Montserrat Clotet

Document 9 (veure Apèndix)

l’esglesia de Sant Marti de Provincials, cum ipsa sacraria amb tots els seus agregats. Li dona també la pessa de terra dita la Calvera. Manifesten els donadors que tot lo esmentat se trobava en el territori de Barcelona amb els limits citats en anterior escriptures (document nº 29). Quant acabém de dir ens manifesta que l’esglesia de St. Marti de Provincials durant el periode de 1052 a 1084 degué sofrir quelcom anormal; tal volta algun incendi o destrucció dons d’altre manera no s’explica que un edifici que trenta dos anys abans se trobava en el séu esplendor, en tant curt espai de temps tingués de dividir-se l’edifici com havém vist en la clausula de l’escriptura que acabém d’indicar. I entrém al regnat de Ramon Berenguer III (del 1096 al 1131). Un sol document (nº 30) esmenten les cróniques de la época d’aquest Compte i que fan referencia a Sant Marti i es el de l’any 1097 en que els consorts Bernat Guillerm i Teresa otorguen als esposos Ricard Guillem i Esmerinda una pessa de terra que havia pertenescut a Bonús Vivani situada en Provincialis i que terminava en la fortalessa construida vers la margenada oriental de l’esmentada pessa de terra, limitant amb el cami public de Barcelona, amb un alou que també havia sigut d’en Bonús i amb la fortalesa. Afeigeixen els donadors que donen en feudo als citats esposos Ricard Guillerm i Ermesinda l’esmentada fortalesa de Provincialis. Havém arribat ja al segle XII. Havém demostrat la formació del terme de Provincialis, el de la vila i per últim havém vist l’existencia de la Parroquia sufragánea de Sant Maria del Mar i tot per mitjá de documents, i, aquests, documents, ens han servit aitambé per a demostrar el tradicional error de que la paraula Provensals no esdevé dels provensals que acompanyaren en 1113 a la comtessa Na Dolsa de Provensa, esposa del Comte Berenguer III, sino del ager provincialis dels romans.

Al estudiar l’epoca de Ramon Berenguer IV darrer dels nostres antics comtes, cal fixar l’atenció en que les dues escriptures que fan referencia a Sant Marti diuen provincialis i provincialibus corroborant una volta mes el nostre assert, car d’haver-s’hi establert els provensals en temps de Ramon Berenguer III, haurien dit provencialis i provencialibus. D’aquests dos instruments (numeros 31 i 32) otorgats el primer en 1132 i el segón en 1144, el segón es per nosaltres molt importantissim. S’hi troba en ell per primera volta l’acequia amb el calificatiu de Rec Comtal Regum Comitalem.

Al comensar el segle XIII, el poble de St. Marti de Provensals, queda estacionat, poc o res de troba en els documents que meresca la pena d’esmentar-se

Eixa escriptura es el testament d’Arnalt, Bisbe de Barcelona, qui deixa a la Canonja de la mateixa esglesia, el mas de Provincialis que estava junt a l’acequia Comtal i sobre el camí de Barcelona, i en altre llegat concedeix al altar de Sta. Eularia l’alou que posseia en Orta i Romaneto, i a l’esglesia de la Santa Creu i Sta. Eulalia, sa biblioteca, mobles, etz. Al comensar el segle XIII, el poble de St. Marti de Provensals, queda estacionat, poc o res de troba en els documents que meresca la pena d’esmentar-se. Llur importancia fou merament agricola com tot lo restant del plá de Barcelona i les cases que s’hi construiren quasi totes tingueren el carácter de masies, absorbint St. Andreu de Palomar l’importancia que abans tingué St. Marti. La falta de datos i documents per una part i per l’altre l’aplec que es troba fent