals com un únic interlo· cutor davant l’Administració”, amb qui s’hauran de tractar te· mes com la nova Llei de serveis professionals.

Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona L’atur descendeix un 8% en el sector comercial durant el primer semestre de l’any L’atur en el sector comercial ha descendit un 8,5% durant el pri· mer semestre del 2011 en relació al mateix període de l’any ante· rior, segons dades del Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona (COACB). El seu president, Enric Enrech, assegura que aquestes xifres “demostren que el sector està recuperat ja que en els dar· rers 18 mesos continua un descens de l’atur” i, a més, “cada cop més professionals opten per dedicar-se a les vendes”. D’altra ban· da, Enrech es mostra confiat a mantenir els mateixos resultats de cara al proper semestre i acabar el 2011 amb òptims resultats.

Daniel Faura. / CEDIDA

&%6')032% 7',330

3* 1%2%+)1)28

2);

-()%7 *36 2); 8-1)7

Directiu del mes / EMPRESA

octubre 2011 MóN empresarial

ENRIC BAULENAS, GERENT DE GMA (GRUP MEDICINA AVANÇADA)

“He passat de tenir un cap a tenir-ne molts”

El perfil

Tenia una feina estable dins l’àrea financera d’una gran empresa i un pla de carrera estructurat i en ascensió. Però l’Enric Baulenas va preferir canviar de rumb, llançar-se a la piscina i unir-se al doctor Duarte, amb el qual va fundar Ocular Visió (clínica oftalmològica) l’any 2006. Malgrat la crisi, el projecte va continuar creixent i dos anys després sorgeix Estètic Clínic (la unitat de cirurgia estètica del grup). Les dues àrees estan integrades actualment a GMA. Meritxell Sort

Amb quina filosofia neix la clínica Ocular Visió? El doctor Duarte, que és un oftalmòleg de prestigi reconegut, em va proposar que ens associéssim i donéssim una forma empresarial a la petita consulta que ell tenia a Blanes. I així ho vam fer. El doctor es dedicava al 100% als pacients, a la part mèdica, i jo m’encarregava de desenvolupar la part de màrqueting, de recursos humans, organització financera, informàtica... En definitiva, vam muntar una empresa pròpia. El primer pas va ser llogar uns baixos al centre de Blanes i obrir amb horari comercial, de botiga. I el més important, vam fer un canvi de filosofia: l’essencial no havia de ser la part interna de l’organització, sinó el pacient. Per tant, totes les decisions les prenem en base a les seves necessitats. Aquesta estructura inicial implicava un gran cost, oi? Exacte. I l’única manera de suportar totes les despeses era continuar creixent. De fet, el nostre pla de negoci inicial ja contemplava obrir una segona clínica. I ho vam fer a Vic, l’any 2007, seguint el mateix model que a Blanes: en una planta baixa, amb un pla de comunicació potent i amb atenció personalitzada al pacient. Al mateix temps, vam incorporar un equip de cinc doctors per a cada subespecialitat. Fins aleshores, el doctor Duarte s’encarregava de tot, però amb el creixement vam haver de derivar.

Va estudiar: Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i un màster en Business Management a la Universitat de Southern Mississipi (Estats Units). Està vinculat amb: l’AIJEC (Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya), amb la Universitat Pompeu Fabra (desenvolupant temes d’emprenedoria) i amb el FC Barcelona (directiu de la Comissió Esportiva).

El doctor Duarte (esquerra), director mèdic de GMA, i Enric Baulenas (dreta), gerent de GMA. / CEDIDA

Per què van fer el salt al camp de la cirurgia estètica? Per una necessitat que vam detectar al mercat. Als voltants de l’any 2008, vam veure que alguns dels pacients que havien acudit a les clíniques de Blanes i Vic per corregir els seus problemes amb la vista, sense les ulleres es notaven massa les bosses que hi ha a sota dels ulls. I ens demanaven si els podíem practicar nosaltres aquesta cirurgia facial. Vam considerar-ho i vam analitzar també la demanda de cirurgia de pit i de medicina estètica. En comprovar que era viable, vam crear Estètic Clínic, que segueix el mateix pla de negoci que Ocular Visió. Les dues àrees s’integren sota la denominació GMA . Primer Blanes, després Vic i aquest 2011 Barcelona...

Sí. Des de fa anys vam apostar per Internet, i actualment tenim una de les millors webs del sector (www.ocularvisio. com i www.esteticclininic.com). Gràcies a això, molta gent de fora de Blanes i Vic ens coneixia i tenia interès a assistir a les nostres consultes, però per qüestions geogràfiques no era pràctic. D’altra banda, ens va sorgir l’oportunitat de situar-nos a l’Avinguda Diagonal a un preu raonable. A més, crèiem que el nostre know-how ja estava prou consolidat com per fer-nos un lloc a Barcelona. Com han aconseguit fer-se grans en plena crisi econòmica? Per diversos factors. En primer lloc, perquè estem estructurats amb uns costos fixos bastant

baixos. Som 10 treballadors en plantilla, i la resta col·laboradors externs. En segon lloc, perquè hem dissenyat unes remuneracions variables que ens han ajudat a adaptar-nos a puntes de demanda o a èpoques més dolentes. I, en tercer lloc, perquè no tenim quiròfans, sinó que fem acords a llarg termini amb clíniques de prestigi, com per exemple CIMA, que ens factura en funció del volum operat. En canvi, invertim en formació del nostre equip, en màrqueting i en maquinària de diagnòstic. Com es presenta el futur? Hem d’anar pas a pas i consolidar bé el que ja tenim. Impartirem cursos de formació a professionals i volem convertir-nos en un referent en aquest àmbit. La internacionalització

també serà fonamental per a nosaltres. Estem immersos en un projecte que té com a objectiu que persones de fora d’Espanya, sobretot del nord d’Àfrica, dels Emirats Àrabs o de Rússia, vinguin a operar-se a Barcelona. Per exemple, a través d’un paquet vacacional que inclogui hotel, viatge i cirurgia. La marca Barcelona ven i ho hem d’aprofitar. Quines aptituds caracteritzen el bon empresari? Sobretot, l’entusiasme i la implicació en el projecte. També necessita una formació global, no només tècnica. Ha de tenir coneixements d’informàtica, de finances, de màrqueting i d’Internet, i ha de saber envoltar-se de bons professionals. Finalment, és essencial una part que, a mesura que van passant els anys, me n’adono que cada vegada adquireix més importància: el networking, és a dir, comptar amb una xarxa de contactes que t’ajudi a obrir les primeres portes.

Mou-te, treballa, somia, crea, viu el plaer dels negocis. Sent l’aire del Mediterrani i gaudeix del seu mar i de la seva llum. Treu el màxim partit de les teves reunions de feina en un lloc emocionant. A PortAventura t’ho posem ben senzill: un gran Centre de Convencions perfectament equipat; 2.000 habitacions en 4 hotels de 4 estrelles; una restauració ben cuidada; obertura d’àrees temàtiques en exclusiva en el parc; activitats de golf i team building.

Recursos Humans / EMPRESA

octubre 2011 MóN empresarial

Entrevista a Ruth Pons, responsable de Desenvolupament de GAES

“Encara que sigui una multinacional, GAES té les bases d’una empresa familiar” GAES és una empresa internacional dedicada al sector dels audiòfons i compta amb una plantilla de 1.600 treballadors, el 70% dels quals són dones. El departament de RRHH de l’empresa es diu Persones i Organització, precisament per potenciar l’orientació als individus que conformen la companyia. De tot plegat, en parlem amb Ruth Pons, responsable de Desenvolupament de GAES.

Per què treballes en aquest sector i no en un altre? GAES té com a missió millorar la qualitat de vida dels seus clients i això va en línia amb els meus valors personals.

explica perquè han estat contractats, què s’espera d’ells i com han d’afrontar la seva activitat diària. Per a completar el procés es dissenya un Procés d’integració individualitzat.

Què ha canviat entre la gestió de RRHH de fa 20 anys i l’actual? Bàsicament ha canviat la visió del departament, ara més orientat a les persones. A GAES el departament de RRHH es diu Persones i Organització, precisament per aquest enfocament.

Teniu rotació de personal? No n’hi ha gaire. Tenim prop del 3% de rotació voluntària.

Quantes persones treballen a la teva empresa? A GAES som 1.600 persones a nivell internacional, el 70 % de les quals són dones.

Ruth Pons, a les instal·lacions d’un dels centres GAES. / CEDIDA

En què consisteix el vostre Pla Caminant Junts relacionat amb la conciliació? Els treballadors són el principal pilar de la gran família GAES. Assegurar el seu benestar i motivar-los en la realització de les seves tasques és un dels principals objectius del Pla de Persones i Organització Caminant Junts. El pla respon a les necessitats dels treballadors des de 4 puntals: conciliació, ser ben dirigits, formació i gestió del talent, salut (GAES et cuida) i comunicar-se.

destacar a aquelles persones amb un alt potencial, entès com a talent, dins el seu lloc de treball. Retenir-les i atraure-les serà una prioritat per a nosaltres. Buscar dins de l’organització el talent mitjançant el perfil del treballador amb la informació relativa a la seva experiència i estudis.

Per la teva experiència, creus que és fàcil detectar el talent? A la Gestió del Talent busquem

Hi ha poca competència en el vostre sector? A GAES creiem que s’ha d’anar

Com motivem els joves? Amb eines joves també, com poden ser les Xarxes Socials, amb el desenvolupament professional, la conciliació i els beneficis socials.

més enllà de la qualitat. Busquem l’excel·lència, que és sorprendre el client oferint-li més d’allò que se li va prometre. Els vostres treballadors tenen realment un Pla de carrera? Dins la companyia tenim diversos programes de desenvolupament: PDD i PDM; PDI i PDH; i Cantera. Els nostres Programes de Desenvolupament són individuals i cobreixen tots els col·lectius de la companyia, des de comercials a directors. Què els diuen als nouvinguts? A GAES comptem amb un complet dossier de benvinguda i durant l’acollida se’ls

Teniu gaire casos d’estrès? Oferim als nostres treballadors una solució proactiva amb el Programa d’assistència al treballador a través d’un proveïdor extern com a benefici social. El Programa d’assistència al treballador posa al seu servei un assessor personal, un professional del coaching o un psicòleg personal per a consultar qualsevol situació laboral, personal o familiar de manera totalment anònima. Què recomanes a aquells que s’inicien en els RRHH? Recordar que tenen molts clients interns. Tots els treballadors són persones abans que res i primer cal conèixer-les i escoltar-les per tal de donarles-hi solucions personalitzades. Cal també que coneguin molt bé el negoci i la companyia i que iniciïn la seva carrera professional amb il·lusió; que busquin sempre reptes per a seguir innovant. miquel bonet ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT On vas néixer? A Barcelona. Tens família? Sí, estic casada i tinc un fill. Quan vas començar a treballar? Als 18 anys, donant classes particulars. Alguna cosa quotidiana que no voldries perdre’t? Veure créixer el meu fill, vivint cada moment. Què vols ser quan siguis gran? Vull seguir tenint reptes a nivell professional i personal, que allò que faci em motivi per tal de seguir treballant amb il·lusió. La feina roba temps a la família? En el meu cas no. Puc conciliar perfectament ja que una part de la meva jornada la faig a distància. Quin és el país que més t’ha impressionat? M’han impressionat els Estats Units i Egipte, tot i que cal remarcar que el que més m’agrada és el meu. Què en penses del moment que vivim? Ens ha tocat viure un moment difícil del qual com a empresa hem d’intentar sortir-ne reforçats i que gràcies al treball i l’esforç de tots ho estem aconseguint.

EMPRESA / RSC

MóN empresarial octubre 2011

4 models a seguir

Actualitat en RSC La cadena DIR crea una quota per a persones a l’atur La cadena catalana de clubs de fitness contribueix així a que aquest col·lectiu pugui accedir a la pràctica esportiva.

Sala de fitness d’un centre DIR. / CEDIDA

El DIR ha creat una quota per a persones que estan a l’atur per tal que puguin accedir als centres esportius a preus assequibles. La nova quota és operativa des de l’1 de juliol i té un cost a partir dels 24,67€, segons el club i la modalitat, i l’horari és de dilluns a divendres de 9h a 13h i de 15h a 17h. El disseny d’una quota d’aquestes característiques és fer que les persones que viuen més afectades pel context econòmic actual puguin obtenir els beneficis de l’esport a nivell físic i mental. Aquestes persones, després d’haver viscut una activitat diària de manera activa, les persones que es queden a l’atur poden caure en el sedentarisme i en problemes derivats d’aquest com depressions, estrès i diverses dolences físiques. Segons la doctora Eva Ferrer Vidal-Barraquer, responsable de la Unitat Mèdica de Valoració de la Salut de DIR: “la pràctica de l’esport és ideal ja que provoca la segregació de serotonina, amb la qual s’obté un estat de relaxació i benestar. Detectem en moltes persones que es queden sense feina un canvi molt gran en els hàbits i ritmes, i practicar qualsevol esport és molt positiu, ja que permet mantenir-se actius i sans tant mental com físicament.” A més, la doctora afegeix que “l’esport apuja l’autoestima i et fa guanyar confiança, la qual cosa et prepara per afrontar amb més força les possibles entrevistes de treball i proves d’accés.” D’altra banda, destacar que la realització entrenaments personalitzats possibilita el disseny d’un programa esportiu segons cada necessitat. Marcos González, cap de directors tècnics de DIR, considera que “l’esport permet distreure’s, no pensar en els problemes i divertir-se, i ajuda a millorar aspectes de salut com el mal d’esquena. També hi ha disciplines que ajuden a cuidar la ment i desconnectar dels problemes, com el ioga.”

