Maximiliano Martos (J

Document 3 (veure Apèndix)

el capitol I no podém facilment presentar despulles ni monuments del fenicis, dels grecs ni dels cartaginesos, cert és que la tribu dels Laietans (6) acampava als volts de Barcelona, conreuant sos camps, més s’ignora l’existencia de cap poblet en el pla de Barcelona en aitals dates, o almenys no s’ha conservat son nom (7). Algú afirma que el terrer de Sant Marti en el temps antic era un continuat embassament d’aigues corrompudes i per tant estéril, cosa que desfaria tot lo que diem de l’acampament de la tribu Laietana. Sens contradir aital objecció, ens plau fer observar que Sant Martí se composa de dos classes de terrer, part alta i part baixa; bé que les terres de la part baixa, com havém manifestat, no fossen propicies per a el conreu i per tant a l’habitació de sers vivents, mes la part alta ja es prou diferent; l’altitud del Guinardó, Camp de l’Arpa, fins a la Cequia Comtal ens dón prou acabada idea de com hi fou possible el conreu i el pasturatje. Aixó ens dona per a afirmar que si St. Marti no fou fundat almenys durant la dominació romana, ja en aquesta época hi degueren fer-se masies, cases de conreu. Aquestes cases de conreu sens dubte degueren multiplicar-se mercés a les franqueses que’ls doná Barcino; els habitadors d’aquestes masies tingueren necessitat, una volta extés i propagat el cristianisme, de complir amb sos deures espirituals i d’aquí l’aixecament de la capella o cel-la de St. Marti, com la de Sta. Eularia de Mérida.

I I I PREAMBUL – LO REC COMTAL I SA UTILITAT –ENDRESSA DEL COMPTE MIR – PRIMER DOCUMENT QUE PARLA DELS PROVINCIALS – IMPORTANCIA D’AQUEST DOCUMENT – TRES DOCUMENTS MES DEL TEMPS DE BORRELL II – ALTRES DOCUMENTS FINS A VUIT CORRESPONENTS AL SEGLE X I DEL TEMPS DE BORRELL III – UTILITAT D’AITALS DOCUMENTS –COMPORTAMENT DE RAMON BORRELL – DONACIONS DELS COMPTES I PARTICULARS – FRUIT DE AITALS DOCUMENTS. COMENS DE POBLE – COM FOU EN UN P R I N C I P I – N E C E S S I TAT D ’ U N A E S G L E S I A –CONSAGRACIO DE LA MATEIXA

Barcino está agregada a l’imperi franc. Es residencia oficial del seu Compte. Del 801 al 864 eixos comtes son beneficiaris, aixó es, subjectes a la voluntat del Sobirá; desde 865 esdevenen hereditaris amb domini util termenant amb la presa de Barcelona per Almanzor en 986, en quina data comensa la independencia del nostre comptat. Durant tot aqueix temps cap nova trobém de St. Marti de Provensals com no sigui la construcció de la famosa Cequia del Besós, que fa prop d’onze centuries es coneguda amb el nom de Rec-Comptal. L’aigua del Besós, un jorn reclosa entre les parets del arrunat aqueducte romá, se perdía al mar sense profit. A aquella font de menyspreuada riquesa doná nova entressa el compte Mir portant-la a travers del territori dels Provincials i per la falda del Cogoll, on s’hi alsava la Capella de Sant Sadurní (avui St.Pere de les Puelles) anava a sortir a la mar, al peu de la porta E. de la ciutat.

Si St. Marti no fou fundat almenys durant la dominació romana, ja en aquesta época hi degueren fer-se masies, cases de conreu

Aquesta veta d’aigua que ajunta Montcada amb la Ciutat i que no sols posava en moviment alguns molins sí que regava, i rega encare, llargues mojades de terrer, es un gros monument qu’ha d’enaltir l’obscur nom del Compte Mir, germá de Borrell II, germá de qui signá el primer document que parla dels Provincials. Aqueix document es una escriptura de l’any 989 en la qual s’hi consigna que Adálec, abadessa de St. Pere de les Puelles de Barcelona coneguda també pel nom de Bonafilia, i les monges del cenobi, amb consentiment del bisbe Vivas i d e l s c a n o n g e s c a n v i a r e n u n e s t e r r e s q u e t e n i e n i n Provintialum, en el siti nomenat La Calvera, molt aprop de la ciutat, per una vinya aprop del Cogoll de la mateixa que’ls hi doná Vimara i 30 sous mes que reberen i necesitaven per a restaurar l’esglesia del seu monestir qu’havia estat arrunada pels serrains en la destrucció de Barcino. Aquesta escriptura es important puix ens fa sapiguer que en el territori de St. Marti, en el segle IX, hi havia alous que son la propietat lliure de tota carga a excepció dels delmes i primicies; ens diu que hi havian altres posessions dependents del Compte de Barcelona, reconeixent-se el dret hereditari dels bens i por lo tant la dependencia d’aquells alous i