Juan Francisco Giraldo

venen a Pau Faber una casa i dependencies i altres drets inherents a les mateixes, inclós dintre la vila i limitant amb el tantes voltes citat Vivas, amb Guimerá i amb la Cequia que aviat pren lo nom de Comptal, coneguda en eixa escriptura amb el nom de Rego i mes tard, com tindrén ocasió de veurer, amb el de Rego Comitale, Cequia Comptal (document nº 15). Altre tracte (document nº 16) es del mateix any, i diu que Ugobert i llur esposa Guisla venen a Vivas un pati amb dos colomars, un pou i una trilladora. En 1005 Vivas adquireix altre casa que ven Ermesinda i que tenia per limits terres del comprador, el cami comunal, hort de Guimerá i un torrent. De tot aqueix aplec de documents fins ara transcrits o esmentats se’n dedueix que Vivas fou el primer propietari de la Vila (document nº 17). L’ultim document referent a St. Marti de Provensals i provinent del Comptat de Ramon Borrell III es el que ens diu que en l’any 1009, Fedelinda, Abadesa del Monestir de St. Pere de les Puelles, de Barcelona, i les religioses de la llur congregació, amb consell i aprovació del Bisbe de la ciutat anomenat Aesio i per manament del citat compte i de llur esposa la comtesa Ermesinda, permuten amb Guimerá un alou que tenien en el lloc dit Provincialis, per unes vinyes, onze mancusos d’or i onze exavachellos de plata que habien invertit per a la restauració del susdit monestir (document nº 18). (1) La vila de Provincials segueix en la época del Compte Berenguer Ramon I (1018 a 1035) amb els mateixos canvis de domini, notant-se identics noms dels referits. En 1018 Vivas i llur esposa Guisla, venen al tantes voltes anomenat Guimerá una vinya que tenien en aquell terme (document nº 19).

En 1030 se cita per primera volta el terme i parroquia de Sant Andreu com compresa dintre el terme dels Provincials, i aixis consta en la escriptura de venta feta per Borradona a favor de Borrell (descendent de Guimerá) i la seva esposa Guisla, d’una pessa de terra quins limits eren amb terres de Bonafilia, Giribert i dels compradors (document nº 20). En altre escriptura d’aquell mateix any otorgada pels esposos Bovet i Aigani a favor dels germans Bonús i Bonafilia consta que la casa i hort en Torre-blanca, tenia un cami que es dirigia a les cases de Provincials dels mateixos venedors (document nº 21). Poc aprés un tal Guillem ven als germans Bonús i Bonafilia una pessa de terra en el lloc de Provincialis que limitava amb els compradors, amb el torrent que baixava en epoca de pluges i amb terres de Frutilla (document nº 22). En 1032 els esposos Bonús i Guisla venen als germans ja citats Bonafilia i Bonús un alou, situat en Provincials en la Perella. Els seus limits eren el cami public, terres de Borrell, de la Canonja, de la Santa Creu de Barcelona, dels compradors, i de Bonafilia, Giribert, Bonadona i Ermemir Rus (document nº 23).

En el propi any Gomau i llur muller Bonafilia venen a Bonús i a Bonfill una mojada de terra de conreu que deien estar situada en el terme de Provincials, aprop del mateix Vilarenco (2). Afrontava amb Giribert, Bonadona, venedors i compradors (document nº 24). Mes tard Guisla, vidua de Borrell, ven als citats germans Bonús i a Bonfill, unes cases colomars del terme de Provincialis. Estaven incloses entre la Cequia, terres de Borrell, terres de Giribert i Bonadona, germans d’aquell, terres de la venedora, cami public i propietat de Ermemir Rus (document nº 25).

Per ultim devem esmentar un paragraf del testament del Compte de Barcelona Berenguer Ramon I, dictat en 1033, quin context apar demostrar que el terme de Provincials degué perteneixer, si no tot, en sa major part, a la Seu de Barcelona. Aixis ho confirmen les seguents paraules: “In primis concedo ad domum Santae Crucis sedis Barchinonensis ipsum alodium quod habeo et retineo in territorio Barchinone, in loco cochitato provintialibus vel quod habeo prope amnem Binocium, quod fuit et debet esse predictor, Sedis”. El testament porta la data: “Actum ets hoc testio Kalendas Novembris anno II, Regni Henrici Regis” i correspon al any citat (3). El territori de Barcelona en el segle XI, segons diferents documents que per incidencia ho designen (4) anava del Besós al Llobregat, pujant pel coll de Codines (entre Esplugues i Sant Just Desvern) a buscar el cimall del mont Orsa (avui de Sant Pere Martre) i continuar per el coll de Vallvidrera a la serra de Cerola, devallant al Besós per el coll de Finestrelles, seguint els limits de Sant Andreu de Palomar. Empró el Besós, en la época que diem, presentava dos arenys; fortes avingudes li havien fet trasmudar el seu curs, essent el limit de Barcelona l’areny vell, quedant entre l’un i l’altre una faixa de terra atravessada per les aigues i que constituia lo que s’anomenava illes del Besós amb terres de conreu (5). Ja descrits els limits del territori de Barcelona, insistint en la part que ens toca, donem-li una ullada general. En ell s’hi destaca, en primer terme, la vella urbs, la ciutat murada i forta, a quins peus s’hi estrellen les ones. Entorn de la

Document 6 (veure Apèndix)