La nova quota és operativa des del passat 1 de juliol i té un cost a partir dels 24,67€ segons centre i modalitat

Nestlé compta amb el primer edifici industrial amb certificació LEED Es tracta de la planta de Nescafé Dolce Gusto de Girona, la qual és un edifici totalment sostenible.

Imatge de l’entrega de la certificació LEED a Nestlé. / CEDIDA

La nova planta de Nescafé Dolce Gusto de Girona ha rebut la primera certificació LEED (Lideratge en Energia i el Disseny mediambiental) concedida a un centre de producció a Espanya, que reconeix les edificacions aixecades amb criteris mediambientals. La fàbrica compta, a més a més, amb la ISO 14001 que reconeix la qualitat en matèria de gestió mediambiental. Aquesta fàbrica està preparada per maximitzar l’estalvi energètic i d’aigua, minimitzant el seu impacte mediambiental i tenint en compte les interaccions amb l’entorn. El disseny de la planta aprofita la seva bona orientació natural, aconseguint una òptima eficiència energètica mitjançant l’ús de colors, mides i posició de finestres així com en l’aplicació de les últimes tecnologies en aïllament tèrmic amb l’objectiu d’aprofitar al màxim la llum solar. Un dipòsit d’aigua amb capacitat de 100.000 litres permet recollir l’aigua de la pluja, que s’utilitza per al rec i usos sanitaris, i les plaques solars col·locades a la coberta de la nau es fan servir per a escalfar l’aigua destinada a la higiene personal. S’han construït sistemes de conducció per al control de residus industrials, s’han col·locat contenidors per al reciclatge de plàstics i s’ha apostat per l’ús total de refrigerants naturals que protegeixen la capa d’ozó. De cara al seu funcionament, la nova planta de Nescafé Dolce Gusto es nodreix de les dues plantes de cogeneració instal·lades a la fàbrica per tal de produir part del vapor i l’electricitat necessaris per als seus processos. La certificació LEED és un sistema de certificació voluntària per a edificis nous i per als rehabilitats de manera integral, desenvolupat als Estats Units. Els immobles que compten amb la Certificació LEED estalvien entre el 30% i el 70% d’energia respecte dels convencionals i entre el 30% i el 50% d’aigua.

La planta compta també amb el reconeixement a la qualitat en gestió del medi ambient

Toyota crea un carregador per a vehicles elèctrics i híbrids elèctrics que s’endollen El carregador es dirà G-Station i connectarà a través d’internet amb el Toyota Smart Center. Toyota Motor Corporation (TMC) i Toyota Media Service són els creadors del G-Station, un carregador per a vehicles elèctrics i vehicles híbrids elèctrics que s’endollen. Aquest dispositiu incorpora una funció de reconeixement de targeta intel·ligent sense contacte que permet connectarse a través d’internet amb el Toyota Smart Center. Amb aquest sistema, els usuaris poden rebre correus electrònics a través des quals se’ls informar de la finalització de la càrrega. Aquesta informació es pot consultar a través de smartphones i telèfons mòbils, els quals poden oferir la ubicació i disponibilitat dels carregadors més propers. A més, gràcies a la identificació de l’usuari a través de la verificació de la targeta intel·ligent, els administradors poden consultar el seu historial d’ús, facturar a l’usuari o concedir punts segons el temps d’ús, a més de controlar l’ús del carregador a distància. Cal destacar que la visualització dels punts de recàrrega serà en format obert, de manera que es podran veure a mapes d’internet i a sistemes de navegació d’altres fabricants.

Grans companyies demanen una reducció de CO2

Entre les companyies que ho han sol·licitat hi ha Google, Unilever i Philips. Més de 70 empreses de renom han signat una declaració conjunta instant a la Unió Europea que redueixi les seves emissions de CO2 un 30% per sota dels nivells de l’any 1990 en l’horitzó del 2020. Aquest és un objectiu més elevat que el del bloc de 27 països, situat en el 20%. La iniciativa va anar acompanyada d’un informe independent on es denunciava el fet que gairebé la meitat de les grans companyies del Regne Unit tenien mancances en les seves estratègies de reducció de les seves emissions de CO2. Aquest gran grup de 70 companyies ha expressat que un objectiu que sigui més ambiciós estimularà la inversió, reactivarà la transició cap a un economia baixa en carboni i permetrà millorar la seguretat energètica i, principalment, que afavorirà la creació de milions de llocs de treball. Segons Anders Eldrup, CEO de DONG Energy “l’energia renovable a preus competitius és un requisit previ per a un subministrament d’energia neta i confiable d’Europa.” El Regne Unit, un dels països amb més emissions, s’ha fixat de cara al 2025 reduir-les a la meitat.

RSC / EMPRESA

octubre 2011 MóN empresarial

BREUS

Carrefour Ajuda als col·lectius més desfavorits Dins el marc de la XIII Jornada Nacional de Recollida d’Aliments, la Fundació Solidaritat Carrefour ha entregat prop de 600.000 kg. d’aliments a la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (Fesbal). L’objectiu del programa és pal·liar les necessitats dels col·lectius més desfavorits i en risc d’exclusió social. La Fundació Solidaritat Carrefour coordina tots el programes que desenvolupa el Grup Carrefour en matèria d’acció social a Espanya. Dóna especialment el seu suport a projectes en benefici de la infància desfavorida, de la integració laboral de la infància desfavorida, de la integració laboral de les persones amb discapacitat o en risc d’exclusió i, a més, promou la participació dels treballadors en les iniciatives socials.

Ford Impuls als vehicles híbrids Ford Motor Company vol triplicar la seva producció de vehicles elèctrics i augmentar també la generació de llocs de treball ‘verds’. Jim Farley, vicepresident de Màrqueting, Vendes i Servei de Ford ha dit que “tindrem la suficient flexibilitat per a fer créixer la nostra producció de vehicles elèctrics a més de 100.000 unitats anuals el 2013.” Actualment, Ford comercialitza 35.000 vehicles l’any, de tipus elèctrics, híbrids o amb endoll.

Kutxa Targetes amb plàstic biodegradable

noves targetes no fa servir ni estabilitzants ni plastificants tòxics, basats en metalls pesats, ni tampoc deixa restes que puguin afectar la vida vegetal de l’entorn on es dipositin.

Ikea Invertirà en plantes La companyia ha anunciat que durant el passat exercici, els seus clients a Espanya es van estalviar 10,2 milions d’euros a les seves factures d’aigua i electricitat. Les mesures aplicades al llarg del 2010 en l’àmbit de la gestió de residus, així com l’estalvi d’aigua o l’eficiència energètica han possibilitat un estalvi de costos de 2,5 milions d’euros en aquest darrer exercici fiscal. D’altra banda, Ikea Ibérica ha anunciat que de cara als propers anys invertirà 50 milions d’euros en la implantació de plantes fotovoltaiques a totes les seves tendes amb l’objectiu de reduir el seu impacte ambiental i millorar la seva eficiència energètica. Segons Peter Betzel, director general d’Ikea Ibérica “la sostenibilitat és una part fonamental del nostre negoci i de la nostra relació amb els clients i l’entorn.”

Sanitas Smile Millora la salut dels treballadors Sanitas ha dissenyat Psicologia Smile, un pla destinat als seus treballadors amb l’objectiu que guanyin benestar i millorin la seva salut i la seva qualitat de vida. El servei l’ofereixen psicòlegs de Sanitas Respon, el programa d’assessorament mèdic telefònic que Sanitas ja ofereix als seus clients. El projecte Sanitas Smile s’està desenvolupant des del 2009 i els paràmetres de referència són el descans, l’exercici, la dieta, l’estrès i els hàbits millorables.

Timberland Excel·lència en sostenibilitat

La Caja Gipuzkoa San Sebastián Kutxa ha començat a renovar totes les seves targetes de crèdit, prop de 900.000, per altres fetes amb plàstic 100% biodegradable. De cara al 2012, l’entitat preveu haver finalitzat tot el procés. Des de l’entitat s’ha destacat que amb aquesta acció, Kutxa es converteix en pionera en l’ús de plàstics vulnerables a l’acció dels microorganismes de l’ambient. El tipus de plàstic que s’utilitza per a les

El grup tèxtil nord-americà VF Corporation ha comprat Timberland per 2.000 milions. Aquesta adhesió, significarà sobretot per Timberland un gran compromís amb la sostenibilitat. El 2010, Timberland ja va reduir un 36% les emissions mentre que aquest 2011 ja n’ha reduït un 38%. A més, la firma ja està treballant en iniciatives vinculades a la responsabilitat a la cadena de subministrament. D’altra banda, la companyia està també treballant per a millorar els seus productes de cara a activitats a l’aire lliure a través de l’etiqueta Green Index, que indica les emissions d’efecte hivernacle relacionats amb l´ús de productes químics, orgànics, reciclats o renovables.

EMPRESA / Panorama

MóN empresarial OCTUBRE 2011

EL MES POSITIU Amazon

‘Tablet’ propi La companyia nord-americana Amazon vol llançar en breu el seu propi Tablet per tal de repetir l’èxit aconseguit amb el lector de llibres electrònics Kindle. Segons The Wall Street Journal el dispositiu comptaria amb una pantalla de 9 polzades i funcionaria amb el sistema operatiu Android de Google. Es parla d’una producció d’1,5 milions de ‘tablets’ amb previsió de vendre-les durant el tercer trimestre de 2011. Actualment, les principals marques tecnològiques han llançat els seus propis ‘tablets’ amb l’objectiu de desbancar l’iPad d’Apple.

BBVA

Invertirà a Mèxic Francisco Gonzalez, president del BBVA, ha anunciat que invertirà uns 1.400 milions d’euros a Mèxic en els propers 3 anys. L’entitat té una important presència al país i d’aquesta manera vol transformar els serveis que ofereix BBVA Bancomer als seus clients, fer-los més senzills, distribuir-los per múltiples canals i per tal que actuïn de manera més integrada. González ha destacat que el pla implica una forta inversió en tecnologia i en noves plataformes i suposa una manifestació de compromís de BBVA Bancomer a Mèxic.

CaixaBank

Obté beneficis el primer semestre L’entitat ha obtingut durant el primer semestre del 2011 uns beneficis de 833 milions d’euros, un 11% més que en el mateix període de l’any anterior. En

aquest mateix semestre, l’entitat va obtenir unes plusvàlues extraordinàries de 463 milions per la venda del 50% de Segur Caixa Adeslas.

un 4,4% més. Per la seva part, Iberdrola Renovables, que el passat 8 de juliol va finalitzar el procés de fusió amb la seva matriu i va quedar exclosa de l’Ibex, va millorar un 32,5% els seus comptes relatius al primer semestre fins els 209,5 milions d’euros.

preus continuen essent un dels principals factors de la nostra rendibilitat. A la Unió Europea la seva facturació va baixar el 3,1% alhora que a la regió composta per Europa Oriental, Orient Mitjà i Àfrica el descens va ser del 3,3%.

Reempresa

Per a la continuïtat de les empreses

Nestlé

Aliança a la Xina

Endesa

Inverteix a la Lliga ACB ACB i Endesa han signat un acord històric pel qual l’empresa energètica es converteix en el patrocinador de referència de la competició espanyola a partir de la temporada 2011-2012. L’acord s’ha signat per 4 anys, amb 2 prorrogables, per un import de 30,5 milions d’euros. En aquest sentit, la competició passarà a dir-se Lliga Endesa. Eduardo Portela, president de l’ACB ha expressat que en anys anteriors ja havien rebut ofertes per ser title sponsor però considerava que ara era el moment i que l’acord reportaria, en cas de complir-se els 6 anys de contracte, un total de 30,5 milions d’euros.

Nestlé ha adquirit el 60% de Hsu Fu Chi, empresa xinesa dedicada a la fabricació de llaminadures. Nestlé ha pagat 1.214 milions d’euros i el 40% restant el controlarà la família xinesa Hsu Fu. Paul Bulke, conseller delegat de Nestlé, ha confirmat que aquesta aliança “reforçarà molt” la seva presència a la Xina i demostrarà també el seu compromís a llarg termini, millorant la seva capacitat per augmentar la seva cartera de marques locals i internacionals en aquest mercat. La xinesa va registrar el 2010 unes vendes situades en els 564 milions d’euros i un marge del resultat net d’explotació (Ebit) del 17,3%. A més, la planta compta amb quatre grans centres de producció al país i una plantilla de 16.000 treballadors.

Iberdrola

Philip Morris

Iberdrola va obtenir un benefici net de 1.563,6 milions d’euros en el primer semestre de 2011, un 6,6% més que en el mateix període de l’exercici anterior, després de tancar l’operació d’adquisició d’Elektro al Brasil i completar amb èxit la fusió amb Iberdrola Renovables. La companyia va situar el resultat brut d’explotació (Ebitda) en els 4.004,8 milions d’euros,

La tabacalera Philip Morris International ha anunciat que ha obtingut uns guanys nets situats en els 2.410 milions de dòlars en el segon trimestre de l’any, un 21% més que fa un any. En paraules de Hermann Waldemer, director financer de PMI, “les nostres perspectives són prometedores, amb una forta participació al mercat i inèrcia al nostre negoci. Els

Assoleix les previsions

Guanya un 21,7% més

La patronal Cecot, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, ha creat el programa Reempresa. El seu objectiu és evitar el tancament d’aquelles empreses en casos de jubilacions sense ningú darrere que vulgui continuar l’activitat. La patronal calcula que prop d’un 15% de les empreses que van tancar l’any passat no ho van fer per motius econòmics. Reempresa treballa per posar en contacte persones que hagin decidit cedir el seu negoci amb d’altres que el que busquen és comprar una empresa en un determinat sector. ‘

Repsol YPF

Inversió a Cartagena Repsol YPF ha anunciat que posarà en funcionament entre el 3r i el 4t trimestre de l’any l’ampliació de refineria de Cartagena on s’han invertit en 3 anys un total de 3.200 milions d’euros. Això suposarà també la reducció d’un 30% de les importacions nacionals de gasoil i querosè. Pedro Fernández de Frial, director general de downstream de Repsol YPF ha destacat que “l’ampliació de Cartagena suposa la major inversió industrial de la història d’Espanya” i va afegir que la inversió final suposarà un estalvi de 300 milions d’euros respecte del pressupost inicial situat en 3.590 milions d’euros.

Spanair

Reforça les connexions Spanair reforçarà les connexions amb Europa i Àfrica des de l’aeroport de BarcelonaEl Prat aquest hivern i ampliarà les freqüències respecte de la temporada anterior amb motiu de la demanda existent. A partir del 30 d’octubre del 2011 les seves connexions amb Helsinki passaran de dos a tres vols setmanals; a Marsella passaran de tres a quatre; i a Munich es passarà d’una a dues. A més, la ruta Barcelona-Tel Aviv comptarà amb tres vols setmanals en lloc de dos. Pel que fa a Àfrica, hi ha com a novetat dues rutes setmanals a Bamako (Mali) i s’estrenarà la ruta BarcelonaTrípoli (Líbia).

Talgo

Desembarca a Rússia Talgo ha aconseguit un contracte de subministrament de 7 trens per a l’empresa ferroviària del país RZD per un import de 100 milions d’euros. La companyia fet saber a través d’un comunicat, la seva intenció d’implantar-se a Rússia amb la finalitat de realitzar serveis de manteniment integral en col·laboració amb RZD. Amb la comanda realitzada, Talgo dissenyarà, fabricarà i subministrarà tres trens als ferrocarrils russos per tal de cobrir la ruta Moscou-Berlín. Fonts de Talgo han assegurat que el model de tren que subministrarà a Rússia és un dels “més moderns i més respectuosos amb el medi am-bient per als serveis d’alta velocitat i llarga distància.”

Volvo

Eleva vendes El fabricant suec de vehicles pesats ha anunciat que a la primera meitat del 2011 va obtenir un benefici de 1.033,5 milions d’euros, xifra que suposa un repunt del 90,5% respecte del primer semestre del 2010. Fonts de la companyia han assenyalat que aquests resultats es deuen a la recuperació dels mercats tradicionals i a la creixent demanda.

Panorama / EMPRESA

OCTUBRE 2011 MóN empresarial

el mes negatiu Banco Pastor

Preveu no superar els tests d’estrès El Banco Pastor ha confirmat en un comunicat a la CNMV que no superarà la nota de tall inicial establerta per l’Autoritat Bancària Europea (EBA) en els tests d’estrès a la banca europea. Fonts de la mateixa entitat han afirmat que aquest suspens es deu al fet que no es podrà computar l’emissió de convertibles col· locada a l’abril del 2011, la conversió dels quals en accions està prevista per al 2014.

2011. El Consell d’Administració de l’entitat va aprovar a finals d’abril davant el Banc d’Espanya el seu pla de recapitalització dissenyat a partir del traspàs del negoci financer de CAM a Banco CAM. “El pla contempla el desenvolupament de diverses iniciatives en matèria de reestructuració operativa i estalvi de despeses dissenyades per a situar la productivitat i eficiència de l’Entitat als nivells requerits pel nou entorn competitiu i regulatori”, segons han expressat fonts de l’entitat.

Banesto

Registra menys guanys Durant el primer semestre del 2011 Banesto ha registrat un benefici net de 286,8 milions d’euros, resultat que suposa un descens del 24,9% respecte del mateix període de l’exercici anterior, tal com va informar l’entitat a la CNMV. Fonts de l’entitat han expressat que el primer semestre de l’any s’ha continuat desenvolupant en un context difícil amb tensions als mercats i persistència de la debilitat econòmica. Cal destacar també que la taxa de morositat al mes de març va passar del 4,15% al 4,39%, xifra que segons l’entitat es manté per sota del sector.

CAM

Tancarà 122 oficines

Dhul

Forat patrimonial Dhul, l’empresa de postres lactis de Nueva Rumasa té un forat patrimonial de 618,2 milions d’euros. En concret, té un passiu de 790 milions d’euros i uns actius de només 171,7 milions d’euros. Tot i així, els administradors concursals adverteixen que el deute podria sumar uns altres 109,5 milions d’euros en crèdits subordinats i 7 milions d’euros de crèdit amb privilegi general. Amb aquest informe s’han revelat els traspassos de diners que es van dur a terme entre les diferents societats de Nueva Rumasa entre els anys 2008 i 2010. En destaca una operació de 58,2 milions d’euros realitzada a través de lletres de canvi emeses per 5 societats de Nueva Rumasa.

per un import de 1.700 milions d’euros.

H&M

Menys beneficis El grup tèxtil suec H&M (Hennes & Mauritz) va obtenir un benefici net de 751 milions d’euros en els sis primers mesos de l’exercici, resultat que representa un retrocés del 23,2% respecte del mateix període de l’any anterior. Fonts de la companyia han apuntat com a causa dels resultats l’impacte de l’encariment del cotó, així com la fortalesa de la corona sueca als mercats de divises. Concretament, a Espanya H&M va obtenir un volum de negoci de 315 milions d’euros en el primer trimestre de l’any fiscal, dada que suposa un retrocés del 6%.

Johnson&Johnson Menys beneficis

Revisa a la baixa

El fabricant nord-americà de productes d’higiene personal va obtenir un benefici net de 4.403 milions d’euros en el primer semestre de l’any, de manera que els seus guanys van retrocedir un 21,6%.

Metrovacesa

Abandona la venda i promoció d’habitatges La immobiliària ha anunciat que preveu desinvertir de

Telefónica

Menys beneficis al primer semestre La companyia va obtenir un benefici net de 3.162 milions d’euros en el primer semestre de 2011, resultat que suposa un descens del 16,3% respecte del mateix període de l’any anterior, amb motiu de l’ajustament del valor a Telco. Per àrees geogràfiques, els ingressos de la companyia a Espanya van caure un 6,1% fins els 8.752 milions d’euros a causa de l’elevada intensitat competitiva.

Vodafone España

Caiguda d’ingressos La forta competència del sector de la telefonia mòbil a Espanya ha portat a Vodafone a registrar un descens en els seus ingressos del 9,9% fins els 1.280 milions d’euros en el segon trimestre del 2011. La multinacional d’electrònica i il·luminació Philips va rebaixar a finals del primer semestre les seves previsions per al segon trimestre del 2011 i ha anunciat retallades per tal de poder fer front a l’enduriment de les condicions del mercat. Les mesures afectaran les branques de productes d’il·luminació i de productes d’electrònica de consum. Pagarà a 73 M€ a Qantas

Menys beneficis

La Caja de Ahorros del Mediterráneo ha anunciat que tancarà un total de 122 oficines, xifra que equival al 27% de la seva xarxa. Després de l’aprovació d’un ERE el passat juny ja s’ha dut a terme un 37% de la planificació prevista de cara a aquest

Philips

Rolls-Royce

eBay

eBay, la companyia nordamericana especialitzada en el comerç electrònic, va obtenir uns guanys de 196,87 milions d’euros en el segon trimestre d’aquest 2011, resultat que suposa un retrocés del 31% respecte del 2010. Aquest números es deuen principalment als costos que va tenir eBay per la compra de GSI Commerce, dedicada a l’e-commerce i a serveis de màrqueting online,

manera desordenada l’activitat de promoció i venda de vivendes davant del deteriorament del mercat immobiliari espanyol i el seu objectiu estratègic de centrar-se en el negoci de gestió i explotació en règim de lloguer d’actius patrimonials. L’empresa confia destinar els recursos que obtingui d’aquestes vendes a amortir el deute lligat a aquest negoci i fins i tot confia en que “es generi un excedent de fons per a reinvertir-los en el negoci patrimonial.”

Rolls-Royce ha de pagar a Qantas un total de 73 milions d’euros per l’explosió en ple vol d’un dels seus motors Trent 900 a un A-380, cosa que va obligar a fer un aterratge d’emergència a Singapur el 4 de novembre del 2010. Tot i que els termes de l’acord són confidencials, Qantas reconeix un impacte de prop de 70 milions d’euros. L’acord inclou la suspensió de les mesures judicials iniciades el 2010 al Tribunal Federal d’Austràlia.

Vueling

Perd 19,5 M€ L’aerolínia de baix cost va registrar en el primer semestre de d’enguany unes pèrdues de 19,5 milions d’euros, davant d’uns beneficis de 7,1 milions d’euros en el mateix període de l’any anterior. La companyia ha advertit que la situació del mercat espanyol es troba marcada per “una intensa pressió competitiva i per la debilitat de la demanda, cosa que ha comportat un descens de les tarifes per part de tots els agents del mercat tant al març com a l’abril, amb un retrocés del 10% i, al maig, amb un descens del 3%.

octubre 2011 MóN empresarial

Economia

Les franquícies espanyoles El II Informe sobre Federalisme Fiscal a Espanya, estan fortament implanta- de l’Institut d’Economia de Barcelona, analitza la des al món. pàg. 16 situació dels consistoris. pàg. 22 ENQUESTA MUNDIAL DE L’EMPRESA FAMILIAR (PWC)

Impera el pessimisme entre els empresaris familiars Els empresaris familiars espanyols i britànics són els que veuen més negra la recuperació dels seus mercats interiors durant els pròxims mesos, segons es desprèn de l’Enquesta Mundial de l’Empresa Familiar elaborada per la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC), que recull l’opinió de 1.600 negocis familiars a 35 països.

Els empresaris familiars espanyols consideren que el mercat interior empitjorarà

Redacció

El 56% dels empresaris familiars de tot el món, amb els brasilers i suecs al capdavant, confien en la recuperació dels mercats domèstics durant el 2011. De fet, el 60% d’ells afirmen que els seus negocis creixeran al llarg de l’any. En aquest sentit, crida especialment l’atenció l’opinió dels nord-americans (70%) i dels suecs (79%), que asseguren de forma contundent que utilitzaran una part rellevant de la seva liquiditat per créixer a l’exterior. L’altra cara de la moneda són els empresaris familiars espanyols (40%) i britànics (25%), que consideren que els seus mercats interiors empitjoraran considerablement al llarg del 2011.

Les empreses alemanyes, les més propenses a tenir plans de successió i contingència Empreses amb un pla de successió per a tots els llocs directius. Empreses amb un pla per fer front a la pèrdua inesperada d’un accionista de referència.

francesos i japonesos han previst equips de gestió si es produeix la mort inesperada del seu equip executiu principal. L’excepció a aquesta situació generalitzada són les companyies alemanyes.

Empreses amb equips de gestió per si es produeix la mort inesperada del seu equip executiu principal.

Resoldre els conflictes

60% 50% 40% 30% 20% 10%

Re gn eU nit Es tat sU nit s

Su èc ia

Es pa ny a

Su d-À fric a

Ja pó

Ità lia

Ale ma ny a

Fra nç a

Din am arc a

Ca na dà

L’evolució dels mercats de capitals continua sent la principal preocupació externa de la majoria de companyies familiars. Així ho asseguren, per exemple, més del 80% dels empresaris dels Estats Units i el 70% dels brasilers i canadencs. A l’Estat espanyol, el 60% de les empreses familiars també senten aquesta inquietud, però al mateix temps uneixen a les seves preocupacions la política del Govern i l’evolució de la despesa pública. Pel que fa a les amenaces des d’un punt de vista intern, la divisió d’opinions entre els empresaris familiars dels països emergents i dels desenvolupats és molt evident. Així, mentre que els brasilers i sud-africans creuen (60%) que l’escassetat de professionals i de perfils adequats és el desafiament intern principal al qual han de fer front, els francesos, italians i espanyols no inclouen

Br as il

Les amenaces

És habitual que en el si del negoci familiar sorgeixin conflictes sobre l’estratègia a seguir

Font: Enquesta Mundial de l’Empresa Familiar (PwC).

aquest factor entre les seves preocupacions. En canvi, destaquen la reducció del marge de beneficis i la competència.

Preparar la successió

Més de la meitat de les companyies familiars que tenien previstos canvis en el seu

accionariat aquest 2011 confien a poder seguir mantenint el control. No obstant això, moltes d’elles no compten amb una estratègia clara en el supòsit que hagin d’afrontar contingències inesperades. Per exemple, més del 50% de les empreses sueques, italianes, franceses, belgues i

finlandeses no tenen plans de successió per a cap dels seus directius principals. En el cas de les companyies espanyoles i brasileres, més de la meitat disposen d’algun pla per afrontar la pèrdua d’un accionista de referència, però només el 20% dels negocis familiars espanyols,

És normal i habitual que en el si del negoci familiar sorgeixin conflictes. Segons l’enquesta de PwC, els motius principals de discòrdia són l’estratègia futura a seguir per l’empresa i el paper dels familiars dins del negoci. Davant d’aquestes dissensions, quina és la millor via per resoldre-les? En primer lloc, cal destacar que només el 30% dels negocis familiars de tot el món tenen fixats mecanismes per a la resolució de conflictes. D’aquests, la meitat opten pels acords entre accionistes com a via predilecta. Les companyies espanyoles, italianes i brasileres, però, prefereixen els consells familiars.

El mapa del món

MóN empresarial octubre 2011

Les franquícies espanyoles al món ya an Alem Regne Unit

26 | 145

87 1 | 21 s me Fir

als Loc

Firmes Locals

ic Mèx

99 66 | 5

cals s Lo Firme

a çuel Vene

32 24 | 4

cals s Lo Firme

La presència de franquícies espanyoles a l’estranger creix L’Associació Espanyola de Franquiciadors (AEF) ha presentat el seu informe anual “La Franquícia Espanyola al món”. Segons aquest, les firmes espanyoles han incrementat la seva presència a l’estranger: si el 2010 hi havia 234 cadenes funcionant a 112 països, en l’actualitat són 242 les marques que hi ha repartides pel mateix número de mercats, el que suposa un augment del 3,4%. En relació amb els sectors que lideren la presència de franquícies espanyoles a l’exterior, la moda continua sent la referència principal. D’altra banda, Portugal continua destacant clarament respecte a la resta de països estrangers a l’hora d’aglutinar el 71% del total de les firmes nacionals a l’exterior.

bRASIL

12 | 543

Firmes Locals

Àfrica d el Su

4 | 41

Firmes Locals

Xile

23 | 201

Firmes Locals

ARGENTI NA

17 | 506

Firmes Locals

El mapa del món

octubre 2011 MóN empresarial

Els 10 sectors amb més presència

ia òn Pol

1. Moda 2. Mobiliari Tèxtil Llar 3. Hostaleria i Restauració 4. Botigues Especialitzades 5. Tintoreries 6. Fotografia 7. Educació i Formació 8. Bellesa i Estètica 9. Dietètica i Parafarmàcia 10. Serveis Diversos

49 2 | 12 s Firme

als Loc

ia an Rom

51 | 4 2 s Firme

als Loc

Turquia

11 | 754

japo

a Xin

Firmes Locals

| 486

s Firme

Aràb ia Sa udita

7 | 58

als Loc

Firmes Locals

27 | 13 1

Firme s Lo cals

Egipite

10 | 29

Firmes Locals

Itàlia

França

50 | 1475

48 | 465

Firmes Locals

Austràlia

4 | 17

Andorra

48 | 62

ud Portug al

172 | 230 0 Firmes Locals

Firmes Locals

cia grè

495 | 2 2

als Loc s Firme

Inscripció oberta i gratuïta www.coettc.com

10a Diada

de les Telecomunicacions a Catalunya Les TIC: competitivitat i oportunitats de negoci 29 de setembre de 2011

CosmoCaixa, Fundació “La Caixa”. Isaac Newton, 26, Barcelona

Relació provisional de patrocinadors 10a Diada MEMBRES D’HONOR

La Diada també compta amb el suport de la Direcció General de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya

MEDIA PARTNERS

AMB EL SUPORT DE:

PATROCINADORS ESPECÍFICS

Organitza: Secretaria: Mandri, 3, baixos - 08022 Barcelona Tel. 93 434 20 70 comunicacio@coettc.com

Finances / ECONOMIA

octubre 2011 MóN empresarial

informe del BBVA

Perspectives positives per a l’economia catalana gràcies al sector exterior El creixement global es manté fort alhora que Catalunya continua la trajectòria de suau recuperació iniciada el 2010 marcada per la contribució positiva del sector exterior i la debilitat de la demanda interna, especialment per part de l’administració pública. Redacció

“L’economia catalana continua la trajectòria de recuperació iniciada el 2010. El necessari ajustament de la despesa pública i l’encara tímida demanda interna determinaran que el sector exterior contribueixi intensament en la recuperació a curt termini, tant en termes d’exportacions com de xifres turístiques. No obstant això, caldrà continuar avançant en reformes nacionals i regionals que permetin assolir els ritmes de creixement necessaris per reduir la taxa d’atur”. Aquest és un dels principals missatges transmesos per Rafael Doménech, economista en cap d’Economies Desenvolupades de BBVA Research, en la presentació de l’informe Situació Catalunya, en què va estar acompanyat per Xavier Queralt, director territorial del BBVA a Catalunya. L’informe Situació Catalunya afirma que l’entorn de l’economia catalana es manté, bàsicament, en l’escenari observat fa sis mesos. Mentre el conjunt de les economies emergents mostren un creixement sòlid, els països desenvolupats veuen limitat el seu creixement per la necessitat de reduir el palanquejament del sector públic i privat. No obstant això, el món continuarà experimentant un creixement fort, al voltant del 4,4% al 2011. Tanmateix

els països desenvolupats, i especialment Europa, veuran afectat el seu creixement pels riscos que suposen la inflació i la necessitat de reduir la demanda interna, mitjançant la consolidació fiscal. Els acords europeus sobre política fiscal i les actuacions conjuntes en matèria de crisi de deute, tot i que ben acollits, no han estat suficients per calmar els mercats i es mantenen els dubtes sobre algunes regions perifèriques. “L’adopció de reformes estructurals i els ajustaments en marxa han permès una dissociació de la prima de risc d’Espanya respecte d’altres països perifèrics de la UEM. Malgrat això, aquesta segueix sent excessivament elevada i Espanya no està lliure del contagi en cas de noves tensions en els mercats financers”, va explicar Doménech. L’estudi de BBVA Research posa de manifest que l’avanç del PIB per al primer trimestre de 2011 indica que l’economia catalana hauria crescut una dècima en termes intertrimestrals, suavitzant el ritme de creixement dels darrers trimestres. Després de tancar 2010 amb un pràctic estancament (0,1% de creixement del PIB), el PIB continuarà mostrant taxes de creixement positives però moderades en els propers trimestres que es traslladaran a un creixement del 0,8% en 2011 (1,6% en 2012), que

Catalunya és una de les comunitats que més esforços destina a R+D. / ARXIU

El turisme podria beneficiar-se temporalment de les tensions polítiques i socials dels països de l’arc mediterrani

permetran que a finals d’any s’apreciïn els primers senyals positius en termes d’ocupació, i que en 2012 comenci a reduirse suaument la taxa d’atur. El sector exterior explicarà gran part d’aquesta millora, tot i que es preveu una suavització en el ritme de creixement de les exportacions a causa de

la ralentització de l’economia europea. El turisme podria beneficiar-se temporalment de les tensions polítiques i socials dels països de l’arc mediterrani, però caldrà avançar en la millora del servei si es pretén mantenir la posició de lideratge en el mercat turístic a llarg termini. A nivell interior, l’activitat econòmica encara no és capaç de generar ocupació i condiciona la demanda interna. Aquesta vindrà marcada per un consum privat reduït, determinat bàsicament per la conjuntura laboral, però, sobretot, per la contribució negativa del consum públic, que haurà de fer un esforç addicional per reduir les xifres de dèficit públic. La major transparència fiscal dels comptes autonòmics, la rigorositat i l’acompliment dels objec-

tius fixats per a 2013 esdevenen ara requisits imperatius. Segons el servei d’estudis de BBVA, l’escenari de tímides perspectives de creixement en el curt termini i la necessitat de compensar els desequilibris econòmics justifiquen el manteniment de l’impuls reformador iniciat en 2010. Així mateix, Doménech va assenyalar que cal avançar amb vigor en assumptes de transcendència a nivell nacional i regional, com la reforma del mercat laboral i el sistema de negociació col·lectiva, que permeti la creació d’ocupació, la reestructuració del sistema financer, l’augment en la transparència de les finances públiques, o el procés de consolidació fiscal, especialment important en el cas de Catalunya.

ECONOMIA / Formació

MóN empresarial octubre 2011

opinió

La formació dels aturats a Espanya, una prioritat d’Estat A mesura que transcorre el temps sense que s’aportin solucions urgents respecte a la formació per als aturats, resulta cada cop més preocupant la manca d’un debat profund sobre la necessitat de formar els aturats presents i futurs de la nostra economia, una de les principals preocupacions dels ciutadans en aquests moments.

Mariano Baractech Ramírez President de la Fundació Élogos

Com a continuació i com· plement dels estudis “Mejor formación para crear más empleo”, i “La formación para el empleo gestionada por los Agentes Sociales. Perpectivas del mercado en el horizonte 2013”, elaborats per la Fun· dació Élogos i amb l’ànim de contribuir al debat sobre la reforma de les Polítiques Acti· ves de Treball en el nostre país, hem tret a la llum “La forma· ción dirigida a desempleados en España”, que, dirigit per Jaime López Cossió, pretén aportar des de l’anàlisi de la situació actual de la formació per a l’ocupació, un conjunt de propostes d’actuació i millora, tant en els seus aspectes quan· titatius, com en els qualitatius i metodològics. Entre les polítiques de millora de l’ocupabilitat, la formació per a l’ocupació, i en especial l’adreçada a aturats és, pro· bablement, la que comporta major unanimitat quant a la seva eficàcia per a la inserció, la reinserció i reciclatge pro· fessional, tenint en compte la corporativaCandidatos_239x65.pdf seva capacitat per millorar les

competències professionals i la relació del treballador amb el seu entorn productiu. En aquest sentit, en les circums· tàncies actuals del mercat de treball, resulta essencial l’exis· tència de programes formatius on en base a les demandes presents i futures de treballa· dors per part de les empreses, aquests es qualifiquin en funció de les seves necessitats reals; utilitzant fórmules flexibles tant en el disseny, com en el desenvolupament de la forma· ció, i on la tecnologia jugui un paper fonamental per fer uni· versal el dret de tot treballador de poder accedir a la formació. En l’actual context de crisi econòmica i amb la taxa tan elevada d’aturats existent en el nostre país, la reforma de les polítiques actives d’ocupa· ció pot ser abordada des del màxim consens de totes les parts, administració central i autonòmica, agents econòmics i socials, i entitats privades de formació; de manera que la for· mació per a l’ocupació se situï com una política d’estat. És sobre la base del consens, des d’on s’ha de millorar de forma 1 quantitativa 03/05/2011 18:18:34i qualitativa el sis· tema de formació per a l’ocu·

La tecnologia ha de permetre fer universal el dret de tot treballador de poder accedir a la formació

pació, en especial l’adreçat a aturats, dotant-lo de majors recursos econòmics, eines, continguts i metodologies for· matives ja presents en els pro· grames de formació d’ocupats. És cert que comptem amb un únic sistema de formació per al treball. No obstant, la integra· ció de l’antiga formació ocu· pacional per a aturats amb la formació contínua que es diri· gia exclusivament a treballa· dors ocupats, no s’ha produït, provocant entre altres efectes, una certa elusió de la formació professional per a aturats com a objecte d’estudi i avaluació. Aquesta circumstància pre· senta el risc de desconèixer què està passant amb aquesta modalitat crítica per a la inser· ció i reinserció de les persones aturades.

CMY

Yo, encontré trabajo a través de InfoJobs

Cal recuperar la formació com a primera política activa d’ocupació. / ARXIU

Les consideracions exposa· des al llarg d’aquest informe, permeten apuntar algunes propostes concretes de millora de la formació per a l’ocupació adreçada a la població aturada:

formació per a l’ocupació amb l’objectiu d’incrementar el col· lectiu de treballadors aturats que es formen amb programes de major qualitat, fa que sigui necessari abordar la necessitat d’un major finançament.

Recuperar la formació com a primera política activa d’ocu· pació, integrant els plans de formació per als aturats en la nova estratègia d’ocupació i, per tant, incorporant la seva reforma a la més àmplia de les polítiques actives d’ocupació. En aquest sentit, la formació per aturats, a l’igual que la resta de les polítiques actives, hauria d’incorporar els crite· ris de flexibilitat, adequació al territori i adaptació a les circumstàncies concretes de cada col·lectiu d’aturats.

En resum, ja sigui en el marc d’un nou Pla de Forma· ció Professional, tenint en compte els dotze anys trans· correguts des de l’anterior, o ja sigui en l’àmbit concret de la formació dels aturats, sembla necessari un acord bàsic en el marc del Sistema Nacional d’Ocupació sobre els grans objectius, els col· lectius prioritaris, el finança· ment i la reforma del model de gestió, tenint en compte la situació del mercat de treball i la rellevància de la formació per a la millora de l’ocupabi· litat i la cohesió social en els propers anys.

La millora tant quantitativa com qualitativa del sistema de

Formació / ECONOMIA

octubre 2011 MóN empresarial

formació per a les empreses

UOC Business School: xarxes d’aprenentatge per al canvi empresarial Dr. Joan Torrent-Sellens (jtorrent@uoc.edu) Director de la UOC Business School

No em sembla que valgui la pensa insistir-hi més. Fins i tot els economistes ens hem posat d’acord. Vivim temps difícils, de crisi econòmica. Una crisi econòmica que està relacionada amb l’endeutament excessiu de tots els agents econòmics (famílies, empreses i sector públic) i amb un model de creixement inadequat, massa extensiu, poc eficient i poc competitiu. Feta la dissecció, és el moment de buscar sortides, de fer política, de fer estratègia, d’albirar el futur i de traçar un full de ruta cap al nou model econòmic que ha de permetre el creixement econòmic, la prosperitat material i l’articulació de la societat. I, per això, és important parlar i escriure clar, en un llenguatge que la gent entengui, marcar una estratègia compartida i caminar cap aquest objectiu comú. Alguns elements inicials a tenir en compte. Primer, el treball és el principal articulador d’una societat. Perquè una societat funcioni, perquè hi hagi prosperitat i benestar, cal que la gent tingui feina, i sobretot una feina de qualitat. I perquè la gent treballi amb qualitat calen unes empreses i uns empresaris que funcionin. Necessitem un teixit empresarial eficient i competitiu. Sense això no hi ha societat capaç d’avançar. Per tant, el teixit empresarial ha d’estar al centre de l’agenda per a la sortida de la crisi. I, això a Catalunya vol dir microempresa. Un 90% de les nostres empreses tenen 5 o menys treballadors, generen dues terceres parts del PIB i ocupen a la meitat de la força laboral. Contràriament al que, sovint es diu, i sobretot al que es fa, l’economia catalana és una economia de microempreses. Segon. El canvi ja és aquí. I, a més, és accelerat. Ens hi podem resistir tant com

El doctor Joan Torrent es troba al capdavant de la UOC Business School. / CEDIDA

vulguem, però ni l’aturarem ni el frenarem, com a molt el modelarem. Les fonts de creixement i desenvolupament de l’economia mundial, i la generació de valor i de resultat a les empreses segueixen un camí nou, un camí que no té rés a veure amb el que hem conegut. L’aprenentatge continuat, el coneixement, la capacitat d’emprenedoria, la innovació i la globalització marquen el nou camí de la prosperitat. Tercera, tot i que la globalització financera marca l’agenda de les accions per a la sortida de la crisi econòmica i social, és molt important tenir present que aquesta no hauria d’ésser la prioritat. És evident que cal solucionar els problemes del deute sobirà i dels mercats financers, i encara més que cal abordar d’una vegada per totes el mal funcionament sistèmic d’aquests mercats i la relació malaltissa entre les grans corporacions i el poder polític, però la clau de volta continua passant per la capacitat que tinguem per a canviar els processos de generació de valor de les nostres empreses. Insisteixo, el treball i la producció de qualitat basada en el coneixement

seran, sens dubte, els motors de la prosperitat, els vehicles per a la sortida de la crisi. En aquest escenari de canvi, quina és la situació actual? Doncs bé, com es poden imaginar, el nostre teixit de micro, petites i mitjanes empreses no està del tot preparat per a les noves condicions de competència, per al canvi estructural. A banda de moltes altres qüestions, el nostre teixit empresarial presenta un problema de capacitació, una doble divisòria en educació. La divisòria entre els treballadors procedeix de la separació creixent entre els treballadors formats i que es formen continuadament, i els treballadors no formats. La divisòria entre els empresaris rau en la manca de capacitació formal en continguts vinculats en la creació, gestió i direcció d’empreses. Ambdues mancances repercuteixen clarament en el procés de generació de valor de l’empresa. Per a ajudar a solventar el problema de capacitació del teixit empresarial, la Universitat Oberta de Catalunya llança aquesta tardor una nova iniciativa, la UOC Business School. Es tracta

“El nostre teixit empresarial presenta un problema de capacitació” “La UOC Business School neix amb la vocació de ser un lloc de trobada, per a les micro, petites i mitjanes empreses”

d’una escola de negocis que té com a objectiu principal la capacitació per al canvi i la creació d’una xarxa del teixit de micro, petites i mitjanes empreses. Aprofitant l’expertesa i la flexibilitat de la UOC en la formació virtual, es presenten tot un conjunt d’iniciatives de formació, d’assessoria, d’emprenedoria, de transferència i de recerca

al servei del canvi empresarial. Amb aquest objectiu s’han dissenyat un conjunt de cursos breus, basats en la resolució de problemes, orientats cap a la gestió i la direcció del dia a dia de les empreses, i a uns preus assequibles que capaciten a empresaris i treballadors cap a una tasca més creativa, innovadora, eficient i competitiva. A més, s’ofereix un servei de coaching, un servei de gestió de subvencions de formació i un viver virtual d’empreses o de noves línies de negoci per a les empreses existents. De fet es tracta d’una iniciativa que vol donar resposta pràctica a moltes de les preguntes que el teixit empresarial s’està fent a l’actualitat. Com es pot optimitzar la gestió i la direcció dels negocis en temps de crisi? Com es pot fer més eficient i competitiu un negoci? Com es poden identificar oportunitats d’internacionalització? Quina innovació s’ha de fer, com i amb qui? Com es poden identificar i aprofitar les ajudes públiques? I, com s’han d’utilitzar les TIC i el comerç electrònic? A banda de l’activitat docent, la UOC Business School també neix amb la vocació de ser un espai comú, un lloc de trobada, per a les micro, petites i mitjanes empreses. Es posarà a disposició un servei de transferència. Es publicarà recerca i posicionaments al voltant de la problemàtica actual i futura del teixit empresarial. Es faran activitats de difusió, on empresaris en actiu explicaran el seu procés de canvi. I, en definitiva, a poc a poc, s’anirà construint una xarxa d’aprenentatge a disposició del nostre teixit empresarial. Acabo amb un missatge optimista. Totes aquests serveis i iniciatives depenen de nosaltres mateixos. La UOC Business School és un instrument a disposició de l’activació del teixit empresarial. Només cal que ens hi posem.

EMPRESA / Finances

MóN empresarial octubre 2011

debat sobre el finançament dels governs locals

Experts de tot l’Estat alerten de l’ofegament de les finances locals En el II Informe sobre Federalisme Fiscal a Espanya de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), catedràtics i investigadors fan una radiografia de la situació dels consistoris i proposen diverses mesures.

Redacció

El II Informe sobre Federalisme Fiscal a Espanya de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) analitza la greu situació del finançament dels governs locals i obre el debat sobre les solucions. Experts de tot l’Estat, que han participat en l’informe, proposen mesures com l’in-

crement de la pressió fiscal local o la fusió de municipis. També defensen que ciutats com Barcelona o Madrid haurien de rebre una compensació pels costos de ser una capital i adverteixen que els ajuntaments catalans ja gasten 3 de cada 10 euros en serveis que no estan obligats a prestar.

Alguns dels autors, durant la presentació de l’informe, amb la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega. / ARXIU

Ciutats com Barcelona haurien de rebre una compensació pels costos de ser capital

“Barcelona hauria de rebre 150 milions d’euros extra per compensar els costos de capitalitat” Núria Bosch – Marta Espasa – Daniel Montolio, Institut d’Economia de Barcelona Ser capital suposa un cost extra de fins a 384 milions d’euros per a Madrid i 150 per a Barcelona. Sevilla (87 M€), Alacant (46 M€) i València (46 M€) les segueixen en el rànquing de poblacions de tot l’Estat que haurien de rebre una compensació pel cost de ser una gran ciutat. Si es calcula la compensació bruta per càpita, el consistori de Madrid hauria de rebre 119€ més per cada ciutadà i l’Ajuntament de la capital catalana hauria de ser compensat amb 92€ més per cada barceloní. Aquestes compensacions són brutes, perquè no tenen en compte la possibilitat que la capitalitat generi més ingressos. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estimació de costos de centralitat i capitalitat de les grans ciutats de l’Estat, elaborat per tres investigadors de l’Institut d’Economia de Barcelona. L’estudi identifica com a principal cost de centralitat el flux de no residents, que provoca costos per desbordament dels serveis municipals,

costos per concentració de problemes socials i altres factors com la congestió, la densitat, etc. El principal cost de capitalitat seria la pèrdua d’ingressos fiscals per l’exempció de la major part d’activitats administratives, predominants en qualsevol capital. L’estudi, que considera grans ciutats les que tenen més de 75.000 habitants, conclou que aquestes poblacions haurien de tenir un sistema de finançament que compensés aquests costos i que es distingís del finançament de la resta de municipis. Els autors també apunten que aquest finançament diferencial podria establir-se a través de transferències compensatòries dels governs autonòmic o central o a través de figures impositives. Entre les possibles figures impositives hi hauria un impost turístic que gravés les pernoctacions, o bé donar major protagonisme als impostos que graven el consum. Londres, al Regne Unit, és una de les ciutats que reben compensacions per la seva capitalitat.

L’IEB també analitza la problemàtica del finançament dels ajuntaments a nivell internacional, amb el II IEB’s World Report on Fiscal Federalism, on participen investigadors de diversos països com Dinamarca, Suïssa, Canadà o Itàlia. L’Institut d’Economia de Barcelona, centre de recerca

en Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, publica anualment l’Informe sobre Federalisme Fiscal, amb contribucions d’experts de l’IEB i altres universitats, centres d’investigació i administracions públiques. En l’edició d’aquest any destaquen els quatre treballs, que destaquem a continuació.

“El ajuntaments catalans gasten 3 de cada 10 euros en el finançament de serveis que no han de prestar obligatòriament” Maite Vilalta – Institut d’Economia de Barcelona Es tracta de serveis vinculats a la cultura (23%), a la seguretat i la protecció civil (20%), a l’educació (11%) i a la promoció social (10%). Dins d’aquests serveis, cal destacar programes de promoció i difusió de la cultura o de l’esport, de protecció del patrimoni, la despesa destinada a llars d’infants o els programes de promoció de l’ocupació. Són els municipis més petits de 5.000 habitants els que presenten major volum de despesa no obligatòria per habitant (136€ de mitjana). En els municipis més petits, la major part de la despesa no obligatòria es destina a cultura, i en els grans a seguretat i protecció civil. Pel que fa al fiançament d’aquests serveis no obligatoris, una part es cobreix amb taxes o preus públics pagats pels ciutadans que els utilitzen (8,5%) i una altra a través de transferències rebudes per altres administracions (17,1%). La major part d’aquesta des-

pesa (70%), però, es finança a través de fonts incondicionades de recursos: impostos que formen part de la seva cistella tributària i de les transferències incondicionades que reben de les altres administracions. Davant aquestes dades, que evidencien el mal repartiment de recursos i competències entre els tres nivells de govern, l’autora considera necessari definir un marc competencial propi per als governs locals i potenciar les relacions entre la hisenda local i l’autonòmica. Cal recordar que la legislació vigent permet als municipis que, a més de prestar uns serveis obligatoris, puguin prestar-ne d’altres que contribueixen a satisfer les necessitats i aspiracions dels seus ciutadans. A més, la llei determina quins són els serveis que han de prestar els municipis obligatòriament en funció del seu tamany.

Finances / ECONOMIA

octubre 2011 MóN empresarial

“Els ajuntaments han d’elevar la pressió fiscal local per sortir d’una situació insostenible”

“És necessari acabar amb el minifundisme municipal i simplificar les institucions i ens municipalistes”

Javier Suárez Pandiello, Universitat d’Oviedo

Roberto Fernández Llera, Universitat d’Oviedo

El catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat d’Oviedo, Javier SuárezPandiello, parteix de la premissa que el sistema de finançament local i l’estructura administrativa actuals són pràcticament insostenibles. Però tot i aquesta situació, constata que els consistoris no esgoten la seva capacitat fiscal, no estableixen els tipus impositiu màxims que la llei els permet sobre tributs de la seva competència, una decisió sempre impopular. La poca flexibilitat de les bases tributàries fa que, davant increments de la necessitat de despesa, com ara la crisi actual, els governs locals no puguin veure elevada la seva recaptació sense adoptar mesures discrecionals.

L’autor defensa mesures com les fusions d’ens locals, promogudes amb incentius financers o forçades, per acabar amb el minifundisme municipal al nostre país i aconseguir la viabilitat administrativa i financera del sistema. També aposta per una racionalització de les institucions, suprimint les entitats instrumentals insolvents, ineficients o sense activitat recent coneguda. I alhora, defensa promoure fusions d’entitats amb competències similars o complementàries.

L’autor adverteix que als ajuntaments no els queda altre remei que

adoptar mesures discrecionals per elevar la pressió fiscal local, tot i la mala conjuntura. Suárez Pandiello aposta per reinventar un nou impost sobre activitats i considera un greu error la pràctica eliminació de l’Impost sobre Actitivitats Econòmiques (IAE) de la fiscalitat local per a molts municipis. També defensa estudiar el cobrament d’una taxa a l’usuari per determinats serveis (sense component redistributiu), i incrementar els espais fiscals locals per la via dels tributs compartits. Així, certa capacitat normativa en l’àmbit de l’IRPF podria dotar els governs locals d’un instrument de personalització dels ingressos tributaris que milloraria la situació present.

Fernández Llera també considera necessari avançar cap a un pacte intern d’estabilitat que reforci la corresponsabilitat i la coordinació entre nivells de govern i dins del propi àmbit local. Es tractaria de “federalitzar” i automatitzar l’estabilitat

pressupostària, fugint d’ajustaments dràstics improvisats en èpoques de crisi. Per a l’autor, també cal reforçar el control i la transparència, incidint en la pressupostació per objectius, els indicadors de gestió i les sancions selectives i hauria de fer-se patent que els rescats financers generalitzats als municipis estaran prohibits en tots els casos. Fernández Llera també sosté que caldrà un nou model de finançament local per tal que les entitats locals puguin col·laborar de forma important en la reducció del dèficit públic fins al 2013.

El referente en formación www.guiamasters.com

ECONOMIA / L’expert

MóN empresarial octubre 2011

balanç de la recessió

Crisi econòmica: any 5 Tenim ja una perspectiva d’uns quants anys de crisi per fer un primer balanç del seu llegat, més enllà d’una delicada conjuntura. Què ha suposat i quines implicacions pot tenir a mig termini per un futur que ja ha començat?

joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub

insisteixo, en alguns aspectes de fons, amb dimensions més enllà de les econòmiques, i amb voluntat de certa perspectiva històrica.

Auge i declivi de les nacions

A l’agost de 2007 molta gent va escoltar per primera vegada el nom d’hipoteques subprime, quan van començar a transcendir serioses dificultats a aquest segment del mercat financer. Al setembre de 2008, la fallida de Lehman Brothers va portar l’economia mundial a un pas del col·lapse global. Ens trobem doncs aquest setembre de 2011, segons la datació que es vulgui fer, a l’inici del cinquè o del quart any de la crisi, amb unes perspectives de recuperació desiguals i fràgils, i amb quelcom més que la sensació que no hem après prou les principals lliçons i que els problemes no s’han acabat ni de bon tros. En tot cas, entre les poques coses segures que tenim ara és que el món que tindrem durant els propers anys serà molt substancialment diferent del que teníem abans de la crisi, amb unes noves realitats que desborden qualsevol previsió prèvia. Aquest inici de curs polític i econòmic és un bon moment per fer un balanç d’alguns aspectes cabdals, una mica més enllà dels indicadors i dades puntuals, amb serioses implicacions pel futur. Què hi ha al darrere de l’emergència de noves economies a llocs centrals del poder mundial i el retrocés de les dites avançades? Què hem après –o no– de com funciona el món global i de les relacions entre mercats i governs? Ens centrarem,

El relleu en el poder econòmic, financer, empresarial i polític en favor dels emergents ha fet evocar les anàlisis sobre els cicles en les hegemonies internacionals. Abunden les comparacions de les economies avançades amb una Roma en què inicialment les virtuts d’esforç, austeritat i objectius compartits van permetre consolidar posicions, per anar declinant a mesura que la relaxació en aquests aspectes, una creixent complaença i els presumptes drets adquirits respecte al nivell assolit de benestar, van evidenciar els costos d’oblidar que cal córrer molt aviat (fins i tot) per mantenir-se al mateix lloc. Altres nacions, amb denominacions de bàrbares o d’emergents, assumirien el relleu en el lideratge en gran mesura per esdevenir les noves dipositàries de les virtuts esmentades –esforç, austeritat, dinamisme, assumpció de riscos amb empenta, etc.– afeblides a les potències en declivi.

Relleu de poder, relleu de valors Els canvis a l’hegemonia no són neutrals respecte als valors. Cada societat té les seves prioritats i formes de veure el món, de manera que el lideratge mundial no només es tradueix en exportacions de mercaderies o inversions sinó també, i molt especialment, de valors i de concepcions sobre com s’articulen i funcionen les societats. Algunes opinions mostren inquietud envers el fet que els dos darrers segles de domini occidental haurien portat a creure que hi ha un paral·lelisme entre prosperi-

El lideratge mundial també es tradueix en exportacions de valors i concepcions sobre com s’articulen les societats. / ARXIU

Hi ha un relleu en el poder econòmic, financer, empresarial i polític en favor dels països emergents

tat econòmica, democratització política, respecte als drets humans i compromisos de l’estil de l’estat del benestar, una creença que es podria veure desmentida pel compromís molt més feble amb molts d’aquests aspectes per part d’algunes de les més destacades potències emergents. Pot la prosperitat produir-se de forma sostinguda sota règims autoritaris o, fins i tot, poden aquests aprofitar sense manies els moments difícils per assolir millores substancials en el seu posicionament internacional? Poden els compromisos a les economies avançades amb la protecció social donar

lloc a dèficits i endeutament que acabin donant més poder a les economies emergents amb capacitat per finançar –o condicionar el finançament– aquests dèficits dels països ara en dificultats? Les revoltes democràtiques als països àrabs, amb un entusiasme inicial ara molt matisat, serien un test sobre les correlacions entre avenços democràtics i prosperitat a seguir amb atenció. Si es confirma l’afebliment d’aquesta correlació, pot ser que els valors de les societats en què viuran els nostres fills difereixin més substancialment del que mai hauríem imaginat respecte al que la nostra generació va considerar uns actius sòlids a preservar.

Cooperació internacional... a la baixa? A l’inici de la crisi les crides a un grau important de cooperació internacional van rebre molta atenció. La delicada situació requeria posicions compartides i el G20 va emergir com a fòrum o directori de l’economia global. Semblava que els reptes de la governança

de la globalització es prenien seriosament. Però a mesura que afloraven les asimetries en la recuperació, la cooperació s’anava afeblint de manera visible. La cimera del G20 a Cannes el proper novembre, sota presidència francesa, serà un test cabdal per calibrar el redreçament o, pel contrari, per certificar la defunció dels compromisos efectius de complementar la globalització econòmica amb mecanismes de govern realment supranacionals, a l’alçada dels reptes presents i futurs. Totes aquestes dinàmiques condicionen les tensions internes amb què a cada país es van produint els ajustos a una gestió de la crisi que sovint sembla més propera a una indigestió. Però no hi ha substituts a la tasca d’emprendre accions per redreçar cada economia, sense perdre de vista les noves realitats en què s’insereixen: posar seny i empenta a casa és l’única manera de tenir marge i força per intentar modular aquelles tendències més àmplies en allò que es considerin indesitjables.

octubre 2011 MóN empresarial

El sector de les TIC també s’ha vist afectat per la crisi. No obstant hi ha àrees de negoci que estan lluitant per posicionar-se dins el mercat. pàg. 25 a 28

Telecomunicacions

DIADA DE LES TELECOMUNICACIONS A CATALUNYA

Barcelona, capital de les Telecomunicacions Els dies 26 i 27 de setembre, al CosmoCaixa, es va celebrar la ‘Setmana’11 de les Telecomunicacions’, unes jornades educatives que van convertir la ciutat comtal en el centre neuràlgic del món de les telecomunicacions. La setmana va concloure amb la 10a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya, el dia 29 de setembre. Redacció

L’objectiu d’aquestes jornades va ser difondre el coneixement de les telecomunicacions entre joves estudiants de 3r i 4t d’ESO dels diversos centres catalans que van participar en les activitats. Volia ser un crida per tots aquells nois i noies que se senten encuriosits pel món de les noves tecnologies. L’eslògan d’aquesta Setmana’11 ho deixava ben clar: “L’enginyeria pot ser el teu camí”. I aquest camí començava per la participació en les activitats didàctiques programades al llarg d’aquests dos dies. Van ser de participació totalment gratuïta i tenien l’objectiu d’explicar de forma clara i pràctica els principis de funcionament i construcció d’instruments, de sistemes o aparells relacionats amb la robòtica, bioenginyeria, radars, comunicacions, control i seguiment de navegació, satèl·lits, telefonia, etc. La temàtica de les jornades i les activitats van ser elaborades per escoles d’en-

ginyeria de telecomunicacions, i pensades per un públic objectiu de 3r i 4t d’ESO. Durant les tardes també hi van haver dues sessions a CosmoCaixa sota el títol “I després dels estudis què?”. El públic d’aquestes dues sessions de tarda va ser: el primer dia, estudiants que finalitzen el batxillerat o Cicles Formatius de Grau Superior; mentre que les jornades del segon dia estaven pensades per aquells alumnes que finalitzin estudis d’enginyeria tècnica de telecomunicacions o graus equivalents. D’entre les xerrades debat, destaca la de Javier Arias González, cap d’Enginyeria e-commerce de Google a Europa.

10ª Diada de les Telecomunicacions

En el mateix recinte del CosmoCaixa, el 29 de setembre (Sant Gabriel, patró dels enginyers de telecomunicacions), es va celebrar la 10ª Diada de les Telecomunicacions a

Les jornades de tarda van servir per parlar del futur professional dels nous enginyers de telecomunicacions. / ARXIU

La temàtica de les jornades i les activitats van ser elaborades per escoles d’enginyers L’objectiu és difondre el coneixement de les telecomunicacions entre els estudiants

Catalunya. L’edició d’aquest any portava per títol: “Les TIC: competitivitat i oportunitats de negoci”. La jornada estava dividida en tres grans temàtiques: Sectors estratègics per a les TIC (4 taules rodones); Les TIC com a eines per a la recuperació econòmica (4 taules rodones); i per últim, TIC i discapacitat (2 taules rodones). A més, hi havia una divisió física de cinc espais, on en cada un hi tenien lloc dues de les diverses xerrades que formen part dels tres blocs anteriors: l’espai de l’Auditori, l’Àgora, Alfa, Beta i Gamma. D’entre els membres del

Comitè d’Honor de la 10a Diada de les Telecomunicacions de Catalunya destaca l’assistència de SAR Felip de Borbó i Gràcia, així com el Molt Honorable President Artur Mas, el Ministre d’Indústria Miguel Sebastián, l’alcalde de Barcelona Xavier Trias, o el secretari d’Estat de les Telecomunicacions, el Sr. Juan Junquera. A més durant la Diada, va tenir lloc l’entrega dels diplomes acreditatius a tots els estudiants que en els dies anteriors van participar en les activitats didàctiques sobre telecomunicacions.

ESPECIAL / Telecomunicacions

MóN empresarial octubre 2011

informe

L’estat de les telecomunicacions a Catalunya Com hem exposat recentment en el nostre Anàlisi del Sector de les Telecomunicacions, en els anys recents, el sector de les telecomunicacions ha tingut un desenvolupament molt ràpid, que ha estat induït per tres factors d’impuls i transformació: la revolució de les tecnologies digitals, la desregulació del sector i els canvis en els patrons de consum i en la localització de la producció derivats del procés de globalització. Aquest procés accelerat d’expansió i de canvi ha convertit aquestes activitats econòmiques en un dels principals nuclis d’innovació i font de productivitat de moltes economies. Ferran Amago degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics i pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC)

Realment és necessari analitzar com aquest procés de profunda reconversió estratègica del sector ha afectat l’activitat industrial localitzada al país i com la indústria catalana de les telecomunicacions s’insereix en el mercat global. Veiem com l’adaptació tecnològica a les administracions públiques i a les empreses és molt baixa encara que estiguin ben posicionades en l’àmbit de les telecomunicacions. Contrasta les dades com que les empreses catalanes ja estan connectades a la banda ampla en un 96% –el que representa un punt i mig més que la resta de l’estat espanyol– encara que la seva utilització és molt baixa. Podem afirmar, per tant, que la introducció de les tecnologies de la informació no ha canviat processos ni ha servit per transformar les empreses, millorar la seva competitivitat,

impulsar la seva internacionalització i desenvolupar noves vies de comercialitzar, com ara el comerç electrònic. Per això és molt necessari posar de manifest on se situen els principals nuclis de producció, i quins són els mercats i fluxos comercials més importants. Dins un marc global competitiu i dominat per l’acumulació flexible, la innovació és crucial per a l’èxit de les regions (en concepte europeu), i aquests processos d’innovació estan fortament lligats a factors institucionals de caràcter endogen o territorial. Els territoris exitosos dins aquest marc competitiu solen presentar característiques comunes. En primer lloc, unes xarxes robustes d’innovació basades en la reticulació interorganitzativa que ajuda a la cooperació industrial mitjançant la provisió públic-privada de serveis col·lectius com la informació sectorial, la formació i la transferència tecnològica. En segon terme, les interdependències no comerciables (untraded). relacions de pro-

“La introducció de les tecnologies no ha servit per transformar les empreses”

ximitat que són impossible de mercantilitzar o traslladar fora de la regió. En tercer lloc, una presència institucional forta (empreses, institucions financeres, cambres de comerç, col· lectius professionals, autoritats locals, centres d’innovació, sindicats, institucions de serveis de negocis i ONGs i organitzacions voluntàries). Per últim, un gran nivell d’interacció entre aquestes institucions, causant un grau de “isomorfisme mutu” vinculat a normes socials i convencions que creen una “atmosfera social” amb estructures de dominació, construcció de coalicions i representació col· lectiva ben definides que mini-

Les administracions no poden retallar o reestructurar els pressupostos

mitzen el fraccionament i els comportaments individualistes. Tot això crea un mapa cognitiu del lloc que crea per tots els actors una agenda comuna de la qual la col·lectivització de les institucions depèn i es desenvolupa. Aquests factors, endògens, creen un marc per a l’estimulació de l’emprenedo-

ria, la innovació, i consolida la inserció local de la indústria.

Anàlisi dels subsectors

Per tal de poder analitzar com està el macrosector de les telecomunicacions farem un petit repàs de cadascun dels subsectors que el composen.

Telecomunicacions / ESPECIAL

octubre 2011 MóN empresarial

s en matèria de telecomunicacions ni TIC si volen modernitzar-se. / ARXIU

Començant pel subsector de les xarxes i equipaments per a les telecomunicacions recordarem que és un sector en plena transformació i reconversió a nivell català i global. S’han mantingut i augmentat els ingressos i les inversions, mentre es contrau l’ocupació. Si normalment s’ha parlat de les deficiències en

la posada en servei d’aquests equipaments i infraestructures de telecomunicacions per part dels operadors de telecomunicacions, especialment en relació a una inversió encara insuficient al subsector, i del seu impacte negatiu a la competitivitat del sector, contrasta amb la producció industrial d’aquests elements ja que està experimentant un important creixement en els darrers anys. Aquest dinamisme està relacionat amb la pròpia necessitat tant de nous equips i terminals com de la producció de cablejat per a noves xarxes de banda ampla. També el desenvolupament dels continguts digitals afavoreix el seu creixement ja que els equips porten en la major part dels casos instal· lades les plataformes necessàries per al consum de l’oci digital. De la mateixa manera, la pròpia evolució dels terminals de televisió, radio i telefonia està obrint noves possibilitats a la distribució de continguts digitals, amb una important evolució de tot tipus de terminals portàtils amb funcionalitats cada vegada més àmplies. De totes maneres, les dades econòmiques són dolentes quant al nombre d’establiments (cau un 20%) i quant a l’ocupació (baixada d’un 10% de persones) degut a una forta reestructuració que ja va començar a principis del 2000 i que no ha finalitzat encara. Contrasten aquestes dades amb l’increment d’ingressos d’explotació o el volum de negoci que creixen des d’un 14% (2005) a un 34% (2006) a prop del 10% interanual però amb un factor clau: l’aprimament dels marges operacionals. A Catalunya tenim el problema de la manca d’operador propi encara que tenim centres de decisions importants d’operadors estatals. En aquest subsector tenim temes claus, com són: 1.La capitalitat de Barcelona

“Hem de situar a Barcelona centres de decisions importants dels operadors” “El subsector de serveis de telecomunicacions es troba en ple procés de reconversió”

(Mobile World Capital) ha d’ésser tractora per tal de situar a Barcelona no només un congrés o una fira permanent, sinó també, centres de decisions importants dels operadors. 2. Creiem que Telefònica hauria d’apostar més decididament per Barcelona en la seva nova aposta en la creació de Telefònica Digital. 3. Nou marc de contractació de serveis de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya a més de 6 anys vista. 4. Les noves freqüències de 3a i 4a generació que derivarà en necessitats d’inversions en infraestructures. 5. La banda de freqüència ‘regional’ de Catalunya que pot permetre personalitzar serveis propis i locals. 6. La necessitat de canviar les normatives urbanes sobre telecomunicacions als ajuntaments catalans. 7. La redefinició del projecte sobre l’Operador Neutre. 8. La transformació del IMI (Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona) El subsector de serveis de telecomunicacions es troba en ple procés de reconversió degut a què ens trobem amb un sector cada cop més interdependent

DESCUBRE LA MEJOR FÓRMULA PARA MEJORAR LOS RESULTADOS EMPRESARIALES CURSOS DE IDIOMAS OFRECIDOS POR UNA TOP BUSINESS SCHOOL

Inglés - Francés Alemán - Español

amb d’altres subsectors de les indústries de la informació i l’audiovisual. Cada vegada més, els operadors estan evolucionant per aprofitar els avantatges derivats del seu posicionament en la cadena de valor i introduir-se en el negoci dels continguts digitals, tot negociant directament amb els productors d’aquests continguts i eliminant en paral·lel els intermediaris. Aquest subsector és el que més ha crescut encara que a un ritme més lent en aquesta etapa de crisi. És important remarcar la potència de Catalunya en el sector multimèdia i la capacitat de liderar aquesta convergència amb el sector teleco pur. En aquest subsector tenim temes claus, com són: 1. La creació de noves empreses entorn als nous serveis de mobilitat aprofitant la capitalitat de Barcelona (Mobile World Capital). 2. La creació d’aliances. 3. La implicació de les pimes per tal que, a més de connectarse a la fibra, es transformin per tal de millorar la competitivitat i la internacionalització 4. El desplegament de la fibra òptica a totes les llars catalanes 5. La millora de la connectivitat de les escoles i els hospitals per tal de crear unes noves generacions més digitals. Per acabar, el subsector dels serveis de tecnologies de la informació correspondria al sector que ha crescut més. És el sector amb més creixement i més ocupació actual a Catalunya. La problemàtica actual es troba en l’època de crisi i de dèficit de l’administració ja que històricament era tractora de grans projectes que permetia la creació d’empreses i d’ocupació d’alt nivell de qualificació i d’innovació. Amb l’entrada del nou Govern que vol implantar un nou model de contractació s’ha aturat gairebé

Calidad

Networking

Descubre toda nuestra oferta de cursos con horarios compatibles con la jornada laboral o, si lo prefieres, nuestros cursos a medida one-to-one o para grupos.

la contractació amb els conseqüents problemes per empreses amb gran dependència de l’administració. Com a COETTC, hem exposat el nostre punt de vista en el nou model que no ha d’anar en contra del teixit empresarial català de les TIC (en el que estan incloses les multinacionals que donen molt llocs d’ocupació) ni dels marges operacionals amb el que aquestes empreses ja treballen amb capes d’interlocució que poden ofegar tots els actuants. Creiem que només una gran externalització pot ser possible per branques sectorials i no pas per tecnologies o solucions. Hem d’ajudar i entendre les necessitats de cada conselleria per tal de personalitzar les seves solucions. En aquest subsector tenim temes claus, com són: 1. Les administracions no poden retallar o reestructurar els pressupostos en matèria de telecomunicacions ni TIC si volen modernitzar-se i sortir de la crisi. 2. Fer un nou marc de contractació de la Generalitat de Catalunya pensant en el teixit empresarial català que sigui tractora de projectes innovadors. 3. L’empresari català ha d’apostar per adoptar les TIC com únic model per sortir de la crisi i competir. Per això s’han de formar i canviar vells conceptes. 4. Els sectors industrials han d’impulsar Barcelona i Catalunya com a centre per implantar els principals centres de decisió de grans empreses amb capacitat de compra elevada. 5. Crear un clima d’emprenedoria per tal de que els aturats s’autoocupin en aquest sector creant xarxes de creixement que fomentin la col·laboració, el creixement i la consolidació d’empreses mitjanes (i no individuals) .

Rapidez

Éxito

Para más información: nick.flynn@esade.edu T. 934 952 131 www.esade.edu/idiomas

ESPECIAL / Telecomunicacions

MóN empresarial octubre 2011

internet

.cat, el domini d’Internet més adequat per a apropar-se al mercat catalanoparlant Internet està organitzada en dominis, les lletres finals d’una adreça electrònica que sempre van precedides per un punt. A mode de matrícula d’un vehicle, els dominis identifiquen d’alguna forma la pàgina que es visita. Redacció

A l’actualitat, la xarxa té 282 dominis. Els de dos lletres o dominis territorials pertanyen a estats; és el cas del .es d’Espanya, .fr de França o .ad d’Andorra, per exemple. Els que tenen tres o més lletres s’anomenen dominis genèrics i es divideixen en dos grups, els que responen a un interès general, com és el .com, .org, .net, etc.; o els dominis patrocinats, anomenats així per destinar el seu ús a una comunitat concreta. En aquest darrer grup trobem, per exemple, el .edu, reservat a organismes educatius o el .gov, per al govern dels Estats Units. Un cas ben interessant i ben proper sobre el que volem posar l’accent és el del .cat, el domini de primer nivell patrocinat, específic per a la llengua catalana. Es tracta d’un domini excepcional per la seva qualitat i per ser únic en la seva categoria, fet que l’ha portat en poc més de cinc anys a convertirse en un domini de referència a nivell mundial en aquesta indústria. Sense menysprear la importància de les seves xifres, l’èxit de .cat no ve donat tant per la quantitat de registres que disposa, que actualment supera els 50.000, sinó per ser un domini tecnològicament capdavanter. Des del seu llançament, .cat accepta en les seves adreces els caràcters específics de la nostra llengua, el que tècnicament es coneix com a IDN. Això facilita que les empreses que en les seves marques tenen accents, dièresis, ç o l·l, puguin respectar íntegrament aquests caràcters a la seva adreça d’Internet, com ara www.l·l.cat. La seguretat és un altre dels

El domini dels catalanoparlants està gestionat per la Fundació puntCAT, una entitat privada sense ànim de lucre ni filiació política. / CEDIDA

El registre de dominis .cat està obert a tothom, visqui on visqui i faci l’activitat que faci Cada cop més empreses s’adonen del potencial del domini .cat i el tenen en compte a nivell de màrqueting

puntals de la qualitat de .cat, ja que al seu moment va esdevenir el sisè domini del món en oferir DNSSEC, el protocol avançat de seguretat que aporta màxima seguretat a les transaccions fetes a webs .cat, tant pels usuaris com pels titulars. Cada cop més empreses s’adonen del potencial del domini .cat i el tenen en compte en la seva estratègia de màrqueting a Internet. Les empreses del país han demostrat que .cat és el seu domini natural. La catalana Munich Sports, que comercialitza internacionalment calçat esportiu i de moda, reconeix que les marques han de ser molt properes al seu territori i

“tenir el .cat és un punt afegit de valor a la nostra companyia.” Segons el seu director de màrqueting, en Xavi Berneda, “la matrícula parla molt del que estàs fent, i si hi ha un .cat està dient molt de tu”. Però les empreses de casa no són les úniques en aprofitar els avantatges competitius que .cat aporta. Aquest domini segmenta perfectament un mercat a partir de la seva llengua i algunes grans multinacionals no estan disposades a perdre aquesta oportunitat, així doncs es beneficien de l’oportunitat de negoci que els aporta aquest domini i des de pàgines .cat adrecen específicament els seus productes i serveis a la comunitat catalana. Companyies com Microsoft, Google, Decathlon, Fnac, etc. empren la potent eina de màrqueting que els proporciona el domini .cat per adreçar-se en la seva llengua al mercat catalanoparlant. En paraules d’en Carles Grau, director de Microsoft per l’àrea de parla catalana, “el domini .cat ens ha permès apropar les nostres iniciatives, com les descàrregues gratuïtes de la interfície en català dels nostres productes, als catalanoparlants de la xarxa. Aquesta iniciativa ha estat clau dintre dels nostres plans d’expansió a Catalunya, contribuint a fer créixer de forma significativa el nostre negoci al país durant els darrers anys”. Amb aproximadament uns deu milions de parlants, el mercat

catalanoparlant és un dels més actius d’Europa i destaca pel seu dinamisme, capacitat de compra i adopció de nous productes. La gran particularitat d’aquest mercat és disposar d’una llengua pròpia, fet que el diferencia clarament d’altres consumidors. Fer servir la llengua catalana per adreçar-se a aquest mercat és un valor afegit que la comunitat catalanoparlant valora molt positivament i que les companyies han sabut aprofitar, disposant de webs en català sota la marca .cat. L’avantatge competitiu que proporciona .cat a una empresa és ben clar; un web .cat pot adaptar l’oferta específicament per a aquests clients concrets, els quals entenen immediatament que l’empresa s’adreça a ells amb ofertes concretes, per exemple, o localització de les oficines i punts de venda més propers. El domini dels catalanoparlants està gestionat per la Fundació puntCAT, una entitat privada sense ànim de lucre ni filiació política que va sorgir de la societat civil i que, amb els beneficis de l’operació del registre de dominis, reinverteix en la Societat de la Informació apropant l’ús de les darreres tecnologies a tothom i ajudant a trencar la barrera digital. Amb l’objectiu d’ajudar les empreses a millorar el seu model de negoci a partir de les eines que ofereix Internet, la Fundació puntCAT organitza les sessions

gratuïtes puntXpunt. Fins a l’actualitat ja són tres les jornades puntXpunt realitzades, mitjançant les quals puntCAT mostra, amb casos pràctics i de fàcil aplicació, l’oportunitat de negoci que hi ha a Internet per a diferents sectors empresarials. La Fundació puntCAT gestiona el domini de forma autofinançada i mantenint-se independent de qualsevol subvenció. Aquests valors de seguretat, lideratge tecnològic, proximitat i funció social que desenvolupa .cat, han creat precedent a la indústria del dominis i fan de .cat un domini excepcional i model a seguir. Tal i com declarava n’Erick Brunner, membre del Consell Europeu de Registradors, “durant els últims deu anys no hi ha hagut a la indústria dels DNS un cas més interessant que l’experiment de .cat. És real, és auto-sostenible i és el model a copiar”. El registre de dominis .cat està obert a tothom, visqui on visqui i faci l’activitat que faci. L’ús de .cat no demana res més que la web tingui continguts significatius en català; una web .cat pot ser multilingüe però el català hi ha de ser present de manera significativa, no testimonial. Disposar d’un .cat no exclou que es disposi també d’altres dominis. Per a més informació, consulteu la pàgina www. domini.cat.

ONO_MonEmpres_250x340_oct.pdf

CMY

05/09/11

16:35

MóN empresarial octubre 2011

esdeveniments empresarials

PortAventura,

congressos, convencions i incentius en un entorn únic “El nostre argument principal, dins el pa· norama MICE actual, rau en la capacitat de PortAventura d’orga· nitzar una trobada o jornada professional, de manera integral, dins les nostres instal· lacions. Podem oferir tots els serveis, sense necessitat de sortir del complex; a més, tenim la particularitat que només hi ha un interlo· cutor, que gestiona tots els serveis. El fet de poder obrir el parc temàtic exclusivament per a esdeveniments o organitzar un sopar de gala en un dels es· pais singulars del parc és un dels factors que marquen una gran dife· rència.”

Franck Barbaras, director de PortAventura Convention Centre i PortAventura Business&Events, n’està ben convençut. De fet, les dades són concloents. Ja fa més d’un any que es va inaugurar PortAventura Convention Centre i, des de llavors, ha acollit més de 300 esdeveniments, que han congregat una xifra superior de 70.000 persones, en diferents tipus d’actes: incentius d’empresa, presentació de productes, construcció d’equips, congressos, convencions,… PortAventura Business & Events reuneix característiques úniques: un gran centre de convencions perfectament equipat, 2.000 habitacions en 4 hotels

Façana del centre de convencions de PortAventura.

PortAventura Business & Events, un únic espai que acull totes les possibilitats “ParaTuEvento”. propis, restauració acurada, activitats de golf i de construcció d’equips, espectacles; tot plegat immers en l’encant d’un entorn mediterrani. A més disposa d’unes excel·lents comunicacions: autopista, tren d’alta velocitat i dos aeroports internacionals. També cal afegir-hi una particularitat que el fa molt atractiu, perquè disposa d’un parc temàtic propi. Els espais de PortAventura Park es poden adaptar totalment a les necessitats de cada empresa per desenvolupar el seu esdeveniment. Tot plegat, gestionat i dirigit per l’equip de professionals de l’àrea PortAventura Business & Events, que coordina qualsevol petició del client, com han pogut comprovar responsables de multinacionals i d’empreses de diversos sectors. Torres,

Hewlett Packard, Chupa Chups, Unilever (Frigo), Privalia, Danone, Repsol, Black and Decker, Cocacola, Orange, Lavazza, Numil Nutrición o Telefónica han escollit PortAventura per organitzar les seves trobades empresarials. Cal afegir més corporacions i multinacionals d’àmbits diversos: BMW, Seat, Movitel Comunicaciones, Nespresso, Asisa, AUSAPE, Nestlé, Codorniu, Deloitte, Europcar, Opencor, Vodafone, Gas Natural, Adecco, Eulen, Levi’s, Basf, BBVA, Cadbury, Ericsson, Reckitt Benckiser, Price Waterhouse Cooper, Avenir Telecom, Citroën i Dassault, entre d’altres.

Un gran centre de convencions totalment equipat: • Capacitat total de 10 a 4.000 persones. • Llum natural en un entorn medi· terrani exclusiu amb vistes al mar i als camps de Golf. • Excel·lents comunicacions amb la resta del complex. • Amfiteatre condicionat per a 150 persones. • 13.000 m2 en 2 plantes amb salons modulars, versàtils i totalment poli· valents. • Grada retràctil/mòbil de 1.242 butaques. • Sales dotades amb equipament

Una aposta sòlida per la responsabilitat corporativa

Des que va obrir les portes, l’any 1995, PortAventura ha desenvolupat una sòlida estratègia d’RSC en els àmbits de recursos humans, medi ambient i programes socials. PortAventura és un actor econòmic, social i mediambiental molt actiu, que integra una gestió responsable i soste-

d’alta tecnologia en projecció, àudio i videoconferència. • Sostres tècnics que permeten penjar elements pesats. • Gestor de continguts. • Pantalles LCD a l’entrada de cada sala. • Wi-Fi. • Aparcament privat. • Departament propi de serveis de restauració Business & Events.

nible basada en quatre valors corporatius: compromís, qualitat, passió pel client i esperit d’equip. L’any 2010 és un any significatiu en l’àmbit de l’RSC de l’empresa, gràcies a la creació de la Fundació PortAventura, que neix amb l’objectiu d’incidir en l’àmbit d’infants i de joves en risc d’exclusió social. Entre altres projectes, el passat 5 de juny la Fundació va patrocinar la celebració de la novena edició de la festa “Posa’t la gorra” d’AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya) a favor dels infants amb càncer i en què van participar més de 13.000 persones. A més, fruit del compromís amb l’entorn natural, PortAventura basa la seva activitat en un model de gestió en què es contempla el màxim respecte pel medi ambient, més enllà de les exigències de la normativa legal. Ho demostren les diverses certificacions ambientals de prestigi reconegut que ha aconseguit. Una política que s’ha tingut en compte especialment en el disseny del centre de convencions.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

octubre 2011 MóN empresarial

Cultura

cita cèlebre: “Si no actues tal com penses, acabaràs pensant tal com actues.” Blaise Pascal (1623-1662), científic, filòsof i escriptor francès.

Deu anys després

de l’11-S a NY

Twittemprendedor Autor: Salvador Figueros Editorial: ESIC Editorial Pàgines: 160

Esperit d’aventura Autor: Albert Bosch Editorial: Empresa Activa Pàgines: 157

Partint de la potència de Twitter Salvador Figueros ofereix 1.464 consells tweet a tweet amb l’objectiu d’ajudar als emprenedors ja sigui en el llançament del seu negoci, a millorar-lo o situar-lo a un nivell superior. El llibre aborda qüestions com: què fa el meu negoci per als altres? Has de contestar a aquesta pregunta si vols tenir possibilitats d’èxit; Què és un pla de negoci? El mapa que et portarà des d’on ets fins on vols arribar; la falta de liquiditat és la principal causa de mortalitat de les petites empreses; per tal de millorar el teu procés de contractació, contesta: a quines persones necessito, quan, on i com trobarles; si no tens una avantatge competitiva, crea-la; fes que els teus clients comprin, repeteixin, siguin lleials i es converteixin en apòstols dels teus productes.

Esperit d’aventura , d’Albert Bosch, és un llibre escrit per un gran aventurer i emprenedor català. Què tenen en comú aquests dos perfils units en una mateixa persona? Doncs gairebé tot: l’aventura, el risc, voler descobrir nous camins i conèixer els propis límits. El llibre analitza els set cims que tot emprenedor ha d’escalar. Bosch ha escalat els cims més alts de cada continent, reptes assolits que reflecteixen cadascun dels set factors que ha de tenir en compte un emprenedor per a poder desenvolupar una idea, negoci o empresa. L’estil en què Bosch ha escrit el llibre és senzill, compta amb nombroses anècdotes i, de ben segur, arribarà al fons dels cors dels lectors.

agenda cultural Musical Els Miserables El musical basat en la novel·la homònima de Víctor Hugo, on s’explica la història de Jean Valjean, fugit de la llei a la França post revolucionaria.

CCCB i el Memorial 11 de Setembre, organitzen aquesta mostra basada en fotografies de fotografies de l’espai utilitzat per a la preservació del material extret de la Zona Zero del World Trade Center.

Al BTM, a partir del 30/09.

Al CCCB, del 9/9/11 al 2/11/11.

Concert de Raphael L’artista, amb 50 anys de trajectòria professional, presenta el seu darrer treball de boleros i ranxeres titulat Te llevo en el corazón.

Exposició Al proper cercle Al primer cercle. Un projecte d’Imogen Stidworthy, és una exposició realitzada conjuntament entre Antoni Tàpias i Paul Domela, partint de treballs d’Stidworthy. La mostra permetrà oriental una reflexió estesa sobre el fet lingüístic i sobre altres formes de llenguatge i de no-llenguatge.

El 30 i 31/10 de 2011 al Gran Teatre del Liceu.

Exposició Memòria fragmentada Coincidint amb els 10 anys de l’11-S, el

Fundació Antoni Tàpies, del 6/10/11 al 5/2/12.

El CCCB acull fins el 03/11 una mostra d’imatges realitzada pel fotògraf Francesc Torres, el qual ha immortalitzat els nombrosos vestigis que es van poder recuperar dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 a Nova York.

Coincidint amb el desè aniversari dels atemptats de l’11-S a Nova York el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) inaugura l’exposició Memòria fragmentada. 11-S NY. Artefactes a l’Hangar 17 , produïda pel CCCB i el National September 11 Memorial & Museum, en col·laboració amb el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Cultura i el Port Authority of New York & New Jersey.

setembre del 2001. Anys més tard, el 2009, el National September 11 Memorial & Museum va encarregar al fotògraf Francesc Torres que immortalitzés totes aquelles peces guardades a l’Hangar 17, espai que l’Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey va escollir per conservar tot aquest material. Torres va fotografiar totes aquelles peces amb una il·luminació industrial, envoltades de parets grises, per tal de capturar la ressonància emocional i també física de l’11-S.

L’hangar 17

La mostra

Redacció

Poc després de l’esfondrament del World Trade Center es va autoritzar un reduït nombre d’arquitectes i enginyers perquè recerquessin i recollissin vestigis amb l’objectiu de poder documentar fidelment què va passar l’11 de

La mostra del CCCB presenta al gran públic el resultat d’aquest treball fotogràfic dut a terme per Torres, tot coincidint amb el desè aniversari dels atemptats. Precisament, a la Zona Zero s’inaugurarà l’11 de setembre el

Memorial 11-S per tal de recordar les víctimes de l’atemptat terrorista. L’exposició del CCCB es va inaugurar el 9 de setembre i es pot visitar fins el 3 de novembre. A mes, al vestíbul del centre es pot veure un fragment de l’escultura “WTC Stabile” (1971), del nord-americà Alexander Calder i coneguda com a “Bent Propeller”, la qual presidia la plaça on hi havia el World Trade Center. Paral·lelament a l’exposició, s’ha organitzat el cicle de conferències 11S/El món 10 anys després. Memòria fragmentada. 11-S NY. Artefactes a l’Hangar 17 és la voluntat de mantenir viva la memòria històrica dels fets que van fer trontollar Nova York i tota la societat occidental. En paraules de Francesc Torres, “l’excepcionalitat i l’aspecte temporal de l’Hangar 17 li confereixen una singularitat i un poder visual i emocional molt difícil de superar. Paradoxalment és un lloc tancat als visitants. Poques persones en conexien l’existència.”

9:30 DEL MATÍ Jan, cervicals Artur, grip Carla, migranya Laia, estrès Lluc, queixals

La salut a la teva empresa és la salut del teu negoci PLA COL·LECTIU OBERT

PLA COL·LECTIU TANCAT

OFERIM COBERTURA MÈDICA COMPLETA

QUOTES MÉS AJUSTADES AL TEU COL·LECTIU

CONTRACTACIÓ INDIVIDUAL VOLUNTÀRIA

campanya aliança - 250x340 - món empresarial PRINT.indd 1

CONTRACTACIÓ PER PART DE L’EMPRESA

26/08/11 09:38